Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol vers l'any 1880

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser l'inventor de la primera nau de navegació submarina de propulsió mecànica.

Taula de continguts

1 Biografia 2 Obres 3 Vegeu també 4 Referències

5 Bibliografia

Biografia

Aquest enginyer, artista i intel·lectual va néixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudià a Cervera i es llicencià en dret a Barcelona el 1845, si bé mai va exercir-ne.

La seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà i a simpatitzar amb les idees socialistes d'Étienne Cabet. Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica "Icària" i "Nova Icària", i hagué d'exiliar-se a França el 1848 a causa de les seves idees polítiques.

A partir del seu retorn, aprèn l'ofici d'impressor i munta una impremta on edità La madre de família (1846), El padre de familia i La Fraternidad (1847-48), que fou el primer diari comunista d'Espanya. Co-editor amb Joan Landa, de la sèrie Hombres i mujeres célebres de todos los tiempos.

La seva estada a Cadaqués, on es refugiar per fets polítics i en què es guanyava la vida com a pintor, li permeté observar la perillosa feina dels recol·lectors de corall. Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina i quan tornà a Barcelona el setembre de 1857 organitzà la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploració de la navegació submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Cía. amb un capital de 10.000 pessetes.

Rèplica de l'Ictíneo I davant del Museu Marítim a Barcelona.

El 1858 presentà el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu primer submarí, l'Ictíneo I, tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona, davant de molt de públic aconseguir navegar completament submergit durant dos hores i vint minuts [1]. Amb el capital obtingut es constituí l'empresa La Navegación

Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II. Aquest submarí amb un sistema de propulsió anaeròbica.

Altres invencions de Monturiol inclouen un procés per incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu que aplicà quan fou nomenat director de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid, màquina per fer cartipassos, màquina de fer cigarretes, pinsos a base de fusta de salze per a conills, procediment de fabricació de sabó en fred, soles de sabates sintètiques, cola líquida per a fusta, camises per a cilindres de motor, betum per a sabates, un velògraf aparell destinat a l'obtenció de còpies d'un original escrit o dibuixat, projecte d'un tramvia per a Tarragona, receptor giratori de vapor...

Es va llicenciar en Dret, fou caixista d'impremta, caixer de banc i diputat per Manresa a les Corts espanyoles en la primera República espanyola.

Josep Puig Pujades va escriure la seva biografia a Vida d'heroi

Obres

Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua Un reo de muerte Las ejecuciones i los espectadores Consejos de un padre a su hilo Estudios de Historia Natural Del magnestismo terrestre Estudio de las corrientes marinas Descubrimiento del Polo La gravitación universal

Per què l'any Monturiol?

El 28 de juny del 1859 s'avarà el submarí Ictineu I al port de Barcelona davant l'expectació d'un públic nombrós. La immersió i la posterior tornada a la superfície va estar tot un èxit científic i tecnològic que va posar les bases del posterior desenvolupament de la tècnica submarina. Narcís Monturiol en va ser el seu creador amb la col·laboració d'un equip multidisciplinari coordinat per ell mateix. L'èxit aconseguit amb el seu submergible l'ha fet acreedor de ser l'inventor del submarí.

Els promotors de la celebració d'aquest esdeveniment juntament amb les entitats, organismes i persones col·laboradores i adherides pretenen reconèixer i difondre la vàlua d'en Narcís Monturiol entre la societat catalana i presentar-la a la resta del món. El Parlament de Catalunya ha donat suport a aquesta iniciativa.

Des del Departament d'Educació, a través dels CESIRES es vol contribuir a aquest objectiu des de la vessant educativa oferint la informació dels actes i activitats i elaborant un conjunt de propostes educatives interdisciplinars per ser treballades a l'aula.

L'Ictineu

L'Ictineu I va ser el primer submergible construït per Monturiol. El nom d'aquest submergible prové de dos mots grecs: icti (peix) i neo (nau), per fer referència a la seva forma de peix.

Monturiol va posar tots els seus esforços en la construcció del submergible per explorar les interioritats del mar, amb un objectiu totalment civil i científic per tal de contribuir al coneixement de les profunditats marines.

Amb l'Ictineu I es van fer 69 immersions i amb l'Ictineu II 19. Totes elles sense cap accident, a diferència dels seus precursors. Va arribar a submergir-se a una profunditat d'entre 30 i 70 metres.

Monturiol va treballar amb un equip pluridisciplinar de científics, enginyers i professionals perfectament coordinats per ell.

Les innovacions tecnològiques

Les solucions tècniques i científiques aportades en el disseny dels Ictineus van ser posades en pràctica per primera vegada a la història i han estat decisives en el desenvolupament posterior de la tècnica submarina. Aquestes són:

Nau amb doble casc. Llibertat i maniobravilitat de moviments en tots els eixos. Generació d'atmosfera artificial per a la generació d'oxigen en immersió. Incorporació d'un motor químic plenament operatiu en immersió. Treball amb plena seguretat. Gestió del projecte amb criteris científics, aplicant el mètode científic, i amb

criteris tecnològics, aplicant el procés tecnològic.

Més informació sobre els Ictineus: L'Ictineu I. (Viquipèdia) L'Ictineu II. (Viquipèdia) La ingeniería y el proyecto del Ictíneo de Monturiol (1857-1868). Antoni Roca

Rosell. Revista electrònica Stricta Nova. A steam powered fish: the Ictíneo. Low Tech Magazine

Plànols de l'Ictineu II

L'Ictineu I. Reproducció al Museu Marítim de Barcelona

L'Ictineu II. Reproducció al Port Vell de Barcelona

Secció de l'Ictineu. Museu d'Història de Catalunya

RECURSOS

Vídeos a l'edu3.cat i TV3El món dels somnisHistòria de Catalunya. Dragui. Dibuixos. 17 minuts.

Atracament al Pacífic. L'aprenent de MonturiolPrograma Thalassa. 44 minuts.

Narcís MonturiolL'entrevista impossible. TV3.

Principis físics de la flotacióEurekaActivitat sobre el principi d'Arquímedes. CDEC

FlotacióAplicació a vaixells i submarins. M. Gisbert

Flotació i principi d'ArquímedesPràctica de laboratori. UPC

DiversosMonturiol, senyor del marFitxa sobre la pel·lícula d'en Francesc Bellmunt. La reproducció de l'Icteneu II per a la filmació d'aquesta pel·lícula és al Port Vell de Barcelona.

Itinerari MonturiolArticle de Josep Ma. Dacosta publicat al Diari de Girona.

Sumergibles de desplazamiento fijoDescripció tècnica per a maquetisme

Submarins. Amunt el periscopiArticle divulgatiu a la revista Eureka. Ignacio Padró.

Jan 23, 2009Provença 325 Barcelonafotos: 10 – 16 MBPúblicoEscultura d'en Josep Ma. Subirachs en motiu del centenari de l'avarament de l'Ictineu. Està situada a Barcelona, a la confluència amb els carrers Provença i Girona.

Ictineu al Museu d'Història de Catalunya

Monturiol, el senyor del mar

Monturiol, el senyor del mar

Fitxa tècnica

Direcció Francesc Bellmunt

Guió Francesc Bellmunt

Música Manel Camp, Jordi Nogueras

So Josep Rosell

Fotografia Javier G. Salmones

Muntatge Jordi Puig

Repartiment Abel FolkJordi BoschJosep MontanyésElena Pérez-LlorcaXabier ElorriagaRamon Madaula

Dades i xifres

Països CatalunyaAny 1993

Duració 105 min.Idioma Català

Monturiol, el senyor del mar és una pel·lícula catalana de Francesc Bellmunt, estrenada el 1993.

Argument

En plena època romàntica l'empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es convertís en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submarí per a la recerca de coral. Va ser un llarg camí el que va haver de recórrer Monturiol, gairebé tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un català que va saber resoldre els principals enigmes de la navegació submarina a mitjans del segle XIX.

Repartiment

Abel Folk ... Narcís Monturiol Jordi Bosch ... Martí Carlé Hermann Bonnín Jaume Comas Josep Lluís Fonoll Mònica Glaenzel Joel Joan Pep Jové Maria Lanau Quim Lecina ...Clavé Ramon Madaula Josep Montanyès ... Misser Francisco Morán Pep Anton Muñoz Vicenta N'Dongo Elena Pérez-Llorca Marta Solaz Artur Trias Rosa Vila

Música

Música: Manel Camp i Jordi Nogueras.

Temes: "Icària" i "El senyor del mar", composats i interpretats per Manel Camp. "Ictineus" i "Port de nit", composats i interpretats per Jordi Nogueras. "Ball de l'Àliga", "Gloria a España" i "La Marsellesa", d’Anselm Clavé, aquesta darrera interpretada pels "Cors Clavé" i la "Banda de Joves Músics de Mollet del Vallès" Direcció de Coral i Banda: Enric Azuaga.

Llocs de rodatge

Barcelona: Vilanova i la Geltrú, Sitges, Olèrdola, Vallcarca, Canet de Mar. Barcelona, Tarragona, Alcolea de Cinca (Huesca), Port-Bou (Girona). Bulgaria: Sofía, Plovdiv, Kopristitza

Notes

Subvencionada pel Ministerio de Cultura i la Generalitat de Catalunya. L’Ictini és el nom del submarí inventat per l’empordanès Narcís Monturiol botat el 1859 a Barcelona

Premis

Cartagena 1993: “Premio a los valores histórico-navales”

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Monturiol,_el_senyor_del_mar»

Categories: Pel·lícules catalanes | Pel·lícules del 1993

Narcís Monturiol i Estarriol, l'inventor

de la primera nau submarina del món

Nasqué a Figueres el 28 de setembre de 1819, segon dels cinc fills del matrimoni dels constructors de botes Joaquim i Marianna. Com que el primogènit s'inicià en l'ofici del par, en Narcís com era costum, el destinaven a l'església i de petit aprengué llatí amb el rector de Vilabertran. No obstant això, d'adolescent va voler ser advocat i com que l'única facultat a Catalunya de restà oberta després de l'ocupació felipista al 1714, era a Cervera, s'hi traslladà i es llicencià en Dret.

Traslladat a Barcelona, esdevingué gran amic del republicà francmaçó empordanès Abdó Terrades, formant part de la redacció de El Republicano seguidora de les idees d'Étienne Cabet i on els lemes d'Igualtat, Llibertat i Fraternitat apareixien magistralment redactats en tots els articles de Monturiol. Alhora que amb molts dels seus companys com els germans Montalvo, Francesc Sunyer, Joan Rovira, Francesc Orellana i Josep Anselm Clavé, entre altres, varen iniciar-se en l'Obediència Universal del compàs, l'escaire i la plomada.

En Monturiol era un activista polític nat, comptant poc més de 20 anys, participà en les bullangues des anys 1842-43 amb en Clavé, Martí Carlé i altres francmaçons, els quals es van enfrontar decididament i sense manies a totes les decisions que prenia el govern de Madrid.

Posteriorment, van enderrocar al Ciutadella de Barcelona i la lluita entre obrers i burots al Portal de l'Àngel desembocà en una insurrecció, fent replegar l'exèrcit a Montjuïc des d'on el general Espartero durant 12 hores, feu bombardejar implacablement la ciutat.

La rendició i la posterior repressió dels residents de Barcelona amb El Republicano clausurat, va obligar que Monturiol com a Capità de la Milícia Nacional que fou l'última en lliurar-se, s'exiliés a la vila de Cadaqués realitzant alguns viatges i estades clandestines a Perpinyà.

Amb les instruccions per correspondència del gran pintor Martí i Alsina, en Monturiol, ben dotat manualment per al dibuix, arribà a assolir una perfecció

pictòrica notable com a retratista i paisatgista. Mentre pintava un quadre prop de les illes Medes, el trasbalsà el fet de veure un jove grec recol·lector de corall que el treien ofegat de l'aigua sense poder-lo retornar a la vida.

Aquestes persones se submergien e pulmó lliure dins la mar per arrencar el corall, vendre'l i poder malmenjar ells i llurs famílies. Monturiol, que a més de polític, impressor, advocat i moltes altres coses més, posseïa l'enginy d'inventor, havent dissenyat i fet màquines de fer cigarretes, d'imprimir llibres ratllats, etc. es veié capaç de construir una nau submarina protectora per tal els recol·lectors de corall no arrisquessin la vida i així va néixer el primer Ictini.

L'esmentada nau-peix, essencialment, era un barril amb costelles de fusta dins d'un altre, inspirat en el sistema de les botes que feia el seu pare a Figueres i en les quals ella també hi havia treballat... i l'Ictini 1, com a prototipus, en submergir-se a la mar, obtingué un èxit superior com ningú no ho havia aconseguit abans.

Com que no existien els motors ni les bateries elèctriques, els moviments i les maniobres eren a base de suc de mongetes; és a dir, de pedals i manubris moguts a mà. Tampoc hi havia generadors d'oxigen per a la respiració humana.

S'entrava al casc després d'haver respirat a fons i amb una espelma encesa per tot control de mesura de l'aire que quedava a l'interior. Així, quan la flama s'apagava, ràpidament s'alliberava el llast de la nau i en Narcís en sortia amb la cara entre groga i verda.

No obstant això i amb tot els inconvenients, la navegació submarina a pocs metres de la superfície era un fet i això animà a tots els companys de Monturiol, perquè perfeccionés i fes un submarí de més envergadura destinat fins i tot a accions de defensa de les costes en cas de guerra.

Es constituí una societat explotadora anomenada «La Navegació Submarina», els principals accionistes de la qual eren Monturiol, Font, Altadill i Cia., resolent la respiració a bord mitjançant un generador d'aire i un purificador que descomposava clorat de potassa, diòxid de manganès i llimadures de ferro en proporcions adequades que, constantment, reciclaven 24 metres cúbics 14 vegades per hora, eliminant l'anhídrid carbònic tòxic. Cal esmentar que això es va resoldre d'una manera genial l'any 1860.

Les dificultats creixien per manca d'ajut econòmics que el govern espanyol havia promès i que mai no van arribar. Si els Ictinis haguessin estats presents, les colònies de Cuba i de Filipines no s'haurien perdut donat que els vaixells nord-americans haurien estat absolutament vulnerables als atacs dels submarins catalans.

Malgrat els perfeccionaments introduïts per l'enginyer i gendre d'en Monturiol, Josep Pascual i Deop i comprovat per general Dulce en el curs de les proves en aigües d'Alacant en presència dels ministres de Marina i Foment, Srs. Zavala i Cervera, per l'absoluta manca de mitjans econòmics, la societat va fer fallida i l'Ictini va haver de desballestar-se i vendre'l a preu de ferralla.

Narcís Monturiol morí pobre, incomprès i desenganyat a Sant Martí de Provençals (Barcelona) el 1885 acollit tendrament com un vell polític rondinaire i desenganyat, però que seguia inventant un sistema per conservar la carn a base de sal morra. Passà els últims anys de la seva vida a la llar de la seva filla. Fou enterrat al cementiri del Poble Nou, traslladant-se posteriorment les seves despulles a Figueres, la seva vila natal.

Quan els llibres «d'Història d'Espanya» parlen que l'inventor del submarí, 30 anys més tard que els Ictinis haguessin maniobrat en públic a la Mediterrània, i diuen que Isaac Peral, va ser el primer «inventor español del submarino» als catalans se'ns regira l'estómac.

Només en resta el consol de l'honest desmentiment del propi Peral que donant proves que també fou un autèntic germà francmaçó, afirmà en una carta autògrafa que es conserva al Museu Empordanès de Figueres, que tot el mèrit era del seu admirat Narcís Monturiol i que malgrat ell, tot i essent oficial de Marina, sense l'obra «La Navegación Submarina» de Monturiol, ni tant sols hauria pogut traçar una línea del projecte que, malgrat haver estat subvencionat per govern espanyol, també ha trobat una mort indigna a les drassanes de «La Carraca» de Cadis.

Únicament, el que resta del submarí projectat per Peral, que per l'evolució tecnològica comptava amb motors i bateries elèctriques motrius, ha tingut el privilegi que l'estat no l'hagi venut com a ferralla. Per això, juntament amb certes històries, deuen voler conservar-les com a tal.

PROJECTE EDUCATIU

Si volem que aquest esdeveniment, la celebració dels150 anys del primer submarí català, tingui els efectes que volem de recuperació de la memòria de Narcís Monturiol i de la seva obra, i de divulgació de la Ciència, la Tècnica, i en general el foment del coneixement i les ganes de saber, tot això no serà efectiu si no arribem a la base de la nostra societat: als nostres infants i joves per mitjà de les escoles.

Aquest és un projecte molt bonic i engrescador, del qual se'n podria fer material didàctic que abarqui tots els currículums escolars, des de l'ensenyament de primària fins a secundària. La temàtica és amplíssima, des dels vessants històric, humanístic i social que envolten la figura de Narcís Monturiol i la seva època, fins a tots els camps de les ciències pures, ciències de la terra, ciències aplicades i tecnologia en què es fonamenta el món dels submarins i les ciències del mar. 

Tenim moltes idees sobre alguns dels projectes que es podrien fer per a escoles, des de fitxes i contes per als més petits fins a pràctiques de física i matemàtiques, fitxes d'experiments, i treballs de recerca.

De moment hem realitzat un projecte per a l'escola Betània-Patmos que s'aplicaria a l'àrea de ciències i tecnologia d'educació secundària.

Estem oberts a totes aquelles propostes que s'enmarquin dins de les idees expresades en aquesta web i ens agradarà de col·laborar-hi tant si és per incorporar-les al nostre projecte com si ja es duen a terme en un altre entitat o centre educatiu.

 

Projecte per a l'escola Betània-Patmos

Projecte “A”: principis elementals.

Objectiu: treballar les habilitats manuals i aprofundir en els coneixements de física elemental mitjançant diversos experiments.

Metodologia: es tracta que cada alumne dissenyi i construeixi el seu propi giny submarí. Han de ser de construcció senzilla amb materials que tinguin a mà. Aquests mateixos ginys es poden aprofitar per fer una part dels experiments de física dins de l'aigua.

Temes experimentals: principi d'arquímides, aparells autònoms propulsats amb motorets, planejadors, periscopis, campanes submarines, etc.

Aquest taller pot anar dirigit a alumnes d'entre 10 i 14 anys.

 

Projecte “B”: un robot per la piscina.

Objectiu: construir un robot submarí amb materials econòmics, de disseny simple, amb funcions elementals i per a profunditats molt superficials. Experimentar amb materials i equips mitjançant el mètode assaig-error i treballar l'evolució d'un projecte.

Metodologia: El robot bàsic es podrà construir durant els primers dies de classe. A partir d'aquí ja es podrà començar a treballar en la seva millora i en ampliar les seves funcions. Serà un treball de transformació constant basat en el mètode assaig-error. Es pot plantejar el projecte com un taller en col·laboració amb els profesors o bé integrat en les assignatures d'electrònica i informàtica, on es podrien fer automatismes per a funcions bàsiques del robot submarí.

Aquest projecte anirà dirigit a alumnes d'entre 14 i 18 anys, i seria convenient que fossin grups d'entre 5 i 10 alumnes, en el cas de més alumnes caldria dividir-los en equips perquè competissin construint cada equip el seu robot, o dividir-los en diferents projectes del mateix robot, aconseguint d'aquesta manera en el primer cas més incentius, i en el segon la construcció d'un aparell més complexe.

 

Projecte “C”: càpsula submarina.

Objectiu: es tracta de fer un model a escala real d'un petit submarí de dues o tres places, amb una esfera no superior a 170 cm. Es treballarà el disseny de la càpsula i els seus elements (estudi volumètric), la construcció de la càpsula i els equips. Paralel·lament es farà un treball de recerca.

Metodologia: aquest model el construirem amb materials econòmics. La seva utilitat científica i didàctica és la de fer un disseny, veure com se li dóna la forma, com s'hi encabeixen els equips, quin espai hi ha per a cada cosa, fer l'interior de la capsula i comprovar l'espai útil per als tripulants, a més de demostrar que tot és possible, i que el que es somia es pot construïr.

Partint d'una idea base es van construint les parts inicials (l'esfera), al mateix moment que els alumnes fan treball de recerca sobre l'equipament que ha de dur: ordinadors, propulsors, centrals hiràuliques, bombones d'oxigen i d'aire comprimit, bateries, etc. I es va fent el primer disseny. A continuació es reprodueixen en escuma, cartró, pvc, etc, els diferents equips, i peces, tant interiors com exteriors, que d'esprés s'hauran d'encabir, fer els ancoratges, tot respectant una bona accessibilitat i operativitat.

Quan ja sabem tot el que porta i volumètricament està muntat es procedeix a fer les carcasses exteriors, per tal de millorar l'hidrodinàmica de l'aparell.

 

Projecte “C+”: càpsula submarina. Metamorfosi.

Objectiu: a partir d'aquest moment és quan comencem a transformar aquest model volumètric en real i els alumnes comencen a portar a la pràctica els seus coneixements teòrics de diferents branques de la ciència i la tècnica. Començant per les parts que es vulguin, es va substituint peça volumètrica per peça real o per un prototipus més desenvolupat, aprenent a treballar mecànica, hidràulica, electricitat, electrònica, etc.

En aquesta fase del projecte no es pot evaluar el material, ja que depèn de fins allà on es vulgui arrivar, a mesura que es vagi avançant s'anirà encarint. A mesura que es vagi avançant tembé s'anirà enriquint el projecte.

En aquesta fase seria necessari disposar d'un mecenes o esponsor, que fàcilmentt li treuria rendiment.

Per a aquest últim projecte es poden aconseguir fàcilment col·laboracions d'empreses que cedeixin material, des de les bateries fins a ordinadors.

Aquest laboratori va dirigit a alumnes d'entre 14 i 18 anys, i es podrà treballar amb grups d'almenys 20 alumnes.

 

Projecte “D”: monoplaça.

L'Institut Ictineu, CCRS disposa de la carcassa d'un submarí monoplaça, en el que es pot treballar volumètricament, per tal de definir el seu equipament definitiu. Aquest projecte seria a l'inversa que el “C”, ja que aquí es parteix d'una forma predeterminada per posar-hi tots els equipaments.

 

Aspectes generals

Beneficis afegits.

El laboratori submarí del club de ciències de l'escola Betània-Padmos podria presentar-se al concurs que anualment organitza els Saló Nàutic de Barcelona, i que, a part dels premis, permet exposar el treball al propi saló.

Per a qualsevol dels projectes es pot aconseguir fàcilment repercussió als mitjans de comunicació, ja siguin ràdios, suplements dominicals dels diaris i sobretot televisió.

Experimento dieciocho

MATERIALES:Una botella de plástico, plastilina, un tubo de plástico, monedas, cinta adhesiva

PROCEDIMIENTO: Haz dos o tres agujeros pequeños en un lado de la botella. Pega con la ayuda de la cinta adhesiva tres o cuatro monedas en el mismo lado de la botella. Estos pesos harán que la botella se hunda. Coloca el tubo en el tapón de la botella cerrándolo con plastilina. Coloca el submarino en la bañera, déjalo llenarse de agua y hundirse. Sopla el tubo para enviar aire a la botella. Esto hace que el agua salga por los agujeros y permite que el submarino se llene de aire. El submarino sube a la superficie.

 

QUANT DE TEMPSDUREN LESESCOMBRARIESAL MAR?

Les xarxes de pescador i els plàstics deixats al marprodueixen grans danys a la fauna marina. En el MarMediterrani cada any es troben peixos, tortugues, aus icetacis morts asfixiats per la ingestió d'aquests materialso mal ferits per haver-hi quedat enxarxats, la majoriaacaben morint. Aquesta és una de les principals causesde la disminució dràstica d'aquests animals en els nostresmars.• Un litre d'oli abocat al marproduirà una taca de 5.000 m2•Una pila que continguimercuri contaminarà 600.000litres d'aigua.El programa de Medi Ambient de les Nacions Unidesestima que cada any el mar rep 6,4 milions de tonesd'escombraries. D'aquestes un 70% s'enfonsa, és a dirque la contaminació de les platges és tan sols una mínima

part del que s'està preparant a les profunditats.Cada any l'Agència Catalana de l'Aigua del Departamentde Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, recull dela superfície del mar una mitjana de 992,3 m3 de sòlidsflotants del litoral de Catalunya. Aquest volum equival a134 tones. Que passà amb el 70% restant? Són 446 tonesanuals que s'acumulen indefinidament

MALGRAT LAGRAN CAPACITAT DETRANSFORMACIÓ DEL MAR,LES ESCOMBRARIES, FINS I TOTLES BIODEGRADABLES,SEGUEIXEN SENTCONTAMINANTS.

Donar reconeixement internacional a la figura de Narcís Monturiol.

En Narcís Monturiol compta, als Països Catalans, amb moltíssims carrers, instituts i fins i tot medalles que duen el seu nom, però pensem que no hi ha, al país, cap museu que li confereixi la importància que es mereix i, a nivell internacional, no figura a cap de les històries de la navegació submarina, ni surt en cap dels llibres i webs de submergibles, mentre que en la història universal del submarí s'atorga gran importància a fets i gent molt menys rellevants. Creiem que aquest és el moment per internacionalitzar el nostre gran inventor, i estem convençuts que aquesta és la manera de fer-ho. Si internacionalitzem els nostres genis, internacionalitzem Catalunya, és una bona campanya publicitària (Pau Casals, Joan Oró, Gaudí, Dalí, Miró, etc). L'organització d'aquest esdeveniment, 150 anys del primer submarí català, ha d'anar unit a un gran desplegament mediàtic, que faci sentir aquest projecte com a propi a uns amplis sectors de la societat i que serveixi també per a prestigiar la Ciència, el coneixement i les ganes de saber. A més dels media, es pot fer arribar la divulgació de la ciència i la tècnica mitjançant un projecte educatiu que proporcioni material didàctic adaptat als diferents currículums escolars basat en la figura de Narcís Monturiol.

L'any 2009 es compliran 150 anys de l'avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol. Tots sabem la rellevància d'aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir uns dels primers submarins de la història, i va ser el

primer que ho va fer sota criteris científics, com ho demostra el seu llibre “assaig sobre l'art de navegar per dessota de l'aigua”, un extens treball científic publicat per primera vegada l'any 1891.

L'avarada del primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d'eslora, tot de fusta, imitava la forma d'un peix . Va fer més de 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d'informació científica que va servir de base per al disseny i la construcció del segon submarí, l'Ictineu II.

Aquest segon submarí de 17 metres d'eslora i 72 tones en immersió va ser el primer que va utilitzar un sistema de propulsió no animal ja que se li van instal·lar un motor de vapor per a la navegació en superfície i un altre per a la navegació en immersió. Això va suposar una gran innovació en la navegació submarina ja que Monturiol va ser el primer en resoldre tots els problemes que suposava la integració d'un motor a vapor, l'únic motor existent al moment, en una cambra hermètica, un medi aïllat de l'atmosfera. Amb aquesta solució integrava la resolució d'un dels problemes cabdals de la navegació submarina: l'atmosfera artificial. Els gasos resultants de la combustió del motor d'immersió eren oxígen, que després purificava per tal de fer-lo transparent. També s'havia adonat de la toxicitat del gas carbònic i va fer un aparell per tal d'eliminar-lo. En les cambres dels ictineus de Monturiol s'hi podia perllongar l'estança respirant com en el món exterior. En desenvolupar aquest projecte des d'un punt de vista científic va garantir que mai ningú corrés cap mena de perill en les proves d'immersions i navegació submarina. Cap dels dos Ictineus va patir mai ni un sol accident.

Commemoració dels 150 anys de l'avarada del primer Ictineu de Narcís Monturiol, un dels primers submarins de la història.

Conscients de les aportacions de Monturiol en el desenvolupament del mètode científic en aquest i en molts d'altres invents que va dur a terme amb èxit, creiem que el millor homenatge que se li pot fer és donar continuïtat a la seva obra des de la perspectiva amb què Narcís Monturiol va treballar en el seu temps, la investigació. Ho volem fer realitat projectant la construcció d'un submarí modern organitzant un gran laboratori d'investigació que impliqui a universitats i empreses catalanes i que li doni el reconeixement internacional que realment mereix.

Aquest submarí tindrà aplicacions tan diverses com diverses siguin també les necessitats socials de treball i navegació submarina. Des de la recerca científica en els camps de l'oceanografia, geologia o biologia, l'inventari i recuperació de restes arqueològiques, els treballs de divulgació científica, o els treballs marítims, fins a activitats turístiques i de lleure. Serà una eina versàtil que no limitarà la seva explotació a un camp específic sinó que es podrà adaptar als requeriments de l'usuari.

Altrament no volem oblidar el vessant humanístic de Monturiol i l'aportació beneficiosa que ell volia fer a la societat civil amb la construcció dels submarins, ja que ell creia que la ciència havia d'estar al servei de la humanitat per millorar-ne les condicions de vida. És per això que va concebre un submarí civil , no militar.

Des de fa 140 anys a Catalunya no s'ha construït cap altre submarí tripulat. Creiem que un país capdavanter en el desenvolupament industrial i tecnològic, que per altra banda des dels inicis de la seva història ha estat bolcat al mar i la navegació, que ha tingut uns dels primers submarins del món, no pot estar mancat d'una eina tant important com un submarí civil que dotaria a Catalunya d'àmplies possibilitats de recerca i treball.

Si anem a mirar quin és l'estat de la qüestió en el món dels submarins no militars en aquest moment, veurem com en alguns països europeus molt propers a nosaltres es dissenyen i fabriquen una gran varietat de submarins, adaptats a la seva utilització.

Ictineu 3

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'ICTINEU 3

 

L' ICTINEU 3 està concebut com un submarí modern el qual incorporarà materials i tecnologies innovadores, així com tècniques de construcció avançades i sistemes energètics no contaminants, sistemes de gestió i control intel·ligents i últimes tecnologies en sistemes de posicionament, navegació, comunicacions i sensors. Serà un aparell de gran versatibilitat, pensat per a poder ésser transformat i actualitzat a mesura que avancin les innovacions tecnològiques. Un submarí que serveixi de base per a qualsevol exploració i experiment científic que es pugui dur a terme sota el mar.

 

El submarí tindrà la capacitat de baixar fins a profunditats de 1200 metres, i això el situarà entre els 15 submarins del món amb més capacitat de profunditat d'immersió. A cada immersió podran baixar un total de 3 persones, en missions de vàries hores (autonomia de 10 hores, tot i que la missió estàndard es calcula de 3 a 6 hores), amb una autonomia de seguretat de 12 dies. La part frontal serà una cúpula de metacrilat que oferirà a la tripulació un gran camp de visió i exploració, excel·lent per a filmacions de gran qualitat.S'equiparà amb dos braços robòtics de grans prestacions (7 graus de llibertat, 1,5 metres d'abast, pinces intercanviables...) i amb diferents instruments de sondeig que s'usen en treballs i investigació marina.

 

Amb les següents proporcions, 4,5m d'eslora per 1,9 de mànega i 2,3 de puntal, logísticament podrà ser transportat per terra mar i aire en un contenidor convencional sense necessitat de transport especial, operativament podrà acostar-se molt a l'objecte d'interès, d'aquesta manera, entrar a canons submarins, acostar-se a les roques o a vaixells enfonsats fins a un metre de distància, facilitant d'aquesta manera un treball precís i minuciós. Mitjançant l'ús de sistemes de control i navegació avançats, serà possible que el submarí realitzi feines semiautomàtiques com ara mantenir una posició o seguir una trajectòria predeterminada. D'aquesta manera es podrà alliberar la tripulació de sobreesforços i oferir-li més capacitat d'observació i mans lliures per a manipulació de braços mecànics, sensors, robots externs, filmacions o una altra activitat que requereixi gran atenció.

 

És estrictament necessària l'aplicació d'estrictes controls de qualitat en el disseny i el procés de construcció, així com la certificació de l'ICTINEU 3 per una entitat certificadora internacional de renom, Germanischer Lloyd, condicions indispensables per a la realització del projecte. Això proporcionarà garanties de seguretat i qualitat per a poder realitzar l'explotació econòmica del vehicle en qualsevol dels àmbits de treball proposats, així com la possibilitat d'expandir la seva capacitat de treball i explotació a qualsevol país del món.