Índex - UAB Barcelona · l El cicle de 233 de orbites cobreix cada 16 dies tot el globus terraqüi (excepte per a les latituds polars) l Cada òrbita es divideix en 248 files (rows)

Introducció

La Teledetecció

La Teledetecció és la disciplina científica que té per objecte la identificació de fenòmens i objectes a distància a través de sensors específicament dissenyats a tal efecte. Una de les branques més típiques de la Teledetecció és aquella que col�loca aquests sensors en plataformes capaces de sobrevolar la superfície terrestre i així poder fer cartografia de propòsit general, estudiar els recursos naturals del

Ajuda del servidor d'imatges de satèl�lit (SatCat)

Índex

l Introducció ¡ La Teledetecció

n Els satèl�lits Landsat n Sensor TM i ETM+ n Exemples de resposta per a

les diferents bandes del sensor ETM+

n Composicions n Recepció i difusió

l Descripció de les imatges de satèl�lit proporcionades

¡ Resum de característiques ¡ Processament realitzat sobre les imatges

n Correcció geomètrica n Correcció radiomètrica

¡ Producte final ¡ Propietat de les imatges Landsat

l Navegador sobre les imatges de satèl�lit ¡ Objectiu ¡ Instruccions bàsiques del navegador

sobre les imatges de satèl�lit n Situació n Llegenda i control de capes n Coordenades n Botons n Vista n Filtres n Caixa d'opcions de configuració

¡ Instruccions específiques n Situació sobre la zona d'interès n Descàrrega de la zona d'interès

¡ Instal�lació del Lector de Mapes de MiraMon

l Bibliografia

L'Agència Catalana de l'Aigua

Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.

Tecnologia MiraMon

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Página 1 de 15Ajuda del servidor d'imatges de satèl�lit (SatCat).

planeta o ajudar els meteoròlegs en la seva tasca de previsió del temps, per citar només algunes de les moltes aplicacions existents.

Aquests sensors de Teledetecció solen ser embarcats en satèl�lits o en avions. Tot i que cada tipus de plataformes té els seus avantatges i inconvenients, els satèl�lits tenen una importantíssima propietat: la repetitivitat d'observació, fruit del fet que orbiten al voltant de la superfície terrestre. Aquesta repetitivitat, en efecte, els permet revisitar un mateix punt terrestre periòdicament (des de cada pocs minuts en els satèl�lits meteorològics a cada pocs dies en els satèl�lits d'observació dels recursos naturals) i així podem fer un seguiment periòdic dels aspectes que ens convinguin.

En aquest servidor s'ofereixen imatges captades per satèl�lits de la sèrie Landsat, un dels programes espacials més importants que existeixen.

Els satèl�lits Landsat

El primer Landsat es va llençar l'any 1972 amb el nom de ERTS. Des d'aleshores, s'han posat en òrbita diversos satèl�lits que han recollit variada informació sobre el nostre planeta. Aquest satèl�lits no són operatius actualment, essent el Landsat 5 i el Landsat 7 els que han proporcionat les imatges ofertes en aquest servidor.

(Extret de: http://www.npagroup.co.uk/imagery/rs_intro)

Landsat 5

El Landsat 5 va ser posat en òrbita l'1 de març de 1984. Porta dos sensors a bord:

l Multi-Spectral Scanner (MSS) de 59x79 m de resolució espacial

l Thematic Mapper (TM) de 30 m de resolució espacial en les bandes 1-5 i 7 i 120 m en la banda 6 (tèrmica)

(Extret de: http://landsat7.usgs.gov/history/Land4-5.html)

Landsat 7

El Landsat 7 va ser posat en òrbita el 15 d'abril de 1999 i va deixar de donar imatges operatives el 31 de maig de 2003. Porta un sensor a bord:

l Enhanced Thematic Mapper Plus (ETM+) de 15 m de resolució espacial en la banda pancromàtica, 30 m de resolució espacial en les bandes multispectrals 1-5 i 7, i 60m en la banda tèrmica 6.

(Extret de: http://landsat7.usgs.gov/history/Land6.html)


Sensor TM i ETM+

l Tipus d'òrbita: heliosíncrona (passa a la mateixa hora solar)

l Inclinació: 98.2° l Alçada sobre la superfície: 705 km l Període 98.9 minuts l Repetició del cicle orbital cada 16 dies (233

òrbites) l Landsat 7 i 5 comparteixen la mateixa òrbita l El cicle de 233 de orbites cobreix cada 16 dies tot

el globus terraqüi (excepte per a les latituds polars)

l Cada òrbita es divideix en 248 files (rows). l 233 orbites × 248 files = 57784 escenes. l La passada 001 creua l'equador a una longitud de

64°60´ W. l Continua de est a oest. l La fila 001 comença a la part de l'òrbita: latitud

de 80°47´ N. l Cada escena té uns 185km d'ample × 170km d'alt l Hi ha un cert ensolapament lateral de les

passades adjacents que és menor a l'equador (7.3% a 0°) que als pols. (p.ex. 29.0% a 40°)

(Extret de: http://bsrsi.msu.edu/trfic/data_portal/

Landsat7doc/intro_landsat.html)

Exemple de les passades previstes pel dia 20 de febrer de 2004. Podeu veure una versió actualitzada a: http://landsat7.usgs.gov/pathrows.php

Encara que els primers satèl�lits usaven pel�lícula fotogràfica que era retornada a la terra per al seu processat, el primer satèl�lit de la sèrie Landsat, llançat el 1972, ja usava sensors digitals per capturar les imatges, que eren transmeses digitalment a les estacions de terra. En aquest satèl�lit els sensors són passius. Un sensor passiu és aquell que registra la radiació reflectida o emesa des de la Terra. Aquests sensors també pertanyen als anomenats sensors òptics, que mesuren en les longituds d'ona visible, infraroig proper, infraroig mitja i infraroig tèrmic.


El sensor recull per a cada punt del territori (píxel) infromació d'una part de l'espectre electromagnètic. Del continu d'aquest espectre, el satèl�lit veu només l'energia d'unes certes zones: 3 bandes dins la llum visible (bandes 1, 2, 3), 1 banda a l'infraroig proper (banda 4), 2 bandes a l'infraroig mitjà (bandes 5 i 7) i 1 banda a l'infraroig tèrmic (banda 6). La banda 9 del Landsat 7 correspon a un escalat diferent de les dades de la banda 6. La banda 8 del Landsat 7 és una banda que abasta bona part del visible i l'infraroig proper. 3 bandes per sota del visible (a la porció infraroja del espectre) i, a més, 1 (Landsat 5) o 2 (Landsat 7) bandes a l'infraroig llunyà (tèrmic).

(Extret de: http://www.satelliteimpressions.com/landsat.html)

La figura inferior il�lustra quines parts de l'espectre electromagnètic pot recollir el sensor. La base dels rectangles representa l'amplada de banda recollida per a cada banda dins de l'espectre electromagnètic. Les línies corbes il�lustren la resposta de diferents tipus de cobertes. Si observem les corbes podem veure que un tipus de coberta pot tenir una resposta similar a les altres per a una regió del espectre (per una determinada banda) però força diferent en una altra regió (per una altra banda). Aquest fet, explica la varietat de contrast per a cada imatge banda. A la figura no apareix la banda 6 (i 9) tèrmica que quedaria a la dreta de l'espectre, ni la banda pancromàtica de ETM+ (de banda més ampla) que integra la resposta de les bandes 2, 3 i 4.

La tècnica d'escombrat òptic emprada pel sensor Thematic Mapper (TM) consisteix en un mirall oscil�lant que reflecteix la llum directament a un nombre petit de lectors, i construint així una imatge a partir d'una o poques línies de píxels a la vegada. La imatge completa s'obté de la combinació de les línies d'escombrat amb el moviment del propi satèl�lit en la direcció perpendicular a l'escombrat.

(Extret de:

http://www.fas.org/irp/imint/docs/rst/Intro/Part2_5a.html)


(Extret de: http://www.satelliteimpressions.com/landsat.html)

Exemples de resposta per a les diferents bandes del sensor ETM+

Composicions

Moltes vegades es fan servir composicions de 3 bandes per a representar la resposta de 3 bandes en una sola imatge de color:

Banda 1 (blau) Banda 2 (verd) Banda 3 (vermell)

Banda 4: (infraroig proper) Banda 5: (infraroig mitjà) Banda 7: (infraroig mitjà)

Banda 6: (tèrmic) Banda 9: (tèrmic) (alt guany) Banda 8: (pancromàtica)

Per obtenir una composició similar a la que veuria l'ull humà, fem servir una composició de les bandes


Recepció i difusió

La recepció de les imatges generades pels sensors d'aquest satèl�lits és transmesa directament a una estació receptora a terra o redistribuïda a partir de la xarxa de satèl�lits repetidors Tracking and Data Relay Satellite System (TDRSS). A Europa, Eurimage és el proveïdor exclusiu dins de la Comunitat Europea per a imatges QuickBird i Landsat entre d'altres.

Descripció de les imatges de satèl�lit proporcionades

Resum de característiques

l Satèl�lit:

3, 2 i 1 per a representar vermell, verd i blau. Aquesta composició l'anomenem de color natural.

És possible, però, combinar altres bandes. Una combinació interessant és la 4, 5 i 3. Així utilitzem dos bandes infraroges (bandes 4 i 5) i llum vermella (banda 3), per a representar vermell, verd i blau. Apareix aquí la capacitat del sensor TM i ETM+ de mesurar llum no visible, que és energia electromagnètica de llum infraroja, en aquest cas. Llavors, convertim els valors numèrics proporcionats pel sensor a colors que són visibles per nosaltres. Aquest tipus d'imatges és anomenat fals color perquè estem convertint llum no visible (informació espectral) en un format visible que podem veure. Observeu que, les dades de la banda 3 (que són respostes a la llum vermella) són representats com a color blau a la imatge. Aquesta composició en particular ofereix una especialment bona discriminació de la vegetació.

Una altra combinació interessant és la 4, 5, i 7. Així, utilitzem una banda de l'infraroig proper (banda 4) i dues bandes de l'infraroig mitjà, per a representar vermell, verd i blau. Aquesta és una combinació de llum totalment invisible a l'ull humà. La inclusió de la banda 7 aporta més informació sobre els sòls.


¡ Nom: n Landsat-7 (fins el maig de 2003) n Landsat-5 (a partir de juny de 2003)

¡ El 31 de maig de 2003 el Landsat-7 va patir una avaria deguda a problemes mecànics amb el sensor ETM+. Aquest avaria no va poder ser reparada. A partir del maig de 2004, s'utilitzen les imatges del seu satèl�lit predecessor, Landsat-5, encara en funcionament.

l Sensor: ¡ Nom:

n Enhanced Thematic Mapper (ETM+) (només per a Landsat-7). n Thematic Mapper (TM) (només per a Landsat-5).

¡ Descripció, resolució espacial i longitud d'ona de les bandes: n 1 banda pancromàtica de resolució espacial nominal de 15m (només per Landsat-7

ETM+): n canal 8 [0.520-0.900 µm]

n 6 bandes multispectrals de resolució espacial nominal de 30m en l'espectre visible i infraroig no tèrmic:

n visible: n canal 1 blau [0.450-0.520 µm] n canal 2 verd [0.520-0.600 µm] n canal 3 vermell [0.630-0.690 µm]

n infraroig proper: n canal 4 [0.760-0.900 µm]

n infraroig mitjà: n canal 5 [1.550-1.750 µm]) n canal 7 [2.080-2.350 µm])

n 2 bandes tèrmiques de 60 m (només per Landsat-7 ETM+): n canal 6 i 9 [infraroig tèrmic 10.400-12.500 µm] (alt i baix guany)

n 1 banda tèrmica de 120 m (només per Landsat-5 TM): n canal 6 [infraroig tèrmic 10.400-12.500 µm]

¡ Resolució temporal: 16 dies. l Catalunya queda coberta cada 16 dies amb dues passades o òrbites (espaiades uns 8 dies i amb

superposició) (Path): ¡ Girona i Barcelona (Path 197 i Row aproximat 31) ¡ Lleida i Tarragona (Path 198 i Rows aproximats 30, 31 i 32).

l Els files (rows) 30 31 i 32, que pertanyen a la mateixa passada o òrbita (figura 1) s'ofereixen mosaicats en una única imatge. Això fa que, a la pràctica, només tinguem dos tipus de zones disponibles, una corresponent a l'òrbita de Lleida i Tarragona (3 escenes mosaicades de la mateixa data) i una corresponent a l'òrbita de Girona i Barcelona (1 escena).


Figura 1: Distribució del mosaic de Catalunya l Abast de cada imatge:

¡ Comarques de Catalunya: n Girona i Barcelona:

n senceres

n parcialment incloses:

n Lleida i Tarragona: n senceres:

n parcialment incloses:

¡ Altres àrees parcialment incloses: n França, Aragó i Castelló

Processament realitzat sobre les imatges

Correcció geomètrica

a) b)

Alt Empordà Baix Empordà Baix Llobregat Barcelonès Garraf

Garrotxa Gironès Maresme Osona Pla de l'Estany

Ripollès Selva Vallès Occidental Vallès Oriental

Alt Penedès Anoia

Bages Baix Penedès

Berguedà Cerdanya

Alt Camp Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Montsià Noguera Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Pla Urgell Priorat

Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d’Aran Vallès Occidental

Garrotxa Maresme

Osona Vallès Oriental


A causa de les deformacions geomètriques que presenten les imatges, produïdes per la rotació i corbatura terrestre, l'òrbita de la plataforma, el relleu terrestre, etc, aquestes es corregeixen geomètricament a través del mètode Palà i Pons [Palà i Pons 1995]. Un cop s'ha realitzat aquest procés, la imatge és superposable amb qualsevol altra imatge o cartografia disponible en el mateix sistema de referència UTM-31N sobre el datum ED50 i s'anomena ortoimatge. Aquest procés ha estat realitzat pel Departament de Geografia de la UAB.

El procés es realitza amb l'ajut d'un conjunt de punts de control (Ground Control Points, GCP). En aquest cas, els punts de control de l’ajust i del test de la correcció geomètrica s’han obtingut a partir de la segona edició (1998) dels ortofotomapes color, escala 1:25 000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (resolució ~2 m) disponibles a l’Agència Catalana de l’Aigua. Tots els punts de control de màxima exactitud geomètrica i altimètrica així com els de test han estat determinats dins l'àmbit de Catalunya, i per tant, les àrees de França, Aragó i Castelló parcialment incloses no tenen la mateixa fiabilitat que les catalanes.

Sempre que ha estat possible (només per a Landsat-7 ETM+) els punts de control s’han digitalitzat sobre la banda pancromàtica (que té més resolució, 15 m), obtenint-se per a totes les imatges un RMS (Root Mean Square) inferior a 15 m (incloses les multispectrals remostrejades a 20 m). Per a les imatges de Landsat 5 TM, els punts s'han localitzat sobre la combinació dels canals 4, 5, 3. A continuació s’ha aplicat un ajust polinòmic amb zetes, tenint en compte el relleu terrestre a través del Model Digital d'Elevacions (MDE) de Catalunya de l'ICC amb una resolució espacial de 30 m.

Correcció radiomètrica

La correcció radiomètrica permet reduir la presència d’artefactes no desitjats deguts als efectes de l'atmosfera o a la il�luminació diferencial provocada per l'hora del dia, el dia de l’any, el lloc de la Terra, el relleu (zones més o menys il�luminades, ocultes, ombres projectades, etc) [Pons i Solé, 1994] així com, en les bandes tèrmiques 6 i 9 obtenir dades de temperatura de superfície [Sobrino 2000].

Essencialment, el model de correcció radiomètrica converteix una imatge de valors (DN) proporcionals a la radiància rebuda pel sensor a una imatge en què els valors són reflectàncies (o bé temperatures per a les bades 6 i 9). Com és sabut, els valors de reflectàncies se solen distribuir en l'interval [0,1].

El model de correcció radiomètrica té en compte, entre altres factors, el relleu (angles d'incidència i ombres projectades), la posició solar, la distància Terra-Sol en el moment de presa de la imatge, l'esmorteïment atmosfèric en els camins d'anada i de retorn de la radiació, la radiància atmosfèrica( com a mínim, per una zona de la imatge) i paràmetres estàndard, per cada canal, de densitat òptica atmosfèrica, irradiància exoatmosfèrica solar i calibració del sensor.

Per a informació general sobre teledetecció podeu consultar p.ex. [Chuvieco 2002]

(Extret de: http://www.npagroup.co.uk/imagery/rs_intro)

A mode d'exemple se cita la dependència de la transmitància amb la longitud d'ona per unes condicions d'atmosfera típica. La transmitàcia és la proporció d'energia solar incident que arriba a la superfície, influida pels gasos atmosfèrics, partícules, etc.


Producte final

l Costat de píxel: ¡ 15m per a la banda pancromàtica ¡ 20m per a les bandes multispectrals (també per a les tèrmiques).

l Mida descomprimida de les passades completes per a una certa data: ¡ Girona i Barcelona

n banda pancromàtica 120.5Mb n banda multispectral 67.8Mb n conjunt multispectral complet 662.9Mb

¡ Lleida i Tarragona n banda pancromàtica 255.6Mb n banda multispectral 143.8Mb n conjunt multispectral complet 1406.0Mb

l Processat de les imatges: Totes les imatges subministrades han estat corregides geomètricament. S'ofereixen els següents productes:

¡ Radiometria original: una o diverses bandes amb la radiometria original. ¡ Optimització visual en color natural. Una imatge de color real (24 bits) que combina els

canals 3 (vermell), 2 (verd) i 1 (blau), amb millorament del contrast i ressaltant els contorns. Aquesta combinació és la més propera a una imatge fotogràfica en color convencional.

¡ Optimització visual en fals color. Una imatge de color real (24 bits) que combina els canals 4 (infraroig proper), 5 (infraroig mitjà) i 3 (vermell) millorament de contrast i ressaltant els contorns. Aquesta combinació accentua fortament les diferents respostes en funció del tipus de recobriment vegetal.

¡ Correcció radiomètrica: dades en reflectàncies o en temperatures (bandes 6 i 9) Addicionalment es facilita, per a cada any, una imatge que abasta tot Catalunya, sense núvols, per a propòsits visuals, en les combinacions de color natural i de fals color; en el primer cas els colors són similars als que veuríem a ull nu sobre el territori, mentre que en el segon cas s'utilitza informació de les regions espectrals visible i infraroig proper i infraroig mitjà per tal d'augmentar les capacitats de discriminació visual de les diferents cobertes del sòl.

Propietat de les imatges Landsat

Les imatges Landsat emprades han estat adquirides a Eurimage. Un cop les imatges són processades tenen els drets de redistribució que autoritzin les entitats processadores. Totes les imatges facilitades aquí han estat processades geomètricament i algunes han estat optimitzades visualment o corregides radiomètricament i resulta impossible tornar al producte original.

Les imatges subministrades són propietat del "Departament de Medi Ambient i Habitatge / Agència Catalana de l'Aigua / Departament de Geografia de la UAB". S'autoritza la lliure distribució de les imatges sempre que se citin aquestes fonts.

Navegador sobre les imatges de satèl�lit.

Objectiu

Aquest navegador sobre les imatges de satèl�lit té un doble propòsit.

a. Visualitzar de forma comparada les imatges de diferents períodes a partir de les combinacions visuals en color natural o en fals color. Amb això disposem d'una excepcional visió sobre la dinàmica territorial:


i. intraanual: dinàmica dels conreus, boscos, matolls, etc. ii. interanual: canvis en els usos i cobertes, incendis, obra pública, etc.

b. Facilitar la localització de la imatges que ens puguin ser útils per a un cert estudi. Un cop localitzades podem extreure/descarregar un retall de la zona seleccionada de:

¡ la combinació visual optimitzada en color natural ¡ la combinació visual optimitzada en fals color ¡ les bandes amb radiometria original ¡ les bandes amb correcció radiomètrica

L'extracció es pot fer en dos formats alternatius: ¡ mapa comprimit de MiraMon (MMZ) ¡ JPG per les combinacions visuals o TIFF amb georeferència (GeoTiff) per les bandes

individuals L'extracció de les imatges es fa sempre a la màxima resolució disponible.

Aquest navegador ha estat realitzat amb tecnologies conformes als estàndards elaborats per l'OpenGIS Consortium:Web Map Service i Web Coverage Service. Això permet tant incorporar sobre les imatges informació geogràfica provienent d'altres servidors, com oferir la visualització de les imatges a altres sistemes de navegació sobre cartografia.

Instruccions bàsiques del navegador sobre les imatges de satèl�lit

El navegador d'imatges de satèl�lit està format per 5 regions amb funcionalitats diferenciades.

Situació

1. Situació 2. Llegenda i control

de capes 3. Coordenades 4. Botons 5. Vista 6. Filtres

Mostra un mapa de situació on es veuen els dos fragments de passada Landsat corresponents a la zona Catalunya (a l'esquerra la passada que anomenem Lleida-Tarragona, i a la dreta la passada que anomenem Girona-Barcelona). Amb un requadre de color s'indica la posició de la vista sobre el mapa de situació. Fent un clic sobre el mapa de situació (fora del requadre de la vista) es resitua la vista centrant-la sobre el punt clicat. Quan es passa el cursor sobre la vista, es mostren les coordenades de la projecció i la longitud/latitud geogràfiques a la caixa informativa superior.


Llegenda i control de capes

Coordenades

Mostra les coordenades sobre la projecció UTM i en longitud/latitud geomètrica de la posició del cursor sobre la vista o sobre el mapa de situació.

Botons

(feu clic sobre els elements d'aquesta barra per a obtenir informació sobre les seves funcionalitats)

Vista

Mostra les diverses capes seccionades. Quan es passa el cursor sobre la vista, es mostren les coordenades de la projecció i longitud/latitud a la caixa informativa superior.

Mostra la llista de les capes disponibles. Hi ha dues seccions:

l Cartografia de referència, on hi ha algunes capes de referència per poder orientar-se: límits municipals, corbes de nivell, carreteres, etc. La presencia d'aquestes capes depèn del nivell de zoom seleccionat. Aquestes capes poden ser activades i desactivades a partir del botó . Algunes capes de polígons poden ser mostrades amb semitransparent prement altre cop aquest control fins que es mostri com: . Alguna capa pot mostrar la icona a la part esquerra. En aquest cas, podeu tornar a plegar les categories de la llegenda prement sobre . Aquestes capes no estan disponibles per a ser descarregades des d'aquest navegador però les podeu trobar a la secció de cartografia de la web del DMAH.

l Imatges Landsat. Estan dividides en dues grans seccions: Girona-Barcelona i Lleida-Tarragona. S'ofereix la llista d'imatges ordenades de la més recent a la més antiga. Cada capa pot ser activada o desactivada amb el boto . Només una imatge pot ser mostrada a l'hora. És possible apagar totes les imatges fent clic sobre l'únic radial marcat (per tal de desmarcar-lo). Quan una imatge està activada es despleguen els seus estils de visualització. Una capa només pot ser mostrada amb un dels seus estils. Les imatges Landsat poden ser mostrades en fals color o en color natural prement els botons corresponents.

Les metadades poden ser mostrades prement sobre el text descriptiu de la capa . Aquestes són mostrades sobre una finestra diferent.

Per tal de resituar la vista podeu fer un clic sobre la pròpia vista i aquesta es resitua centrada sobre la posició clicada. També podeu fer servir els botons triangulars que hi


Filtres

Permeten resituar la vista sobre un determinar municipi, comarca o conca hidrogràfica. Primer s'ha de seleccionar del primer desplegable el tipus d'objecte (municipi, comarca, etc) Després cal seleccionar l'objecte del segon desplegable. La vista es centra sobre l'objecte i s'adapta el nivell de zoom perquè tot l'objecte sigui totalment visible.

Caixa d'opcions de configuració

Instruccions específiques

Situació sobre la zona d'interès

Per tal de situar-se sobre l'àmbit desitjat podeu fer-ho a través de qualsevol de les següents vies:

l Fent un clic sobre del mapa de situació (a l'angle superior esquerra de la pantalla) i ajustant en zoom (amb els botons de lupa). Saber més detalls sobre el mapa de situació

l Desplaçant-se lateralment amb els botons triangulars dels costats de la imatge i ajustant el zoom. Saber més detalls sobre la vista

l Seleccionant dels desplegables inferiors (filtres), un nom de comarca, municipi o conca hidrogràfica. Saber més detalls sobre els filtres

l Fent clic sobre la vista per centrar el punt clicat. Saber més detalls sobre la vista

Com que la caixa del navegador té unes certes proporcions, de vegades no és possible d'obtenir exactament l'àmbit desitjat. En aquest cas, podeu modificar la mida de la caixa del navegador

als marges de la vista per desplaçar-vos lateralment, verticalment o diagonal. El percentatge de salt és configurable des de la caixa d'opcions

l Punt origen: Coordenada actual de l'angle inferior esquerra de la vista. Pot ser editat per anar a un indret de coordenada coneguda.

l La casella Omplir tota la finestra activada redimensiona per omplir tota l'àrea de visualització disponible. Ample i alt: permeten definir la mida de l'àrea de visualització, si el mode automàtic (Omplir tota la finestra) està desactivat.

l Perc. de salt: Indica el percentatge de la imatge que es desplaça quan s'utilitzen els triangles de desplaçament de l'àrea de visualització.

l Coord: Permet configurar diversos aspectes sobre les coordenades que es mostren al navegador.

¡ N. decimals: És el nombre de dígits decimals de les coordenades mostrades en pantalla. ¡ Cantonades: Permet configurar com es veuran les coordenades dels extrems de l'àrea

de visualització: segons la projecció o Longitud/latitud. Pel cas longitud/latitud es pot decidir si es volen en graus decimals o en graus, minuts i segons: (º ' '').

¡ Actuals: Permet configurar com es veuran les coordenades de la barra de coordenades: segons la projecció o longitud/latitud. Aquestes coordenades indiquen la posició actual del cursor sobre el mapa. Pel cas longitud/latitud es pot decidir si es volen en graus decimals o en graus, minuts i segons: (º ' '').


d'Internet. L'àmbit de la vista s'adapta a la mida de la caixa del navegador. Aquest petit truc, és similar al que s'emprava per triar exactament l'àrea d'impressió en el MiraMon professional v.4 o inferior.

Descàrrega de la zona d'interès

Per a descarregar una de les imatges, només cal fer clic sobre el botó de la mirarroba que hi ha al costat de la imatge desitjada. A través de caixes de diàleg se'ns demanaran les bandes desitjades i el format. Amb aquesta caixa definim si es vol generar un retall d'una combinació RGB (en format JPEG) o un conjunt de bandes determinat (en format TIFF o IMG de MiraMon).

Amb aquesta caixa determinem el format de sortida. Hi ha dues possibilitats:

l Trieu Mapa Comprimit de MiraMon (MMZ) si voleu treballar amb la versió de MiraMon professional, o Lector de Mapes de MiraMon. Amb aquesta opció obtindreu un fitxer que s'obre amb un simple clic i que, a més, és directament superposable amb altres capes disponibles de la secció de cartografia a la web del DMAH.

l Trieu JPEG/GeoTIFF si voleu obtenir les capes en un format compatible amb altres SIG's i programes de disseny gràfic. Obtindreu un fitxer comprimit en format ZIP que conté la combinació RGB en un JPEG (acompanyada d'un fitxer de metadades de MiraMon i un fitxer de georeferència JPW) o un conjunt de fitxers GeoTIFF (format TIFF georeferenciat; també acompanyats dels fitxers de georeferència TFW).

El procés triga alguns segons (depenents de l'àmbit demanat). Dins la caixa blanca es descriu l'estat del procés de generació de les capes.

Si només voleu generar el fitxer per a visualitzar-lo en una altra màquina és


Com que les imatges completes tenen un volum considerable, es recomana que abans de descarregar-les ajusteu l'àmbit estrictament a la zona d'interès i que seleccioneu només les bandes necessàries: desar els arxius a D:\SIWeb\Arxius_usuaris.

Instal�lació del Lector de Mapes de MiraMon

Si no teniu una llicència del MiraMon professional, és necessari instal�lar el Lector de Mapes de MiraMon per poder visualitzar fitxers en format MMZ. Només cal que el descarrageu i l'instal�leu prement la icona de la dreta ara. També podeu obtenir una versió actualitzada a la web del lector http://www.creaf.uab.es/miramon/mmr/cat.

Bibliografia

l Palà, V.; Pons X. (1995) "Incorporation of relief into geometric corrections based on polynomials" Photogrammetric Engineering & Remote Sensing, 61(7):935-944.

l Pons, X.; L. Solé-Sugrañes (1994) "A Simple Radiometric Correction Model to Improve Automatic Mapping of Vegetation from Multispectral Satellite Data" Remote Sensing of Environment, 47:1-14.

l Chuvieco, E. (2002). Teledetección ambiental. Ed. Ariel Ciencia. Barcelona. l Markham, B. L.; Barker, J. L. (1986). "Landsat MSS and TM post-calibration dynamic ranges,

exoatmospheric reflectance and at-satellite temperatures". EOSAT Landsat Technical Notes, 1: 3-8.

l Sobrino, J. A. (Ed.), (2000). "Teledetección". Servicio de Publicaciones, Universidad de Valencia.

convenient que useu la opció i guardar el fitxer fent

servir el botò dret de ratolí (com s'il�lustra).


Documents

Índex - UAB Barcelona · l El cicle de 233 de orbites cobreix cada 16 dies tot el globus terraqüi (excepte per a les latituds polars) l Cada òrbita es divideix en 248 files (rows)