Embed Size (px)
Citation preview
CENTRE EXCURSIONISTA BANYOLES
el butlletídel centre
Núm. 467Juliol / Agost / Setembre 2017
Activitats deles nostres seccions• Veterans i gent tranquil·la ................................... 3• Fira del cop d’ull ................................................ 3• Escalada ............................................................. 4• Escola de Belles Arts .......................................... 4• Bonsais ............................................................. 6• EMCEB .............................................................. 7
Sant Aniol d’Aguja• Aplec a Sant Aniol d’Aguja 2017 .......................14 • La pubilla i l’hereu de Sant Aniol d’Aguja .........16 • Inauguració del rellotge i sant ......................... 17
Resum activitats primavera secció Veterans i gent tranquil·la ............................................................. 8IV Excursió de la secció excursionisme en família ..19D’Olot a Foix ...................................................... 20
Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany• Bora Gran d’en Carreres ................................. 24• Ermita de Sant Bartomeu del Portell .............. 25• Font del Salt d’en Vila ..................................... 26
Fotografia ........................................................... 27
El 10 de juny de 1957, en el decurs de
l’Aplec de Sant Aniol d’Aguja, es va fer
la “inauguración del refugio que ofrece
el Centre Excursionista de Banyoles a
todos los excursionistas conscientes,
amantes de los bellos parajes de la Alta
Garrotxa” (així ho diu el cartell). En el
llibre de visites del refugi, Josep M Dou
d’Olot, va escriure:” des d’aquestes
planes obertes del llibre de signatures,
prego a tots els excursionistes del C.E.
de Banyoles, vulguin acceptar la meva
felicitació admirant l’immens esforç mo-
ral i material que representa convertir
en esplèndid refugi de muntanya, el
que fou l’edifici enrunat de la rectoria
antiga”. 60 anys més tard, aquestes
paraules tornen a ressonar en aquelles
valls, en la reconstrucció que estan por-
tant a terme els Amics de Sant Aniol i
que, el passat 4 de juny, en el decurs
de l’Aplec, un munt de gent va poder
contemplar.
Sant Aniol adéu-siauJo me’n vaig I Vos quedau.Vos quedau a la capella,
Jo me’n vaig a casa meva.Si en moro pel camí,
Ajudeu-me a bon morir.
SUMARI
Foto portada: 60è Aniversari de la represa del peregrinatge (Foto: Joan Surroca).
Edita:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 12417820 BANYOLES Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected]
Dipósit legal: GI. 900/1986
Disseny i impressió: Lith Gràfiques
NOTA: En l’escrit Ens ha deixat en Joan Surroca (de l’anterior but-lletí) no hi havia la signatura d’en Rafel Cuenca.
VETERANS I GENT TRANQUIL·LA
JULIOLDiumenge, 23.
Sortida d’estiu. Camins de ronda de la costa BEGUR -TAMARIUCal portar banyador perquè aprofitarem per remullar-nos
Sortida a les 8h del matí de Correus
Informació: Mòbil Rafel 629 350 631 Fixa Neus 972 570 138 Mòbil Maria 600 200 499
AGOSTVacances
ACTIVITATS DE LESNOSTRES SECCIONS
SETEMBREDiumenge, 24
APLEC DE SANT PATLLARIPrograma: 12,30h Missa ( junt amb els amics de Pujarnol que celebren la seva Festa Ma-jor. A les 13h aperitiu a davant l’ermita. A les 14h Arrossada. A les 17h baixarem a Pujarnol per acompanyar-los en la Festa Major.
Per informació sobre hora de sortida i com compartir cotxe: Mòbil Rafel 629 350 631 Fixa Neus 972 570 138 Mòbil Maria 600 200 499
AGOSTDimecres, 16
FIRA DEL COP D’ULLAl Passeig Dalmau
C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)
Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]
Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació
3
ESCALADADIJOUS EXTRAESCOLARS D’ESCALADAPetits/es escaladors/es i Iniciació
Grup 1 ( de 6 a 9 anys )
Horari: Dijous de 17.00 a 18.00 h
Preu: 57 € trimestre
Grup 2 ( de 9 a 12 anys )
Horari: dijous de 18.00 a 19.00 h
Preu: 57 € trimestre
Ambdós grups, els participants han de ser socis i han d’estar federats. Mínim 8 persones, màxim 12.
En cas de no arribar als mínims es poden ajuntar els dos grups i fer-los tots en la mateixa hora.
Inclou una sortida trimestral a l’aire lliure o a rocòdrom aliè si les inclemències del temps ho sol·liciten.
ESCOLA DE BELLES ARTSCursos 2017/2018
TALLERS ARTÍSTICSPer a nens de P5 a 6è de primària
Desenvolupar l’expressió en àmbits artístics, explorar la creativitat per a millorar les habilitats i potenciar la sensibilitat artística dels nens, utilitzant:
• El fang modelant i construint peces, les quals courem en el forn de ceràmica de l’escola• Tècniques de dibuix amb llapis, carbonet, guixos i pastel• La pintura amb tinta, aquarel·la, tempera i acrílics• La construcció amb materials reciclats
Horari: Dimecres de 17:30 h a 19:00 h
Professores: Rosa Oliver (ceramista i arterapeuta)
Informació: 972 57 52 12 (secretaria del CEB) ó 687 327 570 (Rosa)
Durada del curs: Octubre 2017 – Juny 2018
EXTRAESCOLARSI CURSOS
4
TALLER LLIURE DE PINTURAEl taller de pintura va adreçat als alumnes que han seguit els diferents cursos d’iniciació i per-feccionament, i qui amb un bon coneixement de les tècniques pictòriques volen desenvolupar el seu propi projecte sota l’assessorament del professor.
També està obert a tothom qui vulgui aprendre aquestes tècniques i vulgui desenvolupar la seva creativitat dins el grup.
El curs consistirà en que cada alumne aportarà les seves pròpies idees, temes i tècniques a fer i el professor orientarà i ajudarà en els seus dubtes perquè assoleixi una seguretat i un estil propi. Serà un taller lliure de pintura sota el seguiment del professor a qui consultar.
Horari: Dilluns de 18:00 h a 21:30 h
Professora: Anna Agustí
Informació: 972 57 52 12 (secretaria del CEB) o 677 301 154 (Anna Agustí)
Durada del curs: Octubre 2017 – Juny 2018
CURS D’INICIACIÓ AL DIBUIX I PINTURA• Introducció al dibuix (carbonet, sanguina, pastel)• Introducció a la pintura (aquarel·la, acrílic, oli)
Diferents temes i composicions (paisatge, figura humana, bodegó, dibuix del natural,...).
Horari: Dimecres o dijous (dia a concretar) de 18:00 h a 20:00 h
Professora: Anna Agustí
Informació: 972 57 52 12 (secretaria del CEB) o 677 301 154 (Anna Agustí)
Durada del curs: Octubre 2017 – Juny 2018
CERÀMICAApte per tot tipus de gent, amb coneixements previs o sense.
• Iniciació al torn• Tècniques de plaques i xurros• Textures• Teoria i pràctica dels vernissos• Modelatge i escultura
Cocció en forn propi. Monogràfics de rakú, pasta de paper, etc
Horari: Dimecres de 19:30 h a 21:30 h
Professor: Joan Constans
Informació: 972 57 52 12 (secretaria del CEB) o 606 015 190 (Joan Constans)
Durada del curs: Oct. 2017 – Juny 20185
ACTI
VITA
TS D
E LE
S N
OST
RES
SEC
CIO
NS
Durant els dies 19, 20 i 21 de maig pas-sat, el Grup de Bonsai del Centre, adscrit a la nostra Escola de Belles Arts, vàrem exposar als locals de la Sala Eat Art de la Fundació Lluís Coromina i en el marc de l’Exposició de Flors de Banyoles.
La inauguració va tenir lloc el divendres dia 19, on hi feren parlaments el president de l’esmentada Fundació, Sr. Lluís Coromina, i del Sr. Joan Surroca, president del Centre Excursionista de Banyoles.
Com d’altres anys, s’exposaven bon-sais aportats per cultivadors locals i de diverses comarques catalanes, com va ser amb la participació del monogràfic del Sr. Antonio Ponce, de Mataró. Aquest bonsaïsta convidat volgué exposar-hi diversos exem-plars de gran valor i premiats en exposicions europees, el que va mo-tivar la visita d’afeccionats d’arreu. La participació del públic en general va ser molt constant durant els dies d’obertura.
El conjunt de totes les peces va fer que el nivell se superés un any més, un repte que voldríem mantenir per les edicions següents i al que hi va-ren contribuir igualment els canvis en la decoració i ambientació gene-ral de l’espai.
El bonsai del sorteig que cada any es fa a partir de la venda dels números, correspongué al 495, que coincidia amb el sorteig de l’ONCE del 21 de maig. Malauradament, aquesta ve-gada el número va quedar entre els pocs que no s’havien venut. Donem les gràcies a tots els que hi vareu col·laborar.
L’EXPOSICIÓ DE BONSAI
SECCIÓ BONSAIS
Inauguració. Foto: Josep Daranas.
Vista parcial. Foto: Josep Daranas.
6
Aquest any finalitzem un curs més de l’Esco-la de Muntanya del Centre Excursionista de Banyoles amb un bon grapat de sortides i jornades interessants que hem anat desen-volupant al llarg d’aquest curs 2016 / 2017 amb els joves i futures promeses del centre.
Amb activitats com senderisme -orientació per el Puig del Bassegoda, Cingles de Ro-capastora, escalada en zones com Beuda, Sadernes, les Marrades, esquí Alpí, esquí de Muntanya per el Pirineu i algun trekking aquàtic per la riera de Sant Aniol ens han permès estar prou entrenats per gaudir d’una sortida de fi de curs a la Vall del Freser amb una part dels alumnes de l’E.M.C.E.B.
Amb un temps meteorològics prou incert, vam poder gaudir de dos jornades en ple cor del Pirineu Oriental. L’Objectiu de la sor-tida era clar, caminar i escalar.
I així va ser, vam sortir el Divendres 30 de Juliol de Vallter 2000 carregats amb les mo-txilles direcció el refugi de Coma de Vaca, i que vam arribar-hi després de fer una ex-cursió passant per el coll de la Marrana, coll de coma de l’Orri, Puig de Pastuira , Puig de la Canal Mala i una mica abans del Puig de Fontlletera, vam decidir baixar cap a la Vall del Freser i anar directes cap al refugi ja que el temps cada cop era més inestable i els núvols una mica més amenaçadors, no obstant, el temps ens va respectar i un cop arribats i instal·lats al refugi va començar a
ploure amb ganes.
Vam gaudir del caliu del refugi, alguns llegien, altres jugaven a cartes, mentre esperàvem l’hora de sopar, a fora seguia plovent.
Ens vam despertar a les 7 per aprofitar bé la jornada, entre boires matineres i una pe-tita enfarinada al Puig de Fontlletera, el sol no va tardar a treure el cap i va començar a secar la roca. Durant el matí vam escalar en uns sectors pròxims al refugi, vam poder gaudir i experimentar la curiosa escala-da en granit, molt diferent del calcari que estem acostumats per aquí. Al mig dia, els núvols de nou es van tornar amenaçadors i ens van fer dinar ràpid i iniciar la marxa de tornada cap a Vallter, però aquest cop no ens en vam salvar. Una mica abans del coll de la Marrana vam haver de posar-nos l’ impermeable ja que van començar a cau-re una mena de boles de “ porexpan “ que mes avall es va transformar en aigua i que ens va acompanyar fins el cotxe.
Cansats però contents, vam finalitzar un curs ple d’activitats i experiències variades,-que per molts han estat experiències noves.
Doncs així seguirem l’any que ve , amb més activitats i millors.
Bon estiu, salut i muntanya.
FINAL DE CURS DE L’E.M.C.E.B
7
Podem afirmar que aquesta anada ja està totalment consolidada quan el passat dia 12 de març 60 excursionistes ens vàrem aple-gar al Santuari del Mont per honorar, un any més, al nostre patró Sant Bernat, d’entre ells 18 eren els amics del “Peu Alegre” de Sant Llorenç de Cerdans (Catalunya Nord) que varen pujar a peu des de Beuda.
Aquest any el Patronat de la Mare de Déu de Mont, amb la col·laboració del nostre Cen-tre Excursionista, varen organitzar un pro-grama d’actes molt complet que va deixar satisfet a tothom. A les 11 del matí la Colla Castellera “Vailets de l’Empordà” va aixe-car un castell a l’esplanada del Santuari per anar tot seguit a dins l’Església on es va fer la tradicional ofrena a la Mare de Déu i es va aixecar un altre castell.
Tot seguit el Sr. Joaquim Tremoleda, direc-tor del Museu d’Empúries i actual alcalde de Lladó va fer la presentació del llibre “L’antic Terme de Bassegoda” i va donar pas a un dels autors del treball, que en va fer un inte-ressant resum del seu contingut i els criteris seguits per a la seva confecció. El nombrós públic aplegat per l’acte va seguir les expli-cacions amb un notable interès, i en acabar varen ser molts els que varen adquirir el lli-bre posat a la venda a l’entrada del temple.
En el mateix lloc, a dos quarts d’una, la coral “Nova Llavor” de Banyoles, dirigida pel mestre Pere Frigolé, ens va oferir un magnífic concert de cançons de muntanya i tradicionals catalanes que varen emocio-nar a tots els assistents. Arribats a la 1h, i tal com estava previst, el rector del Santuari Mossèn Jordi Font va oficiar una Missa So-lemne cantada per la coral “Nova Llavor”; a l’ofertori el membre del Patronat per Banyoles, Sr. Rafel Cuenca va fer l’ofrena a la Mare de Déu, en nom de la Romeria de Banyoles, amb unes breus i emocionades paraules en les que va tenir un record per l’il·lustre banyolí i destacat membre durant molt anys del Centre Excursionista de Ban-yoles, el Sr. Joan Surroca i Ferrer, traspassat recentment, persona que havia col·laborat de forma directa i intensa en la neteja i re-construcció del Monestir de Sous i que era un gran devot del Santuari del Mont. A con-tinuació els romers de Banyoles varen fer
RESUM ACTIVITATS PRIMAVERA
APLEC DE SANT BERNAT DE MENTHON (Patró dels Excursionistes) A LA MARE DE DÉU DEL MONT
Rafel Cuenca i Juncà
Aplec Sant Bernat Menthon.
8
l’ofrena del ciri i de la cistella de productes a la Mare de Déu.
Acabada la Missa es va iniciar la tradicional processó encapçalada per l’imatge de Sant Bernat de Menthon, que aquest any porta-ven un grup de dones del Centre Excursio-nista. Ja al padró, es va fer la benedicció dels estris muntanyencs i la coral “Nova Lla-vor” va cantar amb una pulcritud admirable els Goigs de Sant Bernat. Acabats els actes
un nombrós grup de persones va omplir el Restaurant del Santuari, mentre la colla del Centre Excursionista de Banyoles i els de la Romeria junt amb els amics de Sant Llorens de Cerdans, ens varem aplegar al Pla de Solls a on com sempre l’amic Marc ens va fer una magnífica arrosada, i en acabar el “Cant del Adéus” va concloure una Jornada Festiva i consolidada com es l’Aplec de Sant Bernat de Menthon.
Feia alguns any que junt amb uns amics de Reus havíem fet un ampli recorregut pel magnífic indret nostrenc de la Serra de Montsant. Em fou tan agradosa la sorti-da que des de feia temps parlava amb els companys veterans de fer-hi una sortida, i l’ocasió es va presentar per Setmana San-ta, dates en les que teníem previst anar a les muntanyes de Sòria. Llavors el temps hivernal que ens va arribar de forma tarda-na ho va impedir perquè estava nevat. I així vam aprofitar l’avinentesa per acomplir el projecte. La Neus, que sempre de manera impecable i eficient busca per internet els allotjaments i indrets a visitar, ens va orga-nitzar aquesta anada. El dijous dia 14 d’abril vam sortir de Banyoles. Primera parada a Guimerà, visita al castell i afores de l’Es-glésia i tot seguit cap a Siurana a on volíem dinar. El Restaurant aconsellat estava ple a vessar i ens van dir que només ens podrien servir al cap de dues hores. Moguts per la gana varem anar a caure al Refugi, situat a dalt d’un penyal, i que tenia una terraça natural magnífica. Allà en poc més de mitja hora ja dinàvem i després del cafè una visita
al poble que estava atapeït de gent. Ja ens havien advertit que aquell indret sempre es-tava col·lapsat i així ens ho vam trobar.
Ens vam dirigir cap al nostre allotjament i punt de partida de les sortides, que era la població d’Ulldemolins, amb el seu campa-nar inclinat com la Torre de Pisa. Ens ins-tal·lem a la Fonda Toldrà, i després d’una passejada pel poble ens disposem a pre-parar la sortida de l’endemà divendres que seria la Ruta de les Ermites. Varem deixar els cotxes a l’ermita de Sant Antoni i a peu cap a la de Sant Bartomeu. la caminada su-raria unes 4 hores anada i tornada, i el reco-rregut seria per un magnífic pont penjat per salvar el riu. A l’ermita de Sant Bartomeu, en un lloc inhòspit però de belles vistes, hem d’afrontar de nou el problema d’una quan-titat impressionant de gent tant pel camí com a lloc. A part d’això d’això fou un dia magnífic. Un cop de tornada a Ulldemolins, sopàrem i a preparar la sortida del dia se-güent dissabte.
De bon matí cap el poblet d’Abarca per pu-
ANADA A LA SERRA DEL MONTSANT PER SETMANA SANTA
9
jar a la Roca Corbatera (1166 m). Camí fres-sat molt costerut, i aquí si que poca gent anem trobant. Arribem a dalt i gaudim de la magnífica panoràmica de tota la serrala-da del Montsant i baixem a dinar a l’ermi-ta de la Mare de Déu del Montsant, indret ben arranjat amb taules de fusta. Hi fem un dinar ràpid i de tornada cap a Abarca, on agafem el cotxe per anar a Ulldemolins. Després de sopar anem a les 10h del vespre a la Vigília Pasqual a la Parròquia. El rector amb una veu magnífica donava entrada als cants de la coral. Després breu passejada i
Roca Corbatera Serra Montsant.
Toll de l’Ou Serra del Montsant.
cap a dormir perquè l’endemà teníem nova sortida.
Diumenge al matí cap a l’ermita de Santa Magdalena. Deixem el cotxe a l’ampli apar-cament i de nou una gentada!. Però enfilem el camí per una pineda que ens resguarda del sol. Una pujada forta fins el Pi de la Car-basseta, magnífica vista i novament a cami-nar, però ara la ruta és de baixada pronun-ciada perquè hem d’arribar fins a baix del riu Montsant, a l’ indret anomenat el “Toll de l’Ou” i hi arribem després de caminar dues hores. Només pensem en la tornada, fent de pujada tot el que havíem baixat fins llavors. Un salt d’aigua en mig d’uns pen-yals cau a unes gorges d’aigües cristallines i sortosament en aquell moment no hi havia molta gent, però ben aviat es feu fonedissa la tranquil·litat perquè arribaren tot de gent i gossos sorollosos que enterbolirien l’aigua d’una forma decepcionant!. Hem de tornar i enfilem la pujada dura amb prou calor. Arribem a Pi de la Carbasseta, descans i cap a l’ermita de Santa Magdalena on agafem el cotxe i anem fins a Cornudella del Mont-sant. Allà hi trobem un grup de persones de Banyoles. Després cap a Ulldemolins ja que aquell es l’últim dia d’estada.
El dilluns toca tornar cap a Banyoles. Patim una mica per l’operació tornada dels de Barcelona. Ens aturem a Montblanc i a Va-llbona de les Monges, a Guimerà hi dinem i després cap a l’A-2 fins a Cervera a on aga-fem l’Eix Transversal, per Manresa i Vic i per sort amb poc trànsit fins a casa.
L’anada ha valgut la pena, però la gran gen-tada que avui apleguen les muntanyes del nostre país no és sostenible i acabarem per degradar-ho tot. Què hi farem! som molta gent en aquesta terra.
10
El passat diumenge 30 d’Abril a les vuit del matí 13 persones sortírem de Correus i per la Carretera d’Olot ens vam dirigir cap a Rocabruna. Pel camí, i tal com preveien els del temps a la televisió, ja començava a plovisquejar i a més trobàrem boira espessa tot just agafar el trencant de Beget passat Camprodon. Tot plegat un mal averany per la nostra sortida.Ja a Rocabruna la pluja i la boira ens varen fer desistir d’anar al lloc programat “El pic de les Bruixes” perquè si el temps empitjorava tal com estava previst, no hi tindríem on anar a buscar aixopluc. Aleshores decidirem d’anar al Santuari del Coral, ja que allà si que teníem lloc per a resguardar-nos del mal temps. Passem per Molló i en arribar a Coll d’Ares la boira era espessa i el fred es deixava sentir. Seguim i ja a França trenquem a la dreta per agafar la pista que ens mena cap al Coral. A mesu-ra que anem perdent alçada la boira s’es-vaeix i això ens fa ser optimistes. Deixem els cotxes no gaire lluny del Santuari per si el te,ps empitjorés a la tornada, per no mu-llar-nos gaire.
Ja a dins El Coral fem una visita a l’església i els que porten l’hostatgeria ens ofereixen un local a on poder esmorzar i prendre quelcom calent. Ho agraïm, i ens refem del desànim de la nostra anada frustrada i com que el temps encara que grisós sembla que es manté, decidim anar al bonic poblet de La Manere. La ruta està magníficament mar-cada i tenim unes dues hores de camí. Amb ànims emprenem el camí que discorre per una magnífica fageda. Tot és baixada, una mica intensa, fins arribar al riu Manera que travessem per un pont de fusta. Tots tenim
en ment el mateix, que tota la facilitat de la baixada es tornarà en dificultosa pujada per tornar, però com que l’entorn es meravellós no cal pensar en coses desagradables. La grisor del dia queda compensada sobra-dament pel platxeriós camí amb en Josep Mª Massip amenitzant-nos amb tot d’infor-mació sobre la diversitat de les plantes: “mireu!, aquesta petita planta amb dues fulles i una tija al mig, és un fruit de faig que dona vida a l’embrió d’un nou arbre”. Més endavant a la dreta en mig d’un bassal ens assenyala una salamandra,l’agafa amb la m i ens en mostra les seves característiques, i les màquines de fotografiar treuen fum perquè tots volem donar testimoni de la tro-bada. Després a dins de l’aigua ens mostra petits alevins de salamandra, i tot plegat fa que el llarg camí sigui més passador.
En Tomàs com que veia que ens aturàvem sovint davant les troballes d’en Massip, ens avança. Quan ja portem més d’una hora i mitja de camí un filat elèctric pel bestià ens anuncia que no devem estar lluny del nos-tre destí. L’anada és agradable però seguim baixant, ai fillets a la tornada!. Quasi no ens en adonem i el camí desemboca en una carretera i al trencant en Tomàs ens espe-ra, i tenim ja el poble al davant. Amb pocs minuts som ja al pont que dona entrada al bonic poble de La Manere. En Lluís Rustu-llet ens diu que ens posem tots a dalt del pont per a fer-nos una fotografia de grup. Entrem al poble, net, ordenat. Ens aturem a la plaça a davant de l’església, sota una font abundosa i fresca, a l’esquerra l’edifici de l’Ajuntament, amb dues banderes, la france-sa i la de l’Unió Europea. Ens passegem per
DEL PIC DE LES BRUIXES AL CORAL I LA MANERE
11
la vil·la, amb moltes cases tancades, però de dins d’una en surt una senyora molt sim-pàtica que ens diu que a l’hivern només hi viuen deu veïns però a l’estiu son prop de dues-centes persones. També ens diu que obrirà un restaurant i una “Gite de muntan-ya”. Veient un poble tant petit i emboscat, recordo que anys enrere quan encara era molt jove, hi havíem vingut amb el Centre Excursionista de Banyoles i tots havíem quedat admirats que en un lloc perdut com aquell les cases hi tinguessin llum i aigua, els carrers fossin tan ben arranjats, i hi ha-gués una carretera asfaltada per on cada dia un autocar recollia a la mainada per a dur-los a l’escola. En aquells anys de la nostra postguerra, la nostra ciutat tenia talls freqüents de llum i d’aigua i els carrers en-cara eren terrers, per no parlar dels pobles del voltant que molts estaven encara sense electricitat. Quina diferència!.
Ja és tard i hem de tornar. Agafem el camí per on hem vingut i amunt que fa pujada.
Però anem lleugers. En Rafel fa la broma: “em sembla que que aquest no és el camí perquè el que ens ha portat fins a La Mane-ra era tot de baixada i aquest es tot pujada”. Però com que la gana apreta no ens entre-tenim. Alguns creuen que en hem d’aturar a menjar, i d’altres volen arribar fins al Coral per dinar a la Font, però al final es decideix una aturada restauradora al costat del riu al pont de fusta . Allà El Coral ja es veu a sobre i l’indret es bonic, i a menjar s’ha dit!. A les postres la xocolata solidaria de la Dolors, però la de la Conxita que es amb llet té més requesta. El dia es va tapant i la pluja que fins ara ens ha respectat comença a deixar anar les primeres gotes. Fa una mica de fred i prenem novament el camí. La pujada és forta però amb una mitja hora ja som al Coral. En un cobert dues ases al veure’ns comencen a cridar per donar-nos la ben-vinguda. Un cartell ens indica la “Font del Coral”, i com que és a prop ens hi arribem. Però quina decepció! el terra tot enfangat, impossible fer servir la taula de pedra que
està enmig d’aquell fangar, la font amb dues canonades només deixa escapar un petit rajolí en una d’elles.
Tornem ràpidament cap el cotxes i en arribar-hi ja comença a ploure. Tot ple-gat hem tingut sort, no ens hem mullat. Estem contents perquè amb el canvi decidit a Rocabruna hem fet una boni-ca excursió en un indret poc conegut, i cap a Banyoles i fins el dia 14 de maig en què anirem a recollir el pessebre al Puig Sistra.
El Coral i la Manere.
12
Una vegada més el temps no ens és gaire favorable, perquè malgrat que un cop ens hem reunit els 12 excursionistes a Correus a les vuit del matí el dia es clar a Banyoles, a mesura que ens anem acostant als Pirineus, i tal com preveien els del temps de la tele-visió, les negres nuvolades amenacen tem-pesta. Pensem que potser el temps aguanti durant el matí i per això sense perdre temps cap el destí. Però sembla que el dia serà mogut i a la Vall de Bianya, a la carretera, els Mossos d’Esquadra estan paren el tràn-sit per deixar pas a una cursa ciclista amb només 3.500 participants. I així hem de se-guir una marxa lenta fins el trencant de Sant Salvador a on es dirigeixen els ciclistes. Ens animem, però passat els túnels del Cap Sacosta, a la primera rotonda novament trobem la cursa. Un verdader calvari fins a Sant Pau de Segúries!. Portem una hora de retard i el temps empitjorant. Passant per Camprodon topem amb un nou entrebanc, una prova mundial de MotoCross, i amb ella una nova reten-ció. Finalment agafem la pista que d’Espinavell ens portarà a les Roques d’en Mercer, i tot just baixar dels co-txes, una nova prova!, aques-ta vegada una cursa-muntanya de 45 Km. que organitzen els de Molló, i que passa justament
pel Puig Sistra. Un malson! Per si no fos suficient quan agafem el camí comença a tronar i a caure calamarsa. Enfilem lleugers cap a dalt i amb poc més de tres quarts d’hora ja hi som. El Pessebre com sempre impecable. Trenquem el cuc a pluja batent i amb les capelines entonem l’avé de Fàtima perquè el dia anterior era l’aniversari de les aparicions de la Verge. Agafem el camí de tornada, ens creuen amb participants del Trail de Muntanya, i els animem. Bufa la tramuntana i el temps s’aclareix una mica fins a sortir el sol, però novament es tapa el cel. Arribant als cotxes, just al costat, una parada de control i avituallament. Ens cambiem de calçat i descansats esperem els corredors que baixen del Costabona i enfilem cap el Puig Sistra. Ja a les dues de la tarda cap a Molló per anar a dinar a Can Betran, amb bona vianda, bona carn i bon vi i després cap a Banyoles. Un dia amb molt entrebancs però hem fet l’anada sense incidents.
ANADA AL PUIG SISTRA A RECOLLIR EL PESSEBRE
Retirada pessebre Puig Sistra. 13
SAN
T AN
IOL
D’A
GU
JA
Acabats d’arribar de la nostra festa, agraïm el gran nombre d’assistents vinguts d’arreu, “ De llevant, fins a Ponent “ i que no deixen mai res per caminar, com ens recorda en ceràmica el rellotge que avui, també, inau-guràvem.
Havia de ser una festa Gran, perquè com-memorar el 60è aplec, interromput per la guerra, es valia preparatius, i la suma d’idees del col·lectiu tan ric i divers que for-mem “Els Amics de Sant Aniol d’Aguja”. Tan riques varen ser les aportacions per crear un bon programa, que uns i altres no teníem coneixement de totes les sorpreses.
Es va preparar un monòlit per a commemo-rar el punt de trobada amb els companys que any rere any arriben a peu a la festa provinents de la Catalunya Nord, de Sant Llorenç de Cerdans, al Collet de Clarioles.
També es va preparar la gran sorpresa de portar els gegants dels tres municipis que formem l’entitat dels amics, i així ha estat com la Coralí , de Montagut, en Martirià de Banyoles i l’Ós de Sant LLorenç han enfilat dies abans, malgrat previsions de pluges a fer nit a la Vall.
Amb aquests convidats d’honor calia pen-sar en el públic assistent, i així és com vam preveure homenatjar a aquella generació que ha viscut l’aplec tots aquests anys, i a plantar la llavor del futur, convidant els més menuts de les famílies : els infants, vinguts i acompanyats pel monitors de la GECA, les famílies de Montagut i el seu centre Terra Aspra,i de Sant Llorenç, i els membres de la secció familiar del Centre Excursionista de Banyoles. Ens han alegrat l’era, el prat, la font, l’ermita amb la seva presència i jocs.
Tampoc ens podia faltar la ce-lebració de l’ Eucaristia, i Fra Jordi Cervera ens va acceptar el convit, i en les seves pa-raules d’ avui ha homenatjat la Pentecosta tot valorant-la i comparant-la amb els nostres esforços d’helicòptering i tre-ball conjunt que fem pel bé comú, com es fa en l’ església.
El programa habitual de cada any s’ha respectat al màxim amb el tradicional “en-cantament de coques” amb animació i veu del Sr Rafel
ESPECTACULAR, ÚNIC I MAI VIST; APLEC A SANT ANIOL D’AGUJA 2017
Amics de sant Aniol d’Aguja
Servint l’arròs.14
SANT AN
IOL D
’AGU
JA
El ball de bastons.
Moment d’inaugurar el monòlit a Clarioles.
Cuenca, l’elecció de l’hereu i pubilla, sorteigs, balls de bas-tons i altres balls tradicionals protagonitzats per colles diver-ses de Sant Llorenç.
També hi ha hagut moment per a la inauguració, com us deia al començament del rellotge de Sol, creat i portat a terme pel ceramista Joan Constans, amb assessorament de l’expert Sr Clarà i gràcies als patrocinadors rellotges que hi han col·labo-rat, de Banyoles, Girona i Olot. I també s’ha inaugurat oficial-ment la versió moderna de la imatge de Sant Aniol, que llueix a la fornícula de la façana del re-fugi i és obra de l’artista banyolí Jordi Bosch “Barraca”.
El dinar ha consistit en la tra-
Els gegants i l’ós els grans protagonistes
15
SAN
T AN
IOL
D’A
GU
JA
FELICIEN TENASHEREU APLEC DE SANT ANIOL 2017
És de SERRALLONGA. A casa seva tenen una empresa d’autobusos.Va néixer el 31 de gener de 2001. Té 16 anys!És ballador del grup folklòric de Sant Llo-rençJuga al Rugbi a Ceret i és campió de Llen-guadoc – RossellóFa anys que córrer curses de muntanya.Participa a l’aplec des que tenia 5 anys.El 2014 va ser l’encarregat de posar l’ampo-lla amb el Manifest dels Amics de Sant Aniol a dins una de les parets del Refugi en el dia de la inauguració de la primera pedra.
DOLORS OLIVER “LOLINS”PUBILLA DE L’APLEC DE SANT ANIOL 2017
És de Banyoles. No direm l’edat però té el caràcter jovenívol. És alegre, dinàmica i po-sitiva a més no poder. Participa a gairebé totes les activitats i jornades de treball dels Amics de Sant Aniol.Busca col·laboradors per Sant Aniol fins i tot a sota les pedres. Ningú s’escapa de ficar-se la mà a la butxaca davant de les se-ves habilitats comercials.És amiga de Sant Aniol des dels seus inicis.El 2016 va tenir la valentia d’agafar el càrrec de secretària del Amics de Sant Aniol.
LA PUBILLA I L’HEREU DE SANT ANIOL D’AGUJA
La pubilla i l’hereu obacionats pel púbilc.
dicional arrossada popular, i amb el grup “la Criatura Verda” s’ha gaudit de música i cançons tradicionals. El Cant dels Adéus ha arrodonit la diada ben especial.
Sens dubte, però, que si diem que ha estat un aplec únic i mai vist, és per la presència del gegant Martirià de Banyoles, la geganta Coralí, de Montagut i l’ós, de Sant Llorenç. La seva actuació ha fet que la gent estigués expectant minut a minut.
Retornats del camí a punt d’ acabar d’ arri-
bar a casa, és quan finalment el cel ha do-nat llibertat als núvols, i ha plogut com una bona benedicció final.
No podem , sinó acabar aquesta crònica amb l’agraïment a tothom per la seva as-sistència i per encoratjar-nos i ajudar-nos en mantenir aquesta tradició cultural em-blemàtica, i en les obres de rehabilitació del refugi per a excursionistes, la rehabilitació per un “refugi amb cos i ànima”
Visca Sant Aniol !
16
SANT AN
IOL D
’AGU
JAAmics i amigues de Sant Aniol,
Fa 60 anys que la gent del Centre Excursio-nista de Banyoles inaugurava el primer refu-gi de Sant Aniol. Tota una proesa.
Els Amics de Sant Aniol anem una mica en-darrerits i encara no el podem inaugurar. Però tenint en compte que el 2012 l’edifici estava apunt de caure, ens podem perme-tre anar fent inauguracions cada any. Per-què cada pas és motiu de satisfacció.
Tenim el goig d’inaugurar dos elements ca-racterístics de la façana blanca del Refugi.
Tots dos havien existit però amb l’abandó i el pas del temps es van malmetre o des-aparèixer. A l’esmentada inauguració del refugi de l’any 1957 també es va ficar un sant a la fornícula fet per Rafel Angelats, de Banyoles, i es va beneir.
El rellotge nou és al mateix lloc del vell, té les mateixes mides i el mateix color.
El sant a la mateixa fornícula que havien vis-cut els sants vells.
Tant el rellotge com el sant respecten la tra-dició però , com veieu, tenen uns tocs ben evidents de modernitat.
Això és un exemple de com ha de ser la re-cuperació del nou refugi de Sant Aniol. Els
seus elements mai tornaran exactament com havien sigut. El pas del temps n’ha fet de les seves i l’època és diferent. A l’igual que la imatge i el rellotge, que avui llueixen en aquesta façana, el refugi haurà de res-pectar el caràcter antic i tradicional però també hi destacaran els seus punts de mo-derns.
L’arribada del sant i el rellotge és molt ben-vinguda i un motiu d’alegria que ens anima en el dur camí per recuperar el refugi.
INAUGURACIÓ DEL RELLOTGE I SANT
Quim Oliver Tarradas “xari”
Tot seguit publiquem les paraules que es van dir per oficialitzar la inauguració del Sant i del rellotge de sol. Llavors, Fra Jordi Cervera, en va fer una extensa i lluïda benedicció.
Fra Cervera beneint el Sant
17
SAN
T AN
IOL
D’A
GU
JA
Els nostres agraïments al senyor Francesc Clarà que ha calculat la posició del rellotge. Un senyor que podem dir que és el Messi en rellotges de sol.
A Joan Constans, amic de Sant Aniol i cera-mista, professor de ceràmica del taller del Centre Excursionista de Banyoles. Ell va te-nir la idea del disseny nou del rellotge i el va fer amb les seves pròpies mans.
A Jordi Bosch “Barraca” que ha ideat, cons-truït i donat la figura del sant, tan original.
Al patrocinador: foneria Buixereu que ha fos la palma que delata la figura com a màrtir.
Metacrilats Futura, Art i Temps de Banyoles. I tota una sèrie de rellotgers, és clar:
Rellotgeria Quera de Banyoles, Rellotgeria Rigau de Banyoles, La Rellotgeria de Giro-na, Gonzalez Rellotgers de Girona, Rellotge-ria Plana d’Olot.
Expectació per la inauguració del rellotge i el sant.
18
Hola a tots!
Som la secció Excursionisme en Família i aquí us deixem els detalls de l’excursió a Vall de Campmajor que vam realitzar el dia 7 de maig. El temps era ideal per una cami-nada en un lloc tan bonic.
Vam sortir de l’aparcament Condis i vam anar durant aproximadament mitja hora amb cotxe fins a arribar al Torn, a Mas Casa-devall. Havent arribat, vam començar a ca-minar per una pista. Vam arribar a un extens camp i vam seguir pel costat del riu Ser.
Vam arribar a una zona de pedres passeres, travessant-les amb més o menys dificultat, depenent de la ruta triada per cadascú, fins que vam travessar tots el riu i vam arribar a un altre gran camp, el Camp de la Brugada, on vam participar en jocs per la mainada.
Seguint el Ser, vam fer una ruta curteta, tra-vessant un bell bosc d’avellaners, on uns nens van fer cabanes. Vam arribar a les gor-gues que es troben abans del Molí de Roca. En aquesta zona formaven una gran casca-da. Allà vam menjar una mica i hi va haver ànimes valentes que es van banyar. Fet això, vam fer el camí de tornada amb una petita variació per la gent més aventurera: una altra ruta poc trepitjada amb pedres passeres més inestables que abans. Ens vam separar i tots ens vam retrobar al cotxe.
La ruta era d’aproximadament 6 quilòme-tres de llarg sense desnivell. Durant la pri-mavera és una època fantàstica per fer-la, ja que és molt bella durant aquesta estació. En conclusió, ha estat una expedició espec-tacular.
IV EXCURSIÓ DE LA SECCIÓ EXCURSIONISME EN FAMÍLIA: VALL DE CAMPMAJOR
Victor Robinson
19
DE COMUS A MONTSEGUR
El dissabte 11 de març tornem a Comus. Som 39 excursionistes i el dia és esplèndid, fins i tot calorós. A tres quarts d’11 encetem la vui-tena etapa de la nostra travessia. Agafem la carretera que ressegueix el fons de la plàcida vall i ben aviat comencem a trepitjar un bon gruix de neu dura; el blanc element ens acompanya al llarg d’una bona estona, sense alentir el pas. La vall es va estrenyent i aviat arribem a l’entrada de les pregones gorges de la Frau (1039 m). La carretera re-gira cap a l’esquerra i nosaltres escollim el camí que s’endinsa a l’engorjat.
El camí de la Frau aprofita la plataforma d’un antic vial, que una inundació de fa més d’un segle va impedir que es convertís en carretera. Al seu costat corre l’Hers, gran afluent de l’Arièja, aquí un modest però so-rollós rierol. Impressionants cingleres cal-càries i pendents vessants cobertes de pins i faigs ens envolten. Avancem a bon pas i fem incomptables fotografies. Al capdavall arribem a una carretera asfaltada; agrupem la colla i fem una breu aturada.
La carretera segueix pel fons de la vall, ara més oberta, amable i assolellada. L’Hers corre al nostre costat i comença a semblar un riu de part de bo. Aviat arribem a Pelail (Pelalh, 605 m), tranquil veïnat. Deixem la carretera asfaltada i trenquem a l’esquerra.
Fins ara hem caminat de baixada, però a Pelail comença una ferma pujada, per una antiga rosseguera que voreja el torrent de
Rivels. Deixem de costat les emboscades ruïnes de la casa que li dóna nom, traves-sem el rec i seguim cap amunt. Quan ens acostem a la carena, el camí trenca cap a la dreta i porta al serrat de Liam (1080 m), un bon lloc per dinar. L’encimbellat castell de Montsegur apareix per primer cop, enmig del brancatge.
Després de l’àpat tornem al nostre itinerari. Un curt descens ens porta a travessar una carretera, primer, i el riu del Lasset (870 m). A l’altre marge tornem cap amunt, creuem la carretera D 9 i pugem al poble de Mont-segur (920 m).
Montsegur (108 hab) fou edificat en una estratègica cruïlla d’importants camins me-dievals, als peus de l’imponent pog coronat pel castell, al cor del remot país d’Olmes. Passegem pels ben traçats i cuidats carrers i seguim per un bon camí cap a la creu Fe-rroca i l’aparcament del castell. El nostre autocar ja ens hi espera, però ens falta la cirereta del pastís, la pujada a la fortalesa. Seguim cap al pla dels Cremats, passem a la vora de l’estela que recorda els morts a la foguera i ens enfilem per un camí prou savi al cim del pog (1207 m).
El poblat fortificat de Montsegur fou bastit i finançat per l’Església càtara, a principis del segle XIII. L’any 1244 va caure en mans dels croats francesos, sota les ordres del senescal de Carcassona, Hug d’Arcís, des-prés d’un setge de deu mesos. Els cavallers i soldats que el defensaven, comandats pel senyor Ramon de Perella, van obtenir
D’OLOT A FOIX
Kim Agustí
20
una rendició digna, però més de dos-cents càtars, amb el seu bisbe Bertran Martí, van morir a la foguera. L’actual castell fou cons-truït pel nou senyor del lloc, Guy de Lévis, a finals del mateix segle XIII.
Del poblat i el castell dels càtars no en queda rastre, però des del pog podem contemplar el mateix esplèndid panorama de fa vuit-cents anys, amb la muntanya de Tabe i els pics de Soularac i St. Barthélemy, molt nevats i ben assolellats, a migdia; Ro-quefixade, la nostra propera fita, a ponent; Bélesta, a llevant, i la vila de Lavelanet, al nord.
Des del castell tornem al pla dels Cremats i l’aparcament. Ens espera un viatge de tres hores i mitja, amb una aturada a Quillan. Malgrat el cansament, ben aviat tornarem!
DE MONTSEGUR A ROQUEFIXADE
El dia 1 d’abril tornem a Montsegur. Les pre-diccions meteorològiques són força dolen-tes, ha plogut amb ganes al llarg del viatge i la neu arriba a pocs metres de l’aparcament del castell, però la colla, formada altre cop per 39 excursionistes, no ha desdit i ence-tem la caminada sense pluja.
Al pla del Cremats, a dos quarts de 12 del matí, agafem el camí del sender càtar, que dóna l’esquena al castell i baixa al revolt del Plancat, a la carretera D 9. La seguim fins al veïnat de Pigaillous i tornem a un camí, que ens porta al cabalós rec de la Bouche. L’enfangat itinerari segueix a la vora del rec fins més enllà de la carretera de l’estació
d’esquí dels Monts d’Olmes. Passem per la borde de Bas i anem a parar al pont de Mon-tferrier (690 m).
Montferrier (548 hab)és una bonica pobla-ció del país d’Olmes, bastida a la vora de le Touyre, afluent de l’Hers. Passegem pel seu carrer i comprem begudes en l’única botiga que trobem oberta, molt ben assortida. A un quart de 2 tornem al nostre itinerari, que més enllà dels darrers carrerons s’enfila per un magnífic camí empedrat. Aviat comencen a caure les primeres gotes del que serà un bon ruixat. Passem pel veïnat de le Sau (870 m) i anem a una collada; ha deixat de ploure i aprofitem una ullada de sol per dinar.
El poble de Roquefixade és davant nostre, però ens en separa una bona sifonada. Després de l’àpat, agafem un bon camí que davalla per una ufanosa obaga dibuixant llargues giragonses. Passem per una ma-sia, le Pipié, baixem a travessar un cabalós rierol i anem a la carretera D 117, en el veïnat de Conte (580 m). La seguim cap a l’esque-rra, però ben aviat tornem cap amunt per un camí ample. Alguns ruixadets ens obliguen a tenir els impermeables sempre a mà, però la cosa no va a més. Ens enfilem per un se-rrat cap el bosc de Mondini, anem a trobar la carretera D 9 i seguim per un altre vial cap a les ruïnes de Gaillardet i el veïnat de Coulzonne (790 m), tot contemplant el ja llunyà pog de Montsegur.
Coulzonne és encara un lloc ben viu i con-versem llargament amb una de les seves veïnes. En marxem per un camí ample i força planer. Anem al monument erigit en memòria d’uns resistents francesos i se-guim cap a Roquefixade, faldejant el roc Marot. A les 6 de la tarda arribem al poble 21
(760 m); passegem pels seus deserts ca-rrers i fem la fotografia de grup a la font de la bonica plaça.
Roquefixade (Ròca Fixada, 151 hab) pertany al país d’Olmes. La muntanya de Tabe, co-ronada pels pics de Soularac i de St-Barthé-lemy, ben nevada però amb els cims coberts de boira, domina la rodalia. Ens plauria fer-hi estada, però el poble no disposa de ser-veis per acollir una colla nombrosa. Un cop feta la visita pugem a l’autocar per anar fins a Foix. Soparem i dormirem a la capital de l’Arièja, amb passejada nocturna inclosa. La imatge del castell dels comtes, molt encer-tadament il·luminat, és esplèndida.
DE ROQUEFIXADE A FOIX
El diumenge tornem a Roquefixade. A les 9 del matí encetem la desena i darrera etapa de la llarga travessia. El castell, que domi-na el poble des d’una encinglada talaia, és la nostra primera fita. Hi arribarem eixuts? Doncs no, aviat ens hem de posar els imper-meables. Ens enfilem per un corriol, prou relliscós, fins a les monumentals ruïnes de la fortificació, documentada l’any 1034 i de-molida per ordre del rei Lluís XIII, el 1632. La boira aviat ens amaga el poble i dóna un cert aire fantasmagòric a la nostra visita.
Des del castell tornem al sender càtar, força planer en aquest tram. Anem a un coll i se-guim per un panoràmic camí cap a la part alta del poble de Leychert (Leishèrt, 630 m, 101 hab). Els fruiters florits l’embelleixen per a la nostra visita. Ha parat de ploure i ho aprofitem per a fer el segon esmorzar.
Des del poble tornem cap amunt per un camí carreter. Anem a un coll, deixem a la dreta el camí de les Monges i seguim cap a un petit veïnat, Charillon (780 m). Poc més endavant deixem la pista, que baixa a St. Cirac, i regirem cap a la dreta per un camí que s’enfila pel caire del pic de l’Aspre. El faldegem per l’obaga i anem a trobar una carretera forestal, que segueix per una pre-ciosa fageda. Un fort ruixat ens obliga, una vegada més, a posar-nos els impermeables. Aviat arribem al pas du Falcou (930 m); hi trobem uns altres excursionistes, als que la pluja tampoc no ha fet desdir. Agafem un camí que ens porta a un extens pla, just abans del col de Touron (851 m), i seguim per la carretera forestal del bosc comunal de Pradières. Poc abans de les 2, una ullada de sol ens convida a dinar, en una clariana de la fageda; l’àpat s’allarga gairebé una hora i mitja, malgrat alguna gotellada.
Després de l’àpat, i d’una memorable sessió d’acudits, tornem al nostre itinerari. Baixem al col de Porte Pa (795 m) i ens enfilem per la carena, en direcció a ponent. El temps no ha millorat, però el camí és molt panoràmic i els ruixats es veuen venir de lluny. Montgai-llard és a la nostra esquerra i Foix a la dreta, però el nucli antic de la capital de l’Arièja queda amagat per la mateixa carena. Tom-bem cap al ruïnós veïnat de Pech de Naut i seguim cap avall per un bon camí, que travessa un quintà i baixa en llargs revolts. Passem per les restes d’una altra masia, su-portades per una singular paret de marge, i ens acostem a la vila. Finalment, el castell dels comtes apareix davant nostre. Baixem a la carretera i ens disposem a fer una foto-grafia de grup, amb les tres torres medie-vals i l’església de Sant Volusià al fons; en aquest precís moment descarrega el ruixat 22
més fort de tot el cap de setmana! El deixem caure i fem la foto, abans de continuar cap a l’estació (370 m), punt i final de la travessia.
A la magnífica gare de Foix, fem una sego-na fotografia de grup i també la dels 18 ex-cursionistes que hem completat tota la tra-vessia. Són les 5 de la tarda i no ens queda temps per fer una segona visita a la vila, ara amb llum de dia. Ens espera un llarg viatge de tornada, sense comiats. Tots sabem que no és un adéu, sinó un a reveure! Nous i en-grescadors projectes ens permetran seguir fent camí tots plegats.
Horaris de la travessiaDe Comus a les gorges de la Frau i Pelail ...................................................... 1 h 48 minDe Pelail al serrat de Liam i Montsegur ......................................................... 2 h 01 minDe Montsegur al castell i tornada al pla dels Cremats .................................. 49 minDel pla dels Cremats al pont de Montferrier .................................................. 1 h 30 minDe Montferrier a le Sau i Conte ...................................................................... 1 h 38 minDe Conte a Coulzonne i Roquefixade ............................................................ 1 h 38 minDe Roquefixade al castell i Leychert .............................................................. 1 h 15 minDe Leychert a Charillon, el pas du Falcou i el col de Porte Pa ....................... 2 h 51 minDel coll a Pech de Naut i Foix ......................................................................... 1 h 15 minD’Olot a Foix ................................................................................................... 63 h 33 min
Bibliografia+ Le Sentier Cathare. RANDO éditions, 2005.+El somni d’Occitània. Fundació Jaume I, 1996.
Castell de Foix
Montsegur
23
El passat dia 18 d’abril, va tenir lloc a la sala d’actes del Centre el veredicte del concurs de fotografia que anualment organitza l’As-sociació Banyoles Comerç i Turisme, amb la qual la secció de fotografia, des de el primer concurs hi estem col·laborant. Els dies 13 i 14 de maig, es van fer sortides per visitar “Girona temps de flors”, en prin-cipi, la sortida estava només prevista per el dissabte, però com que hi havia companys que els anava millor el diumenge, es va de-cidir tornar hi.El nostre company Jaume Planas “taliu” a estat el guanyador del concurs de fotogra-fia de L’IMNOS en l’apartat Pla del Estany, el tema era “bolets i líquens”, felicitats Jaume.El passat dia 15 de juny, la secció de foto-grafia varem tenir una reunió al Centre, es va arribar als següents acords, els dies 8 i 9 de juliol farem la sortida proposada i pre-parada per en Francesc Molina a Arles i la Camarga, a Arles es visitaran diverses expo-sicions fotogràfiques i la ciutat, el segon dia anirem a fotografiar la Camarga.Es va parlar de la continuïtat de la partici-pació de la secció, a la Foto-Lliga gironina i efectivament, un any més participarem a la lliga 2017- 2018.
S’ha programat una sortida fotogràfica noc-turna per el dia 14 de juliol.A la mateixa reunió es va proposar que a partir del mes de setembre, quan ja no farà tanta calor a la sala d’actes del Centre, co-mençarem a passar vídeos didàctics de fo-tografia de fotògrafs reconeguts, per tots els socis de la secció que desitgin venir, es farà els dijous al vespre, de moment no s’ha decidit si serà mensualment o be més fre-qüentment, veurem com responen els socis.Ja tenim tema per la propera exposició de Nadal al monestir (CONCURS DE FOTOGRA-FIA PINA), aquest any toca col·lectiva de la secció, i el tema es “Esports”, tema general a tot el que envolta l’esport, només te el lí-mit de la imaginació de cada un, les fotogra-fies tindran un format de 40 X 60 cm., la foto guanyadora tindrà com a premi un trofeu.El darrer tema que es va parlar, va ser el sopar que ja fa uns anys venim fent per ce-lebrar Sant Jaume i Santa Anna, ja que a la secció hi han uns quants, es farà el dia 28 de juliol al bar del Centre.Molt bon estiu a tothom.
Jaume Vilalta
El passat dia 2 de maig, ens va deixar l’Albert Palmada Torrent, persona que, per la seva professió, impressor, va estar vinculada, durant molts anys, al Centre. Del seu taller al carrer de Sant Martirià, sortiren molts dels impre-sos que el Centre va necessitar, durant un grapat d’anys. D’entre totes les feines, podem destacar tot el que en-voltava la Marxa, bé sigui el butlletí, que va portar molta feina a “picar” i repassar els noms de tots els participants, imprimir-ho i fer la revista, les butlletes d’inscripció o els cartells. També podem destacar el butlletí que va passar de un sol full, a ser un llibret on s’hi varen incorporar fotos i alguna nota de color.
També els cartells de la Fira del Cop d’Ull, han sortit de la impremta.
Des d’aquestes ratlles, volem expressar el nostre més sentit condol a la seva família.
FOTOGRAFIA
24
Grup de Treball i Recuperació del Patrim
oni del Pla de l’Estany
BORA GRAN D’EN CARRERESLa darrera jornada de treball d’aquesta temporada va ser anar a netejar el camí d’accés a la bora Gran d’en Carreres, a Serinyà. Aquest abric natural, situat prop del nucli urbà de Serinyà i en el marge esquerre del Serinyadell, va ser una de les primeres coves prehistòriques conegu-des de Catalunya (1866). S’han trobat restes del final del paleolític superior –entre el 16.000 i el 11.000 a.c- , una època de rigurós clima fred i sec.
25
Gru
p de
Tre
ball
i Rec
uper
ació
del
Pat
rimon
i del
Pla
de
l’Est
any
ERMITA DE SANT BARTOMEU DEL PORTELLQueden poques parets d’aquesta ermita aixecada entre els segles XII i XIII. En un document de 1397 surt citada com a Sant Bartomeu de Basset. A l’any 1828 ja constava com a derruïda.
El primer dijous del mes de maig, es van fer tasques de desbrossament del seu entorn i neteja de plantes que creixien a les parets. Accés ben senyalitzat des de Crespià.
26
Grup de Treball i Recuperació del Patrim
oni del Pla de l’Estany
FONT DEL SALT D’EN VILADurant els mesos de gener, febrer, març i abril es va anar a fer tasques de restauració al voltant d’aquesta font, emblemàtica, pel fet que el juliol de 1884 l’insigne poeta Mn. Jacint Verdaguer, llegia fragments inèdits de la seva obra Canigó als seus amics de Banyoles.
S’ha netejat el voltant de la font i s’han fet graons per baixar als dos saltants del riu Matamors.
S’accedeix a la font baixant uns graons des de la dreta de la carretera de Banyoles a Pujarnol, en el quilòmetre 3,6.
27
Fest
a de
fina
l de
curs
del
s ta
llers
art
ístic
s pe
r a
mai
nada
.
