Nº Nº 1313 · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES

1

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Sumari

Editorial A l’època dels festivals, l’activitat es fa intensa. Les companyies, els solistes, els programa-

dors, els empresaris, els periodistes, en defi nitiva tots els professionals de diversos àmbits implicats

en el circ intercanvien propostes, es donen a conèixer, fan contactes. Teixeixen la realitat circense, li

donen textura i color. I si, d’una banda, el que és interessant dels festivals és la descoberta possible

d’aquella proposta captivadora, arriscada, potent o refl exiva, de l’altra també resulta estimulant

(re)conèixer la sensibilitat artística, creativa, que s’amaga en la composició dels diversos programes.

Sovint, en aquest sentit, els festivals esdevenen una mena de supercircs.

Però per a qui és tot aquest entramat? El que no ha de ser és dels professionals i per als professio-

nals; la retroalimentació, en circ, com en totes les arts, és necessària, però no s’ha de ser excloent ni

mirar-se massa el melic. El circ gairebé sempre s’ha nodrit del que passava fora de la pista i, un cop a

l’interior, ho ha enaltit i ho ha tornat, elaborat, a la gent. Com una màquina de processar la societat

en art. És per això que el circ és un fenomen cultural, i si ara ens trobem en el moment de defensar

davant de les institucions que el circ és cultura, conseqüentment el que cal fer és obrir-se. La qual

cosa no vol dir no fer pinya.

Zirkolika nº 13:Estiu 2007

Portada: Gardi Hutter “La apuntadora”

Festival Internacional de Payasas de Andorra

Foto: Eric de Hullessen

DIRECTOR: Vicente Llorca REDACCIÓ: Cesc Martínez, Marcel

Barrera, Oriol Raventós, Ramón Bech, Laia Gilabert, Marco Bortoleto,

Quim Elias DISSENY I MAQUETACIÓ: Mònica Gómez, Toni Ferreiro “Pulpotoni”

FOTOGRAFIA: Manel Sala “Ulls”, Laia Gilabert, Marta Silva, Payaso Enrico COORDINADOR DE CONTINGUTS i

TRADUCTOR: Cesc Martínez ASSESSORAMENT TERMINOLÒGIC:

Jordi Jané HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚ-MERO: Victor López, Miquel Moreno,

Laura Carrión, Alba Leal, Federico Serrano

ZIRKOLIKA Nº13Estiu 2007

Edita: ZIRKOLIKAC/ Portlligat, 11-1508042 BARCELONA

Tel. 93.353.9516Fax. 93.350.3000

Web: http://www.zirkolika.com Mail: zirkolika@yahoo.es

Dep. Legal: B-29.661-2004Imprimeix: Indice, s.l.

Equip

Festivals ..................................... 2

Trapezi 2007: La Fira del circ de Reus ................................... 2

Vint anys als carrers de Vila-Real ........................................ 4

Festival Internacional de Pallases d’Andorra ........................ 5

Ha estat notícia .......................... 6

És notícia .................................. 12

Actualitat ................................. 15

El Price continúa! ................................................................ 15

En busca del circ perdut ..................................................... 16

Una regulació ordenada i efi caç (o no) .............................. 18

Reportatges .............................. 19

El Cirque Bouff on a Mallorca .............................................. 19

Ives Nicols ........................................................................... 20

Àticus Tilt! La lenta cocció del Café de Olla ........................ 22

Formació .................................. 24

ZirkMèxic .................................. 26

Zirkoliks .................................... 28

Zirkoteca .................................. 30

2

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Festivals

Cinc dies de circ, 60 companyies i al voltant de 150 representacions. Varietat d’estils, formats i disciplines; bon mirall de les noves tendències i bona mostra del

treball d’artistes sortits de les principals escoles europees de circ. Ha estat l’onzena edició de la Fira de Circ de Reus, consolidada ja com una de les principals fi res

europees del sector.

Groupe Acrobatique de Tánger. Foto: Marta Silva

La presència de moltes de les

companyies i artistes de circ d’Espanya

dins de la programació i en els principals

espais de la fi ra són una bona mostra del

nivell i l’actual oferta circense que tenim:

Els Gingers; Circ de la Sombra; Circ Pànic;

Circ Hula; Cia. Rolabola, Zirkus Frak, Cla-

ret, i Baro d’Evel Cirk Cie.

D’espectacles sota carpa aquesta edició es

van poder veure dos. El de la Cie. Rasposo,

que presentava el seu últim espectacle

“Parfums d’est”. Un circ d’estil zíngaro i

nòmada que amb la música en viu d’un

genial grup de músics, ens anava sorpre-

nent amb el treball dels seus diferents

artistes. Van destacar el número de cable,

corda volant i altre d’equilibris amb rola-

rola, realitzat pels fi lls de la parella que va

crear el circ fa ara 20 anys. L’altre espec-

Trapezi 2007: La Fira del circ de Reus

tacle amb una carpa molt més menuda,

va ser el de la companyia també francesa

L’Enjoliveur, amb un espectacle que porta

realitzant des de fa tres anys “Et la Carava-

na passe…” Són una parella de bohemis

que jugant amb l’acordió i un vell toca-

discs presenta petits números d’equilibris

acrobàtics, de cable i de manipulació

d’objectes.

Les golfes d’enguany van destacar per la

completa i variada quantitat de tècniques

i disciplines circenses que es van presentar

i per l’actuació dels músics de la Banda A

Guillaume. En les tres sessions golfes es

van veure un total de 20 nombres curts

presentats per Els Wants. La majoria dels

nombres són realitzats pels artistes de les

companyies programades en el festival i

altres són d’artistes solistes com Fernando

que presentava una molt bona rutina de

pilotes de rebot, el Fakir Kirman, o Cirque

Melem, amb un número de corda fl uixa i

altre de quadrant aeri.

Durant la Fira es va presentar un DVD: El

senyor Rogelio. Un vídeo que arreplega

testimonis i recopila una important infor-

mació documental sobre la vida de qui va

donar nom a l’Escola de Circ de Barcelona.

Rogelio Rivel, germà del famós pallasso

Charlie Rivel, un senyor que va dedicar

els seus últims anys de vida a compartir

els seus coneixements de circ i fer clas-

ses de acrobàcia a molts dels artistes que

podem veure avui en dia fent circ. Aquest

vídeo-documental ha estat realitzat per

Manolo Méndez i es pot aconseguir bé en

la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona o

posant-se en contacte amb l’Associació de

Professionals de Circ de Catalunya (APCC).

I tornant als espectacles val la pena des-

3

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R KFestivals

tacar dues propostes molt diferents però

originals i bé concebudes. La de l’artista

brasiler Adriano Marçal, Cia. Disc Bar,

que utilitzant la coctelería i com un bar-

Electricitat subtil

Hi ha una cosa —segur— que traspassa de punta a punta la fira Trapezi de Reus. Té un corrent propi similar a l’electricitat, que

fa passar informació concreta per la xarxa d’espectacles que formen el programa any rere any. Com a públic, ens hi endollem i en

participem; és com si el conjunt de propostes que s’hi poden veure tingués una unitat, no com un bloc, sinó com un fluid.

La direcció artística de Bet Miralta i Jordi Aspa és intel•ligent i molt personal. L’experiència estètica que es té a Reus els dies de

Trapezi no ve d’acumular espectacles vistos després d’anar traient la llengua per la ciutat per arribar pels pèls a veure començar el

següent i després un altre i després un altre. Ve de percebre una concepció més completa de la fira, més com a espectacle multifa-

cètic però unitari, urbà.

Corrent d’un muntatge a l’altre, veiem no només els gustos i la imagineria dels directors, sinó certs missatges, leitmotivs, detalls

que es repeteixen. L’any passat, per exemple, hi havia moltes rodes (el mateix circ ho és) i moviments cíclics i moviments estàtics.

Un exemple diferent d’aquest any: des de l’espectacle inaugural, dirigit per Cèsar Compte i Jordi Aspa, vam poder veure una història

de transvasament de gent, de la perxa penjada en forma de pèndol (Clara Poch) en un extrem, a la corda volant (Maxime Mestre)

a l’altra banda, un viatge capturat en l’objecte d’una maleta aventurera. I de viatges i de maletes, en vam veure unes quantes: Et

la caravane passe… (Cie. L’Enjoliveur, França), La caravana passa (Circ Pànic, Catalunya), Lo sainet del senyor rector (Ne me Titere

Pas, Catalunya, espectacle de titelles representat dins una caravana), Todo en caja (Vaudeville Negro, Madrid-Canadà), la mateixa

història d’exili del muntatge Ï (Baró d’Evel Cirk, Catalunya-França), la reproducció de la transhumància zíngara de Parfums d’est

(Cie. Rasposo, França), Les marins (Cie. Autoportée, que representaven la travessia d’un vaixell amb una estructura de trapezis

volants), Circo de la Sombra (Circo de la Sombra, Catalunya-La Rioja-Itàlia-França, que expliquen més aviat un viatge en el temps,

que també s’hi valia).

Vet aquí un corrent argumental / informatiu de Trapezi 2007. No és poca cosa: parafrasejant un gran cronista de viatges, els des-

plaçaments humans comencen a ser un dels arguments més propis i més interessants d’aquest segle. /Cesc Martínez

man presenta bons números de malabars

i equilibris amb objectes. I l’espectacle

francès de la Groupe Acrobatique de Tàn-

ger, que jugant amb les tecnologies i una

perfecta posada en escena combina dife-

rents i originals exercicis acrobàtics.

/ZRK

Cie. Rasposo. Foto: Marta SilvaCirque Melem. Foto: Marta Silva

4

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Festivals

I així va ser amb el Festival Internacional de Teatre

de Carrer de Vila-real: vint anys rodons de festival, vint-

i-cinc de la companyia Xarxa Teatre, quinze del Teatre

de l’Home Dibuixat (de Grau de Castelló) i deu del grup

Scura Splats (també de Vila-real).

Per commemorar aquestes òrbites, al Café de la

Comèdia, que és el bar-teatre punt de reunió dels

organitzadors del Festival, s’hi va poder veure una ex-

posició de màscares i d’altre material escènic tant de

l’Home Dibuixat com d’Scura Splats. Així mateix, Xarxa

Teatre, que havia ideat aquest festival i l’havia dirigit

els primers anys, es va encarregar de l’espectacle noc-

turn el segon dia de programació. El muntatge era Les

rates mortes, original de Vicent Martí Xar i basat en el

treball d’un pintor, James Ensor, prou peculiar. L’obra

té la qualitat que es podia esperar de la casa i manté

perfectament l’estructura d’una sàtira en llenguatge de

teatre de carrer.

L’Home Dibuixat i Scura Splats també van contribuir a la

festa; els primers amb Una odissea de butxaca, i els se-

gons encarregant-se del correfoc que clausurava l’edició

d’enguany. Un gran correfoc, carregat de pirotècnia,

fort, però tirant a escàs de concurrència després de qua-

tre dies de celebracions.

Perquè a Vila-real era festa major. Aquesta última edició

del Festival va tornar a coincidir amb les festes patro-

nals, diversifi cant-ne les activitats però mantenint-se

completament autònom. I és la mateixa gent de la ciu-

tat la que majoritàriament omple els espais i assisteix

als espectacles, i, encara més, la que ha anat acumulant

una experiència popular que li permet ser exigent amb

la programació. Domingo Martínez, director artístic,

explicava: “A mi la gent em ve a dir què vol o què no

vol veure més. La gent d’ací té criteri, i com a director

t’obliguen a veure moltes coses.” Per això, diu, fa un

programa per a tothom però pensant sobretot en el seu

públic, i combinant-hi, per tant, propostes diferents.

“A més”, afegeix, “com a director, quan selecciones els

espectacles, també vols contar coses.”

El programa era exactament el que deia Martínez: una

barreja de grups locals (a banda dels ja dits, també hi

havia els heterogenis Volantins, els Visitants i la Troupe

Malabó) i d’altres llocs, sobretot de l’Estat i d’Europa,

que recorrien sovint a la crítica política, social, mediam-

biental...

El Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-real

és, juntament amb la Mostra de Teatre d’Alcoi i la Inter-

nacional de Mim de Sueca, una de les manifestacions

teatrals més importants del País Valencià. Això sí: el

pressupost és pràcticament el mateix de fa uns anys.

Augmenta poc, però no obstant això, enguany hi havia

més companyies que en passades edicions.♦ Cesc Martínez

Vint anys als carrers de Vila-real

Petit gran circDe les propostes més purament circenses que

vam veure, un bon descobriment: el grup

de pallassos italians Teatro Necessario amb

Clown in libertà, que basen la comicitat en si-

tuacions absurdes construïdes amb l’execució

musical i amb equilibris acrobàtics. També,

espectacularment, l’actuació del Chongqing

Circus (Xina), format per onze noies que fan

números d’acrobàcia, constorsionisme, equi-

libris i malabarisme de gran perícia, tot i que

fallés l’organització general de l’espectacle.

La pallassa Pepa Plana, que va haver d’actuar

a la llum del dia estant acostumada a la fos-

cor dels teatres, va aconseguir, amb L’atzar,

la complicitat del públic, com també ho van

fer tant la companyia Escarlata Circus, amb

Llenties i marabú, i Marta Carbayo, amb Can-

taclown. I si un espectacle ens va deixar una

mica freds, va ser La familia Rodríguez, dels

Hopla Circus (Bèlgica), en què un dels artistes

actuava lesionat.

Tot és qüestió de números, a l’hora de fer màgia. Quan con-fl ueixen un seguit de xifres i certs cossos es posen en línia, s’aconsegueix un cert efecte de cosa extraordinària.

Marta Carbayo. Foto: ZRK

Teatro Necesario, una de les sorpreses del festival. Foto: ZRK

Llenties i Maribú, d’Escarlata Circus. Foto: ZRK

5

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

La quarta edició del Festi-val Intenacional de Pallas-ses d’Andorra (FIPA) va ser, a començament del mes de juny passat, un dels es-deveniments més destaca-ts de la temporada. Ho és sempre perquè és exclusiu i demostra, cada vegada més fermament, que organitzar-lo no només era bona idea sinó també un acte impres-cindible.

I ho va ser concretament enguany perquè

s’hi van poder veure propostes que estiren el

fi l de la comicitat en femení, la desenvolupen i

l’enriqueixen. Sota la direcció artística de la pallas-

sa Pepa Plana, els espectacles tenien una qualitat

molt desigual, però hi va haver moments especial-

ment brillants.

La suïssa Gardi Hutter, que participava al festival

per segona vegada, a més de portar al Teatre Co-

munal d’Andorra la Vella el seu últim espectacle,

L’apuntadora, va fer una lliçó magistral de l’art i la

tècnica de la pallassa. Després d’explicar els per-

quès de ser pallassa i de la seva tècnica gestual i

el seu recorregut artístic personal, que anava del

teatre reivindicatiu a la Commedia dell’Arte i als

solos còmics, d’Itàlia a França i tornada a Suïssa,

va centrar-se en els recursos escènics. Amb la

projecció d’un vídeo del seu primer muntatge en

solitari com a pallassa, Jeanne d’Arppo, i les se-

ves paraules, va quedar clar que no deixava res a

l’atzar, que el mínim gest que feia en escena era

calculat i que l’ofi ci de pallassa té a darrere una

tècnica mil•limètrica. L’exemple viu d’això, el va

oferir un dia després amb la representació del seu

espectacle, un engranatge en què giren la tècnica,

la disciplina, esponateïtat —a la conferència va

explicar com havia fet el muntatge— i experièn-

cia sobre l’escenari. I el públic li va atorgar el premi

al millor espectacle del festival.

Una altra pallassa que va posar molt amunt el

llistó de qualitat del FIPA va ser la nord-americana

resident a França Laura Herts, que durant gairebé

dues hores —i potser es va passar— va estar

provocant situacions còmiques amb una tècnica

basada exclusivament en la gestualitat, però, a

diferència d’Hutter, molt més agressiva. De fet, la

majoria dels gestos recordaven el pallasso Jango

Edwards, si no eren exactament els mateixos,

encara que Herts és capaç d’eliminar-ne la part

més intimidatòria i aprofi tar-los molt d’una altra

manera.

Les brasileres Pe de Vento es van situar un pas en-

davant pel que fa als temes als quals se sol recórrer

quan la pallassa reivindica el fet de ser pallassa, i

no pallasso. Si la versió femenina de l’excèntric fa

que es trobi en confl icte amb objectes domèstics

més tradicionalment femenins i el discurs còmic

sovint s’estén per les relacions de parella o l’espera

d’un nòvio que no arriba mai —malauradament,

aquest tema subsisteix, amb ironia o sense—, Pe

A esq., Alba Sarraute. A dta., Gardi Hutter. Fotos: Eric de Hullessen

de Vento va representar, a Malas prontas, la mala

bava que hi pot haver entre dues dones. En con-

junt, una obra ben construïda, amb una progressió

que empenyia el riure.

Va ser Alba Sarraute, artista d’Argentona, qui va

sorprendre més el públic —gens massiu tot i

l’emplaçament cèntric d’enguany—. Amb un

fragment del seu espectacle Mirando a Yukali, es

va fi car els assistents als cabarets de la nit a la

butxaca combinant música, salts acrobàtics, al-

gun moviment de capoeira i la recitació de textos

literaris. Quan li vam preguntar el secret, explicava

que havia seleccionat els textos per explicar una

història que era al mateix temps d’interès comú, la

destrucció dels boscos, i individual, la pròpia des-

trucció i necessitat de protecció, i que ho havia fet

recorrent a textos que la gent reconegués perquè

hi quedés més fàcilment atrapada. Pallassa? Bufó?

Ella diu que les dues coses. Al fi nal del FIPA, va re-

bre el premi del públic dels números de cabaret.

I entre moltes altres propostes, també va ressaltar

la de la companyia austríaca Clowntrio Tris amb

¡Viva la revolución!, una obra amb tints surrea-

listes que basava la comicitat tant en la sorpresa

d’algunes accions com en en l’aprofundiment dra-

màtic dels tres personatges.

De moment, el Festival d’Andorra, ja ha tingut

conseqüències: les brasileres Marias da Graça

n’han creat un altre dedicat exclusivament a les

pallasses al Brasil i també se n’ha començat un

altre a Àustria. Així, la comicitat, per fi , es va com-

pletant. /ZRK

Festival Internacional de Pallasses d’Andorra

Festivals

6

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Les primeres jornades estatals de

circ celebrades el mes d’abril passat a València

van evidenciar la divisió que viu el sector i la falta

d’interlocutors vàlids. Precisament, la necessi-

tat de trobar representants i una veu única que

agrupi el sector va ser una de les demandes que

va llançar Fernando Ceron, subdirector general de

teatre de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas

(INAEM), organisme que va organitzar les jornades

juntament amb Rafael Pla, del Circ Gran Fele. En el

mateix sentit es va expressar el periodista càntabre

Francisco Javier González, que va demanar als circs

un “canvi de mentalitat i estar units”.

Durant les jornades, que es van fer a la Casa de la

Benefi cència de València amb l’assistència d’un

centenar de persones, moltes d’elles empresaris

de circs com ara, entre altres, el Deros, el Wonder-

land, el Mundial i el Cric, es van posar damunt la

taula algunes de les males pràctiques dels circs,

com ara deixar bruts els terrenys on s’instal•la o

bé no pagar la Seguretat Social dels artistes, al-

hora que les companyies van demanar més ajudes

públiques per al sector. Stephan Simonin, del Mi-

L’estat del circ, a debat Relacions ambl’administracióPatrick Flynn, del Cirque du Soleil, va expli-

car que Barcelona és una de les ciutats més

problemàtiques per als circs i que l’existència

d’una normativa de seguretat de l’any 1982

en fa difícil la viabilitat en aquesta ciutat

perquè limita l’aforament.

Genís Matabosch, empresari de Figueres, i

Jennifer Berengueras, de la Fundació per a

l’Adopció, Apadrinament i Defensa dels Ani-

mals, van tenir un debat sobre els animals al

circ ple de tensió.

També es va plantejar un debat sobre les

relacions entre el circ amb l’administració, la

necessitat de preservar el patrimoni circen-

se, el procés de professionalització del sector

i la qualitat. El contingut de les jornades es

va enregistrar íntegrament i és previst que

es publiquin totes les ponències.

nisteri de Cultura de França, va presentar algunes

dades del país veí, com per exemple que allà el circ

disposa de dotze milions d’euros en ajudes, un 4%

del total del pressupost.

Durant les jornades, Rafael Pla, es va mostrar op-

timista de cara al futur, però va demanar al sector

que deixi de ser un “món tancat” i que incorpori

noves tècniques de màrqueting. .♦ Marcel Barrera

Ha estat notícia...

Fernando Cerón i Rafael Plà durant la presentació de les Jornades. ZRK

7

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Per tercer any consecutiu i gràcies

a la tasca de Genís Matabosch, un dels circs

francesos de més prestigi, el Medrano de

Raoul Gibault, va tornar a visitar terres cata-

lanes. Va fer estada a les ciutats de Figueres,

Girona, Sabadell, Vic i Viladecans.

Coincidint amb el seu 110è aniversari, el pro-

grama d’enguany es va presentar sota el títol

Les estrelles del circ de Moscou i oferia dues ho-

res de bon circ tradicional. Matabosch, com a

mestre de cerimònies, es va encarregar de pre-

sentar un espectacle en què no podien faltar

els animals: dels dos elefants de Lee Anthony,

d’Anglaterra, a la cavalleria del Medrano, pre-

sentada per Guy Saad, i un original número de

vaques suïsses del Circ de Moscou que va fer

les delícies dels més petits.

A la cúpula del circ, el gimnasta rus Alexander

Rudenko va executar un número excel•lent de

cingles aèries. També eren de Rússia els qua-

tre integrants del grup Zhuk, que van executar

acrobàcies molt dinàmiques a les barres fi xes.

Des de França, Mathieu i el Duo Dragon van

presentar els seus exercicis d’equilibri i mans a

mans respectivament.

La màgia també va tindre el seu espai en

el programa, primer de la mà del Duo Mi-

tin i després, amb tècnica mixta de doma i

il•lusionisme, de part de Magic Polo. El Duo

Mitin va posar en pista una especialitat poc

vista pel públic dels nostres circs: el trans-

formisme. Els canvis de vestits i de tota la

indumentària se succeïen amb elegància i

rapidesa. Ja fora del camp de les il•lusions,

més tard, els mateixos artistes van execu-

tar un poètic número de roda de Leonardo.

Magic Polo, gran artista espanyol, es va en-

carregar de tancar la funció fent aparèixer

i desaparèixer els seus ajudants, tigres de

Bengala, un tigre blanc i ell mateix amb un

número de màgia de grans aparells.

L’august de represa anglès Flips va ser

l’encarregat de posar la nota d’humor durant

tot l’espectacle amb les seves intervencions.

Va ser el 2005 quan per primera vegada el Me-

drano va decidir fer el salt a Catalunya i des de

llavors cada any visita més ciutats i hi fa més

funcions, presenta un programa totalment dis-

tint cada vegada i recull un gran èxit de crítica

i públic. Esperem que l’any que ve torni a visi-

tar-nos amb un nou programa ple d’emocions

i d’entreteniment per a tots els públics, demos-

De nou, el Medrano a París

El que va arrancar amb la idea

gairebé política que cap artista s’havia de

quedar sense escenari ha anat complint anys,

i ha estat fi del a convocar una cita que ha

canviat poc al llarg de vint-i-quatre edicions.

Primer es va acabar imposant la necessitat

de seleccionar les propostes que arribaven a

la Marató perquè n’hi havia massa. Després

—i aquest potser ha estat el canvi més fort

que ha fet— va començar a produir alguns

espectacles. Però essencialment continua

sent el mateix. D’entrada un esdeveniment

social, una acció artística força popular —

part d’aquesta popularitat es deu al format

d’aparador d’artistes, al consum ràpid, que

sintonitza molt bé amb una certa manera de

viure actual—. De cara als artistes, la Marató

és, per als que comencen, la possibilitat de

tastar públic, de començar a bregar-se, i per

als que ja tenen poca o molta experiència, la

possibilitat de comprovar com funciona allò

nou que hagin construït al local d’assaig. Com

que en principi tothom hi surt guanyant, la

fórmula té l’èxit que té.

O que tenia fi ns ara. En l’edició d’enguany,

l’afl uència de públic va ser sobretot el segon

dia, i encara cap al fi nal de la nit ja s’havia

buidat bastant. Es pot atribuir al fet que hi

ha algunes mancances que s’arrosseguen de

Marató de l’Espectacle, tradiciócontemporània

fa temps o ha estat un fet puntual d’aquest

any? Perquè les mancances que té costen

molt de defi nir: els artistes sovint se senten

limitats amb el temps de deu minuts de

què disposen, i com que hi assisteixen pocs

programadors, no es poden fer gaire la idea

d’aconseguir contractes; però, d’altra banda,

sempre val la pena. Un esgotament de la fór-

mula? Però amb la producció de muntatges,

la presència de música, parades, etcètera, té

cada vegada més ingredients d’esdeveniment

cultural. Potser comença a assemblar-se a

una tradició? /ZRK

trant una vegada més que el circ clàssic ben fet

no morirà mai. ♦ Miquel Moreno

Ha estat notícia...

Magic Polo i una de les seves feres en llibertat. ZRK

8

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

“Però a vore… És que no has sentit

parlar del nou art de la improvisació? Per què

sempre ha de ser el que la gent diga?”… Així

es queixava un simpàtic pallasso, integrant de

la formació Anraro, quan a mig fer el seu núme-

ro, Gabi, el versàtil conductor del XII Cabaret de

Circ, li impedia que interrompera les seues com-

panyes, que estaven interpretant una melòdica

peça amb acordió i violí. No se’ns ocorre una fra-

se millor que eixa per a defi nir la proposta que

fa l’Associació Valenciana de Circ a través d’un

espai que ja ha assolit el centenar de socis. I és

que en l’Espai de Circ es promou un “nou circ”,

aquell que no explota ni sers humans ni animals,

aquell que s’entén com un mitjà d’expressió, de

fusió d’art, cultures i gent, on s’aposta per un

art interdisciplinari i on, sobretot, s’innova.

En el número 5 del carrer Goya, l’art desfi la

en cada edició del Cabaret de Circ baix formes

molt diverses. En el cabaret de març, Patricia

ens donava una bona lliçó d’improvisació amb

el seu “Canta-Clown”; Juana ens fascinava amb

els moviments impossibles d’una dansa tribal;

Alberto, com si no tinguera prou de dominar

el monocicle, llançava barrets que després

es calçava en la testa; Cuca de Llum trenaven

l’aire amb un exèrcit de maces…, i tants altres

participants que amb altes dosis de creativitat i

professionalitat —deixant de banda si era afi -

ció o vocació— compartien amb els assistents

el baptisme d’uns números que veien la llum

pública per primera volta.

Lomi, organitzador del XII Cabaret de Circ i

Cabarets en l’Espai de Circ

Un conjunt escultòric en memòria

dels pallassos càntabres Hermanos Tonetti, obra

de José Cobo Calderón, va quedar instal•lat al

Parque de Mesones de la ciutat de Santander. Fet

Los Hermanos Tonetti van ser erigits en escultura

amb bronze blanc, representa una pista de circ al

mig de la qual es troben Manolo del Río “Nolo”,

dret, i Pepe Villa amb l’esquena encrovada mirant

al públic, rient-se del primer, reproduint un gest

molt típic de les seves actuacions. Al costat de la

pista, un banc de pedra porta inscrita la llegen-

da del Circo Atlas, fundat pels Hermanos Tonetti

l’any 1955.

A l’acte d’inauguració de les escultures, que van

encapçalar, juntament amb les autoritats, Ma-

rietta i Samuel, fi lla i nét de Pepe Villa, hi van as-

sistir unes 2.000 persones. L’acte va ser promogut

per l’Ajuntament de la ciutat i tenia tot el recolza-

ment de l’associació de veïns de Cueto.

/ ZRK

membre de la Junta Directiva de l’Espai de Circ,

ens contava que en estos cabarets s’intenta que

hi haja una base de circ, ja siga de professionals

o d’artistes que es presenten per primera ve-

gada, però que hi entra tot el que són arts es-

cèniques: dansa, música, teatre… Des que es

va inaugurar a l’abril del 2004, s’organitza cada

tres mesos.

Hi participa sobretot la gent que treballa i por-

ta avant l’Espai, els socis i la gent del voltant,

sobretot de València. L’Espai es dedica a l’assaig

de companyies professionals pels matins; a les

vesprades està obert a tots els socis com a espai

d’entrenament i també es fan cursos continus

entre setmana: malabars, trapezi, acrobàcia,

dansa, teatre gestual… Són cursos d’iniciació

o avançats. De tant en tant, també s’organitza

algun curs intensiu amb professors d’altres

països. Fora del local, també contribueixen en

l’organització d’alguns esdeveniments.

Encara que el seu plantejament no ha sigut mai

el d’una escola, sempre han volgut ser una as-

sociació que donara cobertura a tot el que faça

circ al País Valencià, professional o afi cionat, i

en el fons sí que ha acabat exercint com a centre

de formació de diverses especialitats circenses.

Més informació en www.espaidecirc.com.

♦ Laura Carrión

Ha estat notícia...

Un espai pel circ en l’Espai de Circ. Foto: Laura Carrión

9

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

“Un espectacle de circ al carrer

de tres hores de durada, en forma de mu-

sic-hall dominical: així va ser el Circ al vell

estil que es va programar a Terrassa amb

motiu de la Fira Modernista. Ho organitzava

l’Institut del Teatre i Escola de Tècniques de

les Arts de l’Espectacle.

De fet, de vell estil, només en tenia el joc;

tant la posada en plaça del xou, al passeig

Comte d’Ègara, com l’elenc dels artistes que

hi intervenien eren plenament actuals. En el

primer cas, l’espai no tenia l’aspecte de fi ra,

sinó d’un recinte imaginari en què el públic

assistent es trobava al mig, en el lloc de la

pista, i s’havia d’anar girant per veure els

diversos números que se succeïen en quatre

espais diferents al seu voltant. S’hi va veure

Juanma fent rola-rola i malabarismes a

ritme de ball fl amenc; la companyia Àticus-

Tilt! per separat com a Tilt! (Miner i Natalie

Ravlish) amb unes teles extemporànies,

com a Rus & Miri (Roser Tarrida i Míriam

Edo), com a Àticus (Tarrida, Edo i Ignasi Gil)

i l’Ignasi Gil fent un solo; els 2 Play (Cristina

Solé, Leticia García, Julián González i Òscar

Santamaria) amb les seves acrobàcies a

l’estora; la funàmbula Ruth Salama, i Zahir

Circo (Kike Aguilera i Luciano Martín) que

tancaven amb un número vistós de perxa

portada. A més, Arnau i Vincent, alumnes

de l’Institut del Teatre de Terrassa, van pre-

sentar un número de titelles equilibristes

transformistes: “Homenatge a Leopoldo

Circo alvell estil

“A cavall dels passats mesos de

maig i juny, es va celebrar l’Umore Azoka, el

festival d’arts de carrer (encara que a les tres

primeres edicions tots els espectacles fossin

de sala) centrat específi cament en l’humor. I

com que l’humor no sempre és igual, té molts

matisos i tothom l’entén d’una manera dife-

rent, la varietat de propostes que es trobaven

als carrers havia de ser per força extensa.

A l’edició d’enguany, la vuitena, van partici-

par 45 companyies (catorze d’Euskadi, cator-

ze més d’internacionals i disset provinents de

la resta de l’Estat) que van treballar, al llarg

de quatre dies, en un total de 150 funcio-

ns. Hi va haver moltes notes destacables: la

bona acollida per part del públic, que cada

vegada és més nombrós i més fi del a la cita,

i els bons moments viscuts al voltant de les

dotze zones del festival que fan que el po-

ble quedi pràcticament inundat de teatre

d’humor. Però és especialment remarcable

que en aquest particular mar de propostes,

s’hagin consolidat dos espais dedicats el pri-

mer al circ —la plaça Las Artes del Cielo— i

l’altre específi cament als jocs malabars,

l’il•lusionisme i els jocs amb foc —El Espacio

de Ilusión—.

Van estrenar espectacle les companyies bas-

ques Latirili Teatro, Deabru Beltzak, Organik,

El Destilador de Ideas & Lesnadies i els locals

La Pez. També ho van fer Musical Sport, Riki

López, Belladona Teatro, Producciones Cachi-

vache y Nora, La Calabaza, Vagalume Teatro,

Al Suroeste Teatro i La Ruta. /ZRK

Les múltiples cares de l’humor,

a Leioa

Fregoli”. Tot, acompanyat per Pep Camps,

home orquestra, i presentat pel Mesié Loyal

Jordi Jané. /ZRK

Ha estat notícia...

Número de perxa portada de Zahir Circo. Foto: Zahir Circo

10

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

“La Mostra de Teatre Infantil i Juve-

nil és una fi ra, cosa que vol dir que s’ensenya el

gènero i es fan contactes comercials. I si parlem

de teatre, i de teatre infantil i juvenil, vol dir que

se’n parla en un sentit molt ampli; el circuit de

programació és vastíssim i la demanda molt

alta, com també ho és la varietat de l’oferta. Per

exemplifi car-ho: sent especialitzada com és la

Mostra, en cinc dies, van passar per Igualada

setanta companyies que van portar a escena

vint espectacles d’estrena per a 250 programa-

dors provinents de tot l’Estat i un públic prou

nombrós —sobretot els dies del cap de setma-

na—. Per als espectacles de sala, es van vendre

L’eclèctica Mostra de Igualada

“Del recull de propostes de qualitat

que confi guraven el programa 2007 del festival

Teatro y Artes de Calle (TAC) de Valladolid, en

destacaven catorze —dues de les quals, co-

produïdes pel mateix TAC—. Les companyies

Alan Star, Baró d’Evel (que de fet havia es-

trenat l’espectacle Ï a França i l’havia portat a

la fi ra Trapezi de Reus), Battle Beasts, Kopas,

Kukai Dantza Konpainia & Logela Multimedia,

Maras Turkish Icecream (que també es trobava

a Reus), Mossoux Bonté, De Stijle Want (amb

una divertida atracció que havien muntat al

Grans estrenes al TAC de Valladolid

unes 6.000 entrades.

El circuit dels espectacles infantils no només és

molt dinàmic, sinó també molt ric de formes,

gèneres teatrals i parateatrals, textures i imagi-

nació. Tant és així, que no tots els espectacles

podien ser considerats per a públic jove (Els

Excèntrics, Circ Pànic, Loco Brusca, Ne Me Titere

Pas...); estaria molt bé que quan es pensa en

adult es pensés amb la mateixa varietat que el

que s’entén que és per a públic infantil i juve-

nil. (De fons, la vella concepció esbiaixada que

titelles, pallassos, circ en general, etcètera, són

per defi nició espectacles per a nens; ara no cal

entrar-hi.)

En l’edició d’aquest any, la divuitena, es va

atorgar per primera vegada un premi al mi-

llor espectacle segons una votació popular. Va

ser per al Mag Lari i el seu muntatge Secrets;

també van ser els més votats la titellaire Valeria

Guglietti amb No em toqueu les mans, l’Institut

del Teatre amb Contes a la carta i el pallasso

Marcel Gros amb Lluna de paper. Més varietat,

impossible. /ZRK

festival Parade d’Holanda i, recentment, a Vila-

real), Need Company, Pippo del Bono (amb

dos espectacles diferents, Racconti di giugno i

Barboni), Producciones Imperdibles i Ville Walo

& Kalle Hakkarainen (una interessant proposta

provinent de Finlàndia amb música original de

Kimmo Pohjonen) van ser les que proposaven

els muntatges recents.

L’obra Ï, una aposta personal de Blai Mateu,

de Baró d’Evel, era una de les coproduccions

d’enguany del festival. Barreja de tècniques

diferents (del trapezi al trampolí, de la dansa

a l’execució musical de percussió i a la pintu-

ra, del vídeo als salts acrobàtics i al pallasso),

provoca reaccions per a tots els gustos. L’altra

coproducció del TAC va portar a col•laborar les

companyies Kukai Dantza Taldea i Lagela Mul-

timedia, una col•laboració de la qual va sortir

un espectacle que fusiona balls tradicionals

bascos amb noves tecnologies: sons electrònics,

imatges fragmentades, un mosaic que remet a

l’univers interior de l’artista. /ZRK

Ha estat notícia...

La caravana passa, de Circ Pànic, en el moment del número del fi lferro

L’espectacular barreja de Battle Beasts

11

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Els tallers intensius que oferim aquest setembre: ACROBÀCIA, EQUILIBRIS, TRAPEZI, LLIT ELÀSTIC, COMMEDIA DEL ARTE...

Els tallers regulars de cara al curs 07/08:ACROBÀCIA, VERTICALS, LLIT ELÀSTIC, TRAPEZI, CORDA I TELES, PALLASSO...

Creat al gener de 2003, l’únic cafè teatre que hi ha a Madrid va haver de tancar les portes a fi nals de 2005 per incompatibilitats d’horaris i de decibels. Les protestes i manifestacions no ho van poder evitar. Des del desembre de 2006, la Plaza de las Artes torna a oferir espectacles de dimecres a diumenge, a canvi d’una entrada que oscil•la entre 5 i 9 euros. Això sí: complint estrictament uns horaris i normatives perquè pugui es-tar obert molts anys.A la planta de dalt, a peu de carrer, tenen un restaurant del qual la gent parla molt bé. A la planta de baix, hi ha el pub i la sala d’espectacles. Allí

Reobertura de la Plaza de las Artes

S’acaba de tancar la vuitena edi-ció de la Festa del Circo Contemporaneo de Brescia. La inauguració va assolir grans pro-porcions amb el muntatge de la companyia francesa Le Cheptel Aleïkoum, que va portar en plaça l’espectacle Nocturn per a música i circ. En aquesta ocasió, a més de l’escenari situat a la Fossa Viscontea com és costum, l’escenografi a es completava amb altres parts del castell, com les torres i els jardins.Le Cheptel Aleïkoum és un col•lectiu sortit de la quinzena promoció del Centre National des

Barreges prometedores a BresciaArts du Cirque de Châlons-en-Champagne, i concentra la seva tasca creativa en l’exploració de les experiències poètiques diverses que pot aportar cada membre del grup.Al llarg del festival, hi va haver propostes per satisfer tothom, com la del Cirque Zanzibar, sota una carpa de vermell encès, amb la pro-ducció Sang et or; Mitoyen, de la companyia LàOù, on les fi gures de titelles i la llum de diverses projeccions convivien amb els cossos dels acròbates, o els suïssos Zimmermann de-Perrot, amb el muntatge Gaff Aff .

Algunes companyies de titelles formaven part del programa, la qual cosa fa intuir que la simbiosi entre les disciplines circenses clàs-siques i els titelles obre un terreny de creació fructífer. Com a companyies destacades, els belgues Tof Théâtre amb Bistouri (ja havien estat al Trapezi de Reus el 2006), i els Tro-Héol (que s’havien presentat amb èxit al festival de

titelles de Charleville). /ZRK

Ha estat notícia...

podrem trobar teatre, circ, màgia, humor, improvisació, música i un espai d’exposició per a artistes plàstics. El nom simbolitza l’aire del lloc i les manifestacions artístiques que s’hi fan, properes a l’art de carrer, a compartir, a unir-se i a comunicar idees i crítiques de la quotidianitat. Si no coneixeu el lloc i teniu l’oportunitat, realment val la pena. Més informació a: www.laplazadelasartes.com ♦

Alba Leal

12

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

A Barcelona, el Festival Grec es-

trena la 31a edició amb un nou director artís-

tic, Ricardo Szwarcer. Amb tot, aquest festival

no deixa de ser la cara artística ofi cial de la

ciutat i potser és per això que estructural-

ment presenta les mateixes característiques

de passades edicions. La música i el teatre

en són els pilars bàsics i la dansa es fa forta

en la seva parcel•la indiscutible dintre de les

arts escèniques. Les propostes en tots aquests

terrenys tenen una gran qualitat i n’hi ha per

a tots els gustos.

El circ, que els últims anys ha tingut una

presència gens menyspreable dins la progra-

mació, tot i que aparegués com a teatre o com

a “altres”, continua sent una art que es té en

compte. Però malgrat la personalitat i l’alt ni-

vell dels muntatges que fi guren al programa,

l’aposta no acaba de ser valenta i apareix en

la categoria dels etcèteres.

A banda de la nit de hip-hop (cada vegada és

més freqüent trobar hip-hop i circ junts), la

direcció del festival ha decidit programar El

circ de Sara, 11a producció del Circ d’Hivern de

Nou Barris, per als vespres del 5, 6 i 7 de juliol,

i una Nit de circ, un music-hall que agafa cos

sota la direcció d’Escarlata Circus (Jordi Aspa i

Bet Miralta), per a la nit del 30 de juliol.

La primera d’aquestes propostes té un nivell

de qualitat alt i no ha d’envejar res a molts

altres muntatges de diversos gèneres, com ja

es va poder veure en el moment en què es va

presentar. La segona, té la garantia tant dels

directors com dels artistes que hi actuen (els

francesos Le Quntet de Boeufs, el titellaire

basc instal•lat a Catalunya Nartxi Azkargorta,

els també titellaires La Feria de los Imposi-

bles, els inclassifi cables De Mortimers, entre

altres), que prometen fer un combinat molt

ric de formes escèniques. Si això és així, no

té prou entitat, el circ, per fer-hi una aposta

ferma? /ZRK

El festival d’Estiu de Barcelona

És notícia

Un moment de la producció El circ de Sara, de l’Ateneu de Nou Barris

13

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Per divuitè any, se celebra a Vi-

ladecans el Festival de Teatre i Animació al

Carrer. Aquesta vegada, entre 5 i el 8 de juliol,

hi ha previstes dues estrenes molt especials:

la de la companyia francesa Oposito, amb

l’espectacle Toro, en què es fa un apropament

als diversos mites mediterranis que tenen a

veure amb els braus, i la d’una de les com-

panyies basques més destacades: Hortzmuga

Teatroa, que farà la presentació absoluta de

Momento. En el cas dels Oposito, Toro, que ja

ha estat estrenat fora de l’Estat, representa

un dels moments més brillants en la carrera

de la companyia fent especial atenció a la

composició escènica al carrer. Els Hortzmuga,

per la seva banda, presenten un muntatge

d’una gran potència estètica. /ZRK

Passada la frontera dels deu anys

d’existència, el festival Ple de Riure encara

l’edició 2007 amb un programa heterogeni.

Si l’any passat es van concentrar a la carpa

instal•lada a la platja del Masnou una sèrie

d’artistes el recorregut professional dels

quals formava part de la història del circ i

dels pallassos a casa nostra, aquesta vegada

la disparitat de les propostes i dels àmbits

de l’escena és total. Va de monologuistes

mediàtics (Gabino Diego, situat al punt àlgid

del programa d’enguany) i artistes de masses

(Pepe Rubianes) a les propostes circenses que

més tenen a veure amb el possible recorregut

futur: El Espejo Negro, Los Galindos, Àticus-

Tilt! Per cert que aquesta darrera companyia

ha revisitat el seu espectacle Cafè d’olla i el

component humorístic, molt centrat en la

fi gura de Miner Montell, n’ha sortit reforçat.

L’escola de circ Rogelio Rivel també partici-

parà al festival en el conjunt dels especta-

cles que s’oferiran gratuïtament a la platja,

juntament amb grups com La Companyia del

Foc, Seriosamente Tragicomedia, La Factoria

Mascaró i N’goro N’goro. Animaran la festa les

xarangues Vatukem i Always Drinking Mar-

ching Band.

Dels espectacles de pagament dins la carpa,

caldrà veure l’interessant artista italià es-

tablert a Dinamarca Paolo Nani, els també

italians Dosto & Yevski i els catalans Capa i

Espasa. /ZRK

De les cites ineludibles de les

properes setmanes, la de la Fira de Circ al

Carrer de La Bisbal és una de les que ofereix

més interès als amants d’aquesta art. Del

programa de la 12a edició, cal destacar-ne la

varietat de les propostes, demostrant que el

circ està en plena expansió i que comença a

trencar les fronteres del que estrictament se-

ria el gènere. Si fem una ullada al progama,

ens adonarem que al voltant del circ orbiten

tot de propostes parateatrals, la qual cosa co-

mença aser habitual ja en totes les mostres

de circ. Així, al costat del malabarista anglès

Steve Rawgling, del muntatge dinàmic i plàs-

ticament estimulant en què es barreja teatre,

circ i dansa de la companyia Circo Efímero o

de la contorsionista Ane Miren, trobem artis-

tes com Enric Magoo, il•lusionista, les ombres

xineses de Valeria, els personatges de Sophie

Krong, etcètera. / ZRK

Complir la majoria d’edat, per a

un festival dedicat al mim, al teatre gestual,

a aquelles formes d’expressió escènica en què

el cos és el principal argument i l’únic codi de

comunicació, és gairebé com dir que s’ha arri-

bat a l’edat de l’expertesa. (En el nostre en-

torn, només hi ha el festival Cos de Reus que

es dediqui al mateix tipus de teatre, i aquest

any assolirà la desena edició.) I si el de Sueca

és un festival “expert”, ho és perquè en cada

programa, any rere any, s’ha intentat apro-

fundir en les capacitats d’innovació escènica

que ofereix el teatre gestual i físic, de manera

que inevitablement, en aquesta exploració,

s’anava dibuixant la història de la pantomi-

ma clàssica, la pantomima francesa del segle

XVIII, la Commedia dell’Arte, fi ns arribar al

pallasso. Com que no s’ha volgut deixar de

banda aquest coneixement, la Mostra Inter-

nacional de Mim (MIM) combina l’exhibició

d’espectacles amb la programació de classes

magistrals i conferències.

La MIM també té una programació off que

organitzen els mateixos locals que donen

suport a la Mostra. L’any passat, dins aquesta

programació es va començar el 1r Festival de

Curtmetratges en Valencià. /ZRK

Viladecans s’aboca al carrer

Els artistes del riure s’apleguen al Masnou

La Bisbal d’Empordà es torna a omplir d’art

Divuit anys de mim a Sueca

És notícia

Paolo Nani. (Foto d’Oliver Morch Nani)

14

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Al que avui és la perifèria de Torí,

a Itàlia, hi ha el municipi de Grugliasco, que

juga fort a favor del circ. El festival interna-

cional Sul Filo del Circo, organitzat per primer

any en col•laboració amb la Scuola di Cirko di

Paolo Stratta —fi ns ara ho feia la productora

Zelig, que l’havia ideat l’any 2000— comença

a obtenir rèdits de la feina feta i es va conso-

lidant dins el context italià, àvid de propostes

com aquesta.

Des de fi nal de juny, durant tot el mes de ju-

liol i fi ns a començament d’agost, es podran

veure els espectacles que anirà desgranant el

programa. Va arrancar amb el xou de David

Larible Clown di una notte di mezza estate i

evoluciona gradualment amb més especta-

cles fi ns arribar, el 4 d’agost, a La Compagnie

du Fardeau, amb L’incident, i l’irlandès Tumble

Circus. Entremig, es podran veure combinats

de circ de l’escola de Torí de Paolo Stratta

(12 de juliol) i de malabaristes (nit del 20 de

juliol), i hi passaran companyies com Àticus-

Tilt! (13 i 14 de juliol), Le Quntet de Boeufs

(24 i 25 de juliol) i Hopla Circus (26 i 27 de

juliol), entre d’altres.

/ZRK

El primer cap de setmana de

setembre és gairebé una data que ja es pot

reservar anticipadament per assistir a la Fira

de Teatre al Carrer de Tàrrega. Però l’edició

d’aquest any presenta una sèrie de canvis.

D’entrada, hi ha un nou director artístic, Jordi

Colominas, que substitueix Llorenç Corbella

després de quatre anys al capdavant de la

Fira.

Corbella, amb formació d’escenògraf i fi gu-

rinista, va apostar per un tipus de produc-

cions visuals, i durant els anys que va dirigir

el festival la part de la llotja i els contactes

professionals va rebre un impuls important.

Ara, Colominas, que havia treballat en el te-

rreny de la gestió i la producció, es proposa

reforçar encara més l’aspecte professional i

empresarial i, amb aquest propòsit, ha adop-

tat l’estratègia de posar un nom de marca a

l’esdeveniment. Sota el segell FiraTàrrega,

amanit amb el concepte de “territori creatiu”,

s’ha dissenyat una programació que diversifi -

ca els gèneres escènics. En poques paraules,

es vol que hi hagi més formes, més retroali-

mentació entre artistes i professionals i que

es faci d’una manera encara més ordenada

que abans.

El circ, que poc o molt sempre ha estat pre-

Sis anys al caire del circ, a Grugliasco

Una renova-da Fira de Tàrrega

sent a la Fira i fi ns havia arribat a tenir entitat

pròpia, també s’endú alguna cosa de la nova

manera d’entendre el festival. A part de tenir

en programa l’última, recomanable, produc-

ció del Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris,

El circ de Sara, també hi haurà la companyia

La Tal, que, amb l’artista Leandre, portaran

als carrers de Tàrrega Demodés, una història

escenifi cada amb llenguatge clàssic de pa-

llasso. També fi guren al

programa d’enguany els

2 Play, Los Gingers, Al

Badulake, el col•lectiu

anglès Cirque Idyllic,

amb Cabaret at the End

of the World i els belgues

Laika i Time Circus, amb

una singular atracció

que porta per títol Sen-

sazione.

Pel que fa a la dansa,

podrem veure la com-

panyia Senza Tempo

amb el seu espectacle

El bosque de Marcela; Kukai Dantza i Logela

Multimedia, dues companyies basques que

ja van participar juntes al festival de Valla-

dolid, presentaran Latidos, una peça de curta

durada, i Los Corderos, que portaran a escena

Crónica de José Agarrotado.

També fi guren a la llista d’espectacles una

sèrie de propostes francament inclassifi ca-

bles, com Barra, d’Antigua i Barbuda amb

Jordà Farré al capdavant (una proposta que ja

va cridar l’atenció al Reus Racó del Riure del

Trapezi d’enguany); les Històries per a homes

i dones bons, de Kiku Mistu i la Companyia

Imaginària de Contes, que utilitza la tècnica

de les ombres xineses (és estrena absoluta);

la performance conferència interactiva de

Marcel•lí Antúnez, Protomembrana, i La

tanca, una dura història sobre immigració

(també estrena absoluta), de part de l’artista

Josep Pere Peyró i la companyia La Invenció.

L’espectacle inaugural anirà a càrrec de Deam-

bulants amb la seva nova creació TIR, amb

música en directe de l’Orquestra Fireluche.

/ZRK

És notícia

David Larible La barra de bar instalació autòmata d’Antigua y Barbuda

15

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R KActualitat

El circ estable de Madrid, després del seu espectacle inaugural “Charivari”, continua amb una programació interrompuda de

circ. El pròxim espectacle serà de la companyia “Ô Cirque”.

Un espectacle eqüestre amb acrobàcies a cavall, núme-

ros aeris i una bona part còmica, a més s’ofereix també al públic la

possibilitat d’assistir a un sopar previ al show servit i amenitzat pels

propis artistes.

Durant el mes d’agost el Price farà un petit descans per a fer unes

reformes i millores en el Circ. I al setembre reobrirà amb dos impor-

tants propostes: “Quatre mirades al circ”, on es veuran 4 espectacles

diferents de circ (Circ Raluy, Nou Circ de Xangai, Romanès Cirque Tsi-

gane i el Circ dels Horrors); i l’estrena a Espanya del nou espectacle

circense de la productora Stardust Circus, “Pirates”.

Del Circo Price un només pot sentir-se orgullós perquè són poques

les ciutats europees que conten amb un circ estable i que a més pre-

senten una programació rica i variada de circ. Ara bé, encara que tot

el sector coneix ja aquest espai, al gran públic encara li falta. Serà

qüestió de temps, però estem segurs que el Price tornarà a crear un

públic que assistirà complagut a gaudir de totes les seues propostes

de circ, perquè l’espai i l’oferta bé mereixen la pena.

Charivari ha estat un espectacle clàssic de circ, Pur Circ! com assen-

yalava el seu reclam publicitari; però aquesta no serà l’única línia

a seguir sinó que es prepara una oferta variada d’estils diferents,

des de produccions més clàssiques a altres més contemporànies.

De Charivari s’han representat un total de 107 funcions. En una de

les seues últimes funcions, el 23 de juny, es va retre homenatge al

Maestro Mario Barceló, el director de l’orquestra de l’anterior Circo

Price. Paral•lelament, un dels seus artistes, el funambulista Mustafa

Danger, dels “Danger Castella”, va realitzar la feta de creuar a Madrid

l’Estadi del Bernabeu. Mustafa va recórrer els 208 metres que hi ha

de fons a fons acompanyat d’una barra de 35 quilos a través del cable

El Price continua!de 22 mil•límetres de diàmetre a 35 metres d’altura.

A més de l’exhibició, el Price té dos projectes paral•lels. Un:

elaborar una Guia de Circ d’Espanya el més completa possible,

amb adreces i contactes d’artistes, companyies, circs, agències,

festivals, etc. I dos: realitzar un projecte educatiu plantejat com

una activitat, un complement educatiu, artístic, esportiu, lúdic,

cultural i social, que es desenvoluparà a través de programes

continuats amb escolars, es diu el Circ en l’Aula. És un projecte

de sensibilització artística dirigit a xiquets d’entre quatre i dotze

anys que fomentarà el coneixement i l’afi ció per les arts circenses

a través de tallers, una visita al Circ i posteriorment l’assistència a

un dels seus espectacles.

El Price està molt predisposat i obert a les idees i propostes de tot

el sector i així ho manifesta el seu director Monti. A més es té la

voluntat i s’està començant a valorar la possibilitat d’organitzar

per a inicis del pròxim any un Congrés Internacional de Circ, com

el que va tenir lloc a l’octubre de 1988 i del que va emanar la Llei

de Protecció del Circ. Ara en vista a aquest nou Congrés cal fer un

cridada pública a tot el sector, per a implicar-lo i marcar-se nous

propòsits i nous objectius per a fomentar, protegir i dignifi car al

Circ i a les Arts Circenses. Des del nou Price tenim l’espai adequat

per a l’exhibició i pot arribar a convertir-se en un gran punt de

trobada per a tot el sector. ♦

Vicente Llorca

Companyia Ô Cirque

Façana del Teatro Circo Price. Foto: Paco Manzano

16

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

La ciutat de Barcelona té, com tothom ja sap, un lloc estable per exhibir especta-cles de circ des de fi nals dels anys setanta, quan es va ocupar una antiga fàbrica a

Nou Barris. És un teatre a la italiana, però s’ha convertit en un lloc fi x per veure-hi el més gran espectacle del món.

A esq., presentació del projecte per un nou Circ Olympia a la Fundació Joan Brossa. Podem veure a Jaume Mateu “Tortell Poltrona” i a Josep M. Socias Humbert. Foto: ZRK. A dta., Teatro circo Olympia. Foto cedida per la Biblioteca de Nou Barris

De moment, i a l’espera

d’algunes iniciatives en marxa, l’únic lloc

fi xe que hi ha a Barcelona. El creixement de

l’Ateneu de Nou Barris ha estat espectacular

i des de l’any 2005 més val anar a veure les

funcions del Circ d’Hivern utilitzant el ser-

vei de reserves i amb les entrades a la mà.

Trobar un lloc costa molt i posa de manifest

que l’oferta té públic i que, fi ns i tot, les gai-

rebé 7.000 places que s’ofereixen queden

curtes. Sense anar més lluny, en l’últim

Combinat de Circ que es va fer a l’Ateneu, el

mes d’abril, gairebé dues-centes persones

es van quedar literalment al carrer sense

En busca del circ perdut

poder veure l’espectacle. Els mateixos res-

ponsables de l’Ateneu van quedar sorpresos

de l’allau de persones i de la gana que hi

havia de veure circ. Tanta gent per veure un

simple combinat era una novetat.

El pallasso Josep Ventura, del trio Els Ex-

cèntrics, il•lustrava bé la situació: “Públic

n’hi ha, però el que falten són els espais i

que les administracions es posin les piles

i donin resposta a tota aquesta demanda

per veure circ.” Poques setmanes després,

un moviment de persones que des de fa

uns quants anys té al cap la idea que Bar-

celona tingui un circ estable va presentar

públicament un manifest a favor d’aquesta

iniciativa. Un dels motors és en Josep Maria

Socias Humbert, exalcalde de Barcelona i

amb un cert poder d’infl uència en els cena-

cles del Partit dels Socialistes de Catalunya

(PSC), el partit que governa la ciutat des de

fa quasi tres dècades. En la presentació del

manifest, que es va fer a la fundació Joan

Brossa, que dóna suport a la iniciativa jun-

tament amb les fundacions Miró, Foix i Tea-

tre Lliure, Humbert, un prohom de la ciutat,

va dir que “quan era alcalde fa 35 anys ja

pensava que calia un circ estable, però en

aquell moment era imposible; ara es donen

totes les condicions”. Hi ha públic, va venir a

dir Humbert.

Actualitat

17

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R KEl projecte, que es vol que sigui una realitat

molt aviat —l’any 2008— ja ha avançat i

el passat 12 de juny es va constituir la ges-

tora que ha de tirar endavant el projecte i

ser l’embrió de la fundació Circ Olympia. La

gestora està formada per el pallasso Tortell

Poltrona, la pallassa Montserrat Trias, el

gestor cultural Alfred Fort, el director del

festival Trapezi de Reus Jordi Aspa, Carles

Manrique i Cristina Salvador. Ja es coneixen

alguns detalls del projecte artístic, que

apostarà pel circ contemporani, pel circ èt-

nic que es fa en països com ara el Vietnam

i pels artistes de casa, sense oblidar un

altre eix important sobre el qual girarà tot

el projecte: el circ com a eina pedagògica a

l’abast dels escolars.

Montjuïc i el Paral•lel, possibles ubi-cacions

El primer de tot, però, és buscar un lloc

que no serà fàcil de trobar. La muntanya

de Montjuïc i un espai a l’avinguda del

Paral•lel de Barcelona que havia estat ocu-

pat pel Teatre Martínez Soria i el Talia, són

alguns dels posibles emplaçaments per a

la nova estructura, que recuperaria el nom

Recuperar la història i el circ Olympia

Se sap poca cosa de la història del circ. Nombroses col•leccions individuals, però totes disperses i sense unitat. El manifest que reivin-

dica un circ estable per a Barcelona repassa de manera escueta la història del circ Olympia de Barcelona, que va tancar les portes l’any

1947, 23 anys després de la seva inauguració. El text recull el resultat de la recerca del crític de circ Jordi Jané: “Projectat per l’arquitecte

Francesc Folguera, es va inaugurar el 1924 al número 27 de la Ronda Sant Pau. Conegut com el Liceu del Paral•lel, programava circ,

òpera, sarsuela, teatre, revista, boxa, lluita lliure, ballet i altres manifestacions, i disposava d’un equipament que el feia el capdavanter

dels coliseus europeus: 6.000 còmodes localitats (en una ciutat que el 1920 tenia 710.000 habitants) un escenari de 13 metres de boca

per 9 d’alçada (...)”. En el llibre El Circo en la vida barcelonesa, escrit per Antonio R. Dalmau, es fa un repàs dels circs estables que han

existit a Barcelona —Olympia, Alegría, Tívoli, Price, Ciniselli— i de la primera estructura permanent, els Camps Elisis, inaugurada a

mitjan del segle XIX, el 1853. El llibre, publicat per Edicions Llibreria Millà l’any 1947, el mateix any que van tirar a terra el Circ Olympia

que ara es vol recuperar, també recorda les gestes de la família Frediani, amb la torre de tres a cavall, i esmenta la presència dels grans

circs europeus, com el Krone, instal•lat l’Avinguda Diagonal quan eren camps.

Hi ha una bona notícia per recuperar la història. Ramon Bech, col•leccionista de circ que recentment ha presentat amb Genís Matabosch

un treball de recerca sobre els empresaris Amorós-Silvestrini, treballa ara en una història del circ a la ciutat de Barcelona, i el mateix

Genís Matabosch prepara una història del circ al País Valencià. Caldrà esperar.

de l’últim circ estable que havia tingut la

ciutat, de la mateixa manera que el nou

circ de Madrid —un model que genera

molts recels entre la professió pel seu ele-

vat cost— ha recuperat la històrica marca

de Circ Price. Aquest espai, però, té un pro-

blema : és petit, amb capacitat per a un circ

d’uns divuit metres. Algunes entitats s’han

avançat, com l’entitat animalista Fadda,

que ha anunciat que es farà càrrec dels gats

que hi ha al solar.

Madrid i Albacete

Els últims mesos, Barcelona ha hagut de

mirar de reüll altres iniciatives de circ esta-

ble i, si vol recuperar la tradició i no quedar-

se enrere, s’ha de mobilitzar com està fent, i

ràpid. Un lloc d’exhibició, amb una pista cir-

cular, és imprescindible. No hi haurà norma-

lització del sector sense un lloc d’exhibició.

I seria difícil entendre un ajornament de la

iniciativa per culpa de baralles del sector.

Primer s’ha de fer el continent, com sigui

i de la manera que sigui —passen pocs

trens a aquestes alçades— i després ja es

barallaran, qui sigui, pel contingut. Hi ha el

cas de Madrid i també hi ha el cas de la ciu-

tat d’Albacete, que tot i estrenar el seu circ

estable l’any 2002 ha estat ara justament

quan ha posat la directa i ha organitzat,

amb un enorme èxit, una edició zero del

festival internacional de la ciutat, que tin-

drà continuïtat l’any que ve.

Per cert: el retorn de Tortell Poltrona i del

seu Circ Cric, que ha patit una crisi en ma-

júscules, ja té data. Serà, si res no falla, el

dia 7 de novembre a la plaça Margarida Xir-

gu, davant del Teatre Lliure. A la muntanya

màgica. I és que farà falta molta màgia i

jocs de mans per aconseguir un circ estable

per Barcelona. Ara bé: com diria el cantau-

tor Lluís Llach, que ningú no abarateixi els

somnis. ♦

Marcel Barrera

Actualitat

18

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Per poder executar aquestes ac-cions, emmarcades en un context més ampli de regulació de totes les arts, cadascuna amb les seves especifi citats, calia la participació ac-tiva dels principals interessats: professionals, companyies, empreses de circs ambulants, productores, en defi nitiva tots els qui, des de fa segles, han patit la falta de consideració de les administracions quant al fet cultural circense i s’han trobat havent-se d’espavilar cadascú pel seu compte.A més, el tradicional nomadisme del circ té molta trempera per a alguns artistes actuals. Molts s’hi apunten i ho barregen amb un fons de cultura anarcoide i romàntica que permet, d’alguna manera, fer realitat el vell somni que l’única pàtria sigui el món. I que així si-gui. Però això, sumat al fet que en totes les disciplines artístiques ja hi ha perquè sí una quota elevada d’individualisme, fa que en el circ, amb tants d’artistes viatgers i diver-síssims, individualistes per a i per b, ja sigui massa.En tot això hi ha una part d’imatgeria popular, de llegenda. Però el sentiment també hi és, i les enemistats shakespearianes entre artis-tes, famílies, empresaris, etcètera, i realment, en el moment en què cal unir-se per tirar endavant una sèrie d’accions en benefi ci del col•lectiu, costa.

El Pla integralPer com tenim estructurada la societat, no és feina dels artistes elaborar marcs legals, ni tan sols els que afecten directament els mateixos artistes. Però aquests sí que poden oferir als que redactaran les lleis el coneixe-ment necessari perquè sàpiguen on trepitgen i presentar-los un projecte coherent i cohe-sionat perquè el resultat fi nal no sigui parcial. Sobretot quan els polítics —cosa que no pas-

Una regulació ordenada i efi caç (o no)

sa sovint i cal aprofi tar-ho— estan disposats a escoltar.Realment hi estan disposats, o tot allò del Pla Integral era un bluf? Hi ha constància que els passos per elaborar el Pla a què es va compro-metre el conseller Tresserras s’han començat a fer. La primera cosa era recollir dades, ela-borar un cens d’artistes per traçar el perfi l del sector, perquè aquest no continués sent una massa informe, defi nir-lo i fer-lo visible. Recollir dades de públic, fer-ne un estudi es-tadístic, tenir, en defi nitiva, bons fonaments perquè l’artista deixi de ser un ésser estrany a la societat i tingui més fàcil exercir la seva professió. I de cara al 2008, s’hauria de poder actuar amb base a la realitat, que vol dir dis-tribuir els recursos econòmics racionalment. Els estudis ja han començat.

L’estatut de l’artistaCom que l’auge que viu el circ no és un fe-nomen ni puntual ni local, hi ha, simultà-niament, diverses administracions i associa-cions que també fan passos tant per regular el sector de les arts en diversos àmbits com per reivindicar noves, necessàries infraes-tructures per al circ. El dia 7 de maig, a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu van acceptar per unanimitat l’informe que s’hi va presentar sobre l’estatut de l’artista en el conjunt d’Europa. És un procediment semblant al que havien seguit a la Generali-tat amb l’informe sobre l’estatut de l’artista elaborat a Catalunya pel Bufet Bergós, un informe inicial que reconeix les caracterís-tiques específi ques de cada sector artístic i posa els fonaments del futur estatut al qual s’hauran d’acollir els diversos professionals i que reconeixerà la seva realitat laboral actual. Hi ha més fronts oberts, fruit de mancances històriques: l’establiment d’una xarxa de dis-tribució de produccions, col•laboracions amb

sales de teatre, construcció i consolidació d’infraestructures, la integració en el sistema educatiu (tant a Catalunya com a Madrid es demana als responsables de l’ordenament de l’educació que tinguin en compte la formació circense, tal com passa amb la formació en altres àmbits artistics), etcètera.

Quins han de ser els passos a seguir? I a Catalunya, ens hem d’esperar que ens ho donin fet o hem de tenir un model propi que es pugui aplicar en altres llocs? Des del departament, els responsables de desplegar el Pla Integral de Circ treballen amb l’estreta col•laboració de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) des que es va fundar, però la representativitat de l’APCC desperta algunes reticències en determinats professionals (i ja hi tornem amb allò de les individualitats). Des de la Generalitat inter-vindran peti qui peti i al 2008 es començaran a concretar accions fruit del treball d’aquests mesos. De moment, el sector encara no s’ha posat d’acord amb les prioritats. No s’ha de ser miop: són els professionals els que han de guiar les administracions i ningú no n’ha de sortir benefi ciat individualment, sinó tots col•lectivament: artistes, empreses, públic i societat en general. I si no surt bé, les con-

seqüències seran per molts anys.♦

Cesc Martínez

Quan al departament de Cultura de la Generalitat van assumir el compromís d’elaborar un marc legal per al circ, el que van fer va ser incorporar al seu programa

de govern una sèrie d’accions necessàries que el sector reivindicava des de feia temps.

Actualitat

19

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Circ i música comparteixen carpa a Novo, de Cirque Bouff on. Fotos: Víctor López

Cirque Bouff on és una aposta per-

sonal de Frederic “Boul” Zipperlin, que ja fa quasi

deu anys que es va allunyar del còmode recer

de Cirque Du Soleil per emprendre un projecte

personal que avui és més actual que mai i en

què comparteixen protagonisme una jove ge-

neració de graduats en escoles de circ, amb un

grup format en arts escèniques i músics de l’est

d’Europa. En aquest circ es xerra francès amb ac-

cent ucraïnès i alemany de Rússia. Tot és mescla,

tot és fusió sense confusió.

Novo és el títol de l’espectacle acabat d’estrenar

del Cirque Bouff on, i que a l’Estat espanyol, per

ara, només s’ha pogut gaudir a Balears. El xou

comença amb una escena poètica traslladada al

món dels metalls freds, retorçats i fantasiadors

que parpellegen a l’escenari. L’home de la lluna

no pot agafar el son i baixa del seu satèl•lit pla-

tejat, despenjant-se en un ball precís que repta la

gravetat i la lògica, i alhora arranca els primers

aplaudiments d’un públic heterogeni. La música

hi és present des d’aquest primer moment i ens

acompanya en tots els números, però no a la ma-

nera de segell fi nal, sinó enfi lant els capítols de la

història que ens canta la veu d’Anja Krips.

KGB Clowns salten a la pista i tot s’escampa. La

llum envolta una esfera gegant dins de la qual

es troba Boul intentant esquivar les pilotes que

El Cirque Bouff onBouff on a MallorcaBufonades i paper de diari

s’entossudeixen a rodar pel seu cos, en un bell

exercici de contact i malabars. En un moment

tenim tres medalles de bronze del Cirque de De-

main interactuant en harmonia.

Presentats els conductors principals, van apa-

reixent en situacions diverses Nathalija, Vincent,

Jennifer, Antoine & Aurore… Les tècniques de

circ contemporani dominen; ens agraden els

exercicis de vels i una dansa amb un control sever

del mans a mans en acrobàcies. Els pallassos, el

trapezi i l’hula-hop donen a l’espectacle aquell

toc atemporal que el converteix en quelcom tan

únic i fora del comú.

Boul ens confessa, en concloure el xou, que en les

poc més de dues hores de Novo, amb una gran

qualitat tècnica en els números, es tanca una his-

tòria de misteri i de màgia que no seria possible

sense la puntual participació dels músics, que

interpreten amb encert la música composta ad

hoc per a aquest espectacle. Segons el mateix di-

rector, estem davant d’una “tendència de retorn

al circ que torna a emocionar, a sorprendre…”.

Coneixedor de primera mà de la realitat del circ

contemporani, Boul assevera que el circ que

s’està fent a Canadà i a França comença a deixar

enrere el que s’ha anomenat Nouveau Cirque.

En aquesta nova fase, continua, el circ hauria

d’allunyar-se d’un públic elitista per tornar al ca-

rrer, a l’actuació en pista per a petits i grans que

Una carpa íntima es va instal•lar, durant la capritxosa primavera de 2007, a Ciutat de Mallorca.

Un bufó xapat i forjat en acer, obra de l’artista alemany Odo Rumpf, ens porta de la mà a un

espai que aconseguix reunir la màgia de les carpes circenses tradicionals amb la complicitat

d’una sala d’assaig. Pel terra és ple de papers de diari, mullats per les notes d’un violoncel, un

contrabaix i un saxo. L’escena se serveix sobre unes tovalles blaves.

no tenen perquè sentir-se empetitits davant d’un

món surreal de metàfores de difícil comprensió.

El circ és per divertir-se i quedar-se bocabadats.

Les eines i tècniques del circ contemporani poden

i han de ser utilitzades, però cal humanitzar-les,

donar-los l’escalf de l’artista de carpa.

Nosaltres ens hem divertit, hem rigut i, entre el

públic, a la fi la tres, vaig veure un nen de trenta-

tants anys que també estava emocionat. ♦

Víctor López Saavedra

Reportatge

Un món feliç, música i magia

Antoine i Aurore ballant mà a mà

20

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Personalment, ha sigut la millor expe-

riència de la meva vida artística, i no és que n’hagi

tingut poques: he treballat per a la princesa Margaret

d’Anglaterra al London Paladium, un dels teatres més

famosos del món, i a l’estable de Copenhage, que

també és preciós, però el Cirque d’Hiver Bouglione

de París, el poso en primera posició. No ho sé..., quan

surts a aquella pista..., és una sensació diferent. I, bé,

per començar tens la pressió de saber quants artistes

de tant prestigi han passat per allà, que has de donar

el 150 % per demostrar que tu ets un d’ells, perquè

allà també veuran el xou els empresaris dels millors

circs i teatres del món, i això és una altra pressió afe-

gida. Després també és impressionant la qualitat de

la il•luminació, la manera de presentar les actuacions

i sobretot l’orquestra, que és la millor d’Europa en un

espectacle circense.”

Ives Nicols, el veritable nom del qual és Ives Papado-

poulos, pertany a una de les més prestigioses dinas-

ties de circ espanyoles, i ell n’és de la quarta genera-

ció. Son pare Ángel és germà de Miss Mara, que va ser,

juntament amb Pinito del Oro, la millor trapezista de

la seva època. Ives, encara que té nacionalitat espan-

yola, va néixer a Turquia, on els seus pares estaven

treballant, l’11 de juliol de 1975. Va començar a fer

malabars com un joc amb sis anys d’edat, i va arribar

a participar en un número de trampolí amb els seus

Ives Nicols “Treballant al Cirque

d’Hiver he vist acom-

plert el meu somni,

ja que al meu parer

allí només treballen

artistes de primerís-

sim nivell. És el millor

lloc d’Europa per tre-

ballar. “

Reportatge

21

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R Kcosins. Va fer la seva primera aparició en pista com a malabarista al Circ

Merano de Noruega amb 11 anys, a l’última funció de la temporada.

Però son pare no volia que comencés a treballar fi ns que el veiés pre-

parat, cosa que no va succeir fi ns al cap de quatre anys d’entrenament

dur. Així, va debutar al Circ Maximum de Suècia.

La família de son pare era coneguda com Los Tonitos; eren grans ar-

tistes al fi lferro i en barres fi xes. En 1969, Miss Mara i els seus ger-

mans van cometre l’error de la seva vida quan es van fer empresaris

i van posar el Supercirco Grecia, nom que delata l’origen hel•lènic de

la família. Tot el costós material va ser portat dels Estats Units i els va

comportar una gran despesa. Els nombrosos problemes que van tindre

els van portar a tancar el circ i a fundar-ne un altre de dimensions més

reduïdes anomenat Califòrnia. Però l’aventura va ser breu i després la

família es va separar. Després van muntar un número de trapezi volant,

ja que les barres fi xes és molt dur; requerixen un gran desgast físic,

mentre que els trapezis són més vistosos i comercials. A l’Estat espan-

yol van treballar al circ Price i a l’Americano.

Posteriorment, la família d’Ives va fer un número d’icaris i, per diferen-

ciar-se dels seus germans, van canviar el nom de Tonitos pel de Nicols

Family. Van adoptar aquest nom pel Nicolás, el germà menut d’Ives,

que ja sortia a la pista quan tenia cinc anys. Així, van treballar durant

molts anys en circs dels països escandinaus: Benneweis (Dinamarca),

Merano (Noruega) i Finlàndia (Finlàndia). A més, Ives recorda espe-

cialment la gira que va fer per Nova Zelanda amb el circ Chipperfi eld’s

anglès.

Posteriorment, va començar el seu camí en solitari treballant als circs

Royal (Suïssa), Renz (Holanda), Fliegenpilz (de Suïssa, però treballant a

Alemanya) i Pinder (França). En la temporada que va treballar al Renz,

el tema sobre el qual girava tot l’espectacle era el cine de Hollywood,

i doncs també va demostrar els seus dots de cantant fent de Sinatra

amb “New York, New York”. Quan va treballar al Pinder, a més de la

seva actuació, ajudava Sophie Edelstein en el seu número de màgia.

Les últimes temporades ha treballat al Circo Mundial i al Cirque d’Hiver.

A més, ha participat en uns quants festivals i ha guanyat tres premis

com a malabarista: or al festival de Bruges (Bèlgica), primer premi al

de La Tuquet (França) i bronze en el de Bayeaux (França). Actualment

està treballant al Circo Americano, propietat del seu sogre, i després

tornarà a París per treballar amb un altre espectacle amb carpa dels

Bouglione.

Ives té dos versions del seu número. La primera és clàssica i surt vestit

de fl amenc; treballa amb cèrcols i barrets mexicans. La segona, en can-

vi, té una presentació més moderna, vestit de cuir, fent servir pilotes

de futbol, maces, bumerangs i torxes de foc. Les pilotes de futbol són el

seu punt fort; arriba a fer malabars amb cinc. També pot aguantar-ne

una amb un peu mentre una altra gira damunt d’un dit i amb l’altra mà

fa malabars amb dues.♦

Ramón BechEsq., Ives Nicols realitzant el seu número de malabars amb pilotes de

futbol. En aquesta pàgina, adalt: Ives Nicols amb la seva dona i partner Ambra Faggioni. A sota: malabars amb masses. Fotos: Payaso Enrico

Reportatge

22

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

D’aquella experiència va sorgir

l’Àticus Cia., amb una congregació de forces,

energies i molta tècnica aèria.

Un altre dels seus components, en Miner, els

va fer la primera direcció artística i fi nalment

s’hi va quedar.

Per al resultat actual, només falta la Nata-

lie, que juntament amb el Miner formava la

companyia Tilt! i que ha aportat teatralitat

i comicitat a la renovada Àticus-Tilt! i el seu

espectacle Cafè d’olla.

Perxa xinesa, equilibris acrobàtics, aeris,

trapezis, teles, una bona dosi d’humor i una

Àticus-Tilt!La lenta cocció del Café d’olla

bona recepta culinària per preparar un cafè

d’olla són els ingredients d’aquest espectacle,

que s’acaba d’estrenar amb nou director i al-

guns canvis.

Tot passa en aquest àtic on els personatges

interactuen per aconseguir preparar un cafè

d’olla que al fi nal donen als espectadors

perquè en prenguin. Un cafè que es resisteix

perquè els ingredients es troben a dalt de tot

d’una estructura, perquè algun dels habitants

d’aquest àtic no és gaire hàbil o perquè les

trapezistes estan més pendents de pintar-se

les ungles que de cuinar res.

Una de les novetats d’aquest renovat Cafè

d’olla és la comicitat introduïda en els aeris,

amb un número de difícils exercicis de dobles

mentre les noies tenen tota una conversa so-

bre cabells, ungles i nois i sense fer cap cas al

trapezi. També és nou l’episodi del fuet de do-

mar, que provoca rialles i alhora pànic entre el

públic de les primeres fi les.

Després de la primera direcció d’en Miner, va

fer uns ajustos a l’espectacle en David Gol. A

ell, se li va encarregar afi nar l’obra ja creada,

però sense fer-hi gaires canvis. Aquest any,

però, la companyia ha decidit que després de

tres anys els venia de gust posar la guinda al

pastís i canviar algunes coses de l’espectacle.

Així, sota la direcció de Cristof Thellier, ha

entrat una nova persona al grup, la Natalie,

s’han introduït nous episodis i, sobretot, s’han

defi nit clarament els personatges, que ara te-

nen, cadascun, un rol molt característic..♦ Laia Gilabert

Àticus-Tilt! és una fusió de fusions. La Roser i la Míriam van trobar-se i van començar a treballar a partir de les seves classes de trapezi. Al cap d’uns anys de treballar ja professionalment com Rus & Miri, van marxar a Mèxic amb l’Ignasi Gil, que per aquells temps treballava sol.

Presentació del nou Café de olla, d’ Àticus-Tilt!, a La Vela de Vilanova i la Geltrú. Fotos: Laia Gilabert

Reportatge

23

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

La creació d’aquesta nova obra s’ha gestat, assajat i realitzat

a La Vela, a Vilanova i la Geltrú. Al costat de la Masia d’en Cabanyes, unes

caravanes envolten la carpa de circ; és el centre de residència de La Vela,

lloc habitual d’assaig de la companyia.

L’acurat resultat fi nal d’aquest espectacle és fruit d’un intens treball i

d’unes formacions ben diferenciades. L’Ignasi Gil va començar els seus

estudis al Timbal, a Àrea i a l’Ateneu Popular de Nous Barris, i els va conti-

nuar al Brasil, a l’Escola Nacional de Circ de Rio de Janeiro, on es va espe-

cialitzar en tècniques aèries. El seu número estrella en aquest espectacle

és però, el de perxa xinesa, un gènere que, com es desprèn en el Cafè

d’olla, controla a la perfecció. El va aprendre de la mà del canadenc Alvin

Tam, de l’Escola de Circ de Montréal.

També la Roser Tarrida i la Míriam Edo van començar a formar-se en tra-

pezi doble a Barcelona, aprenent de la Pili Serrat i la Isabel Rocamora.

Després de treballar professionalment un temps com Circ Delícia, van

passar a fer-ho com Rus & Miri i, fi nalment, al 2005 van marxar a Mèxic.

Allà van col•laborar amb el Circo Sentido (Mèxic) i van impartir, també

amb l’Ignasi, diversos tallers.

Els Tilt! han tingut uns estudis més centrats en la teatralitat.

L’australiana Natalie Ravlish va començar els estudis teatrals a Melbour-

ne, però ja a Barcelona va formar-se també al Col•legi del Teatre, com el

Minervino“Miner” Montell Hagmann. Ell, ja al col•legi, es va decantar

clarament per les tècniques de pallasso, que va perfeccionar amb esta-

des amb gent com Michael Dallaire, que és l’exdirector de pallassos del

Cirque du Soleil.

Ella va aprendre les tècniques aèries que també mostra amb la compan-

yia Àticus-Tilt! amb cursos a l’Escola Rogelio Rível i amb la Nana Altés a

Rio de Janeiro.

La unió de totes aquestes disciplines en el Cafè d’olla els ha portat a

actuar per tot l’Estat espanyol, pels principals festivals de circ i teatre,

com el Trapezi de Reus i de Vilanova, el Festival de Teatre de Carrer de

Valladolid, etc. També han actuat a l’estranger, a Itàlia i pròximament

a Bèlgica.

Precisament a fora de casa, al Brasil, és on Àticus-Tilt! va estrenar el Cafè

d’olla sota la direcció d’en Cristof (sense comptar la presentació que en

van fer a La Vela de Vilanova i la Geltrú). La productora Luni Espectáculos

els va contractar per al Festival de Circo do Brasil, que es va celebrar a

Recife, i allà van fer el primer passi ofi cial, amb tots els bons auguris que

pot portar una carpa vora la platja brasilera.

Aquí també actuaran aquest estiu; estan programats en el festival Ple de

Riure, el 20 de juliol al Masnou.

A Cafè d’olla veiem la fusió de tots aquests estudis, viatges, energies i

esforços per fer un espectacle en què predominen els aeris i l’humor i en

què al fi nal l’espectador, a més d’haver vist l’obra, pot prendre un cafè

calent abans d’anar-se’n a casa. I els surt gustós!

La nova versió de l’espectacle ha estat dirigida per Cristof

Reportatge

Creació en procés

Àticus-Tilt!, amb la direcció de Hansel Cereza (cofundador de la Fura

dels Baus, coreògraf aeri del “Love” Cirque du Soleil a Las Vegas...),

i artistes convidats (DJ Mau, Sophie Cortesao i Àngel Portiño) han

estat seleccionats per fer el proper Nadal el 12è Circ d’Hivern de

l’Ateneu Popular de Nou Barris. L’espectacle portarà per nom Click.

24

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Alcorcón aposta per la cultura,inclòs el circ

Gràcies a la creixent demanda dels alumnes, l’ajuntament d’Alcorcón, en col•laboració amb l’Asociación de Malabaristas, ha posat en marxa la construc-ció d’un espai dissenyat per ser la nova escola de circ municipal o, com va pro-posar fent broma Donald, president de l’Associació, el Centre d’Arts Circenses

d’Alcorcón.

Amb la nova infraestructura, Ma-

drid tndrà l’oportunitat d’assolir el mateix nive-

ll d’estudis que en altres escoles europees, a les

quals acudeixen actualment els alumnes quan

ja han espremut els recursos formatius del te-

rritori estatal.

La inauguració està previst per d’aquí a quatre

anys, però el projecte ens fa adonar amb opti-

msme d’un canvi en la relació del circ amb la

cultura ofi cialment acceptada en aquest país.

De fet, l’escola estarà emmarcada dins d’un

conjunt d’edifi cis connectats anomenat CREAA

(Centro de Creación de las Artes de Alcorcón),

que constarà de conservatori de música i dan-

sa, sales d’exposicions, auditori, sala confi gu-

rable per a espectacles, biblioteca, tallers de

producció artística i un circ estable!

Aquesta riquesa donarà peu a amarar-se de

mestissatge i generar “fam de”. El nivell del sòl

de la part posterior de l’edifi ci s’eleva progre-

ssivament fi ns al sostre, donant com resultat

molts més metres de parc per practicar, inter-

canviar i passar-s’ho bé. L’escola tindrà cinc mil

metres quadrats que donaran cabuda a una sala

d’entrenament de trenta-vuit per catorze me-

tres lineals, on hi haurà una fossa d’acrobàcia

i estructures estables per als aeris; una segona

sala de cent vint metres quadrats per a equili-

bris i altres disciplines; un gimnàs; una sala de

dansa de dos-cents vint metres quadrats; una

aula per a la teòrica; una sala d’ordinadors, i tots

els serveis que pot necessitar el centre, com són

vestuaris, camerinos, aparcament, cafeteria,

magatzem i les ofi cines d’administració. Al pis

de dalt, s’hi troba el circ estable, un bonic cilin-

dre de vidre que acollirà sis-cents espectadors i

que servirà als alumnes de l’escola com a espai

per a la creació.

En la plantilla de professors, podrem trobar ca-

res conegudes que impartixen classe a l’actual

Escola Municipal de Circ d’Alcorcón (EMCA) i a

Carampa (l’escola de circ de l’Asociación de Ma-

labaristas, a Madrid), però la idea és contractar

també professors d’altres països com Rússia,

Ucraïna o França perquè ensenyin les tècniques

més complexes i dirigeixin artísticament els ni-

vells més avançats.

L’única cosa que falta, des del punt de vista

de l’alumne, és poder obtenir un títol ofi cial,

com passa amb els músics, els actors i els pin-

tors, però això suposaria que des del ministeri

s’escoltés i es reconegués. De moment, ens

alegrem d’aquest regal d’Enrique, l’alcalde

d’Alcorcón, que és fi ll del pallasso musical Qui-

no i té una sensibilitat especial per al món del

circ.

El fi nançament de l’escola i del CREAA prové de

l’Empresa Municipal de Gestión Inmobiliaria de

Alcorcón, que aposta per invertir en el context

cultural. Com podem comprovar, i com ens co-

menta Gonzalo, director de l’actual EMCA, el

circ està en total creixement, dins d’un caos de

polítiques culturals, fent-se un espai en el calaix

de les arts escèniques.

Per continuar avançant, es necessiten mitjans,

així que iniciatives com aquesta, que permeten

als alumnes fer un recorregut complet, són un

salt mortal en el camí.♦

Alba Leal

Formació

Recreació del futur centre de creació i circ estable d’ Alcorcón

25

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

Estudiar a França

Molts alumnes opten per anar a

França a formar-se. En aquest cas, en algunes

escoles s’obté una diplomatura reconeguda

pel ministeri de Cultura; d’altres ofereixen pre-

paració convalidable al Centre Nacional de les

Arts del Circ (CNAC) de Chalons-en-Champagne

(formation@artsducirque.fr) o bé, amb carac-

terístiques similars, tenen el reconeixement de

la Federació francesa d’escoles de circ. A part

de les matèries tècniques específi ques, també

s’imparteixen classes de llengües vives, mate-

màtiques, ciències aplicades, història del circ,

direcció i comunicació…

Una de les més reconegudes internacionalment

és pròpiament l’Escola Nacional Superior de les

Arts del Circ de Chalons-en-Champagne; els

estudis duren dos anys, però l’alumne ja ha de

triar la seva especialitat abans d’accedir-hi; això

vol dir que ja ha de tenir una certa experiència.

En aquest cas, les proves d’accés ja han acabat,

però val la pena estar atents per al proper curs:

http://www.cnac.fr (ensac@artsducirque.fr).

Com a escola superior (amb diplomatura)

també hi ha l’Académie Nationale Contempo-

raine des Arts du Cirque Annie Fratellini, on la

formació s’imparteix durant tres anys (www.

academie-fratellini.com i fratellini@academie-

fratellini.com).

Un parell més d’importants: l’escola de Rosny-

sous-Bois, que compta per al primer cicle del

CNAC (info@enacr.com i enacr.ecole@wanadoo.

fr), i la de Châtellerault (web: www.ecoledecir-

que.org/contact/index.htm).

Per tenir més informació, també podeu visitar

la pàgina web de la Federació Europea d’Escoles

de Circ Professionals (FEDEC, www.fedec.net).

/ZRK

Escoles de circ 2007/20082007/2008

Estudiar a Catalunya

A Catalunya, en espera que el

departament d’Educació de la Generalitat as-

sumeixi la part que li toca de la regulació del

sector circense, les possibilitats d’estudiar circ

encara són minses. A la resta de l’Estat, com

que tampoc no hi ha un marc sectorial defi nit,

la cosa està si fa no fa, tot i que hi ha opcions

interessants.

L’escola Rogelio Rivel és l’únic lloc on es pot

rebre formació de base en diverses disciplines

circenses a Barcelona; l’Institut del Teatre, que

ofereix estudis reglats per exemple de dansa,

no ha assumit el circ. Tot i que aquesta escola

s’ha anat guanyant una certa consideració, so-

vint el futur artista haurà de completar-ne al-

guns aspectes. Al capdavall, l’artista de circ ha

de ser un artista complet. Al llarg de dues mil

hores de classe durant dos cursos acadèmics,

els vint alumnes que passen les proves d’accés

aprenen, ara com ara, acrobàcia, col•locació

corporal i dansa, verticals i equilibris acrobà-

tics, trampolí, teatre, creació, preparació físi-

ca, seguretat, dietètica i massatge i diverses

tècniques específi ques. Del 3 al 6 de juliol, es

fan les proves d’accés (es pot fer la sol•licitud a

tallers@escolacircrr.com).

Quina és la millor formació per als futurs artistes de circ? Què ha de tenir una bona escola per ser efi cient des d’un punt de vista tècnic, artístic, cultural i

humà? I quines són les opcions? Abans de començar el nou curs cal valorar-ne uns quants aspectes.

Estudiar a Madrid

A Madrid, a part d’un centre a Al-

corcón, hi ha l’escola Carampa, que té un pla

d’estudis semblant al de la Rogelio Rivel, però

incorpora una part teòrica i de formació pedagò-

gica necessàries, que li afegeixen valor: història

del circ, anatomia, teoria teatral, dramatúrgia,

producció, entre altres matèries. Al llarg dels dos

anys d’escola, s’hi fan 2.400 hores de classe; la

inscripció s’acaba el 31 d’agost i les proves d’accés

es faran al setembre (info@carampa.com). Pro-

perament, està previst obrir un nou centre a la

capital de l’Estat.

Estudiar a Navarra

No forma part de la Federació Eu-

ropea d’Escoles de Circ Professionals, però tam-

bé hi ha la possibilitat de fer un curs complet,

d’octubre a juny, a l’Oreka Zirko Elkartea, asso-

ciació que gestiona l’Escola de circ de Navarra.

Són menys hores, però la formació toca bastants

aspectes: ballet i dansa contemporània, pallasso

i interpretació, teatre, acrobàcia, acrobàcia mar-

cial, jocs malabars, equilibris aeris, massatge,

il•luminació, so, anatomia i dietètica, seguretat

i monogràfi cs com maquillatge, tècnica vocal

i teatre de carrer, entre altres. Les proves per

Formació

entrar-hi són el 14 de setembre (informacion@

escuelanavarradecirco.com).

Interior de la carpa Rogelio Rivel. Foto: Manel Sala, “Ulls”

26

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Es troben vestigis de murals i pe-

ces arqueològiques que mostren la destresa

dels acròbates de l’antic Egipte (2200 a. C.), i

més tard a Grècia, al Palau de Knossos, a l’illa

de Creta, uns 1.500 anys a. C., un fresc en què

un jove salta sobre el llom d’un brau. Durant

l’imperi romà l’anomenat Circus Maximus, va

arribar a rebre tres-cents mil espectadors.

A Mèxic hi ha una tradició i un patrimoni

extraordinaris pel que fa als jocs malabars i

acrobàtics, antecedents directes de les arts

de circ que daten d’abans de l’arribada dels

conqueridors espanyols. Fa centenars d’anys,

a la regió de Mesoamèrica, s’hi presentaven

actes còmics i rituals, dels quals donen prova

nombrosos còdexs, murals i estatuetes, com

L’Acròbata, trobada a l’Enterrament 154 de

Tlatilco, Estat de Mèxic, datada entre 1200-

800 a.C., exposada avui a la Sala Olmeca del

Museu d’Antropologia.

El cronista Bernal Díaz del Castillo, consigna

“la gran quantitat que tenia el gran Moctezu-

ma de balladors i dansadors… i d’altres que

volen quan ballen per dalt…”, i l’historiador

i capellà d’Hernán Cortés, Francisco López de

Gómara, en la seva Historia General de las In-

dias, descriu, a la cort de l’emperador asteca ,

“uns jugadors que hi ha amb peus com aquí

són les mans, els quals porten als peus un

pal, que llancen enlaire i el recullen, i li donen

dues mil voltes en l’aire tan bé i tan ràpida-

ment que a penes es veu com; i fan altres jocs,

monades i gentileses que causa admiració.

Història del circ a Mèxic (I)

També feien actes còmics, perquè s’enfi laven

tres homes de peus plans sobre un sobre un

altre als muscles, i l’últim feia meravelles…”

El joc de pals amb els peus es coneixia amb el

nom de “xocuahpatollin”, i la seva representa-

ció es troba en un dels folis del Còdex Floren-

tí; molts altres historiadors de la Conquesta,

com Tomás de Torquemada, Bernardino de

Saghún o Diego Durán van deixar testimoni

de la riquesa i diversitat dels jocs acrobàtics i

fi ns i tot còmics dels antics mexicans; Duren,

a la seva Historia de las Indias, esmenta que

“…un altre ball hi havia de vells, amb màs-

cares de vells geperuts es ballava, que no és

poc graciós i graciós i de molta rialla. A la seva

“Sempre ho he sabut. El circ no és només un espectacle: és una experiència de vida.” Federico Fellini

“Al circ, quasi toquem amb les mans el món del meravellós.”Fernando Leal

És probable que, d’una manera o una altra, les arts cir-censes hagin aparegut amb les primeres civilitzacions sedentàries, quan l’ésser humà va descobrir la seva ca-pacitat per fer la proesa de sorprendre i de sentir sor-presa, utilitzant l’eina més immediata de què podia dis-posar: el seu propi cos.

manera hi havia un ball i cant de bufons en

el qual introduïen un babau que fi ngia en-

tendre al revés el que el seu amo li manava,

regirant-li les paraules”. Per la seva banda

Jerónimo de Mendieta, en la seva Historia

Eclesiástica Indiana, esmenta uns personat-

ges que “caminen disfressats en vestit llarg

i en veu, contrafent altres nacions i mudant

el llenguatge. Aquests que dic són bufons i

caminen excel•lentment fent mils carasses, i

dient mil gràcies i airades amb què fan riure

aquells que els veuen i els senten. Els uns ca-

minen com vells, d’altres com babaus…”.

A la col•lecció de Cantares Mexicanos, que

conté textos nahues datats entre el 1532 i el

1597, es conserven fi ns i tot fragments dels

anomenats “cuecuechcuicatl” (cants de mali-

feta), que sens dubte constitueixen els gèr-

mens del que segles més tard es convertiria

entre nosaltres en el pallasso versifi cador. Al

tom 67 dels Cantares comença un cant que es

denomina Xochicuicatl Cuecuechtli (Cant fl orit

de malifeta) i en què parla un personatge dit

Ixcuecuech, “cara de pillet, cara o ulls que fan

l’ullet”: “Mon gran cap, arribo: jo vinc a riure./

Sóc cara de pillet, fl or és la meva cançó…/

Diferents fl ors jo vaig escampant,/ vinc a

ofrenar cants, fl ors embriagadores;/ sóc cara

de pillet i vinc d’allà on l’aigua surt,/ vinc a

ofrenar cants, fl ors embriagadores…/ Són

alguns, són els meus cants./ Jo sóc el cara de

pillet, sóc tord de coll roig i crida mon cantar:/

Jojojon jojojon…”.

Existia també l’acrobàcia ritual, l’exemple més

conegut del qual és el dels voladors de Papan-

tla; fi ns i tot, encara és possible apreciar en

l’actualitat traces de la tradició prehispànica

acrobàtica en els acròbates de Tixtla, a Gue-

rrero, les xanques cerimonials de San Pedro

Zaachila, a Oaxcaca, els conjunts acrobàtics

ZirkMèxic

Escultura d’El Contorsionista de Tlatilco, 1200-800 a.C.

27

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

El teatre San Rafael de Ciutat de Mèxic va ser l’escenari du-

rant el passat mes de juny, i per segon any, d’Snowshow, del pallasso rus

Slava Polunin. Va tenir tant d’èxit la temporada passada que ha tornat,

encara que aquesta vegada Polunin no va poder participar directament

en l’espectacle perquè es trobava a Europa treballant en l’obra Diavolo. En

lloc seu, hi havia l’artista italià Onofrio Colucci —que havia interpretat el

pallasso principal d’Alegría, del Cirque du Soleil—, acompanyat pel rus

Gary Cherniakhovski i el mexicà Izmir Gallardo.

Segons Colucci, que es va fer càrrec del personatge del pallasso groc de

Polunin, aquest muntatge “combina el mètode teatral rus i la tradició

del teatre europeu, així com la dansa, però també és un espectacle ple

d’entreteniment, màgia i poesia”. És una obra que arriba a l’ànima de les

persones, que paradoxalment transmet calidesa travessant una tem-

pesta de neu i el paisatge gelat en què es converteix l’escenari. Aquesta

sensació es produeix quan el públic veu i sent el mateix que el pallasso,

que aconseguix superar un entorn gèlid. Aquesta sofi sticació del rol del

pallasso, que requereix una tècnica molt depurada, té un efecte poderós:

en paraules de Cherniakhovski, “uneix la gent sense crits, per quelcom in-

tangible, per quelcom invisible, però real”. El que passa en escena no és

res d’extraordinari, és el que està succeint contínuament en l’interior de

cada actor, de cada personatge, i que s’apodera de la intimitat dels espec-

tadors. No és estrany que aquesta obra estigués dos anys i mig omplint el

El show deSlava Polunin,sense Polunin

Després de la visita dels artistes Àlex Navarro i Caroline Dream

a Guadalajara, on van impartir uns cursos de pallasso a fi nal de 2006 i

principi de 2007, va quedar a la ciutat l’efecte de diverses refl exions fetes

amb el director del grup de teatre Thespis, Humberto Armas. De moment,

aquesta companyia va assumir el repte d’organitzar cap a l’acabament de

l’any el primer Festival Internacional del Clown.

En l’origen, hi ha la creació de l’espectacle Circo para bobos de la compan-

yia Thespis, que va poder disposar d’una beca del Consejo Estatal para la

L’art del pallasso a Guadalajara

teatre on es presentava a Broadway.

L’absència del mateix creador no va ser un obstacle per poder gaudir del

xou, malgrat que l’original sigui sempre l’original. La professionalitat del

trio Colucci, Cherniakhovski, Gallardo va aconseguir que aquesta versió es

mantingués fi del a l’essència del muntatge, encara que hi havia diferèn-

cies amb el que es va presentar la temporada passada. De fet, segons els

mateixos artistes, cada funció és diferent segons el sentiment de les per-

sones que interpreten l’Snowshow./ ZRK

ZirkMèxic

Moment de Snowshow, de Polunin

Cultura i las Artes de Jalisco que va permetre organitzar els cursos d’Àlex

Navarro i Caroline Dream. I encara que per ara el projecte no sembla haver

evolucionat gaire, l’interès sí que hi és, ja que a Mèxic no es fa cap festi-

val dedicat exclusivament a les diverses formes del pallasso (el Rodará de

Puebla és més ampli i comprèn, a més, altres aspectes). El propòsit dels

organitzadors és poder convocar artistes i companyies de diverses proce-

dències que desenvolupin la tècnica del pallasso en l’àmbit teatral, una

variant amb particularitats diferenciades de quan es troba en l’entorn de

la pista de circ. / ZRK

de Magdalena Tetaltepec, de la Mixteca Baixa

de Puebla i a la ciutat de Mèxic, amb els equi-

libristes que cada 12 de desembre executen

els seus actes, caminant sobre un fi l d’aram, a

l’atri de la Basílica de Guadalupe.

L’any de 1528, Hernán Cortés va portar a la

cort de Carles V un grup de jugadors de pals,

acròbates i bufons, i quan va ser nomenat

marquès de la Vall de Oaxaca, el conqueridor

va enviar al Papa Climent VII rics presents i

dos indis mestres en l’art de jugar el pal amb

els peus.

Entre els segles XVI i XIX, el mestissatge es

va produir també en l’acrobàcia i el malaba-

risme, de manera que nombrosos grups de

saltimbanquis i acròbates, tant espanyols

com mexicans, es presentaven en carrers i

places públiques de Mèxic, i van fl orir els

anomenats “patis de maroma”, on s’oferien al

públic espectacles que d’alguna manera van

ser els antecedents rudimentaris del nostre

circ actual.♦Federico Serrano

28

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

Els jocs malabars són, potser, la disciplina circense més accessible. Això és així, primerament, perquè amb tres pilotes i quatre indicacions n’hi ha prou per començar; després, perquè no hi ha pràcticament cap risc (al contrari que en l’acrobàcia o el tra-pezi), i fi nalment perquè no és necessari posar-se davant del públic (a diferència dels pallassos).D’alguna manera, podríem parlar de dos tipus de malabaristes: els que fan espectacles i els que no. Aquests últims sovint són alguna cosa més que malabaristes afi cionats i formen una veritable comunitat paral•lela al món artís-tic. Això es pot apreciar anant a qualsevol de les trobades que s’organitzen (que, per cert, últimament estan augmentant en nombre i

importància). El que atrau els malabaristes a aquestes trobades no és tant els especta-cles que hi puguin veure com la possibilitat d’aprendre nous trucs i, a vegades, competir de forma amistosa.Com a cas extrem d’aquest fenomen, hi ha la WJF (World Juggling Federation) creada el 2004 per Jason Garfi eld per marcar distàncies amb la ja existent IJA (International Jugglers Association), fent èmfasi a promocionar el malabarisme com a esport. Entre les seves ac-tivitats hi ha la introducció dels malabars a la classe de gimnàs de les escoles i la convenció anual de malabaristes extrems, que s’emet en directe per la televisió ESPN, amb gran èxit, i

Malabaristes:artistes o esportistes?

Hopla! 2007,del 29 de juny al 1 de juliol a Strasbourg, Alemanya

WJF convention 2007, del 9 al 14 de juliol a Hardford, Connecticut,

Estats Units

IJA festival 2007, del 16 al 22 de juliol a Winston-Salem, North

Carolina, Estats Units

EJA convention 2007, del 30 de juliol al 5 d’agost a Atenas, Grècia

Bestkystfestivalen 2007, del 10 al 13 d’agost a Tou Scene, Suècia

que pretén ser l’única competició en què no-més es valora la tècnica dels participants. En aquesta competició participen malabaristes com Thomas Dietz, Vova i Olga Galchenko, Wes Peden, Toby Walker i el mateix Garfi eld. Una cosa semblant passa amb els monociclis-tes extrems, que estan més a prop del trial que del món del circ.El punt de vista de la WJF també té algunes diferències amb el d’alguns dels millors ma-labaristes de circ (com Anthony Gatto o Vic-tor Kee), que entenen que els malabars són sobretot un mitjà d’expressió i prefereixen treballar davant del públic en comptes de competir per veure qui pot aguantar més es-tona fent anar set maces.Evidentment, no es tracta de posicionar-se en cap sentit, ja que, de fet, aquestes dues visions s’enriqueixen mútuament. De fet, això també s’aplica als espectadors, ja que sempre es pot apreciar millor un espectacle de circ si abans se n’ha pogut experimentar la difi cul-tat tècnica en persona.Anar a una trobada de malabaristes és real-ment una experiència molt recomanable, encara que un no sàpiga fer malabars en ab-solut, ja que sempre hi ha un espai reservat per als principiants. La temporada de troba-des de malabaristes a l’Estat espanyol és a la tardor (i encara no hi ha dates defi nitives), mentre que a la resta d’Europa i a Amèrica és a l’estiu.♦

Oriol Raventós

Zirkoliks

Trobada de malabaristas a l’Ateneu Popular de Nou Barris. Foto: Manel Sala, “Ulls”

29

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

¿Quantes vegades no ens hem que

preguntat per què la vida de sobte ens tira cap a

tantes bandes fragmentant la nostra pròpia uni-

tat com a persones? Qualsevol que sigui la nostra

professió, passem gran part de la nostra vida

—si no tota— prenent decisions, barallant-nos

per separat per al nostre desenvolupament labo-

ral, emocional, la salut, la família, quan tot està

barrejat dins del nostre cos. Aquest “tot”, unes

vegades benigne i d’altres catastròfi c, es debat

entre els ideals establerts i els propis. Constituir i

transformar una vida no resulta un repte sempre

gloriós, però al mateix temps sí, quan al cap del

temps ens arriben les sorpreses i s’aconsegueix la

beneïda simplicitat de tant batibull...

Com a humanitat, constituïm entre tots un sol

cos que ha passat per diverses edats, i ja no som

adolescents. La consciència del que hem cons-

truït fi ns avui com a planeta és prou generali-

tzada. No és cap secret la desforestació, el des-

equilibri ambiental, la fam, l’escassetat d’aigua,

l’estrés, l’ansietat, les relacions i les accions abe-

rrants, l’absoluta desigualtat de classes i l’abús

de poder. Fins i tot els nens més petits ho han

sentit alguna vegada. Què passa doncs? O és

que la ignorància a vegades és “conscientement

escollida” per molts per no haver de transformar

la forma en què ens acomodem per viure?

I per què parlar d’això en una revista de circ?

Deia el pintor Kandisky que tot artista ha de ser

un visionari del seu temps, la seva consciència

“Estimat amic lector, tu també pots tenir veu a Zirkolika

i compartir les teves opinions i comentaris.Aquest és l’estai dels ZIRKOLIKS,

aquest és el teu espai.Escriu-nos, refl exiona, col·labora...”

PARTICIPA JA!

Creació i consciència artística o una insistent veu interior?

ha de veure-hi més enllà del visible i, en aques-

ta posició, crear es torna sinònim d’actuar. És vi-

tal saber que la gran majoria podem emprendre

una existència més conscient davant del món

que ens rodeja, aliar-nos amb més convicció

els uns amb els altres, parlar no tan sols del “jo”

sinó de “nosaltres” i ser més fi dels a aquestes

veus interiors que ens demanen a crits passar

del pensament a l’acció. Com a artistes, no es

tracta de només fer coses belles, sinó coses que

ens parlin d’altres. La consciència i el treball

global del nostre món interior i exterior és com

un ciment que uneix idees, coneixements, ex-

periència i tècnica.

La dansa, el circ, el que fem amb la nostra vida,

“és” més enllà de la forma i aquests efímers ins-

tants de moviment inabraçables són un idioma

abstracte i universal, “un regal immaterial”.

En el món modern, sobrevalorem alguns dels

nostres dons i en subestimem d’altres fi ns a

autoaniquilar-nos.

Quan un espectador és captivat des de les en-

tranyes davant d’un esdeveniment escènic, el

que l’atrapa no és la tècnica, ni si és dansa, circ o

música. És la persona, l’individu que testimonia

amb el seu treball la força divina de la creació.

En un nivell de l’infern de la Divina Comèdia hi

ha un edifi ci dividit en tres seccions per als di-

versos tipus d’assassins. El primer i més cruel és

per als que van matar, van abusar i van ultratjar

la vida d’altres. El segon és per als suïcides, que

van atemptar feroçment contra si mateixos. El

tercer, per a aquells que van decidir patir i fugir

capfi cats quan haurien d’haver haver estat forts

i feliços...♦Karen Bernal

Bailarina aérea y trapecista del Colectivo Circo Sentido, México

Zirkoliks

“Quadre amb taca vermella”, de Kandinsky: tot artista ha de ser un visionari del seu temps

30

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07

CERVERA, Alfons. El Domador de leones . Barcelona:

Montesinos

Hans M., domador de leones, camina

sin rumbo por una ciudad desconocida después

de haber perdido su trabajo en el circo. Los leo-

nes con los que trabajaba estaban alquilados a su

propietario, un rico cazador suízo, y éste acababa

de declinar la renovación del contrato de alquiler de

los animales.

Solo, caminando bajo la lluvía, Hans se da cuenta

que la soledad que siente es diferente de otras ve-

ces. La soledad ha dado paso al miedo, un miedo

absoluto, terrible. Y decide lluchar con todas sus

fuerzas parar vencer este miedo implacable.

Maria Cristina del Pino Segura, más

conocida como Pinito del Oro, ha sido una trape-

cista de reconocimiento mundial y su nombre,

hoy en día, fi gura entre los de los grandes ar-

tistas que han trascendido su tiempo. Su novela

de tintes biográfi cos “Nacida para el circo”, se

convierte en una descripción extraordinaria de

los artistas de circo. Países exóticos, personajes

singulares… y la narración minuciosa de la vida

bajo la carpa del circo: amores, odios, problemas,

soledades, alegrías y fracasos… muchos de ellos

vividos por ella misma.

Es un libro coral, escrito por cinco de

los creadores de La Torna, equilibrado y original

en cuanto a forma. La historia parece que debería

de ser conocida: el proceso contra Els Joglars del

año 1978 por haber llevado a escena el asesinato

(lo llamaban “ejecución”) de Heinz Chez, parale-

lo al de Puig Antich. Pues bien: este libro cuenta

los métodos de trabajo de uno de los grupos más

importantes en la renovación escénica contempo-

ránea, cómo se trabajaba en grupo y de qué modo

construían las creaciones colectivas dentro de una

compañía autogestionada.

CREHUET, Elisa; RAÑÉ, Ferran; RENOM, Gabi; SOLSO-

NA, Andreu; VILARDEBÒ, Arnau. El torn de La Torna.

Barcelona: Edicions 62.

PINITO DEL ORO. Nacida para el circo. València:

Prometeo

Zirkoteca

Stradda. Le magazine de la création Hors Les Murs

París: HorsLesMurs, 2006

Stradda es una revista especializada

en circo y teatro de calle, que da una visión crítica

de la actualidad circense, de las prácticas artísticas

y culturales. Es el punto de unión de las diferentes

formas de expresión (circo, artes plásticas, arquitec-

tura, teatro, danza). Stradda incluye un suplemento

de información profesional, “Les Brèves de Strad-

da”, con noticias de actualidad, agenda cultural,

encuentros y conferencias profesionals y ofertas y

demandas de trabajo. Publicación trimestral.

Amb motiu dels 25 anys de la compan-

yia aquest llibre retracta la història del Circ Cric —

des de les primeres gires, al principi dels anys vui-

tanta, fi ns a avui dia —. Amb més de dues-centes

fotografi es, cartells i material gràfi c divers, el llibre

recull els moments més signifi catius dels especta-

cles del Circ Cric i aplega comentaris i refl exions de

personatges estretament lligats a seva història fi ns

a molts altres artistes i tècnics reconeguts que hi

han col•laborat al llarg d’aquests anys.

Aquest llibre recull els diaris escrits

per Tortell Poltrona en expedicions fetes amb

Pallassos sense Fronteres per diversos països i

regions en confl icte. Amb la lectura dels seus

diaris l’acompanyem pels Balcans, Guatemala, Co-

lòmbia, Kosovo, Chiapas, SriLanka i Sierra Leone.

Tortell Poltrona es despulla davant nostre i ens

mostra com és, què pensa i com creu que haurien

d’anar les coses. El llibre inclou fotografi es a color

y textos introductoris de cada un dels confl ictes.

POLTRONA, Tortell. Tortell Poltrona amb Pallassos

sense Fronteres. Diaris de viatge.

Barcelona: Icaria editorial, 2007.

VARIS AUTORS. El món fascinant del Circ Cric.

Barcelona: Viena edicions, 2007

31

Nº. 13 - Verano ‘07

ZZ R K R K

El Gran Circo Estrella realiza un gran

desfi le por las calles del pueblo donde vive Canti-

fl as, un zapatero remendón con ganas de cambiar

de ofi cio. Al pasar por delante de su pequeño ta-

ller, Cantinfl as se enamora perdidamente de Ro-

salinda, y decide colarse en el circo porque no tie-

ne dinero para pagar la entrada, con tal de poder

volver a verla. El amor de Cantinfl as es tan grande,

que abandonará su vida para seguir al circo.

En agosto de 1846 una noticia sacudió la

sociedad de los Estados Unidos: en una pequeña po-

blación de Nueva Escocia, Canadá, había nascido una

niña de casi 10 kilos y 69 cm. Así comenzó la vida de

la giganta Anna Swan, la cual llegó a medir 2 metros

y medio, sobrepasando a sus contemporaneos. Inició

su carrera artística junto a P.T. Barnum, el más grande

coleccionista de rarezas y monstruos de la naturaleza, y

adquirió fama mundial.

Cirque du Soleil. Corteo es la histo-

ria de un payaso que muere y del séquito que

lo acompaña en su viaje al otro mundo. Este

espectáculo combina el arte de la actuación

con la acrobacia, y sitúa la acción en un lugar

misterioso entre el cielo y la tierra. La palabra

“corteo” signifi ca “cortejo” en Italiano, i Corteo

se convierte en un divertido desfi le de alegría

imaginado por un payaso.

CIRQUE DU SOLEIL. Corteo Madrid: Sony Pictures

Home Entertainment, cop. 2006SWAN, Susan. La Mujer moderna más grande del

mundo. Madrid: Losada El Circo [DVD]. Barcelona: Manga Films, [2004?]

Intèrprets: Mario Moreno “Cantinfl as”, Gloria Lynch,

Eduardo Arozamena. Dirigida per: Miguel M. Delgado

Zirkoteca

32

ZZ R K R K

Nº. 13 - Verano ‘07