Nomenclatura qumica inorgnica, recomanacions IUPAC qumica inorgnica, recomanacions IUPAC 2005 Treball elaborat pel Seminari de Qumica (Del Batxillerat a la Universitat) organitzat

  • Published on
    06-Feb-2018

  • View
    230

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • Nomenclatura qumica inorgnica, recomanacions IUPAC 2005

    Treball elaborat pel Seminari de Qumica (Del Batxillerat a la Universitat) organitzat per la Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci Professional (2013).

    Autors: Gabriel Cnaves, Merc Dopico, Enrique Gmez, Olga Lobn, Pau Maura, Miquel Palou, Rafel Perell, Emma Snchez, Antoni Salv Salv, Maria Torr i Agust Vergs.

    Maig 2013

  • ndex

    1. Introducci .................................................................................................. 32. Nomenclatura dels elements ....................................................................... 53. Nomenclatura dels ions simples .................................................................. 64. Nomenclatura dels compostos binaris ......................................................... 65. Nomenclatura dels compostos ternaris i quaternaris ................................... 96. Nomenclatura dels ions heteropoliatmics .................................................. 147. Referncies .................................................................................................. 158. Annex I. Models dexercicis i solucions ...................................................... 169. Annex II. Proposta de nomenclatures per a Educaci Secundria .............. 25

    2

  • 1. INTRODUCCI

    El present treball pretn divulgar dins lmbit de lEducaci Secundria les darreres recomanacions de la IUPAC de lany 2005 sobre nomenclatura sistemtica inorgnica [1], que substitueixen a les de lany 1990 i les seves modificacions del 2000. El document complet es pot trobar a la pgina web de la IUPAC[2] i posteriorment ha estat objecte de traducci al castell per la Universitat de Saragossa[3]. Aquestes darreres recomanacions de la IUPAC per a la nomenclatura de les substncies inorgniques suposen uns canvis importants respecte les anteriors normes i, malgrat el temps transcorregut, encara el seu s no sha generalitzat. La ra pot ser perqu fins ara resulta difcil trobar-les a les programacions de qumica i als llibres de text dels diferents nivells de lEducaci Secundria. Amb aquest treball volem proporcionar al professorat una eina que, juntament amb altres propostes recents que es poden trobar a Internet[4-9], faciliti la seva implementaci en les diferents etapes educatives per tractar-se de la normativa actualment vigent a nivell internacional.

    Les recomanacions de la IUPAC de 2005 per a les substncies inorgniques suposen canvis significatius. Per exemple, es canvia la nomenclatura sistemtica dels oxocids i oxosals aix com la dels ions i se suprimeixen els noms de fosfina, arsina i estibina.

    Aix mateix, selimina lexcepci en la seqncia de loxigen respecte determinats elements que van introduir les normes de 1990 per a la seva ordenaci a les frmules corresponents. Com a conseqncia, loxigen es tractat com el component electropositiu en relaci als halgens en els composts binaris i, per tant, es consideren com a halurs doxigen en lloc de com a xids dhalgens.

    Figura 1. Seqncia dels elements per la seva electronegativitat

    Dacord amb aquestes noves normes de nomenclatura sistemtica les substncies inorgniques poden ser anomenades utilitzant tres formes diferents:

    nomenclatura de composici. nomenclatura de substituci nomenclatura daddici

    3

  • Les seves principals caracterstiques sn:

    Nomenclatura de composici (o estequiomtrica)Es basa en la composici no estructura- de la substncia. La proporci de cada element es pot indicar de tres maneres diferents:

    a) usant prefixos multiplicadors (mono, di, tri, ...), per composts senzills i (bis, tris, tetrakis, ...) per substncies ms complexes. El prefix mono no resulta necessari excepte si hi ha possibilitat de confusi. Quan sutilitzin prefixos no es poden realitzar contraccions (no s correcte, per exemple, tetrxid, pentxid, ...), excepte per al prefix monxid que s s acceptat.

    b) mitjanant els nombres doxidaci (amb nombres romans i escrits entre parntesi) just al costat del nom de lelement (sense deixar cap espai buit). Si lelement noms t un nombre doxidaci, es recomana no indicar-lo.

    c) utilitzant els nombres de crrega (amb nombres arbics i entre parntesi) tamb al costat del nom de lelement (sense deixar cap espai buit). En primer lloc sescriu el nombre i a continuaci el signe. Aquesta modalitat noms es pot utilitzar en composts inics. Si lelement noms t un nombre doxidaci, es recomana no indicar-lo.

    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 H +1-1

    He

    Li+1

    Be+2

    B +3

    -3

    C+2+4

    -4

    N+1+2+3

    +4+5-3

    O

    -2

    F

    -1

    Ne

    Na+1

    Mg+2

    Al+3

    Si+4

    -4

    P+3+5

    -3

    S+2+4

    +6 -2

    Cl+1+3+5+7 -1

    Ar

    K+1

    Ca+2

    Cr+2+3

    +6

    Mn+2+3+4+6

    +7

    Fe+2+3

    Co+2+3

    Ni+2+3

    Cu+1+2

    Zn+2

    As+3+5

    -3

    Se+2+4

    +6-2

    Br+1+3+5+7

    -1

    Kr

    Rb+1

    Sr+2

    Pd+2+4

    Ag+1

    Cd+2

    Sn+2+4

    Sb+3+5

    -3

    Te+2+4

    +6-2

    I+1+3+5+7

    -1

    Xe

    Cs+1

    Ba+2

    Pt+2+4

    Au+1+3

    Hg+1+2

    Pb+2+4

    Bi+3+5

    Rn

    Figura 2. Nombres doxidaci dels elements ms freqents

    4

    http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/simbols.htm#%23

  • Nomenclatura de substituciParteix dels noms dels hidrurs progenitors, que es poden modificar substituint els toms dhidrogen per altres toms o grups. Els noms es formen citant com a prefixos o sufixos els grups substituents dels toms dhidrogen, units sense cap separaci al nom de lhidrur progenitor. Aquesta nomenclatura noms es recomanada per la IUPAC per als hidrurs progenitors i els seus derivats i saplica fonamentalment a composts orgnics. Com es veu a la taula 1 saccepten els noms tradic

Recommended

View more >