Noves penpectlves per ti untl etnomuslcololltl ctlttlltlntl

No crec que es pugui discutir lestat de relativa feblesa en el qual encara es troba lEtnomushysicologia catalana actual espeshycialment si el comparem amb el major grau de desenvolupament que han assolit en el nostre paiacutes altres disciplines properes tals com l Antropologia o la mateixa Musicologia historica Malgrat aixo no podem pas dir que es trobi en un estat densopiment ja que es pot apreciar un canvi gradual i ben positiu en la seva evolucioacute Creix de manera evishydent linteres destudiosos vers aquest ambit de treball comenshycen a reeixir els intents dassoshyciadoacute 1 sha constitult una Foshynoteca de Muacutesica Tradicional Cataana2 que pot arribar a esshydevenir un important nucli de potenciacioacute per a la investigacioacute i a les universitats catalanes lEtnomusicologia tot i que de manera encara inexplicableshyment tiacutemida comen~a a eacutesser-hi presento La recuperacioacute lany 1991 de limportant material procedent de lObra del canfoner popular de Cataunya que gairebeacute ja es donava per perdut3 represhysenta un bon auguri per a la nova i forta embranzida que ha dexperimentar la disciplina al paiacutes

La recerca etnomusicologica teacute ja historia a Catalunya4 i en la continuacioacute daquest treball i en el conreu deIs ambits dinvestishygacioacute corresponents a lanomeshynada laquomuacutesica tradicional catashylanaraquo hi ha encara molta feina a fer Es recullen can~ons tonades instrumentals danses i inforshymacioacute relativa als instruments

musicals EIs resultats de les reshycerques serveixen per engruixir els arxius per a la publicacioacute de can~oners o edicions fonografishyques i per possibilitar lelaborashycioacute d estudis sobre la materia musical intriacutenseca

A meacutes pero daquesta liacutenia de treball que hem de considerar ja tradicional per a la nostra Etshynomusicologia cal tenir en compte la gran importancia que pot assolir per a la investigacioacute del paiacutes la incorporacioacute del que sha denominat laquosegol parashydigma de lEtnomusicologiabullbull s una perspectiva metodologica que a Catalunya no eacutes conreada a grans trets es caracteritza per la importancia que es doacutena a enshytendre la muacutesica com a fenomen cultural en el sentit antropologic del terme Aquesta manera de concebre la investigacioacute etnoshymusicologica comen~a a emergir de manera clara i conscient prinshycipalment als Estats Units d America poques decades enshyrere amb els treballs de David P

encara amb la for~a que a hores dara ja hauriacutea de posseir i que McAllester6 Alan P Merriam Charles 1 SeegerB o Alan Loshymax9 per exemple tot trobant ben aviat a Europa en John Blacshyking el seu principal represenshytant lO

En els inicis daquest parashydigma es pot advertir la voluntat dalliberar-se duna idea de laquomuacuteshysicabullbull massa mediatitzada per la concepcioacute occidental del terme per la idea que es teacute de laquomuacutesica)) com a activitat artiacutestica

laquoThis insistence on the relashytionship of music to culture should be unnecessary and would be if it were not for a peshyculiar trait in our own Western European culture the bifurcashytion of the concept of culture We can think of culture in the anthropological sense of the toshytal way of life of a people but we also think of culture in the sense of cultivated with a particular emphasis on art forms and art fort arts sake The result of this

Grup de veins de La Todolella (Ports de Morella) tot intentant recordar i reaprendre algunes laquoalbaesraquo per a letnomusicoleg

l A Catalunya ja eacutes operatiu el Seminari Eushyropeu dEtnomusicologia (SEEM) iniciativa damshybit europeu fundada per John Blacking A meacutes a meacutes ha estat creada reshycentment a Barcelona la Societat lberica dEtnomushysicologia (SlbE)

2 Dins del Centre de Documentacioacute i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular de la Generashylitat de Catalunya

3 Vegeu Jaume Carshybonell El Canfoner Popushylar de Catalunya retrobat laquoLAvenp nuacutem 149 1991 pp 18-22

4 Sobre la historia de lEtnomusicologia catashylana vegeu Josep Crivilleacute i Bargalloacute LEtnomusicoshylogia catalana laquoRevista de Catalunyaraquo nuacutem 21 1988 pp 79-90 Gabriel Ferreacute i Puig L Etnomusishycologia hispimica en les aportacions posteriors a Hishygini Angles laquoRecerca Mushysicologicaraquo IX-X 1989shy90 pp 207-248 Josep Mattiacute i Peacuterez L Etnomushysicologia catalana Entre la

En les uacuteltimes decades lEtnomusicologia ha desenvolupat noves liacutenies teorlques i metodologiques de recerca que tot concebint la muacutesica laquocom a cultura) representen una important reaccioacute al tractament formalshyestructuralista i de caire immanent que la disciplina fins aleshores basicament donava al seu ambit destudi A larticle es presenta aquest paradigma etnomusicologic de caire meacutes culturalista i es destaca la impordmcia que pot tenir per al desenvolupament de lEtnomusicologia catalana

~

Josep Martiacute i Peacuterez Departament dEtnomusicologia CSIC Barcelona

In the last decades the Ethnomusicology has developed new theoretical and methodological approaches which are basically locused on the view 01 music Mas culture They represent an importan t reaction against the immanent lormal-structuralist approach 01 the early discipline In the article is presented this new ethnomusicological paradigm which pays more attention to the cultural nature 01 music At the same time the author points out its importance lor the development 01 the catalan Bthnomusicology

98 99

Literatura la MusiacutecoloBiacutea i tan simple pero exotica al capshy Noia shuar (Amazonia cultural trait of ours has been a havien quedat al marge de les lAntropoloBia laquoAixa Reshy davall- de les grans cultures equatoriana) ballant tota vista del Museu Etnoloshy separation of art from culture-asshy grans tradicions cultes Influenshy sola una de les musicals asiatiques gic del Montsenyraquo 4 a-whole [ ] we are very prone ciada per la Filologia del segle anomenades laquodanses 1991 pp 19-34 id LEtshy Amb el segon paradigma de to a consideration of music qua passat i per la incipient Musishy socialsraquo (ltltjantseacutematraquo)nomusicoloBia catalana al lEtnomusicologia aquesta visi6 davant la mirada un xicmusic outside of its cultural conshy cologia Historica aquella Etnoshyprimer terf de seBle XX a estranyada de la seva clarament etnocentrica del fetL Calvo (ed) laquoAportashy texto We are most likely to disshy musicologia considerava ben 10shy famz1ia LetnomusicoleB cions a la historiacutea de musical havia danar canviantcuss a song as an art form as gic entendre la muacutesica gairebeacute enreBistrava i fotoBrafiava lAntropologiacutea Catalana i gradualment Considerar la muacuteshypretty or ugly and why and in de manera exclusiva a partir deIs Hispanicaraquo Barcelona 1992 pp 130-165 Maria many other ways outside its seus laquotextos)) les fitxes pentashy sica com a cultura comporta unes Antonia Juan Folk Musiacutec principal cultural function))l1 gramades que anaven omplin els implicacions epistemologiques research and the developshy La curta definicioacute dEtnomushy arxius i que donaven base a lesshy realment importants Muacutesica no ment of EthnomusicoloBY in eacutes nomeacutes una combinaci6 esshyCatalonia since 1850 en sicologiacutea donada per Alan P tudi estructuralista dun sistema

tructurada de sonso DentradaMP Bauman (ed) laquoEushy Merriam laquoLestudi de la muacutesica tancat constituit uacutenicament per ropean Studies in Ethshy aixo vol dir que letnomusicolegcom a culturaraquo12 eacutes la millor mashy notes musicals ritmes i silencisnomusicology historical haura de prestar atencioacute a molts nera i meacutes senzilla a la vegada imitant aixiacute el tractament que la development and recent

meacutes aspectes que no pas uacutenicashytrendsraquo Wilhelmshaven de caracteritzar aquest nou pashy Linguumliacutestica donava al seu ambit 1992 pp 42-5l radigma de la recerca una deshy destudi ment a la transcripcioacute de la toshy

5 Cfr Christopher finici6 que per ella mateixa i coshy En base a lencasellament de nada o a linstrument musical Marshall Two ParadiBms

herentment amb totes les seves Eacutes evident que el fenomen de lafor Musiacutec A short History of totes les muacutesiques de la humashyIdeas in EthnomusicoloBY cultura no sexplica tan soIs aconsequumlencies implica -quasi es nitat segons el criteri de les oposhylaquoThe Cornell Journal of traveacutes de productes tangibles i des dun bon principi hom mosshypodria dir- un gir copernica en sicions occidentalno occidental Social Relationsraquo nuacutem concrets sinoacute que per comprenshy treacutes una forta preocupacioacute per la7 1972 pp 75-83 la concepci6 de la disciplina i cultano culta es depara per a

drel caldra recoacuterrer a tota una problematica epistemologica de6 En lestudi Enemy Aquesta liacuteniacutea de treball represhy lestudi de la muacutesica culta occishyWay Music (Cambridge senta una important reaccioacute dental la seva propia disciplina serie dimportants factors que la la disciplina i es veieacutes abocat a 1954) Mc Allester fou ha estat publicada a Stushy

un deIs pioners nordshy contra el tipus de recerca etnoshy -la Musicologia Historica- configuren Particularitzant desenvolupar un nou aparell dies in MusicoloBY 1935shydones en lambit musical shaushy teoric i metodologic El fet de 1975 BerkeleyLos Anshyamericans en lintent musicologica que fins aleshores mentre que lEtnomusicologia

dintegrar perspectives ran de tenir en compte aspectes comprendre la muacutesica laquocom a geles 1977predomiacutenava aquella investigashy shavia de fer carrec de tot allo antropologiques i musiacuteshy 9 FolksonB Style and

cioacute que basicament concebia la que no fos occidental o que no comel de laculturacioacute de lenshy cultura)) fa entendre la disciplina Culture Washingtoncologiques en un mateix culturacioacute maneres de difusioacute com alguna cosa meacutes que un mertreball muacutesica com a sistema tancat i fos culte D aquesta manera lEtshy 1968

7 La publicaci6 meacutes explicable per ell mateix on allo nomusicologia esdevingueacute el aprenentatge la recepcioacute la sigshy exercici derudicioacute 10 Les quatre confeshycaracteriacutestica daquest rencies que J Blackingnificacioacute conceptualitzacioacute del laquoEthnomusicology has the poshyque era important era el proshy producte dun mal dissimulat etshyetnomusicoleg eacutes sens aplega en el petit llibre dubte The AnthropoloBY of ducte musical estricte calia reshy nocentrisme tant horitzontal fet musical valoracions uacutes funshy wer to create a revolution in the How Musical is Man Music Evanston 1964 collir canltons transcriure-les com vertical La fixacioacute en el cioacute el proceacutes de creacioacute variashy worlds of music and music edushy (Seattle 1973) consti shyVegeu pero tambeacute Ethshy mesurar intervals i determinarshy producte musical en el laquotext)) bilitat hibridacioacute performance cation if it follows the implicashy tueixen una bona introshynomusicoloBY discussion ducci6 al nou paradigma and definition of the field ne les escales publicar canltoshy justificava plenament el reparshy etc i tambeacute les relacions entre tions of its discoveries and deshy etnomusicologic La pushylaquoE thnomusicologyraquo ners i dur a terme comparacions timent dambits destudi entre la la muacutesica i altres elements de la velops as a method and not blicaci6 es troba en curs nuacutem 4 1960 pp 107-114 entre les diferents cultures de Musicologia Historica i lEtnoshy cultura etnicitat mitjans de proshy merely an area of study I beshy de traducci6 al catala per i Definitions of Comparashy lEditorial deIs Estudis

manera meacutes o menys fidel a lesshy musicologia La complexitat i duccioacute poliacutetica religi6 lieve that ethnomusicologytive MusicoloBY and Ethshy Universitaris de Vic nomusicoloBY An Historishy perit inicial de la Musicologiacutea laquoprofunda musicalitatraquo duna Les mateixes circumstancies should be more than a branch of (EUMO) cal-Theoretical Perspective Comparada D aquesta manera cantata barroca no tenia pashy que han espurnejat el sorgiment orthodox musicology concerned 11 David P Mc AllesshylaquoEthnomusicologyraquo ter (The role of music insana configurant una disciplina rangoacute amb les formes laquosimples)) del nou paradigma -la justifishy with exotic or folk music itnuacutem 21 1977 pp 189- Western Apache culture) 204 -1Etnomusicologia- amb una que podiacuteem trobar entre les nosshy cada insatisfacci6 per lEtnoshy couId pioneer new ways of citat per A P Merriam

8 Charles Seeger sinshy idea molt clara dallo que havia tres canltons rurals o les deIs inshy musicologia precedent i la neshy analyzing music and music hisshy op cit (1964) p 30 teressa especialment per destudiar les laquomuacutesiques exotishy dis americans de la mateixa mashy cessitat de trobar altres metodes tory))13 12 Op cit (1977) p quumlestions depistemoloshy 204i objectius per a l estudi del feshy Aquesta diferent visioacute del fet gia de la disciplina La reshy ques)) ja fossin les deIs pobles no nera que tampoc no era 13 J Blacking op cit copilaci6 deIs seus escrits occidentals o les que a Occident comparable amb la muacutesica -no nomen musical- han fet que ja musical comporta dones de re- p4

100 101

~ ~-

del corpus conceptual i metoshy realitat volem dir laquousosraquo o laquofishy

Instrumentista de laquonigenkinraquo donant un recital a Kyoto L etnomusicaleg europeu tambeacute es preocupa per aquests estils de muacutesica culta oriental Com caldria anomenar lerudit japones interessat per lorgue barroc catala Musicaleg Etnomusicaleg

truc una altra consequumlencia imshy aquest segon paradigma que portant Si totes aquelles cateshy sanomena en ocasions laquoAntroshygories que a tall dexemple hem pologia de la Muacutesicaraquo14 pero que esmentat unes quantes liacutenies no eacutes de fet sinoacute una Etnomushymeacutes amunt soacuten pertinents per a sicologia compromesa al maxim la nostra disciplina resulta clar amb una visioacute culturalista del fet que la muacutesica que pot eacutesser etshy musical es tracta duna proposta nomusicologicament investi shy metodologica no pas sorgida de gada no es limita ni molt menys l Antropologia sinoacute de la mashya allo que ens teacute acostumats la teixa Etnomusicologia en la seva practica cientiacutefica deIs primers necessitat de superar una conshy

14 Vegeu Josep Martiacute etnomusicolegs Es pot fer treshy cepcioacute del fet musical massa esshyi Peacuterez Hacia una Antroshyball de camp a l Amazonia o a treta i reduccionista i que no pologiacutea de la Muacutesica les valls perdudes del Pirineu servia per tant per explicar-lolaquoAnuario Musicab nuacutem 47 1992 pp 195-225 Pero tambeacute sera possible de fer De fet la gran majoria deIs etshy

15 Siacute duna banda un treball de camp a les nostres nomusicolegs que en els anys aquest apropament ha sales dopera als concerts mulshy seixanta i setanta van veure la representat un notable

titudinaris de rock o als mateishy necessitat daquest nou parashyenriquiment per a lEtshynomusicologia de laltra xos passadissos del metro Una digma provenien del camp no es pot pas passar per representacioacute operiacutestica no imshy (etno)musicologic meacutes que no alt que ha generat una sishy plica tan soIs una partitura comshy pas de lantropologic Pero obshytuacioacute relativament inshycomoda dins de la discishy plexa sinoacute que tambeacute inclou vashy viament en voler entendre la plina Si dacord amb la lors usos funcions i tota una muacutesica com a cultura lapropashy dologic de la disciplina ja que nalitatsraquo17 no podem confondre 16 De fet es tracta terminologia de Thomas ritualitzacioacute ben idiosincrasica ment de lEtnomusicologia vers fins ara hom sha preocupat folklore amb folklorisme18 no duna criacutetica que cal fer Kuhn (The Structure of generalitzadament a la Scientific Revolution Chishy Els concerts de rock ens mostren lAntropologia resulta inevitashy principalment de laplegament i podem recoacuterrer a la idea de proshy disciplina del Folklore a cago 1962) la idea de com el fet musical pot articular ble15 de lelaboracioacute de treballs emishy duccions musicals laquopuresraquo o laquoetshy Catalunya Vegeu Joan paradigma cientiacutefic presshy grups concrets de la nostra soshy La importancia dones que pot nentment descriptius i dins del nicament genuYnesraquo quan de fet Prat i Caroacutes El folklore cashysuposa la substitucioacute del vell paradigma pel nou cietat Als passadissos del metro arribar a tenir aquesta diferent conjunt destudis etnomusicoloshy aixo difiacutecilment ho trobarem a la talaacuten iquestideologiacutea o ciencia

en laquoActas del Segundo en el cas de lEtnomusishy una veritable cantera per a letshy visioacute de lEtnomusicologia per a gics que escapen a aquesta geshy realitat que ens envolta Una Congreso de Antropoloshycologia durant aquestes nomusicoleg urba hi trobarem la nostra investigacioacute eacutes prou neralitzacioacute soacuten gairebeacute nuls cosa eacutes centrar un estudi sobre giacutearaquo Madrid 1985 ppdarreres decades sembla una manera dentendre lactivishy clara Aquesta importancia no es aquells que mostren una verishy temes que ja interessaven al 118-119 Tot i aixiacute menshyeacutesser que shagi tendit tre que aquesta darrera meacutes aviat a la coexistenshy tat del muacutesic un reguitzell de reshy redueix ni molt menys pero a la table preocupacioacute epistemoloshy folklore musical del segle passat disciplina ha fet en els cia de manera separada iacute pertoris que ens assenyalaran mera incorporacioacute de nous teshy gica16 Aquesta eacutes realment una una altra molt diferent pero eacutes darrers anys considerashysense massa comunicashy bona part deIs interessos musishy mes de recerca cosa que consshy criacutetica serios a que ens hem de la de continuar emprant una bles progressos en bona cioacute funcional deIs dos pashy part gracies a la implanshyradigmes etnomusicoloshy cals de la societat en quumlestioacute els tituiria una manera friacutevola denshy fer tots plegats i que sens dubte metodologia i unes idees que tacioacute de lAntropologiacuteagics La solucioacute daquest walkmans i un fil musical el conshy tendre el nou paradigma Els teacute molt a veure amb la feble insshy despreacutes de l evolucioacute soferta per en els ambits universitashyproblema constitueix un tingut del qual haura estat conshy seus assoliments de caire teoric titucionalitzacioacute de la disciplina lEtnomusicologia durant la seshy ris no es pot dir el mashydeIs grans reptes episteshy teix de tot el que pertocamologics que teacute lactual figurat amb unes idees molt conshy i metodologic han de poder sershy Aquestes mancances marquen gona part del nostre segle ja no lambit musical Etnomusicologia Eacutes evishy cretes sobre la finalitat que se li vir tambeacute a la llarga per millorar evidentment la nostra recerca de soacuten propies de lestat actual de la 17 Sobre aquesta proshydent que si a la llarga no ha encomanat Les possibilitats qualitativament els mateixos manera prou negativa Fer treshy disciplina blematica vegeu Bruno saconsegueix la fusioacute deshyfinitiva daquestes dues dones per a lEtnomusicologia ambits de recerca tradicionals ball de camp no implica tan soIs A causa principalment Nettl The Study of Ethnoshy

logy Twenty-nine Issues visions sobre el fet mushy de les societats postindustrials Precisament una de les manshy recollir dades sinoacute tenir unes daquesta manca de reflexioacute teoshy and Concepts Urbanashysical sera meacutes correcte no sexhaureixen pas amb el canees que pateix la nostra Etshy idees precises i racionalment rica un deIs perills que actualshy IChicago 1983 pp 149 i parlar de dues branques classic treball de camp a la rushy nomusicologia eacutes la poca imporshy justificades d allo que cal recoshy ment encara planen sobre lEtshy ss diferenciades que no pas 18 Sha dentendre el de paradigmes en el senshy ralia tancia que sha dona t a la llir Daltra banda no podem nomusicologia catalana rau en mot laquofolklorismeraquo com tit de Thomas Kuhn Ha de quedar molt clar que reflexioacute teorica i al millorament parlar de laquofuncionsraquo quan en el fet de no mantenir de manera aquell conjunt didees

l 102

103

~ ~~f~ ____I _

Literatura la MusiacutecoloBiacutea i tan simple pero exotica al capshy Noia shuar (Amazonia cultural trait of ours has been a havien quedat al marge de les lAntropoloBia laquoAixa Reshy davall- de les grans cultures equatoriana) ballant tota vista del Museu Etnoloshy separation of art from culture-asshy grans tradicions cultes Influenshy sola una de les musicals asiatiques gic del Montsenyraquo 4 a-whole [ ] we are very prone ciada per la Filologia del segle anomenades laquodanses 1991 pp 19-34 id LEtshy Amb el segon paradigma de to a consideration of music qua passat i per la incipient Musishy socialsraquo (ltltjantseacutematraquo)nomusicoloBia catalana al lEtnomusicologia aquesta visi6 davant la mirada un xicmusic outside of its cultural conshy cologia Historica aquella Etnoshyprimer terf de seBle XX a estranyada de la seva clarament etnocentrica del fetL Calvo (ed) laquoAportashy texto We are most likely to disshy musicologia considerava ben 10shy famz1ia LetnomusicoleB cions a la historiacutea de musical havia danar canviantcuss a song as an art form as gic entendre la muacutesica gairebeacute enreBistrava i fotoBrafiava lAntropologiacutea Catalana i gradualment Considerar la muacuteshypretty or ugly and why and in de manera exclusiva a partir deIs Hispanicaraquo Barcelona 1992 pp 130-165 Maria many other ways outside its seus laquotextos)) les fitxes pentashy sica com a cultura comporta unes Antonia Juan Folk Musiacutec principal cultural function))l1 gramades que anaven omplin els implicacions epistemologiques research and the developshy La curta definicioacute dEtnomushy arxius i que donaven base a lesshy realment importants Muacutesica no ment of EthnomusicoloBY in eacutes nomeacutes una combinaci6 esshyCatalonia since 1850 en sicologiacutea donada per Alan P tudi estructuralista dun sistema

tructurada de sonso DentradaMP Bauman (ed) laquoEushy Merriam laquoLestudi de la muacutesica tancat constituit uacutenicament per ropean Studies in Ethshy aixo vol dir que letnomusicolegcom a culturaraquo12 eacutes la millor mashy notes musicals ritmes i silencisnomusicology historical haura de prestar atencioacute a molts nera i meacutes senzilla a la vegada imitant aixiacute el tractament que la development and recent

meacutes aspectes que no pas uacutenicashytrendsraquo Wilhelmshaven de caracteritzar aquest nou pashy Linguumliacutestica donava al seu ambit 1992 pp 42-5l radigma de la recerca una deshy destudi ment a la transcripcioacute de la toshy

5 Cfr Christopher finici6 que per ella mateixa i coshy En base a lencasellament de nada o a linstrument musical Marshall Two ParadiBms

herentment amb totes les seves Eacutes evident que el fenomen de lafor Musiacutec A short History of totes les muacutesiques de la humashyIdeas in EthnomusicoloBY cultura no sexplica tan soIs aconsequumlencies implica -quasi es nitat segons el criteri de les oposhylaquoThe Cornell Journal of traveacutes de productes tangibles i des dun bon principi hom mosshypodria dir- un gir copernica en sicions occidentalno occidental Social Relationsraquo nuacutem concrets sinoacute que per comprenshy treacutes una forta preocupacioacute per la7 1972 pp 75-83 la concepci6 de la disciplina i cultano culta es depara per a

drel caldra recoacuterrer a tota una problematica epistemologica de6 En lestudi Enemy Aquesta liacuteniacutea de treball represhy lestudi de la muacutesica culta occishyWay Music (Cambridge senta una important reaccioacute dental la seva propia disciplina serie dimportants factors que la la disciplina i es veieacutes abocat a 1954) Mc Allester fou ha estat publicada a Stushy

un deIs pioners nordshy contra el tipus de recerca etnoshy -la Musicologia Historica- configuren Particularitzant desenvolupar un nou aparell dies in MusicoloBY 1935shydones en lambit musical shaushy teoric i metodologic El fet de 1975 BerkeleyLos Anshyamericans en lintent musicologica que fins aleshores mentre que lEtnomusicologia

dintegrar perspectives ran de tenir en compte aspectes comprendre la muacutesica laquocom a geles 1977predomiacutenava aquella investigashy shavia de fer carrec de tot allo antropologiques i musiacuteshy 9 FolksonB Style and

cioacute que basicament concebia la que no fos occidental o que no comel de laculturacioacute de lenshy cultura)) fa entendre la disciplina Culture Washingtoncologiques en un mateix culturacioacute maneres de difusioacute com alguna cosa meacutes que un mertreball muacutesica com a sistema tancat i fos culte D aquesta manera lEtshy 1968

7 La publicaci6 meacutes explicable per ell mateix on allo nomusicologia esdevingueacute el aprenentatge la recepcioacute la sigshy exercici derudicioacute 10 Les quatre confeshycaracteriacutestica daquest rencies que J Blackingnificacioacute conceptualitzacioacute del laquoEthnomusicology has the poshyque era important era el proshy producte dun mal dissimulat etshyetnomusicoleg eacutes sens aplega en el petit llibre dubte The AnthropoloBY of ducte musical estricte calia reshy nocentrisme tant horitzontal fet musical valoracions uacutes funshy wer to create a revolution in the How Musical is Man Music Evanston 1964 collir canltons transcriure-les com vertical La fixacioacute en el cioacute el proceacutes de creacioacute variashy worlds of music and music edushy (Seattle 1973) consti shyVegeu pero tambeacute Ethshy mesurar intervals i determinarshy producte musical en el laquotext)) bilitat hibridacioacute performance cation if it follows the implicashy tueixen una bona introshynomusicoloBY discussion ducci6 al nou paradigma and definition of the field ne les escales publicar canltoshy justificava plenament el reparshy etc i tambeacute les relacions entre tions of its discoveries and deshy etnomusicologic La pushylaquoE thnomusicologyraquo ners i dur a terme comparacions timent dambits destudi entre la la muacutesica i altres elements de la velops as a method and not blicaci6 es troba en curs nuacutem 4 1960 pp 107-114 entre les diferents cultures de Musicologia Historica i lEtnoshy cultura etnicitat mitjans de proshy merely an area of study I beshy de traducci6 al catala per i Definitions of Comparashy lEditorial deIs Estudis

manera meacutes o menys fidel a lesshy musicologia La complexitat i duccioacute poliacutetica religi6 lieve that ethnomusicologytive MusicoloBY and Ethshy Universitaris de Vic nomusicoloBY An Historishy perit inicial de la Musicologiacutea laquoprofunda musicalitatraquo duna Les mateixes circumstancies should be more than a branch of (EUMO) cal-Theoretical Perspective Comparada D aquesta manera cantata barroca no tenia pashy que han espurnejat el sorgiment orthodox musicology concerned 11 David P Mc AllesshylaquoEthnomusicologyraquo ter (The role of music insana configurant una disciplina rangoacute amb les formes laquosimples)) del nou paradigma -la justifishy with exotic or folk music itnuacutem 21 1977 pp 189- Western Apache culture) 204 -1Etnomusicologia- amb una que podiacuteem trobar entre les nosshy cada insatisfacci6 per lEtnoshy couId pioneer new ways of citat per A P Merriam

8 Charles Seeger sinshy idea molt clara dallo que havia tres canltons rurals o les deIs inshy musicologia precedent i la neshy analyzing music and music hisshy op cit (1964) p 30 teressa especialment per destudiar les laquomuacutesiques exotishy dis americans de la mateixa mashy cessitat de trobar altres metodes tory))13 12 Op cit (1977) p quumlestions depistemoloshy 204i objectius per a l estudi del feshy Aquesta diferent visioacute del fet gia de la disciplina La reshy ques)) ja fossin les deIs pobles no nera que tampoc no era 13 J Blacking op cit copilaci6 deIs seus escrits occidentals o les que a Occident comparable amb la muacutesica -no nomen musical- han fet que ja musical comporta dones de re- p4

100 101

~ ~-

del corpus conceptual i metoshy realitat volem dir laquousosraquo o laquofishy

Instrumentista de laquonigenkinraquo donant un recital a Kyoto L etnomusicaleg europeu tambeacute es preocupa per aquests estils de muacutesica culta oriental Com caldria anomenar lerudit japones interessat per lorgue barroc catala Musicaleg Etnomusicaleg

truc una altra consequumlencia imshy aquest segon paradigma que portant Si totes aquelles cateshy sanomena en ocasions laquoAntroshygories que a tall dexemple hem pologia de la Muacutesicaraquo14 pero que esmentat unes quantes liacutenies no eacutes de fet sinoacute una Etnomushymeacutes amunt soacuten pertinents per a sicologia compromesa al maxim la nostra disciplina resulta clar amb una visioacute culturalista del fet que la muacutesica que pot eacutesser etshy musical es tracta duna proposta nomusicologicament investi shy metodologica no pas sorgida de gada no es limita ni molt menys l Antropologia sinoacute de la mashya allo que ens teacute acostumats la teixa Etnomusicologia en la seva practica cientiacutefica deIs primers necessitat de superar una conshy

14 Vegeu Josep Martiacute etnomusicolegs Es pot fer treshy cepcioacute del fet musical massa esshyi Peacuterez Hacia una Antroshyball de camp a l Amazonia o a treta i reduccionista i que no pologiacutea de la Muacutesica les valls perdudes del Pirineu servia per tant per explicar-lolaquoAnuario Musicab nuacutem 47 1992 pp 195-225 Pero tambeacute sera possible de fer De fet la gran majoria deIs etshy

15 Siacute duna banda un treball de camp a les nostres nomusicolegs que en els anys aquest apropament ha sales dopera als concerts mulshy seixanta i setanta van veure la representat un notable

titudinaris de rock o als mateishy necessitat daquest nou parashyenriquiment per a lEtshynomusicologia de laltra xos passadissos del metro Una digma provenien del camp no es pot pas passar per representacioacute operiacutestica no imshy (etno)musicologic meacutes que no alt que ha generat una sishy plica tan soIs una partitura comshy pas de lantropologic Pero obshytuacioacute relativament inshycomoda dins de la discishy plexa sinoacute que tambeacute inclou vashy viament en voler entendre la plina Si dacord amb la lors usos funcions i tota una muacutesica com a cultura lapropashy dologic de la disciplina ja que nalitatsraquo17 no podem confondre 16 De fet es tracta terminologia de Thomas ritualitzacioacute ben idiosincrasica ment de lEtnomusicologia vers fins ara hom sha preocupat folklore amb folklorisme18 no duna criacutetica que cal fer Kuhn (The Structure of generalitzadament a la Scientific Revolution Chishy Els concerts de rock ens mostren lAntropologia resulta inevitashy principalment de laplegament i podem recoacuterrer a la idea de proshy disciplina del Folklore a cago 1962) la idea de com el fet musical pot articular ble15 de lelaboracioacute de treballs emishy duccions musicals laquopuresraquo o laquoetshy Catalunya Vegeu Joan paradigma cientiacutefic presshy grups concrets de la nostra soshy La importancia dones que pot nentment descriptius i dins del nicament genuYnesraquo quan de fet Prat i Caroacutes El folklore cashysuposa la substitucioacute del vell paradigma pel nou cietat Als passadissos del metro arribar a tenir aquesta diferent conjunt destudis etnomusicoloshy aixo difiacutecilment ho trobarem a la talaacuten iquestideologiacutea o ciencia

en laquoActas del Segundo en el cas de lEtnomusishy una veritable cantera per a letshy visioacute de lEtnomusicologia per a gics que escapen a aquesta geshy realitat que ens envolta Una Congreso de Antropoloshycologia durant aquestes nomusicoleg urba hi trobarem la nostra investigacioacute eacutes prou neralitzacioacute soacuten gairebeacute nuls cosa eacutes centrar un estudi sobre giacutearaquo Madrid 1985 ppdarreres decades sembla una manera dentendre lactivishy clara Aquesta importancia no es aquells que mostren una verishy temes que ja interessaven al 118-119 Tot i aixiacute menshyeacutesser que shagi tendit tre que aquesta darrera meacutes aviat a la coexistenshy tat del muacutesic un reguitzell de reshy redueix ni molt menys pero a la table preocupacioacute epistemoloshy folklore musical del segle passat disciplina ha fet en els cia de manera separada iacute pertoris que ens assenyalaran mera incorporacioacute de nous teshy gica16 Aquesta eacutes realment una una altra molt diferent pero eacutes darrers anys considerashysense massa comunicashy bona part deIs interessos musishy mes de recerca cosa que consshy criacutetica serios a que ens hem de la de continuar emprant una bles progressos en bona cioacute funcional deIs dos pashy part gracies a la implanshyradigmes etnomusicoloshy cals de la societat en quumlestioacute els tituiria una manera friacutevola denshy fer tots plegats i que sens dubte metodologia i unes idees que tacioacute de lAntropologiacuteagics La solucioacute daquest walkmans i un fil musical el conshy tendre el nou paradigma Els teacute molt a veure amb la feble insshy despreacutes de l evolucioacute soferta per en els ambits universitashyproblema constitueix un tingut del qual haura estat conshy seus assoliments de caire teoric titucionalitzacioacute de la disciplina lEtnomusicologia durant la seshy ris no es pot dir el mashydeIs grans reptes episteshy teix de tot el que pertocamologics que teacute lactual figurat amb unes idees molt conshy i metodologic han de poder sershy Aquestes mancances marquen gona part del nostre segle ja no lambit musical Etnomusicologia Eacutes evishy cretes sobre la finalitat que se li vir tambeacute a la llarga per millorar evidentment la nostra recerca de soacuten propies de lestat actual de la 17 Sobre aquesta proshydent que si a la llarga no ha encomanat Les possibilitats qualitativament els mateixos manera prou negativa Fer treshy disciplina blematica vegeu Bruno saconsegueix la fusioacute deshyfinitiva daquestes dues dones per a lEtnomusicologia ambits de recerca tradicionals ball de camp no implica tan soIs A causa principalment Nettl The Study of Ethnoshy

logy Twenty-nine Issues visions sobre el fet mushy de les societats postindustrials Precisament una de les manshy recollir dades sinoacute tenir unes daquesta manca de reflexioacute teoshy and Concepts Urbanashysical sera meacutes correcte no sexhaureixen pas amb el canees que pateix la nostra Etshy idees precises i racionalment rica un deIs perills que actualshy IChicago 1983 pp 149 i parlar de dues branques classic treball de camp a la rushy nomusicologia eacutes la poca imporshy justificades d allo que cal recoshy ment encara planen sobre lEtshy ss diferenciades que no pas 18 Sha dentendre el de paradigmes en el senshy ralia tancia que sha dona t a la llir Daltra banda no podem nomusicologia catalana rau en mot laquofolklorismeraquo com tit de Thomas Kuhn Ha de quedar molt clar que reflexioacute teorica i al millorament parlar de laquofuncionsraquo quan en el fet de no mantenir de manera aquell conjunt didees

l 102

103

~ ~~f~ ____I _

del corpus conceptual i metoshy realitat volem dir laquousosraquo o laquofishy

Instrumentista de laquonigenkinraquo donant un recital a Kyoto L etnomusicaleg europeu tambeacute es preocupa per aquests estils de muacutesica culta oriental Com caldria anomenar lerudit japones interessat per lorgue barroc catala Musicaleg Etnomusicaleg

truc una altra consequumlencia imshy aquest segon paradigma que portant Si totes aquelles cateshy sanomena en ocasions laquoAntroshygories que a tall dexemple hem pologia de la Muacutesicaraquo14 pero que esmentat unes quantes liacutenies no eacutes de fet sinoacute una Etnomushymeacutes amunt soacuten pertinents per a sicologia compromesa al maxim la nostra disciplina resulta clar amb una visioacute culturalista del fet que la muacutesica que pot eacutesser etshy musical es tracta duna proposta nomusicologicament investi shy metodologica no pas sorgida de gada no es limita ni molt menys l Antropologia sinoacute de la mashya allo que ens teacute acostumats la teixa Etnomusicologia en la seva practica cientiacutefica deIs primers necessitat de superar una conshy

14 Vegeu Josep Martiacute etnomusicolegs Es pot fer treshy cepcioacute del fet musical massa esshyi Peacuterez Hacia una Antroshyball de camp a l Amazonia o a treta i reduccionista i que no pologiacutea de la Muacutesica les valls perdudes del Pirineu servia per tant per explicar-lolaquoAnuario Musicab nuacutem 47 1992 pp 195-225 Pero tambeacute sera possible de fer De fet la gran majoria deIs etshy

15 Siacute duna banda un treball de camp a les nostres nomusicolegs que en els anys aquest apropament ha sales dopera als concerts mulshy seixanta i setanta van veure la representat un notable

titudinaris de rock o als mateishy necessitat daquest nou parashyenriquiment per a lEtshynomusicologia de laltra xos passadissos del metro Una digma provenien del camp no es pot pas passar per representacioacute operiacutestica no imshy (etno)musicologic meacutes que no alt que ha generat una sishy plica tan soIs una partitura comshy pas de lantropologic Pero obshytuacioacute relativament inshycomoda dins de la discishy plexa sinoacute que tambeacute inclou vashy viament en voler entendre la plina Si dacord amb la lors usos funcions i tota una muacutesica com a cultura lapropashy dologic de la disciplina ja que nalitatsraquo17 no podem confondre 16 De fet es tracta terminologia de Thomas ritualitzacioacute ben idiosincrasica ment de lEtnomusicologia vers fins ara hom sha preocupat folklore amb folklorisme18 no duna criacutetica que cal fer Kuhn (The Structure of generalitzadament a la Scientific Revolution Chishy Els concerts de rock ens mostren lAntropologia resulta inevitashy principalment de laplegament i podem recoacuterrer a la idea de proshy disciplina del Folklore a cago 1962) la idea de com el fet musical pot articular ble15 de lelaboracioacute de treballs emishy duccions musicals laquopuresraquo o laquoetshy Catalunya Vegeu Joan paradigma cientiacutefic presshy grups concrets de la nostra soshy La importancia dones que pot nentment descriptius i dins del nicament genuYnesraquo quan de fet Prat i Caroacutes El folklore cashysuposa la substitucioacute del vell paradigma pel nou cietat Als passadissos del metro arribar a tenir aquesta diferent conjunt destudis etnomusicoloshy aixo difiacutecilment ho trobarem a la talaacuten iquestideologiacutea o ciencia

en laquoActas del Segundo en el cas de lEtnomusishy una veritable cantera per a letshy visioacute de lEtnomusicologia per a gics que escapen a aquesta geshy realitat que ens envolta Una Congreso de Antropoloshycologia durant aquestes nomusicoleg urba hi trobarem la nostra investigacioacute eacutes prou neralitzacioacute soacuten gairebeacute nuls cosa eacutes centrar un estudi sobre giacutearaquo Madrid 1985 ppdarreres decades sembla una manera dentendre lactivishy clara Aquesta importancia no es aquells que mostren una verishy temes que ja interessaven al 118-119 Tot i aixiacute menshyeacutesser que shagi tendit tre que aquesta darrera meacutes aviat a la coexistenshy tat del muacutesic un reguitzell de reshy redueix ni molt menys pero a la table preocupacioacute epistemoloshy folklore musical del segle passat disciplina ha fet en els cia de manera separada iacute pertoris que ens assenyalaran mera incorporacioacute de nous teshy gica16 Aquesta eacutes realment una una altra molt diferent pero eacutes darrers anys considerashysense massa comunicashy bona part deIs interessos musishy mes de recerca cosa que consshy criacutetica serios a que ens hem de la de continuar emprant una bles progressos en bona cioacute funcional deIs dos pashy part gracies a la implanshyradigmes etnomusicoloshy cals de la societat en quumlestioacute els tituiria una manera friacutevola denshy fer tots plegats i que sens dubte metodologia i unes idees que tacioacute de lAntropologiacuteagics La solucioacute daquest walkmans i un fil musical el conshy tendre el nou paradigma Els teacute molt a veure amb la feble insshy despreacutes de l evolucioacute soferta per en els ambits universitashyproblema constitueix un tingut del qual haura estat conshy seus assoliments de caire teoric titucionalitzacioacute de la disciplina lEtnomusicologia durant la seshy ris no es pot dir el mashydeIs grans reptes episteshy teix de tot el que pertocamologics que teacute lactual figurat amb unes idees molt conshy i metodologic han de poder sershy Aquestes mancances marquen gona part del nostre segle ja no lambit musical Etnomusicologia Eacutes evishy cretes sobre la finalitat que se li vir tambeacute a la llarga per millorar evidentment la nostra recerca de soacuten propies de lestat actual de la 17 Sobre aquesta proshydent que si a la llarga no ha encomanat Les possibilitats qualitativament els mateixos manera prou negativa Fer treshy disciplina blematica vegeu Bruno saconsegueix la fusioacute deshyfinitiva daquestes dues dones per a lEtnomusicologia ambits de recerca tradicionals ball de camp no implica tan soIs A causa principalment Nettl The Study of Ethnoshy

logy Twenty-nine Issues visions sobre el fet mushy de les societats postindustrials Precisament una de les manshy recollir dades sinoacute tenir unes daquesta manca de reflexioacute teoshy and Concepts Urbanashysical sera meacutes correcte no sexhaureixen pas amb el canees que pateix la nostra Etshy idees precises i racionalment rica un deIs perills que actualshy IChicago 1983 pp 149 i parlar de dues branques classic treball de camp a la rushy nomusicologia eacutes la poca imporshy justificades d allo que cal recoshy ment encara planen sobre lEtshy ss diferenciades que no pas 18 Sha dentendre el de paradigmes en el senshy ralia tancia que sha dona t a la llir Daltra banda no podem nomusicologia catalana rau en mot laquofolklorismeraquo com tit de Thomas Kuhn Ha de quedar molt clar que reflexioacute teorica i al millorament parlar de laquofuncionsraquo quan en el fet de no mantenir de manera aquell conjunt didees

l 102

103

~ ~~f~ ____I _

-

de diversos grups Per uacuteltim la cosa que no sabem encara benclara les necessaries distancies nalraquo coincidint aixiacute plenament entre ciencia i folklorisme Es amb els punts de mira del folkshy quumlestioacute sobre la laquocatalanitatraquo beacute que eacuteso

dunes muacutesiques ens ha de fer Com a resultat de totes aquesshytracta dun fet comprensible beacute lorisme Restringir daquesta pensar a la forra sobre la proshy tes insuficiencies conceptualsque en absolut justificable EIs manera el seu camp d estudi i

primers interessos erudits ver s la fer-la viure a la vegada desshy blematica de qui eacutes o no eacutes cashy sempre hi ha el perill dhaver de muacutesica tradicional del paiacutes sorshy quena a les noves concepcions tala quumlestioacute de sang De menshy recoacuterrer a un eteri laquoesperit cashygiren precisament gracies al de lEtnomusicologia equival a talitat De viure i treballar al talaraquo de ressonancies herderiashyfolklorisme del segle passat donar-li mol tes facilitats perque paiacutes Sigui quina sigui la nostra nes per justificar les nostres reshyD altra banda sempre que el caigui en errors conceptuals que resposta preferida dubto que cerques o que sigui la laquointuYcioacuteraquo folklorisme sigui una realitat soshy en lactualitat ja no ens podem avui dia hi hagi alguacute que encara o l laquoinstintraquo allo que determini

cregui que es tracta duna quumlesshy lambit destudi duna practicacial eacutes ben logic que aquest feshy permetre Encara avui dia no 20 Uuiacutes Millet Recenshytioacute de cognoms En laspecte mushy que sautoanomena cientiacuteficanomen i lEtnomusicologia comshy sha definit que eacutes el que cal conshy sioacute al III volum deIs Mashysical i pel que fa a la catalanitat Tal com deia Lluiacutes Millet tot reshy terials de rObra del Canshyparteixin una serie d objectius siderar com a laquomuacutesica tradicioshy

iexcloner Popular decomuns A l etnomusicoleg li pot nal catalanaraquo Per comenrar la potser seria meacutes intelmiddotligent de ferint-se a la muacutesica tradicional Catalunya laquoRevista Mushypensar en criteris com el de la catalanainteressar el descobriment duna tradicioacute es troba gairebeacute alla on sical Catalanaraquo nuacutem

dansa rural considerada pershy l etnomusicoleg vol que es trobi rellevancia social o similars que laquoEs linstint meacutes quel rahoshy 333 1931 p 356 21 Recensioacute sobreduda i a un esbart de dansa li Quants anys calen perque pushy no pas basar-se en pedigreacutes meshy nament lo quens diu lo que es

lobra de Felip Pedrell Lapodra interessar dincorporar al guem considerar una canroacute com lodics que en haver perdut la propriament nostre o no ho esraquo21 canfoacute popular catalana la

seva partida de baptisme origishy De la mateixa manera detershyseu repertori coreografic aquesta a tradicional Podem creure liacuterica nacionalitzada i robra nal esdevenen inquumlestionables minar allo que eacutes laquopopularraquo va de lOrfeoacute Catala laquoRevistamostra de laquocultura tradicionalraquo realment que lactual muacutesica poshy

Musical Catalanaraquo nuacutemrecuperada Nogensmenys que pular moderna ha sorgit per geshy La procedencia de la melodia de sovint acompanyat de determishy

34 1906 p 195 la nadala El desembre congelat no nades actituds que ignoren unahi hagi dhaver punts de conshy neracioacute espontania Pins fa poc 22 Joan Amades i Geshyeacutes catalana i en canvi la canroacute miacutenima logica cientiacutefica lats Folklore de Catalunyatacte entre aquests dos ambits no es parlava sovint de l argument

Canfoner Barcelona 1982 treu responsabilitat a linvestishy de la tradicioacute oral o aural per deshy eacutes presentada arreu del nostre laquoAquelles canrons que per (la ed 1951) p 38 paiacutes com laquotradicional catalanaraquo qualsevulla circumstancia poshygador perque en la seva activitat limitar el nostre ambit destudio 23 Evidentment es

pugui distingir-Ios convenientshy La validesa daquest criteri no eacutes No hi ha res a dir Daltra banda den eacutesser datades i sembla que tracta duna idea malenshyI tesa sobre la rellevanciamento El folklorisme constitueix pas pero absoluta sinoacute molt reshy les laquorondenyesraquo que es canten en sen pot deduir la procedencia o I heuriacutestica de la circumsshyvalors actituds i conducshy un fenomen social fermament lativa 19 A Europa per exemple terres lleidatanes tampoc no teshy lautor perden sens dubte una tanda de lanonimat Eacutestes que fan referencia a nen origen catala pero malgrat part de llur valor i atraccioacuteraquo22ruacutes social i conscient del arrelat en la nostra coJlectivitat sense lajut deIs fulls populars perfectament logic que

folklore Com a introducshy en absolut censurable malgrat la impresos moltes canrons que tenen rellevancia social com Joan Amades expressa aquesta lanonimat constitueixi una caracteriacutestica propiacioacute a la problematic a del connotacioacute negativa que sovint daquelles que avui dia consishy la nadala suara esmentada la idea de manera molt prudent i del llegat musical quefolklorisme musical veshy

geu Josep Martiacute i Peacuterez rep la denominacioacute pero que en derem tradicionals no shaurien nostra Etnomusicologia les ha diu que aquestes canrons de les anomenem laquopopular-trashyEl Folklorismo Anaacutelisis de cap moment cal confondre amb popularitzat mai La tradicioacute oral considerat com laquola mala herba quals es poden fixar els seus oriacuteshy dicionalraquo En el cas

d aquelles caniexclons queuna tradicioacuten laquopret-a-porshyciencia El folklorisme pot anar eacutes aixiacute mateix importantiacutessima forastera que ha malmes el camp gens perden nomeacutes laquouna part del shan anat cantant a trashyterraquo laquoAnuario Musicab a la cacera d arcaismes duna en la transmissioacute a traveacutes de les de la canroacute antiga i caracteriacutesshy seu valorgt~ Pero sovint la laquopeshy veacutes de generacions quenuacutem 45 1990 pp 317shy

352 miacutetica puresa original dun conshy generacions de la muacutesica culta tica daquella comarca [Segarshy nalitzacioacuteraquo que reben aquestes shan difoacutes i que han esshy19 Sovint ha estat crishy cepte de catalanitat romantic qualsevol muacutesic sap ben beacute que ra]raquo20 melodies per part de letnomushy tat creades fora deIs cershy

ticada per foriexcla etnoshy eles cultes eacutes molt facil musicOlegs Vegeu per pero evidentment aquests no poshy no tot esta inclos a les partitures Per a lEtnomusicologia catashy sicoleg va molt meacutes enlla La veshy que sarribeacutes a perdre el exemple Charles Seeger den eacutesser mai els objectius duna A vui dia els modems grups de lana no crec que sigui prioritari ritat eacutes que quan aquest s adona nom de lautor ja que no The music process as a Juncshydisciplina que preteacuten copsar i rock tambeacute aprenen els seus reshy -ni tan soIs de massa importanshy per la raoacute que sigui que una de interessava ninguacute Pero tion in a context 01 Juncshy des que el mite romanticentendre la realitat musical pertoris mitjanrant el procedishy cia- posar-se a discutir sobre asshy les canrons que havien anat a tions dnter-American de la creacioacute colmiddotlectiva Institute for Musical Reshy duna cultura donada ment oralaural i la fixacioacute enshy sumptes de laquodenominacioacute dorishy parar al seu cabas i que en havia perdeacute la seva vigencia search Yearbookraquo nuacutem Pins ara lEtnomusicologia cashy registrada daquests repertoris genraquo Pero meacutes preocupant eacutes en pres en un primer moment per niacutenguacute no posa ja en 2 1966 p 21 Jacques dubte el fet que en elstalana sha preocupat gairebeacute de no exclou ni molt menys la vashy canvi el fet que sorienti la raoacute laquotradicionalraquo teacute un autor conshyChailley La musique et le oriacutegens de tota caniexcloacute es Signe Lausana 1967 pp manera exclusiva per l estudi de riabilitat deIs productes musicals deacutesser duna disciplina en una cret la seva reaccioacute meacutes tiacutepica eacutes trobi una autoriacutea conshy109-119 lanomenat laquorepertori tradicio- quan aquests es difonen a partir deliminar-la de la recopilacioacute creta Si reconeixem

104 105l

doncs lexistencia meacutes o menys reculada en el temps daquest creador lanonimat -malgrat que sovintegi per les circumsshytancies de la difusi6- no ha deacutesser considerat una condici6 necessaria del producte folkloric A meacutes en aquesta desmeshysurada importancia doshynada a lanonimat hom no distingeix entre lanoshynimat absolut i el relatiu En el primer cas lautoshyria de la can~6 shaura perdut indefectiblement El segon cas en canvi implica que tot i que el nom de lautor sigui desshyconegut per a la memoria colectiva pot arribar a eacutesser determinat per linshyvestigador Si la can~6 en quumlesti6 sencabeix dins del patr6 formal i contexshytual propi de la producshyci6 considerada popularshytradicional la particulashyritat que tingui autor coshynegut o no no eacutes relleshyvant Eacutes cIar que el fet que es determini les seshyves circumstancies de naixen~a implica negarshyli els oriacutegens boirosos i Ilunyans en el temps que tan sovint sassocien al llegat tradicional Pero aixo ja s6n figues dun alshytre panero

24 Henri Davenson Le livre des chansons ou Introshyduction a la Chanson Poshypulaire Fran~aise Neuchashytel 1944 p 27

25 Sobre aquesta proshyblematica vegeu per exemple Steve Jones Rock Formatiacuteon Music Technology and Mass Comshymunication Newbury Park (California) 1992

106

malgrat que tant per les caracmiddot teriacutestiques formal s com per luacutes com per la rellevancia social aquella can~6 no es distingeixi en res de les que es consideren acceptables En un can~oner laquotradicionalraquo totes les can~ons han deacutesser laquoanonimesraquo23

No cal dir que la denuacutencia a aquesta excessiva confian~a en la intuicioacute o en linstint que marca criteris en la recerca etshynomusicologica ja fa temps que ha estat formulada

laquoNaturellement le plus soushyvent le folkloriste [ ] croit poushyvoir distinguer intuitivement les importations urbaines de la veacuteshyritable chanson populaire celle qui appartient essentiellement au peuple cest quil reste le plus souvent asservi a une theacuteoshyrie dorigine romantique qui rashymenant le probleme de lessence a la question de lorigine supshypose que la seule vrai chanson populaire est celle qui est sortie du peuple qui est une creacuteation originales du milieu popushylaireraquo24

La negativitat daquesta manca de solidesa en el corpus teoric de la nostra disciplina va molt meacutes enlla de significar una mera potineria de formalisme conceptual El seu vertader perill rau en el fet que pot arribar a desautoritzar la cientificitat dunes activitats determinades que es pot arribar a bastir un geshygant amb peus de fang que comptat i debatut no sigui uacutetil per explicar una realitat donada Dit de manera senzilla i planera que tot aquest edifici etnomusishycologic falli com a ciencia

Guiats per aquest ltdnstintraquo que suara criticava es va formant un corpus de muacutesica tradicional cashytalana el qual es presta molt fashycilment que s arribi a entendre de manera expliacutecita o tacita com una mena de sistema tancat talshyment com si prengueacutessim en consideraci6 el fet musical duna tribu selvatica amada de tot altre tipus de coHectiu huma amb l agreujant pero que els eleshyments que formarien aquest sistema musical catala haurien estat triats de manera (ideologishycament) ltdntuitivaraquo i no trobats en natura Una cosa eacutes delimitar analiacuteticament un ambit de coshyneixement per raons pragmatishyques destudi una altra pero eacutes creures que les liacutenies demarcashydores d aquest ambit s6n natushyrals

No desitjaria en absolut que es veieacutes un rerafons iconoclasta en totes aquestes reflexions El conshycepte de laquomuacutesica tradicional cashytalanaraquo esta realment poc defishynit pero malgrat tot el continuarem emprant sense esshycandalitzar-nos massa de la mashyteixa manera que tambeacute ens sershyvim deIs termes laquopopularraquo o laquotradicionab termes difusos poshylisemics i incomodes que es poshyden utilitzar de moltes maneres diferents i que s6n per tant de poca utilitat heuriacutestica Pero cau precisament dins de les nostres responsabilitats deacutesser molt conscients de les limitacions del concepte i sobretot tambeacute del perill que representa usar-lo com a estri conceptual i amb valor determinatiu a lhora de fixar els ambits de la nostra disciplina

I

l

J quan es tracta duna idea no deshyfinida massa deutora de criteris intuitius i el meacutes possible deIs casos molt meacutes fidel a lesperit folklorista que al cientiacutefico

Resumint doncs el contingut daquest article crec que moltes de les noves perspectives suscepshytibles dinteressar la nostra Etshynomusicologia soacuten de ben facil1 deduccioacute si ens prenem de mashy

fl nera seriosa el fet que lepoca que vivim eacutes molt diferent a la que va pertanyer als primers etshynomusicolegs i que per tant la nostra percepci6 vers el fet mushy

sical sha dadequar a la nova realitat SoIs cal pensar per exemple en la difusi6 generalitshyzada del casset musical Tot etshynomusicoleg eacutes conscient de la gran significacioacute que tingueacute per a la nostra disciplina la invencioacute del fonograf En canvi sovint sembla que ignorem lenorme transcendencia que tenen les modemes tecnologies del so en la configuracioacute del nostre pashynorama musical actual A vui dia la cari~6 -tradicional o moshyderna- tambeacute es difon s apren i es frueix a traveacutes de la radio la

Indiacutegena de Catalunya (ltltconcertistaraquo) considerat com un deis millors experts de muacutesica tribal catalana dlaquoorgueraquo un instrument iacutentimament relacionat amb les creen ces i cerimonies religioses daquest poble A la foto despreacutes dhaver fet sonar el gegantiacute aerofon el ((concertistaraquo fa la tradicional salutacioacute ritual davant llaquoaplaudimentraquo (acte daprovacioacute expressat per un ritmat i sorolloacutes picament de mans) dun grup de persones (ltltpuacuteblicraquo) les quals escoltaren immobils (1) i assegudes a leuropea en bancs de fusta un conjunt de sons organiacutetzats distribuits en diverses tandes (ltltobresraquo) procedents -segons ellsshydeis seus miacutetics avantpassats (Cabanilles Antoni Soler etc)

26 El karaoke eacutes una invenci6 japonesa que d6na les possibilitats de cantar a tothom qui ho desitgi amb acompanyashyment musical professioshynal En principi es tracta de la mateixa idea deIs enregistraments comershycials en els quals sha elishyminat la part del solista per tal que els estudiants de muacutesica puguin pracshyticar aquells passatges amb el seu instrumento El karaoke pero es destina a qualsevol tipus de puacuteshyblic i proporciona lacompanyament musishycal de les can~ons enreshygistrat en viacutedeo de mashy

l 107

J tiacutefica i practica folkloriacutestica asshy id LEtnomusicologia catalana Entre la

Literatura la Musicologia i IAntropologia comercialitzaci6 de les cintes enshy els seus objectius dinvestigaci6 registrades o del viacutedeo musical una serie de fenomens que tot pecte que crec cal considerar de

laquoAixa Revista del Museu Etnologic del nera que al mateix temps i els processos de creaci6 en la i tenir formalment elements mushy primordial importancia Montsenyraquo nuacutem 4 1991 pp 19-34 que la pantalla ofereix un muacutesica popular moderna han sicals tals com ritme i melodia id LEtnomusiacutecologia catalana al primer repertori divers dimatshy terf de segle xx en L Calvo (ed) laquoAporshysofert un canvi drastic gracies a no s6n emicament consideratsges tambeacute va donant grashy tacions a la historia de l Antropologiadualment el text de la luacutes de les darreres innovacions com a muacutesica Si avui dia doncs Catalana i Hispanicall Barcelona 1992

Bibliografiacan~6 que el cantaire esshy de lenginyeria del SO25 En molshy tenim estudis sobre els missatges pp 130-135 pontani anira entonant AMADES I GELATS Joan Folklore de id Hada una Antropologiacutea de la Muacutesicates ocasions el radio-casset a pishy que emeten els tam-tams afrishyamb lajut dun microfon Catalunya Canfoner Barcelona 1982 (la laquoAnuario Musicalraquo nuacutem 47 1992 pp El karaoke es practica acshy les que es fa sonar enmig duna cans o sobre els laquollenguatgesraquo a ed 1951) 195-225

AYATS Jaume laquoTroupes franfaises hors tualment tant en locals reuni6 de jovent pot rebre sishy base de xiulets propis de tantes MC ALLESTER David P Enemy Way comercials (discoteques

J du golferaquo Profeacuterer dans la rue les slogans milars usos i funcions als que teshy arees geografiques l etnomusishy Musiacutec Cambridge 1954 sales de festa bars etc) de manifestation laquoEthnologie Fran~aiseraquo MERRIAM Alan P Etnomusiacutecologynia abans el muacutesic del grupo Que coleg actual tambeacute es pot inteshycom en les cases parti shy nuacutem 22 1992 pp 348-367 discussiacuteon and defiacutenition of the fiacuteeld laquoEthshyculars si beacute eacutes cert que en algunes cirshy ressar pels slogans de les manishy ARVIDSSON Alf Studien zur Popularshynomusicologyraquo nuacutem 4 1960 pp 107shy27 Vegeu per exemple musik Schwedens laquoJahrbuch fur Volksshycumsamcies les can~ons esponshy festacions reivindicatives 3o

114la publicaci6 de Peter liedforschungraquo nuacutem 37 1992 pp 81shy id The Anthropology of Music Evansshytanies han emmudit perque la Evidentment els objectius dunaManuel Popular Musics of 90 ton 1964the Non-Western World laquomuacutesica enllaunadaraquo els ha Etnomusicologia catalana poden BLACKING John How Musical iacutes Man id Defiacutenitions of NComparative Musico-Nova York 1988 Llnsshy Seattle 1973 guanyat la batalla tambeacute poden anar molt meacutes enlla deIs que fixa 10gyN and NEthnomusiacutecologyN An Historicalshytitut de Musicologia de la CARBONELL Jaume El Canfoner PoshyTheoretical Perspective laquoEthnomusicoshysorgir noves situacions on la tecshy el laquopareraquo de la nostra disciplina Universitat de GOteborg pular de Catalunya retrobat laquoLAven~lI logyraquo nuacutem 21 1977 pp 189-204 (Suecia) ja fa meacutes de nica sadapti a les necessitats hushy Felip Pedrell nuacutem 149 1991 pp 18-22 MILLET Lluiacutes Recensi6 al III volum

CHAILLEY Jacques La musique et lequinze anys que treballa manes de cantar Avui dia el kashyUna percepci6 apropiada de la deIs Materials de lObra del Can~oner Poshysobre aquesta problemashy Signe Lausana 1967raoke26 ja ha sobrepassat el seu realitat que ens envolta pot geshy pular de Catalunya laquoRevista Musicaltica Vegeu un bon resum CRIVILLEacute I BARGALLOacute Josep LEtshyCatalanall nuacutem 333 1931 p 356 de les investigacions sueshy paiacutes dorigen ha arrelat als Esshy nerar facilment linteres per nomusicologia catalana laquoRevista de Cashy id Recensioacute sobre lobra de Felip Peshyques sobre la muacutesica poshy tats Units d America iacute tot just ara nous ambits de recerca Tot i talunyall nuacutem 21 1988 pp 79-90 drell La canfoacute popular catalana la liacutericapular moderna en Alf Arshy DA VENSON Henri Le livre des chanshyes comen~a a iacutentroduir a Catashy aixo a nivell personal hom es nacionalitzada i lobra de IOrfeoacute Catalavidsson Studien zur sons ou Introduction a la Chanson Populaire laquoRevista Musical Catalanaraquo nuacutem 34Popularmusik Schwedens lunya LEtnomusicologia actual pot desinteressar daquests amshy Franfaiacutese Neuchatel 1944 1906 p 195dahrbuch fur Volksliedshy tambeacute es preocupa per les muacuteshy bits destudi tematicament meacutes FERREacute I PUIG Gabriel LEtnomusicoshyNETTL Bruno The Study of Ethnologyforschungraquo nuacutem 37 logia hispanica en les aportacions posteriors siques populars modernes27 per innovadors o de caire meacutes culshy Twenty-nine Issues and Concepts1992 pp 81-90 a Higiacuteni Angles laquoRecerca Musicologicaraquo UrbanaChicago 1983 la rellevancia de les noves tecshy turalista Es pot continuar avui28 Vegeu a tall IX-X 1989-90 pp 207-248 PRAT I CAROacuteS Joan El folklore catashydexemple lestudi ja cishy nologies del S028 o per la imporshy diacutea la recerca de la muacutesica trashy -

HOSOKA W A Sht1hei Woacutekuman no laacuten iquestideologiacutea o ciencia en laquoActas del Seshytat dSteve Jones o tambeacute shujigaki [La retorica del Walkman]tancia del fet musical en els imshy dicional europea de tall preinshy gundo Congreso de Antropologiacutearaquo MashySht1hei Hosokawa Woshy Tokyo 1981 migrats29 dustrial i estar interessat en la drid 1985 pp 110-120 kuman no shujiacutegaku [La JONES Steve Rock Formation Musiacutec SEEGER Charles The musiacutec process as retorica del Walkman] En la recerca dambits destudi descripci6 formalista o en lelashy Technology and Mass Communication a function in a context of functiacuteons laquoIntershyToquio 198I que tinguin rellevancia social no boraci6 de can~oners Pero la Newbury Park (California) 1992 American Institute for Musical Reshy29 Es tracta dun tema JUAN Maria Antonia Folk Musiacutec reshycal tampoc que ens restringim concepcioacute i lelaboraci6 search Yearboob nuacutem 2 1966 pp 1shydinvestigacioacute ja classic search and the development of Ethnomusishy36per a lEtnomusicologia i sempre al concepte que la nostra daquests mateixos treballs poshycology in Cataloniacutea since 1850 en MP id Studies in Musicology 1935-1975que ates el panorama acshy cultura teacute de laquomuacutesicaraquo o de laquofet den millorar sensiblement si no Baumann (ed) laquoEuropean Studies in BerkeleylLos Angeles 1977 tual de grans moviments Ethnomusicology historical developshymusicalraquo Precisament i de mashy signora laportacioacute teorica

migratoris ofereix grans ment and recent trendsll Wilhelmshashynera especial a partir del desenshy daquella produccioacute cientiacuteficapossibilitats per a lenshy ven 1992 pp 42-5 I cara incipient Etnomusishy volupament de lAntropologia que directament o indirectashy KUHN Thomas The Structure of Scienshycologia aplicada cognitiva o de lEtnociencia lEtshy ment esta relacionada amb el seshy tifiacutec Revolution Chicago 1962

30 Vegeu sobre aixo LOMAX Alan Folksong Styole and Culshynomusicologia sha distingit per gon paradigma etnomusicologicJaume Ayats laquoTroupes ture Washington 1968shyfranfaises hors du golferaquo voler entendre tambeacute altres conshy A meacutes a meacutes el mateix enfortiacuteshy MANUEL Peter Popular Musics of the

Profeacuterer dans la rue les sloshyceptes de laquomuacutesicaraquo estranys a la ment del corpus conceptual i Non-Western World Nova York 1988 gans de manifestation MARTf 1 PEacuteREZ Josep El folklorismo nostra propia tradici6 de la mashy metodologic de la nostra EtnoshylaquoEthnologie Fran~aiseraquo Anaacutelisis de una tradicioacuten laquopret-a-porterraquonuacutem 22 1992 pp 348- teixa manera que ja molt abans musicologiacutea fara veure meacutes clara laquoAnuario Musicalraquo nuacutem 45 1990 pp 367 no dubta gaire a incorporar en la distinci6 entre practica cienshy 317-352

109108

l