Balanç i valoració de les eleccions agràries

Novetats de la DUN 2016

Revista informativa de JARC-COAG // Núm.132 //Gener-Febrer 2016 // Preu: 6€

Demandes a la nova consellera d’Agricultura

món rural 3

SUMARI

Revista Món RuralPRESIDENTFrancesc Boronat i Sans

Edita: Món Rural SLUD. Legal: B-21897-93

CONSELL DE REDACCIÓFrancesc Boronat, Isabel Vidal, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep Balsebre, Josep Bombardó, Raquel Escuder, Mireia Ramon

Amb el suport de:

COL·LABORADORSJordi Pedragós, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicenç Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Josep Rosera, David Rodríguez i Mireia Ramon

MAQUETACIÓ I PUBLICITATPasseig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 26 77 75 premsa2@jarc.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓUlldecona, 21-31 1er · 08038 BarcelonaTel. 93 451 03 09 · info@jarc.cat

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

28ACTIVITATS· Activitats territorials· Jornada cereals· Jornada assegurances de fruita· Jornada vinya

2624SOCI A SOCI·Jaume Molló, avicultor ecològic d’Alcarràs

ASSEMBLEA·Assemblea general de JARC-COAG al Món Sant Benet

5 12 18ACTUALITAT· Demandes nova consellera· Valoració eleccions· Novetats DUN 2016

AGRICULTURA· Maquinària fitosanitaris· Assegurança fruita seca· ‘Greening’ cítrics

RAMADERIA· Front comú sector oví· Venda directa conill· Taula sectorial llet

4 revista informativa de JARC-COAG

EDITORIAL

TERRA ALTAC/ del Forn, 4 Ed. Aurera • 43781 • La FatarellaTel. 606 456 349 • baixebre@jarc.cat

BAIX EBREPlaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 TortosaTel. 977 443 067 • baixebre@jarc.cat

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 LleidaTel. 973 278 080 • Fax. 973 275 358 • lleida@jarc.cat

PLA D’URGELL-URGELLC/ La Pau 15 bis. cantonada C/ Girona, Local 2 25230 MollerussaTel. 973 600 725 • plaurgell@jarc.cat

PALLARS / ALTA RIBARGORÇAAv. Espanya, 4 · 25620 TrempTel. i Fax 973 651 236 · pallars@jarc.cat

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 • 25720 Bellver de CerdanyaTel. i Fax. 973 510 858 • cerdanya@jarc.cat

BARCELONAC/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura)08038 BarcelonaTel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. info@jarc.cat

PENEDÈSEd. Centre Àgora - Polígon industrial Domenys II s/n 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • penedes@jarc.cat

OSONARonda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari08520 VicTel. i Fax. 938 892 413 • osona@jarc.cat

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n • 17001 GironaTel. 972 208 881 • Fax. 972 209 101 • girona@jarc.cat

TARRAGONAC/ Alcalde Joan Bertran, 34-38 1r • 43202 ReusTel. 977 847 007 • Fax. 977 312 358 • tarragona@jarc.cat CONCA DE BARBERÀC/ De Daroca, 1 Despatx 4 • 43400 MontblancTel. 638 123 273 • tarragona@jarc.cat

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig • 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 510 858 • alturgell@jarc.cat

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈSRaval Sant Jaume, 19 • 08280 • CalafTel. 938 681 125 • Calaf@jarc.cat

OFICINES COL·LABORADORES:

ECOGARROTXA SLBofill i Matas, 2. Baixos 3a. 17800 OlotTel. 972 273 276

AGROPREVENSIS SLCervantes, 625100 AlmacellesTel. 973 742 116

AGROMÓN SLLlobera, 2725280 SolsonaTel. 973 481 760

AGROSOLUCIONS 2.0Sant Pere 1-1925600 BALAGUERTel. 633 19 76 59

FrancescBORONAT President JARC

El passat 28 de febrer es van celebrar les eleccions per mesurar la representativitat agrària. Eren els primers comicis que es realitzaven sense l’existència de les cambres agràries. Abans de res, vull agrair al personal del DARP, als membres de les meses electorals i a tothom que ha fet possible que es desenvolupessin amb normalitat. Us dono les gràcies a tots els que heu votat i especialment els que heu dipositat la vostra confiança en JARC. No us

defraudarem!

Així mateix, vull destacar el gran esforç que ha fet tot l’equip de JARC, des del personal de l’orga-nització fins als membres del Consell Nacional, passant per les juntes territorials i cadascú dels socis. Sense tots vosaltres, res hauria estat possible.

Des de la nostra fundació el 1997, a JARC hem anat incorporant cada vegada més socis i aug-mentant la nostra representativitat a cadascuna de les cites electorals. Els resultats del 28 de febrer obren un nou panorama, en el qual JARC es consolida com una de les dues organitzacions repre-sentatives a Catalunya, superant el 27% de percentatge de vots i creixent un 4,4%, el doble que l’altra entitat. Per primera vegada, ens hem imposat a comarques com el Segrià i les Garrigues, on l’activitat agrària té un pes molt important, sent dels llocs on el cens agrari és més elevat.

Tot això ens omple de satisfacció. El nou escenari que han dibuixat les eleccions, en el que només dues organitzacions agràries tenen representativitat, fa que JARC-COAG sigui l’única organització agrària catalana que tingui veu i vot a Madrid i a Brussel·les.

Ara més que mai, els nostres objectius estan clars. Seguirem lluitant per trobar solucions a la crisi de preus que patim els agricultors i ramaders catalans. Per fer-ho, no ens cansarem de denunciar les males pràctiques d’alguns agents de la cadena alimentària, que perjudiquen els productors i fan que no ens puguem guanyar la vida amb la nostra activitat. A més, volem que es prioritzin els ajuts pels agricultors professionals, de forma que els productors de determinats sectors (fruita, horta, vinya, porcí, conill o ous) puguin rebre un suport econòmic per complementar la seva renda.

Com a sector estratègic per l’economia catalana, des de JARC seguirem demanant que les adminis-tracions garanteixin un pressupost amb línies d’ajuts ben definides pels Plans de Millora, la incorporació de joves, les mesures agroambientals i les Indemmnitzacions Compensatòries per a zones desfavorides. En definitiva, que s’assegurin els ajuts que van a la vena del productor.

No podem acceptar ni un moment més que determinats sectors, com el porcí o el cunícola, venguin les seves produccions per sota els costos de producció. Davant de les crisis de preus, s’han d’activar de forma eficaç mecanismes de retirada o d’emmagatzematge. Cal una estratègia d’anàlisi i anticipació als problemes de mercat. Com veieu, tenim molta feina al davant. I us puc assegurar que l’abordarem com sempre ho hem fet. Defensarem el nostre sector amb honestedat, responsabilitat i el compromís que hem adquirit amb el suport dels vostres vots. Gràcies!

EL NOSTRE COMPROMÍS AMB EL SECTOR AGRARI

Les nostres oficines

PASSEN CONSELLERS PERÒ ELS MATEIXOS PROBLEMES ES MANTENEN

ACTUALITAT

Meritxell Serret i Aleu va ser nomenada Honorable Consellera a mitjans de gener, substituint l’Honorable Conseller Ciuraneta, que havia substituït uns mesos abans l’Honorable Conseller Pelegrí.

Sembla un embarbussament, però el cert és que manca estabilitat per avançar en els temes importants, que s’eternitzen perquè s’han de tornar a treballar i cada govern vol posar el seu segell.

La Consellera ens explicà cap on treballarà el DARP a la Taula Agrària de 10 de febrer i va comparèixer davant la Comissió d’Agricultura del Parlament el dia 25 del mateix mes.

En primer lloc, Des de JARC-COAG li hem traslladat la necessitat que faci un pas decidit, no només de paraula, en defensa de les explotacions agràries professionals.

La principal preocupació és la manca de rendibilitat: preus baixos, no podem negociar, ni cap Administració ens defensa. La renda agrària i el nombre de professionals i d’explotacions disminueixen, malgrat esforços i inversions per a ser més competitius. Per cada inversió, el preu baixa i ens trobem més endeutats.

El sector boví de llet n’és un exemple: del 2000 al 2014 van tancar 1.100 explotacions a Catalunya, i des de l’abril de 2015 (eliminació de quotes) fins al desembre van tancar 28 explotacions. El més preocupant és que no s’ha dut a terme cap mesura estructural, i els ajuts a les explotacions només serveixen per a que es continuï pagant una misèria.

Això passa arreu: conill, fruita dolça, porcí, horta, ... Si no hi ha vo-luntat o capacitat d’actuar per defensar uns marges decents dins la cadena, cap ajut no podrà solucionar-ho. I aquest és el primer gran repte que ha d’atendre la Consellera.

D’altra banda, les mesures contingudes dins el PDR han de tenir molt present unes línies vermelles: joves, plans de millora, indemnit-zacions compensatòries, agroambientals i producció ecològica. Cal convocatòries que es puguin assumir i no generar falses expecta-tives i costos sense retorn. També pagar quan toca! Voldríem més pressupost per al DARP i el PDR, però el segon gran repte és ges-tionar de forma òptima el que es té, focalitzant-lo en professionals.

Món Rural 5

Són moltes les qüestions que cal continuar treballem: control de les poblacions de fauna salvatge, disminució de la fiscalitat (incloent IBI), millora de la seguretat a les explotacions, o infraestructures viàries que tinguin en compte les persones del territori, entre d’al-tres. I el Govern ha de donar respostes.

I què diu la Consellera? En resum, i com passava amb antecessors seus, les problemàtiques estan identificades, sap què s’ha de resol-dre, però no s’entreveu com es farà.

Els reptes per al DARP són el desenvolupament i millora del sector, i impulsar estructures d’Estat i el model d’agricultura que es vol per a la futura Catalunya.Alhora, vol que el DARP superi el paper de gestors de recur-sos (bàsicament, europeus) i atendre també qüestions com canvi climàtic o la visió social. En aquest sentit, es vol treballar en els eixos de competitivitat, sostenibilitat i internacionalització.

El DARP repensarà les línies estratègiques en base al model d’agri-cultura que es fixi, en tots els àmbits: ajuts, gestió de dejeccions, protecció del sòl agrari o aigua, per exemple. La Consellera també va anunciar la creació d’innombrables Agències o òrgans.

Matèries com preus, cadena alimentària, gestió de dejeccions, fo-rests, fauna, ... Totes molt importants i en què es detecta els pro-blemes, però sembla que el més calent és a l’aigüera pel que fa a les solucions.

Hem de començar gestionant el dia a dia, perquè potser no tin-drem explotacions a què aplicar el model que es decideixi.

Tampoc no s’ha deixat clar en què consistirà aquest nou model. Si hem de tenir més condicionants per fer la nostra activitat, com a mínim hem de ser coherents i demanar el mateix al producte que ve de fora.

Volem recordar que el Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea té la sostenibilitat de la població i la renda agrària com a principi, un principi que no s’està respectant. És la nostra primera gran demanda: si no ens guanyem la vida amb el treball, els ajuts de poc serviran. I la segona gran demanda: el suport públic ha de prioritzar els que som professionals.

10.000

6 revista informativa de JARC-COAG

Eleccions agràries: A Catalunya, els que més creixem, GRÀCIES A MOLTS

El dia 28 van arribar per fi les eleccions. Han es-tat molts mesos de treball dur, ja que s’eliminà les Cambres Agràries i una nova Llei ho regula ara tot. El nou sistema electoral ha comportat moltes in-cer teses i dificultats, que han pogut ser soluciona-

des o que caldrà esmenar per a properes eleccions.

Aquesta tasca no hagués estat possible sense l’esforç de molts de vosaltres, així com de l’equip que treballa a JARC.

Destaquem 4 dades

Si s’ha de destacar alguna dada dels resultats és que JARC és l’Organització que més ha crescut en representativitat (4,34 punt percentuals), i consolida un creixement constant en el temps.

El nostre resultat té encara més valor si tenim en compte que el cens i la par ticipació han disminuït (3.817 censats menys i 5,58 punts menys de par ticipació). Hem estat l’Or-ganització que més bé hem suportat aquest fet, perdent proporcionalment el menor nombre de suports. Gràcies a totes i tots els que heu continuat fent-nos confiança.

Informar-vos que ASAJA no ha arribat al 15% mínim que marca la Llei i perdrà la representativitat que fins ara tenia.

0

5.000

59,49

2011

53,91

2016

CENS VOTS PARTICIPACIÓ

ELECCIONS 2016 - CATALUNYA

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

010

203040506070

8090

10029.818

17.738

26.001

14.016

VOTS ASAJA

2011 2016 DIFERÈNCIA

ELECCIONS 2016 - CATALUNYA

2.705

Cal remarcar que la disminució del cens de persones que podien votar és, malauradament, un reflex de com evoluciona la població agrària, però també hem deixat constància que algunes que haurien d’haver votat no hi eren incloses.

0

2.000

-2.000

4.000

6.000

8.000

1.791

-914

4.089 3.839

-250

9.6157.926

-1.689

VOTS JARC VOTS UP

VOTS REBUTS PER CADA CANDIDATURA I VARIACIÓ

ACTUALITAT

món rural 7

2011 2016 VARIACIÓ

ALT PIRINEU I ARAN 42,83 34,63 -8,20

BARCELONA 17,59 20,41 2,81

CATALUNYA CENTRAL 23,06 27,58 4,52

GIRONA 25,81 26,92 1,11

LLEIDA 30,31 37,10 6,79

TARRAGONA 12,28 17,31 5,03

TERRES DE L’EBRE 7,80 10,92 3,11

Millorem a gairebé tot CatalunyaJARC hem guanyat representació a totes les Demarca-cions Territorials excepte l’Alt Pirineu i Aran, i ara s’ha d’analitzar aquests resultats. Però no només això, sinó que també hem guanyat nombre de vots a la Catalunya Central i Lleida.

Des del punt de vista comarcal, augmentem representativitat en 24 de 41 comarques. Cal tenir en compte la creació del Moianès (42ena) i requerirà d’una anàlisi específica. Destacar el Pla d’Urgell, el Segrià, la Conca de Barberà i l’Anoia, amb augments de més de l’11% en la representativitat.

Pel que fa a vots, n’hem guanyat en 12 comarques, fet remarcable en l’escenari de reducció de cens i participació. Afegir que, en bona part de les comarques, hem mantingut un nombre de vots més o menys estable.

A l’Alt Pirineu i Aran, hem disminuït representativitat a totes les comarques, excepte l’Alt Urgell i hem baixat en nombre de vots. Cal dir que continuem essent l’Organització més representativa a la Cerdanya i el Pallars Jussà.

A Barcelona, hem guanyat representativitat a l’Alt Penedès, al Maresme i al Vallès Occidental (on augmentem vot).

A la Catalunya Central, heu augmentat percentatge de representativitat a l’Anoia, el Bages i Osona, amb un destacable augment de vots a l’Anoia i Osona (tercera comarca amb més cens).

A la Demarcació de Girona, hem augmentat representació a l’Alt Empordà (amb un augment destacat de vots), la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès..

A Lleida, s’ha augmentat significativament representati-vitat en totes les comarques excepte la Segarra, i s’ha pujat en vots a la Noguera, el Segrià i l’Urgell. Destaca el Segrià, la comarca amb major cens (3.930) i on som l’organització de major representació amb un augment de més de 80 vots. També tenim la major representació a les Garrigues.

PERCENTATGE JARC

Valorem positivament els resultats que ens heu atorgat, ja que consoliden una línia ascendent i milloren la nostra posició davant les administracions. Ara és moment de fer una valoració del succeït a cada territori i de com han funcionat aquestes primeres eleccions amb la nova Llei. Us animem a analitzar el que ha passat al vostre poble o comarca i traslladar-ho als vostres representants a territori.

Agrair-vos novament l’esforç que heu fet i per dipositar la vostra confiança altre cop en JARC.

A Tarragona, hem guanyat força representativitat a totes les comarques ex-cepte el Priorat, i guanyat vots a l’Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà.

A les Terres de l’Ebre, s’ha guanyat representativitat en les quatre comarques i s’ha augmentat vots a Baix Ebre i Terra Alta.

Tots aquests resultats mostren una bona tasca general, i la implicació de mol-tes i molts de vosaltres.

250

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

298

847872

SEGRIÀ2011

930

573

SEGRIÀ2016

COMARQUES CENS VOTS VOTS %

ALT CAMP -116 -109 1 8,79

ALT EMPORDÀ -171 -207 4 6,06

ALT PENEDÈS -88 -96 -12 5,08

ALT URGELL -73 -63 -5 0,23

ALTA RIBAGORÇA 13 1 -11 -21,22

ANOIA -30 -65 27 11,36

BAGES -158 -83 -10 3,13

BAIX CAMP -200 -184 -8 2,15

BAIX EBRE -120 -140 16 4,60

BAIX EMPORDÀ -90 -146 -63 -7,16

BAIX LLOBREGAT -96 -119 -31 -3,13

BAIX PENEDÈS 14 -7 14 9,72

BARCELONÈS -32 -8 -3 -3,31

BERGUEDÀ -3 -12 -8 -1,56

CERDANYA -45 -77 -80 -12,05

CONCA DE BARBERÀ -51 -85 18 12,04

GARRAF -19 -14 -4 -3,78

GARRIGUES -140 -103 -1 7,22

GARROTXA -62 -51 -10 0,69

GIRONÈS -60 -69 -3 7,09

MARESME -338 -197 -14 1,36

MONTSIÀ -178 -234 -14 0,47

NOGUERA -187 -108 15 4,70

OSONA -134 -170 7 6,89

PALLARS JUSSÀ -50 -20 -29 -6,45

PALLARS SOBIRÀ 9 17 -6 -6,31

PLA DE L’ESTANY -37 -42 -7 -7,63

PLA D’URGELL -137 -74 -9 12,09

PRIORAT -96 -94 -28 -5,88

RIBERA D’EBRE -112 -95 -7 1,31

RIPOLLÈS -35 -58 -28 -6,74

SEGARRA -22 -72 -18 -3,04

SEGRIÀ -420 -323 85 12,06

SELVA -79 -87 -39 -1,49

SOLSONÈS -27 -47 -11 -1,29

TARRAGONÈS -105 -98 0 5,80

TERRA ALTA -178 -168 4 5,48

URGELL -18 -12 29 7,28

VALL D’ARAN 8 4 -5 -38,46

VALLÈS OCCIDENTAL -39 -56 1 8,33

VALLÈS ORIENTAL -229 -208 -20 -1,83

VARIACIÓ JARCVARIACIÓ TOTAL

VOTS ASAJA VOTS JARC VOTS UP

NOMBRE DE VOTS COMARCAL

8 revista informativa de JARC-COAG

món rural 9

ACTUALITAT

Acord amb el Consorci Forestal de Catalunya per millorar l’assistència de les explotacions agràries i forestals

El president de JARC-COAG, Francesc Boronat, i el del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), Rossend Castelló, van signar el passat 8 de febrer un acord de col·laboració entre les dues entitats. Aquest té com a objectiu millorar el servei als associats i reforçar la defensa de les explota-

cions professionals agràries i forestals de Catalunya. A més, també es cooperarà en àmbits com l’intercanvi d’informació i la coordi-nació estratègica.

L’acord vol promoure la gestió forestal sostenible i l’activitat pro-fessional agrària i facilitar el suport tècnic i organitzatiu. Es col·la-

borarà mitjançant l’intercanvi de coneixements i informació, alhora que es facilitarà l’accés dels socis als serveis de l’altra organització. També s’impulsarà la coordinació pel que fa a les polítiques que afecten els sectors agrari i silvícola, i en la defensa dels interessos dels seus associats.

A Catalunya, la superfície forestal supera el 60% del territori i ha anat en augment. Les explotacions professionals agràries i les silví-coles cerquen la professionalització, l’optima gestió i la seva rendi-bilitat. La signatura d’aquest marc de col·laboració vol incidir en els instruments que tenen a disposició pel seu treball.

Durant els darrer mesos hem treballat molts fronts en relació a la nova valoració cadastral de les construc-cions agràries situades en sòl rústic. L’objectiu és acon-seguir que s’ajusti a la realitat de cada explotació i a la situació del nostre sector, i sobretot, minimitzar l’im-

pacte sobre els tributs que s’estableixen a partir d’aquesta quantia.

En els últims mesos, ens hem reunit amb la Delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, la Sra. Maria Llanos de Luna, que amb ce-leritat va fer arribar les nostres peticions a la Direcció general del Cadastre, amb la qual hem mantingut una reunió de treball a Madrid per aconseguir que la nova valoració respecti les característiques de les nostres explotacions i tingui en compte la realitat de l’activitat agrària. Els representants del Ministeri d’Hisenda s’han compromès a atendre amb màxima urgència i rigor totes les al·legacions que es presentin, i si cal a revisar els criteris de valoració generals injustos.

També hem treballat el tema a nivell municipal, per aconseguir una baixada impositiva generalitzada de la quota de l’IBI. Ens hem reduït amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i amb l’Associa-ció Catalana de Municipis (ACM), que s’han compromès a tractar la situació amb els ajuntaments, recordant-los les eines que tenen per reduir l’impacte de les noves valoracions cadastrals.

Alguns ajuntaments catalans també han mostrat la seva predisposi-ció a disminuir la pressió impositiva arran de què els hi sol·licitéssim per carta. De fet, els varem recordar que l’article 74 de la Llei Gene-ral Tributària els hi permet regular una bonificació de fins al 95% de la quota íntegra de l’impost, o bé poden aplicar el coeficient mínim (entre el 0,3 i el 0,9) sobre els béns immobles en sòl rústic. Alguns dels ajuntaments que ja han mogut fitxa han estat els de Montmajor (Berguedà) baixat el coeficient fins al 0,40, Rajadell (Bages) fins al 0,63 i Torà (La Segarra) al 0,59.

Informar-vos que també hem aconseguit que PIMEC Agroalimen-tària recolzin les nostres propostes i les defensi allà on calgui. Mentre no aconseguim resoldre la problemàtica, picant a les portes que calgui, seguirem fent xerrades informatives, com les que fins ara hem fet a diferents municipis, perquè els que us trobeu davant una revisió cadastral pugueu reaccionar ràpid, podent al·legar tenint en compte els criteris que poden rebaixar la valoració (any de construcció, ma-terials de construcció, tipus de construcció, ús, etc).

Finalment, us animem a què, els que us trobeu davant d’una revalo-rització cadastral, us poseu en contacte amb qualsevol de les nostres oficines per tenir més informació sobre els aspectes que heu de tenir en compte en el moment d’al·legar.

Pressió perquè es rebaixi l’IBI de les construccions situades en sòl rústic

DUN 2016: NOVETATS I ASPECTES MÉS DESTACATS

ACTUALITAT

L’1 de febrer va iniciar-se la campanya de la DUN 2016, que acaba el 30 d’abril, amb un termini de modificacions esta-blert fins al 31 de maig. Sortosament, hi ha menys novetats que l’any 2015, que com sabeu va ser el primer en el qual s’aplicava la reforma de la PAC.

Per al 2016, cal destacar l’assignació dels drets de pagament base a tots aquells que siguin beneficiaris d’aquest ajut. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) està infor-mant a les persones beneficiaries del nombre de drets de paga-ment base definitiu, del seu import i de les regions assignades a ca-dascun dels drets. En alguns casos, no hi haurà l’assignació fins més endavant, i per tant, podria ser que alguns de vosaltres haguéssiu de tramitar la DUN sense tenir el número i valor exacte dels drets.

A Catalunya, s’han establert 12 regions diferents, distribuïdes en 35 comarques agràries i 4 tipologies de conreu (terres de cultiu de secà, terres de cultiu de regadiu, conreus permanents i pastures). S’ha de destacar que els drets assignats de cada regió només po-dran utilitzar-se en la mateixa.

El pagament base i el pagament verd

Al pagament base, hi ha el complement del pagament verd, que incrementa aproximadament un 52% el primer, i afecta tota la superfície admissible de l’ex-plotació. Les explotacions amb superfície de conreus permanents, agricultura ecològica i menys de 10 hec-

tàrees de conreu compleixen directament els requisits del paga-ment verd. Els que no hi tenen compliment directe han de tenir en compte la diversificació de conreus, establerta igual que la cam-panya 2015, el manteniment de pastures i la superfície d’interès ecològic (SIE) que, per considerar-se com a lleguminosa o guaret, no pot haver-ho estat el 2015, a excepció de l’alfals.

Duant la campanya DUN 2016, es podrà renunciar al règim de petits agricultors. Aquest destaca per ser voluntari pels perceptors que rebin fins a 1.250 € d’ajuts i implica que qui estigui inclòs no

està sotmès als requisits del pagament verd, controls en condicio-nalitat i no s’aplica la convergència interna dels drets de pagament base.

Per contra, els agricultors que vulguin continuar en aquest sistema hauran de mantenir el mateix nombre d’hectàrees admissibles que el nombre de drets de pagament base activats el 2015. En aquest règim, tampoc es podran fer cessions de drets, només els perme-sos per herències, jubilacions a familiars, cessaments o incapacitats de llarga durada. Considerant aquests factors, tots els inclosos per defecte en aquest règim poden sol·licitar la seva renúncia en el moment de fer la DUN, tenint en compte que no hi ha possible reingrés.

Destaquem que per la campanya 2016 no pagaran a aquelles per-sones que els correspongués menys de 200€ d’ajuts directes, i l’any 2017 aquesta limitació s’establirà en 300 €.

CULTIUS PERMANENTS PASTURES

10 revista informativa de JARC-COAG

món rural 11

DUN 2016: NOVETATS I ASPECTES MÉS DESTACATS

Les Solucions Agronòmiques Fitó en Reg i Fertilització aporten una informació de gran valor sobre les terres de conreu i ajuden als nostres agricultors a que a la presa de decisions sigui més ràpida i segura. La tecnologia adaptada a les necessitats particulars de l'agricultor permet augmentar la rendibilitat de les seves terres.

Solucions Agronòmiques

Solucions Agronòmiques + Panís POBOA YG =

RENDIBILITAT

Selva de Mar 111, 08019 Barcelona, España · Tel. 93 303 63 60 · www.semillasfito.com · info@semillasfito.com

· Gestió sostenible de zones humides: RENOVACIÓ· Gestió i recuperació de prats de dall: RENOVACIÓ· Millora dels hàbitats esteparis de la xarxa Natura 2000: RENOVACIÓ· Apicultura per a la millora de la biodiversitat: RENOVACIÓ· Sistemes alternatius a la lluita química: RENOVACIÓ· Producció integrada: RENOVACIÓ· Conservació de races autòctones: RENOVACIÓ I NOUS· Gestió de la fertilització: RENOVACIÓ I NOUS· Millora de prats i pastures de muntanya (PDR 2007-2013): RENOVACIÓ· Millora de prats i pastures amb ramaderia equina (PDR 2007-2013): RENOVACIÓ· RAMSAR: RENOVACIÓ· Agricultura ecològica: RENOVACIÓ, NOUS I VENEN PDR 2007-2013· Ramaderia ecològica: RENOVACIÓ· Millora i foment prats i pastures zones de muntanya: RENOVACIÓ· Compensació a les zones amb limitacions naturals o especifiques (anual) (IC): Sol·licitud anual oberta a qualsevol persona que compleixi els requisits.

Complement de joves agricultors

Es segueix mantenint el complement de joves agricultors i s’equiparen els requisits als mateixos que per l’assignació de drets de la Reserva Nacional pels joves: no tenir més de 40 anys, ser agricultor actiu (o dos anys per ser-ho), instal·lar-se per primera vegada en una explotació agrària o haver-ho fet en els 5 anys anteriors i exercir el control i la gestió de la mateixa, a més de tenir l’expedient favorable de l’ajut de primera instal·lació o acreditar un nivell de capacitació agrària suficient (enguany desapareix el requisit d’explotació agrària prioritària).

Pels ajuts associats al sector ramader, i més concretament a l’ajut asso-ciat per les explotacions d’oví i cabrum, és imprescindible la declaració censal a 1 de gener amb termini 29 de febrer del 2016 i declarar un mínim de moviments de sortida de xais i cabrits. S’ha de donar compli-ment a la normativa reguladora, que estableix almenys 0,4 xais o cabrits per femella reproductora o 100 litres de llet per cabra o 60 litres de llet per ovella.

Cessió de drets de pagament base

La cessió definitiva de drets de pagament base es podrà realitzar a partir de l’1 d’abril del 2016. És molt important estudiar detingudament cada cas, per establir quina és la millor manera de realitzar la cessió. Us recordem que els drets activats en règim de petits agricultors no són transmissibles. Si es volguessin cedir, s’hauria de fer abans la renúncia al règim mitjançant la DUN. En cas contrari, no s’aprovaria la cessió.

Pel que fa als ajuts agroambientals, a la DUN 2016 s’estableixen les 14 mesures següents amb indicació de si és renovació de compromisos de l’any anterior o està oberta a nous beneficiaris:

Pel que fa a les novetats dels ajuts a la competitivitat establerts dins el CGE, destaquem que les inversions col·lectives que s’accepten són les fetes per un mínim de dues persones que compleixin els requisits de beneficiari de l’ajut, no considerant-se col·lectives les realitzades per socis d’una mateixa entitat o entre empreses del mateix grup empresarial.També s’estableix, a partir del 2016 que si no es realitza la inversió per la qual es va concedir l’ajut, no es podrà sol·licitar el mateix ajut en les dues convocatòries següents, excepte en casos de renúncia total o parcial presentada al cap dels dos mesos de la data de concessió o per causes de força major.

CONREUS REGADIU CONREUS SECÀ

El DARP ha establert unes prioritats i unes periodicitats d’inspecció. Mentre totes les màquines han de passar la inspecció cada 5 anys fins al 2020 i cada 3 a partir d’aquesta data, les empreses de serveis, les ADV, les ADS o altres associacions, les cooperatives i les agrupacions d’agricultors, o les CB de més de deu productors, les han de passar cada 3 anys.

D’altra banda, aclarir que els equips nous, adquirits després del 10 de desembre de 2011, tenen 5 anys per a passar una inspecció des de la data de compra.

Les Iteaf han d’oferir com a mínim un equip mòbil per garantir un desplaçament màxim de l’equip a revisar de 15 km. També es poden fer les inspeccions en instal•lacions fixes. Els seus equips i aparells s’han de sotmetre a un programa de calibratge per garantir la fiabilitat. Si la inspecció és favorable (cap falta greu), es lliura un certificat i un distintiu per enganxar en un lloc ben visible de l’equip. En cas de ser desfavorable en el termini d’un més, es passarà una nova inspecció amb la mateixa Iteaf.

Es revisen tots els equips i aparells de la maquinària d’aplicació, do-nant molta importància a la protecció de la presa de força i a les transmissions.

Es poden consultar els censos de les Iteaf i els models de revisió dels diferents equips d’aplicació a la pàgina web: www.agricultura.gencat.cat.

Per a qualsevol dubte, (tramitació inscripció al ROMA, preguntes so-bre el vostre equip, contacte amb estacions Iteaf, models i protocols de revisió, etc) poseu-vos en contacte amb la vostra oficina de JARC-COAG més propera o amb el Centre de Mecanització Agrària del DARP (Tel. 973 24 98 46 - cma.daam@gencat.cat).

Novament volem recordar-vos que el 26 de novembre de 2016 és el termini màxim establert per complir amb l’obligatorietat de revisió dels equips d’aplicació fitosanitària. A partir d’aquesta data, no es pot utilitzar la màquina si no ha passat la inspecció favorablement.

La responsabilitat de passar-la és del titular de l’equip.

Ha de passar la inspecció tot l’equip d’aplicació de més de 100 li-tres de capacitat (excepte motxilles, polvoritzadors d’arrossegament manual o carretons amb dipòsit de fins a 100 litres, entre d’altres).

La revisió la fan les Estacions d’Inspecció Tècnica d’Equips d’Aplicació de Fitosanitaris (Iteaf). Trobareu la relació al següent enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/relacio_estacions_iteaf

Previ a la inspecció, la màquina ha d’estar inscrita al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA_RD 1013/2009, 19 de juny, caracte-rització i registre de la maquinaria agrícola).

Indicar-vos també que a mitjans de desembre de 2015 es va publi-car l’Ordre ARP/372/2015 sobre inspeccions periòdiques d’equips d’aplicació de fitosanitaris (18/12/2015), que té per objecte:

• Regular les inspeccions i establir els requisits mínims i el règim de les estacions Iteaf.

• Determinar l’òrgan competent: subdirecció general del DARP.

• Determinar el cens de maquinària a inspeccionar: actualitzat cada 31 de desembre

• Establir les unitats de formació i certificar els cursos de director i inspector Iteaf.

12 revista informativa de JARC-COAG

REVISIÓ DE LA MAQUINÀRIA D’EQUIPS D’APLICACIÓ DE FITOSANITARIS

Josep OlivellaCap SectorialFitosanitaris

Tenim una trajectòria de més de 60 anys en el mercat de la maquinària agrícola sempre en constant evolució. Estem especialitzats en la fabricació de CISTERNES,TRANSBORDADORS, REMOLCS, BANYERES, PLATAFORMES, ESCAMPADORS aplicatsa les necessitats dels diferents mercats: agrícola, ramader, industrial i forestal.

TALLERS GILI 98, S.L.Crta, Balaguer-Agramunt km 7.325616 - MONTGAI (LLEIDA)

Telf. 973 430129 - www.giligroup.com

FITOSANITARIS

món rural 13

ELS PREUS EN ORIGEN S’ENFONSEN DE NOU

MANCA DE RENDIBILITATDE LES EXPLOTACIONS D’OLIVERES

Ha durat poc l’alegria de veure els preus en origen de l’oli d’oliva verge extra per damunt dels 4 euros. Les vendes a l’exportació es van frenar fortament i el setembre van començar a enfonsar-se els preus en origen fins als 3 eu-ros per quilo, a nivells similars de la tardor de 2014, però

llavors el mercat tenia tendència alcista. Després de frenar-se la baixada durant el desembre, el gener han repuntat lleugerament i semblen es-tabilitzar-se sobre els 3,2 euros per quilo.

Lamentablement, aquest pic de preus per damunt de 4 euros repercu-tirà molt poc en les butxaques dels oleïcultors, ja que durant els mesos que ha durat, pràcticament no hi havia existències en les almàsseres, ja que estava tot l’oli de la collita passada venut i en mans dels envasadors.Durant aquests darrers mesos, també s’han igualat molt les cotitzacions entre els diferents mercats representatius de l’Estat Espanyol i també en els internacionals.

El més espectacular és la baixada de cotització de l’oli d’oliva a Itàlia. Segons dades del Consell Oleícola Internacional (COI), el novembre de 2014 els preus en origen de l’oli d’oliva verge extra a Bari (Itàlia) van arribar al nivell rècord de 6,79 euros/quilo i s’han mantingut durant mesos a nivells similars, fins que l’agost de 2015 van començar a caure en picat, arribant a mínims de 3,30 a finals de desembre i repuntant fins als 3,60 euros a febrer de 2016. Han passat a la història aquelles di-ferències de cotització de l’oli dels productors italians de fins a 3 euros per damunt dels de l’Estat Espanyol i ara les cotitzacions són similars.Els augments dels preus en origen des de mitjans de 2014 també han repercutit en pujades de preus al consumidor final. Així, segons dades del consum alimentari que publica el Magrama, el mes d’octubre de 2015 el preu mitjà de compra a Catalunya de l’oli d’oliva per part del consumidor final seria de 3,66 €/kg, havent patit una pujada del 36% en el darrer any.

OLIVERALluís GayaCap Sectorial

Olivera

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de l’Es-tat Espanyol (Magrama) publica periòdicament estudis de costos i rendibilitats de les explotacions. Recentment, s’han publicat els resultats tècnico econòmics del conreu de l’olivera de l’any 2014, elaborats a partir dels resultats reals de diferents

explotacions, i que es resumeixen en la taula adjunta. Recordem que l’any 2014, en l’àmbit de l’Estat Espanyol, els preus al detall van estar sobre els 2 €/kg fins a la darrera part de l’any, quan van pujar fins als 3 €/kg perquè la collita 2014 era molt curta. Les explotacions analitzades tenen una superfície mitjana d’unes 20 ha d’olivera i una producció mitjana de 1.800 kg d’olives per hectàrea en secà i de 5.600 en regadiu.

L’estudi destacaria les següents despeses en olivera de secà: 140 €/ha de fertilitzants, 70 €/ha de productes fitosanitaris, 64 €/ha de carbu-rants i lubricants, 27 €/ha de reparacions i recanvis, 69 €/ha de Segu-retat Social i 261 €/ha de cost de la mà d’obra assalariada. La suma de totes les despeses directes i indirectes pujaria 768 €/ha en olivera de secà i 2.260 €/ha en olivera de regadiu.

La renta disponible, com a resultat dels ingressos menys les despeses, seria de 141,64 €/ha en olivera de secà i de 21,16 €/ha en olivera de regadiu.

Si a la renda disponible, s’hi apliquen les amortitzacions, el marge net ja baixaria fins a 68,26 €/ha en secà i -124,81 €/ha en regadiu. I si a més es valora la mà d’obra familiar i els costos d’oportunitat, el resultat econòmic seria de -186,22 €/ha en secà i -866,95 €/ha en regadiu.

Si aquestes despeses per hectàrea es traspassen per quilo d’olives, seria un cost de producció de 0,42 €/kg olives en olivera de secà i de 0,40 en olivera de regadiu. Si al citat cost hi apliquem les amortit-zacions, la mà d’obra familiar i el cost d’oportunitat i per tant, s’ana-litzés amb visió empresarial, llavors els costos serien de 0,61 €/kg d’olives en secà i 0,56 €/kg en regadiu. A Catalunya, les dades més semblants són de la Xarxa Comptable Agrària que gestiona el Departament d’Agricultura i les darreres dades publicades són de 2012 i les explotacions amb olives per oli analitzades tindrien un resultat econòmic final de 491,49 €/ha, amb uns costos totals de 1465,87 €/ha.

Les dades en conjunt reflecteixen les queixes de JARC-COAG so-bre la poca rendibilitat que té en els darrers anys el sector i que calen bones collites amb preus al detall de l’oli d’oliva verge extra per damunt dels 3 €/kg perquè el sector tingui bones rendibilitats.

PROPOSTES DE MILLORA PER

LES ASSEGURANCES

DE FRUITA SECA

14 revista informativa de JARC-COAG

La fruita seca és un sector amb poca contractació d’as-segurances. Segons Agroseguro, la superfície assegurada d’ametller, avellaner, pistatxer, noguer i garrofer el 2014 fou de 35.461 ha i 24.946 tones a tot l’Estat Espanyol (2.499 pòlisses), que representen només el 6,23% de la superfície

conreada i el 9,1% de la producció assegurable.

En canvi és un sector que pateix reduccions de producció impor-tants, degut sobretot a gelades i sequera, riscos que són assegura-bles en les línies existents. Per tant, els frens a la contractació venen pel fet de ser un conreu secundari en moltes explotacions, i per les condicions i el preu de l’assegurança.

De cara al Pla d’Assegurances 2016, des d’ENESA s’han plantejat modificacions per aquests cultius, i des de JARC-COAG hem fet les següents aportacions.

Sisco EsquerdaCap Sectorial

Fruita Seca

FRUITA SECA

Rendiments ajustats a la realitat

Des de JARC-COAG, hem demanat que a les noves plantacions se’ls assigni una producció assegurada per hectàrea més alta. Considerem que cal aplicar una taula de rendiments que s’ajusti a la realitat de les plantacions amb varietats de floració tardana o en regadiu.

També creiem que els preus assegurables s’han d’incrementar d’acord amb l’augment de preus del mercat, però que l’increment que es planteja de la prima a pagar pel productor és totalment des-mesurat.

Considerem que no és correcte tenir una línia oberta només per-què pugui servir d’argument a l’Administració per excusar-se de possibles indemnitzacions als productors davant problemes meteo-rològics molt greus, al·legant que es podia haver assegurat. Per tant, cal una profunda reflexió d’ aquesta línia d’assegurança per a què amb un preu ajustat permeti unes cobertures atractives i que res-ponguin a la realitat de cada explotació.

Des de JARC-COAG, hem estat treballant noves aportacions per millorar el funciona-ment de la Llotja de Reus en fruita seca.

En aquests darrers mesos, ja hem aconseguit avenços importants, com per exemple la nostra petició de que hi hagi cotització de l’ametlla a partir de finals d’agost, i no iniciar-la a mitjans de setembre. Aquest retard pressionava els preus a la baixa a causa de l’acumulació de l’oferta de les collites primerenques, que són cada vegada superiors.

Ara s’està treballant en un Reglament per a l’elaboració dels preus de l’ametlla i de l’avellana de la Llotja de Reus. Les nostres aportacions van encaminades a concretar una metodologia pel càlcul de preus que, aplicant uns criteris consensuats i unes fór-mules matemàtiques, permetin reflectir setmanalment la situació real del mercat.

Nosaltres hem d’apostar per un sistema de mitjanes ponderades en funció del volum de compres d’ametlla i/o avellana en el mercat estatal de cada operador. S’ha de donar total confidencialitat als operadors, però alhora també cal exigir-los rigor i veracitat en la informació aportada.

Demanem que la Llotja també cotitzi en la categoria d’ametlla ecològica, ja que hi ha un preu diferenciat en el mercat i cada vegada representa un volum més important.

També sol·licitem una avaluació anual del funcionament de la fixació de preus, on es valori si les cotitzacions de la Llotja de Reus s’han ajustat al mercat i als preus pagats als productors.

CONTINUEM DEMANANT MILLORES A LA LLOTJA DE REUS

món rural 15

Mercat d’origen 2011 2012 2013 2014 2015

Llotja de Reus 2,78 3,61 5,22 5,93 7,58

Llotja de Mercamur-cia

3,00 3,96 5,67 6,32 8,21

Diferència -0,22 -0,35 -0,46 -0,38 -0,62

Font: Serveis tècnics JARC-COAG a partir de dades d’ambdues llotges

Des de JARC-COAG, portem diversos anys de-nunciant les diferències de preus existents entre les llotges de Reus i la “Lonja Nacional de Al-mendra de Mercamurcia”.

Tal com es veu en la taula següent, l’any 2015 les cotitzacions a Múrcia han estat de mitjana 0,62 €/kg gra més elevades que les de Reus, essent la diferència més alta des que existeix Mer-camurcia.

Preus mitjans anuals de cotització de l’ametlla Comuna a la Llot-ja de Reus i la Llotja de Mercamurcia (en euros per quilo de gra)

El FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària) ha donat a conèixer l’import de les dues ajudes acoblades que té la fruita seca.

L’import unitari que cobraran els productors per l’ajuda nacional als fruits de closca de la campanya 2015 serà de 8,26 €/ha. Aquesta és la insignificant continuació de línia d’ajut que es va començar el 2005, i que havia arribat a ser de 60,375 €/ha per part de l’Estat Espanyol i 60,375 €/ha aportats per la Generalitat de Catalunya.

La xifra del 2015 és la més baixa dels darrers anys, que suposarà de mitjana uns 30 euros d’ajut per explotació a Catalunya. Hi tenen dret un total de 27.883 ha d’ametller, 10.052 ha d’avellaner, 630 ha de noguer, 296 ha de pistatxer i 3.363 ha de garrofer a Catalunya. Respecte a la campanya 2014/15, ha baixat la superfície d’avellaner

en 192 ha i ha augmentat la superfície d’ametller en 121 ha i la de noguer en 72 ha. Pel cobrament d’aquesta ajuda, és obligat pertàn-yer a una Organització de Productors de Fruita Seca i que aquesta aporti a l’Administració un certificat d’entrega de la producció.

L’altra ajuda és l’associada, que s’ha creat el 2015, i que només opten a cobrar-la les superfícies de secà i les d’avellaner en regadiu. Ha quedat fixada en 33,682 euros per hectàrea, excepte a les Illes Balears que serà de 44,92 €/ha., i es nodreix dels antics fons euro-peus del pagament únic.

Cap d’aquestes dues ajudes de la DUN 2015 s’han cobrat a prin-cipis de març de 2016.

MÀXIMES DIFERÈNCIES ENTRE LES LLOTGES DE REUS I MÚRCIA

IMPORT DE LES AJUDES A LA FRUITA SECA

El passat 23 de gener, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va publicar el Reial Decret 23/2016, pel qual s’estableix el programa nacional de control i erradica-ció de Trioza Erytrae i el programa nacional de prevenció de Diaphorina Citri i Candidatus Liberibacter SPP, associa-

da a la malaltia del Huanglonbing (HBL, greening o enverdiment dels cítrics).

Del Greening hem fet menció en altres articles, donada la seva importància en el sector citrícola. La seva aparició comporta una forta davallada progressiva en la producció, la pèrdua total de qua-litat del fruit (no apte ni per la indústria de sucs), i acaba provocant la mort de l’arbre en un termini de 3 a 10 anys.

Els símptomes inicials de HLB són un esgrogueïment en un sector de la capçada de l’arbre, que contrasta amb la coloració verda de la resta de la planta. Amb l’evolució de la malaltia, els símptomes apa-reixen en altres branques, les fulles afectades poden ser de mida normal i manifestar clorosi de les venes, un clapejat cloròtic difús de forma asimètrica i un engruiximent de la nervadura central de la fulla. A mesura que progressa la malaltia, aquests símptomes es generalitzen a tota la capçada, produint-se una forta defoliació i la mort de les branques. Aquesta malaltia no respon a tractaments i ataca totes les varietats i patrons de cítrics.

El psílid Trioza erytreae es troba present a les Illes Canàries des del 2002, i en 2014 es va detectar el primer brot a diversos municipis de La Corunya i Pontevedra, fet que ha fet necessari aquest Reial Decret, tot i que la malaltia, per ara, no ha avançat a l’Estat espanyol.

REIAL DECRET DEMESURES DE CONTROLDEL “GREENING”

Joan BioscaCap Sectorial

Citrics

CITRICS

16 revista informativa de JARC-COAG

- Inspeccions de la zona per part del Servei de Sanitat Vegetal del DARP.

- Senyalització i immobilització cautelar dels vegetals o productes vegetals sobre els quals s’hagin pres les mostres. En cas que siguin vivers, aquests no es podran comercialitzar fins a la comunicació del resultat negatiu de les mostres.

- Recomanació d’aplicació de tractaments fitosanitaris.

- Mesures profilàctiques de control d’accés de persones.

Aquesta normativa dota a les autoritats competents del control constant de la presència dels vectors i malaltia en si, fet que provo-caria, si es donés el cas, la destrucció de les plantacions fructícoles infectades, mitjançant crema o enterrament profund amb com-pactació del sol. De la mateixa manera, es procedirà en els parcs, enjardinaments públics, en horts i jardins privats, recaient un major control en els vivers, donada l’alta transmissió que també es pot donar via material vegetal infectat.

Per tant, us recordem que, en cas que es tingués sospites de la seva presència, s’establiran entre altres, les següents mesures per con-firmar o desmentir les sospites i evitar-ne la possible propagació:

Finalment us recordem el telèfon de contacte del Servei de Sanitat Vegetal del Servei Territorial del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre (Tel. 977 500 174).

Isabel VidalCap Sectorial

Vinya

VINYA

Durant l’any 2015, a JARC-COAG hem treballat incessantment pel compliment de la Llei de la cadena Alimentària. Concreta-ment la sectorial de la vinya ha prioritzat aquesta reivindicació de fa anys i va començar les trobades amb diferents cellers per aconseguir que el compliment de la Llei sigui una realitat perceptible pel sector.

La nostra feina s’inicia fa anys, més concretament el 2010, quan es publica la Llei estatal de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Llavors varem enviar una carta a les diferents patronals del sector vitivinícola català per aconseguir que col·laboressin per fer complir la normativa que establia els terminis de pagament dels productes peribles. Malauradament, varem tenir molt poca resposta per part dels elaboradors. No és fins l’any 2014 amb la publicació de la Llei estatal 12/2013 de mesures per la millora del funcionament de la cadena alimentària, on s’estableix un règim sancionador, que el sector elaborador comença a redirigir els seus pagaments per adaptar-se a la normativa. Tot i així, cal dir que ens trobem encara lluny de que es pagui tota la collita de raïm als 30 dies des de la data d’entrega, tal i com estableix la normativa pels productes peribles.

L’AICA (Agència d’Informació i Control Alimentari), que és l’organisme competent que garanteix el funcionament i té capacitat san-cionadora davant l’incompliment de la Llei, ha reiterat diverses vegades l’obligatorietat de pagar les collites dins els terminis establerts.

Ara bé, la publicació posterior d’una nota interpretativa per part del MAGRAMA, sobre l’aplicació de dos terminis de pagament del raïm de vinificació en Denominacions d’Origen on calgui una validació de la collita per part de l’organisme de control corresponent, ha generat confusió i inseguretat. JARC-COAG hem defensat, i ho seguirem fent, que a Catalun- y a el model vitivinícola es basa, per una banda en un control previ a la inscripció a la DO per part del Con-sell Regulador, on es garanteix el compliment de tots els requisits establerts en el Reglament i plec de condicions de cada denominació d’origen. I per altra, la informació sobre la pesada i els seus detalls, control rendiment, grau alcohòlic, glucònic, etc, per donar compliment a les normes de campanya,es dóna automàticament mitjançant la targeta vitícola, que vincula cada titular d’explotació amb el Registre Vitivinícola de Catalunya, i que un cop entrat a la bodega, el raïm de vinificació es considera apte per una denominació d’origen independentment del destí final del vi.

Aquest, per nosaltres, és l’argument, clar i objectiu, i seguirem defensant-lo per que creiem necessari un marc segur i equilibrat, i farem el possible per que sigui acordat. Així per exemple , en una de les reunions de la OIVE (Organització Interprofessional del vi d’Espanya), on hi som representats a través de COAG, es va emplaçar a la FEV (Federació Espanyola del Vi) a de-batre un acord que sense faltar a la Llei beneficiés el sector productor amb un termini de pagament just.

Com veieu, aquest tema no serà senzill, però la sectorial de la vinya de JARC-COAG te clar que es tracta d’una cursa de fons, en la que és important no abandonar. Entre tots, FEM-HO!

Treballem intensament per fer complir els terminis de pagament del raïm, tal i com s’estableix a la Llei de la cadena alimentària

...CURSA DE FONS

L’1 de desembre va ser aprovada en el Comitè de Gestió de la UE la proposta de la Comissió Europea respecte a l’obertura de l’emmagatzematge privat de carn de porcí amb el vot a favor de 25 estats membres, inclòs Espanya, el vot en contra de Suècia i les abstencions d’Alemanya i

Eslovènia.

D’acord amb les últimes dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), fins al passat 13 de gener s’havien presentat a Espanya sol·licituds d’ajuda a l’emmagatzematge privat de carn de porcí per un volum de 20.134,4 tones. Espanya i Alemanya repre-senten fins al moment al voltant de la meitat de les sol·licituds presentades en l’àmbit comunitari.

De la quantitat sol·licitada a Espanya, 12.265,4 tones corresponen a pernils desossats, i, considerant el període d’emmagatzematge, 9.386 tones estarien emmagatzemades 150 dies, 7.776,4 tones 90 dies i 2.961 tones 120 dies.

Per països, les sol·licituds a Espanya representen al voltant de 23% del total, igual que les d’Alemanya. Els segueixen Dinamarca (16,7%), Holanda (12,7%) i Polònia (7%).

Disminució del cens a Alemanya

Segons dades del cens de novembre de 2015, la cabanya alemanya de porcí hauria disminuït en un 3% respecte al novembre del 2014, situant-se en 27,5 milions de caps, es a dir, el nivell més baix des de 2011, segons recull el Centre de Desenvolupament Porcí del Quebec. S’observen descensos en totes les categories d’animals,

L’EMMAGATZEMATGE PRIVAT DE CARN I MENOR CENS A ALEMANYA

18 revista informativa de JARC-COAG

Jaume BernísCap Sectorial

Porcí

PORCÍ

Els preus baixos de la carn no es traslladen al consumidor

principalment en mares (-4%). La caiguda es deuria al descens del preu dels godalls, que ha baixat a Alemanya els últims mesos. Es preveu que el descens del cens podria disminuir durant el 2016 i reduir l’oferta, el que suposaria un petit impuls pels preus del sector porcí.

Des de JARC-COAG, hem denunciat que els baixos preus de la carn de porc en origen no s’estan traslladant al preu de venda al públic (PVP). El diferencial entre la granja i la taula és el més alt dels últims dos anys: 450%. Del gener de 2014 al desembre de 2015,

món rural 19

• El Magrama hauria d’actuar i penalitzar les pràctiques co-mercials abusives per part de la indústria i les cadenes de dis-tribució.

• Sol·licitem un esforç a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) per augmentar les seves inspeccions en aquest sector.

• Demanem reforçar les negociacions bilaterals amb Rússia per procurar una obertura del seu mercat i aixecar l’embar-gament polític a les importacions agroalimentàries de la UE.

• En l’apartat dels costos de producció, s’han d’incentivar me-sures que fomentin l’aprofitament energètic dels excedents de purins en les mateixes explotacions, la qual cosa suposaria una doble solució per als ramaders: gestió sostenible de subpro-ductes i reducció de la factura elèctrica.

• Davant el perill de què desaparegui una part del model tradicional de la ramaderia porcina catalana, demanem que l’Administració s’impliqui en un sector estratègic i decisiu per l’economia del país i que obri una línia de finançament a in-terès zero. Aquesta hauria de garantir el suport econòmic i la liquiditat perquè els petits i mitjans empresaris ramaders del porcí puguem suportar la temporada llarga que es preveu de preus baixos.

els preus al ramader han caigut un 25%, mentre que al consumidor amb prou feines se li han reduït un lleuger 1%.

El Cap Sectorial del sector porcí de JARC-COAG, Jaume Bernis, lamenta que la indústria transformadora i les cadenes de distri-bució engreixin els seus marges mentre que una explotació tipus perd avui dia 4.500 euros cada setmana perquè des de l’octubre de 2015 els preus pagats al ramader no cobreixen ni tan sols els costos de producció.

Les dades de la Llotja de Mercolleida confirmen la tendència ob-servada en l’Índex de Preus Origen-Destí dels aliments (IPOD). A 2016, el preu mitjà del porc viu se situa en 0,95 €/kg (cost de producció 1,12 €/kg), enfront d’un preu mitjà d’1,13 €/kg en 2015, 1,27 €/kg en 2014 i 1,37 €/kg en 2013.

D’aquestes cotitzacions, cal restar els eventuals descomptes prac-ticats pels escorxadors, que ronden entorn de 0,03-0,06 €/kg viu.

Propostes pel sector porcí

A mitjans de febrer des de JARC-COAG va-rem denunciar que alguns escorxadors es negaven a respectar el preu en origen de referència marcat per al porc durant les re-unions setmanals de la Junta de Mercolleida. Jaume Bernis, cap sectorial del porcí de JARC-COAG, va manifestar públicament que trobava especialment reprovable i denunciable aquesta actitud, tenint en compte les pèrdues que acu-mulen els ramaders.

Boicot dels escorxadors al preu de referència de Mercolleida

Josep de RosCap SectorialOví-Cabrum

OVÍ

Representants del sector oví de JARC-COAG, acompan-yats d’altres organitzacions com la Fecoc, Asaja i l’Asso-ciació de Ramaders del Pallars, vam realitzar una roda de premsa conjunta el passat 22 de febrer per fer pú-blic el posicionament comú per exigir al Departament

d’Agricultura que modifiqui de forma urgent l’Ordre que obliga a vacunar contra la llengua blava a les explotacions de 27 comarques catalanes.

Una vegada revisada l’ordre, s’ha constatat que aquesta pot re-conèixer la vacunació voluntària, com ha succeït en el cas del País Basc, contràriament al que va assegurar el DARP en algunes reu-nions mantingudes prèviament. Les entitats exigim que es passi d’una vacunació obligatòria a una de voluntària.

Les organitzacions tenim clar que la sanitat és un element essencial en les explotacions ramaderes, destacant que aquesta malaltia no afecta la salut humana. No obstant això, la sectorial de l’oví–cabrum de JARC-COAG ja va manifestar des de la primera reunió amb el Departament que la mesura era inadequada i una imposició en tota regla: el sector estava en contra amb diferents arguments.

La sectorial de l’oví–cabrum sempre ha mostrat la seva oposició a què s’obligui a vacunar una zona on no hi ha la malaltia per a gene-rar una àrea de seguretat de 100 Km al voltant de la frontera, quan poden donar-se efectes secundaris no desitjats de la vacunació, com afebliment dels animals, avortaments o inclús la mort. Això ja va succeir fa uns anys amb la vacunació d’ovelles, on el perjudici va ser majúscul per les explotacions i les organitzacions han defensat des del primer dia una sèrie d’arguments en contra de la vacunació obligatòria.

Arguments en contra

• França, on s’ha estès la malaltia, és on cal un esforç per contro-lar-la. Demanem al DARP que vetlli per exigir al Govern francès i a la Comissió Europea que s’apliquin mesures.

• En cas que, com s’argumenta, l’Estat francès no disposés de va-cunes, que es prioritzés actuar en la zona en què ja hi ha la malaltia,

facilitant l’accés a les vacunes i prevenint l’expansió incontrolada que està tenint.

• En tot cas, les explotacions catalanes vacunarien en benefici del conjunt, i en cap cas no haurien d’assumir el cost de fer-ho.• Malgrat tota prudència, la vacunació comporta efectes no desit-jats que poden ser greus i cal un compromís ferm i clar de l’Admi-nistració per assumir-los.

• La vacunació ha d’anar de la mà d’un control sanitari encara més exhaustiu d’entrades de bestiar : podem tenir una àrea vacunada en què el trànsit sigui un via d’entrada.

La resposta del DARP s’ha mantingut en l’obligatorietat i la posició del sector de l’oví-cabrum es referma cada dia més. A més d’ex-posar-ho i exigir-ho en les reunions específiques, les organitzacions estem pendents d’una reunió que hem sol·licitat a la Conselle-ra d’Agricultura i que esperem s’atengui urgentment durant els pròxims dies.

FRONT COMÚ D’ALGUNS RAMADERS D’OVÍ

PERQUÈ LA VACUNA CONTRA LA LLENGUA

BLAVA NO SIGUI OBLIGATÒRIA

20 revista informativa de JARC-COAG

VENDA DIRECTAPER INTENTARSORTIR DE LA UCI

món rural 21

Rosa CentelleCap SectorialConill

CONILL

Deixa’t aconsellar per professionals, de com pots reduir la factura elèctrica de la teva empresaTotalment Gratuït, amb la col·laboració de JARC Lleida

Gestoria energètica i enginyeria

Sisco Ariza Cabreiro 619841787 · sisco@saconsultoria.es · C/ Boque, 30 Telf 973 490511 · 25001 · Lleida · www.saconsultoria.es

Des de la sectorial del conill de JARC-COAG, dema-nem una adaptació de la normativa higiènico-sani-tària perquè es puguin establir sistemes de comer-cialització alternatius que aportin més valor afegit als productors. Aquesta petició la realitzem en un

context en el qual la falta de rendibilitat de les explotacions cuní-coles és una evidència. Els baixos preus (per sota de costos), l’escàs consum intern, un “excés” d’oferta i dificultats a l’hora de donar una major sortida a l’exterior, ens porten a reivindicar l’opció a fer venda directa, tal com es realitza en països comunitaris com Itàlia, França i Bèlgica.

Per aquest motiu, hem sol·licitat al Ministeri d’Agricultura i a la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (Aecosan) que posi en marxa els mecanismes per facilitar la venda directa de carn de conill al consumidor.

Durant diverses reunions bilaterals amb l’Aecosan i el Magrama, hem proposat que s’autoritzin els escorxadors en explotació i uns requisits més assequibles per als escorxadors de petita capacitat, tal com succeeix a França o Àustria. D’aquesta manera, es facilita al ramader optar per ambdues opcions de sacrifici. Aquells que per les seves circumstàncies econòmiques i/o petita producció no puguin desenvolupar el sacrifici en explotació podrien derivar els seus productes a petits escorxadors locals.

Molts d’aquests escorxadors locals estaven actius fa anys, utilit-zant-se per al sacrifici de ramaderies de la zona i destinant la pro-ducció al seu consum en l’entorn rural en el qual es trobaven. Després del tancament dels mateixos, la població rural va perdre l’accés al mercat de conills produïts a la zona, les quals gaudien d’unes notables qualitats organolèptiques, com són la frescor o el

sabor. La venda directa en molts casos resulta ser l’única via per arribar a certs consumidors, generalment localitzats en l’entorn rural.

Situació crítica pel sector cunícola

Les darreres dades de l’Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD) confirmen aquesta tendència. Durant l’últim any, el preu en destí ha estat de mitjana 3,5 vegades superior al preu en origen que co-brem els productors. Entre gener de 2015 i el mateix mes de 2016, el preu mitjà en origen ha estat d’1,53 € per quilo. Aquesta xifra es troba per sota dels costos de producció estimats, que un estudi de la interprofessional Intercun situa en 1,80€ per quilo. A principis de març, els ramaders del sector cunícola estàvem cobrant de mitjana 1,40€ per quilo de carn. Per la seva banda, el consumidor estava pagant en destí un preu mitjà de 5,28€.

Aquesta situació crítica ha descapitalitzat els ramaders i ha forçat al tancament de 900 explotacions de conill a Catalunya des del 2009. En només 6 anys, el nombre d’explotacions ha baixat un 47%.

Pràctiques comercials perjudicials dels escorxadors

Després de dos anys amb preus en origen per sota de costos, con-siderem inadmissible l’actuació d’un gran escorxador que opera en el sector cunícola a l’Estat espanyol. Mentre afirmen per justificar els baixos preus que sobra el 30% de la producció de conill, estan potenciant que s’estableixin granges d’integració i amenacen de deixar de recollir la producció de les explotacions independents.

A Catalunya, les conductes dels escorxadors no són tan directa-ment destructives, però semblen no tenir inconvenient en ofegar els ramaders amb preus per sota el cost de producció. Exigim que en comptes de pressionar als cunicultors, plantin cara a qui procu-ra saturar el mercat i conduir a un règim d’integració als produc-tors que s’han quedat sense opcions o els joves que desconeixen la situació. La transparència en la cadena de valor brilla per la seva absència. Els ramaders estem cansats de mentides i que tothom s’emporti un marge a espatlles nostres..

22 revista informativa de JARC-COAG

DE MALA LLET...

Tenim clar que les polítiques que s’ha anat implementant els darrers anys per al sector lacti han estat desencerta-des des del punt de vista dels ramaders, ignorem si per manca de previsió, negligència o interessos d’algú. Tothom s’apunta ara al jo ja ho vaig dir. JARC-COAG sempre hem

defensat que desregularitzar el sector era una errada i, més que voler ara reiterar-ho, estem intentant de trobar la forma de sortir-nos-en. No és gens fàcil quan s’ha regulat en favor d’altres.

Els darrers mesos han proliferat declaracions indicant que la situació era extremadament crítica i que calia posar fil a l’agulla. O bé s’ha acabat el fil o bé hem perdut l’agulla, però passen els mesos i els anys i no sabem trobar com les explotacions podem guanyar-nos la vida.

Com que tothom està molt preocupat, la taula sectorial de la llet celebrada el 24 de febrer va tractar la situació del sector i possibles propostes, que us comentem a continuació. Com a més destacable, és que hi ha acord en què hi ha un problema i que cal trobar sortides, però determinar quines són és més complex, sobretot mirat amb perspectiva local.

Segons les dades oficials del FEGA, el nombre d’explotacions a Ca-talunya ha disminuït més d’un 5% durant el 2015 (a l’Estat espanyol més d’un 4%). Al gener de 2016, a Catalunya hi havia 570 ramaders amb entregues de llet, quan el gener de 2015 eren 605. El sector català ha dut a terme una gran reconversió les darreres dècades, i el nombre d’explotacions ha davallat d’un 87% en 24 anys. Relacionat amb aquesta reestructuració, el nombre de vaques i la producció han augmentat, i tenim explotacions de les més professionalitzades i intensives.

La producció de llet es fa sota el llindar de rendibilitat, ja no de cost total. I no cal ser economis-ta per a saber que perdent di-ners en cada litre no hi ha gaire futur. Per a les explotacions ca-talanes, el llindar de rendibilitat mitjà de 2006 a 2014 es situà en 34,47 ct/l, els costos totals en 42,20 ct/l i l’ingrés per venda de llet en 34,20 ct/l (la mitjana el 2015 va ser de 32,1 ct/l). A més, el consum de llet de vaca disminueix i, per aquest motiu,

Roser Serret Cap SectorialBoví de llet

BOVÍ DE LLET

la previsió és que no hi hagi gaire variacions en el preu que les explo-tacions obtindrem per la llet.

Amb premisses falses com que les granges més grans de Catalunya han duplicat la seva producció, algunes organitzacions volen collar en-cara més aquestes explotacions. No és d’ara que defensem la diversi-tat de models (també perquè el nostre territori és divers), que totes les granges estan patint independentment de la dimensió, i que no es pot penalitzar ara determinats ramaders per l’aposta que van fer al seu moment i el risc empresarial que van córrer. La realitat és que la producció global ha augmentat un 6%, que cada dia som menys i que hem de defensar el conjunt del sector.

Les propostes que hi ha sobre la taula no són gaire engrescadores, bàsicament perquè tothom està enrocat en el seu paper. Si mirem de trobar-nos amb la indústria i la distribució, trobades que sí o sí hem de tenir, les expectatives són poques perquè l’experiència en la implantació dels contractes és molt negativa, ni hi ha voluntat de pagar més o apujar el preu als lineals. La indústria argumenta que no pot absorbir més llet perquè ella no la pot vendre a la distribució: ha baixat el consum i pujat la producció.

Davant plantejaments d’accions contra determinades indústries o empreses de distribució, no deixa de ser cert que les granges no po-den sinó dirigir-se a elles, que sovint també donen ocupació a territori i que és impossible discriminar una marca per si la llet és o no catala-na. A data d’avui, fem salat i depenem els uns dels altres: podem aca-bar anant en contra nostra. Això no vol dir que no considerem que les coses es fan malament des del punt de vista de la cadena de valor i s’hi ha d’actuar, perquè no pot ser que la distribució anunciï guanys de més del 10% i reconegui que els proveïdors hi perden. Tampoc vol

món rural 23

dir que, posats a perdre bous i esquelles, el sector digui prou.

També s’incideix molt en l’oportunitat d’agrupar-nos i constituir una Organització de Productors Lactis (OPL). S’argumenta que guanyaríem pes i capacitat de negociació. Malauradament, el sector pot-ser no està preparat per a or-ganitzar-se i acordar el funcio-nament, i les experiències que s’ha intentat no han reeixit. No obstant, tampoc no podem oblidar que agrupar-se no garantiria cap resultat a priori ni que aquest fos en benefici de totes i cadascuna de les explotacions. Som poques les organitzacions que pensem així, i hi ha una sensació que pel fet d’unir-nos tot aniria rodat.

Una de les propostes que fem des de JARC és incidir en les cam-panyes de promoció de consum de llet a les escoles, i que per motius de complexitat i burocràcia, a Catalunya (i l’Estat espanyol) pràcticament no es fan tot i ser una mesura finançable. Es tracta de facilitar la vida a empreses i escoles per a que una acció beneficiosa per a tots pugui arribar al màxim d’alumnes.

El DARP ens demana ajut per a detectar propostes factibles i útils i poder-les posar en funcionament, i ens hi hem mostrat totalment partidaris. Però precisament aquesta petició, així com una de les reflexions fetes a la taula sectorial, donen una idea de que l’Admi-nistració no sap cap on tirar. Quan et diuen que les solucions les ha de buscar cada explotació és que s’ha perdut la visió estratègica i es desconeix com actuar estructuralment. És un busca’t la vida que no podem acceptar.

Hi ha valoracions fetes durant la taula sectorial que, certament, molts de vosaltres ja heu fet de fa temps i, fins on podeu, poseu cada dia en pràctica. Per exemple, que heu de conèixer i gestionar correctament els punts claus de la vostra explotació: alimentació (especialment procurar-vos-la de la pròpia explotació), mà d’obra, relleu, ... Com a recomanació, que cal ajustar els costos a un màxim de 36 ct/l i preveure un context de preus de 30-32 ct/l. Com a empresaris pro-cureu optimitzar el que gestioneu, però hi ha costos que no són a la vostra mà controlar, i tampoc no teniu cap control sobre el preu. Es recupera per tant el busca’t la vida i fes-t’ho com puguis.

Des de JARC no tenim solucions màgiques en un mercat mundial dominat per pocs i ben avinguts. Sí que tenim clar que s’ha d’actuar

a dos nivells: un pla de xoc per a possibilitar la continuïtat de les explotacions i mesures estructurals a mig termini.

Tot i això, és imprescindible que el sector europeu (perquè a tot arreu van mal dades per a la producció) ens plantem davant les institucions i reclamem que no podem perdre nosaltres per a que guanyi un altre, que no podem estar desprotegits davant els abusos per molt que estiguin en un contracte, i que ells han de respectar (i defensar) principis presents en el Tractat de Funcionament de la UE, com el de sostenibilitat de la població i la renda agrària.

Mesures com les aplicades per l’Estat espanyol o les europees, anun-ciant ajuts per a les explotacions no fan sinó camuflar les vergonyes i incapacitats dels nostres dirigents. Bàsicament ens focalitzen com a receptors d’ajuts, permeten que la indústria i la distribució continuï pagant-nos misèria (són els beneficiaris reals dels ajuts) i no canvien res de res.

És evident que hem de pensar estructuralment en el sector i adop-tar les mesures de futur que siguin oportunes, però poc podem fer quan no es respecta ni uns mínims en les relacions comercials i es vol justificar tot amb la lliure competència. Quina lliure competència? Si no puc ni proposar un preu! Si no puc ni canviar d’indústria!Si els legisladors i garants públics fan passar al davant interessos con-crets pel davant de l’interès dels propis ciutadans i explotacions vin-culades al territori, caldrà recordar-los que ells treballen per a nosal-tres i no nosaltres per a fer-los contents a ells, i que les il·luminacions que de vegades tenen porten conseqüències que ells mai no paguen.

Propostes? Predisposats del tot a avaluar-ne. Però mentre se’ns tracti sense respecte, abusant de nosaltres i amb l’empara, per acció o inac-ció, de les administracions i institucions serà difícil que cap d’elles pugui fer que ens guanyem la vida amb les nostres vaques. Potser volen que ens integrem tots?

Paràmetre/any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Mitjana

Ingressos totals 38,64 44,5 46,81 40,09 39,94 41,16 40,6 42,63 43,2 41,95

Venda llet 30,71 36,89 39,32 31,42 31,44 33,08 32,99 35,35 36,57 34,2

Costos variables 19,49 21,54 24,66 22,71 22,25 24,22 26,89 26,38 25,17 23,7

Marge brut 19,15 22,95 22,15 17,38 17,69 16,94 13,71 16,25 18,02 18,25

Costos fixos 9,2 10,29 11,22 12 11,35 11,35 10,78 10,7 10,14 10,78

Marge net 9,94 12,67 10,93 5,39 6,34 6,34 2,93 5,55 7,88 7,47

Mà d’obra familiar 8,63 8 8,41 8,39 8,4 8,4 6,85 6,65 5,31 7,72

Benefici 1,32 4,67 2,52 -3,01 -2,06 -2,06 -3,92 -1,1 2,58 -0,25

Cost de producció 37,32 39,83 44,29 43,1 42 42 44,52 43,73 40,62 42,2

Llindar rendibilitat 29,01 32,82 36,79 34,42 33,51 33,51 36,9 36,45 34,03 34,47

Resultats econòmics mitjans explotacions catalanes

Font: Observatori del boví de llet i de carn (considerant sols la mà d’obra familiar com a cost d’oportunitat) Cèntims d’euro/litre

24 revista informativa de JARC-COAG

SOCI A SOCI

Tornar a l’ou de sempre, on l’espai i l’alimentació esdevenen la clau d’una manera de fer.

Jaume Molló és un jove que està al capdavant d’una granja d’ous que treballa sota els conceptes del biodinà-mic. Entre les peculiaritats de l’explotació, la primera que sorprèn és els amplis espais exteriors que tenen les gallines.

La granja es troba al terme municipal d’Alcarràs (Segrià) i produeix uns 400 ous al dia amb les 500 gallines que hi ha. Dels ous produïts que surten al mercat sota el nom de Groc de Vallmanya, se’n descarten un 20% per mida, per estar bruts o per estar deformats. Els ous es venen a comerços de Lleida ciutat. Els que no s’arriben a vendre es transfor-men. I aquí entra el factor de la investigació. Amb cuiners de pastisseria de renom que treballen amb aquesta mena de productes, es treuen al mercat, postres de qualitat. Un d’ells és un flam amb poma que ja es pot trobar al mercat.

La investigació també l’apliquen en la data de caducitat dels ous o en veure quins bacteris els afecten més i quines menys. També s’ha fet un estudi coordinat amb el depar-tament de tecnologia alimentària de la Universitat de Llei-da per conèixer les propietats alimentàries dels seus ous ecològics davant altres ous convencionals. En Jaume, però, encara no vol desvetllar els resultats de l’estudi, tot i que avança que són molt interessants.

El vessant biodinàmica es percep en què es tanquen tots els cercles, des de l’alimentació a les dejeccions. L’alimentació és totalment ecològica, i aquest fet, su-mat a la llibertat de què disposen les gallines fa que vis-quin més felices, tal com assegura el Jaume.

Als camps que hi ha al costat de l’explotació es conrea civada, ordi i alfals. Aquests productes es porten a una cooperativa ecològica que en fa la transformació per-què acabi sent el menjar dels animals de la granja. Pel que fa a les dejeccions, com s’ha fet sempre, s’apilen al femer, per acabar sent l’adob dels camps de cereals i farratges.

Els recipients també entren en la filosofia orgànica de la granja. S’estudia la logística per no generar tant monòxid de carboni. L’explotació posa èmfasi en el re-ciclatge dels envasos.

món rural 25

SOCI A SOCIUn producte elaborat sota aquesta filosofia treballa principalment per la salut, però també acaba reper-cutint en el sabor que, entre altres coses, és més me-lós. La clara, a més, és molt consistent. Aquest és un dels elements per veure la qualitat d’un ou, la textura i consistència de la clara. També ho és el color del rovell de l’ou. Els ous que la tenen més ataronjada, explica en Jaume, és per colorants què se li apliquen a les gallines i pel tipus de vida que tenen aquelles gallines.

Els clients això ho valoren i repeteixen, assegura el responsable d’ous de Vallmanya. Aquest producte, que està certificat sota l’etiqueta d’ecològic, es tro-ba a diversos comerços de Lleida ciutat. En Jaume assegura que no tindria massa sentit fer ecològic i, seguidament, vendre-ho a punts molt llunyans de l’explotació per la despesa energètica que se’n de-riva així com de la contaminació generada. Arribar a tenir aquests clients no és fàcil, tot i la predisposició social que existeix a favor dels ecològics. Actualment la societat vol molt volum de menjar per poc preu, especialment en temps de crisis. D’altra banda, la societat de la informació, amb les xarxes socials al capdavant, han facilitat la introducció d’aquests productes. Els consumidors que reben informació de l’ecològic són més propensos a consumir-ne.

L’ecològic és més car. Factors com la logística o les quotes a la CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) fan que el producte assoleixi un preu de venda al públic que ronda els 4€/dotzena. La voluntat de l’explotació consisteix en intentar que aquest preu pugui ser inferior sense renunciar a cap dels seus principis.

Les gallines estan en llibertat, d’aquesta manera po-den córrer i desparasitar-se. Es desparasiten, perquè fan forats a la terra i, el pols que surt, tal com expli-ca en Jaume, es posa entre les plomes, impedint als paràsits com polls i puces, que es puguin moure per la pell. A més, en clau sanitària, usen altres mètodes naturals. Per exemple, per combatre àcars i altres paràsits, usen un bacteri anomenat Bacillus Thurin-giensis. En Jaume assegura que, tot i no ser un mèto-de químic, funciona perfectament.

Les gallines cada dia, surten als grans patis. Allà, po-den triar que mengen. Cal recordar que en la dieta d’una gallina, un 20% s’obté de les proteïnes que, en aquesta explotació la troben l’aconsegueixen, en part, en els cucs que hi ha a terra. També s’alimen-ten de plantes verdes que els aporta fibra. Respecte als hidrats de carboni i les vitamines els obtenen dels cereals i les gramínies. L’explotació també té un hort on hi ha plantes que la gallina pot usar ocasional-ment per automedicar-se com el timó i el fenoll.

El fet que els animals estiguin en patis oberts, provo-ca que de tant en tant hi hagi víctimes per atacs de depredadors com guineus o àguiles. Davant d’això, en Jaume reconeix que forma part de la biodinàmi-ca, perquè la seva explotació forma part de l’eco-sistema. A més, s’emporta la gallina més dèbil, per tant, diu en Jaume, ajuda a la selecció natural.

HOMENATGE A NARCÍS TORRENTÓ

26 revista informativa de JARC-COAG

A JARC-COAG, vam celebrar la nostra assemblea anual el passat diumenge 21 de febrer a un espai em-blemàtic com el Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. A l’acte, que va comptar amb la participació de més de 250 persones, es van exposar els com-

promisos de futur amb el sector de la nostra organització durant la setmana prèvia a les eleccions a la representativitat agrària. La trobada també va servir com a punt de reunió dels socis i les seves famílies en un ambient lúdic i es va retre un homenatge al Narcís Torrentó, el primer president de JARC, que va estar al càrrec entre 1997 i 2001.

A l’assemblea general, també van participar alguns dels portaveus dels partits polítics de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya. La jornada es va iniciar amb una l’assemblea ordinària pels socis. Posteriorment, es van debatre les línies de treball de futur de l’organització.

Propostes en defensa dels pagesos i ramaders professionals

• Preus dignes per guanyar-nos la vida

Els professionals no podem cobrar per sota els costos de producció. Per això, cal aplicar sancions exemplars pels intermediaris que fan negoci ofegant als productors.

• Ajuts per a tots els productors professionals

Demanem que es treguin del sistema d’ajuts a aquells que no es de-diquen professionalment a l’agricultura i la ramaderia. Amb aquests diners, es podria donar suport a sectors com la fruita, l’horta, la vinya, els ous, el conill i el porc que no reben cap ajut a la renda.

• Suport econòmic

És necessari que es garanteixi el suport econòmic per a fer in-versions, per la incorporació de joves, les indemnitzacions com-pensatòries, els ajuts agroambientals i en general els que arriben directament a la vena dels pagesos i ramaders.

Algunes propostes sectorials

•Fruita

El nostre objectiu és aconseguir un preu digne pel productor. Da-vant de les crisis de preus que hem patit, considerem que la millor mesura de retirada de producte és la no collita. No collir algunes parcel•les és l’únic que ens pot garantir unes cotitzacions rendibles pels pagesos

• PorcíReivindiquem mesures per recuperar els preus en origen i que es redueixi el diferencial respecte al preu que paguen els consumi-dors. A més, demanem diners i temps per millorar la gestió dels purins. Considerem que les dejeccions s’han de tractar com el que són: una font d’energia i un adob orgànic.

• Llet

Des de l’any 2000, la xifra d’explotacions lleteres a Catalunya ha patit un descens molt important. Davant d’aquesta situació, de-manem que s’aturi el domini de la indústria. Els ramaders estem rebent preus ruïnosos i ens amenacen amb no recollir-nos la pro-ducció. La situació s’ha agreujat amb l’eliminació de les quotes.

COMPROMISOS DE FUTUR AMB EL SECTOR A L’ASSEMBLEA GENERAL AL MÓN SANT BENET

A l’acte, també es va fer un homenatge a Narcís Torrentó, el primer president de JARC, que va ser-ho entre els anys 1997 i el 2001. Torrentó, agricultor de Viver i Se-rrateix (Berguedà), va agrair la consideració de l’entitat en retre-li l’homenatge després de deixar el càrrec. A més, va comentar que resulta engrescador veure com els principis bàsics i l’essència de l’organització, com la defensa dels professionals i de l’ac-tivitat empresarial, continuen sent les línies mestres que guien l’estratègia de JARC.

La V Jornada de la Vinya i el Vi, centrada en els ajuts pels productors, es va celebrar el 15 de desembre passat a Guardiola de Font Rubí i va aplegar més de 150 persones.

Durant l’acte, la cap del Servei d’Indústries i Comercialit-zació Agroalimentàries del DARP, Isabel Gomar, va anunciar que el Ministeri d’Agricultura va publicar un Reial Decret que rectificava la injusta situació que viuen els viticultors que volen fer un celler. Enguany, aquests no ha tingut cap opció de rebre suport econòmic per realitzar aquesta inversió, ja que no hi havia pressupost dins el Pla de Suport específic del sector de la vinya ni podien sol•licitar l’ajut per millorar la competitivitat de les explotacions agràries in-clòs al PDR (coneguts popularment com a Plans de Millora).

Tot i la millora, des de JARC-COAG dubtem que sigui la solució al problema, ja que a les darreres convocatòries de l’ajut no s’han pogut atendre la major part de les sol·licituds (entre 2012 i 2013 es van denegar unes 1.200 peticions, el 2014 no es va convocar l’ajut per falta de pressupost i enguany es denegaran la meitat dels expedients, unes 1.000 peticions). A més, reiterem que els darrers canvis normatius dificulten l’accés a noves autoritzacions de planta-ció als joves que vulguin incrementar la superfície de cultiu per fer més viable la seva explotació.

Nou règim d’autoritzacions de plantacions de vinya

La cap Sectorial de la Vinya i el Vi de JARC-COAG, Isabel Vidal, va explicar novament que aquesta normativa, que entrarà en vigor aquest any, perjudica els joves que vulguin incrementar la super-fície de cultiu de forma racional i adequada per fer més viable la seva explotació. A més, va defensar la inclusió de les plantacions mitjançant noves autoritzacions dins les inversions subvencionables del pla de millora, almenys pels joves agricultors que s’incorporen.

En la mateixa jornada, el president del Consell Regulador de la DO Cava, Pere Bonet, va reivindicar el valor del model vitivinícola català, animant a les empreses que formen part de les DO “a unir-se per ser més fortes, pensant en el sector més que en la marca i exercir així pressió a l’hora de negociar el preu”.

Per concloure l’acte, Isabel Vidal va agrair la feina feta pels produc-tors, pels representants de l’Administració i de les entitats relacio-nades amb el sector, que durant anys han contribuït a crear l’actual model productiu català, animant-los però, a continuar amb força i constància per millorar-lo.

ACTIVITATS BARCELONA

món rural 27

ACTIVITATS BARCELONA

Les transmissions patrimonials, les herències, els testaments i els pactes successoris en el món agrari són alguns dels temes que es van exposar a la jornada tècnica sobre el dret civil català que vam celebrar el 17 de febrer al Celler Domenys

de Sant Jaume dels Domenys. L’acte el va inaugurar la Cap Sectorial de la Vinya i el Vi, Isabel Vidal. La ponència sobre les diferents figures jurídiques, com el testament, el pacte entre successors i la successió intestada va anar a càrrec del Roger Canals, advocat d’Arco. La jornada la va cloure el president de JARC a Barcelona, Joan Esteve.

JORNADA TÈCNICA SOBRE EL DRET CIVIL CATALÀ

SOPAR COL·LOQUI DE LA SECTORIAL DE LA VINYA I EL VI

Des de la sectorial de la Vinya i el Vi de JARC, vam organitzar un sopar col·loqui el 15 de febrer a Sant Sadurní de Noia per tractar els temes més importants que afecten el sector. Així, es va comentar el canvi de normativa amb les autoritzacions de vinya i altres aspectes destacats.

A l’acte, van participar la Cap Sectorial de la Vinya i el Vi, Isabel Vidal, i la va cloure el president de JARC a Barcelona, Joan Esteve.

28 revista informativa de JARC-COAG

Sant Martí de Sarroca va celebrar el 25 de febrer una jornada sobre la DUN 2016, en la que es va par-lar sobre les novetats de la declaració única (DUN) per la campanya 2016. En aquest àmbit, la tècnica de JARC, Àngela Pascual, va explicar les línies d’ajuts pel

sector vitivinícola i les mesures per la incorporació de joves, la competitivitat i la diversificació de les explotacions agràries vinculades al Contracte Global d’Explotació 2016.

La jornada la va inaugurar la Cap Sectorial de la Vinya i el Vi, Isabel Vidal, i la va cloure el president de JARC a Barcelona, Joan Esteve.

ELS AJUTS AGRARIS DE LA DUN 2016

ACTIVITATS BARCELONA

món rural 29

El passat 26 de febrer, Conill va acollir una demostració de la cisterna de purins intel·ligent i pionera a Espanya en l’aplicació directa al terra de les dejeccions ramaderes. Els assistents a la jornada van poder comprovar com és possible realitzar una aplicació molt més precisa dels purins injectant-los directament a terra. A més, la trobada també va servir per analitzar els avantatges i inconvenients de les diferents cisternes. Així mateix, es van exposar els ajuts existents per la fertilització i els plans de millora.

Els participants de la jornada es van reunir a Conill per després anar a un camp situat a prop de la carretera que uneix Sant Martí i Conill. La sessió la va cloure el president de JARC-COAG Catalunya, Francesc Boronat.

DEMOSTRACIÓ DE LA CISTERNA DE PURINS INTEL·LIGENT PIONERA A ESPANYA

La normativa europea obliga als agricultors a fer rotacions de conreus. Per aquest motiu, el passat 23 de febrer, vam organitzar una jornada a Dus-fort (Calonge de Segara) per donar eines per-què els agricultors compleixin la llei i a la vegada

obtinguin un benefici econòmic de la seva explotació. En aquesta ocasió, vam tractar les possibilitats que ofereixen les proteaginoses com a alternativa al control de les pla-gues i les malalties.

Entre els temes tractats, destaquen el maneig del pèsol i el favó a la primavera, els beneficis de la bioestimulació en els conreus o com es poden obtenir produccions de qualitat en proteaginoses i cereals d’hivern.

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del president de JARC-COAG Catalunya, Francesc Boronat.

LES PROTEAGINOSES COM AALTERNATIVA AL CONTROLDE LES PLAGUES I MALALTIES

El local social d’Aguilar de Segarra va acollir el passat 16 de febrer una xe-rrada sobre les actualitzacions cadastrals de les finques agrícoles en sòl rústic i el seu efecte sobre l’Impost de Béns Immobles (IBI). En la jornada, es van repassar les actuacions que hem realitzat des de JARC-COAG per tal que es rebaixi la càrrega fiscal als agricultors i ramaders catalans.

En la jornada, van participar com a ponents el president de JARC-CAOG Cata-lunya, Francesc Boronat, i el president de JARC-COAG a Barcelona, Joan Esteve.

REVISIONS CADASTRALS I IBI

Les transmissions, les herències o les jubilacions són algunes de les figures jurídiques que recull el dret civil català i que vam analitzar a la jornada que des de JARC-COAG vam celebrar el pas-sat 24 de febrer a la Cooperativa Agroigualada. L’acte el va inaugurar la Cap Sectorial del sector ecològic de JARC-COAG, Mercè Sangüesa, i el va cloure el president de JARC-COAG a Barcelona, Joan Esteve.

JORNADA SOBRE DRET CIVIL CATALÀ

30 revista informativa de JARC-COAG

LES NOVETATS DE LA DUN 2016

ACTIVITATS BARCELONA

El 15 de febrer varem fer una xerrada informativa a Mun-tanyola, tal i com estem fent en altres municipis. En aquest cas, en Josep Cots, enginyer tècnic agrícola vinculat a la nostra organització, va explicar que estem fent per reduir el desmesurat i injust augment de la valoració cadastral

de les construccions agràries situades en sòl rústic i el seu impacte sobre diferents tributs, com l’IBI.

Durant els últims mesos ens hem reunit amb les diferents Adminis-tracions implicades (Direcció general del Cadastre a Madrid, Dele-gada del Govern de l’Estat a Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis), per aconseguir que la nova valoració cadastral s’ajusti a la realitat i la situació del nostre sector, i també per evitar que l’augment d’aquest valor incrementi l’IBI que paguem.

En aquest darrer punt, informar-vos que hem enviat un comunicat a tots els Ajuntaments de Catalunya, demanant-los que apliquessin una bonificació del 95% de l’IBI o el coeficient mínim.

Finalment, durant les xerrades també expliquem la importància de presentar al·legacions a les noves valoracions cadastrals, els terminis per fer-ho i els aspectes més destacats que cal revisar.

D’altra banda, el 18 de febrer, a Sallent també s’exposà aquesta temà-tica, complementant-la amb els aspectes més rellevants per al sector agrari en relació al dret civil català. En Roger Canals, advocat que assessora la nostra organització, va fer especial èmfasi en el tema de testaments, successions intestades i pactes successoris. L’objectiu no és altre que intentar gestionar de la millor manera possible aquest tipus de tràmits, per evitar problemes a les vostres explotacions.

Ja fa molt temps que estem demanant al Depar-tament que cal resoldre aquesta problemàtica.

Hem presentat propostes concretes que sobretot es centren en fer una correcta gestió de les pobla-cions de fauna salvatge, reduint-les. Està clar que s’ha d’actuar abans, perquè els productors porteu massa temps assumint els costos de prevenció i les pèrdues ocasionades pels animals salvatges.

En aquest sentint, hem fet dues jornades, a Berga i Gurb, per analitzar i debatre les problemàtiques concretes de diferents territoris, involucrant a aquells que han d’intervenir per resoldre el pro-blema. A partir del coneixement concret de la si-tuació en aquestes zones, també s’han fet peticions concretes al Departament d’Agricultura.

CONTINUAREM DEMANANT MILLORESEN LA GESTIÓ DE LA FAUNA SALVATGE

A mitjans de febrer hem tornar a fer una jornada teòrica i pràctica, en aquest cas a Viladencans, per donar suport als productors per adaptar-se a la normativa d’ús sostenible de productes fitosanitaris.

Durant la jornada també s’han repassat els aspectes més importants de la normativa sobre registre i inspecció de maquinària, fent una demostració de l’autorevisió dels equips.

ASSESSORAMENT EN APLICACIÓ DE FITOSANITARIS I REVISIÓ DE MAQUINÀRIA

TREBALLANT PER REDUIR LES INJUSTES VALORACIONS CADASTRALS I L’IBI

ACTIVITATS CERDANYA

El canvi dels drets de pagament únic a drets de pagament bàsic, les al·legacions a l’assignació d’aquests drets, el nou règim de petits agricultors i la definició de la figura de l’agricultor actiu són algunes de les novetats de la DUN 2016. Per aquest motiu, des de JARC-COAG vam organitzar el passat 17 de febrer una xerrada informativa al Centre Cívic de Bellver de Cerdanya. Durant la jornada, que la va inaugurar el president de la nostra organització a Girona, Joaquim Suñer, es van comentar aspectes com la figura de l’agricultor actiu, el greening, els petits agricultors, els ajuts agroambientals, els traspassos de drets, les incorporacions

o els plans de millora.

Després de la presentació de les novetats de la DUN d’enguany, el president de JARC-COAG Catalunya, Francesc Boronat, va parlar sobre els temes transversals que afecten els agricultors i ramaders, com la revisió cadastral, l’IBI o la llengua blava. També es van fer pro-postes per les eleccions a la representativitat agrària, que es van celebrar el 28 de febrer.

LES NOVETATS DE LA DUN 2016

món rural 31

A l’oficina de la Cerdanya, vam iniciar un curs de fitosanitaris el passat 23 de febrer. Van assistir 22 per-sones. Les sessions van acabar el dia 4 de març. El curs de fitosanitaris ha sigut de gran utilitat, ja que la normativa obliga a disposar d’un carnet de manipula-dor per adquirir i aplicar aquests productes.

CURS DE FITOSANITARIS

El passat 24 de febrer van començar dos cursos pa-ral·lels de biocides a la nostra oficina de la Cerdanya. Les sessions formatives, que es van realitzar en horari de matí i tarda tots els dilluns i dimecres fins al 16 de març, van servir perquè els participants coneguessin

el funcionament i la normativa sobre els biocides. A més, des de 2015, la normativa sanciona els productors que no el tin-guin i comprin els productes sense els permisos necessaris. Els cursos van finalitzar el passat divendres 11 de març amb una sessió pràctica.

CURS BIOCIDES

32 revista informativa de JARC-COAG

ACTIVITATS LLEIDA

NOVETATS EN LA CONTRACTACIÓ D’ASSEGURANCES DE LA FRUITA

L’ús híbrid de la varietat d’alfals pasto mulato pot ser una alternativa molt bona per les zones de regadiu. Aquesta in-novació es va presentar el passat 25 de febrer a una jornada tècnica sobre cereals i farratges que vam organitzar a Lleida i que va aplegar a més de 200 productors. Aquest farratge

oferirà més producció (aproximadament el doble que l’alfals) i més contingut proteic. A més, està especialment indicat per al consum de cavalls de competició i altres espècies animals. Les proves amb aquest conreu s’iniciaran en una finca d’Alcarràs i en dues explota-cions més de la Noguera i l’Urgell.

Durant la jornada, en la que van intervenir el president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot, i els caps sectorials de cereals i farratges, Lluís Viladrich i Robert Jaimejuan, es va anunciar que en tres finques de regadiu de Lleida es faran proves pilot amb aquest alfals híbrid.

D’altra banda, els productors professionals que van assistir a la jor-nada van valorar molt positivament totes les ponències realitzades per experts en temàtiques que afecten molt els pagesos de cultius extensius.

La PAC i els conreus extensius

A banda d’informar sobre com generar noves alternatives amb nous cultius farratges, es va tractar els efectes de l’ús de farratges en l’en-greix de vedells, les millores en la rendibilitat en les explotacions agrícoles, l’optimització de l’ús de l’aigua, com combatre les principals plagues i malalties del cereal, com millorar el control de males herbes en panís i alfals i les noves tendències en fertilització orgànica, aspecte en el qual des de JARC-COAG estem desenvolupant un innovador i important projecte que beneficarà a pagesos i ramaders.

Des de JARC-COAG, fa temps que denunciem que l’aplicació de la nova PAC perjudica els productors de cultius extensius de Catalunya. Els nous requisits establerts enguany (pagament verd o Greening), que obliga a diversificar cultius (generalment menys productius), no aporta cap millora de la biodiversitat en un territori caracteritzat per explotacions minifundistes, que ja te una diversitat de conreus en la seva globalitat i amb gran implantació de cultius fixadors de nitrogen, com podria ser l’alfals.

El Departament d’Agricultura s’ha compromès a aturar la prohibició de l’ús de picadores quan estiguem en nivell 2 i 3 del Pla Alfa. Aquesta decisió s’ha produït per la pressió rea-litzada des de JARC-COAG en la darrere reunió per tractar el tema de les mesures preventives per la lluita contra els

incendis, que es va celebrar el passat 29 de febrer.

Des de JARC-COAG, sempre hem deixat clar que la paraula pro-hibir hauria de començar a desaparèixer quan parlem de mesures preventives contra incendis perquè els pagesos vivim i treballem al territori i, per tant, som els primers interessats a reduir el risc d’in-cendis. El Departament establirà restriccions d’ús per aquest tipus de maquinària, no gaire usada actualment, quan estiguem en els nivells d’alerta comentats. Des de JARC-COAG, seguirem treballant per-què les limitacions siguin mínimes, evitant que infereixin en la nostra activitat professional.

ATURADA LA PROHIBICIÓ DE L’ÚS DE PICADORES EN EL NIVELL 2 I 3 DEL PLA ALFA

ACTIVITATS LLEIDA

món rural 33

NOVETATS EN LA CONTRACTACIÓ D’ASSEGURANCES DE LA FRUITA

Les novetats en el sistema d’assegurances per fruiters es van donar a conèixer en una jornada organitzada el passat 28 de gener a Lleida. Abans de l’inici de la campanya de contractació, previst pel mes de febrer, es va informar so-bre els canvis. En la trobada, que va reunir a una seixantena

de persones, es va comentar que a les pòlisses amb un cost supe-rior a 1.500 € s’introdueix el pagament fraccionat i una subvenció addicional d’1%.

Des de JARC-COAG, aconsellem una bona planificació abans de contractar, ja que enguany s’han modificat les taules de valoració dels sinistres provocats per la pedra. La jornada, que va comptar amb la col•laboració de COAG i de la Diputació de Lleida, la van inaugurar la subdelegada del Govern de l’Estat a Lleida, Imma Man-so, i el president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot.

Una de les novetats que presenta la nova campanya és el paga-ment fraccionat en les pòlisses de fruiters que tinguin un cost su-perior als 1.500 €, un sistema ja s’ha implantat amb èxit al sector de l’olivera. A més, els pagesos que la contractin, tindran una sub-venció addicional de l’1% per part d’Enesa. Un altre dels canvis és la millora en el sistema de valoració dels danys. En les collites en què aquests superin el 50%, tota la producció serà considerada com un sinistre.

Les novetats en la normativa i en les modalitats d’assegurança les va presentar el tècnic d’Enesa, Juan Auz Fernández. Per la seva

part, el director territorial d’Agroseguro a Catalunya, Francesc Xavier Joana, va mostrar l’evolució de l’assegurança de fruiters. Així mateix, també va participar Jesús Escoda com a responsable de Caser Seguros.

El director territorial d’Agroseguro, Francesc Xavier Joana va ex-plicar que a Lleida es comptabilitzen més de 30.000 hectàrees de fruiters assegurades amb un volum de fruita de 800 milions de quilos. Durant l’any 2015, l’asseguradora va pagar 42,7 milions en indemnitzacions als conreus agrícoles de Lleida. D’aquests, 39,7 van ser per les explotacions de fruita.

Poca variació en el cost de la pòlissa

Un altre de les modificacions és el canvi en les tarifes per cobrir els riscos, com les gelades o les pedregades. Així, com a con-seqüència de la forta sinistralitat en pedregades dels últims anys, Agroseguro ha augmentat les tarifes per cobrir el risc. Tot i això, aquest increment es compensa amb la disminució dels preus en cas de gelada. D’aquesta manera, els canvis tindran poca incidèn-cia en el cost global de la pòlissa.

Des de JARC-COAG, considerem que l’assegurança és un dels punts importants per facilitar la continuïtat de les explotacions. Per això, fa temps que treballem per augmentar el suport econò-mic pels pagesos i aconseguir millors condicions en les contrac-tacions.

Els socis de JARC-COAG de la comarca de la Noguera disposeu d’una nova oficina col·laboradora a Balaguer. Gràcies a l’acord subscrit en-tre el president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot, i la representant d’Agrosolucions 2.0, Àfrica Peitx, els pagesos i ramaders disposaran d’un punt d’assessorament de proximitat per resoldre les

gestions diàries i els tràmits administratius i rebre informació sobre qualsevol ajut, permís o curs d’informació en el que estiguin interessats. L’oficina està situada al carrer Sant Pere 1-19 de Balaguer.

NOVA OFICINA COL·LABORADORA A BALAGUER

34 revista informativa de JARC-COAG

INFORMACIÓ ASSESSORAMENT ALES TERRES DE L’EBRE

MERCAT del RAM VIC 18/19/20

Març 2016

Exposició de bestiar vacum, porcí i oví

Exhibicions eqüestres

Concursos ramaders

Espai Terra i Cuina: venda i tast de productes de proximitat

Lactium, la �ra del formatge artesà

I molt més!A mitjans de febrer el nostre tècnic de la sectorial de fruita seca, en Pere Lluís Pié, torna a donar mostres del domini que te en referir-se al mercat de l’ametlla.

Durant la jornada celebrada a Benissanet s’analitzà l’evolució de les co-titzacions i el mercat, exposant les demandes de la nostra sectorial al respecte.

Els representants de la sectorial de fruita seca de JARC-COAG, entre els quals està el vicepresident de la nostra organització a Tarragona, en Francesc Xavier Vela, porten molt temps demanant millores en la co-tització de la Llotja de Reus, simplement per acabar amb el diferencial injustificat respecte altres cotitzacions, com la de Múrcia, i per aconseguir un sistema de fixació de preus de referència que reflecteixi la dinàmica real del mercat i no perjudiqui als productors.

Els dies 21 i 28 de gener varem fer dues xerrades informatives a Gan-desa i La Palma d’Ebre respectivament, per explicar la feina feta per la nostra organització per reduir el desmesurat i injust augment de la valoració cadastral de les construccions agràries situades en sòl rústic.

Varem exposar totes les reunions que hem fet amb les diferents Ad-ministracions implicades (Direcció general del Cadastre a Madrid, De-legada del Govern de l’Estat a Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

D’altra banda, informarem sobre les comunicacions enviades a tots els Ajuntaments de Catalunya, en les quals els demanava que apliquessin una bonificació del 95% de l’IBI o el coeficient mínim. I finalment s’ex-plicava a tots els assistents la importància de presentar al•legacions a les noves valoracions cadastrals, els terminis per fer-ho i els aspectes més importants que calia revisar.

Reduint l’impacte de la nova valoració cadastral de les construccions

ACTIVITATS TARRAGONA

A principis de febrer celebrarem una jornada a Batea per aclarir, de la mà de l’Anna Goutan, cap del Servei d’Orde-nació Agrícola del DARP, tots els detalls sobre el nou règim d’autoritzacions de la vinya. Els canvis han estat importants, per tant, s’ha fet imprescindible comunicar-los a tots els productors perquè cap d’ells es pogués veure perjudicat per les modificacions.

Procurant la millor adapta-ció al nou règim d’autorit-zacions en vinya

EL MERCAT DE L’AMETLLA

La situació actual del sector agrari a les Terres de l’Ebre ha donat lloc a la realització de xerrades formatives, en alguns casos poc agradables. Una d’elles seria la que varem fer a finals de febrer a La Pobla de Massaluca per parlar de la Xylella Fastidiosa.

Actualment ens mirem de lluny aquesta problemàtica de sanitat vegetal, però donada la gravetat dels seus efectes, ho hem de fer amb preocupació i extremant la vigilància. Com sabeu, les alarmes varen saltar en detectar casos en oliveres italianes, i per tant, a nivell europeu, estatal i català s’han establert mesures de vigilància, control, i si cal, lluita. Aquestes es tractaren durant la jornada que interessa als productors, donat que amb aquests temes totes les precaucions sempre son poques.

EXTREMAR LA VIGILÀNCIADAVANT LA XYLELLA FASTIDIOSA

MERCAT del RAM VIC 18/19/20

Març 2016

Exposició de bestiar vacum, porcí i oví

Exhibicions eqüestres

Concursos ramaders

Espai Terra i Cuina: venda i tast de productes de proximitat

Lactium, la �ra del formatge artesà

I molt més!