La fatarella, el nostre poble 2

La Fatarella, el nostre poble

Autors/es:

Marta Anguera JornetNil Ardévol GironésRosa Descarrega LlopLucas Fernández StolpaJudit Garcia RiusManel Álvarez CamachoGerard Delgado RiusJúlia Descarrega BalsebreAriadna Giral GiralMaria Gironés RuanaAffdy Herrera CondoriWilliam Velaure Borrero

Agraïm l’ajuda de Neus Borell Cedó, de Josep M. Canals, de Gemma Camarasa Álvarez i la col·laboració de les nostres famílies.


Índex

1. Origen2. Passejant pel casc antic3. Població i economia4. Un cultiu mediterrani i molt nostre: l’olivera 4-1. Les feines del pagès 4-2. Classes d’olives i diferents maneres de conservar-les5. La pedra en sec6. El parlar de la Fatarella7. Restes i records de la Guerra Civil

7-1. Línia Fortificada de la Serra de la Fatarella i “ciutat” al bosc7-2. Entrevista amb Josefina Fernández

8. Material de consulta


Estat: EspanyaComunitat Autònoma: CatalunyaProvíncia: TarragonaComarca: Terra AltaCapital comarcal: GandesaGentilici: Fatarellenc/aPoblació: 1.130 h. (any 2010)Altitud: 482 m


1. Origen

Possiblement, els orígens de la Fatarella estan relacionats amb l'existència d'una torre de vigilància musulmana i el seu nom podria derivar de “Al-Fatriyya“ que significa torre en àrab.

La versió popular diu que aquest nom fa referència a què els bandolers hi guardaven el fato (el botí).


2. Passejant pel casc antic

El dia que vam fer la sortida per conèixer alguna cosa més del nostre poble, la nostra guia ens va dir que la part blava que es veia al plànol era la que quedava dins de la muralla que, antigament, envoltava el poble i que tot el que es va anar construint fora va prendre el nom d’arrabal: Arrabal de Vilalba, Arrabal d’Ascó... També ens va comentar que obrien les portes quan sortia el Sol i que les tancaven quan es ponia i això ho feien per protegir-se dels bandolers; encara que, segons una llegenda, també podria ser per impedir l’entrada dels llops.


Les creus de terme indicaven límits o camins importants. Aquí en teniu dos:

Aquesta creu és la del camí de Vilalba dels Arcs

La Creu del Bordó marca el camí que porta a l’ermita de la Vall de Sant Francisco


Cal Sant era la seu del Comanador de l’Ordre del Temple. Les cares esculpides que hi ha damunt de la porta representen un guerrer i un monjo i la forma del pany representa la mesquita d’ Al-Aqsa que va ser construïda sobre les runes del Temple de Salomó que és on es van instal·lar els templers durant un temps abans de rebre o construir grans fortaleses.


Cal Comte era, com molt bé diu el seu nom, on vivien els comtes. Gairebé tot el poble treballava per ells: les dones fent de minyones i els homes, de pagesos. A la façana hi podem veure una imatge de Sant Antoni de Pàdua.


Ca la Carme de Feltret (antigament, Ca Balsebre) té estructura gòtica i façana renaixentista. Abans, ocupava el que ara són dos cases; però ja sabem que, antigament, les cases grans es repartien entre germans o bé, en èpoques difícils, es bescanviaven per diners i una altra casa més petita.


Algunes cases antigues han canviat el seu aspecte. El que ara coneixem com “L’Aurera” era on es reunien ,antigament, els obrers d’esquerres. Possiblement, al principi, es digués l’Obrera, però el fet de donar a conèixer el seu nom de boca en boca i no veure’l sovint escrit va fer que la paraula Obrera passés a pronunciar-se Aurera; és a dir, en el nom s’ha produït un canvi fonètic.

Les persones que, ideològicament, eren de dretes es reunien al Centre Catòlic.

Aspecte actual de l’Aurera


Sempre s’ha dit que els Templers tenien tantes possessions que podien recórrer tota Catalunya dormint sempre en una de les seues cases.

A la façana d‘una casa del casc antic hi ha dos pedres on hi podem observar una creu templera amb el nom d’un poble, Prades; una data (1725) i un cognom, Gironés.


A la part antiga també hi podem trobar molts perxes perquè eren construccions que permetien ampliar les cases respectant el pas dels vianants.

Perxe de Ca la Nieves

Perxe de Cal Mosset


Antigament, hi havia l’obligació religiosa de no viure a més de dos hores i mitja d’una església; és per això que cada poble, gran o petit, en té una.La primera església de la Fatarella era més petita que l’actual i tenia al costat un cementeri.La construcció de la nova església va passar per dos etapes: del 1628 al 1631 i del 1765 fins al 1769 i hi van treballar gent de la vila i de fora vila com per exemple un picapedrer francés anomenat Blas Diebas.


La façana principal és d’estil barroc i la torre-campanar quadrangular renaixentista es cobreix amb teules de ceràmica vidriada de color verd. L’interior és d’estil renaixentista amb elements del gòtic tardà a la volta i la coberta de les naus encara conserva l’enllosat de pedra picada original col·locat a salta cavall que és una tècnica templera.Al cos central de la façana hi ha la imatge del Sant Patró, Sant Andreu; al damunt, l’Assumpció de la Verge i als laterals les estàtues dels quatre evangelistes.


Algunes estàtues originals que decoraven l’església van ser destruïdes, a cops de mall, durant la Guerra Civil i la majoria van desaparèixer. Aquesta Verge va tornar al poble, l’any 1940, després de ser restaurada.

La Fatarella, el nostre pobleAl llarg del recorregut també vam poder visitar el molí de Cal Ramonet que va deixar de funcionar l’any 1992. Quan els pagesos arribaven al molí, tiraven les olives en una mena d’ embut i, després, una pedra en forma de cilindre les aixafava. La pasta resultant la posaven en mig de cofins que, després, premsaven. L’oli resultant passava a unes piles on se separava de l’aigua i des d’allí el recollien.


3. Població i economia

Entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX hi ha un creixement demogràfic molt important.

En començar el segle XX, el poble viu una època d'esplendor del sector agrícola i això fa que l'any 1920 s'arribi a una població màxima de 2.497 habitants.

Amb la crisi de la fil·loxera primer i, després, amb la Guerra Civil Espanyola comença una davallada econòmica i demogràfica que arribarà fins als nostres dies.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Any 1

497

Any 1

515

Any 1

553

Any 1

717

Any 1

857

Any 1

877

Any 1

887

Any 1

900

Any 1

910

Any 1

920

Any 1

930

Any 1

940

Any 1

950

Any 1

960

Any 1

970

Any 1

981

Any 1

990

Any 1

992

Any 1

994

Any 1

996

Any 1

998

Any 2

000

Any 2

002

Any 2

004

Any 2

006

Any 2

008

Any 2

009

Any 2

010


A la Fatarella, la gran majoria de dones que treballen fora de casa ho fan al sector terciari; és a dir, en el sector serveis i n’hi ha poquíssimes que treballin al sector primari i al sector secundari. D’altra banda; els homes treballen, majoritàriament, en el sector secundari i el terciari, més o menys a parts iguals i, a diferència del que passava antigament, n’ hi ha molt pocs que es dediquin exclusivament a la pagesia.

0

5

10

15

20

25

30

Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari

Distribució de la població per sectors econòmics

Homes

Dones


4. Un cultiu mediterrani i molt nostre: l’olivera

4-1. Les feines del pagès

El iaio de Nil, Robert Ardévol Font, ens ha explicat que al llarg de la primavera les oliveres s’han d’esporgar i adobar i que les olives es cullen a l’hivern. Ell ho fa a mà amb una mena de pinta o ajudant-se amb una mena de barra de ferro. Davall de l’arbre hi posa una borrassa perquè si no ho fes així les hauria d’arroplegar totes del terra.

Després d’ensacar-les, les porta al molí.


4-2. Classes d’olives i diferents maneres de conservar-les

Aquí les classes d’olives més conegudes són: les arbequines, les fargues,

les bequerudes, les catxes, les mançanenques i les sevillenques.

T


4-2-1. Olives negres

1. Posa les olives a la gerra que vulguis fins que faltin de 4 a 5 dits per arribar a dalt.2. Aboca aigua en una galleda, posa-hi un ou cru amb closca i ves tirant sal fins que quedi fora de l’aigua una part de l’ou igual a la d’una moneda de 10 cèntims.3. Omple amb aquesta aigua amb sal la gerra fins dalt de tot.4. Torna a repetir aquesta operació al cap de tres mesos.5. Tres mesos després, torna-ho a fer per última vegada i afegeix les herbes (això va a gust de qui les prepara).Després d’això ja te les podràs menjar.

La Fatarella, el nostre poble4-2-2 Olives negres (una altra manera de preparar-les)

1. Posa, en una gerra, dos dits d’olives i sal gruixuda al damunt.2. Ves fent capes i acaba amb sal a quatre o cinc dits per sota de la boca

del recipient.3. Deixa-ho reposar 9 dies.4. Cobreix-ho amb aigua, posa-hi les herbes i espera que es facin bones.

4-2-3. Olives maurades

1. Cull olives fargues quan estiguin ben negres i madures.2. Pressiona-les, d’una en una, amb els dits polze i índex. 3. Posa-les en una caixeta o escorredora i barreja-les amb molta sal i pells de taronja.4. Posa-les en un lloc fred i deixa que l’aire lliure les “mati”.5. Quan estiguin a punt, treu la sal i ja te les pots menjar.


4-2-4. Olives verdes amb sosa

1. Pesa les olives (fargues, arbequines, sevillenques ...)..2. Dissol sosa (una onça per cada quilo d’olives) amb aigua.3. Aboca la barreja damunt de les olives.4. Canvia cada dia l’aigua fins que quedi ben clara (8 o 9 dies).5. Dissol sal amb aigua (5 litres d’aigua per ½ quilogram de sal) i cobreix completament les olives.6. Deixa-les reposar 24 hores i ja te les pots menjar.

A l’hora del patí vam fer un tastet d’olives casolanes que ens va portar Nil


5. La pedra en sec

Quan els pagesos no tenien massa feina al camp, normalment a l’estiu, es dedi-caven a fer construccions de pedra en sec tant al poble com al defora. La tècnica consisteix en col·locar pedres, més o menys grans i treballades, ajuntades unes amb les altres sense cap altre material que les lligui. Els marges són aixecaments de pedres en forma perpendicular que serveixen per formar feixes (a les vessants) o bancals (a les valls).Els masos són les construccions d’aixopluc més complexes del nostre terme i s’hi vivia durant diferents èpoques de l’any. En els molins de farina hi trobem uns elements que responen a la necessitat de captar, emmagatzemar i conduir l'aigua i uns altres relacionats amb els mecanismes que permeten moure les moles.També podem trobar: camins, mines, basses, forns...


Les cabanes estan adossades normalment al marge d’una feixa o d’un bancal i tenen com a coberta la volta de mig punt. N’hi ha de dos tipus: les obertes i les tancades.

La cabana de Cacano és de boca tancada i té dos pisos


A la planta baixa hi tenien els animals i la palla que hi arribava a través d’un forat que es feia a l’era i que quedava tapat amb una pedra.

Llosa que tapa el forat per on entra la palla


Al pis de dalt on s’arribava pujant una escala hi havia el foc, una lleixa per posar-hi el setrill, la sal..., una taula d’obra i, a la paret, uns ganxos on hi penjaven tot el que portaven per fer el menjar (carn, pa, abadejo...).


Els perxes són construccions rudimentàries de pedra en sec, de planta rectangular, amb una coberta que no és de volta i orientades al sud. Serveixen per assecar fruits...


Les cisternes són construccions que serveixen per emmagatzemar aigua de la pluja.Els pous són forats profunds recoberts de pedra en sec que capten les aigües subterrànies i que disposen d’uns mecanismes per treure l’aigua.

Pou restaurat que podem veure a l’hort de Ca la Marta.

La Fatarella, el nostre pobleTotes aquestes construccions tenen una particularitat que les diferencia d’altres construccions i és la pedra amb la que estan fetes: la pedra de calar o roca calcinosa (que conté calç). És un tipus de pedra molt abundant a la Fatarella i, a diferència de l’arenosa, té molt bones propietats.

La pedra d’arena s’ha de treballar intensament per aconseguir cares planes i ben escairades.

La pedra de calar sempre té dos cares planes i quan es trenca queda, normalment, ben escairada.


6. El parlar de la Fatarella

Abadejo = bacallà

Acotxar-se = ajupir-se

Agarrar = agafar

Agranar = escombrar

Alego = aviat

Aplucar = aclucar

Arrupir = arronsar

Aubergínya = albergínia

Bajoca = mongeta tendra

Baralluga = baldufa

Broma = boira

Cabossa = cabeça

Coralet = bitxo

Cuixot = pernil

Cullereta = capgròs

Esgorfa = golfa

Espill = mirall

Estalzí = sutge

Fadrí = solter

Fardatxo = llangardaix

Granera = escombra

Guerxo = borni

Mançana = poma

Mano = amic o conegut

Melic = llombrígol

Moixó = ocell

Panís = blat de moro

Pellerofa = pellofa

Pitxell = càntir

Rabosa = guineu

Ribell = gibrell

Roig = vermell

Romer = romaní

Ruc = ase

Timó = farigola

Tomata = tomàquet

Torcar = netejar

Totxo = garrot

Xalar = gaudir

Xarquí = llot

Xic/a = noi/a

Xiquet/a = nen/a...


7-1. Línia Fortificada de la Serra de la Fatarella i “ciutat” al bosc

Un grup d’investigadors va aconseguir un document excepcional del Coman-dament Truppe Volontarie (militars italians que van donar suport a Franco) que va permetre trobar, amagades entre matolls i sota terra, restes de la línia de resistència que va construir l’exèrcit republicà. Anava de Riba-roja fins Ascó passant per la Serra de la Fatarella i va permetre la retirada ordenada dels republicans la nit del 15 al 16 de novembre de 1938. Si voleu veure un vídeo relacionat amb el tema,“cliqueu” aquí.

7. Restes i records de la Guerra Civil (1936-1939)

Júlia i Pol, com moltes altres persones, ja han visitat aquest espai històric


A més a més, el Sr. Joan Sambro va ampliar el descobriment afegint l’existència d’una “ciutat” al bosc que era seu del comandament i serveis del XV Cos de l’Exèrcit de l’Ebre. D’aquesta “ciutat” encara queden parets enguixades, terres empedrats, una caseta de comandament de transmissions, molts refugis subterranis, dos forns de pa…


7-2. Entrevista amb Josefina Fernández

Josefina Fernández és una dona de 80 anys que viu a La Fatarella i que, com moltes persones de la seua edat, va viure una època de molta destrucció i molta tristesa, la guerra.Què és el millor que us ha passat a la vida, senyora Josefina? El millor que m'ha passat ha estat tenir els meus fills. I el pitjor? El pitjor va ser haver de passar una Guerra. Què és el que haguéssiu volgut fer, però no heu fet? Res, ho he tingut tot.Quan teníeu uns 10 anys, què acostumàveu a fer al temps lliure? Acostumava a jugar: a saltar corda, a les agulles, al todo ...Quan éreu més jove, treballàveu fora de casa? No, feia les feines de casa i anava al camp.La primera vegada que vau sortir del poble, on vau anar? Vaig anar a Barcelona. Quants anys teníeu? Tenia 19 anys.On vau estudiar? Vaig estudiar aquí, al poble, on fa uns anys era Cal Metge i això em va servir anys després per fer repàs, cobrant, al mateix lloc. També vaig aprendre a cosir i a brodar.


Vau viure la guerra. Quants anys teníeu? Quan va començar tenia sis anys i quan va acabar en tenia nou.Se us va morir algun familiar? Sí, una germana; però no es va morir a causa de la guerra, sinó de malaltia. Us vau sentir molt trista? Sí, molt.On anàveu quan estàveu malalts o algú resultava ferit? Anàvem, si podíem, a Cal Comte on hi havia un hospital.Durant aquest període on us vau refugiar? Els meus pares, la meua germana i jo vam anar cap a Maella.

Josefina Fernàndez, iaia de la Marta

Gràcies per respondre, tan amablement, totes les preguntes i per haver-me deixat compartir una estona tan agradable amb vostè.

Marta Anguera Jornet


8. Material de consulta

ÁRDEVOL, Ma. Jesús; DILOLI, Jordi; FONT, Fina; FUCHO, Felip i SUÑÉ, Albert. La Fatarella, una visió general. Col·lecció Lo Xillimó.Tarragona, 1995

GÓMEZ, Miguel. Los Templarios. Editorial Andrea Press. Madrid, 2004

NAVARRO GÓMEZ, Pere. El parlar de la Fatarella. Centre d’Estudis de la Terra Alta. 1993

ROYO, R. Les línies fortificades del Front de l’Ebre. “El Punt”. Divendres, 18 de març de 2011

REBÉS, X. La pedra en sec a la Fatarella. Fundació El Solà. La Fatarella, 2001

http://www.lafatarella.cat/turismo/CA/historia/

http://www.youtube.com/watch?v=YsRGdXIILzk (vídeo)

http://www.lafatarella.cat/turismo/CA/

Documents

La fatarella, el nostre poble 2