Observacions sobre la traducció llatina del Talmud …pagines.uab.cat/lattal/sites/pagines.uab.cat.lattal/files/Tamid.pdf · 74 Tamid, 11 (2015), p. 73-97 Ulisse Cecini, Óscar de

Observacions sobre la traducci llatina del Talmud (Pars, mitjan segle xiii)*

Ulisse CECINI, scar de la CRUZ PALMA, Eullia VERNET I PONS

Universitat Autnoma de Barcelona

Rebut: 10.11.2015 Acceptat: 07.04.2016

Resum.Lobjectiu daquest article s el doferir alguns dels trets caracterstics pre-sents en la traducci llatina del Talmud, anomenada Extractiones de Talmud, que fou elaborada a Pars pels volts de 1244-1245.

Aquestes Extractiones de Talmud sn importants pel fet que configuren la prime-ra traducci ms o menys extensa del Talmud. Aquesta primera traducci llatina es caracteritza per ser fora extensa, per no pas completa, car ofereix una selecci de diferents llocs talmdics, amb finalitat teolgica i pensada per a la refutaci del ju-daisme.

Feta una breu presentaci del context en qu neix aquesta traducci llatina, sen fa una descripci del text, bo i comentant-ne alguns exemples, per tal de valorar-ne la qualitat.

Correspondncia: Eullia Vernet i Pons. Universitat Autnoma de Barcelona, Departa-ment de Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana. Plaa del Coneixement, edifici MRA. E-08193 Bellaterra (Cerdanyola del Valls). UE. Tel.: 00 34 935 868 797. A/e: [email protected]. http://pagines.uab.cat/lattal/.

*Aquest article ha estat elaborat dins el marc del projecte dinvestigaci The Latin Tal-mud and its Influence on Christian-Jewish Polemic, finanat per lEuropean Research Coun-cil de la Uni Europea (FP7/ 2007-2013 / ERC Grant agreement n. 613694 [http://pagines.uab.cat/lattal]); tamb, al seu torn, s el resultat escrit de la conferncia Lex super os vel in ore: la traducci del Talmud ( ) al llat durant el segle xiii, presentada per U. Cecini, . de la Cruz i E. Vernet durant lassemblea anual celebrada per la Societat Catalana dEstudis Hebraics el dia 2 de juny de 2015 a la seu de lInstitut dEstudis Catalans.

Tamid: Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics, 11 (2015), p. 73-97ISSN (ed. impresa): 1138-5561ISSN (ed. electrnica): 2013-4029DOI: 10.2436/20.1006.01.44http://revistes.iec.cat/index.php/tamid

74Tamid, 11 (2015), p. 73-97 Ulisse Cecini, scar de la Cruz Palma, Eullia Vernet i Pons

Paraules clau:Talmud, traducci llatina del Talmud, literatura llatina antijueva, polmica antijueva

Observations on the Latin translation of the Talmud (Paris, mid-13th century)

Abstract.This article presents some of the characteristic features of Extractiones de Talmud, the Latin translation of the Talmud, which was carried out in Paris in around 1244-1245.

Significant due to being the first large-scale translation of the Talmud, Extracti-ones de Talmud is a highly thorough but incomplete rendering. Consisting of se-lected passages of the Talmud, it was undertaken for a theological purpose and with the intention of refuting Judaism.

Following a brief overview of the context in which the translation was per-formed, the text is described and some examples are discussed with a view to ap-praising the quality of the translation.

Keywords:Talmud, Latin translation of the Talmud, Latin anti-Jewish literature, anti-Jewish polemic

1.Presentaci. Aproximaci al Talmud

La tradici jueva professa que Du don al poble escollit la Llei escrita (la Tor) i que fou Moiss qui va rebre en el mont Sina, inscrites, les taules dels manaments de la Llei de Du. Per tamb confessa que hi va rebre la Llei no escrita, la qual s anomenada Tor oral,1 una llei que s considerada igualment sinatica i autntica.

Per al judaisme, ambdues lleis, lescrita i loral, tenen el mateix origen com, sinatic i div, de manera que cap delles no deriva pas de laltra.2

1.Denominada en hebreu Tr -be-al ph ( ) Llei que s en i sobre la boca, expressi traduda literalment en llat com a lex super os vel in ore (per exemple, en el BnF, ms. lat. 16558, f. 97ra-b).

2.Precisament la tradici oral s la base de la major part dels costums rituals que re-geixen la vida dels jueus i, tot i que sol ser ignorada per la tradici cristiana, la veritat s que no s menys important que la Tor escrita mateixa (lAntic Testament dels cristians). La Tor oral es posa per escrit en poca rabnica, s a dir, desprs de la destrucci del temple i la ciutat

Observacions sobre la traducci llatina del Talmud Tamid, 11 (2015), p. 73-9775

Aquests principis professats pel judaisme apareixen perfectament reflectits, sense anar gaire lluny, en la introducci annima que encapala la traducci llatina del Talmud de qu tractem en aquest treball (Extractiones de Talmud, prol.; Bibliothque Nationale de France [BnF], ms. lat. 16558, f. 97ra-b):3

Ut autem quae translata sunt melius intelligi possint, sciendum quod iudaei dicunt duas leges in monte Sinai Dominum Moysi tradidisse: una est lex in scripto, et alia est lex super os vel in ore, sicut patebit inferius. Porro legem in ore Talmud, id est documentum seu doctrinam, anthonomasice vocant.

La transmissi de la Llei oral hebrea an creixent duna manera progressiva, ja des de bon principi, amb lafegit de comentaris rabnics de caire con sue-tudinari que tenien lobjectiu dactualitzar i contextualitzar cada cas concret. Arran daquest fet, desprs de la destrucci definitiva del temple i de Jerusa-lem, es va fer cada cop ms necessari fixar-la per escrit: aquesta compilaci, ini-ciada ja a finals del segle ii dC, s anomenada Mixn, substantiu derivat de larrel verbal n, repetir (hebr. > arrel consonntica semtica *ny-).4

Parallelament, la tradici oral de la Mixn ara fixada per escrit anava essent comentada i estudiada pels savis rabins: s aix com es crea un ampli segon corpus exegtic, encarregat de comentar la Mixn i que portar el nom de Guemar.5

La tradici escrita que recull la Mixn amb els comentaris rabnics de la Guemar rep el nom de Talmud, substantiu derivat de larrel verbal lmad

de Jerusalem, en poca ja postintertestamentria. Una definici recent amb finalitats prope-dutiques sobre la Tor es pot llegir en Ruiz Morell (2014).

3.Trobem altres definicions, ben similars a aquesta, en la traducci dalguns passatges talmdics. Vegeu lexemple citat a lapartat 4 (Extractiones de Talmud, Ber. 5a; BnF, ms. lat. 16558, f. 100va-b). N. B. Editem en un cos de lletra menor els passatges interpretats com a glosses dels traductors o b com a comentaris tardans, tals com els de Raix; vegeu nota 9.

4.El nostre traductor llat tradueix la paraula Mixn com a recordata o recordatio. La Mixn, doncs, recull la Llei oral (s una collecci de sentncies halquiques, destinades a interpretar i completar la Tor). s obra cannica per al judaisme rabnic, car s considerada Tor oral. La llengua amb qu fou redactada s lanomenat hebreu mixnaic o hebreu rabnic 1, una llengua viva encara. Els rabins de la Mixn es coneixen com a tanates, paraula que trobem habitualment traduda en la versi llatina del Talmud com a magistri.

5.El substantiu arameu determinat gemr deriva de larrel verbal (*gmr-), que en hebreu significa finalitzar i en arameu conixer b, estar preparat per a respondre (Jastrow, 1903, p. 255). La Guemar recull les discussions dels rabins sobre la Mixn. La llengua amb qu fou escrit aquest corpus de textos s lanomenat hebreu rabnic 2 (una llengua morta) o b arameu rabnic. Els rabins de la Guemar sn anomenats amorates.


aprendre, estudiar (hebr. > *lmd-), mot que en llat fou tradut literal-ment com a doctrina (semblantment, un derivat verbal de doceo, amb el ma-teix significat).6 El plural hebreu talmudim fa referncia a les dues tradicions talmdiques: la de Babilnia ms extensa i coneguda a Europa, el Talmud de Babilnia i la de Jerusalem o Talmud de Palestina.7 Hem pogut cons-tatar que la Vorlage talmdica que segueix la traducci llatina del Talmud s la del Talmud de Babilnia.

Den de finals del segle xix, ledici ms reproduda del Talmud de Ba-bilnia s lanomenada edici de Vlnius, impresa en la capital lituana a

6.Derivat de larrel verbal hebrea i aramea *lmd- aprendre, estudiar, Talmud s un nom deverbal que significa estudi i ensenyament, doctrina tradicional, estudi de la tradici: daqu arriba a designar el comentari de la Mixn. El terme Talmud a vegades sinterpret igual-ment com a sinnim de Guemar, s a dir, el comentari a la Mixn. Aquesta segona accepci s la que veiem reflectida en el prleg a la versi llatina (Extractiones de Talmud, Ber. 5a; BnF, ms. lat. 16558, f. 97rb-97va): Sciendum etiam quod in quaelibet macecta primo ponitur Mysna, quod interpretatur recordata vel recordatio, et est quasi thema seu materia quae in illa macecta prosequenda est aut tractanda, et illud quod super hoc texitur aut construitur Tal-mut proprie solet dici. El Talmud, format per dos corpus textuals dpoca i origen divers la Mixn i la Guemar, pot ser considerat lobra cabdal de la literatura rabnica, una literatura de rabins escrita durant el perode clssic del judaisme rabnic (segles i-viii dC) i que s hereva de lnica branca del judaisme dpoca intertestamentria que va sobreviure a la catstrofe de la destrucci de Jerusalem i el temple (70 dC): el fariseisme.

7.Durant el perode clssic del judaisme rabnic es duu a terme, duna manera parallela en els dos centres ms importants del judaisme, Palestina i Babilnia, la redacci dambds Talmudim: el Talmud de Jerusalem (segle v) i el Talmud de Babilnia (segles vii-viii). La cano-nitzaci com a Tor (oral) de la Mixn va produir inevitablement que aquest text es converts en objecte destudi i interpretaci, tal com ho era la Tor escrita. Quant al Talmud de Jerusa-lem, fou redactat en la seva major part a Tiberades (la fixaci del text data de la primera meitat del segle v); alguns tractats, per, es feren a Cesarea. La llengua amb qu s escrit s larameu occidental. Com a tret propi, val a dir que no es limita a comentar la Mixn, ans hi inclou una gran quantitat de material hagdic, exegtic i litrgic. Dels 63 tractats de la Mixn, noms en comenta 39: hi manquen els ordres cinqu (Sedr Qdm, ) i sis (Sedr hrt, -Quant al Talmud de Babilnia, s una obra redactada entorn de lacadmia ba .( bilnica de Sura (la fixaci del text data del segle viii). Ofereix un comentari a 36 tractats i mig dels 63 que configuren la Mixn: hi manquen, doncs, els tractats que ja no tenien sentit a Babilnia (pel fet de ser fora de Palestina i pel fet dhaver desaparegut ja definitivament les-perana del nou temple). A ms a ms del mer comentari mixnaic, shi recopilen tota mena de llegendes (midraixim), histries de rabins, qestions de medicina, matemtiques i astrologia. s una obra que ha anat creixent en cercles concntrics, amb revisions contnues: a causa de la seva gnesi i transmissi clarament oral, no shi ha de buscar un Urtext, tot i que shi puguin resseguir diferents estrats.


partir del 1886 grcies a la tasca dels germans Romm, ambds impressors.8 Aquesta edici cannica edita en la columna central la Mixn i la Guemar, mentre que en els marges hi ha presents comentaris rabnics posteriors, els ms destacables dels quals sn els de Raix (1040-1105),9 les glosses del qual tamb sn presents en la versi llatina del Talmud.

Com s sabut, les edicions modernes de les traduccions del Talmud editen amb lletra versaleta el text de la Mixn i, amb rodona, el de la Guemar. Quant a la nostra edici llatina, formalment, aix tamb nosaltres emprarem la versaleta, per tal de reflectir que sesdev el mateix exactament en el cas de la versi llatina, tal com mostra lexemple segent, el qual marca amb ver-saleta la traducci llatina de la Mixn (Sab I, 3); a continuaci, el comentari corresponent a la Guemar hi apareix en rodona:10

Extractiones de Talmud, M ab. 1,3 (BnF, ms. lat. 16558, f. 124rb-124va): Consutor non debet exire cum acu sua prope vesperam sabbati, ne forte obliscatur et deferat eam in sabbato. Similiter nec scriptor cum penna sua. Nec expediculare se debet homo in sabbato glossa Salomonis: quia qui occidit pediculos, quasi qui occideret camelum; nec debet legere cum candela sabbati glossa: ne forte male luceret et tangeret illam ad accendendum et solveret sabbatum.

Extractiones de Talmud, ab. 12b (BnF, ms. lat. 16558, f. 126ra-b): Non est legendum cum lucerna sabbati ne forte necesse sit emungere eam. Dicit Rava [sc. Rabb ()]: Etiam si esset alte in duplici mensura unius hominis vel etiam in longitudine duorum stimulorum vel etiam in altitudine decem domuum unius super alteram, non debet homo legere cum lumine illius. Verum est, quod unus solus non potest legere, sed duo bene possunt, si enim unus vellet emungere

8.Emprem i citem en aquest article ledici actualitzada i bilinge Talmud Bavli (1990-), coneguda tamb com a edici de [Jerome] Schottenstein, pel nom del mecenes que en subvencion la publicaci. Quant al Talmud de Palestina, emprem ledici bilinge (encara incompleta) de H. W. Guggenheimer, The Jerusalem Talmud (2000-).

9.En hebreu, elomoh Yiq ( ), conegut en llat com a Salomon (Isaaci-des). Aquest rab del segle xi s un dels comentaristes ms importants de la Bblia i sobretot del Talmud. s ben cert que les traduccions llatines del Talmud del segle xiii fan servir Raix duna manera mplia. Quant al tema de les glosses de Raix en la traducci llatina del Talmud, vegeu Hasselhoff (2015) i la nota 37.

10.En tots els textos de les Extractiones de Talmud citats en aquest article, per a transcriu-re text hebreu substitum el sistema que fem servir en el projecte The Latin Talmud and its Influence on Christian-Jewish Polemic pel sistema de transcripci molt semblant de lInstitut dEstudis Catalans, adoptat per tamid, perqu hi hagi homogenetat entre les transcripcions dins dels textos citats i en la resta de larticle.

78Tamid, 11 (2015), p.73-97 Ulisse Cecini, scar de la Cruz Palma, Eullia Vernet i Pons

alius prohiberet. Et nonne legimus in barraitha [sc. < aram. barit (11[( quod nec unus nec duo? Dicit rby Eleazar [sc. Rabb lzr ( )]: Hoc non est quaestio, quia hoc est quando duo legunt in uno libro, illud quando in duobus. Dicit rab Huna [sc. Rab Hn ( )]: Etiam decem est hoc prohibitum ne scilicet legant ad illam. Dicit Rava: Si est dives homo, bene potest legere cum lucerna glossa: quia habet famulos qui emungent. Et nonne legimus quod homo non leget cum lumine lucernae ne inclinet eam? Dicit rby Hysmael [sc. rabbi Yimel bn lia ( )]: Ego legam nec inclinabo. Quadam vice legit et voluit eam inclinare et ait: Quam magna sunt verba sapientium qui dicunt quod non est legendum cun lucerna sabbati ne forsitan inclinetur!

Si b la traducci llatina del Talmud, segons comentarem tot seguit, fou elaborada per a la refutaci del judaisme, la veritat s que lexercici dobjectivi-tat i de racionalisme que shi aplica s tamb molt clar: el prleg mateix pretn justificar els problemes amb qu ha hagut dencarar-se el traductor quant a la incompatibilitat entre la llengua hebrea i la llatina; per a fer-ho, ofereix al lec-tor un breu tractat de fontica amb la finalitat de justificar els criteris de transcripci de determinades paraules hebrees al llat (Extractiones de Talmud, Prol.; BnF, ms. lat. 16558, f. 98rb-va):12

Postremo sciendum est quod latinarum defectus litterarum miram nobis dif-ficultatem generat et quasi imposibilitatem scribendi gallicum et hebraeum, ut primas sillabas gallici istarum dictionum: venite, tenete, sedete et similium; et ultimam harum: domine, domina, dominam et omnium huiusmodi, ita frequenter est in hebraeo. Et in hoc habent hebraei remedium, quia, cum sex punctorum differentias habeant pro sono vocalium, una earum in talibus servit eis, quae quasi inter e et eu medium habent sonum, sicut in gallico. Ad hunc sonum forsitan pro nostra possibilitate formandum, in quibusdam dictioni-bus post primam litteram vocalem non adponimus, sed quasi duas sillabas in unam coactamus, sicut in hiis: mna, bdellium, Smyrna, gnarus, Gnidum, pneuma et similibus. Similiter crebro faciendum est in hebraeo, ut dicatur et

11.En el prleg de les Extractiones de Talmud apareix una explicaci de la paraula (BnF, ms. lat. 16558, f. 97va): Barraitha, id est forinseca, et accipitur pro illo quod aliquando non fuit in Talmud, sed postmodum insertum, sicut nos decretales dicimus extravagantes.

12.Tot aquest passatge fa referncia als signes de vocalitzaci masortics que marquen quantitativament i qualitativa les vocals hebrees: hiriq qatan () i hiriq gadol (), tser (), segol (), holam () i vau holam (), qamats () i ptah (); aix com tamb als quatre signes de les vocals ultrabreus: el xev simple () i els tres xevs compostos, s a dir, hataf qamats (), hataf patah () i hataf segol ().


scribatur: rby, Smuel, smay, id est audi nozri, cenhezrim, mykra, et non: raby, samay,13 noceri, cenhezerym, mykara, et sic in similibus, quae quasi infinita sunt.

Aix mateix, desglossa un lxic de paraules tcniques de la tradici talm-dica donades en singular i en plural, per tal de poder emprar-les en la traduc-ci llatina sense perjudicar lessncia de loriginal. Tal com veurem en lexem-ple illustratiu, far tamb una descripci, a ms a ms, de lestructura del Talmud, bo i donant informaci sobre el nombre dordres (hebr. sedrm),14 aix com fent distinci de les parts corresponents en tractats (hebr. masstt),15 captols (hebr. perqm)16 i sentncies (hebr. halt)17 amb versicles (hebr. psqm)18 (Extractiones de Talmud, Prol.; BnF, ms. lat. 16558, f. 97rb):

Continet autem sex libros, quorum duo non habentur a multis: unus dicitur [I] eraym, id est Seminum; alius [VI] Tearod, id est Mundiciarum; unus quattuor aliorum appellatur [II] Mohed, id est Terminus; alius [IV] Iessuho, id est Salvationes; tertius est [III] Nassym, id est Mulieres; et quartus [V] Kazas-sim, id est Sanctuaria.19

Istorum quilibet cezer, id est ordinatio et gallice attirement, nuncupatur, et cezarim dicitur in plurali. Horum etiam quilibet in plures macectot, id est in plu-

13.Noteu que, en aquest cas, aix com tamb en el cas de rga (veg. infra, p. 93), la gutural ain s transcrita grficament per una y.

14.Llat pl. cezarim, sing. cezer, i hebr. pl. sedrm (), sing. sdr ().15.Llat pl. macectot, sing. macecta, i hebr. pl. masstt (), sing. masst ()

la forma arametzada i determinada del substantiu en sing. s masst (aram. ).16.Llat pl. parakym, sing. perec, i hebr. pl. perqm (), sing. prq ().17.Llat pl. halakoth, sing. halaka, i hebr. pl. hlt (), sing. hl ().18.Llat pl. patukym, sing. pathuc, i hebr. pl. psqm (), sing. psq ().19.Hem indicat amb parntesis quadrats el nombre de lordre segons el cnon present

en ledici esmentada de Vlnius. Les transcripcions llatines de tots aquests ordres talmdics tenen el corresponent equivalent en hebreu: eraym, id est Seminum (heb. sedr Zerm, Mohed, id est ;( ,Tearod, id est Mundiciarum (hebr. sder hrt ;( Terminus (hebr. sedr Med, ); Nassym, id est Mulieres (hebr. sedr Nm, .Quant al llat .( ,Kazassim, id est Sanctuaria (hebr. sedr Qdm ;( Iessuho, id est Salvationes, aquest terme hauria de fer referncia certament al quart ordre del TB, que correspondria, segons el Talmud de Vlnius, a lhebreu sedr Nezqn ( ) danys. Se sap, per, que en les fonts medievals aquest ordre va ser designat amb el nom de seder Yet, s a dir, lordre de Salvaci, el qual tractava dels preceptes i les regulacions que servien per a governar la vida i les accions de lindividu i de laljama: per tant, servia per a protegir i portar la salvaci del dbil i desemparat enfront de lopressor i confirmar a tothom els seus drets i privilegis.


res libros, dividitur partiales, et macecta, id est fundamentum, dicitur in sin-gulari. Sed etiam quaelibet macecta plures parakym continet, id est iuncturas aut copulas, perec in singulari, quod nos capitulum appellamus. Item unusquis-que perec suas continet halakoth, id est sententias, quod vocant miaudes; hala-ka est singulare. Item halaka suos habet patukym, id est decisiones, gallice tai-llement, quas nos quandoque auctoritates, quandoque propositiones et quandoque versus consuevimus nominare; pathuc est singulare.

En definitiva, doncs, tal com hem pogut anar veient, la traducci llatina del Talmud, elaborada a Pars entre els anys 1244 i 1245,20 mostra un exercici de traducci no pas allunyat dels criteris cientfics moderns. Malgrat tot, re-sulta igualment evident que hi havia la voluntat de convertir la traducci en un instrument de refutaci del judaisme.21

2.Circumstncies

s important de recordar que, a linici del segle xii, probablement per primera vegada en el Dialogus contra Iudaeos de Pero Alfonso dOsca (escrit ca. 1100), i poc desprs en el tractat Adversus Iudaeorum inveteratam duritiem de Pere el Venerable (escrit ca. 1140), s quan comencen a aparixer citacions del Talmud en la literatura llatina.22

20.Quant a aquesta dataci, nova en la bibliografia, vegeu Fidora (2015a).21.De fet, en ser una selecci (extractiones), el criteri de tria no hauria de ser pas mera-

ment aleatori. Aix no obstant, el traductor diu potser retricament que hauria volgut donar ms llocs talmdics, quan afirma explcitament en el prleg (BnF, ms. lat. 16558, f. 98vb): notum sit omnibus ista legentibus et audientibus quod multo plura transtulissem, si mea regerer potestate tempusque et optimitatem interpretis habuissem. Tot i que encara no nhem copsat el criteri de selecci, el fet s que la major part de passatges traduts resulten ser, als ulls dun lector llat s a dir, del mn cristi medieval, passatges anecdtics, per no dir tamb supersticiosos o fins i tot ridculs.

22.De fet, aquesta data s del tot conseqent, si tenim present que el Talmud de Babil-nia a lEuropa cristiana asquenazita no hi deuria haver estat conegut fins al segle xi, tot i que la qesti s debatuda encara. En terres musulmanes dal-ndalus, per, el Talmud podria haver arribat de Babilnia en dates ms primerenques, ja cap als segles viii-ix, segons es dedueix dalgunes allusions i llegendes dautors posteriors (quant a aquest tema, vegeu Ashtor, 1973, vol. 1, p. 120-122; Stillman, 1979, p. 51-84; Fishmann, 2011; Vidas, 2014, p. 115-149). En aquest sentit, fra interessant de subratllar, amb relaci a larribada del Talmud a la Pennsula, que no s pas mera casualitat que el segle x sigui lpoca de la restauraci dels estudis hebreus en terres dal-ndalus, s a dir, a Sefarad, sota la influncia de lesplendent cultura arbiga.


En el primer cas, Pero Alfonso cita el tractat de Berakhot, que tradueix lite-ralment per Benedictiones, per a refutar que Du tingui cos fsic.23 En el segon cas, Pere el Venerable fa referncia expressament al Talmud com un text que la tradici llatina acaba de descobrir.24

Abraham ibn Daud diu que fou Yehud ben David Hayyuj (ca. 945-1000) qui restaur la llengua sagrada en la seva perfecci, desprs que hagus estat negligida per tota la dispora (Feliu, 2010, p. 9).

23.Petrus Alphonsi, Dialogus, p. 12: Si nosse cupis, ubi scriptum sit: in prima parte vestre doctrine est, cuius vocabulum Benedictiones. Si igitur vis scire quomodo: dixerunt deum habere caput et brachia [...]. Noteu que Pero Alfonso ja tradua la paraula hebrea Talmud per doctrina, concordant amb el que hem dit ms amunt, en el redactat relacionat amb la nota 6. La mateixa idea apareix en la traducci llatina del Talmud, en Ber. 6a (BnF, ms. lat. 16558, f. 101va): Unde habes quod Dominus ponit sibi philacteria? Quia scriptum est: iuravit Domi-nus in dextera sua et in brachio fortitudinis suae (Is 62,8): fortitudinis, id est philacteriorum. Sicut scriptum est: Dominus dabit populo suo virtutem (Sl 28,11), id est philacteria. Et sicut scriptum est: videbunt omnes gentes terrae quod nomen Domini id est philacteria in-vocatum est super te et timebunt te (Dt 28,10). Tamb en Ber. 6a: In una domo philacte-riorum Domini scriptum est: quae est gens ut populus tuus Israhel gens in terra... etc. (2Sa = 2Re 7,23). In secunda domo scriptum est: nec est alia natio tam grandis quae habeat deos adpropinquantes sibi, sicut Deus noster adest cunctis obsecrationibus nostris (Dt 4,7). In ter-tia domo scriptum est: beatus es tu Israhel, quis similis tui, popule, qui salvaris? (Dt 33,29). In quarta scriptum est: faciet te Dominus Deus tuus excelsiorem cunctis gentibus... etc. (Dt 28,1; cf. 26,19). Si mirem el context a continuaci, en qu torna a aparixer la filactria i la referncia a Ex 33,23, sembla seguir la referncia al Talmud de Ber. 7a (BnF, ms. lat. 16558, f. 103ra): Videbis posteriora mea; faciem autem meam videre non poteris (Ex 33,23), quia quando volui noluisti, quando scilicet abscondit faciem suam (Ex 3,6; Is 8,17) ne videret eum in rubo, quia abscondit faciem suam, meruit habere claritatem vultus. Et quia timuit, timuerunt filii Israhel accedere ad eum (cf. Ex 34,30), et quia noluit respicere ad Deum, vidit Deum palam et non per aenigmata et figuras Deum videt (Nm 12,8). Quid est posteriora mea videbis? Quia ostendit ei nodum philacteriorum suorum.

24.Petrus Venerabilis, Adversus Iudaeorum inveteratam duritiem, 5 (ed. de Friedmann 1985, p. 125-126; tamb en J. P. Migne, PL 189, col. 602): Produco igitur portentuosam bestiam de cubili suo, et eam in theatro totius mundi, in conspectu omnium populorum ri-dendam propono. Profero tibi coram universis, o Iudee, bestia, librum tuum, illum, inquam, librum tuum, illum Thalmuth tuum, illam egregiam doctrinam tuam, propheticis libris et cunctis sententiis authenticis praeferendam. Resnick (2013, p. 125) nofereix una traducci en angls. No tenim prou espai aqu per parlar de la tradici de lectura del Talmud al mn llat, per cal destacar ls que en far Ramon Mart al Pugio Fidei, aix com diversos conversos espanyols de la primera poca moderna. Per a aquest panorama, vegeu Szpiech (2013, espe-cialment cap. 4, sobre autors del segle xiii: p. 121-142) i Szpiech (2014).


La intenci dambds autors fou la de recrrer al Talmud per tal daportar informaci sobre el judaisme rabnic, bo i citant-ne fonts genunes. Sense allu-nyar-se del contrast tradicional entre lAntic i el Nou Testament com a argu-ment dautoritat, aquests dos autors posaven en prctica una nova estratgia per a la literatura de refutaci del judaisme, portant a collaci una obra sagrada de la tradici jueva, com s el cas del Talmud. I, ats que tots dos van fer el mateix quant a la tradici alcornica per a la refutaci de lislam, sn testimonis del fet que, a partir del segle xii, sinicia una nova tendncia de tipus ra cionalista, la qual fa s de les fonts internes de les religions per a rebatren lautoritat.

Aquest nou recurs o mtode, no obstant aix, no acabava de donar resultats de conversi, de manera que nous intents de refutaci van apareixent amb el decurs dels anys: entre els dies 25 i 27 de juny de 1240 se celebra a Pars la fa-mosa disputa pblica entre el convers Nicolau Donin i alguns mestres rabins,25 que acudien a defensar el Talmud davant de les trenta-cinc acusa cions que Do-nin jueu convertit al cristianisme el 1236, poc abans, en 1238/1239, diri-g al papa Gregori IX.26 Tot i que sembla que la relaci de Donin havia estat suficient per a motivar la condemna del Talmud, el fet s que, a continuaci, a partir de la mort del papa Gregori IX (el 22 dagost de 1241), el Talmud s tra-dut al llat: el papa successor, Innocenci IV (escollit el 25 de juny de 1243, desprs de dos anys sede vacante) en confirmar la condemna en una epstola datada el 9 de maig de 1244, tot i que, al mateix temps, demanar al rei de Frana i al bisbe de Tsculum llavors ja legat de la seu apostlica, Od de Chteauroux, la revisi del text del Talmud, potser per la reacci de protes-ta per part de la comunitat jueva (Loeb, 1880, p. 248-249).27

25.La versi hebrea de la disputa identifica quatre noms de rabins, mentre que la versi llatina en cita nicament dos, dels quals tamb transmet les deposicions al procs: Rab Vives de Meaux (Yehiel ben Josef de Pars) i rab Jud ben David de Melun. Els altres dos rabins identificats sn rab Moiss ben Jacob de Coucy i rab Samuel ben Solomon de Chteau Thierry o de Falaise (vegeu Chazan, 2012, p. 38). La citada disputa de Pars va ser un desen-cadenant per a la celebraci de la segona disputa al mateix lloc el 1269, en la qual el Talmud (hebreu i llat) va continuar fent-se servir com a argument dautoritat. Vegeu Ragacs (2001), que prepara ledici de la versi hebrea daquesta acta.

26.Nhi ha una traducci anglesa feta per Hoff (2012, p. 102-121). Quant al text llat, vegeu ledici de Loeb (1881, p. 253-270; 1882, p. 39-55), feta a partir del manuscrit de la BnF (ms. lat. 16558, f. 211va-217vb).

27.De fet, en el prleg a la traducci del Talmud (citat ms amunt, Extractiones de Talmud, Prol.; BnF, ms. lat. 16558, f. 97ra), el seu redactor annim indica en linici en prime-ra persona que de mandato venerabilis patris Othonis Thusculanensis, episcopi apostolicae


Per tot plegat, el decurs dels anys 1244-1245 degu ser un temps de revisi de la condemna del Talmud durant la qual shauria pogut elaborar, abans de la confirmaci definitiva de la condemna, una traducci del text que hauria perms daprofundir en les afirmacions sostingudes per Nicolau Donin en 1238/1239. Malgrat aquesta intenci, demostrada per la posici presa pel ma-teix sant pare, segons la nostra opini, els traductors haurien actuat sabent que ja no seria possible de commutar la condemna del Talmud i pensant a ob-tenir un corpus de passatges talmdics que servissin talment servien els trenta-cinc articles de Donin com a material per a la redacci dobres de controvrsia.

La traducci llatina del Talmud no fou completa (pauca de innumeris er-roribus, diu el prleg), sin que fou una selecci que apareix intitulada Ex-tractiones de Talmud. Poc temps desprs, els llocs escollits seqencialment fo-ren reorganitzats temticament, un indici evident de les finalitats antijueves i de controvrsia inherents a la traducci.28

Efectivament, aquesta nova aproximaci a la lectura del Talmud per part dOd de Chteauroux no serv pas per a canviar-ne el punt de vista: la roga-tiva dirigida del papa Innocenci IV al rei Llus IX el 12 dagost de 1247 nob-tindr, com a resposta, la condemna definitiva,29 segons la sentncia pronun-ciada per Od el 15 de maig de 1248.30

3.Conservaci i transmissi

La traducci llatina del Talmud (Pars, 1244-1245),31 anomenada Extrac-tiones de Talmud, es conserva, en la seva forma ms elaborada, en un dossier que cont, a ms a ms dels passatges talmdics traduts al llat, tot un mate-

sedis legati, pauca de innumeris erroribus [...] transtuli diligenter, confirmant clarament la seqncia que hem descrit.

28.La intenci antijueva daquesta versi temtica es copsa duna manera evident si mi-rem els subttols utilitzats, com per exemple: De blasphemiis contra Christum et beatam vir-ginem, De blasphemiis contra Deum, De malis quae dicunt de goym, id est christianis.

29.Hoff (2012, p. 97-98) t una traducci en angls daquest document de condemna. 30.Hi ha una traducci en angls daquesta sentncia, feta per Hoff (2012, p. 100-

101).31.Havent fet una nova relectura dels prlegs, hem datat aquesta traducci entre els

anys 1244 i 1245, s a dir, durant el procs de revisi de la primera condemna, seguint el qual aquest dossier probablement es va anar forjant. Vegeu Fidora (2015a i 2015b).


rial de caire exegtic, explicatiu i dindexaci, tal com hem comentat. Daquest dossier, sen conserven vuit manuscrits, datats dels segles xiii-xvii, la majoria dels quals, per, sn fragmentaris.

A aquests vuit manuscrits, quant a la transmissi del text de la traducci llatina, cal afegir-hi el testimoni valus del Talmud de Florncia (F), un exemplar de tres volums del Talmud de Babilnia, el qual, en els dos darrers, cont glosses marginals que reprodueixen amb variants textuals significati-ves el text de les Extractiones. La llista dels testimonis manuscrits s la segent:32

P: Pars, BnF, ms. lat. 16558 (segle xiii).W: Breslau, Biblioteka Uniwersytecka we Wrocawiu, ms. I Q 134 a,

tantummodo f. 1-2 (mitjan segle xiii).F : F7 F8 F9 (hebraee, sed tamen latine modo glossarum in marginibus) F7: Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, coll. Antonio Maglia- bechi, Magl. II-I-7 (hebr. segle xii). F8: Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, coll. Antonio Maglia- bechi, Magl. II-I-8 (hebr. final del segle xiii - inici del xiv). F9: Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, coll. Antonio Maglia- bechi, Magl. II-I-9 (hebr. final del segle xiii - inici del xiv).S: Schaffhausen, Ministerialbibliothek, ms. Min. 71, f. 60-153 (segles xiii-xiv). G: Girona, Arxiu Capitular, ms. 19b (segle xiv).33M: Stuttgart, Hauptstaatsarchiv, SSG Maulbronn: tantummodo f. 1r/v (segle xiv).C: Carpentrs, Bibliothque Inguimbertine, ms. lat. 153, f. 1ra-78vb (segle xiv).B: Berln, Staatsbibliothek Preuischer Kulturbesitz, Ms. theol. lat. fol. 306, f. 46-136 (any 1437).34Z: Pars, Bibliothque Mazarine, ms. lat. 1115 (olim 2103, final segle xvii).

32.Amb relaci a aquests onze manuscrits que ens transmeten el Talmud llat, vegeu Fidora (2015a, 2).

33.El cdex t una doble numeraci en llapis (no pas en tinta) que anotem daquesta manera: f. 1ra(44) - 38vb(81). Aquest cdex va ser escindit del que ara s el ms. 19a, el qual cont fragments dels Dialogi de Guillem dOccam.

34.La dataci prov del catleg de Rose (1901, p. 473).


Si b alguns passatges del dossier ja foren publicats per diversos estudiosos, s ben cert que bona part continua indita.35 A continuaci farem la descrip-ci del dossier, seguint el manuscrit de Pars (Bibliothque Nationale de Fran-ce, 16658, P), datat de mitjan segle xiii, que ha estat el manuscrit de refern-cia per als estudis anteriors i del qual tamb shan fet les edicions parcials suara mencionades. Aquest manuscrit t 238 folis, per s el resultat dhaver enquadernat tres unitats codicolgiques distintes. La unitat codicolgica ms antiga s la que va del foli 97ra al final del cdex.36 Aquesta unitat est subdi-vidida en dues parts, cadascuna de les quals s introduda per un prleg: la primera part cont les Extractiones de Talmud ordenades seqencialment (f. 97ra-211rb), i la segona, documents relacionats amb els dos processos (f. 211rb-238vb).

Aquesta unitat codicolgica va ser relligada conjuntament amb dues altres unitats: una que cont la versi temtica de les Extractiones (f. 5ra-96ra), i una altra (f. 1ra-4ra) que transmet el mateix text que els primers folis de la part se-qencial (f. 97ra-100rb), la qual cosa permet considerar que aquest primer quadern (f. 1ra-4ra) s un segon exemplar de linici de la traducci seqencial conservat parcialment en aquesta enquadernaci i no pas com havia sem-blat fins ara que la versi temtica i la seqencial compartien el mateix pr-leg (f. 1ra-3vb i 97ra-99rb).37

35.Comenant per Isidore Loeb (1880-1882), en el segle xix el qual tamb donava notcia dalguns passatges, que ja havien estat publicats en el segle xviii per Echard (1708) i Du Plessis dArgentr (1728-1736), fins a arribar a Gilbert Dahan (1999), passant per Klapper (1926), Klibansky (1933), Mills Vallicrosa (1960) i Merchavia (1970). Lobjectiu del nostre equip de recerca s el de palliar aquesta mancana en ledici.

36.Aquesta unitat codicolgica tamb t una numeraci que comena per 1, la qual cosa demostra que era un exemplar independent.

37.Les Extractiones de Talmud seqencials, introdudes pel prleg, tradueixen passatges talmdics seleccionats i ordenats seqencialment, segons el lloc que ocupen dins del Talmud hebreu. La mencionada versi temtica cont mutatis mutandis els mateixos passatges tal-mdics de la versi seqencial, per ordenats segons largument polmic. Remarquem que ambdues parts van resultar enquadernades en aquest exemplar, quan devien ser en origen independents, segons fan pensar els indicis codicolgics, la repetici del prleg i la doble nu-meraci de la foliaci a partir del foli 97ra. Daltra banda, criteris interns del text demostren que la traducci temtica ha estat compilada posteriorment a la seqencial: la temtica cont, de fet, un text de vegades diferent de la seqencial. Quant a aquest text, hem pogut comprovar que fou el resultat dun afegit dels trenta-cinc articles de Donin i del text que ms endavant citem com a Antologia talmdica (que es troben en la segona part de la unitat codicolgica ms antiga) al text de les Extractiones. Quant a la influncia dels articles de Donin en la compilaci


Com acabem de dir, la segona part de la unitat codicolgica ms antiga (f. 211rb-238vb) cont documents relacionats amb els dos processos: duna banda, els trenta-cinc articles de Nicolau Donin que havia aportat el papa Gregori IX contra el Talmud el 1239-1240, les rpliques dels rabins Yehiel i Jud i les butlles del papa Gregori IX als reis dEuropa demanant-los que apliquessin la condemna del Talmud les quals nicament foren acatades pel rei de Frana. De laltra, la correspondncia entre Od de Chteauroux, el papa Innocenci i el rei de Frana Llus IX sobre el nou procs que aquest l-tim havia demanat, i la condemna final pronunciada per Od el 1248. For-men part daquesta segona secci, tamb, una llista de noms dels rabins que apareixen en la traducci del Talmud, algun dels quals amb una petita glossa explicativa, i un ndex de les citacions bbliques (alguns dels testimonis con-servats contenen un ndex de llocs bblics i un altre de temtic, ordenat alfa-bticament).

Entre els articles de Donin i les depositiones dels rabins, hi ha collocades dues petites antologies de traduccions que, tot i haver estat fetes, no van tro-bar probablement un lloc ordenat en les seccions precedents ni en els docu-ments oficials, per la qual cosa han estat afegides aqu sense seguir cap ordre precs: una antologia daltres passatges talmdics (que anomenem Antologia talmdica) i un recull de glosses de Raix, sobretot a lAntic Testament.38

Havent descrit el dossier en la seva forma ms completa i clara, segons el manuscrit P,39 passem a descriure breument el contingut dels testimonis ma-

de la versi temtica, en aquells casos en qu la seqencial comparteix el mateix passatge tal-mdic, vegeu Fidora (2015b i 2015a).

38.Si b en aquesta antologia shi troben sobretot glosses a lAntic Testament, tant en els articles de Donin com, i en major mesura, en les Extractiones les glosses de Raix apareixen interpolades ben freqentment als passatges talmdics.

39.Heus aqu un esquema seqencial del dossier tal com es troba al manuscrit de Pars (BnF 16558); noteu que els parntesis quadrats indiquen les unitats codicolgiques: [F. 1ra-4va: Exemplar del text contingut en els folis 97ra i segents; f. 4vb in albo.] [F. 5ra-96ra: Traducci del Talmud ordenada per arguments polmics (temtica) i redacci de la compa-raci de les Extractiones de Talmud i de la resta de material talmdic tradut al llat contingut en el dossier, s a dir, dels trenta-cinc articles de Nicolau Donin i de lAntologia talmdica.] [F. 97ra-211ra: Extractiones de Talmud (seqencial) amb Praefatio in extractiones de Talmud. Aqu comenava, de fet, el dossier primigeni, sense versi temtica, el qual cont una nume-raci independent que sinicia en el nm. 1; f. 211rb-211va: Prologus in secundam partem. F. 211va-217vb: Els trenta-cinc articles de Nicolau Donin. F. 217vb-224va: Antologia talmdica. F. 224va-230vb: Recull de glosses de Raix. F. 230vb-231va: Deposicions dels rabins Yehiel i


nuscrits que ens han arribat, amb relaci a aquest mateix dossier. El manuscrit de la Biliothque Mazarine (Z) es lnic que t la mateixa estructura que el manuscrit de Pars: aix es deu al fet que ns un codex descriptus.

El manuscrit de Carpentrs (C) cont les Extractiones (seqencial) i el con-junt de documents sobre la controvrsia amb el judaisme.40 El manuscrit de Girona (G) t una estructura semblant a la de Carpentrs: de fet, s fora pro-bable que C sigui cpia de G. 41

El manuscrit de Berln (B) s un miscellani dobres contra els jueus i sobre la Sagrada Escriptura: sinicia tamb amb la part corresponent a P 97ra, pe-r la cpia acaba al bell mig de les Extractiones amb un passatge de Sanhedrn (97a). Els folis 139-209 contenen el text De differencia nostre tranlacionis ab hebraica littera veteris testamenti a fratre Nicolao de Lira.

El manuscrit de Breslau (W ) cont parts de les Extractiones (seqencial) del tractat Sanhedrn,42 mentre que el manuscrit de Stuttgart, Maulbronn (M), cont un fragment de la part temtica amb passatge del tractat Sanhedrn (se-gles xiii-xiv).43 El manuscrit de Schaffhausen (S) cont el prleg amb va-riants textuals significatives (en P, f. 97ra-99rb) i la versi temtica.

La versi temtica tamb ha estat transmesa com una obra separada i abreujada per dos altres manuscrits dels segles xiv i xv, els quals destaquen perqu tenen un cert grau dautonomia respecte a la resta del dossier.44

Jud (Llat: Vivus; Iuda). F. 231va-232va: Llista de noms de rabins talmdics. F. 232va-234va: Cartes i documents oficials dOd de Chteauroux i dels papes Innocenci IV i Gregori IX rela-cionats amb la controvrsia sobre el Talmud. F. 234va-238vb: ndex de citacions bbliques.]

40.s a dir, que comena amb el text del ms. P, f. 97ra (C f.13ra). El fet que les dues unitats codicolgiques, que a Pars apareixen enquadernades abans daquesta, hi faltin refora la hiptesi que la versi originria del dossier no les contenia. Els folis de C 1ra-12vb contenen un ndex alfabtic de paraules clau contingudes en el dossier, amb la referncia del foli en el qual es troben. Les obres posteriors al Talmud llat sn tamb de polmica antijueva. Per a una descripci del cdex, vegeu Catalogue gnral.

41.Al ms. G hi manquen alguns folis al comenament, al mig i al final, tot i que sacaba amb el comenament de la llista dels rabins. Quant al manuscrit de lArxiu Capitular de Giro-na, vegeu Mills i Vallicrosa (1960) i Fidora (2016).

42.Aquest tractat fou editat per Klapper (1926).43.Una edici i comentari daquest manuscrit es troba en Hasselhoff i Cruz (2015).44.Aquest Eptome del Talmud s transms en els manuscrits segents. Y: Munic, Baye-

rische Staatsbibliothek, Clm 21259 (Ulm. 59), f. 28va-39va: Excerptum de Talmut (contra Iudaeos) (segles xiii-xiv); L: Londres, British Library, Add MS 19952, f. 85-99: Talmut sive heresis Iudeorum (any 1472). El doctorand Isaac Lampurlans (UAB) socupa de ledici crtica daquest eptom com a tema de tesi doctoral.


Finalment, comentem ara un testimoni manuscrit particular, que no cont pas ntegre tot el dossier, ans nicament la part de les Extractiones. Aquest do-cument s un manuscrit hebreu del Talmud en tres volums, que es conserva a la biblioteca nacional de Florncia. Tot i que els tres volums han estat catalo-gats en una nica signatura, el primer, datat el 1177, no forma pas una unitat amb els altres dos, que sn posteriors (probablement del final del segle xiii). Aquests dos darrers volums contenen als marges dels passatges talmdics, a manera de glossa, sengles traduccions llatines, les quals coincideixen amb els textos de les Extractiones.

Ambds manuscrits de Florncia (F8 i F9) tamb contenen passatges que no es troben en els altres manuscrits de les Extractiones, la qual cosa, potser, s sinnim que ens trobem davant duna fase de work in progress de la traducci: convindria de situar-los en una poca prvia a la reelaboraci i selecci defini-tiva que men a la redacci del dossier. De fet, tot i que el manuscrit de Pars (P i el codex descriptus Z) resulti textualment excellent, les variants tex-tuals transmeses per F, sovint semblants a les transmeses per B, aix com les particularitats de G i C (recordem que C s probablement descriptus de G), ens fan pensar que P, considerat fins ara codex optimus, potser s el resultat duna mena de procs de correcci. Aquest manuscrit s interessant perqu hi po-dem trobar les traduccions fetes en un manuscrit talmdic ms o menys con-temporani i, per tant, proper a la Vorlage de les traduccions.

4.Algunes caracterstiques

A tall dexemple, el fet que el manuscrit de Florncia pugui ser conside-rat molt proper al del Talmud que es va fer servir per a la traducci llatina es veu molt clarament en el passatge segent: el foli 242 del tercer volum del Tal-mud de Florncia (F9) cont el text del tractat Sanhedrn (94a, segons ledici del Talmud de Vlnius), del qual sha extret el passatge segent de les Extractio-nes, contingut com a glossa en el marge inferior del mateix foli (Extractiones de Talmud, Sanh. 94a; Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, Magl. II-I-9 f. 242): Dicit rbi Aba: Donec veniant praedatores et praedatores praedatorum.

El passatge corresponent del Talmud de Vlnius diu el segent:45

45.Traducci catalana: i Raba digu altres diuen que fou R. Yishaq: fins que arri-bin els saquejadors i els saquejadors dels saquejadors.


:

La diferncia que sestableix a lhora de citar els noms del rab al qual satri-bueix la citaci s ben palesa: en llat s mencionat com a R. Aba, mentre que en el text hebreu de ledici de Vlnius hi apareix com a Raba. Ben b es podria pensar, doncs, que en aquest passatge el traductor llat interpreta err-niament, fent de Raba un rabbi Aba. En hebreu, per, aquests noms sn escrits de manera diferent: el nom Aba cont una lef de ms al comena-ment (). En canvi, si mirem el manuscrit de Florncia, podem trobar, junt amb altres variants textuals, exactament aquest nom Aba (), que apa-reix en la traducci llatina (Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, Magl. II-I-9 f. 242):

Parallelament, en lexemple segent podrem veure com funciona el procs editorial dut a terme a lhora de redactar el manuscrit P: es tracta dun passat-ge de Sanhedrn (35a):46

: - ,

La traducci llatina que es troba en P s la segent (Extractiones de Tal-mud, Sanh. 35a; BnF, ms. lat. 16558, f. 151rb):

Dicit rby Eleazar: Ieiunium cum quo non fit elemosyna, quasi effunderetur sanguis, et hoc est quod scriptum est : Iustitia habitavit in ea glossa Salomonis: quia post ieiunium dabant elemosynas pauperibus, nunc autem homicidae glossa: quia pauperes spem habent in eis et ipsi dimittunt eos mori fame (Is 1,21).

Mentre que la glossa marginal llatina del manuscrit de Florncia anota (Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, Magl. II-I-9 f. 156):

Dicit rbi Eleazar quod ieiunio (sic) cum quo non fit iusticia id est elemosy-na quasi effunderetur sanguis, et hoc est quod scriptum est: Iustitia habitavit in ea Is .i. glossa: quia post ieiunium dabant pauperibus elemosynas, nunc autem homicidae glossa: quia pauperes spem habent in eis et dimittunt eos mori fame (Is 1,21).

46.Traducci catalana: Rab Elazar digu en nom de rab Yishaq: tots el dies de dejuni, en els quals es deixa lalmoina (lit. lacci justa) per el dia segent, s com si es vesss sang: com s escrit: Plena de seny, la justcia, etc. [hi residia; ara, en canvi, assassins (Is 1,21)].


En primer lloc, veiem que el traductor llat va afegir una glossa de Raix, que explica per qu el versicle bblic est relacionat amb el que diu rab Elea-zar: es diu en la Bblia, parlant de Jerusalem, la justcia hi residia, perqu abans es donaven les almoines als pobres; ara, en canvi, assassins, perqu els pobres confien en aquells que haurien de donar-los almoines, els quals, com que no ho fan, els deixen morir de gana.

En segon lloc, s interessant de constatar que el manuscrit de Florncia t una lectura ms fidel a loriginal, car tradueix literalment el text talmdic; shi diu, de fet, cum quo non fit iusticia, i explica que el sentit de iustitia en aquest context s el dalmoina. La paraula iustitia (arrel semtica *dq-) s precisament el que connecta la sentncia de rab Eleazar amb la citaci bblica. En la seva sentncia hi trobem, de fet, la paraula edaqah i en la citaci bblica hi apareix edeq; ambds mots sn derivats de larrel *dq-. La versi de Pars, que substi-tueix de seguida iustitia amb elemosyna en les paraules del rab, no crea la con-nexi amb la citaci bblica, a diferncia de la glossa llatina present en el manus-crit de Florncia, en qu hi trobem dos cops la mateixa paraula, iustitia.

Un tercer exemple que ens mostra el manuscrit de Florncia com a molt proper a la Vorlage de la traducci llatina del Talmud ens lofereix la citaci de Ber. 5a (citada ja supra en la nota 3) (Extractiones de Talmud, Ber. 5a; BnF, ms. lat. 16558, f. 100va-b):

Dicit rby Levy: Quid est quod scriptum est: Et dabo tibi tabulas lapideas et legem et praeceptum quod scripsi ad docendum eos (Ex 24,12)? Tabulas lapi-deas, id est libros Moysi. Legem, id est Mysna. Praeceptum, caerimonias et iudicia. Quod scripsi, hii sunt libri prophetarum et hagiographorum. Ad do-cendum eos, hoc est Talmud nullum enim documentum potest fieri nisi per Talmud; et qui docet per Mysna vocatur finiens saeculum. Per hoc potestis scire quod omnia ista fuerunt halaka Moysi id est edocta, in monte Sinai.

El text del Talmud de Vlnius s, tamb en aquest cas, diferent:

: , - , - , - , - , - ;

47

47.I digu rab Lev bar Hama per boca de rab Ximon ben Laqix: Quin s el significat del versicle: I jo et donar les taules de pedra, i la Llei i el manament, car he escrit que tu els hauries dadoctrinar? Taules de pedra: aix s els deu manaments; la Tor: aix s la B-blia; el manament: aix s la Mixn; car jo he escrit: aquests sn els profetes i els hagigrafs;


Les explicacions sn divergents: en llat hi manquen els deu manaments i, per aix, tot s com si shagus desplaat un lloc. Igualment, en larameu, no hi trobem la paraula hlk, que podem llegir cap al final de la versi llatina. El text de Florncia resol aquesta situaci (Firenze, Biblioteca Nazionale Cen-trale, Magl. II-I-7 f. 6): 48

[ ] []

()

En aquest cas, es veu que les taules de pedra () no sn explicades, com a Vlnius, com els deu manaments ( ), ans com la Tor ( s a dir, els libri Moysi del llat); la Tor, no pas com la Bblia) ( no pas ,() el manament ;( ) ans com la Mixn ,()com la Mixn, ans com , s a dir, com a llei consuetudinria (Jas-trow, 1903, p. 438, cfr. llat. iudicia) i pans zims [per la cerimnia de la Pas-qua] (Jastrow 1903, p. 823) (cf. llat. caerimonias) o b, amb una altra vocalit-zaci, queixa (Jastrow, 1903, p. 824) (potser el llat shauria de llegir querimonias): en tot cas, s fora clar que el llat segueix aquesta tradici tex-tual.

Dels exemples que hem anat citant, sen desprenen algunes caracterstiques amb relaci a la traducci llatina del Talmud: hem fet referncia, en les expli-cacions del prleg relatives a ladaptaci de lhebreu al llat, a la presncia dun glossari de termes hebreus que apareixen emprats en la traducci.

s molt rellevant, tamb, el recull de glosses atribudes correctament a Raix, encara que, a ms, hi sn presents altres glosses de tradici igualment talmdica. Tamb hem fet allusi a la natura de les Extractiones, ents com a material pensat per a fer servei a la literatura de refutaci del judaisme, espe-cialment grcies a les notes marginals que classifiquen amb paraules clau els continguts a qu es fa referncia (com ara stultitia, error, blasphemia o expres-

que tu els hauries dadoctrinar: aix s la Guemar. Aix (ens) mostra que totes aquestes coses foren donades a Moiss al Sina.

48.Tot i que hem dit que el primer volum de Florncia s una unitat codicolgica diferent i ms antiga, aqu tamb es veu una tradici textual molt propera al text llat. El text entre parntesis angulars correspon a glosses marginals o interlinears posteriors que completen o corregeixen el text. El text entre parntesis rodons cont una ratlla supralineal que potser denota una expuntuaci.


sions similars), aix com a la refosa de la traducci seqencial en una versi te-mtica.

Les Extractiones sn un text que tradueix literalment el Talmud de Babil-nia, buscant-hi la demostraci (denudatio) de la falsedat dels seus continguts. El traductor (o els traductors, car shi entreveu un mtode de traducci a qua-tre passos: lectura-traducci-anotaci-edici), pot comprimir la idea de loriginal, encara que amb una sincera vocaci de fidelitat al text, presentant ben sovint omissions literals de loriginal, per com a resultat del mtode de traducci i no per tal devitar els continguts hebreus.49

Finalment, el tret que volem destacar s el de les citacions bbliques.50 Re-sulta clar que, per a la traducci dels llocs bblics, la versi llatina va acudir duna manera sistemtica a la versi de sant Jeroni (estrictament, en alguna recepci encara no identificada). Aix no obstant, en aquells casos en qu el Talmud basava el seu comentari rabnic en la paraula hebrea i la Vulgata llati-na no tradua amb claredat el textus receptus masoreticus hebreu, llavors el tra-ductor acudia a loriginal receptus de la Bblia hebrea o, el que s el mateix, a la citaci en hebreu del text talmdic.51

49.Cf., a tall dexemple, el passatge segent de Sanh. 92b. El Talmud llat diu aix (Sanh. 92b): Dicit rby Joce: Mortui quos resuscitavit Ezechiel perrexerunt in terram Israel et acceperunt uxores genueruntque filios et filias. Stetit rby super pedes suos et ait: Ego sum de filiis filiorum ipsorum, et ecce filatria mea quae avus meus reliquit michi ab illis. En aquest passatge, el Talmud llat tradueix fidelment el passatge del Talmud de Babilnia (92b):

(Traducci catalana: Rab Elizer, fill del rab Yoss el Galileu, diu: Els morts que Ezequiel

fu ressuscitar pujaren vers la terra dIsrael, prengueren mullers i criaren fills i filles. Sal rab Yehud ben Betir dempeus i digu: Jo sc un dels seus descendents i aquestes sn les filact-ries que em lleg dells el meu avi.) En aquest passatge talmdic, la traducci llatina s fora exacta, paraula per paraula, sentit per sentit, a loriginal talmdic, tot i que, amb referncia als noms de persona, no es respectin els noms complets dels rabins ni el seu patronmic (el rab Ioce del Talmud llat apareix mencionat com a rab Elizer, fill de rab Yoss ha-Guelil ( en el Talmud de Babilnia, mentre que el rby del Talmud llat ( fa referncia a rab Yehud ben Betir ( ).

50.En la nostra edici, emprem com a text base de consulta la Vulgata de sant Jeroni en ledici de Robert Weber (1a edici, 1969).

51.La transmissi de citacions bbliques directes al Talmud de Babilnia s fidel al textus receptus de la Bblia hebrea: recordem que s durant el Concili de Jmnia organitzat per Yohanan ben Zakkay durant el perode de temps que va de la destrucci de Jerusalem (70 dC)


En lexemple segent, les Extractiones han seleccionat un lloc de Berakhot en qu es qestiona la duraci dun momentum respecte de la ira de Du. El tema, naturalment, podia interessar, perqu posa de manifest la idea de Du limitat a una durada en el temps. La traducci llatina del text talmdic fa ser-vir lhebraisme regay (hebr. rga, ) segons el salm 29,6: aix no obstant, la versi llatina iuxta LXX quoniam ira in indignatione eius et vita in voluntate eius...52 no servia, perqu eludia el concepte objecte de comentari, de manera que, en aquest cas, la traducci llatina fa s de la versi iuxta Hebraeos quo-niam ad momentum est ira eius et vita in repropitiatione eius...,53 en la qual s que es mostra la paraula clau momentum per a aquest context (Extractiones de Talmud, Ber. 7a; BnF, ms. lat. 16558, f. 102vb):

Et quantum durat ira eius? Quantum regay. Et quantum durat regay? Quan-tum prolatio eius. Et quomodo scis quod irascatur Deus quantum durat regay?, Quia scriptum est in Psalmo secundum hebraeum et Hieronymum: quoniam regay ad momentum ira eius [Ps 29,6 (iuxta hebr.)] littera nostra quoniam ira in indigna-tione [Ps 29,6 (iuxta lxx)]. Et per hoc quod Isaias dicit: abscondere modicum ad momentum donec pertranseat indignatio mea (Is 26,20).

No s en absolut poc freqent que apareguin matisos amb referncia a la versi llatina de sant Jeroni, dacord amb la lectura del text hebreu: sn pas-satges, aquests, als quals sha hagut daplicar una crtica sobre la versi vulgata perqu el context talmdic tingui sentit. Ho podem veure en un exemple sen-zill (Extractiones de Talmud, Ber. 33b; BnF, ms. lat. 16558, f. 111va):

Omnia sunt in manu Dei, praeter frigus, sicut scriptum est Prv .xxii. se-cundum hebraeum: frigus in via perversi (Prv 22,5).54

a la derrota de Bar Kokheb el 135 dC que es fixa per escrit i duna manera inamovible el text consonntic hebreu, un text que ser vocalitzat alguns segles ms tard pels masoretes. La importncia daquest snode rau en el fet que shi fixaren els llibres cannics de la Bblia he-brea, aix com tamb el seu textus receptus (text consonntic).

52.Septuaginta (Ralphs, 1979, Sl 29,6): , .

53.Hebr. (BHS, p. 1111; Sl 30,6) k rga beapp ayym birn ( ). 54.Cf. el textus receptus (BHS, p. 1304) de Pr 22,5:

Aquest passatge no es troba ni al Talmud de Vlnius ni al de Florncia. Tanmateix, el tro-

bem al Talmud de Munic (Bayerische Staatsbibliothek, cod. hebr. 5, f. 149r):


En aquest cas, la versi de sant Jeroni per a Pr 22,5 (arma et gladii in via perversi) no permetia pas de comprendre el context talmdic, que havia de traduir frigus directament de lhebreu.

5.Conclusi

La traducci llatina del Talmud sobre la qual es treballa amb tota seguretat ja durant el 1239 com a data post quem apareix amb el ttol dExtractiones de Talmud per a la versi elaborada entre 1244-1245, sota la supervisi o encrrec del bisbe Od de Chteauroux. Es tractava duna selecci (extractiones) de llocs talmdics que presumiblement posaven de manifest els errors del judaisme.

Des del punt de vista de la histria de la controvrsia, s rellevant que la tradici llatina fes s directament de la font hebrea del Talmud per a refutar el judaisme: ja prviament hi havia hagut alguns antecedents primerencs den- de Pero Alfonso dOsca (ca. 1110). La traducci de llocs talmdics segons lordre daparici (seqencial) fou reelaborada en una versi que reorganitzava els passatges escollits duna manera temtica. Ambdues versions (la seqencial i la temtica) es compilaren i foren acompanyades per altres documents hist-rics sobre el procs de condemna del Talmud, iniciat a Pars a partir del 1240, i donaren lloc a un dossier pensat perqu servs com a material per a lescrip-tura dobres de refutaci del judaisme. Lequip dinvestigaci del qual formem part, titulat The Latin Talmud and its Influence on Christian-Jewish Pole-mic, sencarrega de ledici crtica i de lestudi de les repercussions del text.

Bibliografia

Fonts

BHS = Elliger, Karl; Rudolph, Wilhelm (ed.). Biblia Hebraica Stuttgarten-sia. 5a edici. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, 1997.

R. Hanin digu: tot s en mans del cel, excepte el bufar dels vents freds, car sha dit el bufar dels vents freds s al cam del pervers: qui vol guardar-se a si mateix, se nallunya (Pr 22,5). Quant a lexpressi bufar dels vents freds ( ), vegeu Jastrow, 1903, p. 1290 ( III) i p. 1151 ( III).


Biblia LXX = Rahlfs, Alfred (ed.). Septuaginta: Id est Vetus Testamentum Graece iuxta LXX interpretes. Stuttgart, 1979. [1a edici: 1935]

Biblia Vulgata = Weber, Robert (ed.). Biblia Sacra iuxta Vulgatam versio-nem. 3a edici. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, 1984. [1a edici: 1969]

Petrus Alphonsi. Dialogus = Pedro Alfonso de Huesca. Dilogo contra los judos. Text llat de K. P. Mieth, traducci dE. Ducay, introducci de J. V. Tolan, coordinaci de M. J. Lacarra. Osca: Instituto de Estudios Alto aragoneses, 1996.

Petrus Venerabilis. Adversus Iudeorum inveteratam duritiem. Edici a cura de Y. Friedman. Turnhout: Brepols, 1985. (Corpus Christianorum Conti-nuatio Mediaevalis; 58)

Adversus Iudeorum inveteratam duritiem. Edici a cura de J. P. Migne. Pa-trologia Latina, vol. 189, col. 507-650.

Against the inveterate obduracy of the Jews. Trad. anglesa dIrven M. Res-nick. Washington: The Catholic University of America Press, 2013. (The Fathers of the Church, Mediaeval Continuation; 14)

Talmud Bavli. The Schottenstein edition. Direcci de R. Hersh Golwurm. Brooklyn, N. Y.: Artscroll, 1990-.

The Jerusalem Talmud. Edici a cura de H. W. Guggenheimer. Berln; Nova York: De Gruyter, 2000-. (Studia Judaica)

Estudis

Ashtor, Eliyahu (1973). The Jews of Moslem Spain. Filadlfia: Jewish Publi-cation Society of America. 2 v.

Catalogue gnral = Catalogue gnral des manuscrits des bibliothques publi-ques de France. Dpartements. Vol. : Carpentras. Vol. 2: Introduction. Fonds gnral (1) [en lnia]. [Consulta: 17 setembre 2015]

Chazan, Robert (2012). Trial, Condemnation, and Censorship: The Tal-mud in Medieval Europe. En: Friedman, John (et al.). The Trial of the Talmud. Paris, 1240. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, p. 1-92.

Dahan, Gilbert (dir.) (1999). Le brlement du Talmud Paris 1242-1244. Pa-rs: Cerf.


Du Plessis dArgentr, Charles (1728-1736). Collectio Judiciorum de novis erroribus qui ab initio saec. XII in Ecclesia proscripti stint atque notati; Censoria etiam judicia academiarum. Pars. 3 v.

Echard, Jacques (1708). Sancti Thomae Summa suo auctori uindicata. Pars. Feliu, Eduard (2010). Lletres hebrees a la Barcelona medieval. Barcelona: Mu-

seu dHistria de Barcelona.Fidora, Alexander (2015a). Textual rearrangement and thwarted intentions:

The two versions of the Latin Talmud. Journal of Transcultural Medieval Studies, 2/2, p. 63-78.

(2015b). The Latin Talmud and its translators: Thibaud de Szanne vs. Nicholas Donin?. Henoch: Historical and Textual Studies in Ancient and Medieval Judaism and Christianity, 37/1, p. 17-28.

(2016). Die Handschrift 19b des Arxiu Capitular de Girona. Ein Beitrag zur berlieferungsgeschichte des lateinischen Talmud. En: Lehner, H.-C. (et al.). Zwischen Rom und Santiago: Festschrift fr Klaus Herbers zum 65. Geburtrstag. Bochum: Winkler, p. 49-56.

Fishmann, Talya (2011). Becoming the people of the Talmud: Oral Torah as written tradition in medieval Jewish cultures. Filadlfia: University of Pennsylvania Press.

Friedman, John (2012a). The dirge of Rabbi Meir of Rothenberg on the burning of the Talmuds of thirteenth-century France by king Louis IX. En: Friedman, John (et al.). The Trial of the Talmud. Paris, 1240. Toron-to: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, p. 169-172.

(2012b). The Disputation of Rabbi Yehiel of Paris. En: Friedman, John (et al.). The Trial of the Talmud. Paris, 1240. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, p. 126-168.

Hasselhoff, Grge K. (2015). Rashi for Latin readers: The transliterations of Paris, 1240, with an edition of the excerpts from Leviticus, Numbers, and Deuteronomy. En: Hasselhoff, Grge K.; Stnkel, Knut Martin (ed.). Transcending words: The language of religious contact between bud-dhists, Christians, Jews, and Muslims in premodern times. Bochum: Win-kler, p. 103-109.

Hasselhoff, Grge K.; Cruz, scar de la (2015). Ein Maulbronner Frag-ment der lateinischen Talmudbertragung des 13. Jahrhunderts (mit Edi-tion). Zeitschrift fr Wrttembergische Landesgeschichte, 74, p. 332-344.

Hoff, Jean Connell (2012). The Christian evidence. En: Friedman, John (et al.). The Trial of the Talmud. Paris, 1240. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, p. 93-125.


Jastrow, Marcus (). A dictionary of the Targumim, the Talmud Babli and Yerushalmi, and the Midrashic literature. Nova York. 2 v.

Klapper, Joseph (1926). Ein Florilegium Talmudicum des 13. Jahrhunderts. Literaturwissenschaftliches Jahrbuch der Grresgesellschaft, 1, p. 3-23.

Klibansky, Erich (1933). Beziehungen des christlichen Mittelalters zum Ju-dentum. Manatsschrift fr Geschichte und Wissenschaft des Judentums, 77, p. 456-462.

Loeb, Isidore (1880; 1881; 1882). La controverse de 1240 sur le Talmud. Revue des tudes Juives, 1 (1880), p. 247-261; 2 (1881), p. 248-270; 3 (1882), p. 39-57.

Merchavia, Chenmelech (1970). The Church versus Talmudic and Midrashic Literature (500-1248) [en hebreu]. Jerusalem: Bialik Institute.

Mills Vallicrosa, Josep Maria (1960). Extractos del Talmud y alusiones polmicas en un manuscrito de la Biblioteca Catedral de Gerona. Sefa-rad, 20, p. 17-49.

Ragacs, Ursula (2001). Die zweite Talmuddisputation von Paris 1269. Frankfurt: Peter Lang. (Judentum und Umwelt; 71)

Rose, Valentin (1901). Verzeichniss der lateinischen Handschriften der Kni-glichen Bibliothek zu Berlin. Berln.

Ruiz Morell, Olga (2014). Literatura haljica: Misn, Tosefta, Talmud. En: Seijas, Guadalupe (ed.). Historia de la literatura hebrea y juda. Ma-drid: Trotta, p. 265-288.

Seijas, Guadalupe (dir.) (2014). Historia de la literatura hebrea y juda. Ma-drid: Trotta.

Stillman, Norman A. (1979). Aspects of Jewish life in Islamic Spain. En: Szarmach, Paul E. (ed.). Aspects of Jewish culture in the Middle Ages. Al-bany: State University of New York Press, p. 51-84.

Szpiech, Ryan (2013). Conversion and narrative. Pennsilvnia: Pennsylvania University Press.

(2014). Petrus Alfonsi... erred grealtly. Alfonso of Valladolids imitation and critique of Petrus Alfonsis Dialogus. En: Cardelle de Hartmann, Carmen; Roelli, Philipp (ed.). Petrus Alfonsi and his Dialogus. Florncia: Sismel, p. 321-348. (Micologus Library; 66)

Vidas, Moulie (2014). Tradition and the formation of the Talmud. Princeton, N. J.: Princeton University Press.

Documents

Observacions sobre la traducció llatina del Talmud …pagines.uab.cat/lattal/sites/pagines.uab.cat.lattal/files/Tamid.pdf · 74 Tamid, 11 (2015), p. 73-97 Ulisse Cecini, Óscar de