Oriol ACHÓN Paolo DE VINGO Toni JUÁREZ Júlia MIQUEL Joan …books.bradypus.net/sites/default/images/free_downloads/... · 2017-06-15 · (Sales i Roig) donen una bona mostra dels

Oriol ACHÓNPaolo DE VINGO

Toni JUÁREZJúlia MIQUEL

Joan PINAR (eds.)

BraDypUSCommunicating Cultural Heritage

Esglé

sies r

urals

a Ca

talun

ya en

tre l’A

ntigu

itat i

l’Eda

t Mitj

ana (

segle

s V-X

)TA

ULA

RODO

NA, E

spar

regue

ra-M

onts

errat

, 25-

27 d

’Octu

bre d

e 200

7

Oriol AchónPaolo de VingO

Toni JuárezJúlia Miquel

Joan PinAr (eds.)

esglésies rurals a catalunyaentre l’Antiguitat i l’edat Mitjana(segles V-X)

Baanche nche datiCOMMUNICATINGC U L T U R A LH E R I T A G E

b r a d y p u s . n e t

BraDypUS s.a.COMMUNICATING CULTURAL HERITAGE

Bologna 2011

TAulA rOdOnAesparreguera-Montserrat, 25-27 d’Octubre de 2007

I contenuti del volume Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X) vengono diffusi nella versio-ne cartacea ed elettronica secondo la licenza Creative Commons, Attribuzione – Non commerciale – Non opere derivate 2.5 Italia, il che significa che i lettori sono liberi di: riprodurre, distribuire, comunicare ed esporre in pubblico quest’opera, a condi-zione che il suo contenuto non venga alterato o trasformato, che venga attribuita la paternità dell’opera al curatore/i del volume e ai singoli autori degli interventi, e che infine l’opera non venga utilizzata per fini commerciali.Gli autori e l’editore difendono la gratuità del prestito bibliotecario e sono contrari a norme o direttive che, monetizzando tale servizio, limitino l’accesso alla cultura. Per questo motivo rinunciano a riscuotere eventuali royalties derivanti dal prestito biblio-tecario di opere di questa collana. L’editore garantirà inoltre sempre il libero accesso ai contenuti dei volumi, senza limitazioni alla loro distribuzione in alcun modo.

2011 BraDypUS s.a.via A. Fioravanti, 72, 40129 Bolognawww.bradypus.net; [email protected]. e P.IVA 02864631201ISBN: 978-88-904294-5-3

Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X)Oriol Achón – Paolo de Vingo – Toni Juárez – Júlia Miquel – Joan Pinar (eds.)Taula rodona, Esparreguera – Montserrat, 25-27 d’Octubre de 2007

Comitè organitzadorOriol AchónToni JuárezJúlia MiquelEduard PadróJoan PinarLluís G. TurellJordi V. Fiz

Entitats organitzadoresAssociació per la Recerca, Estudi i Difusió en Antiguitat TardanaCol·lectiu Esparreguerí de RecerquesMuseu de Montserrat

Amb el suport i la col·laboració deAjuntament d’EsparregueraAmics de Santa Maria del Puig d’EsparregueraAssociació d’Arqueòlegs de CatalunyaUniversità di Torino, Dipartimento di Scienze Antropologiche, Archeologiche e Storico-Territoriali

Projecte gràfic i composició a càrrec deBraDypUS (Julian Bogdani i Erika Vecchietti)

ImpremtaAslay (Pianoro, Bologna)

Presentació Oriol Achón, Paolo de Vingo, Toni Juárez, Júlia Miquel, Joan Pinar

Los sistemas de abovedamiento en las iglesias tardoantiguasy altomedievales. Cataluña como ejemplo Mª Ángeles Utrero

Forma i proporció en l’arquitectura paleocristiana. El cas de la basílicaseptentrional del Francolí de Tarragona Josep Mª Puche, Jordi López

L’organització eclesiàstica de la Cerritania entre la fi de l’Antiguitati l’Alta Edat Mitjana Oriol Mercadal, Sara Aliaga, Carme Subiranas, Oriol Olesti

Esglésies tardoantigues a Catalunya (segles IV-VII): els exemples de l’Anoia,el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès. Una valoració territorial Jordina Sales

Esglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedieval al territoride Barcelona (segles V al X) Jordi Roig

Églises baptismales, églises et chapelles funéraires dans les zones rurales de la Ligurie occidentale aux premiers siècles du haut Moyen Âge Paolo de Vingo

La basilica di San Giulio, la chiesa di San Lorenzo e la cristianizzazionedella zona del Cusio: fonti letterarie e archeologiche Michelle Beghelli

Les esglésies tardoantigues de Mas Castell de Porqueres (Pla de l’Estany) Josep Mª Nolla

Índex

ETaula rodona

Esparreguera-Montserrat25-27 d’Octubre de 2007

5-6

7-21

23-40

41-66

67-85

87-123

125-159

161-176

177-185

sglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitati l’Edat Mitjana (segles V-X)

Santa Cecília de Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà).Una iglesia rural entre la Antigüedad y la Edad Media Marta Sancho

L’excavació arqueològica de l’església de Santa Maria de Matadarso del Marquet (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) Albert López, Àlvar Caixal

L’església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell) Montserrat Farreny, Alfred Mauri, Rosario Navarro

Excavacions arqueològiques a l’església de Santa Maria del Puig, Esparreguera (Baix Llobregat) Júlia Miquel, Oriol Achón

L’església de Roda ciutat (segle V al X) al jaciment arqueològic de l’Esquerda (Masies de Roda-Roda de Ter, Osona) Maria Ocaña, Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera

Epílogo Luis Caballero

187-195

197-211

213-227

229-242

243-252

253-256

Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X)O. Achón, P. de Vingo, T. Juárez, J. Miquel, J. Pinar (eds.)Taula rodona, Esparreguera-Montserrat, 25-27 d’Octubre de 2007pp. 5-6

La publicació de les actes que teniu a les mans és la conclusió d’un llarg procés iniciat a la tardor de 2006, quan una embrionària Associació per la Recerca, Estudi i Difusió en Antiguitat Tardana (AREDAT) va decidir endegar el que seria el seu primer projecte: l’organització d’una taula rodona que permetés esbossar un estat de la qüestió general i les futures línees de recerca a seguir per avançar en el coneixement del paisatge monumental català durant el període de transició entre els móns antic i medieval.

El punt de partida i veritable element articulador de la iniciativa es trobava a les immediacions d’Esparreguera. Diversos dels membres fundadors d’AREDAT havien participat, entre els anys 2002 i 2005, a l’excavació de l’església de Santa Maria del Puig, promoguda pels Amics de Santa Maria del Puig i el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques (CER). Els resultats d’aquella excavació van evidenciar l’existència d’una església preromànica que es podia situar cronològicament dins la primera meitat del segle IX. La descoberta obria un munt d’interrogants i situava el jaciment en un període, un espai i un context arquitectònic coneguts de manera encara fragmentària; la idea de coordinar un fòrum de reflexió i discussió que girés al voltant d’aquesta mateixa problemàtica ens va venir immediatament al cap.

La nostra associació va comptar amb la fortuna de trobar uns excel·lents companys de viatge per a tirar endavant la iniciativa. En primer lloc, el CER, entitat cultural ben arrelada a Esparreguera, gràcies als membres i amics del qual va poder

fer-se realitat l’organització de la taula rodona. En segon lloc, el Museu de Montserrat que, gràcies a l’empenta de l’infatigable Pare Laplana, es va involucrar en les tasques organitzatives i ens va fer l’honor d’acollir una de les sessions de la taula rodona al Monestir. Finalment, el finançament de l’Ajuntament d’Esparreguera, del CER, dels Amics de Santa Maria del Puig i de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, així com les col·laboracions desinteressades de moltes persones, van fer possible la celebració de l’acte. Entre aquestes darreres mereixen un especial reconeixement Montserrat Llopart, Montserrat Casas, Enric Calvo, Francesc Xavier Vidal, Pelai Serra i Joan Llort, que d’una manera o altra participaren en tot el procés de coordinació i atenció als assistents, i sense els quals no hauria estat possible que tot plegat arribés a bon port.

La taula rodona va tenir lloc els dies 25 al 26 d’octubre de 2007, organitzada en dues sessions celebrades a Esparreguera i Montserrat. L’acte va comptar amb intervencions d’especialistes procedents dels diversos territoris catalans i de la resta de l’Estat; les seves intervencions i aportacions a la discussió general van fer que l’acte es tanqués amb un balanç molt positiu.

Però la satisfacció per l’èxit de la taula rodona no podia ser total fins a assolir totes les fites que ens havíem proposat: això implicava, de manera destacada, la publicació de les actes que, després de moltes dificultats, tenim l’orgull de presentar. El llibre apareix gràcies a l’esforç conjunt d’AREDAT, de l’Ajuntament d’Esparreguera, del CER, del

P resentació

OriOl Achón, TOni JuárEz, JúliA MiquEl, JOAn PinArAssociació per la recerca, Estudi i Difusió en Antiguitat Tardana (ArEDAT)

PAOlO DE VingOuniversità degli Studi di Torino, Dipartimento di Scienze Antropologiche, Archeologiche e Storico-Territoriali (SAAST)

OriOl Achón, pAOlO de vingO, TOni Juárez, JúliA Miquel, JOAn pinAr

6

Departament de Ciències Antropològiques, Arqueològiques i Històrico-Territorials de la Universitat de Torí i de l’editorial BraDypUS (Bolonya); en bona mesura, aquest llibre és producte i reflex del creixement experimentat per AREDAT des de la seva constitució, basat en la voluntat i capacitat de dialogar i coordinar esforços amb entitats, institucions i administracions locals, centres de recerca de vocació internacional i agents culturals amb natures i objectius diversos. D’Esparreguera i Montserrat a Bolonya i Torí: els múltiples escenaris d’aquesta taula rodona i la seva ulterior publicació posen de relleu la tendència a la internacionalització del coneixement històric i de la recerca que s’està accelerant en els darrers anys, que permet que l’estudi del patrimoni de l’àrea catalana pugui ser entès i valorat en un context europeu i mediterrani. Aquesta col·laboració ha permès, a més, enriquir el volum amb dues aportacions centrades en la Itàlia nordoccidental, que representen útils contrapunts a la problemàtica de les esglésies catalanes.

El present volum, tot i els inevitables canvis que presenta en relació al programa efectiu de la taula rodona, en reprodueix l’estructura original. Les intervencions s’agrupen en tres grans blocs, que pretenen posar de relleu les diferents perspectives i problemes de recerca relacionats amb les esglésies rurals, així com la varietat d’informació que hom aconsegueix o pretén extreure’n. El primer bloc té com a objecte l’exposició de plantejaments metodològics lligats a la identificació de fases constructives, datació i reconstrucció dels bastiments, conservats tant en alçada com a nivell estrictament fundacional; aquest queda integrat per les intervencions d’Utrero i de Puche i López, que incideixen en problemàtiques complementàries com són els sistemes de coberta i la modulació d’aquests edificis. El segon correspon a la contextualització, a nivell regional, de les esglésies rurals, amb especial incidència en llur paper com a element vertebrador i organitzador del territori i en llur dimensió social i cultural. Les recerques dutes a terme en territoris tan diversos com l’antiga Ceretània (Mercadal et al.) i les terres barcelonines (Sales i Roig) donen una bona mostra dels variats contextos geogràfics i històrics en què cal situar les naixences, vides i – ocasionalment – morts

d’aquests edificis, i que en permeten la comparació amb altres àrees de l’espai mediterrani, tant des de la perspectiva de l’organització territorial (de Vingo) com de la història de la cristianització del medi rural (Beghelli). Finalment, la darrera i major part del llibre es centra en l’anàlisi, caracterització i datació de les esglésies de l’àrea catalana, a partir de l’estudi d’exemples d’edificis concrets que s’han considerat representatius de la variabilitat d’àmbits geogràfics i cronològics, tipologies constructives i contextos d’hàbitat que hom retroba a Catalunya al llarg del dilatat període cronològic cobert per la taula rodona. En aquest bloc, com bé diu Caballero a l’epíleg del volum, no hem pretès realitzar un corpus exhaustiu ni unitari de les edificacions de l’àrea catalana, objectiu que supera les nostres possibilitats i competències. Per contra, creiem que hem aconseguit agrupar i oferir una sèrie d’exemples representatius de la problemàtica general, així com proposar uns criteris de presentació que permeten una comprensió general àgil i possibiliten la recíproca comparació entre les característiques i estat de recerca de cada un dels edificis escollits. El gruix del mèrit d’aquesta consecució, no cal dir-ho, cal donar-lo als propis autors (Nolla, Sancho, López i Caixal, Farreny et al. i Ocaña et al.), que han tingut la gentilesa de seguir molt fidelment les directrius de presentació facilitades pel comitè organitzador: context geogràfic i d’hàbitat del bastiment, descripció del seu estat actual, individualització de fases constructives i criteris de datació.

No voldríem acabar sense palesar el reconeixement especial que mereixen la infinita paciència i bona voluntat mostrades pels participants a la taula rodona davant els reiterats retards en la publicació, així com la seva confiança que aquesta acabaria per ser una realitat. Agraïments molt sentits, també, per al professor Caballero, que ens ha fet l’honor d’enriquir el volum amb les seves reflexions conclusives; així com per a Erika Vecchietti de BraDypUS, que amb la seva cura i professionalitat ha estat la veritable artífex d’aquest llibre. Finalment, a tots els que ens han donar suport i ànims, a tots els participants, col·laboradors i espectadors, a tots els que van creure en la iniciativa quan aquesta era encara poc més que converses de cafè d’un petit grup d’amics, moltes gràcies per tot i bona lectura.


La cultura material arquitectónica tardoantigua y altomedieval de la Península Ibérica ha comenzado a entenderse en los últimos años como un docu-mento privilegiado para una investigación arque-ológica preocupada por la obtención de nuevos datos sobre los que construir la historia de estos periodos. Los datos obtenidos han contribuido a la ampliación del corpus material tradicional y están actuando como fundamentos y premisas críticas en la renovación y afianzamiento de su estudio.

El territorio de la actual Cataluña tampoco ha sido ajeno a esta renovación y en los últimos años ha sido testigo de un proceso de estudio y revisión fruto de la aplicación de la arqueología estratigráfi-ca en la excavación de yacimientos y en el análisis de los alzados construidos1. Las novedades tam-bién han aportado, como pretendemos demostrar aquí, resultados significativos para el estudio de las cubiertas de la arquitectura eclesiástica.

1 génesis y trabajos posteriores en el marco peninsular reco-gidos por Utrero (2010) y, en concreto, en cataluña por López MULLor (2002).

Apuntes metodológico-historiográficos

La arquitectura tardoantigua del territorio catalán se ajusta en un principio a las mismas premisas definidas para el resto de la Península. Edificios tardorromanos como Centcelles dejan paso a con-juntos basilicales cristianos como los de la ciudad de Tarragona. La cronología, grosso modo asen-tada en los siglos V-VI, y la seriación tipológica de estos ejemplos se ha basado en la comparación recíproca con otros peninsulares y, especialmente, con los baleáricos, donde también se han sucedido novedades destacadas para este periodo2.

Por su parte, el prerrománico se dividió en dos grandes momentos. La primera fase, denominada “hispánica” por Camón3, englobaría el siglo IX y la primera mitad del X, asumiría tradiciones carolingias y peninsulares y se reflejaría en las pequeñas iglesias de carácter rural. Junto a la obra de Puig i Cadafalch, Falguera y Goday4, otros

2 como la basílica de Son Fadrinet (ULbert, orfiLa 2002). Otras basílicas han sido excavadas hace tiempo (Son Peretó, illa del rei, Es cap des Port), y ahora revisadas. Ver CaU ontiveros 2009, pp. 65-66.3 CaMón 1963, p. 218.4 pUig i CadafaLCh, faLgUera, goday 1909.

LMAríA DE lOS ángElES uTrErO AguDO

grupo de investigación ArqueoArquit, instituto de historia, centro de ciencias humanas y Sociales, cSic, Madrid

os sistemas de abovedamiento en las iglesias tardoantiguas yaltomedievales. Cataluña como ejemplo

The stratigraphical study of historic buildings has laid the foundations for a new understanding and interpretation of Hispanic architecture dated to the Late Antique and Early Medieval periods. Some recent works in Catalonia show an archaeological perspective on these both heterogeneous groups and thus offer a different vision of the architecture in the light of the new facts recorded in stratified contexts in archeological sites. Considering these facts, this paper attempts to explain the vaulting’s typology and its periodization and linking with the contemporary cultural environment. The position of the Catalan architectural works within the current discussion about the definition of early medieval Hispanic art is also exposed.

MAríA de lOs ángeles uTrerO AgudO

8

trabajos menores irán ampliando este grupo de iglesias a lo largo de las décadas centrales del siglo pasado5. Este conjunto, coetáneo al prerrománico asturiano y al mozárabe leonés definido por Gómez Moreno6, se caracterizaría por la sencillez de su planta (nave rectangular y ábside trapezoidal) y de su ejecución (mampostería), por el empleo de bóvedas de medio cañón en sus ábsides y por el del arco de herradura en sus vanos.

El segundo grupo, adscrito a la segunda mitad del X e inicios del XI, fase denominada “condal” por Camón7, tendría un carácter monástico. Carbo-nell8 lo encuadra concretamente entre los años 950 y 1040, momento de consagración de Sant Vicenç de Cardona (Barcelona), iglesia considerada para-digma del románico lombardo. Frente al periodo anterior, se constataría la introducción de nuevos elementos, entre los cuales destacan las cubiertas abovedadas en todos los espacios y el uso de pila-res. La documentación referente a la introducción de bóvedas de piedra y la restauración de las anti-guas cubiertas de madera es, en comparación con el resto de la Península, singular, como evidencian las citas recogidas por Gómez Moreno9, Puig10, Carbonell11 o Boto12.

Este modelo histórico se ajusta pues a un esquema de continuidad, en el que la cultura arquitectónica tardoantigua se entiende como una neta perduración de la hispano-romana, de acuerdo a lo expuesto por Palol13. El arte de los siglos IX y X sería el deudor de una tradición artística que hundiría sus raíces en la tardoantigüedad y que perviviría precisamente

5 ainaUd 1948; JUnyent 1957; Id. 1962; oLiva 1962 o pLa 1966. 6 góMez Moreno 1919.7 CaMón 1963, p. 219.8 CarboneLL 1994, p. 121.9 góMez Moreno 1919, p. 51.10 pUig 1928, p. 63.11 CarboneLL 1994.12 boto 2006, p. 154. Acta de consagración de Sant Esteve de Banyoles, 957, cita la inédita disposición de cubiertas above-dadas; y de Santa Maria de ripoll, 977. En ambas, las reformas posteriores han eliminado las primitivas estructuras. Junto a la bóveda, los muros de piedra merecen especial mención en Sant quirze de colera, 935 (cenobio 844) o Saint germain de cuxa, 953. En la identificación de dos fases prerrománicas ha entrado también en juego el papel destructor y, al mismo tiempo, motor de Almanzor (razzias del 985), revisado por CarboneLL 1989.13 paLoL 1967.

gracias a las restauraciones y al uso continuado de las iglesias14. Se vincula con los movimientos ar-tísticos europeos, principalmente con el carolingio francés, y sólo algunos elementos15 y ejemplos se encuadran dentro de una “ramificación” del arte mozárabe peninsular en Cataluña16. Las vías de co-municación con el resto de la Península se inten-taron establecer mediante la búsqueda de la pervi-vencia de la tradición hispanovisigoda en conjuntos prerrománicos17 o de su filiación con el mozárabe18. Sin embargo, la tesis de Junyent19 ha prevalecido a la hora de adjudicar los caracteres islámicos del prerrománico catalán a una relación directa con el califato cordobés, prescindiendo así del intermedia-rio mozárabe20 en su proceso de formación.

De manera complementaria, la segunda fase prerrománica (segunda mitad del siglo X y prin-cipios del XI) se entiende, por un lado, como el resultado de la reconstrucción y renovación de los edificios erigidos en la fase previa y, por otro, de la ejecución de nuevas construcciones, la mayoría con un fin monástico.

El ultimo ejemplo tardorromano: Centcelles

Entre las estancias que componen la villa de Centcelles (Constantí, Tarragona), se hallan dos espacios independientes conectados estructuralmente. El cuerpo oriental circular se cubre con una cúpula de escaso espesor21 ejecutada en hiladas horizontales de mampuesto, toba y ladrillo en su parte inferior y de ladrillo dispuesto radialmente en la superior, y rematada en toba (fig. 1). En su trasdós se documentaron una sólida capa de enfoscado de cal, las huellas de una armadura de

14 barraL 1981, p. 66, del mismo modo que bango 1979 ha defendido para el resto de la Península. Este último además cri-tica esta distinción del arte prerrománico catalán frente al arte de “repoblación”, pues considera ambos fenómenos resultado del proceso de restauración de las iglesias en el siglo X (bango 1989, pp. 45-46).15 góMez Moreno 1919, p. 51, arco de herradura.16 pUig 1928, p. 18.17 ainaUd 1948; oLiva 1962; fontaine 1978.18 hernández 1930; Id. 1932.19 JUnyent 1983, p. 63 ss.20 El cual había defendido sin embargo con anterioridad (JU-nyent 1963).21 con un máximo de 45 cm según los planos de haUsChiLd, arbeiter 1993.

los sistemas de abovedamiento en las iglesias tardoantiguas y altomedievales. cataluña como ejemplo

9

madera con cubierta de tejas y una capa de piedra irregular entre el remate de los muros y el arranque de la cúpula22. Este tipo de cúpula ocasiona empujes equitativos fácilmente asumidos por los muros perimetrales de dos metros de grosor, en los que las exedras angulares no suponen riesgo alguno. Los anillos horizontales inferiores reducen la estructura de la cúpula a la parte central (hiladas radiales) y combaten las tensiones que se dan en la zona baja de este tipo de cubiertas. Las cargas de piedra en sus arranques mejoran además su estabilidad al reconducir los empujes dentro del muro23.

La sala oeste tetralobulada pudo estar cubierta por una bóveda de aristas o vaída, cuyos arranques descargarían los tramos centrales de los muros lle-vando los empujes a la zona basal y facilitarían la apertura de nichos. Solamente en uno de ellos se conserva la bóveda de horno de ladrillo, tipo que debió repetirse en los tres restantes.

La combinación de estos dos tipos de cubiertas permite crear dos ámbitos con diámetros interiores similares y jugar con los empujes transmitidos des-de lo alto de los muros en la sala oriental y gracias a las aristas o pechinas en la occidental, descargando así el muro común en el que convergen las cargas de ambas cúpulas. El muro funciona como un alto y potente tambor que, sumado a la horizontalidad de las hiladas inferiores de la cúpula, absorbe las tracciones de la zona baja de ésta.

22 paLoL 1999, p. 129.23 En esta misma sala oriental, se abre una cripta abovedada, la cual pudo ser una transformación posterior, como apunta haUsChiLd 1965, p. 129 y cuyo carácter funerario se ha puesto en duda (brenk 2002).

El cuerpo oriental ha sido atrapado en el triángu-lo histórico-cronológico protagonizado por Cons-tante II-Constancio-Magnencio en torno al año 35024 al considerarse mausoleo del primero. Este espacio en cuestión responde a un tipo estructural cubierto con cúpula habitual en época tardorroma-na25, aunque relacionado con modelos orientales que llegarían a Occidente en el siglo V26. Pero esta fecha se contradice con la tradicional de mediados del siglo IV, momento en el que el tipo de above-damiento de la sala oriental de Centcelles sería, de acuerdo a lo expuesto, una excepción. El estudio comparado del material cerámico con el hallado en las villas del entorno por Remolà27 abre la posibili-dad de una fecha de la segunda mitad del siglo IV y primera del V, lo que, junto a otros argumentos ico-nográficos28 y arquitectónicos, hace suponer que la cronología de Centcelles pertenezca a un momento más avanzado.

Arquitectura tardoantigua

La dificultad principal en el análisis de las cubier-tas tardoantiguas reside en la habitual exigüidad de los conjuntos conservados29. Esta circunstancia im-plica un ejercicio de reconstrucción de los elemen-tos perdidos a partir de aquellos conservados, del análisis de su relación y de la información sobre los materiales constructivos y su estratigrafía do-cumentada en las excavaciones. Esta carencia de datos ha motivado frecuentemente el planteamien-to de posibles reconstrucciones basadas en parale-los, con todos los problemas que ello implica. El análisis de los ejemplos que aquí se propone pre-tende incidir en las novedades que implican cam-bios en la cronología y en la comprensión de las construcciones y de sus cubiertas.

24 Propuestas cronológicas y bibliografía al respecto en arCe 2002.25 Utrero 2006, pp. 209-210.26 haUsChiLd 1982, p. 74. De acuerdo con los estudios de deiChMann 1956, pp. 33-36 sobre este tipo, quien afirma el mismo empleo de hiladas radiales en los tercios superiores y selección del material.27 reMoLà 2002, pp. 105-108.28 arCe 1994, p. 157 (siglos V-Vi).29 Junto a los edificios aquí analizados, el catálogo debe com-pletarse con otros hallados en los últimos años, en los cuales los restos son reducidos y, por ello, difícil su reconstrucción (paLoL, pLadevaLL 1999, pp. 173-203).

Fig. 1. sección interior de las dos salas de centcelles (Schlunk, hauSchIld 1962)


10

La basílica de El Bovalar (Serós, Lérida; siglos V-VI30) se compone de un aula de tres naves rema-tada por una cabecera también tripartita precedida por un coro que, como el contracoro, se delimi-ta con canceles. Las vigas quemadas halladas en la excavación del aula debieron formar parte del asiento del tejado de cuatro aguas del que se recu-peraron además las tégulas e ímbrices y llevaron a Pita y Palol31 a suponer que toda la basílica se cubrió con un tejado. Según las notas de Pita32, las vigas horizontales descansaban sobre los capiteles de las columnas de las naves en eje E-O, uniendo así las columnas de una misma fila. Como Palol afirma, no hay suficientes datos para asegurar este hecho que daría lugar a una iglesia con un volumen notablemente horizontal, sin muros altos sobre los soportes internos y con muros perimetrales muy bajos para poder evacuar las cubiertas, por lo que es más lógico pensar en la presencia de arquerías, aunque tampoco nada podemos afirmar sobre su materialidad. En la cabecera, los cuatro metros y medio de luz del ábside central sumados al medio metro de espesor de los muros interiores, indepen-dientes del testero, aconsejan, de acuerdo con Pa-lol, la presencia de una cubierta única en madera.

En la ciudad de Tarragona contamos con tres complejos basilicales. El situado en el sector nordeste de la arena del anfiteatro (segunda mitad

30 Síntesis de propuestas cronológicas en Utrero 2006, pp. 541-542.31 pita, paLoL 1972, p. 387.32 paLoL 1999, p. 189.

del siglo VI33) consta de un aula de tres naves y un ábside exento en herradura al interior, de forma exterior incierta (fig. 2). Una cámara funeraria anexa en el lado nordeste completa el edificio. Tanto muros como columnas, basas y cimentaciones, continuas en la arquería y en la embocadura del ábside, se realizaron con material de origen romano. Las columnas tenían una altura máxima de 3,55 m, lo que daría lugar a una elevada nave central cubierta, como las laterales, en madera. Los cimientos de sillería del ábside, su forma circular y tamaño justificarían el alzado de una bóveda de cuarto de esfera en un espacio que se abriría con un arco.

El estado de conservación de la basílica situada en la necrópolis de San Fructuoso (también cono-cida como del Francolí) dificulta su reconstruc-ción. Tanto el aula, para la cual se supone una di-visión interna en naves mediante columnas, como el ábside han sido objeto de diversas propuestas34. Las posibles cronologías se han movido en los si-glos IV-V, siendo la hipótesis de Del Amo35 la más argumentada gracias a su detallado análisis de las excavaciones antiguas. La secuencia de superpo-siciones de los distintos mausoleos que ocupan el lugar, las fechas de las inscripciones, las laudas de mosaicos y los materiales arqueológicos sirven a Del Amo para concluir una fecha de mediados del siglo V para la construcción de la basílica.

Finalmente, la tercera basílica tarraconense hallada en el Parc Central (primera mitad del siglo V36) introduce importantes diferencias frente a las dos conocidas en la ciudad, revisadas previamente. El aula se remata con una cabecera de testero plano precedida de un transepto (fig. 3). En el hastial occidental, antecedido por un atrio rectangular con espacios habitacionales, se sitúa un espacio funerario de planta cuadrada. La doble cimentación del ábside y la potencia de la correspondiente cámara funeraria opuesta, como hace notar López i Vilar37, podrían argumentar la presencia

33 TED’A 1990.34 hipótesis y distintas reconstrucciones recogidas por Utrero 2006, pp. 554-557.35 deL aMo 1979-89.36 López i viLar 2006.37 Aunque en las reconstrucciones de la basílica (López i viLar 2006, p. 120, figs. 141-145) se representan cubiertas de madera

Fig. 2. Basílicas tarraconenses del Anfiteatro (Ted’A 1990) y del Francolí (del amo 1979-89)


11

del vestíbulo sur, para el que también se supone una armadura, y la delimitación del coro con canceles tendrían lugar en un segundo momento incierto, pero no afectarían a la estructura primitiva.

Otra novedad dentro de la arquitectura basilical de esta época la constituye el ejemplo de Mas Cas-tell de Porqueres (Pla de l’Estany, Gerona; siglos IV-V41). El hallazgo de tégulas e ímbrices indicaría la existencia de una cubierta de madera en el aula de tres naves, sin que podamos pronunciarnos so-bre el cierre del ábside cuadrado exento, cuyos mu-ros tienen el mismo grosor que los del aula (fig. 4).

Finalmente, debemos mencionar los resultados de la reexcavación del conjunto hoy conservado bajo el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelo-na, a partir de los cuales se ha propuesto la existen-cia de una iglesia cruciforme con cabecera rectan-gular42. Lourenço y otros, de acuerdo con el estudio de cargas, proponen o un abovedamiento completo con bóvedas de cañón en piedra y arcos diafragmas o, por el contrario, un abovedamiento parcial con el crucero cubierto con un tejado de madera y los brazos con bóvedas de crucería (fig. 5).

Los cimientos de grandes sillares, las zapatas corridas, las columnas incluidas en los muros y como apoyos intermedios (unas constatadas y otras propuestas por simetría) reforzarían la primera idea, dando lugar a un edificio que podría alcanzar diecinueve metros de altura.

sujetar los tirantes de la cubierta o para la eventual introducción de un segundo piso.41 bUrCh et al. 1999.42 LoUrenço et al. 2000.

de cubiertas abovedadas en ambos, para cuya reconstrucción carecemos de otros datos. Aunque en el aula se asume la presencia de una cubierta de madera, sólo se documentaron las cimentaciones continuas de las arquerías, ignorándose si los soportes fueron columnas o pilares.

Santa Margarida de Rocafort (Martorell, Barcelona; siglos V-VI38), es ajena a la tipología de las basílicas hasta ahora revisadas, con un aula rectangular diáfana y un ábside en herradura interior y trapezoidal al exterior, flanqueado por dos cámaras salientes del perímetro del aula. Como sugieren Navarro y Mauri39, el ábside pudo abovedarse y el aula cubrirse con un tejado de madera40. La adición

en ambos espacios.38 navarro, MaUri 1993.39 ibid., p. 344, fig. 2.40 los ocho metros de luz de la nave motivaron en un segun-do momento la introducción de unos soportes centrales para

Fig. 3. Basílica de parc central (lópez I VIlar 2006)

Fig. 4. reconstrucción de las fases i y ii de Mas castell de porque-res (Burch et al. 1999)


12

Esta reconstrucción encierra, a nuestro parecer, ciertos problemas. La propuesta se basa en una estructura obtenida mediante el empleo de arcos dia-fragmas que unen los soportes independientes con los muros continuos. Este elemento arquitectónico no se constata en fechas tardoantiguas y, de hecho, los paralelos aportados son del siglo X (St. Philibert de Tournus, Francia, 950-1120), convirtiendo así al ejemplo catalán, datado a finales del siglo VI por Bonnet y Beltrán43, en un precedente. A ello hay que sumar la improbable altura de diecinueve metros, las dudas sobre algunos muros planteados por simetría, los diferentes aparejos y la discutida interpretación del fragmento de fuste como pie de altar44. A la vis-ta de los datos, creemos que hay motivos sobrados para argüir una importante ocupación en época tar-doantigua con vestigios pertenecientes a distintos momentos y edificios, pero este hecho no implica la existencia de una iglesia cruciforme de tipo inédito.

En conclusión, las plantas parecen reflejar la uni-dad formal de las basílicas tardoantiguas, aunque no exentas de particularidades, como evidencian la basílica del Parc Central, con un ábside recto, y Santa Maria de Rocafort, con un singular tipo de cabecera. No podemos, ni queremos, aportar para-lelos para unos abovedamientos que, por un lado, no conservamos y de los que solamente podemos adivinar su forma y que, por otro, no suponen un cambio tecnológico con una incidencia estructural en el resto del sistema.

43 bonnet, beLtrán 2001.44 dUvaL 1998, p. 408.

Pero hay que comple-tar este catálogo de ar-quitectura tardoantigua basilical con las iglesias reconocidas reciente-mente en las secuencias establecidas en otros conjuntos, a los cuales volveremos más ade-lante. Debemos incluir aquí la primera fase de la iglesia de Sant Men-na (Sentmenat, Barce-lona), datada a media-dos-finales del siglo V

y compuesta por una nave y ábside rectangulares así como una cámara anexa septentrional, espacios en los que se hallaron las tejas de cubierta45. Tam-bién debemos considerar la segunda fase de Santa Magdalena de Ampurias (Gerona)46; una iglesia rectangular de nave única con un ábside oriental y una habitación sur, construida en el siglo VI (fig. 6). Lo mismo ocurre en la vecina Santa Margarida de Ampurias, donde el análisis de Nolla47 identifica la construcción de un baptisterio en el siglo VI, del que sólo conservamos la pila bautismal cuadrada, la cual, después de ser modificada, es amortizada por la construcción de una iglesia de única nave rectangular en un momento indeterminado.

La segunda fase de la citada Mas Castell de Porqueres48 se sitúa a finales del siglo VI o principios del VII, cuando la basílica previa es reducida a una iglesia de única nave rectangular y ábside abovedado, poligonal al exterior y curvo al interior (fig. 4). Hay, por tanto, dos edificios tardoantiguos de distinta tipología, significando el segundo la completa destrucción del primero. Por último, la capilla documentada en Sant Julià de Ramis (Gerona)49 atribuida al siglo VII, es un sencillo espacio rectangular que estaría cubierto con una armadura de madera que, como en planta, no haría distinciones entre cabecera y nave. Como vemos, estos edificios, con la excepción de la

45 roig et al. 1995, p. 26.46 noLLa et al. 1996 y aiCart et al. 2008.47 noLLa et al. 1996.48 bUrCh et al. 1999.49 bUrCh et al. 2006, pp. 64-65.

Fig. 5. propuestas de reconstrucción de la iglesia del Museo de historia de la ciudad de Barcelona (lourenço et al. 2000)


13

Arquitectura altomedieval

A diferencia de los ejemplos tardoantiguos, las iglesias prerrománicas constituyen un extenso con-junto, el cual no pretendemos, ni podemos, revisar aquí de manera exhaustiva54. Nos centraremos úni-camente en el prerrománico atribuido grosso modo al siglo IX y primera mitad del X, entendiendo el segundo grupo ya como protorrománico. Conscien-tes del amplio número de iglesias que lo compo-nen, presentamos algunos ejemplos que subrayan la necesidad de efectuar el análisis estratigráfico para comprender su evolución y se enfrentan a las posturas cronológicas que abarcan un amplio pe-riodo de dos e incluso tres siglos (IX-XI).

En el actual estado de la cuestión ocupa un lugar destacado Sant Quirze de Pedret (Cercs de Berga, Barcelona), donde los trabajos arqueológicos55 or-denaron su evolución cronológico-constructiva, confirmando el abovedamiento exclusivo de la ca-becera. La primera iglesia de finales del siglo IX y comienzos del X, de única nave rectangular con cubierta de madera y tejas semicilíndricas y un áb-side trapezoidal abovedado, se amplió a mediados del siglo X. Entonces se añadieron las naves late-rales con sus correspondientes ábsides circulares abovedados y se abrieron arcos de herradura para comunicar las tres naves56 (fig. 7). Estos resultados identifican, por lo tanto, dos iglesias consecutivas que abovedan únicamente sus ábsides57.

La iglesia de Santa Magdalena de Ampurias (Gerona) es, como ya hemos adelantado (fig. 6), el resultado de distintas obras. La iglesia del siglo VI es modificada en época altomedieval (siglo VIII o

54 consultar los trabajos expuestos en esta misma reunión por otros investigadores y los catálogos de barraL 1981 y JUnyent 1983 o, más recientemente, paLoL 1999 y ripoLL 2009. Estudios de prisma regional, pero con amplios catálogos, deben sumarse a los primeros: pagès 1983 y Cabestany et al. 2004, por ejemplo.55 López, gonzáLez 1991.56 las obras posteriores, organizadas en tres etapas, llegan has-ta el siglo XViii (López, gonzáLez 1991).57 Según ponsiCh 1948, una evolución similar presentaría Saint Michel de Sournia (Francia), con una nave con cubierta de ma-dera y ábside trapezoidal abovedado en la primera fase datada en la primera mitad del siglo X y una segunda nave y ábside en herradura añadidos en la segunda mitad de la misma centuria. Evolución aceptada también por paLoL, Lorés 1999, p. 412.

iglesia de Sant Menna, se datan en el paso del siglo VI al VII, adelantándose ligeramente a los ejemplos basilicales previos de los siglos V y VI.

Fuera de esta ordenación queda el conjunto de las iglesias de Terrassa (Barcelona), donde las propuestas cronológicas han sido abundantes50. En lo que a las partes abovedadas conservadas se refiere, las cabeceras de Santa Maria y de Sant Pere junto al edificio entero de Sant Miquel han sido asumidos como edificios coetáneos, bien de los siglos VI-VII51, bien del siglo IX52. Esta polaridad sitúa a Terrassa en un lugar difícil para ser analizada, aunque los últimos trabajos53 parecen evidenciar la funcionalidad funeraria primitiva de Sant Miquel, así como su datación entre la segunda mitad del siglo V y el siglo VI. No deja de llamar la atención la presencia de trompas en la base de su cúpula central, un elemento arquitectónico singular para esta época.

50 recogidas en Utrero 2006, pp. 557-561.51 Moro et al. 1996; ferran et al. 2002-03, con referencias an-teriores.52 góMez Moreno 1919; paLoL 1967; fontaine, 1978; barraL 1981.53 garCia et al. 2009.

Fig. 6. evolución de santa Magdalena de Ampurias (aIcart et al. 2008)


14

inicios del IX58) mediante la adición de un nuevo ábside oriental que amortiza el anterior y una nueva cámara funeraria norte. En el primer cuarto del siglo X, se refuerzan los muros del ábside de la segunda fase (transepto de la tercera) para alzar sobre él una torre campanario. Por lo tanto, el edificio adquiere en la tercera fase una forma cruciforme y su cabecera se construye y cubre con una bóveda de cañón de mampostería, cuyo arranque sur se conserva aún parcialmente.

Como en Santa Magdalena, la secuencia continúa en Santa Margarida de Ampurias59. Según las eta-pas señaladas en el epígrafe anterior, en la quinta fase datada en el siglo X se acometen varias refor-mas, entre las cuales se incluye la construcción del ábside cubierto con una bóveda en cuarto de esfera de mampostería tendente al perfil de herradura.

Las excavaciones en Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (Barcelona)60, sacaron a la luz la iglesia de finales del siglo IX, principios del X (pri-mera cita documental del 938), cuyos muros de un metro de espesor continuos entre la nave rectan-gular y el ábside trapezoidal hacen pensar en un abovedamiento completo. Sin embargo, si consi-deramos los posibles paralelos, se puede plantear el empleo de la bóveda solamente en el ábside61. Ambas reconstrucciones son plausibles de acuerdo a los datos arqueológicos, los cuales se reducen a los cimientos.

58 aiCart et al. 2008, p. 133.59 noLLa et al. 1996.60 López MULLor 1993.61 ibid.

La etapa prerrománica de la iglesia de Santa Cristina d’Aro (Gerona, siglos VIII o IX62) repite la planta de ábside y nave rectangulares con muros de idénticas di-mensiones, apuntando a los mismos tipos de cubiertas.

En Santa Maria del Mar-quet (o de Matadars, Pont de Vilomara i Rocafort, Barce-lona), los recientes trabajos

arqueológicos63 confirman la secuencia y las crono-logías tradicionalmente intuidas64. Entre finales del IX y comienzos del X (documento del 955), se con-struiría el edificio basilical, del cual se conserva el santuario cuadrado exento y el crucero flanqueado por dos capillas (la norte completa, la sur parcial-mente). El aula65 basilical fue sustituida en el siglo XI por una nave, como delata la relación de adosa-miento y el hecho de que esté fuera de eje. La actual la iglesia es, en conclusión, fruto de dos obras.

Junto a estos ejemplos en los que la aplicación del análisis estratigráfico ha mejorado el entendi-miento de estas iglesias, contamos todavía con un gran número de las denominadas iglesias rurales a la espera de un estudio estratigráfico de su suelo y de sus alzados y en las cuales encontramos rele-vantes ejemplos de estructuras abovedadas.

En algunas de ellas, los indicios de su evolución son evidentes, aunque no por ello claros. Este es el caso de Sant Vicenç de Obiols (Obiols, Bar-celona; citada en documento del 97766), formada por una nave, una cabecera rectangular y unos brazos ligeramente salientes, cuyo adosamiento a unos arcos previos en el lado este, de los cuales

62 aiCart et al. 1999; Id. 2008.63 López MULLor et al. 2007.64 recogidas en Utrero 2006, p. 546.65 De la cual se documentaron en unas excavaciones de los años 30 los cimientos y los pilares cuadrados internos, según JUnyent 1983, p. 125, y el muro norte, según López MULLor et al. 2007, p. 682.66 paLLás 1962, p. 63 y fontaine 1978, pp. 281-282, defendie-ron la existencia de una iglesia visigoda transformada en una basílica mediante la adición de naves laterales y la introducción de los arcos de herradura en el siglo X.

Fig. 7. reconstrucción de las fases i y ii de sant quirze de pedret (lópez mullor 1992)


15

se conservan los arranques, implica la existencia de una fase intermedia desconocida entre el san-tuario original y la anexión de los brazos y de la nave. Aunque la secuencia está aún por analizar, se evidencia que la iglesia actual es el resultado de al menos dos actuaciones.

En Sant Julià de Boada (Palau-Sator, Gerona) se suceden tres bóvedas de cañón de mampostería trabada con argamasa, ayudadas en la nave por un arco fajón de sillería67. Las propuestas cronológi-cas de Boada se mueven, como en Pedret, entre la unidad del edificio en el siglo IX, principios del X o finales del mismo68; y, por otro lado, la evolu-ción en distintas fases69. El tramo este de la bóveda se monta sobre el arco de la nave, mientras que el tramo oeste se adosa, lo que confirmaría la poste-rioridad del tramo occidental de la nave. Esta mis-ma relación se observa también al exterior, lo que confirmaría la hipótesis que defiende la presencia de varias fases.

La iglesia de Sant Miquel de Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Barcelona) presenta actualmente un ábside norte de medio punto peraltado al interior y rectangular al exterior, abovedado con un cañón rematado en cuarto de esfera y unido a los restos de los arranques de una nave de mayor luz. A su lado meridional se adosa un ábside con otra nave rectangular, en la que las huellas documentadas testifican el uso de una estructura de madera como cubierta original. El testero de esta segunda cabecera parece haber sido realzado en época románica, afectando así a su cubierta70.

67 restaurado por el arquitecto Alejandro Ferrant en 1948 (oLiva 1958, p. 54).68 Siglo iX, por CaMón 1963, p. 218. Principios del siglo X, según pUig 1928, p. 14l, doc. 924. oLiva 1958, p. 55, Id. 1962, p. 85, ca. mitad del siglo X, doc. 934, y pLa 1966, p. 14. Finales del X, por barraL 1981, p. 219, doc. 994.69 CaLzada 1977, p. 130, ábside de los siglos Vii-Viii y nave prerrománica; fontaine 1978, p. 300, un primer ábside above-dado con una nave con cubierta de madera, posterior refuerzo de los muros, la introducción del arco central de la nave y de su bóveda en el siglo X; JUnyent 1983, p. 93, sin fechas, ábside y tramo este de la nave originales y la prolongación hacia el oeste de ésta de un segundo momento. ponsiCh 1995, p. 51, cuerpo inicial de tradición visigoda, prolongación de la nave en el siglo X. paLoL, Lorés 1999, p. 412, defienden dos momentos constructi-vos, pero no ofrecen cronologías.70 En madera según daLMases, pitarCh 1986, p. 46.

A la espera de un estudio detallado, Olèrdola es ejemplo significativo de las distintas secuencias que se pueden proponer de acuerdo a la combinación de los hechos históricos documentados en las fuentes y las etapas visibles en el edificio (tabla 1)71.

Gómez moreno 1919;Barral 1981;Junyent 1983

Ferrer 1951

Iglesia N. Ábside recto exterior y semicircular interior abovedado

Repoblación conde Sunyer 930

Siglo IX

Iglesia S. Ábside abovedado y nave en madera, ambos rectangulares

Construcción obispo Suniefredo 991

Repoblación conde Su-nyer 930

Iglesia S. Nuevo ábsi-de y nave rectangular

Finales del X

Alzado de muros y abovedamiento com-pleto de la iglesia S, fajones

Siglo XII Siglo XII

Por último, Sant Pere de Brunet (San Salvador de Guardiola, Barcelona) se compone de una ca-becera trapezoidal y una nave rectangular arti-culada en tres tramos por arcos perpiaños sobre pilastras. Ambos espacios están abovedados. La ventana abierta en el muro este de la nave coinci-de con la bóveda del ábside, lo que puede implicar que la originalidad de la bóveda del ábside frente a una ventana posterior o viceversa, que la ventana es original y la bóveda del ábside posterior. Este hecho ya fue observado por Barral72 y Junyent73, quienes suponían además una cubierta original en madera en el ábside74. Aunque no tenemos datos para refrendar esta solución, se debe pensar en una cubierta original más baja en el ábside que de sen-tido a la ventana, lo que implicaría la adscripción a un segundo momento de la bóveda del ábside o, tal vez, de todo él. Barral y Junyent sitúan por ello ábside y nave en la segunda mitad del siglo X y la reconstrucción del primero a mediados del XI75.

71 Por el contrario, bosCh et al. 1999, p. 97 afirman la incon-sistencia documental y arqueológica de los hechos históricos y proponen dos marcos distintos: una iglesia visigoda y un núcleo poblacional en altura entre los siglos V y X, y otra de época con-dal del siglo X, cuando se desarrolla y amplía el anterior.72 barraL 1981, p. 227.73 JUnyent 1983, p. 95.74 idea también expresada, aunque de modo menos claro, por daLMases, pitarCh 1986, p. 46.75 Frente a esta evolución, arbeiter, noaCk 1999, p. 402 man-tienen la unidad del edificio en el siglo X.

Tabla 1. distintas evoluciones propuestas de Olèrdola


16

Finalmente, nos gustaría hacer una breve referen-cia a la tecnología constructiva de las bóvedas prer-románicas. Las improntas en los interiores de las roscas de las bóvedas ponen de manifiesto el uso de esqueletos o cerchas de madera a intervalos regula-res sobre los que se asentaban entramados de cañas con los vástagos dispuestos de manera horizontal (Cabrils, Olèrdola, Fonollar, entre otros) o entre-cruzada (Boada, Sant Romà de les Arenes76) para construir las bóvedas de mampostería y argamasa. La superficie irregular creada por la impronta de las cañas facilitaba el acabado final con un enfoscado.

A la vista de lo expuesto, el grupo prerrománico se mueve entre el siglo IX y la primera mitad del X y entre la unidad y la evolución arquitectónica. Una vez revisados algunos de los ejemplos, las preguntas que se plantean son varias: ¿hay algún indicio para fijar una cronología certera?, ¿repre-sentan una novedad en el panorama peninsular del momento? o, por el contrario, ¿sus características son comunes a otros ejemplos?

Tardoantigüedad y altomedievo.Una arquitectura diferente

El debate sobre el proceso de continuidad o rup-tura en el que se halla inmerso el largo periodo del siglo V al X se ha alimentado a lo largo de estos años de propuestas históricas, artísticas y arqueoló-gicas. Una vez revisados algunos de los conjuntos más significativos, se observa cómo el intento de clasificación de los edificios catalanes se encuentra con problemas comunes a otros de la Península. La ambigüedad cronológica es el primer obstáculo a la hora de intentar trasladar estas iglesias al plano histórico. El conjunto prerrománico es ejemplo de ello, aunque dentro del mismo, los resultados ob-tenidos en las iglesias de Ampurias, Pedret y Mar-quet abren el camino hacia la formación de una tipología renovada de sus elementos que puede ser el marco inicial para estudiar y ordenar las restan-tes iglesias.

Por otro lado, somos conscientes de que el inter-valo cronológico ofrecido por los trabajos arqueo-lógicos es casi siempre más amplio que el que se

76 Según oLiva 1962, p. 68, quien la data en el siglo iX.

pueda obtener de la documentación escrita, como demuestran los ejemplos de la serie prerrománica, en la que la investigación ha intentado adaptar e, incluso, forzar la información procedente de las fuentes con los indicios materiales (caso de Olèr-dola, tabla 1). Este factor no debe llevar a la de-sestimación de una u otra fuente, sino a la elabo-ración de una historia conjunta basada en el uso equilibrado de la información escrita y material.

No somos los primeros77 en afirmar la dificultad de datar unos edificios de sencilla planta, escasa decoración y que, aunque relativamente abundan-tes en documentación escrita, ésta no es más que un punto de referencia para unos edificios que, como hemos visto, poseen una secuencia interna por de-terminar y, al mismo tiempo, por relacionar con esa misma documentación. El empleo de mampostería tanto en sus muros y bóvedas como elementos sin-gulares (vanos) evidencian una autoría poco cuali-ficada y, seguramente, un patrocinio ajustado. Esta arquitectura no deja de ser una cara de la moneda, faltándonos los conjuntos coetáneos de mecenazgo episcopal y monástico, aparentemente sustituidos por los grandes conjuntos de la segunda mitad del X y XI, los cuales ofrecerían un panorama más complejo y completo del primer prerrománico.

A pesar de su observada sencillez, se dotan sin embargo de elementos que pueden ayudara a con-textualizarlos. Las cubiertas de madera y teja de las naves se ayudan a veces de arcos diafragma78 para salvar las luces de los espacios a cubrir. Santa Margarida de Ampurias (nave, quinta fase, siglo X) y Sournia (primera nave, primera mitad del X79) in-corporan este elemento, el cual es habitual en con-juntos basilicales de la arquitectura asturiana (Pra-via, por ejemplo) y mozárabe (Escalada, Mazote, entre otros), aunque aquí los resultados estructura-les sean algo más complejos por contar con varias naves y espacio perpendiculares.

77 daLMases, pitarCh 1986, p. 42; paLoL, Lorés 1999, p. 412, en-tre otros.78 con sus respectivos debates sobre su origen y evolución, ver pUig 1928, pp. 66-67 y fUgUet 1986, p. 87.79 Según ponsiCh 1995, p. 48. Ver nota 57. JUnyent 1983, p. 194 cree que es un elemento añadido.


17

El abovedamiento de todos los espacios implica habitualmente la aparición de arcos fajones destinados a facilitar la descarga de los empujes de los cañones. Entre los ejemplos aquí tratados, unos pertenecen claramente a fases posteriores (Baulòria80, Marquet), pero otros parecen ser originales (Boada, Brunet, Fonollar)81. Estos arcos, aunque distintos formalmente, se emplean también en la arquitectura asturiana (Naranco, Lena, pórtico sur de Valdediós) y en los cruceros, sosteniendo cúpulas contrarrestadas por bóvedas de cañón (El Trampal, Melque, Bande y La Nave)82.

Las iglesias catalanas adscritas a finales del siglo IX, principios del X, coexistirían con los grupos ar-quitectónicos asturiano y mozárabe mencionados. En todos ellos adquiere un importante protagonis-mo el abovedamiento y se repiten los elementos indicados, aunque las soluciones formales finales y el empleo de otro tipo adicional de recursos cons-tructivos (contrafuertes, arquerías ciegas83, cáma-ras altas) son distintos. Las iglesias catalanas res-ponden a una concepción arquitectónica sencilla de única nave y ábside, ambos espacios cubiertos por medios cañones, aunque en etapas sucesivas, y características homogéneas (técnica constructi-va, gruesos muros, reducidas alturas). Sólo Santa Maria del Marquet (fase I) responde a un tipo ba-silical que tal vez pueda hablar, ante la total au-sencia de indicadores cronológicos, de un edificio paralelo a otros que desarrollan plantas similares, como podría ser la fase II de Pedret. Al mismo tiempo, la constatación de dos momentos edilicios que emplean la misma técnica constructiva en sus bóvedas, como evidencian Marquet o Boada, ha-bla de una proximidad temporal para la que faltan indicadores cronológicos absolutos que permitan

80 Finales del siglo iX según oLiva 1962, p. 72.81 JUnyent 1983, p. 180 menciona la documentación de los años 844-878 y del 1011 sobre Fonollar, pero atribuye su abo-vedamiento a una reconstrucción del siglo Xii. Otros ejemplos de iglesias completamente abovedadas, con arcos fajones en la nave, son la mencionada de Sant romà de les Arenes, Sant Mar-tí de les Baussitges (ibid, pp. 87-88, documentación 940) o Sant climent de Peralta (ibid., p. 170, documentos del 844 y 881).82 Sobre la cronología del último grupo en el siglo iX, ver Ca-baLLero 1994-1995.83 A la espera de una confirmación secuencial, parecen ori-ginales las arquerías ciegas de los muros laterales de la nave de Santa Margarida del cairat (Barcelona; JUnyent 1983, p. 97, documento del 946).

concretar dataciones y distanciar o aproximar estas distintas etapas.

La presencia de todos estos elementos nos hace ser cautos ante la tradicional división entre el pre y el protorrománico, el cual se caracterizaría por una destacada presencia de las bóvedas y de otros ele-mentos arquitectónicos asociados. En este sentido, de acuerdo a los ejemplos revisados y en contra de la opinión de Puig84, opinamos, como ya expu-so Durliat85, que el segundo prerrománico o pro-torrománico adscrito a la segunda mitad del X y primera del XI no supuso en realidad una ruptura con la fase inmediatamente anterior, pues en ella encontramos ya esas novedades que, eso sí, en un momento avanzado del siglo XI parecen adquirir otras dimensiones. La verdadera ruptura está entre el siglo VIII y la primera mitad del siglo X, periodo desconocido que marca la diferencia entre la arqui-tectura basilical tardoantigua y las pequeñas igle-sias abovedadas altomedievales que incorporan los recursos estructurales mencionados.

Y volvemos entonces al inicio. La serie arqui-tectónica considerada como tardoantigua (siglos V-VI) responde a unas formas basilicales tradicio-nales, no exenta por ello de variaciones (principal-mente planimétricas). Sus ábsides parecen estar mayoritariamente abovedados, con la excepción de El Bovalar86, y sus aulas se cubren con tejados soportados por armaduras de madera, por lo que prescinden de cualquier recurso constructivo adi-cional. A este grupo basilical, se suman ahora los ejemplos de Santa Magdalena de Ampurias (fase II, siglo VI), Mas Castell de Porqueres (fase II, fi-nales del siglo VI, principios del VII, única nave y ábside heptagonal) o Sant Julià de Ramis (capilla

84 pUig 1928, p. 74. considera los arcos fajones como una innovación de la arquitectura catalana de principios del siglo Xi. Se basa en la documentación eclesiástica de mediados del siglo X, en la que se cita la introducción de la bóveda, debido a la influencia musulmana, en iglesias que se reconstruyen y que convertirían los arcos diafragmas de las cubiertas de madera previas en fajones. CarboneLL 1994 y boto 2006, p. 154 también sitúan en este momento de construcción de los grandes con-juntos monásticos la introducción, junto a los arcos fajones, de otros elementos foráneos (contrafuertes, pilares cruciformes y bóvedas de arista).85 dUrLiat 1989.86 Sobre sus problemas de cronología en relación con otros edificios similares, ver Utrero 2006, pp. 125 y 217-218.


18

rectangular del siglo VII), los cuales se acercan por primera vez al siglo VII, del mismo modo que las fases identificadas en Muntanyola (I), Pedret (I), Marquet (I), todas ellas de finales del siglo IX o principios del X, o Santa Cristina d’Aro (III, siglos VIII-IX) y Santa Magdalena de Ampurias (III, siglo VIII o inicios IX) comienzan a poblar tímidamente el siglo VIII87 y con más decisión el siglo IX88, en el cual, como demuestran estos ejemplos, se emplean las bóvedas de cañón como cubierta habitual de los ábsides89. Para confirmar su uso en todo el edificio, habría que analizar todos esos conjuntos datados en los siglos IX-XI90, poseedores de secuencias cons-tructivas, que pueden ayudar a ordenar todos los elementos arquitectónicos, no sólo las bóvedas. El siglo VIII también debe tenerse en cuenta como po-sible candidato cronológico para algunos de estos edificios, como apuntan algunas de las secuencias mencionadas y otras de la Península91.

Entre el conjunto tardoantiguo y altomedieval no sólo quedan tres siglos (VII-IX) por conocer, sino por explicar. A día de hoy y a la vista de lo expuesto, parece imposible argüir la continuidad o transformación de los recursos arquitectónicos em-pleados en los siglos V-VI en los característicos del prerrománico del IX en adelante. Entre ambos mo-mentos, reside la clave que explica el cambio de la cultura arquitectónica tardoantigua a la altomedie-val no sólo en Cataluña, sino en toda la Península.

87 A finales del siglo Vii, comienzos del Viii, se sitúa la cons-trucción de Sant Vicenç d’Enclar (Andorra), formada por una nave rectangular, un ábside cuadrado abovedado y una torre semicircular (soLé, bosCh 1997). JUnyent 1983, p. 112 (primera mención documental del 952) la había adscrito a la primera mitad del siglo X.88 A los que se deben sumar otros ejemplos peor definidos formalmente, pero a priori adscritos a este periodo, como la basílica de Santa Maria d’Amer (gerona; agUstí 1996, relaciona-da con documentación del año 844).89 Otros ejemplos formal y cronológicamente similares en la Península, ver Utrero 2006, pp. 118-120.90 Entre los cuales destaca con notabilidad el ejemplo de Boa-da, cuya discusión sobre su secuencia (ver epígrafe 4) parte en cualquier caso del abovedamiento completo del edificio desde su origen.91 Santa María de Melque, por ejemplo. En el caso de cataluña, la idea de una labor constructiva durante el siglo Viii ha sido brevemente insinuada por foLCh 2005, pp. 54-55.

Bibliografía

Agustí B. 1996, Santa Maria d’Amer (Amer, La Selva), en III Jornades d’arqueologia de les co-marques de Girona, Santa Coloma de Farners, pp. 308-313.

AicArt F., NollA J.M., PAlAhí ll. 2008, L’Esglé-sia Vella de Santa Cristina d’Aro, Santa Cristi-na d’Aro.

AicArt F., NollA J.M., sAgrerA J. 1999, L’església antiga de Santa Cristina d’Aro i els seus pre-cedents. Una nova interpretació, en «Institut d’Estudis del Baix Empordà» 18, pp. 13-34.

AiNAud de lAsArte J. 1948, Notas sobre iglesias prerrománicas, en «Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona» VI, pp. 313-320.

Arbeiter A., NoAck-hAley s. 1999, Christliche Denkmäler des frühen Mittelalters, Mainz am Rhein.

Arce J. 1994, Constantinopla, Tarraco y Centcelles, en «Butlletí Arqueològic» V/16, pp. 147-165.

Arce J. 2002 (ed.), Centcelles. El monumento tar-dorromano. Iconografía y Arquitectura, Roma.

Artigues P.ll., blAsco M., riu-bArrerA e., sAr-dà M. 1997, Les excavaciones arqueològiques al monestir de San Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-94). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir, en «Gausac» 10, pp. 15-76.

bANgo i. 1979, El neovisigotismo artístico de los siglos IX y X. La restauración de ciuda-des y templos, en «Revista de Ideas Estéticas» XXXVII/148, pp. 319-338.

bANgo i. 1989, Alta Edad Media. De la tradición hispanogoda al románico, Madrid.

bArrAl X. 1981, L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Barcelona.

beltráN de herediA J. 2001 (ed.), De Barcino a Barcinona (siglos I-VII). Los restos arqueoló-gicos de la plaza del Rey de Barcelona, Bar-celona.

bosch J.M., Mestres J., Molist N., seNAbre M.r., socíAs J. 1999, Olèrdola. El proceso de urba-nización feudal: un posible ejemplo de conti-nuidad de un lugar antiguo (siglos VIII-X), en Cataluña en la época carolingia. Arte y cultura antes del románico (siglos IX y X), Barcelona, pp. 95-99.


19

boNNet ch., beltráN de herediA J. 2001, Origen y evolución del conjunto episcopal de Barcino: de los primeros tiempos cristianos a la época visigótica, en beltráN de herediA 2001, pp. 74-93.

boto g. 2006, Topografía de los monasterios de la marca de Hispania (ca. 800-ca. 1030), en Mon-jes y Monasterios Hispanos en la Alta Edad Media, Santander, pp. 149-203.

breNk B. 2002, Zum Problem der Krypta unter spätantiken Rundbauten, en Arce 2002, pp. 59-81.

burch J., gArciA g., NollA J.M., PAlAhí ll., sA-grerA J., suredA M., ViVó d., Miquel i. 2006, Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. El Castellum, Girona.

burch J., NollA J.M., sAgrerA J., ViVó d., sure-dA M. 1999, Els temples i els cementeris anti-cs i altmedievals de mas Castell de Porqueres, Banyoles.

cAbAllero l. 1994-1995, Un canal de transmisión de lo clásico en la Alta Edad Media Española. Arquitectura y Escultura de influjo omeya en la Península Ibérica entre mediados del siglo VIII e inicios del siglo X, en «Al-Qantara» XV/2 (1994), pp. 321-348 y XVI/1 (1995), pp. 107-124.

cAbestANy J.F., MAtAs t., Mestres A., PAlAu J.M. 2004, Les esglésies preromàniques i romàni-ques de la Vall Ferrera i la Coma de Burg, Bar-celona.

cAlzAdA J. 1977, L’església Sant Julià de Boada, en «Revista de Gerona» XXIII, pp. 121-132.

cArboNell e. 1989, El camino de Almansur en Cataluña en 985. ¿Repercusiones en el arte de fines del siglo X?, en VI Congreso Español de Historia del Arte, Los caminos y el arte (Santia-go de Compostela, 1986), II, Santiago de Com-postela, pp. 155-161.

cArboNell e. 1994, Algunes reflexions sobre l’ar-quitectura a Catalunya a l’entorn de l’any mil, en Simposi Internacional d’Arquitectura a Ca-talunya. Segles IX, X i primera meitat de l’XI (Girona, 1988), Girona, pp. 121-130.

cAMóN AzNAr J. 1963, Arquitectura española del siglo X. Mozárabe y de la repoblación, en «Goya» 52, pp. 206-219.

cAu oNtiVeros M.á. 2009, Las Baleares durante la Antigüedad Tardía: investigaciones recientes

en un sistema insular, en «Mainake» XXXI, pp. 63-70.

dAlMAses N. de, PitArch A.J. 1986, Els inicis i l’art romànic s. IX-XII, Història de l’Art Català, I, Barcelona.

deichMANN F.W. 1956, Studien zur Architektur Konstantinopels im 5. und 6. Jahrhundert n.C., Deutsche Beiträge zur Altertumwissenschaft, 4, Baden-Baden.

del AMo M.D. 1979-1989, Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, I-III, Tarragona.

durliAt M. 1989, La Catalogne et le «premier art roman», en «Bulletin Monumental» 147, pp. 209-238.

duVAl N. 1998, La cathédrale paléochrétienne de Barcelone revisitée, en «Bulletin Monumental» 156, pp. 403-410.

FerrAN d., Moro A., tuset F. 2002-2003, Evolu-ció arquitectònica de la Seu episcopal d’Ègara (segle IV al segle VIII), en «Tribuna d’Arqueo-logia», pp. 81-94.

Ferrer soler A. 1951, La iglesia de San Miguel de Olèrdola, en «Archivo Español de Arte» XXIV, pp. 113-123.

Folch c. 2005, El poblament al nord-est de Cata-lunya durant la transició a l’edat mitjana (se-gles V-VI dC), en «Annals de l’Institut d’Estu-dis Gironins» 46, pp. 37-65.

FoNtAiNe J. 1977, L’Art Mozarabe, La nuit des temps, 47, Sainte-Marie de la Pierre-qui-Vire (trad. esp. El Mozárabe, Madrid 1978).

Fuguet, J. 1986-1987, Apreciacions sobre l’ús de les cobertes amb arcs diafragma a l’arquitec-tura medieval catalana, en «Acta Historica et Archeologica Mediaevalia» 7-8, pp. 437-451.

gArciA i lliNAres g., Moro gArcíA A., tuset ber-tráN F. 2009, La seu episcopal d’Ègara. Arque-ologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX, Tarragona.

góMez MoreNo M. 1919, Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos IX al XI, Madrid.

hAuschild th. 1965, Vorbericht über die Arbeiten in Centcelles (III). Der spätantike Bau, en «Ma-drider Mitteilungen» 6, pp. 127-138.

hAuschild th. 1982, Técnicas y maneras de construir en la arquitectura paleocristiana hispánica, en


20

II Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Montserrat, 1978), Barcelona, pp. 71-86.

hAuschild th., Arbeiter A. 1993, La villa romana de Centcelles, Barcelona 1993.

herNáNdez giMéNez F. 1930, Un aspecto de la in-fluencia del arte califal en Cataluña (basas y capiteles del siglo XI), en «Archivo Español de Arte y Arqueología» XVI, pp. 21-49.

herNáNdez giMéNez F. 1932, San Miguel de Cuixá, iglesia del ciclo mozárabe catalán, en «Archi-vo Español de Arte y Arqueología» XXIII, pp. 157-199.

JuNyeNt E. 1957, L’art pre-romànic, en L’art cata-là, I, Barcelona, pp. 111-131.

JuNyeNt E. 1962, El prerrománico en el Condado de Ausuna, en «San Jorge» 47, pp. 49-55.

JuNyeNt E. 1963, L’arquitectura religiosa a la Ca-talunya carolíngia: discurso leído el día 27 de octubre de 1963 en la recepción pública a la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona.

JuNyeNt E. 1983, L’arquitectura religiosa a Cata-lunya abans del romànic, Barcelona.

lóPez Mullor A., goNzález MoreNo-NAVArro A. 1991, Noticia sobre la segunda restauración de la iglesia de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Bar-celona). La investigación preliminar, en «Qua-derns Científics i Tècnics» 3, pp. 231-252.

lóPez Mullor A. 1992, Noves evidéncies per al coneixement de Sant Quirze de Pedret. Les campanyes d’excavació de 1991 i 1992, en «Quaderns Científics i Tècnics» 4, pp. 163-179.

lóPez Mullor A. 1993, Resultados de la investi-gación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, en «Quaderns Científics i Tècnics» 5, pp. 85-96.

lóPez Mullor A. 2002, Veinte años después, en «Arqueología de la Arquitectura» 1, pp. 159-174.

lóPez Mullor A., cAiXAl A., góMez A. 2007, L’excavació arqueològica a l’entorn immediat de l’església de Santa Maria de Matadars o del Marquet (El Pont de Vilomara i Rocafort, Ba-ges), en III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sabadell, pp. 680-688.

lóPez i VilAr J. 2006, Les basíliques paleocristia-nes del suburbi occidental de Tarraco. El tem-ple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, Tarragona.

loureNço P.P., rocA A., AlVes e. 2000, Propostes para a superestructura da igreja visigótica na praça de Rei (Barcelona), en Actas del encuen-tro nacional sobre conservación y rehabilita-ción de estructuras del Grupo Portugués de In-geniería de estructuras (REPAR 2000), Lisboa, pp. 437-446.

Moro A., rigo A., tuset F. 1996, Las últimas in-tervenciones arqueológicas en las iglesias de Sant Pere de Terrassa (1995). Aportaciones preliminares sobre la sede episcopal de Egara, en «Antiquité Tardive» 4, pp. 221-224.

NAVArro r., MAuri A. 1993, Santa Margarida de Martorell: la transició de l’Antiguitat tardana al món medieval, en IV Congreso de Arqueo-logía Medieval Española, Alicante-Madrid, II, pp. 341-344.

NollA J.M., burch J., sAgrerA J., ViVó d., Aqui-lué X., cAstANyer P., treMoledA J., sANtos M. 1996, Les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries (L’Escala, Alt Empor-dà), en III Jornades d’arqueologia de les co-marques de Girona, Santa Coloma de Farners, pp. 225-241.

oliVA PrAt M. 1958, La iglesia prerrománica de San Julián de Boada, en «Revista de Gerona» IV, pp. 49-55.

oliVA PrAt M. 1962, Noticias sobre iglesias pre-rrománicas gerundenses, en «Revista de Gero-na» VIII, pp. 65-89.

PAgès i PAretAs M. 1983, Les esglèsies pre-romà-niques a la comarca del Baix Llobregat, Bar-celona.

PAlol P. de 1967, Arquitectura Cristiana de la España Romana, Madrid-Valladolid.

PAlol P. de 1991, Arte y arqueología, España visi-goda. La monarquía. La cultura. Las artes, en Historia de España dirigida por R. Menéndez Pidal, t. III/2, Madrid, pp. 269-428.

PAlol P. de, PlAdeVAll A. 1999 (eds.), Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Ta-rraconense mediterrània entre els segles IV i X, Catalunya Romànica, 0, Barcelona.

PAlol P. de, lorés i. 1999, L’arquitectura abans del Romànic, en PAlol, PlAdeVAll 1999, pp. 409-414.

PAllás c. 1962, Arte prerrománico catalán, Pe-dret y Obiols, en «San Jorge» 47, pp. 63-67.


21

PitA r., PAlol P. de 1972, La basílica de Bobalá y su mobiliario litúrgico, en VIII Congreso Inter-nacional de Arqueología Cristiana (Barcelona, 1969), Barcelona, pp. 385-401.

PlA cArgol J. 1966, Periodos paleocristiano, vi-sigótico y prerrománico en las comarcas ge-rundenses, en «Revista de Gerona» XXXVI, pp. 7-20.

PoNsich P. 1948, Les deux églises mozarabes de Sournia (Pyr.-Or.), en «Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona» VI/3-4, pp. 297-311.

PoNsich P. 1995, L’art de bâtir en Roussillon et en Cerdagne du IXe au XIIIe siecle, en «Les cahiers de Saint-Michel de Cuixà» XXVI, pp. 35-56.

Puig i cAdAFAlch J., FAlguerA A. de, godAy J. 1909, L’Arquitectura Romànica a Cata-lunya, I. Precedents: L’Arquitectura Roma-na. L’Arquitectura Cristiana Prerromànica, Barcelona.

Puig i cAdAFAlch J. 1928, Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident méditerranéen aux Xe et XIe siècles, Paris.

reMolà J.A. 2002, Centcelles y las villae de Tarra-co durante la Antigüedad Tardía, en Arce 2002, pp. 97-112.

riPoll G. 2009, Corpus Architecturae Religiosae Europeae, saec. IV-X (CARE-Hispania), en «Mainake» XXXI, pp. 229-242.

roig J., coll i rierA J.M., MoliNA J.A. 1995, L’Església Vella de Sant Menna. Sentmenat: del segle V al XX. 1500 anys d’evolució històrica, Sentmenat.

schluNk h., hAuschild th. 1962, Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles, Ex-cavaciones Arqueológicas en España, 18, Madrid.

solé X., bosch J.M. 1997, L’església, en Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai domi-nant. Segles IV-XIX, Andorra, pp. 405-417.

TED’A 1990, L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’església romànica, Me-mòries d’Excavació, 3, Tarragona.

ulbert th., orFilA M. 2002, Die frühchristliche Anlage von Son Fadrinet (Campos, Mallorca), en «Madrider Mitteilungen» 43, pp. 239-298.

utrero Agudo M.A. 2006, Iglesias tardoantiguas y altomedievales en la Península Ibérica. Análi-sis arqueológico y sistemas de abovedamiento, Anejos de Archivo Español de Arqueología, XL, Madrid.

utrero Agudo M.A. 2010, Archaeology. Archeo-logia. Arqueología. Hacia el Análisis de la Ar-quitectura, en Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos. Últimas tendencias metodológicas, Madrid, pp. 11-23.


FJOSEP MAriA PuchE, JOrDi lóPEz

institut català d’Arqueologia clàssica

orma i proporció en l’arquitectura paleocristiana.El cas de la basílica septentrional del Francolí de Tarragona

Shape is the main feature to make a building up. A building is what it is according to its shape. And it is precisely from its shape that a building might be identified. Studying the shape of buildings it is possible for us to understand the ideology and idiosyncrasy of their builders. In this paper, the shape of the northern Francolí basilica, in Tarragona, is analyzed. From the study of the Francolí basilica we may deduce a pronounced semantic use of shape and proportions. We are in front of an elaborate and pondered building, which shows its builders’ idiosyncrasy.

Hi ha una arqueologia de l’arquitectura, entesa com la lectura i estudi amb metodologia arqueolò-gica de l’arquitectura. Però també hi ha una arqui-tectura de l’arqueologia, l’estudi arquitectònic de les restes arqueològiques. I aquest és el tipus d’en-focament que aplicarem al present article. L’estudi i l’anàlisi arquitectònica d’unes determinades res-tes arqueològiques.

A partir d’aquest tipus d’anàlisi es poden estu-diar des de diferents perspectives els elements arqueològic-arquitectònics. L’objectiu final no és altre que entendre i explicar (tant diacrònica com sincrònicament) un edifici o monument a partir de les restes que se n’han conservat.

Dins d’aquesta òptica es pot afrontar un estudi arquitectònic de restes arqueològiques des de di-versos enfocaments: l’estilístic, el tècnic, l’histori-cista, el funcional i el formal. Tots vàlids i neces-saris en tant i en quant es centren en algun aspecte parcial d’una totalitat.

Estilístic. Estudia com són les restes, els seus elements decoratius i la seva disposició. Intenta enquadrar-los dins de grups taxonòmics i veure’n possibles influències o variacions del patró teòric original. És un tipus d’enfocament molt vinculat a la història de l’art.

Tècnic. Estudia com està fet, quines tècniques constructives s’han utilitzat. Analitza, si es pot, el joc de forces i càrregues, tant els originals com els

sobrevinguts al llarg del temps, així com les solu-cions tècniques que s’han aplicat.

Historicista. Intenta explicar què li ha passat. Fa l’anàlisi diacrònic i evolutiu de les restes. Els seus propietaris, els canvis soferts, el moment de la seva construcció, etc... És, potser, l’enfocament més ar-queològic de tots.

Funcional. Aquest s’utilitza per explicar la seva funcionalitat, per què es va construir, com es va utilitzar aquest edifici i els altres usos que ha tingut al llarg de la seva vida.

Formal. Amb aquest s’analitza la forma amb què ens ha arribat l’edifici. Quina era la seva forma ori-ginal, com aquesta ha anat evolucionant i, sobretot, perquè és la que és i no és pas una altra.

No cal dir que tots ells són interdependents uns dels altres i que només un estudi que els tracti con-juntament es podrà considerar un estudi plenament complet. En aquest article, però, no pretenem fer un estudi global d’unes restes arquitectòniques de-terminades (això seria tema per a una monografia, i no pas per a un article), sinó aprofundir en un dels enfocaments particulars, un dels aspectes, potser, menys estudiats però que pot aportar informació molt significativa i transcendental; l’estudi de la forma (fig. 1).

JOsep MAriA puche, JOrdi lópez

24

La importància de la forma

Es podria definir l’arquitectura com l’habilitat d’ocupar i organitzar l’espai1. Aquest espai s’orga-nitza mitjançant l’ús i la combinació de diferents formes, que es materialitzen a partir de l’ús (o de l’absència) dels elements constructius (murs, co-bertes, espais oberts, etc...).

Pel que fa a la forma final d’un edifici, normalment s’aconsegueix amb l’ús múltiple d’un determinat número d’estructures simples (normalment poques) i de la forma en què s’interrelacionen2. O dit d’una altra manera, la forma final d’un edifici s’estableix a partir del dimensionament de les seves formes generatrius i de les proporcions que s’estableixen entre elles. I mencionem el terme proporció, ja que aquest i la forma estan completament vinculats i no tenen sentit un sense l’altre3.

Per entendre la importància de la forma dins l’ar-quitectura, i per tant fins a quin punt és important comprendre la forma per comprendre l’arquitec-tura, s’ha d’entendre el procés constructiu, princi-palment les seves fases inicials, el moment de la idealització i projecció de l’edifici. I, sobretot, s’ha de tenir present que l’arquitectura no és només fun-cional; l’arquitectura també serveix (a vegades so-bretot serveix) com a mitjà d’expressió ideològica4.

1 Fem nostra la següent cita de gilles ivain: «l’arquitectura és la forma més simple d’articular l’espai i el temps, de modular la rea-litat, de fer somniar. no és només una articulació i una modulació plàstica, expressió d’una bellesa passatgera, sinó també una mo-dulació influencial que s’inscriu dins la corba eterna dels desitjos humans i dels progressos en la materialització de dits desitjos».2 «l’arquitectura és art en el seu sentit més elevat, és ordre matemàtic, és teoria pura, harmonia completa gràcies a l’exacta proporció de totes les relacions. Aquesta, i no una altra, és la funció de l’arquitectura» (Le CorbUsier 1964).3 sChoLfieLd 1971.4 les eines que s’utilitzen per expressar conceptes simbòlics (poder, transcendència, control...) són, en l’arquitectura, bàsica-ment dos; la decoració i la forma.

Fig. 1. elements configuratius de la forma final d’un edifici

Un edifici, un monument, és molt més que un objecte físic fabricat per l’home. És la materialit-zació d’una voluntat i d’una capacitat determinada.

Tot edifici neix a partir d’una voluntat o d’una necessitat. Algú vol, o necessita, aconseguir uns objectius concrets i per fer-ho ha d’organitzar un espai d’una forma determinada. I ho farà d’una manera específica, condicionada, en primera ins-tància, per aquesta voluntat. La forma de l’edifici vindrà dictada, doncs, en primer lloc, per aquesta voluntat; no tindrà la mateixa forma una estructu-ra destinada a defensar una àrea determinada que una altra que ha de permetre conservar aliments, o d’aquella destinada a banys, o amb clares in-tencionalitats representatives. Després vindrà la capacitat (tècnica, econòmica, organitzativa) de poder materialitzar aquesta voluntat i tots aquells factors externs que poden interferir en el procés (canvis en la voluntat o en la capacitat, la usura del temps, els factors històrics, etc.). La conju-gació d’aquests elements serà la que, en darrera instància, donarà la forma en què ens ha d’arribar aquest edifici (fig. 1).

Dèiem que primer hi ha una voluntat, i aques-ta voluntat està profundament condicionada per l’entorn cultural i social en el que se situa. Les concepcions i percepcions religioses, d’interre-lació social, la forma d’entendre l’espai, els usos i hàbits, la pròpia psicologia personal, i un llarg etc. determinaran de quina manera es materialitza aquesta voluntat.

I aquesta, per tal d’intentar fer-se realitat, necessita d’una planificació, que pot ser més o menys verbalitzada. Tota obra humana, des de la més simple a la més complexa, necessita d’una projecció, d’una previsualització del que es vol i del que s’ha de fer per aconseguir-ho. I és en aquesta visualització on millor es podran copsar els condicionants ideològics i culturals del promotor de l’obra. En ella es manifesta clarament la seva voluntat, els seus prejudicis, inquietuds, coneixements i els conceptes ideològics, culturals, màgics i religiosos que el motiven. Amb posterioritat, els condicionants tècnics de l’època, la capacitat econòmica i l’entorn social i històric poden (i de fet ho fan) modificar la materialització del projecte, fins el punt que pot arribar que el resultat final poc o gens s’assembli al projecte inicial. O, simplement, a fer-lo inviable.

Forma i proporció en l’arquitectura paleocristiana. el cas de la basílica septentrional del Francolí de Tarragona

25

És cert que la forma d’un edifici està destinada a cobrir les necessitats per a les quals s’ha construït, però no és menys cert que els condicionants ideolò-gics poden influir tant o més que els factors de tipus pràctic. Es podria dir que per assolir un objectiu determinat hi ha múltiples possibilitats formals. I és en la selecció d’una d’aquestes possibilitats on intervé de manera molt intensa el transfons ideolò-gic. El com s’entén i com es percep el concepte (i la funcionalitat social) de l’edifici arquitectònic. Evidentment, quanta més càrrega simbòlica i repre-sentativa tingui, més pes tindran els condicionants ideològics. Això es pot veure, a tall d’exemple i per il·lustrar aquest discurs, a les plantes en creu de les esglésies cristianes.

Una església és un lloc de culte, amb una forta, fortíssima, càrrega simbòlica, que té com a funció primordial acollir un nombre determinat de perso-nes que celebren certs actes cultuals. Evidentment, el tipus de litúrgia condiciona com ha de ser aquest edifici. La presència dels oficiants en un lloc deter-minat, el fet que els fidels participin d’una manera específica, els fluxos de la gent segons els rituals, etc. determinaran com s’estructura i s’organitza l’espai en aquest edifici concret. Però de solucions possibles, de formes que puguin complir amb les exigències de la litúrgia, n’hi ha moltes i de molt variades5. Per això, semblaria evident que l’elecció de la planta en creu de gran part de les esglésies cristianes ve més determinada pel transfons ideo-lògic, religiós, que no pas pel funcional. I aquesta utilització simbòlica de la forma es fa de manera conscient i intencionada. De fet, Sant Ambròs, el gran impulsor de les plantes de creu en les esglé-sies cristianes, ho reconeix explícitament6.

5 només cal veure les diferències entre les plantes de les esglésies cristianes, les mesquites islàmiques i les sinagogues hebraiques. han de resoldre problemes d’ordre pràctic molt similars, però en cada cas es dóna una solució individualitzada en funció dels paràmetres religiosos propis de cada grup.6 Ja existien esglésies amb planta de creu abans de Sant Am-bròs. Però va ser ell el principal responsable de que aquesta forma fos, per antonomàsia, la forma típica dels temples cristians a occident.«Ambròs va fer erigir aquest temple i el va consagrar al SenyorAmb el títol dels Apòstols i el do de les seves relíquies.El temple té forma de creu: ja que el temple és la victòria de cristla sacra imatge del seu triomf connota l’espai.Al cap del temple està St. nazaro, de virtuosa vida,i per les restes del màrtir el sol es sublima.On la creu eleva el seu sagrat cor, a la curvatura de l’absis allà el temple té el seu cap i nazaro el lloc de la seva demora.És un vencedor i en la seva pietat propícia perenne quietud:

I ja que parlem de Sant Ambròs, no ens estarem de recordar que ell mateix va ser també el gran im-pulsor dels baptisteris octogonals, en tant i en quant el número 8 (el nombre de costats que té aquest ti-pus de baptisteris) és el número de la resurrecció, el número que representa el naixement en Crist7.

Amb aquests dos exemples volem fer palès que l’arquitectura, a més d’un caràcter funcional, pot tenir un caràcter simbòlic molt acusat, i que aquest simbolisme es troba tant en els elements de tipus decoratiu com en la mateixa forma de l’edifici. Podem dir, doncs, que la idiosincràsia i el bagat-ge cultural-filosòfic determina, en certs casos, de manera fonamental la forma de l’arquitectura, fent certa la frase de van der Rohe: «l’arquitectura és la voluntat de l’època traduïda a espai»8.

En conseqüència, si aquests paràmetres intervenen de forma decisiva en la forma d’un edifici, es pot deduir que a partir de l’anàlisi de la forma d’un edifici podem ser capaços, teòricament, de veure i entendre els conceptes ideològic-culturals dels seus constructors. I és això el que s’intentarà fer en aquest article, estudiar la forma d’un edifici (la basílica septentrional paleocristiana del Francolí) per intentar definir el perfil ideològic i filosòfic dels seus constructors.

El simbolisme formal de l’arquitecturapaleocristiana. La numerologia i la proporció

És evident que abans d’entrar a estudiar la for-ma d’un edifici amb tanta força simbòlica com és una església (en tant i en quant temple i casa de Déu), s’ha d’intentar entendre la percepció que es tenia en l’època de la seva construcció. Si s’utilit-za, tal i com nosaltres suposem, un edifici com a mitjà per transmetre un determinat missatge, pri-mer s’ha de saber quin tipus de missatge es vol i es pot transmetre. Dit d’una altra manera, quin és l’ús simbòlic que es fa de l’arquitectura en el món

la creu fou la seva palma, la creu és el seu repòsAureli Ambròs, bisbe».inscripció fundacional de la basílica dels apòstols (avui de St. nazaro) a Milà (diehL 1925, p. 424, n. 2165).7 «Per Ambrogio, anche l’architettura doveva esprimire, nel suo linguagio propio, la ricchezza del mistero cristiano. come diede al battistero la conformazione ottagonale che alludesse al giorno ottavo della salvezza, cosí alla basilica romana (oggi basilica di San nazaro) dette la forma della croce a richiamare la perenne efficacia della redenzione del golgota» (banterLe et al. 1994).8 Mies van der rohe 1924.


26

paleocristià i com s’interpreten i s’utilitzen els ele-ments geomètrics que es fan servir (bàsicament les mesures i les proporcions).

La filosofia paleocristiana, a més de la tradició hebraica, rep importants influències de les tradi-cions filosòfiques grecoromanes, sobretot dels cor-rents neoplatònics i neopitagòrics. Tot això conjuga un llenguatge i una visió de les diferents realitats, en les quals l’existència i l’ús simbòlic dels núme-ros té un pes molt important.

De la tradició hebraica pren, entre moltes al-tres coses, el valor màgic dels nombres, en quant aquests s’escriuen igual que les lletres. Per tant, un determinat número pot ser llegit com una paraula. O el que és el mateix, que una paraula, un nom, un concepte, pot ser reduït a un número (només cal canviar el valor verbal de cada lletra pel seu equi-valent valor numèric). Aquest és el mateix principi en el que es basa la càbala hebraica, tot un corrent filosòfic amb fortes implicacions màgiques en que els números tenen un joc molt important. Sobre aquesta base s’afegeixen els conceptes neopita-gòrics que consideren que tot és reduible als núme-ros, que la natura és un reflex d’una essència, per-fecta i absoluta, que són els números i les relacions que entre ells s’estableixen. I aquí s’enllaça amb el neoplatonisme, en tant i en quant es considera que la realitat és només un reflex imperfecte d’una realitat superior perfecta. Tota aquesta amalgama, en la filosofia paleocristiana, vindria resumida en el concepte que hi ha una realitat perfecta, abso-luta i superior, que és Déu, i que la realitat visible és una mera transposició seva. Aquesta realitat pot ser definida numèricament, ja que els números són l’expressió de la natura, i per tant, a partir dels nú-meros podrem entendre i apropar-nos a Déu9.

Malgrat semblar conceptes eteris i especulatius, tota aquesta concepció filosòfica es reflexa en l’ús determinat que es fa dels números. L’ús simbòlic que el món paleocristià en fa és prou conegut, com són conegudes les interpretacions que es fan a par-tir d’ells (fig. 2).

9 A nivell il·lustratiu i per veure com aquest discurs s’aplica a l’arquitectura paleocristiana citem Eusebi de cesarea quan parla de la consagració de la basílica de Tir (316-317 dc) feta pel bisbe Paulí «...que portant en l’esperit la imatge de crist sencer, Verb, llum, Saber, ha format aquest magnífic temple de Déu Altíssim, corresponent en la seva natura al model d’allò que és millor, per quant el visible pot correspondre a l’invisible» (eUsebi de Cesarea, hist. eccl. X, 4-26).

Així, per exemple, el tres, el número de la perfec-ció; La Santíssima Trinitat, 3 eren les persones al pessebre de Betlem, 3 eren els reis mags d’orient, 3 vegades va abjurar Pere abans que el gall cantés 3 vegades, 3 eren les creus que hi havia dalt del Calvari, Crist va ressuscitar al 3er dia, quan tenia 33 anys.

El set, considerat el nombre de la totalitat; és el nombre de Déu i dels anyells, 7 vegades 77 s’uti-litza com a metàfora d’allò incommensurable, la reproducció dels pans i els peixos es va fer amb 5 pans i 2 peixos, 7 eren els planetes (l’ordre en el cosmos) i 7 eren els dies de la setmana (l’ordre en el temps), Déu va tardar 6 dies i un de repòs, en crear l’Univers, i 7 eren les esglésies d’Àsia de l’Apocalipsi de St. Joan10.

El vuit com a número de la resurrecció. És el dia després de la creació de l’univers, el dia del co-mençament de l’eternitat.

El dotze, el número de l’equilibri del cosmos per excel·lència; els dotze apòstols, la divisió de la cir-cumferència, els 12 mesos de l’any.

El tretze, el número maleït, el que trenca l’equili-bri del cosmos (13=12+1).

El divuit, número que, en l’alfabet grec (ΙΗ), cor-respon a les inicials de Crist.

Etc.La llista seria molt més llarga, però serveixin

aquests per il·lustrar la importància de la simbo-logia dels números dins la filosofia paleocristiana. Però si encara hi hagués cap dubte sobre aquest

10 com 7 eren les estrelles i 7 eren els canelobres que St. Joan veu en el capítol 1, 7 són els esperits enviats per Déu a la terra, 7 els segells que s’han d’obrir.

Fig. 2. Fonts de la semàntica de la geometria i dels números en la filosofia paleocristiana


27

mateix temps, corresponguin al concepte d’espai dels constructors. Les més normals (és a dir, les més utilitzades) són precisament les més simples15; les proporcions basades en números sencers: 2x1, 3x2, 3x4, i les quadrades: 1x1. Hi ha, però, pro-porcions que no estan basades en números sencers, que són incommensurables (és a dir, que no es po-den reduir a una fracció de números sencers) i que es construeixen a partir de la geometria i no pas pel càlcul. D’entre aquestes se’n destaquen clara-ment dues, la proporció d’arrel de 2 i la proporció àurica (o proporció phi). I destaquen perquè són, precisament, dues proporcions molt utilitzades i sobre les quals hi ha molta bibliografia16. Són dues proporcions incommensurables, irracionals, és a dir, que el seu coeficient és un número amb infinits decimals, un número impossible. Per aquesta raó parlem de proporcions geomètriques, ja que la seva construcció es fa a base de la geometria i no pas de l’aritmètica.

La millor forma de definir aquestes proporcions és descrivint com es construeix un rectangle on la re-lació entre els seus dos costats tingui aquests valors.

Així, un rectangle de proporció d’arrel de 2 es construeix a partir d’un quadrat en el qual es traça un arc, centrat en un dels angles, en que el radi és la distància que hi ha entre dos angles oposats. El punt d’intersecció entre l’arc i la prossecució de la base marca el punt final del rectangle. Si el quadrat generatriu té de costat 1 unitat, el rectangle tindrà una longitud de 1,4142135623730950488016887242097.... Així, a efectes pràctics es diu que una proporció d’arrel de 2 és equivalent a la relació 1 a 1,41 o propera (fig. 3).

metres. Podria servir perfectament a la seva funció, però entra-ria en clara contradicció amb la nostra percepció psicològica de l’espai. Seria fàcil sentir angoixa o incomoditat en un lloc així a l’hora de dormir.15 En la construcció, com en quasi totes les facetes de la vida, s’aplica la màxima de «per què fer-ho complicat si es pot fer de manera simple».16 Livio 2006. S’ha arribat a parlar de la inexistència del seu ús en arquitectura abans del renaixement. Però es pot afirmar ja el seu ús des de la cultura mesopotàmica, tal i com es pot veure en certes terracotes arquitectòniques de Sélémiyé o Emar (MULLer 2001, p. 351).

particular, només s’ha de fer referència a l’Apoca-lipsi, un discurs amagat sota el càlcul matemàtic on s’arriba a proposar al lector que calculi quin és el número de la bèstia, el 666, en grec ΧΞϚϚ11.

Tot aquest discurs matemàtic té una clara trans-posició en l’arquitectura, en tant l’arquitectura és una materialització de la geometria, i la geometria no és altra cosa que les relacions que s’estableixen entre els números.

Mirem sinó el ja citat ús del número vuit en els baptisteris, o un altre encara més especialitzat; el número 300.

En la grafia grega, 300 s’indica amb la tau (τ), i la seva similitud formal amb la creu fa que se’l consi-deri d’una forma especial. Ja ho indica, clarament, Clement Alexandrí, quan diu «La Tau (τ), la lletra que significa 300, en quant a la seva forma, és la forma del Senyor»12. I aquesta és una de les raons per la qual trobem tantes vegades aquest número en les construccions paleocristianes. Així, St. Joan del Laterà, la primera basílica cristiana construïda, feia 300 peus de llarg, de la mateixa manera que St. Pere del Vaticà on la nau feia 300 peus de llarg, igual que el transsepte i el quadripòrtic. O l’esglé-sia de l’Anàstasi de Jerusalem, que feia 300 cúbits, o el diàmetre intern de S. Stefano Rotondo a Roma, que també fa 300 cúbits13. Hem de considerar que, al menys les tres primeres edificacions citades, són de directa promoció imperial, amb un fort impacte simbòlic (la primera catedral de Roma, la tomba de St. Pere, el lloc de la sepultura de Crist) on difícil-ment hi havia cap element que no estigués deguda-ment justificat o calculat.

Fins ara s’ha parlat de números sencers i de dis-tàncies lineals. Però el mateix ho podrem trobar dins les proporcions. De fet, la proporció és la rela-ció que es dóna entre dos (o més) números, o entre dues mesures lineals, i si hi ha un joc simbòlic en les unitats (els números naturals), seria lògic tro-bar-lo en les relacions que s’estableixen entre ells.

Hi ha infinites proporcions, però només unes po-ques s’utilitzen en arquitectura, aquelles que po-den complir amb els requisits d’utilitat14 i que, al

11 «Aquí hi ha saviesa. El que tingui enteniment, conti el nú-mero de la bèstia, doncs és número d’home. i el seu número és sis-cents seixanta-sis» (Apocalipsi 13:18).12 stromani Vi, 11, 84. Segle iii dc.13 Dimensions tretes de kraUtheiMer et al. 1980.14 imaginem-nos, per exemple, un dormitori de 1,8 per 10


28

Per construir un rectangle amb proporció àurica se segueix el mateix procediment que l’anterior, però amb la diferència que l’arc s’origina no en un angle sinó en el mig de la base. Això donarà un rectangle amb una base de 1,6180339934... valor conegut com a número phi. A efectes pràctics es diu que hi ha proporció àurica quan la relació és propera a 1- 1,60 (fig. 4).

Com es pot comprovar, la forma de construir un rectangle àuric (o de proporció d’arrel de 2) és sim-ple i molt intuïtiva, i dóna com a resultat un espai equilibrat i harmònic. No obstant, les grans virtuts que fan de la proporció àurica una proporció espe-cial no venen pas de la seva forma de construcció (això seria vàlid per la de proporció d’arrel de 2), sinó de les propietats úniques que té. La primera és que és una proporció natural, que es troba en multitud de llocs de forma espontània, des del crei-xement i distribució de les fulles en una planta, la closca de diversos mol·luscs, la forma de les galà-xies, etc. La segona (la que en primera instància va fer despertar l’interès dels matemàtics) és que par-ticipa de forma activa (i a vegades imprescindible) en la construcció de nombrosos polígons i sòlids

regulars. De fet, els primers en teoritzar sobre la proporció àurica i donar-li un caràcter quasi sagrat varen ser els pitagòrics, al segle V aC, al compro-var que per construir un pentàgon o una estrella de cinc puntes per força s’havia d’utilitzar la propor-ció àurica17.

No obstant, pel que afecta a la forma de l’arquitectura, les seves virtuts venen determinades per les seves característiques acumulatives, és a dir el seu comportament a l’hora de combinar figures amb proporcions àuriques. Per fer-la breu, el seu quadrat és igual a la proporció àurica més una unitat (el quadrat de 1,61 és 1,61+1, és a dir 2,61). Aquesta és una propietat seva en exclusiva. A nivell geomètric això es plasma en que si en un rectangle àuric marquem un quadrat a partir del costat més petit, el rectangle que obtindrem serà, també, un rectangle àuric. Per qüestions d’espai no entrarem a detallar totes les implicacions d’aquesta propietat, però això permet la construcció d’infinitat de formes i objectes d’una forma ràpida, econòmica i eficaç.

No voldríem acabar aquest punt sense parlar de la relació que hi ha entre la proporció àurica i la progressió de Fibonacci. Aquesta és aquella en que un número és el resultat de la suma dels dos an-teriors. Així seria 1, 2, 3 (2+1), 5 (2+3), 8 (3+5), 13 (5+8), 21 (8+13).... La gràcia és que la relació que s’estableix entre dos números consecutius d’aquesta sèrie tendeix a phi. 8/5=1,6 13/8=1,625 21/13=1,615418... Això facilita el càlcul i la cons-trucció de rectangles àurics (o que tinguin tendèn-cia a la proporció àurica). Així, per exemple, da-vant d’un rectangle que faci 8 per 5 es podrà dir, sense possibilitat d’error, que estem davant d’un rectangle de proporció phi.

El problema d’aquesta proporció no rau en el seu ús en l’arquitectura. S’ha mencionat que està docu-mentat en el segon mil·lenni aC a Mesopotàmia i que es pot utilitzar de forma intuïtiva i automàtica, gràcies a la seva facilitat de construcció. El seu pro-blema rau en saber a partir de quin moment s’uti-litza de forma conscient i com a mitjà d’expressió

17 bUrkert 1972. Per raons que ara no entrarem a explicar, els pitagòrics consideraven el pentàgon i l’estrella de cinc puntes com figures sagrades i perfectes. En la seva construcció apareix constantment la proporció àurica, i per tant van considerar que aquesta devia de ser, per força, una proporció sagrada i perfecta.18 quant més grans siguin els números, més s’aproxima la seva relació al valor phi.

Fig. 3. construcció d’un rectangle amb proporció d’arrel de 2

Fig. 4. construcció d’un rectangle amb proporció àurica


29

ens parla, però sembla evident la consideració de “divines i perfectes” a algunes d’elles. Si es tracta de la proporció àurica o d’alguna altra només ho podem deduir.

Si ens passem al registre arqueològic resulta que es pot constatar la presència del número phi en de-terminades construccions religioses i amb serioses possibilitats que fos un ús intencionat amb finali-tats màgico-religioses23.

Un d’aquests casos són les basíliques de Grado24; una, mostra la planta en proporció àurica i l’alçat en proporció quadrada, mentre que l’altra mostra tant la planta com l’alçat en proporció àurica. Tam-bé la trobem en les basíliques constantinianes de St. Joan del Laterà, St. Pere del Vaticà i St. Pau, on s’estableix aquesta proporció en la secció, en la relació entre l’amplada de les naus i l’alçada25. Re-cordem aquí el que dèiem al parlar del valor sim-bòlic dels números; aquestes són tres basíliques de directa promoció imperial i es fa difícil pensar que no hi ha una cura extrema a l’hora d’escollir els elements (mesures, quantitat, proporcions) i que aquests s’han triat de forma intencionada i per una intenció determinada.

Com a darrer exemple a il·lustrar l’ús del número phi en l’arquitectura paleocristiana tenim S. Loren-zo Maggiore de Milà26, construït en època de St. Ambrosi però, possiblement, sota advocació arria-na. Estudiada per Trinci, potser d’una forma massa aparatosa, mostra una extrema complexitat formal que es pot explicar de manera simple i ràpida si s’aplica, precisament, la proporció àurica.

En àmbits més propers també està documentat el seu ús, i el de la proporció d’arrel de 2, en les basíliques de Son Peretó, Bovalar, Son Bou, entre d’altres27. Finalment, la basílica objecte d’aquest treball, així com la de l’amfiteatre de Tarragona28 presenten una planta definida, de manera indiscuti-ble, amb la proporció àurica.

23 recordem que, en aquesta època, un temple és, a més d’un lloc de culte, la casa de Déu (deiChMann 1993, p. 89), i per tant ha de ser digna d’ell. ha de ser perfecta i harmoniosa. i això s’aconsegueix tant amb la decoració com en la forma.24 pozzetto 1980.25 kraUtheiMer et al. 1980.26 trinCi 1982.27 gUrt, bUxeda 1996.28 López, pUChe (e.p.).

d’una idea concreta. Hem vist que els pitagòrics l’usaven, i la consideraven, com a una expressió de la perfecció i de divinitat. En el renaixement, de forma explícita, se la coneix com a proporció divi-na, la proporció usada per Déu per construir el món (de fet aquest és un concepte totalment pitagòric19), i com a tal era considerada.

El dubte ve del seu ús en època romana i paleocristiana. S’han conservat pocs escrits romans sobre teoria de l’arquitectura. De fet només podem citar Vitrubi. Aquest esmenta tres formes de relacionar les longituds i les amplades dels atris. La primera és en proporció àurica (l’amplada correspon a 3/5 parts de la llargada20), i la tercera presenta una proporció en arrel de 2. S’ha de remarcar que, en aquest darrer cas, especifica com construir-la geomètricament.

La proporció àurica era coneguda i àmpliament difosa des del segle V aC, però no hi ha cap evidèn-cia clarament indiscutible del seu ús en l’arquitec-tura clàssica, encara que hi ha indicis que indiquen aquesta possibilitat. Tota la llarga discussió de si el Partenó presenta, de forma intencionada i simbòli-ca, una proporció phi, és un clar exemple d’aquesta problemàtica21.

Ja hem vist que en el món paleocristià la filosofia neopitagòrica té un pes important. Considerant que pels pitagòrics el número phi era part fonamental del seu discurs filosòfic i tenia connotacions qua-si divines, seria d’estranyar que no hi hagués una correspondència equivalent dins la filosofia paleo-cristiana. El problema és que no hi ha textos clars (o al menys no hem sabut trobar-los) que indiquin clarament el seu ús com a element simbòlic, en-cara que n’hi ha d’indirectes. Així, per exemple, Cassiodor22 parla dels números i de les propor-cions “perfectes i divines” que es poden establir entre ells. No ens diu de quin tipus de proporcions

19 El primer tractat escrit sobre aquesta proporció, escrit per Fra luca Pacioli el 1509, tenia el significatiu nom de de divina proportione.20 És a dir, si la llargària fa 5 unitats, l’amplada serà de 3. 5 i 3; són dos números de Fibonacci consecutius, i en conseqüència hi ha una relació àurica entre ells.21 Polèmica començada, potser, ja en l’any 1884 per Adolph zeising, quan defensava aquesta proporció en el Partenó, po-sició compartida per altres autors, com ghyka o Borissavlie-vitch. El 1992, Markowsky va qüestionar tot el contrari a partir d’argumentacions matemàtiques (de fet ell és matemàtic). Veure també els treballs de haMbridge 1924.22 variae V, 3-6.


30

Amb les dades actuals sembla evident que en l’arquitectura paleocristiana es coneixen i s’utilitzen les proporcions incommensurables, i en concret l’àurica. No està clar del tot si aquest ús ve determinat per una intencionalitat simbòlica o és un fet casual. Potser seria significatiu constatar que en la Bíblia hi ha episodis dels quals s’indueix l’ús de la proporció àurica amb finalitats simbòliques. Parlem d’elements tan importants dins l’imaginari jueu com l’Arca de l’Aliança, feta construir directament per Déu, que va donar precises instruccions de com havia de ser. Havia de mesurar 2,5 colzes de llarg per 1,5 d’ample (2,5/1,5=1,6666 phi)29. El mateix passava amb l’arca de Noè, que havia de fer 50 colzes d’amplada per 30 d’alçada (50/30=1,666)30. L’ús de la proporció àurica en aquests casos no pot ser, de cap de les maneres, casual. Si Déu, que és la perfecció, dóna instruccions precises de com s’ha de fer un determinat objecte, aquest ha de ser, per força, perfecte, i una de les vies per obtenir la perfecció és, precisament, la forma, la proporció.

Si considerem l’ús que es fa, en aquesta època, de l’arquitectura com a materialització de concep-tes màgico-matemàtics es pot pensar amb fona-ment de causa que l’aparició de la proporció àurica obeeix a una intencionalitat determinada; apropar, simbòlicament, la forma de l’edifici a la forma per-fecta de Déu.

Resumint tot el que s’ha dit; en l’arquitectura cristiana hi ha un ús simbòlic de les formes i de les dimensions31, i s’usa per transmetre una ideolo-gia determinada. Aquest simbolisme, evidentment, està íntimament lligat amb els preceptes filosòfics i teològics del moment, amb fortes influències neo-platòniques i, especialment, neopitagòriques, que fan de la metrologia i la proporció un llenguatge codificat que s’aplica a la construcció d’edificis amb forta càrrega simbòlica (edificis cultuals).

29 Èxode 25:10.30 gènesi 6:15. També la trobem en el palau que es fa cons-truir Salomó, que fa 50 colzes d’amplada per 30 d’alçada (llibre dels reis 7:2).31 i també de la decoració. Però aquest és un aspecte que queda fora dels objectius del present treball.

La basílica septentrional del Francolí(Tarragona)

Un cop definits els coneixements i preceptes ideològics del moment, i com s’aplicaven a l’arquitectura, es pot iniciar l’estudi del nostre edifici, la basílica septentrional del Francolí a Tarragona.

Aquesta és una basílica suburbana de Tàrraco, construïda al primer quart del segle V dC i vincu-lada a l’àrea cultual de St. Fructuós. Va ser exca-vada entre els anys 1994 i 1997 pel Servei Arque-ològic de la URV, i totalment desmuntada per la construcció d’un centre comercial32. L’any 2004 va ser objecte d’una tesis doctoral posteriorment pu-blicada dins la sèrie Documenta de l’ICAC33.

Es tracta d’una basílica funerària, de tres naus, transsepte, absis quadrat i contraabsis, que presenta un atri en forma de U. Es disposa de forma perpen-dicular a un eix viari preexistent i en el seu interior es varen localitzar més de 200 enterraments (fig. 5).

A l’hora d’estudiar-la mètricament, el primer element a destacar va ser constatar que presentava un intercolumni (d’eix a eix) molt regular de 2,95 metres. Això, en mesures romanes correspon a 10 pedes34, és a dir, a una pertica. Aquesta mateixa distància la trobem en l’amplada de la nau lateral esquerra i, en grau d’aproximació, en diverses habitacions de l’atri. Això va donar peu a entreveure una modulació basada en l’ús de la pertica. És ben conegut que la pertica, a més de la unitat, era també un dels instruments bàsics de

32 la basílica, juntament amb altres elements veïns, va ser des-muntada totalment i reconstruïda (reinventada) en els soterra-nis de dit centre comercial, on és possible visitar-la. la resta del conjunt arqueològic: necròpolis, via, edificis annexes, etc., va ser completament destruït. la gestió de tot el conjunt (continua-ció de la veïna necròpolis Paleocristiana, monument nacional) i del tractament que es varen donar a les restes és plenament simptomàtic de la nefasta gestió del patrimoni arqueològic que imperava llavors a Tarragona. Eroski, la Plaça de la Font, el PEri 2, i molts altres casos són exemples de com una pèssima gestió pot fer que l’administració es converteixi en el pitjor enemic del patrimoni arqueològic. i això en una ciutat tant rica i em-blemàtica, en aquest camp, com és Tarragona. En certs ambients, i amb caràcter irònic, es deia que Tarragona es mereixia ser, no Patrimoni de la humanitat, sinó Patrimoni de la inutilitat.33 López 2006.34 El peu utilitzat és, sens dubte, el peu romà, que té un valor real que oscil·la entre els 0,2937 m i els 0,2977 m (hULtsCh 1882; riChter 1887; giULiani 1983; ChoUqUer, favory 1993). no obstant es considera com a norma que té un valor de 0,296 m. Aquest peu esdevé obligatori per a tot el món romà a partir d’un edicte d’August, i a tal efecte es diposità un patró al temple de iuno Moneta, raó per la qual es coneixia com a pes monetalis.


31

mesura (una vara de fusta o metall que feia 10 pedes de llarg amb els extrems rematats amb topalls), coneguda com a pertica decempeda. De fet, en la literatura clàssica, es coneix com a decempedor el professional encarregat de replantejar i controlar una obra determinada35. El seu ús era simple, ràpid i precís36, només calia col·locar una pertica enganxada a una altra per cobrir ràpidament distàncies mitges, permetent replantejar edificis i superfícies no massa grans37.

35 Veure per exemple CiCeró, phil. 13,37; sèneCa, ep. 88,11; sUe-toni, Aug. 24.36 frontí, de aq. 33,22; isidor de seviLLa, etym. 367,19,22.37 l’ús de la pèrtica en operacions de mesura es troba docu-mentat fins i tot en el nou testament. «llavors em fou donada una canya, similar a una vara de mesurar, i se’m va dir : Aixeca’t i mesura el temple de Déu, i l’altar…» (Apocalipsi 11:1); o «El que parlava amb mi tenia una canya de mesurar, d’or, per mesurar la

El veritablement important, no obstant, no és la constatació de l’ús de perticae38, sinó el fet que s’ha pogut documentar en vàries basíliques l’ús d’un mòdul quadrat en el seu disseny que determina, entre d’altres coses, l’intercolumni. Dit d’una altra manera, que es construeixen a partir de la multipli-cació i distribució d’un nombre determinat de qua-drats i que la llargada d’aquests quadrats correspon a l’intercolumni. Així, en les grans basíliques de Roma, ens trobem que St. Joan del Laterà es basa sobre un mòdul de 13,1/2 pedes (que és la distancia entre eixos de columnes), a Sant Pere del Vaticà és de 13 pedes, a San Paolo Fuori Mura 15 pedes, a Sta. Maria Maggiore 11, ¼, etc.39. Així doncs, podríem suposar, amb fonament, que la basílica de Tarragona estigués definida a partir d’un mòdul quadrat d’una pertica de costat.

Aplicant aquest principi vàrem poder determi-nar que les naus feien 5 perticae de llarg, aproxi-madament el mateix que l’amplada. El transsepte i l’absis feien 3 perticae, resultant que la basílica es podia inscriure perfectament dins d’un rectan-gle de 5 per 8 perticae. Pel que fa a l’atri, aquest queda enquadrat dins d’un rectangle de 6 perticae d’amplada per 7 perticae de llarg, centrat amb la basílica i observant-se que les divisions internes, les ales laterals i el nàrtex queden definits per mòduls o mitjos mòduls.

El mòdul establert, tal i com ja hem dit, també definia l’intercolumni, raó per la qual es pot assegurar que el disseny de la nostra basílica es va fer en base a la reiteració d’un mòdul de 10 pedes40 i que sobre aquest mòdul s’han construït les naus, el contorn de l’església, l’atri i les seves divisions internes (fig. 6). Sobre això hi ha dues consideracions a fer. La primera seria plantejar-nos si el fet de fer servir 8 mòduls per definir la llargària de l’església respon al valor simbòlic d’aquest número o és simplement un fet casual. No deixa de ser curiós que en un edifici destinat també a funcions sepulcrals (amb les connotacions a la resurrecció inherents a la religió cristiana), la

ciutat, les seves portes i el seu mur» (Apocalipsi 21:15).38 Per un exemple de l’ús sistemàtic de la pertica decempeda en construccions d’època romana (en aquest cas de caire indus-trial), veure treMoLeda 2008.39 barresi et al. 2002.40 recordem que, sovint, la forma final d’un edifici s’aconse-gueix a partir de l’ús múltiple d’una forma simple. En el nostre cas aquesta forma generatriu seria un quadrat de 10 per 10 pedes.

Fig. 5. planta de la basílica septentrional del Francolí


32

mesura principal (la llargària) sigui precisament el 8, el número que representa la resurrecció. No creiem pas que sigui una coincidència41, però sense

41 les coincidències sempre són sospitoses. Per què no fer-la de 7 mòduls de llarg, o de 9, o de 8,5? Si el 8 és intencionat, per què no pensar que se’n fa un ús simbòlic?

una referència escrita que ens ho confirmi no ho podrem assegurar plenament.

L’altre element a destacar és la relació que hi ha en-tre l’amplada i la llargada de l’església. Aquesta fa, recordem-ho, 8 mòduls de llarg per 5 d’ample. I el 8 i el 5 són, precisament, dos números de Fibonacci con-secutius. I en conseqüència entre ells dos s’estableix una proporció àurica.

Tenim doncs, una basíli-ca proporcionada en relació àurica i que està modulada a partir de quadrats de 10 peus de costat, a l’igual que l’atri que el precedeix. Que-den, però, sense explicar les amplades de les naus, que no es poden plantejar a par-tir del mòdul de pertica. La nau central fa 20 pedes de llum42 (2 mòduls), mentre que les laterals fan poc més de 12,5 pedes. Precisament la relació que hi ha entre 20 i 12,5 és una altra rela-ció molt pròxima a l’àurica (20/12,5=1,6) (fig. 7).

Sembla que la voluntat hagi estat que la nau central tingués una amplada de doble mòdul i que establís una relació àurica amb les naus laterals, de la mateixa manera que hi ha una relació àurica en la planta exterior de l’església. Això va donar per les naus laterals una amplada de 12,5 pedes43. Amb aquesta

42 Distància considerada entre les cares internes dels pilars.43 Matemàticament haurien de ser d’una amplada de 12,42 pedes. Però s’ha de considerar el grau aproximatiu del càlcul, i el fet que 12,5, al ser una fracció exacta, és més fàcil de treballar.

Fig. 6. proposta del projecte original i de l’estructura modular


33

nova magnitud es crea un nou mòdul que és el quadrat generatiu d’un rectangle àuric que definiria la nau central. Aquest nou mòdul explicaria tots els elements interns; les naus laterals, l’amplada del transsepte, les dimensions de l’absis, i la possible sagristia (fig. 8).

Sigui com sigui, l’error d’utilitzar una amplada de 12,5 en lloc de 12,42 és de 0,04 pedes, es a dir 1,1 cm. no cal dir que és com-pletament menystenible, doncs és una precisió que queda molt lluny fins i tot en les construccions modernes.

La bondat, i fins i tot podríem parlar de belle-sa, d’utilitzar aquest nou mòdul es pot veure quan s’observa que les naus (que fan 50 pedes de llarg) inclouen exactament 4 dels nous mòduls (12,5 x 4=50). D’una forma hàbil i enginyosa s’ha com-binat l’ús de dos mòduls diferents (el de pertica i el de 12,5 pedes) de tal manera que es conjuguen entre ells a la perfecció. I a més, possiblement com a efecte secundari, l’encaix entre els dos sistemes defineix perfectament l’amplada dels murs.

En resum, ens trobem davant d’un edifici cons-truït en base a un mòdul de 10 pedes i l’ús de la proporció àurica, que defineix l’espai exterior (l’amplada i la llargària de l’edifici) i l’espai inte-rior de les naus. Es treballa amb dos mòduls dife-rents, però interdependents, i es conjuguen perquè

Fig. 7. proporcions internes de la basílica i construcció de les proporcions àuriques


34

siguin coherents entre ells. A més, es permet el luxe d’incloure el número 8 (el número de la resurrec-ció) dins l’esquema bàsic de l’edifici. Només una persona docta en geometria i matemàtica, a més de coneixedora de determinat simbolisme, seria capaç de dissenyar-la. Trobar una solució gràfica a un edifici que ha de fer 8 mòduls de llarg, on la nau central ha de fer-ne dos d’amplada i que mantingui una proporció àurica no és pas una cosa simple. Tot aquest esforç de càlcul i de disseny es pot justificar si darrera de tot hi ha la intenció d’utilitzar les me-sures i les proporcions com a mitjà per transmetre una idea o una imatge. Fer de l’edifici un reflex en la terra de la perfecció celestial.

Els volums

L’arquitectura és tridimensional, és volum. La planta només representa una forma reduccionista de representar un edifici. És un error limitar l’estudi arquitectònic només a la planta; s’ha de considerar també la seva totalitat. És cert que en arqueologia, en la major part dels casos, les restes conservades només permeten reconstruir la planta, però això no hauria de ser un impediment per intentar entendre la totalitat de l’edifici; els seus volums. No sempre es podrà aconseguir, però això no ha de ser obsta-cle per a intentar-ho.

Si es considera una edificació com un objec-te tridimensional, és fàcil deduir que el projecte constructiu inclou tant la planta com la secció i els alçats. Pels mateixos principis de coherència i estalvi que determinen l’ús de la proporció i del mòdul, en el moment de definir una construcció s’ha d’establir una relació coherent entre la planta i els alçats. Dit d’una altra manera, la planta i els alçats s’interrelacionen de forma coherent i lògica; són interdependents.

Fig. 8. ús de la pertica i de la proporció àurica

Fig. 9. seccions reconstructives


35

S’ha buscat quin tipus d’interrelació s’estableix entre la planta i l’alçat en les basíliques paleocristianes. No són molt abundants els casos, però si bastant coherents i significatius. Ens trobem amb els exemples de les basíliques de San Lorenzo Maggiore de Milà44 i, sobretot, en les esglésies elianes de Grado (que per planta i dimensions son similars a la nostra basílica, encara que construïts al segle VI). També hi ha dades referides a les basíliques constantinianes de Roma45. En tots aquests casos s’ha pogut documentar que s’estableix, en general, una equivalència entre el sistema de proporció de la planta i el sistema de proporció de l’alçat. Si la planta s’estructura en proporció quadrada, aquesta serà la proporció de la secció. Si la planta s’estructura de forma àurica, el mateix passa amb l’alçat.

A partir d’aquests paral·lels es pot especular, amb raons fonamentades, amb la reconstrucció dels volums de la nostra basílica. Així, ja que la planta s’estructura amb proporcions àuriques, s’hauria d’esperar el mateix pel que fa a l’alçat, tant de les naus laterals com de la nau central.

El primer element a determinar és el tipus de coberta. El reduït gruix dels murs (poc més de mig metre) i l’absència de qualsevol tipus de contrafort descarta, per raons estructurals, una cobertura amb

44 trinCi 1982.45 kaUtheiMer 1985; toLotti 1972.

volta. Per tant s’hauria d’esperar una coberta a doble vessant.

La seva alçada es determina a partir de les mènsules de l’embigat, que se situen a una distància del paviment proporcional (àuricament) a l’amplada de la nau. Així, si la nau central té una amplada de 20 peus ens donaria una alçada de 32 peus (32 = 20 x phi =20 x 1,6), correspon a uns 9,47 metres. Pel que fa a les laterals, que tenen una amplada de 12,5 peus, ens donaria una alçada de 20 peus (5,92 metres), amb

la qual cosa l’alçada de les naus laterals s’igualaria a l’amplada de la nau central (fig. 9).

A partir d’aquí s’aplica una inclinació d’entre 30º i 45º per l’encavallada fins establir la seva alçada màxima46. Els altres detalls, número i dimensions de la finestra, unió de les columnes amb arcs (o dintell), etc., només es poden induir indirectament a partir de qüestions estilístiques.

Amb aquesta metodologia es pot proposar quin i com deuria de ser el volum d’un edifici ja des-aparegut (fig. 10). Per raons obvies no es podrà demostrar mai la seva validesa, però al menys ge-nera una hipòtesi de treball.

Errors de construcció. La projecció mal entesa

Amb les dades exposades s’ha pogut crear un model teòric sobre el projecte constructiu de la basílica. No obstant, quan aquest se superposa sobre la planta real es pot observar que hi ha determinades discordances, sobretot en la meitat dreta. Aquesta es troba desplaçada respecte al que s’hauria d’esperar. El fet que l’altra meitat sí que coincideix i que la discordança presenta certa

46 Aquesta és la mateixa inclinació tradicional de les nostres teulades. Sobre la inclinació de les teulades de les basíliques paleocristianes, veure toLotti 1972. S’ha de recordar, però, que les inclinacions de les teulades venen determinades, pels parà-metres climatològics i per les dimensions i sistemes de fixar les teules. i aquest paràmetres no han canviat significativament des d’època romana fins als nostres dies.

Fig. 10. proposta reconstructiva de la basílica


36

regularitat va fer pensar en l’existència d’un motiu que l’expliqués.

La solució va venir a partir del moment en què es va quantificar aquest error. De fet, el que ens trobàvem, era que el mur lateral dret estava des-plaçat uns 55 cm, l’equivalent al seu gruix. Això feia que el límit teòric de la nostra proposta de projecte passés pel costat interior del mur, i no pas per l’exterior. I això ens va donar la pista que po-dria explicar l’asimetria de la basílica.

Recordem que, en la nostra reconstrucció, la basílica venia definida per un rectangle de 5 per 8 perticae. Aquest rectangle s’obté a partir d’una

construcció geomètrica, que defineix el seu perímetre extern. Hem de recordar, també, que la primera fase constructiva consisteix en el replanteig de l’edifici, és a dir, en dibuixar sobre el terreny el recorregut i la situació dels murs a construir. Normalment es defineix un dels costats, i per evitar confusions i simplificar la feina quasi sempre es replanteja la mateixa cara en tots els murs.

Amb aquests dos elements, la praxis de replantejar un dels costats de les estructures i el fet que l’edifici es calculés geomètricament definint les seves cares exteriors, és fàcil arribar a la conclusió que va haver-hi una manca de

Fig. 11. projecte teòric i diferències amb l’obra realitzada


37

comunicació entre el projectista-mestre d’obres i els operaris encarregats de construir els murs. Sota aquesta perspectiva, ens trobaríem que a l’hora de replantejar l’edifici sobre el terreny es marcarien físicament les cares exteriors de la basílica (recordem com es construeix un rectangle àuric: el mateix que es fa sobre el paper es fa també sobre el terreny). I això és el que portaria a confusió al grup d’operaris encarregats de la construcció. Habituats a que se’ls delimiti sempre el mateix costat del mur, deurien de confondre les marques de tal manera que en el mur lateral dret, la línia que marcava la cara externa va ser interpretada com la que marcava la cara interna.

I així el mur patiria un desplaçament equivalent al seu gruix. La generació d’aquest error arrosse-garia, inevitablement, la meitat dreta de la basílica per tal de poder-lo absorbir (fig. 11).

Un altre element que, aparentment, es desvia de la proposta és l’absis. Aquest, en lloc de trobar-se perfectament alineat i centrat amb les naus, pateix una lleugera, però clara, rotació d’uns 11º. Això, difícilment pot ser degut a una imperícia dels seus constructors (en edificació sempre és més difícil i costós construir malament que bé) i ha de ser degut a algun element extern que obligués a fer aquesta torsió. L’absència de cap element, sigui natural o antròpic, que forcés aquest gir va fer que es bus-qués una altre explicació. I aquesta es va trobar en l’orientació que presentava l’edifici.

El conjunt de la basílica presenta una alineació aproximada SO-NE ja que se situa perpendicularment a un eix viari preexistent. Això fa que al girar 11º l’absis, aquest s’encari exactament cap a orient. Ens trobaríem doncs, en una modificació parcial del projecte per tal d’adaptar-lo a les necessitats litúrgiques, en concret celebrar l’eucaristia mirant cap a ponent. S’ha de considerar que aquest gir, malgrat ser clarament visible en planta, seria pràcticament imperceptible per a qualsevol persona que es trobés en el seu interior. Com tampoc seria perceptible la seva configuració en proporció àurica. El fet de girar l’absis és un clar exemple de com, en l’arquitectura, a vegades es troba la perfecció creant, precisament, la imperfecció. La litúrgia mana que les basíliques mirin cap a orient47, la realitat existent ho impedeix

47 deiChMann 1993, p. 90.

(en aquest cas). Però en lloc de resignar-se, deformen l’edifici per tal de fer-lo perfecte (dins l’òptica filosòfica religiosa).

Conclusions

La basílica septentrional del Francolí, a Tarrago-na, és un edifici que es pot classificar com a singu-lar. No s’han conservat elements decoratius que la facin destacar sobre altres construccions contem-porànies, ni presenta unes dimensions que s’esca-pin de la norma. Fins i tot, a primer cop d’ull, sem-blaria una construcció de caire “provincial”, poc curada i poc pensada. Però una anàlisi de la seva forma i un estudi acurat de les seves proporcions indiquen, precisament, tot el contrari.

Ens trobem, doncs, davant d’un edifici perfecta-ment planificat i pensat. En el seu disseny ha ha-gut de participar algú ben entès en la matemàtica simbòlica i que, a més, és molt hàbil en geometria. Resol un edifici d’una forma molt simple i eficaç partint d’unes premisses molt clares; ús del mòdul de 10 pedes, ús del número 8 com a símbol de la resurrecció i ús de la proporció àurica, tant en el volum extern com en l’organització interna. El fet dels errors constructius atribuïbles a un falta de comprensió dels operaris obre el dilema de l’origen del projecte. O bé el seu autor desconeixia la praxis constructiva del lloc (cosa rara si es tractés d’un arquitecte local), o bé estava absent en el moment de construir-lo, o bé és un projecte importat.

Sobre això tenim el testimoni de Marc el Diaca sobre la vida de Sant Porfiri. Aquí es recull l’epi-sodi de la construcció de la basílica Eudoxiana48 i s’especifica que, un cop decidida la seva construc-ció, es demana ajut a l’emperadriu Eudòxia. L’ajut arriba de dues formes: amb una carta avisant de l’arribada de columnes i altres materials i amb l’enviament dels plànols de la basílica. Els habi-tants de la ciutat contracten un arquitecte d’una ciutat veïna per dirigir les obres, mentre que ells s’organitzen per tal de fer les obres49. Sempre és perillós establir certes comparacions directes, però

48 construïda sobre les runes del temple Marneion, fet destruir pel mateix Porfiri.49 Volem agraïr al Professor ramón Teja, autor d’una recent traducció de l’obra de Marc el Diaca, per assenyalar-nos l’exis-tència d’aquest episodi tan significatiu. cf. MarCo eL diáCono, vida de porfirio de gaza, traducció i comentaris de ramón Teja, Madrid 2008, ed. Trotta.


38

aquest episodi ens il·lustra una forma de construir esglésies que no deuria de ser rar en aquella època, i que, potser, es podria aplicar a la nostra basílica.

Sobre si és una construcció singular o repeteix un model comú en la seva època, dependrà de l’estudi comparatiu amb altres basíliques contemporànies.

Sigui com sigui, no voldríem acabar aquest ar-ticle sense remarcar que un degut estudi de les formes i proporcions pot canviar radicalment la percepció que es pot tenir d’un edifici. La basíli-ca septentrional del Francolí, de ser, aparentment, una construcció de baixa qualitat, es converteix en un edifici complex i elaborat, destinat a un col·lectiu que probablement tindria prou capacitat intel·lectual per entendre tot un missatge amagat dins les seves formes.

Bibliografia: autors antics i medievals

cAssiodor, Variae.

ciceró, Philippicae orationes.

cliMeNt d’AleXANdriA, Stromateis.

eusebi de cesAreA, Historia Ecclesiastica.

FiboNAcci (leoNArdo bigollo), Liber Abaci.

FrA lucA bArtoloMeo di PAcioli, De Divina Pro-portione.

FroNtí, De aquis urbis Romae.

isidor de seVillA, Etymologiae.

MArc el diAcA, Vita Porphyrii episcopi Gazensis.

sèNecA, Epistulae morales ad Lucilium.

suetoNi, De vita Caesarum.

VitruVi, De architectura.


39

Bibliografia: autors moderns

bANterle s., biFFi g., biFFi i., MigliAVAccA l. 1994, Opera omnia di sant’Ambrogio. Inni, Iscrizioni, Frammenti, Milano.

bArresi P. 1991, Unità di misura nell’architettura dell’Africa tardoromana e bizantina, a L’Afri-ca Romana. Atti del IX Convegno di Studio sull’Africa Romana, Sassari, pp. 831-842.

bArresi P. et al. 2002, Materiali di reimpiego e progettazione nell’architettura delle chiese pa-leocristiane di Roma, a Ecclesiae Urbis 2002, pp. 799-842.

berriMAN A.e. 1953, Historical Metrology, Oxford.

biguzi g. 2000, I numeri nell’apocalisse di Gio-vanni e il loro linguaggio, a «Liber Annuus» 50, pp. 143-166.

boNNet ch. 1982, L’église cruciforme de Saint-Laurent d’Aoste. Rapport préliminaire après les fouilles de 1972 à 1979, a Atti del V Con-gresso nazionale di Archeologia Cristiana (Torí, 1979), Roma, pp. 271-296.

borissAVlieVitch M. 1958, The Golden Number and the Scientific Aesthetics of Architecture, New York.

boselie F. 1984, The Aesthetic Attractivity of the Golden Section, a «Psychological Research» 45.4, pp. 367-375.

boselie F. 1997, The Golden Section and the Sha-pe of Objects, a «Empirical Studies of the Arts» 15.2, pp. 131-141.

burkert W. 1972, Lore and Science in Ancient Py-thagoreanism, Harvard.

chouquer g., FAVory F. 1993, De arte mensoria, “Du métier d’arpenteur”. Arpentage et arpen-teurs au service de Rome, a «Histoire et Mesu-re» VIII.3/4, pp. 249-284.

colsoN F.h. 1915, Triangular numbers in the New Testament, a «Journal of Theological Studies» 16, pp. 126-139.

cruz goNzález J.l., MesA MiNgorANce J.l. 1997, Instrumentos de topografía. Recordando su his-toria, Jaén.

de ANgelis d’ossAt M. 1970, Spazialità e sim-bolismo delle basiliche ravennati, a «Corsi di Cultura sull’Arte Ravennate e Bizantina» 1, pp. 313-333.

deichMANN F.W. 1993, Archeologia Cristiana, Roma.

diehl e. 1925, Inscriptiones latinae christianae ve-teres, 1, Berlin.

docci M., MAestri d. 1993, Storia del rilevamen-to architettonico e urbano, Roma-Bari (cap. L’antichità, pp. 3-36).

docci M., MAestri d. 1994, Manuale di rileva-mento architettonico e urbano, Roma-Bari.

Ecclesiae Urbis 2002. Atti del Congresso Inter-nazionale di studi sulle chiese di Roma (IV-X secolo) (Roma, 2000), Studi di Antichità Cri-stiana, LIX, Città del Vaticano.

gAuthier di coNFieNgo e. 1995, Nota sul valore di alcune dimensioni dell’architettura paleocri-stiana, a «Liber Annuus» 45, pp. 451-479.

ghykA M. 1931, Le nombre d’Or, Paris.

giuliANi c.F. 1983, Archeologia, documentazione grafica, Roma.

goNzález rAPoso M.s. 1998, Introducción a la Metrología Histórica, A Coruña, pp. 10-37.

gurt J., buiXedA J. 1996, Metrologia, composició modular i proporcions de les basíliques cristia-nes del Llevant Peninsular i de les Balears, a Spania. Estudis d’Antiguitat Tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Sale-llas, Biblioteca Abat Oliba, 12, Montserrat, pp. 137-156.

guyer s. 1950, Grundlagen mittelalterlicher abendländischer Baukunst, Zürich.

hultsch P.F. 1882, Griechische und Roemische Metrologie, Berlin.

iVAiN chtchegloV g. 1958, Formulario para un nuevo urbanismo, Paris.

krAutheiMer r., corbett s., FrANk W. 1980, Cor-pus basilicarum christianarum Romae. The ear-ly Christian basilicas of Rome. IV-IX cent., vol. V, Città del Vaticano-New York.

lAdi F.A. 2002, I finestrati laterali delle chiese di Roma dal IV al IX secolo, a Ecclesiae Urbis 2002, pp. 875-890.

le corbusier 1964, Hacia una arquitectura, Bue-nos Aires.

liVio, M. 2006, La proporción áurea, Barcelona.


40

lóPez VilAr J. 2006, Les basíliques paleocristia-nes del suburbi occidental de Tàrraco. El tem-ple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, Documenta, 4, Tarragona.

lóPez J., Puche J.M. e.p., Metrologia e proporzio-ni nelle basiliche paleocristiane di Tarraco: la basilica settentrionale del santuario suburbano di San Fruttuoso e la basilica dell’anfiteatro, a XV Congreso Internacional de Arqueología Cristiana (Toledo, 2008).

MArkoWsky g. 1992, Misconceptions about the golden ratio, a «College Mathematical Journal», pp. 2-19.

Mies VAN der rohe l. 1990, Arquitectura y moder-nidad, Barcelona.

Muller b. 2001, L’homme qui fabriquait les ma-quettes au Proche-Orient, a Maquettes archi-tecturales de l’Antiquité (Actes du colloque de Strasbourg, 3-5 Décembre 1998), Strasbourg, pp. 331-357.

Pozzetto M. 1980, Ipotesi sui presupposti teorici delle architetture eliane di Grado, a «Antichità Altoadriatiche» XVII, pp. 297-309.

Puche J.M. 2006, Metrologia, modulació, propor-cions i proposta d’alçats, a lóPez VilAr 2006 pp. 126-134.

richter o. 1887, Der Kapitolinische Juppiter Tempel und der Italische fuss, Berlin.

scholField P.h. 1971, Teoria de la proporción en la arquitectura, Barcelona (trad. esp. de The theory of proportion in Architecture, Cambrid-ge 1971).

suárez sáNchez r. 1999, La maravilla de la máquina: euforia y mesura. Actas XI Congre-so de Expresión Gráfica en la Ingeniería, Lo-groño-Pamplona.

tolotti F. 1972, Quesiti sulla copertura delle ba-siliche constantiniane di Roma, a «Rivista di Archeologia Cristiana» 1-4, pp. 350-375.

treMoledA q. 2008, Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses, a La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Barcelona, pp. 113-150.

triNci r. 1982, La Basilica di S. Lorenzo Maggio-re di Milano e la divina proporzione, a Atti del V Congresso Nazionale di Archeologia Cristia-na (Torino, 1979), Roma, pp. 381-392.

zeisi A. 1884, Der Goldne Schnitt, Berlin.


Introducció: l’ambit geogràfic dels ceretans

El territori ocupat per l’ètnia dels Ceretani durant la protohistòria i l’Antiguitat clàssica era molt més ampli que l’actual Cerdanya (fig. 1). Així, «[...] l’àmbit cerdà agrupa un conjunt de població muntanyenca que, als ulls dels geògrafs i cronistes grecs o llatins, es devia escindir molt aviat de la matriu basca sota la fórmula de tribus que ocupen espais geogràfics concrets. La veritable escissió, però, es produeix des del moment en què la població indígena és sotmesa a un estat aliè – el romà – que la reorganitza i que procedeix a la seva aculturació progressiva»1. Per tant, la Cerritania dels s. V-X també resultava diferent de l’actual comarca, per bé que després d’una disminució progressiva del territori i un cop fixat el comtat medieval, aquell hauria experimentant un nou creixement, tan geogràfic com poblacional, mitjançant l’annexió dels territoria i pagi, com els de Berga, Conflent,

1 Martí 1995, p. 48.

Capcir i Donasà (fig. 2). En un sentit ètnic, alguns documents àrabs altmedievals encara ens parlen de bascons i ceretans com els dos pobles que es repartien el territori sudpirinenc2; «les fonts andalusines semblen insinuar l’existència d’una gran Cerdanya que, a més de la comarca actual, també integraria altres valls del Pirineu central, fins a les capçaleres dels rius Gàllego i Aragó», i si bé les cròniques àrabs no ho diuen expressament, «amb la seva presència reiterada al Sobrarb i a la

2 braMon 2005.

L’ organització eclesiàstica de la Cerritaniaentre la fi de l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana

This work analyses the social and territorial changes experimented in Cerritania (a territory in the Eastern Pyrenees, Catalonia) from the 5th to 10th century AD. and the role played by the bishopric of Urgell and by monasteries. Methodologically, we have used different kinds of sources from Archaeology, to ancient and medieval documentation and toponymy. This article will emphasize the archaeological samples of continuity observed in this area, usually churches, and it will propose some different typologies of their architectural evolution. We will also indicate some new historical hypothesis.

OriOl MErcADAlMuseu cerdà, Puigcerdà

SArA AliAgAconsell comarcal de la cerdanya

cArME SuBirAnASArqueociència Sc Sl

OriOl OlESTiuniversitat Autònoma de Barcelona

Fig. 1. la ceretania en època antiga (rIco 1997, p. 167)

OriOl MercAdAl, sArA AliAgA, cArMe suBirAnAs, OriOl OlesTi

42

Ribagorça [...] els exèrcits andalusins escindeixen ben aviat els territoris de Pamplona-Aragó (andalusins, carolingis o independents en funció de cada moment precís) dels de Pallars–Urgell–Cerdanya»3.

El context històric

J.M. Salrach defensava que la romanització de la Cerdanya hauria estat un procés tardà i poc intens – en contra de la nostra opinió, avantatjosa pels anys transcorreguts –, tot suposant que a la darreria de l’Imperi romà i al llarg de l’època visigòtica les estructures socials dels ceretans haurien conservat bona part del seu arcaïsme. Els cabdills gots s’emparentaren amb els caps indígenes i els militars amb els pagesos autòctons, de manera que els ceretans, tot sovint refractaris al domini estranger, haurien accedit indirectament a un cert autogovern4. Pel que fa a la llengua, J. Coromines i A. Barbero concluien que la seva parla protobascoide hauria estat desplaçada pel llatí, per bé que a l’espai situat entre els rius Tet i Aragó no es perdria definitivament fins als s. V-VI, moment de grans conflictes bèl·lics en què el Pirineu hi jugà un paper transcendental. Sota el regnat d’Honori, el 407 es produí a Britannia l’usurpació de Constantí III, el qual posteriorment

3 Martí 1995, pp. 54-56.4 saLraCh 1995, pp. 28-29.

ocuparia la Gàl·lia5, i un passatge d’Orosi (VII, 40) ubica combats a la nostra serralada per tal d’impedir l’entrada dels usurpadors; probablement es tracti de la part oriental, si tenim en compte que els derrotats van ser duts a Arles per ser executats6. A més, dels textos d’Orosi i Zòsim també se’n desprèn l’existència de fortificacions (claustra) als Pirineus, controlades pels rusticanorum.

La historiografia visigòtica sembla testimoniar que la Cerdanya fou assimilada amb certa dificultat per aquest regne; per la Historia expeditionis Wambae regis, de Julià de Toledo, sabem que el 672 fou l’escenari d’accions bèl·liques, com la derivada de la rebel·lió del duc Pau a Narbona, secundada per una part de la classe dirigent de la Tarraconense, que l’hauria volgut separar de la resta d’Hispània. El rei toledà Vamba, en la seva marxa vers Septimània, féu que un dels tres cossos del seu exèrcit remuntés la vella Strata Ceretana per tal d’expugnar la fortalesa de Llívia – castrum Libyae quod est Cerritaniae caput –, que defensaven el general Araugiscle i el bisbe Jacint. Els castra cerdans haurien acollit uns destacaments militars encarregats de l’accés a la Península i del control dels poc submisos ceretans. Des de la fi del s. VIII, el territori s’estructuraria al voltant dels antics territoria i després dels pagi, per consolidar-se un segle després en el comtat pròpiament dit; per bé que la Cerdanya és esmentada com a “marca” el 871, no seria fins el 891 que ho seria en qualitat de “comtat”7. Mentrestant, la protecció reial hauria suposat l’exempció d’impostos per als gots sive hispanos que es lliuraren voluntàriament a l’autoritat carolíngia, els quals reberien capitulars de Carlemany (c. 801) i de Carles el Calb (844)8.

L’estructura eclesiàstica

el BisBat d’Urgell

És probable que la seva creació, en el s. V – o fins i tot en el s. IV –, correspongui a l’inici de la cristianització en les contrades pirinenques, i potser també resulti significatiu que els límits primitius de

5 arCe 1982, p. 151.6 Mayer, rodà 1990.7 Martí 1995, p. 46.8 riU 1995, p. 587.

Fig. 2. el comtat de cerdanya (pladeVall, cat. rom. vii, 1995, p. 37)

l’organització eclesiàstica de la cerritania entre la fi de l’Antiguitat i l’Alta edat Mitjana

43

la diòcesi urgellenca comprenguessin els territoris actuals de la Cerdanya, el Berguedà, l’Alt Urgell, Andorra, el Pallars, la Ribagorça i la Val d’Aran; és a dir, un espai ja dotat d’una certa homogeneïtat poblacional i cultural9, que Pere de Marca, tot interpretant Plini, repartia entre els ceretani iuliani i augustani. Amb el fi d’esborrar les pràctiques d’un paganisme primitiu – i ben patent al llarg dels segles posteriors –, el territori restaria sota control episcopal almenys des d’inicis del s. VI; els bisbes foren els qui exerciren el poder, en tots sentits, abans de l’arribada dels francs. Just (531-546) és el primer històricament conegut i venerat com a sant des d’antic. Dels del s. VII-VIII, només tenim constància de la seva presència als concilis celebrats a Toledo, Barcelona, Ègara i Saragossa. Malgrat que R. d’Abadal defensà que els francs integraren el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya en prendre Narbona, el 759, J. Blasi no hi troba confirmació documental. A la fi del segle, quan a la península Ibèrica sorgí la controvèrsia adopcionista entre Elipand, bisbe metropolità de Toledo i defensor

9 saLraCh 1995, pp. 28-29.

d’aquesta postura teològica, i el monjo asturià Beat de Lièbana, el bisbe Fèlix (c.786-799) prengué part a favor del primer; probable abat de Sant Serni de Tavèrnoles, és el primer d’Urgell ben documentat. Però el suposat temor a l’expansió de l’heretgia a la Marca Hispànica i la Narbonense motivà la intervenció de Carlemany i el 798, el preceptor Alcuí de York envià uns legats (Leiderad de Lió, Lebridi de Narbona i Benet d’Anià), els quals romangueren a Urgell fins el 815. Les instruccions d’extirpar la doctrina herètica no eren sinó una excusa per enderrocar el poder visigot, i això dugué a l’establiment de dos bàndols: Carlemany, el Papa i Alcuí en front de l’arquebisbe Elipand de Toledo, Fèlix i els monjos de Tavèrnoles. El bisbe urgellenc fou condemnat diversos cops, deposat de la seu episcopal i confinat a Lió, fins a la seva mort, vers 818, sota la custòdia de l’arquebisbe Leidrat i després d’Agobard. La crisi i la intervenció de Carlemany en el procés comportaren canvis profunds a nivell polític, cultural i religiós tant per la diòcesi com pel país, els quals desconnectats de llur passat visigòtic, acabaren per integrar-se plenament en l’Imperi carolingi. Entre les

Fig. 3. parròquies citades a l’Acsu fi s. X i altres docs (mapa base cat. rom. vii, 1995)


44

iniciatives més innovadores cal incloure-hi la introducció de la litúrgia romana i del monaquisme benedictí a la Marca Hispànica, constituïda el 797. No obstant, a les comarques pirinenques, Fèlix fou venerat com un sant (p. ex., l’església d’Olopte fou dedicada a Sant Fèlix i Sant Pere), però malgrat això, els episcopologis oficials encara avui el consideren un heretge. Després d’ell sembla que hauria exercit d’administrador del bisbat Leidrat o Leiderad, que s’encarregà de la reconstrucció i de mantenir l’ortodòxia, tot annexionant la diòcesi a la nova metròpoli de Narbona. No hi trobem esmentat cap altre bisbe fins a Possedoni (814-823), d’origen franc i probable primer abat de Tavèrnoles després que sant Benet d’Aniana introduís en ell la regla benedictina (799-800). L’any 814 obtingué de Lluís el Piadós un precepte que li concedia l’autorització per construir monestirs i en feu ús el 815, edificant la cel·la de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred, a la vall cerdana de Riufred (avui, de la Molina). Sisebut (833-840) figura com a suposat signant de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Ingobert (885-893) consagrà, el 890/891, les esglésies de

Sant Andreu de Baltarga i Sant Climent d’Ardòvol. Nantigis (899-914), el 913, les de Sant Jaume d’Estoll i Santa Eugènia de Sallagosa, i Radulf (914-942), el 930, la de Santa Maria d’Er. Amb Sal·la (981-1010), una de les figures més rellevants de l’Església catalana del seu temps, el patrimoni del bisbat experimentà un augment considerable, especialment als territoris cerdà i alturgellenc; hom destaca la consagració de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, per la seva vinculació al temple de Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya)10.

la xarxa parroqUial

Com deia M. Riu, «si bé hom pot parlar de bisbats pirinencs almenys des del s. VI, en què existien els d’Urgell i d’Elna, no és segur que aquests ja restessin subdividits en parròquies, ni que tot el territori fos cristianitzat, no obstant l’existència de monestirs rurals i d’oratoris a les finques rústiques». Amb tot, la formació de les primeres parròquies sembla

10 baraUt et al. 2002.

Fig. 4. Mapa de les esglésies excavades i altres edificis estudiats o citats


45

Tavèrnoles, Canigó, Ripoll i Sant Llorenç prop Bagà, propietaris d’alous diversos però, també els priorats o les abadies menors, en la seva majoria situats al Conflent i al Vallespir. Alguns d’aquells són ben primerencs, com el cenobi de Tavèrnoles, d’origen visigòtic i ja convertit en monestir probablement entre 782 i 799. Al costat d’ells tenim les petites cel·les instal·lades en territori cerdà, per bé que sempre en baix nombre, com de les de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred, Sant Pere de Ger, Sant Marcel d’Arànser i Sant Pere d’Alp. Fenomen documentat des del s. IX i sobretot a partir del s. X, d’entre les propietats monacals hom compta, a part de nombrosos predis, les esglésies i cel·les. Així, a Ripoll van pertànyer Sant Esteve de Lluç i Sant Julià d’Age; a Cuixà, Sant Andreu de Baltarga, Santa Cecília de Bolvir, Sant Julià de Tartera, Sant Tomàs de Ventajola, Sant Jaume de Rigolisa, Santa Eugènia de Saga i Sant Salvador d’Espona; de Canigó en depenien Sant Esteve d’Èguet, Santa Fe de Talltorta, Sant Martí d’Odelló i Sant Bartomeu de Bajande; Tavèrnoles tingué Sant Esteve d’Umfred i Sant Pere de Ger; Sant Pere de Roda en fou propietari de Sant Pere d’Oceja i a Serrabona li van pertànyer Sant Martí d’Ur i Sant Martí d’Urtx.

En un altre ordre, a partir del s. X s’iniciarien els viatges a la Santa Seu; els monjos de Montolieu (prop de Carcassona) hi anaren el 948, i un any després els de Cluny. El 950 trobem Sunyer, monjo de Cuixà, a Roma, segurament per preparar el viatge de Sunifred, primer comte català en fer-ho, pel Nadal de 951. Les butlles tendien a fer dels monestirs centres de poder local, tot erosionant la influència de bisbes i comtes. No obstant, Roma en realitat no tenia poder efectiu, atès que qui treia i posava els Papes aleshores era el príncep i senador Alberic (Joan XII, p. ex., era fill seu). Paral·lelament, els comtes catalans, en detriment del reialme franc, acudien a l’emirat de Còrdova, aleshores en creixent auge13.

BisBes i comtes. la reforma romana o gregoriana

Els bisbes sovint eren protegits dels comtes, sobretot quan hi havia lligams de sang, però tampoc no era pas rar que alguns “impostors” es fessin amb el càrrec oficial utilitzant semblants recursos.

13 bLasi 1999, p.143.

anterior a la presència carolíngia, si bé aquesta prendria veritable força a partir del s. IX; mitjançant la construcció, la dotació – en bona part pels fidels – i la consagració de noves esglésies, recolzades en la interferència entre les de caire públic i les privades o laiques – pròpies de les vil·les –, més les capelles castrals i els oratoris o cellae propietat dels monestirs i de les canòniques catedralícies i regulars. L’església fou, doncs, la primera forma de possessió comunitària indivisa, que donava dret als fidels a escollir el clergue que la serviria. La xarxa parroquial gairebé es completà entre els s. IX i X, tot iniciant-se la seva agrupació en decanies o arxiprestats, alhora que naixia una autoritat intermèdia entre el bisbe i els rectors: la del degà o arxiprest. Al seu voltant, la comunitat de clergues vivia en una casa contigua a la parròquia, situada dintre de la sagrera11, com fou el cas de Talló. En aquest sentit, l’ACCU i el seu Capbreu són dos documents claus per conèixer la distribució parroquial del moment; i d’ells se’n dedueix que a la fi del s. X la contrada cerdana ja presentava una xarxa extensa i ben establerta, de manera que serien molt poques les parròquies creades en època baixmedieval i moderna (fig. 3). I l’arqueologia ho ha corroborat, a la vista de les estructures localitzades en les darreres dècades dessota els temples romànics i moderns (fig. 4).

el BisBat i els monestirs

La formació i l’administració dels capítols catedralicis i dels patrimonis episcopal i monàstic s’insereixen entre ells i completen el teixit eclesiàstic del moment. D’una banda, l’episcopal i comtal se solien administrar des dels palaus, els quals han deixat empremta en la toponímia a Palau de Cerdanya i Palau de Santa Llocaia, dos nuclis que conserven alguna resta d’època romana. D’una altra, a partir del s. IX, els monestirs benedictinitzants i les comunitats de clergues rurals hi jugaren un paper clau tant en la repoblació i la recristianització del territori com en l’organització dels petits nuclis amb esglésies parroquials12. En el nostre cas, els grans monestirs restaren força aïllats en l’espai i allunyats de la gran plana cerdana; en són exemple els més rellevants, com Cuixà,

11 riU 1995, p. 586 ss.12 riU 1995.


46

En tenim un exemple en el clergue Esclua o Selva, segons relata la Vita Sancti Theodardi, composta vers l’any 109014; el qual, tot aprofitant l’absència de l’arquebisbe de Narbona, Teodard, de viatge a Roma, i la malaltia del bisbe Ingobert, es traslladà a Gascunya per fer-se consagrar bisbe d’Urgell. Ja el trobem actuant com a tal el 886 i el papat l’acusà d’usurpar la dignitat metropolitana de Narbona i l’amenaçà amb l’anatema. L’acta de consagració de Baltarga i un diploma de Lotari el confirmen com a constructor de les esglésies de Tartera i de Baltarga, i R. d’Abadal esmenta un judici presidit per Guifré el Pelós l’any 886, en el castell Petra Ammuni de Cerdanya, on Esclua és present. A més, aquest actuà com un veritable arquebisbe perquè, d’acord amb alguns comtes, nomenà bisbes. Finalment, al concili de la Seu d’Urgell de 892 fou excomulgat amb Ermemir.

A partir de mitjan s. X s’intensificà la relació de l’Església romana amb els comtes cerdans, quan les lluites a l’entorn de la família reial carolíngia debilitaren el seu domini sobre la Marca Hispanica, i davant la creixent feblesa i l’amenaça sarraïna, aquells cercaren una autoritat que els recolzés i legitimés. El fenomen de les visites a la Santa Seu assolí el seu màxim apogeu amb el comte Ramon, per disminuir progressivament fins que el comtat fou absorbit per la casa de Barcelona, més forta.

Entorn del papat de Gregori VII (1073-1085), home format en l’esperit monacal de Cluny, a mitjan s. XI s’iniciaria una profunda reforma que afectaria l’Església occidental. Entre altres aspectes, volia alliberar–la de la simonia o atribució de càrrecs eclesiàstics mitjançant el pagament als comtes i senyors que es deien protectors de l’Església. Guifré de Cerdanya (1029-1079), nebot de l’abat Oliba i arquebisbe de Narbona i de la Tarraconense, en fou un bon exemple, en haver accedit a aquests càrrecs mitjançant la compra; el 1041 també adquirí el bisbat d’Urgell per un germà seu, Guillem Guifré, i deu anys després la seu de Girona per a l’altre, Berenguer Guifré. Per tant, gran part dels bisbes actuaren més com a senyors feudals que no com a eclesiàstics; el resultat fou l’excomunió per part del Papa i en alguns casos – com el de Guifré –, de forma continuada15.

14 M.h., col. 365-370.15 pLadevaLL 2007.

Les evidències arqueològiquesi arquitectòniques

els principals centres territorials i de poder

1. llÍvia

1.1. De l’esplendor urbà a la decadència com a civitas: s. I a III – s.VI

L’única referència antiga i directa a Iulia Lybica ens la proporciona Ptolomeu (Geografia, II, 6, 68-69), que la considerava «la polis dels ceretans» i les excavacions confirmen una època esplendorosa centrada en els s. I-II. Fins i tot alguns nivells del s. III encara resulten prou rellevants i s’han relacio-nat amb les reformes efectuades per Dioclecià. A partir d’aquest moment no tenim cap indici evident d’un nucli urbà i sí, per contra, d’un centre vincu-lat a un castrum; de manera que probablement no seria vers la fi d’aquest segle quan el nucli hau-ria perdut el seu paper polític, amb un cert reple-gament vers l’actual puig del Castell. No obstant això, l’ocupació del sector de les Colomines – a tocar de l’església parroquial –, almenys arriba fins al s. V o inicis del s. VI, evidenciada per la troballa de materials ceràmics, d’una ocultació de més de dues-centes monedes i de l’enterrament d’un ma-caco abillat amb objectes de caire militar.

1.2. Les necròpolis tardoromana i altmedievalAl sector de cal Meranges i del carrer dels Forns

s’identificà un conjunt de tombes de cronologia tardoromana/paleocristiana i/o altmedieval, retallades a la roca i delimitades amb lloses primes i pedres16. De les documentades el 1979, bona part eren cistes fetes amb lloses d’esquist, les quals acollien una o dues inhumacions orientades en l’eix E-O amb el cap a ponent. El material de l’entorn consistia en fragments de ceràmica campaniana i sigil·lada; aquest fet resulta inusual, ja que en la resta de necròpolis conegudes (Prats, Alp) el dipòsit funerari interior, d’època posterior, el composaven plats i escudelles sencers. El 1980 s’excavaren diverses tombes en fossa, més estretes als peus que al cap i amb individus disposats en decúbit supí, datades aleshores com a tardoromanes. Cap d’elles contenia dipòsit, per bé

16 padró 1982; Id. 1990; Id. 2000.


47

quals segueixen una orientació diferent d’aquest; els murs són fets de pedres i lloses lligades amb fang, i alguns paraments presenten opus spicatum. Aquests, tant poden correspondre a una construcció militar com pertànyer al nucli habitacional existent a l’interior del recinte jussà, relacionat amb la parròquia de Santa Maria del Puig19.

2. talló: el naixement d’Un noU centre espiritUal

2.1. L’estructura localitzada sota el presbiteri de Santa Maria

El 1994, una prospeció amb radar feta al presbiteri i a la nau del temple actual (fonamentalment dels s. XI-XIII), palesà l’existència d’estructures al subsòl que s’interpretaren com a potencials sitges i murs d’època altmedieval o anterior. Aleshores, S. Aliaga efectuà un sondeig, tot posant al descobert un ample mur que integrava fragments de tegulae barrejats amb calç i algun de sigil·lada africana. En la nostra opinió, podria correspondre a una capçalera carrada relacionada amb un temple preexistent de cronologia incerta (fig. 5).

19 aLiaga, CabaLLé, sUbiranas 2000.

que al seu voltant es trobaren fragments d’àmfora i sigil·lada clara tardana. A més, una llar definida com a “complexa”, de possible ús ritual17.

1.3. El puig del Castell: precedents i estructures altmedievals

Tot i la manca d’estructures anteriors al s. IX–X documentades, s’exhumaren fragments de paviment d’opus signinum de cronologia presumiblement precedent, així com materials ceràmics romans i anteriors. Les grans obres de fortificació del castell baixmedieval i les refeccions d’època moderna haurien arrassat les estructures de l’Antiguitat clàssica i d’època visigòtica. A nivell hipotètic hom situa la turris o el castrum romà allà on després s’establí la torre sobirana; és a dir, a la part més alta i estratègica del Puig, per tal de controlar el coll d’Estaüja. Els materials romans – ceràmica comuna, sigil·lada, etc. –, parcialment descontextualitzats, es situen entre el s. I aC i el s. IV dC. A part de l’esmentat, sorprèn la presència d’una certa quantitat de tegulae, prova de l’existència d’algun element constructiu a l’indret18. De les estructures altmedievals (datades en els s. IX-X), se’n conserva un paviment i una trama murària dessota del fortí baixmedieval, els

17 Martín 1980; Id.1981.18 aLiaga, CabaLLé, sUbiranas e.p.

Fig. 5. Talló: hipòtesi de planta evolutiva (mercadal, alIaga 2008)


48

2.2. La necròpolis i els nivells tardoantics i altmedievals (s. V-X)

Algunes monedes ibèriques i altres de romanes d’època imperial, així com ceràmiques fines i restes d’àmfora, han estat localitzades tant al costat de l’església com en la rodalia de Talló. D’altra banda, a migdia d’aquella i retallats al substrat geològic van aparèixer una fossa i dos forats de pal, pertanyents a una ocupació primerenca del lloc. A més, un conjunt de tombes situades al davant, a migdia i a la capçalera de l’església es superposaven entre elles; el nivell inferior incloia individus perinatals inhumats en fosses retallades al subsòl. La datació de la necròpolis – dues de les tombes amb C14 –, oscil·laria entre el s. V i el X, essent clarament anteriors a la dotació del temple actual, de mitjan s. XI. L’orientació dels difunts era sempre E-O, amb el cap a ponent. Entre els materials recuperats tenim TS Clara D estampillada, DSP de factura diversa i àmfora tardoantiga. Tot això denota l’existència d’una necròpolis cristiana antiga, potser relacionada amb la implantació d’un temple en un lloc pagà precedent (fig. 6).

2.3. Arqueologia de la canònicaL’excavació de 1993, dirigida per O. Mercadal,

posà de manifest l’existència de murs exteriors i adjunts al temple, fets amb pedres sense treballar lligades amb terra, datats vers el s. X. I les intervencions de 2002 (J. Guàrdia, Arqueociència SC SL) i 2006 (S. Aliaga i O. Mercadal) documentaren l’absis lateral esquerre amb què fou bastida la capçalera romànica originàriament, fet aquest probablement relacionat amb un engrandiment d’una església precedent i un augment de la importància de la canònica.

3. les “altres” esglésies

La majoria dels temples cerdans eren senzills i no excessivament grans, d’una sola nau, primer amb la capçalera recta o bé diferenciada, de planta rectangular o trapecial, i des de la fi del s. X gairebé sempre semicircular. Molts dels que han pervingut es van refer al damunt de construccions de fusta i de pedra anteriors a la florida del primer romànic20. D’entre els temples “preromànics” cerdans existents i dempeus, ni que sigui de forma ruïnosa, tan sols podem citar-ne dos de segurs: Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans, fig. 7) i Santa Llúcia de Coborriu de la Llosa (Lles)21. A ells, potser hom podria afegir alguns paraments de Santa Maria d’Ovella (Alp) i de Sant Julià de Pedra (Bellver de Cerdanya)22, així com l’opus spicatum de la cel·la de Sant Esteve d’Umfred (Alp)23. I al Capcir, els

20 riU 1995, p. 589.21 barraL 1983; DD.AA. 1995.22 ventosa 1995, pp. 78, 106; Id. 1998-2001, p. 522 ss.; Id. 2004, p. 145.23 DD.AA. 1995.

Fig. 6. Talló: tombes 1 i 2 tardoromanes (guàrdIa 2002)

Fig. 7. sant quintí Ardòvol: planta (J.A. adell, a dd.AA. 1995, p. 215)


49

absis de Santa Maria de Formiguera – semicircular o ultrapassat – i de Sant Romà de Ral –de planta carrada o bé trapezial24.

Un segon grup el conformen les esglésies romàniques o d’època posterior, al subsòl de les quals han aparegut estructures més antigues. Entre elles, Santa Maria de Mosoll (Das), excavada el 197525, Santa Maria d’All (Isòvol)26, Santa Cecília de Beders (Bellver de Cerdanya)27, el santuari de la Mare de Déu de Quadres (Isòvol)28, Santa Eugènia de Saga (Ger)29 i Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)30. Per contra, a Sant Miquel de Soriguerola31 i Santa Eulàlia d’Estoll32, no podem assegurar la presència d’estructures anteriors al s. XI, malgrat la seva recent excavació. Pel que fa a les restes exhumades, hom distingeix les de cronologia tardoromana i visigòtica (s. V-VIII) de les que pertanyen ja al primer període comtal (s. IX-X). Entre les darreres, els absis en arc ultrapassat o de ferradura, d’All (fig. 8)33 i de Beders, on també es documentaren fragments de tegulae encastats al parament i s’excavaren dues sitges amb alguns fragments

24 DD.AA. 1996; Mestre, adeLL 2000.25 DD.AA. 1995.26 sUbiranas 2003a.27 sUbiranas 2003b.28 sUbiranas 2001; ead. 2003c.29 aLiaga,1996; ead. 1998.30 aLiaga, CaMpiLLo 1998; MerCadaL, aLiaga 1999; aLiaga, MerCadaL 2000.31 MerCadaL, aLiaga 1999; IId. 2000.32 segUés 2006, ambdues al municipi de Fontanals de cerdanya.33 sUbiranas 2003a.

ceràmics d’època tardoromana i altmedieval34. A Santa Eugènia de Saga es documentà una sitja i un mur en opus spicatum, ambdós probablement anteriors al període romànic35, i a Vilavedra s’exhumà la planta del temple preromànic (fig. 9); aquí, de forma excepcional, l’absis romànic trapezial doblava un d’igual forma però menor, corresponent al període precedent36. Al santuari de Quadres, l’excavació feta a l’exterior37 confirmà la presència d’una església romànica –prèviament apuntada per altres autors38 i desestimada per l’arqueològa que intervingué amb anterioritat39 –; aquella hauria emprat grans carreus a la seva base, sens dubte reutilitzats i interpretats com a part d’un monument proper, pressumiblement d’època romana o visigòtica40 (fig. 12). A més, el topònim podria fer referència a una estructura defensiva menor (quadra) vinculada al districte d’un castell (potser el d’Olopte) a l’inici de l’època comtal, alhora que es situaria al peu de l’Strata ceretana, i posterior camí de Sant Jaume i camí Ral.

En altres indrets, com Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor), Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre (Das) i el santuari de Bell-lloc (Dorres), l’església romànica sembla que s’hauria superposat directament al damunt – o a tocar – d’un assentament prehistòric. Però el cas més rellevant potser sigui el de Mosoll41; en primer terme, el topònim el creiem originat en l’ètim llatí mausoleum, ben contrastat a la documentació altmedieval a partir de paral·lels italians com Mosollio (Toscana) i Musileo (Reati), tot fent referència a l’existència d’antics mausoleus42. En segon ordre, l’església romànica, feta de carreuons de calcària griotte, presenta alguns blocs granítics – el major d’ells en T – a la base de l’absis, aparentment reaprofitats d’un edifici més antic. A més, està construïda al damunt d’un conjunt de sitges, algunes d’elles tallades pels

34 sUbiranas 2003b.35 aLiaga 1996; ead. 1998.36 aLiaga, CaMpiLLo 1998; aLiaga, MerCadaL 2000.37 sUbiranas 2001; ead. 2003c.38 ventosa 1995.39 Codina 1998, p. 337.40 En opinió d’Oriol Mercadal i Enric Ventosa: ventosa 2004, p. 156.41 aLiaga et al. 1998; MerCadaL, oLesti 2005.42 aLessio 1965.

Fig. 8. Absis preromànic de santa Maria d’All(foto: SuBIranaS, alIaga 2003)


50

seus fonaments43 i reblertes amb tegulae44. D’altra banda, al costat del temple hom coneix, des de fa més d’un segle45, un hipogeu excavat al sauló, amb planta de creu de doble travesser i diversos nínxols o arcosolis perimetrals, retallats a les parets46 (fig. 10). A això cal afegir el fet que al seu interior es trobà una inscripció amb les lletres capitals VALER (o VALET), actualment desapareguda. En la nostra opinió, podria tractar-se de la part subterrània d’un monument funerari, situat a molt poca distància del jaciment tardorepublicà i altimperial del mas de Santes Creus. Un document del 1198, en el qual s’esmenta el fet que Arnau de Saga calà foc a l’església i als altars, i també a les columbas47 podria confirmar la funció funerària. Tot i la lògica incertesa, tant sitges com hipogeu serien anteriors al s. XII i probablement d’època tardoromana o visigòtica48; no obstant, paral·lels d’època moderna, amb funcions domèstiques, també han estat contemplats per alguns dels signants49.

4. les “altres” necròpolis

Entre les considerades de caire “rural”, que diferenciaríem de les pròpiament “urbanes” – com

43 DD.AA. 1995, p. 122.44 gaLCeran 1960a.45 Martí 1887; broëns 1963; Id. 1976.46 sUbiranas 2005; Id. 2006.47 baUdon de Mony 1896, ii, p. 103; DD.AA. 1995, p. 122.48 gaLCeran 1960b.49 sUbiranas 2006.

les de Iulia Libica – i de les relacionades amb un possible temple antic – com Talló o la mateixa Llívia – cal mencionar la del Roc d’Esperança (Alp). Allà es partí de la instal·lació d’un assentament indígena que evolucionaria vers una probable vil·la o vicus romans, i a ella s’associà una necròpolis durant els s. III a VI, la qual integrava diverses tombes de fossa i una d’obra, col·lectiva. En època baixmedieval i moderna es documenta una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, moment en què segurament el paratge passà a anomenar-se Roc d’Esperança, també relacionat amb l’existència d’un gran bloc de conglomerat, exempt, al damunt del qual s’hi pujaven els músics per tocar durant les festes fins a inicis del s. XX. És un altre exemple de lloc pagà amb un efecte cristianitzador posterior, tot relacionant un temple i un roc amb la Mare de Déu50. Altres espais funeraris relacionats amb temples romànics però, ja vinculats a la fi del període analitzat (s. IX-X) són Mosoll, on es trobaren enterraments en grans fosses considerades antigues sitges; Saga, on s’exhumaren tombes antropomorfes, retallades al subsòl del presbiteri; Vilavedra, on s’excavaren onze individus de curta edat, enterrats en caixes de lloses primes, probablement relacionats amb el temple “preromànic”, atès que les tombes exteriors documentades pertanyien totes a adults. I a la cel·la de Sant Esteve d’Umfred s’excavà una sola tomba, de lloses i amb capçalera diferenciada, que curiosament hauria acollit una dona. Finalment,

50 MerCadaL, aLiaga 1991.

Fig. 9. sant Martí i sant serni de vilavedra: plan-ta (alIaga 1998)


51

les sepultures d’Estoll presenten una tipologia de fossa revestida amb pedres o lloses i sense capçalera diferenciada, les quals s’han datat en època romànica. A totes les necròpolis esmentades, l’orientació dels cossos sempre fou E-O i amb el cap a ponent.

5. els “altres” espais cUltUals

Un altre fenomen documentat arreu és el de l’aprofitament d’afloraments rocosos, lloseres i cobertes de dolmens on trobem inscultures prehistòriques i gravats d’època protohistòrica o antiga, que posteriorment foren marcats amb creus i altres símbols molt probablement amb efectes cristianitzadors i/o termeners – com al tossal dels Moros (Viliella, Lles), la Roca de les Tretze Creus (Éller, Bellver de Cerdanya)51 i la Roca Basseda (Puigcerdà)52. Altres gravats d’època ibèrica, a l’edat mitjana i posteriorment foren entesos com a pagans i esborrats mitjançant la tècnica del repicat.

51 Agraïm la informació al respecte al Sr. Joan closas Pedra, veí d’Éller.52 aLiaga, MerCadaL, soLé, soLé 2001.

Les fonts documentals

L’Edictum de Pretiis testimonia la continuïtat en la producció de pernae ceretanes fins a inicis del s. IV. L’any 672 tenim noves dades sobre la Cerretania, mitjançant la Historia expeditionis Wambae Regis53, on arrel de la revolta del duc Pau, un cos de l’exèrcit de Vamba hauria pres el castrum Libyae. En ell també es fa referència al castrum Sardonia, que M. Delcor54 situava a Cerdanya, mentre que R. Martí55 ho feia a Òpol. Aquests castri formaven una línia defensiva dels passos del Pirineu, sense arribar a ser un limes. El 731, l’anònim de Còrdova esmentava el nucli de Llívia i el vinculava al Cerritanensem oppidum56. Per tant, la qualificació del lloc com a castrum o oppidum, molt allunyada del civitas referit a

53 iudicium in tyrannorum perfidia promulgatum, apèndix a la historia Wambae de Julià de Toledo, 3, Mgh SrM, t. V, hannover 1910, p. 531,10 i p. 532,15.54 deLCor 1977.55 Martí 1995.56 nota procedent d’un dels dos còdex (ms. 107) que uns clergues dipositaren a Autun, capital de la Borgonya, on arribaren fugitius de la persecució; vegeu d’abadaL 1926-50, pp. 16-19; robinson 1939.

Fig. 10. santa Maria de Mosoll: planta de l’hipogeu – la Tuta (SuBIranaS 2006)


52

les ciutats romanes altimperials que perviuen, sembla palesar que Llívia hauria passat a ser un centre secundari eminentment defensiu, on es refugiaren alguns personatges, entre ells dos bisbes de seu incerta.

Pel que fa a les fonts escrites dels s. IX-X, les dades augmenten significativament, tant de forma qualitativa com quantitativa. El primer document destacable és l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell (ACCU), que esmenta un seguit de parròquies ordenades per territoris i representa un valuós element per avaluar el poblament, malgrat que la seva data de 819 es tingui per falsa i en general hom estableixi la real entre la fi del s. X i l’inici del s. XI (c. 978-1024). A aquest respecte, Joan Blasi l’ajusta més, tot fixant-la entre els anys 983 i 1024, i defensa que el seu autor hauria estat el bisbe Sal·la57. A les 68 esglésies citades caldria afegir 24 de noves mencionades al capbreu de l’ACCU (ACEBU, docs. 2-3), del que en resultaria un nombre mínim de 92 temples existents aleshores al territori (fig. 3). Blasi58, en atribuir 200 feligresos per a cadascuna d’elles, obtenia una població global de 18.400 habitants i una densitat de 15,54 hab/km² per a la Cerdanya del s. IX-X; no obstant, M. Riu atribuïa a la majoria d’elles només una trentena de feligresos, fet que rebaixaria notablement el càlcul demogràfic. A aquests dos documents hem d’afegir les actes que testimonien la consagració de temples des d’època primerenca – com la de Santa Maria de Formiguera (873), al Capcir –, els relatius a les donacions – com la primera feta pels comtes cerdans (Sunifred I) a favor de la Catedral d’Urgell, el 840 – i als canvis o les afirmacions de propietat, sobretot per part de les cel·les monàstiques.

1. llÍvia

1.1. Castrum Libyae qui est Cerritaniae caput i Cerritanensem oppidum

Sobre aquests dos primerencs documents ja exposats, tan sols remarcar el caire de fortificació (castrum i oppidum) de l’indret al llarg dels segles, i sobretot el de capital de la Cerritània a inicis del s. VIII. Fets que, afegits al rol de capital comtal – alhora que cap del principal pagus – entre c. 785

57 bLasi 1999.58 ibid., p. 41.

i el s. XI-XII, li conferirien un paper encara molt rellevant en l’administració políticoterritorial de la contrada.

1.2. La parròquia de Santa Maria del PuigUn aspecte poc clar és el de la distribució del

poblament a Llívia. Avui sabem que en el s. V-VII hi hagué una certa ocupació al peu del turó del Castell, fet ratificat per les necròpolis i altres troballes ja esmentades; no obstant, també es palesa documentalment (el 835) i arqueològica, que al cim d’aquell hi hauria la parròquia de Santa Maria del Puig i un contingent poblacional vivint a redós del castrum.

1.3. Dos bisbes per a un bisbat; inexistent o efímer?Entre el 672 i 680, un bisbe anomenat Jacint fou

empresonat per les tropes del rei Vamba al castell llivienc, on s’havia fet fort amb els seguidors del duc Pau, comte rebel de la Septimània. Posteriorment, vers el 731, el bisbe Nambad fou condemnat a morir en la foguera, també a Llívia, pel visir rebel Munusa. En cap dels dos casos consta expressament que fossin bisbes d’Urgell, però tampoc no s’ha pogut demostrar que ho fossin de Llívia o d’un altre indret59. Val a dir que, tot i la casualitat de trobar dos bisbes “desconeguts” en un curt període de mig segle i el fet que alguns autors proposin una seu episcopal a Llívia, el context arqueològic de la població d’aleshores i l’absència de més referències en la documentació eclesiàstica del moment ho fan poc versemblant, per bé que no impossible. D’altra banda però, creiem interessant apuntar l’anotació feta per R. Martí sobre el precepte reial, en el qual s’esmenta la queixa del bisbe d’Urgell Sisebut sobre el fet que la parrochia de Llívia hauria escapat fins aleshores al control episcopal, el qual seria corroborat per una nova queixa del bisbe Possedoni en 836.

Amb el temps, la intromissió papal en els afers locals adquiriria més rellevància, palesada per l’enviament de nuncis de la Santa Seu a partir del 1035. Fou el moment àlgid de la «lluita de les investidures», doncs es tractava de decidir qui tenia la potestat de nomenar les autoritats eclesiàstiques: si el poder laic, representat pels reis i els comtes, o l’ eclesiàstic de Roma. Els

59 baraUt et al. 2002.


53

bisbes catalans tenien les seves pròpies tropes, a l’igual que els comtes, i alhora aquests disposaven com a cosa seva dels bisbats.

Afegir, ni que sigui a títol de llegenda, un esdeveniment que té com a protagonistes Llívia i Talló precisament: el bisbe de la Seu, empès per l’avanç sarraí vers el Pirineu, s’hagué de refugiar a Llívia, però foragitat d’allà i en no poder tornar a la Seu, traslladà el seu bisbat a Talló, fins que aquella fou reconquerida per Carlemany. De manera que, durant el s. VIII, aquesta darrera hauria estat la capital del Bisbat, moment en què es transformaria en un poble esplendorós, i en retornar el bisbe a la Seu, el lloc passà a ser governat pel degà de Cerdanya i es convertí en el cap de les parròquies cerdanes60.

1.4. El pagus Libiensis, principal de la CeretaniaLa estructura del comtat medieval es basà en

la realitat geogràfica de les valls, amb la qual es relacionaren directament els pagi o, més exactament, els territoria61. J.M. Font apuntava que aquesta antiga divisió territorial i administrativa tindria un origen romà, sinó anterior62. En època visigòtica designaria les petites aldees, però a l’alta edat mitjana hauria perdut el seu rol fiscal i només mantindria el territorial, de manera que és difícil establir el paper político-administratiu que hi jugaria. O. Olesti, per la seva part, defensava que els pagi cerdans no respongueren a un repartiment estrictament geogràfic, sinó que naixeren d’una realitat més complexa: el territori administrat des de l’Antiguitat per la ciutat de Iulia Libica63. Val a dir que el pagus Libiensis és el més freqüentment esmentat a la documentació i el que abastava un major territori en els s. X i XI, el que du a pensar en una principalitat del mateix (fig. 11).

2. talló: sant tomé, entre la realitat i la llegenda

Les mencions del s. X relacionades amb el temple de Sant Tomé (o Sant Tomàs) – com a l’acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà,

60 beLLMUnt et al. 1992, p. 342.61 Martí 1995, p. 43 ss.62 font 1983.63 oLesti 1990.

del 983 –, han dut J. Blasi64 a creure que podria haver estat emplaçat allà on cent cinquanta anys després es consagraria l’església de Santa Maria, documentada només a partir del 1010. Aquell també es podria relacionar amb l’estructura exhumada en 1994 al presbiteri, de manera que hom planteja l’existència d’un lloc de culte anterior a la parròquia que encapçala les cerdanes esmentades a l’ACCU. I afegir que el topònim “pla de Tomed” s’ha conservat fins avui dia en aquell indret. La tradició llegendària també conta que en el s. VII un comte visigot anomenat Toló edificà una capella en honor de l’Anunciació en el lloc on ara és Talló, i els seus voltants es poblaren de cabanes de pastors, formant-se un nou i pacífic poble65.

3. la canònica: les fonts històriqUes

Un dels objectius de la reforma romana fou el de millorar l’estat dels clergues que vivien sota una regla, diferenciats jurídicament dels monjos o religiosos; aquells es consideraven successors dels apòstols i, com a tals, reivindicaven una antiguitat que, en realitat no tenien. Coneixem l’existència de canonges habitant la seu episcopal almenys des del s. VI, mentre que altres preveres o clergues vivien de forma independent o sota la dependència de senyors laics. I al llarg dels s. X i XI es crearen altres canòniques tot seguint el model de les catedralícies. Vers 1040 nasqué a Sant Ruf d’Avinyó (Provença) una canònica que volia seguir una regla més austera, fonamentada en la

64 bLasi 1999.65 beLLMUnt et al. 1992, p. 341.

Fig. 11. els pagi cerdans (autora: s. alIaga)


54

doctrina de sant Agustí. La seva acceptació com a sistema ideal de vida regular clergal es va fer sota el pontificat d’Urbà II (1088-1099) i es va estendre ràpidament per Catalunya. A l’alta edat mitjana, la parròquia de Talló, per la seva especial categoria, és probable que fos servida per clergues amb una organització de tipus canonical66; documentada a partir de mitjan s. XI (1042-1068), no obstant alguns autors han volgut veure en l’esment de l’ardiaca Fredari i de sis clergues a l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga (891) la prova de la seva existència ja a finals del s. IX o abans. Fos com fos, és evident que el Bisbat escollí aquest lloc per una raó de pes i que a partir d’aleshores jugaria un paper predominant en el panorama eclesiàstic de la Ceretania, com ho palesen altres indicis.

Paganisme versus cristianisme o sincretisme?

a. la toponÍmia:

A.1. Els boscos Nemus és el nom llatí donat a un tipus de bosc

sagrat, i el Nemus de Bellid, ubicat a la vall de Pi67, sembla no deixar gaire lloc a dubtes. A més, la coincidència dels topònims Nèfol, Serinyà, Nerellà, etc. en un mateix sector de la Batllia, així com la presència de jaciments en cova – a part dels múltiples assentaments rurals a l’aire lliure en l’àmbit proper –, ens du a pensar que ens trobem en un espai de fort contingut sagrat, que hauria sofert un procés d’interpretatio romana i, posteriorment, cristiana. Un altre possible santuari, igualment relacionat amb un nemus a la documentació, fou el de Lluç68, llogarret proper al poble de Santa Llocaia. El seu topònim (villa Loci o Luz), un dels documentats de més antic (888), Coromines el considerà provinent del llatí Lucus, «bosc o clariana en el bosc sagrat»69. Això ens indicaria l’existència d’un recinte de caire sagrat on no seria estrany palesar un sincretisme amb la religiositat indígena, com a culte rural, paral·lelitzable als ben documentats de l’Aquitània.

66 DD.AA. 1995, p. 91.67 noveLL 1997.68 aLiaga et al. 1998.69 CoroMines 1992-1997, V, 103.

A.2. Les aigües i els banysEls aquae calidae, com probablement s’anomenà

l’actual nucli de Les Escaldes, proper a Llívia, estan documentats a la Cerdanya almenys des d’inici del s. XVII, quan es descriuen els antics banys70 i alguns viatgers en destacaren la presència d’estructures termals que ja aleshores relacionaren amb restes romanes71. El treball de camp ha documentat una relativament extensa implantació d’aquests establiments a la comarca, fet que confirma allò dit per Critàgores o Plini. És el cas del poblet de Càldegues (Kaldegas, el 819), en el cementiri del qual es va localitzar ceràmica romana altimperial i baix, així com material constructiu emprat en l’ornamentació de l’absis del s. XI. El lloc es troba en el pas de la via romana, i l’advocació a sant Romà també podria ser significativa. Un darrer indici el tindríem no gaire lluny dels antics banys termals de Músser, al Baridà i a prop del mas de Sant Vicenç, on fa uns anys s’exhumaren alguns materials presumiblement d’epoca romana: conquilles d’ostres – curiosament, a Cerdanya només trobades a Llívia i a Talló –, ceràmica comuna tardana, i un separador de secció cilíndrica com els emprats als banys i les termes72. Alguns d’aquests nuclis fins i tot s’haurien implantat sobre fonts termals indígenes, com sembla documentar-se a Dorres (l’Eturres protohistòrica), on s’exhumaren materials de l’edat del bronze a tocar dels banys, i la pervivència en època romana sembla confirmar-la la troballa de monedes73. I a tocar del Castellot de Bolvir, assentament ceretano–ibèric possiblement romanitzat, també hom documenta una sorgència d’aigua calenta. En un indret de la vall de Pi, a l’entorn de la Roca Foradada, la filiació com a probable santuari la defineixen tant les especials característiques del lloc: un indret paisatgísticament molt preeminent, els materials localitzats (ceràmics, metàl·lics i molins manuals) tant indígenes com iberoromans o tardoromans, i la toponímia altmedieval74. En aquest sentit, el nom del llogaret de Nèfol segons Coromines derivaria del llatí Nimphulum, similar al Nymphaeum diví

70 trigaLL 1603.71 MarCa 1688 [1972]. 72 comunicació oral de Joan closas i Pedra.73 MartzLUff et al. 1988; IId. 1991.74 noveLL 1998.


55

o lloc consagrat a les deeses aquàtiques75, i altres exemples són els referits als noms de dos pobles actuals del municipi bellverenc: Santa Magdalena i Santa Eugènia. La documentació altmedieval esmenta un indret anomenat Ciringa o Cirinna (DACSU 524, de l’any 1040), que correspondria al català Serinyà i donaria lloc al cristinanitzat Santa Magdalena de Serinyà. Aquell sembla fer referència explícita al nom d’una ninfa, Siringa, relacionada amb el déu Pan – potser relacionat amb el topònim cerdà “coll Pan” –, que ho era dels ramats, de la fertilitat i de la sexualitat masculina, i que perseguia a les nimfes pels boscos tocant la flauta o siringa. Recordem, en aquest sentit, el Serinyà del Pla de l’Estany, relacionat amb les grutes, l’aigua i l’ocupació prehistòrica. Una segona referència a una possible nimfa la trobem en el nom de Santa Eugènia de Nerellà, el Neriniano del s. IX. Coromines76 el considerà derivat del nom propi Nerius, nom d’un déu romà77 però, més adient ens sembla relacionar-lo amb la nimfa Nerea, per estar millor documentada i pel context geogràfic. Si això fos correcte, observem que ambdues esglésies, les de Serinyà i Nerellà, foren consagrades posteriorment a personatges femenins de la cristiandat antiga, santa Magdalena i santa Eugènia. I a aquests, encara ens caldria afegir Darnacollecta, que cristianitzat derivà en santa Llocaia, nom actual d’un poble i advocació de la seva església parroquial78.

A.3. De temples pagans a santuaris marians?Bastanist, Bell-lloc, Mosoll, Quadres, Llívia i

Talló són alguns dels principals indrets en què les troballes i la tradició apunten una tranformació del lloc de culte pagà en santuari marià; i en alguns d’ells encara es fan aplecs integradors d’elements pagans pretèrits. Així, a Talló, en els camps de conreu de Monterròs que separen el poble de la font – on s’han localitzat monedes ibèriques i romanes –, tenen lloc les corrandes, les danses més antigues, amb balladors que al so de la música es mouen circularment enmig del camp. Simbolitzen la protecció del sol, ja que a la primavera l’astre

75 CoroMines 1992-1997, vol. V, 166b.76 CoroMines 1992-97, V.77 ChevaLier 1992.78 MerCadaL, oLesti 2005.

diürn resulta imprescindible per a una bona collita. Es tracta d’un ritual molt antic, rebatejat pel cristianisme a l’edat mitjana i moderna mitjançant elements com la marededéu apareguda a la font, la salve, les dances i la missa matinal.

A.4. Microtoponímia i cristianització: oratoris, creus, afitaments i termenals

En el procés de fixació del cristianisme al territori no podem oblidar altres elements relacionats amb petits monuments i espais de culte antic. L’oratori (sacellum) o petit santuari sovint s’ha relacionat amb una reduïda construcció, un sepulcre o una esglesieta situada sobre la tomba d’un sant o d’un màrtir; no obstant, a Cerdanya només podem constatar o l’existència del topònim corresponent – a Montellà, al camí de Queixans a Les Pereres, a les rodalies d’Urús i de Ger o al camí de la vall del Querol a prop de la Tor, a més de Les Iglesietes a Valserra (Els Angles, Capcir), entre altres –, o bé la seva cita en documents d’època medieval o moderna (com les dels oratoris d’Ix i de Bolvir). A més, cal fer constar que a la Tor de Querol gravats d’època ibèrica i romana semblen associats a l’oratori. Un darrer element que s’ha relacionat amb estructures similars és l’estela anepigràfica de Dorres, donada per tardoromana79. En darrer terme, també es conserven fossilitzats els topònims “cristianitzadors” del Roc d’Esperança, el Camp de les Creus i el mas de Santes Creus, alhora relacionats amb assentaments i necròpolis romanes. Altres, com la Croeta (Girul), la Creueta (Palau de Cerdanya) o els Camps de la Creu (muntanya de Bell-lloc, Ur) es relacionen amb padrons o creus de terme, on fins fa ben poc se celebraven rituals cristianitzants d’arrel pagana. Un bon exemple el tenim en el dia de Santes Creus, associat a la cerimònia de beneir el terme municipal: una processó sortia de l’església i es dirigia fins al padró, situat en un punt elevat des d’on es dominaven visualment els conreus. Arribats allà, el capellà beneïa el terme i feia unes petites creus de fusta de salze, de vern o de freixe, les quals transformades en objecte de culte diví s’untaven amb cera de les candeles beneïdes el jorn de la Candelera i es clavaven en els camps per protegir-los de les pedregades i altres maleficis.

79 MartzLUff et al. 1989b.


56

Pel que fa a les fites termenals i de frontera, una descripció de mitjan segle XIX dóna una rara ullada als rituals d’arranjaments de disputes mitjançant la descripció d’una d’aquelles; hi diu: «En el prat situat al costat del mur que segueix el corrent, hi ha una gran roca coberta d’esbarzers, en el qual s’han fet cinc forats. Es fa servir per a les reunions dels batlles de Guils, Saneja, Meranges i La Tor de Querol. El forat del mig, més gran que els altres, era un terreny neutral. A cada un dels altres forats els batlles deixaven les vares mentre discutien les dificultats que havien sorgit entre ells»80.

Ritual i arquitectura funerària

els precedents

A tots els jaciments amb nivells anteriors a l’època romànica tenim constància d’inhumacions del s. III al VI, i a Talló s’ha documentat una continuïtat fins a l’època moderna, la qual ha permès establir una cronotipologia de les tombes. Arreu s’observa una preminència absoluta de la inhumació primària sobre la secundària i col·lectiva – només documentada al Roc d’Esperança –, i una certa diversitat de loculi: de més a menys antics, la fossa simple retallada al subsòl, la fossa revestida i/o coberta amb pedres o tancada per un muret, la caixa o cista de lloses primes, el sarcòfag estrigil·lat (un sol exemplar, del s. III dC) i una estructura d’obra amb terra enllosat. Per tant, s’utilitzen tombes

80 sahLins 1993, p. 163.

d’una complexitat diversa; des de simples fosses, sovint de cronologia baiximperial o tardoantiga (s. III-V) a veritables monuments, ni que siguin senzills. La fossa simple la trobem representada a les necròpolis de Prats i d’Alp, en el baix Imperi, així com a Llívia i Talló en un moment ja tardoantic o altmedieval. Després, vers el s. X es documenta a Saga, on s’insinua una forma antropomorfa. La fossa

tancada lateralment per una mena de muret és present a Llívia i a Prats, mentre que la caixa o cista de lloses primes, de planta i secció rectangular, apareix tant a Llívia com a Talló, i en un moment més tardà (s. IX-X) també a Vilavedra i a Sant Esteve d’Umfred. D’obra en tenim un sol exemplar, a Alp, probablement del s. V-VI, on es localitzà una inhumació secundària i múltiple. Les tombes de tegulae no les tenim documentades a Cerdanya, però sí al claustre de la catedral d’Urgell, on es documentaren dues de secció quadrangular, datades entre la segona meitat del s. V i la primera del s. VI81. Pel que fa al tractament donat als difunts, sembla documentar-se un amortallament d’alguns d’ells – interpretat a partir d’una agulla de bronze en el pit d’un adult –, a Alp. A més, recordar el macaco del s. V exhumat a les Colomines de Llívia, que fou enterrat vestit i guarnit amb elements de bronze de cinturons militars romans.

Menció a part són els monuments funeraris, probablement turriformes, de Prats; i també la possible existència d’altres d’època diversa, però majoritàriament tardoantics o visigots, els blocs petris dels quals s’haurien reutilitzat en construccions de cronologia romànica. El primer és a Sant Julià d’Estavar, on alguns blocs de granit – dos amb forat central destinat a encabir la grípia o castanyola –, es troben a la base de l’absis; es dataren entre el s. I aC i el s. II, moment d’apogeu màxim de la veïna Iulia Libica82. Al santuari de la

81 viLLaró 1998.82 CasteLLví, got 1995, p. 131.

Fig. 12. santa Maria de quadres (isòvol): basament antic (foto: O. mercadal)


57

Mare de Déu de Quadres, aquests blocs conformen la part baixa del parament i alguns d’ells presenten una repetida mètrica (fig. 12). Altres exemples són a la parroquial de Sant Marcel de Bor, del s. XI, repartits en per la nau i el porxo83, i el de l’absis de Santa Maria de Mosoll, on destaca un gran bloc de granit en forma de T. Pel que fa a l’evolució de l’espai funerari, és ben sabut que en època romana al voltant dels monuments funeraris (mausoleus o columbaris) sovint creixia una necròpolis i posteriorment, es creaven àrees funeràries; aquest podria ser el cas de Prats i de Mosoll.

Les fonts epigràfiques altmedievals

Com a precedents, tenim dues ares dels s. I-II dC, una conservada a l’exterior de l’església romànica de Sant Andreu d’Angostrina i l’altra, desapareguda, localitzada a Puigcerdà; ambdues fan pensar en una interpretatio d’una divinitat local de tradició indígena en benefici de Júpiter. A més, dos fragments de sengles plaques de marbre suposadament pertanyents a monuments funeraris de la necròpolis de Prats, així com un fragment d’una possible estela funerària amb la inscripció M MANLI(US) exhumada a Iulia Lybica, tots datats entre els s. I i II. Un element diferent és la figura de granit coneguda com “la roca de la Montjoia” (Enveig), un baixrelleu amb una figura asexuada, per a la que Martzluff i Abelanet84 es decanten per considerar-la un ídol pagà d’inicis de la nostra era, sense rebutjar la possibilitat d’un patronatge medieval dedicat als viatgers, atesa la proximitat a una antiga via. Per contra, l’epigrafia tardoromana i altmedieval és pràcticament nul·la a Cerdanya, ja que es restringeix a dues peces mobles i al conjunt de gravats rupestres: la primera és una inscripció commemorativa de la consagració de Santa Maria d’Er (930), pel bisbe Radulf d’Urgell, conservada al mateix temple. La segona fa referència a una llosa de pissarra, possible tapa d’un edicle de relíquies, procedent de Santa Maria de Talló; és un palimpsest amb diversos textos que integren lletres capitals i minúscules, on les escriptures se sobreposen. A.M. Mundó creu que en ell es cita un tal Miró,

83 En opinió d’Oriol Mercadal i Enric Ventosa: Mestre, adeLL 2000, p. 35.84 MartzLUff, abeLanet 1989.

i el data de la primera meitat del s. XI85. Nosaltres fem una segona lectura possible, invertida, que per a les capitals donaria un (...)MVNDVS, potser relacionat amb el comte Ramon I (Raimundus o Reimundus) o Ramon Guifré, que precisament fou qui dotà l’església a mitjan s. XI. Pel que fa a l’extens corpus rupestre, integra escenes medievals de tota mena (cacera, militars...) i també alguna església, a part de múltiples cruciformes de difícil adscripció cronològica. A més, alguns caràcters alfabètics – com els del despoblat de Niula (Ger) –, semblen il·lustrar-nos del pas de la llengua ibèrica al llatí medieval86.

ConCLUsIons

La continuïtat del poblament

Si les dades documentals i toponímiques ja apuntaven una solució de continuïtat poblacional, almenys des dels s. IX, amb un establiment quantitativament molt pobre de viles noves i franques d’època baixmedieval, avui la recerca arqueològica sembla confirmar aquest fet a partir de l’exhumació de restes anteriors; de tal manera que les romàniques se superposen a altres visigodes, romanes o, fins i tot, protohistòriques. Entre ells, recordar els exemples de Beders i Mosoll, on les sitges i el columbari, respectivament, probablement puguin datar-se d’època tardoromana i/o visigòtica; així com també els de Llívia i Talló, als que cal afegir la possibilitat d’haver acollit temples pagans pretèrits. Per a la primera, també s’ha dit que l’edifici porticat i ricament ornat de les Colomines, on va aparèixer una inscripció i un bust d’un déu o d’un personatge de la família imperial87, també podria haver tingut un caire cultual. En resum, el poblament de la plana cerdana partiria segurament d’un patró preromà, que es veuria modificat al llarg de la romanitat i consolidat a partir d’una reorganització territorial dels territoria i pagi, així com d’una xarxa parroquial, bases de l’estructuració del poblament actual.

85 MUndó 1995, p. 95.86 CaMpMaJó, MerCadaL, 2002.87 rodà e.p.


58

nuclis territorials i centres episcopals

L’Antiguitat tardana obre un període pròsper pel que fa als establiments rurals, situació oposada a la del nucli urbà de Llívia, que hauria perdut aquest caràcter. Com en altres àrees prepirinenques, el model impulsat per Roma només s’hauria mantingut durant un breu període, en no haver-se pogut consolidar els elements que mantenien el sistema. Així, la cronologia atorgada a la fi del seu paper de centre administrador, a les acaballes del s. III o l’inici del s. IV, es suportaria en el següent: per una banda, l’origen de bona part de les seus episcopals es data en el s. IV, i Llívia sembla que ja no hauria participat d’aquesta vertebració eclesiàstica en no haver superat la reorganització estatal anterior. Per una altra part, com destacava C. Rico88 fent referència al Pirineu septentrional, observem que en el s. IV passa el mateix amb altres centres: Lugdunum es replegà a un petit turó i Carcasso deixà de ser una civitas. No obstant, per a Llívia això no pressuposà la fi de la capitalitat de la contrada i sembla que en ella seguirien residint personatges oficials. D’altra banda, la seva davallada contrasta amb la rellevància que pren Talló; però si la pèrdua del paper polític de Llívia al baix Imperi sembla força evident, més difícil resulta concretar el rol dels centres menors lligats a les estructures tardoromanes i visigòtiques. Fos com fos, ja hem precisat que les realitats urbanes o protourbanes haurien deixat pas a demarcacions amb un centre molt més reduït: els territoria i els pagi89. Els segons són districtes territorials d’origen altmedieval, per bé que en alguns casos respondrien a realitats més antigues. Un document del 840 mostra l’existència d’un pagus de Cerdanya, al voltant de Llívia, ben diferenciat del d’Urgell; i prèviament el precepte reial per la diòcesi urgellenca del 835 també reconeix els pagi de l’Urgell i de la Cerdanya separats, dins d’un bisbat subdividit en les parrochiae d’Urgell, Berga, Cerdanya, Pallars, Àneu, Cardós, Tírvia, Gistau i Ribagorça; i a més, en ell s’esmenta una

88 riCo 1997.89 A títol hipotètic, destacar la coherència de la fi del paper polític de llívia dins la nova estructura territorial establerta per Dioclecià i, alhora, la potenciació d’un centre fiscal com podria haver estat Talló, relacionada amb una xarxa defensiva. Aquests fets tenien en compte l’interès d’aquest emperador per la vertebració fiscal de l’imperi: Martí 1995.

parrochia de Llívia que hauria escapat al control episcopal90, fet aquest confirmat en un altre del 86091. Entre els pagi, els principals foren els de Llívia (Libiense) – corresponent quasi exactament al territori afectat per la centuriatio altimperial – i el de Talló (pagus o pau Tollonense, 890); és a dir, els estructurats a partir dels dos principals centres d’època tardoromana, segurament amb un caire antic oficial i públic, que podria confirmar també un origen antic per al seu districte. La resta de pagi o territoria semblen estructurats a partir d’ells, tot abastant valls colaterals (t. de villa Gere, 899; p. Ollorbitense, 994; p. Luci, s. XI) i àrees secundàries (Baritanense, Baridense o Verennetano, 840)92. En qualsevol cas, Llívia ostentaria el paper de capital de la Ceretània i del comtat fins a un moment ben avançat (s. XII), tot i no estar clar que també li correspongués l’eclesiàstica ni, molt menys encara, un bisbat autònom, ja que des d’època reculada tenim constància del d’Urgell. Malgrat això i paral·lelament, hem observat com Talló sembla emergir “del no res” – fet segurament incert a la vista de les troballes numismàtiques, arquitectòniques i funeràries –, per convertir-se en un punt clau de l’estructura eclesiàtica del període. També la inexistència o la manca d’una continuada seu episcopal mostra la pèrdua de poder de Llívia, i resulta significativa la importància que prendrà Talló, un indret amb un paper secundari en l’estructura anterior, que podria haver passat a ser el principal nucli oficial, el que li hauria propiciat un destacat paper en l’estructura eclesiàstica i territorial a partir d’aleshores93. D’altra banda, l’existència de les clausa i dels castra, així com d’un punt de cobrament com el teloneum, indica que la presència estatal és directa i relativament forta. La manca d’un centre polític, que es pogué desplaçar a la Seu d’Urgell – com sembla indicar-ho la presència de la seu episcopal –, potser comportà un control més directe d’aquest territori fronterer per part de l’administració provincial.

90 cc ii, pp. 282-285.91 Martí 1995, p. 58.92 ibid., p. 59.93 Primera parròquia citada a l’Accu, que allotjà una unitat canonical com a mínim des del s. Xi, i cap del pagus Tollonensis, documentat ja a la fi del s. iX i el segon més important després del de llívia. i a partir del s. Xiii, centre de l’ardiaconat de la cerdanya.


59

Les reformes en l’arquitectura eclesiàstica

En relació a l’aixecament de temples romànics en indrets on hi havien hagut altres de precedents, podem estructurar les solucions arquitectòniques emprades mitjançant:

1. L’aprofitament de la fonamentació, parcial o total, de temples preromànics o ja romànics immediatament anteriors, com passa a Santa Eugènia de Saga (s. X?), Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra i Santa Maria d’All, un edifici del s. XII que descansa sobre altres dels s. IX a l’XI.

2. La inclusió de l’edifici preromànic –o almenys la capçalera–, de mida menor, al seu interior, tot sovint seguint una mateixa orientació. Això s’ha pogut observar a les capçaleres d’All i de Beders, així com a tot el temple de Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra – on es mantingué la mateixa forma absidal, carrada –, i potser també seria el cas de Sant Tomé de Talló i de Sant Romà de Ral (Capcir).

3. La reorientació, respecte dels temples preromànics, dels romànics (com a Sant Quintí d’Ardòvol) o dels d’època moderna (Santa Eulàlia d’Estoll, Santa Eugènia de Nerellà i en part, Sant Climent de Talltorta), que passà d’E-O a N-S o amb la capçalera a l’O.

L’evolució de les formes arquitectòniques

els aBsis

A dia d’avui, a Cerdanya, amb el dubte de l’estructura de Talló, no en coneixem cap d’assignable als segles V-VIII, però sí que hem pogut constatar l’existència de dos tipus datables en els s. IX o X: el carrat o trapezial i el d’arc ultrapassat o “de ferradura”. Probablement, en la majoria dels casos ambdós tipus evolucionarien cap a la forma semicircular que, a partir de la fi del s. X i sobretot del s. XI, passaria a ser predominant en el romànic català. Tot i això, val a dir que allà on s’ha pogut verificar la seva evolució, en ocasions l’absis carrat, per raons que ens són desconegudes (econòmiques?), mantingué la forma precedent o bé presenta una continuïtat amb la nau, sense diferenciar-se d’ella, com s’observà a Vilavedra, Ardòvol i potser també a Ral. Pel que fa al de ferradura, almenys en un dels temples (Santa Maria d’All) hom va poder exhumar diferents absis, testimoni de diverses refetes i cronologies en la transició vers l’església actual del s. XII; fet que també s’ha apuntat, tot i resultar menys evident, per a Santa Maria de Formiguera, al Capcir. D’altra banda, cal pensar, com s’observa en època romànica, que la majoria de les capçaleres foren senzilles, amb un sol absis rematant una única nau; però almenys tenim dos casos, els de Santa Maria/Sant Pere d’Alp i Sant Tomé/Santa Maria de Talló, els quals semblen haver gaudit ja en el s. X sinó abans, d’una capçalera triabsidal i una planta de tipus basilical (fig. 13)94.

94 Christian 1976.

Fig. 13. hipòtesi evolutiva dels absis (autors: mercadal, alIaga)


60

l’espai fUnerari

Malauradament, només disposem d’una estratigrafia funerària ben documentada per al període que tractem: la de Talló; en aquest cas, tant per la supersposició de tombes com per la relació amb l’arquitectura circumdant, a part de disposar d’un parell de datacions radiocarbòniques. Tot i això, les excavacions dutes a terme a l’interior de les esglésies també ens han permès avançar força, i exemples d’això són les de Vilavedra i Estoll. En resum, la inhumació substituiria progressivament

la incineració i la fossa simple és l’estructura més representada en tot el període, per bé que a la fi del moment baiximperial-tardoantic hom observa una certa diversitat tant de loculi com de tractament dels cossos i de l’orientació de les tombes (fig. 14). L’orientació E-O del difunt, amb el cap a l’O i mirant a Llevant, serà la predominant –o gairebé l’única– a partir dels s. V–VI. Pel que fa a les tombes altmedievals, es localitzen prioritàriament en la sagrera de les esglésies, però també en les cel·les monàstiques – com Sant Hilari i Sant Esteve d’Umfred –, a prop dels despoblats o situades a

Fig. 14. hipòtesi evolutiva de les tombes romanes (autors: mercadal, alIaga)

Fig. 15. hipòtesi evolutiva de les tombes medievals (autors: mercadal, alIaga)


61

tocar dels camins antics –com en el cas de Santa Eulàlia (Enveig) o d’Er. Aparentment, s’observa una evolució formal, per bé que alguns tipus semblen haver estat coetanis; així, es passa de la fossa simple i la tomba de lloses primes – en ocasions, només una per costat –, a les delimitades i cobertes amb grans lloses (o pedres i lloses alternades), les quals progressivament van definint una capçalera –bé carrada delimitada per dues pedres o semicircular mitjançant un retall del subsòl. Coetànies o quelcom més recents serien les delimitades per pedres, i finalment, les fetes de pedres lligades amb calç, ja baixmedievals (fig. 15).

Les advocacions

En darrer terme, volem esmentar el fenomen de les advocacions de les esglésies i de les cel·les monàstiques. Les precedents a l’època romànica solen ser antigues, atès que estan relacionades amb:

1. Els màrtirs i els sants de l’església universal, com Sant Esteve i Santa Cecília.

2. Els màrtirs hispans, com Santa Eulàlia i Sant Julià.

3. Els sants més populars de la Gàl·lia, com Santa Eugènia, Sant Genís, Sant Hilari, Sant Quintí i Sant Serni/Sadurní.

4. Santa Llúcia, Sant Romà, Sant Martí, Sant Tomé, Sant Salvador i a l’arcàngel Sant Miquel.

D’entre elles sobresurten tres corrents de devoció principals; en ordre cronòlogic:

A. Un primer corrent de devoció, dels s. IX–X, vers la figura de sant Martí le Bel – el guerrer –, militar del s. IV (316–397) i fill de tribú romà. Escollit bisbe de Tours el 371, fundà el monestir de Marmoutier i organitzà les primeres parròquies de la Gàl·lia. De fet, però, el culte a sant Martí

de Tours ja s’havia difós per l’Hipania visigoda almenys des del s. VI, sent un dels pocs sants estrangers amb santuari, i a ell se li atribuïren les primeres victòries sobre els sarraïns a ambdós vessants dels Pirineus. Pel que fa a la Cerdanya i el Capcir, n’hem comptabilitzat tretze advocacions, a Arànser, Aravó, els Castells, Envalls, Ix, Odelló, Riutort, Saig, Saltèguel, Ur, Urtx, Víllec i Vilavedra.

B. Entre la fi del s. XI i el s. XIII, un segon corrent, en bona part propagat pels reis aragonesos, tingué com a protagonista sant Vicenç. Primer màrtir cristià d’Hispania, probablement nascut a Osca a la fi del s. III, fou diaca del bisbe Valeri a Caesaraugusta. Atesa la seva fama d’eficaç evangelitzador, sota el mandat de Dioclecià fou dut pel prefecte Dacià a Valentia, on morí després d’un cru martiri. A ell estan dedicades les esglésies de Bellver, la Llaguna, Llívia, Portoles, Sagramorta, Saneja, Talló, Vencilles, Vilalta i Viliella.

C. En darrer terme, esmentar el culte i advocacions a la Verge, Santa Maria, important tant pel nombre de temples dedicats – una vintena, entre ells els d’Alp, All, Er, Mosoll, Ovella i Quadres – com per la rellevància d’alguns dels seus emplaçaments – com Llívia i Talló, on segurament un santuari cristià substituí un lloc de culte pagà potencialment vinculat a la Deesa Mare prehistòrica.

Per tant, si bé en un moment inicial del període, la devoció per les relíquies dels sants fou l’essencial, a partir del s. XI prendria puixança el culte a la Verge, fet que motivà que alguns temples cerdans canviessin la seva advocació, a un o més sants, per la de Maria, fins al punt que en l’actualitat el predomini dels santuaris marians resulta aclaparant arreu d’occident95.

95 Christian 1976.

Bibliografia

AbAdAl R. d’ 1926-1950, Catalunya carolingia, I, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, II, Barcelona.

Alessio G. 1965, Riflessi italiani della termino-logia gromatica, a Actes Xe Congrès Interna-tionale de Linguistique et Philologie romanes, Paris.

AliAgA S. 1994, Memòria de la prospecció realit-zada a l’església de Santa Maria de Talló (Ta-lló, Bellver de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

AliAgA S. 1996, Memòria de l’excavació arqueo-lògica feta a l’església de Santa Eugènia (Saga,


62

Ger, la Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

AliAgA S. 1998, Santa Eugènia de Saga (Ger), a Catalunya Romànica, XXVII, p. 240, Barcelo-na, p. 240.

AliAgA S. 1998, Memòria de la intervenció arque-ològica de Talló (Bellver de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

AliAgA s., ANdreu r., MercAdAl o., olesti o. 1998, Territori i vies de comunicació a la Cer-danya en època romana, a XI Col·loqui Interna-cional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 261-283.

AliAgA s., cAbAllé g., cAMPillo J., subirANAs c. 2001, Memòries de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Llívia (la Cerdanya). Campanyes 1994-2000, Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

AliAgA s., cAbAllé g., subirANAs c. 2000, La in-tervenció arqueològica al castell de Llívia (La Cerdanya). Campanyes 1998-1999, a Cinque-nes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, pp. 211-215.

AliAgA s., cAbAllé g., subirANAs c. 2001, El castell de Llívia: resultats de les intervencions arqueològiques (1995-2000), a «Ceretania» 3, pp. 191-203.

AliAgA s., cAbAllé g., subirANAs c. 2002, Me-mòria de la intervenció arqueològica al castell de Llívia (La Cerdanya) 1999-2000, 1-2, Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

AliAgA s., cAbAllé g., subirANAs c. 2002, Inter-vencions arqueològiques al castell de Llívia (Campanyes 2000-2001), a Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadeses, pp. 313-318.

AliAgA s., cAMPillo J. 1998, Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya), a Catalunya Romànica, XXVII, pp. 193-194, Barcelona, pp. 193-194.

AliAgA S., guàrdiA J. 1998, Informe de l’excavació arqueològica a La Colomina (Llívia, La Cerdanya) dins de la U.A. 3. Zona B. Març-abril de 1998, Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya, Barcelona (inèdit).

AliAgA s., MercAdAl o. 2000, Excavació arque-ològica a l’església de Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya, Cerdanya), a I Jornades de Paleontologia i Arqueologia de les Comarques de Lleida, Lleida, pp. 217-224.

AliAgA s., MercAdAl o., solé ll., solé M. 2001, La Roca Basseda (Puigcerdà, la Cerdanya), a «Ceretania» 3, pp. 177-190.

ANglAdA M. 1962, Vint-i-cinc anys a Llívia, Estampes de Cerdanya, Biblioteca Selecta, 322, Barcelona.

Arce J. 1982, El último siglo de la Hispania roma-na, Madrid.

bArAut C. 1978, Les actes de consagracions d’esglésies del Bisbat d’Urgell als s. IX-XII, a «Urgellia» 1, pp. 9-182.

bArAut C. 1979, Els documents dels s. IX-X con-servats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, a «Urgellia» 2, pp. 7-145.

bArAut C. 1981, Els documents dels anys 1010-1035 de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, a «Urgellia» 4, pp. 7-186.

bArAut C. 1983, Els documents dels anys 1051-1075 de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, a «Urgellia» 6, pp. 7-243.

bArAut C. 1984-1985, Els documents dels anys 1076-1092 de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Ur-gell, a «Urgellia» 7, pp. 7-218.

bArAut c., cAstells J., MArquès b., MoliNé e. 2002, Episcopologi de l’Església d’Urgell, La Seu d’Urgell.

bArbero A. 1977, La integración social de los hispani del Pirineo catalán al reino carolingio. Conflictos y estructuras sociales en la Hispania Antigua, Madrid.

bArbero A., Vigil M. 1974, Sobre los orígenes so-ciales de la Reconquista, Barcelona.

bArbero A., Vigil M. 1978, La formación del feu-dalismo en la Península Ibérica, Barcelona.

bArrAl X. 1981, L’art Pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Barcelona.

bAudoN de MoNy ch. 1886, Relations politiques des Comtes de Foix avec la Catalogne jusqu’au commencement du XIVe siècle, II, Paris.

bellMuNt J., Pous J., Vigo s. 1992, Fets, costums i llegendes. La Cerdanya: Batllia i Baridà, Lleida.


63

blAsi J. 1999, Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117), Nostra Història, 1, Sant Vicenç de Castellet.

blAsi J. 2002, El castell de Bellver de Cerdanya, Nostra Història, 3, Sant Vicenç de Castellet.

bosch J.M. 1997, L’assentament prefeudal, a DD.AA., Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant, Andorra, pp. 98-109.

brAMóN D. 2005, S.r.tãniya, Terra dels ceretans, a II Congrés Internacional d’Història dels Piri-neus, Girona, pp. 133-150.

broëNs M. 1963, Nuevas observaciones acerca de los hipogeos de Cataluña, a «Chtonia» 7-8, pp. 112-125.

broëNs M. 1976, Ces souterrains: refuges pour les vivants, ou pour les esprits? Les clefs d’une énigme archéologique, Paris.

cAMPMAJó P. 1987, Elements pour une approche chronologique des gravures rupestres linaires de Cerdagne, a Études Roussillonnaises offer-tes à P. Ponsich, Perpinyà, pp. 62-82.

cAMPMAJó P., bruNet F., MercAdAl o., sáNchez E. 2001, Deux tombes médiévales découvertes sur le territoire de la commune d’Enveitg (Py-rénées-Orientales), a «Ceretania» 3, pp. 27-28.

cAMPMAJó P., crAbol d., PAreNt g., rAyNAud cl., reNdu ch., ruAs M.P. 2005, Fouilles et sonda-ge sur les site de la Coume Païrounell. Angou-strine-Villeneuve les Escaldes, a «Bulletin de l’A.A.P.O» 20, pp. 16-18.

cAMPMAJó P., MercAdAl o. 2002, Prospecció, enre-gistrament i inventari dels gravats rupestres del despoblat de Niula (Ger, la Cerdanya), a Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, pp. 145-151.

cAstellVí g., got s. 1995, Catalunya Romànica, VII: La Cerdanya, el Conflent, Barcelona, p. 131.

codiNA D. 2000, Resultats de l’excavació a l’esglé-sia de Mare de Déu de Quadres (Isòvol, la Cer-danya), a Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, pp. 335-337.

coroMiNes J. 1976, Entre dos llenguatges, Barcelona.

coroMiNes J. 1992-1997, Onomasticon Cataloniae, I-VII, Barcelona.

cheVAlier R. 1992, Introduction au colloque, a Les eaux thermales et les cultes de eaux (= «Caesa-rodonum» XXVI), Aix-les-Bains, pp. 5-27.

DD.AA. 1995, Catalunya Romànica, VII: La Cer-danya, el Conflent, Barcelona.

DD.AA. 1996, Catalunya Romànica, XXV: El Va-llespir, el Capcir, el Donasà, la Fenolleda, el Perapertusès, Barcelona.

dAVAsse b., gAloP d., reNdu ch. 1997, Paysages du Néolithique à nos jours dans les Pyrénées de l’Est d’après l’écologie historique et l’archéo-logie modernes, a XVIIe Rencontres Internatio-nales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, Sophia Antipolis, pp. 577-599.

delcor, M. 1976, La romanisation de la Cerda-gne, a I Col·loqui Internacional d’Arqueolo-gia de Puigcerdà (= «Cypsela» 1), Girona, pp. 145-154.

delcor M. 1977, Estudis històrics sobre la Cer-danya, Barcelona.

estebA J. 1998, Intervenció a l’església parroquial de Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), a Quartes Jornades d’Arqueologia de les Comar-ques de Girona, Figueres, pp. 287-296.

FAtás, G. 1995, Com els Pirineus esdevingueren frontera, a Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisci-plinària, Andorra la Vella, pp. 157-167.

FerrANdo J. 1999, Iconografía de los santos, Barcelona.

FoNt J.M. 1983, Poblats i municipis a la Cerdanya medieval, a I Congrès Internacional d’Història de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 93-105.

gAlcerAN S. 1960, Investigaciones científicas en Cerdaña. Importante descubrimiento en el pue-blo de Mosoll, a «Afán» 5, Març.

gAlcerAN S. 1960, Noticias históricas sobre el pueblo de Mosoll y su iglesia, a «Afán» 6, Juny.

gArsAbAll F. 1993, Sobre la pretesa data de la do-tació de la Seu d’Urgell. Apunts per a una nova datació, a I Congrés d’Història de l’Església Catalana, Solsona, pp. 55-62.

guàrdiA J. 2002, Memòria del sondeig arqueo-lògic realitzat a l’església de Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya, Cerdanya), 20-30 de maig de 2002, Servei d’Arqueologia del De-partament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya, Barcelona (inèdita).

guàrdiA J., MArAgAll M. 2002, Excavació arqueològica realitzada a la Unitat d’Actuació-3 de Les Colomines de Llívia


64

(La Cerdanya), Zona A, a Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, pp. 209-213.

guàrdiA J., MArAgAll M. 2003, Memòria de la in-tervenció arqueològica a Les Colomines sector A (Llívia, la Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

guàrdiA J., MArAgAll M. 2004, Periodització del jaciment de Les Colomines de Llívia, Zona A (segles I-VI dC), a Setenes Jornades d’Arque-ologia de les Comarques Gironines, La Bisbal d’Empordà, pp. 247-252.

guàrdiA J., MercAdAl o., olesti o. (eds.) e.p., Iulia Lybica i la romanització de la Cerdanya, Tarragona.

guiter E. 1983, La toponímia cerdana segons l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, a I Congrès d’Història de Puigcerdà, Puigcerdà 1983, pp. 37-43.

gurt J.M. 1998, Pervivències i canvis estructurals durant l’Antiguitat tardana al nord-est de la Peninsula Ibèrica, a Comerç i vies de comuni-cació, XI Col·loqui Internacional d’Arqueolo-gia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 319-321.

hoz J. de 1995, El poblamiento antiguo de los Piri-neos desde el punto de vista lingüístico, a Mun-tanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Andorra la Vella, pp. 271-299.

MArcA P. de 1688 [1972], Marca Hispànica, sive Limes Hispanicus, Paris (reimpressió Barcelo-na 1972).

MArot T. e.p., Aproximació a la circulació mone-tària a la Cerdanya (segle III dC-Antiguitat tar-dana), a guàrdiA, MercAdAl, olesti e.p.

MArtí J. 1926-1928, Dietari de Puigcerdà, amb sa vegueria i sotsvegueria de la Vall de Ribes, I-II, Ripoll-Lleida.

MArtí J.M. 1887, Investigaciones históricas en la Cerdanya, a «La Voz del Pirineo» 26, pp. 1 ss.

MArtí R. 1995, Territoris en transició al Pirineu medieval (segles V-X), Actes del 3r Curs d’Ar-queologia d’Andorra, Andorra, pp. 37-83.

MArtíN A. 1980, Troballes Arqueològiques, a «Ru-faca» 30, p. 11.

MArtíN A. 1981, Treballs arqueològics a Llívia pel Servei d’Investigació Arqueològica de la Di-

putació de Girona, a «Quaderns d’Informació Municipal» 2, pp. 49-50.

MArtzluFF M.i., AbelANet J. 1989, L’enigmatique Roca de la Montjoia, sculpture granitique mé-connue de Cerdanya, est-elle une idole préro-mane ou anhistorique?, a «Conflent» 157, pp. 59-72.

MAyer M., rodà i. 1990, El Pirineu català en època romana. Alguns problemes pendents, a VIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 227-235.

MercAdAl O. 1997, Santa Maria de Talló (Talló, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya). Memòria de la prospecció i l’excavació arqueològiques de 1993, Servei d’Arqueologia del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

MercAdAl O., AliAgA S. 1991, L’hàbitat i la ne-cròpolis del ‘Roc d’Esperança’ (Alp, Baixa Cerdanya), a «Ceretania» 1, pp. 61-83.

MercAdAl o., AliAgA s. 1992, El ‘Roc de l’Espe-rança’ (Alp): Noves evidències de romanització a la Cerdanya, a IX Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Supl.: Investiga-cions arqueològiques a la Cerdanya i zones li-mítrofes), Puigcerdà i Andorra, pp. 19-20.

MercAdAl o., AliAgA s. 1993, El roc de l’Espe-rança, Alp, a Anuari d’intervencions arqueològi-ques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tar-dana, Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 129.

MercAdAl o., AliAgA s. 1999, Memòria de l’ex-cavació arqueològica realitzada a l’església de Sant Miquel de Soriguerola (Fontanals de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

MercAdAl o., AliAgA s. 1999, Memòria de l’ex-cavació arqueològica realitzada a l’església de Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

MercAdAl o., AliAgA s. 2000, Església de Sant Miquel de Soriguerola (Soriguerola, Fontanals de Cerdanya, la Cerdanya), a Cinquenes Jor-nades d’Arqueologia de les Comarques de Gi-rona, Olot, pp. 229-232.

MercAdAl o., AliAgA s. 2008, Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a


65

l’església de Santa Maria de Talló (Talló, Bellver de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

MercAdAl o., AliAgA s., bosoM s. 1995, Pobla-ment i explotació del territori a la Cerdanya. Assaig de síntesi: Del neolític a l’edat mitjana, a Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, An-dorra la Vella, pp. 171-194.

MercAdAl o., AliAgA s., cAMPillo J. 1995, La Cerdanya, el Conflent, a Catalunya Romànica, VII, Barcelona, pp. 94-97.

MercAdAl o., AliAgA s., cAMPillo J., VAlieNte P. 1995, Noves interpretacions sobre el pobla-ment humà de la Cerdanya (4.000-s. IX dC), a X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Pui-gcerdà, Puigcerdà, pp. 711-719.

MercAdAl o., AliAgA s., olesti o. 2000, Santa Maria de Talló (Talló, Bellver de Cerdanya, a I Jornades de Paleontologia i Arqueologia de les comarques de Lleida, Lleida.

MercAdAl o., olesti o. 2000, Territorios margi-nales y romanización: las transformaciones del paisaje ceretano en época antigua, a 3º Con-gresso de Arqueologia Peninsular, VI, Porto, pp. 51-66.

MercAdAl o., olesti o. 2005, La Cerdanya: tran-sformacions d’un poble i d’un paisatge piri-nenc en època antiga, a Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaicae, II Congrès International Història dels Pirineus, Girona, pp. 181-274.

MercAdAl o., olesti o., AliAgA s., cAMPillo J. 1992, El patrimoni arqueològic de la Cerdanya: Resultats de la Carta arqueològica, a IX Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Supl.: Investigacions arqueològiques a la Cerdanya i zones limítrofes), Puigcerdà i Andorra, pp. 21-23.

MercAdAl o., olesti o., oliVer A. 1990, Carta Arqueològica de la Cerdanya, Servei d’Arque-ologia del Departament de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

MercAdAl o., olesti o., VAlieNte P. 2005, La Cerdanya i els ceretans: transformacions d’un poble i d’un paisatge pirinenc en època antiga, a XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 287-311.

Mestre J., Adell J.A. 2000, La Catalunya Nord,

Viatge al romànic català, 3, Barcelona.

Meyer-lübke W. 1923, Els noms de lloc en el do-mini de la diòcesi d’Urgell, a «Bulletí de Dia-lectologia Catalana», pp. 1-32.

MuNdó A.M. 1995, La Cerdanya, el Conflent, a Catalunya Romànica, VII, Barcelona.

NoVell A. 1996, Comtat de Cerdanya, Mapa, con-fecció pròpia.

NoVell A. 1997, Pagus Tollonensis fins al segle XII. Bellver de Cerdanya, Mapa i llibre, Bellver de Cerdanya.

olesti O. 1992, La Cerdanya: romanització mar-ginal o ocupació efectiva? La contribució de l’Arqueologia del paisatge, a IX Col·loqui In-ternacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Supl.: Investigacions arqueològiques a la Cerdanya i zones limítrofes), Puigcerdà i Andorra, pp. 9-18.

olesti O. 1993, La Cerdanya en època antiga: ro-manització i actuació cadastral, Estudios de la Antigüedad, 6/7, Bellaterra 1993.

PAdró J., FerrAN A.M. 1973, Estado actual de la Arqueología en el enclave de Llívia, a XII Con-greso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 865-873.

PAdró J., FerrAN A.M., curA M. 1977, Trebal-ls arqueològics a Llívia, a «Cypsela» 2, pp. 233-246.

PAdró J. 1982, Recerques arqueològiques a Llívia (Cerdanya), a IV Col·loqui Internacional d’Ar-queologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 229-245.

PAdró J. 1984, Memòria provisional dels treballs arqueològics realitzats a Llívia durant la cam-panya de 1983, a «Quaderns d’ informació mu-nicipal» 5, pp. 53-59.

PAdró J. 2000, Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, la Cerdanya), Sèrie mono-gràfica, 20, Girona.

PAdró J., MAyer M., rodà i. 1985, El Pla de Prats (Cerdanya), a L’epigrafia romana a Catalunya, estat de la qüestió, Fonaments, 5, Barcelona, pp. 172-175.

PAdró J., MoNtero t., PoNs e. 1989, Excava-cions al jaciment romà del Pla de Prats (Prats de Cerdanya), a Excavacions arqueològiques d’urgència a les comarques de Lleida, Excava-cions Arqueològiques a Catalunya, 9, Barcelo-na, pp. 133-161.


66

Pliego r., La moneda visigoda. Historia moneta-ria del Reino Visigodo de Toledo (572-714?), Tesi doctoral inèdita.

PoNsich P. 1980, Límits històrics i repertori toponí-mic dels llocs d’hàbitat dels antics “països” de Rosselló-Vallespir-Conflent-Capcir-Cerdanya-Fenolledès, Terra Nostra, 37, Prada de Conflent.

reNdu ch., cAMPMAJó P., dAVAsse b., gAloP d. 1995, Habitat, environnement et systèmes pas-toraux en montagne : acquis et perspectives de recherches à partir de l’étude du territoire d’Enveig, a X Col·loqui Internacional d’Arque-ologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 661-673.

rico c. 1997, Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIe siècle av. J.-C. - IVe siècle ap J.-C.), Bibliothèque de la Casa de Velazquez, 14, Madrid.

riu M. 1981, Roc i Sants. Dades per a la cristia-nització?, a «Acta Historica et Archaeologica Medievalia» 2, pp. 151-170.

riu M. 1995, El món medieval al Pirineu català. L’exemple de l’antic comtat de Cerdanya. Un estat de la qüestió, a X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 583-591.

robiNsoN r.P. 1939, Manuscripts 27 (S. 29) and 107 (S. 129) of the Municipal Library of Autun, Nova York.

roVirA M.c. 1997, Els accessoris dels vestits, a Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai do-minant, Andorra, pp. 143-149.

sAhliNs P. 1993, Fronteres i identitats: la forma-ció de França i Espanya a la Cerdanya, segles XVII–XIX, Vic.

sAlrAch J.M. 1983, La Cerdanya entre l’Antiguitat i l’edat mitjana, a I Congrés d’Història de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 61-79.

sAlrAch J.M. 1995, El marc històric, a La Cer-danya, el Conflent, a Catalunya Romànica, VII, Barcelona, pp. 25-29.

segués e. 2006, Informe de la intervenció arque-ològica a l’església de Santa Eulàlia d’Estoll (Fontanals de Cerdanya, Cerdanya) (inèdit).

subirANAs c. 2003, Memòria de la intervenció ar-queològica feta a Santa Maria d’All (Isòvol) (inèdita).

subirANAs C. 2003, Memòria de la intervenció ar-queològica a Santa Cecília de Beders (Bellver de Cerdanya), Servei d’Arqueologia del Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Catalu-nya, Barcelona (inèdita).

subirANAs C. 2003, Memòria de la intervenció arqueològica als voltants de l’església de Sta. Maria de Quadres (Isòvol, La Cerdanya) (inèdita).

subirANAs C. 2005, Memòria de l’estudi arqueolò-gic de la Tuta de Mosoll. Das, Cerdanya, Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

subirANAs C. 2006, La intervenció arqueològica a la galeria subterrània de la Tuta de Mosoll (Das), a Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, pp. 669-672.

subirANAs C. 2006, Memòria de la intervenció ar-queològica d’urgència al jaciment d’Umfred (Alp, Cerdanya). Del 25 al 26 de juliol de 2005, Àrea de Coneixement i Recerca de la Generali-tat de Catalunya, Manresa (inèdita).

VeNtosA E. 1994-1995, Velles esglésies de Cerda-nya, a «Urgellia» XII, pp. 525-564.

VeNtosA E. 1995, La Cerdanya. El Conflent (diver-sos articles), a Catalunya Romànica, VII, Bar-celona, pp. 75-239.

VeNtosA E. 1996-1997, Velles esglésies de Cerda-nya: origen, descripció i característiques, a «Urgellia» XIII, pp. 439-552.

VeNtosA E. 1998-2001, Velles esglésies de la Cer-danya: origen, descripció i característiques, a «Urgellia» XIV, pp. 495-622.

VeNtosA E. 2004, Les esglésies romàniques de la Cerdanya, Nostra Història, 6, Sant Vicenç de Castellet.

VillAró A. 1995, Hèrcules i la ciutat. Un passeig per la història de la Seu, Barcelona.

VillAró A. 1998, Excavacions d’urgència a la ciutat d’Urgell: una aproximació als seus orí-gens tardoromans, a XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 435-450.


Introducció1

Les esglésies catalanes durant l’Antiguitat Tardana constitueixen un tema d’estudi que sempre ha estat abordat des de la perspectiva dels exemples “clàssics” coneguts: els conjunts episcopals de Terrassa i Barcelona, la Basílica del Bovalar, les basíliques de Tarragona, el temple del claustre de Sant Cugat del Vallès, la basílica de la Neàpolis d’Empúries i Santa Margarida de Martorell2, per altra banda tots ells estudiats gairebé només des d’un punt de vista exclusivament arqueològic. Però si es para atenció a les esglésies que s’acaben d’esmentar, hom percep que cap d’elles s’ubica a les comarques que es tractaran en aquesta ponència. Vol dir això que en aquestes comarques no hi va haver esglésies tardoantigues? En absolut, veurem que sí, tot i que la seva presència s’ha de valorar amb diferents graus de fiabilitat en funció de: l’estat de les restes arqueològiques, les investigacions desenvolupades i el coneixement històric que tenim de la zona.

1 Aquest treball s’ha realitzat dins dels projectes de recerca huM2007-61070 (Ministerio de Educación y ciencia) i 2005Sgr-379 (Direcció general de recerca), amb el professor Josep Vilella com a investigador principal. Agraïm la inestimable ajuda de natàlia Salazar en la confecció de les il·lustracions.2 Aquestes són les esglésies catalanes que s’estudien a l’estat de la qüestió més recent sobre arqueologia cristiana hispànica, godoy 1995, pp. 187-224.

Per entendre la metodologia de treball que s’ha seguit per tal de justificar i argumentar la localització de les esglésies de les comarques anunciades, s’ha cregut convenient començar formulant una pregunta, clau al nostre entendre, tot i que a priori pugui semblar que no té molt a veure amb l’àmbit territorial que s’estudia. La pregunta és: per què a la veïna França hi ha una densitat d’esglésies tardoantigues tant superior a la de la Península Ibèrica3? I qui diu França diu també el nord d’Àfrica, és a dir, els territoris que, salvant unes poques milles marines en el segon cas, són veïns amb la Península Ibèrica i van experimentar processos de romanització similars. Intentar respondre a aquesta pregunta resulta revelador si es vol abordar l’estudi territorial, sigui de tot el país o sigui d’unes comarques en concret com és el cas. L’alta densitat d’esglésies tardoantigues en territoris com França o el Nord d’Àfrica respecte al que és casa nostra és el primer senyal de que ens falla alguna cosa. Resultaria estrany que dues zones tan romanitzades seguissin camins diferents pel que fa al seu procés de cristianització. De fet, les fonts escrites demostren que, efectivament, la cristianització que es va produir a la Península Ibèrica no va ser menys intensa que la francesa

3 dUvaL 1995-1998. Vegeu també l’obra encara inacabada de varis autors i en varis volums: Topographie chrétienne des cités de la gaule.

EJOrDinA SAlES cArBOnEll

grup de recerques en Antiguitat Tardana, universitat de Barcelona

sglésies tardoantigues a Catalunya (segles IV-VII): els exemples del’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès.

The study of Catalan churches in Late Antiquity has been only approached from the perspective of the already well known, “classical” examples. None of them is located in the territories analysed by this paper, belonging to Barcelona province. Does it mean that there were no late antique churches? Not at all: an accurate survey of the surviving documentation enables one to identify 28 churches, attributable to Late Antiquity to different extents of certainty.

Una valoració territorial

JOrdinA sAles cArBOnell

68

o l’africana4. Per tant, si es segueix el model francès i/o africà i es parteix de la base de que a la Península Ibèrica hi ha d’haver més esglésies tardoantigues que les que es coneixen actualment5, el propòsit d’aquesta ponència és fer un estat de la qüestió de les primeres esglésies en aquestes comarques (Alt i Baix Penedès, Bages, Anoia i Baix Llobregat i Garraf), però no només a partir de les esglésies que es presentaran com a segures, que per altra banda són poquíssimes, sinó també partint de la base de que moltes se’ns escapen i per tant analitzarem o enumerarem també aquells jaciments (es veurà que bàsicament són vil·les romanes) on és probable o possible que hi hagués hagut un temple paleocristià6. En aquesta línia, veurem també com la presència d’esglésies preromàniques (s. IX-X) constitueix, junt amb altres factors que sortiran a col·lació, un element clau per identificar esglésies anteriors. Així doncs, resulta molt encertat el criteri d’aquestes jornades d’estudiar conjuntament l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana, ja que moltes esglésies tardoantigues s’han pogut identificar gràcies a les altmedievals.

Pel que fa a les fonts utilitzades per elaborar el present inventari, parlem bàsicament de fonts arqueològiques. Per les comarques que tractem no tenim cap font escrita de l’època ni cap epígraf que ens parli d’esglésies tardoantigues, tan sols uns pocs documents altmedievals a través dels quals es pot seguir el rastre d’esglésies anteriors a l’arribada dels musulmans. Per altra banda, degut a les evidents diferències pel que fa a la qualitat i fiabilitat que presenta la documentació que hem recollit i utilitzat, els jaciments s’han classificat en quatre grans categories, tot i que s’ha d’admetre que el límit entre una o altra categoria no sempre és clar. En tot cas, s’han establert 4 grups semàntics

4 Vegi’s, per exemple, l’alt grau de cristianització que, segons s’infereix de les fonts escrites de l’època, experimentà la prouincia Tarraconensis durant l’Antiguitat Tardana: tovar 1989; saLes e.p.(a).5 En el cas de catalunya, fa ja una dècada, vàrem comptabilitzar 79 casos d’esglésies tardoantigues, segons els diversos graus de fiabilitat que es descriuen més endavant (saLes 1998). A dia d’avui, la nostra llista sobrepassa els dos centenars.6 En el present treball es considera església paleocristiana com a sinònim d’església tardoantiga, és a dir, el criteri seguit és considerar paleocristiana o tardoantiga qualsevol església erigida abans de l’ocupació musulmana de la Península ibèrica.

de treball que es defineixen a partir de la qualitat i claredat de les dades disponibles, amb els límits ja assenyalats. Aquests grups o categories són:

a. Esglésies tardoantigues seguresb. Esglésies tardoantigues molt probables (*)c. Esglésies tardoantigues probables (**)d. Esglésies tardoantigues possibles (***)

El mapa de les comarques

alt penedès

L’Alt Penedès disposa de 2 exemples possibles i 1 de molt probable (fig. 1).

1. Sant Valentí de les Cabanyes*** (Les Caba-nyes del Penedès)

Sant Valentí de les Cabanyes del Penedès és un dels múltiples casos d’església que, a priori, és d’origen medieval, però que significativament s’assenta sobre una vil·la romana. En aquest cas, més significativament encara, s’assenta directament sobre las termes de la vil·la, de tal manera que reaprofita un mosaic baiximperial com a paviment7. Sant Valentí de les Cabanyes ens recorda molt el cas de l’església que hi havia hagut a la Plaça Sant Miquel de Barcelona, la qual s’ubicava també sobre unes termes romanes de les que en reaprofitava un dels seus mosaics com a paviment8. En el cas de Sant Valentí de les Cabanyes, la reutilització del mosaic romà com a paviment per a l’església està implicant la conservació de la cota del sòl romà, fet que podria estar indicant que el temps transcorregut entre la inutilització de les termes i la construcció de la primera església hauria estat mínim o nul. Malauradament, però, les investigacions arqueològiques que s’hi han dut a terme no han pogut confirmar aquest extrem (ja que daten el temple en el tercer quart del segle XIII), tot i que tampoc l’han pogut desmentir. En definitiva, es podria considerar la possibilitat d’un origen tardoantic per Sant Valentí de les Cabanyes.

7 López, fierro 1993, p. 34.8 saLes 1998, pp. 23-24; JiMénez, saLes 2004, p. 195.

esglésies tardoantigues a catalunya (segles iv-vii): els exemples de l’Anoia, el Bages, el Baix llobregat, el garraf i el penedès. una valoració territorial

69

2. Sant Miquel*** (Olèrdola)De l’església de Sant Miquel d’Olèrdola es

conserven in situ un capitell i una arcada de ferradura, considerats elements arcaitzants i que tradicionalment han estat datats, genèricament, dins del període preromànic9. Darrerament, però, s’ha proposat la possibilitat de recular la cronologia d’aquests elements fins a època visigoda, donant no només arguments de caire estilístic, sinó també basant-se en el fet de que a Olèrdola existeix una tríada d’advocacions com la de les esglésies paleocristianes de Terrassa: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria10. Un últim argument es recolzaria en la presència d’àmplies agrupacions de tombes excavades a la roca al voltant d’aquestes esglésies; si bé la cronologia d’aquest tipus de sepultures és molt àmplia, estenent-se des de l’Antiguitat Tardana i fins ben entrada l’Edat Mitjana11;

9 JUnyent 1983, p. 70, data aquests elements arquitectònics dins del segle X, coincidint amb el primer document escrit que menciona l’església de Sant Miquel d’Olèrdola.10 Urpí, resina 1991, p. 84.11 Per les circumstàncies pròpies del segle XiX , les tombes excavades a la roca d’Olèrdola (conegudes com a olerdolanes)

possiblement aquest sigui un dels arguments més vàlids per plantejar un probable origen d’època visigòtica per a aquestes capelles, ja que sembla que alguna d’aquestes tombes es troba afectada pels murs preromànics de l’església12. Sigui com sigui, els arqueòlegs que investiguen a Olèrdola valoren cada cop com a més vàlida la possibilitat d’uns orígens tardoantics per a l’església de Sant Miquel d’Olèrdola13. Per tant caldrà seguir amb molta atenció el desenvolupament de les excavacions que en els últims anys s’hi estan duent a terme i els resultats que se’n derivin.

no es van excavar amb la metodologia arqueològica que hauria estat necessària per poder establir datacions fiables. Per una aproximació a la història i cronologia de les tombes excavades a la roca en general, vegeu: boLòs, pagès 1982, pp. 59-103, i per a les olerdolanes en concret: MoList 1997, pp. 217-219, on es fa un ampli i documentat repàs entorn de la historiografia de les necròpolis d’Olèrdola.12 comunicació oral de la Sra. núria Molist, responsable de les excavacions arqueològiques que s’hi duen a terme, a qui agraïm la seva gentilesa.13 bosCh et al. 1999, pp. 97-98.

Fig. 1. l’Alt penedès. sant valentí de les cabanyes, planta de l’església medieval amb el mosaic altimperial – trama més clara –, segons lópez 1993, p. 34. sant Miquel d’Olèrdo-la, planta de l’església altmedieval i de la seva necròpolis segons molISt 1997, p. 219


70

3. Santa Maria de Monistrol d’Anoia* (Sant Sadurní d’Anoia)

Es tracta d’una església mencionada als documents altmedievals, assentada en el solar d’un jaciment romà. Mitjançant una sèrie de sondejos realitzats als anys 80, s’hi varen localitzar restes romanes, tardoantigues i altmedievals14. De resultes d’aquests sondejos es va documentar també la presència d’una necròpolis tardoantiga consistent en una sèrie de tombes de lloses15. Per tant, aquest context arqueològic, juntament amb el topònim “monistrol”, que podria ser perfectament d’origen visigot16, semblen indicis significatius d’una cristianizació antiga del lloc i de la presència d’una església i/o un monestir, molt probablement preislàmics, en el solar ocupat per la parròquia actual.

14 rovira 1993, p. 31.15 ibid.16 niCoLaU 1932, pp. 18-19; abadaL 1969, pp. 371-372. El mateix cas es documenta en altres esglésies de la catalunya Vella com Santa Maria de Monistrolet (rajadell, Bages), estudiada en aquest treball, o les de Monistrol de calders i Monistrol de Montserrat, ambdues no incloses en aquest estudi per no disposar d’altres dades o fonts, apart de la dada purament toponímica.

Baix penedès

No hem documentat cap església tardoantiga en aquesta comarca. Alguna referència bibliogràfica esmenta la possibilitat d’un origen preislàmic per Sant Jaume dels Domenys, però a falta de cap indici concret, ni tan sols indirecte, i donat que en aquest cas ens movem en la pura especulació, finalment no s’ha inclòs Sant Jaume en aquest treball.

anoia

L’Anoia disposa de 2 exemples probables i 1 de molt probable (fig. 2).

4. Santa Maria** (Els Prats de Rei, Municipium Sigarrensis)

Aquesta església s’ubica a l’antic municipi lacetà de Sigarra, conegut només a partir d’una cita de Ptolomeu17 i de l’epigrafia avui conservada a la seva església parroquial. Es considera que el Municipium Sigarrensis era un nucli de població

17 tovar 1989, p. 442 (c-592).

Fig. 2. l’Anoia. santa Maria d’igualada, planta de l’esglé-sia renaixentista amb indica-ció d’un mur fet en part amb materials romans reaprofitats que molt probablement és tardoantic, segons Bergadà 1991, p. 99. santa Maria dels prats de rei, planta i seccions de la necròpolis tardoantiga, segons caStellà 1977, pp. 4-5. santa Maria de veciana, planta de les estructures i necròpolis tardoantigues als peus de la capella romànica, segons arBóS 2003, p. 234


71

de cuina, vaixella comuna o les importacions típiques del món romà, fet que porta a pensar en la ferma possibilitat de que els fragments d’imbrices i tegulae corresponguin a antigues tombes. Per tant, la revisió conjunta de les dades i dels materials arqueològics proporcionats per aquestes excavacions24 permet pensar en una probable fundació tardoantiga per a l’església altmedieval de Santa Maria d’Igualada, probabilitat que ja havia apuntat a principis dels anys 90 l’especialista en Paleolític Mercè Bergadà25.

6. Santa Maria* (Veciana) El següent exemple es troba al poble de Veciana,

just al costat nord de l’església romànica de Santa Maria, on durant uns seguiments arqueològics realitzats l’any 1999 va aparèixer una necròpolis tardoantiga associada a una sèrie d’estructures que molt probablement revesteixen un caràcter cultual i que corresponen a la mateixa època que la necròpolis26. Desafortunadament, fins al moment no s’ha realitzat una excavació en extensió en el jaciment, documentant-se tan sols en planta diversos estrats d’opus signinum, una sèrie d’estances indeterminades, i vàries tombes formades, entre altres materials, per opus signinum. Dues d’aquestes tombes es varen trobar dins del recinte definit com de caràcter cultual27. Els seus excavadors daten el conjunt, de manera provisional, entre els segles I i IV28. Però sense molta por a equivocar-nos, vist que hi ha una necròpolis i vista la continuïtat cultual del lloc plasmada en l’església romànica, creiem que la cronologia de les restes arqueològiques es podria dilatar fins a moments més avançats dins de l’Antiguitat Tardana. Les poques dades conegudes sobre aquest jaciment, així com la poca especificitat i detall de la única planta que s’ha fet pública, fa que s’imposi la cautela, però està clar que el context que s’acaba de descriure fa molt probable que ens trobem davant d’un temple cristià tardoantic.

24 enriCh, saLes, enriCh 2003, pp. 665-668.25 bergadà 1991, p. 94. Aquesta proposta no va gaudir en el seu moment, ni a nivell local ni a nivell científic, del ressò que creiem que mereixia. 26 arbós 2003, p. 234.27 ibid., pp. 233-234.28 ibid., p. 234. En cap moment s’assenyalen els elements arqueològics que aporten cronologies altimperials.

de reduïdes dimensions que actuaria com a centre administratiu d’un territori sense necessitat de disposar dels serveis i de l’entitat urbana d’una ciutat18. Considerant doncs que estaríem davant d’un municipium sine urbis, és a dir, un centre administratiu de caire eminentment rural, s’explicaria el poc coneixement que es té de l’evolució d’aquest municipi durant l’Antiguitat Tardana; però afortunadament per al present objecte d’estudi, una de les poques dades arqueològiques conegudes consisteix en una necròpolis tardana que, per les seves característiques, es pot relacionar amb la cristianització de Sigarra. Durant uns sondejos realitzats l’any 1972 a la plaça de l’actual església parroquial de Santa Maria (documentada a partir del segle X19) va aparèixer una necròpolis tardoantiga formada per diverses tombes de tegulae, de lloses i sarcòfags20. L’aparició d’aquesta necròpolis en el context d’un municipi romà i en el mateix emplaçament d’una església documentada com a mínim des de l’Alta Edat Mitjana, ens permet plantejar un probable origen tardoantic per aquest temple.

5. Santa Maria** (Igualada) A l’església parroquial de Santa Maria d’Igualada,

documentada a partir del 1003, s’han realitzat vàries petites campanyes de sondejos arqueològics, de les quals ens n’interessen 3: la de 198121, la de 1990 i la de 1990-199122. La segona d’aquestes campanyes va permetre documentar la presència fragmentària d’una necròpolis tardoantiga, així com un pany de cimentació d’un mur que sembla que estaria associat a aquesta necròpolis23; aquest fonament està construït a base de calç i de materials romans i/o tardoantics reaprofitats – imbrices i tegulae. Les altres dues campanyes reiteren la idea de l’aparició d’aquest tipus de material arqueològic sense presència d’altres materials romans i tardoantics que acostumen a acompanyar contextos d’habitacle, com per exemple ceràmica

18 pera 1994, pp. 323-324.19 CasteLLà 1977, p. 8.20 ibid., p. 11. Aquesta necròpolis localitzada durant les excavacions s’ha conservat i, actualment, es pot visitar en una zona enjardinada darrere de l’absis de l’església.21 viLeLLa, enriCh, enriCh 1991, pp. 107-110.22 viLa 1993, pp. 179-197.23 bergadà 1991, pp. 87-106.


72

Bages

La comarca del Bages disposa d’1 exemple possible, 2 de probables, 3 de molt probables i 1 de segur (fig. 3).

7. Basílica de la Plaça Vella/Santa Maria (Artés)Al Bages tenim documentat un únic exemple

segur d’església tardoantiga: es tracta de les estructures localitzades en el subsòl de la plaça Vella del municipi d’Artés durant les intervencions arqueològiques d’urgència dutes a terme l’any 198429 en el mateix emplaçament on es troba

29 JULià, kLieMann 1992, p. 37.

l’església romànica de Santa Maria. Les restes es van trobar arrasades fins a nivell de cimentació, però resulten suficients per apreciar que es tracta d’un edificació amb una sola nau que en el seu costat est30 està rematada per un absis, de ferradura a l’interior i semicircular a l’exterior31. Es conserva també part d’un paviment d’opus signinum32 que, a l’alçada de la zona on s’hauria situat l’arc triomfal – identificat a partir de l’aparició d’una imposta33 – forma un

30 ibid., p. 38.31 ibid., pp. 42-43. Els autors de l’estudi assenyalen la similitud d’aquest absis amb els de les basíliques de l’amfiteatre de Tarragona, Sant cugat del Vallès i Santa Margarida de Martorell.32 ibid., pp. 38-39.33 ibid.

Fig. 3. el Bages. santa Maria d’Artés, planta de les estructures localitzades corresponents a una església tardoantiga, segons JulIà, klIemann 1992, p. 73. sant Bartomeu de navarcles, planta de l’església medieval assentada sobre les estructures d’una vil·la romana, segons caIxal, lópez 1993, p. 40. santa Maria de la seu de Manresa, secció de la necròpolis tardoantiga, segons daura, Sànchez 1993, p. 46


73

9. Santa Maria de Vilamajor o de Viladordis* (Manresa)

A les afores de la ciutat de Manresa s’alça l’església de Santa Maria de Viladordis, documentada a partir de mitjans del segle XI42, en el mateix solar ocupat per un jaciment romà, possiblement una vil·la datada amb posterioritat al segle III43. L’any 1975 Miquel Cura va realitzar una intervenció arqueològica davant d’aquesta església, quedant al descobert una necròpolis catalogada com a medieval, així com també restes constructives classificades com a romanes, consistents en una paret i una sèrie de paviments, així como diversos fragments de ceràmica també romana44. Amb anterioritat a aquesta excavació s’havien localitzat restes arqueològiques diverses i fortuïtes a les rodalies més immediates de l’església, entre les que cal destacar unes tombes de lloses de secció rectangular i també de triangulars, orientades E-O i acompanyades de fragments de tegulae i imbrices45. Donat l’evident context funerari, aquests fragments ceràmics podrien estar assenyalant la presència de tombes construïdes a base d’aquests materials, el que proporcionaria a una fase tardoantiga per la necròpolis medieval excavada per M. Cura. A la vegada també resulta molt significativa la presència d’una tipologia tan especial com és la cista de lloses de secció triangular o a doble vessant, documentada amb poca freqüència a la Península Ibèrica, i que ens proporciona una cronologia que abastaria del segle V al IX, i potser més concretament en els segles VI i VII, com sembla desprendre’s dels exemples provinents d’excavacions més recents46. Tot plegat porta a pensar en uns molt probables antecedents tardoantics per a l’edifici de Santa Maria de Viladordis, perquè de nou es repeteix el model ja vist i que es continuarà veient més endavant, consistent en una església altmedieval

42 viLLegas 1983, p. 27.43 ibid., p. 21.44 Els paviments, el nombre dels quals no es determina, es descriuen com d’opus testaci, i la paret va aparèixer amb un alt grau d’erosió: viLLegas 1983, pp. 20-21.45 ibid., pp. 19-20.46 Tot i que no coneixem cap estudi monogràfic que incideixi en aquest tipus específic de tombes, nosaltres n’hem inventariat i analitzat superficialment algunes a saLes, enriCh, enriCh 2004, pp. 274-275. Justament a la ciutat de Manresa existeixen dos jaciments més que contenen tombes d’aquest tipus, i que s’han datat en els segles Vi-Vii: la necròpolis del Puig cardener (on hi ha la Seu actual) i la necròpolis dels comtals.

angle arrodonit que estaria indicant la presència d’un graó d’accés al presbiteri34. Per altra banda, en el paviment s’hi ha documentat les marques dels tenants d’altar35. Segons els arqueòlegs que van realitzar l’excavació l’edifici tindria la coberta de fusta, a excepció de l’absis que estaria cobert amb cúpula d’obra36. No ha estat possible identificar cap porta d’accés, tot i que s’ apunta la possibilitat de que la porta principal es localitzés al costat sud o en el tancament oest37. Pel que fa a la necròpolis que hi va aparèixer, la majoria de les tombes es consideren contemporànies a l’església tardoantiga38.

També resulta significativa la concentració d’aquestes tombes dins del recinte del temple, tot i que no es pot descartar que la necròpolis s’estengués per l’espai exterior de l’edifici, que no es va poder excavar39. En resum, l’edifici documentat sota la plaça Vella d’Artés, tant per a les seves característiques arquitectòniques com pel seu context arqueològic, es pot considerar un testimoni segur d’edilícia cristiana rural anterior a la invasió musulmana.

8. Basílica de Santa Maria/La Seu* (Manresa)Aquesta església, que es documentada a partir de

l’any 890 ja sota l’advocació de Santa Maria, va ser objecte d’una sèrie d’actuacions arqueològiques a principis del segle XX i a mitjans dels anys 8040. En el transcurs d’aquestes actuacions es varen documentar una necròpolis dels segles IV-VIII i un mur de factura romana al qual no se li va atribuir una cronologia més concreta, i que segons els seus excavadors formaria part d’una estructura absidiada de la que, malauradament, tampoc s’especifica la cronologia41. La suma de tots aquests indicis porta a pensar de nou en un molt probable origen tardoantic per aquest edifici de culte, en ús actualment.

34 ibid., p. 41.35 ibid., p. 39.36 ibid., p. 41.37 ibid., pp. 40-41.38 ibid., pp. 56-64.39 ibid., p. 56.40 daUra, sànChez 1993, p. 46.41 ibid., p. 46.


74

assentada sobre un jaciment romà amb una sempre significativa necròpolis tardoantiga a les seves immediacions.

10. Capella de Santa Maria de Montserrat* (Monistrol de Montserrat)

El primer testimoni d’un edifici religiós en l’actual emplaçament del monestir de Santa Maria de Montserrat es troba en un document de l’any 888, on es menciona, entre altres, una capella sota l’advocació de Santa Maria que el comte Guifré de Barcelona havia reconquerit als musulmans. Això ha portat a pensar en uns orígens del monestir en època visigoda47, hipòtesi molt probable però manifestament mancada d’intervencions arqueològiques que permetin contrastar-la. A l’argumentació a favor, s’hi hauria de sumar la freqüent presència a la zona de Montserrat del significatiu topònim “monistrol”48.

11. Sant Bartomeu*** (Navarcles) Una altra església tardoantiga amb la categoria

de possible és Sant Bartomeu de Navarcles. A la pars rustica d’una vil·la romana amb el mateix nom s’hi documenta la presencia d’una església49. Tot i que aquesta església s’hagi excavat i que les cronologies documentades sembla ser que no són anteriors al segle XIII50, el reaprofitament d’algun mur romà per a la construcció de l’església51 faria que no es pogués tancar del tot la possibilitat d’un origen tardoantic, no contrastat arqueològicament, per a l’edifici de Sant Bartomeu.

12. Santa Maria de Monistrolet** (Rajadell) L’església medieval de Monistrolet52 s’ha

relacionat amb un monestir d’època visigòtica a partir del seu topònim53, tal com succeeix en altres de la esglésies de la Catalunya Central54. La idea de que en el lloc s’hi podia haver emplaçat un

47 aLbareda 2005, pp. 11-12.48 Vegeu nota 16.49 CaixaL, López 1993, p. 39.50 ibid., p. 40.51 Efectivament, es van aprofitar murs d’opus caementicium com a fonament de les parets perimetrals: CaixaL, López 1993, p. 40.52 Documentada a partir del segle Xi, la vil·la romana 2002, p. 9.53 Vegeu nota 16.54 saLes 1999, p. 40.

antic monestir es veuria reforçada per la troballa de material arqueològic d’època romana als seus voltants i a les parets de l’edifici55, així com per la seva situació junt a una important via que comunicava els nuclis de Iesso i Sigarra56. Durant l’Antiguitat, aquest lloc molt probablement es trobava sota l’àrea d’influència del Municipium Sigarrensis57. Només una intervenció arqueològica podrà ajudar a certificar un origen tardoantic per a l’església de Santa Maria de Monistrolet58, cosa que creiem probable en funció dels indicis que s’han exposat.

13. Sant Amanç de Viladés** (Rajadell)També al terme de Rajadell, l’actual església

d’estil romànic de Sant Amanç de Viladés, documentada a partir de 102759, s’aixeca molt a prop del nucli d’una vil·la romana que té el seu moment àlgid en l’Antiguitat Tardana60 i que se situa als peus d’una important via que comunicava els nuclis d’Iesso i Sigarra61. L’advocació d’aquesta església constitueix també un argument de pes per defensar l’antiguitat del cristianisme a Sant Amanç, doncs hi ha constància de que Amantius ja es venerava al segle V62 a la part occidental de l’Imperi Romà. Durant l’Antiguitat, molt probablement la zona de Rajadell es trobava sota l’àrea d’influència del Municipium Sigarrensis on, com ja s’ha vist, probablement també hi havia hagut una església tardoantiga.

Baix lloBregat

De les comarques que s’estan estudiant, el Baix Llobregat és la més rica amb diferència pel que fa a esglésies tardoantigues: disposa de 3 exemples

55 la vil·la romana 2002, p. 9.56 ibid., p. 11. Actualment aquesta antiga via, al seu pas per rajadell, rep el nom d’Eix Transversal i constitueix, com el seu nom indica, un important eix viari de trànsit rodat que creua transversalment catalunya.57 la vil·la romana 2002, p. 11.58 com ja s’havia apuntat en el seu moment a la vil·la romana 2002, p. 9.59 la vil·la romana 2002, p. 21.60 Part d’aquesta vil·la va poder ser excavada, la vil·la romana 2002, pp. 19-35, no així l’àrea específica on s’assenta l’església de Sant Amanç.61 la vil·la romana 2002, p. 11.62 San Amanç – segle V – fou el primer bisbe de la ciutat gal·la de rodez: réaU 1957, p. 66.


75

possibles, 2 de probables, 4 de molt probables i 3 de segurs (fig. 4).

14. Sant Hilari* (Abrera)Les restes estructurals de la petita capella de Sant

Hilari que han arribat fins als nostres dies semblen correspondre als segles IX-X63, però existeixen alguns indicis que permeten remuntar la cronologia a un moment anterior a la dominació musulmana. Aquests indicis serien: la seva situació en el solar d’una vil·la romana64, fet que ja ha fet pensar a algun historiador que Sant Hilari pugui ser la pervivència de l’antiga capella de la vil·la65; la conservació en l’edifici actual de dues impostes que, molt probablement, siguin de cronologia visigòtica66;

63 pagès 1983, p. 148.64 A jutjar per les restes localitzades en superfície, i per l’extensió que abracen, es tractaria de una vil·la romana de certa importància, cf. Menéndez, soLías 1989, pp. 399-400.65 ainaUd 1962, p. 43.66 J. Ainaud proposa una datació del segle Vii per aquestes

també la presència d’una capella rectangular que, pel tipus constructiu, s’ha dit que podria ser anterior a la obra dels segles IX-X67; i per últim s’ha de considerar el culte a Sant Hilari, molt antic a la Península Ibèrica68. Tot plegat fa molt probable que la capella de Sant Hilari d’Abrera, com a edifici cristià, enfonsi les seves arrels en la tardoantiguitat.

15. Santa Maria*** (Castelldefels)Gairebé tocant a la costa, l’església i el castell

de Castelldefels s’han vingut excavant des de l’any 1989 i s’ha pogut evidenciar que aquestes

impostes i les compara amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia conservats a l’església del monestir de Sant Pau del camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal): ainaUd 1962, p. 43. les impostes visigòtiques de Sant hilari haurien estat reaprofitades en la reforma o reconstrucció de la capella efectuada durant els segles iX-X: pagès 1983, pp. 142-144, 147-148.67 pagès 1983, pp. 138, 148.68 hilari, bisbe de Poitiers cap a l’any 350, fou conegut com l’Atanasi d’Occident per la seva ferma oposició a l’arrianisme: réaU 1957, 2, pp. 78-79.

Fig. 4. el Baix llobregat. sant hilari d’Abrera, planta de temple segons pagès 1983. sant pere de gavà, planta de l’àbsis tardoantic, segons saLazar, saLes e.p.. santa Maria de cornellà, planta de la basílica tardoantiga, segons pUig i CadafaLCh 1927-1931, p. 21. sant Baldiri de sant Boi de llobregat, planta del temple tardoantic, segons pUig, MoList, MeLiàn 1989, p. 457. santa Margarida de Martorell, planta de la basílica tardoantiga, segons navarro, MaUri 1992


76

construccions medievals es troben assentades sobre part d’una vil·la romana69. Tenint en compte aquesta dada, que la primera noticia documental de l’església és del segle X70, i també que s’hi han localitzat diverses tombes datades entre els segles VI i VII71, es pot valorar com a possible que Santa Maria de Castelldefels tingui els seus orígens com a temple cristià dins l’Antiguitat Tardana.

16. Basílica de Santa Maria (Cornellà)A Cornellà, unes obres fetes l’any 1928 a

l’ajuntament, ubicat al costat de l’actual església de Santa Maria, van treure a la llum una sèrie d’elements arquitectònics antics integrats dins de l’antic edifici consistorial72. Davant d’aquestes troballes, l’Ajuntament va decidir realitzar una excavació arqueològica per determinar l’abast del jaciment73. A partir de les intervencions arqueològiques, J. Puig i Cadafalch va publicar la planta d’una basílica que va definir com d’època visigòtica des del primer moment74. Efectivament, la informació arqueològica recuperada així sembla indicar-ho. Per un costat, les úniques restes conservades de l’antiga basílica de Cornellà – tot i ser medievals – són les dues columnes que encara avui es poden veure a l’entrada principal de

69 Vil·la molt afectada per les ocupacions medievals i modernes del lloc, però de la que s’han pogut documentar importants modificacions edilícies durant la primera meitat del segle ii i el segon quart del segle iii: López, estany, LaCUesta 2005, p. 96.70 concretament, de l’any 966: López 1992, p. 325; López, estany, LaCUesta 2005, p. 96.71 López 1992 p. 325. En els treballs més recents sobre el jaciment s’indica la posició estratigràfica d’algunes de les tombes, les quals tallen el nivell d’abandonament de la vil·la romana i estan cobertes per un paviment datat al segle X: López, estany, LaCUesta 2005, pp. 31, 34.72 pagès 1983, p. 66.73 no deixa de ser sorprenent que a principis del segle XX, quan la llei encara no regulava les actuacions a realitzar en cas d’aparició d’un jaciment arqueològic, un consistori decideixi emprendre una excavació científica al seu càrrec i risc. En un altre ordre de coses, encara no s’ha pogut determinar amb seguretat qui fou el responsable científic de les excavacions arqueològiques realitzades a la “casa de la Vila”. Es creu que va ser Jeroni Martorell o bé Josep Puig i cadafalch, els dos de l’institut d’Estudis catalans (pagès 1983, pp. 66-67). les possibilitats de que fos el segon són més altes, ja que va ser qui va publicar els resultats de les excavacions (pUig i CadafaLCh 1927-1931, pp. 136-138) i qui, per primera vegada, publicà la planta de la basílica. Tal i com demostra M. Pagès, sembla que només es va realitzar una intervenció d’urgència (pagès 1983, p. 68), fet que explicaria en part la poca proliferació de bibliografia entorn al jaciment.74 pUig i CadafaLCh 1927-1931, pp. 136-138.

l’Ajuntament. Disposen dels seus corresponents capitells que, a partir de la seva tipologia i decoració, es poden datar al segle X75; sustentarien l’arc triomfal de la basílica d’època visigòtica76. Aquests capitells, doncs, corresponen a l’última etapa de l’edifici enderrocat per construir una nova basílica d’estil romànic77. Per altra banda, a partir de la planta de J. Puig i Cadafalch es possible observar un edifici d’una sola nau quadrangular78 i amb un absis poligonal de cinc cares. També es va documentar una extensa necròpolis tardoantiga, formada per tombes de tegulae79, algunes d’elles cobertes per mosaics80, el que ens donaria una antiguitat que podria ser fins i tot anterior al segle V.M. Pagès data la basílica de Cornellà entre els segles VI-VII, amb la cautela que imposa treballar amb dades proporcionades per una excavació antiga i actualment no contrastables81. De totes maneres, la planta del temple proposada por J. Puig i Cadafalch ha estat àmpliament acceptada pels investigadors posteriors i ningú posa en dubte que ens trobem davant d’un edifici religiós tardoantic.

17. Santa Maria del Puig*** (Esparreguera)Pel que fa a Santa Maria del Puig del municipi

d’Esparreguera remetem a la ponència monogràfica que conté el present volum. Només direm que es tracta d’una església altmedieval, que, segons els seus excavadors, no es pot descartar que tingui els seus orígens en l’Antiguitat Tardana82.

75 Es tracta de capitells d’estil califal: gaiLLard 1938, pp. 19, 20, 30.76 pagès 1983, p. 75.77 Aquesta nova basílica tenia funcions parroquials (pagès 1983, p. 75) la qual cosa no significa que la basílica d’època visigòtica no les hagués tingut també [pagès 1983, p. 82; saLes e.p. (b)]. la basílica romànica, sota l’advocació de Santa Maria, estaria en un emplaçament no molt llunyà respecte a la localitzada per J. Puig i cadafalch (pagès 1983, pp. 70, 82), molt probablement en el mateix lloc on s’ubica la parròquia actual.78 pagès 1983, p. 72. Aquesta autora ha observat i demostrat que les mesures donades per J. Puig i cadafalch no coincideixen amb les proporcions de la planta publicada per ell mateix, de la qual cosa s’extreu la conclusió que el dibuix de la planta es degué realitzar a mà alçada i sense escala.79 pagès 1983, p. 68, nota 6. Desafortunadament no es coneix l’extensió real d’aquesta necròpolis ni la seva distribució en planta.80 barraL 1978, pp. 122-124; pagès 1983, pp. 74-75.81 pagès 1983, p. 74; vegi’s també saLes e.p.82 Agraïm a Júlia Miquel i Oriol Achón, directors de les excavacions a Santa Maria del Puig, les informacions facilitades al voltant d’aquest jaciment.


77

18. Basílica tardoantiga de la Rectoria de Sant Pere (Gavà)

A la Rectoria de Sant Pere de Gavà, en el context de la pars urbana d’una vil·la romana83, l’any 2003 es va descobrir l’absis del que molt probablement sigui una basílica paleocristiana que només es va poder documentar parcialment, ja que es tractava d’una fase de prospecció que malauradament no ha tingut continuïtat. Des de fa uns anys, als voltants de la zona, s’hi han anat documentant tombes tardoantigues84, i tot això succeeix just al costat de l’actual església parroquial de Sant Pere, que és documentada, com a mínim, des de l’Alta Edat Mitjana. La capçalera documentada consisteix en un absis de planta quadrangular amb un arc ultrapassat inscrit en el seu interior85. Pels motius ja ressenyats, només es va excavar la meitat nord de l’interior d’aquest absis, però aquesta petita actuació va permetre localitzar el paviment de morter de calç de l’àmbit86. La orientació N-O de la capçalera, anòmala per una església però de la que se’n coneixen altres casos, es podria explicar en funció de la reutilització d’estructures de la vil·la, tal com passa, per exemple, a la basílica de Vil·la Fortunatus; tot i que tampoc es podria descartar la possibilitat de que estiguem davant d’un contra-absis87. Pel que fa a paral·lels arquitectònics, aquests són nombrosos i semblen circumscriure’s a absis d’esglésies dels segles VI-VII88 en la seva major part, tot i que també existeixen alguns pocs paral·lels datats en els segles VIII-IX89. Pel material arqueològic que amortitza l’absis – que no sobrepassa els inicis de l’Alta Edat Mitjana – i també pels paral·lels amb altres absis similars, podem situar provisionalment aquesta capçalera, tant característica de les

83 saLazar, saLes e.p. la vil·la romana de gavà es coneguda d’antic i s’han documentat altres parts en diferents intervencions dutes a terme en els últims anys: esteban, estrada, saLazar, saLes 2006, pp. 171-187.84 ibid.85 saLazar, saLes e.p.86 ibid.87 ibid.88 Vegeu el quadre-resum núm. 1 d’aquests paral·lels a saLazar, saLes e.p. També existeixen exemples d’absis ultrapassats inscrits en estructures poligonals, como ara el de Sant cugat del Vallès, datat en els segles V-Vii, el de Valdecebadar de Olivenza, a Badajoz, del segle Vii, o el de Marialba, a león, del segle iV.89 Vegeu el quadre-resum núm. 2 d’aquests paral·lels a saLazar, saLes e.p.

esglésies hispanes tardoantigues90, entre els segles VI-VII. En conseqüència, estaríem davant d’un cas molt il·lustratiu d’una vil·la romana que es cristianitzaria durant l’Antiguitat Tardana i que acabaria desenvolupant funcions parroquials, com a mínim, a partir de la l’Alta Edat Mitjana, i que sobreviuria fins l’actualitat com a parròquia, amb la mateixa advocació que molt probablement ja tenia a l’Antiguitat.

19. Santa Margarida (Martorell, Ad Fines)Pel que fa a la coneguda església de Santa

Margarida de Martorell, assenyalar que l’església que es veu actualment és de fàbrica medieval91, però que gràcies a les successives campanyes arqueològiques practicades sabem que remunta el seu moment fundacional a l’Antiguitat Tardana, en el marc d’un establiment romà precedent. Remetem a la ponència monogràfica que conté el present volum. Des d’aquestes pàgines només volem afegir-hi un apunt de caràcter toponímic: la bibliografia gal·la recull una sèrie de poblacions – Marturet, Martoret, etc. –, el nom de les quals s’ha posat en relació amb el vocable martyrium92. Consultada l’obra Onomasticon Cataloniae de J. Coromines, l’autor ens confirma que, efectivament, el topònim Martorell seria «una derivació del llatí cristià martyretum, col·lectiu de martyr, que ha deixat rastre en la toponímia i onomàstica de la Romania central, designant un cementiri: en memòria dels campi sancti dels màrtirs del cristianisme primitiu [...] provinent del diminutiu martyretulum, el petit cementiri»93. Tot i que les restes arqueològiques de Santa Margarida no s’oposen a aquesta argumentació de caràcter toponímic, malauradament tampoc ens aporten, a dia d’avui, la certesa absoluta de que el nom actual de la població de Martorell tingui els seus orígens

90 CerriLLo 1986, p. 500.91 una síntesi evolutiva d’aquesta església es pot consultar a navarro, MaUri 1992, p. 123. De totes maneres, la bibliografia sobre aquest jaciment és ingent, per la qual cosa remetem de nou a la seva ponència monogràfica.92 gendron 2006, p. 147. Aquesta interessantíssima obra recull un ampli elenc de referències amb documentació arqueològica i històrica que demostra, efectivament, que existeix una clara relació entre els topònims citats i la presència de martyria tardoantics i altmedievals, no sempre necessàriament entesos com el temple/monument, sinó també com un simple lloc de sepultura.93 CoroMines 1989-97, V, pp. 210-211.


78

en el jaciment arqueològic que s’està estudiant. De totes maneres, s’ha cregut convenient posar aquesta hipòtesis sobre la taula.

20. Oratori in collo Lluminaria*** (Olesa de Montserrat)

Molt a prop de Martorell, ja dins del terme d’Olesa de Montserrat, en un document de l’any 963 es menciona un oratori qui ibidem fuit94, per la qual cosa es pot suposar que en el moment en que fou escrit el document ja només quedava el record – i potser també les ruïnes – d’aquest edifici. L’oratori es situava molt a prop de l’actual ermita romànica de Sant Pere Sacama, en concret en un paratge anomenat collo Lluminaria, que sembla correspondre’s amb l’actual coll de Llombreres. El fet de que un document altmedieval estigui utilitzant el passat perfecte – fuit – permet plantejar la possibilitat de que aquest oratori pogués ser un petit temple d’època tardoantiga o carolíngia que, segons el document que s’ha esmentat, havia deixat d’existir força temps abans de l’any 963.

21. Capella de Santa Madrona de Palau** (Sant Andreu de la Barca)

La capella actual presenta fàbrica moderna, però els seus orígens són, com a mínim, medievals. Cal parar atenció al topònim “Palau”, donat que podria ser d’origen visigot. Si a tot això s’hi suma que a l’entorn de l’edifici s’hi localitzen nombroses restes romanes, que s’hi han documentat almenys tres tombes de tegulae i que la paret de llevant de la capella es fonamenta sobre un paviment d’opus signinum95, s’ha de considerar la probabilitat d’un origen molt antic per aquesta església i romandre alerta si en un futur s’hi realitzen intervencions arqueològiques.

22. Església de Sant Baldiri* (Sant Boi de Llobregat)

Les successives parròquies de la població de Sant Boi de Llobregat sempre s’han construït aprofitant l’estructura d’una cisterna romana, com es pot constatar encara avui visualment quan es circula pel carrer La Pau d’aquesta localitat96. En

94 cMrO 1992, p. 17.95 Menéndez, soLias 1989, pp. 394-398.96 saLes e.p. (b).

aquest carrer, durant els anys 80 s’hi va excavar una necròpolis que es va datar entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana97. Per una altra banda, en base a una sèrie d’estructures que també havien aparegut durant l’excavació es va arribar a la conclusió de que, en un moment indeterminat que es situaria dins un ampli marc cronològic ubicat entre el final de l’Alt Imperi i el segle X, es va fundar el primer temple cristià aprofitant part de la cisterna romana abans citada98. Altres actuacions arqueològiques fetes recentment sembla que també apunten cap aquest camí i per tant, amb totes aquestes dades arqueològiques i tenint en compte també l’antiguitat a la que es pot remuntar el culte a San Baudili de Nîmes99, creiem molt probable un origen tardoantic per aquesta església.

23. Ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge* (Sant Joan Despí)

L’ermita medieval de la Mare de Déu del Bon Viatge s’assenta en una vil·la romana de certa riquesa que va funcionar, com a mínim, fins el segle V100, i on s’hi va localitzar una necròpolis tardoantiga101. La presència d’un edifici de culte altmedieval en el context arqueològic descrit de vil·la romana i necròpolis tardana ens remet de nou a uns molt probables orígens cristians tardoantics.

24. Eglésia parroquial dels Sants Just i Pastor** (Sant Just Desvern)

L’actual església parroquial s’assenta sobre un jaciment romà. En el lloc es localitzà una necròpolis tardana de tegulae, però les dades es van recollir durant la realització d’una rasa per a la calefacció

97 pUig, MoList, MeLián 1989, pp. 446-447. una d’aquestes tombes tenia una coberta feta a base d’opus signinum. Més recentment han aparegut també tombes de tegulae (subiranas, caballé, salazar 2005, pp. 226-228), fet que confirmaria que la necròpolis del c/ la Pau té una fase tardoantiga.98 ibid., p. 446.99 El màrtir Baudili fou decapitat a nîmes. c. garcía rodríguez considera dubtós – però no ho descarta – que tingués culte a hispania durant època visigòtica, ja que figura en els calendaris mossàrabs: garCía rodrígUez 1966, p. 187. 100 gUasCh, Menéndez, soLías 1996, pp. 43-45.101 Tot i que aquesta necròpolis va ser considerada de cronologia imprecisa per estar formada, en la seva major part, per tombes de fossa simple i de lloses (CUesta, raMada 1993, p. 91), l’aparició d’una tomba de tegulae (piera 1993, p. 44; gUasCh Menéndez, soLías 1996, pp. 43-45) evidencia plenament el caràcter tardoantic d’aquesta necròpolis o, com a mínim, d’alguna de les seves fases.


79

sense control arqueològic, extrem que no permet precisar més sobre la naturalesa del jaciment102. Tot i que en aquest cas els indicis són febles, segueixen el mateix model que estem veient per a la majoria de jaciments, i de nou ens remeten al model d’església altmedieval amb probabilitats de tenir orígens més antics: assentada sobre vil·la romana i amb necròpolis tardoantiga. També cal tenir en compte que el culte als sants de Complutum Just i Pastor va estar molt estès des dels inicis mateixos de l’Antiguitat Tardana103.

25. Santa Maria de Sales* (Viladecans) L’església mariana de Sales està construïda

en l’emplaçament d’una vil·la romana d’origen altimperial que perdurà durant tota l’Antiguitat Tardana. L’església no es documenta per primer cop fins el 1143, però el lloc de Sales ja apareix en els documents l’any 947. En les excavacions arqueològiques anteriors a 1989 hi aparegué una necròpolis que en un principi es va datar en els segles X-XI104, però que donat el context general del Baix Llobregat i que no hi ha cap element que s’hi oposi, podria tenir fases més antigues105.

102 gUasCh Menéndez, soLías 1996, pp. 21-22.103 El culte a aquests sants hispans es documenta a partir de l’any 392, en un poema que Paulí de nolla composa per consolar un matrimoni amic que enterra el seu fill al costat dels dos màrtirs de complutum: garCía rodrígUez 1966, pp. 253-254.104 soLias 1983, pp. 16-17.105 En aquesta línia argumental, cal recordar que alguna necròpolis com la de rocabruna (gavà) o la de l’església de Sant Baldiri (Sant Boi) en un principi es varen datar com a altmedievals, però amb el temps s’hi han anat distingint fases corresponents a l’Antiguitat Tardana.

Amb posterioritat a 1989 s’hi han realitzat altres intervencions arqueològiques puntuals, però cap d’elles ha aportat elements nous o significatius pel que fa a l’Antiguitat Tardana. Per últim, cal apuntar el topònim “Sales”, que sembla que podria ser originari d’època visigòtica, designant una construcció senyorívola o bé fent referència a l’antropònim “Sal·la”, arrelat als masos poderosos d’època visigòtica106. Totes aquestes dades fan que sigui molt probable que Santa Maria de Sales hagués estat, en origen, la capella de la important vil·la romana sobre la qual s’assenta.

garraf

El Garraf disposa d’1 exemple possible i 2 de probables (fig. 5).

26. Ermita de Sant Pau** (Sant Pere de Ribes)A principis del segle XX, a l’ermita medieval de

Sant Pau es varen localitzar diverses tombes, una de les quals, com a mínim, pertanyia a l’Antiguitat Tardana, ja que tenia la coberta de tegulae107. Tot plegat, en el context d’un jaciment romà, el que porta a suposar uns probables orígens tardoantics per a l’església de Sant Pau.

27. Santa Maria del Vinyet** (Sitges) Cap a la segona meitat del segle XIX es va obrir

una rasa a l’exterior de l’absis de Santa Maria del Vinyet, on s’hi va localitzar un sarcòfag datat al

106 gaLLardo 2002, pp. 48-49.107 Járrega 1992, p. 64.

Fig. 5. el garraf


80

segle III108. A mitjan segle XX s’hi va realitzar una excavació arqueològica que permeté localitzar vàries tombes tardoantigues de diversa tipologia109. Tot plegat, i sobretot el fet de que l’església de Santa Maria estigui en el solar d’una vil·la romana, converteix en probables uns orígens tardoantics per a aquesta església costanera.

28. Ermita dels Sants Gervasi i Protasi*** (Vi-lanova i la Geltrú)

Aquesta ermita, tot i que té orígens documentals molt tardans110, s’emplaça al costat d’un poblat ibèric i d’una vil·la romana111 i tenia encastada, en una de les seves parets, una inscripció romana de caràcter votiu112. En el lloc s’hi documenta ocupació fins ben entrada l’Antiguitat Tardana i, de fet, s’accepta que la continuïtat de poblament va perdurar fins època medieval113. Tot plegat ha portat a plantejar uns possibles orígens antics del culte cristià en aquest lloc entre els segles V-VII, que de fet no serien res més que la continuació d’un culte pagà anterior, del que la inscripció votiva abans esmentada en seria un testimoni114. A més resulta també significativa l’advocació de l’ermita, ja que a l’Imperi romà occidental es rendia culte als Sants Gervasi i Protasi des de finals del segle IV115.

Conclusions

Advocacions. Un primer cop d’ull de caràcter estadístic permet constatar el clar predomini de les advocacions marianes en els jaciments que hem estudiat, advocació que com es sabut s’expandeix i es magnifica a partir del Concili d’Efes116. No tenim

108 CLaveria 2001, p. 9; Járrega 1992, p. 66.109 ibid., p. 66.110 la primera notícia documental correspon al segle XVi, però els arqueòlegs estan convençuts de que una excavació arqueològica en el subsòl d’aquesta ermita permetria identificar fases anteriors: López, fierro, CaixaL, CasteLLano 1992, p. 86.111 ibid., pp. 44-71.112 irc i 1984, 9. la primera menció d’aquest epígraf, que va aparèixer encaixat a la paret de l’ermita, és de 1789. El 1929 fou extret: López, fierro, CaixaL CasteLLano 1992, p. 73.113 ibid., 1992, pp. 81-82, 85.114 ibid., 1992, p. 85.115 una de les primeres i més conegudes inuentiones documentades a occident és precisament la de gervasi i Protasi (a. 386), promoguda per Ambròs de Milà: aMbrosivs, serm., 318, 1.116 A hispània, l’expansió i magnificació del culte a Maria coincideix amb l’etapa visigòtica, de la mà sobretot d’autors

prou dades per avaluar quan i com s’implanta el predomini d’aquesta advocació i, de moment, ens conformarem amb deixar apuntat el tema sobre la taula. La resta d’advocacions corresponen, en bona part, a sants de la Gàl·lia (Amanç, Hilari, Baldiri), el que constataria de nou les intenses relacions entre el nord-est d’Hispania i el sud de la Gallia; tot i que també s’hi troben representats sants apòstols (Pere, Pau, Bartomeu), hispans (Just i Pastor – Complutum –) i d’altres racons de l’Imperi (Gervasi i Protasi – Milà –), tots ells amb orígens en l’Antiguitat Tardana pel que fa al seu culte. Per altra banda resulta extremadament interessant la constant aparició del topònim “monasteriolo”, tant per la referència que fa a realitats d’època visigòtica com, sobretot, per concentrar-se en àrees que rodegen el monestir de Montserrat117.

Territori. Les comarques estudiades, en conjunt, esdevenen una zona densament poblada durant l’Antiguitat Tardana on, després d’un interval de més de cent anys en mans musulmanes, un cop el territori passa de nou a mans cristianes, s’hi documenta per primer cop un gran nombre de testimonis escrits que parlen d’esglésies. Però també s’ha d’admetre que aquesta sobtada i abundant aparició d’arquitectura cristiana a la primerenca documentació medieval és força sospitosa, i només s’explica satisfactòriament a partir del supòsit de que existeix un substrat d’arquitectura cristiana antiga important. Aquesta generalitat, amb els corresponents matisos, es podria aplicar a cadascuna de les comarques estudiades. Per acabar d’assentar aquesta hipòtesi, cal incidir en la idea de que durant els segles VI, VII i principis del VIII tota la Península Ibèrica experimenta un espectacular procés de cristianització basat en la implantació física de tota una sèrie de bisbats (es calcula que a la Península Ibèrica hi havia un mínim de 80 seus episcopals abans de l’arribada dels musulmans118; a Catalunya, 9; a les comarques que estudiem, cap, essent Barcino la més propera, sobretot a la zona del Llobregat, i Ausa a la zona del Bages). Cadascun d’aquests bisbats va basar la

com leandre i isidor de Sevilla, i ildefons de Toledo. cf. garCía rodrígUez 1966, pp. 125-133.117 saLes 1999, pp. 37-41.118 càlcul efectuat segons els testimonis prosopogràfics aportats per garCía Moreno 1974.


81

seva influència social i econòmica en la construcció d’una xarxa física d’edificis (preferentment parròquies119) que abastaven o intentaven abastar la major part del territori. La parròquia acomplia una important funció de cohesió territorial, tal com es veu posteriorment i de manera molt clara a la documentació de l’Edat Mitjana. Per tant, aquesta xarxa d’esglésies premedievals constitueix un substrat molt sòlid que permetrà, en els moments de la repoblació, una ràpida implantació (o millor dit, reimplantació) del cristianisme. Això ajudaria en part a explicar també la ràpida articulació del territori en els primers segles medievals, articulació basada en una xarxa parroquial preestablerta amb tota seguretat en època visigoda però augmentada, corregida i matisada posteriorment en funció dels interessos polítics de cada territori120. En el mapa general del present treball (fig. 6) és

119 Pel que fa a les primeres parròquies rurals a hispania, esdevé bàsic l’estudi de ripoLL, veLázqUez 1999, pp. 101-165.120 barbero, vigiL 1978, pp. 53-154.

possible observar com la densitat d’esglésies augmenta a la banda de la Catalunya Vella i, per contra, disminueix a la Catalunya Nova; es podria concloure que allà on els musulmans varen estar més temps assentats costa més de trobar empremtes d’antigues esglésies.

Arquitectura. es pot afirmar que en la major part dels casos ens trobem davant d’un reaprofitament d’estructures arquitectòniques antigues, és a dir, que no es construeixen gairebé mai esglésies tardoantigues ex novo en llocs on abans no hi havia hagut res. El fenomen es percep amb més claredat als territoris de la part oriental de l’Imperi romà perquè la primera expansió musulmana (s. VII-VIII) va afavorir l’abandonament de moltes esglésies o, en tot cas, no en va afavorir la reconstrucció. En canvi, a l’occident cristià les esglésies paleocristianes es van anar reconstruint, sobretot a partir de la etapa romànica, destruint i, en el millor dels casos, emmascarant les etapes anteriors. A aquest procés, s’ha d’afegir la idea

Fig. 6. Mapa de catalunya amb les comarques estudiades. Observant la distri-bució de les esglèsies documentades, hom pot exportar la informació a la resta del mapa i fer-se una idea de la densitat d’esglésies que hi pogué haver en el territori català durant l’Antiguitat Tardana


82

de que moltes de les primeres esglésies es van fer amb fusta, fet que dificultaria encara més la seva identificació arqueològica; un bon exemple del que diem el constitueix el jaciment de Satigny121 (molt a prop de Ginebra, Suïssa), on sobre una vil·la del segle IV (fase A) s’assenta una església de fusta tardoantiga i/o altmedieval (fase B) que es reconstrueix ex novo amb pedra (fase C) i s’amplia i reforma successivament fins arribar als nostres dies (fases D, E, F, etc.). El de Satigny constitueix un model arqueològic, la coneixença del qual ens pot ajudar a interpretar molts dels nostres jaciments on tenim les fases A, C, D, etc., però ens falta la B. No sabem si el problema és la manca d’un mètode arqueològic més acurat o, senzillament, com es ve dient tradicionalment, els processos de conservació de la fusta són diferents als dels països de centre i nord d’Europa, tot i que en aquest cas no seria la fusta el que hauríem de buscar, sinó els negatius que aquesta deixa en l’estratigrafia. Sigui com sigui, no tenim excusa per no contemplar la fase B, encara que sigui a un nivell hipotètic, plantejament que ens ha de dur a uns propòsits metodològics més amplis; i més encara quan a bona part d’Europa aquest model evolutiu, amb la fase B inclosa, és de sobres conegut. Si és necessari, potser caldrà plantejar-se, en determinats moments de l’excavació, aplicar mètodes més propis de la Prehistòria que no pas de l’Arqueologia medieval per tal de poder determinar la presència de les fases més fràgils, fases que, en el cas que ens ocupa, i per anomenar-les d’alguna manera, es podrien definir com “la baula perduda” de les primeres esglésies.

121 bonnet 1997, pp. 38-39. un exemple molt similar, seguint el mateix model de Satigny, el trobem al jaciment també suís de céligny: bUJard 1997, pp. 18-19.

Com estem argumentant, aquestes primeres esglésies, construïdes en el mateix espai que abans ocupaven estructures romanes, evolucionen amb el pas del temps i arriben fins als nostres dies sota les formes més esteses a Catalunya: la preromànica i la romànica. Crida també l’atenció el predomini de casos de vil·les romanes cristianitzades; en aquest sentit, l’actual territori català, com a part de l’antic territori romà, pateix el mateix procés de transformació que experimenta la resta de l’Imperi. Aquest fenomen ja el vàrem analitzar monogràficament al Baix Llobregat122 (una de les zones més cristianitzades o, si més no, amb més evidències de cristianització primitiva de Catalunya durant l’Antiguitat Tardana), i els seu resultats els podríem estendre a la resta de comarques estudiades. Podem concloure, doncs, afirmant que les esglésies rurals medievals emplaçades sobre vil·les o jaciments romans esdevenen uns excel·lents indicadors de la probable presència d’una església tardoantiga. Aquest extrem es recomana tenir-lo en compte alhora d’excavar jaciments arqueològics d’aquestes característiques, sobretot quan detectem també tombes tardoantigues, a les que solem donar l’explicació més simple: “estan reutilitzant un espai abandonat.” Atenció! Aquest espai pot formar part d’un conjunt religiós paleocristià que, per les circumstàncies que siguin, no sabem o no podem detectar a nivell arqueològic.

122 saLes e.p.(b).


83

Bibliografia

AbAdAl r. d’ 1969, Dels visigots als catalans, I. La Hispània visigòtica i la Catalunya Carolíngia, Barcelona.

AiNAud J. 1962, La capilla de Sant Hilari en Abre-ra, a «San Jorge» 47, pp. 40-43.

AlbAredA A.M. 2005, Història de Montserrat, Barcelona.

Arbós E. 2003, Excavacions arqueològiques a l’església de Santa Maria de Veciana (Anoia), a Tribuna d’Arqueologia 1999-2000, Barcelona, pp. 225-235.

bArbero A., Vigil M. 1978, La formación del feu-dalismo en la Península Ibérica, Madrid.

bergAdà M. 1991, Resultats de la intervenció ar-queològica d’urgència a la basílica de Santa Maria (Igualada, Anoia), a «Estrat» 4, pp. 87-106.

bolòs J., PAgès M. 1982, Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, Acta Mediaevalia annex 1, Bar-celona, pp. 59-103.

bosch J.M., Mestres J., Molist N., seNAbre M.r., solíAs J. 1999, Olèrdola. El procés d’urbanit-zació feudal: un possible exemple de continuïtat d’un lloc antic, a Catalunya a l’època carolín-gia. Art i cultura abans del romànic (segles IX-X), Barcelona, pp. 95-99.

boNNet ch. 1997, L’église du prieuré de Satigny, a Autour de l’église. Fouilles archéologiques a Genève 1967-1997, Patrimoine et Architecture 3, Genève, pp. 38-39.

buJArd J. 1997, Les églises de Céligny, a Autour de l’église. Fouilles archéologiques a Genève 1967-1997, Patrimoine et Architecture 3, Genève, pp. 18-19.

cAiXAl A., lóPez A. 1993, Sant Bartomeu, Navar-cles, a Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Època romana i Antiguitat Tarda-na. Campanyes 1982-1989, Barcelona, pp. 39-40.

cAMPMANy J. 2002, Economia, poder i territori a Gavà al voltant de l’any 1000, a Gavà mil anys, Gavà, pp. 32-48.

cAstellà J. 1977, Campanyes d’excavacions arque-ològiques a Els Prats de Rei, Els Prats de Rei.

cerrillo e. 1986, Arqueología de la religión. Re-flexiones sobre el caso hispánico, a «Antigüe-

dad y Cristianismo» 3, pp. 491-500.

clAVeriA M. 2001, Los sarcófagos romanos de Cataluña, Murcia.

CMRO 1992, Sant Pere Sacama. Els primers po-bladors (segles VI a.C. al XIV), Barcelona.

coroMiNes J. 1989-1997, Onomasticon Cataloniae, Barcelona.

cuestA F., rAMAdA F.X. 1983, Ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge, Sant Joan Despí, a Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Ca-talunya, 1. Època romana i Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 91.

dAurA A., sáNchez e. 1993, Puig Cardener, Man-resa, a Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Època romana i Antiguitat Tar-dana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 46.

duVAl N. 1995-1998 (ed.), Les premiers monu-ments chrétiens de la France, I-III, Paris.

eNrich J., sAles J., eNrich J. 2003, Les necròpo-lis tardoantigues i altmedievals a l’Anoia: els rituals d’enterrament i les seves pautes i mo-dels d’interrelació a l’espai rural, a II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalu-nya, Sant Cugat del Vallès, pp. 662-673.

estebAN J.J., estrAdA A., sAlAzAr N., sAles J. 2006, La vil·la de Sant Pere de Gavà (Baix Llo-bregat): de l’Alt Imperi a l’Antiguitat Tardana: catorze anys d’intervencions arqueològiques, a Tribuna d’Arqueologia 2003-2004, Barcelona, pp. 171-187.

IRC I 1984 = FAbre g., MAyer M., rodà i. (eds.), Inscriptions romaines de Catalogne, I. Barcelo-ne (sauf Barcino), Paris.

Fierro X., cAiXAl A. 2002, Les darreres recerques arqueològiques a l’ermita de Santa Maria de Sales, a Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Història de Viladecans II, Viladecans, pp. 124-128.

gAllArdo J.ll. 2002, A l’entorn de la toponímia medieval: Viladecans, Sales i altres noms de lloc, a Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Història de Viladecans II, Viladecans, pp. 35-62.

gAillArd G. 1938, Premiers essais de sculptu-re monumentale en Catalogne aux Xe et XIe siècles, Paris.


84

gArcíA MoreNo l.A. 1974, Prosopografía del rei-no visigodo de Toledo, Salamanca.

gArcíA rodríguez c. 1966, El culto de los santos en la España romana y visigoda, Madrid.

geNdroN s. 2006, La toponymie des voies romai-nes et medievales, Paris.

godoy C. 1995, Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII), Barcelona.

guAsch d., MeNéNdez F.X., soliAs J.M. 1996, Aproximació a l’estudi del poblament d’èpo-ca romana a la vall del Verç (entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat), a «Miscel·lània d’Estudis Santjustencs» VII, pp. 9-63.

JárregA r. 1992, Aproximació a l’estudi de l’Anti-guitat Tardana a les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, a «Olerdulae» XVII, pp. 54-112.

JiMéNez J.A., sAles J. 2004, Termas e iglesias durante la Antigüedad Tardía ¿Reutilización arquitectónica o conflicto religioso? Algunos ejemplos hispanos, a Sacralidad y Arqueología. Thilo Ulbert zum 65 Geburtstag am 20 Juni 2004 gewidmet, «Antigüedad y Cristianismo» 21, Murcia, pp. 185-201.

Julià J.r., klieMANN k. 1992, Excavacions ar-queològiques a la Plaça Vella d’Artés (Bages), a Arqueologia i patrimoni a la Catalunya in-terior. Últimes investigacions, «Miscel·lània d’Estudis Bagencs» 8, Manresa, pp. 37-74.

JuNyeNt e. 1983, L’arquitectura religiosa a Cata-lunya abans del Romànic, Barcelona.

La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés (Raja-dell, Bages) 2002, Manresa.

lóPez A. 1992, Castelldefels. Santa Maria i castell. L’excavació arqueològica, a Catalunya Romà-nica, XX: El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme, Barcelona, pp. 325.

lóPez A. 1992, Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar, a Arqueologia i Patrimoni a la Catalunya interior, Manresa, pp. 11-34.

lóPez A. 1993, Sant Valentí de les Cabanyes, a Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Ca-talunya, 1. Època romana i Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 34.

lóPez A., estANy i., lAcuestA r. 2005, Castell de

Castelldefels. Arqueologia, història, art, Mono-grafies 7, Barcelona.

lóPez A., Fierro X., cAiXAs A., cAstellANo A. 1992, La primera Vilanova. L’establiment ibèric i la vil·la d’Arró, Darró o Adarró de Vi-lanova i la Geltrú. Síntesis dels resultats de les darreres recerques arqueològiques, Barcelona.

MeNéNdez F.X., soliAs J.M. 1989, Els assenta-ments romans de Sant Andreu de la Barca, a I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, pre-actes, I: Comunicacions, Castelldefels, pp. 394-398.

Molist N. 1997, Les necròpolis altmedievals d’Olèrdola, a Miscel.lània Arqueològica (1996-1997), Barcelona, pp. 215-241.

Molist N., de lA PAu c. 1993, Sant Boi de Llobre-gat, a Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Època romana i Antiguitat Tar-dana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 81.

Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media 2006, Aguilar de Campoo.

NAVArro r., MAuri A. 1992, L’església i la ne-cròpolis de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat), a Tribuna d’Arqueologia 1990-1991, Barcelona, pp. 123-128.

NicolAu ll. 1932, Le cadre historique et social, a La Catalogne à l’époque romane, Paris.

PAgès M. 1983, Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Barcelona.

PAgès M. 1992, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona.

PAlet J.M. 1997, Estudi territorial del Pla de Bar-celona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i l’altmedieval (se-gles II-I aC. – X-XI dC.), Barcelona.

PerA J. 1994, Reflexions entorn el “Municipium Sigarrensis”, a La ciutat en el món romà. Actes del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, 2, Tarragona, pp. 323-324.

PierA ll. 1993, Resultats de les prospeccions a di-versos jaciments ibèrics i romans de Catalunya, a «Empúries» 48-50, II, pp. 206-211.

Puig i cAdAFAlch J. 1927-1931, L’església de Cor-nellà, a «Anuari de l’Institut d’Estudis Cata-lans» 8, pp. 136-138.

Puig F., Molist N., MeliáN r. 1989, El carrer de La Pau (Sant Boi de Llobregat). L’Evolució


85

històrica d’un edifici, a I Jornades Arqueològi-ques del Baix Llobregat, pre-actes, I: Comuni-cacions, Castelldefels, pp. 443-457.

réAu L.1957, Iconographie de l’Art Chrétien, Pa-ris (Les pàgines citades d’aquesta monumental obra corresponen a l’edició espanyola de 1997-1998 en tres volums, corresponents a la part Iconografía de los Santos).

riPoll g., Velázquez i. 1999, Origen y desarro-llo de las “parrochiae” en la “Hispania” de la Antigüedad Tardía, a Alle origini della parroc-chia rurale (IV-VIII sec.), Città del Vaticano, pp. 101-165.

roVirA J. 1993, Plaça central de Monistrol d’Ano-ia, Sant Sadurní d’Anoia, a Anuari d’Interven-cions Arqueològiques a Catalunya, 1. Època romana i Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, p. 31.

sAlAzAr N., sAles J. e.p., Una basílica paleocris-tiana a la Rectoria de Sant Pere de Gavà (Baix Llobregat). Notícia preliminar, a II Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat (Sant Boi de Llobregat, octubre de 2003).

sAles J. 1998, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l’Antiguitat Tardana, tesi de lli-cenciatura, Universitat de Barcelona (inèdita).

sAles J. 1999, Monjos i monestirs a la Catalunya premedieval, a Temps de Monestirs. Els mones-tirs catalans entorn l’any mil, Barcelona, pp. 37-41.

sAles J. 2003, Necrópolis cristianas tardoantiguas en el área catalana: estado de la cuestión, a III Encuentro Internacional Hispania en la Anti-güedad Tardía. Santos, obispos y reliquias, Acta Antiqua Complutensia, 3, Alcalá de Henares, pp. 319-333.

sAles J. e.p. (a), Tarraconensis (prouincia), a Nuo-vo Dizionario Patristico e di Antichità Cristia-ne, Genova-Milano.

sAles J. e.p. (b), L’Antiguitat Tardana al Baix Llo-bregat (1989-2003). Balanç de 15 anys de re-cerques arqueològiques i propostes de futur, a

II Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat (Sant Boi de Llobregat, octubre de 2003).

sAles J., eNrich J., eNrich J. 2004, Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’Antiguitat Tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages), a Tribuna d’Arqueologia 2000-2001, Barcelona, pp. 271-293.

Servei d’Arqueologia de la Generalitat 2002, Pa-trimoni arqueològic i territori: les interven-cions arqueològiques al Baix Llobregat, a 2es Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llo-bregat: Més enllà del 2000. Fer viable el patri-moni, Molins de Rei, pp. 227-234.

soliAs J.M. 1983, Excavacions a l’ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans, Baix Llobregat), Barcelona.

soliAs J.M. 1993, El curs inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Evolució històrica i models de poblament, a «Estrat» 6, pp. 79-103.

soliAs J.M. 2003, Rubricatum. Roma al Baix Llo-bregat, Sant Boi de Llobregat.

subirANAs c., cAbAllé g., sAlAzAr N. 2005, Dar-reres intervencions arqueològiques a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), a Tribuna d’Ar-queologia 2002-2003, Barcelona, pp. 203-229.

toVAr A. 1989, Iberische Landeskunde. Segunda parte: las tribus y las ciudades de la antigua Hispania, 3: Tarraconensis, Baden-Baden.

urPí r.M., resiNA J.A. 1991, El castell i terme de Banyeres del Penedès dels seus orígens al segle XIV, Banyeres del Penedès.

VilA J.M. 1993, Excavacions arqueològiques a la plaça de Pius XII (Igualada), a «Estrat» 4, pp. 179-197.

VilellA J., eNrich J., eNrich J. 1991, Prospecció arqueològica a la plaça del Bruc d’Igualada, a «Estrat» 4, pp. 107-110.

VillegAs F. 1983, Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis: una història mil·lenària, Manresa.


Introducció

En aquest escrit es pretén fer un repàs general i un estat de la qüestió del coneixement actual sobre les esglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedieval en el territori de Barcelona, entre els segles V i X, amb una presentació dels estudis en curs i dels darrers jaciments excavats. Aquests exemples arqueològics són els que ens permeten fer un primer anàlisis de conjunt i tenir una visió general de l’evolució de l’església en aquest territori durant aquest període de transició.

Com a punt de partida podem caracteritzar i descriure els diferents models d’esglésies i les seves estructures i elements integrants, en especial les seves necròpolis i la tipologia de les sepultures. L’àmbit d’estudi comprèn, a grans trets, el que correspondria a l’antic territorium de Barcino (antigues diòcesis de Barcino i d’Egara), un territori amb marcades diferencies geogràfiques corresponent a les actuals comarques de la província de Barcelona, integrades en la Depressió prelitoral i emmarcades a grans trets entre la vall del Besós i del Llobregat.

Actualment el coneixement arqueològic de les esglésies rurals de l’Antiguitat tardana a Catalunya, entre el segle V i VIII, és encara força limitat. Disposem de molts pocs jaciments excavats en la seva totalitat, amb intervencions parcials i conjunts dubtosos, alguns dels quals han estat excavats

d’antic i ja són coneguts i publicats, i d’altres resten pendents de revisió i d’estudi. També disposem d’uns pocs casos que han estat objecte d’intervencions més recents, per bé que no tots han estat totalment excavats. Amb tot, comptem tan sols amb quatre casos segurs al territori analitzat, i prop de mitja dotzena d’exemples arqueològics que presenten restes parcials i no del tot definitòries per atribuir-les de forma concloent a temples de l’Antiguitat tardana. Es tracta d’un reduït nombre de jaciments que fins ara no ha permès tenir un coneixement coherent i cohesionat, ni una visió de conjunt de l’església rural de l’Antiguitat tardana ni de la seva evolució posterior durant el període altmedieval al territori de Barcelona.

Per altra banda, i com a exemples d’esglésies d’època altmedieval (segles IX-X) comptem amb nombrosos jaciments arqueològics i un bon nombre d’excavacions completes realitzades els darrers quinze anys, especialment al territori del Vallès. Aquestes ens han aportat valuosa informació per caracteritzar aquest tipus d’esglésies preromàniques i analitzar la seva implantació i proliferació pel territori de la Catalunya Vella. En aquest cas, els exemples arqueològics es complementen amb els textos escrits del segle X i amb l’important nombre d’edificis preromànics conservats en alçat.

Aquestes intervencions arqueològiques d’esglésies en extensió a les comarques de Barcelona han estat motivades, en la seva majoria,

EJOrDi rOig BuXó

Arqueologia i Patrimoni ArrAgO Sl

sglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedievalal territori de Barcelona (segles V al X)

This paper deals with a number of late antique and early medieval rural churches known in the territory of Barcelona. New data from recent excavations enables to propose more precise chronologies both to architectonic and funerary remains, conveying thus a better understanding of the building and frequentation sequences of such churches, as well as their relationship to associated cemeteries.

JOrdi rOig BuXó

88

per projectes de rehabilitació arquitectònica i de consolidació dels edificis, sovint promocionades per ajuntaments i realitzades por empreses privades i equips d’arqueòlegs i d’investigadors autònoms, generalment desvinculades de l’àmbit acadèmic i de programes universitaris. En alguns casos però, formen part de projectes de recerca i línies d’investigació particulars1.

Ara com ara, resulta força complex abordar aquí aquest tema en profunditat, de manera que ens centrarem en donar una visió sintètica i de conjunt del territori analitzat, i en exposar alguns dels conjunts excavats en extensió que esdevenen els referents de les esglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedieval al territori de Barcelona.

Aquest treball, doncs, és la primera presentació i una mostra de l’estudi d’una àrea territorial analitzada amb detall, que presenta un elevat nombre d’intervencions recents en esglésies. Pensem doncs, que és un territori força conegut a nivell arqueològic, i que ofereix dades suficients per tenir un coneixement fidedigne de l’església rural, constituint així un model extrapolable a d’altres territoris i demarcacions diocesanes de Catalunya.

Les esglésies rurals de l’Antiguitat tardana (segles V-VIII)

Durant el baix Imperi, entre el segles IV i V, sabem que el poblament rural s’estructura, a grans trets, en base al model de vil·les residencials i productives (domus), que es distribueixen per pràcticament tot el territori dins de demarcacions rurals (fundi), probablement de tipus unifamiliar i en mans d’un dominus o possessor. Aquestes unitats d’explotació agrícola es caracteritzen per una arquitectura planificada amb unes estructures construïdes regulars i ortogonals amb pedra i

1 En aquest sentit, estem desenvolupant una tesi doctoral que pretén estudiar els assentaments rurals, poblats i esglésies de l’Antiguitat tardana i l’època altmedieval en el territori de Barcelona. la finalitat d’aquest estudi, entre d’altres, és la de caracteritzar en primer lloc, el registre ceràmic dels assentaments, i en segon lloc, descriure i establir els diferents tipus i categories d’assentaments i analitzar llur evolució i transformació al llarg d’aquest període de transició, i en definitiva, establir les pautes i l’organització del poblament en aquest territori. roig J., Assentaments i produccions ceràmiques de l’Antiguitat tardana i l’època altmedieval en les comarques centrals i litorals de catalunya (segles v al X), Tesi Doctoral dirigida per ramon Martí, Departament de ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la universitat Autònoma de Barcelona.

morter; per disposar d’una part residencial (pars urbana), sovint amb presencia de banys (balnea) i més rarament amb presencia de mosaics; i per comptar amb una part productiva (pars rustica) amb presencia d’àrees de magatzem, premses, forns de ceràmica i edificis de treball agrícola. Així mateix, disposen de sectors funeraris a voltes amb mausoleus familiars, especialment durant el segle IV. Aquestes finques rurals estableixen els seus vincles i relacions econòmiques i comercials, amb les ciutats i els centres episcopals vigents durant els segles IV i V.

És doncs en aquest marc, que documentem la presència, més aviat escassa i puntual, de petites esglésies rurals amb necròpolis, que en línies generals fan la seva aparició cap al segle V (fig. 1). Aquestes es troben distribuïdes de forma desigual pel territori i per les diòcesis, i en la majoria dels casos podrien estar relacionades amb una vil·la rural baiximperial i vinculades a un propietari i a la seva família. No obstant, encara resta per valorar l’entitat real i el paper que juguen aquestes esglésies de tipus funerari en les zones rurals de Catalunya, i quina seria la seva relació amb el poblament existent, així com també la seva vinculació amb els bisbats.

Per altra banda, i pel que fa al poblament de l’Antiguitat tardana i l’època visigòtica, entre els segles VI i VIII, sabem, a partir dels darrers

Fig. 1. situació de les esglésies rurals funeràries de l’Antiguitat tardana al territori de Barcelona (segles v al viii) (autor: Jordi roig 2008)

esglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedieval al territori de Barcelona (segles v al X)

89

estudis de conjunt, que a grans trets s’estructura en base al model d’assentaments i de poblats agrícoles que proliferen un cop les vil·les baiximperials han quedat abandonades. Aquests assentaments estan caracteritzats per unes estructures d’habitació i de producció fetes majoritàriament amb materials peribles, amb presència de cabanes i retalls semisubterranis, forats de pal perimetrals, llars de foc i sitges d’emmagatzematge, així com àrees productives amb forns de pa i premses de vi amb

dipòsits i cellers. Aquests tipus d’assentaments rurals i de poblats pagesos mai disposen d’església pròpia o d’edifici cultual de funció funerària. Per contra, si que disposen de necròpolis concentrades més o menys extenses emplaçades a les proximitats dels espais d’habitació i de producció2.

Al territorium de Barcino, dins les poc definides demarcacions territorials de les antigues diòcesis

2 roig 2009.

Fig. 2. Taula comparativa de les plantes d’algunes esglésies rurals de l‘Antiguitat tardana (segles v-viii) i d’algunes esglésies d’època altmedieval: preromàniques (s. iX-X) i romàniques (s. Xi-Xii) al territori de Barcelona (autor: Jordi roig 2008)

JOrdi rOig BuXó

90

de l’Antiguitat tardana de Barcino i d’Egara, tan sols comptem amb quatre exemples arqueològics segurs d’esglésies paleocristianes o d’esglésies rurals de tipus funerari de què se’n conegui la seva planta completa. Aquests són l’església de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià, Santa Margarida de Martorell, Sant Menna de Sentmenat i Santa Maria d’Artés (fig. 2).

Per altra banda, comptem amb aproximadament prop d’una desena de possibles casos amb evidències arqueològiques parcials no del tot determinants ni concloents, que resten pendents de revisió i d’excavació en llur totalitat. Aquests presenten elements arqueològics puntuals, com ara restes de murs i paviments d’opus signinum, amb presència de tombes de l’Antiguitat tardana associades en alguns casos, així com elements litúrgics i estructures singulars, com per exemple ares d’altar paleocristianes. Alguns d’aquests conjunts més significatius són Sant Nicolau d’Arraona, Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, Sant Pau de Riusec, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Llorenç de Fontcalçada, Santa Maria del Camí, Puig Cardener de Manresa i Cornellà de Llobregat.

Existeix doncs un dèficit d’intervencions i de coneixement arqueològic profund a Catalunya sobre l’església rural de l’Antiguitat tardana. No hi ha excavacions intensives ni en extensió d’esglésies i de necròpolis, motiu per el qual en tenim molt poques conegudes en llur totalitat. En aquest sentit, encara està per fer una recopilació i un corpus exhaustiu i rigorós de les esglésies paleocristianes en el territori català, així com una verificació i revisió en profunditat de moltes d’elles, i en especial fixar les cronologies del seu moment de construcció i d’abandonament real o bé de la confirmació de la seva continuïtat en època altmedieval3.

L’arqueologia no ha constatat per ara, l’existència d’esglésies rurals abans de la primera meitat del segle V al territori de Barcino, essent els casos de Sant Menna i de Sant Cugat del Vallès els dos únics exponents i exemples arqueològics dels primers edificis funeraris paleocristians de la diòcesis d’Egara, creada pel bisbe barceloní Nundinari a mitjans del segle V.

3 En aquest sentit, dins l’obra de conjunt del romà al romànic es troben recollits tots els exemples d’esglésies de l’Antiguitat tardana coneguts a catalunya i estudiats en major o menor profunditat (paLoL, pLadevaLL 1999; paLoL 1999, pp. 166-172).

En línies generals, i encara de forma no massa clara, observem com algunes d’aquestes esglésies podrien estar en relació amb un assentament precedent tipus vil·la romana del baix Imperi, que molt probablement les hauria generat. Tenim els casos encara no del tot clars de Santa Margarida de Martorell, Sant Cugat del Vallès i Sant Nicolau d’Arraona, que si més no, presenten restes inconnexes i parcials d’època romana a les immediacions. Tanmateix, no s’observa en cap cas una superposició directa d’estructures ni una reestructuració d’àmbits d’època romana per alçar aquestes esglésies.

Així mateix, tenim altres exemples d’esglésies que trobem aïllades sense presència de restes romanes baix imperials al seu entorn, com és el cas de Sant Menna i de Santa Maria d’Artés. Amb tot, també podria tractar-se de capelles funeràries construïdes dins els terrenys i les propietats d’una finca d’un possessor aristòcrata, i estar lleugerament allunyades del sector residencial de la vil·la. En aquest sentit, les fonts conciliars visigòtiques ens confirmen que aquesta era una pràctica habitual durant l’Antiguitat tardana a tota Hispània, amb abundants disposicions tendents a regular la construcció, la gestió i l’administració dels béns de les capelles erigides per propietaris laics en les seves residències i propietats.

Per altra banda, no està massa clar encara, si aquests edificis de l’Antiguitat tardana queden abandonats o continuen en funcionament durant el període de domini islàmic i els primers temps de l’ocupació carolíngia, entre el primer quart del segle VIII i el primer quart del segle IX. L’escàs nombre d’esglésies paleocristianes, juntament amb les precàries evidencies arqueològiques no permeten encara pronunciar-se al respecte. Ara com ara, tan sols el cas de l’església de Sant Menna, excavat en extensió, permet observar com l’edifici paleocristià segueix dempeus i en ús durant els segles VIII, IX i X, amb la mateixa planta i estructura arquitectònica, i amb la continuïtat de la necròpolis al seu voltant, fins a la construcció d’una nova església romànica, al segle XI, damunt la precedent.

Pel que fa al cas de Sant Cugat del Vallès, sembla que l’església no va perdurar més enllà del segle VIII. Per ara, les excavacions arqueològiques no han documentat la presència de tombes antropomorfes ni d’indicis de continuïtat de l’edifici funerari de l’Antiguitat tardana durant l’època preromànica.


91

tipologia de les plantes i unes pautes constructives comunes, com per exemple l’ús dels paviments d’opus signinum i l’ús de material constructiu de factura romana a les cobertes i a les estructures funeràries (tegulae, imbrices i cairó). En línies generals, es tracta d’uns edificis fets amb murs de pedra i morter d’uns 60-70 cm de gruixària, que presenten unes dimensions més aviat reduïdes. Tenim el cas de Santa Margarida de Martorell, amb un edifici de nau rectangular amb capçalera tripartida de 15’50 metres per 9’50 metres; l’església de Sant Cugat del Vallès, que presenta una nau rectangular amb capçalera poligonal exterior i circular interior amb unes dimensions totals de 21 per 9’30 metres; l’església de Sant Menna, que ofereix un edifici de nau rectangular amb capçalera ressaltada de planta rectangular de 15 x 6 metres; i finalment tenim el temple de Santa Maria d’Artés que presenta una estructura incompleta de nau única de planta rectangular amb absis de ferradura amb unes dimensions aproximades d’uns 8 x 5 metres.

La funció funerària d’aquestes esglésies és del tot evident, ja sigui com a lloc d’enterrament i panteó

Tot i que no queda massa clar, hem de suposar que l’església queda abandonada com a tal, i no es tornen a tenir notícies d’ocupació a l’indret fins al darrer quart del segle IX amb la instal·lació d’un monestir.

Menys clar resulta encara el cas de Santa Margarida de Martorell, on es desconeix completament què és el que passa amb l’església entre els segles VIII, IX, X i XI, fins a la construcció d’una nova església romànica de finals del segle XII damunt l’edifici de l’Antiguitat tardana. Les restes atribuïbles a aquest ampli període sembla que encara no han estat del tot localitzades ni interpretades. En aquest sentit, a l’interior de la nau es documenta la presència de quatre potents pilars, juntament amb diversos murs i estructures construïdes, que apunten a una profunda transformació i reestructuració de l’església, i tal vegada un nou ús de l’edifici durant el període islàmic i carolingi.

Respecte a l’arquitectura i a les tipologies constructives d’aquestes esglésies rurals, així com a les pròpies característiques físiques dels edificis, poca cosa podem dir a partir dels escassos exemples coneguts. Sí que s’observa una certa diversitat en la

Fig. 3. Tipologia de les tombes de l’Antiguitat tardana (segles v al viii) (autor: Jordi roig, a partir de roIg 1999)

JOrdi rOig BuXó

92

familiar del seu propietari, o bé com a cementiri d’un grup o comunitat. Les sepultures s’acostumen a situar tant a l’interior de l’edifici com a l’exterior, configurant àrees de cementiri a redós de l’església. En aquest sentit, observem que aquestes necròpolis associades no són massa extenses, i més aviat presenten un reduït nombre de sepultures en relació a l’amplitud del seu període de funcionament. Els casos coneguts de forma més completa són força il·lustratius al respecte, com ara Sant Menna (fig. 4), que ofereix un total de cincuanta-vuit tombes per un període de quasi quatre-cents anys de funcionament del seu cementiri. Així mateix, Santa Maria d’Artés presenta una vintena de tombes localitzades entre els segles V-VI i VIII. Altres exemples són més imprecisos en quan al nombre exacte de tombes conegudes, com ara a Santa Margarida de Martorell, amb aproximadament una vintena de sepultures de l’Antiguitat tardana, i Sant Cugat del Vallès, amb prop de la quarantena de tombes, per bé que amb alguns dubtes d’atribució cronològica d’algunes sepultures.

Les tombes associades a les esglésies rurals presenten unes estructures funeràries i unes tipologies força estandarditzades, que ja han estat caracteritzades en algun dels exemples estudiats i publicats monogràficament, com ara Sant Menna, i descrites de forma més general i a un nivell territorial més ampli, en altres obres de conjunt, amb unes primeres propostes tipològiques4. En línies generals, es defineixen set tipus bàsics de sepultures que es repeteixen en totes les necròpolis eclesiàstiques conegudes, presentant una evolució formal i cronològica semblant al llarg dels segles V al VIII5 (fig. 3).

En primer lloc tenim les tombes en caixa de tegulae a doble vessant fetes en una fossa de planta rectangular (Tipus I). Aquest tipus presenta una cronologia centrada en els segles V i VI, essent absent durant els segles VII i VIII.

En segon lloc tenim les tombes en caixa de rajols i fragments de tegulae fent muret, construïdes a

4 roig, CoLL, MoLina 1995; roig 1999, pp. 283-288.5 Així mateix, per tal d’enquadrar millor aquests tipus de sepultures i confirmar aquestes cronologies i propostes tipològiques evolutives, és del tot necessari realitzar i disposar de datacions de c

14 del material ossi d’aquestes sepultures. Per altra banda, per tal de datar amb major precisió aquests edificis funeraris també caldria realitzar datacions dels morters de les esglésies.

l’interior d’una fossa de planta rectangular (Tipus II). Aquest tipus no és massa abundant i es pot situar entre els segles V i VI.

En tercer lloc tenim les tombes en caixa d’obra o de maçoneria fetes en una fossa de planta rectangular amb les parets revestides per un muret de pedres i morter de calç, a vegades lliscat amb signinum o calç (Tipus III). La coberta pot ser de lloses i/o tegulae disposades planes. Alguns casos presenten taüt o planxa de fusta tipus baiard al seu interior. Aquest tipus presenta una cronologia centrada en els segles V i VI, essent absent durant el segle VII i VIII, quedant substituïda, tal vegada, pel Tipus VII.

En quart lloc tenim les tombes en caixa de lloses a doble vessant fetes en una fossa rectangular (Tipus IV). Aquestes reprodueixen el model del Tipus I fet amb tegulae. Comptem amb molts pocs casos coneguts d’aquest tipus, tant sols un exemple a Sant Menna i un a Santa Margarida de Martorell, amb una datació centrada en els segles VII i VIII.

En cinquè lloc tenim les tombes en fossa simple de planta rectangular o ovalada allargassada en forma de banyera amb coberta horitzontal de lloses recolzades en el reclau de la fossa (Tipus V). La seva cronologia abraça dels segles VI al VIII.

En sisè lloc documentem les tombes en caixa de lloses de planta i secció rectangular amb la solera i la coberta plana també de lloses, fetes a dins d’una fossa rectangular (Tipus VI). És habitual durant els segles VII i VIII.

El setè i darrer tipus correspon a les tombes en caixa de còdols i pedres col·locades en sec fent muret a l’interior d’una fossa de planta rectangular (Tipus VII). La coberta és de lloses, llates de fusta i/o tegulae reutilitzades, disposades planes al damunt del muret de còdols. Alguns casos, presenten un ressalt antropomorf fet mitjançant còdols o lloses que aguanten el cap de l’inhumat. Aquest tipus de tomba és el característic dels segles VII i VIII.

Amb tot, a partir de la tipologia de les construccions funeràries no s’aprecia cap diferència d’estratificació social ni de tracte diferencial dels individus enterrats en aquestes necròpolis associades a esglésies. Així mateix, ni el gest funerari ni els aixovars, que generalment són inexistents, tampoc ens permeten identificar personatges de diferent nivell o rang social dins el grup enterrat.


93

orientat a llevant, amb una petita cambra lateral al costat nord de planta quadrangular de 2’25 x 2’25 metres. Aquest cambra es comunicaria amb l’església mitjançant una porta oberta al mur sud, conservada encara dins el parament de l’església romànica. Amb tot, aquest mur no resol, satisfactòriament, quina seria la solució estructural dels punts d’unió entre l’aula i la nau de l’església.

Aquesta església inicial fou identificada a partir de les rases de fonamentació i les restes de bases de murs conservades, i delimitada en tot el seu perímetre per la disposició d’un seguit de sitges i enterraments situats a dins i a fora de l’edifici a tocar dels murs. El paviment, no conservat in situ, seria d’opus signinum, del qual se’n recuperaren gran quantitat de panots dins les rases i les sitges posteriors altmedievals.

Des del moment en què s’aixeca la primera església, ja es documenta la presència d’un espai cementirial ben definit a redós de l’edifici i al seu interior, el qual fou augmentant i estenent-se al llarg dels segles VI, VII i VIII. D’aquesta manera, es varen distingir dues fases de la necròpolis en les que s’observen diferències en la tipologia de les sepultures, en la distribució espacial dels enterraments, la seqüència estratigràfica i el material arqueològic associat. Les tombes de la fase IA, sepultures de tradició baix imperial coetànies al primer edifici religiós, es datarien entre el segle V i VI. Les de la fase IB, associades també al mateix edifici, es datarien entre la darreria del segle VI i el segles VII-VIII, aproximadament, i afectarien, en molts casos, les de l’anterior fase.

Els enterraments de la Fase IA (segles V-VI) es varen localitzar tant a l’interior com a l’exterior de l’església, amb un nombre total de 23 tombes (33 individus), dels quals 14 eren tombes d’adults (15 individus) i 9 eren tombes infantils (18 individus). Destaca l’escàs nombre d’enterraments corresponents a la primera fase, entre els segles V-VI, fet que ens duu a pensar en l’existència d’una comunitat més aviat reduïda, que utilitza el cementiri per a les seves inhumacions i que tal vegada podria estar restringit a un mateix grup familiar, potser identificable amb el propietari d’una vil·la baix imperial propera, que inclou l’església dins el seu territori.

A l’interior de l’edifici, als peus de la nau, es localitzà un conjunt de 12 sepultures datables entre els segles V i VIII. Per una banda tenim 3 tombes

Finalment, i com a recapitulació, podem observar que la presència d’esglésies rurals de tipus funerari de l’Antiguitat tardana en el territori de Barcelona és doncs molt escassa i puntual. Aquest reduït nombre de temples reflecteix l’escassa difusió territorial del cristianisme a les àrees rurals entre els segles V i VIII.

Així doncs, en aquest escrit veurem els quatre exemples arqueològics coneguts que ens il·lustren el model d’església de l’Antiguitat tardana en aquest territori.

Els exemples arqueològics

sant menna (sentmenat, vallès occ.) (fig. 4)

La intervenció de la quasi totalitat del recinte de l’església vella i antiga parròquia de Sant Menna ha permès documentar l’evolució d’un edifici religiós i els seus annexos, des de l’Antiguitat tardana fins a l’època contemporània, esdevenint així el primer conjunt religiós excavat en extensió i en la seva pràctica totalitat al Vallès6. La dilatada seqüència cronològica i la complexitat estratigràfica del jaciment van permetre establir una periodització del conjunt en sis fases, de les que ara ens interessen les dues primeres, corresponents a l’Antiguitat tardana i a l’època altmedieval.

La Fase I correspon al període comprès entre els segles V i VIII aproximadament, en què s’edifica la primera església amb la seva necròpolis annexa, subdividida en la fase IA (s. V-VI) i la fase IB (s. VII-VIII), a partir de la tipologia dels enterraments i de les relacions estratigràfiques. Aquesta església fundacional fou bastida ex novo cap a mitjan-finals del segle V a la part alta d’una suau elevació generada per un meandre de la riera de Sentmenat, sense cap precedent anterior del baix Imperi, almenys en el mateix espai físic de l’edificació ni al seu entorn immediat.

L’edifici està constituït per una única nau rectangular d’uns 12 x 6 metres, i un absis diferenciat, també rectangular de 3 x 3’25 metres,

6 Es va publicar una primera monografia del jaciment l’any 1995, així com diversos articles puntuals, i ha estat objecte de dues tesines l’any 1998, així com d’estudis especialitzats, destacant l’estudi antropològic. Amb posterioritat, entre 1998-99, 2002 i 2008, s’han realitzat noves intervencions al jaciment que han completat el coneixement del conjunt (roig, CoLL, MoLina 1995; roig 1998; CoLL 1998; Id. 2005).

JOrdi rOig BuXó

94

corresponents a 3 individus adults (una de tegulae, una de maçoneria i una de fossa simple) i per altra banda, 9 fosses corresponents a 17 individus infantils menors de cinc anys. Algunes d’aquestes tombes infantils presentaven reinhumacions. És destacable el fet de localitzar una petita necròpolis d’individus infantils, agrupats als peus de l’església, amb una clara intencionalitat religiosa de protegir els nounats i els individus no batejats dins l’edifici cristià. L’existència d’una necròpolis a l’interior de l’edifici és un fet usual a les esglésies d’època paleocristiana i visigòtica, amb casos propers com són els de Santa Maria d’Artés i Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa als enterraments de l’exterior, aquests voltaven completament l’edifici per dues bandes, la nord i la sud, amb tombes paral·leles que s’alineaven longitudinalment amb els murs, seguint una orientació est-oest. Es detectaren un total de 10 sepultures i un singular enterrament en sitja.

Les estructures funeràries d’aquesta primera fase presentaven una tipologia força estandarditzada, identificant-se un total de quatre tipus de sepultures. En primer lloc tenim les tombes de tegulae a doble vessant (Tipus I), les més predominants, amb vuit exemplars. Les tombes en caixa quadrada de rajols i tegulae (Tipus II) amb dos casos. Les

Fig. 4. plantes evolutives de l’església de sant Menna de sentmenat, des del segle v al Xii-Xiii (autors: Joan M. coll, Jordi roig, a partir de roIg, coll, molIna 1995 i coll 2005)


95

tombes en caixa quadrada feta d’obra i maçoneria (Tipus III) amb dos casos, i les fosses simples amb coberta plana de lloses o tegulae (Tipus V), associada especialment als individus infantils, amb nou tombes, i un cas de tomba d’adult. Per altra banda, també va ser possible localitzar un singular enterrament en sitja.

Atribuïbles a la Fase IB de la necròpolis (segles VII-VIII), es localitzaren 35 enterraments, situats tots a l’exterior de l’església, per bé que la tomba en fossa simple i coberta plana de lloses localitzada a l’interior de la nau, podria correspondre a aquest moment. Aquesta segona fase està definida per un augment en la densitat dels enterraments amb agrupacions de tombes amb enterraments infantils associats, fet que no succeïa en l’anterior fase.

Les sepultures poden agrupar-se en quatre tipus bàsics. Així tenim una tomba en caixa de lloses a doble vessant (Tipus IV), quatre tombes en caixa de lloses de planta i secció rectangular (Tipus VI), tombes en caixa de còdols i pedres fent muret (Tipus VII) amb dotze casos, tres dels quals presentaven un ressalt antropomorf a la capçalera fet mitjançant còdols i llosetes emmarcant el crani. Finalment tenim les fosses simples de planta rectangular i/o oval amb coberta plana de lloses (Tipus V), esdevenint el tipus majoritari amb divuit exemples, un dels quals presentava un ressalt antropomorf a la capçalera fet amb tres fragments de tegulae emmarcant el crani.

Per altra banda, i corresponent a l’Antiguitat tardana, es localitzà un total de cinc sitges de perfil ovoïdal i fons aplanat. Dues d’elles estaven situades a l’exterior de l’església, a la banda de migdia de l’absis, i van ser tapades entre mitjan-finals del segle VI. Les altres tres estaven situades a l’interior de l’església i es van poder datar entre els segles VII i VIII. Sembla ser doncs, que l’edifici és utilitzat com a magatzem de cereals cap a les darreries de l’Antiguitat tardana, esdevenint un clar precedent del sitjar eclesiàstic posterior d’època preromànica.

La preservació d’estructures, així com l’absència de reformes identificades a l’edifici, confirma la conservació de la primera església durant el període altmedieval, fins a mitjan segle XI, en què es construeix una nova església de tipus romànic damunt l’anterior, desmuntant-la quasi per complet.

La Fase II, doncs, correspon al període que oscil·la entre el segle IX i mitjan segle XI, durant

la qual es va mantenir l’edifici de la fase anterior, de manera que l’església d’època preromànica presenta la mateixa planta que l’edifici paleocristià, amb la única modificació d’un campanar de torre construït al damunt de l’aula lateral precedent, aprofitant-la com a fonamentació. En aquest moment, es documenta l’aparició d’un sitjar a l’interior de l’església i una necròpolis de tombes antropomorfes.

Així doncs, a partir del segles IX-X, s’observa un notable canvi en la distribució i l’estructuració de la necròpolis, així com en la tipologia de les estructures funeràries i el ritual de la inhumació. El cementiri creix en extensió, desplaçant-se lleugerament del seu emplaçament original, i apareix ara localitzat a la zona de tramuntana de l’església, amb presència exclusiva de tombes en fossa antropomorfa, amb una trentena de casos coneguts. D’aquesta manera, s’evidencia la preocupació d’evitar la zona de cementiri precedent i la d’afectar els enterraments anteriors. Creiem doncs, que existiria algun tipus de senyalització externa de les tombes i un cert record del seu l’emplaçament.

Així mateix, durant el període altmedieval les sitges de l’interior de l’església es multipliquen, amb un total de nou sitges que es van succeint al llarg dels segles IX-X i XI. Aquestes augmenten sensiblement de mides i de volum respecte a les anteriors de l’Antiguitat tardana, confirmant així una considerable capacitat d’emmagatzematge de cereal fruit dels excedents que genera l’alou de l’església, i a partir de la segona meitat del segle XI el delme eclesiàstic. Gran part d’aquest sitjar interior va ser anul·lat al construir una nova església romànica damunt el perímetre de l’anterior cap a mitjan s. XI. Aquest nou edifici va comportar el desmuntatge pràcticament total de l’església precedent, a excepció de la base del campanar de torre preromànic.

La Fase III es correspon al període que va des de mitjan segle XI al segle XIII, i durant aquesta es construí l’església romànica d’absis semicircular i absidiola lateral damunt el mateix perímetre que l’anterior, i s’aixecà un nou campanar de torre sobre el ja existent, que s’ha conservat fins a l’actualitat.

JOrdi rOig BuXó

96

santa margarida de martorell (martorell, Baix lloBregat)

L’actual església és un edifici d’estil romànic tardà del segle XII, d’una sola nau i absis rectangular. En aquest conjunt s’hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques, encara en curs, els resultats de les quals han estat publicats en gran part, sense que s’hagi finalitzat però l’excavació de la totalitat del jaciment7.

L’església de l’Antiguitat tardana sembla que té un primer moment amb la capçalera tripartida però amb absis central de ferradura i amb una sola nau, de manera que les capelles funeràries laterals sobresurten de l’amplada de la nau, i probablement disposaria d’un contracor. Aquest primer edifici s’ha datat cap a inicis del segle VI. En un segon moment, sembla que desapareix la capçalera tripartida i només hi ha un absis com a santuari. L’església fa 15’50 metres per 9’50 metres, i té una aula o nau lateral de funció funerària al costat meridional, de la mateixa llargada que la nau, 15’50 metres per 3’75 metres d’amplada. El primer paviment consisteix en un enllosat amb capa de preparació de morter de calç, parcialment localitzat, i un segon paviment és fet d’opus signinum.

El temple té caràcter funerari, amb enterraments tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici, especialment a dins l’aula lateral. En conjunt, s’han documentat prop d’una vintena de tombes de l’Antiguitat tardana. D’aquestes tenim tres sepultures a l’interior de la nau, amb un adult en caixa de tegulae a la cambra nord de la capçalera tripartida, i dos infantils en caixa de tegulae al mig de la nau. Per altra banda, tenim set sepultures a l’interior de l’aula funerària lateral, amb sis tombes en tegulae i una en caixa d’obra. Finalment, es coneixen vuit tombes a l’exterior de l’edifici de l’església amb algunes tombes de tegulae i una de lloses de secció triangular.

Per altra banda, i pel que fa als precedents, no està massa clara la presència d’una vil·la romana baix imperial a l’indret on s’alça l’església paleocristiana. Les evidències arqueològiques són força escadusseres i es redueixen tant sols a alguns fragments ceràmics i a una moneda de

7 navarro, MaUri 1993, pp. 341-344; navarro, MaUri, farreny 1999, pp. 186-188.

Constantí. Així mateix, i pel que fa a la continuïtat de l’església durant el període islàmic i carolingi, es desconeix totalment que passa amb l’edifici de l’Antiguitat tardana, fins que s’hi superposa un edifici romànic de finals del segle XII. Les restes atribuïbles a aquest ampli període, entre el segle VIII, IX, X i XI, sembla que encara no han estat del tot localitzades, i les conegudes encara no han estat del tot interpretades pels seus excavadors. En aquest sentit, i a les parts excavades, sembla que es localitzen algunes poques tombes en fossa antropomorfa, sense arribar a formar una necròpolis organitzada. Per altra banda, es constata la presència a l’interior de la nau de l’església de quatre potents pilars alineats al llarg de l’eix longitudinal de l’església, que esdevenen totalment rars i atípics en aquests tipus de construccions i pels quals encara no es té cap explicació. Així mateix, també s’identifiquen diversos murs i estructures construïdes als peus de la nau, banquetes de tàpia i pedres, regruiximents dels pilars, algunes sitges i fins i tot un forn metal·lúrgic. Al nostre entendre, tots aquest elements construïts a l’interior de l’església paleocristiana constitueixen indicis clars d’una profunda transformació i de canvis estructurals de l’edifici, que tal vegada caldria atribuir a un nou ús de l’església durant el període islàmic i carolingi.

sant cUgat del vallès o d’octavià (sant cUgat del vallès, vallès occ.)

Es tracta d’un temple funerari de l’Antiguitat tardana localitzat ja d’antic al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, que ha estat objecte de diferents excavacions arqueològiques al llarg del temps, algunes de les quals han estat publicades8. Aquestes intervencions, especialment les dels darrers quinze anys, han estat realitzades per fases i sense cap planificació ni projecte d’actuació ni d’investigació coherent del conjunt arqueològic, sovint de forma precipitada i amb caràcter d’urgència, i de forma parcial en molts casos, que no han permès documentar correctament les restes ni tampoc han permès completar el coneixement arqueològic de la totalitat del conjunt. Caldria,

8 barraL i aLtet 1974, pp. 891-926; artigUes, bLasCo, riU-barrera, sardà 1997, pp. 15-76; riU 1999, pp. 184-186; viLLares 2007, pp. 143-156.


97

doncs, un revisió i una nova lectura en profunditat de totes les intervencions fetes en el jaciment, especialment arrel de les darreres i confuses excavacions dels anys 2000-2001.

A hores d’ara, sabem que l’edifici presenta dos moments constructius diferenciats, una fase inicial que s’ha datat cap a mitjan segle V, amb una aula de planta rectangular de 17’50 x 6 metres i una petita cambra sepulcral lateral de planta quadrada de 3’4 x 3’2 metres adossada a l’angle nord-est de l’aula, amb dues tombes d’obra o maçoneria a l’interior. Aquesta aula presenta al seu interior diferents enterraments de tègules amb cobertes de laudes d’opus signinum, i es té coneixement de l’existència de les restes d’un mosaic sepulcral del segle V. En una segona fase es va construir un absis cilíndric per l’interior que es tanca en forma de ferradura i que per l’exterior és poligonal, recolzat en el mur de tancament est de l’aula, d’uns 3’70 metres de llargada per 6 metres d’amplada. Aquesta estructura s’ha datat vers el segle VI a nivell tipològic.

Sense voler ser exhaustius, i considerant la imprecisió de les dades proporcionades per les diferents intervencions arqueològiques, tant les antigues com les més recents, podem esmentar l’existència aproximada d’una quarantena de sepultures localitzades tant a l’interior com al voltant de l’edifici, en alguns casos sembla que inserides en cambres funeràries probablement relacionades amb el temple. Per una banda, tenim les dues tombes de maçoneria de l’interior de la cambra funerària lateral, i sembla que unes vuit tombes probables a l’interior i als peus de l’aula, la majoria en caixa de tegulae amb coberta de lauda d’opus signinum, així com una cista de lloses i una tomba de murets de maçoneria. Per altra banda, i rodejant l’edifici pel seu costat de ponent es documenta un major nombre de sepultures d’aquest període, les quals estarien emplaçades en estances construïdes, i que juntament amb l’edifici central de l’església configurarien un complex funerari molt més gran. Malauradament, la construcció del monestir altmedieval ens ha desfigurat i fracturat totalment aquest conjunt de l’Antiguitat tardana, i ara com ara, se’ns fa difícil establir la interrelació de les diferents estructures i restituir la planta completa de les seves construccions.

Així mateix, també existeixen certs dubtes a l’entorn de les fases inicials del jaciment arqueo-

lògic i sobre l’origen de l’aula paleocristiana. En primer lloc, es constata l’existència d’una fortificació de planta quadrada d’uns 40 x 40 metres amb torres cilíndriques als angles i a la meitat dels trams llargs, que els darrers estudis han datat de forma poc clara al baix Imperi, a partir de la segona meitat del segle IV. En aquest sentit, tampoc queda massa clara la presència d’una vil·la romana baiximperial a l’indret, com sovint s’ha volgut veure. Les evidències arqueològiques són molt escasses i força dubtoses, i tant sols es redueixen a alguns fragments ceràmics romans descontextualitzats en nivells medievals, i a dos lacus mal datats, així com algunes estructures de producció de l’Antiguitat tardana localitzades a les immediacions.

Per altra banda, i pel que fa a la continuïtat de l’edifici durant el període islàmic i carolingi, el registre arqueològic no ha aportat massa informació al respecte. Fins i tot, sembla que no es documenten tombes antropomorfes d’època preromànica, ni tombes en fossa simple d’època altmedieval associades a aquesta església. Així doncs, a partir de les escasses i imprecises dades arqueològiques es podria plantejar la possibilitat que aquesta església de l’Antiguitat tardana hagués quedat abandonada entrat el segle VIII. En aquest sentit doncs, i en base al registre arqueològic, no es constata cap evidència d’ocupació a l’indret fins ben entrat el segle X. Per altra banda, tenim constància documental de la instal·lació d’un monestir en aquest mateix emplaçament al darrer quart del segle IX, per bé que no damunt les restes de l’església de l’Antiguitat tardana. La referència més antiga d’aquest cenobi d’Octavià és de l’any 875-877, tanmateix, no hi ha testimonis arqueològics d’aquest primitiu monestir.

santa maria d’artés (artés, Bages)

Santa Maria d’Artés és una antiga església parroquial de la vall del Llobregat que està situada dalt de tot d’un turó a on hi ha el poble antic d’Artés. Aquesta església està parcialment enderrocada i tant sols es conserva l’absis romànic i el campanar que va ser afegit l’any 1684 a la banda de tramuntana. Les restes de l’església de l’Antiguitat tardana es troben situades sota el paviment de l’església parroquial desapareguda, i van ser objecte d’una excavació parcial, que tanmateix no

JOrdi rOig BuXó

98

va permetre completar el coneixement del conjunt ni interpretar-lo en la seva totalitat. Les restes d’aquesta església van aparèixer molt afectades, presentant serioses dificultats interpretatives i de relació de les estructures integrants de l’edifici. Els resultats d’aquesta intervenció han estat publicats, per bé que no es disposa d’una planta coherent i entenedora de les restes arqueològiques, de les que caldria una nova lectura i atribució cronològica, així com una nova elaboració planimètrica del conjunt9.

Aquest temple de tipus funerari ha estat datat vers els segles VI-VII i s’intueix un edifici de nau rectangular amb unes dimensions aproximades que hem pogut calcular a l’entorn dels 8 x 5 metres amb un absis de ferradura interior i semicircular exterior pavimentat amb opus signinum. Presentava una necròpolis associada, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici, amb un total de vint sepultures de tipologia diversa, atribuïbles pràcticament totes a aquest període. Tenien una orientació E-O, i en destacaven dues tombes de tègules de secció triangular; dues tombes en caixa de maons i tègules; dues tombes en caixa d’obra o maçoneria amb restes d’haver tingut un enlluït interior; una tomba en fossa simple i coberta de llosa plana, com també deu tombes en cista de lloses de secció quadrada, combinant fragments de maons i tègules en la seva construcció, amb coberta plana de lloses. Una d’aquestes tombes tenia un ressalt antropomorf a la capçalera fet mitjançant dos fragments de tègules; la resta eren tres enterraments molt destruïts de tipologia incerta. Pel tipus d’estructures funeràries, especialment les tombes de tègules, caixes de maons i maçoneria, de clara tradició del romà tardà, es pot proposar una datació lleugerament més reculada per la necròpolis i l’església, probablement a partir del segle V. Així mateix, les tombes en caixes de lloses rectangulars podrien indicar una datació tardana dins el segle VIII pel funcionament de la necròpolis.

sant nicolaU d’arraona aBans sant feliU (saBadell, vallès occ.)

Les restes conservades d’aquesta església corresponen a l’antiga parròquia de Sant Feliu

9 JULià, kLieMann 1992, pp. 37-74.

d’Arraona, ara convertida en capella. Les primeres referències documentals d’Arraona com a terme són de l’any 986, i no serà fins l’any 1024 que apareix parroechia de S. Felici de Arahona. La capella de St. Nicolau és un petit edifici amb dues parts clarament diferenciades i corresponents a altres edificacions avui desaparegudes. Per una banda tenim una església preromànica recentment identificada, de planta rectangular sense absis diferenciat de 12 x 7 metres, coberta amb volta de canó seguit, i amb un aparell de còdols molt irregular i poc ordenat, únicament amb grans carreus a les cantoneres disposats de manera alternativa. Presenta dues finestres d’una sola esqueixada, una al mur de llevant i l’altra al de migdia.

El segon cos de l’edifici és una nova construcció que es superposa a la precedent en tota la seva meitat oest, i correspon a un transsepte elevat o nau transversal romànica del segle XI, també de planta rectangular coberta per una volta de canó seguit, orientat de nord a sud, i que ha de formar part d’una església més gran, a jutjar per les restes estructurals, arcades, finestres i arrencades de murs, que el lligaren a altres construccions avui desaparegudes.

Les restes més antigues localitzades en les diferents excavacions realitzades al llarg del segle XX el converteixen en un conjunt prou interessant que, a partir dels darrers estudis, podem datar durant la baixa romanitat. Així podem donar una nova interpretació del jaciment i establir, a grans trets, quatre fases evolutives per al conjunt, no caracteritzades en la seva totalitat, i que posteriors intervencions arqueològiques caldrà que vagin completant10.

En primer lloc identifiquem un assentament rural indeterminat del baix Imperi força extens (Fase I), situat a l’espai que ocupa l’actual església i en tot el seu rodal, amb restes de murs, paviments d’opus signinum i sitges. L’estudi del material associat (àmfora africana, TSAD, ceràmica comuna) ofereix

10 És en aquesta línia que hem realitzat els estudis dels materials arqueològics i dels registres estratigràfics de les excavacions fetes de forma discontinua entre els anys trenta i quaranta i els anys setanta del segle XX a l’església de Sant nicolau d’Arraona (MorraL, LLobet 1977-78) i al Pla d’Antena de Sant nicolau. D’aquesta manera, ha estat possible efectuar una relectura de les restes arqueològiques i una reinterpretació dels dos conjunts, de què s’ha presentat un breu avanç (roig 1999; Id. 2003).


99

un marge cronològic entorn als segles IV, V i VI.En segon lloc documentem una necròpolis

de l’Antiguitat tardana, entre els segles V-VIII (Fase II), damunt les restes precedents, amb un total de dotze enterraments coneguts, que estan associats i es relacionen amb trams de murs de planta indefinida i paviments d’opus signinum que podrien configurar una edificació de tipus funerari, actualment força desdibuixada i no del tot coneguda. Es tracta de tombes que responen a les tipologies funeràries característiques del període, amb exemples idèntics i propers a la necròpolis de l’església de Sant Menna i de Sant Cugat del Vallès. Així, tenim les tombes de tegulae a doble vessant (Tipus I), les de caixa de maçoneria amb les parets revestides de tegulae (Tipus II) i les tombes en caixa de còdols i cobertes amb lloses i tegulae (Tipus VII)

Posteriorment es constata la construcció d’una església preromànica amb una necròpolis associada (Fase III), que alhora és continuadora del cementiri precedent, i que està caracteritzada per tombes antropomorfes (segles IX-X). Aquesta ja s’estendrà i s’allunyarà de manera significativa de l’entorn immediat del temple, pel fet que aquest ja es troba ocupat per tombes de la fase precedent de l’Antiguitat tardana, tal com també succeeix a l’església de Sant Menna. En aquest moment també es documenta un sitjar altmedieval que està en funcionament entre els segles IX-X i XI. Finalment, aquest petit temple preromànic és ampliat amb la construcció d’una nova església romànica del segle XI, de la que tan sols ens ha arribat una part (Fase IV). Aquesta es convertirà en la parròquia de l’antic terme d’Arraona.

Amb les dades que tenim no podem definir, ni tan sols esbossar, la planta d’una església funerària de l’Antiguitat tardana; amb tot, creiem que hi ha prous elements arqueològics com per plantejar que Sant Feliu d’Arraona pot ser el cas d’una església d’època paleocristiana amb cementiri associat que evoluciona cap a una església preromànica i parròquia altmedieval, molt similar al cas de Sant Menna. Amb tot, el conjunt no podrà ser entès en la seva totalitat fins que no s’hi realitzin intervencions arqueològiques en extensió, que ens han de permetre corroborar i completar el que ara tan sols plantegem.

Les esglésies rurals altmedievals (segles IX-X)

L’actual coneixement arqueològic de les esglésies altmedievals entre els segles VIII, IX i X és força més ampli que les de l’Antiguitat tardana, amb un major nombre d’exemples excavats en extensió i en la seva pràctica totalitat. Tanmateix, pel que respecta al període de conquesta i domini islàmic desconeixem què succeeix amb la majoria d’esglésies rurals paleocristianes, de manera que el coneixement de la seva evolució és encara molt limitat i parcial. Amb tot, pel que fa al període altmedieval disposem de més dades arqueològiques i d’un elevat nombre d’esglésies preromàniques en comparació amb el període precedent (fig. 5).

D’aquesta manera, a partir de l’estudi de les esglésies conegudes podem detectar certs canvis i diferencies respecte al temples paleocristians, especialment evident en la pròpia morfologia i característiques físiques dels temples, així com en les tècniques constructives i en les tipologies de les tombes de les seves necròpolis. Per altra banda, també s’observen diferències en el seu emplaçament físic i en la seva distribució territorial respecte a les esglésies precedents. Tal vegada, aquests canvis poden obeir a noves pautes i estratègies de control i d’organització del territori, amb un intent de control espiritual del camperolat i de cohesió del poblament rural durant l’època altmedieval.

Observem així, una aparició i una proliferació de petits temples funeraris entre els segles IX-X, que s’escampen per tot el territori estudiat, configurant una veritable i densa xarxa d’esglésies amb necròpolis, que el textos almedievals anomenen domus, ecclesia o ecclesiola. D’aquesta manera, la presència física de l’església en l’àmbit rural i en els assentaments altmedievals, ja sigui en les seves proximitats o bé en les seves zones de cementiri, començarà a ser ara una realitat. Aquesta presència de petites esglésies funeràries no estava testimoniada anteriorment en el territori ni en els assentaments precedents de l’Antiguitat tardana. Aquesta xarxa de petits temples preromànics, tal vegada amb una incipient organització i funció fiscal, desenvolupada cap a mitjan-finals del segle X (el delme eclesiàstic), exerciran un control espiritual evident del camperolat, amb l’absorció i la concentració de les àrees funeràries al seu voltant, i la construcció de sitges graners al seu interior.

JOrdi rOig BuXó

100

D’aquesta manera, és ja conegut el desenvolupa-ment d’aquest procés i la consolidació de la xarxa d’esglésies preromàniques i romàniques, que es manifesta definitivament i té la seva culminació amb la instauració de la parròquia i la sagrera eclesiàstica durant la primera meitat del segle XI11.

Al territori estudiat, disposem aproximadament d’una dotzena d’exemples arqueològics d’esglésies preromàniques excavades els darrers anys. Aquestes són principalment Sant Iscle de la Salut, Sant Salvador de Polinyà, Sant Menna de Sentmenat, Sant Esteve de Castellar Vell, Santa Maria l’Antiga, Sant Nicolau d’Arraona, Sant Julià d’Altura, Sant

11 Martí 2006, pp. 145-165; farías, Martí, CatafaU 2007.

Iscle de les Feixes, Santa Maria de Cardedeu, Sant Miquel i Santa Maria d’Olèrdola, etc.

Així mateix, disposem d’altres casos excavats d’antic pendents de revisió i de validació, i en els que seria del tot necessari realitzar noves excavacions i nous estudis arquitectònics i arqueològics de les seves estructures. Per exemple a Sant Esteve de Caulers, Sant Cugat de Traià, Sant Martí de Mata, Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, etc.

Per altra banda, comptem amb un considerable nombre d’exemples arquitectònics d’esglésies preromàniques escampades per la Catalunya Vella, la majoria ja estudiades a nivell arquitectònic i estructural i recollides de forma exhaustiva en diferents i extenses obres especialitzades de referència, així com en les darreres obres generals

Fig. 5. situació de les esglésies rurals d’època altmedieval al territori de Barcelona (segles iX-X) (autor: Jordi roig 2008)


101

i de conjunt sobre l’arquitectura preromànica i romànica a Catalunya12.

La gran majoria d’aquests temples preromànics apareixen de nou, i són construïts ex novo en indrets sense presència d’una església paleocristiana o edifici funerari precedent, exceptuant algun cas puntual, com pot ser Sant Menna. Així mateix, és possible detectar la seva instal·lació en indrets on ja hi ha comunitats i assentaments pagesos, amb els significatius casos de Sant Esteve de Castellar Vell, San Iscle de la Salut, Sant Esteve de Polinyà i Santa Maria l’Antiga.

12 barraL i aLtet 1981; JUnyent 1983; DD.AA. 1984-1998.

Aquestes construccions preromàniques es caracteritzen per petites esglésies de tipus funerari de nau única de planta rectangular, a vegades amb santuari o absis diferenciat a l’extrem de llevant més baix que la nau, ja sigui de planta rectangular o trapezoïdal, o bé de planta de ferradura, oferint així unes estructures força repetitives i estandarditzades. Les dimensions d’aquestes esglésies rurals són més aviat reduïdes, i oscil·len entre els 4 x 3 metres en els edificis més petits, i entre els 15 x 6 metres en els edificis més grans. Aquests poden ser coberts amb estructura

Fig. 6. Tipologia de les tombes antropomorfes d’època altmedieval al territori de Barcelona amb algunes datacions de c14

(segles iX-X) (autor: Jordi roig 2008)

JOrdi rOig BuXó

102

d’embigat de fusta o bé amb volta de canó de pedra i morter i amb volta de quart d’esfera en els absis de planta semicircular ultrapassada o de ferradura, i cobriment de teula àrab. Sembla ser, que el tipus d’edifici més habitual seria el d’una nau o sala rectangular sense santuari diferenciat a nivell constructiu exterior, com ara Sant Iscle de la Salut i Santa Maria l’Antiga. També s’ha dit sovint que els temples més antics serien de certa precarietat constructiva, i estarien fets amb sòcol de pedra i alçat de tàpia o bé amb murs de pedres lligades amb fang.

Els exemples arqueològics ens mostren unes construccions fetes amb murs d’uns 60-70 cm de gruix de pedra i morter de calç, amb un aparell irregular de còdols disposats sense cap ordre aparent i sense desbastar, barrejats amb abundant morter. Sovint presenten trams de murs amb un aparell d’opus spicatum, i a les cantoneres presenten pedres més grans i regularitzades. Els paviments són de terra i argila trepitjada, amb una inexistència total dels paviments fets d’opus signinum, que han desaparegut per complet de les noves construccions preromàniques.

Aquests edificis disposen d’una necròpolis associada de tombes antropomorfes, que a vegades

té un origen anterior, com a Sant Iscle de la Salut. Generalment les tombes s’emplacen sempre a l’exterior de l’edifici rodejant-lo per tots costats, per bé que en algun cas excepcional es localitza alguna tomba infantil a l’interior, com per exemple a Santa Maria l’Antiga.

En aquest sentit doncs, les tombes antropomorfes esdevenen un nou patró funerari, inexistent durant l’Antiguitat tardana, que serà l’exponent del model de sepultura d’aquest període, constituint així una nova tipologia característica dels segles IX i X (fig. 6-7). Aquestes tombes han estat localitzades en totes les esglésies preromàniques excavades i han pogut ser caracteritzades en diferents jaciments, en alguns casos amb datacions radiocarbòniques.

Pel què fa als aspectes purament formals podem distingir tres tipus bàsics de sepultures antropomorfes a partir de les variants de la seva estructura constructiva. En primer lloc tenim el Tipus A, caracteritzat per unes grans fosses de planta rectangular amb un reclau interior per recolzar-hi les lloses i/o fustes de coberta i una fossa inferior antropomorfa de planta trapezoïdal allargada marcant de forma angulosa les espatlles i el cap. Aquest tipus és el que ofereix unes datacions

Fig. 7. Tomba antropomorfa del Tipus A amb doble reclau i fossa de capçalera angulosa (segle iX-X), tallada per l’absis semicircular de l’església romànica de sant Menna (foto: Jordi roig, Joan M. coll 1994)


103

estratigràfiques i radiocarbòniques més antigues, centrades entre el segle IX-X13.

En segon lloc tenim les sepultures del Tipus B, definides per unes fosses també amb reclau interior però no tant anguloses i amb una fossa inferior pseudoantropomorfa d’angles arrodonits i amb la capçalera poc ressaltada de tendència arrodonida. Aquest tipus és estratigràficament i cronològicament posterior al primer, i pot ser datat en una moment avançat del segle X i els inicis del segle XI. Així mateix, el Tipus C presenta

13 Per aquest disposem d’algunes datacions de c14 de material ossi de sepultures de diferents necròpolis d’esglésies: Enterrament 15 de Sant iscle de la Salut (ref. uBAr-908, datació radiocarbònica 1125±40 BP, datació calibrada AD 896-941). Enterrament 2 de Sant Esteve de castellar Vell (ref. uBAr-910, datació radiocarbònica 1065±40 BP, datació calibrada AD 988). Enterrament 14 de Sant Salvador de Polinyà (ref. uBAr-912, datació radiocarbònica 1105±40 BP, datació calibrada 902-967).

una fossa antropomorfa de formes arrodonides amb la particularitat de tenir una capçalera de tipus globular amb el cap en forma de casc esfèric ressaltat. Aquest tipus apareix conjuntament amb les sepultures del Tipus B, sobreposant-se a les tombes antropomorfes clàssiques del primer grup, i cronològicament també es pot atribuir a les darreries del segle X i els inicis del segle XI14.

Per altra banda, documentem en alguns casos la presència incipient de sitges a l’interior d’aquests petits temples del X, que tal vegada caldria associar amb la recapta en cereal dels censos de l’alou eclesiàstic. Per exemple, entre mitjan segle X i mitjan segle XI, localitzem dues sitges a Sant Iscle

14 Disposem d’una datació de c14 per aquest tipus de tomba de cap globular en l’exemple de l’enterrament 3 de Sant iscle de la Salut (ref. uBAr-909, datació radiocarbònica 1085±40 BP, datació calibrada AD 980).

Fig. 8. planta de sant iscle de la salut amb la fase precedent de l’Antiguitat tardana (segles vii-viii i iX) i l’església preromànica i la necròpo-lis associada de tombes antropomorfes i les sitges altmedievals (segles iX-X i Xi) (autor: Jordi roig, Arrago 2008)

JOrdi rOig BuXó

104

de la Salut, dues sitges a Santa Maria l’Antiga, una sitja a Sant Salvador de Polinyà i set sitges a Sant Menna. A les esglésies precedents de l’Antiguitat tardana, aquesta pràctica d’obrir graners a l’interior de les naus no és massa habitual, de manera que la seva funció és estrictament funerària. Per ara, tant sols tenim el cas de Sant Menna, on hi detectem tres sitges en un moment avançat de l’època visigòtica. Aquestes primeres sitges eclesiàstiques del segle X són el precedent dels potents sitjars posteriors de les esglésies romàniques i els sagrers del segle XI, corresponents al delme i als particulars i propietaris laics.

En aquest escrit presentarem els darreres exemples i els models més representatius d’esglésies preromàniques excavades al territori de Barcelona.

Alguns exemples arqueològics

sant iscle de la salUt (saBadell, vallès occ.) (fig. 8)

El conjunt arqueològic de la Salut de Sabadell, està integrat per les restes d’una vil·la romana, la capella de Sant Iscle, l’edifici de l’hostatgeria i el santuari de la Mare de Déu de la Salut. Aquest es troba localitzat al pla carener de la serra de Sant Iscle a una alçada d’uns 226 metres a la banda esquerra del riu Ripoll. El jaciment arqueològic així com els resultats de les darreres excavacions han estat publicats i presentats en diferents articles, als que ens remetem per totes les dades descriptives i arqueològiques detallades15.

La recerca arqueològica ha determinat una fase de finals de l’Antiguitat tardana i d’inicis de l’època altmedieval, entre els segles VII-VIII i IX (Fase II), encara no coneguda en profunditat, consistent

15 roig 2003, pp. 559-584.

Fig. 9. vista de la paret de tramuntana de l’església preromànica de sant iscle de la salut. s’observa l’aparell de petits còdols disposats de forma irregular i la cantonera de la nau amb pedres més grans regularitzades (foto: Jordi roig, Arrago 2006)


105

Fig. 10. Algunes tombes antropomorfes de sant iscle de la salut: enterraments 15, 12 i 4 del Tipus A amb grans fosses amb reclau i capçale-ra angulosa sovint amb cobertes de llates de fusta. enterrament 7 del Tipus B de fossa més estreta i de capçalera i espatlles més arrodoni-des. enterraments 3 i 13 del Tipus c de capçalera globular en forma de casc esfèric (autor: Jordi roig, Arrago 2008)

JOrdi rOig BuXó

106

en una agrupació de set sitges situades a l’extrem de llevant de l’hostatgeria estenent-se cap a indrets no excavats. Aquestes sitges són amortitzades conjuntament amb abocades de terres per tal d’anivellar la zona i convertir-la en un espai de cementiri en un moment indeterminat del segle IX, abans de la construcció de l’església preromànica del segle X. Aquests graners correspondrien, doncs, a un petit assentament rural generat en un moment tardà de l’Antiguitat tardana, entre els segles VII-VIII, que ocuparia aquest indret un cop la vil·la romana està totalment abandonada, amb espais enrunats i sectors coberts de terres ja des de segles anteriors.

Aquesta ocupació és la que generarà posteriorment la necròpolis de tombes antropomorfes del segle IX-X, i serà el precedent immediat de l’església preromànica del segle X (Fase III). Així es

documenten tres enterraments en fossa antropomorfa que van quedar afectats per la paret de tancament oest de l’església preromànica, indicant-nos l’existència d’un espai de cementiri anterior a la construcció del temple. Tanmateix, desconeixem si podria haver existit una petita església precedent d’estructura perible de la que no en tenim cap testimoni conservat.

Pel que fa a l’església preromànica, la tenim pràcticament conservada en llur totalitat, i podem determinar que és de nau rectangular de 7’60 x 5’50 metres sense capçalera diferenciada. Està feta amb murs de 60-70 cm de gruix amb un aparell irregular de còdols i morter de calç disposats fent opus spicatum en algun tram (fig. 9). S’observa l’existència de dues finestres d’una sola esqueixada, característiques del període, situades en el mur de migdia.

Així mateix, ha estat possible identificar la necròpolis que funcionaria amb aquesta església, i que estaria situada al voltant de l’edifici, esdevenint la continuació del cementiri inicial anterior al temple. Per ara, s’ha documentat un total de disset enterraments que presentaven pràcticament tots una estructura funerària característica del tipus fossa antropomorfa, a excepció de tres petites fosses simples infantils (fig. 10-12). Dins el conjunt de sepultures,

destaquen dos enterraments que singularment conservaven les restes parcials d’una coberta de llates de fusta disposades horitzontalment en el reclau de la fossa, que haurien sofert un procés de mineralització i de preservació especial. La resta de sepultures no conservava la coberta, a excepció d’algun cas en que es conservava alguna llosa de cobriment.

Totes aquestes tombes estaven situades en el costat de migdia de l’edifici, alineades amb la paret de la nau de l’església i seguint una orientació E-O, amb el cap situat a l’oest. Desconeixem la presència de tombes en el costat nord i oest del pati i antics horts de l’hostatgeria pel fet que aquests no han estat excavats. Les tombes presenten una disposició espacial força regular i ordenada, seguint una certa alineació i deixant espais de circulació

Fig. 11. Tomba antropomorfa del Tipus A de doble reclau i planta de forma tra-pezoïdal amb la capçalera angulosa (segle iX-X) de la necròpolis de l’església de sant iscle de la salut (foto: Jordi roig, Arrago 2001)


107

entre elles. Tan sols en dos casos es tallen entre elles, podent-se documentar una superposició de dos únics nivells de sepultures entre els segles IX-X (Fase IIIa) i X-XI (Fase IIIb).

Així mateix, cal destacar que aquest conjunt de tombes presentava una diversitat tipològica interessant (fig. 10), distingint-se clarament tres tipus cronològicament diferenciats. En primer lloc i corresponent al Tipus A, tenim les grans fosses amb doble reclau i fossa antropomorfa fusiforme d’extrems angulosos i amb la zona de la capçalera ben retallada amb angles rectes marcant el cap. Aquestes sepultures presenten una fondària considerable en pràcticament tots els casos, de més d’un metre. Es localitzaren nou tombes d’aquest tipus.

D’altra banda, corresponent al Tipus B, que podem datar a partir de mitjan segle X i inicis segle XI, es documentaren unes tombes també antropomorfes però més evolucionades, que estratigràficament

eren posteriors a les primeres. Es tracta d’unes fosses de dimensions més reduïdes i de menor fondària, de formes i d’extrems arrodonits i capçalera lleugerament antropomorfa més petita i molt poc ressaltada i arrodonida, amb 3 casos.

Finalment, el Tipus C, que també pot ser datat entre mitjan segle X i inicis XI, presenta també una fossa de forma més arrodonida i menor fondària que les del primer tipus, amb la particularitat de tenir una capçalera totalment globular o marcadament esfèrica emmarcant el cap, clarament diferenciada de les capçaleres anguloses del primer grup. En tenim dos casos documentats. Pel que fa a la seqüència estratigràfica, va ser possible detectar com una d’aquestes tombes de capçalera globular es superposava i tallava parcialment el lateral dret de la fossa d’un enterrament antropomorf del primer grup. La datació de C14 d’un d’aquests

enterraments de cap globular ens dóna una datació calibrada de 980.

L’arqueologia ha permès determinar que aquesta necròpolis de Sant Iscle no presenta continuïtat al llarg de l’edat mitjana, concretament a partir de mitjan segle XI i durant els segles XII i XIII, almenys en els sectors excavats. D’aquesta manera, cal suposar que l’espai de cementiri podria haver-se desplaçat de lloc o, fins i tot, que l’església de Sant Iscle ja no tingués aquesta funció funerària a partir del segle XI. Potser absorbida ja en aquest moment per la propera parròquia de Sant Feliu d’Arraona, situada a escassos mil metres, i convertida en parròquia durant la primera meitat del segle XI (1024, parroechia S. Felici de Arrahona).

Per altra banda, tenim un total de cinc sitges emplaçades a l’interior de la nau de l’església, que correspondrien a un ús exclusiu propi del temple i estarien en relació amb l’emmagatzematge de cereal producte del delme eclesiàstic. Aquests

Fig. 12. Tomba antropomorfa de capçalera globular en forma de casc esfèric del Tipus c (mitjan segle X-mitjan segle Xi) de la necròpolis de l’església de sant iscle de la salut (foto: Jordi roig, Arrago 2001)

JOrdi rOig BuXó

108

dipòsits presenten certes variants tipològiques. D’una banda, destaquen dues sitges de grans dimensions amb uns perfils acampanats allargassats i el fons pla, corresponents a un primer moment d’ús dels graners dins els segles X-XI, i d’altra banda, tres sitges més petites de perfil globular i fons arrodonit, que funcionarien durant el segle XII i que són tapades al llarg de la segona meitat del segle XIII.

Així mateix, es localitzaren onze sitges més situades a l’exterior de l’església, que estarien integrades dins el suposat espai de la sagrera eclesiàstica i podrien correspondre a propietaris laics. Aquests graners exteriors són amortitzats de forma successiva entre el segle XI i el segle XIII, sense documentar-se cap més sitja de cronologia posterior.

sant salvador de polinyà (polinyà, vallès occ.) (fig. 13)

Es tracta d’una església romànica conservada en alçat del segle XI, amb absis semicircular a llevant, i decorat amb un fris d’arcuacions i lesenes verticals. En el costat de tramuntana s’alça un campanar de

torre de planta quadrada. Les primeres referències documentals conegudes fan esment a la vila de Polinyà l’any 969, al terme de Polinyà el 973 i a l’alou de Polinyà el 981. La primera notícia escrita que tenim de l’església de St. Salvador remunta a l’any 1028, i ja es parla de l’existència de sagrers, tot i que una revisió actual d’aquest document posa en dubte la seva autenticitat. De tota manera, la denominació de parroechia no apareixerà fins l’any 1048, generalitzant-se durant tota la segona meitat del segle XI.

La intervenció arqueològica va afectar tot l’espai interior de la nau de l’església romànica, amb un total aproximat d’uns 76 m² de superfície excavada (fig. 14). D’aquesta manera, es va documentar una intensa seqüència estratigràfica i una diversitat d’estructures corresponents a diferents moments cronològics, les quals ha estat possible enquadrar en diferents fases. La presentació del jaciment i una primera síntesi dels resultats de la recerca arqueològica i de la seqüència evolutiva del conjunt han estat exposats en la pertinent memòria

Fig. 13. planta de sant salvador de polinyà amb les fases precedents de l’Antiguitat tardana (segles vi-viii) i l’època carolíngia (segles iX-X) i l’església preromànica amb la necròpolis de tombes antropomorfes (segle X) i l’església romànica amb el sitjar (segles Xi-Xii) (autors: Jordi roig, Joan M. coll, Arrago 1999, a partir de roIg, coll 2003)


109

i en alguns articles16. Així, s’estableixen sis fases evolutives que testimonien el pas d’un assentament rural de l’Antiguitat tardana a una església parroquial d’època altmedieval i moderna, amb més de quinze segles ininterromputs d’evolució històrica.

En un primer moment es documenten les restes parcials d’una estança atribuïble a un assentament de l’Antiguitat tardana de major extensió, amb una cronologia provisional al voltant dels segles VI-VIII (Fase I). Molt probablement un àmbit de tipus domèstic, ja sigui com a lloc d’habitació o de magatzem, del que es conserven un mur perimetral, un retall allargassat i una petita sitja en el seu interior.

Posteriorment, es constata una reestructuració d’aquesta estança com a lloc d’habitatge durant l’època altmedieval, entre el segle IX-X (Fase II), amb la utilització del mateix mur de tancament i amb l’anivellació de l’espai mitjançant un prim paviment d’argila pastada, en el que s’hi construeixen una llar

16 roig, CoLL 2003, pp. 721-734.

de foc amb solera gruixuda d’argila termoalterada, i un petit fornet, possiblement de pa, fet amb llosetes planes i argila de solera i muret als laterals. Escampats per tot l’espai interior de l’estança es documentaren un total de cinc forats de pal de diverses mides, que podrien correspondre a pals de suport de les bigues del sostre, o algun suport de fusta tipus altell o prestatge recolzat al mur perimetral, ja que dos dels forats hi estaven a tocar. Per altra banda, situat a l’exterior d’aquesta estança semisubterrània es localitzà un petit retall de planta el·líptica i dues sitges de perfil acampanat amb el fons aplanat, lleugerament allunyades d’aquesta estança, i atribuïbles al mateix assentament altmedieval. Totes aquestes estructures presentaven materials característics d’un lloc d’habitació, amb ceràmica de cuina, ceràmica espatulada i deixalles domèstiques amb abundants restes faunístiques producte d’àpat.

Corresponent a l’enderroc d’aquest àmbit construït es va documentar un potent estrat ocupant tota la superfície interior, dipositant-se directament damunt el nivell de paviment. Aquest estava integrat per còdols i pedres de les parets i nombrosos blocs d’argila i fragments de tàpia corresponent a l’alçat dels murs perimetrals caiguts.

Tot el material recuperat en el potent estrat d’enderroc constata una amortització clara dins el segle X. Es tracta de material de tipus domèstic procedent d’una àrea d’habitatge amb ceràmica de cuina reductora amb peces per anar al foc i per la ceràmica d’emmagatzematge i servei de taula, de cuita oxidant o neutra, de pastes més elaborades i sovint amb un tractament espatulat de la superfície, amb peces com ara sitres i gerres. En alguns casos presenten decoracions de petits cercles incisos a punxó fent sanefes i línies geomètriques, així com impressions a la rodeta, atribuïbles a les produccions més primerenques d’època carolíngia, datables, a grans trets, entre els segles IX i X17.

17 cal tenir en consideració que aquest tipus de material no apareix en cap dels contextos de finals del segle X i del segle Xi del jaciment, ja ni com a element residual. En aquest sentit, és també significatiu que en tots els registres ceràmics altmedievals estudiats al territori del Vallès aquests tipus decoratius són totalment absents de les estratigrafies netes de finals del segle X i del segle Xi. Aquests tipus de ceràmica amb decoració incisa a punxó i a rodeta presenta nombrosos paral·lels a l’àrea llenguadociana entre els segles iX i Xi, amb el grup anomenat céramiques à décor à la roulette (cAThMA 1993, 1997). Pel que fa a al Vallès, les troballes d’aquest tipus ceràmic són per ara més

Fig. 14. vista de l’interior de l’església de sant salvador de polinyà amb l’absis de planta quadrada de l’església preromànica del segle X i la superposició de l’absis semicircular de l’església romà-nica del segle Xi (foto: Jordi roig, Arrago 1999)

JOrdi rOig BuXó

110

Així doncs, aquesta nova fase suposa una certa continuïtat de l’espai d’habitatge precedent de l’Antiguitat tardana, i que tal vegada caldria atribuir a l’assentament o vilatge altmedieval documentat l’any 969 com a vila Pauliniano.

D’aquesta manera, l’enderroc intencionat d’aquest àmbit d’habitació s’ha de relacionar directament amb les obres de construcció de l’església preromànica, que s’han de dur a terme en un moment indeterminat de mitjan-finals segle X (Fase III). Aquest petit temple s’aixecaria damunt el mateix espai de l’estança d’habitació precedent, aprofitant la paret oest com a tancament dels peus de l’església.

Pel que fa a l’estructura d’aquesta primera església, només s’ha conservat el seu absis de planta rectangular, de potència considerable, configurant una planta rectangular tancada, amb els extrems N-O i S-O que es perllonguen cap als laterals, on originàriament hi hauria els murs perimetrals de la nau. Aquest petit temple preromànic tindria unes mides d’uns 7’50 metres de llargada per uns 5 metres d’amplada. Les mides de l’absis són de 2’35 metres per 2’10 metres, i la gruixària dels murs és de 60 cm. Aquest es troba situat a la zona de l’actual capçalera romànica, l’absis semicircular de la qual s’hi superposa lleugerament, trencant-ne les cantoneres nord i sud. El mur dels peus de la nau és el mateix mur de tancament de l’estança del vilatge precedent.

Tal com s’ha comentat anteriorment, la primera menció d’una església a l’indret data de l’any 1028, tot i que és molt possible que es tracti d’un document fals. De ser certa la referència a l’església de l’any 1028, aquesta s’hauria de referir al temple preromànic localitzat a les excavacions. En aquest document se’ns parla d’una església que ja està en ple funcionament i que, a més, sembla que ja disposa d’un espai de sagrera. A l’interior d’aquest petit temple es va documentar una sitja que correspondria a un graner de l’església preromànica on emmagatzemar el cereal producte del delme eclesiàstic. Aquesta presentava un perfil esfèric amb el fons lleument aplanat i unes dimensions més aviat reduïdes. El material arqueològic localitzat, ceràmica espatulada i ceràmica reduïda de cuina, així com una petita olleta o tupí totalment sencer

aviat escasses i es redueixen a alguns exemplars identificats a Sta. Perpètua de Mogoda (roig, CoLL, MoLina 1997).

de pasta oxidant amb bec pinçat, permet proposar una datació entre el segle X i mitjan segle XI per al moment d’ús i d’amortització d’aquesta sitja.

Per altra banda, associada a l’església preromànica es localitzà part d’una necròpolis amb un total de 13 enterraments en fossa antropomorfa, situats al costat de ponent de l’església, just davant dels peus de la nau. Desconeixem l’abast d’aquest cementiri i els límits de l’àrea utilitzada com a necròpolis en aquest període, que creiem que s’ha d’estendre fora del recinte actual de l’església i el clos que l’envolta. En molts casos aquestes tombes estaven seccionades per les sitges de la sagrera dels segles XI i XII, que ocupà aquest antic espai de cementiri. D’aquest conjunt tenim només dos enterraments corresponents a individus adults18. La resta de

18 Disposem d’una datació de c14 per l’enterrament 14 d’aquesta necròpolis fixada dins la primera meitat del segle X (ref. uBAr-912, datació radiocarbònica 1105±40 BP, datació calibrada 902-967).

Fig. 15. enterrament infantil en fossa antropomorfa amb fossa i capçalera angulosa del Tipus A de la necròpolis de sant salvador de polinyà (segle iX-X) (foto: Jordi roig, Arrago 1999)


111

les onze sepultures d’aquesta fase corresponien a individus infantils, d’aquests, només dos no presentaven la fossa antropomorfa pel fet de tractar-se de tombes de reduïdes dimensions, pertanyents a individus perinatals. Totes aquestes sepultures infantils es trobaven agrupades en el sector de ponent i respectaven una certa estructuració en la seva disposició espacial, seguint amb més o menys regularitat unes alineacions, i amb una orientació E-O (fig. 15-16).

Finalment, i ja dins la fase IV, es constata la construcció, cap a mitjans del segle XI, d’una nova església amb absis semicircular i campanar de torre d’estil romànic llombard, damunt el mateix espai físic de l’església preromànica precedent. Aquesta església de nau molt curta i unes dimensions més aviat reduïdes, d’uns 8’40 metres de llargada per 5’75 metres d’amplada, va aprofitar inicialment el mateix mur de tancament dels peus de l’església preromànica anterior, i es va superposar als seus murs perimetrals i a la capçalera rectangular,

Fig. 16. enterrament infantil e12 en fossa antropomorfa amb fossa i capçalera angulosa del Tipus A de la necròpolis de sant salvador de polinyà (segle iX-X) (foto: Jordi roig, Arrago 1999)

enderrocant-los. Molt possiblement la intenció inicial hauria estat la d’enderrocar el mur dels peus i fer una nau més llarga. Tanmateix, sembla que aquest mur va perdurar i es va mantenir en alçat fins a les obres d’ampliació de la nau a mitjan segle XII.

Corresponent a aquesta fase es localitzaren un total d’11 sitges de diferents mides que van estar en funcionament al llarg dels segles XI i XII. D’aquest conjunt, es van identificar un total de 2 sitges emplaçades a l’interior de l’església romànica i un total de 9 sitges situades a l’exterior de l’església romànica, a tocar de l’edifici i formant part de la sagrera eclesiàstica. Aquestes van quedar segellades per l’obra d’ampliació de la nau del temple al segle XII. Pel que fa a la dinàmica evolutiva i a la descripció de totes aquestes sitges de la sagrera, així com aspectes detallats d’estratigrafia i de material arqueològic, ens remetem als articles publicats.

Cal suposar que aquests graners estarien emplaçats a l’interior d’estances de magatzem, corts o habitatges, que en la seva majoria eren de propietaris laics, tal com ens indica l’extensa documentació del segle XI.

santa maria l’antiga o santiga (santa perpètUa de mogoda, vallès occ.) (fig. 17)

Es tracta d’un edifici fruit de diverses etapes constructives, especialment d’època baixmedieval i moderna, que conserva el campanar romànic de planta quadrada. Aquesta església apareix documentada per primera vegada a les darreries del segle X, sota l’advocació de Santa Maria, amb l’atribució d’antiqua, fet que sembla manifestar un origen antic per a l’edifici religiós. El 983 tenim el locum ubi dicunt Sancta Maria Antiqua, el 994 la eclesiola que dicitur Sancta Maria Antiqua, i l’any 1147 la menció de Parrochia s. Marie de Antiqua. Finalment l’any 1193 es té notícia d’una acta de consagració.

L’església de Santa Maria l’Antiga i el seu paratge associat ha suscitat interès i curiositat al llarg del temps i ja des d’antic ha estat objecte de diversos estudis19. Recentment, i amb motiu de les

19 En primer lloc, l’any 1947 i posteriorment al 1981, es van descobrir, de manera fortuïta, diversos fragments d’una petita ara d’altar de marbre datada entre el segles V i el Xii, amb

JOrdi rOig BuXó

112

Fig. 17. planta de santa Maria l’Antiga o santiga amb l’església preromànica (segle iX-X) i l’església romànica amb la necròpolis i el sitjar (segle Xi i les ampliacions del Xii) (autors: Joan M. coll, Jordi roig, Arrago 2008)

Fig. 18. vista de l’interior de l’església de santa Maria l’Antiga o santiga amb les restes de l’esglesiola preromànica (segle X) i les restes de l’església romànica del segle Xi construïda al damunt (foto: Jordi roig, Joan M. coll, Arrago 2008)


113

futures obres de rehabilitació de l’església per part de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, s’ha dut a terme una intervenció arqueològica a l’interior de l’església. Aquesta s’ha efectuat en extensió a tota la superfície de la nau central i gran part de la nau lateral, sense haver-se completat l’excavació del conjunt (fig. 18). Tanmateix, ha estat possible documentar un important conjunt de restes arqueològiques que han permès establir set grans fases cronològiques i evolutives pel jaciment, des d’època romana imperial, amb una important vil·la, fins a l’època contemporània20.

Corresponent a la fase de l’Antiguitat tardana, entre els segles VI-VIII, ha estat possible localitzar diverses estructures que aprofiten les parets de la vil·la romana precedent i en reutilitzen els seus espais construïts. Així s’ha documentat un rebaix generalitzat dels àmbits d’habitació, deixant al descobert en alguns casos les fonamentacions de les parets romanes, i al que s’hi associa posteriorment un paviment d’argila trepitjada en el segle VI, juntament amb les restes d’una llar de foc amb solera d’argila i part d’un paviment fet de trossos de tegulae, així com dos encaixos de dolia o grans gerres. Aquestes restes es troben molt malmeses per la construcció de l’església i les sitges durant l’època romànica, i ens indiquen que ens trobem davant d’un lloc d’habitació i/o de magatzem d’un assentament rural.

Atribuïble a l’època altmedieval (segles IX-X) identifiquem la nau d’una petita església que aprofita en part les estructures muràries preexistents de la vil·la romana i de l’assentament de l’Antiguitat tardana precedents. Aquesta esglesiola és de planta rectangular sense capçalera diferenciada, d’uns 4 metres de llargada per 3 metres d’amplada, del que s’identifica la construcció d’una paret de tancament a l’est de la nau, a manera de capçalera recta, on s’ha conservat el basament del tenant de l’altar, fet

inscripcions grafitades d’època medieval. Per altra banda, entre els anys 70 i 80 del segle XX, es van dur a terme excavacions a l’interior de la rectoria que van posar al descobert importants restes romanes. Aquestes troballes van propiciar la hipòtesi de l’existència d’una vil·la romana i d’una església paleocristiana a l’indret (vinyaLs 1978, Id. 1984).20 la intervenció, encara inèdita, s’ha dut a terme entre el mesos de juliol i setembre de 2008 per part de l’empresa Arqueologia i patrimoni ArrAgO sl. sota la direcció i coordinació dels arqueòlegs Joan-Manuel coll i Jordi roig, amb el patrocini de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (CoLL, roig 2009).

amb pedres i morter de calç, recolzat en aquest mur de tancament. Aquest petit temple preromànic va quedar englobat i rodejat pels potents fonaments de la posterior església romànica de mitjan segle XI.

A l’interior del petit edifici preromànic hi tenim dues sitges de cos acampanat i fons pla, reblertes amb materials propis del segle X (ceràmica reduïda i oxidada espatulada), i dues tombes antropomorfes infantils de reduïdes dimensions, amb un fetus humà a terme a l’interior de cadascuna. Una d’aquestes tombes conservava les restes de la coberta de llates de fusta que es recolzava al reclau de la fossa.

Aquesta petita esglesiola preromànica és la que apareix als documents dels anys 983 i 994 com a eclesiola que dicitur Sancta Maria Antiqua. D’aquesta manera, i de forma provisional a l’espera de l’estudi definitiu, l’arqueologia ens permet desmentir l’existència en aquest indret de la suposada església paleocristiana que plantejava la historiografia local.

Per altra banda, l’excavació arqueològica ha permès documentar tota la planta de l’església romànica del segle XI d’estil llombard, actualment desapareguda en alçat. Es tracta d’una església d’una sola nau, que tindria volta de canó sustentada per dos arcs torals, amb un absis semicircular a l’est, localitzat totalment arrasat a nivell de fonamentació, i un campanar de torre adossat a la banda nord. Aquesta es va superposar a l’esglesiola preromànica precedent, desmuntant-la fins a nivell de fonamentació. Aquesta església romànica és la que evolucionarà estructuralment i arquitectònicament, amb tots els seus afegits posteriors, fins a configurar l’edifici actual.

A dins de la nau principal s’han documentat un total de 8 sitges, que van estar en funcionament entre els segles XI i XIII. Així mateix s’han identificat 7 enterraments de cronologia altmedieval, associats a aquesta església i situats en el costat de migdia de la nau romànica, on després s’hi va construir la nau lateral. Aquests són en fossa simple i disposats en paral·lel al mur de migdia de la nau romànica.

JOrdi rOig BuXó

114

Fig. 19. planta del puig de castellar vell amb l’emplaçament del vilatge d’època carolíngia (segles iX-X) i l’església de sant esteve (segles X al Xii) (autor: Jordi roig, Arrago 2008)

Fig. 20. planta de sant esteve de castellar vell amb les restes de l’església preromànica i la necròpolis de tombes antropomorfes (segle iX-X) i l’església romànica amb la necròpolis (segle Xi-mitjan Xii) (autors: Jordi roig, Joan M. coll, Arrago 2008, a partir de roIg, coll 2007)


115

sant esteve de castellar vell (castellar del vallès, vallès occ.) (fig. 19-21)

L’antiga església parroquial de Sant Esteve està situada al paratge conegut per Castellar Vell, a l’esplanada formada dalt d’un petit altiplà a la riba dreta del riu Ripoll. El conjunt arqueològic ha estat objecte, fins ara, de cinc campanyes d’actuació arqueològica, els resultats de les quals ja han estat parcialment publicats en diverses ocasions21. En aquest escrit exposarem els resultats de conjunt de

21 Per conèixer les dades del jaciment, referències documentals i històriques, així com la descripció de les fases evolutives i aspectes concrets i detallats de l’estratigrafia i de les estructures, ens remetem a les publicacions conegudes (roig, CoLL, MoLina, 2003; roig, CoLL 2007).

totes les intervencions així com les aportacions històriques i arqueològiques que ha generat el jaciment, especialment les seves fases d’època altmedieval, que el converteixen en un cas rellevant per tal de conèixer les pautes d’assentament i el poblament pagès entre els segles IX-X i XI a la Catalunya Vella.

A hores d’ara, es disposa d’un coneixement arqueològic força complet d’un vilatge d’època carolíngia i d’una església amb necròpolis i sitjar d’època altmedieval, que esdevindrà parròquia al segle XI i perdurarà com a tal fins a les acaballes del segle XVIII.

L’assentament altmedieval consisteix en un vilatge en altura, encara no excavat en la seva totalitat, que presenta 26 sitges conegudes distribuïdes per la pràctica totalitat de la superfície útil de l’altiplà, amb uns 7000 m2 d’ocupació, i està defensat per un fossat en el seu costat noroest, en el punt de major accessibilitat. Les sitges són de formes i capacitats molt homogènies i presenten un perfil troncocònic i

bitroncocònic de fons pla, i van ser amortitzades de forma successiva amb abocades de tipus domèstic a manera d’abocadors al llarg del segle X i inicis del segle XI. Aquests rebliments han proporcionat un ampli i diversificat registre ceràmic de cuina, amb les produccions oxidades i reduïdes de superfícies llises i espatulades, que ens mostren el repertori de recipients en ús a l’assentament, amb presència d’olles, cassoles, marmites, gerres, sitres, cossis, etc. Aquests materials són similars, tant pel que fa als tipus formals com a la tècnica i el modelatge, als apareguts a d’altres jaciments del Vallès de cronologia altmedieval, com per exemple a Sant Menna i a Sant Salvador de Polinyà.

Destaca també la presència d’eines i útils de ferro d’ús domèstic i agrícola i restes de forja, així com molins manuals rotatoris. Així mateix,

Fig. 21. vista de l’interior de l’església de sant esteve de castellar vell amb l’absis semicircu-lar romànic del segle Xi i la necròpolis associada. s’observa la superposició de la capçalera triabsidada de mitjan segle Xii, que segella la necròpolis i elimina l’absis romànic (foto: Jordi roig 1997)

JOrdi rOig BuXó

116

documentem l’existència de moles planes per molins hidràulics de més d’un metre de diàmetre, reutilitzades com a tapes de tombes antropomorfes del segle X. Aquests materials indiquen la base agropecuària del vilatge, amb pràctiques agrícoles, ramaderes i metal·lúrgiques.

En relació amb l’assentament pagès documentem l’existència d’una necròpolis coetània de tombes antropomorfes, que pot situar-se entre els segles IX-X (fig. 22-23). Aquest cementiri es troba parcialment situat sota l’església romànica, per la qual queda afectat. Per ara ha estat identificada més d’una

trentena d’enterraments del tipus antropomorf22. Es tracta de fosses de grans dimensions, excavades a l’argila a una gran profunditat, amb un doble reclau per encaixar-hi una coberta de lloses, fragments de molins hidràulics o llates de fustes. El perfil de la fossa inferior és fusiforme allargassat i s’ajusta al cos de l’inhumat. La capçalera és destacada, amb uns angles marcats, i configura la forma antropomorfa característica. Aquest tipus d’estructura funerària

22 Disposem d’una datació de c14 de l’enterrament 2 d’aquesta necròpolis fixada a finals del segle X (ref. uBAr-910, datació radiocarbònica 1065±40 BP, datació calibrada AD 988).

Fig. 22. seqüència de tres enterraments antropomorfs de sant esteve de castellar vell: una tomba antropomorfa de capçalera globular en forma de casc esfèric del Tipus c (mitjan segle X- inici segle Xi) que es superposa a dues tombes antro-pomorfa de doble reclau i fossa trapezoïdal d’angles i capçalera angulosa del Tipus A (segle iX-X) (autor: Jordi roig, Arrago 2000)


117

presenta nombrosos paral·lels propers datats també en els segles IX-X, a l’església de St. Menna, a l’església de Sant Salvador de Polinyà i a l’església de Sant Julià d’Altura.

Pel que fa a la distribució espacial d’aquestes sepultures per tota l’àrea del cementiri, s’observa una certa estructuració formant agrupacions de dos i tres enterraments col·locats de costat paral·lelament. Tots els individus havien estat dipositats en decúbit dorsal dins l’estructura funerària, seguint sempre una mateixa orientació, amb el cap a l’oest i els peus a l’est. La posició dels braços és sempre la mateixa, estirats al costat del cos i, en alguns casos, amb un dels braços semiflexionat damunt el coxal. Cap dels enterraments excavats no tenia associat un dipòsit funerari. A excepció d’una única sepultura, l’enterrament 2, tallat per l’absis romànic, que va oferir una patena de peltre enmig d’un paquet d’ossos situat als peus de la fossa. Tal vegada podria tractar-se d’un personatge

religiós vinculat a l’església. Aquesta necròpolis es pot associar amb

una església preromànica de la qual n’han desaparegut pràcticament totes les restes a causa de la construcció de l’església romànica posterior. D’aquesta manera, tant sols es conserva un tram de paret més antic amb una finestra d’una sola esqueixada integrat en l’obra romànica del segle XI, que correspondria a la primitiva capella preromànica. En aquest sentit, la primera menció documental coneguda de l’església és de l’any 1014, i creiem que caldria atribuir-la a aquest primer temple fundacional

Per altra banda, i dins la fase II, constatem la construcció d’una església romànica del segle XI de nau rectangular amb un absis semicircular a llevant i un campanar de torre de planta quadrada a migdia, que mesura 15,80 metres de llargada interior i 5,80 metres d’amplada interior. L’església està coberta per una volta de canó seguit generada per un arc de mig punt, la qual està reforçada per dos arcs torals. L’aparell constructiu d’aquest tram de nau està fet amb pedra de riu poc treballada i disposada en filades horitzontals més o menys uniformes. Presenta un acabat mural mitjançant

un rejuntament amb morter dels contorns de les pedres que fa un lliscat ample i d’un cert gruix, conservat tant a la part exterior com a la interior en determinats punts. Posteriorment, a causa de la construcció de la capçalera triabsidal en planta de creu, cap a mitjan segle XII, l’absis romànic va ser enderrocat.

Pel que fa al sitjar d’època romànica, es van documentar dues sitges a l’interior de l’església als peus de la nau, corresponents a l’època romànica i relacionables amb l’emmagatzematge del cereal producte del delme eclesiàstic. Una d’elles era de grans dimensions, amb 3 metres de fondària conservada i 2 metres de diàmetre màxim, amb un perfil globular i fons arrodonit. Aquestes sitges van ser amortitzades cap a mitjan segle XII i van quedar escapçades a causa de les obres d’ampliació de la capçalera tardoromànica. Cal pensar que la ubicació dels graners eclesiàstics a partir del segle XII es devia efectuar en un altre indret fora de la

Fig. 23. vista d’una part de la necròpolis de sant esteve de castellar vell amb la seqüència i la superposició de diferents tombes antropomorfes de grans fosses amb doble reclau (foto: Jordi roig, Arrago 2001)

JOrdi rOig BuXó

118

nau de l’església, tal vegada en un edifici annex, ja que no es localitzà cap sitja més a l’interior.

Així doncs, la construcció d’aquesta església romànica va inutilitzar un espai de la necròpolis precedent i va generar un nou cementiri a redós de l’absis, utilitzat intensament fins a la construcció de la nova capçalera triabsidal cap a mitjan segle XII que va segellar part del nou cementiri. En total s’ha documentat prop de dos centenars de sepultures amb individus adults, infantils i subadults, tots en inhumació individual i primària. Cal assenyalar, pel seu interès, d’una banda, la distribució espacial de les tombes i llur superposició, la qual cosa posa de manifest diferents moments d’ús del cementiri; i, d’altra banda, el fet d’haver pogut identificar la senyalització puntual de tres tombes mitjançant pedres fixades verticals a la capçalera en tres casos, a manera de protoesteles funeràries.

La tipologia dels enterraments d’aquesta fase és la característica del període. Es tracta majoritàriament de tombes en fossa simple d’extrems més o menys arrodonits amb coberta de lloses i llates de fusta, conservada en força casos. En un nombre molt menor s’han identificat algunes tombes amb un dels costats o ambdós revestits amb lloses, en els punts on els enterraments es tallen entre si, a manera de separació i contenció de les tombes.

Així mateix, documentem algunes tombes singulars en forma pseudoantropomorfa de capçalera arrodonida amb el cap lleugerament ressaltat, i d’altres amb capçalera globular en forma de casc esfèric, tal com detectàvem també a Sant Iscle de la Salut. Aquestes es poden ubicar cronològicament entre el moment final de la necròpolis preromànica i el moment inicial de la necròpolis romànica, entre la fi del segle X i l’inici del segle XI. En aquest sentit, un d’aquests enterraments en fossa de capçalera globular tallava la fossa d’un gran enterrament antropomorf del segle IX-X i s’hi sobreposava. Pensem que es tractaria d’una evolució de la tipologia antropomorfa clàssica, que derivarà al segle XI cap a la fossa simple de capçalera arrodonida característica de l’època romànica.

També cal destacar, pel que fa a la tipologia de les estructures funeràries del segle XI i mitjan XII, unes sepultures singulars i desconegudes amb un tipus de coberta superior monumental, feta d’obra de maçoneria, amb pedres i morter de calç amb la superfície lliscada, amb cinc casos. Destaca

l’enterrament 177 per la singularitat de l’estructura funerària. Aquesta està formada per una potent estructura de pedres i morter al nivell superior, a manera de coberta monumental, que segella la fossa, la qual presenta un doble reclau amb una altre coberta interior de grans lloses planes, i una fossa simple inferior, allargassada i amb els extrems arrodonits i la capçalera pseudoantropomorfa. En aquest sentit, tallava parcialment una gran fossa antropomorfa del segle X.

Per altra banda, cal esmentar la localització de tres tombes amb coberta constituïda per llates de fusta encalcinades, de les quals s’ha conservat l’empremta mineralitzada. Algunes d’aquestes tombes presentaven fragments de molins hidràulics altmedievals reutilitzats com a coberta, possiblement pertanyents a elements residuals del vilatge. Destaquen, també, dos enterraments amb la presència d’un dipòsit funerari consistent en una olla de ceràmica reduïda, així com dos inhumats que duien un anell, consistent en un fil de bronze, en el dit anular. La distinció tipològica de les tombes d’ambdues fases, entre els segles IX-X (Fase I) i segle XI a mitjans XII (Fase II), amb presència de grans fosses antropomorfes, fosses simples cobertes de lloses i llates de fusta, i grans fosses amb reclau amb coberta de maçoneria (còdols i morter de calç), totalment inèdites i desconegudes fins ara a les necròpolis medievals catalanes, constata la singularitat i la rellevància d’aquesta necròpolis de Castellar Vell, que esdevé un conjunt únic per a l’estudi del món funerari i la població medieval catalana.

sant JUlià d’altUra (saBadell, vallès occ.) (fig. 24)

Aquesta antiga parròquia ja apareix esmentada a partir del segle XI, per bé que les mencions a alguns indrets del seu rodal són lleugerament anteriors, de cap a les darreries del segle X. La primera referència directa a l’església és de l’any 1029, on apareix la cita in terra Sancti Iuliani. L’any 1042 ja apareix amb el topònim complet, Sancti Iuliani Altura, i posteriorment, en un document de l’any 1052, s’esmenta la sagrera i l’existència pel cap baix d’una casa i altres edificacions per construir. No serà, però, fins el 1066 en què apareix per primer cop com a parròquia, parrochia Sancti Iuliani de Altura. No es coneix, tanmateix, cap acta


119

de consagració ni cap document referent a l’obra de l’església romànica.

L’actual església és fruit de diverses etapes constructives i està formada per un ampli edifici de planta rectangular d’època renaixentista. Les excavacions realitzades a la pràctica totalitat de l’interior de l’església van proporcionar un coneixement precís de la història del conjunt, del que podem proposar una seqüència evolutiva amb quatre grans fases des del segles IX-X al XIX. Els resultats d’aquestes intervencions, així com la dinàmica històrica del jaciment, han estat exposats i recollits en la memòria i en algunes publicacions a les que ens remetem per les dades històriques, arqueològiques i estratigràfiques precises23.

Els primers indicis de poblament identificats a l’indret on avui s’alça l’església corresponen a una necròpolis d’època altmedieval amb tombes en fossa del tipus antropomorf (fig. 25), que es

23 CoLL, roig 2003, pp. 598-616; roig, CoLL 2006, pp. 45-75.

pot datar entre els segles IX-X i inicis XI (Fase I). Aquest cementiri es troba escampat per tot l’interior de l’església actual, especialment en els costat sud i nord, estenent-se cap al sector dels horts de la rectoria i prenent unes dimensions considerables. Així mateix, presenta una organització espacial de les sepultures força regular i ordenada, amb les tombes respectant certes alineacions i en ocasions col·locades en paral·lel.

S’ha identificat un total de vint sepultures, tretze de les quals corresponen a individus adults i set pertanyen a individus infantils o subadults. Aquestes darreres semblen concentrar-se majoritàriament al costat nord, i en dos casos la fossa no presentava el ressalt antropomorf característic, probablement pel fet de tractar-se de tombes de petites dimensions. En tots els casos la orientació de les sepultures sempre seguia un eix E-O, amb el cap col·locat a l’oest.

En cap cas va aparèixer dipòsit funerari associat ni s’hi va detectar cap reinhumació. A grans trets,

Fig. 24. planta de sant Julià d’Altura amb la necròpolis de tombes antropomorfes (segles iX-X) i l’església romànica amb la necròpolis i el sitjar (segles Xi-Xii) (autors: Jordi roig, Joan M. coll, Arrago 2008, a partir de roIg, coll 2006)

JOrdi rOig BuXó

120

la majoria d’enterraments estaven afectats per estructures posteriors, especialment per l’església romànica, que a més, ens assenyalava un límit cronològic ante quem de mitjan segle XI.

Les estructures funeràries d’aquest període responen a una tipologia força estandarditzada i consisteixen en una gran fossa de planta rectangular excavada en el terreny natural argilós, on s’hi excava, a la seva part inferior, una fossa més estreta de forma trapezoïdal perfectament delimitada i amb els extrems angulosos, que ressegueix la silueta de l’inhumat, marcant-li el cap. Les cobertes d’aquestes sepultures, documentades només en alguns casos, consistien en lloses col·locades planes i llates de fusta, també disposades planes i recolzades en el retall de la fossa inferior. Al seu damunt si abocava terra fins a cobrir tot el retall superior de la fossa. Desconeixem si disposaven d’algun tipus de senyalització superior o túmul de terres.

Fins ara, la presència de cobertes de tombes fetes amb fustes no havia estat identificada en pràcticament cap altre conjunt, essent del tot

desconeguda en les necròpolis medievals catalanes. A Sant Julià d’Altura disposem d’un total de cinc casos excepcionals en què aquesta coberta de fusta s’havia conservat mineralitzada. D’aquests destaca l’enterrament 50, on singularment es conservaven íntegrament les quatre llates de fusta de la coberta de mitja tomba24. Es tractava de troncs seccionats longitudinalment, de mides regulars d’entre 60-70 cm de llargada per uns 15-20 cm d’amplada i un gruix que oscil·lava entre els 6 i els 8 cm. Aquestes llates havien estat col·locades transversalment a l’eix de la fossa, una al costat de l’altra i sense enclavar, recolzant-se en el reclau del retall inferior de la fossa. Aquesta estava reblerta amb terres fins el seu nivell superior, cobrint les llates, i quedant l’espai buit de la fossa inferior on hi havia l’inhumat.

Algunes de les tombes d’aquesta necròpolis presentaven unes fosses tipològicament més evolucionades, presentant lleugers canvis en la forma del retall de l’estructura. En aquests casos, la capçalera oferia un ressalt antropomorf més simplificat, on el cap i les espatlles eren més arrodonides, evitant les cantoneres anguloses. Pel que fa a la fossa, aquesta no presentava la clàssica forma rectangular o trapezoïdal amb doble reclau i de grans dimensions, sinó que oferien una estructura de formes més estilitzades i arrodonides. Aquestes estructures funeràries podrien correspondre a les darreres tombes de la necròpolis d’aquesta fase, efectuades cap a les primeries del segle XI, moments abans de la construcció de l’església romànica, que en alguns casos les afectà.

Per ara desconeixem si aquest cementiri de St. Julià d’Altura estaria relacionat amb alguna església preromànica de tipus funerari desapareguda. Durant els treballs d’excavació arqueològica no va ser possible constatar, almenys a l’espai intervingut, la presència de restes pertanyents a una església d’aquest període. No es pot descartar, però, la possibilitat que aquest primitiu temple es localitzés a l’indret avui ocupat pels horts de la rectoria, o fins i tot, que hagués estat enderrocat per la construcció de l’església romànica del segle XI,

24 Va ser possible efectuar una datació radiocarbònica d’una mostra de fusta d’aquesta coberta, que va proporcionar una datació absoluta que es pot situar entre els anys 670-888 dc. cal tenir en compte que aquesta datació correspon a la cronologia del tronc de fusta i no a la del moment de realització de la sepultura, de manera que la datació de la inhumació podria situar-se amb força garanties dins el segle iX ple.

Fig. 25. enterrament infantil en fossa antropomorfa amb doble reclau i fossa de capçalera angulosa del Tipus A de la necròpolis altmedieval de sant Julià d’Altura (segle iX-X) (foto: Jordi roig, Arrago 1999)


121

que s’hi hagués superposat, tal com s’ha observat a la majoria de casos coneguts i excavats. Possibilitat aquesta darrera que creiem més plausible, atesa la disposició dels enterraments i la mateixa ubicació de l’església romànica posterior.

En aquest sentit, es documentà un espai situat als peus de l’església d’uns onze metres de llarg per sis metres d’amplada que quedava delimitat per algunes tombes antropomorfes i on no se n’hi obria cap. Aquesta distribució espacial de les sepultures podria indicar-nos l’emplaçament del possible temple preromànic, que, en cas de ser certa aquesta hipòtesi, seria de reduïdes dimensions i estaria rodejat per la necròpolis. La construcció de l’església romànica damunt el seu espai, n’hauria fet desaparèixer qualsevol indici.

En aquest sentit, la primerenca menció documental a l’església de Sancti Iuliani de l’any 1029 podria referir-se, amb molta probabilitat, a l’edifici preromànic original. Cal tenir present, en base als coneixements que tenim d’aquestes construccions romàniques al territori del Vallès, que aquestes es comencen a bastir durant la primera meitat del segle XI, proliferant al llarg d’aquesta centúria.

La datació radiocarbònica de la coberta d’un dels enterraments ha permès constatar que aquest cementiri de tombes antropomorfes ja està en funcionament en un moment que podem situar, amb totals garanties, a partir del segle IX. Aquesta necròpolis tindrà una vigència i continuïtat al llarg del segle X, fins que serà definitivament amortitzada per la construcció de l’església romànica i la creació d’un nou espai de cementiri durant la primera meitat del segle XI. Aquest cementiri d’època altmedieval ens indica, doncs, la presència d’una comunitat estable emplaçada en aquest indret o a les proximitats de l’espai funerari, de la que en desconeixem però la seva naturalesa i ubicació, així com les seva morfologia i característiques organitzatives25.

25 Aquests assentaments pagesos d’època altmedieval són encara molt poc coneguts a la catalunya Vella, especialment pel que fa als segles Viii, iX i X. Darrerament, i gràcies a les excavacions arqueològiques en extensió i als estudis desenvolupats a l’àmbit del Vallès i al territori de Barcelona, es comencen a identificar aquests tipus de nuclis de poblament i assentaments pagesos, amb alguns jaciments significatius i de referència, com ara castellar Vell, Sant Pau de riusec, can Marcet, etc. (roig 2009).

Per altra banda, i pel que fa a la Fase II (s. XI-XIII), constatem la construcció d’una església romànica amb absis semicircular a llevant i un campanar de torre de planta quadrada al costat de tramuntana, en un moment indeterminat de mitjans del segle XI. L’església és un edifici de nau única de planta rectangular molt allargada, de 22 metres de llargada per 6’70 metres d’amplada. No sabem si l’edifici originari del segle XI tindria aquesta mateixa llargada, o si hauria sofert alguna ampliació dels peus de la nau. Es documenta un sitjar interior i una necròpolis que rodeja l’edifici.

Corresponent a la necròpolis d’època medieval va ser possible localitzar un total de 37 enterraments que envoltaven l’edifici de l’església i rodejava l’absis semicircular. En tots els casos les inhumacions seguien una orientació E-O, amb el cap col·locat a l’oest. Les estructures funeràries d’aquest període es caracteritzen per les inhumacions individuals efectuades en fosses simples, allargassades i amb els extrems arrodonits. En algun cas es documenten lloses col·locades als laterals de la fossa, en el punt on aquesta secciona una altra sepultura. La coberta, quan es conservava, era de lloses col·locades planes. D’aquest conjunt s’identificaren cinc enterraments d’adults amb presència d’un dipòsit funerari consistent en una olla de ceràmica col·locada a dins la tomba.

Corresponent al temple d’època romànica, es va localitzar un sitjar interior amb un total d’onze sitges escampades per tota de la nau de l’església, així com una sitja exterior a prop del mur de migdia i emplaçada dins l’espai de la sagrera. Aquestes van estar en funcionament i van ser amortitzades de forma successiva entre el segle XI i principi del XIV26.

26 la dinàmica evolutiva i la descripció de totes aquestes sitges de la sagrera, així com aspectes detallats d’estratigrafia i de material arqueològic es troben recollits i s’han presentat en diferents articles als que ens remetem (roig, CoLL 2006)

JOrdi rOig BuXó

122

Bibliografia

Artigues P.ll., blAsco M., riu-bArrerA e., sAr-dà M. 1997, Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir, a «Gausac» 10, pp. 15-76.

bArrAl i Altet X. 1974, La basilique paléo-chretienne et wisigothique de Saint Cugat del Vallès (Barcelona). Dossier archéologique et essai d’interprétation, a «Mélanges de l’École Française de Rome, Antiquité» 86, pp. 891-926.

bArrAl i Altet X. 1981, L’art pre-romànic a Cata-lunya, segles IX-X, Barcelona.

CATHMA 1993, Céramiques languedociennes du Haut Moyen Âge (VIIe-XIe s.), études microré-gionales et essai de synthese, a «Archéologie du Midi Médiéval» XI, pp. 111-128.

CATHMA 1997, Céramiques languedociennes du Haut Moyen Âge (VIIe-XIe s.): essai de synthè-se à partir des acquis récents, a La céramique médiévale en Mediterranée (Actes du VIe Con-grès de l’AIECM2), Aix-en-Provence, pp. 103-110.

coll J.M. 1998, L’església Vella de Sant Menna (Sentmenat, Vallès Occ.): estudi arqueològic d’una església romànica del Vallès (s. XI-XIV), Treball de recerca, Facultat de Lletres, UAB, Bellaterra (inèdita).

coll J.M. 2005, Memòria de la intervenció ar-queològica a l’església vella de Sant Menna (Sentmenat, Vallès Occ.), juliol 2002, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

coll J.M., roig J. 2003, L’església de Sant Ju-lià d’Altura (Sabadell, Vallès Occ.), a Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moder-na a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002), Sant Cugat del Vallès, 2, pp. 598-616.

coll J.M., roig J. 2008, Informe Tècnic de la in-tervenció arqueològica a l’església de Santa Maria l’Antiga o Santiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occ.), juliol-setembre 2008, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Ca-talunya, Barcelona (inèdit).

DD.AA. 1994-1998, Catalunya Romànica, Bar-celona.

FAríAs V., MArtí r., AtAFAu A. 2007, Les sagreres a la Catalunya Medieval, Biblioteca d’Història Rural, Estudis, 10, Girona.

gArciA i lliNAres M.g., Moro i gArciA A. 1997, Noves aportacions a la periodització de l’Esglé-sia Vella de Rellinars, a «Terme» 12, pp. 15-17.

Julià J.r., klieMANN k. 1992, Excavacions ar-queològiques a la Plaça Vella d’Artés (Bages), a Arqueologia i patrimoni a la Catalunya in-terior. Ultimes investigacions, a «Miscel.lània d’Estudis Bagencs» 8, Manresa, pp. 37-74.


MArtí R. 2006, Del fundus a la parrochia. Trans-formaciones del poblamiento rural en Cataluña durante la transición medieval, a De la Tarra-conaise à la marche supérieure d’Al-Andalus (IVe-XIe siècles). Les habitats ruraux, Toulouse, pp. 145-165.

MorrAl e., llobet c. 1978, Sant Nicolau: resul-tats d’una prospecció, «Arrahona» II època 4-5, pp. 7-52.

NAVArro r., MAuri A. 1992, L’església i la ne-cròpoli de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat), a Tribuna d’Arqueologia 1990-1991, Barcelona, pp.123-128.

NAVArro r., MAuri A. 1993, Santa Margarida de Martorell: la transició de l’Antiguitat tardana al món medieval, a IV Congreso de Arqueología Medieval Española, Alacant, II, pp. 341-344.

NAVArro r., MAuri A., FArreNy M. 1999, Basíli-ca de Santa Margarida de Martorell, a PAlol, PlAdeVAll 1999, pp.186-188.

NAVArro r., MAuri A., FArreNy M. 1999, Ne-cròpoli de Santa Margarida de Martorell, a PA-lol, PlAdeVAll 1999, pp. 288-289.

PAlol P. de 1999, Els edificis religiosos, a PAlol, PlAdeVAll 1999, pp. 163-172.

PAlol P. de, PlAdeVAll A. 1999 (eds.), Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tar-raconense mediterrània entre els segles IV i X, Catalunya Romànica, 0, Barcelona.

riu E. 1999, Sant Cugat d’Octavià o del Vallès, a PAlol, PlAdeVAll 1999, pp. 184-186.

roig J. 1998, L’església Vella de Sant Menna (Sentmenat, Vallès Occ.): estudi arqueològic


123

d’una església preromànica del Vallès (s. V-XI), Treball de recerca, Facultat de Lletres, UAB, Bellaterra (inèdit).

roig J. 1999, Món funerari de les valls del Llobre-gat i del Besós, a PAlol, PlAdeVAll 1999, pp. 283-288.

roig J. 2006, La intervenció arqueològica a l’An-tiga Hostatgeria de La Salut de Sabadell: de la mansio arragone a l’església medieval de Sant Iscle (segles X al XIII), a Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalu-nya (Sabadell del 18 al 21 de maig de 2006), Sabadell, pp. 559-584.

roig J. 2009, Asentamientos i poblados tardoan-tiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X), a Coloquio Internacional Arqueología de las aldeas en la Alta Edad Media (Vitoria-Gasteiz, 20-21 Noviembre de 2008), Vitoria-Gasteiz (e.p.).

roig J., coll J.M. 1999, El registre ceràmic d’un assentament altmedieval (s. IX-XI): Castellar Vell (Castellar del Vallès, Barcelona), a 5è Curs d’Arqueologia d’Andorra-4rt Congrés Europeu sobre ceràmica antiga. Estudis Arqueomètrics i arqueològics (Andorra, 12-15 de novembre de 1997), Andorra, pp. 275-282.

roig J., coll J.M. 2002, Consideraciones acerca de un contexto cerámico de en torno al año mil en el Condado de Barcelona: St. Menna (Sent-menat, Vallès Occ.), a Actas del V Congreso de Arqueología Medieval Española (Valladolid, 1999), Valladolid, 2, pp. 589-597.

roig J., coll J.M. 2003, Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Po-linyà, Vallès Occ.): de la vila Pauliniano a la parròquia de Sant Salvador, a II Congrés d’Ar-queologia Medieval i Moderna a Catalunya (18-21 d’abril de 2002, St. Cugat del Vallès), Barcelona, II, pp. 721-734.

roig J., coll J.M. 2006, L’evolució històrica del conjunt de Sant Julià d’Altura: les interven-

cions arqueològiques de 1998-1999, a «Qua-derns de Patrimoni» IX, pp. 45-75.

roig J., coll J.M. 2007, El jaciment altmedieval de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occ.): darreres aportacions de les intervencions de 2000-2001 i 2007, a «Re-cerca» 6, pp. 125-152.

roig J., coll J.M., MoliNA J.A. 1995, L’església Vella de Sant Menna (Sentmenat): 1500 anys d’evolució històrica, Sentmenat.

roig J., coll J.M., MoliNA J.A. 1996, L’assenta-ment altmedieval de Castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occ.): resultats de la interven-ció arqueològica a les sitges i el fossat, a «Plaça Vella» 41, pp. 7-55.

roig J., coll J.M., MoliNA J.A. 1997, Ceràmica d’època carolíngia i comtal al Vallès, a Cerà-mica Medieval Catalana, «Quaderns Científics i Tècnics» 9, Barcelona, pp. 37-62.

roig J., coll J.M., MoliNA J.A. 2003, El conjunt arqueològic de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occ.): el vilatge i l’església d’època carolíngia i comtal (segles IX-X i XI-XII), a Actes del II Congrés d’Arque-ologia Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002), Sant Cugat del Vallès, pp. 79-803.

VillAres I. 2007, El seguiment arqueològic dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002-març de 2003), a «Gausac» 30-31, pp.143-156.

ViNyAls F. 1978, Preliminars de la Història de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga, Santa Perpètua de Mogoda.

ViNyAls F. 1984, Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès, Santa Perpètua de Mo-goda.

ViVes J. 1963, Concilios visigóticos e hispano-ro-manos, Barcelona-Madrid.


Introduction

Le territoire ligure est caractérisé par une profon-de diversification au niveau des transformations, entre l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge, des centres urbains, sièges d’importants et authentiques municipia romains comme dans le cas de Genua-Gênes, Luna-Luni, Albingaunum-Albenga, Albin-timilium-Vintimille ou bien uniquement présumés tels comme Vada Sabatia-Vado Ligure (fig. 1). Certaines villes, déjà sièges épiscopaux au IVe (Gê-nes) et au Ve (Albenga) siècles, furent caractérisées par une formation constante d’habitats qui s’est poursuivie, à travers la phase médiévale, jusqu’à nos jours ou qui s’est interrompue entre le XIIe et le XIIIe siècle. Certains contextes urbains de la Ligu-rie occidentale (Vado Ligure, Vintimille) vécurent au cours des siècles de l’Antiquité tardive une crise irréversible du tissu urbain antique avec le transfert plus ou moins précoce des foyers civils et religieux vers d’autres sièges du même territoire1. Ce n’est que pour Vintimille, en Ligurie occidentale, que l’on dispose de distributions stratigraphiques com-plètes dans des zones centrales et monumentales du

1 MUriaLdo 2001, p. 772 ; bULgareLLi 2007, p. 340-341.

municipium romain, tandis qu’au niveau régional se dessine un tableau uniforme de transformations urbaines, caractérisé par une répartition initiale des édifices publics et privés datable du IVe siècle, sui-vie au Ve siècle d’une phase de reconstruction tran-sitoire et irrégulière, encore basée sur des modèles de planification d’État. L’effondrement définitif des villes antiques en Ligurie semblerait avoir eu lieu entre la formation du Regnum Italiae sous le contrôle d’Odoacre et le rétablissement de la Prae-fectura Italiae guidée par Théodoric avant la brève reconquête justinienne de la Liguria Maritima et l’occupation lombarde définitive en 643, lorsqu’à l’échelle régionale ce sont plutôt les premières do-minations germaniques qui commencent à imposer des changements et des transformations très pro-fondes qui révolutionneraient complètement les équilibres socio-économiques du territoire ligure.

Dans les zones rurales, les recherches archéologiques du siècle dernier et les résultats des dernières fouilles stratigraphiques, réalisées dans les villae et dans les mansiones situées le long de la côte et dans les plaines internes, commencent à éclaircir la phase de transformation du paysage rural entre les siècles de l’Antiquité tardive et ceux du haut Moyen Âge, lorsque sur

éPAOlO DE VingO

università degli Studi di Torino, Dipartimento di Scienze Antropologiche, Archeologiche e Storico-Territoriali (SAAST)

glises baptismales, églises et chapelles funéraires dans les zones ruralesde la Ligurie occidentale aux premiers siècles du haut Moyen Âge

In northern Italy burying the dead in religious structures has been a common practice since the 4th century and represents an important change in the funerary customs of the local population which, up to that time, had been buried in suburban cemeteries or in rural necropolises linked to Roman villae or to villages. In western Liguria the tradition of burying the dead in churches or in their immediate vicinity must be considered in relation to the inception of Christian collective cemeteries in the 3rd century thanks to the economic development of the Christian communities, which facilitated the creation and management of the first common funerary areas. In addition, archaeological data would seem to confirm that starting in the 4th century, when distinct forms of self-representation that characterised the Late Antique aristocratic world began to develop, funerary chapels became the burial context of choice of the new Germanic aristocracies.

pAOlO de vingO

126

Fig. 1. carte de la ligurie antique avec indication des limites des municipia d’époque romaine et du réseau routier (1), extrait de la Tabula Peutingeriana (2)

Fig. 2. carte de la ligurie avec les principales localités citées dans le texte

Églises baptismales, églises et chapelles funéraires dans les zones rurales de la ligurie occidentale aux premiers siècles du haut Moyen Âge

127

les structures résidentielles ou rustiques d’époque romaine désormais abandonnées furent bâties des églises baptismales, des églises ou des chapelles funéraires et de simples nécropoles (fig. 2), qui documentent le développement d’un dense réseau d’habitats religieux, lié à la diffusion du christianisme et à l’évangélisation des campagnes2. Pour le territoire de Gênes et pour la Ligurie occidentale, même si les sources documentaires fiables sont rares, nous disposons de nombreuses inscriptions funéraires, presque toutes issues de découvertes archéologiques. Il faut avant tout rappeler la célèbre épitaphe de Lucius, datée de 362 et retrouvée à Perti, qui constitue le plus ancien témoignage du Christianisme dans cette région et dans toute la partie nord-occidentale de la péninsule italienne. Sur le territoire de Finale Ligure mais également dans les zones d’Albenga et d’Imperia, les fouilles extensives de ces quinze dernières années ont mis au jour des édifices de culte d’une importance particulière, qui semblent reproposer le modèle urbain dans les zones périphériques3.

Le territoire de la Ligurie occidentale entre l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge

Même si la phase de christianisation du territoire de la Ligurie occidentale apparaît, grâce à la réa-lisation de nombreuses enquêtes archéologiques, très riche et détaillée, elle présente néanmoins des problèmes irrésolus. L’inscription funéraire du jeu-ne Lucius Helvius (ou Helvidius), mort à neuf ans à peine et enterré à Perti dans l’arrière-pays de Finale Ligure4, a été unanimement interprétée comme un témoignage précoce de la diffusion de la nouvelle religion dans les campagnes5 bien avant l’existence du diocèse de Gênes6 et la déclaration digne de foi

2 MUriaLdo 2001, p. 788 ; bULgareLLi, frondoni, MUriaLdo 2005, p. 131-135 ; Chavarría arnaU 2010, p. 189-192.3 frondoni 2003b, p. 131-132.4 MUriaLdo, sCarrone 1983, p. 1-3 ; frondoni 1985, p. 716 ; MazzoLeni 1989, p. 2278-2280 ; pietri 1987, p. 354-363 ; gra-nero, MoLteni 1998, p. 27-28 ; MUriaLdo, paLazzi, arobba 2001, p. 59-60.5 MenneLLa 1983, p. 1-3 ; MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 77-79 ; MUriaLdo 1996, p. 65-66 ; frondoni 2003a, p. 166 ; MUriaL-do 2003, p. 155-156.6 frondoni 2005, p. 195-196.

d’un évêque à Albenga7. On a récemment proposé de considérer cette in-

scription, réutilisée dans les fondations d’un mur médiéval à côté de l’église de S. Eusebio mais ap-partenant très certainement à l’attenante nécropole datée de la période romaine et de l’Antiquité tardi-ve, comme une simple présence fortuite8, sans dou-te liée à une circonstance casuelle coïncidant avec un déplacement occasionnel, le long d’un itinéraire routier qui se raccordait au réseau côtier principal en direction des provinces gauloises9 ou bien vers la Plaine du Pô10. Il a cependant été souligné que le probable prénom d’Helvius, plutôt répandu en Li-gurie occidentale, associé au jeune âge du défunt, ferait « penser à une origine autochtone »11. De plus, même à défaut d’une structuration diocésaine, la découverte de la pierre avec épitaphe n’est pas si étrange dans un territoire qui a permis de documen-ter archéologiquement différentes nécropoles dont, précisément, celle de Perti, avec des sépultures à inhumation datables d’entre le IVe et le VIIe siècle, parmi lesquelles certaines, bien que ne présentant aucun indice incontestable de chrétienté, ont été liées à la diffusion de la nouvelle religion12. Certai-nes tombes contenaient notamment des objets très simples tels que des pichets globulaires à une anse, des pichets à une anse, des urnes à corps globulaire et, dans un cas, probablement le verre d’une lampe à huile avec application de pastilles bleues liées à un rituel « aux valeurs clairement symboliques et transcendantes »13. Des objets analogues sont do-cumentés dans d’autres contextes funéraires ligu-res (nécropole d’Isasco, tombe « à arcosolium » de Noli, sépulture de Quiliano, nécropole du Priamàr) et provençaux d’époque paléochrétienne, dans une phase de transition où en Ligurie également, sou-vent dans les nécropoles elles-mêmes, des sépul-tures païennes apparaissaient encore aux côtés de sépultures chrétiennes14.

7 MarCenaro 2003, p. 183.8 Cantino Wataghin 2000, p. 217.9 Corsi 2006, p. 171-175.10 MarCenaro 2003, p. 177-178.11 MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 78-79 ; MUriaLdo 2003, p. 156.12 LaMbogLia 1957, p. 37-43.13 MUriaLdo 1989, p. 222-230 ; Id. 1996, p. 64 ; MUriaLdo, paLaz-zi, arobba 2001, p. 59-60 ; MUriaLdo 2003, p. 156.14 MUriaLdo 1989, p. 233-235 ; frondoni 1989, p. 204-213 ; Lavazza 1989, p. 268-269 ; Lavagna 2001, p. 109-112.

pAOlO de vingO

128

Aucune phase paléochrétienne n’a été jusqu’à ce jour relevée dans la petite église romane de S. Eu-sebio de Perti, située sur une arête rocheuse, même si d’anciennes fouilles réalisées dans la crypte ont fourni des indices d’une formation d’habitats con-stante entre le IVe et le VIIe siècle. C’est du cime-tière de celle que l’on a supposé être la première église que devraient provenir les couvercles d’un sarcophage à double pente, avec acrotères angu-laires, réutilisés pour la fermeture de la crypte de S. Eusebio et réalisés en travaillant un lithotype calcaire local connu sous le nom de « Pierre de Finale »15. Particulièrement important le couvercle décoré d’un côté d’une croix à bras équilatéraux et de l’autre d’une croix processionnelle, motif très connu et répandu à l’époque mérovingienne ju-squ’au VIIIe siècle16. La présence de ces sarcopha-ges atteste l’existence à Finale Ligure, si ce n’est à Perti même, d’une activité de lapicides locaux qui, dans une période de disponibilité réduite de matériaux précieux tels que le marbre, recourut à la « Pierre de Finale » pour satisfaire à l’échelle subrégionale les exigences d’une clientèle d’élite, qui demandait des sépultures privilégiées.

Sur la même route principale de S. Eusebio di Perti, probable embranchement de la route romaine Iulia Augusta, se trouvait la chapelle rurale de S. Cipriano de Calvisio mise au jour grâce à de mo-dernes fouilles archéologiques. Les deux édifices religieux dépendaient de l’église baptismale prin-cipale de Finalmarina qui, bien que faisant partie du diocèse de Vado, bénéficia toujours d’une cer-taine autonomie17.

La Paroisse de Finale, selon les recherches de Nino Lamboglia, pourrait avoir été édifiée sur le site de la mansio romaine de Pollupice/Pullopice, insérée dans le parcours routier représenté dans la Tabula Peutingeriana18. Une nouvelle hypothèse situerait par contre cette mansio à proximité de l’église de S. Stefano à Borgio Verezzi le long de la voie antique19. De récentes études ont enfin pro-

15 MenneLLa, bULgareLLi 2006, p. 74 ; frondoni 2010, p. 141-142.16 périn 1991, p. 290-305 ; MUriaLdo 2003, p. 156-157 ; fron-doni 2010, p. 143.17 frondoni 1985, p. 731 ; ead. 2003a, p. 165 ; ead. 2003b, p. 144 ; MUriaLdo 2003, p. 157.18 LaMbogLia 1963, p. 6-9 ; bULgareLLi 2001a, p. 145-151.19 frondoni 2001, p. 198.

posé le territoire de Pietra Ligure, où l’on a trouvé à la confluence du torrent Maremola avec le torrent Scarincio, à Corti, un important habitat de l’épo-que romaine et du haut Moyen Âge. À la partie rustique d’une villa superposée à un précédent ha-bitat républicain suivit, entre le IVe et le Ve siècle, une nouvelle mais modeste structure habitative à caractère agricole. Au VIe siècle, après une courte phase d’abandon et d’importants nivellements de terrain, un village rural sembla se développer mais fut par la suite abandonné et occupé par des structures tombales du haut Moyen Âge, qui uti-lisèrent en partie les maçonneries préexistantes20. La recherche n’a pas été complétée et aucun pôle religieux, auquel relier le village et la nécropole, n’a été identifié.

Les églises romanes de S. Pietro in Carpignano et S. Pietro d’Albisola, qui devraient appartenir à l’époque paléochrétienne et du haut Moyen Âge, se sont toutes deux développées sur les structures abandonnées de villae romaines. La première, à fonction probablement funéraire, n’a été fouillée que partiellement, tandis que la deuxième est située dans la vaste zone archéologique adjacente à la gare ferroviaire d’Albisola Superiore (fig. 3), où l’on a mis au jour les restes appartenant à la partie résidentielle et à la partie rustique d’une villa de la période impériale, ainsi qu’une énorme structure thermale21. C’est également pour cette raison que l’on a évoqué l’hypothèse selon laquelle la villa aurait été transformée en mansio pour les voyageurs, tout au long de son développement compris entre le Ier et les Ve-VIe siècles, et selon laquelle elle se réfèrerait dans ce cas à la mansio d’Alba Docilia mentionnée sur la Tabula Peutingeriana22. La phase d’abandon total ou partiel de l’habitat romain porta au développement d’une nécropole à inhumation, à rattacher probablement à l’église de S. Pietro, fondée elle aussi sur les structures romaines. Cette dernière, qui a fait l’objet d’une restauration au XIXe siècle et qui n’a jamais été examinée selon des critères archéologiques modernes, est traditionnellement considérée comme la principale paroisse de la

20 ChioCCi 1999, p. 63-68 ; Massabò 2001, p. 170.21 bULgareLLi 2001, p. 124-126 ; ead. 2008, p. 294-295 ; fron-doni 2010, p. 144.22 bULgareLLi, MeLLi 2001, p. 122-126 ; bULgareLLi, frondoni, MU-riaLdo 2005, p. 136-137 ; frondoni 2007a, p. 752.


129

voie Iulia Augusta et doté du port principal de la côte ligure occidentale28. Sur la base des derniers résultats des fouilles urbaines de Savone, qui ont documenté les dimensions de la phase d’installa-tion byzantine, l’on a récemment proposé que « la ville avait été désignée comme siège épiscopal » dès la première moitié du VIIe siècle29. Quoiqu’il en soit, le titre épiscopal « se stabilise sur l’expres-sion saonensis » au début du XIe siècle30. La dé-couverte à Noli de la dalle inscrite du Theodorus (ou Theodosius) episcopus, datable de la fin du Ve siècle et du début du VIIe siècle, complique davan-tage le problème de l’organisation diocésaine du territoire en question car elle anticiperait la chro-nologie de la série épiscopale (si on le considérait comme évêque de Vado), mais pourrait également faire allusion à une situation d’« autonomie » du pôle de Noli, où les fouilles ont mis au jour une zone de culte particulièrement importante que les sources historiques n’attestent cependant pas31.

La contribution fournie par le premier mona-chisme insulaire en vue de la diffusion du Verbe

28 LaMbogLia 1955, p. 33-34.29 varaLdo 2002, p. 21-22 ; frondoni 2007b, p. 360 ; varaLdo 2003, p. 161-162 ; Lavagna, varaLdo 2010, p. 281-282.30 poLonio 1979, p. 153-155 ; frondoni 2007b, p. 361.31 frondoni 2003b, p. 145 ; frondoni 2007b, p. 361-362.

zone et pourrait être née dès les Ve-VIe siècles en tant qu’église baptismale23. La superposition d’édifices de culte à des structures impériales a été également observée à Cairo Montenotte, localité Val Bormida, à proximité de l’église de S. Donato, où il faut cependant encore éclaircir les phases évolutives ainsi que la chronologie du premier édifice religieux24.

Le territoire de la province de Savone, jusqu’à celui de Finale, qui fait partie aujourd’hui du dio-cèse de Savone-Noli, appartenait dans l’Antiquité au diocèse de Vado, dont le premier évêque a été attribué au VIIe siècle25, même si certains experts acceptent Adalbert (Stadelbertus) comme premier prélat26. Un des problèmes les plus traités par l’hi-storiographie passée et récente est celui de l’alter-nance constante du diocèse entre Vado et Savone, soulignée également dans les documents intitulés vadensis ou saonensis episcopus27. On pense généralement que le siège épiscopal est né dans le municipium romain de Vada Sabatia, situé sur la

23 frondoni 2003b, p. 144-145 ; ead. 2008, p. 172.24 bULgareLLi 1999, p. 223 ; ead. 2007, p. 345.25 ferretti 1985, p. 23-24 ; bULgareLLi 2007, p. 339-341 ; fron-doni 2007b, p. 358-359 ; varaLdo 2003, p. 161.26 MUriaLdo 2001, p. 782 ; varaLdo 2003, p. 161-162.27 LaMbogLia 1955, p. 40-41 ; poLonio 1979, p. 151-152.

Fig. 3. Albisola (sv), planimétrie de la villa romaine avec l’église de s. pietro (par FrondonI 2007, p. 772)

pAOlO de vingO

130

chrétien est documentée sur le territoire de Savone. Sur la petite île de Bergeggi, la tradition érémitique est liée à un S. Eugenio de provenance africaine tandis que l’historiographie locale fait remonter la fréquentation de l’île Gallinara, située au large d’Albenga, à la moitié du IVe siècle, sur la base d’un passage de la Vita Martini de Sulpice Sévère, selon lequel Saint Martin de Tours aurait séjourné, pendant une courte période, sur l’île Gallinara lors de la persécution arienne entre 358 et 36032. La présence de Saint Martin aurait poussé d’autres moines à s’établir sur la petite île après lui, même s’il n’existe aucune source ou donnée archéologi-que en mesure de fournir des éléments confirmant cette hypothèse33. Les premières enquêtes archéo-logiques mirent au jour quelques maçonneries au sommet de l’île Gallinara datées des siècles du haut Moyen Âge : il s’agissait d’un mur d’encein-te à l’intérieur duquel se trouvait un petit édifice de culte à abside et d’autres structures interprétées comme la résidence des moines34. C’est aux ruines de ce même mur qu’a été associé le fragment d’une inscription funéraire, daté du VIe siècle et attribué à un abbé du monastère qui se développa proba-blement sur la petite île35. La même tradition iden-tifie la grotte di S. Martino, située sur le versant oriental de l’île, comme le refuge du Saint, mais de récentes fouilles réalisées à l’intérieur n’ont mis au jour qu’une tombe à fosse recouverte à l’intérieur de « cocciopesto » sans parvenir à établir la pério-de à laquelle remonterait la première fréquentation de la grotte36 même si en France des tombes de ce genre sont datées d’entre le VIe et le VIIIe siècle37.

Le diocèse d’Albenga, dont Quinzio est le pre-mier évêque historiquement connu, n’a en fait tou-jours pas été complètement examiné au niveau des zones rurales. Si l’on a amplement étudié le déve-loppement du christianisme dans le municipium ro-main, aucune enquête archéologique extensive n’a toutefois été menée pour comprendre les formes de l’évangélisation des campagnes dans la plaine et

32 pergoLa, Mazzei, severini 2003, p. 197.33 CaLzaMigLia 1992, p. 15-17.34 pergoLa, Mazzei, severini 2003, p. 198.35 penCo 1963, p. 10-11 ; Id. 1983, p. 20-21 ; Massabò 2003b, p. 222.36 Massabò 1998, fiche 10/2 ; Id. 2003b, p. 223-224 ; gandoLfi, Massabò 2007, p. 460-462.37 dUvaL, fontaine, février, piCard, barrUoL 1991, p. 104.

les vallées d’Albenga. Ces recherches pourraient donner des résultats très importants du fait des dif-férents habitats d’époque romaine ayant déjà été repérés dans la plaine d’Albenga et de la présence de nombreuses églises situées le long de la voie antique, transformées ensuite en paroisses au cours des siècles médiévaux38.

C’est à l’organisation diocésaine d’Albenga-Imperia qu’appartient également le territoire de Diano, où ont eu lieu par le passé de nombreuses découvertes liées à un habitat romain situé dans le centre historique de Diano Marina et à proximité duquel fut construite l’église des Saints Nazario et Celso, au typique nom « ambrosien », dont le culte est très répandu en Ligurie. Les fouilles des années cinquante/soixante du siècle dernier ont révélé la présence d’une église plus ancienne, située au-dessous de l’église actuelle, avec des maçonneries datables d’entre le Ve et le Xe siècle39, dont l’évo-lution et la chronologie correspondante ont été vérifiées lors des dernières fouilles40. Des fouilles limitées aux restes de l’église médiévale de S. Siro, traditionnellement considérée comme l’une des plus antiques de la zone, ont été également réali-sées à Diano Castello. On a retrouvé dans l’édifice une cuve rectangulaire en « cocciopesto » et une goulotte associées à une phase d’abandon avec, à l’intérieur, des matériaux du IIIe siècle. Il serait souhaitable que les recherches reprennent afin de pouvoir vérifier l’éventuelle préexistence du pre-mier édifice de culte, qui semble quoiqu’il en soit réoccuper la place d’un habitat romain plus antique faisant sans doute partie d’une villa rustique41.

C’est du diocèse d’Albenga que dépendait éga-lement, dans l’Antiquité, le centre de Riva Ligu-re, où l’on a retrouvée une importante structure religieuse étroitement liée au modèle urbain, ap-partenant par contre actuellement au diocèse de Vintimille-Sanremo. La question de la frontière entre les deux diocèses d’Albingaunum et d’Al-bintimilium est compliquée et controversée. Selon une récente hypothèse, le territoire de Sanremo, où

38 pergoLa 1995, p. 315-316 ; MarCenaro 2003, p. 183-187.39 LaMbogLia 1970, p. 68-69 ; frondoni 1985, p. 714-715 ; Massabò 1990, p. 473-475 ; gandoLfi, Massabò 1998, fiche 4/2 ; frondoni 2003a, p. 173-174 ; ead. 2003b, p. 173-174.40 gandoLfi 2008, p. 256-257.41 Massabò, gandoLfi 1994, p. 138-141 ; gandoLfi, Massabò 1998, fiche 4/2 ; frondoni 2003b, p. 173-174.


131

suburbain de Vada Sabatia où ont été certainement fondées, dans l’Antiquité tardive, l’église de S. Er-mete à Segno et les chapelles de S. Genesio sur le mont de Vado et de S. Anastasia à Legino46.

S. Pietro in Carpignano, dont le toponyme déri-ve clairement du nom de propriétés foncières ro-maines, est aujourd’hui attribuable en grande par-tie à la phase baroque, datable entre les XVIIIe et XIXe siècles, même si l’église avait déjà subi au XVIIe siècle une transformation radicale avec la réduction de moitié environ de sa surface interne. Il s’agissait d’une simple salle rectangulaire sans abside, disposée transversalement par rapport à la précédente structure cultuelle attribuée à la phase proto-romane du XIe siècle. Cet édifice, orienté est-ouest a été mis au jour le siècle dernier à la fin des années soixante-dix, à l’occasion des travaux de restauration statique du clocher du bas Moyen Âge avec réalisation de premières opérations de fouilles. On a notamment pu dégager la partie ab-sidale de l’église du XIe siècle, qui à son tour re-posait sur une structure en maçonnerie d’époque romaine. Les recherches archéologiques se dérou-lèrent par la suite surtout dans la zone du parvis de l’église baroque, superposé à un grand bassin revêtu de « cocciopesto » hydraulique (fig. 4). La structure, entièrement fouillée et datable environ de la fin du Ier siècle av. J.-C., fut utilisée jusqu’à la deuxième moitié du Ve siècle, grâce à plusieurs in-terventions de restructuration. Le bassin a été inter-prété comme faisant partie d’un plus vaste système hydrique relatif « à la partie utilitaire d’une activité agricole romaine »47. Entre la fin du Ve siècle et le début du VIe siècle, le bassin fut enseveli mais l’on a rencontré dans son nivellement des planchers avec des foyers, des trous de poteau et des aires de feu, réalisés au VIe siècle48. La présence d’objets d’importation africaine et en provenance de la Méditerranée orientale, d’une pièce de monnaie en argent d’Athalaric et d’un exagium en bronze, a été

46 LaMbogLia 1955, p. 33-34 ; Id. 1970, p. 164-166 ; Martino 1984, p. 161-162 ; bULgareLLi 2001a, p. 142-143 ; ead. 2003, p. 171-172 ; bULgareLLi, frondoni, MUriaLdo 2005, p. 145-146 ; MenneLLa, bULgareLLi 2006, p. 71-72 ; bULgareLLi 2007, p. 345-346 ; ead. 2008, p. 287-288 ; frondoni 2008, p. 171 ; bULgareLLi 2010, p. 95-99.47 bULgareLLi 1998, p. 250-251 ; ead. 2003, p. 11-12 ; ead. 2003a, p. 171 ; frondoni 2007a, p. 753 ; bULgareLLi 2007, p. 347-348 ; frondoni 2008, p. 172 ; bULgareLLi, torre 2010, p. 272.48 bULgareLLi 1998, p. 260-261.

l’on a retrouvé une église préromane sous l’actuel-le cathédrale de S. Siro, sans doute héritière d’une première église baptismale, appartiendrait origi-nellement à la juridiction d’Albenga42. La diocè-se de Vintimille semble d’ailleurs s’être constitué tardivement : le premier évêque connu apparaît en 680 et les fouilles les plus récentes n’ont mis au jour, dans le complexe épiscopal de la « Haute Vil-le », aucune structure ecclésiastique précédant les siècles médiévaux43. C’est à cette même période que remontent les rares structures religieuses ex-plorées jusqu’à ce jour dans les vallées internes, même si dans ce cas il faut encore programmer la recherche qui devrait donner des résultats très pro-metteurs, surtout pour le Val Nervia, en raison des rapports étroits avec l’avoisinante zone provençale et la zone piémontaise44.

L’église de s. Pietro in Carpignano àQuiliano (sV)

Le petit édifice de culte rural se dresse sur le ter-ritoire de la ville romaine de Vada Sabatia, sur la rive gauche du torrent Quiliano. À partir de 1977, les premières enquêtes archéologiques et la lecture des photos aériennes, autour de l’église et dans la portion de territoire délimité par le pont de Valleg-gia et le cimetière de Zinola, avaient mis au jour des restes de l’époque romaine, de l’Antiquité tardive et de la période médiévale, à proximité de S. Pie-tro et de deux fermes agricoles45. On avait retrouvé par le passé de nombreux éléments architecturaux d’époque classique réutilisés dans la maçonnerie de l’édifice religieux, probable preuve de l’existence d’un ancien habitat dans la même zone. Plusieurs recherches ont attiré l’attention et l’intérêt sur l’im-portance de Vado et de son territoire, lié au tracé routier de la voie Aemilia Scauri (devenue ensuite Iulia Augusta) qui, au-delà du col de Cadibona, re-liait le Piémont et la Plaine du Pô au Portus Vado-rum et au municipium romain, et autour de laquelle s’étaient probablement développées de nombreuses structures agricoles. On a supposé la présence de structures de production romaines dans le territoire

42 frondoni 1998, p. 65-66 ; CaLzaMigLia 1998, p. 153-155 ; eMbriaCo 1998, p. 81-82 ; gandoLfi 2003, p. 137-138.43 gandoLfi 2003, p. 138-139.44 LaMbogLia 1970, p. 18-32 ; frondoni 2001, p. 198-200.45 Martino 1984, p. 159-161.

pAOlO de vingO

132

reliée à l’importance constante de ce territoire et à l’importance de S. Pietro in Carpignano durant les siècles médiévaux pour le commerce entre le Piémont et la côte ligure49.

Toujours au VIe siècle selon toute probabilité, la zone se transforma brusquement en nécropole caractérisée par des sépultures en fosse simple, dans et le long du périmètre du bassin romain. La sépulture considérée comme étant la plus antique, à forme rectangulaire avec une structure en maçon-

49 bULgareLLi 2003, p. 15-16 ; MenneLLa, bULgareLLi 2006, p. 75-79 ; bULgareLLi 2007, p. 348-349.

nerie, découverte dans les années quatre-vingt et prudemment datée du VIe siècle, ne contenait qu’un seul objet, à savoir un pot, ne fournissant aucune chronologie certaine mais ressemblant fortement, d’un point de vue morphologique, à un récipient retrouvé à Luni lors des fouilles de la basilique de S. Maria et daté de la période byzantine dans la Liguria Maritima50. L’utilisation de la nécropo-le semblerait se poursuivre également aux VIIe et VIIIe siècles, avec des sépultures qui, dans certains cas, étaient signalées par des symboles en pierre51. Les découvertes faites lors des premières fouilles dans deux autres zones, à savoir dans l’église ba-roque et dans la sacristie adjacente, ont permis de prouver l’existence d’une nécropole avant la con-struction de l’église proto-romane. Il est cependant opportun d’attendre la suite des recherches pour établir une distribution chronologique définitive de ces sépultures qui nous permette de les comparer plus correctement aux sépultures découvertes dans la citerne romaine52.

C’est à une sépulture sans doute privilégiée que devait se référer l’inscription funéraire d’Archa-dius, considéré comme représentant d’une classe élevée, retrouvée lors des premières campagnes de fouilles et attribuée au début aux VIIe-VIIIe siècles53 puis au VIe siècle54. Le texte gravé au dos de la plaque avec inscription funéraire romaine a été définitivement attribué aux VIIe-VIIIe siècles55 (fig. 5). Il faut encore résoudre le problème de la présence d’un édifice religieux précédant l’édifi-ce proto-romane. À ce propos, on a mis au jour, dans le secteur situé devant la façade de l’église médiévale, deux maçonneries orthogonales entre elles utilisées, dans un deuxième temps, « comme support pour la construction de tombes préromanes ». Il s’agit de structures très épaisses, préalable-ment attribuées à « un édifice de l’Antiquité tardive et du haut Moyen Âge », dont il faut encore définir cependant la planimétrie et la fonction56.

50 Lavazza 1989, p. 270-271.51 geLtrUdini, torre 2003, p. 18-19 ; bULgareLLi, torre 2010, p. 273.52 bULgareLLi 2003, p. 9-10 ; geLtrUdini, torre 2003, p. 20-21.53 MenneLLa, varaLdo 1984, p. 8-10 ; bULgareLLi 2003, p. 15-16.54 MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 82-83 ; bULgareLLi 2007, p. 342-343.55 MenneLLa, bULgareLLi 2006, p. 64-67 ; bULgareLLi, MenneLLa 2008, p. 290.

56 geLtrUdini, torre 2003, p. 18-19.

Fig. 4. quiliano (sv), s. pietro in carpignano, planimétrie générale de l’église avec les phases de construction (par FrondonI 2007, partiellement modifiée, p. 773)


133

L’église de s. Eugenio sur l’île de Bergeggi (sV)

La petite île fut le siège au Moyen Âge de la cé-lèbre abbaye de S. Eugenio, héritière d’un édifi-ce religieux plus antique, fruit de la floraison du monachisme bénédictin insulaire. Dès l’époque ro-maine, l’île de Bergeggi, identifiée dans les docu-ments anciens comme Insula Liguriae, constituait probablement un lieu d’accostage le long de la rou-te de navigation qui de l’ouest poursuivait jusqu’au port de Vada Sabatia. Cette hypothèse pourrait être confirmée par la présence des ruines imposantes d’une tour circulaire, assimilées par la plupart des spécialistes, quoique de façon non univoque, au phare de signalisation du proche centre de Vado57. L’hypothétique édifice romain, généralement daté de l’Antiquité tardive, mais dont il faut encore étu-dier la typologie et l’utilisation, se dresse au som-met de la petite île et n’a jamais été archéologique-ment examiné58.

La tour est composée de trois corps différents : une enceinte triangulaire, en petites pierres régu-lières disposées sur des rangées horizontales, une structure circulaire, à l’intérieur de l’enceinte, en opus quadratum, édifiée sur la roche, et enfin une construction à plan carré, d’époque médiévale, dis-posée sur la plus ancienne tour circulaire, consti-tuée par de gros blocs de pierres, certains claire-ment réutilisés et probablement récupérés dans le plateau de nord-est, situé au-dessous, où se trou-vent les restes de la petite église paléochrétienne59.

La petite île montre encore les traces d’un préco-ce édifice monastique daté des Ve-VIe siècles et lié au culte de S. Eugenio, évêque africain qui selon la légende aurait été exilé en Corse durant les per-sécutions vandales60. C’est à Savone qu’il aurait entrepris par la suite une intense activité d’apo-stolat et qu’il serait mort puis enterré sur la petite île61. La référence à l’évêque carthaginois n’est certes pas digne de foi, mais l’on ne saurait tou-tefois exclure les origines « africaines » du saint vénéré, qui s’insèrerait parfaitement dans le con-texte du premier monachisme ligure, souvent lié à

57 bULgareLLi 2003b, p. 211.58 frondoni 1998b, fiche 15/1-2 ; ead. 2008, p. 170 ; bULgareLLi, frondoni, geLtrUdini 2008, p. 352-353.59 frondoni 2003b, p. 148.60 bULgareLLi 2003b, p. 211.61 varaLdo 2003, p. 163.

une tradition « érémitique » tout comme c’est le cas dans toutes les îles de la mer Tyrrhénienne62.

La naissance du culte autour du tombeau du Saint est documentée par les restes d’une première église, à une seule nef, ayant déjà été datée des Ve-VIe siècles63. Le petit édifice, qui se dresse sur un plan rocheux à pic sur la mer, est actuellement difficile à reconnaître aussi bien en raison de l’épaisse végétation que pour le démantèlement des restes de maçonnerie, certainement utilisés à l’époque médiévale pour la production de matériel de construction. La partie absidale est canoniquement orientée vers l’est : certaines structures qui s’adossaient contre la nef ont été désormais perdues alors que quelques sépultures se sont conservées dans la zone méridionale de l’église. Particulièrement importante la tombe à fosse, délimitée par des blocs de pierre équarrie, plutôt réguliers, et par des dalles de marbre réutilisées, qui forment une sorte de sarcophage en maçonnerie. On a retrouvé dans la sépulture de nombreux os humains, non plus en connexion anatomique, associés à des objets céramiques de l’Antiquité tardive dont, entre autres, de nombreux fragments d’amphores à parois nervurées probablement produites au Moyen-Orient. Le matériel archéologique permet de confirmer la chronologie de l’édifice de culte le plus antique daté des Ve-VIe siècles. Les fouilles ont également mis au jour les fondations des murs périmétraux de la petite église ainsi que de vastes portions du sol originel réalisé en « cocciopesto »64.

Les résultats des dernières fouilles archéolo-giques dans la plaine d’Albenga

Un dense réseau d’églises et de chapelles, utili-sées par toutes les communautés rurales qui peu-plaient depuis des siècles le territoire d’Albenga, se développa à partir du XIe siècle à Albenga et dans ses vallées. Parmi ces édifices religieux, les plus antiques étaient situés le long des voies de commu-nication, sans doute en tant qu’hospitalia ou bien liés aux parcours de la transhumance65. C’est le cas de S. Dalmazzo d’Arveglio, dans le val d’Arroscia,

62 poLonio 2003, p. 102-103 ; frondoni 2007a, p. 750-751.63 LaMbogLia 1970, p. 162-163.64 frondoni 1998b, fiche 15/1-2 ; ead. 2003b, p. 14 ; ead. 2007a, p. 751 ; bULgareLLi, frondoni, geLtrUdini 2008, p. 352.65 frondoni 2007a, p. 753-754.

pAOlO de vingO

134

sur le parcours qui monte jusqu’au proche centre d’Arnasco. Cette petite église, actuellement isolée, se dresse sur le site d’un ancien habitat romain en fond de vallée. Le nom semble par contre rattacher cet édifice au monastère de S. Dalmazzo de Pedona, dont on connaît bien les nombreuses dépendances sur le territoire ligure telles que S. Maria del Canne-to à Taggia sur le territoire d’Imperia ou S. Dalmaz-zo de Monticello sur le territoire de Finale66.

L’église actuelle, restructurée et agrandie du-rant la période baroque par la construction d’un porche sur le devant, conserve encore son clocher proto-roman et, le long du flanc méridional, une portion de mur réalisé en opus spicatum, que Nino Lamboglia datait des Xe-XIe siècles, en l’attribuant aux restes d’une abside précédente67. À noter que l’originel édifice de culte présentait une rotation de 180°, de sorte que la façade actuelle avec porche sur le devant est positionnée là où autrefois se trou-vait par contre le secteur absidal68. En 1996, on a pu mettre au jour quelques sépultures qui ont con-duit à des fouilles d’urgence (fig. 6). Les enquêtes

66 frondoni 1998f, fiche 9/2.67 LaMbogLia 1970, p. 108-109.68 frondoni 2007a, p. 754.

réalisées le long du mur méridional de l’édifice re-ligieux (Échantillon I) et dans le porche d’entrée (Échantillon II) ont dégagé des éléments très in-téressants également pour la poursuite des recher-ches. Le premier sondage a confirmé l’existence de la phase proto-romane de l’église, déjà soulignée par la superposition du plus ancien mur absidal au flanc méridional actuel du monument. Le deuxiè-me sondage a mis au jour, dans les fondations, la courbe de cette abside, située devant la façade mo-derne. Le résultat le plus important a été la décou-verte, à l’intérieur de l’abside susmentionnée, d’un autre anneau absidal appartenant à la période du haut Moyen Âge69.

Un programme de lecture archéologique des ou-vrages de maçonnerie de S. Dalmazzo a été mis en œuvre au terme des sondages préliminaires. La façade a révélé la présence d’au moins trois phases d’édification, à partir de la construction proto-romane jusqu’aux surélévations du toit qui suivirent. La possibilité de rattacher l’étude des maçonneries aux données de fouille du secteur du porche post-médiéval a permis de documenter au moins une phase précédant la construction proto-

69 frondoni 2007, p. 754 ; frondoni, geLtrUdini 2010, p. 253-254.

Fig. 5. quiliano (sv), s. pietro in carpignano, inscription romaine de saturninus (1), inscription du haut Moyen Âge d’Archadius (2) (par BulgarellI 2007, p. 339-343)


135

romane agrandie : nous connaissons de cet édifice la forme absidale et de nombreuses parties de murs verticaux, qui se distinguent par la disposition par-ticulière de quelques claveaux selon le système de pose en « arête de poisson ». Il faut encore résou-dre le problème des dimensions réelles de l’église du haut Moyen Âge et de la probable présence de sa façade maçonnée, cachée par le sol de la phase post-médiévale70.

Dans la plaine à l’est d’Albenga, sur le parcours de la voie romaine qui raccordait le municipium à Ceriale, se trouve l’église médiévale de S. Gior-gio de Campochiesa, autrefois priorat bénédictin. L’église devint ensuite une paroisse pour les cen-tres de la zone environnante. Pour cet édifice qui représente l’exemple le plus important d’architec-ture romane et gothique dans les environs d’Alben-ga, on distingue différentes phases de construction, à partir des fondations préromanes, découvertes

70 frondoni 2007, p. 755.

lors des fouilles des années soixante. Les fouilles réali-sées à l’occasion des gros travaux d’assainissement de l’église pour résoudre des problèmes d’humidité mirent complètement au jour la précédente structure romane à trois nefs, divi-sées par des piliers carrés avec des arcades en brique, terminée par une abside circulaire71. On souligna notamment, au cours de ces mêmes fouilles, une abside originelle, en maçonnerie brute et en forme de « fer à cheval » reproduite dans le premier plan réalisé de l’église (fig. 7). Cette pre-mière construction a été attribuée, sur la base des données archéologiques, à la période du haut Moyen Âge, même s’il est impos-sible d’établir une chro-nologie plus précise. On a également noté l’affinité

typologique particulière entre les absides de S. Giorgio (phase du haut Moyen Âge et restructura-tion romane) et les phases analogues de la basili-que funéraire suburbaine de S. Vittore d’Albenga72.

Anciennes données et nouvelles enquêtes archéologiques dans le complexe paléo-chrétien de s. Paragorio de noli (sV)

Nino Lamboglia avait proposé l’hypothèse dans les années soixante-dix selon laquelle le bourg de Noli serait né de la Neapolis mentionnée par Georges de Chypre, comme « cité nouvelle » fondée ou refondée durant la domination byzantine de la Liguria Maritima. L’expert laissait ouvert le problème de l’éventuelle existence d’un vicus qui se serait développé à l’époque romaine et qui

71 frondoni 1998g, fiche 10/1.72 frondoni 2007, p. 755 ; ead. 2010, p. 145-146.

Fig. 6. s. dalmazzo di Arveglio (sv), planimétrie générale de l’église et détails du secteur absidal protoroman et de la précédente abside du haut Moyen Âge (par Frondoni 2007, partiellement modifiée, p. 774)

pAOlO de vingO

136

aurait été relié au port d’accostage naturel73. Les résultats des dernières enquêtes archéologiques ont confirmé cette hypothèse et ont permis de suivre le développement des habitats de Noli des siècles républicains aux siècles du haut Moyen Âge74. Dans le silence total des sources écrites, les fouilles ont par contre rendu une surprenante et inattendue Noli d’époque romaine : on a dégagé à l’ouest, dans la baie de Cap Noli, un point d’accostage fréquenté de la période républicaine à la pleine époque impériale ainsi que des restes d’entrepôts avec une grosse quantité de matériel céramique, preuve des différentes productions et des commerces avec les zones méditerranéennes75. À l’est, immédiatement hors des remparts du bourg médiéval, une vaste nécropole romaine à incinération, avec de riches objets en céramique et en verre de la première phase impériale, prouve l’existence effective de ce village, que Nino Lamboglia avait simplement supposée76.

À quelques pas de Cap Noli se dresse l’église romane de S. Paragorio, au pied de la colline de S. Michele et à l’embouchure de deux torrents : la rivière Mazéno et la rivière Luminella, au-delà de laquelle se développe le centre historique médiéval actuel. L’église, datable du XIe siècle, est un des plus importants monuments romans de la Ligurie (fig. 8.1). S. Paragorio présente un édifice à trois nefs, avec des absides semi-circulaires, divisées par des piliers polyformes. La crypte située au-dessous, avec des petites colonnes romaines réutilisées, fit fonction d’ossuaire à l’époque moderne, même si lors des restaurations du XIXe siècle l’on retrouva l’accès primitif qui permit de dater du haut Moyen Âge l’édifice religieux originel77. Les fouilles réalisées dans la nef principale mirent au jour de nombreux fragments sculpturaux, datables d’entre les VIIe et VIIIe siècles, indice de la présence d’une phase préromane de l’église78. L’église est dédiée à un saint de tradition orientale, martyrisé selon la légende en Corse avec ses compagnons Parteo,

73 LaMbogLia 1973, p. 64-65.74 frondoni 2007b, p. 369 ; ead. 2008, p. 172.75 geLtrUdini, testa, starna 2007, p. 26-29 ; frondoni 2007b, p. 369-370 ; frondoni, geLtrUdini, testa 2008a, p. 277-278.76 torre 2007, p. 89-90 ; frondoni 2007b, p. 377-379 ; ead. 2008a, p. 280-281 ; frondoni, parodi, torre 2010, p. 267-268.77 LaMbogLia 1970, p. 150-153 ; frondoni 2007, p. 73.78 frondoni 1987, p. 48-51 ; ead. 1988, p. 94-119.

Partenopeo et Severino. Les études les plus récentes associent cette légende à un transfert de reliques, durant les persécutions vandales, qui pourrait avoir donné naissance au culte du martyr local, en contribuant au développement du complexe religieux, sans doute effectivement né autour d’une memoria plus antique79. Suite aux travaux d’Alfredo di Andrade, qui réalisa un espace autour de l’église et retrouva sous la zone absidale méridionale quatre sarcophages en « Pierre de Finale », de nouvelles fouilles furent exécutées en 1972 par Nino Lamboglia et par Marina Vavassori qui notèrent la présence d’un baptistère paléochrétien (fig. 8.2) et d’une vaste nécropole, avec des tombes datables de la période romaine tardive au bas Moyen Âge, sans solution de continuité80.

79 pergoLa 1981, p. 915-916 ; frondoni 1988, p. 89-90 ; MoL-teni 1995, p. 32-33 ; frondoni 1998d, fiche 14/1-4 ; ead. 2007b, p. 368 ; ead. 2008, p. 172.80 vavassori 1973, p. 56-61.

Fig. 7. san giorgio di campochiesa (sv), planimétrie de l’église avec la partie absidale de la phase la plus antique (par FrondonI 2007, p. 775)


137

Entre 1984 et 1987, la Direction Générale des Biens Archéologiques de la Ligurie a repris les re-cherches archéologiques, en effectuant par la suite des campagnes de fouilles périodiques, à partir de 1990, avec mise au jour d’un important organisme de culte et d’un habitat adjacent daté de l’Antiqui-té tardive et du haut Moyen Âge. Les fouilles des années soixante-dix, le long du flanc méridional de l’église, permirent la découverte de trois côtés du périmètre d’une cuve baptismale octogonale, avec fonts circulaires, insérée dans un édifice à abside (fig. 8.3), interprété comme baptistère à plan longitudinal81.

On retrouva également une tombe « à arcosolium » adossée à la salle de culte (fig. 8.4), qui réutilisait une pierre tombale appartenant à une Domina Li-doria, datée du début du VIIe siècle, et quoiqu’il en soit avant la conquête lombarde de la Liguria Ma-ritima en 64382. Le texte gravé sur une dalle semi-circulaire, issue d’une table d’autel fragmentaire « en assiette » avec bord simple, souligne83 l’im-portance de la période byzantine pour l’histoire du site de Noli, déjà attestée par l’inscription de The-odorus (ou Theodosius) episcopus, retrouvée lors des fouilles du XIXe siècle (fig. 9.1). Ce deuxième document épigraphique pose le problème de la pré-sence ou non d’un évêque à Noli à une époque où la ville devrait faire partie du diocèse de Vado. S’il apparaît difficile de supposer pour Noli un siège épiscopal dont il n’est resté aucune trace dans les documents posthumes, il est cependant possible de proposer une situation occasionnelle et temporaire d’« autonomie ecclésiastique », dans une période particulièrement difficile84. Il se peut également que Theodorus ou Theodosius episcopus ait été un évêque de Vado, mort et enterré à Noli, en présence d’un contexte funéraire particulièrement vénéré85.

Le complexe baptismal conservait en partie un pavement en « cocciopesto » qui, dans la zone absidale, montrait une inscription en galets marins noirs et blancs, dont les lettres étaient partagées

81 frondoni 1995, p. 798-800 ; fioCChi niCoLai, geLiChi 2001, p. 344-346 ; brogioLo, Cantino Wataghin, geLiChi 1999, p. 502.82 frondoni 1998d, fiche 14/1-4 ; ead. 2001a, p. 752-753 ; ead. 2008, p. 172.83 ChaLkia 1991, p. 74-76 ; frondoni 2007, p. 76.84 pietri 1987, p. 351-380 ; MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 83-85 ; frondoni 2007b, p. 367.85 frondoni 2003b, p. 152.

par une croix monogrammatique86. À cause de l’importante détérioration du « cocciopesto », la Direction Générale des Biens Archéologiques de la Ligurie a décidé alors de l’enlever pour pouvoir le restaurer soigneusement en laboratoire, en prévision également des vastes interventions de consolidation des fondations de l’église romane située au-dessus, qui n’auraient pas permis de le protéger et de le conserver correctement. La « déchirure » du pavement a également permis de lancer de nouvelles enquêtes archéologiques qui ont fourni des données très intéressantes pour le classement de l’édifice de culte. Elles ont en outre permis de documenter trois différentes canalisations en morceaux d’amphores et des tuyaux en terre cuite pour l’écoulement des eaux87. Quatre tombes en maçonnerie, déjà ouvertes dans le passé et construites à des époques rapprochées, s’adossent à l’extérieur le long du flanc du baptistère. Ces sépultures s’ajoutent à la tombe privilégiée « à arcosolium » de la Domina Lidoria, appartenant sans doute à un même noyau familial et réutilisée plusieurs fois jusqu’aux siècles du haut Moyen Âge88. Les éléments de chronologie correspondante offerts par les données stratigraphiques et par le matériel retrouvé ont permis de dater le baptistère, auquel appartient l’inscription sur le pavement, vers la fin du Ve siècle tandis qu’à cette même phase correspond la première structure des fonts actuels, qui présentait sur le fond de la cuve des traces de dalles en marbre. Certains sondages de fouilles effectués dans l’église romane, à l’occasion des restaurations de la Direction Générale des Biens Environnementaux et Architecturaux, avant la pose de micropieux, ont mis au jour un mur orienté nord-sud sous les barrières relatives aux restaurations du XIXe siècle, aligné avec le mur de façade du baptistère paléochrétien. Ce mur se raccordait à une nouvelle structure, pas complètement examinée, sous le mur périmétral septentrional de l’église actuelle. Les structures en maçonnerie susmentionnées délimitent une très vaste superficie, qu’il n’a pas été possible d’examiner en extension. Les liaisons entre édifice interne et externe ne sont

86 MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 76-77 ; frondoni 1998d, fi-che 14/1-4 ; ead. 2001a, p. 754-755 ; ead. 2008, p. 173.87 frondoni 1998a, p. 304-305 ; ead. 1998d, fiche 14/1-4 ; ead. 2001a, p. 754-759.88 frondoni 1989, p. 119-120 ; ead. 2010, p. 146-147.

pAOlO de vingO

138

donc pas tout à fait claires, même s’il est possible de supposer la présence d’une église primitive, à côté de la salle baptismale, ou quoiqu’il en soit d’un organisme différemment structuré lié à l’édifice de culte le plus ancien. Il serait possible d’établir de nombreuses comparaisons avec des complexes religieux des zones piémontaises, valdotaines, provençales, suisses et dalmates89.

89 perinetti 1985, p. 822-823 ; graenert 2005, p. 126-131 ; gU-yon 2000, p. 45-50 ; frondoni 2001a, p. 758-759 ; perinetti 2005,

Les recherches archéologiques ont également documenté la présence d’un grand édifice parallèle au baptistère, séparé de ce dernier par un parcours descendant vers la mer. On a tout d’abord souli-gné les phases les plus tardives de cet édifice, qui correspondent à celles du haut Moyen Âge, carac-térisées par une épaisse couche riche en charbons,

p. 155-159 ; frondoni 2007b, p. 364 ; bonnet, perinetti 2007, p. 821-828.

Fig. 8. noli (sv), s. paragorio, localisation schématique des maçonneries du complexe paléochrétien jusqu’aux interventions du viie siècle (1), vue du baptistère paléochrétien (2), détail des fonts baptismaux (3), tombe à arcosolium de la domina lidoria partiellement extraite des fondations de l’église romane (4) (par FrondonI 2003, p. 150)


139

liée à un incendie90. L’élimination du terre-plein de la vieille gare ferroviaire qui s’étendait contre la façade de l’église médiévale a donné un autre résultat important. On a pu ainsi mettre au jour un habitat, avec différentes phases d’utilisation des siècles de l’Antiquité tardive aux siècles du haut Moyen Âge, constitué par des maisons avec base en maçonnerie, murs en bois et sols en terre battue. L’utilisation constante et prolongée des maisons est documentée par les réfections périodiques des structures et par la présence de nombreux foyers. Parmi les objets retrouvés se distingue un peigne en os à simple rangée, avec poignée décorée par des motifs géométriques, terminant par des pro-tomés zoomorphes, datable d’entre la fin du VIe siècle et le début du siècle suivant91.

Les dernières campagnes de fouilles ont en outre mis en évidence des niveaux de fréquentation qui précèdent le village roman tardif, aussi bien dans le secteur du baptistère que devant la façade de l’église romane92. De récents contrôles de fouilles dans le secteur compris entre l’abside du baptistè-re et la tombe de la Domina Lidoria (fig. 9.3) ont permis une nouvelle lecture des phases en maçon-nerie de la partie verticale du mur paléochrétien. Les niveaux préexistants d’époque romaine ont été fouillés de façon incomplète et la conduite de vi-dange la plus récente, positionnée dans un angle de la structure, a été démontée. La lecture défini-tive des élévations a souligné quelques nouveau-tés par rapport aux phases documentées au cours des enquêtes précédentes. Il a été en effet possi-ble d’identifier un quatrième système hydraulique, dans une amphore africaine considérée jusqu’alors comme la canalisation la plus récente. L’étude de l’élévation du mur, comparée à la stratigraphie des fouilles, a révélé que la riche séquence de remanie-ments de la construction du baptistère se concentre sur une période de temps très restreinte, dont les li-mites chronologiques sont comprises entre le début du Ve siècle de la première canalisation identifiée et le VIe siècle, date de réalisation de la sépulture

90 frondoni 1998a, p. 307-308 ; ead. 1998d, fiche 14/1-4 ; geL-trUdini, taddei 2007, p. 84-86 ; frondoni 2007b, p. 366 ; Id. 2008, p. 174.91 frondoni 1992, p. 324-325 ; ead. 1995, p. 803-804 ; ead. 1998d, fiche 14/1-4 ; geLtrUdini, taddei 2007, p. 83.92 frondoni 1996, p. 714 ; ead. 2001a, p. 762-763 ; ead. 2003a, p. 154.

de la Domina Lidoria, qui recouvre toutes les ac-tivités de construction précédentes en s’appuyant contre la phase de construction finale du secteur absidal du baptistère. La datation de la tombe ne peut donc être uniquement fournie par la bouteille en verre retrouvée dans la sépulture, tel qu’on le pensait auparavant (fig. 9.2). Elle doit au contraire tenir compte des nouveaux éléments fournis par le réexamen des données de fouille et par l’étude des stratigraphies des maçonneries qui semblent dater la construction de la structure tombale vers la pre-mière moitié du VIe siècle93.

La donnée la plus importante a été fournie par la découverte de la salle baptismale primitive, qui était à l’origine sans abside et qui terminait par un presbyterium rectangulaire « rabattu », généra-lement fréquent dans les monuments religieux du haut Moyen Âge94, mais que les données des fouilles permettent de dater à présent du début du Ve siècle95. Singulière la similitude de cet édifice avec la troisième phase de la même période (envi-ron Ve siècle) du baptistère du complexe épiscopal de Genève96. Ce modèle urbain associé aux nom-breuses restructurations du baptistère, à la présence de structures adjacentes et de quelques sépultures privilégiées, repose sur de nouvelles bases le pro-blème de la fonction du complexe de culte de Noli, qui va certes au-delà du simple domaine « rural »97.

C’est à la première phase de construction qu’ont été rattachées deux structures orthogonales et unies entre elles (US 3589 et US 3552), orientées est-ouest et nord-sud et réalisées avec des pierres liées par une grande quantité de mortier. Ces structures mesurent 70 centimètres de large et respectivement 1,5 et 6,20 mètres de long. Ces fondations se réfè-rent à des ouvrages de maçonnerie en vertical, déjà détruites lors de la réalisation du futur baptistère. La superficie limitée du secteur examiné, pour des raisons également d’ordre statique, n’a pas per-mis de retrouver des plans de sols associables aux murs. En outre, la présence au-dessus du ragréage des structures tout d’abord d’une couche d’argile puis des murs du baptistère n’a pas permis d’en

93 Id. 2007, p. 76.94 sennhaUser 2001, p. 189-190 ; Cagnana 2001, p. 116-118 ; istria, pergoLa 2007, p. 744-747.95 frondoni 2003b, p. 154 ; ead. 2007a, p. 757.96 frondoni 2007b, p. 366-367 ; ead. 2008, p. 172-173.97 frondoni 2003a, p. 154.

pAOlO de vingO

140

documenter graphiquement le plan de façon complète (fig. 10.1).

La disposition d’une série de micro-pieux le long du mur périmétral sud de l’église romane de S. Paragorio, a permis d’observer la présence, dans la partie interne du baptistère, d’une profonde entaille (130 centimètres), de forme rectangulaire orientée nord-sud, exécutée pour la pose de la ca-nalisation la plus ancienne en tuyaux emboîtés les uns dans les autres et réalisés en terre cuite et en morceaux d’amphores (Phase 1). Préalablement et en fonction uniquement du rapport d’antériorité avec les fonts baptismaux actuellement visibles, l’on attribue également à la phase analysée un ré-sidu de structure en maçonnerie (US 3665) sans forme définissable, dans la zone adjacente au côté septentrional de la cuve : seules sont conservées quelques pierres liées par du mortier grisâtre peu résistant, caractérisé par la présence d’une quantité minimum de chaux98. Il est également possible d’attribuer à cette période un résidu de mur identifié au cours des fouilles à l’intérieur de l’église, du fait qu’il précède la phase de construction de la salle baptismale avec pavement en « cocciopesto » et qu’il oblitère ceux que l’on appelle les « niveaux rouges » de la première époque impériale romai-ne. On ne peut cependant affirmer que le baptistère ait été construit avec des maçonneries réalisées au cours des siècles romains ni qu’il s’agisse de struc-tures de l’Antiquité tardive. Quoiqu’il en soit, la chronologie des morceaux d’amphores et des tu-yaux en terre cuite précédemment décrits (fin IVe-début Ve siècle) fournit de précieuses informations pour établir la date de construction du premier sys-tème d’écoulement des eaux lustrales (fig. 10.2).

Les enquêtes archéologiques ont concerné éga-lement un édifice parallèle au baptistère paléo-chrétien, dont les phases d’utilisation se poursui-vent sans solution de continuité des siècles tardifs de l’époque romaine aux siècles du haut Moyen

98 frondoni 2003a, p. 154-155.

Âge. La construction se présente, dans la phase la plus antique mise au jour jusqu’à aujourd’hui, avec une orientation nord-sud et s’étend sur un espace documenté d’au moins 10 mètres de long et 5 mètres de large. La partie interne rend, à l’état actuel des recherches, quatre compartiments adja-cents, divisés par des cloisons en pierres et mortier, objet de nombreux remaniements au fil des siècles (fig. 11). Ces compartiments présentent à l’in-térieur des différents foyers, dont deux en position angulaire réalisés par une technique qui prévoit la construction de deux structures en maçonnerie (en pierres et argile) appuyées contre les maçonneries de l’édifice et faisant office d’isolant. Le secteur tout contre les foyers présente des traces d’opéra-tions d’entretien et de nettoyage périodiques. On a également retrouvé, toujours en ce qui concer-ne cet édifice, de nombreux trous de poteau d’un diamètre constant de 8 à 10 centimètres, disposés sur au moins deux alignements dans le sens de

Fig. 9. noli (sv), s. paragorio, inscription funéraire de l’évêque Theodo[…] (1), bouteille en verre (2), inscription funéraire de la domina lidoria (3) (par FrondonI 2003, p. 151)


141

Fig. 10. noli (sv), s. paragorio, phases évolutives du complexe de culte (1) (Frondoni, 2007a, p. 776), section méridionale du baptistère et de la tombe de la « domina lidoria » (2) (par FrondonI 2003, partiellement modifiée, p. 153)

pAOlO de vingO

142

la longueur99. Les fouilles ont rendu une grosse quantité de déchets de travail, qui laisse supposer la présence in loco d’un atelier de travail du métal (fig. 12.1).

Le mode de réalisation de la partie verticale de cet édifice, surtout dans le secteur oriental où sont présents les foyers, n’est pas tout à fait clair : le côté occidental présente par contre une maçonnerie en pierres et argile conservée sur au moins 60 cen-timètres de haut. C’est à ces structures en maçon-nerie que l’on peut attribuer une série de pierres utilisées pour l’enfoncement de pieux, logées dans des fentes prévues dans les niveaux de chantier et positionnées à une distance régulière (fig. 12.2). La

99 frondoni 2003a, p. 155-156 ; geLtrUdini, taddei 2007, p. 86 ; frondoni, geLtrUdini, testa 2010, p. 269.

présence dans les phases suivantes d’un matériel datable du premier haut Moyen Âge (VIIe-VIIIe siècles) fournit un terminus ante quem pour da-ter le plan d’utilisation précédemment décrit (fig. 12.3-4) qui, à un premier examen, semblerait avoir existé durant l’une des périodes de vie du baptistè-re de l’Antiquité tardive100.

La Paroisse de s. Giovanni Battista à Finale Ligure (sV)

La « Paroisse de Finale » est un monument d’une importance fondamentale pour la compréhension de la première christianisation du territoire de Fi-

100 frondoni 2003a, p. 156 ; ead. 2007a, p. 757-758 ; geLtrUdini, taddei 2007, p. 86 ; frondoni, geLtrUdini, testa 2008, p. 276-277.

Fig. 11. noli (sv), s. paragorio, planimétrie de l’édifice du haut Moyen Âge et de la salle baptismale (par FrondonI 2003, p. 155)


143

nale : il s’agit en effet de l’église baptismale la plus antique, devenue ensuite au Moyen Âge Paroisse principale, dédiée à Saint Jean Baptiste.

Située à Finalmarina, au pied de la colline du Gottaro, elle est également connue comme église des Pères Capucins et se superpose à des niveaux de l’époque romaine impériale, qui n’ont malheureusement pas été entièrement explorés en raison de la présence d’une abondante nappe phréatique qui avait causé par le passé de fréquentes inondations. L’église a été fouillée durant la Seconde Guerre mondiale, à l’occasion

des restaurations de l’église franciscaine d’époque baroque. C’est à cette occasion que l’on retrouva deux arcades médiévales à deux frettes, incorporées à la maçonnerie de la nef gauche. C’est ainsi que l’on décida de fouiller toute la nef centrale, pour déterminer la phase originelle du complexe religieux. Les enquêtes mirent au jour les restes de l’église romane, d’une précédente phase du haut Moyen Âge et de la première construction d’époque paléochrétienne101. À la fin des années quatre-

101 LaMbogLia 1970, p. 120-121.

Fig. 12. noli (sv), s. paragorio, édifice du haut Moyen Âge (zone g), première phase à usage artisanal (1), phase intermédiaire, pavement avec pierres pour l’enfoncement de pieux (2), pichet à une anse en céramique commune (3), peigne à rangée unique en os sculpté et décoré (4) (par geltrudInI, taddeI 2007, p. 84-85)

pAOlO de vingO

144

vingt-dix du siècle dernier, la Direction Générale des Biens Archéologiques de la Ligurie a effectué des interventions d’entretien et de restauration des restes de la Paroisse et a établi également un nouveau relevé des structures, associé à la lecture des stratigraphies des maçonneries102. Il faudrait confronter ces données et l’étude du matériel des anciennes fouilles, presque toujours décontextualisé du fait que celles-ci ont malheureusement été réalisées sans la méthode stratigraphique103.

À noter, en ce qui concerne la phase paléo-chrétienne de la Paroisse, que l’édifice d’origine est composé d’une salle rectangulaire à abside, avec narthex sur le devant. La partie interne de-vait être revêtue en « cocciopesto », comme sem-

102 frondoni 1998c, fiche 11/1-2.103 bULgareLLi, frondoni, MUriaLdo 2005, p. 165-172.

blent l’indiquer les parties d’opus signinum mises au jour dans différentes zones de l’église et dans une étude menée à côté des fonts baptismaux oc-togonaux d’origine. Ces derniers sont en partie englobés par l’édification du troisième pilier de gauche de la phase de construction suivante à trois nefs. La cuve, conservée sur une hauteur d’environ 0,40 mètre, est entièrement revêtue d’enduit blanc (fig. 13.1).

Au centre de l’église, devant le secteur absidal, apparaissent les restes d’une solea interprétée comme schola cantorum. Il s’agit d’un étroit couloir délimité par deux murets peu épais avec pavement en « cocciopesto ». C’est à ce couloir qu’il faudrait attribuer également un muret de forme orthogonale, situé à gauche, qui semble définir une clôture rectangulaire devant la zone absidale, à interpréter précisément comme schola

Fig. 13. Finale ligure (sv), paroisse des capucins, planimétrie de la phase paléochrétienne (1), détail du pavement en « cocciopesto » avec la schola cantorum (2), inscription funéraire paléochrétienne (3) (par FrondonI 2001, pp. 765-766)


145

cantorum104. La localisation stratigraphique de deux pavements superposés en opus signinum, mis au jour dans les dernières enquêtes entre les fonts baptismaux et la schola, laisse supposer une sous-phase de construction pour l’église paléochrétienne. Seule la cuve octogonale existait au début alors que les structures de la clôture de la schola cantorum auraient été prévues sur le même sol (fig. 13.2).

La construction de la structure absidale originel-le, où était conservé le reliquaire, est presque tout à fait oblitérée par les restructurations suivantes. Deux tombes, localisées près du presbyterium, réa-lisées avec des « tuiles à ailettes enfoncées perpen-diculairement dans le sol et couvertes par d’autres tuiles disposées en pente » sont attribuables à la phase paléochrétienne105. On a retrouvé dans l’une de ces sépultures un coffret tunisien, du type Keay VIII A, dont la commercialisation se poursuit tout au cours du VIIe siècle tel que les récentes fouilles du castrum de S. Antonino de Perti ont d’ailleurs permis de confirmer106. D’autres fragments cérami-ques sont datables du Ve siècle, tandis que c’est au siècle suivant qu’appartient l’inscription funéraire de Paula, datée sur la base du consulat d’Agapet de 517 (fig. 13.3). Le texte épigraphique fournit un important terminus ante quem pour la première église paléochrétienne107.

Le village mis au jour près de la partie absida-le de la Paroisse paléochrétienne conservait des structures datées à partir des siècles de la période impériale avec du matériel remontant même à la période républicaine, ce qui confirme la présence d’un habitat de frontière entre les municipia de Vada Sabatia et d’Albingaunum, à localiser dans le territoire de la Paroisse de Finale (fig. 13.4). À l’habitat primitif se superposaient des structures en maçonnerie et des stratigraphies de l’Antiquité tardive et du haut Moyen Âge, correspondant par-faitement aux phases de développement de l’adja-cente église baptismale108.

104 frondoni 2001a, p. 763-768.105 MUriaLdo, paLazzi, arobba 2001, p. 53.106 MUriaLdo 1989, p. 238-239 ; Id. 1995, p. 222-223 ; Id. 2001, p. 267-269.107 LaMbogLia 1956, p. 228-231 ; frondoni 1998c, fiche 11/1-2 ; ead. 2001a, p. 764-767 ; MUriaLdo 2003, p. 157.108 LaMbogLia 1963, p. 1-4 ; paLLares 1965, p. 20-21 ; MUriaLdo, paLazzi, arobba 2001, p. 50-51 ; frondoni 2003a, p. 158.

L’église de s. Cipriano à Calvisio Vecchia (sV)

C’est au dos du moderne centre de Calvisio, dans le territoire de Finale, que se trouve le hameau de Calvisio Vecchia, dans le Val Pia, au croisement de deux vallées mineures et au débouché du par-cours routier de l’époque romaine impériale. Selon les études de Nino Lamboglia, confirmées par les recherches les plus récentes, la voie Iulia Augusta, après s’être déroulée dans la vallée de la rivière Ponci (qui conservait cinq ponts romains impor-tants), traversait le torrent Sciusa et remontait au col de S. Bernardino, en passant par Calvisio. La tradition orale a toujours rappelé des découvertes occasionnelles de monnaies et de céramique ro-maine. De plus récents travaux d’amélioration du réseau routier ont également permis de mettre au jour, dans cette localité, des fragments céramiques de l’Antiquité tardive, rattachés à la présence d’un ancien vicus rural supposé déjà par le toponyme, qui dérive clairement d’un nom romain109.

À la fin des années quatre-vingt, il a été possible de contrôler le développement des habitats dans cette partie du territoire de Finale grâce à un vaste chantier de restauration et de consolidation stati-que effectué par la Direction Générale des Biens Environnementaux et Architecturaux de la Ligu-rie, dans l’ancienne église de S. Cipriano, rem-placée aujourd’hui par un nouvel édifice situé au fond de la vallée. S. Cipriano se présente actuel-lement dans son aspect baroque, avec par la suite des interventions de l’époque néoclassique, mais les enquêtes archéologiques ont mis en évidence la construction médiévale, à son tour caractérisée par plusieurs phases d’édification ainsi que l’édifi-ce primitif préroman, conformément à l’ancienne-té de la dédicace110.

L’église originelle, à une seule nef, conserve une abside tendant à une forme « en fer de cheval » ainsi que des traces du transept dans les fondations. La maçonnerie, à assises régulières, se compose de gros galets liés par du mortier blanchâtre résistant tandis que le pavement de la zone presbytérale se compose de dalles en pierre clivées, reposant sur une couche de mortier. Il n’a pas été possible de retrouver le mur périmétral gauche de la

109 LaMbogLia 1963, p. 5-8 ; Id. 1970, p. 132-133.110 frondoni 1990, p. 423-424 ; ead. 2003b, p. 158.

pAOlO de vingO

146

construction, auquel se superposent de nombreuses structures modernes, dont les voûtes de nombreux ossuaires post-médiévaux qui ont modifié la stratigraphie dans certains secteurs de l’église. Il a été possible de mettre au jour par contre le mur périmétral de droite, conservé uniquement dans les fondations, qui suit le même alignement du mur correspondant de l’édifice roman situé au-dessus, en s’arrêtant cependant avant d’atteindre la façade actuelle. On a retrouvé dans l’abside la plus antique deux redans de fondation, avec redan inférieur n’étant pas parfaitement dans l’axe du deuxième. La présence d’un seul niveau d’utilisation certifié semble, toutefois, exclure la possibilité d’une restructuration de la première église. Le défaut de matériel associé à la phase de construction ne permet pas de dater cette dernière de façon précise, même si les données fournies par le précédent habitat, auquel l’édifice religieux a été directement superposé, sont extrêmement utiles. On a en effet mis au jour les traces d’un habitat romain tardif, avec des restes de structures en maçonnerie et de planchers avec des foyers, présentes aussi bien dans la zone située au-dessous du presbyterium que dans la zone donnant sur la façade111. En ce qui concerne cette séquence, il n’existe malheureusement pas de rapports physiques entre les deux zones à cause de la construction intermédiaire de quatre petites voûtes pour des sépultures collectives, qui ont complètement coupé la stratigraphie jusqu’au stérile. On a pu documenter les niveaux d’abandon formés par des couches de décombres des structures romaines ainsi que les niveaux des phases de chantier pour la construction du premier édifice religieux, sans solution de continuité112. La présence d’objets céramiques datés des Ve-VIe siècles dans les couches d’habitat de l’Antiquité tardive fournit un précieux terminus post quem permettant de dater la construction la plus antique. Même si l’on ne peut exclure avec certitude une date plus avancée, les données de fouille, qui soulignent la séquence ininterrompue des phases de construction, la dédicace à S. Cipriano, issue de la tradition de l’Antiquité tardive, et la localisation topographique de l’église, située sur la même route de S. Eusebio de Perti et de S. Dalmazzo

111 frondoni 1999, p. 361-363.112 frondoni. 2003, p. 95-96.

de Monticello, la qualifient de chapelle rurale, dépendant de la paroisse principale de Finale, dans un territoire très important pour la diffusion du verbe chrétien dans les campagnes de Finale113.

Le complexe de culte paléochrétien de Riva Ligure (IM)

Dans la zone de Cap Don, dans la commune de Riva Ligure, l’on mit au jour en 1835 des objets en terre cuite et des monnaies d’époque romaine au cours des travaux d’agrandissement de la voie Aurélienne. Piero Barocelli mit en relation cette découverte avec la présence hypothétique d’une mansio, qui est indiquée comme Costa Balenae dans l’Itinerarium Antonini114, ou qui apparaît comme Costa Bellene dans la Tabula Peutingeria-na115. En 1937, Nino Lamboglia réalisa les premiè-res recherches archéologiques qui mirent au jour un espace avec une cuve baptismale et un sarco-phage en « Pierre de Finale ». On retrouva égale-ment une « couche de l’époque impériale tardive », avec du matériel des IIIe et IVe siècles, non associée cependant à des structures en maçonnerie. On dé-couvrit également durant la Seconde Guerre mon-diale une mosaïque en tesselles noires et blanches qui fut ensuite détruite116. De nombreuses campa-gnes de fouilles ont été menées par la Direction Générale des Biens Archéologiques de la Ligurie à partir de 1982 jusqu’à 1987 tandis qu’après une interruption de quelques années, les recherches ont été reprises en 1994, avec des enquêtes archéologi-ques limitées, liées aux interventions d’entretien et de restauration des structures (fig. 14.1). En 1998 et en 2002, de nouvelles enquêtes ont été menées en extension dans certains secteurs de la zone ar-chéologique et ont fourni des données d’un grand intérêt scientifique117.

Le complexe de culte retrouvé à Riva Ligure, qui s’est révélé immédiatement fondamental pour l’étude et la connaissance de la christianisation du territoire ligure, est composé d’une église à trois

113 MenneLLa 1983, p. 5-8 ; frondoni 1985, p. 731-732 ; ead. 2003b, p. 159.114 bULgareLLi, frondoni, MUriaLdo 2005, p. 132.115 frondoni 2003a, p. 174 ; Martino 2003, p. 147 ; frondoni 2008, p. 177.116 LaMbogLia 1942, p. 26-27.117 frondoni 2003b, p. 159-160 ; ead. 2007b, p. 380.


147

nefs, précédée d’un vestibule triparti, au centre du-quel se trouve une cuve baptismale. La nef de droi-te et une partie de la zone absidale furent éliminées et détruites après 1835 pour l’agrandissement de la voie Aurélienne. Un deuxième édifice religieux, dénommé « église mineure », avec la même orien-tation est-ouest, à une seule salle à abside, fut réa-lisé à l’époque médiévale dans la nef centrale de l’« église majeure »118.

Les recherches archéologiques ont démontré que le narthex fut construit en même temps que la ba-silique à trois nefs tandis que les fonts baptismaux octogonaux, semblables à ceux d’Albenga même si les dimensions sont différentes, sont caractéri-sés dans le périmètre extérieur par huit niches se-mi-circulaires en briques, revêtues d’une couche d’enduit rose. Aucune trace de bases de colonnes,

118 frondoni. 2003a, p. 175 ; ead. 2008, p. 177.

pouvant laisser supposer l’existence d’un éventuel ciboire, comme dans le cas des fonts d’Albenga et de Fréjus, n’a été retrouvée. Le fond de la cuve est enrichi de marbres romains réutilisés, qui compo-sent un motif en croix grecque119. La cuve présen-te deux marches d’accès dont la plus interne a été mise en rapport avec un resserrement ultérieur des fonts baptismaux. Sur le côté ouest apparaît une goulotte pour l’écoulement des eaux tandis que le sol du compartiment baptismal est réalisé avec de simples galets (fig. 14.2).

Dans une phase postérieure, le compartiment septentrional du narthex fut divisé en deux petits espaces funéraires à l’intérieur desquels furent introduits deux sarcophages en « Pierre de Finale ». L’accès primitif, situé sur le côté nord de l’église,

119 frondoni 1985, p. 713-714 ; Martino 1989, p. 265-268 ; frondoni 2003b, p. 161 ; Martino 2003, p. 150 ; frondoni, gan-doLfi 2010, p. 255.

Fig. 14. riva ligure (iM), planimétrie du complexe de culte avec des phases de construction (1), détail de la première abside de l’église paléochrétienne, au centre par contre abside de la deuxième phase (2), détail de la cuve baptismale (3) (par FrondonI 2003, p. 160)

pAOlO de vingO

148

tomba en désuétude et fut remplacé par une ouverture réalisée sur le côté ouest, conduisant au baptistère par le biais d’un parcours formé de grandes pierres et la réutilisation, sur le pavement, d’une stèle funéraire en marbre dédiée à Maria, jeune femme d’origine noble, morte après trois ans de mariage seulement (fig. 15). Le mari Acilius lui dédia une épitaphe par laquelle il invitait au respect de la tombe120. Le texte a été récemment attribué à la fin du VIe siècle ou au début du VIIe siècle, c’est-à-dire à la période qui correspond à la domination byzantine de la Liguria Maritima121.

Il faut encore éclaircir les modalités selon lesquelles le complexe joua un rôle typiquement funéraire, même si la nef septentrionale semble avoir été as-sez précocement utilisée comme zone funéraire, avec différents types de tom-bes. On distingue en effet des sépultures en fosse simple, à caisse lithique, à caisse en maçonnerie, à « cappuccina », tandis que les sépultures infantiles sont en am-phore et en caisse lithique. Les tombes les plus répandues sont les tombes en sarcophage en « Pierre de Finale », sur-tout orientées est-ouest. Les sondages en profondeur réalisés par le passé, malheureusement sans une méthode stratigraphique, ont souligné la présence d’une deuxième rangée de sarcophages encore enterrés qui attesterait donc deux niveaux d’inhumations. L’un de ces sarcophages présente sur le couvercle non seulement des acrotères angu-laires mais également deux acrotères centraux122. Un exemplaire analogue a été récemment mis au jour dans les fouilles de S. Clemente à Albenga123, tandis qu’il est possible d’établir des ressemblan-ces particulières avec les sarcophages de la basi-lique du « Clos de la Lombarde » à Narbonne124.

120 pergoLa, battisteLLi, CoCChini, giaCobeLLi, Loreti, MartoreLLi 1989, p. 51-52.121 MenneLLa, CoCCoLUto 1995, p. 119-120.122 Martino 1989, p. 268 ; Id. 1998, p. 202-203 ; Id. 2003, p. 151-152 ; frondoni 2010, p. 147.123 Massabò 2003, p. 193-194 ; frondoni 2010, p. 143.124 frondoni 2003a, p. 175 ; ead. 2005, p. 161 ; ead. 2007b, p. 381.

Seuls de rares éléments du costume féminin ont été retrouvés : une fibule, deux boucles d’oreille, un bracelet, une bague à chaton en bronze et les grains d’un collier en pâte de verre, attribuables aux siècles de l’Antiquité tardive et du haut Moyen Âge125. Les boucles d’oreille en bronze, avec tête cylindrique grossie, sont notamment répandues dans la Liguria Maritima à partir du Ve siècle et sont utilisées jusqu’au VIe siècle126.

Les sondages effectués en 1994-1995, dans le secteur entre la structure absidale de l’église majeu-re et celle de l’église mineure, ont permis de mettre au jour une sépulture en caisse lithique couvrant le redan de la construction absidale de l’église ma-jeure, tandis que l’on a retrouvé, au-dessus de cette inhumation, une tombe creusée dans le terrain et appartenant à la phase médiévale du complexe. La

125 Martino 1989, p. 267-268 ; Id. 2003, p. 152-153.126 de vingo, fossati 2001, p. 503-504.

Fig. 15. riva ligure (iM), stèle funéraire de Maria attribuée aux vie-viie siècles (1), transcription du texte épigraphique (2) (par mennella, coccoluto 1995, pp. 119-120)


149

terre de remplissage de cette sépulture a rendu un fragment céramique de majolique archaïque qui, avec d’autres éléments analogues retrouvés près de l’« église mineure », confirme pour la phase finale d’utilisation de l’édifice religieux une chronologie non antérieure aux XIIIe-XIVe siècles127.

Dans l’attente de fouilles en extension de toute l’église et de la nécropole qui, par le biais de la lecture des stratigraphies et du matériel, fournis-sent des données chronologiques plus fiables pour situer chronologiquement les différentes phases de développement du site, en réservant une attention particulière à l’organisation des espaces funérai-res, le complexe paléochrétien a été daté surtout en fonction de la typologie du bassin baptismal, qui reprend fidèlement les dimensions de celui du bap-tistère d’Albenga (deuxième moitié du Ve siècle), au diocèse duquel appartenait Riva Ligure128. Vers la fin du Ve siècle ou au début du VIe siècle, donc, ce vaste complexe de culte, encore en grande par-tie inconnu et dont les structures s’étendent dans les zones adjacentes, semble déjà revêtir un carac-tère paroissial, particulièrement important pour la diffusion du Verbe chrétien et la cura animarum au niveau rural, avec d’intéressants points en com-mun, du point de vue fonctionnel, avec le comple-xe de S. Paragorio de Noli129. Les sources écrites disponibles étant rares – à l’exception des légendes hagiographiques, liées à S. Siro, auquel a été dédié à une époque récente le Cap Don, qui indiquent la présence d’un édifice de culte au nom de S. Pietro près de la mer et du fleuve Tabia –, la source ar-chéologique devient, dans cette circonstance éga-lement, un facteur de première importance pour comprendre le développement des habitats. Cette tradition intéressante, que les études historiques les plus récentes ont acceptée, doit être considérée avec prudence dans l’attente de la conclusion des recherches archéologiques et d’une étude plus ap-profondie du territoire dans lequel s’insère le com-plexe religieux130.

Entre fin 1999 et début 2000, puis en 2001-2002 au cours des dernières enquêtes archéologiques,

127 frondoni 1998e, fiche 14/1-4 ; ead. 2001a, p. 768-776 ; ead. 2003b, p. 162.128 Massabò 2003, p. 192.129 frondoni 1998a, fiche 14/1-4 ; ead. 2003, p. 94-95 ; ead. 2007b, p. 381.130 CaLzaMigLia 1998, p. 153-154 ; eMbriaCo 1998, p. 78-79.

on a mis au jour derrière l’abside circulaire une structure dans les fondations rattachable à un autre organisme absidal, polygonal sur le côté extérieur et à forme circulaire sur le côté intérieur131. Cette structure a été construite en même temps que les murs périmétraux de l’église et que la division en trois nefs, et les données de fouille ont confirmé en outre son antériorité par rapport à la structure semi-circulaire. Cette nouvelle abside est apparue très profonde, dotée d’un arc de triomphe et asso-ciée à l’extérieur à un pavement en galets, qui a rendu différents fragments de céramique de l’An-tiquité tardive132.

Les enquêtes archéologiques de 2001-2002 ont resoulevé le problème des phases de construction du complexe de culte et de leur chronologie. Sur la base des premières données, alors que l’on peut proposer une datation légèrement antérieure pour la construction de l’église (qui suivit de peu celle du baptistère d’Albenga), la réduction du secteur absidal, avec la construction de la deuxième abside, pourrait avoir eu lieu entre le VIe et le VIIe siècle, comme semble l’indiquer un premier examen du matériel. La deuxième phase de l’église semble quoiqu’il en soit avoir subi plusieurs restructurations à partir des siècles du haut Moyen Âge jusqu’au début de la phase romane. Un autre résultat important des dernières fouilles est celui de la découverte de deux structures en maçonnerie, orthogonales entre elles, revêtues d’enduit blanc, dans le secteur face au narthex de l’église. Les maçonneries, du point de vue de la technique, des matériaux et de la position stratigraphique, sont attribuables à un édifice d’époque romaine, dont la chronologie devra être mieux définie. On a notamment mis au jour la base d’une demi-colonne crépie ainsi qu’une couche de décombres in situ, et l’on a documenté la phase d’abandon des structures romaines et le nivellement général devenu nécessaire pour l’édification du complexe religieux133. Cette découverte est étroitement liée aux résultats d’un vaste sondage préventif effectué au printemps 2001, à un endroit pas trop éloigné de l’église ainsi que sur le côté opposé de la voie Aurélienne vers la mer. On a donc retrouvé

131 frondoni 2001a, p. 775-776 ; ead. 2008, p. 178.132 frondoni 2003, p. 97-98.133 frondoni 2007b, p. 382-383.

pAOlO de vingO

150

quelques maçonneries et une goulotte dont le contenu et les couches associées aux structures en maçonnerie ont rendu du matériel datable du début de la période impériale, tandis que la phase d’abandon remonterait à l’Antiquité tardive (présence de céramiques sigillées africaines de type D des Ve-VIe siècles)134. Même s’il est prématuré de tirer des conclusions définitives, il semblerait possible d’attribuer les structures (sans doute de service) mises au jour lors de ces fouilles et les structures (de meilleure qualité) situées face au narthex de l’édifice basilical à un habitat romain côtier, rattachable selon toute probabilité à la mansio de Costa Balenae citée par les itinéraires routiers romains135.

Conclusions

En ce qui concerne les principaux édifices re-ligieux présents dans les campagnes de la Ligu-rie occidentale, récemment réexaminés, nous pouvons préalablement observer la variété pla-nimétrique et fonctionnelle de ces structures et proposer quelques considérations finales. Les re-cherches dans ce territoire ont surtout attesté des églises baptismales et des chapelles rurales qui en dépendaient, objet de fouilles et localisées le long de la côte ou dans les zones à proximité de la bande côtière. On a également documenté, avec des pourcentages de distribution cependant bien inférieurs, les églises funéraires, présentes quant à elles dans les zones urbaines des anciens munici-pia romains. Les structures examinées présentent un schéma planimétrique à une nef avec abside et, dans le cas de Calvisio uniquement, la présence du transept semble plausible. La présence d’édi-fices religieux plus complexes et structurés, qui semblent presque jouer un rôle « suffragant » par rapport à l’église épiscopale, est une caractéristi-que spécifique des zones rurales du territoire de la Ligurie occidentale136.

Dans le cas de Noli, à côté d’une hypothétique ecclesia (fortement soupçonnée par les structures en maçonneries mises au jour lors des fouilles, même s’il n’a pas été possible de la reconstituer en-

134 gaMbaro 2008, p. 1445-1457.135 frondoni 2003b, p. 162.136 frondoni 2003b, p. 162-163.

tièrement) se développe un baptistère à salle avec cuve octogonale, doté uniquement dans un deuxiè-me temps d’une abside. La séquence complexe et continue de phases de construction et de restructu-rations, qui caractérisent entre le Ve siècle et le VIe siècle le complexe baptismal, doté au début d’un presbytérium rectangulaire « rabattu » sur le mo-dèle de la deuxième structure du baptistère épisco-pal de Genève, quelques tombes privilégiées, avec la découverte de l’inscription de Theodorus ou Theodosius episcopus et la tradition de la présen-ce de « reliques » dans la crypte actuelle, rendent cet édifice religieux particulièrement significatif pour l’étude et la compréhension de l’organisation ecclésiastique du territoire de Savone, avec d’in-téressants points en commun avec des complexes de culte, différemment structurés, des régions li-mitrophes (Piémont, Val d’Aoste, Provence) mais également de l’Italie méridionale. Un autre résul-tat important obtenu grâce aux fouilles réalisées à Noli et dans la Paroisse de Finale est la possibilité de lier étroitement les phases du premier édifice de culte au développement des habitats environnants sans solution de continuité, de l’Antiquité tardive à la fin des siècles du haut Moyen Âge. Un deuxiè-me élément significatif est la « réoccupation » de structures plus anciennes par les édifices religieux. Il est impossible, à Noli, d’attribuer aux structu-res romaines préexistantes un rôle bien précis alors que dans d’autres cas (Quiliano, Albisola, proba-blement Riva Ligure) les fouilles ont révélé que le premier édifice ou le complexe de culte repose sur les structures désormais abandonnées d’une villa ou d’une mansio romaine137.

Un autre complexe particulièrement important est celui de Riva Ligure, qui réunit dans une seule structure la basilique pour les célébrations liturgiques et, en face, un vestibule avec les fonts baptismaux. Dans ce cas également, les grandes dimensions, très proches de celles des cathédrales de Luni et d’Albenga138, les nombreux points en commun avec des complexes ruraux italiens139 et français140 portent à considérer l’église et la

137 bULgareLLi, frondoni, MUriaLdo 2005, p. 131-135 ; Chavar-ría arnaU 2010, p. 158-163 ; bULgareLLi, vanaLi 2010, p. 300.138 Massabò 2003, p. 192.139 breda, ventUrini 2001, p. 645-646 ; sannazaro 2007, p. 718-721 ; Chavarría arnaU 2010, p. 75-81.140 fixot 2000, p. 45-54 ; gUyon 2006, p. 143-148.


151

nécropole de Riva Ligure comme un « pôle » d’une importance extraordinaire pour l’étude des modalités de christianisation des zones rurales. La poursuite des recherches devra nécessairement se concentrer sur la compréhension de l’organisation et de l’évolution des espaces funéraires, avec fouilles en extension de la nécropole et des zones adjacentes à l’église, probablement occupées par des structures de service141.

Dans deux seuls cas (Quiliano et Albisola) les fouilles ont révélé que l’église du haut Moyen Âge se superpose à des habitats résidentiels rustiques romains142 mais il n’a pas été possible d’établir avec une certitude absolue l’existence ou non d’une continuité directe entre les anciens possessores des fundi agricoles et la phase de construction des nouveaux édifices de culte143. Aucun exemple de mausolées paléochrétiens, du type répandu dans la zone transpadane, n’a été mis au jour144. La persistance de cultes païens lors de la période de la première christianisation est elle aussi peu documentée, sauf dans le cas du territoire de Finale145.

Les églises présentes dans les habitats fortifiés du haut Moyen Âge n’ont pas été considérées du fait qu’elles n’ont été que partiellement examinées du point de vue archéologique. Dans le cas de S. An-tonino de Perti, aux preuves de l’existence du villa-ge fortifié du haut Moyen Âge (VIe-VIIe siècles) ne correspond aucune phase contemporaine de l’égli-se homonyme située au sommet de l’éminence146. La fortification de l’Antiquité tardive devait proba-blement se référer à la petite église de S. Eusebio située au-dessous. En ce qui concerne la Ligurie occidentale, les sources historiques mentionnent le deuxième habitat fortifié de la Liguria Maritima des siècles du haut Moyen Âge, à savoir Campo-marzio à Taggia, dans la vallée Argentina, où les premières recherches ont permis de supposer une continuité des habitats des siècles préromans aux

141 frondoni 2003b, p. 163.142 frondoni 2007a, p. 755.143 brogioLo 2001, p. 199-200 ; Meier 2005, p. 134-135.144 brogioLo 2002, p. 29-31 ; Id. 2005, p. 74-75 ; brogioLo, Cha-varría arnaU 2005, p. 15 ; Christie 2006, p. 112-121 ; Chavarría arnaU 2007, p. 127-146 ; brogioLo, Chavarría arnaU 2008, p. 23-34 ; ead. 2010, p. 167-169.145 frondoni 2003b, p. 164.146 MUriaLdo 2001b, p. 679.

siècles féodaux. À l’intérieur du périmètre forti-fié du castrum se trouvait également l’église de S. Giorgio au nom byzantin significatif147.

Il reste à Savone deux importants habitats for-tifiés rattachables à la période de l’occupation byzantine de la Liguria Maritima : le castrum de Varigotti situé sur le promontoire homonyme et ce-lui de Varazze localisé par contre au sommet de la colline du Parasio. En ce qui concerne le premier, de récentes fouilles ont permis de mettre au jour des parties fragmentaires des murs d’enceinte ainsi qu’une nouvelle nécropole du haut Moyen Âge148 mais aucune phase contemporaine n’a été identi-fiée lors des fouilles réalisées dans la proche église de S. Lorenzo149. La datation à la période byzantine des courtines du castrum de S. Donato de Varaz-ze a été confirmée et la présence d’une église plus antique semblerait envisageable. La poursuite des recherches pourrait permettre de mettre au jour le premier édifice de culte qui, selon la tradition, se-rait devenu ensuite le centre paroissial le plus anti-que de tout le territoire de Varazze150.

147 MUriaLdo 2001, p. 767 ; frondoni 2007b, p. 384 ; ead. 2008, p. 171.148 frondoni 2004, p. 188-189.149 paLazzi, parodi, MUriaLdo 2005, p. 79-81.150 frondoni 2003a, p. 163 ; frondoni, geLtrUdini 2008, p. 295-296 ; frondoni 2008, p. 170 ; frondoni, geLtrUdini 2010a, p. 302.

pAOlO de vingO

152

Bibliographie

boNNet c., PeriNetti r. 2007, I battisteri della cattedrale di Aosta, dans MArceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episcopale. Tempi e di-namiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès Inter-national et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Genova-Albenga, p. 821-838.

bredA A., VeNturiNi i. 2001, La pieve di Ponteno-ve di Bedizzole (BS), dans gANdolFi D. 2001 (dir.), L’edificio battesimale in Italia. Aspetti e problemi, Actes VIIIe Congrès National d’Ar-chéologie Chrétienne (Gênes, Sarzana, Alben-ga, Finale Ligure, Vintimille 21-26 septembre 1998), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès, V, Bordighera-Firenze, II, p. 631-646.

brogiolo G.P. 2001, Luoghi di culto tra VII e VIII secolo: prospettive della ricerca archeologica alla luce del Convegno del Garda, dans bro-giolo G.P. 2001 (dir.), Le chiese rurali tra VII e VIII secolo in Italia settentrionale, 8ème Sémi-naire sur l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge en Italie septentrionale (Garde, 8-10 avril 2000), Mantova, p. 199-203.

brogiolo G.P. 2002, Oratori funerari tra VII e VIII secolo nelle campagne transpadane, dans « Hortus Artium Medievalium » 8, p. 9-31.

brogiolo G.P. 2005, Architetture, simboli e potere nelle chiese tra seconda metà VIII e IX secolo, dans sAlVArANi r., ANdeNNA g., brogiolo g.P. 2005 (dir.), Alle origini del romanico. Mona-steri, edifici religiosi, committenza tra storia e archeologia (Italia settentrionale, secoli IX-X), Actes des IIIe Journées d’Études Médiévales, Castiglione delle Stiviere (25-27 septembre 2003), Brescia, p. 71-92.

brogiolo g.P., cANtiNo WAtAghiN g., gelichi S. 1999, L’Italia settentrionale, dans PergolA P. 1999 (dir.), Alle origini della Parrocchia rura-le (IV-VIII sec.), Actes de la journée thémati-que des Séminaires d’Archéologie Chrétienne (École Française de Rome, 19 mars 1998), Città del Vaticano, p. 487-540.

brogiolo g.P., chAVArríA ArNAu A. 2005, Aristo-crazie e campagne nell’Occidente da Costanti-no a Carlo Magno, Firenze.

brogiolo g.P., chAVArríA ArNAu A. 2008, Chiese, territorio e dinamiche del popolamento nelle

campagne tra tardoantico e altomedioevo, dans « Hortus Artium Medievalium » 14, p. 7-31.

bulgArelli F. 1998, Scavi e ricerche a San Pietro in Carpignano-Quiliano (SV), dans PAtitucci uggeri S. 1998 (dir.), Scavi medievali in Italia 1994-1995, Roma, p. 249-263.

bulgArelli F. 1999, (Savona) Cairo Montenotte, S. Donato-Madonna delle Grazie 1998, dans « Archeologia Medievale » XXVI, p. 223.

bulgArelli F. 2001, Albisola, villa romana, dans luccArdiNi R. 2001 (dir.), Vie Romane in Ligu-ria, Région Ligurie et Direction Générale Ar-chéologique de la Ligurie, Genova, p. 124-126.

bulgArelli F. 2001a, Da Piana Crixia al promon-torio della Caprazoppa, dans luccArdiNi, R. 2001 (dir.), Vie romane in Liguria, Région Li-gurie et Direction Générale Archéologique de la Ligurie, Genova, p. 135-151.

bulgArelli F. 2003, L’insediamento rustico ro-mano, dans bulgArelli F. 2003 (dir.), San Pie-tro di Carpignano. Dall’insediamento romano all’edificio di culto, Genova, p. 11-16.

bulgArelli F. 2003a, San Pietro di Carpignano a Quiliano: da insediamento romano a edificio di culto, dans MArceNAro, M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capita-le cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès, XI, Ge-nova-Bordighera, p. 169-177.

bulgArelli F. 2003b, Ritrovamenti di età romana nell’isola di Bergeggi: alcune riflessioni, dans PAsquAliNi M., ArNAud P., VArAldo C. 2003 (dir.), Des îles côte à côte. Histoire du peu-plement des îles de l’Antiquité au Moyen Âge (Provence, Alpes-Maritimes, Ligurie, Toscane), Actes de la table ronde (Bordighera, 12-13 dé-cembre 1997), Bordighera, p. 211-220.

bulgArelli F. 2007, Nuovi dati sul municipium di Vada Sabatia in età tardoantica: per una pre-messa al problema sulle origini della diocesi, dans MArceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episcopale. Tempi e dinamiche della cristia-nizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Ge-nova-Albenga, p. 329-356.


153

bulgArelli F. 2004-2005 [2008], Sant’Ermete (Vado Ligure), dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 287-288.

bulgArelli F. 2006-2007 [2010], Contributo per una carta archeologica di Vado Ligure, dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 89-109.

bulgArelli F., FroNdoNi A., geltrudiNi F. 2004-2005 [2008], Isola di Bergeggi (SV), dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 352-353.

bulgArelli F., FroNdoNi A., MuriAldo g. 2005, Dinamiche insediative nella Liguria di Ponente tra tardoantico e altomedioevo, dans brogiolo g.P., chAVArríA ArNAu A., VAleNti M. 2005 (dir.), Dopo la fine delle ville: le campagne dal VI al IX secolo, 11ème Séminaire sur l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge (Gavi, 8-10 mai 2004), Mantova, p. 131-178.

bulgArelli F., Melli P. 2001, L’Aemilia Scauri tra Genova e Vado Ligure, dans luccArdiNi R. 2001 (dir.), Vie romane in Liguria, Région Li-gurie et Direction Générale Archéologique de la Ligurie, Genova, p. 113-132.

bulgArelli F., MeNNellA G. 2004-2005 [2008], Epigrafe opistografa romana e altomedievale da San Pietro in Carpignano, dans « Archeolo-gia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 288-290.

bulgArelli F., torre E. 2006-2007 [2010], Area archeologica di San Pietro in Carpignano (Quiliano). Indagini presso la chiesa di San Pietro, dans « Archeologia in Liguria » (Nou-velle Série) II, p. 272-273.

bulgArelli F., VANAli C. 2006-2007 [2010], Villa Romana (Albisola Superiore), dans « Archeolo-gia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 299-301.

cAgNANA A. 2001, Luoghi di culto e organizzazio-ne del territorio in Friuli Venezia Giulia fra VII e VIII secolo, dans brogiolo G.P. 2001 (dir.), Le chiese rurali tra VII e VIII secolo in Italia settentrionale, 8ème Séminaire sur l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge en Italie septen-trionale (Garde, 8-10 avril 2000), Mantova, p. 93-122.

chAlkiA E. 1991, Le mense paleocristiane, Études d’antiquité chrétienne XLVII, Città del Vaticano.

chAVArríA ArNAu A. 2007, Splendida sepulcra ut posteri audiant. Aristocrazie, mausolei e chiese funerarie nelle campagne tardoantiche,

dans brogiolo g.P., chAVArríA ArNAu A. 2007 (dir.), Archeologia e Società tra Tardo Antico e Alto Medioevo, 12ème Séminaire sur l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge (Padoue, 29 sep-tembre-1er octobre 2005), Mantova, p. 127-146.

chAVArríA ArNAu A. 2010, Archeologia delle Chiese. Dalle origini all’anno Mille, Roma.

chiocci F. 1999, Il sito archeologico e le sue fasi, dans MAssAbò B. 1999 (dir.), Dalla villa al vil-laggio. Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodot-to del Ponente ligure, Genova, p. 62-74.

christie N. 2006, From Costantine to Charlemagne. An Archaeology of Italy AD 300-800, Cornwall.

cAlzAMigliA L. 1992, L’isola Gallinaria e il suo monastero, Imperia.

cAlzAMigliA L. 1996 (1998), La diffusione del Cristianesimo nel Ponente Ligure attraverso la lettura delle fonti scritte, dans gANdolFi D., lA rosA M. 1996 (1998) (dir.), Dall’antichità alle Crociate. Archeologia, arte, storia ligure-provenzale, Actes du Congrès d’Étude (Imperia 5-6 décembre 1995), « Rivista Ingauna e Inte-melia » (Nouvelle Série) LI, p. 147-160.

cANtiNo WAtAghiN g. 2000, Christianisation et or-ganisation ecclésiastique des campagnes : l’Ita-lie du Nord aux IVe-VIIIe siècles, dans brogio-lo G.P., gAuthier N., christie N. 2000 (dir.), Towns and their territories between Late An-tiquity and the Early Middle Ages, Leiden, p. 209-234.

corsi C. 2007, Luoghi di sosta terrestri e marittimi tra Liguria e Provenza in età tardoantica, dans Marcenaro M. 2007 (dir.), Albenga Città Epi-scopale. Tempi e dinamiche della cristianizza-zione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Genova-Al-benga, p. 171-230.

de ViNgo P., FossAti A. 2001, I gioielli, dans MAN-NoNi t., MuriAldo g. 2001 (dir.), S. Antonino. Un insediamento fortificato nella Liguria bi-zantina, Institut International d’Études Ligures, Collection de monographies préhistoriques et archéologiques XII, Bordighera, p. 503-507.

duVAl N., FoNtAiNe J., FéVrier P.A., PicArd J.c. 1991, Naissance des arts chrétiens. Atlas des monuments paléochrétiens de la France, Paris.

eMbriAco P.G. 1996 [1998], L’organizzazione ec-

pAOlO de vingO

154

clesiastica della cura d’anime nelle campagne del Ponente durante l’Alto Medioevo, gANdolFi D., lA rosA M. 1996 [1998] (dir.), Dall’an-tichità alle Crociate. Archeologia, arte, storia ligure-provenzale, Actes du Congrès d’Étude (Imperia 5-6 décembre 1995), « Rivista Ingau-na e Intemelia » (Nouvelle Série) LI, p. 77-87.

Ferretti F. 1985, Considerazioni sulle origini del-la sede episcopale di Vado-Savona, dans « Sa-bazia » 8, p. 21-28.

Fiocchi NicolAi V., gelichi s. 2001, Battisteri e chiese rurali (IV-VII secolo), dans gANdolFi D. 2001 (dir.), L’edificio battesimale in Italia. Aspetti e problemi, Actes VIIIe Congrès Natio-nal d’Archéologie Chrétienne (Genova, Sarza-na, Albenga, Finale Ligure, Vintimille 21-26 septembre 1998), I-II, Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès V, Bordi-ghera-Firenze, p. 303-384.

FiXot M. 2000, La cité et son territoire : l’exemple du Sud-Est de la Gaule, dans brogiolo g.P., gAuthier N., christie N. (dir.), Towns and their territories between Late Antiquity and the Early Middles Ages, Leiden, p. 37-61.

FroNdoNi A. 1985, Rassegna delle scoperte dell’ul-timo decennio e prospettive dell’archeologia cristiana in Liguria, dans Actes VIe Congrès National d’Archéologie Chrétienne, Ancona, p. 713-732.

FroNdoNi A. 1987, L’Altomedioevo: età longobar-da e carolingia. VII-IX secolo, dans La scultura a Genova e in Liguria dalle origini al cinque-cento, I, Genova, p. 37-59.

FroNdoNi A. 1988, Nota sulla scultura altomedie-vale, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), S. Parago-rio di Noli. Scavi e restauri, Catalogue de l’ex-position, Genova, p. 89-119.

FroNdoNi A. 1989, Recenti scavi nella necropoli di S. Paragorio di Noli, dans Sepolture e necropo-li tra tardo-antico ed alto Medioevo nell’Italia nord-occidentale, Actes de la Journée d’étude en souvenir de Nino Lamboglia (Savone, 28-29 novembre 1987), « Rivista di Studi Liguri » LIV, p. 199-220.

FroNdoNi A. 1990, Calvisio. S. Cipriano. Campa-gna di scavo 1986, dans Melli P. 1990 (dir.), Fouilles et découvertes 1982-1986, « Archeolo-gia in Liguria » III.2, p. 423-426.

FroNdoNi A. 1990, Isola di Bergeggi, dans Melli P.

1990 (dir.), Fouilles et découvertes 1982-1986, « Archeologia in Liguria » III.2, , p. 403-406.

FroNdoNi A. 1992, Lo scavo e il restauro del com-plesso di San Paragorio di Noli: acquisizioni recenti, dans « Rivista di Archeologia Cristiana » LXVIII, p. 321-325.

FroNdoNi A. 1995, Gli edifici di culto di S. Para-gorio di Noli: scavi 1989-1991, dans Akten des XII. Internationalen Kongresses für Christliche Archäologie, Münster, II, p. 798-804.

FroNdoNi A. 1996, Noli, dans Encyclopédie de l’Art Antique classique et oriental, II Suppl., IV, Roma, p. 35-37.

FroNdoNi A. 1998, Lo scavo della canonica di S. Siro: nuove prospettive per lo studio delle origi-ni cristiane di San Remo, dans « Rivista Ingau-na e Intemelia » XLIX-L, p. 65-69.

FroNdoNi A. 1998a, Il battistero paleocristiano di Noli. Le fasi edilizie dalle campagne di scavo 1993-1994, dans Actes du XIIIe Congrès Inter-national d’Archéologie Chrétienne, Città del Vaticano-Split, p. 301-308.

FroNdoNi A. 1998b, Bergeggi. Isola. Complesso di culto, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Archeolo-gia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 15/1-2.

FroNdoNi A. 1998c, Finale Ligure. Pieve dei Cap-puccini, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Arche-ologia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 11/1-2.

FroNdoNi A. 1998d, Noli. S. Paragorio, dans FroN-doNi A. 1998 (dir.), Archeologia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 14/1-4.

FroNdoNi A. 1998e, Riva Ligure. Complesso di culto, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Archeolo-gia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 3/1-2.

FroNdoNi A. 1998f, San Dalmazzo di Arveglio, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Archeologia Cri-stiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Geno-va, fiche 9/2.

FroNdoNi A. 1998g, Albenga. San Giorgio di Cam-pochiesa, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Arche-ologia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 10/1.

FroNdoNi A. 1999, Lo scavo di S. Cipriano di Cal-visio: una chiesa rurale del Finale tra tardoan-


155

tico ed età romanica, dans gANdolFi D. 1999 (dir.), Nel ricordo di Nino Lamboglia. Studi e ricerche di storia, toponomastica, epigrafia, ar-cheologia, storia dell’arte e restauro, Actes du Congrès, (Genova, Albenga, Vintimille, 20-22 mars 1998), « Rivista di Studi Liguri » LXIII-LXIV, p. 357-374.

FroNdoNi A. 2001, Continuità e innovazioni: pie-vi, cappelle, ospitalia, dans luccArdiNi R. 2001 (dir.), Vie romane in Liguria, Région Ligurie et Direction Générale Archéologique de la Ligu-rie, Genova, p. 191-200.

FroNdoNi A. 2001a, Battisteri ed ecclesiae bapti-smales della Liguria, dans gANdolFi D. 2001 (dir.), L’edificio battesimale in Italia. Aspetti e problemi, Actes VIIIe Congrès National d’Ar-chéologie Chrétienne (Genova, Sarzana, Alben-ga, Finale Ligure, Vintimille, 21-26 septembre 1998), I-II, Institut International d’Études Ligu-res, Actes des Congrès V, Bordighera-Firenze, p. 749-791.

FroNdoNi A. 2003, La Liguria cristiana tra IV e X secolo: problemi e aggiornamenti, dans MAr-ceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Ma-ritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Genova-Bordighera, p. 89-100.

FroNdoNi A. 2003a, Scavi e scoperte di archeolo-gia cristiana in Liguria dal 1983 al 1993, dans russo E. 2003 (dir.), 1983-1993: dieci anni di Archeologia cristiana in Italia, Actes du VIIe Congrès National d’Archéologie Chrétienne, Cassino, p. 149-176.

FroNdoNi A. 2003b, Chiese rurali fra V e VI seco-lo in Liguria, dans brogiolo G.P. 2003 (dir.), Chiese e insediamenti nelle campagne tra V e VI secolo, 9ème Séminaire sur l’Antiquité tardive et le haut Moyen Âge (Garlate, 26-28 septem-bre 2002), Mantova, p. 131-171.

FroNdoNi A. 2004, Recenti interventi di restau-ro, indagine archeologica e valorizzazione nei castra della Liguria, dans cuscito g., MAsel-li scotti F. 2004 (dir.), I Borghi d’altura nel Caput Adriae. Il perdurare degli insediamenti dall’Età del ferro al medioevo, Actes du Con-grès International de Trieste (Trieste 5-6 dé-cembre 2003), « Antichità AltoAdriatiche » LVI, p. 181-196.

FroNdoNi A. 2005, Chiese del IX e X secolo in Li-guria, dans sAlVArANi r., ANdeNNA g., bro-giolo g.P. 2005 (dir.), Alle origini del roma-nico. Monasteri, edifici religiosi, committenza tra storia e archeologia (Italia settentrionale, secoli IX-X), Actes des IIIe Journées d’Études Médiévales (Castiglione delle Stiviere, 25-27 septembre 2003), Brescia, p. 189-212.

FroNdoNi A. 2007, L’area archeologica di San Pa-ragorio e il complesso di culto, dans FroNdoNi A. 2007 (dir.), Il Tesoro svelato. Storie dimen-ticate e rinvenimenti straordinari riscrivono la storia di Noli antica (Noli, Salles d’Exposition de la Fondation Culturelle S. Antonio, 7 juil-let-7 octobre 2007), Genova, p. 73-91.

FroNdoNi A. 2007a, La cristianizzazione in Liguria tra costa ed entroterra: alcuni esempi (V-IX seco-lo), dans cArrA boNAcAsA r.M., VitAle e. 2007 (dir.), La cristianizzazione in Italia fra tardoantico e altomedioevo, Actes IXe Congrès National d’Ar-chéologie Chrétienne, I, Palermo, p. 745-778.

FroNdoNi A. 2007b, Sedi episcopali nella Liguria di Ponente alla luce degli ultimi ritrovamenti, dans MArceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episcopale. Tempi e dinamiche della cristia-nizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Ge-nova-Albenga, p. 357-392.

FroNdoNi A. 2008, Archeologia in Liguria tra tar-doantico e Altomedioevo: recenti scoperte, pro-blemi e prospettive di ricerca, dans biNder d., delestre X., PergolA P. 2008 (dir.), Archéo-logies Transfrontalières (Alpes du Sud, Côte d’Azur, Piémont et Ligurie). Bilan et perspec-tives de recherche, Actes du colloque de Nice (Nice, 13-15 décembre 2007), Bulletin du Mu-sée d’Anthropologie Préhistorique de Monaco, Suppl. 1, Monaco, p. 167-184.

FroNdoNi A. 2004-2005 [2008a], Interventi di Ar-cheologia urbana dell’area dell’ex Piazzale Ferroviario (Noli), dans « Archeologia in Ligu-ria » (Nouvelle Série) I, p. 280-282.

FroNdoNi A. 2010, Sarcofagi e sepolture privile-giate ad Albenga e in Liguria tra età paleocri-stiana e Altomedioevo, dans sPAdeA NoViero g., PergolA P., roAscio s. 2010 (dir.), Albenga. Un antico spazio cristiano. Chiesa e monastero di San Calocero al Monte. Un complesso ar-cheologico dal I d.C. al XVI secolo, Genova, p. 141-150.

pAOlO de vingO

156

FroNdoNi A., gANdolFi d. 2006-2007 [2010], Bat-tistero monumentale di Albenga, dans « Arche-ologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 255-256.

FroNdoNi A., geltrudiNi F. 2004-2005 [2008], San Donato (Varazze), dans « Archeologia in Ligu-ria » (Nouvelle Série) I, p. 295-296.

FroNdoNi A., geltrudiNi F. 2006-2007 [2010], La chiesa di San Dalmazzo di Arveglio (Arna-sco), dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 253-255.

FroNdoNi A., geltrudiNi F. 2006-2007 [2010a], San Donato (Varazze), dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 302-303.

FroNdoNi A., geltrudiNi F., testA M. 2004-2005 [2008], San Paragorio (Noli), dans « Archeolo-gia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 275-277.

FroNdoNi A., geltrudiNi F., testA M. 2004-2005 [2008a], Via XXV Aprile (Noli), dans « Arche-ologia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 277-279.

FroNdoNi A., geltrudiNi F., testA M. 2006-2007 [2010], San Paragorio di Noli. Assistenza ar-cheologica 2007, dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 268-269.

FroNdoNi A., PArodi V., torre e. 2006-2007 [2010], Nuove indagini nella necropoli roma-na sotto l’ex Piazzale Ferroviario (Noli), dans « Archeologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 267-268.

gAMbAro L. 2008, Importazioni di merci africane nelle aree rurali dell’estremo Ponente ligure tra l’età tardo-repubblicana e la tarda antichi-tà, dans goNzález J., ruggeri P., VisMArA c., zuccA r. 2008 (dir.), L’Africa Romana. Le ric-chezze dell’Africa. Risorse, produzioni, scambi, Actes du XVIIe Congrès d’Études (Séville, 14-17 décembre 2006), Rome, p. 1427-1470.

gANdolFi D. 2003, La cristianizzazione dell’estre-mo Ponente Ligure: la diocesi di Ventimiglia, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Geno-va-Bordighera, p. 137-146.

gANdolFi D. 2004-2005 [2008], Chiesa dei SS. Na-zario e Celso (Diano Marina), dans « Archeolo-

gia in Liguria » (Nouvelle Série) I, p. 256-260.

gANdolFi d., MAssAbò b. 1998, Diano. Edifici di culto, dans FroNdoNi A.1998 (dir.), Archeologia Cristiana in Liguria. Zone ed edifici di culto, Genova, fiche 4/2.

gANdolFi d., MAssAbò b. 2007, Albingaunum. Ag-giornamenti e riflessioni sulla città tardoantica, dans MArceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episcopale. Tempi e dinamiche della cristia-nizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Ge-nova-Albenga, p. 431-472.

geltrudiNi F., tAddei A. 2007, Gli edifici attorno al complesso di culto, dans FroNdoNi A. 2007 (dir.), Il Tesoro svelato. Storie dimenticate e rinvenimenti straordinari riscrivono la storia di Noli antica (Noli, Salles d’Exposition de la Fondation Culturelle S. Antonio, 7 juillet-7 oc-tobre 2007), Genova, p. 83-86.

geltrudiNi F., testA M., stArNA A. 2007, La fase di età romana, dans FroNdoNi A. 2007 (dir.), Il Tesoro svelato. Storie dimenticate e rinveni-menti straordinari riscrivono la storia di Noli antica (Noli, Salles d’Exposition de la Fonda-tion Culturelle S. Antonio, 7 juillet-7 octobre 2007), Genova, p. 25-34.

geltrudiNi F., torre e. 2003, Dal tardoantico alla cappella settecentesca, dans bulgArelli F. 2003 (dir.), S. Pietro in Carpignano a Quiliano. Dall’insediamento romano all’edificio di culto, Genova, p. 17-21.

grAeNert G. 2005, Les églises rurales, dans WiN-dler r., MArti r., NiFFeler u., steiNer l. 2005 (dir.), La Suisse du Paléolitique à l’aube du Moyen Âge, Basel, p. 126-131.

grANero A., MolteNi F. 1998, Vado Cristiana, Savona.

guyoN J. 2000, Les premiers baptistères des Gau-les (IVe-VIIIe siècles), Roma.

guyoN J. 2006, Provenza, dans MArceNAro M., FroNdoNi A. 2006 (dir.), Tra Milano e la Pro-venza. Guida agli edifici cristiani della Liguria Marittima tra IV e X secolo, Genova-Albenga, p. 141-172.

istriA d., PergolA P. 2007, Le Baptistère paléo-chrétien d’Ajaccio (Corse-du-Sud), dans MAr-ceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episco-pale. Tempi e dinamiche della cristianizzazione


157

tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Al-benga, 21-23 septembre 2006), Genova-Alben-ga, p. 741-770.

lAMbogliA N. 1955, Prime conclusioni sugli scavi di Vada Sabatia, dans « Rivista Ingauna e Inte-melia » X, p. 33-41.

lAMbogliA N. 1956, L’iscrizione paleocristiana della Pieve del Finale, dans « Rivista di Studi Liguri » XXII, p. 226-231.

lAMbogliA N. 1957, La necropoli romana di Per-ti, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XII, p. 31-47.

lAMbogliA N. 1963, La nuova storia di Finale romana, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XVIII, p. 1-9.

lAMbogliA N. 1970, I monumenti medievali della Liguria di Ponente, Torino.

lAMbogliA N. 1973, Gli scavi di S. Paragorio e il problema delle origini di Noli, dans « Rivista di Studi Liguri » XXXIX, p. 64-71.

lAVAgNA r. 2001, La necropoli, dans VArAldo C. 2001 (dir.), Archeologia urbana a Savona: scavi e ricerche nel complesso monumentale del Priamàr. Palazzo della Loggia (Scavi 1969-1989), Bordighera, p. 109-152.

lAVAgNA r., VArAldo c. 2006-2007 [2010], In-dagine archeologica nell’area dell’antica cat-tedrale di Santa Maria Assunta-Complesso Monumentale del Priamàr (Savona), dans « Ar-cheologia in Liguria » (Nouvelle Série) II, p. 281-283.

lAVAzzA A. 1989, Appendice. L’olla della tomba 1S di Quiliano (S. Pietro in Carpignano), dans Sepolture e necropoli tra tardo-antico ed alto Medioevo nell’Italia nord-occidentale, Actes de la Journée d’étude en souvenir de Nino Lam-boglia (Savone, 28-29 novembre 1987), « Rivi-sta di Studi Liguri » LIV, p. 269-272.

MArceNAro M. 2003, La diocesi di Albenga e il suo centro episcopale, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Ge-nova, 14 février-31 août 2003), Institut Interna-tional d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Genova-Bordighera, p. 177-188.

MArtiNo G.P. 1984, San Pietro in Carpignano, dans Melli P. 1984 (dir.), Fouilles et découver-

tes 1976-1981, « Archeologia in Liguria » II, p. 159-170.

MArtiNo G.P. 1989, Proposta per una cronotipolo-gia sepolcrale in alcuni complessi archeologici del Ponente Ligure, dans Sepolture e necropoli tra tardo-antico ed alto Medioevo nell’Italia nord-occidentale, Actes de la Journée d’étude en souvenir de Nino Lamboglia (Savone, 28-29 novembre 1987), « Rivista di Studi Liguri » LIV, p. 249-268.

MArtiNo G.P. 1998, Siti rustici e suburbani di epo-ca romana nel Ponente: nuovi elementi per la conoscenza, dans gANdolFi d., lA rosA M. 1998 (dir.), Dall’antichità alle Crociate. Arche-ologia, arte, storia ligure-provenzale, Actes du Congrès d’Étude (Imperia 5-6 décembre 1995), « Rivista Ingauna e Intemelia » LI, p. 195-212.

MArtiNo G.P. 2003, La scoperta della basilica paleocristiana di Costa Balenae e la tipolo-gia della necropoli, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine. Actes du cours et catalogue de l’exposition (Ge-nova, 14 février-31 août 2003), Institut Interna-tional d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Genova-Bordighera, p. 147-154.

MAssAbò B. 1990, Diano Castello. Chiesa di S. Siro, dans Melli P. 1990 (dir.), Fouilles et découvertes 1982-1986, « Archeologia in Liguria » III.2, p. 473-476.

MAssAbò B. 1998, Isola della Gallinaria. San Martino, dans FroNdoNi A. 1998 (dir.), Arche-ologia Cristiana in Liguria. Aree ed edifici di culto, Genova, fiche 10/2.

MAssAbò B. 2001, Dal promontorio della Capra-zoppa a Capo Berta, dans luccArdiNi R. 2001 (dir.), Vie Romane in Liguria, Région Ligurie et Direction Générale Archéologique de la Ligu-rie, Genova, p. 153-170.

MAssAbò B. 2003, Dalle terme romane a un inse-diamento cristiano: gli scavi di San Clemente ad Albenga, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine. Ac-tes du cours et catalogue de l’exposition (Ge-nova, 14 février-31 août 2003), Institut Interna-tional d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Genova-Bordighera, p. 189-194.

MAssAbò B. 2003b, Scavi nella grotta di San Mar-tino nell’isola Gallinaria ad Albenga, dans

pAOlO de vingO

158

PAsquAliNi M., ArNAud P., VArAldo C. 2003b (dir.), Des îles côte à côte. Histoire du peu-plement des îles de l’Antiquité au Moyen Âge (Provence, Alpes-Maritimes, Ligurie, Toscane), Actes de la table ronde (Bordighera, 12-13 dé-cembre 1997), Bordighera, p. 221-226.

MAssAbò b., gANdolFi d. 1994, Attività archeologi-ca nell’area del Lucus Bormani, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XLVI-XLVII, p. 137-152.

MAzzoleNi D. 1989, Le ricerche di epigrafia cri-stiana in Italia (esclusa Roma), dans Actes du XIe Congrès International d’Archéologie Chrétienne (Lyon, Vienne, Grenoble, Genève et Aoste), III, Roma, p. 2273-2279.

Meier H.R. 2005, Tombes privilégiées et églises privées, dans WiNdler r., MArti r., NiFFeler u., steiNer l. 2005 (dir.), La Suisse du Paléoli-tique à l’aube du Moyen Âge, Basel, p. 134-136.

MeNNellA G. 1983, La più antica testimonianza epigrafica datata sul Cristianesimo in Liguria, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XXXVI-XXXVII, p. 1-8.

MeNNellA g., coccoluto g. 1995, Regio IX. Li-guria reliquia trans et Cis Appenninum, Inscrip-tiones Christianae Italiae, Septimo Saeculo An-tiquiores, IX, Bari, p. 55-71.

MeNNellA g., VArAldo c. 1984, Considerazioni sul frammento epigrafico di San Pietro di Car-pignano, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XXXVIII, p. 7-10.

MeNNellA g., bulgArelli F. 2006, Nuove presenze epigrafiche di età romana e longobarda dal ter-ritorio di Vada Sabatia, dans « Rivista di Studi Liguri » LXXI, p. 59-85.

MolteNi F. 1995, I Liguri di Dio. Storia e culto dei santi della Diocesi di Savona e Noli, Savona- Firenze.

MuriAldo G. 1989, Necropoli e sepolture tardo-antiche del Finale, dans Sepolture e necropoli tra tardo-antico ed alto Medioevo nell’Italia nord-occidentale, Actes de la Journée d’étude en souvenir de Nino Lamboglia, (Savone, 28-29 novembre 1987), « Rivista di Studi Liguri » LIV, p. 221-242.

MuriAldo G. 1995, Anfore tardoantiche nel Finale (VI-VII secolo), dans « Rivista di Studi Liguri » LIX-LX, p. 213-246.

MuriAldo G. 1996, Il vicus romano e gli insedia-menti altomedievali, dans MuriAldo G. 1996

(dir.), Perti. Un territorio rurale nel Finale tra la preistoria e l’età moderna, Bordighera, p. 53-72.

MuriAldo G. 2001, Conclusioni: il castrum di S. Antonino nell’Italia nord-occidentale in età bi-zantino-longobarda, dans MANNoNi t., MuriAl-do g. 2001 (dir.), S. Antonino. Un insediamen-to fortificato nella Liguria bizantina, Institut International d’Études Ligures, Collection de monographies préhistoriques et archéologiques XII, Bordighera, p. 749-796.

MuriAldo G. 2001a, La chiesa protoromanica di S. Antonino, dans MANNoNi t., MuriAldo g. 2001 (dir.), S. Antonino. Un insediamento fortificato nella Liguria bizantina, Institut International d’Études Ligures, Collection de monographies préhistoriques et archéologiques XII, Bordighe-ra, p. 679-682.

MuriAldo G. 2003, L’insediamento religioso nel Finale in età bizantina e altomedievale, dans MArceNAro M. (dir.), Roma e la Liguria Ma-ritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès, XI, Genova-Bordighera, p. 155-160.

MuriAldo g., scArroNe, M. 1983, Una precoce testimonianza paleocristiana a Perti, Fina-le: l’epigrafe sepolcrale di Lucius (362), dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XXXVIII, p. 1-15.

MuriAldo g., PAlAzzi P., ArobbA d. 2001, Archeo-logia del paesaggio finalese nell’antichità, dans MANNoNi t., MuriAldo g. 2001 (dir.), S. Anto-nino. Un insediamento fortificato nella Liguria bizantina, Institut International d’Études Ligu-res, Collection de monographies préhistoriques et archéologiques XII, Bordighera, p. 39-66.

PAllArés F. 1965, La necropoli romana della Pieve del Finale, dans « Rivista Ingauna e Intemelia » XX, p. 16-21.

PAlAzzi P., PArodi l., MuriAldo g. 2005, Le inda-gini archeologiche nella chiesa di S. Lorenzo, dans MuriAldo g., gAgliArdi c. 2005 (dir.), Varigotti e la chiesa di San Lorenzo: un antico porto nella Liguria di Ponente, Finale Ligure-Varigotti, p. 79-86.

PeNco G. 1963, Il monastero dell’isola Gallinaria e le sue vicende medievali, dans « Rivista In-


159

gauna e Intemelia » XVIII, p. 10-21.

PeNco G. 1983, Storia del monachesimo in Italia dalle origini alla fine del Medioevo, Milano.

PergolA P. 1981, Vandales et Lombards en Corse : sources historiques et archéologiques, dans La cultura in Italia fra Tardo Antico e Alto Medio-evo, Actes du Congrès (Rome, 12-16 novembre 1979), Rome, II, p. 913-917.

PergolA P. 1995, Albenga à la fin de l’Antiquité : le réveil d’une civitas, dans « Rivista di Studi Liguri » LIX-LX, p. 297-321.

PergolA P., bAttistelli P., cocchiNi F., giAcobelli M., loreti e.M., MArtorelli r. 1989, Nuove ricerche sul complesso tardoantico e altome-dievale di Capo Don a Riva Ligure, dans « Bol-lettino d’Arte » 55, p. 45-56.

PergolA P., MAzzei b., seVeriNi F. 2003, L’implan-tation chrétienne dans les îles mineures des ar-chipels toscan et ligure (Antiquité tardive et haut Moyen Âge), dans PAsquAliNi M., ArNAud P., VA-rAldo c. 2003 (dir.), Des îles côte à côte. Histoire du peuplement des îles de l’Antiquité au Moyen Âge (Provence, Alpes-Maritimes, Ligurie, Tosca-ne), Actes de la table ronde (Bordighera, 12-13 décembre 1997), Bordighera, p. 193-204.

PériN P. 1991, Les sarcophages mérovingiens, dans duVAl N. 1991 (dir.), Naissance des arts chrétiens. Atlas des monuments paléochrétiens de la France, Paris, p. 238-305.

PeriNetti R. 1985, Gli edifici paleocristiani di Ville-neneuve (Aosta), dans Actes du Ve Congrès Natio-nal d’Archéologie Chrétienne (Pesaro-Ancône, 19-23 septembre 1983), II, Ancona, p. 809-823.

PeriNetti R. 2005, Valle d’Aosta. Le chiese altome-dievali, dans sAlVArANi r., ANdeNNA g., bro-giolo G.P. 2005 (dir.), Alle origini del roma-nico. Monasteri, edifici religiosi, committenza tra storia e archeologia (Italia settentrionale, secoli IX-X), Actes des IIIe Journées d’Études Médiévales, Castiglione delle Stiviere, 25-27 septembre 2003, Brescia, p. 149-164.

Pietri C. 1987, Notes sur la christianisation de la Ligurie, dans « Quaderni del Centro Studi Lu-nensi » 10-12, II, p. 351-380.

PoloNio V. 1979, Diocesi di Savona-Noli, dans Li-guria Monastica, Italia Benedettina, II, Cesena, p. 153-170.

PoloNio V. 2003, Inquadramento per lezione di-dattica. Monachesimo altomedievale in Ligu-

ria, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Geno-va-Bordighera, p. 101-106.

sANNAzAro M. 2007, L’edificio battesimale nella metropoli milanese e nelle diocesi suffraganee lombarde, dans MArceNAro M. 2007 (dir.), Albenga Città Episcopale. Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza, Actes du Congrès International et de la Table Ronde (Albenga, 21-23 septembre 2006), Genova-Albenga, p. 705-740.

seNNhAuser H.R. 2001, Problemi riguardanti le chiese dei secoli VII-VIII sul territorio della Svizzera, dans brogiolo G.P. 2001 (dir.), Le chiese rurali tra VII e VIII secolo in Italia set-tentrionale, 8ème Séminaire sur l’Antiquité tardi-ve et le haut Moyen Âge en Italie septentrionale (Garde, 8-10 avril 2000), Mantova, p. 177-197.

torre E. 2007, La necropoli romana a incinerazio-ne, dans FroNdoNi A. 2007 (dir.), Il Tesoro sve-lato. Storie dimenticate e rinvenimenti straor-dinari riscrivono la storia di Noli antica (Noli, Salles d’Exposition de la Fondation Culturelle S. Antonio, 7 juillet-7 octobre 2007), Genova p. 89-92.

VArAldo C. 2002, La cattedrale sul Priamàr. Un monumento perduto, dans rotoNdi terMiNiello g. 2002 (dir.), Un’isola di devozione a Savo-na. Il complesso monumentale della Cattedrale dell’Assunta. Duomo, Cappella Sistina, Palaz-zo Vescovile, Oratorio di Nostra Signora di Ca-stello, Savona, p. 21-56.

VArAldo C. 2003, Tra Vado e Savona: l’evoluzio-ne della diocesi tra tardo antico e alto medio-evo, dans MArceNAro M. 2003 (dir.), Roma e la Liguria Maritima: secoli IV-X. La capitale cristiana e una regione di confine, Actes du cours et catalogue de l’exposition (Genova, 14 février-31 août 2003), Institut International d’Études Ligures, Actes des Congrès XI, Geno-va-Bordighera, p. 161-168.

VAVAssori M. 1973, Una lapide e un battistero paleocristiano a Noli, dans « Rivista di Studi Liguri » XXXIX, p. 45-63.


Non molto lontano dalla Svizzera e dal confine con la Lombardia, il territorio del lago d’Orta e del paese di Gozzano (Piemonte nord-orientale) costituisce il centro attorno a cui ruota un’interessante tradizione storica e agiografica1 (fig. 1). La cronologia del processo di cristianizzazione di questa zona e di parti delle province del Verbano-Cusio-Ossola e di Novara, fatta risalire dalle fonti a un periodo compreso tra la fine del IV e l’inizio del V secolo, è coerente con quanto emerso dalle indagini archeologiche, che hanno così attestato l’antichità del culto in questo ambito rurale2. Distanti una decina di chilometri, il lago d’Orta e il paese di Gozzano sono situati lungo un asse viario, importante già in antico, che collegava Novara al

1 una versione ridotta del presente contributo forma parte della Mappa Sensibile dell’italia Tardoantica, coordinata dalla Prof.ssa i. Baldini lippolis, presentata al convegno internazionale romania gothica i: potere e politica nell’età della famiglia teodosia-na (394-455). i linguaggi dell’impero, le identità dei barbari (raven-na, 23-24 Settembre 2010).2 la prima attestazione di una comunità cristiana nella città più vicina, novara, risale invece alla metà del iV secolo, ed è con-tenuta in una lettera che il vescovo Eusebio di Vercelli indirizza ai suoi fedeli da Scitopoli (Palestina), dove era stato esiliato per la sua opposizione all’arianesimo, sostenuto all’epoca dall’impe-ratore costanzo ii. la lettera risale agli anni 355-360, e nella parte iniziale vi si cita espressamente la «plebs christianorum» di Vercelli, ivrea, Tortona e novara: boLgiani 1998, p. 121; eUseb. verCeLL., ep. ii.

passo del Sempione3. Il piccolo specchio d’acqua (18 km quadrati)4 è caratterizzato dalla presenza di un’isola, San Giulio (fig. 2), anch’essa di modeste dimensioni (il perimetro è di soli 650 metri5), raggiungibile dalla cittadina di Orta e distante dalle sue rive poche centinaia di metri: sull’isola sorgono oggi alcune abitazioni, un monastero e una chiesa romanica; le strutture visibili di quest’ultima risalgono all’XI-XII secolo6, ad eccezione della cripta, che venne realizzata negli ultimi anni del XVII secolo (in occasione di tali lavori la zona presbiteriale venne ristrutturata e ‘aggiornata’ allo stile barocco)7.

Le principali fonti scritte per la conoscenza dell’isola in epoca tardoantica e altomedievale sono una Legenda che tramanda le vite dei santi Giulio e Giuliano (il cui testo è stato recentemente retrodatato all’inizio dell’VIII secolo rispetto a una

3 bertani 2003, p. 247.4 ibid., p. 247. Per le caratteristiche geologiche dell’area del lago si veda viviani 1997.5 bertani 2003, p. 258.6 Sulla fase romanica della chiesa si vedano di giovanni Ma-drUzza 1977, pp. 25 segg; peJrani bariCCo 1990a, p. 297; ead. 2000, pp. 101-104.7 in generale, sulle vicende dell’isola e della chiesa tra la prima metà dell’Xi secolo (epoca di costruzione dell’edificio attuale) e l’epoca barocca si veda di giovanni MadrUzza 1977.

LMichEllE BEghElli

Associació per la recerca, Estudi i Difusió en Antiguitat Tardana (ArEDAT)

a basilica di San Giulio, la chiesa di San Lorenzo e lacristianizzazione della zona del Cusio: fonti letterarie e archeologiche

A written source suggests that the territory surrounding the Orta Lake (Piemonte, Italy) may have been christianized by the end of the 4th c. or the beginning of the 5th c. Its reliability seems to be confirmed by archaeological evidence: the earliest periods of the churches of S. Giulio and S. Lorenzo can be dated back from the last years of the 4th c. up to the 5th c. This paper thus conveys a survey and a reassessment of both written and archaeological sources coming from a well-defined rural territory.

Michelle Beghelli

162

tradizione di studi precedente8), un passo di Paolo Diacono grazie al quale conosciamo alcune vicen-de di età longobarda e gli scritti del vescovo Carlo Bescabè e dell’erudito locale Lazaro Agostino Cot-ta (rispettivamente del 1612 e del 1693), che ripor-tano numerose notizie utili alla conoscenza delle strutture presenti all’epoca sull’isola e all’interno della chiesa prima dello scavo della cripta. Alcune di queste fonti, come vedremo, sono utili per rica-vare notizie anche sulla chiesa di San Lorenzo a Gozzano: entrambi i luoghi hanno un ruolo impor-tante nella Vita dei due santi e sono stati oggetto di indagini archeologiche che hanno confermato una cronologia sostanzialmente coerente con quanto desumibile dalla tradizione storiografica e agio-grafica. La cristianizzazione dell’area si realizza in un periodo particolarmente complesso dal punto di vista politico, sociale e religioso, e le vicende dei missionari greci si inquadrano nel contesto più ampio delle questioni maggiormente rilevanti dell’epoca: la lotta all’arianesimo e al paganesimo e il confronto con il modello di evangelizzazione proposto dalla politica teodosiana. In seguito, per la presenza di una fortificazione, l’isola di San Giu-lio continuerà a costituire un punto di riferimento e un centro importante per il territorio circostante, prima durante la guerra greco-gotica, poi durante

8 andenna 2000, p. 20.

gli scontri tra Bizantini e Longobardi, e ancora in epoca carolingia e ottoniana.

La Legenda Sancti Iulii et Juliani attribuisce l’evangelizzazione della zona ai fratelli Giulio e Giuliano9, vissuti durante la seconda metà del IV secolo. Datata in passato all’età dell’eresia patarina milanese (XI secolo)10, la prima stesura della Vita dei santi è oggi ricondotta almeno all’epoca longo-barda (inizio VIII secolo)11: la scoperta, da parte di Pierangelo Frigerio e Pier Giacomo Pisoni, di un nuovo manoscritto nella Biblioteca Capitolare di Intra12 e relativa stesura dell’edizione critica13, in-sieme agli studi di Simona Gavinelli14 e Giancarlo Andenna15 hanno infatti confermato incontestabil-mente questo dato.

9 le due recensioni più celebri sono quelle di Jacopo da Varaz-ze (m. 1298; legenda Aurea, pp. 211-212) e, soprattutto, quella di Bonino Mombrizio, che la inserisce nel 1480 in un’antologia agiografica (sanctuarium seu vitae sanctorum, pp. 82-86), forse basandosi su un codice del Xii secolo; lo stesso testo è però trasmesso in sette manoscritti dal iX al XV secolo (grégoire 2000, p. 75). i due testi sono riportati per intero in grégoire 2000, pp. 79-83.10 rossetti 1972; perotti 1989.11 andenna 2000, p. 20.12 frigerio, pisoni 1988 (Bibl. capit. intra, cod. 12).13 ibid.14 gavineLLi 2000.15 andenna 2000 p. 20.

Fig. 1. Mappa dell’area del lago d’Orta (evidenziato a sinistra in grigio più scuro). la freccia indica la piccola isola di san giulio (rielaborazio-ne da google Maps)

la basilica di san giulio, la chiesa di san lorenzo e la cristianizzazione della zona del cusio: fonti letterarie e archeologiche

163

La Legenda trasmette, dunque, la vita dei fratelli Giulio e Giuliano16: di formazione ed educazione classica e teologica, provenienti da Egina (Grecia), vengono ordinati il primo sacerdote e il secondo diacono17. «Peritissimi medici», si dedicano a pre-dicare e curare malattie. Durante le loro peregrina-zioni giungono presso l’imperatore Teodosio I, che li apostrofa così: «Ut puto peregrini estis, et perse-cutionem aduersum uos agitatae fugistis, aut quod est negocium indicate mihi ut sciam quid faciam»; rifiutata, topicamente, l’offerta di oro e argento, i due fratelli promettono di diffondere in ogni re-gione dell’Impero la parola di Cristo, distruggendo gli idoli, sterminando gli altari pagani e fondan-do nuovi luoghi di culto18. Partono e, dopo aver dimorato per qualche tempo in Lazio e a Roma, raggiungono l’Insubria (dove, presso Varese, fon-dano una chiesa) e in seguito la zona di Novara e il “Lago Verbano” (antico nome del lago d’Orta): compiono tutto il percorso «fabbricando basiliche, erigendo altari, battezzando il popolo e distruggen-do tutti gli idoli», perfettamente in linea con la po-litica religiosa teodosiana. Mentre nel vicino paese di Gozzano (dove Giulio aveva inviato il fratello Giuliano) si stava costruendo, insieme alla popola-zione tutta, la novantanovesima chiesa (il numero è certamente enfatizzato), Giulio raggiunge il lago, e vede un’ «insula modica et inhabitata»: invoca allora l’aiuto di Dio per poterla raggiungere, sten-de il suo mantello sull’acqua (alla quale indirizza il segno della croce, che ricorre spesso all’interno del racconto) e vi naviga, approdando sull’isola con il suo bastone «bapterium»19. Il luogo è in-festato dai serpenti: con una croce fabbricata con rami d’albero, Giulio impone loro di abbandonare l’isola e, obbedienti, i rettili si recano sul monte

16 le notizie che seguono sono tratte dalla legenda: MoMbri-zio, sanctuarium..., pp. 82-86.17 la regione di provenienza dei fratelli greci, che l’agiografo dichiara attestata da una tradizione scritta («ut legimus, Mirmi-donia ortus est») non è messa in dubbio dai filologi (si veda ad esempio grégoire 2000 p. 75); sembra improbabile, peraltro, l’invenzione di una tale notizia, data la specificità del luogo.18 il riferimento alle cosiddette “persecuzioni” subite dai pro-tagonisti del racconto è posto all’interno di un dialogo dove abbondano i topoi. non sembrano essere noti, a quest’altezza cronologica, scontri a carattere religioso nell’area di Egina. Pro-babilmente questo riferimento fa parte dei loci communes tipici del genere agiografico (subito dopo, come si è visto, i due santi rifiutano l’offerta di beni preziosi da parte dell’imperatore).19 Sul tema agiografico delle acque attraversate navigando su un mantello si veda de gaiffier 1981.

Cumicinum20. L’isola sarà il luogo per erigere la centesima delle «ecclesias catholicas», dedicata ai Dodici Apostoli e protetta anch’essa, come le altre, dalla santa Trinità. Giulio suggerisce al fratello di affrettarsi a concludere i lavori a Gozzano (poi-ché è qui che Giuliano dovrà essere seppellito) e manda avanti quelli sull’isola; Audenzio, un ricco senatore milanese, visita il cantiere e decide di aiu-tarlo e sostenerlo economicamente: qui l’aristocra-tico troverà sepoltura. Giuliano muore poco dopo e viene tumulato all’interno della chiesa di Goz-zano, mentre Giulio è sepolto nella basilica da lui fondata. La narrazione delle vicende comprende alcuni episodi miracolistici o prodigiosi; oltre alla navigazione sul mantello e alla cacciata dei ser-penti ne troviamo altri: a Gozzano alcuni contadini si rifiutano di partecipare alla costruzione chiesa, fingendo di dover portare al cimitero un amico, che però è vivo. Giulio si avvede della menzogna e l’uomo muore davvero. A Brebbia un falegname, durante il lavoro, si taglia accidentalmente un pol-lice: Giulio lo riattacca.

20 questo e altri miracoli di giulio trovano eco iconografica negli affreschi tuttora visibili all’interno della basilica.

Fig. 2. il lago d’Orta: l’isola di san giulio e la cittadina di Orta (fotografia: Michelle Beghelli)

Michelle Beghelli

164

Le caratteristiche dell’opera evangelizzatrice di Giulio e Giuliano (distruzione di templi, costru-zione di chiese, predicazione della parola di Cri-sto) rispondono alla politica teodosiana in materia di religione, fermamente sostenuta anche dai più importanti vescovi coevi21: il paganesimo, che i due fratelli greci si propongono di eliminare, è simboleggiato, nel testo agiografico, dai serpenti che infestano l’isola22. Come nota Réginald Gré-goire, la Legenda non insiste però eccessivamente sull’azione taumaturgica dei santi (che, pure, ca-ratterizza il culto popolare che si svilupperà suc-cessivamente), e molti sono i riferimenti teologici e dottrinali: il testo, quindi, doveva essere indiriz-zato prevalentemente al clero23; sempre secondo lo studioso, diversi sono poi gli elementi che, all’in-terno della tradizione agiografica, ne suggeriscono il fondamento storico e l’antichità dell’origine: la mancanza di riferimenti a vescovi indica una cro-nologia anteriore alla creazione di una struttura diocesana24 e la presenza del «senator» Audenzio25 denuncia una conoscenza ancor viva della realtà sociale romana tardoantica26. Alla carica di «sena-tor» menzionata da Grégoire possiamo aggiungere quelle, riscontrabili nel testo, di «magistri militum, tribuni, centuriones». Il segno della croce, cui si fa cenno più volte, è poi un tema molto sentito a partire dal IV secolo e sottolineato dai maggio-ri concili ecumenici (Nicea, 325; Costantinopoli, 381; Efeso, 431; Calcedonia, 451)27. A corollario di quanto rilevato dallo studioso, si può notare che,

21 sannazzaro 1992, pp. 62-63. un parallelo a quanto realiz-zato dai due santi si riscontra nella missione, in Val di non, dei tre martiri di Anaunia Sisinnio, Martirio e Alessandro: anch’essi, con intenti e metodi simili, si dedicano negli ultimi anni del iV secolo all’evangelizzazione di territori rurali. i tre vengono inviati da Milano, con una sorte, però, ben diversa da quella di giulio e giuliano: la loro passio li presenta topicamente come rispettosi delle leggi e dell’ospitalità, ma gli “ostili” rustici pagani, dopo una lite causata dal rifiuto di un neofita cristiano di procurare vittime sacrificali per i riti primaverili (durante la quale i tre difendono l’uomo), distruggono la chiesa fondata dai missionari e li uc-cidono, bruciandoli poi davanti al simulacro di Saturno (rog-ger 2000, p. 483). in generale si vedano anche forLin, patrUCCo 1986; Lizzi 1989; sironi 1989; rogger 2000.22 grégoire 2000, p. 78. l’accenno ai rettili potrebbe rimandare anche a un culto pagano radicato sull’isola ai tempi di giulio?23 ibid., p. 78.24 ibid.25 È l’evergete citato sopra (p. 163), forse noto da un’epigrafe in loco.26 ibid.27 ibid.

probabilmente, anche l’insistenza, in diverse par-ti del testo, nell’evocare la fede «catholica» e la «sancta Trinitas» potrebbero rispondere alla stessa linea teologica (ancora energicamente impegnata alla fine del IV secolo a confrontarsi con l’eresia ariana) e costituire dunque un ulteriore indizio sull’antichità del testo. Come è noto, nel 380 Te-odosio aveva emanato il celebre Editto di Tessa-lonica con il quale imponeva «a tutti i popoli» la fede nicena, condannando i «folli insensati che ac-cettavano l’infamia dell’eresia» ariana, e nel 381 lo stesso imperatore aveva convocato un concilio a Costantinopoli, in occasione del quale era stata duramente ribadita la condanna ai seguaci di Ario e nuovamente proclamata la fede nella consustan-zialità del Figlio col Padre e la sua incarnazione ad opera dello Spirito Santo28. Seguendo una tendenza inaugurata da Costantino, l’imperatore interveniva nelle questioni teologiche29. L’unità e l’appoggio della Chiesa erano infatti fondamentali per contri-buire a garantire la stabilità politica dell’impero e per evitare che l’autocrazia stessa venisse messa in discussione da pericolose lotte intestine di origine religiosa e potenziale sviluppo nella direzione di un aperto dissenso politico30. L’azione di controllo sulle missioni di evangelizzazione, al fine di assi-curare che esse venissero svolte secondo i canoni della retta dottrina, diventava, in quest’ottica, di vitale importanza. Come si diceva, l’eco di questa situazione e della propaganda imperiale antiariana si può forse cogliere anche nella Legenda: all’ini-zio del testo l’agiografo sottolinea appunto che «Eo tempore omnis mundi densitas uniuersarum haere-sum semine pullulabat». La menzione della fede cattolica e della Trinità ricorre poi in un punto chia-ve della narrazione, quando i due santi, parlando a Teodosio, esplicitano lo scopo della missione che desiderano intraprendere: «[...] fabricemus Christo sacraria, dedicemus altaria, baptizemus populum, coadiuvemus ecclesiam. Tum demum in sanctam et inseparabilem Trinitatem fidem catholicam firme-mus et praeparemus Christo plebem perfectam»31.

28 Sull’Editto di Tessalonica e il concilio di costantinopoli, e sul-le loro implicazioni di ordine politico, si veda priCoCo 1997, pp. 313-320.29 gaLLina 1997, pp. 117-119. Su questo argomento e sui rap-porti tra autocrazia e ortodossia si veda gaLLina 1997.30 ibid.31 MoMbrizio, sanctuarium..., p. 82.


165

A proposito del rapporto tra paganesimo e cristia-nesimo nella zona del lago d’Orta, invece, sarà for-se interessante menzionare una tradizione, ricorda-ta dallo studioso del XVII secolo Lazaro Agostino Cotta40, che indica in un luogo noto come Fontana di San Giulio un’importante e antica meta di pelle-grinaggi al fine di ottenere grazie e miracoli41. Tale sito, nel comune di San Maurizio d’Opaglio (un paese affacciato sulle rive del lago a poca distanza da Orta), è contraddistinto da una sorgente pres-so la quale è visibile una piccola chiesa di epoca rinascimentale, frequentata ancora oggi42. Secon-do la tradizione, la pietra dove l’acqua scaturisce sarebbe stata caratterizzata da una sorta di incavo creatosi al tocco di due dita di San Giulio, fermato-si qui a pregare appena prima di raggiungere l’isola per fondarvi la “centesima” chiesa43; la fonte costi-tuisce, nel racconto del Cotta, il teatro di innume-revoli miracoli44. Grazie alle sue virtù prodigiose, celebri al punto che papi e importanti personaggi vi si recano45, si può, oltre che recuperare la «bramata salute», ottenere la pioggia nei periodi di siccità e scacciare le locuste dai campi46. Certamente risulta impossibile, allo stato attuale delle nostre cono-scenze, verificare se tale culto abbia effettivamente avuto origine all’epoca di Giulio: sarà opportuno, comunque, notare che le peculiarità del luogo e la tradizione che lo riguarda aderiscono perfettamen-te a quelle di uno dei casi più frequenti e “tipici” di cristianizzazione tardoantica e altomedievale. Tra i più significativi luoghi sacri delle religioni paga-ne Ken Dowden, nella sua esaustiva ed autorevole opera sull’argomento, annovera infatti le sorgenti47, attribuendo loro un ruolo fondamentale e di prima-ria importanza48. Il culto delle fonti è diffuso presso

di questo tipo sono tutti fondati in un periodo compreso tra la fine del iV e il V secolo.40 Cotta 1693, pp. 315-316.41 teMporeLLi 1997, p. 259.42 ibid., pp. 259-262.43 Cotta 1693, pp. 315-316; teMporeLLi 1997, p. 259.44 Cotta 1693, pp. 315-316, pp. 381-383; teMporeLLi 1997, pp. 259-260.45 Si ha notizia delle visite di San carlo Borromeo nel 1573 e di papa innocenzo Xi (pontefice dal 1676 al 1689): Cotta 1693, pp. 381-383; teMporeLLi 1997, p. 260.46 Cotta 1693, pp. 315-316; teMporeLLi 1997, p. 259.47 doWden 2008.48 ibid., p. 67.

Più avanti si ribadisce ancora che le basiliche fon-date da Giulio e Giuliano sono «catholicae» e, subito dopo, si fa un altro cenno alla «Sancta Tri-nitas»: «[...] centum ecclesias catholicas dedicau-erunt; quas omnes in sanctae Trinitas osculo uni uiro sponso Christo desponderunt, ut sine crimine et inuiolabiliter per eum essent conseruatae»32. Del resto, le preoccupazioni teologiche di Teodosio e della Chiesa ufficiale (rappresentata nel nord Ita-lia da personalità come Ambrogio e Massimo da Torino), così distanti dalla realtà quotidiana delle zone rurali, avevano effettivamente ragione di esi-stere anche nell’area dell’odierno Piemonte. Se il problema principale, alla fine del IV secolo, resta-va la lotta al paganesimo33 (ne sono un riflesso gli accorati appelli di Massimo34 e Gaudenzio35 ai pro-prietari terrieri affinché impediscano ai contadini di praticarlo36), anche la battaglia contro l’arianesimo, la più diffusa tra le eresie, doveva essere un tema ancora molto sentito; nonostante l’energica azione di eminenti personaggi ecclesiastici, infatti, esso continuava a sopravvivere e ad essere percepito come un pericolo37. Un ultimo elemento che può suggerire l’origine antica della Legenda è poi la dedica ai Dodici Apostoli attribuita dal testo alla ecclesia fondata da Giulio sull’isola. Essa è tipica delle chiese cimiteriali con sepolture privilegiate; tale tipologia, quasi sempre caratterizzata dalla pianta cruciforme, ha un importante modello di ri-ferimento – come è noto – nell’edificio fondato nel IV secolo da Costantino nella nuova capitale impe-riale, e trova grande seguito in vaste aree dell’im-pero tra la fine del IV e il V secolo38. La validità di questo modello, già riconosciuta per le chiese di fondazione ambrosiana, è rilevabile anche per l’Ita-lia settentrionale in generale attraverso una raccolta di esempi realizzata da Isabella Baldini Lippolis39.

32 ibid., p. 83.33 sannazzaro 1992, pp. 62-63.34 Max. taUr., sermo Xciii; lXiii; lXi; XlViii; XXX; XXXi; boL-giani 1998, p. 123.35 gaud., tr. Xiii, 23 e 28; cSEl 68, pp. 120-122; sannazzaro 1992, p. 62.36 il ruolo del laicato appare fondamentale, nei programmi di evangelizzazione dei vescovi, per eliminare il paganesimo nei territori rurali: sannazzaro 1992, p. 63.37 boLgiani 1998, p. 126.38 Si veda ad esempio kraUtheiMer 1986.39 baLdini LippoLis 2004, pp. 33-37. Si vedano i casi di raven-na, Milano, como, Verona, concordia, Aquileia, dove gli edifici

Michelle Beghelli

166

tutti i popoli indoeuropei49; all’interno dei sermoni, dei concili e dei codici giuridici dei primi secoli del cristianesimo non si contano le condanne alla cele-brazione di riti nelle vicinanze di “sorgenti ed albe-ri”, che vengono quasi sempre menzionati insieme e sono percepiti come simboli per eccellenza dei paganesimi50. Solitamente a tali acque sacre ci si rivolgeva, spesso offrendo doni, per ottenere guari-gioni e per risolvere problemi di vario tipo: ancora Liutprando e Carlo Magno saranno costretti a legi-ferare contro tali pratiche51. Essendo queste ultime così difficili da eliminare, specialmente in contesto rurale dove, come è noto, le persistenze pagane ri-sultano assai tenaci52, le sorgenti vengono quindi cristianizzate, subendo la medesima sorte di mol-ti templi53 e diventando sin dai primissimi tempi dell’evangelizzazione uno dei principali ‘obiettivi’ dei missionari54 (i quali, se possibile, vi edificano anche una chiesa55). I miracoli che si verificano vo-tandosi a tali acque avvengono da questo momento in poi non più per intercessione delle varie divi-nità, ma in nome di Cristo, scongiurando il peri-colo del perdurare del paganesimo e riconducendo all’interno dei ranghi del cattolicesimo una serie di riti a cui la popolazione sembra poco propensa a rinunciare56. Tale prassi conta centinaia di esempi

49 ibid., p. 70.50 ibid., con bibl. prec.51 doWden 2008, p. 72.52 priCoCo 1997, p. 360.53 Sull’argomento della cristianizzazione dei luoghi di culto pagani, all’interno di una sconfinata bibliografia, si vedano ad esempio ChUvin 2004, pp. 63-78; baLdini LippoLis 2006 e 2009; doWden 2008, pp. 209-214; hahn 2008.54 doWden 2008, pp. 71-74. questo è il motivo per cui un enorme numero di fonti sacre in diverse zone del nostro con-tinente porta oggi nomi di santi.55 doWden 2008, p. 73; priCoCo 1997, p. 360. l’edificio di culto rinascimentale che sorge presso la Fontana di San giulio non è stato fatto oggetto di indagini archeologiche: non è quindi esclu-dibile a priori che possa avere fasi anteriori.56 doWden 2008, p. 73. l’usanza contemporanea di gettare monetine nei pozzi e nelle fontane è un’’eredità’ lasciataci dal paganesimo, ed è attestata già in epoche antiche da documenti scritti e da evidenze archeologiche (ibid., pp. 75-77). l’abitudine di offrire doni alle sorgenti sacre, peraltro, è testimoniata fino alla fine del XiX secolo in ambiente anglosassone, così come quella di liberarsi dalle maledizioni o di lanciarne a qualcuno attraverso “gesti magici” quali scrivere il nome della persona affatturata su una lastra d’ardesia (consuetudine anch’essa abbondantemen-te testimoniata, per il passato pagano, da fonti archeologiche e scritte) o camminare tre volte intorno alla sorgente, dopo aver pagato un diritto tra i 5 e i 15 scellini al suo guardiano: ibid., pp. 78-79; Jones 1954, pp. 115-120.

in tutta Europa tanto che, nei casi in cui esistano documenti archeologici o letterari riguardanti il periodo pre-cristiano, un numero impressionante di fonti e sorgenti che portano il nome di un santo risulta essere stato, in antico, anche un luogo sacro pagano57. Per la Fontana di San Giulio non sono disponibili evidenze archeologiche o documentarie che possano dimostrare un’origine tanto antica del culto taumaturgico, cristiano o pagano che fosse. La tradizione nota attraverso gli scritti dell’eru-dito locale seicentesco, però, autorizza almeno a sospettarne un’origine pre-cristiana e a ipotizzare di conseguenza, sulla base degli altri esempi noti in territorio europeo, l’inclusione della sorgente nel processo di cristianizzazione dell’area del lago, aggiungendo un possibile altro elemento (che sa-rebbe coerente con una cronologia tardoantica) al quadro generale.

È dunque questo il contesto che vede l’attività dei due fratelli greci nel territorio comprendente Gozzano e il lago d’Orta e il successivo sviluppo, a partire dal V secolo, di un culto di una certa rile-vanza, con il conseguente desiderio da parte di per-sonaggi importanti di essere seppelliti ad sanctos. Già nel 553 il vescovo Filacrio è inumato all’inter-no della basilica sull’isola di San Giulio58: nel 1697 (mentre i canonici stavano cercando la tomba del loro protettore) venne scoperta una lastra con un epitaffio59, noto attraverso la trascrizione di Lazaro

57 doWden 2008, pp. 69-73. A Breno (Brescia), per esempio, scavi effettuati nel 1986 hanno portato alla luce un santuario di Minerva connesso a un complesso di grotte naturali dotate di acque sorgive; il culto alla dea venne poi ‘sostituito’ da quello dedicato a Maria, ma un ricordo di esso si conservava nella to-ponomastica (“ponte della Manerba”): rossi 1987 e 2010; san-nazzaro 1992, p. 63.58 Si veda piCard 1988, pp. 306-308, che sostiene che il vesco-vo abbia cercato a San giulio tale sepoltura ad sanctos perché la città di novara non possedeva proprie reliquie. Sull’esistenza di una residenza vescovile all’interno dell’isola è aperto un di-battito: un palazzo utilizzato dai vescovi di novara in tempi di guerra o disordini politici è citato dal poeta Ennodio (ennodi versus), che però non ne specifica il luogo, riconosciuto da alcuni studiosi in San giulio proprio sulla base della notizia del ritrova-mento della lastra di Filacrio; secondo Jean-charles Picard, però, i vescovi non avrebbero posseduto una residenza sull’isola, e Filacrio vi si sarebbe unicamente fatto inumare senza mai avervi abitato (ibid., pp. 307-309).59 MenneLLa 1998, p. 159 n. 9: «B(onae) m(emoriae). hic re-quiescit in pace s(an)c(tae) m(emoriae) Fylacrius ep(iscopus) ec(c)l(easiae) novar(iae), qui vixit in seculo annos pl(us) m(inus) lXVi; depositus sub d(ie) XViii kalendarum ianuariarum indic-tione secunda, anno decimo [secundo p(ost) c(onsolatum) Ba-sili] iun(i)oris v(iri) c(larissimi)».


167

non specifica il luogo dell’esecuzione di Mimul-fo68. L’isola di San Giulio è stata in passato varia-mente riconosciuta come semplice residenza del nobile longobardo o come sede ducale69: oggi la maggioranza degli studiosi propende per la secon-da ipotesi (anche se circoscritta a un limitato pe-riodo di tempo), non solo perché è logico supporre che Mimulfo, aspettandosi un attacco militare da parte di Agilulfo, dovesse poter disporre di un’ade-guata protezione militare70, ma soprattutto perché sull’isola sono state rinvenute evidenze archeolo-giche dell’esistenza di un castrum71.

Il passo di Paolo Diacono ci permette di valu-tare l’importanza dell’isola (pur nel suo contesto rurale) non solo come sede di un culto, ma anche come roccaforte militare, per tutta l’epoca longo-barda e oltre72; nelle successive epoche carolingia ed ottoniana essa è poi menzionata in numerosi al-tri documenti: si ricordano ad esempio una carta del 982 che attesta la presenza di sull’isola di un collegio canonicale, un diploma di Berengario I del 911 (che costituisce la prima attestazione dell’esi-stenza di una struttura fortificata), un diploma del 962 di Ottone I e un cenno all’interno della Vita di Guglielmo da Volpiano scritta da Raul Glaber all’inizio del X secolo (anche questi tre documenti parlano di una fortezza)73.

Le fonti scritte fin qui elencate ci restituiscono dunque l’immagine di un territorio importante, sia dal punto di vista strategico che dal punto di vista religioso, già a partire dal V secolo: gli scavi ar-cheologici condotti da Luisella Pejrani Baricco a San Giulio (tra il 1983 e il 1999)74 e a San Lorenzo a Gozzano (a partire dal 1996)75 hanno conferma-to tale panorama, attestando l’effettiva esistenza di strutture risalenti a questo periodo.

veda bertani 2003, p. 247, n. 2). Si nota qui, però, che le dimen-sioni del plinto sono forse troppo ridotte per la funzione di sarcofago, anche nell’ipotesi di un reimpiego.68 bertani 2003, p. 247.69 Per una panoramica della storia degli studi in proposito si veda bertani 2003, pp. 248-249.70 ibid., p. 248.71 Su questo argomento, in generale, si vedano bertani 2003 e peJrani bariCCo 2000, pp. 104-109.72 bertani 2003, p. 247.73 andenna 2000, p. 21; gavineLLi 2000.74 peJrani bariCCo 1984; ead. 1990a e b; ead. 1999; ead. 2000.75 pantò, peJrani bariCCo 2001, pp. 42-48; peJrani bariCCo 2003.

Agostino Cotta (1701)60. Nonostante la lastra sia ora perduta, l’attendibilità di tale trascrizione è riconosciuta unanimemente dagli studiosi61: nella basilica, inoltre, si conserva un frammento di epi-grafe che faceva parte di un lastra di grandi di-mensioni la cui iscrizione commemorava un inter-vento evergetico dedicato a un «Confessor» (San Giulio): il promotore di tali lavori di abbellimento della chiesa sarebbe da riconoscersi in Filacrio62.

Il culto di Giulio sull’isola sarà tanto rilevante che il lago verrà chiamato per lungo tempo “Lago di San Giulio”; anche Paolo Diacono, confonden-dosi però con il fratello Giuliano63, accenna al toponimo, attestandone così l’antichità: la ribel-lione del dux «de insula Sancti Iuliani»64, Mimul-fo, viene punita da Agilulfo con la decapitazione nel 59065. Il Cotta66 riporta la scoperta, nel 1688 (durante i lavori di costruzione del seminario dei chierici), di quello che sarebbe stato il sarcofago del duca, all’interno del quale si sarebbe trovato uno scheletro senza testa: il coperchio del manufat-to, con l’iscrizione Meynul[...], andò però perduto prima ancora che lo studioso potesse pubblicare i suoi scritti67 e, del resto, lo stesso Paolo Diacono

60 grazie al cotta possediamo numerose notizie sulla chiesa prima dello scavo della cripta seicentesca: Cotta 1701, p. 241 segg.; andenna 2000, p. 19.61 andenna 2000, p. 19; bertani 2003, p. 253; peJrani bariCCo 2000, pp. 87-88; piCard 1988, pp. 306-308.62 MenneLLa 1998, p. 155 (e fig. 112); peJrani bariCCo 2000, p. 87.63 hist. lang. iV, iii: l’episodio narrato da Paolo Diacono fa ri-ferimento all’anno 590. nel 1972, gabriella rossetti dedusse dall’errore di Paolo Diacono lo sdoppiamento, all’interno della tradizione agiografica, di un’unica figura originaria nei due perso-naggi di giulio e giuliano (rossetti 1972, p. 584); come fa notare Andrea Bertani, però, nonostante l’intitolazione «sancti iuliani» sia riportata anche in un codice dell’Origo gentis langobardorum, esistono altri due codici (uno dell’opera appena citata e l’altro, il codicis gothani, dell’historia langobardorum) che tramandano «sancti iulii»: la confusione tra i nomi può dunque derivare dal-la frequente associazione dei due santi, nonché da una forma aggettivale del tipo «insula sanctiuliana» (bertani 2003, p. 248).64 hist. lang. iV, iii.65 hist. lang. iV, iii; bertani 2003, p. 247. Sembra invece poco probabile che l’isola di San giulio facesse già parte, all’inizio del V secolo, del sistema di fortificazioni del «Tractus italiae circa Alpes» citato dalla notitia dignitatum (peJrani bariCCo 2000, p. 108).66 Cotta 1693, p. 78 (riedizione dell’opera del 1693 a cura di c. carena).67 Cotta 1693, p. 78; bertani 2003, p. 247. il sarcofago, del quale come si è detto il coperchio con l’iscrizione è già perduto ai tempi in cui cotta scrive, è stato identificato da alcuni studio-si nel manufatto ora impiegato come cassetta per l’elemosina all’interno della basilica, ricavato da un plinto di età romana (si

Michelle Beghelli

168

Nell’area del presbiterio della basilica di San Giulio i lavori di scavo e costruzione della cripta, condotti a partire dagli ultimi anni del Seicento e conclusi entro il 1710, hanno completamente obliterato le tracce delle strutture precedenti76 ma l’analisi degli scritti e dei disegni del Cotta e del notaio Giulio Carlo Antonini (1697)77 ha permesso di ricavare importanti notizie sulle sue fasi preromaniche78. Prima dell’inizio dei lavori sei-settecenteschi il pavimento del coro era ancora caratterizzato da un mosaico romanico con i segni dello zodiaco e le Visioni di Giuseppe (se ne conserva un disegno che ritrae alcuni soggetti), dietro l’altare sorgeva il cenotafio di San Giulio

76 peJrani bariCCo 2000, p. 85.77 i documenti del notaio sono in parte pubblicati in don-di 1984. nell’analizzare il materiale documentario sulla basilica, però, luisella Pejrani Baricco ha potuto disporre dell’intero cor-pus degli scritti di Antonini.78 peJrani bariCCo 2000, pp. 85-89.

(rivestito di pannelli in opus sectile ed emergente dal piano pavimentale) e tutta la zona presbiteriale era occupata da tombe (almeno quattordici)79. Del cenotafio, che doveva misurare circa 116 x 126 x 151 cm (altezza), si conservano oggi lacerti della raffinata decorazione a opus sectile (fine V-fine VI secolo)80 e parti di una lastra in marmo proconnesio

79 ibid.80 con rammarico, lo stesso cotta nota che la tarsia marmo-rea, montata su un supporto di legno, si sarebbe potuta facil-mente trasportare «intiera e conservarsi; ma dall’ignoranza e da un furore tale, che vi stimolava i manuali, andò in frantumi» (Cotta 1693, p. 337 e segg.). la tecnica d’esecuzione dell’intarsio trova stretti confronti in varie parti dell’impero tra la fine del iV e il V secolo (e questa era la datazione ipotizzata in un primo tempo da luisella Pejrani Baricco), ma recenti studi sulle botte-ghe milanesi, cui il manufatto sarebbe stato commissionato, ne hanno attestato l’attività fino all’epoca di Teodorico: la Pejrani Baricco abbassa dunque la cronologia alla fine del V e alla prima metà del Vi secolo, coincidente con la seconda fase della basilica, di cui si parlerà più avanti: peJrani bariCCo 1984, p. 132; ead. 1990b (datazione a fine iV-inizio V secolo); ead. 2000, pp. 89-90 con bibl. prec. (recente datazione, in base ai nuovi studi, a fine V-

Fig. 3. i lacerti di opus sectile ( rielaborazione da peJranI BarIcco 2000, p. 91)


169

a decorazione incisa caratterizzata da una croce, un pavone e una palmetta e datata alla fine del VI-inizio VII secolo81 (figg. 3 e 4). Il cenotafio sarebbe stato costruito in epoca romanica con materiali di reimpiego più antichi, in occasione della stesura del pavimento a mosaico82. La sepoltura di San Giulio venne però ritrovata vuota dai canonici che ne cercavano, alla fine del XVII secolo, il corpo83; la ricerca delle reliquie proseguì distruggendo l’altare, sotto al quale si rinvenne un loculo (anch’esso riferibile ai lavori di epoca romanica) con i resti del santo, avvolti in un drappo di seta e posti accanto a una cassettina in legno contenente visceri imbalsamati: del vano sepolcrale faceva parte, reimpiegata come parete destra, la già menzionata lastra con l’epitaffio del vescovo Filacrio84, importante, come vedremo, per stabilire la cronologia delle varie fasi della chiesa individuate in corso di scavo. Analizzando i documenti disponibili e confrontandoli con quanto emerso dallo scavo di San Lorenzo a Gozzano (di cui si parlerà più avanti), Luisella Pejrani Baricco riconosce come preromaniche almeno una parte delle tombe che circondavano il cenotafio, nel presbiterio85.

prima metà del Vi secolo). una datazione a fine V-inizio Vi secolo era stata peraltro proposta da Silvia lusuardi Siena nel 1989 (LUsUardi siena 1989, pp. 196-197). Sui frammenti del pannello a opus sectile sono state eseguite nel 1985 analisi petrografi-che che ne hanno rilevato i differenti materiali: calcare cristallino alpino, porfido verde greco detto «serpentino», porfido rosso egiziano, vetro mosaicato, pasta vitrea, calcare cristallino alpino, calcare cripto-cristallino alpino, laterizio e stucco pigmentato (peJrani bariCCo 2000, p. 93). i materiali sono conservati nel pic-colo museo adiacente la cripta della basilica.81 È sempre il cotta a riportare la notizia che la lastra facesse parte del cenotafio: peJrani bariCCo 2000, p. 86. Essa è parzial-mente ricomposta da quindici frammenti; le sue dimensioni fu-rono ridotte per permetterne il reimpiego, fatto che conferma i dati tramandati dal cotta; la cronologia è desunta da confronti in area romana e ravennate tra V e Vi secolo: il manufatto, di com-mittenza certamente di alto rango, risalirebbe dunque all’età di Mimulfo o di Agilulfo (si veda peJrani bariCCo 2000, pp. 91-92, 97 con bibl. prec.).82 peJrani bariCCo 2000, p. 86.83 Si veda sopra, p. 164.84 peJrani bariCCo 2000, p. 87.85 ibid., pp. 88-89.

Gli scavi archeologici nell’area non interessata dai lavori sei-settecenteschi hanno permesso di in-dividuare tre fasi relative alla basilica86, due prero-maniche e una relativa al cantiere romanico (fig. 5).

Le strutture riferibili all’edificio più antico, delle quali si conserva una porzione molto piccola, presentano una pianta costituita da una muratura con andamento angolare su cui si imposta un’abside rivolta a nord; i muri e l’abside presentano tecniche costruttive diverse87, ma il confronto con i rinvenimenti della primitiva chiesa di San Lorenzo a Gozzano, dove sono impiegate contemporaneamente tecniche differenti, autorizza anche a San Giulio a renderne credibile la coesistenza senza ipotizzare necessariamente

86 peJrani bariCCo 1990a; ead. 2000, pp. 92-104.87 rispettivamente: conci di pietra di dimensioni variabili, un mattone di modulo romano e malta di calce utilizzata come le-gante; piccole pietre legate da un impasto di argilla che presenta piccoli detriti e grumi di calce: peJrani bariCCo 2000, p. 93.

Fig. 4. la lastra marmorea incisa (peJranI BarIcco 2000, p. 96)

Michelle Beghelli

170

trasformazioni successive di un impianto originario: una verifica completa della stratigrafia e un’ipotesi di ricostruzione planimetrica, però, sono state rese impossibili dalla presenza di strutture sovrapposte88. Comunque stiano le cose, questo primo edificio absidato è stato datato dalla Pejrani Baricco a un periodo compreso tra la fine del IV e il V secolo: esso non pare infatti riconducibile a una struttura residenziale di età imperiale (per la tecnica costruttiva e per la totale assenza di materiali ceramici romani), e sembra invece essere collegabile al primo edificio di culto cristiano, costruito da maestranze locali89.

La seconda fase preromanica portata alla luce dagli scavi è relativa a una chiesa regolarmente orientata con abside a est, che presenta un tipo di muratura ben più solida e accurata della prima: ne restano le fondazioni della parete sud, porzioni della parete nord (legate a un lacerto di pavimen-tazione) e tre lati di uno dei due vani che erano posti accanto al presbiterio; dai già citati documen-ti del Cotta e dell’Antonini si deduce che l’abside coincidesse con quello attuale della chiesa romani-ca90. Questa seconda chiesa è con ogni probabilità quella che accoglie le spoglie del vescovo Filacrio, il cui epitaffio ne indica il compimento, quindi, entro il 55391. Le strutture conservate, interessate da interferenze di età successive, non permettono

88 ibid., pp. 92-94. l’edificio potrebbe aver avuto una pianta centrale?89 ibid., p. 94.90 ibid., pp. 94-101.91 ibid., p. 94.

di stabilire precisamente la planimetria originaria dell’edificio: se ne deduce una tipologia ad aula unica con annessi longitudinali lungo i lati, ma i rapporti tra le due aree della chiesa (se, cioè, fos-sero comunicanti o autonome) non è identificabi-le con sicurezza (così come non è chiaro se i vani che affiancavano il presbiterio fossero o meno in comunicazione con l’aula) e trova d’altronde con-fronti in entrambe le ipotesi92. La facciata della ba-silica non è perpendicolare alle pareti laterali (lo è invece rispetto alle robuste fondazioni di un’altra struttura, quadrangolare), ma è risultata parallela a un muro spesso circa un metro che si conserva per circa quattro metri di lunghezza: la scoperta, a poca distanza dalla chiesa (casa Tallone), di un tratto della cortina muraria che fortificava l’isola (perti-nente alle strutture del castrum93) ha permesso di ricondurre anche la porzione di muratura a cui la facciata della chiesa risulta parallela alla cinta mu-raria difensiva dell’isola94. La struttura quadran-golare a cui la facciata risulta perpendicolare può essere allora interpretata, oltre che come fondazio-ne di un secondo campanile di X-XI secolo poi di-strutto, anche come torre, pertinente a una fase di

92 Esempi di chiese ad aula unica con annessi longitudinali ai lati e vani accanto al presbiterio comunicanti con l’aula sono riscontrabili nel V secolo a como (Sant’Abbondio) e abbastanza diffusi sia in italia settentrionale che in Dalmazia (si veda peJrani bariCCo 2000, p. 94, con bibl. prec.); vani indipendenti rispetto al presbiterio si riscontrano invece in diverse chiese di area alpina tra il V e l’Viii secolo e in tre chiese rurali piemontesi di V secolo: Sizzano (novara), Dorzano (Vercelli) e centallo (cuneo): ibid.; pantò, peJrani bariCCo 2001.93 Si veda sopra, nota 71.94 peJrani bariCCo 2000, p. 97.

Fig. 5. Basilica di san giulio, schema delle strutture preromaniche; grigio scuro: primo edificio di culto (fine iv-v secolo); grigio chia-ro: chiesa paleocristiana e cinta muraria del castrum (fine v-metà vi secolo); nero: torre e facciata del X-Xi secolo ( rielaborazione da peJranI BarIcco 2000, p. 99)


171

potenziamento ed ampliamento delle strutture del castrum95. In aggiunta alle sepolture riconoscibili grazie ai disegni del 1697, la basilica ha restituito altre tombe all’interno dell’aula: gli scavi archeo-logici ne hanno portate alla luce quattro, addossate al perimetrale sud dell’edificio e caratterizzate da casse rettangolari, orientate est-ovest, in muratura: ancora una volta il confronto con quanto rinvenu-to a Gozzano è utile per assegnarne la cronologia al VI-VII secolo96. A proposito delle sepolture, la Pejrani Baricco nota che, così come la tomba del vescovo Filacrio era corredata da una lapide iscrit-ta, anche altri tumuli di personaggi importanti do-vevano esserlo: a questo proposito, sulla base di studi compiuti da Giancarlo Andenna97 e Marco Sannazzaro98, che sottolineano come la figura del senatore Audenzio sia descritta nella Legenda San-cti Iulii et Iuliani con espressioni tipiche dell’epi-grafia, l’autrice avanza l’ipotesi che questa possa essere una prova della reale presenza nella chiesa della tomba del nobile milanese, che doveva tro-varsi tra quelle ad sanctos, nel presbiterio, distrutte alla fine del XVII secolo99.

Per quanto riguarda il castrum, citato già in al-cune annotazioni del Cotta100, ne hanno conferma-to la presenza i dati emersi dai saggi archeologici effettuati in tre punti dell’isola (all’esterno della basilica, in casa Tallone e in piazza Vittorio Vene-to). Sono emerse parti della muraglia difensiva e di alcune strutture insediative: le datazioni ricavabili dalla ceramica101, omogenee in tutte e tre le occa-sioni, hanno identificato fasi di fine V e VI secolo seguite da un periodo di abbandono, da una ripresa insediativa a partire dal VII secolo e, probabilmen-te, da interventi di consolidazione e ampliamento delle strutture realizzati tra X e XII secolo. Così come negli scavi all’interno della chiesa, non sono stati invece rinvenuti materiali ceramici romani102.

95 ibid., p. 97.96 peJrani bariCCo 2000, pp. 97-99.97 andenna 1989, pp. 282-283.98 sannazzaro 1990, pp. 42-43.99 peJrani bariCCo 2000, p. 99.100 Cotta 1693, p. 332. Ai tempi dello studioso erano ancora visibili parti di una muraglia che cingeva l’isola, distrutte in segui-to a causa della costruzione del palazzo vescovile; esse erano significativamente note con il nome di «Muraglia della regina» (peJrani bariCCo 2000, p. 107).101 pantò 1996; ead. 2002.102 peJrani bariCCo 2000, p. 107.

Tra la fine del V e l’inizio del VI secolo l’isola sarebbe stata dotata di una cinta muraria, e gros-somodo a questo periodo risalirebbero anche le strutture abitative, relative a un insediamento per-manente o addirittura a un palatium con aule di rappresentanza103. La fondazione di tali strutture sarebbe riferibile, più precisamente, all’età teodo-riciana104: all’interno del medesimo arco cronolo-gico suggerito dai materiali rinvenuti, infatti, si as-siste ad un notevole impegno, da parte dei vescovi novaresi, nella costruzione di fortezze, fatto che si inquadra più in generale nel consolidamento e po-tenziamento delle strutture difensive promosso da Teodorico e realizzato anche attraverso la collabo-razione degli episcopati e delle comunità locali105. Il castrum, probabilmente utilizzato come rifugio durante la guerra greco-gotica106, doveva far parte di una rete di fortificazioni presenti sul territorio circostante (Castelseprio, Stazzona, Pombia, Ca-stelnovate, isola Comacina)107. Queste fortifica-zioni, essenziali da un punto di vista strategico, acquisteranno particolare rilievo nelle vicende degli scontri tra Longobardi e Bizantini; le isole dei laghi sono d’altra parte tra i siti preferiti per l’edificazione di roccaforti militari: nel castrum dell’isola Comacina (lago di Como), ad esempio, il magister militum Francione fu in grado di resi-stere ai Longobardi per più di vent’anni, cedendo poi nel 589108. Oltre ai castra, sulle isole lacustri si trovano spesso, naturalmente, anche chiese o monasteri di epoca tardoantica o altomedievale; in questo senso il caso di San Giulio non è certo isolato: si pensi ai noti esempi di Reichenau109, di Wört110, dell’isola di S. Andrea (Loppio, Trento)111 e della stessa isola Comacina112.

103 ibid., p. 108.104 ibid.105 ibid.106 ibid.107 bertani 2003, pp. 249 e 257; brogioLo, geLiChi 1996, pp. 11-22, 38.108 bertani 2003, pp. 249 e 257; brogioLo, geLiChi 1996, pp. 11-22, 38.109 in generale si vedano: MaUrer 1974; treMp, sChMUki, fLUry 2002.110 Si vedano kreiner, haas-gebhard 2002; haas-gebhard 2000.111 MaUrina, postinger 2003; MaUrina 2005.112 Sull’argomento: beLLoni 1966; braMbiLLa, brogioLo 1994, p. 464; Monneret de viLLard 1914.

Michelle Beghelli

172

Il quadro delle testimonianze archeologiche emerse a San Giulio concorda quindi sostanzial-mente con quanto suggerito dalle fonti scritte: un culto ben radicato era testimoniato già dall’epi-taffio di Filacrio, del 553; gli scavi archeologici hanno però permesso, come abbiamo visto, di ri-conoscere una fase anteriore a questo periodo. Già ragionevolmente ipotizzabile dalle vicende di Mi-mulfo tramandate da Paolo Diacono e menzionata esplicitamente per la prima volta da un diploma di Berengario I del 911113, la presenza di un «castrum Sancti Iulii» è stata anch’essa confermata dall’evi-denza archeologica114.

I risultati emersi dalle indagini sull’isola sono poi completati dagli scavi nella chiesa di San Lorenzo a

113 peJrani bariCCo 2000, p. 108.114 Sul castrum si rimanda ancora una volta a bertani 2003.

Gozzano115 (fig. 6): anch’essa era menzionata, oltre che nella Legenda116, in un diploma di Berengario I del 919117 con il quale l’imperatore concedeva al vescovo di Novara di permettere lo svolgimento, presso la chiesa, di un mercato settimanale e di una fiera annuale il 24 ottobre, festa di San Giuliano; i suoi resti, secondo il documento, erano seppelliti all’interno dell’edificio118. Probabilmente nel IX se-colo, con il vescovo Cadulto (882-891), le reliquie del santo vennero traslate nella pieve di San Giu-liano, sorta sul luogo di un precedente castrum119. Gli scavi a San Lorenzo hanno rivelato un edificio la cui planimetria è stata ricondotta alla tipologia a navata unica conclusa da un’abside (la presenza di quest’ultimo è suggerita dalla disposizione ra-diale delle sepolture); nella zona presbiteriale si conservano tracce del pavimento originario a opus sectile120. Le tarsie definivano un’area quadrango-lare, dietro alla quale stava una struttura a ferro di cavallo, costruita con la medesima tecnica riscon-trata a San Giulio121 (per la fase di fine IV-inizio V secolo): essa è stata riconosciuta come pertinente a un synthronon, elemento molto raro in Piemonte ma non del tutto privo di confronti (trova invece riscontri nelle aree altoadriatiche dipendenti dalla diocesi di Aquileia, in chiese datate prevalentemen-te al V secolo)122. Il synthronon circondava una se-poltura di fattura molto raffinata, rinvenuta priva di spoglie al suo interno: il defunto, come suggerisce la posizione di un cuscino in pietra, era stato de-posto con il capo a est (caratteristica riservata agli ecclesiastici)123. La posizione privilegiata, l’accura-tezza costruttiva, l’orientamento del corpo e l’as-senza di resti al suo interno (dopo la traslazione)

115 l’edificio oggi visibile si compone di varie fasi e rifacimenti datati a partire dal 1141: pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 42.116 Si veda sopra, p. 163.117 il testo è riportato in Morandi 1913, pp. 55-56; pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 42.118 questo dato compariva già nella legenda: si veda sopra, p. 163.119 bertani 2003, p. 259; pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 42.120 pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 44.121 peJrani bariCCo 2000, p. 93.122 Menis 1958, p. 195 e segg.; peJrani bariCCo 2000, p. 99. un confronto in Piemonte si trova a lenta (Vercelli): gareri Caniati 1986; pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 44. questa particolare tipologia di banco presbiteriale è uno degli elementi che contri-buiscono a provare l’antichità dell’edificio e del culto di giuliano: peJrani bariCCo 2000, p. 99.123 pantò, peJrani bariCCo 2001, p. 44.

Fig. 6. chiesa di san lorenzo di gozzano, schema delle strutture e delle tombe emerse in corso di scavo


173

permettono di collegare la sepoltura a quella di San Giuliano, così come suggerito dalla tradizione della Legenda124. La chiesa paleocristiana sarebbe dun-que sorta in connessione alla sepoltura, fatta og-getto di culto, verso la fine del V-inizio VI secolo (contemporaneamente, cioè, alla seconda fase della chiesa dell’isola di San Giulio)125. Anche in questo caso, attorno alle reliquie si affollano le tombe, che occupano, oltre alla zona presbiteriale, anche l’au-la della chiesa; la loro cronologia è assegnabile ad un periodo che va da fine VI a fine VII-inizio VIII secolo126; sette di esse hanno restituito un corredo, anche se il prolungato utilizzo dell’edificio in fun-zione funeraria ha certamente causato la perdita o il danneggiamento di molti oggetti127: tra gli altri si segnalano una bottiglia in vetro di una tipologia in uso tra la fine del VI e il VII secolo (tomba 2), alcune guarnizioni di cintura successive alla metà del VII secolo (tomba 63) e una fibbia e puntale di cintura assegnabili alla fine del VI-inizio VII secolo (tomba 16)128.

124 ibid., pp. 44, 48.125 ibid., p. 46.126 ibid., pp. 44-47.127 ibid., p. 46.128 ibid., pp. 46-47.

Anche nel caso di San Lorenzo, dunque, il dia-logo tra fonti archeologiche e fonti scritte ha per-messo di confermare notizie relative ad una mede-sima cronologia, attestando l’antichità del culto in quest’area rurale e la presenza di una chiesa le cui prime fasi risalgono allo stesso periodo di quelle della basilica di San Giulio129.

Concludendo, si ricorda un’ultima tradizione popolare, ritenuta però leggendaria130, a proposito delle figure dei due fratelli greci: secondo il vesco-vo Pietro Bescapè, che scrive nel 1612, anche la chiesa di Santa Maria Assunta di Armeno e la par-rocchiale dell’Assunta di Ameno (due paesi a cir-ca dieci chilometri da Gozzano e dal lago d’Orta, posti sulle alture che circondano lo specchio d’ac-qua) sarebbero state fondate da San Giulio: «Duae autem Ecclesiae Meni et Armeni, ex lapidibus qua-dratis egregie factae sunt pro loci natura: ut inco-lae, a Sancto Julio eas aedificatas, predicent»131.

129 peJrani bariCCo, 2000, p. 100.130 verdina 1956, p. 85.131 ravizza 1878, p. 180; verdina 1956, p. 85. le strutture visibili delle due chiese risalgono rispettivamente al Xi-Xii e al Xiii-XiV secolo. Sulla chiesa di Armeno si veda CaLdano 2006.

Fonti e abbreviazioni

boNiNo MoMbrizio, Sanctuarium seu Vitae San-ctorum curaverunt duo monachi solesmenses, Paris 1910.

CCL, Corpus Christianorum. Series Latina.

CSEL, Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Lati-norum.

eNNodius, Ennodi Versus de castello Honorati epi-scopi, in Magni Felicis Ennodi Opera (ed. F. Vogel), MGH AA VII, München 1981, p. 201.

eusebius VercelleNsis, Epistula II, in CCL IX (ed. V. bulhArrt), Turnhout 1957.

iAcoPo dA VArAzze, Legenda Aurea, (ed. G.P. MAg-gioNi), Firenze 1998, pp. 211-212.

MAXiMus tAuriNieNsis, Maximus Tauriniensis collectionem sermonum antiquam nonnullis sermonibus extravagantibus adiectis, in CCL XXIII (ed. A. MutzeNbercher) Turnhout 1962.

MGH AA, Monumenta Germaniae Historica, Auc-tores Antiquissimi.

MGH SrG, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Germanicarum.

PAulus diAcoNus, Pauli Historia Langobardorum (ed. G. WAitz), MGH SrG 48, Hannover 1978.

s. gAudeNtius, S. Gaudentii episcopi Brixiensis Tractatus (ed. A. glueck), Wien-Leipzig 1936.

Michelle Beghelli

174

Bibliografia

ANdeNNA G. 1989, Riflessioni sull’ordinamento ec-clesiale dell’Alto Novarese tra tarda antichità e medioevo, in «Verbanus» 10, pp. 275-294.

ANdeNNA G. 2000, “Castrum videlicet insulam”: l’isola come castello e santuario, in ANdeNNA et al. 2000, pp. 19-42.

ANdeNNA G. et al. 2000, San Giulio e la sua isola nel XVI centenario di San Giulio, Novara.

bAldiNi liPPolis i. 2004, Sepolture privilegiate nell’Apostoleion di Ravenna, in «Felix Raven-na» 153, pp. 15-80.

bAldiNi liPPolis i. 2006, La fine del santuario e la cristianizzazione, in liPPolis 2006, pp. 200-215.

bAldiNi liPPolis i. 2009, Statuaria pagana e cri-stianesimo a Gortina, in FArioli cAMPANAti 2009, pp. 71-86.

belloNi L.M. 1966, L’isola Comacina e la sua an-tica pieve, Como.

bertANi A. 2003, Il “castrum” dell’isola di San Giulio d’Orta in età longobarda, in lusuArdi sieNA 2003, pp. 247-271.

bolgiANi F. 1998, La diocesi di Torino nel IV-V se-colo sotto i due Massimo, in MercANdo, Miche-letto 1998, pp. 121-131.

brAMbillA M., brogiolo G.P. 1994, Case altome-dievali dell’isola Comacina, in «Archeologia Medievale» XXI, pp. 463-467.

brogiolo g.P. 1996 (ed.), Le ceramiche altome-dievali (fine VI-X secolo) in Italia settentrio-nale: produzione e commerci (6° Seminario sul Tardoantico e l’Alto Medioevo in Italia centro-settentrionale), Mantova.

brogiolo g.P. 2001 (ed.), Le chiese tra VII e VIII secolo in Italia settentrionale (8° Seminario sul Tardoantico e l’Alto Medioevo in Italia centro-settentrionale), Mantova.

brogiolo g.P. 2003 (ed.), Chiese e insediamenti nelle campagne tra V e VI secolo (9° Seminario sul Tardoantico e l’Alto Medioevo in Italia cen-trosettentrionale), Mantova.

brogiolo g.P., cAstelletti L. 1992 (eds.), Il terri-torio tra tardoantico e alto medioevo. Metodi di indagine e risultati (3° Seminario sul Tardoan-tico e l’Altomedioevo nell’area alpina e pada-

na, Montebarro-Galbiate, Como, 9-11 settem-bre 1991), Firenze.

buchi E. 2000 (ed.), Storia del Trentino, II: L’età romana, Bologna.

cAldANo S. 2006, Gli epigoni del romanico nel Cusio. La chiesa di Santa Maria ad Armeno tra maturità tecnica e codificazione dei motivi de-corativi, in «Novarien» 35, pp. 169-204.

cANtiNo WAtAghiN g. et al. 1999, Il Cristianesi-mo a Novara e sul territorio: le origini (Atti del convegno, Novara 10 ottobre 1998), Novara.

chuViN P. 2004, Chronique des derniers païens. La disparition du paganisme dans l’empire ro-main, du règne de Constantin à celui de Justi-nien, Paris.

Contributi alla Storia della regione Trentino-Alto Adige. Miscellanea di Studi Storici per il X an-niversario della rivista “Civis” e in onore di L. Menapace per 80° genetliaco 1986, «Civis», Studi e Testi, Suppl. 2, Trento.

cottA L.A. 1693, Corografia della Riviera di San Giulio [ristampa anastatica a cura di C. Carena, Borgomanero-Arona 1980].

cottA L.A. 1701, Museo Novarese, Milano.

curiNA r., Negrelli c. 2002 (eds.), 1° incontro di studio sulle ceramiche tardoantiche e altome-dievali (Atti del Convegno, Manerba, ottobre 1998), Mantova.

de gAiFFier B. 1981, Mer ou fleuve traversés sur un manteau, in «Analecta Bollandiana» XC, pp. 5-15.

doWdeN K. 2008, Il paganesimo in Europa. Riti e culti dall’antichità al medioevo, Genova [ed. originale inglese London 2000].

dell’AcquA, g.A. 1977 (ed.), Isola di San Giulio e Sacro Mote di Orta, Torino.

di gioVANNi MAdruzzA M. 1977, Isola di San Giu-lio, in dell’AcquA 1977, pp. 13-99.

doNdi A.M. 1984, Orta San Giulio, basilica di San Giulio, in Problemi di conservazione 1984, Borgomanero, pp. 122-129.

FArioli cAMPANAti R. 2009 (ed.), Ideologia e cul-tura artistica tra Adriatico e Mediterraneo orientale (IV-X secolo): il ruolo dell’autorità ecclesiastica alla luce di nuovi scavi e ricerche


175

(Atti del convegno internazionale Bologna-Ra-venna, 26-29 novembre 2007), Bologna.

FilorAMo g., MeNozzi d. 1997a (eds.), Storia del Cristianesimo, I: L’Antichità, Roma-Bari.

FilorAMo g., MeNozzi d. 1997b (eds.), Storia del Cristianesimo, II: Il Medioevo, Roma-Bari 1997.

Fiorillo r., Peduto P. 2003 (eds.), III Congresso Nazionale di Archeologia Medievale, Atti (Sa-lerno, 2-5 ottobre 2003), Firenze.

ForliN M., PAtrucco M. 1986, Alle origini della diffusione di un culto: i martiri di Anaunia e la patristica coeva, in Contributi alla Storia della regione Trentino-Alto Adige 1986, pp. 17-42.

Frigerio P., PisoNi P.g. 1988, I ss. Giulio e Giulia-no e l’evangelizzazione delle terre verbanesi e cusiane. Una sconosciuta “recensio” della “le-genda” (Bibl. Capit. Intra, cod. 12), in «Verba-nus» 1988, pp. 215-277.

gAlliNA M. 1997, Ortodossia ed eterodossia, in Fi-lorAMo, MeNozzi 1997a, pp. 107-218.

gAreri cANiAti E. 1986, La pieve di Santo Ste-fano di Lenta: nota preliminare sui risultati dello scavo, in Arte e storia di Lenta (Atti del Convegno di Studi, aprile 1986), Vercelli, pp. 229-242.

gAViNelli P. 2000, Il capitolo di San Giulio: do-cumenti e manoscritti, in ANdeNNA et al. 2000, pp. 43-49.

grégoire R. 2000, L’interpretazione agiografica di San Giulio di Orta, in ANdeNNA et al. 2000, pp. 75-83.

hAAs-gebhArd B. 2000, Die Insel Wörth im Staf-felsee. Römische Befestigung, frühmittelalterli-ches Kloster, Pfarrkirche, Stuttgart.

hAhN J. 2008 (ed.), From temple to church: de-struction and renewal of local cultic topogra-phy in late antiquity, Leiden.

JoNes F. 1954, The holy wells of Wales, Cardiff.

krAutheiMer R. 1986, Early Christian and By-zantine architecture (4th ed. revised by Richard Krautheimer and Slobodan Curcic), London.

kreiNer l., hAAs-gebhArd b. 2002, Die archäo-logische Ausgrabung auf der Insel Wörth im Staffelsee, in «Forum Heimatforschung» 7, pp. 67-76.

liPPolis E. 2006 (ed.), Mysteria. Archeologia e cul-

to del santuario di Demetra ad Eleusi, Milano.

lizzi R. 1989, Vescovi e strutture ecclesiastiche nella città tardoantica (L’Italia Annonaria nel IV-V secolo), Como.

lusuArdi sieNA S. 1989, Insediamenti goti e longo-bardi in Italia settentrionale, in «Corsi di Cul-tura sull’Arte ravennate e bizantina» XXXVI, pp. 191-226.

lusuArdi sieNA S. 2003 (ed.), Fonti archeologiche e iconografiche per la storia e la cultura de-gli insediamenti nell’Alto Medioevo (Atti delle giornate di studio, Milano-Vercelli, 21-22 mar-zo 2002), Milano.

MAurer H. 1974 (ed.), Die Abtei Reichenau, Sig-maringen.

MAuriNA B. 2005, L’insediamento fortificato tar-doantico dell’isola di S. Andrea-Loppio (Tren-tino), in «Fasti Online» 2.

MAuriNA B., PostiNger C.A. 2003, Scavi nel sito fortificato dell’isola di S. Andrea-Loppio (TN), in Fiorillo, Peduto 2003, pp. 213-219.

MeNis G.C. 1958, La basilica paleocristiana nelle diocesi settentrionali di Aquileia, Città del Va-ticano.

MeNNellA G. 1998, La cristianizzazione rurale in Piemonte: il contributo dell’epigrafia, in Mer-cANdo, Micheletto 1998, pp. 151-160.

MercANdo l., Micheletto e. 1998 (eds.), Archeo-logia in Piemonte, III: Il Medioevo, Torino.

Milano Capitale dell’impero romano 286-402 d.C. 1990 (Catalogo della mostra, Milano, Palazzo Reale, 24 gennaio-22 aprile 1990), Milano.

MoNNeret de VillArd u. 1914, L’isola Comacina. Ricerche storiche ed archeologiche, «Rivista archeologica dell’antica provincia e diocesi di Como» 70/71, Como.

MorANdi G.B. 1913, Le carte del Museo Civico di Novara (881-1346), Pinerolo.

PANtò G. 1996, La ceramica in Piemonte tra la fine del VI e il X secolo, in brogiolo 1996, pp. 109-112.

PANtò G. 2002, Ceramiche tra fine VI e VIII se-colo dal Piemonte nord-orientale, in curiNA, Negrelli 2002, pp. 65-84.

PANtò g., PeJrANi bAricco l. 2001, Chiese nelle campagne del Piemonte in età tardolongobar-da, in brogiolo 2001, pp. 17-54.

Michelle Beghelli

176

PeJrANi bAricco l. 1984, Orta San Giulio, basili-ca di San Giulio, in Problemi di conservazione 1984, pp. 132-138.

PeJrANi bAricco L. 1990a, Isola d’Orta: basilica di San Giulio, in Milano Capitale 1990, p. 297.

PeJrANi bAricco L. 1990b, Decorazione in opus sectile, in Milano Capitale 1990, p. 298.

PeJrANi bAricco L. 1999, Edifici paleocristiani nella diocesi di Novara: un aggiornamento, in cANtiNo WAtAghiN et al. 1999, pp. 71-135.

PeJrANi bAricco L. 2000, Fonti archeologiche per la storia dell’isola, in ANdeNNA et al., 2000, pp. 85-111.

PeJrANi bAricco L. 2003, Chiese e insediamenti tra V e VI secolo: Italia settentrionale, Gallia meridionale e Hispania, in brogiolo 2003, pp. 63-73.

Perotti M. 1989, La “legenda” dei santi Giulio e Giuliano e gli inizi del Cristianesimo nel terri-torio novarese, in «Novarien» 19, pp. 171-198.

PicArd J.-ch. 1988, Le souvenir des évêques. Sépul-tures, listes épiscopales et culte des évêques en Italie du Nord des origines au Xe siècle, Roma.

Pricoco S. 1997, Da Costantino a Gregorio Ma-gno, in FilorAMo, MeNozzi 1997b, pp. 273-452.

Problemi di conservazione e tutela nel Novarese 1984, Borgomanero.

rAVizzA G. 1878 (ed.), La Novara sacra del ve-scovo venerabile Carlo Bescapè tradotta in italiano con annotazioni e vita dell’autore da Giuseppe Ravizza, Novara.

rogger I. 2000, Inizi cristiani nella regione triden-tina, in buchi 2000, pp. 475-524.

rossetti G. 1972, Il culto dei santi nel territorio

milanese, in Contributi dell’Istituto di Storia Medievale dell’Università Cattolica, Milano, II, pp. 582-585.

rossi F. 1987, Lo scavo e i materiali, in La Valca-monica romana 1987, pp. 29-51.

rossi F. 2010 (ed.), Il santuario di Minerva. Un luogo di culto a Breno tra protostoria ed età romana, Milano.

San Maurizio d’Opaglio: dall’erica all’ottone 1997, Gravellona Toce.

sANNAzzAro M. 1990, La cristianizzazione delle aree rurali della Lombardia (IV-VI sec.). Testi-monianze scritte e materiali, Milano.

sANNAzzAro M. 1992, Costituzione e sviluppo di centri religiosi cristiani nelle campagne lom-barde: problemi topografici e archeologici, in brogiolo, cAstelletti 1992, pp. 61-71.

siroNi E. 1989, Dall’Oriente in Occidente: i santi Sisinio, Martirio e Alessandro martiri in Anau-nia, Sanzeno.

teMPorelli A. 1997, La parrocchia di San Mau-rizio d’Opaglio tra XVI e XX secolo: luoghi di culto e religiosità popolare, in San Maurizio d’Opaglio 1997, pp. 250-262.

treMP e., schMuki k., Flury t. 2002, Eremus und Insula. St. Gallen und die Reichenau im Mitte-lalter (Catalogo della Mostra, St. Gallen, 3 di-cembre 2001-10 novembre 2002), St. Gallen.

La Valcamonica romana. Ricerche e studi 1987, Brescia.

VerdiNA R. 1956, Armeno e la sua chiesa antica, Treviglio.

ViViANi C. 1997, Aspetti geologici del Lago d’Orta, in San Maurizio d’Opaglio 1997, pp. 9-14.


Introducció1

Aquest jaciment es localitza a l’extrem sud-occidental de l’estany de Banyoles en una elevació que el domina des d’una alçada notable, en un espai actualment ocupat per l’església parroquial de Santa Maria i pel gran casal restaurat, els jardins i les dependències annexes, de propietat privada (fig. 1 i 2). És un lloc ocupat des d’èpoques remotes. Tanmateix, són la fase ibèrica, tardoantiga i medieval la més interessant pel volum de les seves restes i l’estat de conservació2.

En aquest treball analitzarem monogràficament el temple cristià tardoromà i la necròpolis que s’hi associà tot fent referència a element més antics que, d’una manera o altra, cal posar en relació amb l’església funerària.

1 Aquest article és un resum de la monografia publicada el 1999 que citem contínuament. Per no fer aquest treball feixuc, no reproduirem la bibliografia específica allí citada on podrà consultar-la el lector interessat.2 bUrCh et al. 1999, pp. 8-9.

Història de la recerca

Com en molts altres llocs de la comarca, hauria estat Pere Alsius el primer en assenyalar evidències d’ocupació antigues a redós de Mas Castell. Més endavant, poc després de la guerra civil, en obrar-se la carretera de circumval·lació de l’estany, es confirmaren plenament aquells indicis (fig. 1 i 2). L’any 1964 es van realitzar, des del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, noves prospeccions que van permetre localitzar per sota d’un sòl d’opus signinum unes tombes de tegulae de secció triangular. L’interès de la troballa va propiciar l’exploració sistemàtica i extensiva del lloc. L’any següent, sota la direcció tècnica de Miquel Oliva, director del Museu Arqueològic Provincial i del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de Girona, i l’efectiva de J.M. Corominas i de R. Sarquella, s’explorà un terreny situat al nord del Mas, delimitat a llevant per la carretera, a ponent per les troballes efectuades l’any anterior i a tramuntana pels límits de la propietat (fig. 2). Es va descobrir un absis de planta poligonal que n’amortitzava un d’anterior, quadrangular, restes de sòls diferents d’opus signinum, murs diversos i a diverses alçades i un conjunt notable de tombes

LJOSEP MAriA nOllA

institut català de recerca en Patrimoni – universitat de girona

es esglésies tardoantigues de Mas Castell de Porqueres (Pla de l’Estany)

The archaeological site of Mas Castell de Porqueres (Pla de l’Estany) is located over the lake of Banyoles. The analysis of preserved rests and thorough study of documentation generated along almost ten years of continuous excavations have allowed to identify a late antique necropolis that is placed close to an Augustan temple. Later, maybe in the beginning of the 6th century, a funerary church was built, which had three naves and a squared apse (phase IIA); more later a funerary chamber was added next to south side of the apse (phase IIB). In the 7th century, probably, the temple was deeply transformed by the building of a big seven-faced apse and a sole nave (Phase III). The old stage of the cemetery belongs to these two phases. Later (phase IV), the church was lengthened. The building of the current Romanesque church of Santa Maria de Porqueres, consecrated in 1182, meant the abandonment of the old temple and cemetery (phase V).

JOsep MAriA nOllA

178

d’inhumació trobades en capes sobreposades (fig. 3 i 10).

Aquest treballs continuaren espo-ràdicament cada any fins al 1973 i, novament, el 19753.

Malgrat la naturalesa, extraordinària, de les troballes, els resultats no foren objecte d’una publicació d’un cert nivell, només algunes notícies esporàdiques i referències puntuals que posaven èmfasi en la importància del jaciment sense, però, aportar dades concloents ni un registre gràfic adequat. Aquestes circumstàncies explicarien el desconeixement global sobre la fase tardoantiga i altmedieval de Mas Castell4. L’any 1997, l’àrea d’arqueologia de la Universitat de Girona, amb el permís amable dels propietaris, procedí a estudiar novament el lloc, a documentar les restes conservades, a realitzar planimetries convenients i a recuperar tota la documentació aplegada en les excavacions dels anys seixanta i setanta. El resultat va ser la publicació, poc després, d’una monografia sobre el tema5 que ha estat seguida de resums detallats en llibres generals, alguns de llarg abast6.

Les esglésies tardoantigues

fase I

Aquest primer moment és, encara, poc definit, imprecís. Només el coneixem a partir d’un mur que circula d’est a oest i que s’observa en el sector meridional de l’àrea excavada, per sota d’altres estructures més modernes (fig. 3). És una obra sòlida, molt ben obrada, amb pedres preferentment de

3 ibid., pp. 9-13.4 ibid., pp. 15-17.5 ibid.6 noLLa et al. 1999, pp.196-197; noLLa 2000, pp.146-149.

Fig. 1. situació general

Fig. 2. planol de detall del sector de Mas castell

les esglésies tardoantigues de Mas castell de porqueres (pla de l’estany)

179

travertí, polides i de mides irregulars, ben lligades amb morter de calç d’excel·lent qualitat. És recte i ben definit i en podem seguir la pista durant uns 14 m sense que sigui possible veure-hi connexió amb altres parets o amb paviments. L’amplada, notable,

és de 0’95 m i en perdem els límits per sota de sectors no excavats (fig. 3).

Per la fondària, per les relacions estratigràfiques, els murs de la primera església el feien servir de

fonaments, i, per la factura, s’ha de considerar l’element estructural in situ més antic d’aquell sector. També hi relacionaríem peces arquitectòniques aprofitades totes obrades sobre pedra sorrenca: un capitell d’ordre toscà que conserva part del fust, llis, de la columna, aprofitat dins del parament septentrional del mur de l’absis poligonal, format per un àbac, sense cap decoració, un equí i l’hipotranqueli (fig. 9); un altre, idèntic a l’anterior, però en molt mal estat, aprofitat per conformar l’embolcall d’una tomba7; dos fusts de columna fets servir, novament, en l’arc triomfal de l’església de Santa Maria, un en el costat de l’Evangeli i l’altre en el de l’Epístola8; sis bases quadrangulars9; una base àtica de sorrenca aprofitada en la primera basílica (fase IIA) i usada novament més endavant, amb plint circular, petita escòcia, tor i fust llis10.

Amb aquests pocs elements recuperats se’ns fa difícil reconstruir amb absoluta certesa les característiques estructurals d’aquest primer moment. Posem, però, en relació el gran mur descrit, potent i sòlid, amb les peces arquitectòniques de gres, sense tenir-ne la seguretat plena. Tanmateix, ens sembla la proposta més assenyada.

L’elecció de l’ordre toscà i les mides del mur ens fan pensar en un edifici de certa entitat però modest. Al nostre parer no podria ser cap

7 bUrCh et al. 1999, p. 24.8 ibid.9 ibid., p. 25.10 ibid.

Fig. 3. Mas castell. planta general del sector dels temples i cementiris

JOsep MAriA nOllA

180

altra cosa que un petit temple, de dimensions reduïdes, in antis o, potser millor, tetràstil, amb columnes d’uns 3’81 m d’alçada.

La semblança del nostre capitell amb el del temple sud-oriental de la Neàpolis d’Empúries, l’anomenat probablement de manera errònia Serapeion, que es data entre finals del segle II i segle I aC11, semblaria propiciar una mateixa cronologia. Ara bé, el nostre capitell té l’equí més tancat, cosa que el fa més evolucionat i tardà. El podríem inscriure en el tipus Pensabene I, Broise A i Gutiérrez Behemerid 212, tots ells amb una datació que va de l’època augustal a la fi del segle I. Pel que fa a la base àtica, el plint circular recorda models republicans que no anirien més enllà d’època augustal. Tot això ens portaria a època del primer emperador. Cal però considerar el lloc de l’edifici, en un context rural, cosa que faria dificultós acceptar que respongués a models contemporanis. Semblaria obra realitzada per un taller de forta tradició local dins del segle I de l’era, potser en la primera meitat13. El mur d’opus caementicium no desmentiria aquesta possibilitat.

fase IIA

Cronològicament s’ha de situar molts segles després i correspon a la construcció d’una basílica funerària de tres naus i absis quadrangular. Malgrat les modificacions i reformes posteriors, la planta s’ha pogut resseguir sense gaires problemes. Ens trobem davant d’un edifici de nova construcció que va aprofitar parcialment restes estructurals del suposat temple. El conjunt de les naus, definides per deu basaments de columna, vuit de quadrats i dos de circulars, tots de sorrenca llevat d’un de pedra calcària, configura un rectangle del qual només en surt la capçalera. La fondària total, sense l’absis, és de 17’28 m i l’amplada és de 15’36 m, gairebé tan llarga com ampla. La divisió interna ve determinada per la nau central que dobla la de cada una de les naus laterals (6’40 m per 3’20 m). L’absis és un cos rectangular arrenglerat amb la nau central. Amida, amb el gruix del mur, 3’82 m de llarg i l’amplada, també comptant-hi els murs, és de

11 sanMartí et al. 1990, pp. 120-125; Mar, rUiz de arbULo 1993, p. 287.12 gUtiérrez beheMerid 1992.13 bUrCh et al. 1999, pp. 34-36.

5’12 m que representa una tercera part de l’amplada total de l’edifici. La llargària de les naus repeteix 4’5 vegades la de l’absis. L’obra és de bona factura, amb parets de pedra i morter (fig. 3 i 5).

Cal convenir que l’edifici fou dissenyat a partir d’un procés previ de planificació, tal com s’ha posat de manifest en molts altres edificis tardoantics i altmedievals d’aquestes terres14. Aquest edifici ens permet aprofundir en la relació íntima de les proporcions. En realitat, l’amplada total fou projectada en 12 unitats de 1’28 m cada una, de les quals l’absis en representava quatre. El gruix dels murs – entre 0’68 m i 0’70 m – és la meitat d’una d’aquestes parts i és similar a la dels pilars de suport de les naus, cada una de les quals, comptant el mur exterior, són tres parts, i la central n’amida sis. Els espais dels intercolumnis, dues. Com veiem, totes les mesures a partir d’aquest sistema de còmput resulten divisors de dotze. De fet, la unitat bàsica de longitud que s’hi va emprar fou el peu de 0’32 m, el peu llarg derivat, segurament, del peu bizantí (0’318). Cadascun dels dotze trams amidava quatre peus (fig. 4).

14 ibid., p. 36.

Fig. 4. Mas castell. Fase iiB. planta i metrologia del temple funerari


181

d’una tomba segura i una de probable fa pensar que es podria tractar d’una cambra funerària per enterraments privilegiats. Posseí un sòl d’opus signinum d’excel·lent qualitat (fig. 3, 4 i 8).

fase III

Aquesta nova església significà un canvi considerable amb l’edifici anterior. El nou temple, més estret i més curt, passà de tres naus a una de sola de 6’80 m i es creà un nou absis, enorme, de la mateixa amplada que la nau i de 5’20 m de fondària, exteriorment poligonal de set cares i interiorment de planta en U. Podem constatar com la nau del nou edifici quedava pràcticament inscrita dins l’àmbit de l’antiga nau central. Els nous murs es fonamentaren directament sobre el vell paviment de signinum, llevat de la paret occidental que el perforà per calçar un fonament més sòlid (fig. 3, 6, 7 i 8).

La importància de la capçalera a l’hora de modular la planta es fa prou evident en comprovar-se que la llargària de la nau equival a dues vegades i mitja la fondària de l’absis amb el mur del fons inclòs. Més endavant (fase IV), s’allargà la nau del temple 5’20 m, és a dir, la fondària de l’absis poligonal (fig. 3 i 8).

La nau continuà fent servir el paviment original de la fase II mentre que un graó d’uns 0’22 m marcava l’accés al presbiteri, més elevat, i amb un nou sòl de morter hidràulic (fig. 6). S’ha conservat una porta oberta a migdia i una altra que ho feia a tramuntana (fig. 7 i 8).

Fase IV

Significà un creixement cap a ponent de la nau única i una elevació dels paviments de 0’20 m (fig. 8).

No és fàcil reconstruir l’alçat de l’edifici a partir d’allò recuperat. No sabem com eren els murs en alçat ni la naturalesa dels pilars o columnes. Aquests aprofitaven bases i capitells d’un edifici romà prescindint de les motlluracions originals. Podrien haver estat de pedra i morter amb un arrebossat exterior uniformitzador. Cal imaginar una coberta lleugera, de fusta. Sabem que el paviment de tot l’edifici, inclòs el presbiteri, es trobava a la mateixa alçada i va ser d’opus signinum (fig. 5).

Fase IIB

Es tractaria d’una reforma puntual. En època indeterminada s’afegí una estança al costat meridional de l’absis que en repetia les mides, 5’12 m d’amplada i 3’82 m de llargària. Va caldre obrir una porta que comunicava amb la nau de migdia. Es va fer de tal manera que quedés simètricament centrada en relació a aquella nau. L’existència

Fig. 5. Mas castell. Fase iiA. proposta de restitució volumètrica

JOsep MAriA nOllA

182

El cementiri (fig. 3 i 10)

Hem documentat en l’àrea explorada un total de 111 inhumacions, de les quals 66 les posaríem en relació amb les fases II i III del jaciment (59’45%). Per sobre se situaven les altres 45 sepultures (40’55%) que lligaven clarament amb la fase IV i que cal considerar altmedievals. Són, sempre, tombes d’inhumació, amb els cadàvers sebollits decúbit dorsal, els braços estirats al

llarg del cos i, només puntualment, amb les mans encreuades damunt del pubis, coberts només amb un embolcall, sense ofrenes i amb orientacions est-oest majoritàries (un 86%) i deu, nord-sud o viceversa (14%). Pel que fa a la tipologia hi havia tombes de tegulae de secció quadrangular o en caixa (2), de secció triangular (3), una altra d’igual però amb lloses de pedra conformant la solera i, finalment, de tegulae de secció triangular i imbrices a la cresta per fer-les més consistents (15) (fig. 10). Hi havia, també, caixes de lloses sense solera (33) o amb solera de tegulae (3) (fig. 10), de fossa, amb imbrices protegint les despulles (1) o amb els extrems arrodonits (1),

un enterrament infantil en àmfora, dos sarcòfags monolítics de pedra sorrenca, una tomba d’obra i tres d’indeterminables15.

15 ibid., pp. 87-109.

Fig. 6. Mas castell. Fase iii. secció transversal del temple

Fig. 7. Mas castell. Fase iii. proposta de restitució volumètrica


183

Consideracions

El lloc de Mas Castell fou ocupat per un oppidum de dimensions considerables que travessà sense problemes aparents la repressió catoniana esdevenint un dels nous punts de control del territori, i que continuà habitat fins, com a mínim, la primera meitat del segle I dC. A època d’August, a l’entorn del canvi d’era, versemblantment, en el punt més elevat de la ciutat, abocat sobre l’estany s’hauria edificat un temple de tipus itàlic, potser la modernització i monumentalització d’un antic lloc de culte. És segur que aquest temple continuà existint i funcionant molt temps després

Fig. 8. Mas castell. evolució comparativa del sector (Fases iiB, iii, iv i v)

Fig. 9. Mas castell. capitell toscà in situ encastat en el mur nord de l’absis poligonal

JOsep MAriA nOllA

184

de l’abandonament pacífic de l’hàbitat. Aquest és un procés que se’ns fa cada cop més present en aquest territori i ens mostra clarament l’avenç del procés romanitzador i la manera prudent i efectiva d’actuar de Roma i de les classes dirigents indígenes, cada cop més pròximes dels nous amos i dels seus interessos. En tenim bons exemples en el territori immediat, a Sant Aniol de Finestres, on sota el temple cristià existí, monumentalitzada, la cel·la d’un aedes dedicat a la (o les) divinitat(s) de l’aigua, amb cronologia de segle I aC, amb un mosaic de signinum amb tessel·les blanques16, i més pròxim encara, el gran temple de tipus itàlic obrat al punt central de l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis anomenat possiblement Kerunta, en el darrer quart del segle II aC17. No en coneixem la dedicatòria però s’ha pensat en alguna divinitat relacionada amb l’aigua i/o amb l’estany, l’element primordial d’aquell territori que la interpretatio romana assimilà a alguna de les seves divinitats. Convé recordar que tot i les petites dimensions que podem deduir de l’edifici, el fet d’haver estat obrat, almenys parcialment,

16 vivó et al. 2006, pp. 111-113.17 bUrCh et al. 2001, pp. 98-108.

amb pedra sorrenca d’origen gironí (Domenys/Taialà i Can Guilana), significaria la voluntat d’aconseguir un monument d’un cert luxe i on el fet d’anar a cercar pedra diferent – no oblidem l’abundància de travertí a tot el Pla de l’Estany – a una certa distància no hauria significat cap mena de problema.

No podem saber quant temps existí dempeus aquest edifici després de l’abandonament de l’hàbitat ibèric. Els indicis aplegats confirmen freqüentacions continuades fins, com a mínim, mitjan segle III.

Aquest lloc hauria esdevingut, després, un cementiri. Les tombes més antigues conegudes podrien situar-se en la segona meitat avançada del segle IV, o ja en la primera meitat de la centúria següent. No sabem qui s’hi enterrà, però cal suposar que la població dispersa que habitava l’entorn de l’estany. Ara cal plantejar-se la següent pregunta: va ser primer el cementiri o la basílica? Mancats de dades estratigràfiques no podem contestar-la amb seguretat. Tanmateix, sembla molt més probable que s’afegís sobre la necròpolis, en segon moment, l’església funerària, ja en un context plenament cristià que caldria datar molt a finals del segle V o poc després. Semblaria confirmar-ho el fet

Fig. 10. Mas castell. detall de la nau central de la basílica funerària (Fase ii) amb diverses tombes de tegulae i imbrices i de caixa de lloses


185

que unes quantes tombes de caixa i, sobretot, de tegulae – una de secció quadrangular – que usaren preferentment imbrices en els acabats finals, disposades de sud a nord es concentraven en un lloc molt determinat, més enllà dels límits orientals de l’aula i, en dues ocasions, en el sector nord-est de la nau septentrional, sempre més enllà del mur més antic que hem atribuït a la fonamentació perimetral nord del suposat temple augustal. És més que possible que el vell aedes hagués estat dempeus fins aquell moment, en més o menys bon estat de conservació, tal com semblaria deduir-se de les peces aprofitades en l’obra tardoantiga. A partir de llavors s’hauria imposat distribuir les tombes totes en la mateixa direcció, en el sentit de la basílica, d’est a oest, en el benentès que, sempre, el cap del difunt ocupava el costat occidental de la capçalera. No pensem que fos una casualitat la cristianització d’aquell lloc sinó la voluntat, ben documentada, d’ocupar des d’una nova lectura, vells espais sagrats.

Aquesta basílica funerària fou bastida a partir

d’una planta ben coneguda, senzilla, amb múltiples exemples a Hispania18.

Més endavant l’església fou refeta (fase III) amb l’afegit del gran absis poligonal que havia servit per suggerir una datació de segona meitat avançada del segle VI o principis del segle VII. Mancats de dades concloents, podríem acceptar-ho19. A finals d’aquella centúria o ja en la següent, segle VIII, l’edifici s’hauria ampliat cap a ponent i la cota de circulació enlairat uns 0’20 m. Aquest temple i el cementiri associat haurien continuat existint fins que una nova construcció de nova planta i localitzada uns quants metres cap a orient, l’església romànica de Santa Maria consagrada el 1182, n’hauria significat l’abandonament definitiu (fase V20) (fig. 8).

18 bUrCh et al. 1999, pp. 125-126.19 ibid., pp. 126-130.20 ibid., pp. 130-133.

Bibliografia

burch J., NollA J.M., sAgrerA J., ViVó d., sure-dA M. 1999, Els temples i els cementiris anti-cs i altmedievals de mas Castell de Porqueres, «Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles» 20, Banyoles.

burch J., NollA J.M., PAlAhí l., sAgrerA J., su-redA, M., ViVó d. 2001, Excavacions arqueolò-giques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga església parroquial, Girona.

gutiérrez beheMerid M. 1992, Capiteles romanos de la Península Ibérica, Valladolid.

MAr r., ruiz de Arbulo J. 1993, Ampurias romana. Historia, arquitectura y arqueología, Sabadell.

NollA J.M. 2000, Els temples i les necròpolis de mas Castell de Porqueres, a treMoledA J. 2000 (ed.), Història del Pla de l’Estany, Girona, pp. 146-149.

NollA J.M., sAgredA J., burch J., ViVó d. 1999, Basílica i necròpoli de Mas Castell de Porque-res, a PAlol P. de, PlAdeVAll A. 1999 (eds.), Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Catalunya Romànica, 0, Barcelona, pp. 196-197.

sANMArtí e., cAstANyer P., treMoledA J. 1990, Emporion: un ejemplo de monumentalización precoz en la Hispania republicana (Los san-tuarios helenísticos de su sector meridional), a trillMich W., zANker P. 1990 (eds.), Stadtbild und Ideologie. Die Monumentalisierung hispa-nischer Städte zwischen Republik und Kaiser-zeit (Kolloquium in Madrid, 1987), Munich, pp. 117-144.

ViVó d., PAlAhí l., NollA J.M., suredA M. 2006, Aigua i conjunts termals a les ciuitates d’Em-poriae, Gerunda i Aquae Calidae… Sed uitam faciunt, Girona.


Introducción1

El Pirineo, y Prepirineo, constituye una unidad territorial, geográfica y cultural singular que tiene sus orígenes en épocas pre y protohistóricas. Esta tradición es bien visible en la pervivencia, hasta épocas modernas, de una lengua común, de orígen vascoide, que no es más que un ejemplo de esta unidad cultural de los Pirineos.

Uno de los momentos clave para comprender la evolución de las sociedades pirenaicas es el perío-do de transición y enlace entre la Antigüedad y la

1 Esta investigación cuenta con la financiación de: Fundació Ter-ritori i paisatge de l’Obra social de caixa catalunya que además es propietaria de los terrenos donde se encuentra el yacimien-to de Els Altimiris; Ajuntament de sant esteve de la sarga, que gestiona parte de los recursos disponibles; servei d’Arqueolo-gia i paleontologia del departament de cultura de la generali-tat de catalunya que además concede los permisos necesarios para realizar las tareas arqueológicas; AgAur de la generalitat de catalunya con sus programas AcOM – 2005AcOM00005 y 2006AcOM 00003: l’home i el medi a la serra del Montsec. hàbitat, explotació del bosc i evolució del paleoecològica des de l’Antiguitat fins a l’Alta edat Mitjana; 2007AcOM00006: prospec-ció arqueològica amb mitjans geofísics i aixecament topogràfic al jaciment de els Altimiris (sant esteve de la sarga, pallars Jussà) –; institut d’estudis ilerdencs a través de las ayudas a la investigación sobre el Patrimonio Arqueológico y la universitat de Barcelona que gestiona parte de los recursos y aporta sus infrastructuras de investigación y su personal. A todas estas instituciones que-remos agradecerles su apoyo.

Edad Media, dado que en él convergen distintas tradiciones – romana, germánica y árabo-beréber – así como diversas ideologías y creencias – cristiana y musulmana – que se superponen al substrato in-dígena propio de la zona.

Desde hace ya algunos años, la investigación ar-queológica centrada en los períodos tardoantiguo y altomedieval, ha adquirido cierta conciencia del desconocimiento existente para las realidades de esta etapa de transición. A menudo se habla de la necesidad de establecer modelos, pautas de inves-tigación e incluso tipologías de materiales como la cerámica, para poder definir las características de la sociedad en el paso de la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media. Los puntos de vista son diversos y mientras los investigadores de la Antigüedad Tar-día suelen interpretar este período como el fin de una etapa, desde la visión del medievalista más bien se trata del punto de inicio de una nueva realidad. Ello nos lleva a la necesidad de colaborar unos con otros para intentar definir este punto de inflexión de forma conjunta, partiendo de sus propias carac-terísticas y no con referencia exclusiva al antes o el después. No podemos olvidar que estamos ha-blando de una etapa de más de trescientos años que abarca desde la segunda mitad del siglo V hasta la primera mitad del siglo IX, tiempo suficiente como para consolidar unos modelos o formas de vida que

SMArTA SAnchO i PlAnAS

grupo [contra] TAEDiuM. Departamento de historia Medieval, Paleografía y Diplomáticauniversidad de Barcelona, Facultad de geografía e historia

anta Cecília de Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà). Una iglesia rural entre la Antigüedad y la Edad Media

The church of Santa Cecilia de Els Altimiris is part of a settlement located on the northern slope of Montsec d’Ares, one of the counters that dominate the Montrebei gorge. Both its chronology – we place it between the 6th and the 9th century –, and its location – in an area of half mountain, far from the main channels of communication and the centres of the political, religious and administrative power –, point out the site as an interesting sample of the presence of the church in a rural setting. Its knowledge may give further interesting details to a little-known period of our history, while offers elements of comparison to understand the changes that occurred in this area between Late Antiquity and the Early Middle Ages.

MArTA sAnchO i plAnAs

188

deberíamos poder definir con términos propios y no en referencia a los períodos anterior y posterior.

La investigación documental ha tratado temas relacionados con la liturgia y las primeras formas de organización de la Iglesia, así como temas re-lacionados con el poder y la administración. La investigación arqueológica sobre este período es muy escasa y se centra especialmente en el estudio de los niveles arqueológicos localizados en las úl-timas etapas de ocupación de villas romanas (Villa Fortunatus en Fraga, El Romeral en Albesa, Monte Cillas en Coscojuela de Fantova en el Somontano o la villa de Llorís en Isona, Pallars Jussà) o bien en asentamientos situados en los valles y en zo-nas de costa, como son los casos de El Bovalar en Serós (Segrià-Lleida) o Puig Rom en Roses (Alt Empordà-Girona).

A menudo, los resultados de la investigación arqueológica que se desprende de estos yacimien-tos no se adaptan a las realidades de las zonas de montaña, en las que la dureza del terreno y las ca-racterísticas del mismo obligan a sus habitantes a adaptarse de un modo distinto al propio de las zo-nas de costa o llanura. Ganadería y explotación de recursos forestales y minerales se nos revelan como actividades productivas principales en detrimento de la actividad agrícola que aparece de forma com-plementaria. Estas actividades suponen una orga-nización del trabajo y una estructura de la sociedad distinta a la propia de otras zonas más estudiadas. Las formas culturales; mentalidades, idioma, ritua-les y creencias, también se ven influenciadas y en ellas nos parece reconocer unas continuidades que se remontan al período prerromano y que el perío-do de dominación romana no logró borrar.

En la actualidad, algunos investigadores que trabajan con fuentes arqueológicas y documentales se han hecho eco de este reto, y están trabajando en distintas zonas de la Península con el objetivo de reconocer y definir este período. Es el caso del País Vasco, donde investigadores como A. Azkarate y J.A. Quirós2 han estado buscando y excavando yacimientos correspondientes a estos siglos y ya empiezan a obtener resultados (Grupo de Investigación en arqueología y arquitectura y Grupo de investigación en Arqueología Medieval y Posmedieval, ambos de la Universidad del País

2 azkarate, qUirós 2001.

Vasco). Así mismo, C. Laliena y J. Ortega3, en el marco de Grupo CEMA (Centro de Estudios Medievales de Aragón), están llevando a cabo una encomiable investigación en la zona media del Ebro, con resultados muy interesantes. En Cataluña, el trabajo de investigadores como J. Sales4 (intervenciones en conjuntos eremíticos y en necrópolis de esta cronología), N. Nolasco5 (intervenciones arqueológicas en el yacimiento de Sant Martí de les Tombetes), J. M. Palet6 y S. Riera (Estudios de paleopaisaje y excavaciones en asentamientos de montaña)7, están empezando a dar sus frutos8. Para la vertiente francesa de los Pirineos, los investigadores del FRAMESPA (France Méridionale et Espagne: histoire des sociétés du moyen âge à l’époque contemporaine) de la Université Toulouse le Mirail con investigadores como Ph. Sénac y C. Rendú, han realizado también sus aportaciones al tema, como puede verse en el proyecto La construction de l’espace rural des régions méridionales.

Es en este contexto en el que el descubrimien-to del yacimiento de Els Altimiris se nos presenta como una gran oportunidad de articular la investi-gación que estamos llevando a cabo. Nuestro pro-fundo conocimiento de la zona, después de 15 años de investigación histórico-arqueológica – con la excavación de tres yacimientos distintos, que pre-sentan cronologías medievales complementarias (Castillo y Canónica de Mur s. X-XV; Estableci-miento siderúrgico de Fabregada s. XI-XIII; Po-blado y necrópolis de Sant Martí de les Tombetes, s. V-XIII) – nos proporciona una base excepcional para poder interpretar los procesos históricos que tuvieron lugar en dicha zona.

Ubicación del yacimiento

El yacimiento se encuentra situado en el punto más alto de uno de los contrafuertes del Montsec d’Ares, en su vertiente norte. Desde esta ubicación se domina el desfiladero de Montrebei, por donde circula el río Noguera Ribagorçana que sirve de

3 LaLiena, ortega 2005.4 saLes 2003.5 noLasCo 1999 y 2003.6 paLet 1997.7 paLet, riera 2000.8 riera, JULià, Wansard 2004.

santa cecília de els Altimiris (sant esteve de la sarga-pallars Jussà). una iglesia rural entre la Antigüedad y la edad Media

189

límite entre las actuales provincias de Lleida y Huesca. El punto más elevado del yacimiento se sitúa a 867 m snm. y sus coordenadas UTM son: X: 31 308715E; Y: 46661326N.

Presenta una forma aproximadamente triangular en la que la base es la muralla, de unos 80 m de largo, que delimita el yacimiento cerrándolo de ri-sco a risco por su lado N-NO. Estos riscos se van aproximando uno a otro hasta el paso de Santa Cecília, un corredor excavado en la roca de unos 15 m de largo, entre paredes de roca de unos 10 m de altura, situado en el extremo meridional del yacimiento. La altura de este triángulo – desde la muralla hasta al paso de Santa Cecília – es de 170 m. La irregularidad del terreno nos impide realizar un cálculo exacto de su extensión que, según el levantamiento topográfico realizado, se sitúa alre-dedor de los 9.345 m2.

La totalidad del yacimiento se encuentra bajo un espeso bosque de encinas y boj, lo que supone un gran esfuerzo inicial y una inversión de tiem-po considerable para la eliminación de los árboles y de sus raíces que, en algunas ocasiones llegan hasta el nivel geológico y alteran todo el registro arqueológico.

El acceso se puede realizar por tres caminos. El primero parte del pueblo de Alzamora y va flan-queando la vertiente del Montsec por una cota de entre 700 y 1.000 m. Cruza los barrancos de la Maçana y de Sant Jaume, en su tramo superior, hasta la Plana de Montrebei y, a través del Paso de Santa Cecília, llega a Els Altimiris. El recorrido total puede realizarse en 1 hora y 30 minutos. Otro acceso parte del camino del desfiladero de Montre-bei, que tiene su inicio en el parking habilitado en su acceso norte, superado el puente colgante sube por un contrafuerte de pendiente pronunciada hasta llegar a Els Altimiris. Recientemente ha sido recu-perado y desbrozado por iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge en colaboración con Ipcena. En alguno de sus tramos conserva parte del empedra-do original, y su recorrido puede realizarse en unos 60 minutos. El tercer acceso se inicia en el mismo del parking de Montrebei y recorre el bosque de la Obaga Gran. Su trazado cruza los barrancos de la Maçana y de Sant Jaume en su tramo inferior y llega al yacimiento por el paso de Santa Cecília. Es el más largo de todos y puede realizarse en algo más de 2 horas.

Descripción del yacimiento

Como elementos visibles antes del inicio de la excavación, teníamos los muros de la nave de una iglesia y un fragmento de muro perteneciente a un elemento de fortificación tipo torre de planta cuadrada, situado en la parte más alta; tres cister-nas excavadas en la roca, una cerca de la iglesia, otra al lado de la torre y una tercera en una zona cercana al risco nororiental; así mismo eran visi-bles algunos recortes de la roca que indicaban la existencia de fondos de cabaña en toda el área del yacimiento (fig. 1).

Después de cuatro campañas arqueológicas hemos podido excavar la totalidad de dos fondos de cabaña y la parte exterior del ábside y de los pies de la iglesia de la que también hemos descubierto todo el perímetro de su planta (fig. 2). Está formada por una nave de 12 x 6 m, a la que debemos añadir la cabecera, rectangular por el exterior y semicircular por el interior. Los triángulos definidos por los muros de la cabecera rectangular y el muro del ábside circular, están rellenos por un nivel formado por piedras y mortero de cal y arena. Toda la construcción presenta un paramento de piedra con sillares poco trabajados de tamaño mediano, ligeramente rectangulares, ligados con un buen mortero de cal y arena (fig. 3). No se han localizado tumbas ni en el exterior de la cabecera ni de los pies, pero se ha podido constatar un minucioso trabajo de la roca natural, la cual debería ser la

Fig. 1. Modelo digital del terreno en el que se han ubicado los elementos visibles y excavados hasta el momento. en el centro la iglesia con su cisterna asociada, y a su izquierda los dos fondos de cabaña en los que se ha intervenido. un poco más arriba se ob-servan los muros de la torre con su cisterna, y abajo a la izquierda la tercera cisterna localizada hasta el momento


190

superficie de circulación habitual, con escaleras y canalizaciones para la recogida del agua de lluvia que era dirigida hacia la cisterna, etc.

El interior de la iglesia está aún por excavar, tarea que emprenderemos en la próxima campaña de trabajo de campo. Por esa razón no podemos aportar datos muy precisos sobre sus características. Por el momento nos parece apreciar la existencia de un banco corrido alrededor de toda la nave y hemos podido localizar la puerta de acceso situada en el muro norte, muy cerca de los pies del templo. Respecto a la cabecera, creemos poder establecer cierto paralelismo con el ábside central de Son Peretó en Mallorca9, en el que se observa la doble cara del muro recto exterior y se intuye la línea del

9 paLoL 1994.

muro circular. En nuestro caso parece que el muro circular presenta doble cara lo que nos plantea el dilema de si en algún momento era o no visible desde el exterior o si por lo contrario quedaba oculto dentro de la estructura rectangular.

La calidad del trabajo de la roca puede también apreciarse en la excavación de los fondos de ca-baña (fig. 4 y 5). Éstos presentan unas dimensio-nes de unos 2 x 3 m, se encuentran parcialmente excavados en la roca aprovechando los desniveles naturales del terreno y, probablemente, disponían de un muro de cierre parcialmente construido con piedras sin ningún tipo de mortero. Algunos agu-jeros de poste nos indican una probable cubierta, a una o dos vertientes, realizada con materiales perecederos, como troncos, ramas y otros mate-riales vegetales.

Fig. 2. planta de la iglesia realizada después de una limpieza perimetral sin intervención en el interior de la misma. en el muro norte se aprecia la puerta de acceso. el muro sur se encuentra muy deteriorado por la presión de los sedimentos procedentes de la zona más eleva-da del yacimiento. en la cabecera se aprecian los muros correspondientes al ábside rectangular de cierre y al semicircular interior. en el exte-rior de la cabecera vemos la cisterna con el canal de recogida de agua, unas escaleras y otras cavidades y agujeros de difícil interpretación

Fig. 3. ángulo noroccidental de la iglesia, donde se conserva la má-xima altura de muro. se puede observar el paramento de sillares ligeramente rectangulares y bastamente trabajados

Fig. 4. Fondo de cabaña 1. se aprecia el trabajo de la roca en la cubeta excavada a la izquierda de la imagen. podría tratarse de un fuego aunque no se han conservado cenizas ni carbones, la roca presenta una importante rubefacción


191

recuperado fragmentos de cerámicas comunes al-tomedievales con una cronología que situamos en-tre los siglos VI-VIII, ya que, por comparaciones con otros yacimientos de la zona, constatamos su diferencia con las producciones identificadas para los siglos IX-X. Algunas de las producciones nos muestran decoraciones incisas con motivos geo-métricos como círculos concéntricos y otros, pero su estado de erosión y el pequeño tamaño que pre-sentan no nos permiten establecer tipologías sóli-das por el momento.

Una moneda de finales del siglo IV pero con una larga circulación que la convierte en habitual en torno a los siglos VI-VII, pequeños fragmentos de vidrio de tonalidades verdes, algún clavo de hie-rro, un cencerro pequeño, completan el reducido conjunto de material recuperado hasta el momen-to. Por otro lado debemos destacar la presencia de pequeñas piedras de cuarzo con marcas provoca-das por la percusión, probablemente para encender fuego, algunos fragmentos de escorias de hierro y unos fragmentos de basalto que podrían correspon-der a un molino manual.

obispados y organización eclesiástica en el prepirineo de Lleida y Huesca

Disponemos de poca documentación escrita para los siglos VI y VII que nos permita profundizar en la organización de la Iglesia y la articulación del territorio pirenaico y prepirenaico correspondiente a las actuales provincias de Huesca y Lleida. Afor-tunadamente, se han conservado dos documentos excepcionales atribuidos a San Vicente, obispo de

La torre presenta una planta rectangular de unos 5’5 x 7’5 m por el exterior, construida con la téc-nica del encofrado – al estilo del opus caementi-cium – con piedras de tamaño pequeño y mediano y un buen mortero de cal y arena. El muro norte presenta una base de grandes bloques de piedra por ser el que se encuentra situado en el lugar con más desnivel del terreno. En el interior de la torre es conserva parcialmente un pavimento de opus signinum y por el exterior se han localizado cana-lizaciones excavadas para la recogida del agua de lluvia, que era conducida hasta la cisterna próxima a la torre (fig. 6).

Los materiales arqueológicos recuperados co-rresponden mayoritariamente a fragmentos de cerámica común y ánforas tardorromanas de fa-bricación local, norteafricana y en menor medida sudhispánicas y sudgálicas, con una datación que oscila entre los siglos V-VII. Paralelamente se han

Fig. 5. Fondo de cabaña 2. situado justo al lado de la cabaña 1. presenta un banco corrido alrededor adosado a la roca y un canal central para la evacuación de agua

Fig. 6. restos de la torre. el muro oeste se conserva en una altura de casi 2 m y es donde mejor se aprecia la construcción en opus caementicium. en primer plano la base del muro norte formada por grandes bloques de piedra


192

Huesca de la segunda mitad del siglo VI. Nos refe-rimos a la donación que realizó a la comunidad de San Victorián de Asán y a su testamento, fechado aproximadamente hacia 570. En estos documen-tos se cita una serie de lugares agrupados por co-marcas, que permiten dibujar mínimamente la or-denación territorial de la zona, al tiempo que nos muestran la condición de gran propietario de San Vicente, el cual debería pertenecer a una familia acomodada de origen hispanoromano.

San Vicente hace donación de las propiedades que tiene en los territorios de: Terrantonense (Tie-rrantona, La Fueva), Barbotana (Barbotum, Cos-cojuela de Fantova), Labotolosana (Labitolosa, en la Puebla de Castro), Hilerdense (Lleida), Boletana (Boltaña) y Cesaraugustana (Zaragoza)10.

En el caso que estemos estudiando, nos interesa especialmente el territorio que se estructura alrededor de la ciudad de Labitolosa, entre los rios Ésera y Cinca, en pleno prepirineo oscense. La comarca Labitolosana, limitaría por el oeste con la Barbotana y por el este con el territorio de Aeso (Isona), sin que se pueda establecer con exactitud los límites concretos de unas y otras comarcas. Entre Labitolosa y Aeso, la línea divisoria podría establecerse en el valle de la Noguera Pallaresa o en el de la Noguera Ribagorçana o bien en la cresta que separa ambas cuencas fluviales. Estas dos comarcas configurarían el extremo norte del territorio de la ciudad y también obispado de Lleida, sin un límite preciso. Nuestra propuesta es que la sierra del Montsec pudiera marcar dicho límite. Ni Labitolosa ni Aeso (Isona), conseguirán convertirse en sedes episcopales como sí sucederá con Lleida y Urgell (Seu d’Urgell).

El yacimento de Els Altimiris se situaría en los lí-mites más extremos, en el punto más alejado de las áreas de influencia de las ciudades de Labitolosa, Isona y Lleida (a unos 45 km de las dos primeras y unos 85 km de la tercera). La ubicación en este lu-gar podría responder a voluntades diversas y hasta cierto punto contradictorias: como límite de uno de los tres territorios con la voluntad de confirmar y remarcar dicho límite, o por el contrario, con la vo-luntad de sus pobladores de librarse del control de alguna de les tres circunscripciones, o de les tres, al hallarse en un punto en el que resulta difícil preci-

10 fortaCín 1983; ariño, díaz 2003.

sar su pertenencia a uno u otro territorio.La hipótesis sobre la razón de su existencia en

este lugar remoto puede articularse alrededor de la fundación privada de iglesias en propiedades rura-les de mediana y gran extensión11, sobre las que los obispados ejercían un control estricto, como lo de-muestra el canon 3 del concilio de Lleida de 54612. Algunos autores contemplan la posibilidad que también determinados colectivos rurales puedan re-alizar este tipo de fundaciones13. El problema reside en definir qué entendemos por “colectivos rurales”.

Otra posibilidad que contemplamos para contex-tualizar la iglesia de Santa Cecília de Els Altimiris se centra en la actividad evangelizadora de movi-mientos de carácter eremítico o cenobítico propios del período visigodo14. En nuestro caso esta actitud se centraría en la obra de San Victorián de Asán, fundador de San Martín de Asán en el siglo VI y considerada la primera comunidad monástica do-cumentada de la península.

Estos movimientos eremíticos o cenobíticos, po-drían estar relacionados con aquellos colectivos rurales fundadores de lugares de culto que hemos citado con anterioridad, y con la aparición de un modelo de hábitat agrupado que algunos conside-ran de origen o influencia germánica, mientras que otros ven en él un resurgimiento de modelos indí-genas preclásicos15.

Desde nuestro punto de vista, podría tratarse de la confluencia de ambas tradiciones, germánica e indígena, con el añadido del elemento cristiano vinculado a la herencia romana. Germanismo, ro-manismo y cristianismo, con cierta dosis de indige-nismo, los elementos clave para entender los cam-bios profundos que se operan en el mundo antiguo y que nos conducen hacia la Edad Media.

Entre dos modelos de ocupacióndel territorio

Hasta el momento, la investigación histórico-arqueológica de la zona nos aporta escasos datos sobre la presencia de establecimientos de época romana en la zona estudiada. A pesar de ello,

11 godoy 1995; reynaUd 1999.12 ripoLL, veLázqUez 1999.13 Chavarría 1996.14 pita 1973.15 reynaUd 1999.


193

tardoantiguo con la villa de Llorís como modelo más próximo y el altomedieval resultante del pro-ceso de aprissio, aún visible en los pueblos cerca-nos como Alsamora o Sant Esteve de la Sarga y en otros abandonados desde los inicios del siglo XIV como Fabregada19.

El abandono de Els Altimiris podríamos relacio-narlo con la implantación del nuevo modelo surgido del proceso de repoblación caracterizado por asen-tamientos bien estructurados y sólidamente asenta-dos, que son beneficiarios de un crecimiento econó-mico fruto del aumento de tierra de cultivo, de la aplicación de nuevas energías como la hidráulica, de la generalización de nuevos materiales como el hierro y de la proliferación de viñas y huertos, todo ello acompañado de una ganadería porcina y ovina que aprovecha los baldíos y de una explotación del bosque bien ordenada a través de los comunales. En este proceso resulta clave la desaparición de la presión fiscal de corte antiguo y la no imposición, aún, del modelo de sustracción de renta feudal.

Nuestro yacimiento correspondería, pues, al úl-timo momento de recensión después de la crisis del modelo antiguo y enlazaría con el inicio del crecimiento claramente visible en el proceso de roturación de nuevas tierra y en la aparición de nuevos asentamientos.

El futuro de nuestra investigación

En estos momentos nos hacemos muchas pre-guntas sobre la naturaleza de nuestro yacimiento. Por un lado trabajamos para poder aproximar al máximo la datación de los materiales cerámicos, con la dificultad que conlleva el estudio de dichos materiales tan poco definidos y con el problema de las continuidades de muchos de ellos.

Por otro lado deseamos plantear la discusión acer-ca de la presencia de una comunidad cristiana en este lugar y en este momento y contextualizarla dentro del proceso de cristianización de los territorios de montaña, teniendo en cuenta el proceso de estructu-ración de la institución eclesiástica tanto por lo que se refiere al orden secular como al regular.

Así mismo nos interesa profundizar en las carac-terísticas socioeconómicas del lugar y en el origen de sus habitantes: actividades económicas, estruc-

19 ead. 1997.

sabemos de la existencia de la ciudad de fundación republicana de Aeso y el desarrollo de villas rurales en sus alrededores en época tardorromana16.

Está por estudiar la presencia de lugares de hábitat a lo largo de la vía romana que unía Lleida y el Pallars pasando por Àger, en su tramo prepirenaico. Esta vía, al llegar a Àger se dividía en diversos caminos, uno de los cuales atravesaba la sierra del Montsec por el Coll d’Ares, un collado situado relativamente cerca de nuestro yacimiento. Àger se nos presenta como un enclave estratégico en un cruce de caminos y todo parece indicar sus orígenes romanos, como se desprende del hallazgo de un sarcófago procedente de talleres de Roma o Tarragona fechado entre los siglos II y IV. Tampoco podemos olvidar la basílica y necrópolis de Santa Coloma, al pie del camino que se dirige al Montsec, en la que se han recuperado restos de sarcófagos similares a los localizados en El Bovalar y que nos aportan dataciones de entre los siglos V y VI. Otros hallazgos cerámicos significativos corresponden a la Cova Colomera, situada en el mismo desfiladero de Montrebei, correspondientes a los siglos IV y V, o las monedas de Vitiza (702-710) de la Cova del Parco en Alòs de Balaguer17. Todas estas evidencias nos permiten hablar de una cierta continuidad de hábitat y un cierto grado de cristianización de la zona, a pesar de su escasez y dispersión.

Si realizamos un salto en el tiempo, podemos situarnos a mediados del siglo X, momento en que toda la zona norte del Montsec se encuentra inmersa en el proceso de repoblación característico de las marcas fronterizas en esta época. La documentación nos permite observar este proceso, detectando su inicio en el siglo IX un poco más al norte, alrededor de los monasterios de Alaón, Lavaix, Senterada y Gerri. Este proceso de aprissio es sólido pero lento, y disponemos de datos que nos permiten observar la presencia de asentamientos en la zona próxima al Montsec para la segunda mitad del siglo X, aunque la consolidación de los términos castrales no parece clara hasta mediados del siglo XI18.

Vemos, pues, como nuestro yacimiento se sitúa entre dos modelos de ocupación del territorio, el

16 reyes et al. 1998.17 giraLt 1994.18 sanCho 2006.


194

tura interna del grupo, procedencia de los habitan-tes, formas de vida, etc.

Somos conscientes de la dificultad que entraña dicha investigación lo cual nos sirve de estímulo para continuar trabajando en esta dirección. Así mismo queremos insistir en la necesidad de llevar a

Bibliografía

Alle origini della parrochia rurale (IV-VIII sec.) 1999, Atti della giornata tematica dei Seminari di Archeologia Cristiana, Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana, Città del Vaticano.

Ariño e., díAz P.c. 2003, Poblamiento y organi-zación del espacio: la Tarraconense pirenáica en el siglo VI, en «Antiquité Tardive» 11, pp. 223-237.

AzkArAte A., quirós J.A. 2001, Arquitectura do-méstica altomedieval en la Península Ibérica. Reflexiones a partir de la excavaciones ar-queológicas de la catedral de Santa María de Vitoria-Gasteiz, País Vasco, en «Archeologia Medievale» XXVII, pp. 25-60.

chAVArríA A. 1996, Transformaciones arquitectó-nicas de los establecimientos rurales en el Nor-deste de la Tarraconensis durante la Antigüe-dad tardía, en «Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi» X, pp. 165-202.

FortAcíN J. 1983, La donación del diácono Vicen-te al monasterio de Asán y su posterior testa-mento como obispo de Huesca en el siglo VI. Precisiones críticas para la fijación del texto, en «Cuadernos de Historia J. Zurita» 47-48, pp. 7-70.

girAlt J. 1994, Romans i visigots. Segles II-VIII, en Catalunya Romànica, XVII: La Noguera, Barcelona, pp. 23-24

godoy C. 1995, Arqueología y liturgia. Iglesias Hispánicas (siglos IV al VIII), Barcelona.

lAlieNA c., ortegA J. 2005, Arqueología y pobla-miento. La cuenca del río Martín en los siglos V-VIII, Zaragoza.

NolAsco N. 1999, Excavaciones arqueológicas en el yacimento de Sant Martí de Tombetes (Pallars

cabo más investigaciones sobre este período con el fin de sacar a la luz esta etapa de nuestra Historia. Cierto es que las fuentes son escasas, pero existen y requieren un esfuerzo por parte de la comunidad de investigadores y de las instituciones a las que corresponde desarrollar este tipo de investigación.

Jussà). Valoración de los primeros resultados, en ollich I. 1999 (ed.), Actes del Congrés In-ternacional Gerbert d’Orlhac, Vic, pp. 365-377.

NolAsco N. 2003, Recerques arqueològiques al jaciment de Sant Martí de les Tombetes (1998-2001): Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), en Actes de les Jornades d’Arqueologia i Pale-ontologia 2000 (Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000), Barcelona, 2, pp. 147-158.

PAlet J.M. 1997, Estudi territorial del pla de Bar-celona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i altmedieval. Se-gles II-I aC – X-XI dC., Barcelona.

PAlet J.M., rierA s. 2000, Evolución y antropi-zación del paisaje en zonas de baja montaña mediterránea: estudio arqueológico y paleoam-biental de los sistemas de terrazas en la sierra litoral catalana, en Anàlisis paleoambientals i estudi del territori, Barcelona, pp. 101-117.

PAlol P. de 1994, L’Arqueologia cristiana hispà-nica després de 1982, en III Reunió d’Arqueo-logia Cristiana Hispànica, Barcelona 1994, pp. 3-40.

PitA R. 1973, Lérida Paleocristiana, Lleida.

quirós J.A., AloNso A. 2007, Las ocupaciones rupestres en el fin de la Antigüedad. Los ma-teriales cerámicos de Los Husos (Laguardia, Álava), en «Veleia» 24-25, pp. 1123-1142.

reyes t., goNzález r. et al. 1998, Estudi de l’Ager Aesonensis (Isona i Conca Dellà, Pallars Jus-sà), en «Revista d’Arqueologia de Ponent» 8, pp. 35-59.

reyNAud J.F. 1999, Aux origines des paroisses, en Alle origini della parrochia rurale 1999, pp. 83-100.


195

rierA s., Julià r., WANsArd g. 2004, 2.000-yr En-viromental History of a Karstic Lake in the Me-diterranean Pre-Pyrenees: The Estanya Lakes (Spain), en «Catena» 55, pp. 293-324.

riPoll g., Velázquez i. 1999, Origen y desarrollo de la parroquia en la Hispania de la Antigüe-dad Tardía, en Alle origini della parrochia ru-rale 1999, pp. 101-165.

sAles J. 2003, Necrópolis cristianas tardoantiguas en el área catalana: estado de la cuestión, en Santos, obispos y reliquias, Acta Antiqua Com-

plutensia 3, Alcalá de Henares, pp. 319-333.

sANcho M. 1997, Ipsa Fabricata: estudi arqueològic d’un establiment siderúrgic medieval, Barcelona.

sANcho M. 2006, Canvis en els patrons d’assenta-ment entre l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana: el cas de Els Altimiris a la llum dels primers resul-tats de la recerca arqueològica, en Condicions de Vida al món rural (Cinquenes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local, Institut d’Estudis Ilerdencs), Lleida, pp. 151-162.


situació i descripció (fig. 1)

L’església de Santa Maria de Matadars o del Marquet1 està situada a l’oest del terme mu-nicipal del Pont de Vilomara i Rocafort, dins de la trama de la urbanització que porta el mateix nom2, i sobre una terrassa fluvial a la riba esquerra del riu Llobre-gat. L’accés es realitza pel quilò-metre 4 de la carretera local BV-1229 de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara.

Actualment l’edifici es com-pon de dos elements diacrò-nics (fig. 2-7). D’una banda, la capçalera preromànica, formada per un santuari central de planta rectangular i dues capelles laterals que constitueixen els dos braços

1 Església protegida com a Bé cultural d’interès nacional, per haver estat declarada Monumento histórico Artístico pel Decret de 3 de juny de 1931 (gAc de 4 de juny de 1931).2 l’edifici es troba dins la parcel·la 452b del carrer 2 de la urbanització Marquet Paradís.

del transsepte, i de l’altra, la nau romànica que s’ha situat tradicionalment al segle XI, i que es va adap-tar a la capçalera original amb una notable desvia-ció cap al nord-est.

L’ excavació arqueològica de l’església de Santa Maria de Matadarso del Marquet (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

The church of Santa Maria de Matadars or Santa Maria del Marquet is located in the western part of El Pont de Vilomara i Rocafort municipality (Barcelona). Preserving to the present day standing pre-Romanesque and Romanesque structures, it was restored and re-excavated by the Servei de Patrimoni Arquitectònic Local of the Diputació de Barcelona between 2003 and 2008. The results enable to identify a number of periods of building activity in the site, stretching from Roman times to the 20th century.

AlBErT lóPEz MullOrServei de Patrimoni Arquitectònic local, Diputació de Barcelona –

Departament de ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, universitat Autònoma de Barcelona

ÀlVAr cAiXAl MATAServei de Patrimoni Arquitectònic local, Diputació de Barcelona

Fig. 1. situació de l’església de santa Maria de Matadars (el pont de vilomara i rocafort, Bages, Barcelona) dins la península ibèrica

AlBerT lópez MullOr, ÀlvAr cAiXAl MATA

198

Fig. 2. Alçat de la façana oriental de l’edifici amb indicació cromàtica dels diversos horitzons cronològics

Fig. 3. Alçat de la façana septentrional de l’edifici amb indicació cromàtica dels diversos horitzons cronològics

l’excavació arqueològica de l’església de santa Maria de Matadars o del Marquet (el pont de vilomara i rocafort, Bages)

199

Fig. 4. Alçat de la façana meridional de l’edifici amb indicació cromàtica dels diversos horitzons cronològics

Fig. 5. planta esquemàtica de les fases cronològiques del jaciment. hortizó B. construcció de l’edifici, final del segle iX o primers decennis del X, terminus ante quem 956


200

Pel que fa al santuari principal, l’aparell dels murs és de carreus allargassats i irregulars units amb morter de calç, i en el tram més inferior de la fàbrica s’adverteixen algunes filades d’opus spicatum (fig. 9). Posseeix volta de secció de fer-radura rebaixada i a l’eix de la façana de llevant hi ha una finestra rectangular i recorregut vertical, coronada per un arc de ferradura bastit amb lloses adovellades i alguns maons. El paviment d’aquest cos era de lloses de pedra irregulars, col·locades amb motiu de la darrera intervenció arquitectònica, duta a terme el 1973. Es va aixecar en el decurs de l’excavació i ara roman al descobert el terreny natural, situat a molt poca fondària, a l’espera de la col·locació d’un sòl nou. Aquell mateix any també s’hi va afegir un altar format per una llosa de pe-dra disposada damunt un dau exempt construït amb pedres escairades, que es va desmuntar l’any 2004.

L’element principal de la capçalera comunica amb el creuer a través d’un arc de ferradura (fig. 11); també adopten aquesta morfologia els dos arcs petits que uneixen el creuer amb les dues capelles laterals de planta quadrangular. La de tramuntana està coberta amb una volta de canó, construïda sobre cintres d’encanyissat, que hi han deixat tra-ces ben visibles (fig. 12). Conserva un altar mas-sís de pedra adossat a la paret oriental, on s’obre una finestra rectangular i allargassada, a manera d’espitllera esbiaixada. A ponent s’observa, l’arc de ferradura que embocava l’antiga nau lateral pre-romànica, que roman tapiat per un pany romànic

format per pedres petites i quadrades. La capella lateral de migdia havia arribat a nosaltres mutila-da i arrasada. Només en restaven dempeus algunes filades dels murs perimetrals i conservava, això sí, les restes d’un paviment de lloses de pedra irre-gulars; recentment ha estat restaurada. Tot i això, l’element més característic és el creuer elevat, que s’enlaira per damunt dels murs de les capelles com si fos un cimbori (fig. 2-4, 9).

L’aparell de la nau és més regular que no pas el de la capçalera; està format per filades de carreus petits col·locats a trencajunt. Aquest espai es co-breix amb una volta de canó que arrenca d’una lí-nia d’imposta i està reforçada per dos arcs faixons (fig. 11). El paviment, com el de la capçalera, és de lloses de pedra irregulars col·locades moderna-ment. S’ha anat enretirant en el decurs de la nostra excavació, tot i que encara roman in situ en una gran part de la meitat septentrional, on encara no s’han fet treballs. El pas de la nau a l’àmbit del creuer i del santuari principal es fa a través d’un graó de pedra. Els murs de migdia i de tramun-tana presenten cadascun dues finestres de doble esqueixada acabades en arcs de mig punt adove-llats. Igualment, en el darrer tram de l’aula, tant a migdia com a tramuntana, i a una alçada apro-ximada d’un metre i mig, s’observa una sèrie de forats quadrangulars que recorden els de bastida. Aquest espai presenta un banc corregut, afegit en època recent, que en ressegueix els murs laterals – ja desmuntat al costat de migdia –, i un arcosoli

Fig. 6. planta esquemàtica de les fases cronològiques del jaciment. hortizons c-e. construcció de la nau única abans de mitjan segle Xi. Fundació de l’edifici del sud-est el segle Xiii i petites modificacions els segles Xiv i Xv


201

Antecedents

L’església de Matadars o del Marquet és ben co-neguda dins l’arquitectura preromànica catalana4. Atès el seu interès, ja va ser objecte d’atenció per part del nostre Servei, que hi va fer obres els anys 1934 i 1950. Com que les diverses restauracions realitzades fins avui pertanyen, bàsicament, a unes èpoques en què el Servei encara no s’havia dotat de la infrastructura arqueològica pertinent i en què els estudis inicials eren molt més sumaris que no pas ara, no es van registrar totes les dades que po-dria haver proporcionat el jaciment. A més, com veurem, a part de la nostra actuació, més aviat poc profunda, havia patit altres intervencions més àm-plies i irreversibles promogudes pels seus propie-taris, que van afectar no només l’edifici sinó també l’entorn immediat.

Els darrers temps l’edifici presentava un estat de conservació lamentable i, d’ençà el 1991, es van succeir els tràmits per engegar-ne la restauració. Primer, des de l’Ajuntament de Mura i, a partir de 1994, quan el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya va executar una alteració parcial dels termes municipals de Mura i del Pont de Vilomara i Rocafort, per la qual, el mas Marquet

4 sitJes 1977; barraL 1981; viLLegas 1983; JUnyent 1983; benet et al. 1984.

obert en l’extrem oriental del mur nord, format per dovelles buixardades que presenta un banc adossat a la paret de l’arc triomfal. A l’angle nord-oest hi ha una pica baptismal de pedra. A més, a la façana de ponent s’obren un portal senzill acabat en arc de mig punt fet amb dovelles extradossades per una filada de lloses, i una finestra en forma de creu que correspon a les reformes del 1974. Al capdamunt del tester es manté una petita espadanya d’un sol ull amb capellet i motllura d’imposta.

Cal afegir que a la volta de la nau, en el tram situat entre l’arc faixó més oriental i la capçalera, es conserven restes força deteriorades d’una deco-ració pictòrica realitzada da amb pigments negres i vermells damunt d’una capa de calç lliscada. Se-gueix un esquema de composició basat en la repe-tició d’un motiu ornamental, unes caselles o qua-drícules que imiten l’especejament dels carreus, a l’interior de les quals hi ha una mena de palmeta inscrita amb una tija central (fig. 11). La seva cro-nologia no s’ha fixat exactament, encara que hom les fa més tardanes que la fàbrica romànica i ante-riors al segle XVI3.

3 barraL 1980, pp. 85-94; gaLí, pUig 2005, pp. 39.

Fig. 7. planta esquemàtica de l’església en l’estat en què es trobava el 2003, al començament de la intervenció actual. s’hi indiquen en colors les diverses etapes cronològiques. Fundació de l’edifici del sud-est el segle Xiii i petites modificacions els segles Xiv i Xv


202

i la urbanització Marquet Paradís s’incorporaven al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, des d’aquest darrer consistori. Aquestes gestions van culminar el 19 de març de 2003, en què l’Ajunta-ment del Pont de Vilomara i Rocafort va signar un conveni de cessió temporal d’ús amb el propietari de l’edifici. El 6 de juny del mateix any, la Dipu-tació aprovava un nou conveni amb l’Ajuntament, que tenia per objecte dur a terme la restauració de l’església, la qual va començar el mes d’agost5.

objectius i mètode

Tenint en compte aquests antecedents, que feien evident que el jaciment era lluny de romandre in-

5 la restauració de l’edifici va estar dirigida entre l’agost de 2003 i l’agost de 2008 per l’arquitecte cap del Servei, Antoni gonzález Moreno-navarro, amb la col·laboració dels tècnics del Servei Joan closa Pujabet, arquitecte, i Jaume Bassas carné i José luis de los cobos, arquitectes tècnics. També hi van par-ticipar com a col·laboradors Xavier guitart, arquitecte, i Fina gener, arquitecta tècnica. Xavier Vall en va ser el constructor. A hores d’ara, les obres es duen a terme sota la direcció de l’ar-quitecte Joan closa, actual cap del Servei, en col·laboració amb l’arquitecta tècnica de plantilla Marilena gràcia

tacte, els objectius de la recerca arqueològica es van centrar en excavar aquelles parts de l’exterior de l’església que havien de resultar afectades pels fonaments de les bastides d’estintolament, així com dur a terme l’excavació d’una àmplia super-fície de l’entorn immediat. Pel que fa a l’interior, confiàvem de trobar sediments in situ a la nau i a la capçalera, i efectuar una “reexcavació” dels in-drets afectats per obres anteriors, amb l’objectiu de registrar, almenys, la posició estratigràfica dels elements arquitectòniques que ens han pervingut.

Quant a l’entorn, era cabdal conèixer els estrats associats a l’edifici, així com la possible presència d’una necròpolis. Tot i això, hi havia la certesa que, en el decurs dels treballs efectuats l’any 1934, s’hi havia fet una considerable extracció de terres, so-bretot a la banda de tramuntana, on es van trobar indicis del mur septentrional d’una de les naus pri-mitives (fig. 8). En aquesta mateixa banda, a més, el 1973, s’havien format una sèrie de terrasses de-coratives, contingudes per sengles murs, que feien témer per la integritat de l’estratificació del subsòl. A més, sabíem que, el 1943, s’havia edificat un

Fig. 8. Façana septentrional de l’església i la testera occidental en el decurs de les obres de restauració que hi va dur a terme el nostre ser-vei. en primer terme, les ruïnes del mur nord de la nau col·lateral preromànica d’aquest costat. Foto: Joan estorch, 1934, fons documental servei de patrimoni Arquitectònic local, diputació de Barcelona


203

Descripció de la recerca

El mes d’agost de 2003, el Servei va dur a terme l’estintolament de la façana de migdia de l’edifici amb contraforts metàl·lics. Aquesta intervenció va anar precedida de l’excavació dels daus on havien de situar-se els fonaments d’aquestes estructures. Els mesos de novembre i desembre del mateix any 2003 es va iniciar l’excavació i el desmuntatge de les cobertes del presbiteri i de la capella nord de la capçalera, es va construir una bastida a l’interior de la nau i es van consolidar les pintures murals.

El gener de 2004, el Servei va programar una nova fase d’intervenció a l’església, que incloïa l’excavació arqueològica a l’interior del recinte, a la coberta de la nau i a l’entorn de ponent i de migdia. També es va actuar en altres punts, tant per valorar l’extensió del conjunt com a causa de les obres d’intervenció arquitectònica. Així, es van obrir una sèrie de cales davant de la façana de ponent de l’església, amb la doble intenció de localitzar els límits del cementiri parroquial i d’identificar

subscriuen. l’any 2004, quan l’abast dels treballs va ser més gran, l’equip directiu es va ampliar amb la valuosa col·laboració de l’arqueòloga Anna gómez Bach.

xalet a ponent del temple, enderrocat el 1973, la fonamentació del qual romania in situ i tenia les traces d’haver acabat amb la seqüència arqueològi-ca d’aquest costat.

En conseqüència, la recerca arqueològica es va dur a terme de maneres diverses, segons els sector que afectava. A l’entorn de llevant es va fer una excavació extensiva en una àmplia franja a tocar de l’edifici. A migdia, en primer lloc, es va haver de controlar la col·locació dels ancoratges per a una sèrie de contraforts metàl·lics, destinats a subjectar el mur meridional de la nau, que estava a punt de caure, amb la fonamentació completament al des-cobert. En aquesta mateixa banda, en una segona fase, es va fer l’excavació d’una àmplia llenca, a tocar de la paret de l’església, necessària per a pro-cedir-ne al recalçat. Idèntica operació es va realit-zar a l’interior de la nau. Dins l’edifici, a més, es va excavar tot l’àmbit de la capçalera. Aquestes ope-racions es van complementar amb l’excavació de la coberta i la lectura estratigràfica dels paraments de l’edifici, de la qual presentem els resultats ob-tinguts en les cares exteriors dels murs6 (fig. 2-4).

6 les diverses intervencions arqueològiques en el jaciment s’han dut a terme entre 2003 i 2008 sota la direcció dels qui

Fig. 9. l’església des de llevant, poc després de finalitzar les obres de restauració efectuades pel nostre servei. Foto: Joan estorch, 1934, fons documental servei de patrimoni Arquitectònic local, diputació de Barcelona


204

les restes del xalet construït el 1943, enderrocat trenta anys després. Cal ressaltar que aquest darrer sondeig va constatar que els fonaments del xalet havien malmès un gran nombre d’enterraments de la sagrera7. Al mateix temps, es van obrir una sèrie de 6 cales de 3 m2 cadascuna en el sector del nord-oest, on estava previst modificar el terreny per obrir-hi el futur camí d’accés al santuari. Totes van resultar estèrils, sense presència de cap sediment arqueològic. Els treballs d’aquest any es van dur a terme al llarg de dues campanyes, l’una de gener fins al maig i l’altra de setembre a novembre.

Sempre d’acord amb els criteris metodològics esmentats, l’aparició d’una extensa necròpolis a llevant de la capçalera del temple, va propiciar la col·laboració dels tècnics de la Unitat d’Antropo-logia del Departament de Biologia Animal, Biolo-gia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma

7 Per informacions orals, sabem que en el decurs de les obres es van trobar moltes sepultures que no van ser documentades i que van ser destruïdes sense cap mirament.

de Barcelona8, que van procedir a l’extracció dels individus inhumats per traslladar-los al laboratori i estudiar-los. Posteriorment, es van dibuixar les sepultures, es van consolidar i es van cobrir tots aquells sectors de l’àrea excavada que no havien de romandre a la vista.

A partir de 2007, en paral·lel als treballs de re-calçat i consolidació del mur de migdia de l’esglé-sia, es van dur a terme noves excavacions, desen-volupades entre juny i juliol de 2007 i de novembre a abril de 2008. La investigació, que va afectar l’entorn immediat de migdia i una estreta franja de l’interior de la nau, paral·lela al tancament meri-dional del temple, tenia com a objectius localitzar els sediments dipositats a l’interior i cloure els tre-balls d’investigació a l’exterior, on es van identifi-car estrats associats a estructures d’època romana, sitges anteriors al primer temple i restes de la ne-cròpolis relacionada amb l’església romànica.

8 Assumpció Malgosa, Thaïs Fadrique i Susanna carrascal.

Fig. 10. detall de l’entorn oriental de l’església durant l’excavació arqueològica. en primer terme, les tombes de la sagrera preromànica. Al fons, els vestigis de l’edifici del segle Xiii. Foto: Montserrat Baldomà, 2004, fons documental servei de patrimoni Arquitectònic local, diputa-ció de Barcelona


205

Conclusions

horitzó a, època romana i tardoantiga

Al llarg de les campanyes d’excavació de 2003 i 2004, tot i que no es va trobar cap estructura antiga al jaciment, es va constatar la presència d’alguns materials arqueològics de filiació romana en els estrats contemporanis de la fundació de l’església. Sempre fora de context, van aparèixer alguns bo-cins dispersos de ceràmiques comunes de la Tarra-conense o de procedència itàlica i africana – una de les quals cal classificar dins la forma Lamb. 10 A –, així com fragments esberlats de diversos mate-rials constructius, com ara restes d’opus signinum, tegula o later. L’any 2007, però, en el decurs de les recerques prèvies al recalçat del mur meridional, es va localitzar la cantonada d’un lacus construït amb opus signinum, encaixat al terreny natural i molt malmès per la inclusió posterior d’una tomba medieval (fig. 13). Associats a aquesta estructura es van identificar diversos estrats romans que re-gularitzaven els desnivells del terreny natural cap a migdia, i que caldria relacionar amb la presència a l’indret d’una vil·la, a la qual podria fer referència el topònim més antic conegut a la documentació escrita: Villa Amarus.

D’altres materials arqueològics trobats permeten estendre l’ocupació del lloc a través del baix Impe-ri i l’Antiguitat tardana. Corresponen a ceràmiques grises de pastes molt ben depurades i decoracions geomètriques, ben conegudes, per exemple, a la ciu-tat de Barcelona, on es daten del segles VII-VIII9. En aquesta darrera etapa s’han de situar dues sit-ges amortitzades en el moment de la construcció de l’església preromànica, una de situada per sota dels fonaments de la façana meridional de la capçalera i una altra d’oberta en el pas de la nau al transsepte.

horitzó B, terminus ante quem 956 (fig. 5)

El 5 de gener de 955, en un document de venda d’una peça de vinya per part de Maria i els seus fills a Cesari, abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat, s’esmenta el terme de la ville de Mata-

9 López MULLor et al. 2004, pp. 41-66; beLtrán de heredia 2006, p. 114.

darcus, situat en el lloc de Néspola, denominació antiga de part del terme de Pont de Vilomara i Ro-cafort i també del de Mura. El 956, Ansulf dóna a l’abat Cesari unes terres del comtat de Manresa, prop del riu Llobregat, on hi ha la vil·la de Mata-dars, amb unes esglésies, altars i altres santuaris10.

Segons els resultats de la recerca arqueològica, en un moment, per ara indeterminat, potser entre el final del segle IX i el començament del segle X, va tenir lloc la fundació de l’edifici preromànic de tres naus de l’església de Santa Maria de Matadars. De la fàbrica d’aquest edifici ens han pervingut la capçalera, de planta rectangular amb volta de sec-ció de ferradura, i dos espais trapezials avançats que fan la funció de capelles laterals i braços del transsepte, originalment coberts amb volta de canó construïda sobre cintra d’encanyissat, tot i que el meridional no la conservi. No n’han quedat restes en alçat de la nau principal ni de les dues naus la-terals de l’edifici preromànic. Les obres efectua-des al bienni 1934-1935 van posar en evidència els fonaments del tancament de tramuntana de la nau nord (fig. 8); la recerca actual n’ha recuperat les traces, molt malmeses i gairebé irreconeixibles a causa de les mutilacions que van patir el 1973. Els treballs de recalçat del mur de migdia han posat al descobert alguns indicis del que podria haver estat la testera occidental de l’edifici religiós primitiu.

El paviment del santuari principal i de les capelles laterals era un sòl fet de lloses de pedra tallades irregularment, de mides diverses i unides amb abundant morter de calç. S’hi accedia mitjançant un graó, molt malmès per intervencions posteriors, format per pedres de mida rectangular unides amb morter de calç i sorra. D’una cronologia i textura similars és el marxapeu d’accés a la capella lateral de tramuntana. Pel que fa a l’aula, hem identificat un únic testimoni associat a la primera fase constructiva. Es tracta de les restes d’un paviment de calç barrejat amb sorra i grava. Cal ressenyar, doncs, la diversitat de les textures dels paviments que hem interpretat com a originals de l’església preromànica: un sòl de lloses de pedres irregulars al presbiteri i a les capelles, i una capa poc compacta de calç en un sector molt limitat de

10 les referències a la documentació escrita s’han extret del treball d’investigació efectuat pel nostre Servei: gaLí, pUig 2005.


206

la nau i dels graons d’accés al transsepte, tot i que, com s’ha dit més amunt, queda per fer l’excavació de la meitat septentrional de l’aula, la qual confiem dur a terme d’aquí a poc.

Coetànies de la primera fàbrica eren les deu sitges tallades al terreny natural, localitzades tant a l’interior – dues a la capella nord, al peu de l’altar (fig. 12), dues al subsòl de l’antiga nau sud i, de moment, una altra més al costat de migdia de l’aula central – com a l’exterior del temple: cinc en el sector nord-est de la sagrera. Presentaven perfils força similars, de secció esfèrica o semiesfèrica allargassada amb el fons sempre pla. A tramuntana del temple va resultar impossible completar-ne la identificació perquè les fosses d’una necròpolis d’inhumació posterior i els moviments de terra efectuats al llarg de la segona meitat del segle

XX en malmetien les parets i n’havien arrasat les obertures. L’estratigrafia va demostrar que totes aquestes sitges van restar amortitzades el segle XI, probablement en el moment en què l’església va ser parcialment reconstruïda després d’un possible incendi, segons que expliquem en l’epígraf següent. Els rebliments de les sitges, fets de blocs de pedra, fragments de teules, cendres i carbons vegetals, i en tres casos amb les tapes de pedra abocades a l’interior, podrien recolzar aquesta hipòtesi.

Contemporània d’aquest camp de sitges era una necròpolis situada ben bé davant de la capçalera quadrada del temple preromànic (fig. 10). Se’n van identificar tretze sepultures utilitzades un sol cop i agrupades en fileres enfront de la façana de llevant. Tret de dues, que adoptaven una

disposició topogràfica de nord a sud – condicionada per la resta d’enterraments –, estaven orientades d’est a oest, amb el cos inhumat en posició decúbit supí i amb els braços semi-flexionats sobre la pelvis o el tòrax, o bé estesos al llarg del cos, i amb el cap a ponent. Totes tenien planta rectangular, a vegades trapezial o ovoïdal, i eren caixes de lloses grans disposades en sec, cobertes per grans lloses planes segellades amb argila i una mica de calç. La capçalera presentava traçat antropomorf realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical. El fons de les tombes tallava horitzontalment el terreny natural, sense empremtes evidents que existís cap llit de lloses o alguna capa de calç per anivellar el substrat geològic. Tot i aquesta similitud morfològica, es van diferenciar dues fases temporals en la disposició dels enterraments, corresponents, això sí, al mateix horitzó cronològic. Aquesta diferenciació, que afectava cinc de les sepultures, es va concretar tenint en compte només la distribució topogràfica i la disposició física dins les relacions estratigràfiques del conjunt, i no pas els trets tipològics, ja que les diferències eren pràcticament

Fig. 11. interior de l’església a l’època de la primera intervenció del nostre servei. en primer terme, la nau romànica. Al fons, l’arc de ferradura que dóna accés al creuer i al presbiteri, situat a l’element central de la capçalera. Foto: Joan estorch, 1934, fons documental servei de patrimoni Arquitectònic local, diputació de Barcelona


207

en filades, més o menys de llarg i través, és ben diferent al de la fàbrica anterior, com també ho són les finestres laterals, la porta, situada a la façana de ponent, o la coberta. Aquest cos es va adaptar a la capçalera original amb una notable des-viació cap al nord-est (fig. 8).

No s’ha pogut recuperar cap element visible de la coberta original de la nau, ni tan sols cap empremta de les lloses que en formaven part, tot i que, com és norma en les nostres intervencions, aquesta part de l’edifici es va excavar minuciosament. S’han identificat, però, les restes molt malmeses de les capes de regularització dels nivells situats per da-munt de l’extradós de la volta, la fàbri-ca de la qual està composta per pedres i lloses planes col·locades a plec de llibre i unides amb un morter de calç barrejat amb poca sorra i molta grava fina, proce-dent dels substrats geològics de les ter-rasses del Llobregat, en una de les quals se situa l’església.

La recerca arqueològica ha posat en evidència les banquetes de fonamenta-ció dels murs de tramuntana i de migdia de la nau, i ha permès localitzar vestigis del paviment primitiu de l’aula, format per lloses de factura irregular unides amb morter de calç; més primes que les

que té gairebé a sobre, les quals, com veurem, són del segle XX. En aquesta fase s’amortitzen les sit-ges situades a l’interior de l’element septentrional de la capçalera (fig. 12) i a l’entorn de tramunta-na. La ceràmica trobada en els rebliments aporta prou informació com per fixar una datació de les reformes romàniques no gaire anterior a mitjan segle XI. Cal esmentar la presència, al costat de migdia – en el subsòl de l’antiga nau col·lateral, avui desapareguda del tot – de tres sitges de la fase anterior, dues de les quals es van amortitzar amb un rebliment compacte de pedres i argamas-sa, per trobar-se precisament sota els fonaments del tancament meridional de la nova aula romà-nica. La tercera es va reblir amb terra i blocs de pedra, com sol ser habitual a l’hora d’abandonar aquesta mena de dipòsits.

inexistents. Potser, una petita evolució del sistema vindria caracteritzada per la presència de parets laterals formades per una superposició amuntegada de pedres de factura irregular i lloses petites. Pel que fa a la tomba situada a tocar de la façana de ponent del temple, tot i que no es va poder excavar del tot, era de característiques morfològiques molt similars a les de llevant, cosa que va facilitar-ne la classificació i datació.

horitzó c, segle xi (fig. 6)

Una part de l’edifici va ser modificada el segle XI emprant l’estil romànic. Llavors, les tres naus ini-cials es van substituir per una de sola, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons i amb l’accés a ponent. Aquest fet queda ben palès en la fàbrica de la nau. L’aparell, de carreuons col·locats

Fig. 12. la capella situada al braç septentrional del transsepte, un cop acabada la recerca arqueològica. en primer terme, dues sitges amortitzades el segle Xi. A la dreta, l’altar, i a l’esquerra, l’embocadura de la desapareguda nau col·lateral de tramuntana, tapiada el segle Xi. Foto: Montserrat Baldomà, 2004, fons documen-tal servei de patrimoni Arquitectònic local, diputació de Barcelona


208

D’aquesta fase són una sèrie d’enterraments si-tuats a tramuntana de l’església. Aquesta ubicació, forçada per la densitat d’inhumacions que ja exis-tia a redós del santuari principal, va comportar que les noves sepultures malmetessin el camp de sit-ges anterior, ja amortitzat. Tipològicament, aque-stes fosses responen als trets característics dels enterraments dels segles XI i XII. Són simples, d’extrems més o menys arrodonits, tallades en el terreny natural i amb coberta de lloses planes, la majoria de les vegades espoliada o trencada. Tots els individus havien estat dipositats en posició decúbit supí dins l’estructura funerària, amb el cap a l’oest i els peus a l’est.

Quant a la teoria recollida a la historiografia que l’església hauria estat cremada l’any 1002, arran de la incursió sarraïna d’Abd Al-Malik11, l’exca-vació actual ha constatat la presència de restes constructives de rebuig, cendres i carbons abun-dants en els estrats d’amortització de les sitges i en els rebliments de les trinxeres de fundació de les banquetes dels murs de la fàbrica romànica, cosa que podria corroborar la hipòtesi d’un incendi o d’una destrucció violenta, tot i que la data d’aquest esdeveniment, tenint en compte que encara resta pendent l’excavació d’una bona part de la nau de l’església12, només es pot situar en un moment in-determinat anterior a mitjan segle XI.

horitzó d, inici del segle xiii (fig. 6)

Encara que la recerca arqueològica no ha constatat cap reforma a l’interior de l’església – tot i que l’excavació de la nau ha estat fins ara molt parcial –, els treballs a l’entorn de llevant i de migdia han permès documentar-hi l’existència d’un edifici de planta quadrada i d’una sèrie d’estructures annexes. Tot plegat, generava al sud-est del temple un espai destinat a usos agraris o ramaders derivats de l’explotació de les terres del mas Marquet, que des del 1201 apareix a la documentació escrita. Podria ser, d’altra banda, que aquestes estances

11 JUnyent 1983, pp. 126; viLLegas 1983, pp. 59.12 cal recordar que, hores d’ara, la nau està coberta per un bosc de puntals que sostenen la volta de pedra. un cop s’hagi enllestit el recalçat i consolidació del mur sud de l’església, que era a punt d’ensorrar-se, es procedirà a la restauració de la co-berta i a la retirada de les bastides. Aleshores, es podrà comple-tar la recerca arqueològica de la nau romànica.

corresponguessin a una rectoria, ja que la successió de rectors a la documentació també comença al segle XIII, i aquesta classe d’edificis es comencen a identificar arreu precisament a partir d’aquesta data. Coneixem dos dels murs que delimitaven aquesta construcció i les restes de l’estrep d’un arc que la subdividia en dues crugies, com a mínim, i que indicaria la presència d’una planta pis, recolzada versemblanment en arcs diafragmàtics. Aquesta mena de solució constructiva, l’aparell dels murs – de carreus ben escairats col·locats en filades regulars – i els materials ceràmics apareguts en els estrats fundacionals, ens permeten datar la construcció d’aquesta casa dins el segle XIII, en un moment en què, tenint en compte la seqüència estratigràfica, la zona situada a tocar de la capçalera de l’església va deixar de ser el lloc principal d’enterrament. El cementiri es va situar aleshores a ponent del temple, en un indret absolutament malmès per la construcció d’un xalet d’estiueig, el 1943.

horitzó e, segle xiv (fig. 6)

L’arcosoli obert en el mur de tramuntana de la nau podria datar-se d’aquest període, ateses la morfologia i la factura. És apuntat i està bastit amb dovelles grans, ben escairades i buixardades, cosa que li dóna un terminus post quem del segle XIV. Les pintures murals amb motius florals, encara no datades però anteriors al segle XVIII, de les quals hi ha alguns fragments a sobre, en constitueixen el terminus ante quem.

La recerca arqueològica ha constatat que en aquel-la època es va col·locar una àmplia llar de foc dins l’edifici descobert al sud-est de l’església. Anava acompanyada d’un dipòsit per emmagatzemar-hi les cendres procedents de la combustió. També a l’exterior d’aquesta estança es van fer canvis, asso-ciats a la disposició d’algunes capes d’anivellament de la cota de paviment de l’entorn. Coetani d’aque-stes renovacions era un altre element que, malgrat l’estat de degradació que presentava, vam identi-ficar com a les restes d’un sepulcre cobert per una volta de pedra i el seu paviment, un sòl de lloses de pedra i morter. La posició física que ocupava, ados-sat al costat de migdia de la capçalera, i l’aparença de la factura constructiva permetien deduir-ne una cronologia a cavall dels segles XIII i XIV.


209

horitzó f, segona meitat del segle xvi

D’aquest període no consten activitats edilícies que afectin l’estructura del temple ni la fesomia dels espais de culte, tot i que la recerca arque-ològica ha documentat l’aportació de diferents capes de terra tant a l’interior – associades a pe-tites reparacions del paviment del segle XI, als peus de la nau – com a l’exterior. En aquest cas, es tracta de la regularització de les cotes del ni-vell d’ús als sectors de llevant i tramuntana, de l’abandó de l’edifici situat al sud-est de l’esglé-sia i de l’amortització del sepulcre que ocupava aquest indret, amb la construcció d’una escala de pedra per accedir al cos elevat del creuer, refor-mat i transformat en una estança. Cal tenir pre-sent, a més, que la documentació escrita d’aque-lla època es fa ressò del mal estat de conservació de l’edifici: en l’actualització d’una relació del patrimoni de Santa Maria de Montserrat, mo-nestir del qual seguia depenent, efectuada entre 1564 i 1578, es menciona que la iglesia está muy derruida y sin clérigo.

horitzó g, segle XVIII

D’aquest període, bàsicament, només tenim re-ferències documentals. En l’acta de la visita pasto-ral del 1726 s’esmenta el temple com a Santa Eu-làlia de Matadars, segurament a causa del retaule d’estil gòtic que presidia l’interior, amb una figura de la santa pintada a la taula central, flanquejada per sant Sebastià i per sant Joan Baptista. Aquest retaule va presidir l’altar fins al 1912, i avui es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Igualment, sabem que el 1751 l’església continua-va mantenint la categoria de parròquia. Tot i això, i a causa de la reestructuració parroquial propiciada pel monestir de Montserrat, el 1799, el temple va restar d’ençà d’aquesta data com a simple capella depenent del rector de Monistrol de Montserrat. Ja ben entrat el segle XVIII, segons que deduïm del material ceràmic que acompanyava els rebliments fundacionals, es va bastir un paller adossat al mas Marquet, cosa que va contribuir a malmetre con-siderablement l’estratificació associada a les cons-truccions datades del segle XIII.

Fig. 13. vestigis del lacus descobert a migdia del temple en el decurs de l’excavació prèvia al recalçat del mur sud. Foto: Àlvar caixal, 2007, fons documental servei de patrimoni Arquitectònic local, diputació de Barcelona


210

horitzó h, segle XIX

L’any 1822, amb motiu de la supressió dels or-des religiosos, l’església de Matadars va passar a dependre de la de Sant Vicenç de Castellet, que al-hora era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Arran de les lleis de desamortització dels béns eclesiàstics de 1836 i 1837, proposades pel ministre d’Hisenda, Juan Álvarez Mendizábal, el 1854 l’església va passar a mans de la família Casajoana, propietària del mas Marquet.

horitzó i, segle xx

L’any 1931, l’església va ser declarada Monu-mento Histórico-Artístico. Des d’uns quants anys abans, el 1925-1926 i el 1928, les Memòries del nostre Servei, anomenat llavors Servei de Cata-logació i Conservació de Monuments i dirigit per l’arquitecte Jeroni Martorell, ja havien proposat la necessitat d’intervenir-hi per restaurar l’edifici. El 1934, sota la seva direcció tècnica, es va endegar la primera etapa de treballs a l’església, aleshores propietat de Pere Calsina. Les obres van consistir en el sanejament dels murs exteriors, la consoli-dació de l’escala que permetia l’accés al cos ele-vat del creuer, l’obertura de la finestra de l’absis i la construcció d’una nova coberta de teula àrab a la capçalera i a la capella nord del creuer. Es van repassar també la resta de les cobertes de l’esglé-sia (fig. 9). Hi ha constància que es van remoure grans quantitats de terra a la banda de tramuntana, cosa que va comportar el descobriment de les dues o tres filades inferiors d’una gran part del mur de tancament nord de la nau lateral preromànica (fig. 8). Els vestigis trobats sembla que es van conso-lidar mínimament i van tornar a ser enterrats. El mateix any es va disposar un jardí a l’entorn de la capçalera amb uns quants parterres i es va netejar l’interior13.

El 1941, Joan Sala Ferrer, va comprar la finca del Marquet o de Matadars, i dos anys més tard va construir un xalet d’estiueig gairebé davant la testera de l’església, ben bé al damunt de les restes de l’antic cementiri. D’aquella època daten també

13 sitJes 1977, pp. 137-139; JUnyent 1983, pp. 125; LaCUesta 2000.

l’afegitó d’un dipòsit d’aigua de forma circular al capdamunt de la volta del creuer i d’un petit canal de desguàs que descendia pel cos d’escales adossa-des al costat de migdia de la capçalera.

El 1952, les filles de Joan Sala, que havia mort el 1944, van emprendre amb la col·laboració de l’advocat manresà Xavier Sitjes algunes obres a l’església. Es van eliminar la volta del creuer i el dipòsit d’aigua del damunt, es van repassar la teu-lada i els paraments exteriors dels murs nord i sud, i es va construir una vorera al peu de les façanes i una escala a tocar de la banda de migdia que alhora feia de contenció d’aquest mur. Aleshores es van substituir els parterres de flors i es va pavimentar amb ciment tot l’entorn del costat de llevant, mig-dia i tramuntana14.

L’any 1962, amb motiu de la celebració a Bar-celona del X Congreso Internacional de Arte de la Edad Media, el nostre Servei va procedir a una adequació i neteja de l’església i l’entorn immediat, tot i que no hi ha notícies concretes sobre sondeigs o moviments de terres15. El 1973, però, les anti-gues propietàries van vendre la finca a Comercial Castellet, S.A. El seu representant legal, Salvador Moratonas, aconsellat per Sitjes, hi va fer obres, sobretot a l’església i a l’entorn més immediat. Pel que fa a l’exterior del temple, es va tornar a repas-sar la teulada, sobretot a la zona del presbiteri, i es van reparar algunes esquerdes que hi havia a les façanes. A més, es va fer de bell nou una finestra cruciforme a la testera i es va arreglar l’escala de pedra que condueix al cos elevat. A l’interior de l’església es va refer el paviment de lloses de la nau, col·locant-hi pedres ben gruixudes, que van malmetre una part de la minsa estratigrafia arque-ològica, i se’n va posar un de nou a la zona del santuari principal (fig. 11). També es va repicar l’arrebossat dels murs de la nau i es va emblanqui-nar la capçalera. Finalment, s’hi va afegir un banc de pedra, adossat als murs perimetrals de l’aula. Quant a l’exterior, i com que amenaçava ruïna pel mal estat dels fonaments16, es va decidir enderrocar

14 sitJes 1977, pp. 140, 143; LaCUesta 2000.15 Sembla que aquests treballs els va dirigir el Servei juntament amb el Servicio del Patrimonio Artístico nacional.16 D’ençà la seva construcció, que les esquerdes que malme-tien les façanes eren ben visibles.


211

el xalet construït el 1943 davant l’església. També daten d’aquella època una rasa per a la instal·lació de l’enllumenat elèctric i la construcció de dues terrasses al costat nord del temple, bastides per salvar el desnivell del pendent cap a ponent, i que es van endreçar amb la disposició de sengles jar-

dins (fig. 7). Aquestes terrasses van malmetre bona part de les ruïnes del mur septentrional de la nau preromànica del tramuntana, descobertes el 1934, les quals, llevat d’un petit tram inicial a l’extrem oriental, que encara es conserva, només coneixem a través de les fotografies (fig. 8).

Bibliografia

beltráN de herediA J. 2006, Los contextos alto-medievales de la plaza del Rey de Barcelona: la cerámica de tradición carolingia, a «Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat» 2, pp. 109-139.

bArrAl X. 1980, Les pintures murals romàniques d’Olèrdola, Calafell, Marmellar i Matadars, Barcelona.

bArrAl X. 1981, L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Barcelona.

beNet A., JuNyeNt F., MAzcuñAN A., bArrAl X., suredA J., cArboNell e., llAràs c. 1984, San-ta Maria de Matadars (o del Marquet), a Cata-lunya Romànica, XI: El Bages, Barcelona, pp. 328-334.

gAlí d., Puig J. 2005, Estudi Històric (documen-tal, constructiu i artístic) de l’església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomara i Ro-cafort), Diputació de Barcelona, Servei de Pa-trimoni Arquitectònic Local, Barcelona (inèdit).


lAcuestA R. 2000, Mura. Església de Santa Ma-ria del Marquet o de Matadars, a Restauració

monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Monografies 5, II-III (CD annex), fitxa 070, Barcelona.

lóPez Mullor A., Fierro J., eNrich J., beltráN de herediA J. 2004, Cerámica tardorromana y medieval en la provincia de Barcelona. Siglos VII-X, a Cerámicas tardorromanas y altome-dievales en la Península Ibérica. Ruptura y continuidad (Segundo Simposio de Arqueolo-gía. Mérida, 2001), Anejos de Archivo Español de Arqueología, XXVIII, Madrid, pp. 41-66.

lóPez Mullor A., cAiXAl à., góMez A. 2007, L’excavació arqueològica a l’entorn immediat de l’església de Santa Maria de Matadars o del Marquet (el Pont de Vilomara i Rocafort, Ba-ges), a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sabadell, pp. 680-688.

sitJes MoliNs X. 1977, Les esglésies pre-romàni-ques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa.

VillegAs MArtíNez F. 1983, El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Manresa.


Introducció

L’església de Santa Margarida, advocació sota la qual no la documentem fins el 1143, és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell. Es tracta de terrenys argilosos, amb accés a recursos hidràulics moderats provinents de diverses deus situades a una cota lleugerament superior (fonts de can Pasteller i Tancada), dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

Aquest espai és creuat per diversos torrents que desaigüen a l’Anoia, els quals presenten un fort

pendent a la zona de muntanya que es torna molt suau al seu pas per la plana. Aquest fet defineix una conca de forta erosió a la part alta i un àmbit de deposició que ha afavorit una expansió antròpica de la plana en detriment de la llera del riu Anoia i va obligar durant el segle XIX, sinó abans, a la canalització dels torrents en la seva part final mitjançant la construcció de murs. El torrent de Santa Margarida, per exemple, presenta una cota a la seva llera que és igual a la dels terrenys circumdants i superior a la de les restes arqueològiques tardoantigues. El traçat final d’aquests torrents va ser molt modificat per la construcció de l’autopista i alguns trams són avui fora d’ús.

L’àmbit territorial definit pels extrems del meandre del riu Anoia i la carena de la serra de l’Ataix i el

L’ església de Santa Margarida del Prioratde Sant Genís de Rocafort (Martorell)

The church of Santa Margarida from the late antique period is located in Martorell (Baix Llobregat). Here, we present the summary of its historic sequence, divided in six different phases, which show its evolution from the 5th-6th centuries up to the 12th century.The church from the late antique period will be surrounded by a large necropolis with a wide range of tombs that will lead quite soon to the creation of a funerary environment right next to the South side, coinciding with the first transformation of the internal organization of the building. There are also other constructions attached to the church in the West side that could hold a baptismal area, which at the same time implies the opening of the access that connects it with the church through the West wall. Later, the buildings attached to the church will be demolish, while the church will mostly remain with its original structure, except for the modifications that will affect the area of the presbytery; and subsequently, in the Early Medieval period, the levels of paving. Over the necropolis from the late antiquity period, another one from the Early Medieval time will be placed on, and will remain until another habitat is put on top by the middle of the 11th century. Finally, in the second half of the 12th century, the primitive church will be replaced by a Romanesque one, which will still reuse the two side walls from the old building.

MOnTSErrAT FArrEny AgrÀScentre d’Estudis Martorellencs

AlFrED MAuri MArTíuniversitat Autònoma de Barcelona

rOSAriO nAVArrO SáEzuniversitat de Barcelona

MOnTserrAT FArreny AgrÀs, AlFred MAuri MArTí, rOsAriO nAvArrO sáez

214

Montgoi, correspon aproximadament al que va ser objecte de donació per part de Bonfill i Sicarda, senyors de Castellvell, el 1042 com a dotació per a la fundació d’un monestir. Aquest va prendre com a centre el turó de Rocafort, on es van alçar les construccions monàstiques. El document de dotació no fa esment de l’església de Santa Margarida, però si de la de Sant Genís, situada al comtat de Barcelona, dins els termes de Castellvell de Martorell1.

Avui dia, Sant Genís correspon a l’advocació de l’església monàstica, situada a Rocafort, però desconeixem si aquesta era o no l’advocació de l’església de la plana en el moment de la dotació del monestir. És possible que Sant Genís, advocació primerenca, substituís la primigènia de l’antiga església i amb la fundació del monestir es traslladés a la monàstica, alhora que s’incorporava la nova advocació de Santa Margarida? Avui per avui no ho podem afirmar i desconeixem si sota l’obra romànica de Rocafort, on mai no s’hi ha fet cap intervenció arqueològica sistemàtica, hi ha vestigis d’un temple anterior.

Així dins el rodal de l’antic monestir avui tenim dues esglésies, la superior lligada a les construccions monàstiques i de fortificació, i la de la plana complint funcions parroquials fins al segle XIX, moment en el qual la seva demarcació s’incorporarà definitivament a la de la parròquia de Santa Maria de Martorell. També es conserven diverses cases de camp, encara que no es pot establir cap correspondència d’emplaçament amb les esmentades en el document fundacional, i l’emplaçament del molí al costat de l’Anoia, amb una fàbrica actualment en desús coneguda com el “Molí fariner”, que si bé no conserva restes arqueològiques medievals, si que n’ha mantingut la memòria amb la presència del canal i la continuïtat d’ús com a força motriu d’un molí del segle XVIII i una turbina moderna i per al reg de l’horta immediata.

La zona on s’emplaça Santa Margarida era la de pas del tram de la Via Augusta que, provinent del Pont del Diable, sobre el Llobregat, enfilava camí del Penedès. Aquest fet, així com la interpretació de les distàncies que s’esmenten en els itineraris,

1 baUCeLLs 2007, pp. 11-23.

ha portat a interpretar que la mansio Ad Fines era situada en aquest indret. En els nivells excavats fins ara els indicis romans són escadussers, tot i que conforme ha avançat l’excavació i especialment en els darrers anys, cada vegada es manifesten de forma més intensa, tot i que sempre amb restes ceràmiques molt disperses i estructures constructives molt efímeres, si és que es poden arribar a datar d’aquesta època. Un argument més sòlid l’ofereixen les restes d’un mil·liari reutilitzat, la inscripció del qual ha permès datar-lo entre el 350 i el 353 dC, coincidint amb el mandat de l’emperador Magnenci. És cert que el fet que el mil·liari hagués estat reutilitzat com a brancal d’un portal i que es trobés totalment descontextualitzat dins una pila de runa adossada a un mur de la masia de Santa Margarida pot plantejar dubtes raonables sobre el seu emplaçament original, però considerat en el context territorial i dels resultats de la recerca arqueològica en tot cas ve a reforçar l’argumentació.

Un darrer aspecte a senyalar en aquest apartat fa referència al nom de Martorell i al seu possible origen relacionat amb Santa Margarida, que ja hem vist, no apareix en la documentació fins el segle XII i, en el cas d’una advocació prèvia dedicada a Santa Genís, fins el 1042.

Entre els documents esmentats en l’estudi de Montserrat Pagès sobre el romànic i el feudalisme al Baix Llobregat2, n’hi ha un de datable vers el 911 que recull la referència a diversos llocs que es podrien situar al Baix Llobregat, i entre ells apareix l’anomenada villam Martyres. Es refereix a l’actual Santa Margarida i alhora ens dóna la pista que estem davant una església de caràcter martirial que, a més, acabarà donant lloc al topònim Martorell? Avui per avui no podem anar més enllà de la hipòtesi.

Els primers passos en la recerca arqueològica a Santa Margarida es remunten al segle XIX. Les notícies documentals són indirectes i escasses, però per contra, els treballs d’excavació moderns han posat a la vista una intervenció de magnitud considerable tant a l’interior com a l’exterior de l’església i, encara avui, no tenim la seguretat d’haver identificat tots els indrets afectats.

2 pagès 1992, p. 157.

l’església de santa Margarida del priorat de sant genís de rocafort (Martorell)

215

La creació el 1972 del Centre d’Estudis Martorellencs serà la clau en el detonant del procés de recerca i de recuperació del monument. Entre 1972 i 1980 aquesta entitat va desenvolupar treballs de neteja, documentació i recuperació del lloc, així com la realització de les primeres cales d’excavació, especialment a l’interior de l’àmbit de l’església. Això va permetre identificar aviat dues de les zones excavades al segle XIX i, alhora, adonar-se de la presència de les estructures d’una església anterior.

A partir de 1981 es va iniciar la col·laboració continuada amb la Universitat de Barcelona i l’excavació va passar a ser una activitat normalitzada que des d’aquella data es desenvolupa amb finançament de l’Ajuntament de Martorell, la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Martorellencs.

La zona excavada fins ara comprèn un total de 750 m2, que inclouen tota la superfície de l’església romànica, que alhora conté la major part de la tardoantiga; una àrea que ressegueix el costat nord en una franja de 4,5 m d’amplada, amb una superfície excavada de 92 m2; una àrea de 125 m2 al costat de ponent i una de 340 m2 al costat de migdia, que s’estén fins a una distància de quasi 18 m del mur lateral de l’església.

La seqüència constructiva i estratigràfica (fig. 1)

Entrem ara en l’apartat que fa referència directament a l’estudi de l’església i el jaciment arqueològic de Santa Margarida pel període cronològic establert per aquesta taula rodona. Solament el depassarem puntualment arribant fins la segona meitat del segle XII per fer referència al procés de reutilització de l’edifici primitiu en el moment de bastir l’església romànica actual de Santa Margarida. Un fet prou rellevant per a comprendre com s’han conservat alguns dels indicis de l’estructura de la primera església.

Amb la finalitat de fer més entenedora l’exposició hem establert sis fases, malgrat que no totes tenen un pes equivalent dins la seqüència històrica del jaciment.

L’autor d’aquests treballs ens és desconegut, però tot apunta que podrien ser obra de Francesc Santacana Campmany, hisendat, artista, col·leccionista i fundador del museu de l’Enrajolada, a Martorell. A través dels butlletins i memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i de l’Associació d’Excursions Catalana de finals del segle XIX recollim diverses notícies que apunten a la realització d’obres i d’algunes descobertes arqueològiques que caldria situar a l’entorn de 18773. Al museu fundat per Francesc Santacana es conserven diversos capitells que en el catàleg apareixen esmentats com a procedents de Santa Margarida, tot i que avui per avui no ha estat possible identificar ni el lloc d’on van ser extrets ni les estructures arquitectòniques amb les que encaixaven4.

Les obres de finals del segle XIX a les que ens referim corresponen a la darrera adequació de Santa Margarida, ja llavors convertida en ermita privada i a mans de Pau Roig i Poch. Com a ermita va ser centre de l’aplec anual celebrat, pel que sembla, fins a l’esclat de la Guerra Civil el 1936, moment en el qual va ser cremada i definitivament abandonada.

Serà el 1967 quan començarà el lent procés de redreçament. Aquell any el propietari de Santa Margarida i Sant Genís, Pau Sendrós i Roig, en va fer cessió a l’ajuntament de Martorell, en el marc d’una actuació urbanística que cobria tot l’espai entre el peu de Rocafort i Santa Margarida, i que finalment es va veure frustrada poc després per la construcció de l’autopista que ocupava bona part dels terrenys a urbanitzar. Amb tot, el pas a mans municipals no va treure el lloc de l’abandonament.

Poc després de la cessió, a l’inici dels anys 1970, l’historiador Antoni Pladevall va fer pública la descoberta d’un lot documental referit al priorat de Sant Genís de Rocafort que arraconava definitivament la llegenda del castell templer de Rocafort i treia a la llum el seu origen com a monestir benedictí fundat pels senyors de Castellvell.

3 CasteLLet 1884.4 santaCana 1909.


216

fase 1: els antecedents i la primera església

Descripció generalHem fet referència anteriorment als antecedents

que podem registrar a Santa Margarida en relació a la presència de la via romana. Malgrat això, els indicis arqueològics que podem datar amb una certa consistència no ens porten a dates tant reculades encara, si be és cert que en un sector al sud de l’església s’han detectat dues estructures que tant per la tipologia constructiva que presenten, com per les cotes d’assentament i d’arrasament, com per l’orientació, no es corresponen amb les apreciades en la resta de construccions. Ambdues coincideixen amb una de les zones on la presència de materials més antics, tot i que a vegades rodats, presenta també una major concentració. Però la limitació d’aquests vestigis ens mou a la prudència i a apuntar-ho solament com un indici, pendents dels resultats de les properes campanyes d’excavació.

Si ens centrem ja en la primera fase de l’església, ens trobarem amb un edifici que presenta una planta en forma de T, orientat longitudinalment d’est a oest, format per una aula rectangular de 10,7 m de llarg per 8 m d’amplada interiors, que connecta a llevant amb un absis centrat que presenta planta de ferradura i dos àmbits rectangulars situats a banda i banda d’aquest (fig. 2). L’accés a les dues cambres laterals no és visible per la superposició de l’obra romànica, mentre que l’embocadura de l’absis central va ser greument desfigurada per les excavacions del segle XIX.

L’aula rectangular, estructurada en una sola nau, presenta una superfície de 85,75 m2; els àmbits rectangulars, lleugerament irregulars, mesuren el del costat nord 7,65 m2 (2,9 m de llarg per 2,6 d’amplada mitjana), i el del costat sud 8 m2 (3 m de llarg per 2,74 d’amplada mitjana); mentre l’absis té una superfície de 9,75 m2 i s’ha traçat a partir d’un radi d’1,9 m.

L’amplada dels passos d’accés a les cambres laterals, que es feia des de la nau, és aproximadament d’1,1 m i de 2,75 m en el cas de l’embocadura de l’absis.

Fig. 1. conjunt de plantes amb l’evolució de l’edifici de l’església. 1 – planta primitiva amb les estructures del contracor2 – planta amb l’àmbit del vestíbul, pavimentació de signinum i mur al sector oest, amb la porta de comunicació oberta al mur dels peus de l’església3 – planta amb les distribució de les estructures que ocuparan l’eix de la nau4 – superposició de l’obra romànica


217

Les dues cambres laterals de la capçalera presenten dos armariets encastats al mur, situats simètricament a l’angle interior, propers a la circumferència de l’absis.

Pel que fa a la pavimentació, l’excavació ha posat a la vista en punts concrets l’existència d’una fina capa de morter que sembla estendre’s per la totalitat de la superfície de l’edifici, però que igualment ha estat estudiada de manera parcial per tal de no afectar el paviment superior. Es fa difícil determinar si correspon pròpiament a una pavimentació de morter o bé a la base d’un paviment els elements superficials del qual han estat espoliats.

Plantejament de l’obraL’estructura que acabem de descriure correspon

a un edifici planificat globalment i de bon començament amb la forma que presenta, amb l’aula i la capçalera tripartida. No s’observa en el conjunt de l’obra cap indici que porti a pensar en la possibilitat de reutilització d’algun àmbit preexistent, ni en una transformació posterior fins a definir la planta en forma de T i amb les tres cambres de la capçalera. De bon començament l’estructura plantejada correspon a aquest model.

El replanteig de l’edifici, de disposició simètrica, presenta una regularitat remarcable en tot el seu perímetre i solament les dues cambres laterals mostren una lleugera diferència en les mesures.

L’excavació ha permès observar alguns aspectes relacionats amb la forma d’execució de l’obra. Tot assenyala que el primer pas va ser traçar la planta de l’església en el terreny i a continuació obrir les rases, que ja presentaven l’amplada prevista pels murs, a l’entorn dels 0,6 m, fins a una fondària que no sembla que superi en general els 0,6 m, tot i que aquest aspecte solament s’ha pogut comprovar en alguns punts concrets.

Un cop obertes les rases, aquestes van ser omplertes amb pedres i morter de calç fins a una cota propera o lleugerament superior a la superfície del terreny, segons els llocs. Assolida aquesta es va estendre una capa de morter que permetia la definició d’una plataforma que traçava la planta de l’edifici i sobre la que s’iniciaria l’aixecament dels murs.

L’accés a la nau des de l’exterior es feia a través d’una porta situada al costat de migdia i lleugerament descentrada cap a ponent del parament lateral de l’edifici, amb una amplada d’1,35 m.

En correspondència amb aquesta primera fase, als peus de la nau es localitzen dos murets paral·lels, perpendiculars al mur oest per la part interior, que per la seva disposició s’han de posar en relació amb l’existència d’un contracor (fig. 3), en línia amb el que s’ha documentat en altres esglésies hispàniques de capçalera tripartida, com la del Bovalar (Serós) o Manacor (Balears)5.

Els dos murs conserven una longitud d’1,5 m tot i que apareixen tallats per l’extrem, amb una distància entre ells de 2,5 m i a 2 m dels murs laterals de l’església.

Ambdós presenten un grau de conservació irregular i s’han pogut estudiar parcialment, especialment el situat més al sud, en trobar-se per sota del nivell del paviment de la segona fase, que s’ha optat per no destruir en el procés d’excavació. Un fet que ens priva també de conèixer en detall la disposició del primer altar.

5 godoy 1995, p. 223.

Fig. 2. planta de l’església tardoantiga amb el vestíbul i la necròpo-lis de l’entorn


218

El material utilitzat en la fonamentació correspon a còdols, pedres irregulars i alguns carreuons. La mida màxima d’aquests materials no supera els 25 cm, llevat d’algunes excepcions. La disposició és sovint irregular, tot i que en alguns punts aparenta una obra en opus spicatum. Sobre la plataforma d’anivellació i abans d’assolir la cota del paviment es disposen sovint pedres d’una mida superior. Tota l’obra està travada amb morter de calç.

La tècnica i els materials constructiusLa tècnica constructiva utilitzada als paraments

es caracteritza per la presència de carreus regulars i de mida gran a les cantonades i també per als muntants dels portals, tant l’exterior com els interiors d’accés a les cambres laterals. No es conserva quasi cap indici pel que fa a l’obertura de l’absis central (fig. 4), afectat per les excavacions del segle XIX i també per una sitja medieval. Solament al costat de migdia el retall en el paviment i l’empremta sobre el morter sembla asse-nyalar que la forma constructiva seguida

aquí havia de ser la mateixa que en els altres casos.

Podem observar les característiques dels carreus a la cantonada dels angles sud-oest i sud-est. Es conserva el muntat del portal d’accés a la cambra nord embegut dins l’obra romànica que se li superposà. Igualment trobem dues grans peces, corresponents segurament a muntants de portal, reutilitzats en la fonamentació romànica, al costat de migdia.

Pel que fa a la porta d’accés des de l’exterior, la part conservada mostra una estructura de dos carreus allargats a cada banda que formen els muntants, coronats per dos carreus més curts en posició horitzontal. Sobre aquests s’assentaven les dovelles de travertí d’un arc de ferradura, sembla que destruït cap a 1920, i del que afortunadament es conserva una imatge fotogràfica des de l’interior (fig. 5). Algunes de les peces que formen els muntants d’aquest portal presenten indicis que poden fer pensar en una reutilització d’elements provinents d’alguna altra construcció, però aquest aspecte és encara dubtós.

Fig. 3. detall d’un dels murs del contracor

Fig. 4. Absis en planta de ferradura de l’església tardoantiga. el trencament del paviment que s’observa a l’esquerra és conseqüència de les excavacions del segle XiX


219

L’obra corresponent als llenços dels murs presenta una tipologia comuna en tots aquells llocs on s’ha pogut visualitzar. Aquí cal fer esment del fet que una part important conserva encara els arrebossats originals, fet que no permet veure l’obra interior. De tots maneres, les superfícies visibles que es troben en una i altre situació permeten una bona exemplificació per ambdues.

El parament de migdia és sens dubte el més indicat per observar la tècnica constructiva dels murs ja que és el més íntegre i conserva molts pocs punts arrebossats (fig. 6). Això permet veure el conjunt del mur, amb la identificació de la part del parament que correspon a l’obra primitiva i la diversitat de tipologies rocoses utilitzades en la construcció, en general provinents d’un entorn immediat.

Algunes peces utilitzades en els muntants de portal i a les cantonades, potser reutilitzades, tenen el seu origen a la pedrera de can Raimundet, situada a la Rierussa, a pocs quilòmetres seguint l’antic traçat de la Via Augusta i just al límit entre els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. S’ha pogut documentar la utilització d’aques-ta pedrera en l’obra romana del Pont del Diable i també en la construcció del mil·liari trobat a Santa Margarida. Altres provenen clarament de les aportacions fluvials quaternàries a la zona de l’Anoia, mentre el gres roig prové de la zona immediata de l’entorn de Rocafort.

En la factura de l’obra predomina la utilització de còdols de mides similars, combinada amb la presència de petits carreus i peces irregulars de gres roig, en una disposició de filades lleugerament irregulars que en alguns punts s’aproxima a la tècnica de l’opus spicatum. Esporàdicament s’observa la presència de peces de mida clarament superior a la mitjana general i de lloses planes. Tota l’obra és travada amb morter de calç de bona consistència però de qualitat mitjana, amb una càrrega d’àrids irregular i amb presència de fragments de pissarra.

Per les restes conservades tant en paraments interiors com exteriors hem de pensar que la majoria, si no la totalitat de l’edifici, era arrebossat i pintat. La factura d’aquest recobriment és en general més matussera als exteriors que als interiors, si bé la coloració és coincident, de tonalitat groga-ocre. Solament a la part inferior de l’enlluït interior de l’absis i del conservat just a l’entrada des de l’exterior, a l’esquerra, s’ha observat la presència de pigmentació ataronjada i negre, respectivament, sota d’una capa de calç posterior. Aquests aspectes estan pendents d’un estudi detingut que es podrà portar a terme en el moment que s’asseguri una protecció adequada de les restes.

Fig. 5. única imatge que es conserva de l’arc de ferradura que coronava la porta d’accés a l’església primitiva i que fou destruït a l’entorn de 1920

Fig. 6. detall del parament sud exterior de l’església tardoantiga. es poden observar la tècnica constructiva amb grans carreus a les canto-nades i la porta d’accés a la nau


220

Pel que fa a les cobertes i atès el gruix dels murs, es fa evident que aquests són solament aptes per a sustentar una coberta d’encavallades i bigues, a dos aiguavessos. Es planteja la possibilitat que l’absis en planta de ferradura estigués cobert per una semicúpula, fet que podria estar testimoniat per la presència abundant de restes d’argamassa de morter amb empremta de canya trobats entre els materials d’enderroc d’aquesta part de l’edifici antic, acumulats entre el mur de tancament de la capçalera primitiva i el de l’església romànica i utilitzats com a rebliment per incrementar la cota de paviment en època medieval.

En relació a la teulada desconeixem els materials emprats en la seva construcció, però igualment cal remarcar que entre els d’enderroc s’han recuperat molts fragment de tegula i imbrex, en una proporció que de cap manera es justificaria per la destrucció de tombes, i que estratigràficament s’han de posar en relació amb processos de remodelació de les construccions i, per tant, procedents en part de l’edifici de l’església.

L’alçat de l’edificiLa superposició de l’obra romànica sobre la

tardoantiga a la segona meitat del segle XII va tenir uns efectes devastadors sobre l’edifici, però alhora ens ha preservat un seguit d’indicis que ens ajuden a identificar alguns aspectes del seu alçat.

Cal tenir en compte que l’obra romànica va reutilitzar totalment els dos paraments laterals antics, avui desapareguts en la major part del seu alçat com a conseqüència dels terratrèmols que van afectar la zona al segle XV. Però aquest aprofitament ha convertit part de l’obra romànica en un negatiu d’alguns elements de l’obra primitiva.

Així en dos punts concrets, a la dreta de la porta d’accés des de l’exterior i al mur oposat, al costat nord, es pot veure el material que reblia el buit de dues finestres. Pel negatiu d’aquestes podem veure que presentaven esplandit cap a l’interior, amb ampit també inclinat cap endins, i coronades amb arc, que sembla de mig punt, tot i que aquest aspecte és poc perceptible.

Igualment podem veure, a un i altre costat de l’edifici romànic l’empremta de l’alçada original dels murs laterals, que posa de relleu una alçada notable que se situa a l’entorn dels 7 m per sobre del nivell de paviment.

fase 2: transformació de l’església,el vestÍBUl i la necròpolis

La que aquí identifiquem com a segona fase correspon a un moment d’ampliació de les cons-truccions i de transformació de l’espai interior de l’església.

Destaca primerament la construcció d’un vestíbul adossat al costat de migdia (fig. 7). Presenta la mateixa longitud de l’església i defineix un àmbit d’uns 3,2 m d’amplada, llevat de la zona on coincideix amb la cambra lateral sud, on redueix l’amplada a uns 2 m.

La construcció està definida per un mur longitudinal, paral·lel al mur lateral de l’església, amb una obertura d’accés davant la porta de l’església i amb una amplada de pas lleugerament superior, i dos murs perpendiculars que el tanquen pels extrems, si bé sembla que deixen un pas practicable a cada un d’uns 70 a 75 cm d’amplada aproximadament.

La tècnica constructiva d’aquest mur presenta característiques clarament diferenciades de les que hem vist a l’església. Se sustenta sobre una fonamentació amb banqueta, amb una amplada

Fig. 7. Mur del vestíbul, adossat al costat sud de l’església


221

suspensió d’un altre objecte litúrgic, normalment un lampadari o un encenser. La troba-lla de creus similars en la forma i en les mides és un fenomen més o menys freqüent en les excavacions d’esglésies paleocristianes o visigòtiques, però s’ha de dir que totes les que fins ara coneixem, tant a la península Ibèrica com a les illes Balears, són de bronze i no de ferro6. Malgrat això, no creiem que la diferència en el material comporti cap exclusió sobre la funció abans apuntada, ni menys la cronològica. La majoria de creus ha estat datada en el segle VI. Els exemples més propers pel que fa a la geografia són els del Bovalar (Serós, Lleida)7, Tarragona8 i la Illeta de Cullera (València)9.

L’àmbit del cor i l’estructura d’accés són identificables fonamentalment per l’empremta que ha deixat en el paviment d’opus signinum bastit en aquell moment, tal i com es pot observar als plànols i a les fotografies (fig. 9). L’espai que defineix es distancia 2,5 m de l’arc triomfal de l’absis i té una amplada d’uns 3,2 m. Malauradament la confluència en aquest punt de diverses intervencions (superposició d’estructures, construcció d’una sitja altmedieval, fonamentació de l’església romànica i excavació del segle XIX) fan molt difícil aconseguir una visió completa.

6 CabaLLero, gaLera, garraLda 1992; LLobregat 1992.7 paLoL 1990.8 deL aMo 1994.9 LLobregat 1992.

lleugerament superior a la del mur, que es projecta per la cara exterior del mur i no conserva una alineació sempre coincident amb aquesta. El material utilitzat és el gres roig de la zona, de forma majoritària, formant carreus de mida força similar i de tall més regular que no pas a l’obra de l’església. Coincidint amb l’embocadura de la porta de l’església presenta indicis d’un pilar a cada banda, perceptible per la inflexió de la fonamentació en un cas, i per un carreu vertical en l’altre.

L’interior del vestíbul i potser l’espai exterior immediat presenten un paviment d’opus signinum, situat a una cota lleugerament superior que el primer paviment de l’església, que també s’estén cap al seu interior, en la seva totalitat. Aquest canvi comportarà la desaparició de l’estructura del contracor, que és arrasada just a la cota de base del nou paviment, i la transformació de l’altar i de la zona immediata davant el sanctuarium. En aquest punt es defineix un espai quadrangular tancat que correspon al cor i pel que sembla accessible des del costat nord a través d’una porta. Per les restes trobades en una UE, la III.3006, que acumula materials clarament provinents d’una reforma posterior de l’interior de l’església, podem pensar que existia un cancell format si no totalment, al menys parcialment, per elements de marbre. El marbre és procedent de Luni-Carrara, d’acord amb les anàlisis practicades, coincidint amb les peces trobades a l’altar que després comentarem. En aquest mateix rebliment s’ha trobat una creu de ferro conservada íntegrament, però amb la superfície i els extrems molt alterats a causa del procés d’oxidació, malgrat els dos processos de restauració de què ha estat objecte (fig. 8). Es tracta d’una creu de tipus grec, de braços d’igual longitud (30 x 30 cm), de 2,3 cm d’amplada mitja, eixamplats lleugerament als extrems (3,5 cm), on s’aprecia una perforació central. En la que correspon al braç muntant, que conserva el clau d’enllaç, es veia encara en el moment de la troballa una anella de suspensió de 3,3 cm de diàmetre. No deixa de ser rellevant que en aquests punts s’hagin trobat fragments de cadenetes rígidament adherides a la placa i que podien haver servit per penjar-hi del braç horitzontal les lletres apocalíptiques, alfa i omega, tal i com s’acostumava a fer. Aquest tipus de creus eren utilitzades com a element de

Fig. 8. creu de ferro


222

Cal assenyalar que la resta de la nau presenta també nombroses intrusions que han afectat la conservació del paviment d’opus signinum: construcció de sitges medievals, superposició d’estructures, excavació de tombes de diverses èpoques, fonamentació romànica i construcció d’un forn metal·lúrgic, previsiblement per a la fundició d’una campana en el moment de construir l’església romànica.

En el mateix moment d’aquesta reforma s’esdevé la transformació de l’altar que encara resulta un xic confusa en alguns aspectes. La base d’altar visible sobre el signinum presenta una forma rectangular allargassada, seguint l’eix de l’església. Sembla tractar-se d’una modificació de l’altar precedent que estaria sustentat al menys per quatre columnetes de marbre (fig. 10), de les quals se n’han recuperat dues i l’empremta d’una tercera sobre el signinum. La quarta va desaparèixer segurament en les excavacions del segle XIX.

Ignorem si aquest altar és herència o no del que estaria en relació amb el primer paviment. Sigui com sigui, presenta una fase d’ús en correspondència amb el segon paviment i una d’amortització quan aquest encara seguia en ús. Així en un moment determinat el fust de les columnetes és tallat, de manera que solament conservem els basaments, i aquests queden encastats en el paviment de signinum en dos casos. En un tercer, la columna desapareix i el forat que deixa és tapat amb morter de calç. Tot plegat ens fa pensar que l’altar tenia el seu origen en la primera fase, que s’incorpora al segon paviment, potser amb un desplaçament cap a més amunt, fet de manera matussera, que justificaria que no totes les columnes s’assentin sobre una mateixa cota i que, finalment, és desmuntat quan es dóna a l’altar la forma rectangular allargada que presenta ara, tot i la peculiaritat de la seva disposició. Cal recordar que el marbre d’aquests basaments procedeix de Luni-Carrara.

La necròpolis i l’àrea exterior al vestíbulLa necròpolis tardoantiga de Santa Margarida

es forma de ben segur a partir del mateix moment de la construcció de l’església, tot i que és difícil determinar la relació temporal absoluta entre l’església i les tombes.

Fins ara només hem detectat una tomba (T64) a l’interior de l’església, situada a la cambra septentrional. Es tracta d’una cista de tegulae per a

Fig. 9. interior de l’esglé-sia amb el paviment de signinum i la superpo-sició de les estructures que ocupen l’eix de la nau

Fig. 10. Basament d’una de les columnes de sustentació de l’altar


223

una inhumació d’una persona adulta, molt destruïda per la fonamentació de l’església romànica.

A l’interior del vestíbul, amb una clara funció funerària, hem localitzat nombroses tombes entre les que podem destacar la T16, la T66 i la T214 (amb fosa excavada a l’argila i coberta de tegulae de doble vessant, emplenada de terra); T49 i T50 (amb fossa excavada a l’argila, coberta de tegulae a doble vessant i emplenada de morter, formant túmul o estructura d’obra); T273 (amb coberta de lloses a doble vessant); i la T191 (amb fossa rectangular construïda amb morter i còdols, amb coberta de lloses de gres, formant un vas de mida superior a la resta). Va ser molt malmesa per les excavacions del segle XIX.

A l’exterior del vestíbul podem destacar les tombes T40, T54, T60, T75, T141 i restes de la T207 (fossa excavada a l’argila i coberta de tegulae); la T138 (amb cista amb coberta de tegulae de doble vessant i damunt un paviment d’opus signinum).

Cal destacar que damunt les teules ímbrex de la coberta de la tomba T40 va aparèixer una moneda de Constanci II, de valor nominal AE3, del tipus FEL(TEMP REPARATIO), datada entre el 350-360, que segons els estudis sobre la circulació d’aquest valor nominal a la ciutat de Barcino, basats en estratigrafies arqueològiques, es considera amb una cronologia de finals del segle V o primera meitat del VI. D’altra banda, a l’est del vestíbul i fora del seu àmbit s’ha excavat una tomba d’adult on s’aprecia clarament la reutilització d’un enterrament anterior (T60 i T75) del que s’han preservat els ossos.

La necròpolis d’aquest període va més enllà del vestíbul i de la capçalera de l’església, ja que hem trobat tombes fins a gairebé 15 metres de distància cap al sud.

La T177 és una doble cista superposada, cadascuna de diferents materials, que es manifesta a l’exterior en tot el seu perímetre. A cada cista li correspon una coberta de lloses, destacant la superior pel morter molt dur, amb què va ser precintada. Entremig destaca un nivell de pedres petites irregulars i a la base un llit de lloses. Es tracta en definitiva de quatre nivells de pedra alternats amb tres estrats de terra, que en total sumen un metre de potència.

La T178 presenta una llosa de gres monolítica en superfície, amb un capçal que sobresurt lleugerament del nivell del sòl, segurament amb finalitats de senyalització, una gran i profunda fossa que acull una coberta de lloses a doble vessant.

Ambdues tombes, en disposició paral·lela, han aparegut sota un gran estrat de terra i cendra, amb abundants restes de materials constructius, fragments de marbre treballats, corresponents segurament al mobiliari litúrgic de l’església paleocristiana. Així mateix, al mateix nivell, s’han localitzat restes d’argamassa d’un possible paviment que posen de manifest una via de circulació nord-sud que es dirigeix al vestíbul i a la porta paleocristiana i que sembla l’element ordenador de l’espai de necròpolis, si observem la presència al costat oest de les tombes T177, T178, T138, T141 i T144 i a l’est, de les tombes T58, T50 i T49.

En els últims anys s’ha trobat un adult dins el rebliment d’una sitja (UE III.2025) que afecta a la tomba de tegulae T214 (a l’interior del vestíbul), i també restes d’una altra tomba de tegulae (T207) destruïda per una altra sitja, situada entre les tombes T138 i T178. Aquestes sitges, a causa del nivell en què es troben, ens plantegen algunes qüestions pel que fa a la seva cronologia que en posteriors intervencions esperem poder resoldre.

D’altra banda, al nord de l’església s’ha localitzat una estructura molt arrasada i de caràcter clarament funerari. Aquestes restes es troben al fons d’una rasa d’1,30 x 3,5 m emplenada de pedres, ossos humans solts i morter desfet que ens indica la destrucció provocada molt probablement també per les excavacions del segle XIX. Sembla que es tracta de les restes d’un túmul pla, del tipus que s’ha documentat en diversos indrets, des del nord d’Àfrica a Tarragona, i datat dins el segle V. Es planteja però en relació a aquesta estructura si alguns dels carreus de pedra de Montjuïc i de grans proporcions que apareixen reutilitzats en l’obra romànica hi poden pertànyer i formar part d’una sobreestructura, ja que no semblen encaixar plenament en els espais espoliats de les cantonades de l’església paleocristiana.


224

fase 3: l’àmBit de ponent

Incloem en aquesta fase un procés que encara ara és conegut de manera molt parcial. Concretament es refereix a la identificació d’una porta oberta al mur dels peus de l’església i d’un àmbit que se li adossa, del que coneixem un dels murs, que li és perpendicular.

L’obertura de la porta es mostra clarament pos-terior a la pavimentació d’opus signinum, i per tant a l’amortització del contracor. És tracta d’una obertura d’1,35 m d’amplada, a l’igual que la porta d’accés a l’església, i de la que s’han conservat dos carreus verticals d’uns 15 cm de gruix i que fan la funció de muntants. La fonamentació de l’església romànica, juntament amb la presència d’algunes sitges medievals i algunes intrusions més d’excavacions del segle XIX han tallat pràcticament la relació física entre aquest portal i l’àmbit al qual sembla que donava accés.

Pel que fa al mur exterior nord d’aquest àmbit, tallat pel fonament romànic, el coneixem en una longitud aproximada de 6 metres, el que ens indica que estem davant d’un espai de dimensions notables. El mur s’ha pogut identificar parcialment fins avui sota un d’altmedieval i en el tall d’un forat de funció i datació encara no precisada, que el posa al descobert. Aquest permet també documentar la presència d’un enterrament a l’interior de l’àmbit que defineix el mur.

Tot i la visió parcial, s’aprecia clarament la presència d’una banqueta de fonamentació sobre la que s’assenta el mur. Aquesta presenta una tècnica constructiva similar a la del mur del vestíbul, però no podem donar detalls pel que fa pròpiament al mur, llevat que el seu gruix és lleugerament inferior al dels murs de l’església i similar al del vestíbul.

Les possibilitats interpretatives que obre l’exis-tència d’aquest àmbit als peus de l’església són múltiples, inclosa la ubicació d’un baptisteri. Així ho creu respecte del de Santa Margarida Cristina Godoy10. Almenys aquesta situació es compleix en els casos propers i emblemàtics del Bovalar (Serós,

10 godoy 1995.

Lleida), o Son Peretó (Manacor, Mallorca)11. Però avui per avui no es pot anar més enllà de l’especulació hipotètica, que solament es pot resoldre amb el progrés de l’excavació. Sigui com sigui és clar que el conjunt presenta una major complexitat que la que es podia interpretar fins fa un temps.

fase 4: les modificacions a l’interior de l’església

La zona de l’absis i la que ocupava el cor experimentarà encara algunes altres transformacions puntuals que és difícil de vincular cronològicament a les transformacions posteriors que comentarem. Una de les modificacions observades i que, com hem dit, se circumscriu de forma exclusiva a l’absis, és l’elevació del nivell del paviment i la creació d’un accés mitjançant un esglaonat. De ben segur aquest canvi comporta una nova transformació de l’altar, però la intrusió d’una tomba posterior al segle XVI just a sobre impossibilita qualsevol anàlisi més detallada. Els materials del rebliment no permeten una datació precisa per aquesta obra, que si be havia estat interpretada com a preromànica per Xavier Barral fa uns quants anys12, no sembla potser massa viable ara un cop vista l’evolució en l’àmbit de la nau.

És en aquesta on es produeix una de les transformacions que ara per ara resulten de més difícil interpretació. Just seguint l’eix de la nau s’implanten tres estructures quadrangulars, totalment exemptes, d’entre 1 i 1,2 m de costat i separades 1,6 m entre elles, a més d’una de menor i d’uns 0,5 m de costat, adossada al mur dels peus de l’església. L’estructura situada a l’est s’assenta sobre el paviment d’opus signinum, mentre que les altres el perforen parcialment, tot i que fins a una cota poc profunda i que potser arriba en algun cas al nivell del primer paviment.

Estan construïdes amb diferents materials, segurament reutilitzats, en especial els carreus que formen algunes de les cantonades, alhora que en algunes s’aprecien indicis d’arrebossat. Les pedres estan collades amb morter de calç. La situada

11 paLoL 1967; Id. 1989; godoy 1995.12 barraL 1981, p. 243.


225

contra el mur mostra una ampliació feta amb petites pedres, definint una mena de mur a banda i banda del carreu central, mentre que l’estructura situada al centre de la nau presenta també una construcció que l’envolta, a manera d’ampliació o de banc. Finalment i entre l’estructura situada més a l’est i el mur lateral nord de l’església trobem un mur de tancament, força irregular per la cara est.

La funcionalitat d’aquestes estructures no s’ha pogut interpretar. Hi cap la possibilitat que s’introdueixin com a element de sustentació d’un embigat molt malmès? La regularitat de la seva distribució ho pot fer pensar i potser la invasió de la nau en detriment de la visió de l’absis no era percebuda com una cosa tan estranya com ens pot semblar avui.

fase 5: l’església en època preromànica i la necròpolis

Tot apunta que durant l’època preromànica l’església segueix en ús i s’esdevenen un seguit de canvis en la seva distribució interior i exterior. De fet les tombes estudiades a l’exterior i que corres-pondrien a aquesta cronologia mostren un vestíbul ja amortitzat, sobre els murs del qual s’excaven algunes tombes. Alhora la porta d’accés a l’àmbit situat a ponent ha estat tapiada.

En aquest moment, el nivell de la nau s’iguala amb el del recreixement que hem assenyalat abans que afectava solament a l’absis, de manera que desapareixen els graons que hi donaven accés; totes les estructures que hem comentat a la fase anterior són tallades a la mateixa cota i es modifica el nivell del llindar de la porta d’accés des de l’exterior, al mur sud.

És evident que si les construccions centrals complien alguna funció estructural, la sustentació de la coberta hauria d’haver estat renovada en aquest moment.

Hi ha diferents indicis que assenyalen un estat acceptable de l’edifici primitiu i que feien viable la seva utilització. Observem, per exemple, que els arrebossats mostren un bon estat al llarg de molt de temps. De fet alguns són fins i tot clarament anteriors al paviment d’opus signinum, com es pot veure pel fet que aquest s’hi adossa, i s’originen a nivell del primer paviment. Això és clarament

perceptible a la zona de l’absis. La seqüència estratigràfica de la necròpolis és un altre indicador clar de la continuïtat.

La necròpolis altmedievalLa necròpolis medieval es crea parcialment en un

nivell de runes i just sota la fonamentació de les cases que posteriorment s’hi superposaran, datables al segon terç del segle XI. La permanència de l’església contrasta amb la destrucció d’altres edificis que queden arrasats a nivell de fonamentació, com ja hem comentat, coincident amb el que es dóna a la nau de l’església en aquest moment.

Al sud de l’església es pot observar un procés de terraplenament amb grava i runa (UE III.3005 i III.3006) fins a la cota de destrucció de les parets del vestíbul o murs més alts. És en aquesta superfície on se situa la necròpolis, que té tombes fins i tot sobre el mur de l’antic vestíbul, el que demostra clarament la seva amortització. El mateix sembla que succeeix al costat oest de l’església.

En aquest mateix nivell de runa s’han identificat les restes d’un forn de fundició de bronze que, probablement, va ser utilitzat per a la fabricació d’una campana en un període anterior a la primera meitat del segle XI. La seva construcció va afectar algunes tombes.

La necròpolis representada a la planta correspon a la que ens trobarem al primer terç del segle XI. En l’estat actual de la investigació s’han detectat tombes medievals al voltant de tota l’església i al seu interior. La tipologia és diversa: simples fosses ovoïdals amb o sense coberta de lloses (T38, T12, T9, T10, T59, T26, T41, T22, T23, T20, T24, T21, T65, T148, T17, T180, T184, T160, T159, T152, UE II.0441, UE II.0437, UE III.4008); fosses rectangulars sense coberta (T30); cista rectangular amb coberta de teules o de lloses (T.144, T3); cista ovoïdal amb o sense coberta de lloses (T28, T6, T11, T25); tombes antropomorfes excavades a l’argila (T45, T18, T19, T158); tombes antropomorfes d’obra (pedres i morter) (T29, T36, T1, T14); cista antropomorfa amb o sense coberta de lloses (T13, T5, T52, T117); semicista antropomorfa amb coberta de lloses; (T8); semicista ovoïdal sense coberta (T32); tombes d’obra amb fossa ovoïdal amb o sense coberta (T27, T39, T15, T51).


226

En la distribució espacial de les tombes observem que les d’individus de menor edat es concentren majoritàriament a l’interior de l’església, situades en l’angle nord-oest; es tracta en general de tombes de criatures que van sobreviure molt poc temps. Dues concentracions de tombes infantils menys intenses s’identifiquen al costat de la cambra sud i a l’extrem oest de l’església. Un conjunt de set tombes apareixen alineades en direcció est, amb lleugera inclinació cap al nord, mentre unes altres es distribueixen més folgadament i a més distància de l’església, perquè amb tota seguretat els espais més immediats ja estaven saturats.

S’han detectat així mateix dues agrupacions localitzades als dos extrems del mur de migdia. A l’extrem est d’aquest trobem una dona amb una criatura a cada costat. A l’extrem oposat es troba una superposició de tombes en un mateix punt i d’altres construïdes amb pedres ben tallades unides amb morter. És habitual també la presència d’elements de senyalització com ara còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada del cementiri i segurament la permanència de llocs d’enterrament familiars, com ho demos-tren també algunes reutilitzacions.

No entrarem aquí en més detalls en referència a la necròpolis ja que no és l’objecte d’aquesta presentació, però si que creiem que calia fer esment d’alguns aspectes que ajuden a la comprensió de les transformacions de l’església.

La part de la necròpolis altmedieval estudiada fins avui en diferents sectors palesa clarament la superposició d’un conjunt d’edificacions que amortitzen l’ús funerari d’aquest espai en benefici d’un seguit de construccions que tot assenyala que hem d’interpretar com a implantades dins l’àmbit de la sagrera, coincidint cronològicament amb la fase expansiva d’aquest fenomen, no més enllà del segon terç del segle XI.

fase 6: l’aprofitament en l’oBra romànica

Tot i que ja fora dels límits cronològics marcats per aquesta taula rodona, cal exposar breument la forma com l’edifici romànic es va implantar i va reutilitzar part de l’església tardoantiga, per tal d’entendre millor els indicis que proporciona sobre l’edifici primitiu.

Com ja hem comentat, l’església romànica reutilitza totalment els dos murs laterals, contra els quals adossa els arcs formers que sustentaran la volta de la nova coberta, que donen lloc a les capelles laterals ara visibles obertes després de la caiguda del mur i que configuren aquesta imatge tant singular de l’edifici.

Pel que fa al mur dels peus, és enderrocat fins a nivell de les primeres filades, mentre que la capçalera conserva una alçada lleugerament superior. En aquest cas és interessant la UE que es forma amb l’acumulació de la runa en l’espai entre l’antiga i la nova capçalera.

Les parets laterals, com ja hem vist, ens han permès identificar al menys dues finestres i atrapen en alguns punts encara restes d’arrebossat, constatant el tipus d’acabat original de l’interior i l’alçada de la seva conservació.

El triangle invertit que es forma entre el tall del mur lateral i la nova façana va ser omplenat amb diversos materials reutilitzats del mateix enderroc.

Les edificacions que ocupaven la sagrera s’enderroquen totes en aquest moment a nivell de la cota del paviment de l’església romànica que, un cop més, és realçat.

Amb aquest recorregut hem volgut oferir una presentació que possibilités la comprensió de l’església, del conjunt d’edificis que l’envolten en diversos moments i de l’evolució que experimenten, alhora que deixar obert el debat per aquells interrogants que encara no ha estat possible respondre.


227

Bibliografia

AMo M.d. del 1994, Bronces de la Basílica y del cementerio paleocristiano de Tarragona, a «Butlletí Arqueològic» 16, ep. V, pp. 167-180.

bArrAl X. 1981, L’art preromànic a Catalunya. Segles IX-X, Barcelona.

bAucells J. 2007, El priorat de Sant Genís de Ro-cafort (Martorell), Martorell.

cAbAllero l., gAlerA V., gArrAldA M.d. 1992, La Iglesia de época paleocristiana y visigoda de “El Gatillo de Arriba” (Cáceres), a I Jorna-das de Prehistoria y Arqueología en Extrema-dura (1986-1990), Extremadura Arqueológica, II, Mérida-Cáceres, pp. 471-497.

cAstellet E. 1884, Excursió a Martorell y sos en-contorns, a «Memorias de l’Associació Catala-na d’Excursions Científicas» VIII, pp. 545-550.

llobregAt E.A. 1992, Las cruces de la Punta de l’Illa (Cullera), a «Estudios de Arqueología

ibérica y romana. Trabajos varios» 89, pp. 663-670.

godoy C. 1995, Arqueología y liturgia. Iglesias Hispánicas (Siglos IV al VIII), Barcelona.

PAgès M. 1992, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona.

PAlol P. de 1967, Arquitectura Cristiana de la España Romana, Madrid-Valladolid.

PAlol P. de 1989, El Bovalar (Serós, Segrià). Con-junt d’època paleocristiana i visigoda, Lleida.

PAlol P. de 1990, Bronces cristianos de época ro-mana y visigótica en España, a cAbAllero L. 1990 (ed.), Los bronces romanos en España, Madrid, pp. 137-152.

sANtAcANA F. 1909, Catalec illustrat del Museu Santacana de Martorell, Martorell.


situació i descripció del conjunt

L’antiga parròquia de Santa Maria del Puig es troba dins del terme muni-cipal d’Esparreguera, sortint del con-gost del Cairat sobre una terrassa na-tural de forma allargada que es situa a la dreta del riu Llobregat i justament per damunt de la Colònia Sedó, a una cota altimètrica d’uns 160 metres so-bre el nivell del mar (fig. 1).

L’edifici de Santa Maria del Puig és el resultat de l’evolució arquitec-tònica d’un espai litúrgic des d’èpo-ca preromànica fins els nostres dies. Actualment se’ns presenta amb una planta d’una sola nau amb un absis semicircular d’obertura àmplia amb dues capelles laterals rectangulars, encara que una mica irregulars i des-viades respecte a l’eix generatriu de la nau que fan de fals transsepte. Al creuer s’aixeca un cimbori de plan-ta ovalada inscrita en un rectangle i que es remunta de forma octogonal prismàtica, essent coronat per un campanar quadrat (fig. 2).

E xcavacions arqueològiques a l’església de Santa Maria del Puig,Esparreguera (Baix Llobregat)

JúliA MiquEl i lóPEz, OriOl Achón i cASASAssociació per la recerca, Estudi i Difusió en Antiguitat Tardana (ArEDAT)

Archaeological excavations are being made inside Santa Maria del Puig church in Esparreguera (Baix Llobregat, Barcelona) since the year 2002. As a result of it, the original pre-Romanesque apse with square plant walls, built in the 9th-10th century, was found. In the years 2004 and 2005 a new archaeological excavation was carried out inside the modern south chapel. As a result of that, the old cemetery’s church with 20 burials from 9th-10th centuries to 18th century was found, as well as a pre-Romanesque wall and another Romanesque wall.

Fig. 1. Mapa de situació de santa Maria del puig (esparreguera)

JúliA Miquel i lópez, OriOl Achón i cAsAs

230

L’estudi dels paraments exteriors van posar de manifest la possible existència d’una construcció anterior a l’obra romànica. Segons Montserrat Pagès1, la paret exterior nord de l’església pre-senta un aparell clarament preromànic segons la seva factura, que consisteix bàsicament en obra de reble realitzada amb pedres, llosetes i grans còdols, alguns dels quals es presenten disposats en forma d’espina de peix i lligats amb força morter. Posteriorment l’obra romànica folrà interiorment el mur, mantenint l’aparell preromànic fins una alçada d’uns tres metres a l’exterior. L’estudi ar-quitectònic i estilístic no donà cap més evidència preromànica, a l’espera de, en un futur, donar pas a l’estudi arqueològic.

Pel que fa a l’absis, aquest és de forma semicir-cular i es conserva de forma íntegra, presenta una obertura molt àmplia i poc profunda i exteriorment és llis, sense arcuacions, i es pot datar com a obra tardana del romànic, cap a finals del segle XII. El seu aparell consta de carreus de mida mitjana i pe-tita disposats de forma regular. Presenta tres fines-tres simètriques a l’absis, la central de més ober-tura i totes tres formant esplandit interior, arcada de mig punt i ampit inclinat. L’aparell exterior no presenta cap mena de decoració, excepte per da-

1 pagès i paretas 1992, pp. 356-359.

munt de les finestres, on es troba una filada prima de llosetes vermelloses, amb finalitat de marcar al-guna mena de decoració.

Els murs de la nau són bastits amb carreus de mida mitjana i petita disposats de forma regular, seguint les característiques de l’aparell romànic, no havent-se conservat els arrebossats exteriors, repi-cats a mitjans del segle XX amb l’única finalitat de deixar l’obra vista. Els enlluïts interiors també foren eliminats en la major part de la nau, restant tan sols un fragment de pintura mural al costat de la porta. L’absis romànic era decorat amb pintures policromes, ja que encara se’n troben evidències en els petits espais que resten entre l’obra romà-nica i els cossos adossats en època posterior, com les dues pilastres que, a banda i banda de l’accés a l’absis, sustenten l’arcada ogival.

La il·luminació de la nau es realitza per mitjà

de tres finestres, una situada a ponent, a l’alçada de l’arrencada de la volta. És de volta de canó i esplandit interior. Un altra finestra és oberta a migdia, a prop de l’arc d’entrada al cimbori, amb un arc adovellat de mig punt, i la finestra del mur nord, per damunt del parament preromànic, també és de volta de canó amb esplandit. Donades les se-ves característiques, ja que fou construïda al para-ment romànic, deuria ser la primera finestra que es

Fig. 2. vista exterior de l’església

excavacions arqueològiques a l’església de santa Maria del puig, esparreguera (Baix llobregat)

231

es va bastir durant el segle XVII, dins el programa de reformes destinades a engrandir l’església.

La porta d’accés a l’interior de l’església s’obre al mur de migdia de la nau i per la seva banda in-terior encara s’observa que en origen formava un arc de mig punt adovellat. L’exterior de la porta es troba modificada amb una llinda monolítica que porta la data de 1602.

Encara que actualment no es conserven estructu-res annexes a l’església, coneixem la seva existèn-cia per fotografies anteriors al 1945, quan foren enderrocades, i per algunes petites restes encara visibles. Aquestes construccions són la sagristia, adossada a l’absis; la casa de l’ermità, de planta baixa i pis i adossada al mur de migdia, i un cobert adossat al mur septentrional, totes elles construïdes al llarg del segle XVII.

Les fonts documentals

El Baix Llobregat Nord està relacionat amb la conquesta de la muntanya de Montserrat, en època del comte Guifré (878-897), el qual repoblà la comarca del Bages. Precisament el castell de les Espases es troba just davant Montserrat i té comunicació visual amb alguns dels castells de la muntanya. El castell d’Esparreguera fou bastit segurament poc després i tingué una major importància estratègica ja que era clau pel domini de tota la zona. Ambdós castells es troben emplaçats a l’entrada i a la sortida del congost del Cairat i, per tant, controlaven el camí que als seus peus corria paral·lel al riu Llobregat. Per completar la xarxa de control es bastí també el castell de Sant Pere Sacama.

Esparreguera en època altmedieval tenia un ter-ritori que s’estenia a banda i banda del riu Llobre-gat, ocupant un àrea molt similar a l’actual. Tot aquest territori depenia d’un mateix senyor juris-diccional, ja des del segle X i fins el segle XIX. A més, el territori s’estructurà basant-se en dos cen-tres castrals de control i defensa, els castells de les Espases i d’Esparreguera, que controlaven banda i banda del riu, completant la línia de fortificació i defensa del riu Llobregat. Els dos castells són vin-culats sota una mateixa jurisdicció, fet que no es perd en cap moment i explica l’actual configuració del terme municipal.

bastí durant les obres d’engrandiment de l’església durant els segles XI i XII.

El cimbori parteix d’una base rectangular amb trompes als angles per passar després a una forma esfèrica per construir una semi-cúpula que co-breix el creuer i que per les seves característiques pot ser una reconstrucció parcial, segurament per motius estructurals, que es realitzà posteriorment a l’època romànica.

La nau actualment està coberta per una volta se-guida apuntada molt simple i al mur de tancament de la nau s’hi adossa un contramur amb un arc ogival que sembla un reforç posterior i que deuria, a més, subjectar l’estructura d’un cor. Per les seves carac-terístiques constructives, aquest arc ogival es pot da-tar cap al segle XV. Quan es tornà a cobrir la nau, la volta apuntada fou reforçada amb un arc toral que re-força l’arrencada del cimbori i realitzat amb dovelles de pedra disposades de forma radial i de millor factu-ra. També trobem arcs formers que reforcen el cim-bori a l’entrada de cada una de les capelles laterals.

Dins la nau, al mur de migdia a tocar del contra-cor, es troba una porteta. L’arc d’aquesta porta és de mig punt amb dovelles ben tallades. Als anys vuitanta del segle XX els Amics de Santa Maria del Puig la varen destapiar, trobant la fonamenta-ció de l’escala exterior d’accés al campanar, així com una estructura de lloses, les quals un cop ai-xecades descobriren una tomba antropomorfa, dins la qual es trobaren diversos ossos sense connexió anatòmica. També es trobaren diversos ossos al buidar parcialment el reompliment que farcia el fo-rat de l’escala exterior d’accés al campanar. I que podrien formar part d’altres tombes que formaven part del cementiri parroquial i que resultaren talla-des al fonamentar l’escala.

La planta de l’edifici es completa amb dues ca-pelles laterals de forma rectangular i de construc-ció tardana, observant-se el reaprofitament de car-reus romànics a les cantonades, però en general el seu bastiment és més descurat i barroer.

El que sens dubte és obra posterior és el campa-nar, el qual és de base quadrada coronant el cimbo-ri i presenta quatre obertures, una a cada costat, i amb una coberta a quatre aigües. Aquest campanar


232

La xarxa parroquial que aplegava tota la població de la jurisdicció consistia en tres esglésies existents ja a finals del segle IX o la primera meitat del X. Aquestes esglésies són Santa Coloma de la Gorgonçana, documentada a la segona meitat del segle X i actualment desapareguda; Santa Maria del Puig, vinculada al castell d’Esparreguera i que probablement fou l’església del castell, i Santa Margarida Sapalanca o del Cairat, que es conserva en bon estat i que està situada a l’antic camí que anava de Martorell a Manresa, i que possiblement tingués una funció d’hospital de peregrins que anaven camí de Montserrat. De tota manera no s’exclou la possibilitat de l’existència d’una quarta església bastida a la riba esquerra del riu Llobregat, doncs es fa estrany constatar que totes les edificacions mencionades, i de les quals resten petjades ja sigui a nivell documental com arqueològic, estan vinculades al castell d’Esparreguera i, en canvi, no s’ha documentat cap església entorn a la mateixa època vinculada al castell de les Espases.

La parròquia de santa Maria del Puig al llarg de la història

No es coneix la data de consagració de l’església de Santa Maria del Puig. Malgrat tot, a la llum de la documentació conservada es pot considerar que inicialment fou una fundació vinculada al castell d’Esparreguera, el qual es troba a pocs metres de l’església i al mateix altiplà del Puig.

Sobre el primer esment documental de la par-ròquia de Santa Maria del Puig, trobem una re-ferència a l’acta de donació dels castells d’Espar-reguera i les Espases el 9 de setembre del 985. En aquest document, Guillem dóna a la seu de Vic «... et ipsum kastrum que dicunt Sparagaria cum ipsas parochias...». Les parròquies mencionades eren, possiblement, Santa Margarida del Cairat, que encara existeix; Santa Coloma de la Gorgonçana, actualment desapareguda, i Santa Maria del Puig2.

Durant els segles XI i XII consten diverses dei-xes a l’església del Puig, com el testament que atorgà el 1056 Ebrici Richer, habitant de Barcelo-na, pel qual dóna un mancús d’or a «... s. Maria de

2 JUnyent i sUbirà 1983, pp. 435-440.

ipso Puio...». L’any 1116, Pere Guitard llegà diver-sos béns, entre ells un mancús «ad Sancta Maria Puyo»3. També consta la deixa de 12 diners que realitza Agnès, muller d’Arnau de Puig, a l’esglé-sia de Santa Maria del Puig l’any 1169. L’any 1196 Ramon de Guàrdia i la seva muller Saurina de Cla-ramunt citen l’església del Puig, mencionant-la com a parròquia del castell d’Esparreguera, en la venda al monestir de Montserrat del mas de Ma-ians. L’any 1197, Guillem de Viladecavalls i la seva dona Berenguera ofereixen a Montserrat dues parts i tot el domini directe sobre el delme del mas de Maians, puntualitzant que el dit mas es troba dins del terme del castell d’Esparreguera en la par-ròquia de Santa Maria4. Destaca també el testament atorgat per Ramon de Guàrdia, senyor d’Esparre-guera i les Espases, l’any 1205, en què deixa 20 sous a l’església del Puig, 10 sous a Santa Coloma i 10 sous també a Santa Margarida, totes tres dins del terme d’Esparreguera5.

A inicis del segle XIV, es produeix el trasllat d’Esparreguera al pla, articulant-se entorn al camí ral. Aquesta circumstància no implicà que San-ta Maria del Puig perdés la categoria d’església parroquial, i com a tal fou examinada a les visites pastorals. Segons consta a l’Arxiu Diocesà de Bar-celona, Esparreguera fou visitada pel bisbe entre els anys 1303 i 1892 un total de 61 vegades, de les qual consta els segles XIV i XV que Santa Maria del Puig era l’església parroquial.

Quant a l’estat general de Santa Maria del Puig,

segons les visites pastorals trobem referències directes a la visita del 14 de setembre de 1378, en què es parla del seu altar, que està en bon estat. A la visita del primer de maig de 14046 es fa constar que l’altar major està consagrat a la Mare de Déu, i que posseeix els ornaments adequats. També que hi ha dos altars, un dedicat a Sant Joan i l’altre a Sant Pere, els quals l’any 1508 es convertiran en els altars dedicats a Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, i l’altre altar dedicat a Sant Pere i Sant Pau, parlant també que l’església te 4

3 aLtUro i perUCho 1985, pp. 199-200.4 ribas i CaLaf 1990, p. 208.5 ibid., p. 214.6 A.D.B. V.P., vol. 10, foli 166v.


233

torn al camí ral, mentre que a la zona del Puig es mantenien el grans propietaris de masies del terme.

L’actual Esparreguera sorgí com una vila nova gràcies a la carta de franqueses que concedí el senyor d’Esparreguera i les Espases, Pere Sacosta, el 1310. Aquest havia comprat el terme i la jurisdicció a Ber-nat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar, i aviat tingué ne-cessitat d’una nova església pel culte. En aquest sen-tit, hi ha constància de la petició adreçada al bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, l’any 1316, de construir una capella dedicada a Santa Eulàlia. Aquesta ca-pella fou el precedent de la construcció posterior de l’església de Santa Eulàlia, consagrada l’any 1612, i que es convertí en la nova església parroquial.

Les famílies importants, malgrat tot, continuaren fidels a Santa Maria del Puig, i com a prova tenim que continuaren essent enterrades a l’església, tal i com ho mostren els vasos funeraris de les famílies Tobella, Vinyals, Bramon, Sanjoan, Castells i Come-lles, que es conserven a la nau i a les capelles laterals, les làpides dels quals poden datar-se des de finals del segle XVI fins a la primera meitat del segle XVIII.

Les excavacions arqueològiques

precedents

Si bé l’església del Puig no havia estat mai objecte de cap excavació arqueològica, el seu en-torn sí que va ser estudiat. L’any 1997 es realitza-ren tasques arqueològiques en una zona propera a l’església. Els treballs foren dirigits per J. Garcia Targa i A. López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. L’ex-cavació de 4 cales posà de manifest l’existència d’un assentament, possiblement un nucli de pobla-ció previ a l’actual Esparreguera, amb l’aparició d’estructures d’habitatge i una gran cisterna per recollir aigua. Segons els arqueòlegs, l’ocupació del sector cal situar-lo al voltant dels segles XII-XIII, situant un moment de reorganització de la zona durant la segona meitat del segle XIV i cons-tatant l’abandó progressiu del nucli a partir del se-gle XV, amb una ocupació residual que s’allarga-ria fins el segle XVII10.

10 garCía targa, López MULLor 2000.

campanes grans i dues petites7. A la visita del 18 de maig de 1414 es menciona que l’altar té una ara consagrada, constant el mateix a les visites del 6 de febrer de 1425 i el 15 de febrer del 14978. A la visita de 1414 es parla de la pica baptismal i del seu bon estat, el sagrari consta que era de fusta i estava ben tancat.

A partir de la segona meitat del segle XVI es constata la puixança de la capella de Santa Eulàlia, al pla, ja que a les visites pastorals dels anys 1562 i 1568 es diu que es visita l’església de Santa Eulàlia i no Santa Maria del Puig. Les claus per entendre aquest fenomen podem trobar-les en el fet de la importància econòmica que va adquirint la pobla d’Esparreguera, que va parell amb la importància de l’església de Santa Eulàlia, que el 12 de febrer de 1411 va rebre un benefici fundat per Antònia, filla de Berenguer de Sant Just i esposa de Llorenç de Ciutadilla, que establí un capital de 100 lliures a les quals s’afegí capital suficient per tirar endavant el benefici i que aportà Guillem Marqués, habitant d’Esparreguera. Un altre fet determinant foren els terratrèmols documentats l’any 1428, i que causaren greus desperfectes estructurals a l’església del Puig. En una data posterior a aquest 1428, en un document a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, sense cap referència arxivística, consta una ordre del canonge de Barcelona, Ferrer Despujol, al rector de l’església parroquial d’Esparreguera, indicant que fins que no estigui reparada la dita església, malmesa per un terratrèmol, els diumenges i els dies festius es celebri la missa a la capella de Santa Eulàlia. El mateix Ferrer Despujol, en un nou document, es dirigeix al rector de l’església per a que insti els seus parroquians a fer reparar Santa Maria del Puig, donant-los el termini d’un any. Aquest nou document ens informa que l’església necessita d’una gran reparació, ja que el seu estat comporta un gran perill, per tant hi prohibeix l’accés9.

Santa Maria del Puig continuà essent l’església parroquial d’Esparreguera, però a partir d’aquell moment la població s’anava concentrant al pla, en-

7 A.D.P. V.P. vol. 29, foli 139, i vol. 40, foli 120.8 A.D.B. V.P., vol. 15, foli 224v, i vol. 25, foli 51.9 referències facilitades per Joan llort, president d’Amics de Santa Maria del Puig, i assessorament d’Oriol Achón, president del col·lectiu Esparreguerí de recerques.


234

campanya any 2002

Entre els dies 13 de juliol i 8 de setembre de 2002 es portà a terme la primera fase de les tasques arque-ològiques dins l’església, que consistiren en la rea-lització de dues cales a l’absis interior de l’església per tal de confirmar o desmentir l’existència d’una construcció anterior a l’obra romànica.

La Cala 1 ocupava l’espai central de l’absis de planta semicircular i tenia com a mesures 2,30 x 3,07 metres (fig. 3). Un cop aixecats els nivells moderns de les obres de restauració, aparegué un nivell de reompliment format per pedres i terra que anivellava el sector. Per sota d’aquest començaren evidenciar-se les traces d’un mur situat gairebé al límit sud de la cala, seguint una trajectòria est-oest, el qual estava arrasat, presentant només una única filada de pedres sense treballar i lligades amb mor-ter de calç. Solidari a aquest mur i perpendicular a ell es documentà un altre mur, el qual aparegué gairebé al perfil nord de la cala, i que presentava un pitjor estat de conservació, encara que per la seva situació només es pogué documentar la seva cara interior sense poder establir la seva amplada. Al perfil oposat de la Cala 1, és a dir, al sud, es trobà el negatiu d’espoli d’un altre mur, també perpendi-cular al mur sud i de característiques similars. En aquest cas el negatiu d’espoli pogué donar l’am-plada que tenia el mur.

A la resta de la cala es trobà un petit estrat d’ani-vellament que resultà ser l’amortització d’un pa-viment de terra piconada i morter de calç, força dur i compactat, realitzat amb una tècnica simi-lar a l’opus signinum, i que es trobà en molt bon estat de conservació, el qual s’adossava formant una rebava als murs documentats. Un cop netejat el paviment s’observà al mig de la cala un retall de forma trapezoïdal.

A la cantonada sud-oest del retall mencionat es trobà una estructura formada per dues teules corbes imbricades al paviment, el qual trencaven i falcades amb una lletada de morter de calç. La finalitat d’aquesta estructura és desconeguda. No-més a tall d’hipòtesi podria tractar-se d’un recon-ditori, és a dir, un espai per guardar-hi relíquies, i que normalment es construïa al costat de la base de l’altar. Com a paral·lels tenim el conjunt episcopal de Barcelona, concretament a l’església crucifor-me, construïda a finals del segle VI dC: s’hi trobà a l’altar un fust de columna, i sota aquest fust es situava una cavitat amb l’interior enlluït on es de-vien dipositar les relíquies. El registre de la cai-xa era tancat amb una tegula conservada in situ11. També és possible que es tractés d’un receptacle per recollir els olis o el vi sagrat de la consagració un cop acabat l’ofici.

11 bonnet, beLtrán de heredia 2001, pp. 74-93.

Fig. 3. vista de la cala 1 amb l’absis i el paviment aparegut a l’excavació


235

En resum, podíem constatar a la Cala 1 un àmbit rectangular format per tres murs amb un paviment associat i un retall de grans dimensions. Amb aquesta evidència tot feia pensar que es tractava de l’absis preromànic de l’església, el qual fou arrasat fins una cota concreta quan es construí l’absis romànic semicircular al seu entorn, el qual s’adaptà quasi completament deixant-lo gairebé intacte.

Donat el bon estat de conservació del paviment i de les estructures associades, es va prendre la deci-sió d’aturar l’excavació de la Cala 1, donant-la per finalitzada a la vista de les restes exhumades, les quals eren de prou entitat com per plantejar la seva conservació in situ i donat, també, que per elles mateixes ja donaven prou informació per establir una hipòtesi de funcionament del sector.

En un intent de trobar més informació relaciona-da amb l’àmbit de l’absis preromànic exhumat, es procedí a obrir una segona cala de sondeig (Cala 2), donat que el paviment de terra piconada sem-blava anar més enllà del límit oest de la cala. Es trobà factible fer aquesta petita cala a peus dels graons de pedra que donen pas a l’absis actual (fig. 4), extraient-los amb cura, per tal de poder tornar-los a posar i aixecant quatre rajoles del paviment actual. Per aquesta raó les dimensions de la Cala (0,80 x 0,50 m) s’adequaren a l’espai.

Un cop extrets els nivells associats amb la pre-paració i anivellament d’aquest paviment actual es trobaren, efectivament, les restes del paviment de terra piconada i calç que apareixia a la Cala 1 amortitzat amb el mateix estrat. Aquest paviment estava tallat de forma clara a l’alçada del primer graó d’accés actual a l’absis, circumstància que fa pensar que l’antic paviment fou destruït en un moment indeterminat quan es realitzà una repavi-mentació de la nau de l’església. Com a hipòtesi es podria parlar que la nau deuria ésser repavimenta-da en el moment de la reforma romànica, substi-tuint el paviment antic de terra piconada i calç per un altre tipus de pavimentació. També es trobà un negatiu que per la seva forma rectangular podria tractar-se d’una polleguera realitzada per encabir-hi alguna mena de cancell de fusta, pedra o marbre, que serviria per establir una divisió entre l’espai de culte (absis) i l’espai dels fidels (nau).

Donat que el paviment es trobava tallat, en l’ex-cavació de la Cala 2 es pogué trobar el nivell de preparació del mateix, per sota del qual es docu-mentà un estrat d’anivellament, finalitzant l’exca-vació de la cala a la vista dels resultats obtinguts.

campanya any 2003

A la vista de la importància de la troballa arque-ològica, es prengué la determinació de continuar les tasques en una segona fase d’intervenció arque-ològica, consistent en excavar en la seva totalitat la zona de l’actual absis de l’església exhaurint, d’aquesta manera, tota la informació, per tal de procedir seguidament i un cop consolidades les estructures a realitzar un cobriment per mitjà d’una estructura metàl·lica i de vidre que preservaria les restes alhora que permetria la seva observació. La Segona Fase d’intervenció arqueològica s’inicià el 22 de febrer de 2003, perllongant-se fins el 15 de març, iniciant-se tot seguit les tasques de restaura-ció i consolidació de les estructures.

Quan a la intervenció arqueològica, les tasques consistiren en extreure tot el paviment de rajoles i

Fig. 4. vista de la cala 2 amb el paviment i el forat de la pollegue-ra per encabir-hi un cancell


236

les seves capes de preparació. Per sota es trobà un estrat de terra i sorra interpretat com un nivell de farciment antic, el qual fou possible datar-ho per la troballa de dues monedes: un Ardit de Carles i Joana (1506-1516) i un Ardit de Felip III (1598-1621), una dena d’atzabeja i una petita peça d’abi-llament personal consistent en una flor de vidre de color negre i blanc.

Per sota es trobaren les restes parcials d’un pavi-ment antic consistent en un nivell d’argiles premsa-des de color marró verdós d’uns 8 cm de potència, que correspondrien amb les restes d’un nivell de circulació, el qual es pot datar amb la troballa d’una moneda, concretament un Ardit de Felip III, que ens donà una datació post quem dels anys 1598-1621. Aquest nivell de circulació, parcialment conservat, només es pogué evidenciar a la part sud i a l’est, mentre que a tota la meitat nord-oest del sector es trobà una amortització d’aquest paviment i consi-stent en un nivell de guix d’uns 2 cm de potència.

També es van documentar, a banda i banda de l’absis, dos retalls circulars que probablement fo-ren realitzats per encabir-hi elements de sustenta-ció del retaule barroc que presidia l’absis, que fou cremat durant la Guerra del Francès.

Donat que l’excavació era ja en extensió es po-gué evidenciar i deixar a la vista tot el contorn con-servat de l’absis preromànic, observant que aquest es trobava encabit dins l’absis semicircular actual. D’aquesta manera la disposició d’ambdós absis ens va permetre excavar els nivells exteriors a l’absis antic, trobant un estrat de reompliment de pedres, similar a l’aparegut a la primera fase, i que donà com a materials més interessants dues peces de bronze decorades amb pa d’or que formaven part del pany d’una arqueta de fusta, fragments d’am-polletes de vidre i la base d’una gran copa de vidre amb restes d’esmaltat.

L’excavació de la zona exterior a l’absis pre-romànic permeté també la troballa d’una sitja d’emmagatzematge, sobre la qual s’assentava la banqueta de fonamentació i el mur de l’actual absis semicircular romànic. Aquesta sitja, al seu torn, tallava parcialment dos enterraments. El més antic corresponia a una tomba antropomorfa, i el segon enterrament, molt malmès, consistia en una

tomba de lloses. Ambdues tombes no foren exca-vades totalment.

Amb la intenció de trobar el límit del paviment preromànic i veure si encara existia sota els ac-tuals graons d’accés a l’absis, s’obrí la Cala 3 Amb aquest objectiu s’aixecaren dos graons per tal de poder trobar el límit, el qual aparegué de forma clara, apreciant en seu final que formava la mateixa rebava que demostra que s’adossava a alguna estructura desapareguda. Amb aquesta evi-dència es pogué determinar les dimensions reals de l’absis preromànic.

A banda dels límits del paviment també es trobà el negatiu d’una altra polleguera, similar a la tro-bada a la Cala 2, així com un fragment de carreu de pedra que deuria formar part del graó antic d’accés a l’absis.

Finalment, un cop s’arribà als nivells naturals d’argiles, es donaren per acabades les tasques ar-queològiques, ja que tant les estructures aparegu-des de l’absis preromànic com el seu paviment associat, que es van trobar en la primera fase de la intervenció arqueològica de l’any 2002, com la sitja amb els dos enterraments documentats, així com la delimitació del contorn real de l’absis pre-romànic, que ocupà la campanya de l’any 2003, havien d’ésser conservats per tal de poder-se visi-tar en el futur12.

campanya any 2004

Com a resultat de les campanyes arqueològi-ques precedents, actualment l’absis preromànic de l’església del Puig és visible, ja que es troba prote-git amb una estructura de ferro coberta amb vidre.

La troballa encoratjà a les entitats locals Amics de Santa Maria del Puig i Col·lectiu Esparreguerí de Recerques a continuar la investigació sobre l’església. D’aquesta manera, entre els dies 13 d’agost i 30 de setembre de 2004, en una primera

12 les tasques de conservació, restauració i consolidació d’estructures, així com l’assessorament en la construcció de l’estructura de protecció de les restes, foren realitzades pel tècnic restaurador Agustín gamarra campuzano, de l’empresa gamarra i garcia, Sl.


237

Les intervencions arqueològiques realitzades van permetre exhumar noves estructures muràries re-lacionables tant amb l’església preromànica com amb la seva fase romànica. Durant l’excavació es va trobar primerament un mur de tancament (fig. 7). Es tractava d’una estructura que presentava una amplada de 1,10 metres per una longitud eviden-ciada de 1,90 metres i una potència de 0,65 me-tres. La seva trajectòria era est-oest, continuant més enllà del seu límit sud-est. Aquest element es trobava afectat per la construcció del mur perime-tral de l’actual capella, construït a finals del segle XVI, així com la construcció d’un vas funerari al segle XVIII. Estava bastit amb pedres tallades sense escairar i lligades amb força morter de calç, donant-li aspecte d’encofrat. Per la seva amplada i característiques físiques, sembla indicar que es tracta d’un mur de càrrega, i donat que els estrats més antics documentats se li adossen, es pot datar la seva construcció entorn al segle XII, moment en què funciona la fase romànica de l’església.

L’altre mur documentat durant la intervenció ar-queològica fou un element constructiu, el qual se-gueix la mateixa alineació que el mur anteriorment descrit, i es trobava també afectat per la construc-ció del vas funerari i el mur perimetral de la capella (fig. 5 i 6). Es tracta d’un mur de trajectòria est-oest i que presenta una amplada de 0,65 metres i una longitud evidenciada de 1,40 metres. Està bastit

fase, i 13 de maig a 11 de juliol de 2005 en una segona fase, es realitzà l’excavació, primer per mitjà d’una cala i posteriorment l’excavació en extensió, dins la capella lateral dreta (fig. 9), l’únic indret en condicions de poder fer una recerca arqueològica, per tal de trobar més informació sobre el desenvolupament de la planta, tant preromànica com romànica de l’edifici, així com per poder determinar qualsevol acció constructiva al llarg de la seva història.

Fig. 5. cala 4. vista en alçat del mur u.e. 433

Fig. 6. cala 4. detall del mur u.e. 433


238

amb pedres mitjanes escairades de forma tosca i lligades amb terra. La seva projecció vertical, esti-mada en 0,90 metres, és piramidal i afecta part de la tomba 22, la qual fou datada al segle IX, crono-logia que ronda la datació pel que fa a aquest mur, el qual pot relacionar-se amb la fase preromànica de l’església.

A més dels elements constructius preromànics i romànics documentats, la campanya arqueològica a la capella lateral dreta va posar al descobert part de l’àrea de necròpolis de la parròquia. En total es

van excavar vint tombes amb una cronologia que oscil·la entre els segles IX i el XVIII, a les quals cal afegir les restes de dos enterraments més evi-denciats a l’exterior de l’absis preromànic, tallats però per les banquetes de fonamentació de l’actual absis del segle XII, que foren documentades durant la intervenció arqueològica dels anys 2002 i 2003.

En aquest cas és interessant ressaltar les tombes associades a l’Horitzó I, Fase I: aquest horitzó cal datar-lo dins dels segles IX-X, essent coetani a la construcció de la primera església de la qual en te-

Fig. 7. cala 4. vista en alçat del mur u.e. 407

Fig. 8. cala 4. vista general de la cala un cop excavada


239

la hipòtesi sobre les diverses fases constructives i reformes que al llarg dels segles es realitzaren al monument i formen la seva evolució.

Concretament es pot parlar de cinc grans fases constructives més una sisena fase que correspon a la restauració, totalment arbitrària i sense base científica, de mitjan segle XX per part d’Alfred Sedó, i la que es porta a terme des de fa 30 anys per part dels Amics de Santa Maria del Puig.

La Primera Fase correspon a la construcció de l’església preromànica, que es situa al darrer quart del segle IX – inici del segle X. Aquest edifici era d’una sola nau amb l’absis rectangular. L’aparell constructiu consistia en filades irregulars de pedres sense treballar i carreus mitjans o grans als angles com es pot observar encara al parament exterior del mur nord. Aquest mur, que fins ara era l’úni-ca resta visible de l’obra preromànica, presenta un aparell format per pedres, llosetes i grans còdols fent una mena de reble, alternant amb algunes fila-des disposades en espiga i tot embegut amb abun-dant morter, formant una obra de moler.

nim noticia arqueològica. Són restes de tres inhu-macions en fossa, les tres conservades parcialment en quedar afectades per construccions posteriors a la inhumació (fig. 8). Les dues tombes localitzades a l’exterior de l’absis preromànic (Tombes 1 i 2) estaven tallades per una sitja i per les banquetes de fonamentació de l’absis bastit durant la segona meitat del segle XII. Malgrat aquesta circumstàn-cia, es va poder determinar que un dels enterra-ments era en caixa de lloses i l’altre, ubicat al fons de la sitja, era antropomorf, conservant-se tan sols les restes de la capçalera i part d’un crani. Pel que fa a la tomba 22, associada a aquest horitzó crono-lògic, també parcialment conservada, està tallada per la banqueta de fonamentació del mur de la nau preromànica, presentant únicament la seva part dreta amb una orientació NE-SO.

Conclusions

Amb l’excavació de l’absis, intervencions rea-litzades els anys 2002 i 2003 i les intervencions dels anys 2004 i 2005 a la capella lateral dreta, s’ha pogut, en espera de noves recerques, mantenir

Fig. 9. planta general de les excavacions a l’absis i la capella lateral dreta


240

Les restes de l’absis preromànic de l’església aparegudes durant les excavacions, així com part del mur de tancament de la nau, i que s’afeixeien al ja conegut mur meridional de la nau, poden per-metre restablir una planta hipotètica de l’església preromànica. L’edifici resultant és possible datar-lo per paral·lels estudiats dins la mateixa comarca, com Santa Margarida del Cairat a Esparreguera, Sant Hilari a Abrera, diverses esglésies d’arreu de Catalunya estudiades per Xavier Barral i diferents esglésies del Rosselló, el Conflent i el Vallespir estudiades per Pere Ponsich13, que ens donen una cronologia d’entre finals del segle IX i inicis del se-gle X; cronologia que coincideix amb l’estudi que realitzà Montserrat Pagès sobre el mur nord exte-rior de l’actual edifici, el qual presenta un parament clarament preromànic i podria correspondre a la nau associada a l’absis exhumat en les excavacions.

En base a les estructures documentades en ex-cavació es pot presentar una hipòtesis sobre la possible planta de l’edifici preromànic (fig. 10). Aquest seria una construcció d’una sola nau amb una llargada de 11,50 metres amb una amplada

13 barraL i aLtet 1981; ponsiCh 1988.

de 5,50 metres. L’absis era rectangular, amb unes mides de 2,70 metres per 1,80 metres. L’interior es trobaria pavimentat amb una barreja d’argila compactada amb pedres molt petites lligades amb morter, a mode d’opus signinum per tota la su-perfície, sense graons ni desnivells. Pel que fa a l’espai entre la nau i l’absis, es trobaria delimitat per uns cancells de fusta o pedra atenent amb la troballa de dues pollegueres a banda i banda de l’absis. La seva coberta és més que probable que fos de fusta, donada la poca amplada dels murs documentats, i no es realitzà la coberta amb volta de canó fins l’etapa romànica, en què es folraren els murs preromànics per donar major entitat i re-sistència a la volta.

La Segona Fase es relaciona amb l’església romànica i presenta dos moments, arquitectònica i estilísticament ben contrastats. Inicialment es bastí la nau durant el segle XI, aprofitant el mur nord de l’església ja existent i utilitzant la tècnica de l’opus emplecton, típic del romànic, és a dir, construint el mur en tres fulles o capes, les dues exteriors vistes amb carreus de pedra aparellades i el terç interior omplert de reble i argamassa de calç. Les obres continuaren fins a la fi del segle XII, en què es bastí la capçalera monumental formada per l’absis

Fig. 10. planta hipotètica de l’edifici preromànic


241

semicircular d’àmplia obertura, que permet datar l’obra de les darreries del segle XII i un cimbori. En aquest punt s’obre un debat estilístic, ja que alguns autors consideren que aquesta església romànica no tenia transsepte ni capelles laterals. Cas que fos així, ens trobarien davant d’un edifici que no entra dins la classificació de Puig i Cadafalch14. De tota manera només una excavació arqueològica podria confirmar o desmentir l’existència de cape-lles laterals o absidioles que, per altra banda, podrien resoldre el problema de les empentes laterals que per força patí l’edifici amb la construcció del massís cimbori.

Una Tercera Fase constructiva modifica sensi-blement l’aspecte de l’església, greument afectada, segons la documentació, pels terratrèmols de 1428. La volta de la nau es devia ensorrar, per la qual cosa es bastí de nou, substituint la volta primiti-va de canó per una altra lleugerament apuntada i reforçant-la amb arcs torals. El cimbori també es veuria afectat, per la qual cosa es reforçà amb els massissos triangulars que s’observen exteriorment. Aquesta reforma es portà a terme de forma gairebé immediata als terratrèmols, donat que el Puig era encara l’església parroquial i els oficis passaren a realitzar-se a l’església de Santa Eulàlia, que assu-mí momentàniament les funcions de parròquia.

A nivell arqueològic, aquesta fase només ha pogut ser detectada en els materials apareguts en estrats cronològicament posteriors i associats a reompliments i anivellaments. Aquests materials consisteixen bàsicament en restes d’encanyissat i de pintura, així com material constructiu.

La Quarta Fase va associada a tot un programa de reformes que alteren considerablement la fisonomia de l’edifici. En un moment indeterminat que podem situar entre finals del segle XVI i inici del segle XVII, ja que no hi ha documentació escrita que ho reflecteixi, es portà a terme la construcció de les capelles laterals. Aquestes capelles són de planta quadrada, molt irregulars i desviades sensiblement respecte a l’eix primitiu de la nau, cosa que posa de manifest la poca perícia dels constructors, més preocupats per reforçar l’estructura del cimbori

14 pUig i CadafaLCh, faLgUera, goday 1909-1911.

i d’ampliar l’espai interior de l’església que per mantenir l’estètica de l’edifici. També es modifica la porta d’accés a migdia, que originàriament tenia un arc de mig punt, essent substituïda per una porta adintellada, que porta esculpida la data 1602 i un contrafort de reforç al mur nord. A l’interior de l’església es documenta la incorporació d’un altar barroc a l’absis i la construcció de diversos vasos sepulcrals per part de les principals famílies del terme d’Esparreguera. Concretament es troba un vas davant de cada capella lateral i quatre més disposats al llarg de l’eix de la nau. Aquest és un fet remarcable, ja que des de l’any 1612 l’església del Puig perdé la seva condició d’església parroquial a favor de l’església de Santa Eulàlia a Esparreguera.

Aquesta circumstància no alterà els costums de les grans famílies terratinents, favorables al Puig, i que continuaren considerant-la com la seva esglé-sia parroquial i el seu lloc d’enterrament, davant les noves classes emergents de paraires i teixidors que iniciaren la puixança protoindustrial formada entorn al poble d’Esparreguera, articulat des del segle XIV al llarg del camí ral.

La Cinquena Fase constructiva no significa cap intervenció d’importància a l’interior de l’església però sí que modifica el seu entorn. Durant el darrer quart del segle XVIII es construeix una sagristia, a la qual s’accedia per una porta que es practicà a l’absis romànic. Aquesta construcció, amb coberta a una vessant, es recolza en un dels laterals de l’ab-sis, ocupant gairebé la meitat de l’espai exterior. També es construí davant l’atri d’accés a l’església la casa de l’ermità o rectoria que ocupa una part del mur de migdia de l’església. Durant la Guerra del Francès (1808-1812) no sembla que l’església pa-tís greus problemes estructurals com a conseqüèn-cia del saqueig. Només es constata la destrucció parcial de la casa de l’ermità i la crema de l’altar major barroc.

En el transcurs de la Guerra Civil, concreta-ment el juliol de 1936, va desaparèixer la imatge romànica de la Verge, es cremaren els altars late-rals, el retaule, els bancs, el cor i tot el contingut de l’església.


242

La Sisena Fase s’inicia després de la guerra, moment en què l’església restà abandonada fins l’any 1945, quan el propietari de la Colònia Sedó, Alfred Sedó, creient-se propietari també de l’in-dret, inicià obres de restauració del monument, que consistiren bàsicament en repicat de parets,

amb la consegüent pèrdua d’informació arqueolò-gica, i la col·locació de grapes de ferro per tractar les esquerdes de l’absis, i que restaren inacaba-des fins que l’any 1982 es constituí l’associació Amics de Santa Maria del Puig amb el propòsit de restaurar l’edifici.

Bibliografia

Alturo i Perucho J. 1985, L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200, Barcelona.

bArrAl i Altet X. 1981, L’art pre-romànic a Cata-lunya. Segles IX-X, Barcelona.

bArrAl i Altet X. 1999, L’arquitectura religiosa d’època preromànica i romànica, a Ars Catalo-niae, 4: Arquitectura religiosa antiga i medie-val, Barcelona, pp. 55-129.

boNNAssie P. 1979-1981, Catalunya mil anys enre-ra (segles X-XI), 2: Economia i societat feudal, Barcelona.

boNNet ch., beltráN de herediA J. 2001, Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica, a beltráN de herediA J. 2001 (ed.), De Barcino a Barcinona (segles I- VII). Les restes arqueo-lògiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Bar-celona, pp. 74-93.

cArboNell E. 1994, Algunes reflexions sobre l’ar-quitectura a Catalunya a l’entorn de l’any mil, a Simposi internacional d’arquitectura a Ca-talunya. Segles IX, X i primera meitat de l’XI, Girona, pp. 121-129.

gArcíA tArgA J., lóPez Mullor A. 2000, La pri-mera campanya d’excavació al despoblat del Puig d’Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat), a «Quaderns científics i tècnics de restauració monumental» 11, Barcelona, pp. 167-181.

JuNyeNt i subirà e. 1983, L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Barcelona.

Miquel i lóPez J. 2004, Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l’absis de l’església de Santa Maria del Puig, Esparreguera (Baix Llobregat), Servei d’Arqueologia de la Genera-litat de Catalunya, Barcelona (inèdita).

Miquel i lóPez J. 2007, Memòria de la interven-ció arqueològica realitzada a la capella lateral dreta de l’església de Santa Maria del Puig, Esparreguera (Baix Llobregat), Servei d’Ar-queologia de la Generalitat de Catalunya, Bar-celona (inèdita).

Miquel i lóPez o., AchóN i cAsAs o. 2004-2005, Intervencions arqueològiques a l’església de Santa Maria del Puig (Esparreguera, Baix Llo-bregat), a «Lambard. Estudis d’art medieval» XVII, pp. 187-209.

Miquel i lóPez o., AchóN i cAsAs o. 2005-2006, Darreres troballes arqueològiques a l’església de Santa Maria del Puig (Esparreguera, Baix Llobregat), a «Lambard. Estudis d’art medie-val» XVIII, pp. 97-109.

PAgès i PAretAs M. 1983, Les esglésies pre-romà-niques a la comarca del Baix Llobregat, Me-mòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, XXXIII, Barcelona.

PAgès i PAretAs M. 1992, Santa Maria del Puig, a Catalunya Romànica, XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, Barcelona, pp. 355-359.

PoNsich P. 1994, L’arquitectura pre-romànica i la introducció de l’art romànic als comtats cata-lans al nord del Pirineu, a Simposi internacio-nal d’arquitectura a Catalunya. Segles IX, X i primera meitat de l’XI, Girona, pp. 105-120.

Puig i cAdAFAlch J., FAlguerA A., godAy J. 1909-1911, L’arquitectura romànica a Catalunya, I-III, Barcelona.

ribAs i cAlAF b. 1999, Història de Montserrat (888-1258), Textos i Estudis de Cultura Cata-lana, Barcelona.

Santa Maria del Puig 1996, Arrels, 1, Esparreguera.


1. Els precedents

1.1. l’oppidum iBèric (s. v- s. i ac)

L’Esquerda (Masies de Roda-Roda de Ter, Osona) és un jaciment arqueològic situat en un meandre del riu Ter, quan aquest, abandonant la Plana de Vic, inicia el seu recorregut per endinsar-se a les Guilleries. La península resultant és un espai que té unes característiques estratègiques immillorables, una superfície de 12 ha envoltada pel riu Ter que protegeix els seus flancs, sud, est i oest. A la zona nord, els pobladors ibers van construir-hi una potent muralla ja en el segle V aC, quan s’hi van assentar. Les excavacions, no obstant, han mostrat restes d’una antiga ocupació del bronze final, aproximadament entorn al segle VIII aC.

Des de fa més de 30 anys, s’hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques, que han posat de manifest la continuïtat d’hàbitat des del segle V aC fins al segle I aC, després, un interval d’abandonament durant la romanització i la reocupació del lloc a partir del segle V dC. Des d’aquest moment – amb certes discontinuïtats –, el

lloc és ocupat fins a inicis del segle XIV. L’any 1314, enmig de lluites feudals, el poblat de l’Esquerda és destruït i abandonat definitivament.

Les excavacions arqueològiques ens han permès conèixer els diferents moments d’ocupació del lloc. L’oppidum ibèric de l’Esquerda és un recinte protegit per una potent muralla amb grans blocs de pedra a la base, i construïda amb pedra del país, només escairada per la cara visible, i dues torres massisses de pedra que flanquegen l’entrada que s’obre al carrer principal. Aquestes dues torres, així com tota l’estructura, estan perfectament planificades, ja que la torre gran fa 11 m de llargada i l’altra torre, de dimensions més reduïdes, fa justament la meitat, 5,5 m. El carrer que hi desemboca, té una estratigrafia que permet resseguir la seva fase de construcció inicial i totes les reformes que va anar patint fins a la seva anul·lació i colmatació final, en el segle III aC. Darrera de la muralla apareixen els armora, les petites estructures de planta rectangular que tenien la funció de magatzem i possibilitaven l’accés a les torres. Immediatament al darrera i adossats a tot aquest complex murari, apareixen diversos espais

L’ església de Roda ciutat (segle V al X) al jaciment arqueològicde l’Esquerda (Masies de Roda-Roda de Ter, Osona)

The church of l’Esquerda, the ancient Roda city of the early mediaeval documents, is a building of Romanesque style that contains remains of older structures of difficult chronological attribution.In the article it is attempted to relate these vestiges to the different phases of occupation of the archaeological site, among them the Visighotic occupation, of which we have evident samples in an extensive field of underground silos or pits around the 6th or 7th centuries AD.

MAriA OcAñA i SuBirAnAMuseu Arqueològic de l’Esquerda-Fundació Privada l’Esquerda

iMMA Ollich i cASTAnyEruniversitat de Barcelona-Fundació Privada l’Esquerda

MOnTSErrAT DE rOcAFiguErA i ESPOnAFundació Privada l’Esquerda

MAriA OcAñA i suBirAnA, iMMA Ollich i cAsTAnyer, MOnTserrAT de rOcAFiguerA i espOnA

244

que han estat identificats com a tallers, un dedicat a la cocció de la ceràmica, amb diversos forns, un espai on hi ha elements que permeten parlar de l’activitat metal·lúrgica, amb un forn, eines per reutilitzar, i elements que evidencien la fosa dels metalls i també la forja. Altres estructures són amplis espais on segurament s’hi encabia la tropa que tenia cura de la vigilància del recinte1.

A grans trets podem dir que la ciutat de l’Esquerda es va construir en el segle V aC, amb aquests elements que hem descrit. En el decurs de la Segona Guerra Púnica, l’enfrontament de les tribus ibèriques amb els romans provoca la destrucció generalitzada de molts assentaments, entre ells l’Esquerda, entorn a l’any 218 aC. Per autors com Estrabó o Titus Livi sabem que els ausetans es posicionaren a favor dels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica i que la ciutat d’Ausa resistí 30 dies de setge, gràcies a una forta nevada, abans de rendir-se als romans2. El passatge i la situació que descriu situen la ciutat d’Ausa en un lloc encimbellat, de difícil accés i damunt d’un riu, característiques que no desdiuen en absolut de les que planteja el jaciment de l’Esquerda3. La destrucció es fa evident per les restes d’un potent incendi que va comportar l’enderrocament de bona part de la muralla, de les torres i també de les estructures annexes. El que fins aleshores havia estat un important assentament de la tribu dels ausetans, amb unes funcions claus de domini sobre l’estructura de poblament de la comarca d’Osona, i unes atribucions de centralitat força evidents, passa a esdevenir un llogarret que sobreviu fins al segle I aC, per bé que malda per mantenir la seva existència ja que fins i tot es torna a construir de bell nou la muralla, ara però, amb unes proporcions molt més modestes.

1.2. l’esqUerda, dUrant el perÍode visigòtic

A partir del segle I aC l’Esquerda s’abandona, i el primer document que ens parla de la nova ocupació del lloc és ja de l’any 826 dC. La cita es troba en els Annales Regni Francorum i també a la Vita

1 oLLiCh, roCafigUera 1993; roCafigUera 1995.2 t. Livi 21,61.3 oLLiCh, oCaña, raMisa, roCafigUera 1995, p. 65.

Ludovici de l’Astrònom. En el primer compendi s’hi pot llegir: «Allí li arribà (a Lluís el Piadós, que es trobava a Salzburg) la notícia de la fugida i la perfídia d’Aissó, de quina manera, un cop entrat fraudulentament a Osona i rebut per aquell poble, al qual havia enganyat amb astúcia, destruí la ciutat de Roda i reforçà els castells d’aquella mateixa regió, aquells que semblaven més ferms»4.

Ibi ad eius notitiam perlatum est de fuga ac perfidia Aizonis, quomodo fraudulenter Ausonam ingressus et a populo illo, quem dolo deceperat, receptus Rotam civitatem destruxit, castella eiusdem regionis, quae firmiora videbantur, communivit missoque ad Abdiraman regem Sarracenorum fratre suo auxilium, quod petebat, iussu eiusdem regis contra nostros accepit. Sed imperator licet huius rei nuntium graviter ferret, nihil tamen inconsulte gerendum iudicans consiliariorum suorum adventum statuit operiri; transactaque autumnali venatione circa Kal. Octobr. per Moenum fluvium usque ad Franconofurd secunda aqua navigavit.

(Annales Regni Francorum)

Aquesta cita ens planteja la pregunta: què era i què hi havia en aquesta Rotam civitatem que va destruir Aissó? D’on li ve aquest nom i la denominació de ciutat?

La civitas segons Balari i Jovany, i concretament la civitas fracta a la Marca d’Espanya, era la ciutat dividida en dues parts, la ciutat pròpiament dita i un suburbi o raval, que també es coneixia com a burg, vilanova o vicus5. Era aquest el model al que responia la Roda ciutat que esmenta el document del segle IX?

Segurament que aquesta civitas és un record d’una ciutat d’època visigoda. Després de la caiguda de l’Imperi Romà, la gent busca refugi en llocs fàcils de defensar i es torna a reocupar l’antic oppidum de l’Esquerda. La «Roda ciutat» esmentada pels documents de l’Alta Edat Mitjana actuarà com a centre de defensa contra els pobles invasors, amb un territori assignat al llarg del Ter que comprenia els actuals municipis de Manlleu, les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i bona part de Gurb6.

4 Annales regni Francorum, a ordeig 1981, p. 22.5 baLary, Jovany 1899, p. 476.6 pLadevaLL 1990, pp. 69-91; oLLiCh, oCaña, raMisa, roCafi-gUera1995, p. 81.

l’església de roda ciutat (segle v al X) al jaciment arqueològic de l’esquerda (Masies de roda-roda de Ter, Osona)

245

l’àmbit i dependència d’una civitas, i aquest sentit continua vigent en els casos en què encara apareix al segle IX, com Vic, Urgell i Badalona, el primer donant nom a la localitat que ha arribat fins a l’actualitat, esborrant l’antic d’Ausa o Ausona. Continuen relacionats a una civitas de la que no estan gaire allunyats i que en alguns casos els va cedir el seu lloc i la seva importància. Esmenta els casos de Castellciutat que té com a vicus la Seu d’Urgell, Mataró que tindria el seu paral·lel en Badalona, i respecte de Vic, ens diu, «ignorem on era la seva civitas fracta (es a dir l’antiga Ausona), que potser seria la Rota civitas (avui vila de Roda de Ter, no gaire allunyada) tan citada en els documents de l’època»9.

Així doncs, totes les evidències ens porten a parlar d’una ocupació visigòtica de l’Esquerda. De moment però, a banda de l’extens camp de sitges no tenim més estructures que ens permetin conèixer com era la civitas visigòtica. Probablement hi devia haver algun tipus de temple on actualment hi ha l’església romànica, del qual en desconeixem pràcticament tot.

Retornant a l’any 826, d’on hem partit

inicialment, la revolta d’Aissó devia comportar la destrucció d’un emplaçament carolingi, d’una fortalesa de les que conformaven la Marca Hispànica, que serviria per controlar un element molt important, un element que en ocasions ha estat via de comunicació i d’intercanvi, i en altres com ara, de frontera, el riu Ter, que en paraules de la Dra. Imma Ollich és la primera frontera dels carolingis al comtat d’Osona10.

2. L’Església de sant Pere de Roda

2.1. docUments

Els documents ens permeten parlar amb certesa d’una església medieval ja en el segle X. El primer document que ens parla de la ciutat de Roda després de la cita del 826 és d’un segle més tard, de l’any 927, ara però, també es documenta l’existència de l’església de Sant Pere. Aquest document és una

9 font i riUs 1985, p. 320.10 oLLiCh 2005, pp. 187-201.

A banda del topònim que permetia fer conjectures sobre l’ocupació visigòtica de l’Esquerda, un altre element a considerar eren les advocacions de l’església de l’Esquerda, dedicada a Sant Pere, amb el conjunt de les seves dues esglésies sufragànies, Santa Maria del Pont i Sant Miquel de la Guàrdia, que ens remeten a la típica trilogia de les seus visigòtiques.

Les campanyes d’excavació arqueològica ens aporten importants novetats que confirmen la utilització de l’espai durant aquest període.

Rere la muralla hi ha un extens camp de sitges amb una cronologia absoluta determinada gràcies a les anàlisis de carboni 14 practicades en unes restes de fauna. Les excavacions arqueològiques han localitzat les sitges tal com restaren després de ser utilitzades com a escombreres, com a dipòsits de deixalles. A l’interior hi ha material ceràmic, metàl·lic i sobretot, una important concentració de restes òssies de fauna. Precisament les anàlisis de C14 practicades en un esquelet de porc jove que es mantenia en perfecta connexió anatòmica, van donar una cronologia d’amortització de les sitges, de 1315 ± 40 BP. Per tant la construcció de les sitges, feta tallant els nivells ibèrics cal situar-la a mitjan segle VII de la nostra era, estem doncs en ple període visigòtic7.

Si continuem analitzant el significat de civitas i ens referim a les hipòtesis de Josep Font i Rius, tenim més elements per comprendre la magnitud o la importància de Roda en aquell moment. El títol de ciutat, ja en època plenament medieval la tenien les antigues ciutats visigòtiques, encara que hi ha excepcions com en el cas d’Olèrdola. La ciutat era un recinte emmurallat amb un terme que s’estenia fora les seves muralles, en un espai circumdant, sense l’extensió que havia tingut el territorium de la civitas romano visigòtica8.

Continuant amb l’anàlisi de la dualitat civitas / vicus, esmenta que hi ha pocs llocs que siguin hereus de l’època romana i visigoda. El terme vicus tenia el sentit de població compacta dins

7 roCafigUera et al. 2002, pp. 157-173, 180.8 font i riUs 1985, p. 317.


246

La majoria de restes de l’església de l’Esquerda visibles a l’actualitat pertanyen al segle XI. La construcció romànica es fa entorn a l’any 1042 tal com es pot llegir en un document redactat a les 3 calendes de maig del rei Enric, en què Miró i Ermemir i Ermelle, dona, manifesten que són encarregats de donar 6 diners «ut istum precium dedissemus ad domum Sancti Petri Roda ad opus dedicacionis sue»13. L’església d’estil romànic es devia construir doncs, durant el bisbat d’Oliba. És una església d’una sola nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues fornícules laterals. A banda de l’advocació de Sant Pere, també coneixem per un document del 1274 que hi havia un altar dedicat a Sant Andreu14. D’aquesta església enderrocada durant els fets del 1314, resta dempeus la paret sud, on s’hi percep l’arrencada de la volta, i els murs de tancament de tota l’estructura a una alçada de 1,5 m aproximadament.

13 BuB, fons casserres, carp. 2, p. 99.14 cartulari de roda, núm. 36.

donació de terres a l’església de St. Pere «sita est in Rota civitate», els donants són An i la seva esposa Honrada11. Les terres són «in comitatu Ausona in apenditio de Rota civitate, ad ipso puiolo»12. No sabem en quin moment fou construïda aquesta església, probablement a les darreries del segle IX o començaments del segle X.

Aquest temple potser encara en substituïa un de més antic, fet amb fusta. No ho sabem. En tot cas, l’església que s’esmenta en el segle X, l’església pre-romànica, era un edifici més petit que l’actual i envoltat per un cementiri de tombes antropomorfes, que es veuen afectades per la construcció, ja en el segle XI, de l’església romànica, més gran que l’anterior.

11 AcV, calaix 6, doc. 146.12 oLLiCh, oCaña, roCafigUera, raMisa 1995, p. 97.

Fig. 1. l’esquerda, roda de Ter. planta de l’església de sant pere de roda


247

2.2.1 Construccions anteriors a l’edifici romànic En primer lloc cal esmentar dues fileres de 6 i 8

forats rodons treballats en el gres de la roca, amb una profunditat de 8 a 10 cm, segons els casos (fig. 2). El diàmetre oscil·la entre els 7 i 8 cm. Dibuixen una planta que fa pensar en els suports d’una construcció primitiva, potser de fusta, orientada a l’oest, amb un corredor d’una amplada de 84 cm i un eixamplament de 150 cm. Potser podria tractar-se de les restes d’un lloc de culte primitiu. Trobem paral·lels de forats per a encaixos de fusta en el mateix jaciment, a l’interior d’algunes cases, i també en altres llocs on per les bones condicions de defensa, la seva funció podria relacionar-se amb estructures de fusta d’època carolíngia, com ara torres de guaita.

Davant de l’absis de l’església romànica i en un nivell inferior hi ha el semicercle d’un altre absis, amb una alçada de només dues filades de pedres (fig. 3.1). L’espai entre l’un i l’altre és reomplert per una sèrie de lloses i carreus en disposició plana, units

de todas ellas, tiene gran parecido con la basílica paleocristiana de Tarragona” (raMon CoMa a «revista Arqueològica», 1971).

2.2. les estrUctUres

A l’interior de l’edifici hi ha una sèrie d’estructures, que a grans trets ens permeten parlar de construccions anteriors a l’església romànica i també posteriors a la mateixa. A la planta podem veure-hi, en tonalitats diferents, els elements que probablement són anteriors a l’edifici romànic, així com aquells que foren afegits amb posterioritat (fig. 1).

Tot seguit passem a fer-ne una descripció més acurada15.

15 l’excavació de l’església va fer-la en la seva major part l’Agrupació Arqueològica del centre Excursionista de roda, als anys seixanta del segle XX, si bé també hi havia hagut altres campanyes no sistemàtiques a inicis del mateix segle, ja que l’església era un dels únics elements visibles del poblat. Això ha impossibilitat disposar d’una seqüència estratigràfica que faciliti la interpretació de les estructures. Els membres del cEr van deixar poques referències sobre la seva feina en el temple romànic, per exemple trobem la següent anotació: «es de destacar en este templo, los diferentes niveles superpuestos de tres iglesias: la primera perteneció al paleocristinismo (s. iv de n-e); la segunda correspondiente al siglo vii y la última al románico. del conjunto

Fig. 2. església de sant pere de roda. Forats de pal anteriors a l’edifici romànic


248

Fig. 4. església de sant pere de roda. Mur sud

Fig. 3. església de sant pere de roda. estructures anteriors a l’edifici romànic


249

amb morter de calç i sorra, formant una mena de paviment. Podria tractar-se de l’absis d’una església anterior o d’un intent fallit en la realització de l’absis romànic; no ho podem deduir per la tipologia constructiva, que s’assembla molt. També en aquest sector hi havia un altar de pedra tosca molt malmès, fou localitzat pel CER, i sembla que en restaven fins a 40 cm d’alçada. Només se n’han conservat les dues fileres laterals inferiors, ja que la resta va desaparèixer amb el buidatge que van practicar durant els anys seixanta. Podria tenir unes mesures hipotètiques de 80 cm d’amplada per 130 cm de llargada (fig. 3.1).

L’excavació arqueològica sistemàtica de l’any 1983 va permetre localitzar alguns elements residuals que encara quedaven a l’interior de l’església. Arran del presbiteri, al cantó esquerre, apareix la roca excavada, amb una forma més o menys circular. Semblava una sitja, però finalment l’excavació va confirmar que es tractava d’una tomba. Al damunt hi havia una capa d’argamassa, i per sota apareixien còdols de riu molt grossos i una llosa a manera de coberta. L’interior contenia les restes d’un enterrament infantil en molt mal estat, degut a la quantitat d’argamassa on s’hi barrejaven uns quants ossets. Immediatament sobre la roca mare i encara in situ apareixien part del braç esquerre, el braç dret complet, costelles i un tros de pelvis. No hi havia el crani. El cos es trobava dipositat en direcció est-oest, amb el cap a l’oest. Les dimensions de la tomba eren de 70 x 60 cm, i per uns 40 cm de profunditat. Ara sí, l’estratigrafia ens indica que la tomba d’aquest albat, seria anterior a la construcció de l’església romànica. Potser caldria situar-lo en el segle X16.

16 oLLiCh et al. 1984, p. 189.

Al davant i coincidint amb el segon arc toral de l’església romànica hi ha una paret d’1,5 m d’ample, que va de nord a sud, tancant el recinte perpendicularment (fig. 3.2). Al mig hi ha una obertura de 0,50 cm que permetia l’accés entre les dues parts de l’església, salvant un desnivell amb dos esglaons. La disposició d’aquest mur, tancant la zona anterior a l’absis, recorda el santuari de les esglésies visigòtiques, un exemple del qual el trobem a la basílica visigòtica de St. Fructuós a l’amfiteatre de Tarragona, edificada a finals del segle VI o inicis del segle VII17.

Un altre element a destacar és el llindar de la porta d’entrada de l’església (fig. 3.3): l’accés d’entrada a l’església té dos esglaons, el superior és una pedra tallada completament plana, l’inferior és un bloc únic d’arenisca que s’ha treballat formant dos canals laterals paral·lels, que es bifurquen en angle recte divergent i dos forats de pal rodons al centre que en conjunt guarden una absoluta simetria. Sembla que podria tractar-se d’un sistema especial de tancament interior de l’edifici. Hi ha un paral·lel similar a la basílica de l’amfiteatre de Tarragona.

En el mur sud de l’església (fig. 4), per la part exterior s’observa un rebaixat de forma cilíndrica, gairebé cònica, com si hi hagués hagut una construcció circular adossada, de la qual no ens en queda cap rastre, ni en els fonaments.

17 TED’A 1990, p. 207 i ss.

Fig. 5. església de sant pere de roda. Tombestallades per la construcció de l’església romànica


250

Fig. 6. església de sant pere de roda. porta sud

Fig. 7. església de sant pere de roda. estructures posteriors a l’edifici romànic


251

3. Conclusions

El jaciment arqueològic de l’Esquerda ha estat un lloc intensament ocupat. Des del segle VIII aC en el Bronze Final, després en el període ibèric, passant pel món visigòtic i després, durant l’Edat Mitjana fins l’any 1314. La importància del lloc, primer com a ciutadella o oppidum ibèric i després com a emplaçament cobejat durant l’Edat Mitjana, ens ho demostra el qualificatiu de ciutat-civitas que té associat el nom de Roda. També cal recordar on apareix la primera cita documental d’aquest indret, la documentació de la cort dels reis francs.

Durant el període que ens ocupa, entre els segles V i X, sabem per l’arqueologia i també per la documentació que Roda ciutat (l’Esquerda, tal i com es coneix avui popularment) presentava una ocupació humana que utilitza aquest lloc. Per la recerca arqueològica sabem que les antigues muralles protegien un extens camp de sitges del segle VI-VII; l’estat actual de les excavacions i la pròpia reocupació del lloc, de moment, no ens permeten saber-ne més coses.

La part alta del jaciment, on hi ha l’església romànica dedicada a Sant Pere, presenta un seguit d’elements que ens fan pensar en un ús continuat com a lloc de culte, potser ja des d’època ibèrica, després amb una possible església visigòtica. Ja amb referents documentals, tenim notícies que ens parlen d’una església l’any 927 i dels donatius per a la nova església romànica a meitat del segle XI. També amb posterioritat a aquest segle, el seu ús porta a noves remodelacions i afegits.

La recerca al jaciment de l’Esquerda continua, i potser encara podrem aclarir quina va ser la seqüència que va donar lloc al que actualment és possible veure a l’església de Roda ciutat.

A tot el voltant de l’església hi ha la necròpolis, les tombes visibles actualment són les antropomorfes, relacionades amb l’antiga església pre-romànica, potser l’esmentada en els documents del segle X, un edifici més petit que l’actual. Degut a la necessitat de més espai per a la construcció de l’església romànica en el segle XI, algunes tombes foren tallades per la nova construcció (fig. 5).

Porta sud: porta de l’edifici romànic que podria mantenir-se en el mateix lloc que hi havia hagut la porta de l’església pre-romànica (fig. 6).

2.2.2 Construccions posteriors a l’edifici romànic (fig. 7)

Adossats als murs interiors de les parets de l’església romànica hi ha un seguit d’elements que podem associar a un mateix període pel tipus de treball de la pedra, molt més polida i amb uns carreus més quadrats. Segueixen una tècnica anomenada d’apunxonat18; on es pot veure més bé és a la torre que s’adossa a la paret sud. Aquesta torre, d’uns 5 x 4 m aproximadament, és un clar afegit a la construcció romànica. Desconeixem quina funció tenia, hom ha suposat que podria fer de campanar, de sagristia, o potser que podia haver estat una torre de defensa construïda en el moment en què el poblat es converteix en una fortalesa, com esmenten els documents a inicis del segle XIV: quoddam setium cujusdam roquer quod habeo intus fortitudinem de Roda19.

18 raUreLL 1975.19 cartulari de roda, núm. 112.

Bibliografia

Adell J.A. 1982, Notes per a l’estudi de la tecnologia constructiva de l’hàbitat medieval de l’Esquerda, a IX Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Ausa X, Vic, pp. 329-339.

bAlAry i JoVANy J. 1899, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona.

Centre Excursionista de Roda de Ter 1971, «Revista Arqueológica. Divulgación Cultural».

errA A., ocAñA M. 1992, Esglésies Romàniques: 118 testimonis arquitectònics de la història d’Osona, Guies del Patrimoni comarcal, Figueres.


252

FoNt i rius J.M. 1985, Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya Medieval, a Col·lectànea de treballs del professor J.M. Font i Rius amb motiu de la seva jubilació acadèmica, Barcelona.

godAyol P. 1927, Roda d’Ausona (Vich), antiquís-sima ciutat, a «La Veu de Catalunya» 20 Febrer.

ocAñA subirANA M. 1988, L’església parroquial de Sant Pere de Roda, a «Roda de Ter» 471, Juliol.

ollich I. 1982, El jaciment arqueològic medie-val de l’Esquerda a les Masies de Roda de Ter, Osona, IV.- L’església romànica de Sant Pere, Quaderns d’Estudis Medievals 7, 1, Barcelona.

ollich I. 1982, Tipologia de les tombes de la necròpolis medieval de l’Esquerda (Osona), a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, Acta/Mediaevalia Annex 1, Barcelona, pp. 105-153.

ollich I. 1984, Poblat de l’Esquerda, les Masies de Roda, a Catalunya Romànica, II: Osona I, Barcelona, p. 347.

ollich I. 1998, Poblat de L’Esquerda, les Masies de Roda. Darreres novetats arqueològiques (1984-1998), a Catalunya Romànica, XXVII, Barcelona, pp. 200-201.

ollich I. 1999, Roda: L’Esquerda. La ciutat caro-língia, a Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura als segles IX i X (catàleg de l’exposició al MNAC), Barcelona, pp. 84-88.

ollich I. 2004, Roda ciutat (L’Esquerda) i la de-fensa de la línia del Ter al comtat d’Osona (s. VIII-X), a Congrés sobre Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-Occidental (Arbúcies-Girona, 5-7 març 2003), Arbúcies, pp. 179-194.

ollich I. 2005, El Ter, la primera frontera dels carolingis al comtat d’Osona, segles VIII-IX, a Medievalis Historia Pyrenaica, Girona, pp. 187-201.

ollich I. e.p., El Ter, la primera frontera dels ca-rolingis al comtat d’Osona, segles VIII-IX, a II Congrés d’Història dels Pirineus (Girona, nov. 1998), en premsa.

ollich i., ocAñA M., rAMisA M., rocAFiguerA M. 1995, A banda i banda del Ter, Història de Roda, L’Entorn 30, Roda de Ter.

ollich i., rAurell s. 1989, Tombes de llosa als turons de la Plana de Vic: una població alt-me-

dieval per cristianitzar? a «Acta/Mediaevalia» 10, pp. 223-250.

ollich i., rocAFiguerA M. 1993, L’oppidum ibèric de l’Esquerda (Roda de Ter, Osona), Memòries d’Excavacions Arqueològiques 7, Barcelona.

ollich i., rocAFiguerA M. et al. 1991, L’Esquer-da, poblat ibèric i medieval. Guia del jaciment i del museu, Roda de Ter.

ollich i., rocAFiguerA M. 2001, L’Esquerda: 2500 anys d’història, 25 anys de recerca, Roda de Ter (amb dibuixos de Francesc Riart).

ollich I. et al. 1984 (dir.), Memòria de les Exca-vacions Arqueològiques de l’Esquerda. Sector Medieval. Campanyes 1977-1983, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barce-lona (inèdita).

ordeig R. 1981, Els orígens històrics de Vic, Oso-na a la Butxaca 1, Vic.

PlAdeVAll A. 1967, Destrucció de l’antiga esglé-sia parroquial de Sant Pere de l’Esquerda, a «Roda de Ter» (núm. extr.).

PlAdeVAll A. 1968, Notícies de la Roda Medieval, a «Roda de Ter» (núm extr.).

PlAdeVAll A. 1990, L’època medieval a Manlleu. Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial, L’Entorn 15, Vic.

rAurell S. 1975, Sant Pere de Roda de Ter, L’Esquerda, a «Roda de Ter».

riPoll J. 1833, Documentos inéditos que pueden servir para ilustrar la muy antigua ciudad, hoy pueblo de Roda, situada en la ribera del río Ter, Diócesis y corregimiento de Vich, Vic.

rocAFiguerA M. 1995, Osona ibèrica. El territori dels antics ausetans, Osona a la Butxaca 16, Vic.

rocAFiguerA M. 2004, Els castells medievals, re-flex d’una organització territorial més antiga a la comarca d’Osona, a Congrés sobre Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-Occidental (Arbúcies-Girona, 5-7 març 2003), Arbúcies, pp. 195-204.

rocAFiguerA M. et al. 2002 (dir.), L’Esquerda. Àrea Ibèrica. Memòria de les excavacions ar-queològiques 2000-2001, Generalitat de Cata-lunya, Barcelona (inèdita).

TED’A 1990, L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’església romànica, Tarragona.


Agradezco personalmente a los organizadores de esta reunión sobre la tardía Antigüedad y la alta Edad Media la oportunidad de ofrecer estas apreciaciones conclusivas. Se les debe agradecer también, en primer lugar, su oportunidad en imaginarla y llevarla a efecto con la intención de poner en común novedades y planteamientos que sobre esta época y sobre la arquitectura rural se efectúan en Cataluña. Estoy convencido de que su idea es un modelo de difusión científica que, referido a este contexto y tiempo, se debe repetir en otras regiones. Fuera de los cauces oficiales, esta actuación ayuda a conocer y reconocer una parte importante de la actividad realizada en Cataluña en los últimos decenios. Otra característica positiva de la reunión es agrupar trabajos desarrollados en los ámbitos vecinos de la Antigüedad tardía y de la alta Edad Media, de modo que se puedan contrastar y comparar los resultados y puntos de vista a uno y otro lado de la frontera histórica del 700, promoviendo así la relación o ayudando a relacionar entre sí los grupos investigadores de “clásicos” y “medievalistas” que aún perviven. No se puede pretender encontrar en esta “mesa redonda” un corpus completo de las actividades efectuadas en Cataluña, ni creemos que fuera esa la intención de sus promotores, sino más bien lograr una síntesis que refleje el estado de la cuestión. En este sentido se puede considerar un hito pues, aparte del valor concreto de cada aportación, es indudable su valor historiográfico que permanecerá con el tiempo. Estos logros están en el haber de los organizadores.

La profunda renovación que ha tenido la Arqueología en los últimos decenios ha dado lugar al planteamiento de nuevas ramas de conocimiento entre las que se encuentra la llamada Arqueología

de la Arquitectura, dedicada al estudio de la arquitectura histórica. Aunque nada tiene que ver esta nueva rama de la Arqueología con la convocatoria de la reunión (donde, además, la mayoría de los trabajos presentados se refieren a la excavación del solar de las iglesias rurales), al tratar de arquitectura, lo conseguido se relaciona de algún modo con ella. El desarrollo de los estudios arqueológicos de la arquitectura histórica supone una renovación en la comprensión de las etapas históricas y en la importancia de su estudio. Sin embargo, como puede ser lógico en un momento inicial y por lo tanto de desconocimiento de su verdadero valor, no siempre se comprende ni se acepta este nuevo punto de vista de la arquitectura como objeto de la arqueología. No me voy a oponer al criterio de Puche y López cuando, al estudiar la modulación de la basílica septentrional (o del Parc Central) del suburbio de Tarragona, definen su trabajo mejor a la inversa, como “Arquitectura de la Arqueología”. De hecho, un caso a mi parecer modélico es el efectuado desde la Historia del Arte por Lorenzo Arias sobre la modulación de la arquitectura prerrománica asturiana (Anejos de AEspA 49, 2008). En campos profesionales tradicionales ocurre en ocasiones que no se acepta que las materias de estudio en realidad son comunes y que se diluyen las fronteras entre ellas (Historia del Arte, Arquitectura e Historia de la Arquitectura, Historia de la Construcción, Arqueología de la Arquitectura) y que, como investigadores, es positivo que acudamos a utilizar distintos instrumentos que enriquezcan nuestro contenido profesional. Porque también se puede considerar la modulación, a mi parecer sin error, un estudio de arqueología si se tiene en cuenta que

EluiS cABAllErO zOrEDA

instituto de historia, centro de ciencias humanas y Sociales, cSic, Madrid

pílogo

luis cABAllerO zOredA

254

se analiza una característica, la dimensión, propia de la materialidad del edificio; al margen de que sea receptora de otras características como las simbólicas. Puede parecer un tema de discusión interesante pero a la larga sería inútil dado que a nadie pertenece en exclusiva el conocimiento.

El trabajo de Tarragona, que es lo que interesa, lo considero de importancia, tanto por su argumentación como por sus conclusiones, y sus argumentos convincentes. Aunque me gustaría ver estudiada, en este tipo de trabajos, primero la unidad de medida utilizada en el edificio. En este caso, el edificio fue inmediatamente “desmontado” tras su excavación y, por lo tanto, el estudio de la modulación se debió efectuar sobre la documentación planimétrica. Pero aún sobre ésta, efectuada con rigor como es el caso, se puede procurar buscar estadísticamente el valor real de la dimensión utilizada. Quizás este valor puede ser un elemento más para explicar la razón de las irregularidades que pueden proceder tanto de la incomprensión del trazado como, en otras ocasiones, de la composición derivada de la dimensión de la unidad. La modulación puede convertirse en un criterio más de la definición de la arquitectura, para comprender sus relaciones entre grupos de ellos o para definir la corrección de una propuesta de reconstrucción.

Sólo el trabajo que ofrecen López Mullor y Caixal (iglesia del Marquet) presenta una lectura estratigráfica del alzado. A este grupo de la Diputación de Barcelona, pionero en este método (método Harris), es al que menos se le puede reprochar que lo utilice en la arquitectura, pues llegó a su aplicación correcta a través de la excavación del subsuelo; aprendiendo de esa práctica a levantar la vista a los alzados del edificio y a comprender como unitario el espacio tridimensional que forman la infraestructura y la estructura del edificio. Por otra parte, su texto es un modelo de planteamiento, presentación y documentación (esto último especialmente digno de agradecimiento), sin reiteraciones, sin concesiones a la imaginación y, al contrario, lleno de insinuaciones para un lector concienzudo.

En otros casos, la Arqueología de la Arquitectura no está presente directamente, pero se insinúa. Miquel y Achón (Esparraguera) achacan a la lectura previa de paramentos la propuesta de un modelo explicativo que deciden comprobar mediante la

excavación. En este estudio se hubiera deseado, al menos, una documentación completa de la planta del edificio que pusiera en relación el edificio encontrado, prerrománico, con el actual románico, transformado; o dicho de otro modo, una planta “puesta en fase” que facilitara la comprensión de su evolución. Al menos, pues lo óptimo pediría la exposición unitaria de excavación y lectura del alzado. Aceptado que el hueco encontrado en el suelo pertenece a un cancel del santuario prerrománico, no deja de plantear dudas si estuvo colocado, con su compañero, detrás de un arco de triunfo que estrechaba la embocadura del ábside (fig. 10); en cambio, la propuesta es más plausible, aunque sea excepcional, si la entrada al ábside no se cerraba por ese arco (fig. 9).

Aunque la Arqueología de la Arquitectura no sea evidente en el trabajo de Utrero (abovedamientos de Cataluña), subyace en su planteamiento, su punto de vista y la experiencia previa, de modo que es la consideración de los edificios como cultura material la que permite comprender su estructura y, a su vez, la historia que representan. El análisis de sus características permite a la autora distinguir los grupos cronológicos de arquitectura tardoantigua y altomedievales. Las diferencias son regionales por una parte (tipológicas y tecnológicas) y cronológicas por otra (sistemas estructurales). De esta manera se desvanece la aparente discrepancia que la llamada arquitectura “visigoda” marcaba entre el centro de la Península, con una arquitectura supuestamente excepcional del s. VII, y la periferia catalana, desprovista de ella. La arquitectura que hasta ahora se venía considerando “visigoda” encaja en el grupo altomedieval abovedado de la Península, de modo que pierde su excepcionalidad. Las diferencias se explican por la correspondencia a distintos grupos regionales. Como explica la autora, lo mismo pasa con otros grupos como el asturiano. Las características estructurales son las mismas aunque las formas finales sean distintas. Así, concluye planteando una propuesta para solucionar la ambigüedad cronológica de la arquitectura catalana (que no es sólo propia de ella, sino de toda la Península), que le permite ordenar los edificios de acuerdo a las nuevas cronologías y empezar a rellenar los vacíos de los siglos VII a IX. Como bien dice esta autora y se señala en otros trabajos de la reunión, las diferencias, esto es, el hiato se encuentra entre los siglos VIII y IX, donde

epílogo

255

se marca un vacío. Pero también la corrección de la arquitectura considerada “visigoda” parece provocar otro vacío en el s. VII, ampliando el hiato. Los nuevos estudios van, sin prisas, rellenando estos vacíos. Utrero señala para el grupo basilical tardoantiguo, entrando en el s. VII, Mas Castell de Porqueres II y Sant Julià de Ramis; y para el s. VIII, Santa Cristina d’Aro y Santa Magdalena de Ampurias III.

En la reunión se han hecho más propuestas para encuadrar otros edificios en los tiempos vacíos de los ss. VIII-IX. Entre otras, Roig supone que la etapa central de Santa Margarida (estudiada por Farreny, Mauri y Navarro; fase 4) corresponde a un uso no litúrgico que se dataría en el desconocido siglo VIII. Es posible que los pilares colocados en el eje de la iglesia sirvieran para soportar un piso intermedio, mejor que para soportar una cubierta dañada; pero, en cualquier caso, es difícil aceptar la continuidad litúrgica hasta el punto de considerar que los pilares no serían percibidos como una cosa tan extraña como parece hoy. Quizás se deba reconsiderar la situación de otras actividades en la secuencia propuesta. El degüello del altar evidencia su amortización y el cambio de uso del edificio, quizás coincidiendo con la colocación de los pilares y la extraña huella “rectangular alargada” que lo sustituye y que no coincide con ninguna tipología conocida de instalación litúrgica.

En otros casos, la ambigüedad llega a dejar en el aire la cronología del edificio, como en el trabajo de Sancho (Els Altimiris), entre el “último momento de recesión, después de la crisis del modelo antiguo” y “la aparición de nuevos asentamientos”: ¿nos sitúa en la frontera del 700 o ya en el s. IX o en la ambigua etiqueta “ss. IX-X” a la que realmente puede pertenecer la planta de confirmarse que es una iglesia?

Una característica de esta reunión es la mayoritaria utilización de las necrópolis para datar los edificios que rodean, convertidas en tipologías, esto es en fósiles-guía. Roig (iglesias de Barcelona) las utiliza con maestría, ordenándolas principalmente en cuatro horizontes, dos tardoantiguos, y dos altomedievales, prerrománico y románico. No es el único y se observa cómo se preocupan los autores en describir con precisión sus tipos hasta llegar a cierta extenuación buscando afinar el instrumento tipológico (Mercadal, Aliaga, Subiranas y Olesti, organización de la Cerritania). Pero, como

recuerda Utrero, ya se hace necesario que sea el propio estudio arqueológico de los edificios (a la vez estratigráfico y tipológico) el que proponga sus propios sistemas de tipos característicos (materiales, aparejos, formas, elementos singulares, cadenas operativas) para su correcta ordenación cronológica y cultural. Igual que ella ha realizado con los tipos de abovedamiento. Creo que es adecuado citar aquí el trabajo pionero realizado por Sánchez Zufiaurre que le sirvió para “descubrir” y ordenar otro grupo de arquitectura prerrománica en el País Vasco, donde había un vacío territorial y cronológico (Técnicas Constructivas Medievales, Vitoria-Gasteiz, 3, 2007).

Mercadal y sus compañeros tipifican los ábsides, pero estos elementos, aparentemente tan característicos, no son los más adecuados para crear tipologías. Puede suceder como con los arcos de herradura, la primera propuesta de indicador tipológico efectuada por Gómez-Moreno: el arco más abierto era tardoantiguo y el más cerrado altomedieval; pero de hecho ambos modelos son coetáneos y no mutan entre sí de ese modo. Son otros rasgos aparentemente menospreciables, dejados por la obra instintiva y mecanizada, como la huella de una herramienta o la forma de aparejar, los que evolucionan con rapidez y son fósiles-guía más seguros. Desde luego no parece factible que un ábside cuadrado evolucione en otro redondo. Por medio están imposiciones técnicas que lo impiden y que imponen sus propios cambios. La utilización de otro sistema de indicios alternativo, junto al de las sepulturas, quizás despejara alguna duda como la que puede dejar la iglesia de Sant Menna que, por su tipo de edificio y por la excepcional ausencia de reformas y transformaciones en cinco siglos, podría adelantarse, trasladándola a fines del s. VIII o al s. IX (o al menos la etapa con los primeros silos, señalados por el mismo Roig como excepcionales).

Otra característica de la reunión es el “reexamen” de trabajos antiguos efectuados con metodologías hoy superadas; estudios debidos a maestros como Lamboglia en la Liguria (de Vingo) hasta otros de más humilde paternidad. Utilizamos el método actual, a la vez que lo perfeccionamos, para mejorar la comprensión de los restos conocidos. La reunión es ejemplo de este tipo de análisis que se debe extender. Nuestra Arqueología se convierte así en una manera de considerar su propia historiografía

luis cABAllerO zOredA

256

renovando lo que cuenta una y otra vez. Ello nos trae a otra cuestión: la del rigor en el análisis. Una metodología renovada nos conduce a novedosas conclusiones históricas porque facilita un mayor rigor en la observación que le es inherente. Pero suele ser corriente que eludamos la necesaria disciplina intelectual para conseguirlo, prefiriendo utilizar cierta imaginación más complaciente y, por otra parte, muy “arqueológica”. Esta ambivalencia entre rigorismo, aparentemente impugnador de cualquier probabilidad, e imaginación, atraída por cualquier posibilidad, se extiende por toda la Península y no debemos considerarla específica de esta reunión o del ambiente científico catalán. Para los que gustamos de y trabajamos por conseguir indicios contrastados en que basar nuestros argumentos, el planteamiento imaginativo no deja de originar problemas pues atrae a otras suposiciones que se apoyan en las primeras para justificarse creando una cadena reiterada.

Las dos explicaciones contrapuestas más extendidas sobre el tema tratado en esta reunión son las de continuidad y ruptura. Una tendencia prototípica procura encontrar restos lo más antiguos posible de una arquitectura que debe ser cristiana (en el centro de la Península, “visigoda”), y cuyos restos originarios y venerables deben pervivir y continuar hasta nuestros días. Por lo tanto no hay vacíos, no hay hiatos, y si se vislumbran se debe hacer lo posible por rellenarlos. Restos romanos; un muro, una estructura o una necrópolis tardoantigua; un topónimo supuestamente visigodo (como Monistrol); o una advocación relacionada con la presencia de una iglesia medieval no son de por sí indicio, en sus distintos grados de seguridad, de la existencia de una iglesia tardoantigua previa (Sales, iglesias de Cataluña). Ante estos casos, a mi parecer, el criterio no sería el de probabilidad sino, al contrario, el de la duda. Los restos de una villa tardorromana no son indicio de su cristianización en los ss. V-VI, y una necrópolis tardoantigua no suele ser sinónimo de iglesia. La gente moría sin esperar a que se construyera una iglesia (Nolla, Mas Castell de Porqueres, una posible contestación a su pregunta, ¿fue primero el cementerio o primero la basílica?). De modo genérico, las parroquias no centralizan las necrópolis hasta el siglo X, lo cual no quiere decir que las escasas iglesias tardoantiguas no agrupen necrópolis en su entorno. En estas

contradicciones yo mismo he caído en ocasiones y por eso mis trabajos se deben leer también con cuidado. Si el trabajo de Sales es el prototípico en este sentido, sin embargo no es el único. Es el modelo más apreciado y, por lo tanto, el más consensuado, seguido con distintas variantes al menos por Mercadal, Aliaga, Subirana y Olesti (organización de la Cerritania, p. 57); Nolla (Mas Castell de Porqueres); Ocaña, Ollich y Rocafiguera (oppidum de L’Esquerda); e incluso Beghelli (zona del Cusio).

Un minucioso trabajo de reexamen como el efectuado por Nolla (Mas Castell de Porqueres) no deja de plantear problemas. El salto entre la planta de hallazgos antiguos y las reconstrucciones de los edificios supuestos produce cierto vértigo. La hipótesis del templo imperial parece aventurada y quizás innecesaria si tenemos lo importante, los restos reaprovechados, vengan de las cercanías o de un lugar más alejado. También para el primer edificio tardío se pediría más certidumbre que su escasa planta y la necrópolis asociada. Su planta recuerda la de la basílica suburbana septentrional de Tarragona, a la que supera en tamaño; ¿no será, mejor, el edificio auxiliar de una villa tardía?

El planteamiento contrario es el que presenta el trabajo de Roig (iglesias de la zona de Barcelona). Con un análisis minucioso, riguroso y crítico de cada caso, expone la situación actual de la investigación (excavaciones antiguas; necesidad de efectuar revisiones y evaluaciones, de reexcavar, ampliar las excavaciones y analizar la arquitectura). Sus conclusiones señalan las condiciones del proceso. Muestran la escasa difusión del cristianismo en los ss. V-VIII, su carácter particular y familiar y la rara pervivencia de los asentamientos romanos en las escasas iglesias tardoantiguas, que supone funerarias, como St. Menna, Sta. Margarida o St. Cugat. Tampoco se puede asegurar la continuidad de éstas en las de la alta Edad Media (Sta. Margarida, St. Cugat). Sólo las de los siglos IX-X son precedentes de la implantación medieval, caracterizadas por su pequeño tamaño, precariedad constructiva y presencia organizada de sistemas de silos y primeras necrópolis, que desembocan en el desarrollo de las parroquias sólo a partir del s. XI. Apunta, aunque no desarrolla, cómo en cambio estas iglesias sí continúan sobre los asentamientos rurales de “fondos de cabaña”, aún conocidos de modo incipiente (nota 25).

ISBN 978-88-904294-1-5euro 20,00

b r a d y p u s . n e t

L’ arquitectura religiosa constitueix un dels elements més característics del paisatge rural dels territoris riberencs de la Mediterrània entre la � de l’Antiguitat i els inicis de l’Edat Mitjana. Les esglésies, a banda del seu interès artístic i monumental intrínsec, són espais cabdals per entendre l’evolució de l’articulació del territori rural i les seves relacions amb el món urbà, així com re�exos i productes de la cultura, societat i política d’aquest dilatat període (segles V al X).

Les particulars pautes de freqüentació i d’ús i les característiques de conservació d’aquests edi�cis – que presenten de manera majoritària períodes d’utilització molt dilatats i múltiples fases constructives – tenen un efecte directe en l’estat de llur coneixement arqueològic, que sovint es mostra encara super�cial i fragmentari malgrat els recents avenços en metodologia de registre. En aquest context general, el present volum – que recull les actes de la taula rodona celebrada sota el mateix títol el 2007 a Esparreguera i Montserrat – pretén realitzar un estat general de la qüestió i esbossar les futures línies de recerca a desenvolupar per tal d’avançar en el coneixement del paisatge monumental de l’actual Catalunya en l’època de transició entre els móns antic i medieval.

Textos de: Oriol Achón, Sara Aliaga, Michelle Beghelli, Luis Caballero, Àlvar Caixal,Paolo de Vingo, Montserrat Farreny, Albert López, Jordi López, Alfred Mauri,Oriol Mercadal, Júlia Miquel, Rosario Navarro, Josep Mª Nolla, Maria Ocaña,Oriol Olesti, Imma Ollich, Josep Mª Puche, Montserrat Roca�guera, Jordi Roig, Jordina Sales, Marta Sancho, Carme Subiranas, Mª Ángeles Utrero

ISBN 978-88-904294-5-3euro 25,00

Documents

Oriol ACHÓN Paolo DE VINGO Toni JUÁREZ Júlia MIQUEL Joan …books.bradypus.net/sites/default/images/free_downloads/... · 2017-06-15 · (Sales i Roig) donen una bona mostra dels