Upload
others
View
11
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
OSONA I LA IMMIGRACIÓ:
ESTUDI DIAGNÒSTIC I LÍNIES
ALBERT ESPONA I ARUMÍ MIREIA ROSÉS I NOGUER
Fotogr
afia
Sergi
Càm
ara
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 2
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 3
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- 7 1. MARC TEÒRIC: INTEGRACIÓ I ÀMBIT LOCAL--------------------------------------------- 9
1.1.- Immigració i integració ---------------------------------------------------------------------------- 11
1.2.- Nivells de resistència ----------------------------------------------------------------------------- 13
1.3.- Immigració i desigualtat econòmica----------------------------------------------------------- 15
1.4.- En l’horitzó de la democràcia-------------------------------------------------------------------- 17
1.5.- Democràcia i integració --------------------------------------------------------------------------- 20
1.6.- Interculturalitat i cultura “autòctona” ----------------------------------------------------------- 22
1.7.- Sentit definitiu d’integració ----------------------------------------------------------------------- 25
1.8.- La societat davant la immigració --------------------------------------------------------------- 26
1.9.- Els principis fonamentals i les lleis positives ------------------------------------------------ 27
1.10.- El marc legal --------------------------------------------------------------------------------------- 28
1.11.- Marc teòric i marc legal. El paper de l’àmbit local ---------------------------------------- 30
1.12.- Glosari de conceptes fonamentals ----------------------------------------------------------- 32
2. RADIOGRAFIA DE LA IMMIGRACIÓ: ESTUDI DEMOGRÀFIC ------------------------- 35
2.1.- Primera aproximació a la realitat --------------------------------------------------------------- 37
2.1.1.- Cap a la multiculturalitat -------------------------------------------------------------- 37
2.1.2.- Els principals col.lectius d’immigrants segons l’orígen ----------------------- 39
2.1.3.- Causes de la immigració a la comarca ------------------------------------------- 41
2.2.- Estudi demogràfic ---------------------------------------------------------------------------------- 43
2.2.1.- La comarca d’Osona en el context de Catalunya i l’Estat ------------------- 43
2.2.2.- Vic ------------------------------------------------------------------------------------------ 57
2.2.3.- Manlleu------------------------------------------------------------------------------------ 72
2.2.4.- Osona Nord ------------------------------------------------------------------------------ 87
2.2.5.- Osona Centre --------------------------------------------------------------------------- 102
2.2.6.- Osona Sud ------------------------------------------------------------------------------- 129
2.2.7.- El Lluçanès------------------------------------------------------------------------------- 149
2.2.8.- Collsacabra-Guilleries----------------------------------------------------------------- 163
3. EL DIA A DIA DE LA IMMIGRACIÓ: ESTUDI PER ÀMBITS ----------------------------- 173
3.1.- Consideracions prèvies --------------------------------------------------------------------------- 175
3.1.1.- Els orígens ------------------------------------------------------------------------------- 175
3.1.2.- L’arribada.Els primers referents ---------------------------------------------------- 176
3.1.3.- Empadronament i regularització---------------------------------------------------- 178
3.1.4.- Reagrupament familiar---------------------------------------------------------------- 178
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 4
3.1.5.- Els recursos institucionals------------------------------------------------------------ 179
3.1.6.- La pobalció autòctona davant la immigració ------------------------------------ 180
3.1.7.- L’Estatut jurídic dels Immigrants --------------------------------------------------- 181
3.2.- Àmbit de l’habitatge ------------------------------------------------------------------------------- 183
3.2.1.- Estudi per seccions censals. Vic, Manlleu i Torelló --------------------------- 183
3.2.2.-Distribució dels estrangers en altres muncicipis de la comarca------------- 205
3.2.3.- Règim de tinença dels habitatges-------------------------------------------------- 206
3.2.4.- Reticències envers els immigrants ------------------------------------------------ 209
3.2.5.- Polítiques d’habitatge ----------------------------------------------------------------- 210
3.2.6.- Resum de propostes dels diversos agents -------------------------------------- 210
3.2.7.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 211
3.3.- Àmbit laboral----------------------------------------------------------------------------------------- 213
3.3.1.- Situació legal i contractual dels immigrants ------------------------------------- 213
3.3.2.- La immigració per sectors econòmics. Tipus de feines ---------------------- 214
3.3.3.- Estratègies de recerca de feina i procés de regularització ------------------ 215
3.3.4.- Condicions de treball. ----------------------------------------------------------------- 216
3.3.5.- Els fills del reagrupament familiar-------------------------------------------------- 216
3.3.6.- Llocs de treball segons la procedència dels immigrants --------------------- 217
3.3.7.- Empresaris i immigració -------------------------------------------------------------- 217
3.3.8.- Inserció laboral-------------------------------------------------------------------------- 218
3.3.9.- Resum de propostes dels diversos agents -------------------------------------- 218
3.3.10.- Conclusions ---------------------------------------------------------------------------- 219
3.4.- Àmbit educatiu -------------------------------------------------------------------------------------- 221
3.4.1.- Ensenyament reglat obligatori ---------------------------------------------------------------- 222
3.4.2.- Activitats extraescolars --------------------------------------------------------------- 229
3.4.3.- Resum de propostes dels professionals de l’ensenyament ----------------- 231
3.4.4.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 232
3.5.- Formació d’adults----------------------------------------------------------------------------------- 234
3.5.1.- Formació instrumental i formació bàsica ----------------------------------------- 234
3.5.2.- Formació per al món laboral--------------------------------------------------------- 236
3.5.3.- Formació per al lleure i la cultura--------------------------------------------------- 238
3.5.4.- Formació en el coneixement de la llengua catalana -------------------------- 239
3.5.5.- Resum de propostes dels diversos agents -------------------------------------- 240
3.5.6.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 240
3.6.- Àmbit sanitari ---------------------------------------------------------------------------------------- 242
3.6.1.- Dificultats de comunicació ----------------------------------------------------------- 242
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 5
3.6.2.- Desinformació i desconeixement dels circuits ---------------------------------- 242
3.6.3.- Noves malalties ------------------------------------------------------------------------- 243
3.6.4.- Resum de propostes dels professionals de la sanitat ------------------------ 244
3.6.5.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 244
4. CONCLUSIONS GENERALS ---------------------------------------------------------------------- 247 5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES CONCRETES--------------------------------- 253 5.1.- Línies estratègiques generals ------------------------------------------------------------------- 255
5.2.- Línies estratègiques per àmbits----------------------------------------------------------------- 258
5.2.1.- Àmbit de l’habitatge-------------------------------------------------------------------- 258
5.2.2.- Àmbit laboral----------------------------------------------------------------------------- 258
5.2.3.- Àmbit educatiu -------------------------------------------------------------------------- 260
5.2.4.- Àmbit de formació d’adults----------------------------------------------------------- 261
5.2.5.- Àmbit sanitari ---------------------------------------------------------------------------- 263
5.2.6.- Àmbit social ------------------------------------------------------------------------------ 264
5.3.- Propostes concretes per al període 2002-2003 -------------------------------------------- 265
6. BIBLIOGRAFIA ---------------------------------------------------------------------------------------- 275 7. ANNEX: RECUROS DE LA COMARCA -------------------------------------------------------- 277 8. ENTREVISTES ALS AGENTS SOCIALS------------------------------------------------------- 318
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 6
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 7
INTRODUCCIÓ
El present estudi, la redacció del qual ha centrat la primera fase del Pla Comarcal
d’Integració dels Immigrants d’Osona, és concebut com una eina estratègica per ser
posada al servei del conjunt de la comarca davant dels reptes plantejats per la nova
realitat social que es dibuixa a causa de l’arribada de persones d’orígens molt diversos.
L’objectiu és conèixer a fons la realitat de la immigració, des dels diversos vessants, però
també oferir una reflexió de fons que contribueixi a la única finalitat per a la qual posar-se
ara a la feina ha d’acabar tenint algun sentit: que la societat osonenca, davant dels canvis
que es produeixen ara i els que puguin produir-se en el futur, sigui capaç de reinterpretar-
se a si mateixa. Per això l’estudi va precedit d’un marc teòric que no és presentat com
una simple enumeració sinó com una construcció de conceptes (i especialment dels
conceptes d’immigració i integració) que impregna i d’alguna manera condiciona de dalt a
baix el treball, des de les primeres pàgines fins a les conclusions i línies d’actuació.
L’Estudi pròpiament dit està dividit en dos grans apartats: en primer lloc hi ha una
extensa radiografia sòciodemogràfica de la comarca, la qual ha estat dividida en set
àrees geogràfiques (Vic, Manlleu, Osona Centre, Osona Nord, Osona Sud, Lluçanès i
Collsacabra-Guilleries), que permet interpretar la realitat actual com una realitat canviant,
en plena transformació. Per a l’elaboració d’aquest primer apartat han estat utilitzades
dades diverses provinents fonamentalment dels padrons municipals i s’han elaborat
gràfics que mostren l’evolució de la immigració des de diferents punts de vista.
En segon lloc hi ha un estudi qualitatiu de la immigració tant des d’una perspectiva
general com parant atenció als principals àmbits de la vida social: habitatge, treball,
educació, formació d’adults, sanitat. Per a l’elaboració d’aquest apartat han estat
utilitzades totes aquelles dades disponibles que permetessin una aproximació objectiva,
però la font primordial d’informació han estat les entrevistes de fons als agents socials
implicats, directament o indirecta, en els diversos àmbits estudiats (responsables polítics i
tècnics, professionals, empresaris, representants sindicals, veïns, associacions
d’immigrants, etc.). Es tracta fonamentalment, per tant, d’un estudi participatiu, que ha
permès conèixer els encerts i les deficiències del dia a dia, els dubtes i els prejudicis, i
recollir les principals demandes de la mateixa societat en relació al repte de la
immigració.
L’estudi-diagnòstic acaba amb unes conclusions generals i unes línies i propostes
d’actuació tant generals com per àmbits, que han de servir de pauta per dirigir el
posicionament estratègic d’Osona a curt i mitjà termini. El mateix títol de l’estudi, Osona i
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 8
la immigració, pretén posar en relleu la idea que no es tracta d’una simple anàlisi acrítica
de la realitat , sinó de l’aposta per un compromís de la comarca davant d’aquesta realitat.
L’apartat final consisteix en un llistat complet, en forma d’annex, dels diversos recursos
existents actualment a Osona als quals els immigrants poden tenir accés.
Amb la culminació i presentació d’aquest estudi diagnòstic es clou la primera
etapa del Pla Comarcal d’integració dels Immigrants, que fonamentalment ha estat a
porta tancada, i s’inicia la segona, que ha d’estar destinada a impulsar el compromís i la
participació activa del conjunt de la societat. En primer lloc, el diagnòstic ha de ser
aprovat per la Consell rector del pla, format per responsables polítics dels Ajuntaments, la
Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal d’Osona, i que serà constituït el mateix
dia de la presentació. Posteriorment, s’han de crear els grups de treball, formats per les
organitzacions i institucions que actuen en cada un dels àmbits estudiats, i la comissió de
participació, formada per les associacions d’immigrants de la comarca i per altres
institucions que treballen en aquest àmbit, i s’hauran de tirar endavant les primeres
propostes concretes d’actuació.
Els Plans Comarcals d’Integració dels Immigrants constitueixen l’aplicació pràctica
en el territori del pla Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat. El seu objectiu ha
de ser contribuir a la plena integració dels col·lectius d’immigrants a la vida social,
potenciant la convivència, la cohesió comunitària, la lluita contra l’exclusió social i la
igualtat d’oportunitats i d’accés als recursos col·lectius. Els seus àmbits principals
d’intervenció són la mediació intercultural, l’acollida, la formació i inserció sòciolaboral, la
promoció de la dona immigrant, l’ensenyament, la salut i la participació i la diversitat
cultural.
No voldríem tancar aquestes línies sense expressar l’agraïment a les persones
que han fet possible que aquest estudi sigui una realitat. En primer lloc volem fer esment
de les més de cent persones entrevistades que des dels seus diversos àmbits d’actuació
han aportat opinions i informacions que ens han permès conèixer més bé la realitat.I
sobretot volem donar les gràcies a les becàries del Pla Comarcal, Sandra Macià i Montse
González, que han col.laborat intensament en l’elaboració d’entrevistes i en la recerca de
dades, a Antoni Arisa, pel seu assessorament en l’estudi demogràfic, i a Joan Carles
Martori, per les seves aportacions en l’estudi de distribució d’estrangers per seccions
censals als municipis de Vic, Manlleu i Torelló.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 9
1. MARC TEÒRIC: INTEGRACIÓ I ÀMBIT LOCAL
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 10
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 11
1.1.- Immigració i integració
Partirem d’una definició, molt elemental, que entengui per immigració l’arribada a
una determinada societat de persones vingudes de fora1. La noció de “societat” és
abstracta i vaga en si mateixa, i per això mateix susceptible d’adoptar significats molt
diversos (es pot parlar, per exemple, de la societat catalana o l’espanyola, però també, en
un sentit més general, de la societat occidental, i encara, en un sentit forçosament més
restringit, de la societat de consum o de la societat de la informació). Ara bé: quan
parlem, com en el cas que ens ocupa, d’arribada a una determinada societat no només
ens estem referint a la societat com a sistema de relacions humanes més o menys
intangibles, lligades a uns valors o referents col·lectius, sinó que assenyalem amb el dit la
irrupció concreta i tangible d’unes persones en un lloc determinat. Ens referim, doncs, a la
“societat” en el sentit més immediat i gairebé físic d’espai de relacions quotidianes i
continuades. I en aquest sentit la societat no és altra cosa que allò que
administrativament apareix habitualment designat en l’expressió “àmbit local”; és a dir: en
primer terme, el municipi (i molt especialment el municipi de dimensions petites o
mitjanes), i, en segon terme, la comarca, entesa com a reunió elemental d’una colla de
municipis entre els quals hi ha una relació evident tant de proximitat física com
d’interdependència cultural i econòmica.
El que queda dit en la nostra definició d’immigració suggereix dues reflexions
aparentment contradictòries:
a) Arribar té el sentit d’assolir una destinació on assentar-se, i es diferencia per
tant del simple estar de passada. Arribar és sempre arribar per incorporar-se, entrar,
"passar a formar part de..."; en una paraula: integrar-se. Fixant únicament l’atenció a la
definició que acabem de donar, tot immigrar exigeix sempre un integrar-se, un trencar
la distància entre el ser a fora i el ser a dintre, i per tant un deixar, en definitiva, de ser “de
fora”. La integració, com a exigència que és legítim considerar que va directament lligada
a la condició d’immigrant, implica de fet deixar enrere, abandonar, aquesta condició. Si
les coses poguessin ser contemplades en la realitat tal com aquí han estat pensades,
l’immigrant seria immigrant per la senzilla raó que arriba de fora, i per la mateixa senzilla
raó (en la mesura que arribar significa incorporar-se) deixaria de ser-ho. A la condició
d’immigrant li hauria de correspondre, per tant, un estatus merament transitori.
b) En la mesura que la immigració implica passar de fora a dintre i, per tant,
trencar la distància, comporta també resistència. Això és sempre així, en tots els casos,
1 La necessitat d’ampliar aquesta definició apareixerà més avall en el nostre mateix discurs (cf.: 1.3.). En aquest punt de partida ens interessa més aviat veure que és allò que va implícit en tot arribar “de fora”, és a dir, independentment de qualsevol altre condicionant.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 12
no perquè no hi hagi distàncies i distàncies, sinó perquè tota distància (independentment
del seu grau) és sempre distància, i davant d’ella la societat presenta sempre alguna cosa
d’hermètica. Per això, paradoxalment, el venir "de fora", el ser "de fora", és quelcom que
a l’immigrant el continua d’alguna manera caracteritzant un cop a dintre: l’immigrant
continua sent immigrant.
Acabem de dir (observi’s bé) que tot immigrar exigeix un integrar-se, però també
que tot immigrar comporta resistència, i és precisament la diferència entre “exigir” i
“comportar” la que ens permet afirmar que la contradicció entre les dues afirmacions és
només aparent. Quan diem que tot immigrar “exigeix” un integrar-se volem dir, hi insistim,
que a la condició d’immigrant només li hauria de correspondre ser pensada, en teoria,
com a transitòria, i, per tant, que tota pretensió de formar part d’una determinada societat
que no culmini amb un autèntic formar-ne part a tots els efectes té sempre alguna cosa
de fracàs. Quan, per contra, diem que “comporta” resistència volem dir que la societat en
qüestió, com a societat concreta i tangible, no és mai permeable com si res, ni en el pla
jurídic ni en la pràctica quotidiana, a aquesta incorporació de nouvinguts, que sempre hi
continua havent barreres per trencar.
L’exigència d’integració ens situa, simplement, en un horitzó teòric: ens assenyala
l’horitzó en el qual, si fos assolit, podríem dir que la immigració ha reeixit. La constatació
de la resistència, en canvi, ens posa d’alguna manera de peus a terra, ens fa conscients
no només de l’existència, sinó de la persistència de la immigració com a problemàtica,
com a realitat escindida, sobreposada a la realitat social aparentment monocolor que
d’entrada es dóna per bona. Mantenir-se, de manera acrítica, en el donar per bona
aquesta realitat social aparentment monocolor equival a confondre els dos plans i fa
possible un ús irreflexiu de la noció d’integració; significa, de fet, omplir aquesta noció de
continguts abans de preguntar pel seu sentit i convertir-la, així, en receptora i dipositària
de prejudicis. Des d’aquesta perspectiva simplista es fan possibles consideracions
parcials i forçosament esbiaixades, que acostumen a fer passar per exigència allò que no
són sinó qüestions conjunturals. Dit d’una altra manera: l’exigència d’integració pot ser
entesa, enganyosament, com a exigència que un individu, o uns quants, o la majoria,
però en cap cas la societat com a tal (en abstracte), fan als nouvinguts, des d’una posició
que necessàriament serà parcial, basada en una resistència espontània al “diferent”. Així,
no és que la integració sigui vista com una exigència que correspon al fet mateix de la
immigració com a tal, la qual cosa hauria de ser entesa com una responsabilitat de la
societat en conjunt, sinó que és al nouvingut a qui, mantenint-lo en principi segregat, se li
exigeix, unilateralment, que s’integri.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 13
Que no hi hagi confusió de plans, que hi hagi, doncs, reflexió, passa per
preguntar-se no què és allò que una determinada societat o alguns dels seus membres
simplement donen per bo i què no, sinó què és allò que legítimament pot ser donat per
bo en el si de tota societat; dit d’una altra manera: què és allò que, legítimament, pot
ser concebut com a exigència que necessàriament ha de regir tot formar part d’una
societat en general, i, per tant, també tot integrar-s’hi.
Serà bo que, en el camí cap a la resolució d’aquesta pregunta, parem esment a
grans trets en una qüestió que forçosament haurà de resultar clarificadora: els diferents
tipus de barreres existents per a la immigració o, si es vol, les diferents maneres com pot
tenir lloc el que en els paràgrafs precedents hem definit com a resistència.
1.2.- Nivells de resistència
De manera radical, ser immigrant (ser nouvingut) pot significar venir de tan lluny o
de tan a prop com es vulgui (i per tant també d’un altre municipi, o d’una altra comarca)
en el sentit que sempre hi ha en alguna mesura el citat sentit d’arribar, d’incorporar-se.
Hom és immigrant en la mesura que ve de fora, que irromp, i que es veu per tant obligat a
reclamar, reivindicar o imposar la seva presència, a trencar barreres, a superar
distàncies; en definitiva: a enfrontar-se a allò a què en l’apartat anterior ens hem referit
com a “resistència”. D’entrada, s’imposen a la nostra anàlisi tres grans maneres
d’entendre aquesta resistència:
a) Resistència elemental al nouvingut. És aquella resistència, a la qual acabem
d’al·ludir en el paràgraf anterior, comuna a tota persona que arriba “de fora”. Es tracta, en
definitiva, de la realitat amb la qual es troba sempre tota persona que és “nova” en un
determinat lloc, pel simple fet de venir de fora i independentment de quina sigui la
distància recorreguda. En funció d’aquesta distància, la resistència pot ser tan irrisòria o
tant evident com es vulgui, però en qualsevol cas ens trobem davant d’un fet
inqüestionable: sempre que hom és sobrevingut continua, almenys durant un temps, sent
algú “de fora”, pel simple fet que no coneix els referents col·lectius, no es mou
còmodament en els llocs comuns i és, per dir-ho així, mirat de reüll.
b) Resistència cultural. És la resistència que pateix aquell que no pertany al grup
cultural “autòcton” o dominant en la societat d’arribada: que no parla la mateixa llengua
que es parla, habitualment o de manera majoritària, en aquesta societat, o que no té com
a propis alguns o cap dels referents que regeixen en aquesta societat, del tipus que es
vulgui: religiosos, folklòrics, alimentaris, d’indumentària, etc. En aquest segon sentit, per
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 14
exemple, hi ha resistència a Osona tant per a un andalús com per a un marroquí, per bé
que els graus respectius de singularitat cultural respecte d’allò que es troben quan arriben
a la comarca són diferents en un cas i en un altre. En aquest nivell, el manteniment del
“ser de fora” apareix potenciat per elements nítids, que van molt més enllà de qualsevol
subtilesa: hi ha uns trets identificadors clars que caracteritzen l’individu nouvingut com a
“diferent”. Diferent (que quedi clar) respecte d’allò que el citat grup cultural dominant (o
“autòcton”) dóna per bo sovint de manera irreflexiva, és a dir, simplement instal·lat en el
seu propi sistema de prejudicis. Davant d’això, a nosaltres se’ns imposa la pregunta: en
quina mesura la superació d’aquests trets pot ser vista legítimament com una exigència
per a la plena incorporació de l’individu a la societat com a membre de ple dret? O el que
és al capdavall el mateix: en quina mesura entrar o passar a formar part d’una nova
societat implica una renúncia a la pròpia identitat?
c) Resistència legal. És aquella resistència amb la qual es troba, en principi, tota
persona que s’instal·la en un determinat lloc respecte del qual té la condició jurídica
d’estranger. Aquesta resistència no és fixa, sinó que varia en funció de múltiples factors;
allò essencial és, però, que aquests factors són sempre de naturalesa estrictament
jurídicoadministrativa. La condició d’estrangers manté els nouvinguts que no tenen la
nacionalitat que regeix a la societat on s’han instal·lat més o menys segregats en funció
de les polítiques de torn, dels interessos estratègics o diplomàtics de les altes instàncies
governamentals i econòmiques, dels convenis bilaterals amb els diversos països de
procedència, etc.. La pregunta que se’ns imposa, aquí, és la següent: fins a quin punt
és possible parlar d’integració en una societat per part de persones que
administrativament no són reconegudes com a membres de ple dret d’aquesta
societat?
Amb el nivell de resistència 1 s’hi troben per definició, ja ho hem assenyalat, tots
els nouvinguts, mentre que alguns es troben, a més, amb el nivell 2, i d’altres es troben
alhora amb els nivells 1, 2 i 3. En el tractament de la immigració com una qüestió que ha
de ser, socialment, objecte d’una reflexió i d’un tractament específics, es para atenció als
nouvinguts en la mesura que poden ser classificats dins dels nivells 2 i 3, i fins a cert punt
(ara mateix veurem com) només en la mesura que estan en el nivell 3, és a dir, que no
tenen el mateix estatus jurídic que tots els altres i entren, per tant, dintre de la categoria
d’estrangers. De fet, les fronteres entre les nocions d’estranger i immigrant apareixen
sovint confuses. En sentit estricte, es pot dir de tots els estrangers que són immigrants,
però no de tots els immigrants, en canvi, que siguin estrangers. No obstant, l’ús avui
vigent del terme “immigrant” (en contrast amb el que regia en aquest mateix país només
quinze o vint anys enrere) acostuma a funcionar com a simple sinònim d’estranger: els
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 15
immigrants són els estrangers, és a dir, aquells que (amb els papers en regla o no) han
hagut de creuar la frontera abans d’instal·lar-se “a casa nostra”. Paral·lelament, però, i en
profunda contradicció, en la percepció socialment dominant (la mateixa que considera
només com a immigrant l’estranger en sentit “jurídic”) aquest immigrant o estranger és
vist fonamentalment com a individu amb uns trets culturals diferenciats. El resultat
d’aquesta doble confusió és la següent hipocresia social: l’immigrant és l’estranger, aquell
que pateix, en essència, limitacions de caràcter legal, però a l’estranger se li exigeix,
sense parar esment en el fet que aquestes limitacions són les que pròpiament l’exclouen
com a “diferent”, una integració de tipus fonamentalment cultural. Es tracta sovint d’una
exigència que es pot qualificar de cega, d’irreflexiva, ja que no entén, en primer lloc, fins a
quin punt no hi ha exigència possible envers aquell que jurídicament és desigual, ni, en
segon lloc, que la supressió d’aquesta desigualtat “jurídica”, si de debò fos supressió de
desigualtat, hauria de deixar forçosament al marge, com veurem més endavant, qualsevol
segregació cultural.
1.3.- Immigració i desigualtat econòmica
Hem partit d’una elemental definició que entén per immigració l’arribada a una
determinada societat de persones vingudes de fora, i fins aquí hem limitat la nostra anàlisi
al que directament es desprèn d’aquesta definició, sense parar esment en allò que hi ha
darrera del fet migratori, en allò que porta l’immigrant a deixar el lloc d’origen, i que de fet
condiciona la seva recepció per part de la societat d’“acollida”. Abans de continuar el
nostre camí és convenient que ens detinguem en aquest punt.
Val a dir, d’entrada, que les causes de l’arribada d’algú a una determinada societat
(i, doncs, de l’abandonament del lloc d’origen) poden ser accidentals, sense que ni tan
sols tingui sentit una contraposició objectiva entre la situació de partida i la d’arribada; en
aquest cas, es pot afirmar que la immigració no és, objectivament, significativa. Pot
haver-hi, però, causes de fons, directament vinculades a un estatus de partida que és
viscut com a desfavorable, i que es poden resumir dient que l’immigrant és mogut per la
voluntat de millorar les seves condicions de vida (en un sentit que no té perquè ser
només estrictament material, sinó que pot ser també psicològic, polític, etc.)2. En aquest
cas, la immigració és objectivament significativa. No és, doncs, accidental, ni reductible a
2 José Luis Rodríguez Regueira proposa la següent definició: “Llamamos inmigrantes a quines por razones estructurales –sean éstas económicas, políticas, psicológicas, bélicas, etc.- se ven empujados a salir de sus zonas de origen en busca de mayores oportunidades para mejorar su calidad de vida.” (Cf.: Rodríguez Regueira, José Luis: “El reconocimiento de la diferencia como mecanismo de marginación social”.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 16
un fet puntual vinculat a la particular biografia d’un individu, i per això va lligada a
desplaçaments amplis, sovint massius, de població. Aquesta immigració “objectivament
significativa” posa en evidència quelcom fonamental: el rol oposat que correspon a cada
una de les dues societats, la de partida i la d’arribada, en allò que podríem anomenar la
conjuntura politicoeconòmica global.
De fet, hom acostuma a fer servir la paraula “immigració”, a seques, únicament
per fer referència a aquest segon tipus d’immigració, que nosaltres hem definit com a
objectivament significativa i que alguns anomenen, de vegades, “immigració econòmica”.
Que hi hagi allò a què acabem de referir-nos com una oposició de rols entre la societat de
partida i la d’arribada en una conjuntura global que les inclou totes dues és el que dóna
ple sentit al desplaçament de l’immigrant, en la mesura en la qual allò que aquest pretén
és participar de quelcom (d’uns drets o d’uns avantatges) que de fet ja actuaven per a ell
com una referència des del primer moment, quan encara no s’havia mogut de casa, però
que continuant a casa li resultaven inaccessibles. La immigració, en definitiva, té
fonamentalment la seva arrel en un sistema global de referències (econòmiques, però
també juridicopolítiques) que converteix, per simple raó de naixement, a uns en
privilegiats i a d’altres en marginats.
El problema per a l’immigrant és que la seva situació continua essent marginal un
cop “instal·lat” a la “seva” nova societat. Ja hem parlat del fet que hi ha diversos factors
de resistència (fonamentalment culturals i juridicopolítics) que fan que l’immigrant es
perpetuï en la seva condició de segregat o d’exclòs de la “normalitat”, i ara hem d’afegir a
aquests factors el de la marginalitat econòmica: l’immigrant arriba per ocupar l’últim lloc
en l’escala social, i l’esperen les feines més dures i les condicions més desfavorables, si
no és que queda simplement exclòs de tot sistema laboral i condemnat a delinquir o a
viure en la indigència. De fet, es veu sotmès a un cercle viciós: la seva precària situació
administrativa (deguda a la condició d’estranger, en molts casos no regularitzat) l’empeny
cap a pèssimes condicions laborals i el deixa sovint a mans del mercat negre i de
l’explotació mafiosa, i aquesta marginalitat li impedeix millorar l’estatus administratiu. I tot
plegat, és a dir, la marginalitat social molt més que no pas cap altra qüestió, és el que
accentua el rebuig cap a l’immigrant per part de la població “autòctona”. De fet, l’estatus
marginal de l’immigrant accentua l’estigmatització d’aquest com a “diferent” i dóna relleu a
les diverses resistències (cultural, política) amb les quals aquell topa des del moment de
la seva arribada. Dit al revés: emfasitzar la “diferència” pròpia de l’immigrant equival a
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 17
mantenir-lo en la marginalitat; de la mateixa manera que és culturalment i políticament
segregat, és també econòmicament marginal3.
1.4.- En l’horitzó de la democràcia
Podem retornar, en aquest punt, a la pregunta que ens ha de posar en l’únic
horitzó possible per a la comprensió de la noció d’integració com una exigència. L’hem
formulada així: què és allò que, legítimament, pot ser concebut com a exigència que
necessàriament ha de regir tot formar part d’una societat en general, i, per tant, també tot
integrar-s’hi? En el simple fet de formular aquesta pregunta, de no romandre en un pur i
simple donar per bona la primera opinió que es presenti, hi ha ja un compromís: el
compromís de deixar enrere tota arbitrarietat possible. La no arbitrarietat en sentit radical
és el no donar per bona en cap moment, el rebutjar una vegada i una altra, tota imposició
d’un principi o d’un sistema de principis que pretengui valer com a definitiva, i d’això,
d’aquesta actitud essencialment equidistant, se’n diu democràcia. El fet de formular la
pregunta, de posar en qüestió la societat i de no acceptar simplement “allò que hi ha”,
sigui el que sigui, ens situa, doncs, en l’horitzó de la democràcia.
La democràcia ha aparegut ara en el nostre discurs com una necessitat teòrica,
però és que de fet el concepte de democràcia en el seu sentit estricte (és a dir: sense que
valgui a confondre’l amb “la legalitat vigent” o alguna cosa per l’estil) era una cosa a la
qual ineludiblement estàvem lligats, essent-ne o no conscients, des de l’inici. Hi ha
almenys dues raons que ho justifiquen:
a) Vivim en una societat que disposa d’unes institucions democràtiques, que forma
part d’un estat que s’autoproclama “democràtic” i (això és el més important) està inserida
en un context (l’europeu-occidental) en el qual la democràcia actua com a supòsit
essencial pel que fa a la concepció de la dinàmica social i política. Es tracta, però, d’un
supòsit que per massa obvi o reiterat sovint passa desapercebut com a tal supòsit i
acostuma a ser confós amb un simple estat de coses. Més encara: aquest passar
desapercebut acostuma a implicar una no assumpció d’allò que s’amaga en el fons de la
paraula democràcia, que si fos assumit posaria en evidència les mancances i
contradiccions d’allò que realment es té entre mans.
3 Rodríguez Regueira fa en certa manera referència a això i al que hem dit més amunt de la conjuntura global: “Venir a Occidente persiguiendo un sueño –sueño capitalista no lo alvidemos- hace partícepes a esos otros, en cierta manera, de muchas de las dimensiones del contexto en el que nosotros tratamos de insertarle sentido a nuestra vida. Pero, una vez aquí, los discursos que se producen sobre la alteridad unicamente focalizan lo que nos diferencia, lo que les aleja de nosotros, más que las condiciones de posibilidad -capitalistas, y no me cansaré de reiterarlo- que les han traído aquí.” (Cf.: Rodríguez Regueira, José Luis, Op. Cit.).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 18
b) La democràcia és, de fet, l’aspiració legítima de la societat humana en general,
és a dir, del conjunt de la humanitat, en la mesura en la qual allò que és posat en el
centre de gravitació són aquells drets fonamentals que igualen tota persona amb
qualsevol altra. En aquest sentit, resulten indestriables (perquè se segueixen
necessàriament l’un de l’altre) els conceptes de dret, Estat de Dret i democràcia, i de fet
la democràcia apareix, en ella mateixa, com una exigència que va molt més enllà de (i en
el fons es contradiu amb) l’existència d’aquest o aquell estat “democràtics” concrets.
Què hi ha, doncs, en el fons del concepte “democràcia”? 4
Essencialment, la democràcia arrela en el reconeixement i l’exercici continuat
d’aquell sistema de drets que podem dir que caracteritzen, d’alguna manera, el “ser
home” en general, i que deriven del fet que allò que és establert com a propi de tot home
sigui precisament la llibertat. És de tots i cada un dels homes que es diu que són lliures, i
és en aquest sentit que es diu també de tots i cada un que són iguals (iguals, per tant, en
la llibertat i en el dret d’exercir-la). La primera conseqüència d’aquest fet és el ja esmentat
valor universal de la democràcia com a aspiració no d’aquesta o d’aquella societat
“concretes”, sinó de la societat humana en general. La segona conseqüència és que la
societat democràtica només té sentit sobre la base d’un reconeixement continuat de tots i
cada un dels individus, i del dret d’aquests a una lliure expressió i participació en
condicions d’igualtat, independentment de la seva pertinença a un determinat grup
econòmic, lingüístic, ètnic, religiós o ideològic. Podem parlar, doncs, d’una primacia de la
llibertat individual, no en el sentit de primacia d’aquest o d’aquell individu en allò que l’un i
l’altre tenen d’individus concrets, sinó precisament de la llibertat en la mesura que és allò
que els iguala tots, i és en la perspectiva del reconeixement d’aquesta llibertat individual
que s’obre plenament el sentit per a la noció democràtica de “ciutadania”. En sentit
estricte, a la noció de ciutadania li ha de correspondre una traducció en el pla jurídic. I de
fet aquesta traducció en el pla jurídic hauria de ser paral·lela al reconeixement del “dret”
en majúscules (i, en definitiva, d’una idea de lo’Estat ven majúscules) per damunt de la
conjuntura concreta que fa possible la divisió del món en “estats” determinats i, per tant,
en fronteres.
Tot plegat té, almenys, les següents grans conseqüències:
1) La universalitat de la democràcia, que la converteix, com hem assenyalat, en
aspiració legítima de la societat humana en general, contrasta amb la conjuntura mundial
ja citada més amunt que divideix aquesta societat humana en dues realitats
4 A partir de la noció de llibertat es desplega un constructe teòric que travessa tota la filosofia moderna i del qual formen part les nocions de dret, Estat de Dret i democràcia. És aquest constructe teòric, del qual es desprèn tot el sistema de les llibertats i que acaba desembocant, en la pràctica, en la Declaració dels Drets Humans, allò que de manera molt esbossada provem aquí de desgranar.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 19
contraposades: d’una banda, la realitat dels països desenvolupats que poden permetre’s
el luxe de proclamar-se “democràtics”; de l’altra, la dels països subdesenvolupats,
dominats per règims sovint corruptes, “pseudodemocràtics” o simplement autoritaris.
L’essencial del cas és que es tracta de conjuntura (no de realitats aïllades); és a dir, que
el manteniment dels règims polítics “pseudodemocràtics” o dictatorials compta amb la
complicitat estratègica dels països rics i “democràtics”, i que de fet la prosperitat i el
desenvolupament d’aquests últims s’assenta en una economia esdevinguda ja global,
que permet en la pràctica la lliure circulació de capitals i, per tant, l’expansió sense límits
dels interessos de les grans companyies multinacionals. En aquest context, l’únic que no
circula lliurement són les persones habitants dels països “pobres”, que es veuen
condemnades, tant si emigren com si no, a una doble condició: de reserva de mà d’obra
barata, en el pla econòmic, i de ciutadans de segona, en el pla polític.
2) Des de la citada perspectiva de la democràcia com a aspiració legítima de la
societat humana en general, tota política restrictiva practicada en el si d’una societat
concreta envers determinades persones en funció de la seva condició legal d’estrangers
ha de ser interpretada com a defensa d’uns interessos que, com a tals, no poden ser sinó
vistos com a interessos parcials. És, de fet, l’estatus mateix d’estranger el que mereix,
des d’aquest punt de vista, ser posat en qüestió.
3) En virtut de la primacia de la llibertat individual i, per tant, en la perspectiva
oberta pel concepte de “ciutadania” en sentit ampli, el reconeixement de la igualtat de
condicions hauria de garantir també el dret de tota persona (no de la que té tal o tal altra
nacionalitat, sinó de tota persona en general) a instal·lar-se allò on vulgui sigui quin sigui
el seu origen5.
4) També de la primacia de la llibertat individual (de la llibertat de qualsevol
individu) per damunt del grup (de qualsevol grup) se’n desprèn que no hi ha lloc per a una
primacia de la noció de comunitat, entesa com a reunió de persones indissociablement
lligades per un sistema de valors i normes. No és només (observi’s bé) que no hi pugui
haver primacia d’una comunitat damunt de les altres, sinó que la idea mateixa de
“comunitat” passa a ser secundària: que tot individu és lliure vol dir que és lliure
d’identificar-se i de deixar d’identificar-se amb allò que li sembli, i fins i tot de no
combregar ni amb res ni amb ningú6. En la mateixa mesura, a la noció de cultura com a
5 El Document de la Comissió d’Estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya, presentat al Parlament el mes de juny de 2001, afirma el següent: “Seria desitjable garantir la lliure circulació de persones, és a dir, la possibilitat de canviar lliurement el país de residència. En tot cas, els límits separen –no té sentit un món sense llocs delimitats-, però alhora relacionen.” 6 En un text on es parla del que representa el fenomen modern Estat en conjunt, és a dir, no d’aquest o aquell estat concrets) Felipe Martínez Marzoa afirma: “La sociedad civil es, pues, la negación de cualquier comunidad, y, correspondientemente, el derecho y el Estado son la cuestión de cómo es posible no tener que
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 20
conjunt de trets (lingüístics, històrics, folklòrics) que identifiquen “comunitàriament” un
grup se li ha de concedir tot el valor que té (que no és poc) però no se la pot fer passar ja
ni per llei ni per element segregador.
1.5.- Democràcia i integració
Què és, doncs, allò que pot ser legítimament concebut com a exigència que
necessàriament ha de regir tot formar part d’una societat en general, i, per tant, també tot
integrar-s’hi? Ja sabem que és precisament aquest preguntar per allò que ha de valer per
a tota societat en general (i no per allò que de fet es fa valer en aquesta o aquella societat
concretes) el que ens ha situat en l’òrbita de la democràcia. De tot el que ha estat
exposat en l’apartat precedent se’n desprèn que, des d’una perspectiva estrictament
democràtica, el que en primer lloc ha de ser posat sobre la taula no és en cap cas allò
que a un hom li pot ser particularment exigit sinó, més aviat, allò que a tothom li ha de ser
reconegut. És a dir: només en la mesura que hom és reconegut com a individu lliure, en
condicions d’igualtat respecte d’altres individus també lliures, pot ser objecte,
particularment, d’alguna exigència. En aquest sentit, quan ens preguntem per aquella
exigència que ha de regir tot formar part d’una societat i, en la mateixa mesura i per la
mateixa raó, tot integrar-s’hi, no estem parlant primàriament d’una exigència que la
societat li pugui o li hagi de fer a aquest o aquell individu concrets sinó, sobretot, de
l’exigència d’allò que en la societat mateixa, com a tal, ha de ser possible: el
“reconeixement” de tot individu com a membre d’aquesta societat en condicions d’igualtat
respecte de qualsevol altre. Així, doncs, la integració com a exigència que va
indissociablement lligada al fet mateix d’immigrar només és possible en la mesura en què
es produeix aquest reconeixement, en tant que individu, en la persona de l’immigrant.
Podem ara respondre una de les preguntes intermèdies que ens havien quedat
plantejades: fins a quin punt és possible parlar d’integració en una societat per part de
persones que administrativament no són reconegudes com a membres de ple dret
d’aquesta societat? Doncs bé: ja es veu que això no és possible en cap mesura. Es
tracta, certament, d’un reconeixement que a la pràctica pot no produir-se, però aleshores
ens trobem davant d’allò a què ja ens hem referit al principi: que l’immigrant es perpetua
en el “ser de fora”, en la marginalitat, i, per tant, que la immigració com a tal ha fracassat.
En aquest cas no es podrà parlar ja d’integració, sinó de “discriminació”.
comulgar en nada con nadie.” (Cf.: Martínez Marzoa, Felipe; “Estado y pólis”, dins de Los filósofos y la política -Manuel Cruz, comp.-, Madrid, 1999).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 21
Ens havia quedat plantejada encara una altra pregunta intermèdia: en quina
mesura entrar o passar a formar part d’una nova societat pot implicar una renúncia a la
pròpia identitat? En el darrer paràgraf de l’apartat precedent ja hem afirmat que, en una
societat democràtica, la idea de comunitat passa a ser secundària en favor de la primacia
de la llibertat individual i, en el mateix sentit, que la noció de cultura no pot funcionar (val
a dir que ni per al nouvingut ni per a l’“autòcton”) com a llei o com a element segregador.
Això ens porta, ara, a concloure que la integració no pot ser plantejada en cap cas com a
“assimilació cultural”. De fet, el reconeixement de l’immigrant com a individu “en igualtat
de condicions” només és possible si és en efecte “re-coneixement”, i no negació, d’aquest
individu, i per tant “re-coneixement” d’aquest individu com a portador d’una determinada
identitat. En aquest sentit, tota política “d’integració” que posi l’accent en qüestions
culturals ha de ser sempre secundària, almenys, en el sentit que ha de romandre
supeditada al dret fonamental de tot individu al manteniment d’aquesta identitat.
Arribem, doncs, a la següent conclusió: des de la perspectiva d’una societat
democràtica (i per tant no d’una comunitat o d’un grup en sentit excloent) la integració en
tant que incorporar-se, entrar o “passar a formar part de” i, doncs, en tant que superació
de la condició d’immigrant com a merament transitòria, només pot ser pensada en el
marc d’un reconeixement de tot nouvingut com a ciutadà en igualtat de condicions,
o, si es vol, en el marc de la tan proclamada corresponsabilitat de drets i deures que
constitueixen les regles de joc elementals de la democràcia mateixa i afecten, com a tals,
en principi tot individu. Ja hem explicat (cf.: 1.4.) que al concepte de ciutadania li hauria
de correspondre una traducció en el pla jurídic. No obstant, podem entendre el concepte
de ciutadania, en un sentit més ampli i també forçosament més laxe, com una condició
que, fins i tot quan no es produeix aquesta traducció jurídica, ha de ser reconeguda en
tota persona en la mesura que allò que es persegueix és la seva participació i no pas la
seva exclusió de la vida social en un sentit ampli. Ciutadà és, en definitiva, aquell de qui
es pot dir que és “partícep” de la ciutat. És possible afirmar, també, que la integració és
essencialment una qüestió íntima, de caràcter psicològic, i que per tant té a veure amb
l’arribar a “sentir-se d’un lloc”. Ara bé: això no desmenteix, sinó que més aviat confirma,
que la primera responsabilitat de la societat com a tal és el reconeixement del nouvingut
com a igual, i això passa per l’ara mateix al·ludit sentit ampli de ciutadania que, a més, té
sempre en l’horitzó el sentit més estricte, és a dir, la necessitat d’un reconeixement de
caràcter jurídic.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 22
1.6.- Interculturalitat i cultura “autòctona”
Com acabem de veure, és del fet que una societat democràtica no pot ser entesa
d’altra manera que com a suma d’individus lliures que se’n desprèn la impossibilitat
d’entendre la integració com a assimilació cultural. El reconeixement de la llibertat dels
individus (i no pas la seva dissolució o adotzenament) és, per tant, el que permet afirmar
que tots ells són, en termes jurídicoadministratius, iguals: iguals, doncs, tant en el seu
dret de pensar, expressar-se i conduir-se com els sembli i en companyia de qui els
sembli, com en la seva obligació de respectar que tots els altres puguin també, al seu
torn, fer això mateix. Hi ha igualtat, per tant, precisament per la mateixa raó i en la
mateixa mesura que hi ha dret a la diferència7.
En consonància amb aquest “dret a la diferència” tal com acaba de ser descrit,
tota societat democràtica hauria d’assentar-se en la interculturalitat, la qual pressuposa,
d’entrada, el reconeixement, en igualtat de condicions, de tota identitat cultural, i la
negació del presumpte dret que una identitat cultural determinada pugui creure tenir a
imposar-se damunt les altres i a esdevenir hegemònica. L’essencial del que s’ha
d’entendre per interculturalitat, però, és que el reconeixement i la pervivència de les
diverses identitats culturals han de ser concebuts com a subordinats al concepte de
ciutadania, en sentit ampli, que té per fonament el ja exposat i ara mateix reiterat principi
de la llibertat individual, sobre el qual recauen tots els drets i obligacions que prescriu la
democràcia. L’àmbit democràtic, entès com aquell àmbit els protagonistes del qual són,
com a iguals, tots i cada un dels ciutadans, ha de constituir-se com l’espai comú per a la
trobada i el reconeixement mutu entre identitats diverses, però precisament en la mesura
que es constitueix primàriament com a espai de trobada i reconeixement d’individus
lliures i no pas, en cap cas, de comunitats monolítiques i monolíticament enfrontades8. 7 Manuel Delgado fa referència a l’estreta relació entre dret a la diferència i democràcia en aquests termes: “Perquè l’exercici del dret a la diferència quedi assegurat caldrà, sobretot, aprofundir encara més en aquesta funció fundacional que la democràcia va fer seva, que és la de salvaguardar la llibertat d’opció. Per aconseguir-ho, bastaria que l’Estat reafirmés la seva neutralitat, apliant la seva laïcitat fins a abastar, més enllà de la pluralitat religiosa, el domini global de la pluralitat cultural.” (Cf.: Delgado, Manuel; Diversitat i integració, Barcelona, 1998). 8 S’ha de distingir clarament els conceptes de multiculturalitat, multiculturalisme i interculturalitat. Multiculturalitat fa referència, en principi, simplement a la coexistència de diverses identitats culturals. Multiculturalisme implica una aposta política concreta per aquesta coexistència que posa l’èmfasi en allò que diferencia o separa les unes de les altres, i en aquest sentit ha estat interpretat sovint de manera negativa, en la mesura que allò que és propi d’aquesta aposta és el manteniment de la segragació entre comunitats monolítiques que pot representar, en la pràctica, un manteniment de les desigualtats econòmiques. Interculturalitat, finalment, afirma, com hem vist, el dret a la diferència en la mateixa mesura que posa en relleu la primacia del diàleg democràtic com a interrelació que traspassa tota diferència i se situa més enllà d’ella i, sobretot, la considera per sota de la ciutadania com a valor superior. Rodriguez Regueira ofereix la seva particular crítica a la noció de multiculturalisme en aquests termes: “El uso más frecuente del término multiculturalismo y la aplicación de políticas que se nos aparecen como cómplices de la defensa de la diversidad cultural van en contra de estas sugerencias cosmopolitas, dibujando, antes de que el juego tenga
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 23
Això pressuposa, d’entrada, que tota identitat, més que col·lectiva, és sempre
essencialment quelcom individual i, en aquest sentit, exigeix el reconeixement del dret de
tot individu a emancipar-se dels supòsits o imperatius propis de la cultura a la qual se
suposa que pertany i, en conseqüència, a construir-se els seus propis referents.
Fonamentalment, però, les afirmacions del paràgraf precedent pressuposen que és allò
que ha estat designat com a “àmbit democràtic” o “espai comú de trobada” el que mereix
ser considerat pròpiament com a “societat”, i això val especialment per a la societat en el
sentit més estrictament local, que més que cap altra apareix amb aquest paper d’espai o
lloc de trobada. És des d’aquesta perspectiva que la societat, els membres de la qual no
poden ser considerats ni més ni menys que com a ciutadans en estrictes condicions
d’igualtat, està sempre per damunt de tota noció, dominant o dominada, de comunitat o
cultura. I així, quan a l’inici ens hem referit a la confusió de plans, al mantenir-se de
manera acrítica en el donar per bona una realitat social aparentment monocolor i, en
definitiva, a l’exigència d’integració com a exigència unilateral que hom dirigeix als
nouvinguts, ens estàvem referint en el fons a la perillosa tendència a fer passar per
equivalents, com si estiguessin en un mateix nivell d’abstracció, la noció de societat i la
de cultura “autòctona”.
Paral·lelament a aquesta perillosa tendència que acabem d’assenyalar, és
important que ens posem en guàrdia contra una altra inclinació habitual: la de fer passar
com a equivalents, sense més preàmbuls, les nocions de democràcia i “cultura
occidental”. Val a dir, en aquest sentit, que el fet que sigui precisament en l’àmbit
genèricament designat com a “cultura occidental” on històricament ha emergit el concepte
de democràcia no legitima en absolut la temptació de confondre allò que nosaltres hem
designat com a “espai democràtic” o “societat democràtica” amb el conjunt de creences,
tradicions i judicis de valor que caracteritzen el posicionament davant del món d’una
persona nascuda i educada a Catalunya, a França o als Estats Units, ni tampoc amb la
política concreta de cap estat europeu o nordamericà. Per contra, allò a què la
democràcia, en la seva aspiració d’universitat, obliga, és precisament a posar
permanentment en qüestió la pretensió d’univocitat pròpia de qualsevol sistema de
creences i judicis de valor, i, per tant, de qualsevol “cultura” concreta, sigui la catalana,
l’àrab, l’amazigh o la senegalesa. L’espai democràtic, doncs, ha de ser caracteritzat per la
neutralitat, pel diàleg permanent i pel seu poder de relativitzar. I és per això que el
concepte d’interculturalitat tal com a estat descrit per nosaltres, amb el punt de mira posat lugar, límites dentro los que el ‘diferente’ podrá moverse. El científico social puede contribuir a legitimar las reglas de este juego, dictado para preservar las diferencias entre grupos, al no denunciar las desigualdades estructurales que convierten esas fronteras en límites de su mundo posible. El derecho a su diferencia como
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 24
damunt de la primacia de l’individu entès com a ciutadà, i de la societat entesa com a
reunió de ciutadans, és preferible a d’altres conceptes, com el de tolerància9, que posen
l’èmfasi més aviat en allò que separa, que diferencia, i per tant en el replegament de
l’individu cap a l’interior de la seva comunitat. Així, finalment, la interculturalitat pot
esdevenir no només “re-coneixement” sinó també acceptació de l’altre i enriquiment mutu
i, consegüentment, reconeixement del dret de qualsevol persona a forjar-se la seva
pròpia identitat.
De fet, el xoc que suposa l’arribada de nouvinguts hauria de ser tant per a aquests
com per als autòctons una excel·lent oportunitat per relativitzar els propis clixés culturals, i
hauria de permetre a uns i altres replantejar allò que ja en tot moment, n’hi hagi o no
consciència, va implícit en la noció de societat entesa estrictament a la llum del concepte
de ciutadania. Hauria de permetre replantejar, en definitiva, la necessària integració o “re-
integració” de tots plegats (nouvinguts i “autòctons”) a la democràcia.
El conjunt de consideracions precedents poden posar un dubte sobre la taula: què
passa amb la cultura “autòctona”? No li correspon a aquesta cultura un paper preeminent,
central, tant en el citat diàleg intercultural com en allò que s’hagi d’entendre per
integració? Per cultura “autòctona” es pot entendre aquella cultura que està directament
lligada al lloc, d’entrada en l’elemental sentit que és la que ha donat nom als pobles i
viles, als rius i turons, i després també en el sentit que es tracta d’una cultura que pot no
tenir un altre lloc que aquest al qual en principi pertany per ser conservada, fins i tot
protegida del poder homogeneïtzador d’una cultura més forta. Aquest és, amb exactitud,
el cas de la cultura catalana, i especialment de la llengua catalana com a principal
element distintiu, que es troba, sobretot a Osona, en una singular dicotomia: d’una banda,
és vista per la immigració com la llengua almenys aparentment dominant i, per tant, com
aquella que pretén d’alguna manera ser imposada; d’altra banda, apareix davant d’ella
mateixa com una llengua feble i amenaçada, que ha de ser constantment afirmada
davant la supremacia de la castellana, hegemònica a gairebé tot l’Estat i en molts països
de l’altre costat de l’Atlàntic.
‘colectivo’ subsume el derecho a su igualdad como ciudadanos.” (cf.: Rodríguez Regueira, José Luis, Op. Cit.). 9 Victòria Camps ha advertit sobre els perills de la simple tolerància: “Pensar en términos de tolerancia/intolerancia es aceptar tácitamente una desigualdad que hace a unos inferiores a otros. (...) Cuando frente a esa desigualdad se invoca la tolerancia, de hecho se está pidiendo sólo un reconocimiento formal, no real. Y es formal porque no se ve al individuo que sufre la opresión, sino al colectivo, a la cultura, a la religión rechazada.” (cf.: Camps, Victoria; El malestar de la vida pública, Barcelona, 1996). Manuel Delgado considera que la noció de tolerànciaés de fet contrària al dret: “En efecte, el dret de les minories culturals a expressar la seva distinció, sent aquesta conforme al dret vigent, no pot ser reconegut en nom de la ‘tolerància’, car aquesta pertoca a qui des d’una situació d’hegemonia s’arroga la capacitat de transigir amb una conducta que es considera inacceptable, consentint-la en nom de valors que considera prioritaris.” (cf. Delgado, Manuel, Op. Cit.).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 25
En primer lloc, val a dir que és lògic que a la cultura “autòctona”, com a
majoritària, li correspongui d’alguna manera un paper aglutinant, en el sentit que la
participació en alguns dels referents d’aquesta cultura, per part de tots els ciutadans, com
a referents comuns, ha de servir precisament per evitar l’exclusió, per facilitar el diàleg
intercultural i per assegurar l’accés a la ciutadania en condicions d’igualtat. De fet, en
parlar de “referents comuns” estem al·ludint essencialment, de nou, a la llengua com a
factor clau de comunicació i, per tant, d’integració. En aquest sentit, del que és tracta és
de posar la llengua, com a eina, a l’abast de tothom, la qual cosa té o hauria de tenir ben
poc a veure amb la imposició de res a ningú.
Pel que fa al cas d’una llengua que, com la catalana, pugna d’alguna manera per
la seva supervivència, correspon tant a les institucions com al conjunt de la població
“autòctona” dur a terme unes estratègies que realment facin que aquesta llengua sigui
vista com una necessitat quotidiana. És sempre possible que els nouvinguts no percebin
en tots els casos aquesta necessitat, que dubtin raonablement entre la llengua pròpia del
lloc en qüestió i l’altra llengua forta (en el nostre cas la castellana) però aquest és un fet
del qual els nouvinguts no poden ser culpabilitzats. Es tracta, més aviat, d’una manca de
solidesa intrínseca de la mateixa cultura “autòctona”, que molt sovint es tradueix en
manca de convicció en moltes petites actituds del dia a dia.
1.7.- Sentit definitiu d’integració
A la llum de les reflexions que ens han guiat des de l’inici, estem ara ja en
condicions d’oferir una definició més o menys completa i satisfactòria d’integració, que ha
de partir d’aquella conculsió a la qual hem arribat al final de l’apartat 1.5., segons la qual
la integració només pot ser pensada en el marc d’un reconeixement de tot nouvingut com
a ciutadà en igualtat de condicions, o, si es vol, en el marc de la tan proclamada
corresponsabilitat de drets i deures que constitueixen les regles de joc elementals de la
democràcia.
Podem dir, doncs, que en la mesura que el nouvingut es veu condicionat per
barreres, distàncies o resistències d’índole cultural, política i econòmica, per integració
hauríem d’entendre aquell procés en virtut del qual a aquest nouvingut li és possible
deixar definitivament enrere la condició de persona “de fora” i, en aquest sentit, ser
reconegut com a ciutadà. El més normal és que aquest procés hagi de comptar amb el
suport d’una acció política institucional destinada a vetllar per una efectiva igualtat
d’oportunitats, és a dir, a combatre les situacions de marginalitat, explotació i abús que,
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 26
en un sentit o en un altre, puguin mantenir el nouvingut exclòs de la normalitat. D’altra
banda, la citada consecució de l’estatus de ciutadà ha de ser entesa en el marc d’un
reconeixement del nouvingut en tant que individu portador d’una determinada identitat, la
qual serà relativitzada o posada en un segon pla només en la mesura que allò que ha de
ser situat en primer terme és precisament l’espai democràtic com a espai de trobada
intercultural, on tota identitat (també l’“autòctona”) passa a ser secundària, i on el que és
reclamat és la integració o “re-integració” de tots a les regles de joc que només la
democràcia, i res més, determina. Hi ha, en aquest sentit, alguns referents de la cultura
“autòctona” com a cultura majoritària, i fonamentalment la llengua, que no és que hagin
de ser imposats sinó que han de ser posats a l’abast del nouvingut en la mesura que
poden constituir-se com a “referents comuns” que facin possible precisament l’accés de
tothom a la informació, la comunicació i el diàleg; és a dir: perquè més enllà d’una
integració formal hi hagi el que podríem anomenar una integració plena que permeti al
nouvingut no només ser reconegut com a individu amb uns drets, sinó esdevenir
verdaderament partícip de la dinàmica de la societat.
1.8.- La societat davant la immigració
Fins aquí ens hem referit exclusivament a conceptes i hem anat deduint, en el pla
teòric, què és allò que ha de ser entès per immigració i per integració en el marc d’una
societat oberta, crítica i equidistant de qualsevol presa de partit merament conjuntural o
basada en prejudicis, la qual ha resultat que era la societat democràtica. Tanmateix, en el
si d’una societat concreta i tangible, i des de les institucions que la regeixen, la qüestió de
la immigració pot ser contemplada des de diversos punts de vista. En destaquen
fonamentalment tres:
a) Com un problema: El fet que la majoria d’immigrants pertanyin a cultures
diferents de l’“autòctona”, amb major o menor grau de proximitat respecte d’aquesta, pot
ser vist per la societat com un problema que amenaça de trencar les estructures de
convivència establertes. A això hi contribueix, més que cap altra cosa, el fet que la
immigració acostumi a anar associada a marginalitat i a creació de getos, i també la por
que la presència dels nouvinguts posi en qüestió els nivells de benestar aconseguits.
Situada en aquesta perspectiva, la societat acostuma a plantejar-se com a prioritat la
fixació de mesures restrictives de la immigració, que posin traves a l’arribada de persones
de fora.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 27
b) Com una necessitat: La immigració també pot ser vista com una necessitat de
la mateixa societat, que ha de cobrir determinats buits en el seu sistema productiu.
Aquest punt de vista, molt habitual en els discursos oficials de la majoria de governs
occidentals, també obliga a què la immigració sigui regulada, ja que es pressuposa que
ha de ser la societat la que determini quins immigrants han de ser acceptats i quins no,
en funció d’allò que poden aportar o, com es diu sovint, “del seu grau de preparació”10.
c) Com una realitat: Finalment, la immigració pot ser acceptada com una realitat
que la mateixa societat ha d’assumir com a pròpia, ja que el fet d’ignorar-la significa anar
contra la inèrcia dels temps i només pot ser font de conflictes i d’injustícies. Es tracta,
certament, d’un fenomen derivat de la conjuntura mundial i que serà creixent i imparable,
en la mesura que la globalització econòmica, que implica la lliure circulació de capitals i
l’enfortiment de les grans empreses multinacionals, no pot ser aliena a la realitat dels
individus, que forçosament han de poder circular, també, empesos per la voluntat de
prosperar. Des d’aquest punt de vista, no es pot fer altra cosa que reconèixer que tota
limitació, coherció o selecció tindrà sempre lloc en funció dels interessos interns d’un
estat. És a dir: difícilment podrà ser justificada des d’una perspectiva que pari simplement
atenció a la conjuntura global i als drets elementals de tota persona.
1.9.- Els principis fonamentals i les lleis positives
El marc teòric, ja ho hem dit, defineix conceptes, establint el seu propi ordre de
prioritats. En aquest sentit, les nocions d’immigració i d’integració considerades a partir
d’elles mateixes són independents de qüestions “de fet”, estrictament conjunturals, com la
possessió o no d’una determinada nacionalitat. És en aquest marc teòric de referència on
prenen primàriament sentit els drets humans, i les mateixes nocions de dret, Estat de Dret
i democràcia, amb la mirada posada damunt del “ser home” en general i no obeint a
criteris estrictament conjunturals, polítics, econòmics o estratègics.
Hi ha, per tant, una delicada transició entre el marc teòric tal com acaba de quedar
definit i el marc legal, o sigui, els diferents marcs legals, o sigui, les legislacions positives
concretes i els seus àmbits d’aplicació. Més exactament, hi ha una delicada transició
entre el marc teòric i les nocions en ell requerides, d’una banda, i les diferents realitats 10 El Document de la Comissió d’Estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya afirma, en referència a aquesta qüestió: “El dret a l’assentament no hauria d’estar subjecte exclusivament a criteris de necessitat del país receptor (falta de mà d’obra, falta de tècnics, falta de renovació demogràfica). Però pot ésser limitat o condicionat, en determinats moments, per les possibilitats reals d’integració dels nouvinguts i pel consens i social respecte als ritmes amb què es poden assumir les migracions sense afectar greument la cohesió i la
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 28
jurídiques i administratives concretes, de l’altra; és a dir: els estats, les fronteres, la
concessió de visats i permisos de residència, els contingents, la policia o les lleis
d’estrangeria. És aquí, en el marc d’aquestes realitats jurídiques i administratives
concretes, on pren sentit la diferència entre immigració i estrangeria. Però ha de seguir
tenint sentit (ha de seguir, de fet, essent exigible) la nítida separació entre el significat que
tenen les nocions d’immigració i integració per a una societat que vulgui, en general,
proclamar-se democràtica (on en principi no hi ha espai per a l’arbitrarietat) i una simple
situació política de fet. Per això val a dir que la immigració no és el mateix: a) Des de
l’estricte punt de vista dels drets humans; i b) Des del punt de vista d’aquest o aquell
estat.
L’àmbit local, ja ho hem dit, és el que més s’ajusta a la noció de societat entesa
com a espai comú de trobada i, en aquest sentit, és el més propici tant per a un exercici
estricte de democràcia com per a la materialització de les contradiccions entre principis i
situacions polítiques de fet. És, de fet, l’àmbit en el qual aquestes contradiccions poden
quedar en evidència.
1.10.- El marc legal
Presentarem ara, molt resumidament, el marc legal i administratiu que condiciona i
en el qual està ubicada “de fet” la societat concreta i tangible que serà objecte del nostre
estudi, la comarca d’Osona. Presentem jeràrquicament aquest marc:
Declaració Universal dels Drets Humans. Deriva d’aquells principis elementals que
hem dit que caracteritzaven el ser home en general, i constitueix el punt de referència
obligat de tota constitució democràtica. El seu problema és que ha estat aprovada per
estats i per a un món d’estats, és a dir, de contradiccions i d’interessos.
Constitució Espanyola. Defineix el marc en el qual està ubicada Osona, l’Estat
espanyol, com un estat de dret. En el seu article 149.1.2, la Constitució atorga a l’Estat
central competències exclusives en la determinació dels fluxos d’immigració, en la
concessió d’asil o refugi, de la nacionalitat i dels permisos de treball i residència.
Estatut d’Autonomia de Catalunya. Defineix Catalunya com a comunitat autònoma
dintre de l’Estat espanyol, i dóna a la Generalitat competències en àmbits molt diversos:
cultura, ensenyament, sanitat, benestar social, policia, medi ambient, política territorial, convivència. Malgrat tot, la migració hauria de ser l’expressió de la lliure voluntat de les persones i dels
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 29
entre d’altres coses. És el marc de referència immediat, en moltes qüestions, per als
osonencs.
Acords de Shengen. Defineixen les línies generals de la política actual de la Unió
Europea en relació a les persones extracomunitàries, i són els principals responsables de
la línia de tancament de fronteres, en la qual correspon un paper fonamental de control a
aquells estats que, com l’Estat espanyol, apareixen com a vies d’entrada exteriors.
Llei orgànica 8/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social. Reformadora de la llei anterior, 4/2000 i coneguda com a Llei
d’estrangeria, regula la situació dels estrangers extracomunitaris a l’Estat espanyol. És
molt restrictiva respecte a les persones en situació irregular, a les quals no reconeix
alguns drets elementals. Determina que l’entrada d’immigrants en el territori de l’Estat ha
de ser regulada mitjançant contingents pactats amb els diversos sectors productius. La
llei preveu que les comunitats autònomes participin en l’elaboració d’aquestst contingents.
Llei de bases de règim local. És la llei per la qual es determinen les competències
dels ajuntaments. És una llei molt vaga i laxa, que nega i alhora reconeix al poder local
competència en gairebé totes les matèries.
Textos no legals que, en major o menor grau, tenen una influència més o
menys directa sobre Osona:
Pla Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat. El primer Pla
Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat va ser elaborat l’any 1993.
Posteriorment, després de l’aprovació de la nova Llei d’estrangeria i de la creació de la
secretaria per a la Immigració de la Generalitat, va ser elaborat un nou pla per al període
2001-2005, que defineix l’estratègia de la Generalitat amb una aposta per un model
d’integració social dels immigrants. En el marc d’aquest pla interdepartamental es
desenvolupen els plans comarcals d’integració dels immigrants, entre els quals hi ha el
d’Osona.
Pla Estratègic Osona XXI. Defineix les grans línies estratègiques per a Osona a
mitjà i llarg termini. Les línies fonamentals d’aquest pla giren a l’entorn de la idea
pobles, i això en els dos extrems del procés: els llocs de partida i els llocs d’arribada.”
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 30
fonamental d’entendre la comarca com un tot intercomunicat i interrelacionat, que es
tradueix en el concepte de comarca-ciutat.
Fòrum Intercultural de Vic. El llibre del Fòrum Intercultural de Vic defineix els
objectius d’aquest organisme: Ser un mitjà d’integració mútua en una realitat respectuosa,
interactiva i compartida; oferir un marc de formació que possibiliti un coneixement sobre
qüestions interculturals; oferir un marc de reflexió i debat entorn del fet migratori. El
treball de debat sobre Convivència i diversitat cultural: drets, deure si corresponsabilitat
va donar lloc a un text de conclusions, que es resumeixen en el reconeixement de la
importància que té la igualtat de drets, deures, oportunitats i responsabilitats per a la
convivència entre tots els ciutadans, la decisió d’impulsar i donar suport a iniciatives que
promoguin la igualtat de drets en els àmbits de l’habitatge, l’educació, la salut, les
prestacions socials, el treball i la participació ciutadana, el suport a iniciatives dirigides
específicament a la població immigrada amb l’objectiu de pal·liar allò que l’impedeix
situar-se en el mateix nivell de drets, oportunitats i deures que té la població autòctona, la
promoció de la relació social entre persones i entitats i del coneixement de cada una de
les cultures que componen la societat i la creació de comissions de treball.
Pla Global d’Acció Social del Programa Icària. Ampli estudi que descriu la realitat
de la immigració en una sèrie de municipis osonencs, fonamentalment d’Osona nord, i
defineix línies de treball i d’actuació que avui estan essent portades en part a la pràctica.
1.11.- Marc teòric i marc legal. El paper de l’àmbit local
Al començament d’aquest marc teòric hem explicat que la “societat” en el sentit
més immediat i gairebé físic d’espai de relacions quotidianes i continuades no era altra
cosa que allò que administrativament apareix habitualment designat en l’expressió “àmbit
local”, o sigui, tant el municipi com la comarca com a reunió elemental d’una colla de
municipis. Més endavant (cf.: 1.6.) hem considerat que era també a l’àmbit més
estrictament local a qui corresponia de manera especial la noció de “societat” com a
“espai comú de trobada” i, per tant, com a espai o àmbit democràtic. I finalment (cf.: 1.8.),
hem vist que tant una cosa com l’altra constituïen l’àmbit local com el més propici tant per
a un exercici estricte de la democràcia com per a la materialització de les contradiccions
entre principis fonamentals i situacions polítiques de fet. Això últim significa que la
situació del que anomenem àmbit local ha de ser definida per referència a la seva posició
dins de la jerarquia institucional i administrativa, però també per referència a allò
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 31
teòricament inqüestionable i, per tant, a aquells drets elementals de tota persona que
romanen sempre per damunt de tota jerarquia. L’àmbit local és l’àmbit de la quotidianitat,
de l’autèntic o verdader tenir lloc de les relacions humanes, i per això mateix el lloc
probable de les discriminacions i l’exclusió, però també (per què no?) de la participació i
la igualtat. En la mateixa mesura que hem fet totes les afirmacions precedents, podem
afirmar també que en tant que se les heu amb persones i amb situacions tangibles, el
poder local (format a Osona pel Consell Comarcal i els ajuntaments) ha de ser capaç de
revestir-se a si mateix de la suficient autoritat “moral”.
Podem ara explicitar d’una manera més concreta, i en dos sentits bàsics, les
responsabilitats que es pot considerar que corresponen a l’àmbit local, i fonamentalment
a les seves institucions, davant dels reptes socials que planteja la realitat de la
immigració:
1) Els ajuntaments tenen tot un seguit de competències concretes en els diversos
àmbits que conformen l’organització del municipi i del seu dia a dia: urbanisme, serveis
socials, cultura, centres educatius, formació d’adults, esports i lleure, atenció i informació,
participació ciutadana, etc.. El simple exercici d’aquestes competències permet el
desenvolupament de polítiques específiques destinades a la integració i a la cohesió
social. Així, són possibles intervencions com la promoció d’habitatges socials, la
rehabilitació d’edificis antics i degradats, la lluita contra la concentració d’immigrants en
àrees concretes que podrien accentuar o perpetuar la segregació i la marginalitat, la
promoció d’activitats que estimulin el diàleg intercultural i el reconeixement mutu entre
persones “autòctones” i nouvingudes d’orígens diversos, la intervenció destinada a
impedir l’existència de segregació en l’àmbit escolar, l’organització de cursos
d’alfabetització i de llengua i l’estímul de la participació dels immigrants en
l'associacionisme i en la vida pública, entre moltes altres coses.
2) Al municipi, a la comarca, no li correspon legislar, fer lleis, però si que té davant
seu l’alternativa de posicionar-se, més enllà del caràcter conjuntural de les legislacions
positives de torn, en la defensa d’un determinat model de societat, de vetllar per la
convivència, el benestar i la dignitat de totes les persones que hi habiten, i de conduir
tothom, en la mesura del possible, a una situació de plena normalitat. En aquest sentit,
quan hem parlat del fet que el poder local ha de ser capaç de revestir-se d’autoritat
“moral” no ho fèiem, òbviament, en el sentit que li correspongui un paper “moralitzador”,
sinó en el sentit que ha de sentir-se legitimat per actuar en la línia del respecte a allò a
què ens hem referit com a principis fonamentals i d’encaminar les coses cap al
reconeixement per a tots aquells que resideixen en un determinat municipi o a la
comarca, en la màxima mesura del possible i sigui quin sigui el seu estatus jurídic, de la
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 32
condició de ciutadans. Aquesta actuació ha de poder-se traduir, de cara enfora, tant en
posar de manifest contradiccions i exigir competències concretes d’administracions
“superiors”, com, de cara endins, en la capacitat de dissenyar una estratègia global
d’acollida i integració dels nouvinguts i de liderar un consens social ampli que exigeixi la
participació i el compromís de tots els estaments.
1.12.- Glosari de conceptes fonamentals
A continuació exposarem sintèticament alguns dels conceptes fonamentals que
han aparegut en tot el desplegament teòric precedent. Ha de quedar clar, però, que on
aquests conceptes prenen ple sentit i relació mútua és en aquest desplegament teòric, i
que el fet que apareguin ara aquí ha ser ser vist només com un suport complementari de
la lectura del text complet.
Immigració. Arribada a una determinada societat de persones vingudes de fora.
Immigració econòmica. El que sovint és designat com a immigració econòmica o
immigració a sdeques és aquella immigració que no és accidental sinó que es fonamenta
en causes de fons, directament vinculades a un estatus de partida que és viscut com a
desfavorable, i que es poden resumir dient que l’immigrant és mogut per la voluntat de
millorar les seves condicions de vida, en un sentit ampli que no té perquè ser només
estrictament material. Aquest tipus d’immigració, que nosaltres hem anomenat
“objectivament significativa”, va lligada a desplaçaments amplis, sovint massius, de
població, i posa en evidència el rol oposat que correspon a la societat de partida i la
d’arribada en allò que pot ser anomenat la conjuntura politicoeconòmica global.
Resistència. En la mesura que la immigració implica passar de fora a dintre i, per tant,
trencar la distància, comporta resistència, de tal manera que, paradoxalment, el venir “de
fora”, el ser “de fora”, és quelcom que a l’immigrant el continua d’alguna manera
caracteritzant un cop a dintre. La societat entesa com a societat concreta i tangible no és
mai permeable com si res, ni en el pla jurídic ni en la pràctica quotidiana, a la incorporació
de nouvinguts. Distingim fonamentalment tres tipus de resistència: resistència elemental,
resistència cultural i resistència legal.
Integració (primer sentit). Arribar és sempre arribar per incorporar-se, entrar, “passar a
formar part de...”; en una paraula: integrar-se. En aquest sentit, val a dir que tot immigrar
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 33
exigeix sempre un integrar-se, un trencar la distància entre el ser a fora i el ser a dintre, i
per tant un deixar, en definitiva, de ser “de fora”. Aquesta exigència d’integració situa en
un horitzó teòric, i per tant no pot ser entesa de manera unilateral, com una exigència que
un hom, des del seu propi sistema de prejudicis, fa al nouvingut, sinó des de la
perspectiva d’allò legítimament exigible en el marc de tota societat en general. No ha de
ser entesa, en aquest sentit, com a assimilació cultural, sinó com aquell procés en virtut
del qual al nouvingut li és possible deixar definitivament enrere la condició de persona “de
fora” i assolir la condició de ciutadà. El més normal és que aquest procés hagi de comptar
amb el suport d’una acció política institucional destinada a vetllar per una efectiva igualtat
d’oportunitats, és a dir, a combatre les situacions de marginalitat, explotació i abús que,
en un sentit o un altre, puguin mantenir el nouvingut exclòs de la normalitat. D’altra
banda, la citada consecució de l’estatus de ciutadà ha de ser entesa en el marc d’un
reconeixement del nouvingut com a portador d’una determinada identitat, la qual serà
relativitzada només en la mesura que allò que ha de ser situat en primer terme és
precisament l’espai democràtic com a espai de trobada intercultural.
Integració (segon sentit). És possible afirmar també que la integració és essencialment
una qüestió íntima, de caràcter psicològic, i que per tant té a veure amb l’arribar a “sentir-
se d’un lloc”. Ara bé: això no desmenteix, sinó que més aviat confirma, que la primera
responsabilitat de la societat com a tal és el reconeixement del nouvingut com a igual.
Democràcia. Entenem la democràcia, d’entrada, com aquella actitud essencialment
equidistant que consisteix en no donar per bona en cap moment, en rebutjar una vegada i
una altra, tota imposició d’un principi o d’uns principis que pretengui valer com a
definitiva. En una aproximació més aprofundida, la democràcia apareix com l’aspiració
legítima de la societat humana en general en la mesura en la qual allò que és posat en el
centre de gravitació són aquells drets fonamentals que igualen tota persona amb
qualsevol altra, la qual cosa constitueix una exigència que va molt més enllà de
l’existència d’aquest o d’aquell estat “democràtics” concrets. Els drets fonamentals a què
acabem de fer referència deriven del fet que allò que és establert com a propi de tot home
sigui precisament la llibertat, i la seva primarietat posa en qüestió tant una conjuntura
mundial basada en les desigualtats com la mateixa condició d’estranger, i evidencia la
primacia de la noció d’individu per damunt de la de comunitat.
Ciutadania. La ciutadania és la condició de tot individu en la mesura que és reconegut
com a individu lliure al costat d’altres individus lliures i, per tant, en igualtat de condicions,
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 34
de tal manera que la seva participació té exactament el mateix valor que la participació de
qualsevol altre, independentment de la seva pertinença, o no, a un determinat grup
econòmic, lingüístic, ètnic, religiós o ideològic. En sentit estricte, a la noció de ciutadania li
hauria de correspondre una traducció en el pla jurídic. Ara bé, fins i tot quan no es
produeix aquesta traducció jurídica, la ciutadania és una condició que hauria de ser
reconeguda en tota persona en la mesura que allò que es persegueix és la seva
participació i no pas la seva exclusió de la vida social en un sentit ampli.
Interculturalitat. D’entrada, reconeixement, en igualtat de condicions, de tota identitat
cultural, i negació del presumpte dret que una identitat cultural determinada pugui creure
tenir a imposar-se damunt les altres i a esdevenir hegemònica. L’essencial del que s’ha
d’entendre per interculturalitat és que el reconeixement i la pervivència de les diverses
identitats culturals han de ser concebuts com a subordinats al concepte de ciutadania,
que té per fonament el principi de la primacia de l’individu. L’àmbit democràtic, entès com
aquell àmbit els protagonistes del qual són, com a iguals, tots i cada un dels ciutadans, ha
de constituir-se com l’espai comú per a la trobada i el reconeixement mutu entre identitats
diverses, però precisament en la mesura que es constitueix primàriament com a espai de
trobada i reconeixement d’individus lliures i no pas de comunitats monolítiques.
Comunitat. Reunió de persones lligades per un sistema de valors i normes. De la
primacia de l’individu, del ciutadà, se’n desprèn que no hi ha lloc, en una societat
democràtica, per a una primacia de la noció de comunitat. No és només que no hi pugui
haver primacia d’una comunitat damunt de les altres, sinó que la idea mateixa de
“comunitat” passa a ser secundària: que tot individu és lliure vol dir que és lliure
d’identificar-se i de deixar d’identificar-se amb allò que li sembli, i fins i tot de no
combregar ni amb res ni amb ningú.
Societat. La societat està sempre per damunt de tota noció, dominant o dominada, de
comunitat o cultura. Els seus membres no poden ser considerats ni més ni menys que
com a ciutadans en estrictes condicions d’igualtat, i en aquest sentit el que mereix ser
considerat pròpiament com a “societat” és l’àmbit democràtic com a espai comú de
trobada, i això val especialment per a la societat en el sentit més estrictament local.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 35
2. RADIOGRAFIA DE LA IMIGRACIÓ: ESTUDI DEMOGRÀFIC
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 36
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 37
2.1 PRIMERA APROXIMACIÓ A LA REALITAT
2.1.1.- Cap a la multiculturalitat
El mes de maig de 2002 Osona comptava amb un 7,8 per cent d’immigrants,
gairebé tres punts més que la mitjana catalana, que se situava entorn del 4’6 per cent11.
En els dos principals municipis de la comarca, Vic i Manlleu, els percentatges
d’immigració s’elevaven fins al 13,1 i el 12 per cent, respectivament. Aquestes dades, les
més recents que utilitzarem en el nostre estudi sociodemogràfic, són significativament
diferents de les de només mig any abans (octubre de 2001), i és previsible que segueixin
canviant en un futur immediat. Constitueixen una foto fixa que, com a tal, enganya
respecte d’una realitat que només pot ser caracteritzada per la seva constant variabilitat;
és a dir, precisament per la impossibilitat de donar per bona una xifra. Hem de dir, més
aviat, que l’Osona actual es caracteritza no només per la presència sinó, sobretot, per la
constant arribada d’immigrants, que ja avui ha transformat visiblement la fesomia humana
de la comarca, i que constitueix i seguirà constituint la principal (si no l’única) causa de
creixement de la població. Es tracta d’un procés que, certament, va començar una
dècada enrere, però que des de fa uns tres o quatre anys permet parlar d’una afluència
constant de persones de procedències cada vegada més diverses.
Això últim, que els immigrants que arriben siguin de procedències cada vegada
més diverses, resulta especialment significatiu i afegeix complexitat a la situació:
procedències diverses vol dir ja no dualitat, com fa pocs anys, entre “autòctons” i
immigrants magribins, sinó multiplicitat, viratge cap a una realitat multicultural. Quan
parlem de viratge cap a una realitat multicultural no prejutgem res, ni pretenem encara
descriure quin és el nivell de segregació de cada un dels grups culturals, ni el grau o les
característiques de la possible resistència envers els seus membres per part de la
població “autòctona”. Simplement volem posar en evidència l’actual permeabilitat d’Osona
i l’irreversible procés de conversió de la comarca de societat relativament monolítica (i
durant uns anys “alterada” per la presència d’un grup de nouvinguts molt identificable i
concret) a societat clarament oberta i cosmopolita. De moment, aquesta realitat s’observa
més a Vic que en la majoria d’altres llocs, ja que la capital comarcal és el municipi que,
tant per volum com per ventall de nacionalitats, presenta un mosaic de procedències més
complert i compensat. En aquest sentit, val la pena destacar que en aquesta ciutat la xifra
de marroquins respecte del total d’estrangers ha baixat fins 64 per cent, mentre que tant
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 38
els llatinoamericans com els subsaharians s’han constituït ja, a hores d’ara, com a grups
amb un pes rellevant i de gran visibilitat. Al cas de Vic s’hi pot afegir algun altre exemple
singular, com el de cas, com el Centelles, on actualment els llatinoamericans han passat
a ser el grup més nombrós, per damunt fins i tot dels marroquins.
L’important de tot això és, sobretot, que hi està havent una inversió de les
tendències. Així, si deixem de banda les xifres totals i mirem només l’empadronament
d’immigrants que ha tingut lloc als municipis osonencs durant els darrers temps, veurem
que els fluxos d’arribada de subsaharians i llatinoamericans superen ja el flux de
marroquins. Per entendre aquestes dades s’ha de tenir en compte un canvi que s’està
produïnt al Marroc mateix en realció a la sortida de súbdits d’aquest país cap a Europa, i
que fins a cert punt es contradiu amb el que es podria deduir de les informacions que
apareixen diàriament als mitjans de comunicació. El fet és que durant el darrer any s’ha
reduït sensiblement la xifra de persones que, per la via que sigui, han travessat la frontera
entre aquest país i l’Estat espanyol.
La multiculturalitat, en tant que presència de persones d’orígens i realitats culturals
diverses, pot plantejar, i de fet planteja, problemàtiques noves i dificultats d’integració
més o menys grans en funció de l’especificitat de cada un dels grups de procedència, i
també conflictes relacionats amb la possible competència que pugui aparèixer entre uns
grups i els altres. Essencialment, però, tots els immigrants en conjunt es veuen sotmesos
a la problemàtica comuna que va lligada a la seva condició de nouvinguts (precarietat
laboral, dificultats per trobar un habitatge, regularització de la situació administrativa, riscs
de marginalitat i guetització) que en tot cas els afecta en major o menor grau segons el
temps transcorregut des de la seva arribada i dels referents immediats (familiars,
coneguts, xarxes de relacions en general) que tenen a Osona quan arriben. És aquesta
problemàtica comuna la que ha de ser contemplada com a prioritària, ja que les
problemàtiques específiques hi estan subordinades, apareixen sovint entremesclades
amb els prejudicis de la població “autòctona” i amaguen o tenyeixen una realitat
inqüestionable: la condició dels immigrants de ciutadans de segona o, ras i curt, de no
ciutadans, i, en conseqüència, la seva desigualtat d’oportunitats respecte dels autòctons.
Hi ha, en canvi, dos aspectes de la multiculturalitat que en principi han de ser
contemplats com a molt positius. D’una banda, la presència de persones de procedències
diverses ha d’obrir i, per tant, flexibilitzar el diàleg intercultural, en la mesura que pot
treure càrrega de tensió a la situació anterior, marcada per la contraposició entre dues
comunitats aparentment molt determinades, l’“autòctona” i la magribina, i això pot enfortir
de retruc la primacia dels conceptes de democràcia i ciutadania com a referents comuns 11Aquest percentatge fa referència al total d’estrangers residents a Catalunya, per bé que els immigrants
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 39
del conjunt dels membres de la societat. D’altra banda, la nova realitat hauria d’alliberar
els magribins d’alguns estigmes que fins ara els han estat directament associats.
Aquestes consideracions no han de fer oblidar, no obstant, que la comunitat marroquina
segueix essent de llarg la més nombrosa i la que hom segueix associant fonamentalment
a la immigració en general i als “mals” que hom li acostuma a adjudicar. Hi ha, en aquest
sentit, algunes interpretacions que expliquen la citada davallada del flux d’immigrants
entre el Marroc i l’Estat espanyol durant el darrer any precisament pel desencís creixent
dels marroquins respecte de les expectatives “reals” que els ofereix la immigració, i en
part també pel fet que l’arribada massiva a Europa de persones d’altres procedències ha
ferit el seu orgull, ja que se senten el grup menys valorat i, per tant, més predisposat a la
marginalitat, la discriminació i l’exclusió.
2.1.2.- Els principals col·lectius d’immigrants segons l’origen
Presentarem ara, mitjançant una breu descripció de cada un i per ordre
d’importància numèrica, els diferents grups de procedència en què pot ser classificada la
immigració a Osona:
Magribins. (6.507 persones –73,31 per cent del total d’immigrants- el mes
d’octubre de 2001). Constitueixen, amb diferència, el grup més nombrós d’immigrants de
la comarca, però des de fa uns tres anys han deixat de ser l’únic grup per començar a
ocupar una parcel·la determinada dintre d’un mosaic global caracteritzat per una
multiplicitat de procedències. Tot i que parlem de magribins en general, es tracta
fonamentalment de marroquins, majoritàriament de l’ètnia amazigh, procedent de la
província de Nador, a les muntanyes del Rif. Són persones d’origen rural, amb unes
característiques culturals diferenciades i que no tenen com a llengua pròpia l’àrab, sinó
una de les llengües amazigh, que té un registre sobretot oral. Les primeres persones
d’aquesta procedència (fonamentalment homes sols) van començar a arribar a Osona a
inicis dels vuitanta, però ha estat fonamentalment durant els anys noranta i, sobretot, a
partir de la segona meitat d’aquesta dècada, que l’afluència ha anat augmentant. Es
tracta de la comunitat més assentada, i durant els darrers anys, en compliment de la Llei
d’estrangeria, ha anat portant a terme un procés de reagrupament familiar, que ha
comportat l’entrada d’alumnes d’aquesta procedència a les escoles de la comarca. Tot i
econòmics representen un 3,7 per cent. (Font: Generalitat de Catalunya).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 40
aquest relatiu assentament, la pertinença a la religió i a la cultura islàmica és causa de
reticències per part de la població “autòctona”.
Llatinoamericans. (965 persones – 10,87 per cent del total d’immigrants- el mes
d’octubre del 2001). Provenen fonamentalment d’Equador i Colòmbia, però també n’hi ha,
en menor percentatge, de Mèxic, Argentina, Brasil i Cuba, entre d’altres països. Durant la
primera meitat del 2002 han passat a ocupar el segon lloc, a molt poca distància dels
subsaharians. Aquest grup és dominat per persones joves, d’entre vint i quaranta anys, i,
en molts casos, encara solteres. Tot i això, hi ha un cert equilibri (que varia en funció de
la nacionalitat) entre homes i dones. Les persones d’aquest origen es beneficien (en la
majoria dels casos) dels convenis bilaterals que els permeten venir a l’Estat espanyol
com a turistes, sense visat, i esgotada la durada d’aquest visat es queden en situació
irregular. El seu domini de la llengua castellana els facilita molt les coses, però al mateix
temps obliga a replantejar la necessitat d’utilitzar el català com a factor d’integració.
Subsaharians. (733 persones –8,26 per cent del total d’immigrants- el mes
d’octubre del 2001). Provenen sobretot de Gahna i, en menor percentatge, de Nigèria,
Sierra Leone, Guinea-Bissau o Senegal, entre d’altres llocs. Es tracta d’una població
força jove, situada bàsicament en la franja d’entre 20 i 35 anys, i majoritàriament
masculina. Això fa que el nombre d’infants sigui de moment poc significatiu. Amb tot, és
d’esperar que aquest grup visqui en els propers temps un cert procés de reagrupament
familiar. Entre els subsaharians hi ha musulmans i cristians, fonamentalment
evangelistes. En aquest col·lectiu hi abunden els titulats universitaris.
Europeus de l’est. (267 persones –3,01 per cent del total d’immigrants- el mes
d’octubre del 2001). Es tracta d’un grup poc significatiu de moment, i que no presenta
unes grans expectatives d’augmentar a llarg termini, ja que la prevista ampliació de la
Unió Europea pot reorganitzar l’objectiu dels seus desplaçaments. Amb tot, hi ha a Osona
un cert nombre de búlgars, polonesos, romanesos, russos, ucraïnesos, georgians, i
d’altres, amb un cert equilibri entre homes i dones. De fet, en aquest grup és habitual
trobar famílies amb nens, per la qual cosa no és estrany que hi hagi alumnes d’aquests
origens en escoles de la comarca.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 41
2.1.3.- Causes de la immigració a la comarca
La causa principal d’aquella immigració a la qual ens hem referit en el marc teòric
(cf.: 1.3.) com a “objectivament significativa” és (no fa falta repetir-ho) la situació de
pobresa o de manca d’expectatives que moltes persones pateixen en els seus països
d’origen, i, en aquest sentit, la voluntat de millorar les condicions de vida. Amb tot, si una
persona que ha abandonat el seu país escull precisament un lloc determinat per instal·lar-
se, precisament un i no un altre, és perquè aquest que ha triat li obre de manera
especialment significativa aquelles expectatives que no tenia. En aquest sentit, hauríem
de preguntar-nos: quines expectatives ofereix Osona als immigrants?; o millor encara: per
què la comarca s’ha converit en un dels principals pols d’atracció de la immigració en el
conjunt de Catalunya? Una resposta immediata sembla òbvia: perquè els immigrants hi
troben feina. Aquesta resposta immediata no està del tot mancada de raó: certament, a
Osona hi ha molts immigrants (val a dir que no tots) que hi troben feina, sobretot en
sectors on els autòctons es neguen a treballar. La veritat és, però, que la tria de la
comarca es deu a una combinació de factors que sovint costen de precisar i que estan
lligats a dinàmiques molt diverses que han anat confluïnt al llarg dels darrers anys. A
continuació provarem d’assenyalar aquests factors, laborals i no laborals, que poden
haver contribuït a la realitat actual, sense que sigui encara aquest el lloc d’entrar a valorar
quin és el nivell de compliment o satisfacció de les expectatives creades en el moment de
l’arribada a la comarca.
1) Les primeres contractacions d’immigrants marroquins durant la dècada dels
vuitanta per part d’empreses del sector tèxtil, ja que significaven una inqüestionable
reserva de mà d’obra barata, disposada a treballar en unes condicions més baixes que
els “autòctons”.
2) La creixent vitalitat econòmica de la comarca, caracteritzada per la diversitat
d’oportunitats i l’existència de sectors en expansió, entre els quals destaquen molt
especialment les indústries càrnies, la construcció i l’hosteleria. Aquests sectors es
caracteritzen (especialment el de les càrnies) per una oferta de llocs de treball poc
qualificats i amb unes condicions sovint molt dures, que acostumen a ser rebutjats pels
joves autòctons i esdevenen un reclam per als immigrants.
3) El relatiu assentament d’una primera colònia d’immigrants marroquins, durant
els primers anys noranta, majoritàriament procedents d’una mateixa regió del país
nordafricà (ja n’hem parlat: la província de Nador, a les muntanyes del Rif). Aquests
primers immigrants es van convertir de seguida en referent per als parents, veïns i
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 42
coneguts que encara no havien abandonat el Marroc i que quan finalment travessaven
l’estret ho feien ja amb la idea de venir a Osona. En aquest sentit, val a dir que a l’atractiu
econòmic potencial de la comarca s’hi ha afegit una autèntica xarxa de relacions i
d’interdependències personals que s’ha anat fent cada vegada més grossa. Tot i que
podria semblar que aquesta realitat hauria de servir només, en principi, per explicar el cas
de la immigració marroquina, el fet és que un cop constatat per la presència de
marroquins que la comarca és un lloc amb certes possibilitats per als nouvinguts és més
fàcil que esdevingui també reclam per a persones d’altres procedències que, al seu torn,
comencen a teixir també les seves xarxes de relacions i a actuar com a referent per a
d’altres immigrants potencials als seus respectius països d’origen.
4) L’existència d’habitatges on instal·lar-se als municipis de la comarca. Això
significa simplement que a Osona els immigrants hi troben llocs per viure, no que aquests
compleixin sempre les mínimes condicions exigibles, ni que la relació qualitat-preu s’ajusti
a les exigències del mercat.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 43
2.2 ESTUDI DEMOGRÀFIC
2.2.1 . LA COMARCA D’OSONA EN EL CONTEXT DE CATALUNYA I L’ESTAT
Segons l’anuari d’estrangeria, el 31 de desembre de 2000 hi havia a Espanya un
total de 895.720 residents estrangers. La comunitat autònoma on es registrava el nombre
més elevat de població estrangera era Catalunya, amb un 24 % del total (214.996
immigrants), seguida de Madrid, amb un 18’20 % (162.985), i Andalusia, amb un 14’78 %
(132.428). Per continent d’origen, destacava en primer lloc Europa, amb 361.437
residents. Per països, el primer era el Marroc, amb 199.782, seguit de Gran Bretanya i
Alemanya, amb 73.983 i 60.575 residents, respectivament. Per trams d’edat, la franja
majoritària entre els estrangers a l’Estat era la que va de 25 a 44 anys, amb un 50’68 %
(453.978 persones).
Evolució global dels residents estrangers a Espanya i Distribució dels residents
estrangers a Espanya per continent d’origen (Font: Anuari Estadístic d’Estrangeria, (any
2000) de la Delegació del Govern per a la Estrangeria i la Immigració)
499733538984
609813719647
801329
895720
0
100000
200000
300000
400000
500000
600000
700000
800000
900000
1000000
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Europa40,35%
Amèrica22,32%
Àfrica29,18%
Apàtrides i no consta0,11%
Oceania0,11%Àsia
7,93%
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 44
Distribució dels residents estrangers a Espanya per Comunitats Autònomes (Font: Anuari Estrangeria, any 2000)
0
50000
100000
150000
200000
250000
Catalunya
Madrid
Andalusia
Com
. Valenciana
Canàries
Balears
Castella i lleó
Galícia
Múrcia
País V
asc
Aragó
Castella -la- m
ancha
Navarra
Extrem
adura
Astúries
La Rioja
Cantàbria
Melilla
Ceuta
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 45
Distribució dels residents estrangers de l’Estat Espanyol per trams d’edat (Font: Anuari
Estrangeria, any 2000)
El 31 de desembre de 2001, segons fonts del Ministeri de l’Interior, hi havia a
Catalunya 280.167 estrangers amb permís de residència, que representaven un 3,50 %
de la població total. La majoria d’estrangers procedien de l’Àfrica del nord (94.074), de
l’Amèrica Llatina (64.425) i de la Unió Europea (51.242). A Girona, el percentatge de
reidents estrangers era d’un 5,11% sobre el total de la població, a Barcelona era el
3,46%, a Lleida el 3.03% i a Tarragona el 2.52%..
Procedència dels estrangers residents a Catalunya a 31/12/2001 (Font: Ministeri Interior)
15367 1887168031 25538
85517
453978
161116
67302
0
100000
200000
300000
400000
500000
Res
iden
ts e
stra
nger
s
0 a 2 3 a 5 6 a 15 16 a18
19 a24
25 a44
45 a64
65 i +
Edat
36198
94074
17032
51242
121532181
64425
2412 212 2380
100002000030000400005000060000700008000090000
100000
Asi
a
Afri
caN
ord
Res
taA
frica
Uni
óE
urop
ea
Eur
opa
de l'
Est
Res
taE
urop
a
Am
èric
aLl
atin
a
Res
taA
mèr
ica
Oce
ania
Altr
es
Procedències
Res
iden
ts e
stra
nger
s
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 46
Nombre d’estrangers i percentatge d’aquests sobre el total de la població, per províncies
a 31/12/2001/ (Font: Ministeri Interior)
Segons dades de l’Òrgan tècnic d’Immigració del Departament de Benestar Social
de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 200 residien a Catalunya 280.167
estrangers amb permís de residència, que representaven un 4.40% del total de la
població. D’aquests, 222.683 eren immigrants econòmics (un 3.50%). El 73.67 %
d’aquests estrangers (206.395) residien a les comarques de Barcelona, principalment a
l’àrea metropolitana. Després venien Girona, on hi havia 40.322 immigrants (un 14.40 %
de la població total), Tarragona, amb 21.466 (7.67% ), i Lleida, amb 11.984 estrangers
(4.28%). El país d’origen majoritari dels estrangers residents a Catalunya era el Marroc: hi
havia, concretament, 88.642 marroquins, que representaven un 31.64 % del total dels
estrangers. Els països llatinoamericans constituien el segon nucli de procedencia més
important, amb un 23 %; entre ells destacaven Equador, amb un total de 15.173
persones, i Perú, amb 12.374 persones. El país europeu amb més residents era França,
amb 11.866 persones, seguit d’Alemanya amb 10.322 i Itàlia amb 9.243.
206.395
40.322
11.984 21.466
4,29
6,95
3,25 3,15
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
Barcelona Girona Lleida Tarragona
Provincies
Res
iden
ts e
stra
nger
s
0
1
2
3
4
5
6
7
8
nombre estraners percentatge
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 47
Països d’origen dels estrangers residents a Catalunya a maig 2002 (Font: Delegació del Govern de Catalunya)
93296
19737
14239
12287
11610
10422
10112
9563
8953
8262
7816
6606
5728
13166
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000 90000 1000
Marroc
Equador
Perú
Xina
França
Colòmbia
Alemanya
Itàlia
Pakistán
Rep. Dominicana
Gàmbia
Regne Unit
Argentina
Filipines
Res
iden
ts e
stra
nger
s
País d'orígen
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 48
A Catalunya, els immigrants amb permís de residència són, en totes les franges
d’edat, majoritàriament homes. Així, només el 26’19 % dels permisos atorgats són per a
dones, mentre que el 86 % són per a persones en plena edat laboral, en la franja que va
de 25 a 54 anys.
A finals del 2001, Osona tenia un total de 132.888 habitants, 65.550 dels quals
eren dones i 66.338 són homes. Del total de la població osonenca, 9.129 eren residents
estrangers (5.639 d’ells homes i 3.490, dones).
Per tal de realitzar l’estudi demogràfic hem dividit la comarca en vuit zones:
El criteri pel qual s’han escollit aquestes zones ha estat geogràfic. S’ha d’assenyalar,
tanmateix, que els municipis de Vic i Manlleu han estat objecte d’un tractament específic,
com a zones independents, a causa tant de les seves dimensions com de l’elevat nombre
d’immigrants que hi resideixen.
ZONA DEFINICIÓ DE LES ZONES
VIC Vic
MANLLEU Manlleu
OSONA NORD Montesquiu, St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, Vidrà,
Torelló, St. Pere de Torelló i St. Vicenç de Torelló.
OSONA SUD Balenyà, El Brull, Centelles, Collsuspina, St. Martí de Centelles, Seva,
Taradell i Tona.
OSONA CENTRE St. Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà ,Sta. Cecília de
Voltregà, Roda, Les Masies de Roda, Folgueroles, Gurb, Malla,
Calldetenes, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, St. Julià de
Vilatorta, Sta. Eugènia de Berga i Tavèrnoles.
LLUÇANÈS Alpens, Lluçà, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, St.
Agustí de Lluçanès, St. Bartomeu del Grau, St. Boi de Lluçanès, St.
Martí d’Albars, Sobremunt i Sora.
COLLSACABRA-
GUILLERIES
Sta. Maria de Corcó, Tavertet, Rupit-Pruït, Espinelves, St. Sadurní
d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 49
Població total i població estrangers empadronats a les diferents zones de la comarca d’Osona a octubre de 2001 (Font: elaboració pròpia a
partir dels padrons municipals)
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
total 30034 18264 7927 19803 24601 24135 4145
estrangers 3944 2037 406 868 864 877 133
Vic Manlleu Lluçanès Osona Nord Osona Sud Osona Centre Collsacabra Guilleries
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 50
Població total i total d’estrangers empadronats als diferents municipis de la comarca
d’Osona a octubre de 2001 i a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels
padrons municipals)
TOTAL POBLACIÓ TOTAL ESTRANGERS
H d total h d total percentatges
Alpens 149 128 277 11 5 16 5,78
Balenyà 1614 1605 3219 98 84 182 5,65 El Brull 105 87 192 6 2 8 4,17 Calldetenes 1101 1024 2125 92 56 148 6,96 Centelles 2969 3070 6039 67 67 134 2,22 Collsuspina 134 117 251 - - - - Espinelves 101 90 191 - - - - Folgueroles 844 833 1.677 11 12 23 1,37 Gurb 1.024 980 2.004 32 21 53 2,64 Lluçà 147 125 272 - 1 1 0,37 Malla 120 138 258 2 6 8 3,10 Manlleu 9358 9086 18444 1467 856 2323 12,59 Masies de Roda, les 358 351 709 11 4 15 2,12 Masies de Voltregà, les 1.370 1.468 2.838 28 29 57 2,01 Muntanyola 187 163 350 - 3 3 0,86 Montesquiu 423 420 843 30 11 41 4,86 Olost 582 595 1.177 7 7 14 1,19 Orís 112 112 224 - - - - Oristà 304 328 632 1 6 7 1,11 Perafita 179 188 367 6 3 9 2,45 Prats de Lluçanès 1371 1384 2755 91 55 146 5,30 Roda de Ter 2615 2738 5353 230 138 368 6,87 Rupit i Pruit 187 177 364 8 8 16 4,40 Sant Agustí de Lluçanès 56 51 107 - - - - Sant Bartomeu del grau 608 529 1137 125 102 227 19,96 Sant Boi de llucanès 288 282 570 7 2 9 1,58 Sant Hipòlit de Voltregà ???? ???? 3143 ????? ????? 172 5,47 Sant Julià de Vilatorta 1.203 1.232 2.435 29 22 51 2,09 Sant Martí de Centelles 408 382 790 9 9 18 2,28 Sant Martí d'Albars 70 64 134 - - - - Sant Pere de Torelló 1.132 1.151 2.283 77 47 124 5,43 Sant Quirze de Besora 978 1.023 2.001 46 31 77 3,85 Sant Sadurní d'Osormort 32 47 79 - - - - Santa Cecília de Voltregà 117 91 208 3 4 7 3,37 Santa Eugènia de Berga 1.020 977 1.997 21 12 33 1,65 Sant Eulàlia de Riuprimer 457 420 877 6 3 9 1,03
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 51
Santa Maria de Besora 93 89 182 10 8 18 9,89 Santa Maria de Corcó 1.069 1.080 2.149 37 30 67 3,12 Sant Vicenç de Torelló 888 961 1.849 20 15 35 1,89 Seva 1.363 1.287 2.650 27 29 56 2,11 Sobremunt 43 51 94 1 - 1 1,06 Sora 99 82 181 4 6 10 5,52 Taradell 2722 2694 5416 189 129 318 5,87 Tavèrnoles 134 138 272 - - - - Tavertet 75 65 140 3 3 6 4,29 Tona 3152 3195 6347 113 154 267 4,21 Torelló 6238 6379 12617 443 293 736 5,83 Vic 17312 17391 34703 2882 1667 4548 13,11 Vidrà 82 80 162 1 1 2 1,23 Viladrau 455 435 890 26 16 42 4,72 Vilanova de Sau 153 179 332 2 - 2 0,60 Total 65.601 65.562 131.163 6.279 3.957 10.236 7,80
Les zones que presenten un total de població més elevat són Vic (34.034
habitants), Osona Sud (24.601 habitants) i Osona Centre (24.135 habitants). Les
segueixen Osona Nord (19.803 habitants) i Manlleu (18.264 habitants). Finalment, les
zones amb menys habitants són el el Lluçanès amb 7.927 habitants i el Collsacabra-
Guilleries amb 4.145 habitants.
Pel que fa a la població estrangera, les zones on aquesta representa un
percentatge més elevat respecte de la població total són Vic (3.944 estrangers a finals de
2001, un 11%) i Manlleu (2.037, un 11%). La resta de localitats tenen entre un 3.2 i un
5.12%.
Percentatges d’estrangers sobre el total de la població a les diferents zones d’Osona a
octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de padrons municipals)
0
2
4
6
8
10
12
14
percentatges 11,58 11,15 5,12 4,38 3,51 3,63 3,2
Vic Manlleu Lluçanès Osona Nord
Osona Sud
Osona Centre
Collsacabra
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 53
Nombre d’habitants estrangers a Osona per sexe i procedència. Octubre de 2001. Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-1000
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
homes 64 4096 590 155 147 7 423 5 2dones 45 2411 143 110 120 4 542 12 1total 109 6507 733 265 267 11 965 17 3
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
Amèrica llatina
Amèrica Nord Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 54
El mes de maig de 2002, segons càlculs d’elaboració pròpia a partir dels padrons
municipals, el municipi més poblat d’Osona era Vic, la capital, que ja s’acostava als
35.000 habitants. A continuació venien Manlleu, amb uns 18.500 habitants, i Torelló, amb
uns 12.700. A continuació trobem Tona, Centelles, Taradell i Roda de Ter que tenen
entre 5.000 i 6.000 habitants. Els municipis on hi havia menys població eren Sant Sadurní
d’Osormort, Sobremunt, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Tavertet .Per tant,
si ens fixem en el percentatge de població estrangera per municipis, sobresortien en
primer lloc Sant Bartomeu del Grau, amb un 19’96 % (227 estrangers), Vic, amb un 13’1
% (4.548 estrangers) i Manlleu, amb un 12’6 % (2.323 estrangers).
Entre els municipis amb un percentatge d’estrangers situat entre el 5 i el 7 %
destacaven Calldetenes, amb un 6’96% (148 estrangers), Roda de Ter, amb un índex
d’immigració del 6’87%, (368 habitants estrangers), Taradell, amb un 5.87% (318
estrangers), Torelló, amb un 5’83 % de població estrangera (736 estrangers), Balenyà,
amb un 5’65% de població estrangera (182 habitants), St. Hipòlit de Voltregà, amb un
5’47 % (172 estrangers), i Prats, amb un 5’3 % (uns 146 habitants estrangers).
Si ens fixem en els municipis on el percentatge d’estrangers sobre el total de la
població representava entre un 2 i un 5 % trobem Tona, amb un 4’22% (267 estrangers) i
Centelles amb un percentatge del 2’22% (134 estrangers).
També trobem municipis en els quals l’índex d’immigració era molt baix, com
Lluçà, amb un 0’37% (8 estrangers), Muntanyola, amb un 0’86% (3 estrangers), i Vilanova
de Sau amb un 0’60% (2 estrangers). Finalment, amb un percentatge nul d’immigració
tenim Collsuspina, Espinelves, Orís, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant
Sadurní d’Osormort i Tavèrnoles.
Com a síntesi global, podem dir que l’observació objectiva de les dades anteriors
evidencia una tendència força consolidada vers el creixement de la població estrangera a
Osona. El fenomen de la immigració, doncs, ha anat en augment els últims anys, i s’ha
anat consolidant com una realitat estable.
Si parem atenció, finalment, i amb una mirada inevitablement retrospectiva, a
l’últim cens de població, de 1996, veurem que en aquells moments hi havia a Osona un
total de 122.923 habitants empadronats, en contrast amb els més de 132.000 actuals.
D’aquests, el 82’6 % eren nascuts a Catalunya, el 15’1 % a la resta de l’Estat i el 2’3 % a
l’estranger.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 55
Lloc de naixement dels habitants d’Osona i de Catalunya. Anys 1991 i 1996. (Font: Cens
de població (1996)
Partint de la mateixa font (el cens de 1996) i en referència al nivell de coneixement
del català, val a dir que a la comarca hi havia aquell any un 97’7 % de la població total
que l’entenia, un 89’1 % que el sabia parlar, un 85’1 % que el sabia llegir, un 62’4 % que
el sabia escriure i un 2’3 % que no l’entenia.
Coneixement del català dels habitants de la comarca d’Osona i de Catalunya els anys
1981, 1991 i 1996 (Font: Institut d’estadística de Catalunya)
83,1
16
0,9
82,6
15,1
2,3
67,5
30,8
1,7
68,4
28,8
2,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Perc
enta
tges
Osona 1991 Osona 1996 Catalunya 1991 Catalunya 1996
Nascuts a Catalunya Nascuts resta Estat Nascuts estranger
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Perc
enta
tges
de
pobl
ació
Osona 1981 Osona 1991 Osona 1996 Catalunya1981
Catalunya1991
Catalunya1996
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén No hi consta
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 56
Pel que fa als sectors d’activitat a Osona el 1996, el principal sector d’ocupació
era l’industrial, amb un percentatge del 44’6 %, seguit del de serveis, amb un 42’3 %, i de
la construcció, amb un 7’7%. En últim lloc hi havia el sector agrari, amb un 5’4 %.
Comparant les dades de la comarca amb les de Catalunya s’aprecien algunes
diferències: l’any 1996 el sector d’ocupació majoritari a Catalunya era el de serveis, amb
un 57’7 %, seguit de l’industrial, amb un 32’1 %, i el de la construcció, amb un 7 %. El
sector agrari, en darrer lloc, representava un 3’2% de la població ocupada.
Població ocupada per sectors d’activitat a Osona i a Catalunya. Anys 1981, 1991 i 1996.
(Font: Institut d’Estadística de Catalunya)
7
50,3
5,6
32
5,1 6,2
49,6
8
36,2
5,4
44,6
7,7
42,3
4,9
35,7
5,3
45,6
8,5
3,7
36,2
8,2
51,9
3,2
32,1
7
57,7
0
10
20
30
40
50
60
Perc
enta
tge
Osona 1981 Osona 1991 Osona 1996 Catalunya1981
Catalunya1991
Catalunya1996
Agrari Industria Construcció Serveis No hi consta
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 57
2.2.2. VIC
Vic és la capital d’Osona i el municipi amb més habitants. El mes de maig de
2002, concretament, hi havia 34.703 persones empadronades.
Entre els protagonistes del mosaic cultural de Vic trobem els que han vingut a
instal·lar-s’hi a causa de la desigualtat econòmica entre el país d’origen i el receptor. La
pràctica s’ha encarregat de demostrar que la immensa majoria dels treballadors
immigrats – en un principi residint a Catalunya amb la idea de treballar per poder tornar al
seu país – finalment se’n fan residents estables. El reagrupament familiar i una xarxa
creixent de compromisos laborals, familiars, educacionals etc. fan que la idea del retorn
es converteixi en una mena d’utopia residual que, tret de rares excepcions, no es podrà ni
es voldrà realitzar mai.
Per al present estudi, hem centrat l’anàlisi de l’evolució demogràfica del municipi
en el període que va de 1996 a 2002.
Evolució de població del municipi de Vic en valors absoluts durant el període 1996-2002
(Font: Institut Nacional Estadística)
El gener de 1996 Vic tenia una població total de 30.397 habitants. Entre aquesta
data i el gener de 2000 el canvi demogràfic va ser creixent però gradual: dels 30.397
habitants de 1996 el municipi passa a 30.739 el 1.997, 31.090 el 1998 i 31.533 el 1999. A
partir del període 1999-2000, però, es fa palesa una nova tendència. Així, al mes de
34703
34034
32706
315333109030739
30397
28000
29000
30000
31000
32000
33000
34000
35000
36000
1-5-1996
1-1-1998
1-1-1999
1-1-2000
1-1-2001
1-10-2001
1-5-2002
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 58
desembre de 2000 hi havia al municipi un total de 32.706 habitants, i, per tant, respecte al
gener del 1996 hi havia hagut un creixement d’uns 2.309 habitants. La mitjana mensual
de creixement del 2.000 és d’uns 97’75 nous habitants per mes, i el creixement total al
final de l’any se situa en uns 1.173 habitants.
Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants del municipi de
Vic durant el període 1996-2002 (Font: elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Al mes d’octubre de 2001 Vic havia arribat als 34.034 habitants, la qual cosa
suposa un creixement respecte de principis d’aquest mateix any de 1.328 habitants. Això
suposa una mitjana mensual de 132’8 persones empadronades durant aquest període.
A partir de l’octubre de 2001, aquest creixement demogràfic s’ha anat reduint,
però s’ha mantingut a uns nivells alts. Així, al maig de 2.002 hi havia al municipi 34.703
habitants, cosa que significa un creixement demogràfic d’uns 669 habitants respecte de
l’octubre de 2001 i una mitjana mensual de creixement en el padró de 95’7 habitants.
Per tant, veiem que el punt àlgid de creixement del municipi de Vic va tenir lloc
durant el 2001, molt possiblement pel reagrupament familiar dels estrangers originaris del
nord d’Àfrica, mentre que durant el 2002 ha continuat una important tendència creixent,
però a diferent ritme.
Analitzarem ara la relació entre aquest creixement de la població en el municipi de
Vic i el fet migratori. Com veurem, aquesta relació és total. A més, l’augment de la
població immigrada no només ha estat significatiu en conjunt, sinó que es caracteritza
també per la creixent arribada de col·lectius cada vegada més diversos.
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Mitjana Mensual 17,1 29,25 36,91 97,75 147,6 95,97
Creixement total 342 351 443 1173 1328 669
1-5-96/1-1-98
1-1-98/1-1-99
1-1-99/1-1-2000
1-1-2000/1-1-2001
1-1-2001/1-10-2001
1-10-2001/1-5-2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 59
Estrangers empadronats al municipi de Vic, per sexes i procedències a desembre de
2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)
Representació en percentatges segons l’origen de la població total del municipi de Vic a
desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal
d’Osona)
Autòctons91,32%
Oceania0,00%
Asia0,15%
Africa Nord6,53%
Resta Europa0,03%
America Llatina0,65%
America Nord0,02%
Europa Est0,06%
Unió Europea0,21%
Resta Africa1,03%
Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Autòctons
Oceania
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
homes 29 1339 275 41 9 4 92 2 0
dones 21 798 63 29 12 5 120 3 0
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 60
Composició segons la seva procedència del conjunt de la població estrangera
empadronada en el municipi de Vic. Desembre de 2000.(Font: Elaboració pròpia a partir
de dades del Consell Comarcal d’Osona)
En aquest sentit, cal destacar primerament que al desembre de 2.000 hi havia al
municipi uns 2.842 estrangers, és a dir, un percentatge del 8’68 % respecte de la
població total (32.740 habitants); la majoria (2.137). El grup majoritari era el format pels
procedents de l’Àfrica del Nord, que representaven un 6 % sobre la població total de Vic i
un 75% sobre el total de la població estrangera empadronada a la ciutat. Els procedents
de l’Àfrica del Nord representaven, per tant, tes quatres parts dels estrangers del
municipi.
En segon lloc, amb un 1.03% sobre el total de població i amb un 11.89% sobre el
total d’estrangers hi havia els procedents de la Resta d’Àfrica (338 persones, 275 homes i
63 dones).
Amb un 0.65% sobre el total de la població i amb un 7.46% sobre el total
d’estrangers, i en creixement constant, començava a obrir-se lloc la immigració procedent
d’Amèrica Llatina. Representava, aquesta, un total de 212 habitants.
Cal destacar que el desembre de 2.000 els estrangers procedents de la Unió
Europea eren 70 i els de l’Europa de l’Esrt 21, i representaven, respecte de la població
estrangera total, un 0.21% i un 2.46%, respectivament.
Si anem més endavant, a l’octubre de 2.001, veiem que es comptabilitzaven a Vic
uns 3.944 estrangers, és a dir, un 11’59% respecte a la població total, que era de 34.034
Africa Nord75,19%
Europa Est0,74%
America Llatina7,46%
Resta Africa11,89%
Oceania0,00%
Asia1,76%
America Nord0,18%
Unió Europea2,46%
Resta Europa0,32% Asia
Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 61
habitants; per tant, el percentatge que representava la població estrangera sobre el total
de població havia augmentat un 3% en comparació a l’any 2000.
Estrangers empadronats al municipi de Vic per sexe i procedència a octubre de 2001
(Font: elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Representació en percentatges segons l’origen de la població total empadronada al
municipi de Vic. Octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons
municipals)
0
500
1000
1500
2000
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
homes 40 1690 454 50 35 1 234 2 0
dones 28 965 111 36 36 2 253 6 1
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
Europa Est
Resta Europa
America
America Nord
Oceania
Autòctons88,41%
Asia0,20%
Oceania0,00%
Unió Europea0,25%
Europa Est0,21%
America Llatina1,43%
America Nord0,02%
Resta Africa1,66%
Resta Europa0,01%
Africa Nord7,80% Asia
Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctonsOceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 62
Composició segons la seva procedència del conjunt de la població estrangera
empadronada al municipi de Vic .octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir dels
padrons municipals)
Si ens fixem en les procedències veiem que destacava en primer lloc la població
procedent de l’Àfrica del nord, amb 2.655 persones, la qual cosa suposava un augment
de 518 persones respecte del desembre de 2002. En percentatges, veiem que ara els
procedents de l’Àfrica del nord representen un 7.80% sobre la població total, és a dir, un
2% més que el desembre de 2000, i que sobre el total d’estrangers representaven un
67.32%, mentre que nou mesos abans representaven un 75%.
El segon grup de població estrangera més nombrós era el procedent de la Resta
d’Àfrica , amb un total de 565 persones, 227 més que el 2.000, que representaven
l’1.66% de la població total al municipi. D’altra banda, s’observa que en relació al conjunt
de la població estrangera, els procedents de la resta d’Àfrica representaven un 14.33%,
és a dir, un 2% més que al període anterior.
En tercer lloc hi havia la població procedent de l’Amèrica llatina, amb un total de
487 persones, 275 estrangers més que a finals de 2.000. Aquest grup representa,
respecte de la població total, un percentatge de l’1.43%. Respecte de la població total
estrangera, els llatinoamericans eren ja un 12.35%, és a dir, un 5% mes que l’any
anterior. Començava, doncs, a marcar-se un canvi de tendència pel que fa a les
procedències de la immigració.
Pel que fa al creixement dels estrangers procedents de la Unió Europea cal
comentar que s’havia estabilitzat, i pel que fa als de l’Europa de l’Est, hi havia hagut un
Africa Nord67,32%
Europa Est1,80%
America Llatina12,35% America Nord
0,20%
Oceania0,03%
Resta Africa14,33%
Asia1,72%
Resta Europa0,08%
Unió Europea2,18%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 63
lleu augment. Si observem les dades veiem que a octubre de 2.001 hi havia 86
estrangers procedents de la Unió Europea, 16 més que el desembre de 2.000 i 71
estrangers de l’Europa de l’est, 50 més que el període anterior. Aquests representen,
respecte de la població total, un percentatge molt baix, però en relació a la població total
estrangera, els procedents de la Unió Europea constitueixen un 2.18%, i els procedents
de l’Europa de l’Est en representen un 1.80%.
Segons dades del mes de maig de 2002, quan població de Vic ha arribat ja als
34.703 habitants, hi ha al municipi un total de 4.539 estrangers, dels quals 2.877 són
homes i 1.662 són dones. El cfreixement respecte de l’octubre de 2001 ha estat de 595
estrangers. Percentualment, la població immigrada representa un 13.1%. En aquest
sentit, es pot observar un augment respecte el 2.001 d’un 1’51%.
Segons aquestes dades de maig de 2002, el grup estranger més nombrós segueix
sent el format pels procedents de l’Àfrica del nord, amb total d’uns 2.852 persones, unes
197 més que l’últim any. Tot i així, s’ha de destacar que el creixement ha estat baix
(tendència que ja havíem comprovat l’any 2001). Respecte de la població total, els
nordafriacns representen un 7%. Hi ha hagut, per tant, un descens de l’1% respecte de
l’any 2001. Confrontats amb el total d’estrangers, els nordafricans representen ara un
64%, un 4% menys que a l’octubre de 2001.
En segon lloc trobem els procedents de l’Amèrica Llatina, que en total són 713 , és
a dir, 226 més quea l’octubre de 2.001. En relació a la població total del municipi, aquest
grup representa ara el 2%, un 1% més que el 2.001. A la vegada, en relació a la població
estrangera, representa el 16%, cosa que suposa un creixement del 4% respecte a
l’octubre de 2001.
Davant d’aquestes dades, es continua evidenciant que la immigració estrangera
s’ha diversificat i en l’últim període (octubre 2001-maig 2002) la immigració del Nord
d’Àfrica, amb 197 nouvinguts, no ha estat la més nombrosa, ja que el primer lloc l’ha
ocupat la procedent de l’Amèrica Llatina, amb 226 persones nouvinguts. En tercer lloc hi ha la població estrangera de la Resta d’Àfrica, amb 701 persones i
un augment de 136 respecte de l’octubre de 2.001. En relació a la població total de Vic,
aquest grup representa un percentatge del 2%, sense canvis significatius respecte el
2.001, i respecte al total d’estrangers representa un 15%, un 3% mes que en el període
anterior.
Tenen una representació al voltant del 2% els procedents de l’Europa de l’Est
(1.80%) i de la Unió Europea (2.18%), i els procedents de l’Àsia, que a l’octubre de 2001
representaven un 1.72 % sobre el total d’estrangers, ara representen un 1.5%.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 64
Estrangers empadronats al municipi de Vic per sexe i procedència a maig de 2002 (Font:
elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Representació en percentatges de la població total del municipi de Vic segons el lloc
d’origen a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia)
Composició segons la procedència del conjunt de la població estrangera empadronada al
0
500
1000
1500
2000
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
homes 38 1807 566 59 44 1 360 2
dones 29 1045 135 46 45 2 353 6 1
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
Europa Est
Resta Europa
America
America Nord
Oceania
Autòctons86,92%
Resta Europa0,01%
Unió Europea0,30%
Resta Africa2,02%
Europa Est0,26%
Africa Nord8,22%
America Llatina2,06%
America Nord0,02%
Asia0,19%
Oceania0,00%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctonsOceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 65
municipi de Vic. Maig de 2002. (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Si ens fixem en la immigració per països de procedència i no per grans zones
geogràfiques, veiem que a maig de 2002 el grup més important l’encapçala el col·lectiu
d’origen marroquí amb un 8.18% sobre el total de la població de Vic; el segueix Ghana
amb un 1.13%, Equador amb un 0.80%, Colòmbia amb un 0.77%, un 0.42% de Nigèria,
un 0.12% de Sierra Leone i un 0.18% de Països de l’Est, entre els més destacables.
Si ens fixem en la gràfica de creixement de la immigració estrangera resident a
Vic per procedències, veiem que actualment es pot percebre un gir en la immigració
vigatana. Tot i que la immigració marroquina constitueix el col·lectiu estranger més
destacat i majoritari, cal esmentar que a poc a poc la població de l’Amèrica llatina va
creixent, i ja ha començat a sobresortir per sobre de la immigració procedent de la resta
d’Àfrica. D’altra banda, i pel que fa a la població estrangera de l’Europa de l’Est i la Unió
Europea, s’ha de destacar que no s’han produït canvis substancials, sinó que més aviat
mostra un creixement constant però lent.
La gràfica de l’Increment per procedències en percentatges ens permet observar
el fet que al període 2000-01 hi va haver un increment en general molt més elevat que al
període següent: sobretot pel que fa als procedents de l’Europa de l’Est i de l’Amèrica
llatina. Al següent període (01/02), veiem que la població segueix incrementant, però en
menor percentatge. Els procedents de l’Amèrica llatina continuen essent els que mostren
un índex d’increment més elevat, i els procedents de l’Àfrica del Nord els que menys.
Africa Nord62,83%
Resta Africa15,44%
Europa Est1,96%
Unió Europea2,31%
Oceania0,02%
Asia1,48%America Llatina
15,71%
Resta Europa0,07%
America Nord0,18%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 67
Vic. Evolució del nombre d’estrangers de les principals procedències residents a la ciutat. 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels
padrons municipals)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 2137 2655 2852Resta Africa 338 565 701Unio Europea 70 86 105Europa Est 21 71 89Amèrica Llatina 212 487 713
01/01/00 01/10/01 01/05/02
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 69
Vic. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la ciutat. 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir
dels padrons municipals)
0
50
100
150
200
250
300
increment 00-01(%) 24,24 67,16 22,86 238,1 129,72increment 01-02(%) 7,42 24,07 22,1 25,36 46,41
Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est Amèrica Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 70
Si ens mirem la piràmide d’edats, veiem que el grup d’edat on hi ha un major
nombre d’habitants és el dels que tenen entre 25-29 anys, amb un total de 3.285
persones, 1.827 homes i 1458 dones i el segueix el dels que tenen entre 20-24 anys,
amb 2.904 persones, 1.559 homes i 1.345 dones. També veiem que el sector d’edat
amb menys població és el dels que tenen 95 anys i més, amb 28 persones, entre les
quals sobresurten les dones (24 persones) respecte dels homes ( 4 persones). Aquest
major nombre de persones del sexe femení respecte a persones del sexe masculí
apareix també en intervals anteriors, en concret a partir dels 50 anys. Veiem, també,
que en el període de 0-4 anys hi ha un nombre de 2.062 persones, amb més persones
del sexe masculí (1.104) que del sexe femení (958), tendència que segueix en els
intervals que vénen a continuació.
Població del municipi de Vic per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia
a partir de dades del padró municipal)
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500
0-5
nov-15
21-25
31-35
41-45
51-55
61-65
71-75
81-85
91-95
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Edat
valors absoluts homes valors absoluts dones valors absoluts total
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 71
Després d’haver vist les gràfiques que precedeixen, veiem que l’increment de la
població immigrant marroquina en els últims anys ha estat fonamentalment pel
reagrupament familiar, mentre que aquest fenomen no es dóna encara en la població
d’origen subsaharià o sud-americà, que es troba en fase d’estabilització a la ciutat.
Tot i que la immigració procedent del Magrib continua essent predominant a la
ciutat de Vic, veiem un gir en la immigració vigatana que ens dibuixa una ciutat més
multicultural i on els procedents de l’Americà Llatina i dels països subsaharians ja
formen part del paisatge humà.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 72
2.2.3 MANLLEU
Manlleu és, després de Vic, el segon municipi d’Osona, amb una població que
s’apropa als 20.000 habitants i una densitat que arriba als 1.014 habitants/km2.
El creixement de Manlleu ha estat progressiu al llarg de tot el segle XX,
sobretot a partir dels anys 50, coincidint amb el boom industrial de Catalunya. Durant
l’última dècada (entre el 1991 i el 2.001), Manlleu ha assolit una taxa de creixement
sobre el conjunt de la població d’un 13%, molt superior a la del territori català. Aquest
fort creixement s’explica per l’arribada d’habitants procedents de l’estranger, que s’ha
accelerat a partir de 1.996, amb grans arribades als anys 1.999, 2.000 i 2.001.
Evolució de la població estrangera a Manlleu durant el període 1996-2001 (Font:
BORAKASI)
Al maig de 1.996 hi havia a Manlleu un total de 17.035 habitants, mentre que el
gener del 2.000 n’hi havia 17.520, i el novembre de 2.001 18.264.
696826
1047
1278
1695
2087
0
500
1000
1500
2000
2500
1996 1997 1998 1999 2000 2001
Nom
bre
d'ha
bita
nts
estr
ange
rs
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 73
Evolució de la població del municipi de Manlleu, en valors absoluts, durant el període
1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Nacional d’Estadística)
En altres paraules, es va produir un creixement global de 1.409 habitants en el
període que va de maig del 1996 a gener de 2000, i d’uns 744 habitants més fins a
l’octubre de 2001. A partir d’octubre de 2001, es produeix un creixement més lent, però
constant, amb 180 habitants més. Si comptabilitzem la mitjana mensual de creixement
del municipi veiem que entre l’1/05/96 i el 01/01/98 era de6’85 habitants, durant l’any
1999 de 13’33, els nou primers mesos de 2001 de 39.2 i al 2.002 de 25,71, uns 18’86
més respecte al període que va de l’1/05/96 a l’1/01/98.
Manlleu. Creixement total i mitjana mensual del creixement en nombre d’habitants.
Anys 1996 al 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
1703517172
1736017520
17872
1826418444
16000
16500
17000
17500
18000
18500
19000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Manlleu 17035 17172 17360 17520 17872 18264 18444
01/05/96 01/01/98 01/01/99 01/01/00 01/01/01 01/10/01 01/05/02
0
100
200
300
400
500
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Creixement total 137 188 160 352 392 180Mitjana mensual 6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 74
Si comparem el total de població durant el període 1.996-2.002 entre els
municipis de Vic i Manlleu, es pot veure que ha estat superior el creixement en el cas
de Vic, però, tot i així, que es produeix un creixement rellevant en el cas de Manlleu.
Comparativa de creixement en valors absoluts dels municipis de Vic i Manlleu durant el
període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia)
Veiem que en el cas de Vic hi ha hagut un creixement de 4.306 habitants, i en
el cas de Manlleu de 1.409 habitants. Veiem per tant que, en ambdós municipis, es
produeix el creixement significatiu durant al 2.000 i s’estén fins al 2.002.
Comparativa de la mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants dels
municipis de Vic i Manlleu durant el període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a
partir de dades dels padrons municipals i de l’Institut Nacional d’Estadística)
18444182641787217520173601717217035
34703
340343270631533310903073930397
05000
10000150002000025000300003500040000
01-05-96
01-09-96
01-01-97
01-05-97
01-09-97
01-01-98
01-05-98
01-09-98
01-01-99
01-05-99
01-09-99
01-01-00
01-05-00
01-09-00
01-01-01
01-05-01
01-09-01
01-01-02
01-05-02
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Manlleu Vic
020406080
100120140
Inre
men
t men
sual
del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Mitjana Mensual VIC 17,1 29,25 36,91 97,75 132,8 95,97
Mitjana mensualMANLLEU
6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/200
1/10/2001-
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 75
Centrant-nos en la població estrangera i segons dades de l’estudi de
l’empresa BORAKASI encarregat per l’Ajuntament de Manlleu per estudiar la
immigració al municipi, podem dir que la seva contribució al creixement de la població
de Manlleu, ha estat molt superior a la dels autòctons, la qual fins i tot en alguns
períodes ha esdevingut negativa.
Contribució en percentatges, al creixement del municipi de Manlleu per part dels
autòctons i dels estrangers, en cada un dels períodes considerats de 1996 a 2001
(Font: BORAKASI)
En l’actualitat, Manlleu té una proporció d’estrangers superior a l’11%, segons
l’estudi de BORAKASI. En deu anys, s’ha passat de l’1% al quasi 12% de població de
nacionalitat estrangera.
Si ens situem en el període 2.000-2.002, veiem que s’ha produït un augment
migratori important: d’un total de 1.705 estrangers al 2.000 a 2.323 al 2.002, 618
estrangers més.
Partint de les dades del padró municipal i intentant analitzar l’evolució de la
població estrangera al llarg d’aquests anys, veiem que a desembre de 2.000 hi havia al
municipi un 9’77% d’estrangers (1705 persones: 1.101 homes i 604 dones) i el nombre
total d’habitants era de 17.442.
78,8
134,7120,9
99,4
21,2
-3,3
-34,7-20,9
0,6
103,3
-60-40-20
020406080
100120140160
96-9
7
97-9
8
98-9
9
99-0
0
00-0
1
Perc
enta
tge
que
repr
esen
ten
les
apor
taci
ons
de c
ada
col.l
ectiu
al c
reix
emen
t tot
al d
e M
anlle
u
Estrangers Autòctons
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 76
Estrangers empadronats al municipi de Manlleu, per sexe i procedència, a desembre
de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell comarcal d’Osona)
Composició en percentatges de la població total del municipi de Manlleu per
procedència a desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del
Consell comarcal d’Osona)
0
200
400
600
800
1000
1200
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
homes 4 997 40 10 23 27
dones 3 545 4 5 19 28
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
Eliminado: <sp>
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 77
Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al
municipi de Manlleu per procedència a desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a
partir de dades del Consell Comarcal d’Osona )
La procedència de les persones estrangeres en aquest període és
majoritàriament de la zona del Magrib, concretament del Marroc, amb un total de 1.542
estrangers (997 homes i 545 dones) que representen respecte a la població total del
municipi un 8.84% i envers la globalitat de la població estrangera, un 90.44%.
Seguidament ens trobem , però amb menor nombre, els estrangers procedents
de l’Amèrica Llatina, amb un total de 55 persones (27 homes i 28 dones). Aquest
col·lectiu representa un percentatge molt baix respecte del total de la població, ja que
el nombre és relativament baix, però en relació a la població estrangera representa un
3.23%.
En tercer lloc trobem els estrangers procedents de la resta d’Àfrica, amb 44
persones (40 homes i 4 dones). La proporció que representen sobre la població total
és molt baixa, però sobre la població total estrangera representen un 2.58%.
Molt pròxims a la població de la resta d’Àfrica trobem els estrangers procedents
de l’Europa de l’Est, amb 42 persones (23 homes i 19 dones) que representen el
2.48% de la població total estrangera.
I, per últim, trobem els procedents del continent asiàtic amb un total de 7
persones.
Si analitzem la immigració a Manlleu a l’octubre de 2001, veiem que de 18.264
habitants, 2.038 són estrangers (1.295 homes i 743 dones), 333 més que l’any
Asia0,41%
Africa Nord90,44%
Resta Africa2,58%
Unió Europea0,88%
America Llatina3,23%
Europa Est2,46% Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 78
anterior. Aquests estrangers representen un percentatge de l’11,15% sobre el total de
la població, un 1’38 més respecte del 2.000. Estrangers empadronats al municipi de Manlleu per sexe i procedència a octubre de
2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals)
Composició en percentatges, de la població total del municipi de Manlleu per
procedència a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons
municipals)
0
200
400
600
800
1000
1200
nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
HOMES 3 1124 62 16 31 59
DONES 5 630 9 9 25 65
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
Resta Africa0,39%
Europa Est0,31%
America Llatina0,68%Autòctons
88,84%
Unió Europea0,14%
Africa Nord9,60%
Asia0,04% Asia
Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstAmerica LlatinaAutòctons
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 79
Població total del estrangers empadronats al municipi de Manlleu per procedència a
octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia)
Per procedències, destaca en primer lloc la població d’origen marroquí, amb
1.754 estrangers (1.124 homes i 630 dones), 212 més que el període anterior. En
aquest moment aquest grup representa un percentatge del 9.60% sobre el total de la
població i respecte del total de la població estrangera un percentatge d’un 86.06%, o
sigui que s’observa una disminució d’uns 4 punts respecte del 2.000.
Això – que tot i augmentar el nombre de persones d’origen marroquí, baixi el
percentatge que aquestes persones representen sobre el total de la població
estrangera - ve a mostrar un canvi de tendència migratòria, en el sentit que la població
procedent de l’Amèrica llatina segueix augmentant en aquest període, tal com veurem
a continuació.
Destaquen, en segon lloc el 2.001, amb 124 persones (59 homes i 65 dones),
els procedents de l’Amèrica Llatina, amb un creixement de 68 persones més que el
2000. Respecte de la població total aquest col·lectiu representa un 0.68%, i respecte
del total d’estrangers un 6.08%, és a dir, gairebé un 3% més en ealció al 2.000.
En tercer lloc trobem igualment els estrangers procedents de la resta d’Àfrica,
amb 71 persones, 27 més que al 2.000. Aquests continuen representant una proporció
molt baixa del total de la població, i respecte a la població total estrangera representen
un 3.48%.
A poca distància dels procedents de la resta d’Àfrica, amb 56 persones, trobem
els estrangers procedents de l’Europa de l’Est, 14 més que al 2.000. Respecte a la
Africa Nord86,06%
Europa Est2,75%
Unió Europea1,23%
Resta Africa3,48%
America Llatina6,08%
Asia0,39%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstAmerica Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 80
població total del municipi, cal esmentar que la seva representació no és significativa.
Pel que fa a la població total estrangera, aquest col·lectiu representa, igual que l’any
anterior, el 2.75%. Finalment, trobem els procedents de l’Àsia, amb un total de 8
persones (una més que el 2.000).
Si analitzem les dades més actuals, de maig de 2.002, veiem que al municipi hi
ha un nombre total de 18.444 habitants, 180 més que al 2.001. D’aquests, 2.323 són
estrangers (1.467 homes i 856 dones), 285 més que al 2.001, que representen un
12.59% sobre el total de la població.
Estrangers empadronats al municipi de Manlleu per sexe i procedència a maig de 2002
(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Població total del municipi de Manlleu per procedència a maig de 2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0200400600800
100012001400
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
HOMES 3 1240 80 15 45 1 83
DONES 4 704 16 9 31 2 90
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
Europa Est
Resta Europa
America
America Nord
Oceania
Asia0,04%
Africa Nord10,54%
Unió Europea0,13%
Autòctons87,41%
America Llatina0,94%
Resta Europa0,02%
Resta Africa0,52%
Europa Est0,41%
Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
Autòctons
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 81
Composició, en percentatges, de la població total dels estrangers empadronats al
municipi de Manlleu per procedència a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia)
Si ens fixem en les procedències, veiem que segueix destacant majoritàriament
la immigració procedent de la zona del Magrib, amb 1.944 persones, 190 més que el
2.001. Respecte a la població total, aquest grup representa un 10’54%, amb un
augment de l’1% respecte del novembre de 2001. En relació a la població estrangera,
representa un percentatge del 83.68%, és a dir, un 2’4% menys que el novembre de
2001.
En segon lloc trobem els procedents de l’Amèrica llatina amb 173 persones (83
homes i 90 dones), 49 més que el 2.001. Aquests representen un 0.94% sobre la
població total del municipi, i un 7’45% respecte del total de població estrangera, amb
un augment d’1’4% respecte del novembre de 2001.
En tercer lloc destaquen els estrangers procedents de la Resta d’Àfrica amb 96
persones (80 homes i 16 dones). Respecte a la població total del municipi representen
un 0’52%, i un 4’13% respecte a la població total d’estrangers del municipi, amb un
augment de l’1% respecte del novembre de 2001.
Relativament pròxima en nombre a la immigració de la resta d’Àfrica trobem la
immigració procedent de l’Europa de l’Est, amb 76 persones (45 homes i 31 dones),
uns 25 més que el 2.001. Aquest grup representa un 3.27% respecte al total
d’estrangers.
Finalment, trobem els estrangers procedents de la resta d’Europa amb 3
persones.
Asia0,30%
America Llatina7,45%Resta Europa
0,13%Europa Est3,27%
Unió Europea1,03%
Resta Africa4,13%
Africa Nord83,68%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 82
Manlleu. Evolució del nombre d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir dels padrons municipals)
0
500
1000
1500
2000
2500
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 1542 1754 1944Resta Africa 44 71 96Unió Europea 15 25 24Europa Est 42 56 76America Llatina 55 124 173
Desembre 2000 oct-01 Maig 2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 83
Pel que fa a la població per edats, destaca que el grup d’edat majoritari en aquest
període és el dels que tenen entre 25-29 anys, amb un total de 1.543 habitants, dels
quals 860 són homes i 683 són dones i representen el 8’35% de la població total. A
continuació ve el grup dels que tenen entre 20-24 anys, amb 1.507 habitants (772 són i
735 dones) i representen un 8’16% del total de població. En tercer lloc, trobem els de 35-
39 anys, amb 1.492 habitants, 803 homes i 689 dones, que representen el 8’08% de la
població total del municipi. S’observa que el sector de població adolescent, d’entre 15-
19 anys, té 1.067 habitants, dels quals 555 són nois i 512 són noies i representen el
5’78% de la població total. En aquest sentit, és important assenyalar que el
reemplaçament demogràfic es produeix en bona part a partir de les generacions de joves
estrangers, entre els quals la taxa de natalitat és bastant elevada, en contrast amb la
catalana, que és més baixa.
Composició, en percentatges, de la població de Manlleu per edats i sexe a maig de 2002
(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00 9,00
0-4
4-9
1-10
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95-99
>=100
Edat
% sobre el total de la població
TOTAL %DONES %HOMES %
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 85
Manlleu. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir dels padrons municipals)
-20
0
20
40
60
80
100
120
140
Incr
emen
t en
%
increment 00-01 (%) 13,75 6,37 66,67 33,34 125,46
increment 01-02 (%) 10,84 35,22 -4 35,72 39,52
Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 86
Si observem la gràfica de l’increment, veiem que durant el període 2000/2001 hi
va haver-hi un increment significatiu dels procedents de la Unió Europea i de l’Amèrica
Llatina;i si ens situem a maig de 2002, veiem que hi ha hagut un increment superior
respecte del període anterior dels procedents de la resta d’Àfrica i dels procedents de
l’Europa de l’Est.
Manlleu. Estructures per edats de la població autòctona i de la població estrangera. Any
2001. Font: BORAKASI).
Fins aquí hem analitzat l’evolució de la immigració al municipi de Manlleu,
caracteritzada per l’arribada recent d’immigrants procedents de l’Amèrica Llatina i de la
Resta d’Àfrica i per una disminució relativa de la immigració procedent del Marroc, la
qual, amb tot, continua essent molt majoritària al municipi i, per tant, dibuixa, encara, un
puzzle de dues peces a Manlleu.
14,2
13,4
52,1
20,3
24
19,6
54,6
1,8
0 10 20 30 40 50 60
0-14
15-24
25-64
65 i +
Edat
Percentatge sobre el total de població
Autòctons Estrangers
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 87
2.2.4. OSONA NORD
Per tal de realitzar una anàlisi més significativa de l’evolució demogràfica
d’aquesta zona durant el període 1.996-2.002 hem cregut convenient parar especial
atenció al municipi de Torelló, que té més de 12.500 habitants i un percentatge
d’immigració bastant elevat. Així mateix, però, hem elaborat al final uns comentaris sobre
els altres municipis que pertanyen a Osona Nord: St. Quirze de Besora, Sta. Maria de
Besora, St. Vicenç de Torelló, St. Pere de Torelló, Vidrà i Montesquiu.
Si ens centrem en el municipi de Torelló, veiem que durant el període 1.996-2.002,
es produeix un augment de població progressiu, havent-hi a maig de 1.996 una població
total de 11.952 habitants , passant a 12.031 a gener del 1.998 i uns 12.077 habitants a
gener del 1.999. És però, a partir del gener del 2.000, amb un nombre de 12.150
habitants, quan s’evidencia un creixement més acusat, el qual es perllonga fins a maig de
2.002, comptabilitzant-se en aquesta data un total d’uns 12.632 habitants. Durant el
període 1996-2002, s’observa un creixement global de 680 habitants, i una mitjana
mensual de creixement de l’1-5-96 a l’1-190, de 3’95 habitants, de 9’83 durant l’any 2000,
de 21’15 els nou primers mesos del 2001 i de 21’28 de l’octubre del 2001 al maig del
2002 (uns 17’33 més respecte al període 96-98 esmentat). A nivell de població
estrangera, es produeix un augment significatiu, passant d’un total de 502 estrangers al
2.000, a 746 al 2.002, és a dir, 244 persones més. Els principals llocs d’origen de la
població estrangera resident al municipi són l’Àfrica del Nord, Amèrica llatina, Unió
Europea i l’Europa de l’Est.
Evolució de la població del municipi de Torelló en valors absoluts durant el període 1996-
2002 (Font: Institut Nacional d’Estadística)
1195212031 12077
1215012268
12483
12632
11600
11800
12000
12200
12400
12600
1280001-05-96
01-09-96
01-01-97
01-05-97
01-09-97
01-01-98
01-05-98
01-09-98
01-01-99
01-05-99
01-09-99
01-01-00
01-05-00
01-09-00
01-01-01
01-05-01
01-09-01
01-01-02
01-05-02
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 88
Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants . Període 1996-
2002 (Font: Institut Nacional d’Estadística)
Si ens situem a desembre de 2000, observem que, segons dades pròpies
obtingudes del padró municipal, la població total del municipi era de 12.423 habitants,
dels quals un 4’04% eren estrangers. El nombre total d’estrangers era com ja s’ha
esmentat d’uns 502 estrangers, dels quals 297 eren homes i 205 eren dones.
Estrangers empadronats al municipi de Torelló per sexe i procedència a desembre de
2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)
0
50
100
150
200
250
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
homes 6 237 4 12 9 2 27dones 4 134 16 6 44 1
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
7946
73
118
215
149
3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,280
50
100
150
200
250
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Creixement total 79 46 73 118 215 149Mitjana mensual 3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,28
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 89
Composició en percentatges de la població total del municipi de Torelló, per procedència,
a desembre de 2000 (Font: : Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal
d’Osona)
Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al municipi
de Torelló per procedència a desembre de 2000 (Font: : Elaboració pròpia a partir de
dades del Consell Comarcal d’Osona)
Autòctons95,96%
Unió Europea0,23%
Resta Africa0,03%
Europa Est0,12%Asia
0,08%
Africa Nord2,99%
America Nord0,01%
America Llatina0,57%
Resta Europa0,02%
Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Autòctons
Africa Nord73,90%
Europa Est2,99%
Resta Europa0,40%
America Llatina14,14%
Unió Europea5,58%
Resta Africa0,80%
Asia1,99%
America Nord0,20% Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 90
Per procedències, la que sobresortia en primer lloc era Àfrica del Nord, amb un
total de 371 estrangers, és a dir, 237 homes i 134 dones. Els estrangers d’aquesta
procedència representaven el 2.99% de la població total del municipi i el 73.90% del total
de la població estrangera resident.
En segon lloc, sobresurten els procedents de l’Amèrica Llatina, amb 71 habitants,
dels quals 27 són homes i 44 són dones. Respecte a la població total, representen
l’0.57%, i respecte a la població estrangera, un 14.14%.
En tercer lloc, hi veiem la Unió Europea, amb 28 persones, 12 homes i 16 dones.
Envers la població total del municipi, aquest col·lectiu immigrant representa un
percentatge de 0.23%, i en relació a la població estrangera, representa el 5.58%.
Tot seguit, trobem l’Europa de l’Est, amb 15 persones; envers la població total
estrangera, representa un 2.99% i respecte a la població total té un percentatge gairebé
nul.
I, per últim, trobem l’Amèrica del Nord, amb un estranger.
Avancem en el temps i ens situem en el següent període; octubre de 2001. Torelló
té un total de 12.483 habitants, dels quals 571 són estrangers (340 homes i 231 dones).
Per tant, els estrangers són un 4’57% de la població total, un 0’53 més respecte el 2.000.
Estrangers empadronats al municipi de Torelló ,per sexe i procedència, a octubre de 2001
(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
50
100
150
200
250
300
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
HOMES 6 260 5 17 14 2 36DONES 5 141 17 10 57 1
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
a
Europa Est
Resta Europa
America
Llatina
America Nord
Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 91
Composició, en percentatges, de la població total del municipi de Torelló, per procedència
,a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al municipi
de Torelló, per procedència, a octubre de 2001 (Font: elaboració pròpia a partir de dades
del padró municipal)
Igualment que en el període anterior, destaca en primer lloc la població procedent
de l’Àfrica del Nord, amb 401 persones (260 homes i 141 dones), cosa que significa un
Autòctons95,43%
Europa Est0,19%
Resta Europa0,02%
America Llatina0,75%
America Nord0,01%
Asia0,09%
Africa Nord3,21%
Resta Africa0,04% Unió Europea
0,27%AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctons
Africa Nord70,23%
Resta Africa0,88%
Unió Europea5,95%
Europa Est4,20%
Resta Europa0,35%
America Llatina16,29%
Asia1,93%
America Nord0,18% Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 92
creixement de 30 persones respecte el 2.000, i representa un percentatge del 3.21%
sobre la població total i un 70.23% sobre el total d’estrangers.
Tot seguit, trobem els procedents de l’Amèrica Llatina que són 93 persones, dels
quals 36 són homes i 57 són dones. Envers el 2.000, s’ha produït un creixement de 22
estrangers d’aquesta procedència i, sobre la població total aquest col·lectiu representa el
0’75%, i, respecte a la població estrangera representa un 16’29 %, evidenciant-se un
augment del 2% respecte el 2.000
Per tant, en aquest període, al igual que a Vic, es comença a fer palès, un canvi
de tendència pel que fa a la procedència de la immigració estrangera, perquè comença a
augmentar significativament la immigració estrangera procedent de l’Amèrica llatina.
En tercer lloc tenim els estrangers procedents de la Unió Europea, amb un total de
34 persones(17 homes i 17 dones), 6 més que el 2.000. Respecte a la població total el
percentatge de representació és gairebé nul, en canvi respecte a la població total
estrangera és d’ un 5.95 %.
Tot seguit, ens trobem amb els procedents de l‘Europa de l’Est amb un total de 24
habitants (14 homes i 10 dones). Respecte al 2.000, hi ha hagut un descens d’una
persona. El percentatge que representen sobre la població total és pràcticament nul,
mentre que sobre el total de població estrangera, aquest col·lectiu representa un 4.20%,
evidenciant-se un 1% més respecte el 2.000.
I finalment, tenim 1 persona procedent de l’Amèrica del Nord.
Si ens situem al moment actual, i partim de dades de maig de 2.002, veiem que al
municipi hi ha un nombre total de 12.632 habitants, 149 més que a 2.001. D’aquests, 746
són estrangers (448 homes i 298 dones) i representen sobre el total de la població un
5.83%, és a dir, s’ha produït respecte del 2001, un creixement del 1,26%.
Estrangers empadronats al municipi de Torelló, per sexe i procedència a maig de 2002
(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
100
200
300
400
Nom
bre
d'es
tran
gers
em
padr
onat
s
HOMES 7 314 8 21 28 2 68
DONES 5 166 7 19 13 1 86 1
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europe
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 93
Població total del municipi de Torelló per procedència a maig de 2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir de dades del padró municipal)
Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al municipi
de Torelló per procedència a maig de 2002 (Font: elaboració pròpia a partir de dades del
padró municipal)
Autòctons94,09%
Asia0,09%
Africa Nord3,80%
America Nord0,01%
America Llatina1,22%
Resta Europa0,02%
Europa Est0,32% Resta Africa
0,12%Unió Europea
0,32%
AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctons
Africa Nord64,34%
Unió Europea5,36%
Europa Est5,50%
Resta Europa0,40%
America Llatina20,64%
Resta Africa2,01%
Asia1,61%
America Nord0,13% Asia
Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 94
Segons les procedències, veiem que en aquest període continua sobresortint en
primer lloc la immigració procedent de l’Àfrica del nord, amb 480 habitants, 79 més que
l’últim any. Tot i així, el creixement no ha estat molt significatiu. Respecte de la població
total, representen un 3.80% i, per tant, pugen un punt en relació a l’octubre de 2001 , i
d’altra banda, i envers el total de la població estrangera, representa un 64.34%, cosa que
significa, una disminució del 6%.
En segon lloc veiem que continua creixent gradualment el col·lectiu estranger
llatinoamericà. Cal destacar doncs, que a 2.002 a Torelló hi ha un total de 154
llatinoamericans, dels quals 68 són homes i 86 són dones. Respecte al 2.001, hi ha hagut
un creixement de 61 persones llatinoamericanes. Aquestes, representen un 1.22% de la
població total i un 20.64% de la població total estrangera, evidenciant-se així un augment
important pel que fa a la proporció que representen dins el col·lectiu de la població
estrangera.
Si ens fixem en el col·lectiu procedent de l’Europa de l’Est, trobem 41 estrangers
(16 més que el 2.001), dels quals, 28 són homes i 13 són dones. Respecte de la població
total del municipi, la proporció que representen és bastant baixa , i envers el total de la
població estrangera representen un percentatge del 5.50%, per tant, en aquest aspecte,
veiem un descens de l’1% respecte el 2.001.
Pel que fa als procedents de la Unió Europea, veiem que són 40 persones , 6 més
que el 2.001 ( 21 homes i 19 dones). Aquests, representen sobre la població estrangera
un percentatge del 5.36%.
Igualment, torna a destacar en últim lloc la migració de procedent de l’Amèrica del
Nord, amb un estranger.
Pel que fa a la gràfica que mostra l’increment de les diferents procedències de
persones estrangeres, veiem que al període més actual (01/02), hi ha un increment de
totes les procedències menys dels procedents d’Àsia i de la Unió Europea. Els que
mostren un increment més significatiu són els procedents de la Resta d’Àfrica (200%), els
de l’Europa de l’Est i els de l’Amèrica llatina. En canvi, dels procedents de l’Àfrica del
Nord veiem un increment però d’un 19.7%, inferior als altres.
Pel que respecte a la variable edat, cal destacar que el grup d’edat predominant
esdevé el d’entre 21-25 anys, amb 1.104 habitants (559 homes i 549 dones).
Seguidament, trobem el grup dels qui tenen entre 26-30 anys, amb 1.034 habitants (525
homes i 512 dones). És important manifestar que tot i que les dades demostren que la
població predominant al municipi és una població jove-adulta, la població infant-
adolescent va creixent de forma progressiva i gradual.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 95
Població total del municipi de Torelló per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0 200 400 600 800 1000 1200
0-5
6-10
1-11-15
16-20
21-25
26-30
31-35
36-40
41-45
46-50
51-55
56-60
61-65
66-70
71-75
76-80
81-85
86-90
91-95
96-100
Edat
Nombre d'habitants
totaldoneshomes
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 96
Torelló. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població, segons la seva procedència. Període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a
partir de dades del padró municipal)
0
100
200
300
400
500
600
Nom
bre
d'es
tran
gers
Asia 10 11 12Africa Nord 371 401 480Resta Africa 4 5 15Unió Europea 28 34 40Europa Est 15 24 41Resta Europa 2 2 3America Llatina 71 93 154
1 1 1
1-12-00 1-10-01 1-5-02
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 97
Mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants de Vic, Manlleu i Torelló durant el període 1996–2002 (Font: Elaboració pròpia a partir
de dades dels padrons municipals)
0
20
40
60
80
100
120
140
Incr
emen
t men
sual
del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Mitjana Mensual VIC 17,1 29,25 36,91 97,75 132,8 95,97Mitjana mensual MANLLEU 6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71Mitjana mensual TORELLÓ 3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,28
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 98
Torelló. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir dels padrons municipals)
0
50
100
150
200
250
increment 00/01(%) 10 8,09 25 21,43 60 0 30,99 0increment01/02(%) 9,09 19,7 200 17,65 70,84 50 65,6 0
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 99
Hem considerat interessant, realitzar una explicació comparativa referent al
creixement experimentat als municipis de Vic, Manlleu i Torelló, durant el període 1.996-
2.002.
Primerament, destacar que de l’1/5/96 al 1/1/98 la mitjana mensual del municipi de
Vic era d’uns 17’1 habitants. Ressaltar que el període àlgid de creixement d’aquesta
ciutat, comença l’any 1999 , amb una mitjana mensual de 36’91 habitants, la qual va
augmentant fins a 132’8 habitants l’any 2001. A partir d’aquí però, es pot observar un
descens significatiu d’uns 36’83 habitants. Al 2.001-2.002, la mitjana mensual es situa en
uns 95’97 habitants.
A diferència de Vic, el municipi de Manlleu ha realitzat una evolució demogràfica
més oscil·lant. Així, s’observa que al període que va de l’ l’1/5/96 al 1/1/98 1.996 la mitjana
mensual es situava en uns 6’85 habitants, passant a ser d’uns 13’33 habitants durant el
1.999 i d’uns 29’33 durant el 2.000. El punt màxim de creixement esdevé l’any 2.001, amb
una mitjana mensual de 43.6 habitants, 14.27 més respecte l’any anterior. Actualment, la
mitjana mensual ha descendit, situant-se en uns 25’71 habitants, 17.89
menys que durant els primers mesos de 2001.
Pel que fa al municipi de Torelló, es pot dir que passa d’una mitjana de 3’95
habitants durant el període 96-97 a una mitjana de 9’83 l’any 2000. Durant el 2001 s’arriba
als 23’9 habitants de creixement per mes i a maig de 2002, la mitjana mensual es situa
en 21’28 habitants, 2.62 menys respecte a finals de 2001.
I finalment, i segons dades d’octubre de 2.001, també cal destacar amb un
percentatge de població immigrada significatiu, els següents municipis d’aquesta zona: En
primer lloc, Sta. Maria de Besora, el qual amb un nombre de població relativament baix,
de 182 habitants, té un total de 18 estrangers (10 homes i 8 dones) i això provoca que el
percentatge d’immigració esdevingui bastant elevat, situant-se en un 9’89%. En segon
lloc, St. Pere de Torelló amb 2.283 habitants i 124 estrangers, cosa que significa un
percentatge del 5.43%; també sobresurt el municipi de Montesquiu, el qual té 843
habitants, dels quals 41 (30 homes i 11 dones) són estrangers, per tant això representa
un 4,86% de la població total. I, per últim, tenim St. Quirze de Besora que compta amb
2.001 habitants, dels quals 77 són estrangers (46 homes i 31 dones) i representen un
3’85% sobre el total de la població.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 100
Percentatges d’estrangers sobre el total de la població, en diferents municipis d’Osona
Nord a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons
municipals)
Nombre total d’estrangers i nombre total d’habitants de diferents municipis d’Osona Nord
a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia)
-
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
Perc
enta
tge
d'es
tran
gers
percentatges 3,85 9,89 1,89 1,23 4,86 5,43
Sant Quirze de Besora
Santa Maria de Besora
Sant Vicenç de Torelló Vidrà Montesquiu St. Pere de
Torelló
-
500
1.000
1.500
2.000
2.500
Nom
bre
d'ha
bita
nts
total població 2.001 182 1.849 162 843 2.283
total estrangers 77 18 35 2 41 124
Sant Quirze de Besora
Santa Maria de Besora
Sant Vicenç de Torelló Vidrà Montesquiu St. Pere de
Torelló
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 101
Per tant, Torelló és un municipi que tot i que el seu percentatge d’estrangers empadronats
sobre el total de la població, no arriba a la meitat dels de Vic o de Manlleu, 750 estrangers
és un nombre prou rellevant com per tenir-ho en compte.
En els últims anys, aquest municipi s’ha convertit ràpidament en una zona on hi conviuen
estrangers de diversa procedència i, per tant, s’ha convertit en una societat de
convivència de diferents cultures.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 102
2.2.5. OSONA CENTRE
Els municipis situats al centre de la comarca els hem agrupat en una zona que
l’hem anomenada Osona Centre.
Aquesta zona, comprèn els municipis de St. Hipòlit de Voltregà, les Masies de
Voltregà, Sta. Cecília de Voltregà, Roda, les Masies de Roda, Folgueroles, Gurb, Malla,
Calldetenes, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, St. Julià de Vilatorta, Sta. Eugènia de
Berga i Tavèrnoles.
Si observem el període 2000-2002, veurem que aquests municipis estan en
creixement any rere any tant si parlem de dades totals de població, com només
d’autòctons. Només hi ha un municipi que s’ha mantingut igual respecte el nombre
d’empadronats tant a l’any 2000 com a l’any 2001: Tavèrnoles, que també és especial en
una altra dada, doncs és l’únic municipi de la zona on hi ha un percentatge 0%
d’estrangers empadronats, almenys fins l’octubre de 2001.
Si calculem dades globals, a octubre de 2001 hi havia 24.135 habitants en aquesta
zona, dels quals 877 eren estrangers
El nombre d’estrangers empadronats en aquests municipis ha influït molt en
aquest creixement. Si ens fixem en el percentatge d’estrangers i en el nombre
d’estrangers empadronats en aquesta zona durant el període 2000-2002, veiem que el
percentatge d’estrangers en relació a la població total ha augmentat en tots els municipis,
menys a Les Masies de Voltregà i a Sant Julià de Vilatorta que han disminuït molt poc el
percentatge. També observem que el municipi on hi ha més estrangers és a Roda de Ter
on amb 2 anys ha crescut amb 41 estrangers i ja es situa a 368 estrangers en total, el
segueixen St. Hipòlit que en aquest període ha crescut amb 50 estrangers i es situa amb
172 estrangers i Calldetenes que ha crescut amb 38 i en té 148.Per tant, ens trobem amb
uns municipis on està creixent la població immigrada estrangera.
Per tant, veiem que hi ha tres municipis en aquesta zona que són susceptibles del
nostre anàlisi: Roda de Ter, Calldetenes i St. Hipòlit de Voltregà.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 103
Evolució del nombre d’habitants dels municipis d’Osona Centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de
dades del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
2000 3049 2703 202 5282 687 1676 1989 255 2065 869 311 2396 1967 272
2001 3.113 2.838 208 5.326 709 1.677 2.004 258 2.071 877 350 2.435 1.997 272
2002 3143 5353 2125
St. Hipòlit
de
Les Masies
de
Sta.Cecília de
VoltregàRoda Masies
de RodaFolguero
les Gurb Malla Calldetenes
Sta.Eulàlia de
Riuprim
Muntanyola
St.Julià de
Vilatorta
Sta.Eugènia de Berga
Tavèrnoles
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 104
Percentatge d’estrangers sobre el total de la població dels municipis d’Osona centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)
2,03
4
5,32
1,01
6,19
1,37
2,41
2,17
0,8
1,52
0
2
4,88
3,36
5,5
2,11
6,6
1,37
2,64
3,1
0,85
2,09
1,02
1,65
0
5,47
6,96
6,87
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Masies de Voltregà, les
Sant Hipòlit de voltregà
Santa Cecília de Voltregà
Calldetenes
Masies de Roda, les
Roda de ter
Folgueroles
Gurb
Malla
Muntanyola
Sant Julià de Vilatorta
Sant Eulàlia de Riuprimer
Santa Eugènia de Berga
Tavèrnoles
Percentatge d'estrangers sobre la població total de cada municipi
200220012000
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 105
Nombre d’estrangers als diferents municipis d’Osona Centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades
del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)
55
122
110
7
327
23
48
52
7
30
0
57
152
7
114
15
352
23
58
8
3
51
9
33
0
172
148
368
0 50 100 150 200 250 300 350 400
Masies de Voltregà, les
Sant Hipòlit de voltregà
Santa Cecília de Voltregà
Calldetenes
Masies de Roda, les
Roda de ter
Folgueroles
Gurb
Malla
Muntanyola
Sant Julià de Vilatorta
Sant Eulàlia de Riuprimer
Santa Eugènia de Berga
Tavèrnoles
Nombre d'estrangers
200220012000
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 106
Analitzarem ara la gràfica de creixement d’aquests tres municipis del 1996 fins ara.
Veiem que Roda respon a una línia de creixement amb moltes pujades i baixades.
De l’any 1996 al 1999 aquest municipi creix cada vegada menys mostrant l’any 1996 un
creixement de 74 habitants o bé 3.7 per mes, i arribant al període 1999-2000 a créixer
amb 11 habitants o bé 0.91 per mes. A partir d’aquí, en canvi, fa un creixement
espectacular fins a l’octubre de 2001 arribant en aquesta dada a créixer amb 128
habitants des de primer d’any o bé 12.8 per mes. A maig de 2002, el creixement ja no és
tan important i parlem de 27 nous habitants empadronats o bé d’una mitjana de 3.85
habitants per més.
St. Hipòlit de Voltregà mostra una línia de creixement des de l’any 1996 molt
constant i regular, doncs no té ni pujades ni baixades brusques. El període de menys
creixement el trobem durant el 1999-2000 amb 24 habitants o bé 2 per mes, i el període
de més creixement és durant el 2000-2001 amb 44 habitants o bé amb 3.66 habitants
empadronats per mes. També es percep una pujada (4’28 habitants per mes) del
creixement a partir d’octubre de 2001, però no és tan brusca com a altres municipis
d’Osona.
Calldetenes té una línia de creixement molt diferent que la dels seus municipis
veïns: un moment alt de creixement és durant l’any 1999 amb 86 habitants empadronats o
bé 7.16 per mes. Després, mostra una disminució del creixement respecte a aquest
període situant-se a 15 habitants o bé 1.5 per mes a octubre de 2001 i, a maig d 2002,
torna a revifar amb 54 habitants empadronats o 7.71 habitants empadronats nous per
mes, que constitueix el seu punt àlgid.
A octubre de 2001, si agafem els municipis on el percentatge d’immigració sigui
rellevant (+3%) i que el gruix de població passi de 2000 habitants, ens trobem que a
Calldetenes hi ha un percentatge d’un 5.50% d’estrangers sobre el total de la població,
que a Roda és un 6.60% i a St. Hipòlit de Voltregà un 4.88%. Hi ha dos municipis que
també tenen un índex rellevant d’immigració, però que és degut a que són pocs habitants
al municipi, parlem de Sta. Cecília de Voltregà amb un 3.36% amb un total de 108
habitants i de Malla amb un 3.1% que té un total de 258 habitants.
Si mirem aquestes dades a maig de 2002, ens trobem amb un 5.47% a St. Hipòlit
de Voltregà, d’un 6.87% a Roda de Ter i d’un 6.96% a Calldetenes.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 107
Creixement total i mitjana mensual de creixement dels municipis de Calldetenes, St. Hipòlit de Voltregà i Roda de Ter durant el
període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)
0
20
40
60
80
100
120
140
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Calldetenes mitjana mensual 3,5 4 7,16 4,16 1,5 7,71
Roda mitjana mensual 3,7 5,08 0,91 4,16 12,8 3,85
St. Hipòlit de Voltregà mitjana mensual 1,9 2,83 2 3,66 3,4 4,28
Calldetenes creixement total 70 48 86 50 15 54
Roda creixement total 74 61 11 50 128 27
St. Hipòlit creixement total 38 34 24 44 34 30
1/05/96-01/1/98 1/1/98-1/1/99 1/1/99-
1/1/20001/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 108
Desglossem ara el creixement d’estrangers de Calldetenes per procedència.
Veiem que a l’any 2000 hi havia un 77.27% d’estrangers procedents de l’Àfrica del Nord i
que tot i que a l’octubre de 2001 aquest índex puja amb un punt , a maig de 2002 ens
trobem que aquest índex es troba al 76.3%.El segon grup d’estrangers a gener de 200
són els procedents de la l’Europa de l’Est amb un 10%, seguits pels procedents de la Unió
Europea amb un 6.3%, i pels de la Resta d’Àfrica amb un 4.5%.
A maig de 2002 veiem que els procedents de l’Europa de l’est es mantenen en
percentatge, que els procedents de la Unió Europea i de la resta de l’Àfrica baixen un
punt, i que, en canvi, pugen tres punts els procedents de l’Amèrica Llatina que
representen un 4.7% sobre el total d’estrangers.
La gràfica d’increment, ens mostra que durant el període 2000-2001 hi va haver-hi
un increment relatiu dels procedents de l’Àfrica del Nord i de l’Europa de l’Est, i, que en
canvi, hi va haver-hi una disminució dels procedents de la Resta d’Àfrica. Al següent
període, ens trobem amb un increment general de totes les procedències, però sobrsurten
sobretot els procedents de l’Amèrica Llatina amb un increment del 250%.
Per tant, veiem que a Calldetenes, tot i que encara hi ha un grup majoritari
d’estrangers molt marcat, ja hi ha altres grups que van guanyant terreny, per tant, podem
dir que va en camí de la multiculturalitat.
Anem a analitzar els altres municipis rellevants pel què fa referència al nombre
d’estrangers empadronats: Roda i St. Hipòlit.
Roda de Ter, compta a gener de 2000 amb un clar grup d’estrangers dominant: els
procedents de l’Àfrica del Nord amb un 85% sobre el total d’estrangers. També és
important la proporció que representen els procedents de la Resta d’Àfrica amb un 9.4%, i
també hem de tenir en compte que els procedents de l’Europa de l’Est i els procedents de
l’Amèrica llatina representen poc més d’un 2%.
Si ens situem a maig de 2002, veurem com han canviat aquests percentatges. Els
procedents de l’Àfrica del Nord es mantenen en un 85.4% (tot i que a octubre de 2001
havien arribat a representar un 87%), guanyen dos punts els procedents de l’Amèrica
Llatina amb un 4.10% i pugen un punt els procedents de la Unió Europea amb un 1.6%.
Els grups que baixen a maig de 2002 seran, doncs, els procedents de la Resta d’Àfrica
que ara representen un 7.1% sobre el total d’estrangers i els procedents de l’Europa de
l’est amb un 1.6%.
Roda de Ter, segons la gràfica d’increment, al període 2000/2001, mostra un
increment dels de la Unió Europea, i una disminució dels procedents de la Resta d’Àfrica,
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 109
de l’Europa de l’Est i de l’Amèrica Llatina. En canvi, al període següent, veiem un augment
significatiu dels procedents de l’Amèrica Llatina i de la Unió Europea, i continuen
disminuint els procedents de la Resta d’Àfrica.
Roda de Ter, per tant mostra menys diversificació respecte a la procedència dels
seus estrangers, però van augmentant de mica en mica en percentatge les altres
procedències diferents a la dominant.
St. Hipòlit de Voltregà, compta a gener de 2000 amb un 82.7% d’estrangers
procedents de l’Àfrica del Nord, un 8.19% procedent de l’Amèrica Llatina i un 4.91%
procedent de l’Europa de l’Est. El petit percentatge restant se’l repartien els procedents de
la Resta d’Europa i els procedents de la resta d’Àfrica.
El mapa canvia significativament a maig de 2002, sobretot degut al descens en 8.3
punts de la proporció que representen els estrangers procedents de l’Àfrica del Nord.
Aquests punts es reparteixen de la següent manera: els procedents de l’Amèrica Llatina
en guanyen sis i es situen en un percentatge de 13.9% sobre el total d’estrangers, els de
l’Europa de l’Est en guanyen un i obtenen un percentatge d’un 5.81% i els procedents de
la Unió Europea passen a representar un 2.9% del total de la població estrangera. I
finalment, els procedents de la resta d’Àfrica i de la Resta d’Europa continuen essent
grups molt minoritaris.
A la gràfica d’Increment, veiem uns pics d’increment diferents en funció de
l’interval. Al període 2000-2001, incrementen els procedents de l’Àfrica del Nord, de la
Unió Europea i de l’Amèrica Llatina. En canvi, al període 2000/2002, veiem un increment
significatiu dels procedents de la Resta d’Àfrica, de l’Europa de l’Est i , altra vegada, de
l’Amèrica Llatina.
St. Hipòlit, doncs, va en camí de convertir-se, cada vegada més, en una societat
on hi conviuen grups de diferent procedència amb prou representació cada un d’ells per
configurar un municipi multicultural.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 111
Calldetenes. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
20
40
60
80
100
120
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 85 89 113Resta Africa 5 4 5Unió Europea 7 7 8Europa Est 11 12 15America Llatina 2 2 7
2000 2001 2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 112
Calldetenes. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-50
0
50
100
150
200
250
300
Perc
enta
tge
d'in
crem
ent
increment 00-01 (%) 4,71 -20 0 9,09 0increment 01-02 (%) 26,97 25 14,29 25 250
Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 113
Roda de Ter. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
50
100
150
200
250
300
350
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 278 304 312Resta Africa 31 27 26Unió Europea 2 4 6Europa Est 7 6 6America Llatina 9 8 15
2000 2001 2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 114
Roda de Ter. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-40
-20
0
20
40
60
80
100
120er
cent
atge
d'in
crem
ent
increment 00-01 (%) 9,36 -12,91 100 -14,29 -11,12increment 01-02 (%) 2,64 -3,71 50 0 87,5
Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 115
St. Hipòlit de Voltregà. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
20
40
60
80
100
120
140
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 101 125 128Resta Africa 1 1 2Unió Europea 2 5 5Europa Est 6 6 10Resta Europa 2 2 2America Llatina 10 12 24Oceania 0 1 1
2000 2001 2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 116
Sant Hipòlit de Voltregà. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-
2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Perc
enta
tge
d'in
crem
ent
increment 00-01 (%) 23,77 0 150 0 0 20 0increment 01-02 (%) 2,4 100 0 66,67 0 100 0
Africa Nord Resta Africa
Unió Europea Europa Est Resta
EuropaAmerica Llatina Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 117
Tot i que els altres municipis d’Osona Centre no tenen un percentatge d’immigració
rellevant, analitzarem també alt per alt, la procedència dels seus estrangers.
Gurb, mostra una societat muticultural amb un 60.3% d’estrangers procedents de
l’Àfrica del Nord, amb un ascens dels procedents de l’Amèrica llatina arribant a octubre de
2001 a 22.6% i amb una proporció del 16.9% dels originaris de la Unió Europea.
L’increment significatiu el trobem amb els procedents de l’Amèrica Llatina arribant a un
índex d’increment del 150% durant el període 2000/2001.
Folgueroles, mostra una constància en el mapa dels seus estrangers, doncs del
2000 al 2001 el seu nombre s’ha mantingut pràcticament estable. Un 56.5% procedeixen
de l’Àfrica del Nord, un 17.3% de l’Amèrica Llatina, un altre 17.3% de l’Europa de l’Est i un
8.6% de la Unió Europea. Per tant, veiem un mapa molt multicultural. L’índex d’increment
ens mostra que aquest municipi no mostra cap increment positiu de població estrangera, i,
en canvi, mostra una disminució de 7.70% dels procedents de l’Àfrica del Nord.
Sta. Eulàlia de Riuprimer, segons dades d’octubre de 2001, compta amb 9
estrangers al seu municipi, dels quals 6 són procedents de la Unió Europea i han crescut
amb dos habitants des de l’any anterior, i 3 són procedents de l’Àfrica del Nord.
A les Masies de Voltregà, hi trobem un 66% d’estrangers procedents de l’Àfrica
del Nord, a octubre de 2001 tres punts menys que a gener de 2000, degut, en part, a què
els procedents de l’Amèrica llatina augmenten en un 17% la proporció que representen
del total de la població estrangera i es situen amb un percentatge del 26.3%. Després hi
ha tres persones procedents de la Resta d’Àfrica i una procedent de la Unió Europea
(mentre que a gener de 2000, n’eren 8).
St. Julià de Vilatorta, mostra tres grups molt marcats dins del ventall d’estrangers
empadronats al municipi, grups que, a més, mostren constants en el seu percentatge en
el 2000 i en el 2001. Els procedents de l’Àfrica del Nord representen un 45%, els
procedents de l’Amèrica llatina un 29.4% i els procedents de la Unió Europea un 17.6%.
També hi ha membres d’altres comunitats, però es tracta només d’una persona
empadronada (Àsia, Resta Europa, Amèrica Nord i Oceania). L’índex d’increment, ens
mostra que els procedents de l’Amèrica llatina han tingut un creixement significatiu durant
el període 2000/2001, en canvi, disminueix l’increment dels procedents de la Unió
Europea i de la Resta d’Àfrica, i els procedents de l’Àfrica del Nord No mostren un
increment ni positiu ni negatiu, perquè són els mateixos.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 118
A Masies de Roda, tenim una incorporació de vuit persones procedents de l’Àfrica
del Nord a octubre de 2001, i la permanència de les sis persones de l’Europa de l’Est des
del gener de 2000 fins al 2001. També hi ha una persona de l’Amèrica Llatina.
I finalment, analitzarem la procedència dels estrangers de Sta. Eugènia de Berga.
Aquest municipi compta a octubre de 2001 amb 33 estrangers, un 40% dels quals són
procedents de l’Àfrica del Nord, un 21.2% són d’Àsia (hi ha 7 persones), un altre 21.2%
són d’Amèrica Llatina (ha crescut amb tres persones des del gener de 2000) i n’hi ha tres
de la Resta d’Àfrica i tres de la Unió Europea. L’índex d’increment, ens mostra que al
període 2000/2001 gairebé totes les procedències no incrementen, i , per tant, segueixen
havent-hi els mateixos efectius, menys en el cas dels procedents de l’Amèrica Llatina i de
l’Àsia que decreixen.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 119
Gurb. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir dels padrons municipals)
0
5
10
15
20
25
30
35
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 31 32Unió Europea 9 9America Llatina 8 12
2000 2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 120
Folgueroles. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
2
4
6
8
10
12
14
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 13 12Unió Europea 2 2Europa Est 4 4America Llatina 4 4
2000 2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 121
Les Masies de Voltregà. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002
(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Nom
bre
d'es
trang
ers
Africa Nord 38 38
Resta Africa 4 3
Unió Europea 8 1
America Llatina 5 15
2000 2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 122
St. Julià de Vilatorta. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
5
10
15
20
25
Nom
bre
d'es
tran
gers
Asia 2 1Africa Nord 23 23Unió Europea 9 9Resta Europa 0 1America Llatina 16 15America Nord 0 1Oceania 1 1
2000 2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 123
Abans d’acabar l’anàlisi d’aquesta zona, comentarem l’estructura per edats dels
tres municipis on la immigració és important, que són: Calldetenes, Roda de Ter i St.
Hipòlit de Voltregà, amb dades de maig de 2002.
Començarem per Calldetenes. Calldetenes, mostra la població més nombrosa en
l’interval de 20 a 29 anys, en què hi trobem 380 habitants, tot i que també superen els 300
els intervals de 30 a 39 i de 40 a 49 anys. Els intervals que hi ha entre 0 i 19 anys mostren
un lleuger descens respecte als intervals anteriors, però passen el límit dels 200 habitants,
i és curiós que en l’interval de 10 a 19 anys hi ha gairebé 40 persones més del sexe
masculí que del sexe femení.
A partir dels 49 anys, hi ha un lleuger descens en nombre d’habitants, arribant a
l’interval de 50 a 59 anys, als 240 habitants i als 149 habitants a l’interval 60-69 anys. Per
tant, ens trobem davant d’un punt d’inflexió que és molt important doncs els efectius
d’aquest últim interval disminueixen gairebé en 100 habitants. Fins a aquesta edat
dominava més el sexe masculí en totes les edats, excepte en l’edat de 40 a 49 anys. És a
partir dels 60 que va guanyant terreny el sexe femení fins a l’edat dels 99 anys. En aquest
cas, no trobem cap habitant major de 99 anys.
A Roda de Ter, els intervals més plens són els que van dels 35 als 44 anys que es
mouen entre els 450 habitants cada un, tot i que dels 20 als 34 també podem parlar
d’intervals amb força gent, doncs superen els 400 habitants els tres intervals que hi ha.
Els primers intervals, mostren un descens respecte als citats anteriorment, essent
especialment significatiu el de 5 a 9 anys amb 231 habitants. També és curiós que en els
intervals de 0 a 4 anys, de 15 a 19 i de 30 a 34 anys hi ha gairebé 40 persones més del
sexe masculí que del sexe femení.
En l’interval de 65 a 79 anys hi ha més habitants que en l’interval de 50 a 64, i és
ja a partir de 55 anys quan el nombre de persones de sexe femení comença a superar el
nombre de persones de sexe masculí, arribant a superar-los en gairebé 50 persones en
l’interval de 70 a 74 anys i en 60 en l’interval de 80 a 84 habitants.
En l’interval de 80 a 84 anys hi trobem 111 habitants, quan en l’interval anterior hi
torbàvem 238 habitants i a partir d’aquí el nombre d’efectius de cada interval anirà
descendint arribant a 8 en el grup de 95 i més anys de 100 anys.
St. Hipòlit de Voltregà, també mostra el seu punt àlgid en nombre d’habitants en
els intervals que trobem entre 30 i 39 anys, cadascun dels quals supera els 250 habitants.
Tot i així, també superen els 200 habitants els intervals que hi ha entre els 20 i 29 anys,
entre 40 i 49 anys i l’interval de 70 a 74 anys. Els intervals que hi ha entre 5 i 14 anys,
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 124
seguint la línia de molts municipis, disminueixen molt en nombre d’habitants arribant a
tenir uns efectius d’uns 130 habitants, entre les quals hi trobem més persones del sexe
que del sexe masculí.
A partir dels 50 anys ja es comença a notar la presència més nombrosa del sexe
femení arribant a diferències de 20 habitants en segons quins intervals. És curiós
l’augment de la població total en l’interval de 70 a 74 anys no seguint la línia dels intervals
anteriors ni posteriors, per exemple hi ha un total de 106 habitants en l’interval de 60 a 64
anys i, en canvi, hi ha 224 habitants en l’interval de 70 a 74 anys, però torna a disminuir a
144 en l’interval posterior.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 125
Població total del municipi de Calldetenes per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0 50 100 150 200 250 300 350 400
0-9
oct-19
20-29
30-39
40-49
50-59
60-69
70-79
80-89
90-99
>=100
Edat
Nombre d'habitants
totaldoneshomes
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 126
Població total del municipi de Roda de Ter per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
0-506-octnov-1516-2021-2526-3031-3536-4041-4546-5051-5556-6061-6566-7071-7576-8081-8586-9091-95
96-100
Edat
Nombre d'habitants
TOTALDONESHOMES
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 127
Població total del municipi de St. Hipòlit de Voltregà, per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons
municipals)
0 50 100 150 200 250 300
0-405-sepoct-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99
>99
Edat
Nombre d'habitants
TOTALDONESHOMES
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 128
I fins aquí hem intentat fer la radiografia d’aquesta zona d’Osona central, que a
l’octubre de 2001 tenia 24.135 habitants empadronats, dels quals 877 eren estrangers.
Hem anat desxifrant tot el jeroglífic de municipis en relació als estrangers que hi
viuen, i hem observat que hi ha municipis, sobretot els més nombrosos, on entre aquests
estrangers, hi ha una cultura dominant, tot i que cada vegada van arribant més persones
estrangeres d’altres cultures amb la qual cosa els nostres pobles van esdevenint cada
vegada més un lloc de confluències i de trobades de cultures diverses.
Per tant, aquesta part central d’Osona és una zona que pot anar creixent, tant per
l’arribada dels autòctons que marxen de les grans ciutats, com dels estrangers que hi
arriben, i és imprescindible tenir-la en compte alhora de fer la nostra diagnosi.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 129
2.2.6 OSONA SUD
Els municipis ubicats més al sud de la comarca els hem agrupat en una zona que
l’hem anomenada Osona sud. Aquests són: Balenyà, El Brull, Centelles, Collsuspina, St.
Martí de Centelles, Seva i Tona.
L’anàlisi de l’evolució demogràfica d’aquesta zona, està centrat en el període
1996-2002. Per tal d’estudiar aquesta evolució hem seleccionat els municipis més grans
de 3000 habitants.
Evolució de la població d’alguns municipis d’Osona Sud en valors absoluts durant el
període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Nacional d’Estadística i
padrons municipals)
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Balenyà 3025 3119 3127 3125 3171 3222 3219
Centelles 5771 5728 5739 5793 5826 5917 6039
Tona 5765 5799 5842 5868 5967 6222 6346
Taradell 4755 4854 4877 5000 5168 5357 5416
01/05/1996 01/01/1998 01/01/1999 01/01/2000 01/01/2001 01/10/2001 1-5-02
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 130
Creixement d’alguns municipis d’Osona Sud durant el període 1996-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i dels padrons
municipals)
Es pot veure que durant el període 1996-98 no hi va haver-hi un creixement molt
significatiu en aquests municipis, fins i tot el municipi de Centelles va decréixer en 32
habitants.
Durant el 1999 veiem que el creixement demogràfic ja es comença a notar doncs
no hi ha cap municipi que decreixi respecte l’any anterior, però és durant el període 2000-
2001 que es notarà un creixement demogràfic acusat en aquests municipis; Taradell
creixerà en 357 habitants respecte l’any anterior, Tona en 354, Centelles en 124 i Balenyà
en 97 habitants.
Si calculem el creixement demogràfic en valors absoluts en aquests municipis del
1996 al 1999, veiem que hi va haver un creixement de 245 habitants a Taradell, a Tona
103 , a Balenyà de 100 i a Centelles de 22 habitants. Veiem que sobretot Taradell, Tona i
Centelles creixen el doble d’habitants en 2 anys (2000-2001) que durant el període 1996-
1999 que en són gairebé quatre d’anys. Balenyà, en canvi, creix el mateix, per tant el
creixement en aquest municipi no és tan important durant el període 2000-2001.
-100-50
050
100150200250300
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Balenyà 94 8 2 46 51 3Centelles -43 11 54 33 91 122Taradell 99 23 123 168 189 59Tona 34 43 26 99 255 124
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 131
Si ens fixem ara, en dades de maig de 2002, veiem que en aquests moments el
creixement és important en els municipis de Tona i Centelles, doncs amb 7 mesos el
primer ha crescut amb 124 habitants i el segon en 122 habitants, en canvi, Taradell ha
crescut en 59 habitants en aquest període cosa que mostra un creixement rellevant però
potser no tan acusat com en el període anterior, i Balenyà que en períodes anteriors havia
anat creixent , veiem que ara només creix en 3 habitants, cosa que demostra que el
creixement en aquest municipi s’ha estancat.
De tota manera, si l’any 1996 parlàvem de que Balenyà tenia un total de 3025
habitants, Centelles de 5771, Tona de 5765 i Taradell de 4755, segons dades de maig de
2002 parlem de que Balenyà té 3219 habitants, Centelles en té 6039, tona 6346 i Taradell
5416.
L’increment del nombre d’estrangers en aquests municipis ha influït molt en aquest
creixement. A gener de 2000, Balenyà comptava amb 136 estrangers, Centelles amb 83 i
Tona amb 169, i a maig de 2002 Balenyà passa de 136 a 182 , Centelles passa de 83 a
134 estrangers , Tona de 169 a 267, i Taradell en té 318 (mentre que l’octubre de 2001
en tenia 279). Per tant, el creixement en aquests municipis en nombre d’estrangers veiem
que és important.
Població total i total d’estrangers empadronats als municipis de Balenyà, Centelles i Tona
a gener de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
nom
bre
d'ha
bita
nts
total estr. 136 83 169total població 3182 5910 6017
Balenyà, Centelles Tona
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 132
El percentatge d’estrangers sobre el total de la població d’aquests municipis a
gener de 2000 era de 4.27% a Balenyà, 2.8% Tona i 1,4% Centelles. Si ens fixem en
Taradell, veiem que a Octubre de 2001 estava a 5.21% i que a maig de 2002 està a
5.87%.
Població total i total d’estrangers empadronats als municipis de Balenyà, Centelles i Tona
a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
Comparativa percentatge estrangers sobre total de la població als municipis de Balenyà,
Tona, Centelles i Taradell durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de
dades del padró municipal)
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
total p 3219 6039 6346 5416total estr. 182 134 267 318
Balenyà Centelles Tona Taradell
0
1
2
3
4
5
6
7
Per
cent
atge
d'e
stra
nger
s so
bre
el to
tal d
e la
po
blac
ió
01/01/2000 4,27 2,8 1,4
01/10/2001 5,09 3,86 1,67 5,21
01/05/2002 5,65 4,21 2,22 5,87
Balenyà Tona Centelles Taradell
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 133
Tots els altres municipis d’Osona Sud compten amb estrangers al seu padró
menys Collsuspina, on a octubre de 2001 no n’hi havia cap d’empadronat. Als altres
municipis el percentatge d’estrangers sobre el total de la població no és molt rellevant, per
exemple segons dades d’octubre de 2001, Seva compta amb 56 estrangers que
representa un 2.11% de la població, St. Martí de Centelles té 18 estrangers que
representen un 2.28% i El Brull té 8 estrangers que representen un 4.17% degut a que el
total de la població és de 192 habitants.
Si considerem que a partir del 3% d’estrangers sobre el total de la població és
quan és rellevant aquest percentatge, veiem que segons dades de maig de 2002, mostren
un percentatge rellevant d’estrangers Taradell, Balenyà i Tona.
Població total i total d’estrangers empadronats als municipis d’Osona Sud a octubre de
2001 (Font: Elaboració pròpia)
-
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
total p 3.222 192 5.917 251 790 2.650 6.222 5.357
total estr 164 8 99 - 18 56 240 279
Balenyà El Brull Centelles Collsuspina
St.Martí de Centelles Seva Tona Taradell
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 134
Balenyà. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
20
40
60
80
100
120
140
160no
mbr
e d'
estra
nger
s
Asia 1 1 5
Africa Nord 115 133 143
Resta Africa 6 8 7
Unió Europea 3 3 3
Europa Est 3 3 5
America Llatina 7 15 18
America Nord 1 1 1
01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 135
Balenyà. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-50
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Incr
emen
t en
perc
enta
tges
increment 00-01(%) 0 15,66 33,34 0 0 114,29 0increment 01/02(%) 400 7,52 -12,5 0 66,67 20 0
Asia Africa Nord Resta Africa
Unió Europea Europa Est America
LlatinaAmerica
Nord
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 136
Tona. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font: Elaboració
pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
20
40
60
80
100
120
140
Nom
bre
d'es
tran
gers
Asia 1 2 2
Africa Nord 94 127 126
Resta Africa 4 13 17
Unió Europea 19 22 21
Europa Est 9 13 16
America Llatina 43 59 85
01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 137
Tona. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-50
0
50
100
150
200
250
Incr
emen
t en
perc
enta
tges
increment 00-01(%) 100 35,11 225 15,79 44,45 37,21
increment 01/02 (%) 0 -0,79 30,77 -4,55 23,08 44,07
Asia Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 138
Taradell. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
50
100
150
200
250
Nom
bre
d'es
tran
gers
Asia 11 12
Africa Nord 199 213
Resta Africa 14 19
Unió Europea 13 15
Europa Est 9 12
Resta Europa 2 2
America Llatina 31 44
01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 139
Taradell. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45In
crem
ent e
n pe
rcen
tatg
es
increment 01/02(%) 9,09 7,04 35,72 15,39 33,34 0 41,94
Asia Africa Nord Resta Africa
Unió Europea Europa Est Resta
EuropaAmerica Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 140
Centelles. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)
0
10
20
30
40
50
60
70N
ombr
e d'
estr
ange
rs
Africa Nord 35 46 47Resta Africa 12 9 9
Unió Europea 6 7 9
Europa Est 0 0 7
America Llatina 32 37 62
01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 141
Centelles. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-40
-20
0
20
40
60
80In
crem
ent e
n pe
rcen
tatg
es
increment 00-01(%) 31,43 -25 16,67 15,63
increment 01/02(%) 2,18 0 28,58 67,57
Africa Nord Resta Africa Unió Europea America Llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 142
Si fem l’anàlisi dels estrangers d’aquests municipis segons la procedència durant
el període 2000-2002 veiem que a Balenyà a gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del
Nord representaven un total de 84.55% dels estrangers, mentre que a maig de 2002
representen un 78.37%. Aquest lleuger descens, significa que altres estrangers d’altres
procedències han anat guanyant un paper rellevant en aquest municipi, per exemple a
gener de 2000 els procedents de l’Amèrica Llatina representaven un 5.14% mentre que a
maig de 2002 representen gairebé el doble: un 9.89%. Un ascens, però més moderat, ha
tingut lloc també en el cas dels procedents de l’Europa de l’est: mentre que a gener de
2000 representaven un 2.20% sobre el total d’estrangers, a maig de 2002 representen
un2.74%.
Els estrangers procedents de la Unió Europea i els procedents de la Resta d’Àfrica
també compten en aquest municipi, però el percentatge sobre el total d’estrangers no és
tant significatiu ara com a gener de 2000. Mentre que a gener de 2000 els de la resta
d’Àfrica representaven un 4.41% a maig de 2002 representen un 3.84%.
Per tant, així és com es reparteix aquest 5.65% d’estrangers sobre el total de la
població a Balenyà, el maig de 2002.
La gràfica d’increment, ens mostra que al període 2000/2001 hi va haver-hi un
augment dels procedents de l’Àfrica del Nord, de la Resta d’Àfrica i un augment
considerable dels de l’Amèrica Llatina. En canvi, al 2001/2002 incrementen els procedents
de l’Àsia i de l’Europa de l’Est.
Si ens centrem ara en el municipi de Tona, on els estrangers, a maig de 2002,
representen un 4.22% sobre el total de la població, ens trobarem amb un municipi-puzzle
amb estrangers de diverses procedències i cultures, de les quals, si bé n’hi ha dues que
numèricament sobresurten més que les altres ,n’hi ha cinc més de bastant rellevants. És
una realitat molt diferent a la de Balenyà i més pròxima a la de Taradell tal i com veurem a
continuació.
A gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del Nord a Tona representaven un
55.29% sobre el total dels estrangers, els procedents de l’Amèrica Llatina representaven
un 25.29% i el tercer grup més representatiu eren els procedents de la Unió Europea que
representaven un 11.17%. Seguidament amb un 5.29% trobàvem els procedents de
l’Europa de l’Est i amb un 2.35% els procedents de la Resta d’Àfrica.
Aquesta realitat canvia significativament a maig de 2002. el nombre d’estrangers
procedents de l’Àfrica del Nord arriba al seu punt màxim a octubre de 2001 i es manté en
el mateix nivell a maig de 2002, data en què representen un 47.19% sobre el total
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 143
d’estrangers. El segon grup més nombrós és el dels estrangers procedents d’Amèrica
Llatina els quals a gener de 2000 representaven un 25.29% de la població i que a maig de
2002 passen a representar el 31.83% sobre el total d’estrangers. Els procedents de la
Unió Europea, a gener de 2000, representaven en aquest municipi l’11.17%, però han
anat perdent pes, doncs a maig de 2002 només representen un 7.86% dels estrangers.
Contràriament, els procedents de la Resta d’Àfrica han anat guanyant pes en aquest
municipi doncs constatem un ascens en el percentatge que representen sobre el total
d’estrangers; per exemple, a octubre de 2001 representen un 5.50% i a maig de 2002 ja
representen un 6.36%. I finalment, cal comentar que els procedents de l’Europa de l’Est
han anat augmentant però de forma lenta; a octubre de 2001 representaven un 5.50% i a
maig de 2002 representen un 5.99% sobre el total d’estrangers.
La gràfica d’increment ens mostra que durant el període 2000/2001, van créixer de
manera significativa els procedents de la Resta d’Àfrica, i també els procedents d’Àsia i de
l’Europa de l’Est. I al següent període, creixen els procedents de la Resta d’Àfrica, de
l’Europa de l’Est i de l’Amèrica llatina.
El municipi de Taradell té un 5.87% d’estrangers sobre el total de la població , el
més alt en aquesta zona.
Segons dades d’octubre de 2001 els procedents de l’Àfrica del Nord representaven
un 71.32% i , en canvi, a maig de 2002 aquesta dada ha disminuït fins a un 67.19%.
Aquest fet demostra que aquest municipi mostra ja una multiculturalitat en els seus
estrangers, semblant a altres municipis de la comarca com Vic.
Els procedents de l’Amèrica llatina han augmentat en l’últim any; mentre que a
octubre de 2001 representaven un 11.11%,segons dades de maig de 2002 representen
un 13.88%. També han augmentat , encara que poc, els procedents de la Resta d’Àfrica
que a maig de 2002 es situen en un 5.99% i els procedents de l’Europa de l’Est que es
situen en un 3.78%.
Els procedents de la Unió Europea es mantenen en un percentatge d’un 4.7% i la
nota curiosa és el percentatge que representen els procedents de l’Àsia que a gairebé a
tots els municipis no mostren un percentatge rellevant, i que, en canvi, a Taradell
representen un 3.78% sobre la població total d’estrangers.
La gràfica d’increment, ens mostra que durant el període 2001/2002 el municipi de
Taradell incrementa sobretot amb els procedents de la Resta d’Àfrica, de l’Europa de l’Est
i de l’Amèrica Llatina.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 144
I finalment, estudiarem la procedència dels estrangers empadronats al municipi de
Centelles, perquè tot i que el seu percentatge d’estrangers sobre el total de la població no
és molt significatiu ( a maig de 2002 es situa en un 2.22%), té 6039 habitants.
Centelles mostra una composició de la població estrangera segons la seva
procedència molt semblant a la del municipi de Tona en el sentit de puzzle de cultures on
la procedent de l’Àfrica del Nord ja no és la majoritària.
Segons dades de gener de 2000, els procedents de l’Àfrica del Nord
representaven un 41.17% i els procedents de l’Amèrica Llatina un 37.6%. Aquestes
dades es capgiren a maig de 2002, de manera que els procedents de l’Amèrica Llatina
passen a ser el grup majoritari i , en canvi, els procedents de l’Àfrica del Nord passen a
ser el segon grup més nombrós.
Els altres grups més significatius de Centelles són els procedents de la Unió
Europea i de la resta d’Àfrica. Tots dos han disminuït una mica el seu pes relatiu des del
gener de 2000, però el que ha disminuït més en percentatge sobre el total d’estrangers és
el grup procedent de la Resta d’Àfrica que a gener de 2000 representava un 14.11% i que
a maig de 2002 representa un 6.71%.En canvi, els procedents de la Unió Europea
disminueixen molt poc i a maig de 2002 representen un 6.71%, també.
La sorpresa de maig de 2002 és el naixement d’un grup d’estrangers que eren
presents a la població ni a gener de 2000 , ni a octubre de 2001 i que, en canvi, a maig de
2002 representen un 5.22% dels estrangers; estem parlant dels procedents de l’Europa
de l’Est, dels quals en trobem 7 que s’han empadronat a Centelles en el transcurs dels
últims set mesos.
La gràfica d’increment ens mostra que al període 2000/2001 incrementen els que
provenen de l’Àfrica del Nord, de la Unió europea i de l’Amèrica Llatina, i que al següent
període (2001/2002), creixen els procedents de la Resta d’Àfrica, de la Unió Europea i de
l’Amèrica Llatina , i , en canvi, decreixen amb un percentatge del 2.18% els procedents de
l’Àfrica del Nord.
Finalment, comentarem d’aquesta zona la piràmide d’edats de Tona a dades de
maig de 2002.
Veiem que en els intervals de 5 a 14 anys hi ha unes 100 persones menys que en
l’interval anterior i que en l’interval posterior. El punt àlgid on hi ha més persones és en
l’interval de 25 a 29 anys. Tots els intervals entre 20 i 49 anys superen les 400 persones.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 145
Fins a les 300 persones hi arribarien tots els intervals fins als 59 anys. A partir
d’aquí els intervals d’edat que hi ha fins als 79 anys tenen entre 200 i 300 persones i
menys als intervals superiors.
Si ens fixem en la variable sexe, veiem que en els intervals següents hi ha més
persones del sexe masculí que del sexe femení :5 -9, 10-14, 35-39 i de 55-59. En canvi , a
partir dels 65 anys la diferència comença a ser cap a l’altre cantó, essent més gran el
nombre de persones empadronades del sexe femení que del sexe masculí, arribant, per
exemple, a una diferència de 40 persones més del sexe femení que del sexe masculí a
l’interval de 80 a 84 anys.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 147
Població total del municipi de Tona per edat i sexe. Maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)
0 100 200 300 400 500 600 700
0-5
06-oct
nov-15
16-20
21-25
26-30
31-35
36-40
41-45
46-50
51-55
56-60
61-65
66-70
71-75
76-80
81-85
86-90
91-95
96-100
Edat
Nombre d'habitants
TOTALDONESHOMES
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 148
I fins aquí hem intentat fer una radiografia el més concisa i objectiva possible
d’aquesta zona que segons dades d’octubre de 2001 es situava a 12255 habitants
empadronats, dels quals 864 són estrangers.
Hem anat veient que hi ha municipis on la immigració estrangera és més rellevant
que altres i que en alguns casos entre la població estrangera hi ha un grup o cultura
clarament majoritari, mentre que en altres, el grup que ha estat majoritari durant un temps
ha anat perdent pes relatiu amb l’arribada de més estrangers d’altres procedències, fins
arribar en algun cas a deixar de ser el grup majoritari per passar-ho a ser una altre.
Tot això, fa que en major o menor mesura, aconseguim en els nostres pobles
cultures diverses, sovint amb poc coneixement entre elles i amb poc coneixement també
de la cultura pròpia del país.
En tot cas, és una zona de creixement, sobretot en alguns municipis, que cal tenir
present alhora de planificar accions de futur sobre immigració a la nostra comarca.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 149
2.2.7 EL LLUÇANÈS
La zona que analitzarem ara, és la zona del nord-oest d’Osona :el Lluçanès.
Aquesta zona comprèn els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Orís, Oristà., Perafita, Prats
de Lluçanès, St. Agustí de Lluçanès, St. Bartomeu del Grau, St. Boi de Lluçanès, St. Martí
d’Albars, Sobremunt i Sora.
És una zona de municipis petits amb un màxim de sis cents habitants, excepte tres
municipis que passen dels mil habitants: Olost amb 1177, St. Bartomeu del Grau amb
1139 habitants i Prats de Lluçanès amb 2732.
En aquesta zona a Octubre de 2001 hi habitaven 9638 habitants, dels quals 458
eren estrangers. Anem a analitzar més la situació.
El Lluçanès, per la seva situació geogràfica, no hauria de ser una zona amb un
percentatge important d’immigració, i en canvi ens trobem amb el municipi de la comarca
que té el percentatge més alt d’estrangers sobre el total de la població: St. Bartomeu del
Grau, que a maig de 2002 té 1137 habitants, dels quals 227 són estrangers; per tant,
estem parlant d’un 19.96% d’estrangers al municipi. També trobem un altre municipi amb
un percentatge rellevant: Prats de Lluçanès que maig de 2002 tenia 2755 habitants, dels
quals 146 eren estrangers (5.29%).Aquesta situació s’entén si es remarca que aquests
dos municipis compten amb una de les grans empreses tèxtils de la comarca .
Total d’habitants i total d’estrangers empadronats als municipis de la zona de Prats de
Lluçanès i de Sant Bartomeu del Grau a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de
dades del padró municipal)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Nom
bre
d'ha
bita
nts
total població 2755 1137
total estrangers 146 227
Prats de Lluçanès Sant Bartomeu del grau
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 150
Trobem altres municipis amb un percentatge d’immigració rellevant, però que
tenen pocs habitants, és el cas d’Alpens que a octubre de 2001 té un 5.78% d’estrangers
degut a que té 277 habitants i que 16 són estrangers, i el cas de Sora que té 181
habitants dels quals 10 són estrangers i representen un 5.52% de la població.
Els altres municipis doncs, a part de Prats i de Sant Bartomeu, no tenen un
percentatge significatiu d’estrangers: a octubre de 2001, Lluçà té un 0.36% d’estrangers,
Olost un 1.19, Oristà un 1.11%, Perafita un 2.45%, St. Boi de Lluçanès un 1.58% i
Sobremunt un 1.06%.
A més, tres d’aquests tretze municipis no tenen empadronat cap estranger i a
octubre de 2001; són Orís, St. Agustí de Lluçanès i St. Martí d’Albars.
Així doncs, centrarem el nostre estudi en els municipis més rellevants.
Total d’habitants i total d’estrangers empadronats als municipis de la zona del Lluçanès a
octubre de 2001(Font: Elaboració pròpia)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
total població 277 272 1177 224 632 367 2732 107 1139 570 134 94 181
total estrangers 16 1 14 0 7 9 113 0 226 9 0 1 10
Alpens Lluçà Olost Oris Oristà Perafita
Prats de
Lluçan
St. Agustí
de
St. Bartomeu
St. Boi de
Lluçan
St. Martí d'Alba
Sobremunt Sora
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 151
La gràfica de l’evolució de la població de Prats de Lluçanès de 1996 a 2002, situa
el punt més alt de població al començament del període (maig del 1996) . Continua el
gràfic amb un decreixement de la població important de -2.45 habitants per mes durant el
període 1996-1997, i segueix amb un descens més lleuger durant l’any 1998 de –0.33
habitants per mes. Durant l’any 1999 el municipi creix cada mes una mitjana de 1’08
persones, cosa que significa que passem de 2737 habitants a 2750 a principis de 2000.
Serà llavors quan la corba tornarà a decréixer, però en menor grau que en el
període 1996/1997; durant l’any 2000 la població decreix en -1.75 habitants per mes i ens
situem a un total de població de 2729 habitants. A octubre de 2001, el creixement torna a
ser positiu i el padró augmenta en 3 habitants en comparació amb l’any anterior. A més a
maig de 2002, la corba continua ascendint i la població creix amb 23 habitants més, amb
un ritme de 3.29 empadronats per mes i amb un total de població de 2755 habitants.
Evolució de la població del municipi de Prats de Lluçanès en valors absoluts durant el
període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional
d’Estadística i dels padrons municipals)
2790
2741 27372750
2729 2732
2755
269027002710272027302740275027602770278027902800
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Prats del lluçanès 2790 2741 2737 2750 2729 2732 2755
01/05/1996
01/01/1998
01/01/1999
01/01/2000
01/01/2001
01/10/2001 may-02
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 152
Prats de Lluçanès. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre
d’habitants. Període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut
Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)
La gràfica de l’evolució del creixement del municipi de St. Bartomeu del Grau del
mateix període ens mostra que al maig del 1996 hi havia 1215 habitants al municipi, i que
a gener del 1998 arriba a 1224; aquest creixement lent es tradueix com veiem , en nou
habitants empadronats més que vol dir a 0.45 habitants empadronats per mes.
Durant el 1998, disminueixen els empadronats situant-nos a 1213 habitants amb
una disminució d’onze persones (-0.92 pes mes) i durant el 1999 és quan es produeix un
fort decreixement, doncs passem a tenir 1150 habitants, que vol dir que disminuïm amb
63 habitants, cosa que significa un creixement negatiu de –5.25 habitants per mes.
A finals de 2000, el ritme d’empadronats ha tornat a créixer i ens tornem a situar
amb números positius. El total de la població puja a 1155 habitants, cosa que vol dir cinc
mes, a un ritme de 0.42 per mes. Durant els nou primers mesos de 2001, es torna a notar
una lleugera disminució de la població i el total de la població passa a 1139 habitants , per
tant hi ha un creixement negatiu de -16 habitants per mes, que representa –1.8 habitants
empadronats per mes (es tracta d’un creixement negatiu, però no és comparable al del
1999.
-60
-40
-20
0
20
40
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Mitjana mensual -2,45 -0,33 1,08 -1,75 0,3 3,29Creixement total -49 -4 13 -21 3 23
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/2001
1/10/2001-1/5/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 153
A maig de 2002 ens situem amb 1137 habitants, dos menys que en el període
anterior, i el ritme d’empadronats per mes és –0.29, que comparat amb el període anterior
vol dir un lleuger ascens en la gràfica de creixement.
Evolució de la població total del municipi de St. Bartomeu del Grau durant el període
1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i
dels padrons municipals)
St. Bartomeu del Grau. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre
d’habitants. Període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut
Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)
-80
-60
-40
-20
0
20
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Creixement total 9 -11 -63 5 -16 -2Mitjana mensual 0,45 -0,92 -5,25 0,42 -1,8 -0,29
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/200
1/1/2000-
1/1/2001-
1/10/2001-
1215 12241213
1150 115511391137
108011001120114011601180120012201240
Nom
bre
d'ha
bita
nts
Nombres d'habitants 1215 1224 1213 1150 1155 1139 1137
01/05/1996
01/01/1998
01/01/1999
01/01/2000
01/01/2001
01/10/2001
01-05-02
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 154
Si ens fixem en l’evolució del nombre d’estrangers en aquests municipis, veiem
que en valors totals Prats va mostrar un lleuger descens de 32 habitants a octubre de
2001, però que a maig de 2002 en guanya 33 i arriba als 146 estrangers. St. Bartomeu, en
canvi mostra una tendència creixent, fins a l’octubre de 2001 amb un augment de 6
estrangers, però de l’octubre de 2001 a maig de 2002 s’estanca i creix només amb 1,
cosa que vol dir que es situa amb 225 estrangers.
La gràfica d’estrangers per procedència de Prats de Lluçanès, ens mostra que a
desembre de 2000 hi havia una monoimmigració caracteritzada pels procedents del Nord
d’Àfrica amb un percentatge de 93.7% i que començava a despuntar un 5.51% dels
procedents de l’Amèrica Llatina i un 1.45% dels procedents de la Unió Europea. Aquesta
situació, a octubre de 2001 canvia una mica baixant gairebé quatre punts els procedents
d’Àfrica del Nord i pujant tres punts els procedents de l’Amèrica Llatina.
Finalment, a maig de 2002, ens trobem amb una immigració menys
monopolitzada, amb un 78.79% procedents de l’Àfrica del nord, amb un 17.8%
d’estrangers procedents de l’Amèrica llatina, amb un 2.05% procedents de la unió
europea i amb un 1.36% de nous estrangers originaris de l’Europa de l’Est.
La gràfica d’increment ens mostra que el període 2000/2001, el municipi de Prats
de Lluçanès creix amb els procedents de l’Amèrica Llatina, i decreix amb les de l’Àfrica del
Nord. En canvi, durant el període 2001/2002 augmenten significativament els procedents
de la Unió europea, de l’Europa de l’est i de l’Amèrica Llatina, i també , però no de manera
tan significativa, els de l’Àfrica del Nord.
St. Bartomeu del Grau, en canvi, no mostra aquesta tendència a la multiculturalitat
com Prats de Lluçanès, ja que és un dels municipis amb un major percentatge
d’estrangers procedents de l’Àfrica del Nord. A gener de 2000, aquest percentatge es
situava a 95.4% i a maig de 2002 es situa a 94.2%, per tant, tot i que segueix sent molt
significatiu, ha baixat un punt.
Si analitzem la gràfica, veiem que els estrangers procedents de l’Amèrica llatina
que tenen un paper rellevant, i gairebé dominant a altres municipis de la comarca, a
aquest municipi, a gener de 2000 representaven un 1.8% dels estrangers de la població, i
a maig de 2002, representen un 1.77% de la mateixa.
Els que si guanyen rellevància són els procedents de l’Europa de l’Est que a gener
de 2000 representaven un 2.28% dels estrangers i pel maig de 2002 passen a
representar-ne el 3.11%. D’altres procedències que també tenen representació en aquest
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 155
municipi a maig de 2002 són una persona procedent de la Unió europea i una altre
procedent de Nord-Amèrica.
Així doncs, veiem un municipi on la majoria dels estrangers que hi viuen i hi
treballen són originaris d’un mateix lloc, i que la gràfica no ens mostra cap tendència a
que aquesta situació canvií, almenys a curt termini.
St. Bartomeu del Grau, segons la gràfica d’increment, al període 2000/2001,
mostra un creixement dels procedents de l’Europa de l’Est, i un increment del 2.87% dels
procedents de l’Àfrica del Nord. Durant el període 2001/2002 veiem que els procedents de
l’Europa de l’Est , mostren un índex d’increment del 16.67%, i, en canvi, els procedents de
l’Àfrica del Nord disminueixen en un 1.4%. Els procedents de la unió Europea, de
l’Amèrica Llatina i de l’Amèrica del Nord no incrementen en aquests períodes.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 157
Prats de Lluçanès. Evolució del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2002 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).
0
20
40
60
80
100
120
140
160N
ombr
e d'
estr
ange
rs
Africa Nord 136 101 115Unio Europea 1 1 3Europa est 0 1 2America llatina 8 10 26
01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 158
Prats de Lluçanès. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període
2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).
-50
0
50
100
150
200
250In
crem
ent e
n pe
rcen
tatg
es
increment 00-01 (%) -25,74 0 0 25increment 01-02 (%) 13,87 200 100 160
Africa Nord Unio Europea Europa est America llatina
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 159
St. Bartomeu del Grau. Evolució del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2002
(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).
0
50
100
150
200
250N
ombr
e d'
estra
nger
s
Africa Nord 209 215 212
Unio Europea 0 0 1
Europa est 5 6 7
America llatina 4 4 4
Nord America 1 1 1
01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 160
St. Bartomeu del Grau. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència.
Període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).
-5
0
5
10
15
20
25In
crem
ent e
n pe
rcen
tatg
es
increment 00-01 (%) 2,87 0 20 0 0increment 01-02 (%) -1,4 0 16,67 0 0
Africa Nord Unio Europea Europa est America llatina Nord America
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 161
Població total del municipi de Sant Bartomeu del Grau per edat i sexe, Maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons
municipals)
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00 9,00 10,00
0-405-sepoct-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-94
95-100>=100
Edat
Percentatge sobre el total de la pobalció
TOTALDONESHOMES
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 162
Si mirem l’estructura per edats de la població del municipi de St. Bartomeu,
veurem que el punt àlgid, amb un 9.34% de la població és l’interval de 40 a 44 anys. Els
altres intervals significatius amb un 8% de la població total, serien el de 20-24 i el de 45-
49 anys. Amb percentatges d’un 7% hi trobem els intervals més baixos, excepte els de 0 a
10 anys i el de 30 a 34 anys, que tenen percentatges de 5 a 6%.Comprovem que de 14 a
24 anys i de 35 a 39 anys hi ha un cert domini del sexe masculí envers el femení amb
diferències d’un punt o dos.
És notable el descens en nombre d’habitants a partir de l’edat de 55 anys, doncs
passem de parlar d’un percentatge de 6.61% en el període anterior, a parlar de3.35% en
el període de 55 a 59 anys. A partir d’aquí en els intervals de més edat, hi ha més domini
del sexe femení que del sexe masculí.
El Lluçanès, per tant, i sobretot alguns municipis, han servit d’escenari a molts
estrangers que han escollit aquesta zona per treballar i viure.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 163
2.2.8 COLLSACABRA I GUILLERIES
La zona del Collsacabra - Guilleries està composta pels municipis de Sta. Maria de Corcó,
Tavertet, Rupit-Prüit, Espinelves, St. Sadurní d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau.
Observant la gràfica dels percentatges d’estrangers als municipis d’aquesta zona
a octubre de 2001 i la gràfica d’empadronats, veiem com hi ha dos municipis on no hi ha
cap estranger empadronat; es tracta d’Espinelves i de St. Sadurní d’Osormort. També
observem que hi ha el municipi de Vilanova de Sau que té un 0.60% d’estrangers sobre el
total de la població, Rupit-Pruït que té un 4.40% d’estrangers, que és el que representen
16 estrangers sobre els 364 habitants que té el municipi i Tavertet que té un percentatge
de 4.29%, que ve donat pels 6 estrangers que hi resideixen sobre el total de 140 habitants
que té el municipi. Per tant, fins aquí veiem que la immigració no és significativa i, en
alguns casos nul·la, en aquests municipis de la zona del Collsacabra – Guilleries.
Hi ha dos municipis, però, en què el percentatge d’estrangers sobre el total de la
població sí que comença a ser rellevant i que a més, són més grans en nombre
d’habitants: parlem de Sta. Maria de Corcó amb un 3.12% (67 estrangers sobre un total
de 2149 habitants) i de Viladrau amb un 4.72% (42 estrangers sobre un total de 890
habitants).
Percentatge d’estrangers empadronats als municipis de la zona del Collsacabra-Guilleries
a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals)
-
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
Perc
enta
tge
d'es
tran
gers
sob
re la
pob
laci
ó to
tal
percentatges - 4,40 - 3,12 4,29 4,72 0,60
Espinelves Rupit i Pruït Sant Sadurní d'Osormort
Santa Maria de Corcó
Tavertet Viladrau Vilanova de Sau
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 164
Població total i total d’estrangers empadronats en els municipis de la zona del
Collsacabra-Guilleries a octubre de 2001(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del
padró municipal)
Si ens fixem en l’evolució del municipi de Sta. Maria de Corcó, doncs és el municipi
més poblat de la zona, durant el període 1996-2001, veiem que hi ha hagut un creixement
al llarg d’aquest període.
Evolució de la població total en valors absoluts del municipi de Sta. Maria de Corcó durant
el període 1996-2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional
d’Estadística i dels padrons municipals)
de dades dels padrons municipals)
-
500
1.000
1.500
2.000
2.500
Nom
bre
d'ha
bita
nts
total població 191 364 79 2.149 140 890 332
total estrangers - 16 - 67 6 42 2
Espinelves Rupit i Pruït Sant Sadurní d'Osormort
Santa Maria de Corcó
Tavertet Viladrau Vilanova de Sau
2038 2049 2039
2088
21262149
1950
2000
2050
2100
2150
2200
Nombres absoluts 2038 2049 2039 2088 2126 2149
01/05/1996
01/01/1998
01/01/1999
01/01/2000
01/01/2001
01/10/2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 165
Sta. Maria de Corcó. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre
d’habitants. Període 1996 – 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut
Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)
El mes de maig del 1996, ens situàvem a 2038 habitants i a gener del 1998 n’hi
havia registrats 2049, això significa un creixement d’onze persones en total i de 0.55
persones per mes. Durant l’any 1998, hi ha un lleuger descens del creixement del municipi
i a final d’any, parlem de deu habitants menys que al començament, cosa que representa
una disminució de –0.84 habitants per mes.
Serà, però, durant l’any 1999, quan aquest municipi creix de manera important,
doncs durant el 1999 el municipi creix amb 49 habitants mes (2088 habitants), que
representa un creixement positiu de 4.09 habitants per mes. Durant el 2000, seguirà
creixent , però no a un ritme tant espectacular com en el període anterior, fins a situar-se
en 2126 habitants, i per tant, amb un creixement de 38 habitants, cosa que representa un
3.17 habitants per mes.
A octubre de 2001, el municipi continua estant en fase de creixement en valors
absoluts i ens situem a 2149 habitants. Respecte al període anterior, hi ha una diferència
positiva de 23 nous empadronats, que representen un creixement positiu de 2.6 habitants
empadronats per mes.
-20-10
0102030405060
Incr
emen
t del
nom
bre
d'ha
bita
nts
Creixement total 11 -10 49 38 23Creixement mensual 0,55 -0,84 4,09 3,17 2,6
1/05/96-01/1/98
1/1/98-1/1/99
1/1/99-1/1/2000
1/1/2000-1/1/2001
1/1/2001-1/10/200
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 166
Si analitzem la procedència d’aquests 67 estrangers empadronats a octubre de
2001 a Sta. Maria de Corcó, veiem que a gener de 2000 hi havia un 62.79% d’estrangers
procedents de l’Àfrica del Nord, coma a segon grup en nombre hi havia els procedents de
la Unió Europea amb un 23.25%, el tercers eren els de l’Europa de l’est amb un 9.3% i en
igual percentatge(2.32%) restaven els procedents de la Resta d’Àfrica i de l’Amèrica
Llatina.
A octubre de 2001, veiem que el panorama ha canviat: el percentatge dels
procedents de l’Arica del Nord ha disminuït amb 1 punt (61.19%) i el segon grup continua
essent el dels procedents de la Unió Europea amb un 19.40%, però veiem que amb
quatre punts menys que abans. El tercer grup amb més nombre d’estrangers, però, ja no
són els procedents de l’Europa de l’Est, sinó els procedents de l’Amèrica Llatina que
guanyen vuit punts i passen a representar el 10.44% de tots els estangers. Els procedents
de l’Europa de l’Est, en canvi, es situen en quart lloc amb un 5.9%, quatre punts menys
que a gener de 2000, hi continua havent una persona empadronada de la resta d’Àfrica i
s’empadrona una persona de l’Amèrica del Nord.
La gràfica de l’increment , ens mostra que el període 2000-2001, els procedents de
l’Amèrica Llatina incrementen significativament (600%), i també incrementen, però de
manera més moderada, els procedents de l’Àfrica del Nord (5.86%).
Per tant, definiríem el panorama de Sta. Maria de Corcó com una societat cada
vegada més multicultural i amb un fet singular que és el pes important dels procedents de
la Unió Europea.
I , per últim, si analitzem els 42 estrangers del municipi de Viladrau, veiem que a
gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del nord representaven una mica més de la
meitat dels estrangers (55.5%), els de l’Amèrica Llatina un 19.44%, els de l’Europa de l’est
un 11.11% i després hi havia amb menor percentatge els procedents de l’Àsia, de la unió
Europea i de la resta d’Àfrica.
A octubre de 2001, veiem que els procedents de l’Àfrica del Nord ja representen
menys de la meitat sobre el total d’estrangers (45.23%) i baixen 10 punts i puja, en canvi,
el percentatge dels procedents de l’Amèrica Llatina amb set punts i es situa amb un
26.19%.En tercer lloc amb el mateix percentatge s’hi situen els procedents de l’Europa de
l’Est (que baixen set punts respecte a desembre de 2000) i els procedents de la resta
d’Àfrica (que guanyen quatre punts) amb un percentatge del 9.52%.I finalment resten els
procedents de l’Àsia i els procedents de la Unió Europea.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 167
L’increment dels estrangers al municipi de Viladrau, durant el període 2000/2001,
és significatiu amb els procedents de la Resta d’Àfrica, de la Unió Europea i de l’Amèrica
Llatina. I, en canvi, disminueixen els procedents de l’Àfrica del Nord.
Per tant, la situació demogràfica en relació a la immigració a la zona del
Collsacabra – Guilleries va cobrant cada vegada més importància (sobretot a alguns
municipis) i es dibuixa una tendència cap a la convivència entre diferents cultures.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 168
Sta. Maria de Corcó. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2001
(Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Nom
bre
d'es
tran
gers
Africa Nord 27 41Resta Africa 1 1Unió Europea 10 13Europa Est 4 4America Llatina 1 7America Nord 0 1
desembre 2000 octubre-01
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 169
Sta. Maria de Corcó. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000-
2001 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)
0
100
200
300
400
500
600
700In
crem
ent e
n pe
rcen
tatg
es
increment 00-01 (%) 0 5,86 0 30 0 0 600 0 0
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 170
Viladrau. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi segons la seva procedència. Període 2000-2001 (Font: Elaboració pròpia
a partir dels padrons municipals)
0
5
10
15
20
25N
ombr
e d'
estr
ange
rs
Asia 2 2Africa Nord 20 19Resta Africa 2 4Unió Europea 1 2Europa Est 4 4America Llatina 7 11
desembre-00 octubre-01
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 171
Viladrau. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents en el municipi segons la seva procedència. Període 2000-2001 (Font:
Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)
-20
0
20
40
60
80
100
120
Incr
emen
t en
pece
ntat
ges
increment 00-01 (%) 0 -5 100 100 0 0 57,12 0 0
Asia Africa Nord
Resta Africa
Unió Europea
Europa Est
Resta Europa
America Llatina
America Nord Oceania
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
172
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
173
3. EL DIA A DIA DE LA IMMIGRACIÓ : ESTUDI PER ÀMBITS
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
174
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
175
En aquest apartat ens acostarem a la realitat de la immigració parant l’atenció als
diversos àmbits que han merescut una atenció específica en el nostre estudi. Farem
l’aproximació des d’un doble punt de vista:
1- Intentarem un acostament, sempre en la mesura del que sigui possible, a la
realitat “objectiva” de la immigració en cada un d’aquests àmbits. Per a aquest
acostament utilitzarem totes aquelles dades que estiguin a la nostra mà, i també
anomenarem els recursos o les singularitats amb les quals d’entrada (prèviament a
l’estudi) ja comptem.
2- Paral·lelament, descriurem la mateixa realitat des del punt de vista de les
entrevistes qualitatives realitzades als diversos agents socials amb un paper significatiu
en l’àmbit de què es tracti. Presentarem, així, les línies fonamentals d’allò que es desprèn
de la lectura del conjunt d’aquestes entrevistes, amb especial èmfasi en els punts de
coincidència entre els entrevistats. D’aquí n’han de sortir els principals dèficits de l’àmbit
en qüestió, les preocupacions i les denúncies dels seus protagonistes.
No necessàriament aquests dos punts de vista de la nostra aproximació han des
ser presentats per separat. De fet, aquesta separació estricta només la farem en el cas
de l’àmbit educatiu.
L’estudi per àmbits serà precedit d’unes consideracions prèvies sobre el procés
d’arribada i d’incorporació dels immigrants a la comarca, amb referències als seus
orígens i a allò que es troben en la seva nova societat.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
176
3.1.- CONSIDERACIONS PRÈVIES
3.1.2.- Els orígens
El somni d’Europa. Els motius que han impulsat els immigrants a abandonar els
seus països són diversos. A la manca d’expectatives de futur s’hi uneix el somni més o
menys vague i inconcret d’una Europa que sovint és vista, des de la distància, com una
terra de meravelles. En general, l’immigrant arriba amb el desig d’assolir un estatus nou
que li permeti gaudir de possibilitats materials que no tenia (una feina fixa amb l’opció
d’estalviar i prosperar, una casa en condicions, un cotxe), però també dels avantatges
socials de l’estat del benestar o de la llibertat pròpia d’un règim democràtic. Aquestes
perspectives inicials que empenyen a fer el salt acostumen a pesar més que la por o la
incertesa davant les dificultats d’haver de començar de zero en una situació precària i
semiclandestina, i finalment xoquen amb una realitat que aboca el nouvingut a la
marginalitat i l’explotació, relegant-lo a l’últim esglaó de l’escala social. L’optimisme inicial
es deu en part l’actitud de les persones que han emigrat anteriorment i que quan tornen
als seus països, amb motiu de les vacances d’estiu, fan ostentació material d’èxit davant
de parents i coneguts, de vegades encara que s’hagin de gastar tots els estalvis per tal
d’evitar transmetre qualsevol sensació de fracàs.
Les màfies. El cas és que les persones que emigren dels seus països estan
disposades sovint a pagar qualsevol preu per fer el viatge i, fins i tot, a córrer perill. Ja és
prou conegut el drama quotidià de les pateres que travessen l’Estret de Gibraltar
carregades de persones sense permís de residència que es posen en mans de les màfies
per creuar la petita distància que separa l’Àfrica d’Europa. Aquestes màfies de l’estret no
són, però, les úniques; n’hi ha per tot arreu on l’afany d’emigrar és aprofitat per aquells
que estan disposats a fer diners amb el tràfic de persones. A Osona hi ha colombians que
han obtingut els diners per venir com a turistes (recordem que en aquest país no fa falta
el visat) gràcies al préstec de mafiosos que els extorsionen amb uns interessos de fins al
quaranta per cent. Si no paguen, es queden els béns de la seva família al país d’origen.
Els lligams. Un cop ha complert el somni d’abandonar el seu país i s’ha instal·lat
a la nova societat d’acollida, l’immigrant alimenta moltes vegades un somni nou: el retorn,
quan hagi aconseguit un estatus econòmic satisfactori o, almenys, quan arribi el dia de la
jubilació. L’experiència s’ha encarregat de mostrar que es tracta d’un somni que rarament
s’acaba complint, i que de fet es va difuminant, sobretot si l’immigrant té fills nascuts a la
nova societat on ha decidit instal·lar-se. Sigui com sigui, els lligams amb el lloc d’origen
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
177
no es trenquen fàcilment, ja que l’immigrant acostuma a esdevenir referent per a una
parentela a la qual ha d’enviar regularment diners. Aquest joc de dependències dificulta
en moltes ocasions la seva estabilitat econòmica i el manté en una mena de tensió entre
dos mons.
3.1.1.- L’arribada. Els primers referents
Molts dels immigrants que arriben a Osona (excepte els que vénen com a
conseqüència del reagrupament familiar) no tenen la situació administrativa regularitzada,
la qual cosa significa, a la pràctica, que no tenen ni una oferta de treball ni permís de
residència. Arriben, doncs, amb les mans a la butxaca, i en el millor dels casos amb
l’adreça d’un familiar o un conegut del seu país d’origen que ja viu a la comarca i que
algunes vegades encara està, ell també, en situació irregular. De les diverses entrevistes
realitzades a persones que feia poc temps que havien vingut se’n dedueix que,
efectivament, aquells que han arribat abans i que pertanyen al mateix grup d’origen són el
principal i gairebé l’únic referent clar per als nouvinguts, almenys durant les decisives
primeres setmanes. Fins i tot quan no existeix aquest contacte previ, el primer punt de
recolzament acostuma a ser algú del mateix país de partida que l’immigrant ha conegut
pel carrer. Aquest últim és, sobretot, el cas dels nouvinguts no marroquins, que no tenen
teixida encara una xarxa de relacions tan complexa.
Habitualment, els immigrants acabats d’arribar acostumen a passar els seus
primers dies a casa d’aquesta persona que els ha fet de contacte. En alguns municipis, si
no tenen d’entrada cap lloc per anar a dormir la policia municipal els dóna un entrepà i els
porta a una pensió on poden passar la primera nit. En molts casos, l’indret de residència
varia (quinze dies aquí, un mes allà) fins que l’immigrant troba un primer assentament
més o menys estable (un pis o una habitació) per a la qual cosa acostuma a haver-se de
refiar, novament, de les xarxes de relacions existents en el seu grup d’origen.
Paral·lelament, comença també la recerca de feina, que el més fàcil és que es porti a
terme directament als polígons, trucant una per una a la porta de les empreses. No és
normalment fins aquest estadi que el nouvingut es dirigeix als serveis de Benestar Social
del seu municipi, on se li explica la necessitat de complir un primer requisit: empadronar-
se.
La majoria d’immigrants entrevistats han manifestat que s’havien sentit poc atesos
en el moment de la seva arribada a Osona. En general, de les seves paraules se’n
desprèn la necessitat d’un punt de referència al qual dirigir-se que no obligui a haver-se
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
178
de refiar fonamentalment de les pròpies coneixences, la qual cosa, a més, comporta
sovint l’obtenció d’informacions errònies. D’altra banda, la dependència respecte de
familiars i coneguts no sempre resulta còmode, sinó que en molts casos acaba essent
motiu de conflicte, ja que el nouvingut pot convertir-se per a aquells en una càrrega que
trenqui la seva estabilitat quotidiana.
3.1.3.- Empadronament i regularització
El primer tràmit administratiu de tot immigrant quan s’instal·la en un determinat
poble o ciutat (tingui o no permís de residència) és l’empadronament. Encara que en virtut
dels acords europeus (Shengen) i de la Llei d’estrangeria vigent, un immigrant sense
papers és susceptible de ser expulsat en qualsevol moment, la mateixa legislació
espanyola exigeix als ajuntaments que empadronin totes les persones que viuen en el
seu municipi. Per bé que d’entrada podria semblar que aquest no és un tràmit que hagi
de fer cap gràcia a les persones no regularitzades, que es podrien sentir controlades, la
veritat és que aquestes són persuadides fàcilment de portar-lo a terme, perquè de fet els
proporciona tres grans avantatges: l’obtenció de la tarja sanitària, que els obre les portes
de la sanitat pública, l’accés als serveis socials municipals i la possibilitat d’acollir-se a
una regularització si passen cinc anys ininterromputs a l’Estat sense haver estat
expulsades. Per això actualment, a diferència de només uns anys enrere, es pot dir que
les xifres i percentatges d’immigració obtinguts a partir dels padrons municipals es
corresponen gairebé amb tota exactitud amb la realitat.
Fora de l’opció d’esperar que hagin passat cinc anys des del seu empadronament,
amb l’actual llei d’estrangeria a la mà als immigrants en situació administrativa irregular
no els queda cap possibilitat de canviar la seva situació, ja que s’exigeix a qui vingui que
ho faci amb el permís tramitat al país d’origen després d’haver-se acollit a una oferta de
treball en funció dels contingents que el govern tramita actualment. Una d’aquestes
possibilitats, molt rara, és una concessió extraordinària de la residència temporal si
s’acredita una situació d’arrelament.
3.1.4.- Reagrupament familiar
La Llei d’estrangeria reconeix a l’estranger resident el dret al reagrupament
familiar, que li permet portar amb ell, en situació també regularitzada, els fills, el conjuge o
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
179
els progenitors que depenen d’ell. Els requisits són haver residit a l’Estat almenys un any
abans de sol·licitar el reagrupament, i haver obtingut un permís per un any més, a més de
tenir un allojament adequat i mitjans de subsistència. Després del reagrupament, tenen
dret a obtenir un permís de residència independent els cònjuges que obtinguin un permís
de treball i acreditin haver viscut dos anys a l’Estat amb la seva parella, i els fills en el
moment d’esdevenir majors d’edat. El reagrupament familiar ha estat una de les
principals causes de l’increment de persones d’origen marroquí a Osona els darrers anys,
principalment dones i nens. Aquests últims s’han anat incorporant a les escoles de la
comarca.
3.1.5.- Els recursos institucionals
Els immigrants troben a Osona, en major o menor grau depenent de cada
municipi, diversos recursos que els són útils en el seu procés d’incorporació a la societat
o que els permeten sobreposar-se en certa mesura a les situacions de marginació i
exclusió de què sovint són víctimes. Alguns d’aquests recursos són exclusius per a
immigrants, mentre que d’altres van destinats al conjunt de la població en la mesura que
els necessiti. N’hi ha de diversos tipus:
- Tallers. En alguns municipis, com els que estan acollits al programa Icària, hi ha
tallers d’acollida destinats a familiaritzar els nouvinguts amb la societat osonenca. També
hi ha, en diversos llocs, tallers de comunicació i d’alfabetització, alguns d’ells pensats
exclusivament per a dones, i d’altres de dedicats a la formació ocupacional.
- Cursos de català. N’ofereixen els Centres del Consorci de Normalització
Lingüística i les escoles de formació d’adults.
- Serveis socials. Els departaments de Benestar Social dels diversos ajuntaments
posen els seus serveis a l’abast dels immigrants.
- Punts de recerca de feina. Hi ha espais, com el Punt Òmnia de l’Ajuntament de
Vic, oberts al públic en general i dedicats a la difusió d’ofertes de treball
- Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE). Aquest centre, depenent
del sindicat Comissions Obreres, té oficines a Manlleu, amb dues tardes d’atenció al
públic, i Vic, amb una tarda d’atenció al públic, i properament oferirà els seus serveis a
Torelló. La seva tasca se centra bàsicament en la realització dels tràmits de
regularització, però també informa els immigrants sobre temes d’interès general.
- Serveis de mediació i traducció. Manlleu té el seu servei de mediació particular,
mentre que el programa Icària n’ofereix un als diversos municipis que hi estan acollits.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
180
Recentment, l’Associació Antoni Soler i Trias ha posat en marxa un servei de traducció al
servei de totes les escoles de la comarca.
3.1.6.- La població “autòctona” davant la immigració
A l’hora d’analitzar l’actitud de la població “autòctona” d’Osona davant de la
immigració podem distingir, d’entrada, dos grans posicionaments. En primer lloc, el
d’aquelles persones que fan un esforç més o menys decidit per acostar-se a la realitat de
la immigració “des de dintre”, és a dir, intentant entendre’l abans de prejutjar-lo. Aquest
posicionament es tradueix en una actitud normalment “compromesa” amb els immigrants,
i sovint va acompanyat d’una certa “il·lusió” davant del repte multicultural. En segon lloc
podem assenyalar el posicionament, majoritari, que contempla o simplement percep la
immigració “des de fora”, des de la distància, i que es tradueix en actituds molt diverses
que van des de la indiferència al rebuig. Aquestes actituds (sobretot quan no són
simplement d’indiferència) acostumen a basar-se en l’elaboració de prejudicis. Entre
aquests prejudicis en podem assenyalar de quatre tipus:
1) Prejudicis vinculats a la reacció immediata (sovint de por) davant de l’arribada
massiva de nouvinguts. Entre ells dominen la idea de la “invasió”, segona la qual els
immigrants acabaran “dominant” la societat, i un sentiment de “perdua” d’estabilitat basat
en un cert sentit de “propietat” respecte del territori. Hom acostuma a considerar que no hi
ha lloc per a tothom i, fins i tot a opinar que si ha de venir algú que sigui aquell que la
societat necessita i, naturalment, amb permís de residència i treball.
2) Prejudicis relacionats amb la situació de marginalitat i exclusió social i
econòmica a la qual estan sotmesos els immigrants. Tenen per fonament el fet que no es
qüestiona aquesta marginalitat sinó que s’ataca aquelles problemàtiques que hi estan
associades, les quals, a més, no són vistes com a derivades de la marginalitat sinó
precisament de la immigració. Correspon a aquest apartat, essencialment, l’assimilació
d’immigració a delinqüència.
3) Prejudicis lligats a factors culturals. Conflueixen habitualment en una exigència
unilateral d’integració per part dels immigrants, entesa com a assimilació culturals: hom
demana als immigrants “que s’integrin”. Es detecta, sobretot, una reacció específica cap
als magribins, la cultura dels quals és vista com a molt diferent i en molts casos
incompatible amb el model de societat occidental. Hi ha una idea generalitzada que els
magribins “no es volen integrar”.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
181
4) Prejudicis relacionats amb l’actitud de les institucions envers els immigrants,
que sovint es considera de tracta de favor o de greuge comparatiu respecte dels
“autòctons”. És molt habitual pensar que els immigrants reben més ajudes.
Aquests prejudicis genèrics contrasten, en moltes ocasions, amb l’opinió personal
que moltes persones tenen d’aquells immigrants amb qui han tingut un tracte directe, que
acostuma a ser més favorable. En la mesura que es tracta de prejudicis basats en un
contemplar la immigració “des de fora”, tenen fonamentalment per base el
desconeixement respecte de la realitat: hom no es fa càrrec del “drama” de l’immigrant,
no sap res de la seva situació de partida, ni d’on ve, ni per què ha vingut, ni coneix els
seus problemes un cop aquí. En la mateixa mesura, el que hi ha en el fons és una
profunda manca de comunicació entre uns i altres.
Les citades actituds de rebuig envers la immigració, i la proliferació dels prejudicis,
són més o menys constants a tot arreu, especialment en aquells barris que registren una
significativa concentració de nouvinguts. Amb tot, hi ha municipis on es fan més evidents
que en d’altres, on estan més a flor de pell. Així, si comparem els dos principals municipis
d’Osona, Vic i Manlleu, veurem que és en aquest últim on la situació és més propera al
que podríem anomenar un clima de crispació social. Les causes d’això són diverses, però
es poden concretar assenyalant el fet que a Manlleu hi ha més concentració de
marroquins i, per tant, una realitat menys més dual, de contraposició entre dues
comunitats, i, sobretot, l’estructura urbanística del mateix municipi, molt més propícia a la
concentració d’immigrants i, per tant, a la seva visualització i a situació de marginalitat.
De retruc, la major concentració de marroquins fa que hi hagi un major percentatge de
fills de nouvinguts per aula.
3.1.7.- Estatut jurídic dels immigrants
Per les dades extretes dels padrons dels diversos municipis d’Osona sabem que
al mes de maig de 2002 la comarca comptava amb un total de 10.300 immigrants
estrangers. D’aquests, 8.071 tenien permís de residència, segons dades de la Delegació
del Govern a Catalunya corresponents a aquest mes de juliol. De la diferència entre
aquestes dues quantitats (i salvant el desfasament de dos mesos que hi ha entre l’una i
l’altra) en deduïm que hi ha a Osona un mínim de 2.233 persones en situació
d’irregularitat; això és: un mínim del 21 per cent del total d’estrangers.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
182
Per municipis, podem destacar (sempre salvant el desfasament esmentat) que a
Vic hi ha 1.094 immigrants irregulars per un total de 4.548 (un 24 per cent), a Manlleu 501
per 2.323 (un 21,6 per cent), i a Torelló 192 per 136 (un 26,1 per cent).
Entre els grups d’origen dels immigrants, aquell en el qual es dóna un percentatge
més elevat de persones sense regularitzar és el format pels procedents de l’Amèrica
Llatina. A Manlleu, les persones d’aquest col·lectiu amb la situació administrativa
regularitzada nomérs són un 32,9 per cent del total, a Torelló un 35,8 per cent i a Vic un
45,7. En canvi, les persones procedents del Marroc són, en aquests municipis, les que
tenen un percentatge de regularitzacions més elevat (entorn del 86 per cent).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
183
3.2.- ÀMBIT DE L’HABITATGE
Entenem l’àmbit de l’habitatge en un sentit ampli, amb la pretensió de conèixer no
només les estrictes condicions materials de vida dels immigrants sinó també la situació
relativa d’aquests en el seu municipi, i l’evolució que segueixen des del moment que
arriben fins al seu assentament definitiu. Volem saber, en definitiva, on viuen els
immigrants, si es concentren en determinats barris i, fins i tot, en determinats blocs de
pisos, si en algun cas es pot parlar d’alguna cosa comparable a la constitució de guetos,
quins són els règims de tinença dels habitatges (lloguer o compra) i quines són les
modalitats de convivència (pis compartit amb companys, nucli familiar estable, etc.);
volem conèixer, finalment, quines són les seves dificultats a l’hora de trobar un lloc per
viure i quina és l’actitud, respecte d’ells, dels propietaris o venedors.
3.2.1.- Estudi per seccions censals. Vic, Manlleu i Torelló
Els immigrants es distribueixen de manera més o menys proporcionada pels
diversos barris depenent del municipi de què es tracti. En general, parlar de si predomina
la distribució pel conjunt del nucli urbà o, per contra, la concentració en punts
determinats, té més sentit quan es parla dels municipis més grans, on resulta més fàcil
distingir entre zones diverses i, per això mateix, on es donen en principi unes condicions
més idònies per a la creació de guetos o, almenys, d’alguna cosa que s’hi assembli. En el
cas del nostre cop d’ull sobre la realitat d’Osona, creiem que tant per dimensions com per
volum de població estrangera (és a dir: per ser, alhora, els dos municipis més grans i
també els que compten amb un major nombre d’immigrants), resulta obligat deturar-nos
d’una manera especial, i en primer lloc, en els casos de Vic Manlleu, Torelló. Per aquests
tres municipis, hem realitzat un estudi quantitatiu complert basat en l’observació dels
estrangers per les diverses seccions censals. Posteriorment, farem referència als altres
municipis osonencs en els quals la immigració presenta percentatges rellevants.
3.2.1.1.- Vic Descripció quantitativa
Segons dades del padró, el 22 de novembre de 2002 Vic comptava ja amb 35.359
habitants, dels quals 5.148, un 14,5 per cent, eren estrangers. Si ens fixem en la
distribució pel conjunt de seccions censals en què està dividit el municipi, observem que
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
184
aquelles seccions en les quals el percentatge d’estrangers se situava per damunt del citat 14,5 per cent són les següents:
1. Districte 1, secció 001, que correspon a la part baixa del nucli antic i comprèn,
entre d’altres, el carrer de la Ramada, la plaça de la Catedral, el carrer de Sant
antoni Maria Claret, el carrer de l’Escola, el carrer dels Dolors, la Baixada de
l’Eraime i la plaça de la Pietat. Percentatge d’estrangers: 31,03%.
2. Districte 2, secció 001, que correspon a l’Eixample Morató i comprèn, entre
d’altres, el carrer Nou i els carrers de la Fusina, de Sant Antoni, de Sant Pau i
de la Gelada, i la Plaça dels Màrtirs. Percentatge d’estrangers: 29,83%.
3. Districte 3, Secció 002, que correspon a la zona delimitada pel carrer de
l’Historiador Ramon D’Abadal i de Vinyals, els Habitatges Montseny,
l’Avinguda dels Països Catalans i l’eix 11 de Setembre (antiga nacional 152).
Percentatge d’estrangers: 28,74%.
4. Districte1, secció 002, que correspon al nordoest del nucli antic i comprèn,
entre d’altres, els carrers del Call Nou, de la riera, de Sant Just i de Sant
Miquel, els antics carrers de les Basses i del Pont, i la plaça Major.
Percentatge d’estrangers: 28,24%.
5. Districte 4, secció 001, que correspon a la zona delimitada pels carrer de Sant
Francesc (la Calla), i Narcís Verdaguer i Callís, el passeig de la Generalitat, la
rambla del Bisbat i els carrers Prat d’en Galliners i Menéndez Pelayo.
Percentatge d’estrangers: 22.12%.
6. Districte 1, Secció 003, que correspon al nordest del nucli antic i comprèn,
entre d’altres, el Passeig, la plaça del Pes, el carrer Cardona, el carrer dels
Argenters, el carrer del Progrés i el carrer de les Escales. Percentatge
d’estrangers: 21,23%.
7. Districte 3, Secció 006, que correspon a la zona sud del barri de l’Estadi i a
l’extrem sud del barri del Remei, delimitada per l’avinguda de l’Estadi, els
carrers de la Providència i Tagamanent, l’avinguda dels Països Catalans, el
carrer Joan XXIII i el passeig de la Generalitat. Percentatge d’estrangers:
21,21%.
8. Districte 3, Secció 011, que correspon a la zona nord del barri de l’Estadi (on
hi ha els habitatges Sánchez Arjona) delimitada pel passeig de la Generalitat,
l’avinguda Pius XII i els carrers Narcís Verdaguer i Callís i Sant Jaume.
Percentatge d’estrangers: 20,61%.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
185
9. Districte 3 Secció 003, que correspon a la zona delimitada pel carrer Sant
Pere, el carrer del Bisbe Strauch (al nord del Remei), el Passeig Generalitat i
la rambla de Sant Domènech. Percentatge d’estrangers: 17,51%.
10. Districte 4, Secció 003, que correspon a la zona de l’Horta Vermella.
Percentatge d’estrangers: 16,58%.
11. Districte 3, secció 008, que correspon a la zona sudest del barri del Remei, on
hi ha els blocs de pisos Vic 2, delimitada pels carrers Virrei Avilés, Joan XXIII i
bisbe Strauch i el passeig de la Generalitat. Percentatge d’estrangers: 15,94%.
Les seccions censals del municipi de Vic on la proporció d’estrangers és inferior al 6 per cent sobre el total de la població són les següents:
1. Districte 2, Secció 002, que comprèn una extensa zona situada al nordest de
la ciutat, que va des del barri de Sant Llàtzer fins a la zona esportiva municipal,
passant els polígons industrials de Malloles, del Mas Beuló i de l’Era d’en
Sallés. Percentatge d’estrangers: 0.60%.
2. Districte 3, Secció 9, que correspon al Barri de Sant Anna. Percentatge
d’estrangers: 1.52%.
3. Districte 3, secció 004, que correspon a la zona central del barri de l’estadi,
delimitada per l’Avinguda de Pius XII, el Passeig de la Generalitat, l’avinguda
de l’Estadi, el carrer de Manuel Brunet i el carrer de sant Jaume. Percentatge
d’estrangers: 4.35%.
Les seccions censals que no han estat anomenades són les que tenen un
percentatge d’estrangers sobre el total de la població de la secció que oscil.la entre un 6 i
un 14,5 per cent.
Fixant-nos en la distribució dels estrangers en el conjunt del municipi per
procedències, assenyalarem ara les zones en les quals cada un dels grups presenta un percentatge més elevat de concentració:
Magribins. Les zones on els procedents de l’Àfrica del Nord (bàsicament del
Marroc) representen entre un 13,5% i un 21,95% són el Districte 3, Secció 002 (on hi ha
els Habitatges Montseny) amb un 21,95%, la part baixa del nucli antic, amb un 20,91%, el
districte 4, Secció 001, on hi ha el barri de la Calla, amb un 18,14%, la zona nordest del
nucli antic, amb un 16,44%, i l’Eixample Morató, amb 16,04%.
Africans subsaharians. La població procedent de la resta d’Àfrica representa entre
un 4,18 i un 5,81% sobre el total de la població al Districte 3, Secció 002 (on hi ha els
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
186
Habitatges Montseny), amb un 5,81%, a la part baixa del nucli antic, amb un 5,19%, al
Districte 3, secció 006 (Estadi i Sud de l’Estadi) amb un 4,95%, al Districte 3 Secció 003,
amb un 4,69%, a la part oest del nucli antic, amb un 4,48%, al Districte 3, Secció 008
(zona sud del Remei, on hi ha el Vic 2) amb un 4,47%, i al Districte 3, Secció 011 (zona
nord de l’Estadi), amb un 4,17%.
Llatinoamericans. La població procedent de l’Amèrica llatina representa entre un
3,7% i un 10,33% sobre el total de la població de la secció a la part oest del nucli antic,
amb un 10,33%, i a l’Eixample Morató, amb un 7,5%.
Europeus de l’est. La pobalció procedent de l’Europa de l’Est representa entre un
0,52% i un 1,03% sobre el total de la pobalció a l’Eixample Morató, amb un 1,03%, al
Districte 2, secció 003 (barri del carrer de Gurb) amb un 0,71%, al Districte 5, secció 001
(la Guixa), amb un 0,75, i al Districte 2, Secció 005, amb un 0,66%.
Asiàtics. La població procedent de l’Àsia representa entre un 0,69% i un 1,26% a
l’Horta Vermella, amb un 1,26%, a l’Eixample Morató, amb un 1,03%, i al Districte 3
Secció 001 (delimitat pel carrer del doctor Junyent, les rambles de l’Hospital i Davallades,
el carrer de Gurb, el carrer Arquebisbe Alemany, el carrer del Bisbe Morgades, el carrer
dels Morató i el carrer del Mossèn Gudiol), amb un 1%.
A continuació introduïrem un indicador de segregació residencial per a cada un
dels grups de procedència corresponents al municipi de Vic, i ho farem segons el cens de
1996 i segons les dades del padró del novembre de 2002. Es tracta d’un indicador del
tipus denominat “índexs de desigualtat”, que fa referència a la distribució d’un o més
grups ètnics en l’espai urbà. Un grup és segregat si no està repartit de manera igual en
les seccions censals. Així, si un grup representa el 10 per cent del total de població del
municipi, en cada secció censal hi ha d’haver el 10 per cent de la població d’aquest grup.
Com més lluny ens situem d’aquesta situació, més segregat estarà el grup en qüestió.
L’indicador de segregació que hem calculat s’obté mitjançant la següent fórmula:
Yy
XxD ii
n
i−= ∑
=121
on: X = Població total del grup minoritari en el municipi. xi = Població del grup minoritari en la secció i. yi = Població del grup majoritari en la secció i Y = Població total del grup majoritari en el municipi.X = Població total del grup
minoritari en el municipi
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
187
Interpretació: L’indicador de segregació està fitat entre 0 i 1. Si val 0 el grup està
repartit de manera igual en tot l’espai urbà, i com més a prop se situï d’1 més segregació
presenta el grup.
El resultat de l’aplicació d’aquesta fórmula en els diferents grups procedents al
municipi de Vic és el següent:
Cens de 1996
Nord Àfrica: D = 0,442731
Resta d’Àfrica: D= 0,41272
Amèrica Llatina: D = 0,434066
Europa de l’Est: D = 0,892048
Àsia: D = 0,625165
Padró de novembre de 2002
Nord Àfrica: D = 0,296739
Resta d’Àfrica: D= 0,335661
Amèrica Llatina: D = 0,216694
Europa de l’Est: D = 0,280005
Àsia: D = 0,44179
(Font: J.C.Martori FEC UVic)
D’una simple comparació entre els índexs que acabem de donar se’n desprèn que
la segregació ha disminuït per a tots els grups entre 1996 i 2002, precisament a mesura
que la població estrangera augmentava de manera important en termes generals i anava
ocupant cada vegada més zones de la ciutat. Si ens fixem, concretament, en els resultats
corresponents a novembre de 2002 observem que hi ha, certament, segregació, però que
aquesta es manté en uns nivells relativament baixos. Pel que fa als grups d’immigrants
que representen uns percentatges més elevats respecte del total de la població vigatana,
destaca el fet que la segregació més alta correspon als subsaharians i la més baixa als
llatinoamericans.
Observacions generals Més amunt hem anomenat fins a 11 seccions censals (de les 22 que hi ha a Vic)
on la proporció de població estrangera se situa per damunt del percentatge global del
14,5 per cent que aquesta població representa en el conjunt del municipi. En aquestes 11
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
188
seccions, on resideix en conjunt el 46,01 per cent de la població total de la ciutat, hi viuen
el 66 per cent dels immigrants. S’ha d’assenyalar, tanmateix, que es tracta d’un conjunt
de seccions distribuïdes per àrees “relativament” àmplies del plànol, la qual cosa, si bé
posa de manifest una certa segragació (ja hem vist que no molt alta) de determinats
grups ètnics, no permet parlar d’una concentració d’immigrants en una sola zona o en un
o dos punts determinats. Val a dir, a més, que no hi ha cap d’aquestes seccions (ni tan
sols aquelles on el percentatge d’estrangers ronda el 30 per cent) que per si sola
contingui una proporció molt alta d’immigrants en relació al conjunt del municipi.
Provarem ara d’oferir una visió més de conjunt d’aquestes àrees “relativament” àmplies
que es caracteritzen per una especial proporció de població immigrada i on hi ha alguns
punts on els estrangers hi resideixen en major nombre.
Centre de la ciutat
- Nucli antic: En el conjunt del nucli antic la població immigrant representa un 26,7
per cent del total. Les àrees amb un major nombre d’estrangers son la part sudest, on
destaquen el carrer de la Riera i la nova plaça que ha quedat formada després que hagi
estat enderrocada l’illa de cases delimitada per aquest carrer i els actualment
desapareguts carrers de les Bases i del Pont, i la part oest, amb els carrers del Call, de
Sant Just, de la Riera i de la Ramada. També s’ha d’assenyalar la plaça del Pes, a la part
alta del nucli antic, al costat de la plaça Major. En aquestes àrees hi ha una important
quantitat de pisos vells de lloguer, sovint en condicions precàries.
- Eixample Morató: Aquesta és la zona de la ciutat més antiga després del nucli
antic, i deixant de banda els rabals, i compta amb un 29,83 per cent d’immigrants. Es
tracta d’un barri amb una important activitat comercial i amb una forta personalitat, on la
presència d’immigrants, que ocupen pisos de lloguer també sovint en condicions
precàries, es combina amb la d’habitants de tota la vida i amb la de joves famílies de
poder adquisitiu mitjà, que ocupen alguns edificis nous o rehabilitats. Els punts on hi
viuen més estrangers són el carrer Nou, els carrers de la Fusina, de Sant Pau, de la
Gelada i del Bisbe Casadevall i la plaça dels Màrtirs. Tot i que hi predomina el col·lectiu
magribí, destaca la presència en aquest barri d’una important colònia llatinoamericana.
- Carrers de Gurb, de Sant Pere i de Sant Francesc: Es tracta de tres carrers que
conserven l’estructura d’antics rabals de la ciutat, és a dir, de llargs i sinuosos “camins”
d’accés al nucli antic amb cases velles a banda i banda sense interrupció. Aquesta
estructura és especialment evident en el cas dels dos últims, ja que el carrer de Gurb es
troba més inserit dins de la xarxa urbana i és travessat perpendicularment per la línia
contínua constituïda pels carrers de l’Arquebisbe Alemany i del Pla de Balenyà. Sigui com
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
189
sigui, aquests tres carrers també destaquen per una coexistència de població autòctona i
població immigrada, d’orígens diversos. El carrer de Gurb, a causa del seu major
inseriment dins de la xarxa urbana, fa d’espina dorsal d’un petit barri que porta el seu
nom (Barri del carrer de Gurb), que compta amb una forta tradició en el conjunt de la
ciutat i que té entre els seus habitants famílies “autòctones” que hi viuen des de fa més
d’una generació. Per la seva banda, el carrer de Sant Pere va ser un dels primers punts
de la ciutat on es va instal·lar a inicis dels anys noranta la població immigrant, aleshores
fonamentalment marroquina. La seva forma d’interminable túnel del qual no es veu el final
li ha donat una certa mala fama de perillós, que va obligar l’Ajuntament a instalar-hi
càmeres de vigilància. En els darrers temps, però, el carrer ha exercit una forta atracció
sobre persones de poder adquisitiu mitjà i alt que han decidit rehabilitar-hi habitatges,
cosa que pot provocar una progressiva disminució de la població immigrant, que hi viu en
règim de lloguer. Al carrer de Sant Pere hi ha el Centre Cultural Islàmic de Vic, que conté
un dels dos oratoris musulmans de la ciutat. L’altre oratori és, precisament, al carrer de
Sant Francesc, conegut també amb el nom popular de “la Calla”. La població immigrant
és nombrosa en aquest carrer i també al carrer Anselm Clavé, situat en la petita
conorbació coneguda també amb el nom de Barri de “la Calla”.
- Carrer indústria i carrer Montserrat: la secció a la qual pertanyen aquests dos
carrers compta amb un 12,5 per cent d’immigrants, i per tant no és una de les que
superen el percentatge global del conjunt del municipi. Tanmateix, s’ha de estacar el fet
que hi viuen 374 estrangers (un 7,3 per cent dels que hi ha a la ciutat) i que és, en aquest
sentit, la tercera secció pel que fa al volum de població immigrada en xifres absolutes. Al
carrer Indústria, relativament cèntric i proper a l’Eixample Morató, destaca la presència
d’un bloc de pisos de protecció oficial en règim de venda, que té vuit plantes d’alçada i
que va ser edificat a mitjans dels anys noranta. Entre els primers estadants d’aquest
edifici hi havia un 15 per cent d’immigrants. Ara, però, alguns dels primers propietaris
s’han començat a vendre els pisos i aquests tendeixen a ser comprats per més
immigrants. Al carrer Montserrat hi ha un altre edifici construït als anys seixanta en règim
de protecció oficial i que avui va passant gradualment a mans de la nova immigració.
Sector Sud
- El Remei: Aquest és un extens barri relativament nou (va ser edificat
fonamentalment entre els anys seixanta i setanta), situat a la zona sud-oest de la ciutat i
caracteritzat per la presència d’alguns habitatges de lloguer de preu assequible i també
d’habitatges de compra de segona mà. Un carrer especialment destacat per la presència
d’immigrants és el del Virrei Abilés. Paral·lelament, un punt que ha de ser destacat,
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
190
sobretot per la instal·lació d’immigrants com a propietaris d’habitatges, són els blocs
d’edificis Vic2.
- Habitatges Montseny: Es tracta d’uns habitatges de protecció oficial que van ser
edificats als anys seixanta per acollir la població immigrant provinent d’altres punts de
l’Estat. Els habitatges Montseny estan situats a l’extrem sud-oest del barri del Remei i
constitueixen un nucli segregat respecte d’aquest barri i de la resta de la ciutat, de la qual
han estat separats fins ara per la via del tren. Aquest és un altre punt on la població inicial
està essent gradualment substituïda per la nova immigració, que hi compra habitatges a
baix preu. De fet, es tracta d’un punt important de població estrangera, amb una proporció
que arriba al 28,74 per cent. D’aquest fet n’és testimonin l’alt percentatge d’alumnes fills
dimmigrants a l’escola Montseny.
- L’Estadi: Situat a l’est del passeig de la Generalitat, l’Estadi és un barri nascut,
com el Remei, a partir de l’expansió de la ciutat cap al sud durant les dècades dels
cinquanta i els seixanta. Aquí s’hi concentren una quantitat important d’habitatges
seminous, de compra i de lloguer, a preus molt més assequibles que els del centre de la
ciutat i, també, en inferiors condicions materials. Entre ells destaquen els Habitatges
Sánchez Arjona, edificats als anys seixanta, que constitueixen un altre dels punts que
tendeixen progressivament a ser ocupats per immigrants ja assentats a Vic.
- Barri de la Plaça d’Osona: La plaça d’Osona és un nucli format per quatre grans
blocs de pisos, situat a l’extrem sud i segregat de la resta de la ciutat, de la qual el
separen alguns camps de conreu. Al seu costat s’hi han anat urbanitzant alguns carrers,
els darrers anys, que han donat una certa continuïtat de barri fins a la zona de la Serra de
Santferm. En qualsevol cas, la tipologia de la plaça és molt diferent de la d’aquests
carrers, constituïts fonamentalment per petits habitatges unifamiliars. Per la seva
particular estructura i per la seva ubicació, aquesta plaça és, juntament amb els
habitatges Montseny, un dels punts de Vic amb unes condicions més idònies per
convertir-se en guetto. Actualment s’ha detectat la tendència a instal·lar-s’hi per part de
famílies immigrants que ja estan plenament assentades a la ciutat. Tot i que el
percentatge de població immigrada en el conjunt de la secció de la qual forma part (on
també hi ha la Serradesanferm) és de poc més del 9 per cent, concretament a la plaça
arriba al 18 per cent.
- Barri de l’Horta Vermella: En aquesta zona corresponent al Districte 4, Secció
003 hi resideixen un 16.58% d'estrangers.Es tracta d’un barri que presenta presència de
tots els grups d’orígen.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
191
Riscs de “guetització”.
No hi ha a Vic, ja ho hem deixat clar d’entrada i ho hem mostrat després en el
nostre cop d’ull general, una concentració d’immigrants en cap únic punt determinat.
Tanmateix, hi ha punts de segregació, i s’observa concretament un fenomen que no pot
ser passat per alt: en el pas del règim de lloguer al règim de propietat, que es produeix
precisament quan els immigrants abandonen el seu estatus provisional, és a dir, després
del reagrupament familiar i de l’obtenció d’una certa estabilitat econòmica, hi ha la
tendència a instal·lar-se en unes zones molt concretes, per la tipologia específica d’una
habitatges que poden ser comprats a un preu assequible. Podríem parlar, en aquest
sentit, de riscs de “guetització”. Aquesta és la situació, primordialment, dels Habitatges
Montseny i de la plaça d’Osona, i també dels Habitatges Sánchez Arjona i dels citats
blocs dels carrers Montserrat i Indústria. Per contra, tendeix a perdre pes la consideració,
com a “zona de risc”, del carrer de Sant Pere.
3.2.1.2.- Manlleu Lectura quantitativa
Segons dades del padró, el 6 de setembre de 2002 Manlleu comptava amb 18.577
habitants, dels quals 2.474, un 13,3 per cent, eren estrangers. Si ens fixem, com hem fet
en el cas de Vic, en la distribució pel conjunt de seccions censals en què està dividit el
municipi, observem que aquelles seccions en les quals el percentatge d’estrangers se situava per damunt del citat 13,3 per cent són les següents:
1. Districte 3, secció 003, que correspon la zona sud del Barri de l’Erm,
delimitada per l’avinguda de Roma, el Passeig de Sant Joan, el carrer de
Mossèn Aulet i l’avinguda Puigmal. Percentatge d’immigrants: 23,05%.
2. Districte 3, secció 001, que inclou la zona nord del Barri de l’Erm i és
delimitada per la carrertera d’Olot, l’avinguda del Puigmal fins a l’alçada del
carrer García Estrada, el Passeig de Sant Joan i l’avinguda dels Pirineus.
Percentatge d’immigrants: 22,41%.
3. Districte 1, secció 002, que correspon a la zona de Baix Vila i és delimitada pel
carrer Enric Delaris, el passeig del Ter, el passeig de Sant Joan i carrer de la
Font. Percentatge d’immigrants: 18,33%.
Les seccions censals del municipi de Manlleu on la proporció d’estrangers és inferior al 6 per cent sobre el total de la població són les següents:
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
192
1. Districte 2, secció 001, que comprèn la zona delimitada pel carrer de la Pau,
l’avinguda de Roma i l’avinguda de la Diputació, amb un percentatge del
3,34%.
2. Districte 4, secció 001, que comprèn la zona delimitada pels carrers Torrent de
la Borina, de la Caballeria, del Bisbe Aguilar, d’Osona i de la Passió, el
Passeig de Sant Joan i la carretera d’Olot., amb un percentatge del 5,21%.
A la resta de les seccions censals, el percentatge d’estrangers sobre el total de la
població és entre un 6 i un 13,33%.
Pel que fa a la distribució dels estrangers en el conjunt del municipi per procedències, assenyalarem, com també hem fet en el cas de Vic, les zones en les
quals cada un dels grups presenta un percentatge més elevat de concentració:
Magribins. Els procedents de nordàfrica representen entre un 11,30% i un 21,56%
sobre el total de la població de la secció a les zones següents: el districte 3 secció 1, amb
un 21,56%, i el barri de l’Erm, amb un 20,57%.
Africans subsaharians. Els procedents de la resta d’Àfrica representen entre un
0,92% i un 1,23% sobre el total de la població de la secció a les zones següents: districte
2 secció 3, que comprèn els límits entre el passeig de Sant Joan, l’avinguda de Roma, el
carrer de la Pau, el carrer de l’Atla Cortada, la Baixada de la Fidela i el carrer de la Font
amb un percentatge de l’1,23%, i el districte 2 secció 4, que comprèn els límits entre
l’avinguda de Roma, el carrer Vilamirosa i el passeig de Sant Joan, amb un 1,18%.
Llatinoamericans. Els procedents de l’Amèrica llatina representen entre un 1,15% i
un 2,41% sobre el total de la població a les següents zones: districte 1 secció 2, amb un
4,9%, i al districte 2 secció 3, amb un 2,86%.
Europeus de l’est. Els procedents de l’Europa de l’est representen entre un 1,15 i
un 2,41% del total de la població al districte 4 secció1, amb un 2,41%.
Asiàtics. Els procedents de l’Àsia representen entre un 0,12 i un 0,27% del total de
la població al districte 4 secció 1 amb un 0,27%.
Introduïrem ara per a Manlleu els indicadors de segregació corresponents a
cada un dels diversos grups d’origen, calculats per al cens de 1996 i per a les dades del
padró de setembre de 2002, utilitzant la mateixa fórmula que hem fet servir per a les
dades de Vic.
Cens de 1996 (Font: Facultat d’Empresa i Comunciació)
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
193
Nord d’Àfrica: D = 0,296179
Resta d’Àfrica: D = 0,755495
Amèrica Llatina: D = 0,314432
Europa de l’Est: D = 0,606615
Àsia: D = 0,715338
Padró de setembre de 2002
Nord d’Àfrica: D = 0,285533
Resta d’Àfrica: D = 264518
Amèrica Llatina: D = 0,410927
Europa de l’Est: D = 0,35726
Àsia: D = 0,63052
(Font:J.C.Martori, FEC UVic)
Fent una mirada comparativa s’observa que també en el cas de Manlleu hi ha
hagut una disminució de la segregació dels diversos grups precisament a mesura que la
immigració s’ha anat consolidant. Pel que fa, concretament, a les dades de 2002, s’ha de
destacar el fet que dels tres grups més importants, el dels llatinoamericans és el que
presenta un índex de segregació més elevat.
En el cas de Manlleu, com hem vist, només hi ha 3 de les 11 seccions censals on
el percentatge d’immigrants supera el 13,5 per cent global del municipi, i d’aquestes tres,
la proporció més alta correspon a la 003 del districte 3 (al barri de l’Erm), amb un 23,05
per cent. Això contribueix a què no apareguin, com a resultat del nostre càlcul, índexs de
segregació massa elevats. S’ha de tenir en compte, amb tot, que en aquestes tres
seccions, que representen globalment un 32 per cent del total de la població del municipi,
i hi viuen un 52 per cent dels immigrants. Pararem ara una atenció més detinguda en
aquestes zones.
Barri de l’Erm. Blocs de Can García i de Can Mateu
A l’hora d’analitzar la distribució de la població immigrada al municipi de Manlleu, i
més enllà del que hem dit dels índexs de segregació, hi ha un fet que no pot ser passat
per alt: només en dues seccions censals, les que corresponen al Barri de l’Erm, hi viuen
un 46,1 per cent del total d’immigrants que hi ha al municipi (un 26,62 per cent al nord, on
hi ha els pisos de Can García, i un 19,44 al sud, on hi ha els pisos de Can Mateu).
Sabem, de fet, que és en els blocs de Can García i de Can Mateu on viuen una gran
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
194
majoria dels immigrants d’aquestes dues seccions censals. En aquest sentit, s’ha de tenir
en compte que aquestes seccions, i especialment la 003, van molt més enllà d’aquests
blocs de pisos, la qual cosa, tenint en compte que no hem valorat la concentració,
contribueix a atenuar els percentatges globals.
De fet, l’existència dels pisos de Can García ja fa temps que pesa com una llosa a
Manlleu. Es tracta d’uns blocs edificats als anys seixanta, per acollir la immigració
provinent d’Andalusia i d’altres punts de l’Estat espanyol, que compten amb un total de
250 habitatges, alguns dels quals estan en un avançat estat de degradació, sense complir
les mínimes condicions. Ja fa uns quants anys aquests edificis van començar a ser
abandonats per alguns dels seus primers estadants, que poc o molt havien prosperat
econòmicament, i des de llavors han anat essent progressivament ocupats per membres
de les noves onades migratòries (fonamentalment marroquins). D’entre aquests
immigrants, n’hi ha que són propietaris del pis, on viuen amb la seva família, i d’altres que
comparteixen el pis amb companys, habitualment en règim de lloguer. La presència al
barri de dues comunitats, l’autòctona preexistent, també d’origen immigrant, i la formada
pels nouvinguts d’origen extracomunitari, ha estat motiu de conflictes, i ha motivat fins i
tot la creació d’una associació independent de l’Associació de veïns per part de persones
autòctones que no se sentien identificades amb aquesta última.
La resta del municipi
Després del barri de l’Erm, la zona de Manlleu amb una principal proporció
d’immigrants és Baix Vila, amb un 18,33 per cent. Darrera d’aquest barri hi ha El Puig, La
Coromina, Vista Alegre, Dalt Vila i l’Eixample, amb una pressència d’immigrants
considerable però en tot cas proporcionalment inferior al que representen les xifres
globals del municipi. A les altres zones la presència d’immigrants és molt reduïda.
3.2.1.3.- Torelló Lectura quantitativa Segons dades del 23/10/2002 cedides pel padró municipal i el.laborades per
nosaltres mateixos, les seccions censals de Torelló on el percentatge d’estrangers, és
superior al percentage d’estrangers del municipi (que el 23/10//2002 és de 6.29%
d’estrangers sobre el total de la població), són les següents:
-Districte 2 secció 1, que correspon a la zona del Casc Antic, delimitada pel
passatge de Manuel Colomer, la ronda de les Pollancredes i el carrer de Sant Miquel,
amb un percentatge del 13,39%.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
195
-Districte 1 secció 1, que correspon delimitada per la zona de la ronda del Puig i la
carretera de Manlleu, amb un 12,14%.
-Districte 2 secció 2, que correspon a la zona situada a l’est del Casc Antic i
delimitada per l’avinguda Pompeu Fabra, el carrer de Sant Miquel i l’avinguda dels
Pirineus, amb un 6,92%.
-Districte 1 secció 4, que correspon a la zona delimitada per la carretera de
Manlleu, el passeig de la Vall del Ges i el carrer Colomer, amb un percentatge del 6,44%.
La zona del municipi de Torelló on es contempla un índex d’estrangers inferior al
3% correspon al districte 3 secció 3, que correspon a la zona delimitada per l’avinguda de
Montserrat i el riu Ter, amb un 0,87%.
La resta de seccions del municipi se situen en percentatges d’estrangers que van
del 3% al 6,26%.
Si ens fixem en la distribució territorial dels estrangers al municipi de Torelló per
procedències, podem destacar els percentatges més elevats de població immigrada
corresponents en cada grup tal i com es pot veure als mapes que hi ha a continuació:
Els procedents del nord d’Àfrica representen entre un 3,76 i un 9,95% a les zones
següents: districte 1 secció 1, amb un percentatge del 9,57 %, i districte 2 secció 1, amb
un percentatge del 9,95%.
Els procedents de l’Amèrica llatina representen entre un 1,69 i un 2,41% al
districte 2 secció 1, amb un percentatge del 2, 41%.
Introduïrem també a Torelló els índexs de segregació corresponents als diversos
grups.
Cens de 1996
Nord d’Àfrica: D= 0.383145
Resta d’Àfrica: D= 0.852692
Amèrica Llatina: D= 0.41654
Europa de l’Est: D= 0.895699
Padró d’Octubre de 2002 Nord d’Àfrica D= 0.293108
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
196
Resta d’Àfrica D= 0.458885
Amèrica Llatina D= 0.179511
Europa de l’Est D= 0.274987
Àsia D= 0.387879
(Font: J.C.Martori FEC Uvic)
Fent una mirada comparativa s’observa que també en el cas de Torelló hi ha
hagut una disminució de la segregació dels diversos grups precisament a mesura que la
immigració s’ha anat consolidant. Al Cens del 1996 , veiem que hi havia un alt índex de
segregació en el cas dels procedents de la resta d’Àfrica i de l’Europa de l’Est. Pel que fa,
concretament, a les dades de 2002, s’ha de destacar el fet que el que presenta un índex
de segregació més elevat és el grup de la Resta d’Àfrica, tot i que ha disminuït gairabé la
meitat respecte el 1996.
Observacions generals A Torelló no es pot parlar d’una excessiva concentració d’immigrants, entre
d’altres coses perquè la mateixa estructura urbana ho impedeix, però sí que es
denuncien, en canvi, problemes de precarietat en els habitatges i preus abusius, amb
predomini del règim de lloguer. La zona on hi ha més immigrants són el centre de la Vila i
la que correspòn a la Ronda del Puig i carrers adjacents. Els percentatges totals
d’estranges sobre el total de la població és molt més baix al barri de Montserrat.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
197
Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Manlleu
Distribució de la població procedent de la Resta d’Àfrica al municipi de Manlleu
Distribució territorial dels estrangers al municipi de Manlleu
Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Manlleu
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
198
Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est al municipi de Manlleu
Distribució de la població procedent de l’Àsia al municipi de Manlleu
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
199
2. Distribució territorial dels estrangers al municipi de Vic Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Vic
Distribució de la població procedent de la Resta d’Àfrica al municipi de Vic
Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Vic
Distribució territorial dels estrangers al municipi de Vic
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
200
Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est al municipi de Vic
Distribució de la població procedent de l’Àsia al municipi de Vic
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
201
Distribució territorial dels estrangers al municipi de Torelló
Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Torelló
Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Torelló
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
202
Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Vic
Sud del Casc Antic – Districte 1, Secció 1.
Zona dels Habitatges Montseny - Districte 3, Secció 2.
Eixample Morató – Districte 2, Secció 1.
1. Nord Africa20,91%
4. Europa Est0,27%
7. Espanya68,97%
3. America Llatina3,60%
2. Resta Africa5,19%
5. Àsia0,13%
6. Primer món
0,93%
1. Nord Africa16,04%
2. Resta Africa3,38%
3. America Llatina7,50%
4. Europa Est1,03%
5. Àsia1,03%
6. Primer món0,84%
7. Espanya70,17%
1. Nord Africa21,95%
7. Espanya71,26%
4. Europa Est0,20%
3. America Llatina0,59%
2. Resta Africa5,81%
5. Àsia0,00%6. Primer
món0,20%
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
203
Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Manlleu
Oest del Casc Antic – Districte 1, Secció 2. 1. Nord Africa
11,94%
3. America Llatina10,33%
5. Àsia0,23%
7. Espanya71,76%
4. Europa Est
0,46%
2. Resta Africa4,48%
6. Primer món
0,80%
Zona del Barri de l’Erm – Districte 3, Secció 3.
Zona Nord del Barri de l’Erm (Pisos de Can Garcia) – Districte 3, Secció 1.
Espanyols76,95%
Nord Africa20,57% Resta Africa
0,71%
Europa Est0,10%
Amèrica llatina1,43%
Asia0,00%
Primer Món0,24%
Nord Africa
21,56%
Espanyols
77,59%
Asia0,00%
Resta Africa0,46% Amèrica
llatina0,13%
Europa Est
0,13%
Primer Món
0,13%
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
204
Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Torelló
Baix Vila – Districte 1, Secció 2.
12Nord Africa11,29%
Espanyols81,64%
Asia0,00%
Primer Món
0,11%
Europa Est1,14%
Amèrica llatina4,90%
Resta Africa0,91%
Districte 2, Secció 1.
Districte 1, Secció 1.
7. Espanya86,61%
2. Resta Africa0,26%
3. America Llatina2,41%
1. Nord Africa9,95%
4. Europa
Est0,52%
5. Àsia0,13%6. Primer
món0,13%
7. Espanya87,86%
2. Resta Africa0,10%
3. America Llatina1,23%
4. Europa Est
0,93%
5. Àsia0,00%
6. Primer món
0,31%
1. Nord Africa9,57%
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
205
3.2.2.- Distribució dels estrangers en altres municipis de la comarca
3.2.2.1.- Sant Bartomeu del Grau
A Sant Bartomeu la presència de la fàbrica de Puigneró no només condiciona
l’estructura demogràfica del municipi sinó també la seva estructura urbanística, física. La
fàbrica està situada al mig del poble, i al seu voltant hi ha els habitatges (105 en total)
construïts per la mateixa empresa des dels anys seixanta per llogar-los als seus propis
treballadors. Cap a un 40 per cent d’aquests habitatges són ocupats avui per famílies
immigrants d’origen marroquí, i aproximadament un 20 per cent estan buits. La presència
dels immigrants en aquests habitatges ha provocat relacions de veïnatge conflictives, i
alguns treballadors “autòctons” que abans hi vivien han preferit marxar-ne. De fet, en
bona part a causa de la immigració, la població “autòctona” al municipi de Sant Bartomeu
els darrers anys ha disminuït perquè hi ha hagut persones que han anat a viure a
municipis de la plana tot i seguir treballant al poble. Pel que fa als habitatges de Puigneró,
el seu futur no és clar, perquè l’empresa té la intenció de vendre’ls i l’Ajuntament,
d’alguna manera o altra, hi haurà d’acabar intervenint. Des d’un punt de vista estructural,
els edificis no estan malmesos, però han envellit i hi falta manteniment, la qual cosa fa
que en algun cas les condicions que presenten siguin precàries.
3.2.2.2.- Osona centre i Osona sud A la majoria de municipis d’Osona centre i Osona sud amb índexs d’immigració
rellevant, la població immigrant viu dispersa i no concentrada. A Sant Hipòlit de Voltregà
Districte 2, Secció 2.
3. America Llatina1,67%
5. Àsia0,00%
7. Espanya93,08%
1. Nord Africa3,42%
2. Resta Africa0,32%
4. Europa Est0,88%
6. Primer món0,64%
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
206
hi ha una relativa concentració a la secció 1 (al nord-est), amb un 43 per cent dels
immigrants, mentre que a les Masies de Voltregà els immigrants s’ubiquen al nucli urbà
de Vinyoles. A Taradell la majoria viuen en règim de lloguer en pisos vells repartits pel
poble, que en general reuneixen les mínimes condicions. A Tona, la població immigrant
també està repartida, i ha ocupat en part pisos que anteriorment estaven destinats a
l’estiueig (que darrerament ha disminuït). Tres famílies immigrants viuen en pisos
adjudicats per promoció pública. En general, no ocupen habitatges especialment
degradats.
3.2.2.3.- Relació entre lloc d’habitatge i lloc de treball
No tots els immigrants treballen al mateix municipi on viuen. Aquesta és una
realitat que es fa més patent en funció de les dimensions i de l’estructura econòmica de
cada municipi. Així, hi ha municipis de dimensions mitjanes, com Tona i Taradell, on
molts immigrants hi viuen perquè hi han trobat habitatge a més bon preu però, en canvi,
treballen en alguna empresa d’un altre municipi, mentre que hi ha municipis més petits en
els quals la presència d’immigrants respon directament a la presència d’alguna empresa,
com passa a Sant Bartomeu amb Puigneró. A Roda, per exemple, els immigrants també
tenen el lloc de treball al mateix municipi, mentre que Calldetenes està totalment
condicionat pel seu veïnatge respecte de Vic. Aquesta realitat, que mereixeria un estudi
detingut amb confrontació de dades el màxim de precises possible, convida a una reflexió
sobre el caràcter de xarxa interrelacionada de la comarca i la necessitat d’abordar la
qüestió de la immigració des d’una perspectiva global. Aquesta necessitat també queda
palesa si s’analitza l’ús d’alguns serveis avui únicament presents a Vic o Manlleu (i sovint
finançats pels ajuntaments d’aquests dos municipis) per part d’immigrants de tota la
comarca.
3.2.3.- Règim de tinença dels habitatges
Analitzarem a continuació els diversos règims de tinença dels habitatges per part
dels immigrants (propietat, lloguer, sublloguer) i, paral·lelament, ens fixarem en els
procediments pels quals arriben a instal·lar-se en un pis, les dificultats que es troben i les
condicions en què hi viuen.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
207
Lloguer i relloguer. Pisos compartits
El primer assentament de tot immigrant que arriba a Osona és, sempre, un pis de
lloguer. Parlem del primer “assentament”, i no de la situació provisional prèvia, d’absoluta
precarietat, en la qual l’immigrant s’ha de refiar (com ja hem vist més amunt; cf.: 3.1.1.)
de la bona voluntat d’altres persones, o dels “contactes” que ja tenia fets abans de venir.
Es tracta de lloguers habitualment en pisos vells del centre (especialment en el cas de
Vic) i sovint en condicions precàries (sobretot humitats, falta de calefacció i problemes
d’aïllament), que els immigrants que van arribant comparteixen, si poden, amb persones
del seu mateix col·lectiu. Tenint en compte les condicions dels habitatges, aquests
lloguers són molt sovint abusius (a Vic poden arribar fàcilment fins als 500 euros, i a
Manlleu als 300). Aquests lloguers abusius tenen lloc almenys per dues possibles raons:
a) Perquè el propietari s’aprofita del fet que al pis hi viuen diverses persones que
aporten, cadascuna, una part del cost total.
b) Perquè els immigrants fàcilment s’agafen al primer que troben, a causa de les
dificultats per aconseguir un lloc per viure, de la precarietat de la seva situació (quan
arriben no tenen res), de la discriminació de què són víctimes (moltes persones no els
volen tenir per veïns), i del fet que no estan, en molts casos, regularitzats.
Hi ha moltes immobiliàries que no fan tractes directes amb immigrants, i aquests
la majoria de les vegades aconsegueixen llogar el pis a través d’algun “contacte” que fa
d’intermediari amb una agència o, directament, amb els amos. En aquest sentit, s’ha
d’assenyalar que les poques immobiliàries que lloguen pisos a estrangers ho acostumen
a fer només a famílies i no a grups de nois. Quan el pis és compartit, el contracte sol anar
a nom d’una sola persona, que no sempre té els papers en regla: hi ha qui ha llogat un
pis únicament amb un passaport. El més normal és, però, que els immigrants “sense
papers” que volen llogar un pis pel seu compte hagin de demanar que els posi el nom o
els avali algú “autòcton” o en situació regularitzada. També es donen casos de relloguer,
en què el que té el contracte al seu nom “relloga” habitacions, que poden arribar a costar
100 euros al mes. En alguna ocasió, aquest que té el contracte al seu nom ni tan sols viu
al pis sinó que ja s’ha instal·lat en un altre lloc amb la seva família.
En els pisos compartits hi viuen habitualment entre quatre i sis persones (d’una a
dues persones per habitació). Difícilment n’hi viuen menys de quatre, i en algunes
ocasions n’hi ha moltes més de les que en condicions normals hi caben: hi ha casos de
fins a deu i catorze persones amuntegades. Algunes fonts assenyalen que el col·lectiu en
el qual es donen més casos de persones vivint en un pis és el dels subsaharians. No
obstant això, és als marroquins a qui costa més de llogar un pis, perquè aquest col·lectiu
és el que causa més reticències entre els veïns.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
208
El problema de les cèdul·les d’habitabilitat
En el cas dels habitatges vells o de segona mà destinats a lloguer, el manteniment
dels abusos i les condicions precàries són conseqüència, d’una banda, de l’al·ludida
indefensió en què es troben els immigrants, i, de l’altra, de la manca absoluta de control
oficial. Un greu problema, en aquest sentit, el constitueix la no renovació de les cèdul·les
d’habitabilitat per part dels propietaris encara que el pis canviï d’estadants i s’hagi esgotat
el termini preceptiu de deu anys que marca la llei.
S’ha de recordar que la cèdul·la d’habitabilitat és un document que acredita que
l’habitatge compleix els mínims de salubritat i d’habitabilitat. En aquest sentit es considera
que en tot pis hi ha d’haver com a mínim una cambra de bany, una dutxa, un vàter, aigua
corrent, aigua calenta, corrent elèctric, una sala a més de les habitacions i parets
impermeables. Pel que fa a l’edifici, ha de tenir unes mínimes condicions d’estructura, de
terres i de protecció contra les humitats. La cèdul·la no regula, en canvi, el nombre de
persones que poden viure en un pis.
En el cas que l’habitatge sigui nou, abans de la seva ocupació la cèdul·la s’ha de
tramitar necessàriament, i sense ella no és possible connectar l’electricitat. Posteriorment,
cada vegada que han passat deu anys la cèdul·la s’ha de renovar si canvia de propietari
o de llogater. Perquè pugui ser renovada hi ha d’haver, en qualsevol cas, un certificat
previ d’un arquitecte o d’un aparellador. En molts casos, els propietaris no renoven la
cèdul·la perquè quan hi ha un simple canvi de llogaters aquest es pot produir fàcilment
sense que hi hagi interrupció del corrent elèctric, i difícilment es troben amb el cas d’una
inspecció.
L’organisme responsable de condedir les cèdul·les d’habitabilitat és la Direcció
General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, tot i que en el cas de les de segona
ocupació el Consell Comarcal en pot avançar l’emissió. Alguns ajuntaments, com el de
Vic, han manifestat en més d’una ocasió el seu interès per poder controlar directament
aquesta matèria i, com a conseqüència, poder practicar també les inspeccions. Alguns
tècnics que coneixen de prop la qüestió han explicat que actualment a un propietari no li
suposa cap inconvenient seriós “fer la trampa” de no passar per aquest tràmit, perquè no
hi ha cap control eficaç.
Del lloguer a la compra
No només les persones que comparteixen pis sinó també les famílies immigrants
viuen, en principi, de lloguer. Tanmateix, quan un immigrant (fonamentalment un
immigrant marroquí) ha estabilitzat la seva situació i ha reagrupat la seva família busca
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
209
un assentament més definitiu, i aleshores apareix en el seu horitzó la possibilitat de la
compra, d’esdevenir propietari del seu propi habitatge. Aquesta possibilitat ve reforçada
per dues raons:
a) La constatació que, comptat i debatut, si ha estalviat alguns diners comprar li
resulta més rendible que seguir de lloguer, sobretot tenint en compte l’estat de preus
actual.
b) El fet que la major part de les vegades tant els propietaris com les agències
s’estimen més vendre, per estalviar-se d’aquesta manera haver de fer front més endavant
a possibles problemes o desperfectes.
Amb aquest pas de l’estatus de lloguer a l’estatus de propietari, l’immigrant, en
principi, hi guanya, i veu d’alguna manera estabilitzada la seva situació. Amb tot, des
d’una perspectiva estrictament social no tot són avantatges, perquè aquest canvi
d’estatus acostuma a anar lligat, d’una manera especialment marcada a Vic, tal com ja
hem anunciat prèviament, i per raons òbvies de dimensions i estructura del municipi, a un
desplaçament dels immigrants del centre cap a la perifèria, que és on més fàcilment hi ha
habitatges de venda a un preu assequible. I encara, dins de la perifèria, la tendència és a
ocupar punts molt determinats, la qual cosa pot acabar implicant una concentració
d’immigrants en aquests punts. En el cas de Manlleu, aquest procés no es produeix
seguint les mateixes pautes perquè en aquest municipi ja hi ha, com també hem vist,
concentració des del primer moment al barri de l’Erm, que ja té, a més, aquestes
connotacions de zona perifèrica.
D’altra banda, s’ha de dir que també en el cas de la venda d’habitatges hi ha
alguns casos d’abús en els preus. A Manlleu, concretament, hi ha qui apunta que s’han
arribat a vendre pisos en pèssimes condicions de Can García o Can Mateu, i també pels
voltants de la plaça Fra Bernadí a 24.000 o 30.000 euros.
3.2.4.- Reticències envers els immigrants
Hi ha una gran majoria de persones que no volen tenir immigrants per veïns,
sovint per una barreja de rumors, generalitzacions extretes d’experiències concretes i
prejudicis com els assenyalats més amunt (cf.: 3.1.6.). Això contribueix a què el mercat
de pisos al qual els nouvinguts tenen excés sigui un mercat semiclandestí i que els
lloguers resultin, per habitatges sovint indignes, abusius. En termes generals, els veíns
que no volen immigrants argumenten que aquests són conflictius i sorollosos, i fins i tot hi
ha moltes persones que afirmen els seus hàbits culinaris (especialment els dels
marroquins) produeixen males olors (exactament el mateix, per cert, que deien els
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
210
suïssos dels immigrants espanyols perquè cuinaven amb oli d’oliva). D’altra banda, també
circula la idea que els immigrants, quan se’n van, deixen els pisos en mal estat.
D’altra banda, els immigrants també troben obstacles a l’hora de llogar un local
per posar-hi un establiment comercial. En alguns barris (a Vic, per exemple, a l’Eixample
Morató) hi ha hagut fins i tot pressions per evitar que algun comerciant marroquí pogués
instal·lar el seu negocí, en aquesta ocasió amb l’objectiu d’impedir el seu assentament al
barri.
3.2.5.- Polítiques d’habitatge
Tant els riscos com les realitats ja palpables de concentració d’immigrants en
determinats barris com el lloguer i la compra de pisos vells que no reuneixen les mínimes
condicions per a una vida digna posen sobre la taula la necessitat d’una política decidida
d’habitatge, que no només reclamen alguns partits sinó els mateixos tècnics municipals
tant d’aquesta matèria com de serveis socials. Aquesta necessitat té dues grans
vessants:
1) Fa falta, d’una banda, una major promoció d’habitatges socials, tant de compra
com de lloguer, que evitin la construcció de blocs excessivament grans i, sobretot, que es
distribueixin per tot el conjunt d’un municipi, sobretot en el cas dels municipis grans.
2) En segon lloc, resulta imprescindible una estratègia de rehabilitació d’habitatges
antics que estigui condicionada al compromís per part dels propietaris de no tancar les
portes als immigrants, per a la qual cosa els ajuntaments podrien fer una certa funció
d’avaladors. En aquesta línia, hi ha models interessants en els municipis de Vilafranca del
Penedès i Sabadell.
3.2.6.- Resum de propostes dels diversos agents
- Gestionar des del municipi la concessió de les cèdul·les d’habitabilitat
corresponents als habitatges de segona ocupació i tenir la facultat de realitzar
inspeccions. (Proposta provinent de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic).
- Crear una fórmula d’apadrinament d’immigrants, segons la qual un “autòcton”
respongui per un nouvingut a l’hora de llogar un pis. (Proposta provinent
d’alguns responsables polítics).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
211
- Pactar, per part de l’Ajuntament, determinades places amb entitats privades
(hotels, albergs, residències, etc.) per resoldre la primera acollida dels
immigrants que arriben als municipis osonencs sense cap referent. (Proposta
procedent de tècnics de benestar social).
- Crear habitatges de protecció oficial, de compra i de lloguer, repartits pel
conjunt del municipi. (Proposta provinent de partits polítics i tècnics
d’urbanisme i benestar social).
- Dissenyar una estratègia de rehabilitació d’habitatges antics que comprometi
els seus propietaris a no tancar les portes als immigrants. (Proposta provinent
de partits polítics i de tècnics de benestar social).
3.2.7.- Conclusions de l’àmbit de l’habitatge
- Es detecta la presència d’un mercat de lloguer de pisos vells essencialment
ocult. Això es tradueix: 1) en unes enormes dificultats per part dels immigrants
de trobar un referent clar (les immobiliàries no fan aquesta funció); 2) en un
descontrol en els preus d’aquests lloguers; i 3) en el fet que els pisos estan
sovint en unes condicions precàries, la qual cosa és difícl de resoldre per la
manca de control de les cèdul·les d’habitabilitat.
- Existeixen zones de compra de pisos a preu assequible, amb una tendència a
la concentració d’immigrants i amb el risc consegüent de “guetització”,
especialment als municipis grans: Vic i Manlleu.
- Hi ha una necessitat d’habitatges de protecció oficial, tant de venda com de
lloguer. S’ha d’evitar, però, la concentració d’aquests habitatges en unes
mateixes zones.
- Són una bona iniciativa les iniciatives i campanyes de rehabilitació d’habitatges
en nuclis antics, que contribueixen positivament a evitar la precarietat.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
212
- Quan arriben a Osona, els immigrants no tenen on dirigir-se i habitualment
s’han de refiar dels seus “contactes” previs (si en tenen) per tal de tenir un
sostre on passar les primeres nits.
- Una gran part de la població, sovint per una barreja de rumors,
generalitzacions extretes d’experiències concretes i prejudicis envers la
immigració en general, no vol tenir immigrants per veïns. Això mostra la
necessitat d’avançar profundament en el camí cap a la convivència.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
213
3.3.- ÀMBIT LABORAL
Quan a l’apartat a l’inici de la nostra primera aproximació (cf.: 2.1.3.) ens hem
preguntat pels motius pels quals Osona ha esdevingut un dels principals centres
d’atracció d’immigrants de tot Catalunya, hem dit que hi havia una primera resposta que
semblava d’entrada òbvia: perquè els immigrants hi troben feina. I hem afegit que,
certament, a Osona hi ha molts immigrants (no tots) que hi troben feina, sobretot en
sectors on els autòctons es neguen a treballar. Quan s’afirma això, però, s’ha d’afegir tot
seguit que les expectatives inicials de molts d’aquests immigrants es veuen en bona
mesura frustrades, ja que la feina que troben és sovint precària, insegura, i aquesta
precarietat i inseguretat s’estenen a tot l’àmbit de la seva vida quotidiana. Això és, en
part, culpa d’unes lleis que no estan pensades precisament per acollir els immigrants amb
els braços oberts, però també respon en bona mesura a característiques pròpies del
mercat de treball de la comarca i als interessos d’alguns empresaris que busquen mà
d’obra barata i submergida. En aquest capítol del nostre estudi intentarem apropar-nos
una mica més a aquesta realitat.
3.3.1. Situació legal i contractual dels immigrants
Tal com ja ha quedat dit (cf.: 3.1.7) a Osona hi ha actualment, en xifres absolutes,
un 20 per cent d’immigrants en situació no regularitzada, és a dir, sense permís de treball
ni de residència. D’altra banda, en el conjunt de Catalunya hi havia, el mes de juliol de
2002, un 35 per cent dels immigrants amb permís de residència que no cotitzaven a la
Seguretat Social i que estaven, per tant, oficialment desocupats (entre ells es compten,
naturalment, els menors d’edat). Tot i que no disposem de dades oficials d’estrangers en
situació d’atur a la comarca d’Osona, per la memòria del CITE de Vic sabem que un 25
per cent de les gairebé 500 persones que van utilitzar els serveis d’aquesta oficina durant
l’any 2001 no tenien feina, tot i que (i això és el més significatiu) la majoria n’havia tingut
anteriorment. Dels que sí que treballaven, només el 9,7 per cent eren assalariats fixos,
mentre que un 47,2 per cent eren assalariats eventuals i un 40,1 per cent no tenien
contracte. Sumades, les persones en situació d’atur i les que treballaven sense contracte
suposaven un 46 per cent del total. Segons la memòria del CITE de Manlleu, un 24 per
cent dels atesos en aquesta oficina (en total 599 persones) estaven a l’atur o treballaven
sense contracte. Tot i que aquestes dades del CITE no són extrapolables, assenyalen
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
214
una realitat que no pot passar per alt: hi ha a Osona una quantitat important de població
immigrada que no troba feina o que està en situació d’economia submergida.
Si tenim en compte el percentatge important, un 20 per cent, que suposen sobre el
conjunt de la població els immigrants no regularitzats (aquesta sí que és una dada “real”) i
la confrontem a la dada d’immigrants desocupats del conjunt de Catalunya i a les dades
del CITE sobre aturats, persones sense contracte i assalariats eventuals, ens adonarem
que no hi ha expectatives massa optimistes de sortir de la seva situació submergida per
als immigrants irregulars, ni tan sols en el supòsit que aconseguissin canviar la seva
situació. Dit d’una altra manera: bona part de la feina que hi ha és precisament feina “en
negre”, precària, per a la qual no tenir papers és en certa manera “útil”.
D’altra banda, si les dades demostren que la majoria de contractes que tenen els
immigrants són eventuals, alguns experts (advocats, per exemple) assenyalen que a
més es tracta de “contractes escombraries”. És molt habitual, en aquest sentit, que
l’immigrant sigui assegurat, però no en la categoria laboral que li correspondria per la
feina que fa, i per tant que no cobri el que li pertoca. Els mateixos professionals
assenyalen que en la construcció el treballador es pot trobar amb problemes si no han
estat especificades molt bé les condicions i l’obra concreta per a la qual és el contracte.
3.3.2.- La immigració per sectors econòmics. Tipus de feines
Les feines que majoritàriament realitzen els immigrants són feines de peonatge
per a les quals no és necessari cap tipus de formació prèvia i que, en canvi, resulten
especialment dures i tenen poca estabilitat contractual. Es tracta de llocs de treball en els
quals és possible guanyar-se la vida a canvi de fer moltes hores extres, i que per les
seves característiques acostumen a ser rebutjats per les persones autòctones, fins i tot
per aquelles que estan a l’atur.
De les mateixes dades del CITE a què hem fet referència en l’apartat precedent
se’n desprèn que els sectors econòmics on hi ha més immigrants ocupats són els
següents:
Indústries càrnies. És un dels sectors més puixants de la comarca, amb unes
ofertes de treball que responen especialment a la tipologia de feina dura i refusada pels
joves “autòctons”, i on hi ha, en conseqüència, molts immigrants ocupats, especialment
en escorxadors i sales de desfer. Es tracta, a més, d’una feina que comporta riscos per a
la salut a llarg termini.
Construcció. Aquest sector ha viscut els darrers anys una etapa de gran expansió
a la comarca i molts immigrants hi han trobat feina perquè, com passa a les càrnies, hi ha
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
215
unes feines de peonatge que no requereixen formació i són considerades dures i poc
valorades socialment pels joves autòctons.
Altres indústries. També hi ha immigrants en el sector de la pell, tot i que aquí les
feines acostumen a ser més ben pagades i acceptades pels “autòctons”. Un altre sector
industrial que ocupa immigrants és el constituït per les petites empreses del metall o de la
torneria, que no han pogut renovar-se tecnològicament i estan obligades a intentar reduir
costos laborals amb sous més baixos i treballadors poc qualificats.
Hosteleria. Molts immigrants s’han anat incorporant en aquest sector,
especialment a les cuines dels restaurants, durant els darrers temps. El grup que hi troba
més sortida és el dels llatinoamericans.
Servei domèstic. Aquest és un sector pràcticament no regulat, en el qual hi estan
ocupades sobretot dones d’origen llatinoamericà.
3.3.3.- Estratègies de recerca de feina i procés de regularització
Una gran part de les persones que arriben a la comarca ho fan sense tenir
prèviament una oferta de feina, i per tant en la majoria dels casos sense tenir els papers
en regla. El primer que fan, segons ells mateixos expliquen (cf.: 3.1.1.), és anar
directament als polígons a buscar feina trucant a la porta de les empreses. El procés és
llarg i complicat. En principi, qualsevol oferta és benvinguda a causa de la situació
d’irregularitat. A partir del moment en què tenen una feina, comença la lluita per
aconseguir l’obtenció de papers, que amb l’actual Llei d’estrangeria a la mà és una
temptativa impossible, fins i tot en el cas que hi hagi una bona entesa entre l’immigrant i
l’empresari i que aquest estigui disposat a donar ple suport a la regularització, ja que
actualment tota regularització està supeditada a la política de contingents. Aquesta
política, d’altra banda, no només no respon a la realitat sinó que a més està resultant molt
poc efectiva.
En el procés de regularització (obtenció dels permisos de treball i residència) els
immigrants poden acudir a les oficines que el CITE té obertes a Vic i Manlleu, que
compten amb la col·laboració dels ajuntaments d’aquests municipi i de diverses
institucions públiques. Aquestes oficines, però, només obren dos dies a la setmana i no
donen a l’abast: les llistes d’espera són llargues i a molts immigrants no els queda més
remei que recórrer als serveis privats d’una gestoria o d’un advocat. D’això se’n desprèn
que el sevei ofert actualment per aquestes oficines no és prou suficient.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
216
3.3.4.- Condicions de treball
Ja hem dit que les feines que troben els immigrants són, majoritàriament, feines
“dures” que els autòctons no volen fer. Les condicions laborals en què aquestes feines
són realitzades varien no només segons el sector sinó també segons l’empresa. En
qualsevol cas, fonts dels sindicats i del mateix entorn empresarial coincideixen en el fet
que on es produeixen més irregularitats és al sector carni. En aquest sentit, val a dir que
en aquest sector hi ha empresaris que tenen un interès especial per contractar immigrans
en situació irregular, per una doble raó: pels guanys nets que suposa tenir un treballador
sense haver-li de fer contracte ni pagar-li la seguretat social, i pel fet que un immigrant
“sense papers” és una persona “sense recursos” en el sentit literal de l’expressió, que pot
ser explotada sense que tingui arguments per queixar-se ni armes per combatre la
situació.
Algunes fonts assenyalen que hi ha empreses del sector carni que obren les
portes cada setmana als immigrants que necessiten segons com estan situats a fora del
recinte, fent cua.
No diem aquí que el sector carni sigui l’únic on passen aquestes coses, però sí
que és aquell que tots els coneixedors del terreny assenyalen amb el dit.
Contradictòriament a aquestes informacions, i fins i tot en contra de l’evidència de les
dades, fonts de l’àmbit empresarial afirmen que en termes generals s’actua complint la
llei.
3.3.5.- Els fills del reagrupament familiar
Una de les situacions denunciades per alguns entrevistats és aquella en què es
troben, per raons legals, els fills d’immigrants, menors d’edat, que no han nascut a l’Estat
espanyol i que han arribat a causa del reagrupament. Tot i que tenen permís de
residència, quan acaben els estudis obligatoris no poden treballar si no tenen una oferta
de treball de com a mínim un any a temps total. Això és considerat un greu factor de
discriminació “legal”, especialment si es té en compte que els menors d’edat ni tan sols
han vingut per decisió seva, sinó empesos per la situació de la seva família.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
217
3.3.6.- Llocs de treball segons la procedència dels immigrants
En termes generals, els marroquins són els que quan arriben a Osona saben més
on van i tenen, en principi, més portes obertes, pel fet que acostumen a tenir familars que
ja han arribat un cert temps abans i que els acullen i els guien. El problema, per als
membres d’aquest col·lectiu, és que a partir del moment que va començar a entrar a la
comarca immigració d’altres procedències van veure com algunes d’aquestes portes se’ls
començaven a tancar. Actualment, els empresaris acostumen a preferir llatinoamericans i
subsaharians, dels quals consideren que tenen més cultura de l’esforç i del treball, que
són més disciplinats i que no es fiquen en problemes.
Una lectura inversa d’aquesta situació, que també és possible, assenyala que allò
que passa realment és que els marroquins, més experimentats i més nombrosos,
coneixen més bé el funcionament del món laboral, sovint estan afiliats en sindicats i
reivindiquen quan creuen que hi tenen dret. Els subsaharians, en canvi, es troben
econòmicament en una situació molt més precària i no tenen ni idea del sistema legal
vigent a l’Estat espanyol, ni de quins són els seus drets. Amb tot, els membres d’aquest
col·lectiu acostumen a ser persones amb una major formació, moltes vegades amb una
carrera universitària que, un cop aquí, no els serveix de res.
Pel que fa als llatinoamericans, en aquest col·lectiu hi abunden les dones, que
sovint són les primeres de la família d’arribar i que, un cop s’han assentat, faciliten el
reagrupament. Amb això s’observa una clara diferència respecte, sobretot, dels
marroquins, entre els quals treballen fonamentalment els homes, mentre que les dones
s’ocupen de la casa i dels fills. Aquestes dones llatinoamericanes en moltes ocasions
troben la primera feina en el servei domèstic.
D’altra banda, més d’una persona entrevistada apunta a l’existència, a l’Amèrica
llatina, de “màfies organitzades” que envien determinades persones per cobrir
determinats llocs de treball. Pel que sembla, aquestes màfies cobren diners (fins a 2.000
euros, en algun cas) a canvi d’una oferta de treball.
3.3.7.- Empresaris i immigració
Tot i les diverses versions i indicis del fet que hi ha qui prefereix contractar
immigrants, fonts de l’àmbit empresarial expliquen que no hi ha, en aquest àmbit, un
interès especial per l’arribada de persones d’altres països, ja que la seva presència en
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
218
lloc dels autòctons té un cost “intangible” afegit: desconeixement de la llengua, problemes
de comunicació, xoc de mentalitats. Segons aquestes fonts, l’empresari lloga un
immigrant “quan no té alternatives entre la població autòctona”. En la mateixa línia,
s’assenyala que no és que entre els joves autòctons no hi hagi persones suficients per
assumir les feines que fan els immigrants sinó, més aviat, que no hi ha persones que
vulguin fer aquestes feines, per una “manca de cultura de l’esforç”. A això respon, de fet,
l’anomenat “atur estructural”: hi ha persones a les llistes de l’OTG que es neguen
sistemàticament a fer moltes de les feines que se’ls ofereixen.
Alguna empresa de treball temporal ha confirmat també la versió del desinterès
dels empresaris pels immigrants, especialment pels immigrants marroquins, i ha apuntat
en aquest sentit que si poden, s’estalvien de contractar-ne. En aquest sentit, els que més
accepten els empresaris són els llatinoamericans. Dels marroquins, a més, també hi ha
alguna queixa per les problemàtiques associades a l’època del Ramadà. Tanmateix, les
opinions recollides de les ETT poden servir en part simplement per confirmar que no
s’acostumen a voler estrangers en els sectors que acostumen a utilitzar els serveis
d’aquestes emoreses de contractació.
3.3.8.- Inserció laboral
Els empresaris es queixen sovint que els immigrants tenen un gran
desconeixement de les qüestions de caràcter administratiu, relacionades amb els
contractes, les nòmines. També hi ha dificultats associades al desconeixement del català.
En general, es troba a faltar més formació ocupacional, de caràcter unificat, on es tractin
temes laborals. A través de les entrevistes tant a empresaris com a insertors laborals
queda palesa la necessitat d’un programa de formació ocupacional homogeni, homologat
en tot l’àmbit comarcal, i legitimat pels empresaris, que faciliti als immigrants el
coneixement dels recursos, de les estratègies de recerca de feina, dels habits de treball,
etc..
3.3.9.- Resum de propostes dels diversos agents
- Formar els immigrants en matèries relacionades amb els hàbits de treball i
amb qüestions de caràcter administratiu: contractes, nòmines, etc.. (Proposta
provinent d’empresaris i insersors laborals).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
219
- Realitzar cursos d’inserció laboral per a immigrants unificats i homologats per
al conjunt de la comarca. (Proposta provinent d’insersols laborals de diversos
municpis).
- Promoure que es faci possible l’accés al món laboral dels fills d’immigrants que
han obtingut el permís de residència com a conseqüència del reagrupament
familiar. (Proposta provinent dels sindicats).
- Sol·licitar l’aplicació retroactiva dels contingents als immigrants no regularitzats
que ja són a la comarca, per tal que tinguin accés a permisos de residència i
treball. (Proposta dels sindicats).
3.3.10.- Conclusions de l’àmbit laboral
- Els nouvinguts, quan acaben d’arribar, acostumen a dirigir-se amb les mans
buides als polígons a fer cua a les portes de les empreses, condicionats per la
seva situació irregular. S’ha de buscar la manera d’estendre les vies
oficialitzades de recerca de feina i de fer-les d’alguna manera accessibles als
immigrants en situació irregular.
- Alguns empresaris s’aprofiten de la indefensió de molts immigrants “sense
papers”, de la precarietat de la seva situació, per a una explotació
indiscriminada en l’àmbit d’una economia completament submergida. Per a
aquests immigrants, la regularització de la situació administrativa no sempre
suposa una millora real de les coses. És bàsic lluitar contra aquestes
situacions que no fan altra cosa que perpetuar un estat d’explotació que manté
algunes persones completament excloses de la normalitat.
- Els immigrants regularitzats estan majoritàriament sotmesos a contractes
eventuals, cosa que els manté en una situació de precarietat. Molts d’aquests
contractes no reconeixen al treballador la categoria laboral que li correspon.
S’ha d’avançar cap a una major estabilitat.
- També hi ha dificultats per part dels empresaris a l’hora de regularitzar la
situació d’alguns treballadors als quals han fet una oferta en ferm.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
220
- Hi ha un profund desconeixement, per part de molts immigrants, de qüestions
laborals-administratives: contractes, nòmines, retencions fiscals, etc..
- Es detecta la necessitat d’un programa de formació ocupacional homogeni,
homologat en tot l’àmbit comarcal, i legitimat pels empresaris, que faciliti als
immigrants el coneixement dels recursos, de les estratègies de recerca de
feina, dels habits de treball, etc..
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
221
3.4.- ÀMBIT EDUCATIU
A l’hora de posar en relació l’àmbit educatiu i la immigració podem distingir
essencialment tres grans apartats d’interès:
1- Ensenyament reglat obligatori. Constitueix un dret i alhora una obligació per a
tots els menors de 16 anys, els quals no poden (pel fet que estan en edat escolar) tenir
accés a un lloc de treball. Juntament amb l’accés a la sanitat, aquest és un dret bàsic i
per això mateix garantit, a l’Estat espanyol, a totes les persones de manera gratuïta,
independentment de quin sigui el seu origen o l’origen dels seus pares i de quina sigui la
seva situació administrativa. Aquí hi entren l’educació primària i l’educació secundària
obligatòria (ESO). Amb tot, el nostre interès s’estendrà, en aquest apartat, per una banda
a l’educació infantil, que ha esdevingut pràcticament universal, i de l’altra al batxillerat i
els cicles formatius de grau mitjà, pel paper central que aquests ocupen en la projecció de
futurs professionals i ciutadans, i pel paper que poden jugar en la inserció dels joves
immigrants, encara que es tracti, en aquest cas, de nivells als quals el dret és restringit
només a aquelles persones amb permís de residència.
2- Activitats extraescolars. En contraposició a l’apartat anterior, aquest es
caracteritza per fer referència a un tipus d’activitats que poden ser definides per la no
obligatorietat i pel seu caràcter de complementàries respecte de l’escola com a lloc propi
dels ensenyaments reglats. El ventall, aquí, és molt ampli: activitats especialment
relacionades amb el lleure, la formació integral i el coneixement de l’entorn (escoltes,
grups d’esplai, casals, colònies d’estiu, etc.); activitats centrades en els àmbits de l’esport
i la competició (que tenen lloc a les mateixes escoles en horari no lectiu i, sobretot, als
clubs privats), i activitats formatives específiques (música, dibuix, idiomes, informàtica,
etc.). Val a dir que alguns dels sectors propis de l’àmbit extraescolar es caracteritzen per
la seva especial capacitat d’integració. D’altra banda, la diferenciació entre aquells que
per raons culturals o econòmiques practiquen determinades activitats extraescolars i
aquells que no pot resultar determinant per a la segregació dels infants i joves, el
manteniment de certa marginalitat o, com a mínim, la dificultat entre uns i altres per
relacionar-se plenament, més enllà de l’aula.
Passarem ara, dins de l’àmbit educatiu, a analitzar la realitat de la immigració en
cada un d’aquests tres apartats.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
222
3.4.1 Ensenyament reglat obligatori
Aproximació general a la realitat
Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’últim trimestre
del curs 2001-2002 hi havia a Osona 1.150 alumnes estrangers matriculats entre
educació infantil i Batxillerat, per una xifra total de 18.756, la qual cosa representa un 6,13
per cent. Amb tot, aquest percentatge d’estrangers s’enfila fins al 7,09 per cent quan
només es tenen en compte els alumnes matriculats a Educació Infantil i a l’ensenyamant
obligatori, és a dir, excloent del còmput el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà i
superior. En xifres absolutes, en aquests nivells (Educació Infantili i Primària i ESO) hi ha
1.107 nois i noies d’origen estranger per un total de 15.610 alumnes.
S’ha d’observar que aquest percentatge de fills d’estrangers entre els joves en
edat d’escolarizació (7,09 per cent) se situa lleugerament per sota del 7,8 per cent que
representa globalment la immigració dins del conjunt de la població osonenca. Tanmateix,
per valorar el verdader significat d’aquestes dades és necessari tenir present que un
percentatge molt elevat dels alumnes d’origen immigrant són magribins; és a dir: encara
hi ha una proporció important de la població immigrada (fonamentalment subsaharians i
llatinoamericans) formada per persones solteres en edat de treballar (i que per tant no
tenen fills) o per persones casades i amb fills que encara no han viscut el procés de
reagrupament familiar.
Sempre segons les dades del Departament d’Ensenyament, els infants i joves
d’origen estranger en edat d’escolarització obligatòria estan repartits entre centres públics
i concertats amb la següent proporció: un 33,06 per cent (366 alumnes) en centres
concertats, i un 66,04 per cent (741 alumnes) en centres públics. Aquesta desproporció
és menor, tanmateix, si es tenen en compte les xifres absolutes, segons les quals a
l’escola concertada hi ha un 44 per cent del total dels alumnes d’Osona, per un 56 per
cent a la pública. Sigui com sigui, aquestes dades mostren que hi ha presència d’alumnes
d’origen immigrant en els dos tipus de centres. Si es procedeix a una anàlisi detinguda
s’observa, a més, que el repartiment (més o menys proporcioanal) entre centres té lloc en
tots els municipis de la comarca on hi ha els dos tipus d’escola.
S’ha d’aclarir que les dades del Departament d’Ensenyament que acabem de
citar, tot i que són absolutament oficials, contenen una imprecisió, ja que no tenen en
compte els alumnes escolaritzats en la categoria de necessitats educatives culturals
anteriorment a l’any 2000. Això que la dada d’alumnes d’origen immigrant que apareix
estigui una mica per sota de la real. A continuació oferirem les dades corresponents als
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
223
municipis de Vic, Manlleu i Torelló, en les quals aquesta deficiència ha estat, en major o
menor grau, corregida.
Vic. Les dades de què disposem provenen d’Inspecció d’Ensenyament, i tenen en
compte els alumnes amb necessitats educatives culturals a partir de l’any 1997. Segons
aquestes dades, el curs 2001-2002 un 9,33 per cent dels alumnes matriculats a
l’ensenyament obligatori i a educació infantil eren d’origen immigrant. A l’escola pública,
els alumnes d’aquest origen representaven un 10,89 per cent, i a la concertada un 8,79
per cent. Per cicles, els percentatges d’alumnes d’origen immigrant eren els següents: a
Educació Infantil, un 16,25 per cent (17,21 per cent a la pública i 15,50 a la concertada, a
Primària, un 9,3 per cent (11,02 a la pública i 8,13 a la concertada), i a ESO un 6,51 per
cent (6,71 a la pública i 5,81 a la concertada).
Manlleu. En el cas de Manlleu també disposem de dades proivinents d’Inspecció
d’Ensenyament, que en aquest cas tenen en compte en cent per cent d’alumnes d’origen
immigrant. Segons aquestes dades, el curs 2001-2002, un 15,53 per cent dels alumnes
matriculats a l’ensenyament obligatori i educació infantil eren d’origen immigrant. Per
cicles, els percentatges eren els següents: a Educació Infantil, un 23 per cent (25 per cent
a la pública i 21 per cent a la privada), a Primària, un 16 per cent (17 a la pública i 15 a la
privada), i a ESO, un 11,24 per cent (un 12,81 per cent a la pública i un 9,23 per cent a la
privada).
Torelló. A Torelló, segons dades obtingudes directament de les escoles, el curs
2000-2001 un 6,04 per cent dels alumnes matriculats a l’ensenyament obligatori i a
educació infantil eren d’origen immigrant. Per cicles, els percentatges eren els següents:
a Educació Infantil, un 5,62 per cent (10,31 per cent a la pública i 4,24 per cent a la
privada), a Primària, un 6,88 per cent (8,7 a la pública i 4,81 a la privada), i a ESO, un
5,50 per cent (un 6,45 per cent a la pública i un 4,47 per cent a la privada).
Repartiment escolar. El curs 1997-98 es va posar en marxa a Vic un sistema de
repartiment dels alumnes d’origen immigrant pels diversos centres del municipi (públics i
concertats) que més tard es va extendre també a Manlleu i als altres municipis de la
comarca. La clau d’aquest sistema de repartiment consisteix en considerar tots els nens i
nenes fills d’immigrants que comencen l’escolarització, als tres anys, com a alumnes
amb necessitats educatives especials, la qual cosa vol dir que són posades a la seva
disposició les cinc places de reserva per línia que obligatòriament ha de tenir cada
escola. L’assignació de centre es fa a partir d’una comissió d’escolarització, formada per
repesentants de l’Ajuntament, dels mateixos centres i del Servei d’Educació
Compensatòria, que té sempre en compte l’opinió de cada família. L’objectiu d’aquest
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
224
sistema és evitar la concentració de fills d’immigrants en determinats centres i, per tant, la
segregació i l’exclusió social. El seu problema és que manté en tot moment una situació
d’excepcionalitat que posa damunt de la taula una contradicció: per tal d’afavorir la
cohesió social és negat el dret individual de tota família a escollir el centre on vol portar
els seus fills, que habitualment acostuma a ser el que té més a prop de casa. Dit d’una
altra manera: el sistema posa els drets col·lectius i la cohesió social per damunt dels drets
individuals. Val a dir, en aquest sentit, que el repartiment no seria possible sense la bona
predisposició de les mateixes famílies immigrades, que des del primer moment són
informades, sensibilitzades i escoltades. S’ha d’aclarir, també, que l’existència d’aquest
sisema de repartiment no comportarà en cap cas equilibri estricte. Concretament, el cert
desequilibri que s’observa arreu entre la pública i la concertada s’explica fonamentalment
per tres factors: a) el fet que el conjunt de places de reserva per línia són inferiors al total
d’alumnes d’origen immigrant que hi ha per col·locar, la qual cosa fa que malgrat tot hi
acabi havent concentració ja no a l’escola pública, sinó específicament en algun centre
públic situat en alguna zona especialment poblada d’immigrants, com en el cas de Vic
passa amb l’escola Montseny, al barri del Remei; b) el fet que en el còmput total hi entren
encara alumnes que van ser escolaritzats abans de l’inici del repartiment, l’any 1997; i c)
que la ratio d’alumnes per aula és sempre més alta a la concertada que a la pública, la
qual cosa fa que baixi el percentatge concret de nouvinguts.
Fusió d’escoles a Vic. L’any 1997 l’Ajuntament de Vic va impulsar un altre procés,
que va culminar el curs passat (2001-2002), destinat a evitar la concentració d’alumnes
d’origen immigrant. Es tracta de la fusió de dues escoles públiques perifèriques i
“elitistes”, l’Andersen i el Guillem de Montrodon, amb dues de cèntriques amb un elevat
risc de guetització, el Balmes i el Sant Miquel dels Sants. Aquest procés va ser possible
gràcies a un ampli consens polític i social i al compromís i col·laboració del professorat i
de les associacions de pares. El problema és que ara el centre de la ciutat s’ha quedat
sense cap escola pública i que els alumnes han de ser acompanyats pels seus pares en
cotxe o han d’utilitzar els transports públics.
La incorporació tardana. A Vic i Manlleu, i en d’altres municipis de la comarca, se
segueix un model específic, diferent del que s’aplica a la resta de Catalunya, per a la
incorporació als centres d’ensenyament dels fills d’immigrants que arriben a mig curs, i
amb edats molt diverses, com a conseqüència del reagrupament familiar, o que no han
estat escolaritzats prèviament als seus països de procedència. Així, si en altres llocs
aquests infants i joves passen primer per uns Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) on durant
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
225
tres mesos són sotmesos intensivament a un aprenentatge de la llengua, a Vic i a
Manlleu es porta a terme una incorporació directa a l’aula, que és compaginada amb una
formació complementària, també en llengua, que té lloc a la mateixa escola. Als centres
concertats, aquesta formació complementària consisteix en uns tallers de català a càrrec
del personal del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) als quals l’alumne assisteix
durant l’any de la seva incorporació, mentre que als centres públics s’aconsegueix amb
els propis recursos i un suport, més puntual, del SEDEC. L’objectiu d’aquest model
específic de Vic i Manlleu és evitar, ja des del primer moment, la segregació dels alumnes
nouvinguts. Pel que fa a la resta d’Osona, Torelló disposa de l’unic TAE que hi ha a la
comarca, amb un total de deu places, on acudeixen també alumnes d’altres municipis
amb necessitats especials. De fet, hi acudeixen fins i tot els casos més difícils de Manlleu,
però cap de Vic.
Dos tipus d’alumnes d’origen immigrant. Entre els escolars d’origen immigrant s’ha
de fer una distinció important: d’una banda, hi ha aquells infants que han iniciat el procés
d’escolarització a la comarca; en segon lloc, hi ha els alumnes d’incorporació tardana,
que acabem de citar, que entren a l’aula després d’haver estat escolaritzats prèviament al
seu país d’origen, en el millor dels casos, o sense ni tan sols haver estat escolaritzats. Els
primers són, en principi, alumnes com els altres, respecte dels quals no hi ha d’entrada
motius de caràcter pedagògic per no considerar-los plenament incorporats al grup (si hi
ha discriminació o especificitat és en tot cas, com ja veurem més endavant, per raons de
caràcter “social”, situades més enllà de la responsabilitat estrictament acadèmica). Els
segons, en canvi, són alumnes que presenten una problemàtica molt concreta
(desconeixement absolut de la llengua, recursos acadèmics baixos, analfabetisme,
dificultats per encaixar en el rol que els pertoca) que gairebé sempe els condueix a una
situació de marginalitat o d’exclusió i que els fa molt susceptibles d’esdevenir conflictius.
Òbviament, la dificultat per integrar-se al grup i, en relació a aquesta, els graus de
marginació o exclusió, depenen de l’edat en què té lloc la incorporació tardana: aquesta
és més difícil de reconduir a l’ESO que no pas als primers cicles de l’ensenyament
primari.
Anàlisi de la realitat Del conjunt d’entrevistes realitzades als diversos professionals de l’àmbit educatiu
de la comarca se’n desprenen cinc grans punts d’interès: 1) els recursos pedagògics,
amb especial atenció al problema específic de la incorpotració tardana; 2) els fills
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
226
d’immigrants escolaritzats des de l’inici; 3) la relació amb les famílies; 4) els contingts
educatius; 5) el rendiment i actitud dels alumnes d’origen immigrant; i 6) relacions i
conflictes. Vegem aquests punts amb detall.
1) Els recursos pedagògics. La incorporació tardana
Els defensors del model específic d’incorporació tardana d’alumnes d’origen
estranger que es porta a terme a Vic i a Manlleu assenyalen que es tracta d’una aposta
irrenunciable si es vol evitar la segregació inicial, i la posterior estigmatització, d’aquests
alumnes. Els seus detractors més radicals, en canvi, proposen suprimir aquest model
actual d’incorporació i substituir-lo per un període de transició fora del centre educatiu (a
l’estilo dels TAE però sense que això vulgui dir que els TAE siguin considerats
satisfactoris) durant el qual el nouvingut hauria de ser sotmès intensivament a
l’aprenentatge dels recursos bàsics per a la seva incorporació posterior a les aules i, en
general, a la societat osonenca. Entre aquests recursos bàsics n’hi ha un que resulta
crucial: la llengua. La idea de fons que inspira aquests detractors és que un model que
pretén evitar la segregació esdevé de fet, a la pràctica, una font de conflictes, ja que
l’alumne que és introduït a l’aula sense recursos comunicatius i marcat per uns
estereotips completament allunyats del sistema educatiu del país esdevé marginal dintre
de l’aula i sovint problemàtic, de tal manera que no només no resol la seva necessitat
d’integració sinó que complica la marxa normal de la resta del grup. Hi ha qui insinua, en
relació a aquesta qüestió, que habitualment s’ha confiat (i es confia) simplement en la
bona voluntat dels centres, sense que aquests comptin de fet amb possibilitats reals
d’assumir la situació, i fins i tot hi ha qui titlla el model actual d’incorporació d’alumnes de
“política d’aparador”, en el sentit que allò que compta per a les institucions és que consti
que tots els menors de 16 anys estan escolaritzats, sense que importin tant les
condicions en què es produeix aquesta escolarització. Alguns professionals demanen que
la incorporació de nous alumnes sigui restringida, almenys, a uns períodes determinats
de temps, en comptes de produir-se en qualsevol moment del curs, i que mentrestant els
nouvinguts siguin sotmesos a tallers intensius de llengua.
Més enllà de detractors o defensors d’un o l’altre model, tots els professionals
coincideixen a assenyalar que una efectiva incorporació dels alumnes nouvinguts a les
escoles només és possible si aquestes són dotades d’un important paquet de recursos.
En aquest sentit, resulta especialment prioritària la demanda de professors de suport que
coneguin la llengua i la cultura d’aquests alumnes, i de materials curriculars adaptats per
fer front a les seves necessitats educatives especials. Paral·lelament, la majoria
d’entrevistats també demanen que hi hagi més assistents socials, ja que troben
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
227
completament insuficient la situació actual, en la qual molts municipis han de compartir
els serveis d’una sola persona que, naturalment, no dóna a l’abast. Una queixa més
específica, en aquesta mateixa línia, és que els tallers de llengua només van destinats
estrictament a aquells fills d’immigrants que acaben d’arribar, mentre que si un alumne ha
arribat fa un poc temps i manté certes dificultats de comprensió no s’hi pot acollir. Si bé
és generalitzada, la necessitat de recursos, especialment humans, es fa més evident en
el cas dels centres concertats, on no només la ratio d’alumnes per línia acostuma a ser
més alta, sinó que la plantilla de professors és més reduïda i manquen professionals de
suport, com pscipedagogs.
Finalment, dintre de les denúncies més marginals destaca el cas d’alguns
professionals que demanen que hi hagi més coordinació entre les escoles i els
ajuntaments.
2) Els fills “autòctons” de la immigració
Més enllà del cas dels alumnes d’incorporació tardana (siguin aquests del nivell
que siguin) hi ha un cert consens a l’hora de considerar que davant dels altres alumnes
d’origen estranger l’escola ha d’actuar, des d’un punt de vista de tracte pedagògic, amb la
màxima normalitat. És per això que molts dels professionals entrevistats es resisteixen
d’entrada a veure la immigració, en si mateixa, com un problema, i reserven aquest
qualificatiu per als casos específics en què creuen que el mereix.
3) La relació amb les famílies
La majoria de professionals de l’àmbit educatiu entrevistats han expressat les
enormes dificultats existents a l’hora d’establir una relació fluïda entre l’escola i els pares
immigrants. En aquest sentit, aquests professionals assenyalen que, de fet, aquesta
relació és pràcticament nul·la en la majoria dels casos, en bona part per una diferent
concepció cultural sobre el paper de l’escola: per als pares marroquins (que són la gran
majoria dels pares immigrants), ser cridats a parlar pel mestre dels seus fills significa
aquests han fet alguna cosa malament. Així, segons els professionals, molts d’aquests
pares conceben l’escola en clau d’instrucció i no d’educació en un sentit ampli. En termes
més generals, els entrevistats consideren que una més fàcil relació amb la família, que
permetès explicar les claus pedagògiques i de funcionament del centre i facilités,
paral·lelament, la incorporació dels pares estrangers a la dinàmica habitual i la seva
relació amb pares autòctons, resultaria fonamental per garantir una millor incorporació
dels alumnes d’origen immigrant tant a la dinàmica escolar com, en un sentit més
general, al conjunt de la societat. Pel que fa, concretament, a les reunions de pares, i en
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
228
consonància amb el que acabem de dir, els entrevistats confirmen que l’assistència per
part d’immigrants és molt rara.
En la persecució d’aquest objectiu de relació escola-família, una de les demandes
habituals és la presència de més mediadors, especialment als centres d’aquelles zones
que, com Osona sud o la mateixa ciutat de Vic (on hi ha una única persona per a aquesta
funció) n’estan més mancades. També hi ha qui demana una major implicació en l’àmbit
escolar de les associacions d’immigrants, que d’alguna manera poden actuar com a pont
de comunicació. És destacable, en aquesta mateixa línia, la queixa d’alguns entrevistats
pel fet que els pares estrangers acostumen a estimular molt poc els seus fills de cara a
l’estudi.
4) Els continguts educatius
Pel que fa a una possible revisió dels continguts educatius amb l’objectiu d’afavorir
una formació més intercultural i un aprofundiment en el coneixement dels valors
democràtics, els professionals entrevistats accepten que és una idea que es podria
estudiar, però en termes generals la veuen més com una qüestió que ha de ser
plantejada en el si de cada una de les assignatures (especialment en aquelles que tenen
uns contingut de caràcter social) que no pas com un tema que hagi d’anar lligat a la
creació d’assignatures noves. En aquest sentit, hi ha qui assenyala que això dependrà
fonamentalment de la sensibilitat de cada professor, i també hi ha qui explica que al seu
centre ja s’han començat a introduir variacions en els últims anys, com per exemple un
enfocament no tan eurocentric del mapa mundi. També s’ha de destacar l’opinió, molt
estesa, que els valors democràtics han de ser introduïts sobretot en les pràctiques
quotidianes de l’escola, i en aquest sentit es posa èmfasi en la importància d’emprar
fórmules de democràcia participativa, entre les quals destaca l’elecció de delegats.
4) Rendiment i actituds dels alumnes d’origen immigrant. L’absentisme
Pel que fa al rendiment dels alumnes d’origen immigrant, destaquen, en
consonància amb tot el que ha estat dit fins aquí, les enormes dificultats dels alumnes
d’incorporació tardana, que presenten mancances bàsiques de comprensió i d’allò que
habitualment és designat com a competència comunicativa. Amb tot, val a dir que
l’aspecte conflictiu que deriva d’aquesta situació i del canvi de sistema educatiu (d’un país
amb hàbits d’instrucció basats en la disciplina i el càstig a un model de més proximitat
respecte del professor) és més assenyalat pels entrevistats com a propi dels nois que no
pas de les noies, que acostumen a tenir en general una actitud “més passiva”.
D’aquestes, algunes són protagonistes de situacions d’absentisme: a partir de segon
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
229
d’ESO, habitualment, comença a haver-hi casos d’abandonament de l’aula per part de
noies, que normalment els centres es limiten a constatar (que és, de fet, l’única cosa a la
qual estan obligats). Paradoxalment, també correspon a noies la xifra més elevada
d’alumnes immigrants que després de l’ESO opten per fer el Batxillerat. Finalment, també
destaca un cert percentatge de noies que no assisteixen a les classes de natació.
d) Relacions i conflictes. Els dos tipus d’alumnes d’origen immigrant
En les relacions entre alumnes autòctons i alumnes d’origen immigrant a l’escola
no s’ha registrat cap situació conflictiva greu. En termes generals, la situació és més aviat
d’indiferència mútua, amb una certa predisposició latent als prejudicis, que en algun cas
esclata amb alguna actitud despectiva o clarament xenòfoba nevers els nouvinguts. S’ha
de diferenciar, amb tot, els alumnes d’incorporació tardana dels que són fills de pares
estrangers però que han nascut i han estat escolaritzats a Osona des dels tres anys.
Aquests darrers es troben en una situació híbrida: d’una banda, són catalans i osonencs,
perquè han nascut a la comarca i aquesta és el seu referent propi, i a més parlen català
de manera natural; en aquest sentit, són més propers als fills de pares “autòctons”; d’altra
banda, però, els seus noms són marroquins (la immensa majoria pertanyen a aquest
origen), la seva cultura familiar és la musulmana i són membres d’una “comunitat” molt
clarament identificable; això els fa més propers als alumnes que acaben d’arribar del
marroc, per molt que en molts sentits poc hi tinguin a veure. Aquesta situació híbrida
aconsella una reflexió aprofundida sobre la necessitat de vetllar per una plena
incorporació d’aquests joves a la societat que els ha vist néixer, i aquí hi poden tenir un
paper important les activitats de caràcter extraescolar.
3.4.2.- Activitats extraescolars
Descripció S’hauria de distingir d’entrada les activitats que podríem anomenar
extraacadèmiques, que són aquelles que tenen lloc a l’escola però fora de l’àmbit estricte
de l’aula, de la formació quotidiana o dels horaris habituals de classe, de les activitats
extraescolars, que són aquelles que es porten a terme en un àmbit diferent del de l’escola
i que van a càrrec d’entitats independents. A les activitats extraacadèmiques organitzades
per la mateixa escola, fonamentalment excursions o sortides, l’assistència dels alumnes
d’origen immigrant és majoritària sempre que aquestes activitats no impliquin la pernocta
fora de casa.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
230
Com ja hem assenyalat anteriorment l’àmbit de les activitats extraescolars és
ampli i comprèn un gran ventall de possibilitats, des de les que tenen un format
comparable a l’escolar (classes de música, d’idiomes, d’informàtica, etc.) fins a les que es
mouen en paràmetres estrictament complementaris (pràctiques esportives, esplais, etc).
La participació dels infants i joves d’origen immigrant en aquest tipus d’activitats és, en
termes generals, molt baix, i la raó d’aquest fet només en certs casos pot ser de tipus
econòmic (fonamentalment els que tenen a veure amb activitats més professionalitzades)
ja que en d’altres les quotes (si n’hi ha) són irrissòries.
El programa calidoscopi. Entre el 2000 i el 2001 va tenir lloc a Vic i Manlleu
l’aplicació del programa Calidoscopi, que perseguia tres objectius fonamentals:
1) Promoure accions que estimulessin la participació dels infants i adolescents
d’origen immigrant en els centres d’esplai, agrupaments escoltes i casals.
2) Engrescar les entitats perquè elaboressin projectes que facilitessin l’acollida
d’aquests infants i adolescents, tenint en compte les oportunitats educatives que ofereix
la seva presència en termes de diversitat cultural.
3) Donar suport als educadors per abordar adequadament els nous reptes que
genera aquesta diversitat i estimular el treball comunitari amb altres entitats i serveis que
actuen i incideixen en un mateix territori.
El programa va promoure algunes accions col·lectives (reunions de pares, difusió
a la premsa i a través de cartells de les activitats, etc.) i individuals, informant i
acompanyant algunes famílies, tot i que la participació no va ser especialment nombrosa.
També es van involucrar en el projecte, en diversa mesura, les entitats existents, en
funció de l’actitud dels monitors. El programa va detectar que, en principi, moltes de les
entitats de lleure no preveien el treball de la interculturalitat i la diversitat en els seus
objectius educatius, però que s’hi mostraven molt interessades.
Anàlisi de la realitat La majoria dels professionals de l’ensenyament entrevistats concedeixen una
importància cabdal a aquestes activitats que tenen lloc més enllà de l’escola de cara a la
integració social dels infants i joves. Així, consideren que els fills d’autòctons i els fills
d’immigrants poden arribar a tenir un tracte de respecte mutu en la seva vida quotidiana a
les aules, però que en qualsevol cas la cosa no passarà d’aquí mentre aquest tracte se
circumscrigui a l’àmbit escolar, perquè és fora de les aules on es teixeixen les verdaderes
relacions. Per això, mentre es mantingui l’accés a l’àmbit extraescolar essencialment
restringit als autòctons (per les raons que sigui, que no sempre impliquen que la situació
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
231
sigui “culpa” de ningú) es mantindrà també una certa barrera, una dificultat per a la
comunicació entre uns i altres i el manteniment de situacions de marginalitat.
Els responsables del citat programa Calidoscopi reparteixen la responsabilitat de
la poca participació de fills d’immigrants en les activitats extraescolars entre les famílies i
algunes entitats, especialment les de caràcter esportiu. Així, assenyalen que hi ha
dificultats perquè les famílies immigrants assumeixin la importància que té l’educació més
enllà de l’aula. Pel que fa a les entitats esportives, destaquen la seva poca o nul·la
predisposició a avançar en aquesta matèria. En aquest sentit, s’assenyala com a clau el
paper de sensibilització que haurien de jugar en aquesta qüestió les associacions
d’immigrants.
La poca predisposició dels clubs esportius contrasta amb l’actitud positiva
d’algunes entitats de lleure, com esplais i casals. Els monitors d’aquestes entitats són
receptius i sensibles respecte de la problemàtica, però demanen suport
d’acompanyament, sobretot de cara a la relació amb els pares. També es fa referència a
la importància d’incorporar monitors d’origen immigrant. Els responsables del programa
Calidoscopi concedeixen un paper clau a les relacions de les entitats amb les
administracions, d’una banda, i amb les associacions d’immigrants, de l’altra. També fan
referència a la necessitat de suport, tant econòmic com d’infraestuctures, per part dels
esplais, i proposen que es reflexioni sobre la possibilitat de concedir beques per a l’àmbit
del lleure. Finalment, consideren que ara correspon a l’administració local apostar fort per
aquest àmbit.
3.4.3.- Resum de propostes dels professionals de l’ensenyament
Sobre la incorporació tardana:
- Mantenir el model d’incorporació, directament a l’aula, vigent actualment a Vic i
Manlleu, però restringir-lo a uns períodes determinats del curs i sotmetre
mentrestant els nouvinguts a tallers intensius de llengua. (Proposta procedent
de professors d’ESO).
- Suprimir l’actual model d’incorporació tardana. Substituir-lo per un període de
transició suficient per dotar l’alumne nouvingut els recursos bàsics per a la
incorporació posterior a l’aula. (Proposta procedent de professors d’ESO).
Sobre els recursos humans i materials:
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
232
- Dotar els centres de professors de suport amb coneixements de la llengua i la
cultura d’origen dels alumnes nouvinguts. (Proposta provinent de professors i
responsables de primària i ESO).
- Posar més educadors socials al servei de les escoles. (Proposta provinent de
professors i responsables de primària i ESO).
- Ampliar les plantilles de professors. (Proposta provinent de professors de
primària i ESO).
- Ampliar la plantilla de professors de les escoles concertades o (dit d’una altra
manera) reduir el nombre d’hores de dedicació d’un professor a la docència.
Dotar aquestes plantilles de professionals de suport (psicopedagogs, etc.).
(Proposta provinent de professors d’escoles concertades).
- Dissenyar materials curriculars adaptats a les necessitats específiques dels
alumnes nouvinguts d’incorporació tardana. (Proposta provinent de professors
i responsables de primària i ESO).
Sobre la relació amb les famílies:
- Ampliar els serveis de mediació escola-família. (Proposta provinent per
responsables de primària de Vic i Osona sud).
- Cercar la implicació de les associacions d’immigrants en l’àmbit escolar.
(Proposta provinent per responsables d’escoles de primària i secundària).
3.4.4.- Conclusions de l’àmbit educatiu
- Els fills de la immigració que avui són a l’escola, i els que s’hi aniran
incorporant en un futur proper, constitueixen unes generacions sobre les quals
hi ha dipositades moltes expectatives, però sobre les quals pesen també molts
interrogants. L’àmbit educatiu resulta clau per a la plena integració d’aquestes
generacions a la societat osonenca i la seva formació i reconeixement com a
ciutadans.
- L’actual model d’incorporació tardana d’alumnes nouvinguts directament a les
aules, vigent a Vic i Manlleu, té defensors i detractors. Aquests últims
denuncien el fet que els alumnes són introduïts a l’aula sense haver adquirit
els mínims recursos per desenvolupar-se amb normalitat, la qual cosa, lluny
d’evitar la seva segregació, acostuma a ser contraproduent, tant per a ells com
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
233
per als seus companys. En qualsevol cas, el manteniment d’aquest model
planteja la necessitat urgent de dotar les escoles de molts més recursos
humans que els actuals, especialment les escoles concertades.
- Manquen materials curriculars adaptats per tal que els alumnes immigrants
d’incorporació tardana facin una evolució progressiva a l’interior del centre
docent. El rendiment acadèmic dels alumnes immigrants d’incorporació
tardana és sempre molt baix.
- Hi ha, actualment, una gran dificultat per part dels professionals de l’educació
a l’hora d’establir una relació fluïda amb els pares immigrants. De fet, aquests
últims tenen problemes per entendre les claus del sistema educatiu que regeix
en aquest país, i també per entendre les activitats relacionades amb l’oci o el
lleure com a integrants de l’àmbit educatiu. Aquests pares (especialment els
magribins) conceben sovint l’educació com a instrucció.
- La cohesió futura de la societat osonenca no depèn només de com es treballi
amb els alumnes fills d’immigrants, sinó també de com es treballi amb els fills
dels autòctons, i, en definitiva, de la capacitat que l’escola tingui de formar a
uns i altres en els principis de la interculturalitat i la democràcia i preparar-los
per esdevenir ciutadans crítics i responsables.
- Entre les noies magribines es produeixen alguns casos d’absentisme a partir
de segon d’ESO. Aquestes noies es queden a casa perquè la seva família
considera que estudiar no és propi de la seva condició. Paradoxalment, són
precisament les noies, dintre d’aquest col·lectiu, les que es caracteritzen per
un millor rendiment escolar.
- L’ensenyament reglat obligatori, tot i el seu paper absolutament clau, no és
suficient per a la plena integració a la societat osonenca dels infants i joves fills
d’immigrants. Si no es vol que les expectatives avui dipositades sobre aquests
infants i joves esdevinguin frustrades s’ha de vetllar per la seva introducció en
els circuits habituals més enllà de l’escola, que constitueixen l’àmbit del que
s’anomena activitats extraescolars: clubs esportius, esplais, casals, colònies
d’estiu, escoles de música i de dibuix, etc..
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
234
3.5.- FORMACIÓ D’ADULTS
La Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia i posteriorment la llei 3/1991 de
18 de març de formació d’adults de Catalunya, seguint la Declaració Universal de Drets
Humans, afirmen que “els poders públics garanteixen el dret a tothom a l’educació (CE,
art. 27.5) o “sent la formació un procés inacabat per a tota persona, ha de ser atesa i
promoguda adequadament per als poders públics” (llei 3/1991). Aquesta menció de la llei
al dret a la igualtat no fa més que concretar a la formació permanent, el principi d’igualtat
social promogut per la CE art. 9.2 i que en el si de la formació de persones adultes
significa prioritzar les formacions socialment, culturalment i laboralment bàsiques.
Tal com diu la llei de formació d’adults, la formació per a les persones adultes es
concreta en quatre àmbits: Formació instrumental i formació bàsica (Formació general i
compensadora d’una formació deficitària en relació al desenvolupament i les exigències
de la societat actual), Formació per al món laboral (aprenentatge inicial per poder
incorporar-se al món del treball), Formació per al lleure i la cultura (cerca l’aprofitament
amb finalitats formatives del temps lliure i la desocupació laboral i l’aprofitament en els
valors cívics) i Formació en el coneixement de la llengua catalana .
3.5.1.- Formació instrumental i formació bàsica A Osona hi ha diversos centres de formació d’adults municipals, concretament a
Balenyà, Centelles, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Tona i
Torelló. Vic i Manlleu, per la seva banda, comparteixen el centre de formació d’adults
Miquel Martí i Pol, que té seus en tots dos municipis i que depèn del Departament de
Benestar Social de la Generalitat. Aquests centres ofereixen formació en l’etapa
instrumental (curs d’aprenentatge de lectura i escriptura : alfabetització i neolectors), en
l’etapa bàsica ( graduat escolar, graduat en educació secundària obligatòria, accés als
cicles formatius de grau superior i accés a la universitat per als majors de 25 anys) i en
altres activitats formatives com informàtica. A partir del setembre de 2002, el centre
oferirà les classes de llengua catalana, en conveni amb l’Ajuntament de Vic i l’Associació
Antoni Soler i Trias, del projecte “Vés tranqui...al volant!” projecte preparatori per a
l’obtenció de la part teòrica del carnet de conduir per a estrangers.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
235
Centres i aules de formació d’adults
Alumnes estrangers Municipi Nom curs
Homes Dones Nombre
alumnes
Educació instrumental (1er, 2on, 3er nivell
i EACA Català)
51 57 108
Educació bàsica (Graduat, Graduat –
Autoformació i GES)
10 11 21
Proves preparatòries (accés CFGS i accés
universitat)
2 2 4
Vic – Centre de
Formació d’Adults
Miquel Martí i Pol
Informàtica i altres 1 1 2
Castellà 82
Educació bàsica (Graduat, Graduat –
Autoformació i GES)
7
Manlleu – Centre de
Formació d’Adults
Miquel Martí i Pol
Proves preparatòries (accés CFGM, CFGS
i accés universitat)
2
Tallers de comunicació 22
Graduat 5
Torelló – Escola “La
Cooperativa”
Etapa instrumental 4
Tallers de comunicació 42 Roda de Ter – Escola
Municipal - Graduat 1
Tallers de comunicació 14
Alfabetització 13
St. Hipòlit i Masies de
Voltregà – Centre i
Escola Municipal - Graduat 12
Dades del curs 2001/2002
Les principals activitats que ofereixen les escoles d’adults són l’alfabetització i la
fluïdesa del llenguatge oral (a través de tallers de llengua).
La major dificultat que es presenta en el camp de l’educació d’adults és la manca
de continuïtat dels alumnes, que solen deixar les classes quan ja han adquirit els
rudiments de la llengua per a poder espavilar-se. Les escoles d’adults exigeixen
l’alfabetització bàsica dels alumnes per a poder seguir les classes i no tots els immigrants
estan en condicions de fer-ho. També hi ha entitats que segueixen aquesta línia
d’alfabetització. Algunes vegades s’ha copsat que es produeix una duplicitat respecte a
l’oferta educativa, situació que es podria resoldre amb una major coordinació de les
entitats que ofereixen aquest servei, també veiem que a vegades es creen dependències
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
236
entre els alumnes i aquestes entitats, fet que dificulta la derivació d’aquests alumnes als
serveis normalitzats.
3.5.2.-Formació per al món laboral
2.1. Orientació, assessorament i acompanyament per a la recerca de treball
Els principals serveis de la comarca que exerceixen aquesta funció són: Espai de recerca
d’ocupació (Vic), Oficina de Promoció Econòmica (Manlleu) i Gestiomat (Torelló). Les
seves principals funcions són:
Servei d’informació i orientació per al món laboral
Sessions d’orientació o inserció laboral
Itineraris d’inserció sociolaboral
Gestió d’ofertes de treball
També hi ha el servei d’Orientació vocacional, escolar i professional (INFOJOVE -
Ajuntament de Vic -Departament de Benestar Social) que proporciona aquesta
informació a les escoles de segon cicle d’ESO de Vic.
Formació per a l’actualització de coneixements i habilitats per exercir una professió - Programes de garantia social -
Municipi Modalitats
Vic – Programes de Formació Ocupacional Auxiliar de comerç, auxiliar de reparació
d’electrodomèstics, auxiliar de fusteria i
auxiliar d’electricitat (curs 2002/2003)
Vic – Escola Taller El Bosc Auxiliar de pintura, auxiliar de fusteria,
auxiliar d’electricitat, auxiliar de llauneria,
auxiliar de jardineria i auxiliar de
construcció
Torelló – Pla de Transició al Treball Auxiliar de fusteria i auxiliar de comerç
Manlleu - Oficina Promoció Econòmica -
Programa de Formació Ocupacional -
Aprenent de mecànica industrial
Manlleu – La Salle – Programa de
Formació Oucpacional -
Aprenent de comerç
Manlleu – Escola Taller Can Puget - Aprenent de fusteria, construcció,
electricitat i calefacció.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
237
Les Masies de Voltregà – E.F.A Quintanes
– Programa de Garantia Social -
Auxiliar agrari
Tallers ocupació per a majors de 25 anys
Municipi Modalitats
Vic - Tallers Ocupació >25 anys Auxiliar social
Auxiliar jardineria
Auxiliar construcció
Manlleu – Tallers Ocupació > 25 anys Auxiliar de jardineria
Centres col·laboradors del departament de treball de la generalitat de Catalunya reconeguts per impartir formació ocupacional
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar social C/ Jacint Verdaguer, 3 08500-VIC Tel 938852552
AULA-EMI C/ De les Flors, 1 08500-VIC Tel 938851984
Centres d’Estudis Tècnics d’Osona C/ Jacint Verdaguer, 12 08500-VIC Tel 938855644
Centres d’Estudis -Associació Quintanes Plaça Mil·lenari, 2 1r 08500-VIC Tel 938816586
Centre d’Informàtica d’Osona C/ Raimon d’Abadal, 16 08500-VIC Tel 938855073
CEPROM Plaça Lluís Companys, 3 baixos 08500-VIC Tel 938861023
Foment de l’Ocupació Laboral (SICO) C/ Josep Terradelles, 4 entresol 08500-Vic Tel 938856961
Fundació Universitària Balmes C/ Miramarges, 4 08500-VIC Tel 938861222
IDFO C/ Nou 17 2n 08500-VIC Tel 938861795
IMPEVIC (Institut Municipal de Promoció Econòmica) Edifici el Sucre C/ De l’Historiador R d’Abadal, 5 08500-VIC Tel 938832937
INFOCENTRE C/ Bisbe Morgades, 45 entresol 9 08500-VIC Tel 938833301
Institut Gaudí de la Construcció C/ de la Indústria, 71 08500-VIC Tel 938891688-938816018
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
238
INTAC C/ Mossèn Josep Gudiol, 17 08500-VIC Tel 938895493
PROMEFO C/ Sant Pere, 9 08500-VIC Tel 938832094
SVERT C/ Jacint Verdaguer, 29 entresol 08500-VIC Tel 938894106
ASSOCIACIÓ TAPÍS c/de les adoberies,7 08500-VIC Tel 938861834
D’entre les principals causes que provoquen la immigració, trobem el tema del
treball. El mercat laboral està en condicions d’absorbir aquesta mà d’obra, ja sigui de
forma legal o il·legal. Des de la política local i autonòmica es promou l’especialització dins
les àrees amb demanda laboral en forma de CFO (cursos de formació ocupacional) o en
forma de programes de garantia social. Hi ha immigrants que accedeixen a aquests CFO,
però n’hi ha d’altres que per la seva situació legal o pel desconeixement de la llengua i ,
per tant, del circuit, no poden accedir-hi. Un punt important, és la selecció dels alumnes
que accedeixen a aquesta formació, ja que és molt important que estiguin motivats,
aptitud que comenten els agents socials entrevistats que falta amb aquest col·lectiu
alhora de formar-se, doncs no valoren de la mateixa manera la formació per al treball,
que el treball. Aquesta formació permet que els joves immigrants i els joves autòctons
comparteixin formació, cosa que incideix al coneixement mutu i a l’establiment de noves
relacions.
Els tècnics que treballen amb la inserció laboral destaquen la necessitat de
disposar d’un material d’inserció social i laboral per a estrangers, que sigui reconegut a
nivell empresarial.
3.5.3 Formació per al lleure i la cultura
Escola Curs Nombre alumnes estrangers
Curs d’iniciació al esplai 3
Curs d’inserció social 18
Taller de pintura decorativa 1
Taller de comunicació en llengua
catalana per a dones immigrants
9
Escola
d’Educadors
d’Osona
Curs per a joves oberts a l’adaptació
escolar i ciutadana
3
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
239
També realitzen formació d’adults d’altres entitats com l’ Associació cultural Oratge, les
Aules de la tercera edat, els Tallers de l’SVAT, els Tallers de Casals de Gent Gran i les
Associacions de veïns i centres cívics
3.5.4 Formació en el coneixement de la llengua catalana
En l’àmbit de la formació d’adults de català tenim el Centre de Normalització
Lingüística d’Osona que té els seus serveis locals de català a Vic, Manlleu, Torelló i
Centelles. Aquest centre ofereix cursos de català de nivell mitjà, de nivell avançat, de
tècniques de redacció, de nivell superior i de correcció de textos. A més amb la
immigració també han assumit la tasca d’alfabetitzar, per tant també imparteixen cursos
d’alfabetització per a estrangers.
Municipi Curs Nombre alumnes estrangers
Nivell bàsic 219 Vic
Nova immigració 24
Grup de conversa 22
Nivell bàsic 49
Manlleu
Nova immigració 44
Grup de conversa 15 Torelló
Nivell bàsic 25
Les diverses persones entrevistades, començant pels mateixos immigrants,
remarquen la importància de l’aprenentatge de la llengua per a una plena integració, i en
aquest sentit, destaca el reclam d’una atenció específica a les dones d’origen magribí,
que no treballen i es mouen poc de l’àmbit estrictament familiar. També es posa de
manifest la importància d’estendre la formació al conjunt de la població immigrada, amb la
realització de més cursos en hores compatibles amb la feina de les persones que
treballen, i d’introduir continguts relacionats amb els àmbits laboral, social i institucional,
de cara a una millor inserció sociolaboral. També és important remarcar la impossibilitat
de poder realitzar un segon nivell als estrangers de llengua catalana, degut a la gran
demanda de cursos d’alfabetització en aquesta llengua de primer nivell.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
240
3.5.5 Resum de proostes dels diversos agents
- Crear un material d’inserció social i laboral homologat a nivell comarcal,
consensuat a través de tots els insertors de la comarca que imparteixin cursos
de formació ocupacional, per tal de que sigui un referent clar i visible per a
tots els immigrants, per als insertos i per als empresaris (proposta feta pels
insertors del Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació - Osona)
- Crear una comissió de treball formada per professionals que treballin en
l’alfabetització, per tal d’unificar criteris per al conjunt de la comarca (proporsta
feta per la coordinadora de Benestar Social de l’Ajuntamnet de Vic i per als
tècnics del Programa Icaria)
- Intentar no descuidar els alumnes que han fet un primer nivell d’alfabeitizació,
perquè aquests són els que estan més motivats per la llengua i els que volen
utilitzar-la com a mitjà de comunicació (proposta feta per tèncics del Centre de
Normalització Lingüística de Vic)
- Realitzar classes per a l’obtenció de l’exàmen teòric del carnet de consuir per
a estrangers (proposta feta per responsables polítics comarcals, per
responsables d’associacions d’immigrants i per tècnics de l’Escola d’Adults de
Vic).
3.5.6 Conclusions
- En les escoles d’adults i als centres de català, es copsa el fet que el nivell de
la llengua en el col·lectiu dels immigrants, abarca mols nivells i que, no hi ha
materials educatius que siguin específics per tots els nivells, i, per tant,
s’acaba homogeneïtzant tot amb un nivell únic que no permet la millora de la
llengua en molts dels casos.
- En les escoles d’adults i als centres de català, els immigrants que ja han fet un
curs de primer nivell, no se’ls pot oferir un curs de nivell més, degut a la forta
demanda de cursos d’alfabetització per als nouvinguts, i, en canvi, seria una
bona oportunitat de consolidar la llengua catalana amb aquest col·lectiu que ja
ha estat iniciat. Degut al fet que hi ha tants nivells i demanda de cursos
d’alfabetització, manquen recursos per poder contractar a tots els formadors
necessaris. (En les escoles d’adults i als centres de català).
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
241
- En els itineraris cap a la recerca d’una ocupació, es percep el fet de la
desconeixença del mercat laboral de la comarca, de la desconeixença de
temes administratius lligats amb contractes, nòmines etc., amb el no
coneixement de les normes socials establertes i amb la poca formació d’una
part del col·lectiu.
- En els programes de garantia social s’arriba a la conclusió que la majoria del
col·lectiu immigrant (sobretot el marroquí), no valora el fet d’adquirir una
formació per al món laboral, i que quan troba feina abandona la formació en el
cas dels nois i en el cas de les noies, el percentatge d’abandonaments no és
tant alt, però també es troba aquest fet, tot i que està més lligat a les
obligacions familiars. També comenten el fet positiu però a la vegada difícil
d’executar, de que molts immigrants volen aprendre un ofici, però amb prou
feines coneixen l’idioma.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
242
3.6.- ÀMBIT SANITARI
En l’àmbit sanitari es detecten, essencialment, tres grans problemàtiques: les
dificultats de comunicació, la desinformació i el desconeixement dels circuits habituals i la
presència de noves malalties.
3.6.1.- Dificultats de comunicació
Una de les principals dificultats en l’àmbit de la sanitat és la comunicació metge-
pacient, per raons lingüístiques però també (o sobretot) per una concepció diferent de la
malaltia, del que significa estar malalt. Els problemes de comprensió lingüística són més
habituals quan el pacient és una dona, perquè normalment fa menys temps que és a
Catalunya i acostuma a sortir menys de casa. En ocasions, algun fill menor d’edat
acompanya els seus pares i fa la funció d’intèrpret, però en moltes ocasions apareixen
dificultats, fins i tot per qüestions de pudor. En ocasions passa fins i tot que un menor
acompanya un altre menor. Una de les solucions als problemes de comunicació és la
presència de mediadors, però no té sentit que en un centre d’assistència primària o en un
hospital hi hagi permanentment un mediador sense saber quan seran necessaris els seus
serveis. Una solució ja a l’abast és un llibre-diccionari que tradueix la terminologia més
habitual en el vocabulari mèdic a diversos idiomes. També hi ha el telèfon Sanitat respon
on es pot obtenir una traducció simultània. També hi ha qui proposa la incorporació de
metges àrabs al sistema de la sanitat pública.
3.6.2.- Desinformació i desconeixement dels circuits
En general els metges consultats creuen que falta educació per a la salut, i n’hi ha
que donen una especial prioritat a la necessitat de posar en marxa un pla de planificació
familiar, tot i que admeten que això xoca amb la cultura dels magribins, el col·lectiu
majoritari d’entre els immigrants osonencs. També es proposa l’organització de xerrardes
sobre diversos temes. Els professionals també troben a faltar l’existència d’informació
complerta sobre els serveis sanitaris, i algun d’ells apunta a la possibilitat d’elaborar una
guia d’utilització d’aquests serveis. En un mateix sentit, una denúncia habitual és produeix
entorn del fet que els immigrants no segueixen els circuits habituals dins del món de la
sanitat. Si bé és cert que utilitzen les urgències com a servei obert, els responsables dels
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
243
hospitals assenyalen que això també passa entre els “autòctons”, i que per tant no és cert
que els immigrants siguin la causa del col·lapse d’aquests serveis. El que sí que és cert,
en canvi, és que molts immigrants desconeixen la possibilitat de demanar una baixa a la
feina per poder anar al metge.
3.6.3.- Noves malalties
L’arribada de persones provinents de diverses parts del món ha propiciat també el
sorgiment de problemàtiques estrictament mèdiques. Destaquen les següents:
a) Aparició de malalties infeccioses endèmiques en els països d’origen, lligades a
paràsits dels quals alguns immigrants són portadors crònics. Els professionals molt sovint
tenen un profun desconeixement d’aquestes malalties, cosa que provoca en els pacients
la sensació de saber-ne més que el metge.
b) Reaparició de malalties que havien arribat a tenir, entre la població “autòctona”,
nivells d’incidència molt baixos. Entre elles destaca la tuerculosi.
c) Molts subsaharians són portadors, sense saber-ho, del virus de la sida.
Els responsables dels centres mèdics assenyalen que es tracta de problemàtiques
greus, que comporten també riscos per a la població “autòctona”. Pel que fa,
concretament, a les malalties fins ara desconegudes a Europa, apareixen grans dificultats
en el tractament i el seguiment i es fa difícil l’accés als medicaments. Tot plegat demana
una formació específica per part dels professionals.
També és destacable l’aparició de problemes psiquiàtrics crònics entre els
immigrants, especialment entre els magribins, com depressió, angoixa, etc., a causa de
les dificultats associades a l’adaptació a una nova societat. Aquests problemes poden
derivar en drogoaddiccions i alcoholèmia. Les dificultats per tractar-los apareixen sovint
pel fet que en funció dels seus orígens les persones tenen diferents conceptes de la
malaltia mental.
Una altra dificultat apareix, de vegades, a l’hora de fer el seguiment dels
embarassos. D’altra banda, entre els musulmans hi ha malalts crònics que trenquen el
règim de medicaments durant el mes del Ramadà.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
244
3.6.4.- Resum de propostes dels professionals de la sanitat
- Organitzar unes jornades sobre sanitat i immigració dirigides al conjunt de
professionals de la comarca. (Responsables de l’Hospital General de Vic).
- Crear unitats especials, en hospitals i centres d’atenció primària, dedicats al
tractament de les noves malalties. (Responsables de l’Hospital General de
Vic).
- Reciclar els professionals de la sanitat tant en el coneixement de malalties fins
ara desconegudes a Europa com en aspectes de les cultures d’origen dels
immigrants. (Responsables HGV i del CAP Osona).
- Elaborar fulletons informatius sobre el funcionament dels serveis mèdics i dels
circuïts. (Professionals de l’àmbit sanitari en general).
- Posar en marxa una campanya de planificació familiar. (Responsables de
centres d’atenció primària).
- Incorporar metges àrabs i d’altres orígens als centres sanitaris. (Responsables
de centres d’atenció primària).
3.6.5.- Conclusions de l’àmbit sanitari
- Hi ha dificultats de comunicació entre els pacients immigrants i els
professionals de la sanitat, no només per problemes estrictament lingüístics
sinó també per un xoc cultural que posa en evidència diferents concepcions
del que significa estar malalt. Això demana una nova preparació d’aquests
professionals en qüestions que van més enllà d’allò estrictament mèdic.
- Els immigrants no tenen assumida, en termes generals, la quotidianitat dels
serveis sanitaris i desconeixen, en aquest sentit, els circuits habituals i la
diferència entre medicina preventiva i purament assistencial. Dificilment
demanen festa a la feina per anar al metge.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
245
- L’arribada de persones d’orígens molt diversos ha comportat l’aflorament de
malalties endèmiques que a Osona es desconeixien, la qual cosa posa en
evidència la necessitat dels metges de reciclar-se. També han reaparegut
malalties que havien arribat a uns nivells d’incidència molt baix, com la
tuberculosi. Així mateix, moltes persones originàries de l’Àfrica subsahariana
són portadores del virus de la sida sense ser ni tan sols conscients d’aquest fet
ni del risc que comporta tant per a ells com per a la població en general.
- Les dificultats d’adaptació a una nova societat comporten problemes
psiquiàtrics, com angoixa i depressió, difícils de tractar per les dificultats per
part d’alguns immigrants d’acceptar el fet de la malaltia mental.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
246
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
247
4. CONCLUSIONS GENERALS
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
248
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
249
Hem partit d’una reflexió sobre el fenomen de la immigració que ens ha portat a
posar sobre la taula quin hauria de ser, almenys en el pla teòric, el posicionament d’una
societat democràtica davant d’aquest fenomen, i a constatar el paper clau que en aquesta
matèria correspon a l’àmbit local, aquell àmbit que de manera més precisa s’ajusta a la
noció de societat com a espai de trobada i de relacions quotidianes i continuades. Hem
ofert, a continuació, una doble aproximació, quantitativa i qualitativa, a la realitat actual
d’Osona (una comarca amb un percentatge d’immigració que supera els índexs mitjans
tant de Catalunya com de la Unió Europea) i hem vist quins són els encerts i les
mancances, els dubtes i els prejudicis existents en matèria d’immigració en els principals
àmbits de la vida diària. Sabem que no es tracta d’un tema menor, que la immigració és a
Osona un fenomen en expansió, que ha canviat i seguirà canviant la fesomia de la
comarca, i que afrontar-lo és el repte principal que té plantejat en aquests moments la
comarca. És, de fet, per això mateix, que diversos ajuntaments, alguns en solitari i
d’altres conjuntament, han posat en marxa des de fa ja alguns anys iniciatives diverses,
algunes de les quals han estat pioneres en el conjunt del país. La realitat demostra, però,
que s’ha d’anar més enllà. Tenint en compte tot el que ha estat dit i analitzat fins aquí,
presentarem a continuació unes conclusions generals que haurien d’ajudar a dissenyar
les estratègies de cara a un futur immediat.
1) Osona ha d’avançar cap a un posicionament global que parteixi clarament de
l’assumpció de la immigració com una realitat, com un fenomen, i en cap cas com un
problema. En aquest sentit, el que si que ha de quedar clar és que el camí cap a la plena
assumpció d’aquesta realitat és travessat per problemàtiques concretes que han de ser
resoltes. Sigui com sigui, aquest posicionament global ha de ser conscient que Osona no
és una realitat aïllada, sinó una part integrant d’una conjuntura més àmplia, la qual ha de
ser entesa almenys en un doble sentit: a) com una jerarquia territorial i institucional
(Catalunya-Estat espanyol-Europa) que disposa d’una legislació positiva concreta i d’unes
polítiques clarament definides a gran escala; però també b) com un estat de coses
mundial que va més enllà d’aquestes lleis i d’aquesta jerarquia. En aquest sentit, és
evident que a Osona no li correspon legislar i que ha d’actuar des del respecte a una
legalitat que li ve de més amunt, però no és menys cert que la comarca, en la seva
dimensió d’àmbit local i, per tant, de punt d’encontre real de persones que arriben dels
cinc continents, s’ha d’avançar ella mateixa als esdeveniments, ha de definir el tracte que
vol per al conjunt dels seus habitants, i, des del respecte a la conjuntura política que la
lliga, té l’oportunitat de vetllar pel respecte a la llibertat individual i els drets elementals de
totes les persones. Que la immigració com a realitat formi ja part inevitablement de
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
250
l’horitzó col·lectiu dels osonencs, i que assumir-la com a tal realitat sigui ara mateix el
repte principal, significa que les responsabilitats en aquesta qüestió són indiscutiblement
“de la comarca”. En definitiva, la comarca té a les seves mans la possibilitat de no
esperar que les coses li vinguin simplement donades i decidides i dilucidar què vol de si
mateixa.
2) Les institucions comarcals, en la mesura que són governades per persones que
han estat elegides democràticament, ha de poder tenir la suficient autoritat moral i la força
per imposar-la, si cal, més enllà de cohercions concretes que poden ser tan externes
(l’Estat, la política governamental) com internes (moviments xenòfobs, compromisos
electorals). Així, si hi ha contradiccions (que hi poden ser) entre els principis fonamentals i
irrenunciables i les situacions polítiques i legals de fet, aquestes contradiccions han de
ser, almenys, evidenciades, i ningú com el poder local està en condicions de fer-ho. El
repte i l’oportunitat són històrics i Osona no ha de dubtar, si cal, a emprendre una actitud
pionera, com ja l’ha tinguda en el passat en alguns àmbits.
3) La comarca ha d’actuar coordinadament. Efectivament, davant la necessitat de
preparar-se per afrontar definitivament el repte de la immigració, Osona té l’oportunitat de
fer-ho no ja en aquest o en aquell municipi concrets, i en aquesta o aquella àrea de la
vida social, sinó en conjunt: entenent la comarca com un bloc i afrontant la immigració
com un factor lligat indestriablement al futur de la societat en totes les seves facetes. De
l’anàlisi detinguda de la realitat se’n desprèn, efectivament, que aquesta realitat és única
per al conjunt de la comarca: els immigrans arriben a Vic o a Manlleu, a Sant Bartomeu o
a Roda, a Torelló o a Taradell, però fonamentalment (ho sàpiguen ells o no d’entrada)
arriben a Osona. És Osona, en conjunt, que actua com a referent, i és d’Osona, en
conjunt, que analitzem la immigració com una realitat creixent i imparable. En l’escala de
referències, tant per serveis com per dimensions, Vic, i en certa manera també Manlleu o
Torelló, ocupen un lloc segurament primari i inevitablement diferent, però per això mateix
li cal a la comarca moure’s i posicionar-se com un tot; perquè les necessitats d’un
immigrant són les mateixes en un múnicipi gran que en un de petit, i també les pors i els
prejudicis de la població en conjunt.
4) L’actuació, a més de coordinada territorialment, ha de ser transversal. La
immigració és un fenomen que travessa de dalt a baix tots els àmbits de la societat
(habitatge, món laboral, educació, formació d’adults sanitat, cultura) i les accions que
s’emprenguin han de tenir en compte al mateix temps tots i cada un d’aquests àmbits. No
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
251
es tracta, per tant, de plantejar la qüestió com si es tractés d’una competència dels
serveis socials, sinó que es fa necessari un treball en equip de les diverses àrees
polítiques municipals i comarcals, sota la tutela de l’autoritat més alta en cada institució, i
dels diversos sectors professionals i socials.
5) Cal el màxim consens polític i social. L’assumpció plena de la immigració com
un repte demana no només la participació activa d’amplis sectors, sinó el compromís de
tots plegats, en la mesura que sigui possible, en una mateixa direcció: partits polítics,
sindicats, empresaris, entitats, institucions i ciutadans en general.
6) Es fa necessària una estratègia global destinada a afavorir la incorporació dels
nouvinguts a la societat osonenca. Dels diversos aspectes tractats en el nostre estudi
precedent se’n desprèn la manca de referents i la indefensió dels immigrants en la
recerca d’un lloc per viure i d’una feina digna, el desconeixement dels recursos més
elementals i la fragilitat d’una situació gairebé sempre abocada a la marginalitat. Es tracta
de dissenyar l’acollida i facilitar la integració en el sentit de contribuir a deixar enrere la
precarietat que va associada a la categoria d’immigrant i la incorporació a la normalitat. I
en aquest sentit es palesa la necessitat d’una col·laboració real i efectiva entre els
diversos ajuntaments i el Consell Comarcal que detecti l’oferta de treball de cada
municipi, les possibilitats reals d’acollida de cada municipi, el tipus d’habitatges de cada
municipi i que erradiqui la possible sensació que en uns llocs es fa més que en uns altres
o, fins i tot, que en uns llocs es fa massa i en uns altres massa poc.
7) Paral·lelament a l’acollida dels immigrants, Osona té la possibilitat d’avançar
cap a un projecte de societat basat en les relacions interculturals, que aprofundeixi en la
democràcia i en el reconeixement per al conjunt de les persones que viuen a la comarca,
sigui quin sigui el seu estatus jurídic, de la categoria de ciutadans. En aquest sentit, és
important potenciar la participació dels immigrants en la vida pública, assajant
mecanismes que els acostin en la màxima mesura que sigui possible a la intervenció en
la presa de decisions política. En definitiva, Osona es troba sempre davant l’alternativa de
posicionar-se en la defensa d’un model de societat que es basi en el reconeixement i no
en l’exclusió, en l’afirmació de tots i cada un dels que hi habiten i no en l’arbitrarietat
d’imposar uns interessos que, com a tals, seran sempre parcials. L’altra cara d’aquesta
alternativa és mantenir-se en l’hermetisme, la por i les actituds segregadores.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
252
8) El desconeixement mutu entre comunitats és el principal aliment de tots els
prejudicis. Es fa necessari, en aquest sentit, promoure ponts de diàleg a tots els nivells,
buscar canals de difusió d’informació i sensibilitzar la població autòctona sobre la realitat
de la immigració. A aquesta tasca hi poden contribuir decisivament els immigrants, que
han de conèixer el lloc que han escollit per viure, però també han de donar-se a conèixer:
han d’explicar qui són, d’on vénen i, sobretot, per què han vingut.
9) La llengua catalana pot actuar com un dels principals factors d’integració, i en
aquest sentit ha de ser potenciada. Per aconseguir-ho cal un compromís ferm de tota la
societat, que realment converteixi aquesta llengua en el vehicle necessari de comunicació
comú.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
253
5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES CONCRETES
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
254
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
255
5.1.- LÍNIES ESTRATÈGIQUES GENERALS
1- Assolir, com a comarca, un posicionament consensuat i propi que parteixi de l’assumpció de la immigració com una realitat i afavoreixi la incorporació dels nouvinguts a la societat osonenca.
2- Promoure la coordinació entre els municipis de la comarca, i especialment entre aquells on la immigració és rellevant per abordar conjuntament les problemàtiques comunes que planteja la realitat de la immigració.
Propostes:
a) Crear el Consell Rector del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants, format
per responsables polítics dels ajuntaments i del Consell Comarcal i pels delegats de la
Generalitat a la comarca.
b) Crear la Comissió Tècnica del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants,
formada per la directora de l’Òrgan Tècnic d’Immigració, els responsables tècnics dels
departaments de benestar social del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Vic i els
coordinadors del pla.
c) Crear la Comissió de Participació del Pla Comarcal d’Integració dels
Immigrants, integrada per les associacions d’immigrants d’Osona i per altres institucions
que treballen en aquest àmbit.
d) Organitzar unes jornades de debat entorn del repte de la immigració a la
comarca.
3- Potenciar l’acció transversal que vegi la immigració com una realitat que
travessa tots els àmbits de la vida política i social i que se situa, per tant, més enllà de l’esfera dels serveis socials.
Propostes:
a) Promoure plans transversals en les línies d’actuació municipals que afavoreixin
la inclusió social.
4- Facilitar l’acollida de les persones nouvingudes, buscant en la mesura del possible el compromís i la col·laboració dels diversos ajuntaments i sectors socials.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
256
Propostes:
a) Plantejar punts d’informació municipals emmarcats dins d’un context ampli
sobre la cobertura de les necessitats bàsiques d’informació: treball i habitatge.
b) Crear un grup de treball integrat pels professionals dels diveros ajuntaments de
la comarca, que porti a terme la tasca a que fa referència la proposta anterior.
5- Promoure el respecte als drets elementals de tota persona, i ajudar a superar situacions de marginació per tal que tothom tingui accés a una vida i un treball digne.
6- Afavorir l’aprofundiment de la democràcia, i el reconeixement per a totes
les persones que viuen a Osona de la condició de ciutadans.
Propostes:
a) Estimular la participació dels immigrants en les associacions de veïns.
b) Cercar fórmules que afavoreixin la participació cívica dels immigrants.
7- Estimular el diàleg intercultural i informar i sensibilitzar sobre la realitat de la immigració i les seves causes, i sobre l’origen i les problemàtiques concretes dels immigrants osonencs.
Propostes:
a) Promoure activitats (conferències, xerrades, taules rodones, teatre, música,
cinema) destinades a fomentar el diàleg intercultural i el coneixement de la realitat de la
immigració, amb la col·laboració d’entitats de la comarca.
b) Promure la creació, a tots els municipis amb un índex d’immigració rellevant, de
fòrums interculturals en la línia del que està en marxa des de fa uns anys en alguns
Ajuntaments. Estudiar també la creació d’un fòrum d’àmbit comarcal.
c) Organitzar unes jornades de debat entorn del repte de la immigració obertes al
conjunt de la societat osonenca.
d) Afavorir les propostes de formació a tots els nivells, des del professional fins a
l’universitari, que contribueixin al coneixement i a la reflexió entorn de la realitat de la
immigració.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
257
8- Fer del català la llengua de comunicació entre les persones de les diferents cultures. Fer que aquesta llengua sigui coneguda, en la mesura del possible, per tots els immigrants.
Propostes:
a) Aconseguir el compromís de totes les entitats dedicades a la formació
d’immigrants d’impartir aquesta formació en català.
b) Sensibilitzar el conjunt de la població osonenca perquè utilitzi el català en el seu
tracte habitual amb les persones nouvingudes.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
258
5.2.- LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER ÀMBITS
5.2.1.- Àmbit de l’habitatge
1- Promoure un debat entre els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les problemàtiques associades a les dificultats dels immigrants a l’hora d’accedir a l’habitatge en condicions de normalitat.
Propostes:
a) Potenciar la creació un grup de treball, format per tècnics municipals
d’urbanisme i de serveis socials, responsables d’empreses immobiliàries, associacions de
veïns, ONG, etc., que avanci en la discussió de les problemàtiques que han aflorat en el
present estudi-diagnòstic i en la materialització de les propostes que apareixen en aquest
apartat.
2- Vetllar en la mesura del possible per l’aflorament i la normalització de
l’oferta de pisos de lloguer. Facilitar un referent clar en la seva recerca de pis.
Propostes:
a) Estudiar possibles sistemes de mediació per al lloguer d’habitatges.
3- Afavorir una política urbanística i d’habitatge global que vetlli per evitar la concentració d’immigrants en unes zones determinades i l’existència de pisos que no compleixin les mínimes condicions d’habitabilitat.
Propostes:
a) Estudiar propostes concretes destinades a l’arranjament d’habitatges vells o
degradats i la promoció d’habitatges socials, de compra i de lloguer, que evitin la
concentració.
5.2.2.- Àmbit laboral
1- Buscar la implicació de tots els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
259
problemàtiques associades a les dificultats dels immigrants a l’hora d’accedir a una feina en condicions de normalitat.
Propostes:
a) Crear un grup de treball, format per empresaris, representants sindicals,
responsables dels punts de recerca de feina actualment existents, etc., que avanci en la
discussió de les problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la
materialització de les propostes que apareixen en aquest apartat.
2- Promoure la informació i formació, que inclogui el reconeixement dels drets i deures que corresponen a tot individu, com a element clau per a la integració a la societat i per a una millor situació personal i professional.
Propostes:
a) Vetllar perquè l’ensenyament de la llengua catalana estigui a l’abast de tots els
nouvinguts en uns horaris que s’adeqüin a la seva feina.
b) Posar a l’abast d’administracions locals, entitats, sindicats, empreses, etc., un
sistema de formació ocupacional que expliqui als nouvinguts les institucions, la geografia,
la realitat econòmica i els hàbits de treball d’Osona. Aquest sistema de formació ha de
tenir el reconeixament dels empresaris, i com a tal un cert prestigi associat.
c) Fer aflorar els nous jaciments d’ocupació per posar en funcionament un sistema
de formació professional especialitzat, per tal que els treballadors poc qualificats es
puguin especialitzar, i per tant, puguin millorar professionalment i personalment.
3- Detectar i fer aflorar l’oferta real de treball de cada sector econòmic i de cada municipi i posar-la a l’abast de tothom. Interconnectar, en aquest sentit, l’oferta de treball de tota la comarca.
Propostes:
a) Crear una borsa de treball el màxim d’àmplia possible que actuï com a referent
clar per als nouvinguts. Interconnectar les borses de treball i punts de recerca de feina ja
existents.
4- Col·laborar fins on sigui possible, en la clarificació del mercat de treball i en la lluita contra les situacions d’explotació laboral.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
260
Propostes:
a) Promoure espais de trobada entre els responsables polítics comarcals, els
empresaris i els sindicats destinat a avançar en aquesta qüestió.
5.2.3.- Àmbit educatiu 1- Buscar la implicació de tots els agents socials destinada a la resolució de
les problemàtiques associades a la plena incorporació dels fills dels immigrants a l’àmbit escolar.
Propostes:
a) Crear un grup de treball, format per professionals de l’ensenyament,
associacions de pares i responsables d’entitats de lleure i esport que avanci en
l’elaboració de propostes per a una plena integració dels joves immigrants.
2- Vetllar per tal que tot l’àmbit educatiu en general encamini les seves accions cap a la plena incorporació dels immigrants a la societat osonenca.
3- Reforçar, en tot l’àmbit comarcal, el sistema de mediació en les relacions
escola-família.
Propostes:
a) Organitzar una borsa de traductors i mediadors que estigui a disposició dels
centres escolars de la comarca.
b) Potenciar la mediació entre escoles i pares d’immigrants des del moment en
què comença l’escolaritat, amb l’objectiu d’informar aquests pares sobre les peculiaritats
del sistema educatiu del país i sensibilitzar-los sobre la importància de la seva
participació en les associacions de pares i mares.
c) Potenciar la relació entre pares autòctons i pares immigrants, que faciliti el
coneixement i reconeixement mutu, mitjançant tallers i activitats de caràcter intercultural.
4- Aprofundir i, si convé, replantejar de nou els actuals models d’atenció als
alumnes immigrants d’incorporació tardana, i avançar en l’obtenció de més recursos.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
261
Propostes:
a) Promoure que els professionals d’ensenyament de la comarca coneguin els
materials curriculars adaptats.
5- Fomentar la relació entre fills de pares autòctons i fills de pares immigrants a través de les activitats extraescolars i de lleure.
Propostes:
a) Vetllar per la incorporació dels fills de pares estrangers a les activitats de les
entitats dedicades a les activitats extraescolars i de lleure. Fer especial incidència en els
clubs esportius.
6- Desenvolupar estratègies encaminades a la erradicació de l’absentisme escolar i donar suport a les ja existents.
Propostes:
a) Promoure estades de formació en empreses per tal que els joves amb risc de
fracàs escolar tinguin un primer contacte amb el món laboral.
b) Promoure programes de prevenicó i lluita contra les causes d’absentisme a
cada municipi.
7- Reflexionar, en diàleg amb la comunitat educativa, sobre una major implantació en l’escola dels valors de la interculturalitat i la democràcia.
8- Vetllar perquè els alumnes que no superin l’ESO disposin de la informació sobre l’oferta de programes de garantia social i de cicles formatius de grau mitjà.
5.2.4.- Formació d’adults
1- Buscar la implicació de tots els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les problemàtiques associades a la formació d’adults.
Propostes:
a) Crear un grup de treball, format per professionals i responsables de les diverses
entitats de la comarca dedicades a la formació d’adults, que avanci en la discussió de les
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
262
problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la materialització de
les propostes que apareixen en aquest apartat.
b) Crear una comissió de treball formada per professionals que treballin en
l’alfabetitizació per tal d’unificar criteris per al conjunt de la comarca, i , en la mesura del
possible, dissenyar materials comuns.
c) Elaborar una oferta comarcal coordinada.
3- Promoure l’homologació dels cursos d’inserció sòciolaboral que s’imparteixen a la comarca, i consensuar, a través dels seus insertors laborals, el mètode, el contingut, la temporalització , l’avaluació etc. i promoure el coneixement del nostre entorn sòcio-laboral als nouvinguts, per tal que responguin als seus drets però també als seus deures a l’hora de treballar.
Propostes:
a) Difondre el material didàctic d’inserció social i laboral per a estrangers,
CONNECTA’T!, a nivell local, empresarial, a les entitats , per tal que realment es
converteixi en allò pel qual va ser creat: un material consensuat i homologat a nivell
comarcal d’inserció social i laboral per als estrangers.
4- Alfabetitzar en llengua catalana i posar aquesta llengua a l’abast dels estrangers. Afavorir que el català sigui la llengua en la qual s’imparteixi la formació d’adults a la comarca.
Propostes:
a) Consciencar la població osonenca de la necessitat de dirigir-se en català als
immigrants.
b) Fer especial atenció al col·lectiu de dones marroquines, perquè és el que
planteja més dificultats d’incorporació a la vida quotidiana.
c) Crear, a través del grup de treball de formació d’adults, proves de nivell
d’alfabetització estandaritzades, que es puguin utilitzar a nivell comarcal, per tal que sigui
molt més fàcil treballar amb el grup aula.
5- Promoure que els immigrants amb permís de conduir no homologat puguin tenir accés al permís de conduir espanyol.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
263
Propostes:
a) Coordinar l’oferta formativa “Vés tranquil ... al volant”, destinada a realització de
l’examen teòric del permís de conduir per part dels estrangers, als municipis de la
comarca.
5.2.5.- Àmbit sanitari
1- Buscar la implicació de tots els agents socials per definir l’estratègia general i consensuada per avançar en la resolució de les problemàtiques associades a les dificultats de comunicació dels immigrants i de formació dels professionals en l’àmbit sanitari.
Propostes:
a) Crear un grup de debat, format per professionals de la sanitat, que avanci en la
discussió de les problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la
materialització de propostes.
2.- Potenciar les accions de formació encaminades a formar els professionals de la sanitat tant en el coneixement de les malalties fins ara desconegudes a Osona com en aspectes relacionats amb les cultures d’origen dels immigrants.
Propostes:
a) Promoure la realització de cursos i jornades adreçats als professionals de
l’àmbit sanitari, que tinguin en compte l’intercanvi de mètodes i experiències entre els
diversos centres.
3.- Donar a conèixer els diversos circuits que composen l’atenció sanitària bàsica i sensibilitzar sobre la prevenció de les malalties.
Propostes:
a) Editar guies i fulletons informatius en diverses llengües, sobre el funcionament
dels serveis mèdics i els circuits.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias
264
5.2.6.- Àmbit social
1- Buscar la implicació dels agents socials per definir una estratègia general consensuada destinada a avançar vers la resolució de les problemàtiques socials de les persones immmigrants i la prevenció de les causes que originen l’exclusió i la marginació.
Propostes:
a) Crear un grup de debat entreles institucions i entitats d’àmbit social que
identifiquei les problemàtiques socials que presenten les persones immigrades i elabori
propostes d’actuació consensuades d’àmbit comarcal.
b) Promoure la realització de cursos i jornades adreçats als professionals de
l’àmbit social, que tinguin en compte l’intercanvi de mètodes i experiències.
c) Elaborar i/o actualitzar les guies i fulletons informatius en diverses llengües,
sobre el funcionament dels serveis socials.
d) Promoure la creació de comissions tècniques en l’àmbit local per erradicar les
causes de l’absentisme escolar conjuntament amb les serveis d’ensenyament, policia
local i altres.
e) Vetllar per l’atenció social i la sensibilització pel que fa a les situacions de
maltractament.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 265
5.3.- PROPOSTES CONCRETES PEL PERÍODE 2002/2003 ÀMBITS PROPOSTA,
RESPONSABLE I AGENTS IMPLICATS
OBJECTIUS DATES PREVISTES
1. Òrgans de
coordinació
del Pla
Comarcal
per a la
Integració
dels
Immigrants
Creació del Consell Rector:
President: representant del
Departament de Benestar
Social de la Generalitat de
Catalunya
Vice-president: Representant
del Consell comarcal
Secretari: Designat pel
President del Consell Rector
Vocals: Representants dels
municipis adherits al Pla,
representant de la Comissió
tècnica, representant de la
Comissió de participació,
delegats territorials de la
Generalitat.
- Dirigir i supervisar l’aplicació del
Pla comarcal d’integració dels
immigrants.
- Establir les relacions
institucionals necessàries per a
la coordinació de les diverses
actuacions.
- Analitzar periòdicament la
situació dels immigrants i les
repercussions de la realitat de la
immigració en la comarca.
- Aprovar el diagnòstic, el Pla de
treball de les actuacions a fer i
el calendari d’execució.
- Aprovar l’informe-memòria de
les activitats realitzades.
- Aprovar la pròrroga, si cal, del
termini d’implementació del Pla.
- Aprovar el Reglament de règim
intern.
- Aprovar la visualització i difusió
del Pla.
20 de
desembre
de 2002
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 266
Creació de la Comissió
Tècnica:
Òrgan Tècnic del Pla
Interdepartamental
d’Immigració
Representant del Consell
Comarcal
Representant dels
ajuntaments de més de
20.000 habitants
Representant de la Comissió
de participació
- Coordinar el Pla comarcal
d’integració dels immigrants.
- Informar al Consell rector de les
activitats i acords dels grups de
treball.
- Cercar fonts de finançament per
les actuacions del Pla.
- Analitzar periòdicament la
situació dels immigrants i les
repercussions de la realitat de la
immigració en la comarca.
- Analitzar el diagnòstic, i
proposar el Pla de treball de les
actuacions a fer i el calendari
d’execució.
- Analitzar l’informe-memòria de
les activitats realitzades.
- Proposar la pròrroga, si cal, del
termini d’implementació del Pla.
Febrer,
Maig i
Octubre
de 2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 267
Creació del Grup de treball
d’Ensenyament:
Delegat territorial
d’Ensenyament
Inspectors d’ensenyament de
Vic i Manlleu
Responsables tècnics
d’ensenyament dels
ajuntaments de Vic i Manlleu
Un representant del Centre
d’Educació Compensatòria
Un representant del TAE de
Torelló
Un mediador de l’Ajuntament
de Manlleu, un del Programa
Icària i un de l’Associació
Antoni Soler i Trias
Un representant de cada un
dels següents centres:
Andersen-Balmes, Montseny,
Sant Miquel dels Sants i IES
Jaume Callís, de Vic, Casals-
Gràcia, Puig-Agut i IES Antoni
Pous, de Manlleu, Fortià Solà
i IES Cirvianum, de Torelló, i
Montjoia, de sant Bartomeu
del Grau
Un representant de la
Comissió de participació
Coordinació: Pla Comarcal
Avançar en la discussió de les
problemàtiques relacionades amb
l’àmbit educatiu que han aflorat en
el present estudi-diagnòstic i en la
materialització de les propostes
corresponents a aquest àmbit.
Treballar concretament en:
- Tallers per a pares autòctons i
immigrants a les escoles
- Accés dels fills d’immigrants a
les activitats extraescolars i de
lleure
- Accés dels centres als serveis
de mediació
- Discussió dobre l’atenció als
alumnes d’incorporació tardana
Una
reunió
cada dos
mesos a
partir del
gener de
2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 268
Creació del Grup de Treball
de l’Àmbit Sanitari:
Delegat territorial de la
Generalitat
Un representant de cada un
dels següents centres: CAP
Osona, CAP El Remei, CAP
Manlleu, CAP Torelló i CAP
Prats de Lluçanès
Un representant de l’Hospital
General de Vic
Un representant de l’Hospital
de Sant Jaume de Manlleu
Representant de la Comissió
de participació
Coordinació: Pla Comarcal
Avançar en la discussió de les
problemàtiques relacionades amb
l’àmbit sanitari que han aflorat en el
present estudi-diagnòstic i en la
materialització de les propostes
corresponents a aquest àmbit.
Treballar concretament en:
- Elaboració d’un material
informatiu sobre els circuits
sanitaris
- Organització d’unes jornades
per als professionals de la
sanitat
Una
reunió
cada dos
mesos a
partir del
gener de
2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 269
Creació del Grup de Treball
de Formació d’Adults:
Un representant de cada
un dels següents centres:
Miquel Martí i Pol a Vic,
Miquel Martí i Pol a
Manlleu, La Cooperativa
de Torelló
Un representant de cada
un dels centres de
normalització lingüística:
Vic, manlleu, Torelló,
Centelles
Un representant dels
tallers del Programa Icària
Un representant de Creu
Roja Vic Un representant de la
Comissió de participació
Òrgan Tècnic del Pla
Interdepartamental
d’Immigració
Coordinació: Pla Comarcal
- Avançar en la discussió de les
problemàtiques relacionades
amb l’àmbit de la formació
d’adults que han aflorat en el
present estudi-diagnòstic i en la
materialització de les propostes
corresponents a aquest àmbit.
- Proposar actuacions a realitzar.
Gener
2003
Creació de la Comissió de
Participació:
Mediadors interculturals
Entitats de col·lectius
d’immigrants
Entitats d’ajuda a immigrants
Altres entitats del teixit
associatiu
Membres de xarxes informals
Coordinació: Pla Comarcal
- Analitzar les problemàtiques
dels immigrants estrangers
- Proposar actuacions a realitzar
- Participar en els grups de treball
- Col·laborar en aquelles
actuacions de difusió, informació
i formació tant als col·lectius
d’immigrants com a la població
d’acollida.
- Col·laborar en l’elaboració de
propostes d’activitats.
Gener
2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 270
Creació d’un grup de treball
d’Acollida format per
professionals dels diversos
Ajuntaments de la comarca.
Coordinació: Pla Comarcal
d’Integració dels Immigrants
- Plantejar i estudiar la viabilitat
de la creació física d’un espai o
espais que actuïn clarament de
punt de referència i on tothom
que arribi a Osona tingui a la
seva disposició informació i
assessorament sobre habitatge,
ofertes de treball, escoles,
serveis públics, institucions, i
sobre tot allò que pugui
contribuir al coneixement de la
comarca.
Gener
2003
Servei de Traducció i
Mediació:
Coordinació: Pla Comarcal
d’Integració dels Immigrants
d’Osona (Associació Antoni
Soler i Trias).
Agents implicats: Persones
amb un coneixement ampli de
les llengües parlades pels
diferents estrangers de la
comarca d’Osona.
- Aconseguir tenir un equip de
professionals capaços de traduir
al català diferents llengües
parlades per als estrangers de
la nostra comarca (berber, àrab,
swahili, anglès, francès, rus etc.)
, i ésser entitat de referència per
aquesta qüestió a la comarca,
de tal manera que les
traduccions siguin sol·licitades a
l’entitat i aquesta, en funció de
la disponibilitat del traductor i el
seu perfil, triï un o altre traductor
o mediador.
Primer trimestre 2003
Formació dels professionals: Islam i Àmbit Local
Responsable: Jordi Moreras
Ajudar als responsables polítics i
tècnics a tenir un coneixement més
clar de la realitat de l’Islam i de la
situació d’aquesta religió al context
de l’Estat espanyol.
A
concretar
2. Àmbit
general
Intervenció amb famílies
immigrades
Responsable: Amina Bargach
Ajudar als professionals que tenen
un contacte directe amb immigrants
a aprendre tècniques
d’intervenció,en la seva tasca diària.
A
concretar
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 271
Curs d’introducció a la
mediació comunitària per a
agents socials que tinguin
tracte amb immigrants sovint
Responsable: Associació de
Mediadors de Catalunya
Divulgar lel coneixment de la
mediació entre els professionals que
des d’àmbits diveroso, tinguin
contacte amb immigrants.
Segon semestre 2003
Continuació de l’anàlisi de
l’evolució de la immigració.
Responsable: Associació
Antoni Soler i Trias, entitat
gestora del Pla Comarcal
d’Integració dels Immigrants.
Mantenir una anàlisi constant de
l’evolució sociodemogràfica de la
immigració a Osona que permeti
continuar d’alguna manera el treball
iniciat amb el present estudi-
diagnòstic. Continuar i aprofundir
també l’estudi de distribució de la
població per seccions censals als
principals municipis.
A partir del gener de 2003
Exposició de fotografies sobre
la immigració d’Osona
Exposició itinerant de fotografies
destinada a reflectir la integració
dels diversos col·lectius
d’immigrants a la vida quotidiana de
la comarca i la seva relació amb la
població autòctona.
Març de 2003
3. Àmbit de
Formació:
Creació d’una comissió de
treball formada per
professionals que treballin en
l’alfabetització a estrangers:
Coordinació: Pla comarcal
d’Integració dels Immigrants
Agents implicats: Formadors
dels diferents municipis que
treballin amb aquest àmbit
Conèixer les diferents metodologies,
continguts, experiències de cada
municipi i entitat.
Intentar aconseguir un material únic
comú a nivell comarcal,
consensuant les metodologies, els
continguts etc. de cada agent
implicat.
Gener- juny 2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 272
Difusió del material formatiu
CONNECTA’T – Connecta
amb Osona - :
Coordinació: Pacte Territorial
d’Ocupació Osona-Centre i
Associació Antoni Soler i
Trias.
Agents implicats: Empresaris,
Ajuntaments d’altres
municipis de la comarca,
entitats diverses, formació
d’adults etc.
Aconseguir que aquest material
d’inserció laboral i social esdevingui
realment una eina homologada a
nivell comarcal, que tingui el
reconeixement dels empresaris i
que es nodreixi d’una estructura
rotativa de cursos a nivell comarcal.
Durant tot
el 2003
Implantació del “Vés
tranquil...al volant – Projecte
preparatori per a l’obtenció de
l’examen teòric del permís de
conduir –“ als diferents
municipis de la comarca que
ho sol·licitin:
Coordinació: Pla Comarcal
d’integració dels Immigrants
d’Osona
Agents implicats:
Ajuntaments, Autoscoles,
Escoles d’Adults, Centres de
Normalització lingüística ,
Creu Roja etc.
Impulsar la creació d’una comissió
de treball a cada municipi que
estigui interessat amb el projecte,
per tal que puguin implantar-lo i
executar-lo de la manera més eficaç
possible.
Durant tot
el 2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 273
Organització d’unes jornades
per al personal de l’àmbit
sanitari on s’expliqui com
tractar les malalties que
afecten immigrants:
Coordinació: Institut català de
la Salut
Agents implicats:
Professionals de l’àmbit
sanitari experts en: salut
mental, pediatria i ginecologia
i professionals dels diferents
centres sanitaris públics o
privats de la comarca.
Aprofitar que hi ha comarques de
Catalunya que fa més temps que
Osona que conviuen amb
immigrants que aquí fa poc que han
arribat com els subsaharians, i
viceversa i fer una jornada de
transferència de mètodes de
tractament, de posada en comú de
nous continguts i noves
metodologies de comunicació, fer-la
oberta a un públic ampli, per ajudar
als professionals de l’àmbit sanitari
de la comarca d’Osona i els
professionals d’altres comarques a
realitzar un tractament més eficaç
en matèria d’immigració.
Primer
semestre
2003
4. Àmbit
Sanitari:
Elaboració d’un tríptic
informatiu que reculli el circuit
sanitari:
Responsable: Grup de treball
de l’àmbit sanitari
Elaborar un tríptic que faci
transparent als nouvinguts el circuit
sanitari i la funció específica de
cada un dels serveis.
Gener
2003
5. Àmbit
Ensenyament:
Cinc tallers del programa Un
espai per trobar-nos; un espai
per aprendre:
Coordinació:
Departament d’Ensenyament:
Direcció General d’Ordenació
i Innovació Educativa.
Departament de Benestar
Social: Òrgan Tècnic
d’Immigració
Agents implicats: direcció dels
centres educatius,
associacions de pares i
mares.
Facilitar la interrelació entre les
famílies autòctones i les famílies
immigrants nouvingudes als centres
educatius i, al mateix temps, facilitar
el coneixement i la utilització del
català com a llengua d’us i de
relació social.
Gener–
juny 2003
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 274
Servei de Traducció:
Coordinació:
Associació Antoni Soler i
Trias, amb finançament del
Departament d’Ensenyament
de la Generalitat
Posar a l’abast de les escoles de la
comarca professionals de la
traducció que facilitin la comunicació
amb les famílies immigrades.
Desembr
e 2003
Cursos de formació per a
l’acollida dels nouvinguts a
les escoles, als instituts i als
centres d’esplai i/o entitats.
Coordinació: Associació de
Mediadors de Catalunya.
Promoure un curs de formació per a
joves als instituts i a les entitats de
lleure, per tal que aquests joves
puguin ser posteriorment , els
referents per als nouvinguts a
aquests centres educatius.
Gener
2003 i
Avaluació
a Juny
2003.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 275
6. BIBLIOGRAFIA
Delgado, Manuel: Diversitat i integració. Lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya;
Empúries, Barcelona, 1998
Camps, Victòria: El Malestar de la vida pública; Barcelona, 1996
Candel, F.; Cuenca, J.M.: Els altres catalans del segle XXI; Barcelona, Planeta, 2001
Carbonell, J; Simó, N.; Tort, A.: Magribins a les aules. El model de Vic a debat; Eumo
Editorial, Vic, 2002
Col·lectiu IOÉ/ICEM: Marroquins a Catalunya; Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994
Colectivo IOÉ: Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos; Universitat de València, 1999
De Lucas, Javier de: Europa; ¿convivir con la diferencia? Racismo, nacionalismo y
derechos de las minorías; Tecnos, Madrid, 1992
Diversos autors: Pla Interdepartamental d’Immigarció 2001-2004; Generalitat de
Catalunya, Barcelona, 2001
Fòrum Intercultural de Vic. Cicle de xerrades sobre fenomen migratori i procés
d’adaptació; Ajuntament de Vic, 2000
Jameson, David: Sobre el diálogo intercultural; Salaamnca, 1990
Jameson, Frederic: Estudios culturales. Reflefiones sobre el multiculturalismo; Paidós,
Barcelona, 1998
Kymlicka, Will: Ciudadanía multicultural: una teoría liberal de los derechos de las
minorías; Paidós, Barcelona, 1996
Maalouf, Amin: Les identitats que maten (per una mundialització que respecti la
diversitat); La Campana, Barcelona, 1999
Martínez Marzoa, Felipe: “Estado y legitimidad”; “Estado y polis”; dins de Los filósofos y la
política (Manuel Cruz, comp.); Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1999
Ortega Carrillo, José Antonio: Educación multicultural para la tolerancia y la paz:
Fundamentos y estrategias didácticas; Granada, 1996
Pérez-Díaz, Víctor; Álvarez Miranda, Berta; González Enríquez, Carmen: Espanya davant
la immigració; Fundació “la Caixa”, Barcelona, 2001
Rodríguez Regueira, José luis: “El reconocimiento de la diferencia como mecanismo de
marginación social”
Sartori, Giovanni: La sociedad multiétnica; Taurus, Madrid, 2001
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 276
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 277
6. ANNEX: RECURSOS DE LA COMARCA
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 278
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 279
TORELLÓ ÀMBIT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS INFANTS EN MEDI OBERT
Ajuntament de Torelló
Isabel Sánchez (educadora social)
Infants de 4 a 14 anys
35 (8 dels quals són immigrants, la resta amb famílies desestructurades
- Prsituac
- Po- Poterespecmultip
ABSENTISME ESCOLAR
Ajuntament de Torelló
Isabel Sánchez (educadora social)
Infants i adolescents de 4 a 16 anys
19
- Prla sen
- Deabse16 an
Estabdiferenl’absehomog
REFORÇ ESCOLAR
Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló
Isabel Sánchez (educadora social) Amb la col·laboració de 21 voluntaris
Infants de 4 a 14 anys
44
- Donaen el s- Aconsde treb- Prevepel seu- Estaservei
CAP NEN SENSE IL·LUSIÓ, CAP CASA SENSE JOGUINA
Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló. Amb la col·laboració del Departament de Benestar social.
Isabel Sánchez (educadora social)
Infants de 4 a 13 anys
60 Any 2201: - Famílies beneficiaries: 70% immigrants 30% autòctones -Infants beneficiàris: 67% immigrants 33% autòctons
- Detecbenefic- Notificfamílie
ENCARA NO TENS ESCOLA
Ajuntament de Torelló
Isabel Sánchez (educadora social)
Infants i adolescents de 3 a 16 anys
28
- Vetllinfants
- Dod’escperío
- Vemagr
Realitzque l’Eescola
PLA DE TRANSICIÓ AL TREBALL AUXILIAR DE FUSTERIA I AUXILIAR DE COMERÇ
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Torelló
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 280
ÁMBIT IMMIGRACIÓ NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS TRASTER DE CÀRITAS
Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló
Marta Sanglas (T.S.)
Persones immigrades
- Propsegondificult- Estaelectro
ÁMBIT GENERAL NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIONS EXTERNES: CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE TORELLÓ
Marta Sanglas (T.S.)
- Cod’as
Coorpreveprom
GESTIOMAT Borslabo
ÀMBIT ADULTS ESCOL LA COOPERATIVA CENTRE D’AUTOFORMACIÓ
OFICINA DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
PRATS DE LUÇANÈS
ÀMBIT D’INFÀNCIA I JOVENTUT
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS
ACTUACIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR
EBASP EBASP Infants I JOVES DE 3 A 16 anys
4: 1 d’ed. primària 3 ed. secundària
- FoInstiesco
ESCOLA DE PARES
EBASP EBASP Pares dels infants de 3 a 12 anys de l’escola “la Monjoia” de St.
Centre de Primària de St. Bartomeu del Grau, EAP Osona, EBASP
- Fo- Craspepare
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 281
Bartomeu del Grau
ST. JULIÀ DE VILATORTA
ÀMBIT INFÀNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ DE L’ABSENTISME ESCOLAR A LA ZONA D’AFLUÈNCIA DE L’IES TARADELL
Municipal
Professionals de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta, Anna Pratdesaba i Anna Solà; professionals de S.S. de Mancomunitat “La Plana”, Rosa Morales; professionals de IES Taradell, Eugènia Nicolàs i professionals de l’EAP d’Osona, Magda i Fina Collell.
Municipis que formen part de la zona d’afluència de l’IES Taradell.
Escoles que formen part de la zona d’afluència de l’IES Taradell.
*De- Cofaml’ass*De- De
o qu
- Intque absè*Ded’Es- Ve
hag
- Coserv -Docaso
ÀMBIT GENERAL, COORDINANACIONS AMB LES ESCOLES I ELS CASALS D’ESTIU
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIÓ ENTRE PROFESSIO-NALS DE L’EBASP DE ST. JULIÀ DE VILATORTA AMB ESCOLES I INSTIUTS
Municipal
Anna Pratdesaba i Anna Solà
Escoles que formen part de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta.
Directors, Caps d’estudis i secretaris de les escoles i instituts dels municipis de la UBASP de St. Julià de Vilatorta
- Miconjtrebprim- Pre- Ded’ate- Tredel cl’infa
COORDINACIÓ EDUCADOR I CALSALS D’ESTIU DE L’EBASP DE ST. JULIÀ
Municipal
Anna Pratdesaba
Casals d’estiu de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta.
Educador i monitors dels casals d’estiu
- Asl’org- Asel trassiinteg
ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, LES MASIES DE VOLTREGÀ, ORÍS I STA. CECÍL
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 282
ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CASAL D’ESTIU DE ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà
Montse Puigví Camps (Educadora social). Realitzat per dos monitors
Infants i adolescents de 4 a 12 anys
31
- Afacreaactitlúdiq- Foacce- Foactiv
CASAL D’ESTIU DE LES MASIES DE VOLTREGÀ
Ajuntament de les Masies de Voltregà
Montse Puigví Camps (E. S.) Realitzat per una monitora i una voluntària
Infants i adolescents de 4 a 12 anys
11
- Re- Foacce- Foactiv
CONSELL DE SALUT ESCOLAR
Àrea Bàsica de Salut i ajuntaments de St. Hipòlit i les Masies de Voltregà.
Infermera de pediatria i educadora social dels ajuntaments
Infants i adolescents de l’àmbit escolar (de 0 a 12 anys), població en general i professionals de l’àmbit educatiu i social.
Dirigit a tot els infants i pares de la població.
-Con
-Inteprev-Fomentrtrebfacto
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL AUXILIAR AGRARI
E.F.A Quintanes (Les Masies de Voltregà)
JOVE VINE, NO
ET TALLIS
Ajuntament de les Masies de Voltregà i Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà, i l’ABS de St. Hipòlit.
Educadora social, 2 infermeres de l’ABS de St. Hipòlit i el tècnic de joventut.
Adolescents i joves de 12 a 20 anys de St. Hipòlit i les Masies de Voltregà.
Dirigit a tota la població adolescent i jove.
-Crerela-Predrogalim-Pot-Fac-Creasse
ÀMBIT ADULTS
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 283
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ESCOLA DE FORMACIÓ D’ADULTS
Ajuntament de les Masies de Voltregà i Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà
Montse Puigví i Camps (E.S.). Realitzat per dos mestres i tres informàtics.
Joves i adults a partir de 16 anys.
112 alumnes
-Rea
(alfa
-Reamitja-Reaclas-Cur-Fom
form
instr
-Potentr
ESCOLA DE PARES I MARES
Municipal- Regidoria de Benestar Social, i d’Ensenyament. Col·laboració de la Diputació
Regidors d’ensenyament i Benestar social- Treballadora social municipal
Pares i mares de nens/es de 0 a 18 anys
59 Oferfills planactitedu
ST. BARTOMEU DEL GRAU
ÀMBIT IMMIGRACIÓ
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIÓ I IMPLEMENTA-CIÓ DEL PROJECTE “UN ESAPAI PER TROBAR-NOS”
Asscoiació Antoni Soler i Trias (Dins el pla Comarcal per a la integració dels immigrants a Osona)
Albert Espona Arumí Mireia Rosés i Noguer
Dissenyat per: Departament d’Ensenyament: Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Depart. de Benestar Social: Òrgan Tècnic d’Immigració
Desque centinterles fI faccata
TALLER DE GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT, DIETÈTICA I INFORMÀTICA
Escola La Monjoia -Faci ma
RODA DE TER ÀMBIT INFÀNCIA I JOVENTUT
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CASAL D’ESTIU DE TAVÈRNOLES
Ajuntament de Tavèrnoles
Sílvia Rovira, Educadora social
Infants i joves d’entre 4 i 14 anys
27
- Oflleuresco
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 284
- Polleurdivetem
CASAL D’ESTIU 2001
Ajuntament de Roda de Ter i ajuntament de les Masies de Roda
Sílvia Rovira Educadora social
Infants i joves de 4 a 14 anys
104 -Ofepotesoci-Afainfan-Potd’unform
PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR
Ajuntament de Roda Ter
Sílvia Rovira Educadora social
Infants i joves de 6 a 14 anys amb dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques
19 - Ofinfand’intpugseu donfam-Pothabnove
ABSENTISME ESCOLAR
Ajuntament de Roda de Ter
Sílvia Rovira (E.S.) Infants i adolescents de 6 a 16 anys de Roda de Ter i les Masies de Roda
- Estoteprobtal dprob- Gainfancontpers
TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT SOCIAL
Ajuntament de Roda de Ter i Ajuntament de les Masies de Roda.
Laura Salvans (T.S.) i Sílvia Rovira (E.S.)
Alumnes del CEIP “Verge del Sol” de 3 a 12 anys
42 -Predesa-Afainfansocio de-Estatend’edsoci- Re
ÀMBIT ADULTS ESCOLA D’ADULTS
Municipal
SANT QUIRZE DE BESORA; STA. MARIA DE BESORA; VIDRÀ; MONTESQUIU ÀMBIT ADOLESCÈNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS PLA D’ABSENTIS
E.S. St. Quirze i SS.SS Ajuntament
Directora SES i Treballadora social
Alumnes matriculats al SES
-l’ab
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 285
ME ESCOLAR DEL SES ST. QUIRZE
Sant Quirze SS.SS de 12 a 16 anys -l’or
- Esels S
MANLLEU ÀMBIT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CENTRE OBERT INFANTIL “TRIPIJOC” (Servei)
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 treballadores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)
Nens i nenes de 6 a 12 anys que estiguin empadronats i que resideixin a Manlleu
- 17 nens/es de 6 a 8
anys.
- 18 nens/es de 9 a 12 anys
-Ajuinfanespeindiv
AJUTS PER L’ESCOLARITAT INFANTIL (Servei)
La gestió va a càrrec dels Serveis Socials municipals: Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)
Famílies de Manlleu, amb infants de 3 a 16 anys que no superin els ingressos establerts anualment per l’Ajuntament.
S’han beneficiat: 248 nens 120 famílies
- Gadificrecuesco
PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE L’ABSENTISME ESCOLAR
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 T.S.(Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)
Infants de 3 a 16 anys empadronats i que habitin a Manlleu.
-17 d’Educació Primària -18 d’Educació Secundària.
-Fomde M-Ofeespeinfanestig
CAMPANYA DE REIS “CAP NEN SENSE JOGUINA”
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 treballladores
socials (Maite
Delgar i Roser Mas)
educadora social
(Maribel Corrales)
Han participat 72 voluntaris l’Ajuntament participa en l’ingrés i ajuda econòmicament
Famílies empadronades i residents a Manlleu, amb nens/es de 0 a 12 anys que no superin els ingressos establerts anualment per l’Ajuntament.
S’han beneficiat: -176
nens
-65 famílies
-Asspartdel m
ESCOLA TALLER CAN PUGET Aprenents de fusteria, construcció i Electricitat i
Ajuntament de Manlleu
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 286
Calefacció PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL APRENENT DE MECÀNICA INDUSTRIAL
Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL AUXILIAR DE COMERÇ
LaSalle
ÁMBIT ADULTS
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS BORSA DE TREBALL I GESTIÓ D’OFERTES
Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu
TALLERS D’OCUPACIÓ + DE 25
Ajuntament de Manlleu
ESCOLA D’ADULTS MIQUEL MARTÍ I POL
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.
Mª Carme Moyano - Famés
OFICINA DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
ÀMBIT IMMIGRACIÓ
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTU-RAL
Àrea de Benestar Social i Salut
Lofti Laghmarni Gemma Tubellas
Persones, serveis i professionals del municipi de Manlleu.
-39 homes -21 dones (S’han realitzat 102 entrevistes)
Gener-MillorconvivdiferenOpera-Resoimmig-Fer u-Fer u
PROJECTE “SALUT I DONA”
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 T.S. (Maite D. i Roser M.) 1 E.S.(Maribel C.) Hi col·laboren professionals del CAP Manlleu i del Programa d’Atenció a la dona.
Dones i joves marroquines
-Educ
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 287
INFORMACIÓ I ASSESSORA-MENT INTERCULTU-RAL (Actualment no es realitza)
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 T.S. (Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)
587 persones ateses. -Faciliimmigrecurs-Fer pgener
SERVEI D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTERCULTURAL
CITE Informles pe
ÀMBIT D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ACTUACIONS PER A ATURATS/DES AMB DIFICULTATS D’INSERCIÓ (PADI)
El servei el presten: -Àrea de Benestar i Salut -Promoció Econòmica de l’Ajuntament
1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)
-Persones que fa més d’un any que estan a l’atur. -Col·lectius amb dificultats especial per a la inserció laboral: amb baix nivell de formació, majors de 45 anys, dones...
-9 dones -12 homes
-Afavol’atur amón la
ÀMBIT GENERAL
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS SERVEI D’ÏNFORMACIÓ I ACOLLIDA
Àrea de Benestar Social i Salut
1 auxiliar administrativa
Tots/es els/les usuaris/es que realitzen la primera visita als serveis socials
S’han atès 3.297 persones.
-Rebreresposservei
EDICIÓ D’UNA GUIA DE SERVEIS DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL
Àrea de Benestar Social
Serveis Socials de l’Ajuntament
Tota la població, especialment els usuaris potencials dels serveis
-Donalocalsque l’Àadreça-Esdeque ledel qu
SERVEI MUNICIPAL D’ESTADA TEMPORAL
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social
Persones de Manlleu que, per emergències o greus circumstàncies, no
-2 menors -3 adults.
-Atendtempo
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 288
(Maribel Corrales) poden disposar del seu habitatge.
VIC
ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS FESTIVAL DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT
Benestar Social de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
Nens i joves de la comarca.
10.064 participants (dades del 2000)
-Omplir procuran-Fomentlleure. -Desperl’exterio-Fomentteatre, ta-Afavori
ATENCIÓ DIRECTA EN ELS CENTRES D’IFANTS I ADOLESCÈNTS CASALS D’ESTIU I D’HIVERN
Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència
Nens i nenes d’entre 3 i 12 anys (casals d’estiu) i 6 i 12 anys (casals d’hivern).
Casals hivern (C.O. “El Remolí, Taller de pintura “La Paleta”, aula de Reforç escolar de la Creu Roja): 109 nens/es Casals d’estiu (5 centres): 47 nens/es
-Omplir amb unaeducativ
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE OBERT
Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència
Núria Escala -nois i noies de 5 a 16 anys, amb necessitats d’atenció social, donades les mancances que pateixen les seves famílies a nivell educatiu, social i cultural.
-Presencom a aparticipa-Afavoridels nen-Potencautoesti-Reforça-Tenir cumaterial-Particip-Sensibi-Establircol·labo
CASALS D’ESTIU
Benestar Social de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
Nens i nenes de 3 a 12 anys.
L’any 200 van participar als casals un total de 706 nens/es.
-Potencel comp-Motivar-Ocupar-Donar udels fills-Desenv-Conèixe
PROGRAMA “APRÈN I JUGA”
Hi participa el col·legi Sant Miquel de Vic.
COMISSIÓ DE MATRICU –
Àrea de serveis socials d’Atenció
La Comissió està formada per
-Població de l’educació infantil i
-Durant el 2000 s’han atès demandes de
-Pal·liar concent
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 289
LACIÓ
Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència
representants dels serveis d’ensenyament, Serveis Socials de Vic, escoles públiques i concertades i per les seves AMPA.
primària. noves incorporacions d’alumnes de P3 i de tots els alumnes que han arribat del Marroc i que s’han escolaritzat a Vic.
infantil i educativsocial de
INTERVENCIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR I LA DESESCOLA -RITZACIÓ EN L’ENSENYA –MENT OBLIGATORI
Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència
Departaments de Benestar Social i d’Ensenyament i la Policia Municipal. Per mitjà d’una comissió formada per representants dels serveis municipals i de les escoles de secundària.
-Aconseescolar l’escola -Afavoriescolars(materiaesport...-AconseVic.
ATENCIÓ A LA PRIMERA INFÀNCIA, AJUTS DE MENJADOR, LLIBRES, LOGOPÈDIA I CASALS D’ESTIU
Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa: Promoció Social.
-Infants de 0 a 16 anys de Vic.
-S’han atès 499 persones (53% nens i un 47% nenes)
- Prevenen situasocial i/oés a dir,medi mi
ASSESSORA -MENT PSICOPEDAGÒGIC A LES LLARS D’INFANTS
Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa: Promoció Social.
El programa l’ofereix el Servei “CDIAP” (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)
-Infants de 0 a 4 anys de Vic.
-Les escoles bressol incloses: Ralet, Vedruna, Cu-cut, Esquitx, Serrra de senferm, Sentfores, El meu jardí i Airinia
-Oferir uque preo-Proporcentendreajudar-lo-Potencmàxdim-Vetllar donant s-Realitza-Promoudocència
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL- PLA DE TRANSICIÓ AL TREBALL
Aquest programa està disssenyat i aplicat pel Departament d’Ensenyament en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic i amb el suport del Depart. de Treball i el fons social Europeu.
Ajuntament de Vic, Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
Joves d’entre 16 i 25 anys que estiguin a l’atur. Interessats en aprendre un ofici, però amb dificultats per seguir en la formació reglada.
Els cursos 99/00 i 00/01 els van acabar un total de 57 alumnes. (majoritàriament noies d’entre 16 i 18 anys.)
-Oferir u-Oferir uespecia-Realita
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL CURS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL “AUXILIAR DE FUSTERIA” I
Programa gestionat
per l’Ajuntament de
Vic.
Aquest programa està ubicat dins el Projecte Yothstart
Ajuntament de Vic, Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa
Joves d’entre 16 i 25 anys que estiguin a l’atur. Interessats en aprendre un ofici, però amb dificultats per
L’any 2000 van
acabar el curs 7
alumnes.
Pel curs 2000/01
s’han matriculat 20
-Oferir ud’inserc-Oferir udel merc
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 290
“AUXILIAR DE CUINA”
de la Iniciativa Comunitària d’Ocupació i Recursos Humans del Fons social Europeu.
Socioeducatiu. seguir en la formació reglada.
joves.
Gairebé tos els
alumnes tenen entre
16 i 18 anys.
En aquest curs s’han
matriculat 5
immigrants (mentre
que en les edicions
anteriors el màxim
eren 2)
UNITAT EXTERNA D’ESCOLARITZACIÓ
Departaments de: Benestar social Governació Ensenyament de l’Ajuntament de Vic
Sergi González L’equip el formen: 2 monitores 1 mediadora culturalSupervisades pel tècnic de la UEC. Amb suport d’estudiants.
15 alumnes dels dos últims cursos d’ESO
13 alumnes: per sexe: 9 nois i 4 noies. Per nacionalitat: 10 marroquins i 3 espanyols. (Dades del curs 2001-2002)
-Contribcapacitaciutadà.-Fomentpuntuali-Orientaimmedia
ESCOLA TALLER “EL BOSC”
Oficina de Treball de la Generalitat i Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
El grup de treball està format per: -Tècnics del Depart. de Treball de l’Oficina de Treball de la Generalitat - i tècnics de l’Ajuntament de Vic.
Joves en situació d’atur d’entre 16 i 25 anys.
L’any 2000 es van atendre 74 alumnes, 61 dels quals eren nois i 13 noies. El 17’8% eren d’origen magribí.
-Oferir uestan a d’aprenedesenvo-Compleels teòri-Familiales eines-contribu-Promouentre els-Fomentetc.
AJUDES PER L’ESCOLA BRESSOL
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Nens i nenes de 0 a 2 anys.
Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 230 persones. 175 dels quals eren autòctons i 55 estrangers
-Facilitaeconòmcoberturaquestelaboral.-Ajudar infants mfamílies
AJUT PER MENJADOR ESCOLAR
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Nens i nenes de 3 a 12 anys.
Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 247 persones. 150 dels quals eren autòctons i 97 estrangers
-Ajudar bàsiqueamb ma-Facilitalaboral.
AJUT PER LLIBRES ESCOLARS.
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció
Nens i nenes de 3 a 16 anys.
Del 1990-1992 I 1996-1999 es van beneficiar un total de 873 persones. 330 dels quals eren autòctons i 543 estrangers
-Garantid’oporun-Facilitacomenç-Recolzaque els dificultat
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 291
Social. AJUT PER LOGOPÈDIA
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Nens i nenes amb problemes sensorials
Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 19 persones. 18 dels quals eren autòctons i 1 estranger
-Garantisense re-Evitar qproblem
AJUT PER CASALS D’ESTIU
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Nens i nenes de 3 a 12 anys.
Del 1997 al 1999 es van beneficiar un total de 156 nens/es 115 dels quals eren autòctons i 41 estrangers
-Possibisocio-ecresta, d’-Fomentactivitats
AJUT PER REIS PER TOTS
Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Nens i nenes de 1 a 12 anys.
Del 1990 al 1999 es van beneficiar 11.208 famílies, nens, centres... dels quals, 3802 són nens: 1691 autòctons i 2111 estrangers
-Aconsesense jo-Detectainfants (-Promou
ÀMBIT GENERAL
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ESCOLA D’EDUCADORS D’OSONA
Benestar Social de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
Persones de Vic i la comarca d’Osona a partir de 16 anys.
L’any 2000 hi van passar
342 alumnes, d’entre 19 i 83
anys.
-F-Oam-Fm-Cesla
ASSESSOR-AMENT ESCOLAR I PROFESSIO-NAL
Benestar Social de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.
-Directors, Caps d’Estudis, Tutors, professors, psicopedagogs, consells escolars, claustres de professors, AMPA, Alumnes d’ESO i ciutadans en general, interessats per l’Orientació Escolar i Professional.
El curs 00-01 es van
beneficiar, entre diferents
escoles, un total de 390
alumnes.
-D-Fen-Cor-Pcrd’es-Asola-A-Omau-Cde-Fbu
ESCOLA D’ADULTS
Generalitat de Catalunya.
Mª Carme Moyano -Fam
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 292
Departament de Benestar Social.
CENTRE D’AUTOFORMACIÓ
Ajuntament de Vic. Benestar social: Àrea de Servei de Desenvolupament Comunitari. Programa socioeducatiu.
Totes les persones adultes residents a Vic i a Osona.
L’any 2000 assistien al
centre una mitjana de 22
persones.
Cal destacar l’increment
dels usuaris i sobretot de
persones immigrades de
Bulgària, Ghana, Nigerià,
Libèria, Rep. de Benín,
Sierra Leone, Marroc i Xina.
-Pbàl’aco-Afasis-E-Ceu-Intees-Afu
CENTR DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍTICA
Dolors Solà Poca
FORMACIÓ EN INTERCULUTURALITAT PER A DINAMITZADORS D’ENTITATS JUVENILS
Escola d’Educadors d’Osona
Cinta Costa Punt Jove de Vic -Pla -Ofo
LUDOÈTNIA Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social)
Conxita Martin La població en general
2.067 nesn, adults i joves
van passar-hi l’any 2000
-CAp
ARRANJAMENTS D’HABITATGES
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic i Càritas Interparroquial
Persones i famílies que no gaudeixen d’un habitatge mínimament digne (que els pot comportar viure un procés de marginació i segregació)
S’han executat 44 arranjaments, entre Benestar social i Càritas (dades del 2000)
-Pdefa
PROMOCIÓ DE 48 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL
Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
Es van atendre un total de
130 persones, de les quals
48 eren homes i 30 dones,
la majoria dels quals estan
casats i residien a Vic.
També hi havia sol·licitants nascuts a Catalunya, l’Estat Espanyol, Marroc i Àfrica.
ALIMENTS DE LA CEE
Existeix un conveni entre Cáritas Interparroquial, Creu Roja i Benestar Social de l’Ajuntament de Vic. (Departament de Benestar Social. Àrea de serveis
Entitats sense ànim de lucre i persones amb problemàtiques econòmiques.
-L’any 2000 es van beneficiar 7.110 persones en total.
-Ffa-Cleat
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 293
socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social).
TRANSEÜNTS Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.
S’han atès 163 persones en total: un 96% homes i un 4% dones, pel que fa al lloc de procedència: 65% d’Espanya, un 9% de Marroc i un 5% de Portugal.
-DpeesBa
TALLERS D’OCUPACIÓ
Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social i Brigada.
Lluís Masramon Trini Noguer
Persones majors de 25 anys amb especials dificultats d’inserció laboral
-Fpe
PLANS D’OCUPACIÓ SOCIOLABO-RAL
Desenvolupat pel Departament de Treball de la Generalitat i sol·licitat pel Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic: Àrea de Serveis de Desenvolupament
Persones a l’atur. El Pla d’Ocupació Municipal va atendre 17 persones.
-Mla-Ple-Pla
ESPAI DE RECERCA D’OCUPACIÓ (ERO)
Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament.
1573 persones ateses (dades any 2000)
-Pca-F-Ftre-Are-Pnecu
GESTIÓ D’OFERTES
Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament
146 ofertes rebudes directament.
-Gde
CAPACITACIÓ DE FORMADORS DE COL·LECTIUS AMB DIFICULTATS D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL. (Programa LEONARDO)
Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic .Àrea de Serveis de Desenvolupament
- Oped’hoel - Pm- Pre
APRENENTAT- -P
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 294
GE DE LLENGÜES AUTÒCTONES PER A LA INTEGRACIÓ DEL COL·LECTIU D’IMMIGRANTS.
llefai la-Plinl’ade-P(cla-Vof-Rd’lin
PARTICIPACIÓ EN LA XARXA EDEN CATALANA (XEC)
Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic I ImpeVic.
-Dcoco
EXPOTREBALL Depart. de Benestar Social de Vic. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa Comunitari
Elisabeth Caralt Va dirigida sobretot als joves a partir de 15 anys. Però també està oberta a tota la població.
L’any 2000 hi van assistir 746 participants.
-IndideFaco- Apacodi
PROJECTE ENXARXA DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
Núria Escala -Ad’
CURS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
TAMAYA i Depart. de Benestar Social de Vic. Àrea de serveis socials
Núria Escala Professionals de les institucions que formen part de la xarxa del protocol d’actuació previst
Add’po
ÀMBIT IMMIGRACIÓ
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ITINERARIS D’INSERCIÓ LABORAL
Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar Social
Helena Tanyà -Facamb
FÒRUM INTERCULTURAL DE VIC
Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar social. (Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari)
Trini Noguer i Puigvila Presidit per l’alcalde de Vic i format per representants d’entitats diverses de Vic.
-Serrealcom-Ofeun cinter-Ofefet m
MEDIACIÓ INTERCULTURAL
Programa promogut per: l’Ajuntament de Vic, Dep.Benestar Social Dep.d’Ensenyament
-Persones magribines nouvingudes amb dificultats lingüístiques i/o
S’han atès 211 persones en total
-Afa-Afamag-Llumar
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 295
AFA socioculturals que necessiten suport per la seva integració. -Professionals del Dep. De Benestar Social i d’Ensenyament per facilitar-los la comunicació amb les persones magribines i la realització de la seva feina.
-Colmag-Afaadu-Infofamsoci-RecServdirig-Senel fe
CURS DEL TE PER A DONES DE DIFERENTS PROCEDÈNCiA
Gestiona LA PALETA
Assumpta Muntaner També hi participen: L’Ajuntament de Vic.
- Copren- Coman
CURS D’INSERCIÓ SOCIAL: INTRODUCCIÓ A LA LECTOES-CRIPTURA (2 nivells)
Naima Dahou -Afamag
CURS DE COSTURA
Ajuntament de Vic. Depar de Benestar Social
Conxita Alemany - Afaento
TALLER DE CURSOS DE LLENGUA CATALANA ORAL I ESCRITA
Gestiona el Consorci de Normalització Lingüística
Montse Valldeneu -Qucata
CURS DE CATALÀ PER A DONES MAGRIBINES
Gestiona l’Ajuntament de Vic
Esther Sarquella Altres participants:
Associació de Comerciants del Barri de l’Eixample Morató.
FORMACIÓ D’ADULTS
Gestiona l’Escola d’Adults de Vic
Berta Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social)
-Fom
JORNADA SOBRE MUNICIPI, EDUCACIÓ I IMMIGRACIÓ
Plataforma Cultural de la universitat d’estiu, Universitat de Vic.
Carme Carbonell, Josep Casanovas, Esther Fatsini, Núria Simó, Joan Soler i M. Antonia Tardà
-Refpolít-Apo-Rec
PREPARACIÓ PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL PROGRAMA CLARA
Instituto de la Mujer. Gemma Comas Ajuntament de Vic. -Intedific
FORMACIÓ EN INTERCULTU-RALITAT PER
Escola d’Educadors d’Osona
Cinta Costa Punt Jove de Vic -Proimmrecu
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 296
A DINAMITZA-DORS RESPONSABLES D’ENTITATS JUVENILS
form
SERVEI D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTERCULTURAL
CITE Infoa les
MANCOMUNITAT “LA PLANA” ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CENTRE OBERT BALENYÀ
Ajuntament d’Hostalets de Balenyà. Departament de Benestar social.
-Readefic-Dondesel’aut-Afal’adqi hàb-Afaactiv
ÀMBIT ADULTS
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS FORMACIÓ D’ADULTS TONA
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.
-Facmés
FORMACIÓ D’ADULTS BALENYÀ
Ajuntament de Balenyà
-Facmés
CENTELLES ACTUACIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR
Municipal Projecte de complementació institucional
Treballadora social municipal Hi col·laboren:
-Serveis Socials -Polícia local -Escola -Família
Tots els escolars de Centelles. Principalment de 6 a 16 anys.
5
-Acoabseinfan-Det-Pre
últimla qu
insti
la ne
-Ac
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 297
caso PROTOCOL DE DETECCIÓ D’INFÀNCIA EN RISC
Municipal- Regidoria de Benestar Social
Eva Rovira Soler, Treballadora social
Infant i adolescents de 0 a 18 anys
-IES Pere Barnils -CEIP Ildefons Cerdà -Escola Sagrats Cors -EAP -CAP Centelles
-Arrd’intsobr- Elade d
PREVENCIÓ DE LES DROGODEPEN-DÈNCIES A L’ESCOLA
Municipal
Treballadora social
Escolars de 14 a 18 anys
-3 grups de 3er.ESO -3 grups de 4t. ESO 1 grup Batxillerat de l’IES Pere Barnils
-DondrogAjud--
-
-
CASAL D’ESTIU/ 01
Municipal- Regidoria de Benestar Social
Educador social
Infants de 3 a 12 anys, de Centelles, St. Martí de Centelles, Aiguafreda i Hostalets de Balenyà
167 -
amseg
-hàb
-conintepob
Fer els i
TALLER D’ESTIU 2001
Municipal- Regidoria de Benestar Social i joventut
Educador social
Adolescents de 13 a 16 anys
17
-ado
-par
Pote ESPAI DE JOC
Municipal- Regidoria de Benestar Social, regidoria de joventut
Educador social
Joves d’entre 12 a 16 anys aproximadament
65 •j
afav
- Of- Pro- Popròp •
- Acnece- Treconc
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 298
ESCOLA DE PARES I MARES
Municipal- Regidoria de Benestar Social, regidoria d’ensenyament. Col·laboració de la Diputació de Barcelona
Regidors d’ensenyament i Benestar social- Treballadora social municipal
Pares i mares de nens/es de 0 a 18 anys
59 - Offills planactitedu
ESCOLA D’ADULTS
Municipal
OFICINA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
OSONA
NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE OBJECTIUS PLA COMARCAL PER LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A OSONA
Gestiona l’Associació Antoni Soler i Trias.
Coordinadors: Mireia Rosés i NoguerAlbert Espona i Arumí
• General: -Contribuir a la plena integració dels col·lectius d’impotenciant la convivència, la cohesió comunitària, ligualtat d’oportunitats i d’accés als recursos col·lec• Específics: - Determinar les necessitats dels col·lectius extra- Implicar les diferents administracions públiques- Crear canals de comunicació estables i periòdi- Posar en marxa les acciona necessàries que im- Implicar els agents socials locals en el treball c
grups de treball. - Detectar potencialitats agents dels territori. - Afavorir la implicació dels immigrants a través - Promoure la participació de tots els agents en - Potenciar la implementació de mesures que pr
(seminaris, festes interculturals, cursos...) que ACTUACIONS: Fase de diagnosi del pla
També hi participen polítics, tècnics, professionals, immigrants, entitats, etc. Objectiu - Elaborar una diagnosi sobre la situació de la immigració a la comarca i realitzar propost
Projecte estudi quantitatiu i qualitatiu sobre el barri del Barri d’Osonai de l’Eixample Morató
També hi participen l’Ajuntament de Vic, el Depart. de Benestar Social, Toni Arisa (sociòleg) i JosObjectiu: -Conèixer la realitat del barri en relació a la immigració i als serveis de l’administració loc
Projecte formatiu per a la realització de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers
També hi participen Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, Consorci de Normalització lingüística, CreObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet
Aplicació del projecte de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers a Vic
També hi participen Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, Consorci de Normalització lingüística, CreObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 299
Aplicació del projecte de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers a Manlleu
També hi participen l’Escola d’Adults de Manlleu, Creu Roja, Ajuntament de Manlleu (Regidoria dObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet.
Coordinació i implementació del projecte “Un espai per trobar-nos, un espai per aprendre” a Osona.
Dissenyat per: Departament d’Ensenyament: Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Depart. de Benestar Social: Òrgan Tècnic d’Immigració Objectiu: Desenvolupar tallers adreçats a famílies que tenen escolaritzats els seus fills en el centrinterrelació entre les famílies autòctones i les famílies immigrants. I facilitar el coneixement i la utilització del català com a llengua d’ús i relació social.
Dinamització intercultural
Responsable: Helena Sánchez Hi participa: Consorci per a la Normalització Lingüística Objectius: -Estudiar el circuit que realitzen els estrangers quan arriben a Vic. -Proposar actuacions.
NOM DEPENDÈNCIA OBJECTIUS. ATENCIÓ D’URGÈNCIA I ACOLLIMENT A LES DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
Consell Comarcal d’Osona (Responsable: Roser Molist) Dóna servei a tots els municipis menys Vic
Atenció urgent a les dones víctimes de violència domèstica
CREU ROJA OSONA Banc d’Aliments
OFICINA DE RELACIONS AMB LA COMUNITAT
Cos dels Mossos d’Esquadra
Passar d’un model reactiu inicial a un model proactiu, afavorint el contacte aproximant el cos a les comunitats i als ciutadans en general.
EQUIP ASSESSORAMENT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA (EAIA)
Consell Comarcal d’Osona –Àrea de Benestar Social -
Atenció a la infància en risc
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 300
ACCIONS FORMACIÓ - Primeres jornades de Formació per a la Interculturalitat en el lleure (Novembre 20
- Cicle de Formació-Reflexió “Interculturalitat i educació en el lleure” (Setembre 2001) LA DIFUSIÓ DEL LLEURE
Es realitzà a famílies immigrades i no immigrades. I en 3 nivells: 1. Amb famílies individulament 2. Amb grups classe o convocatòries de pares. 3. Difusió d’educació en el lleure en general a tota la població.
ACOMPANYAMENTS Els acompanyaments i/o assessorament s’ha fet en tres nivells: 1. Algunes famílies 2. Entitats de lleure.
3. Joves monitors/es d’origen immigrat GESTIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURA-LITAT
Les actuacions per gestionar els materials que ha aportat el pla als diferents projecte-Preparar els materials per facilitar-ne el préstec. -Difondre el material.
COORDINACIÓ ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS INFANTILS AL BARRI DE L’ERM
OSONA NORD : PROGRAMA ICÀRIA DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS OBJECTIUS PROGRAMA CALIDOSCOPI
-Assoc. De Veïns del barri de l’Erm. -Escola d’Adults Miquel Martí i Pol. -Gram-Osona -Jameiat Essalam.
-Promoure accions que estimulin la participació dels infant i els adolescentsd’esplai, agrupaments escoltes o casals. -Engrescar les entitats perquè elaborin projectes que en facilitin l’acollida, teespecífiques, i que valorin les oportunitats educatives que ofereix la seva pcultural. -Donar suport als educadors per abordar adequadament els nous reptes quel treball comunitari amb altres entitats i serveis que actuen i incideixen en
Ajuntaments de: Torelló, St. Vicenç de Torelló, Manlleu, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, St. Quirze de Besora, Montesquiu, St. Hipòlit i les Masies de Voltregà; GRAM-Osona a a partir de setembre 2002 el gestions l’Associació Antoni Soler i Trias), Escola d’Adults “Miquel Martí i Pol” i Associació Jameiat Essalam.
Treballadors socials i tècnics dels ajuntaments i els responsables de les entitats que participen en el programa.
Població immigrada i autòctona de totes les edats.
-Garantir la qualitat de vida de les persones im-Fer possible la seva participació en la vida socpobles. -Establir comunicació i potenciar la col·laboracinstitucions que treballen en aquest àmbit. -Sensibilitzar la població per fer efectiu el canv-Incidir en el coneixement de la realitat a partir específica. -Promoure espais de reflexió i debat. -Actuar a través de programes i/o projectes. Impulsar el treball coordinat i transversal en l’àcom la corresponsabilitat amb les diferents adm
ACTUACIONS: RODA DE TER Nom Responsable Objecius Tallers de comunicació
Anna Roca. Fomentar un procés integral de formació (Participants: 19 dones
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 301
Mediació comunitària(Roda i Masies de Roda)
Àrea de Benestar Social i Salut
Benestar social, Escola i CAP.
TORELLÓ Nom Destinataris Participants Objectius -Tallers de comunicació per dones
Persones extracomunitàries amb dificultat per accedir als recursos ordinaris.
25 persones 8 persones a St. Pere de Torelló
- Adquirir coneixements instrumentals de comunicació i facilita essocial, laboral i cultural.
- Caravana Intercultural:
Es tracta d’una exposició itinerant que exposa el fet migratori al llarg de la història. Treb
prejucicis i estereotips causants de l’exclusió social. La caravana es complementa amb unes guie
S’utilitza en festes i diades culturals i a les escoles municipals sense cap cost.
Pla global d’acció social d’Osona Nord
Instrument d’actuació política i social. • Objectius Donar resposta a les noves demandes socials referents a l’exclusió social, assegurant que tothomciutadania. Entre altres problemàtiques, es tracta la immigració extracomunitària. a torelló el treball s’engloba dins el pla estratègic de la vall del ges i bisaura. Les tasques realitzades han estat: anàlisi de la realitat i planificació interdisciplinar i la participacióS’han realitzat 9 reunions.
- Pla d’inserció:
Eina d’inserció laboral que afavoreix la inserció social. Ja que, quan es cobreixen les necessitats btransformar la realitat, realitzant un procés òptim d’integració. S’han atès 33 persones.
- Mediació Comunitària:
Aquest projecte busca treballar el conflicte, entre les dues parts implicades, de manera bidireccionl’entesa mútua. El treball sempre és comunitari i interdisciplinar. S’han prioritzat els àmbits educat• Activitats realitzades:
5 coordinacions abm benestar social. 19 entrevistes a benestar social i a l’escola. 34 visites a domtreball comunitari. 5 reunions per treballar material. 2 traduccions.
- Participació en reunions:
8 de la Comissió mixta i 10 de la Comissió Tècnica.
STA. MARIA DE CORCÓ Taller s de comunicació
18 persones -Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d
Mediació comunitària
Àrea de Benestar Social i Salut
Benestar social, Escola i CAP.
ST. PERE DE TORELLÓ Taller s de comunicació
10 persones -Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d
Mediació comunitària(St. Pere i St. Vicenç)
Àrea de Benestar Social i Salut
Benestar social, Escola i CAP.
VOLTREGANÈS Taller s de comunicació
15 persones -Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d
Mediació comunitària
Àrea de Benestar Social i Salut
Benestar social, Escola i CAP.
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 302
MANLLEU Nom Dependència Responsbles Destinataris Objectius Tallers de comunicació (CURS 2000/2001)
1 coordinadora 2 T.S.(Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S. (Maribel Corrales)
-Dones immigrades d’origen magribí, majors de 16 anys, analfabetes, amb desconeixement de la llengua i residents a Manlleu.
-Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d
CARAVANA INTERCULTU RAL
Àrea de Benestar Social i Salut
1 coordinadora 2 T.S. (Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)
-L’exposició s’adreça a tota la població i especialment als escolars d’E.S.O dels municipis d’Osona que formen part del programa Icària
-Potenciar el respecte a la diferèd’oportunitats entre persones de
PROJECTE DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL (Actualment no es realitza)
Àrea de Benestar Social i Salut
Es realitzà a l’escola Pompeu Fabra
ENTREVISTES REALITZADES Àmbit educatiu
Agnès Gradaïlla – Inspectora d’Ensenyament de Manlleu
Josep Mª Serra – Inspector d’Ensenyament de Vic
Carme Carbonell – Tèncica de Compensatòria de Vic.
Dolors Rovira – Regidora de Vic
Montse Espinal - Titular del Col·legi Nostra Senyora del Carme (Vic)
Ramon Sitjà – Cap d’estudis del Col·legi Andersen (Vic)
Dolors Ayats- Psicopedagoga de l’IES Jaume callís (Vic)
Jordi Pou– Coordinador pedagògic de l’IES Vic
Montserrat Torrents – Directora del Col·legi Sagrat Cor (Vic)
Eugènia Nicolás – Institut (Taradell)
Toni Gimeno - Director de Les Pinediques (Taradell)
Imma Oms – Directora del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès (Taradell)
Albert Pedro – Director de l’IES Antoni Pous (Manlleu)
Montserrat Muntanyà – Directora de primària de l’escola l’Era de Dalt (Tona)
Dolors Casas – Directora de Secundària de l’escola l’Era de Dalt (Tona)
Eliminado:
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 303
Joan Enric Giménez – Director de l’Escola Joan XXIII (Balenyà)
Maite Cenzano – Psicopedagòga de l’IES Pere Barnils (Centelles)
Teresa Molet – Directora del Col·legi Sagrats Cors (Centelles)
Sergi Gonzalez – Tècnic de la Unitat Externa d’Escolarització de l’Ajuntament de Vic
Mª Carme Solanes - Escola Guillem de Montrodon (Vic)
Teresa Feu - Escola Montjoia (Sant Bartomeu)
Margarita Burgaya - Escola Casals de Gràcia (Manlleu)
Àmbit laboral Lluis Donoso – Responsable de CITE de Vic i Manlleu (CCOO)
Pep Riera – Tècnic de la Diputació de Barcelona a CCOO
Quim Salvans, Cesc i Yamin Abdenasser (UGT)
Miquel Autet - Gerent de l’Institut Gaudí de la Construcció
Pere Masramon - Empresari de la restauració
Helena Tañà - Educadora (Vic)
Naïma Dahou – Monitora programa Escola-Família (Vic)
Gemma Comes – Tècnica programa Clara (Vic)
Conxita Alemany – Monitora curs de costura (Vic)
Caietà Serrat - Insertor laboral (Manlleu-OPE)
Montse Puigvi – Educadora social (les Masies de Voltregà)
Miquel Vilella A.D.L Collsacabra (l’Esquirol)
Joan Rovira - President Consell Empresarial d’Osona
Núria Soler i Codina –Tècnica de Recuros Humans de Patel
Mª Carme Amfruns – Directora de l’Oficina de Treball de la Generalitat
Tècnica de recursos humans de CAT, treball temporal
Laura Juez i Novellas – Advocada del bufet de Lluis Blasi
Iborra – Advocat
Àmbit sanitari Ramon Casadevall – Director del CAP Osona, exmetge de Sant Bartomeu
Dr. Vilatimó – Metge de família i director del CAP Centelles
Susanna Matassans – Pediatre del CAP Centelles/Balenyà
Eulàlia Cierro – Llevadora del CAP Centelles/Balenyà
Amparo Muñoz – Pediatre del CAP Taradell
Hospital General de Vic – Director mèdic Dr. Toribio
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 304
Mª Carme Guiteras - Cap d’atenció al client de l’Hospital General de Vic
Àmbit de l’habitatge Josep Collell – Departament d’Urbanisme (Vic)
Lluis Masramon – Departament d’Urbanisme (Vic)
Caterina Anglada – Responsable de la Immobiliària Finques Anglada
Responsable de Finques La Plana
Responsables polítics i tècnics
Enric Castellnou, president del Consell Comarcal d’Osona
Jacint Codina, alcalde de Vic
Joaquim Vivas, alcalde de Manlleu
Francesc Ribas, alcalde de Roda de Ter
Miquel Arisa, alcalde de Centelles
Jaume Mas, alcalde de Calldetenes
Montserrat Benito, alcaldessa de Sant Bartomeu
Ramon Casadevall, exalcalde de Sant Bartomeu
Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Toirelló
Josep Picó, alcalde de Tona
Maria Àngels Casals, regidora de Torelló
Ruiz, regidor de Manlleu
Lluïsa Carbonell (PSC)
Pere Prat (ERC)
Joan Lagunas i Montse Aiats (IC-V)
Jaume Castañé (PP)
Ramon Vall, alcalde de Prats de Lluçanès
Josep Munmany, alcalde de Taradell
Joisep Maria Puigdomènech, alcalde de Balenyà
Roser Molist – Coordiandora de Serveis Socials del Consell Comarcal
Trini Noguer - Coordinadora del Departament de Benestar Social (Vic)
Hermínia Ordeig – Coordinadora del Departament de Benestar Social (Manlleu)
Anna Roca i Isabel Sánchez - Coordinadores del programa Icària
Roser Mas – Treballadora familiar serveis socials
Núria Escala – Responsable Serveis Socials de l’Ajuntament de Vic
Jordi Carles – Tècnic de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 305
Àmbit de Formació i Ocupació
Carme Pol, presidenta de l’Associació Cultural Oratge
Dolors Solà, directora del Consorci de Normalització Lingüística (Vic)
Maria del Mar Espadaler (Creu Roja de Vic)
Mª Carme Moyano, Directora del Centre de Formació d’Adults Miquel Martí i Pol
Jordi Villanueva – Monitor del programa de Garantia Social (Vic)
Cinta Costa – Secretària Escola d’Educadors d’Osona (Vic)
Maria Balasch – Cap d’estudis dels Tallers d’Ocupació (Vic)
Mercè Farrés – Cap d’estudis de l’Escola Taller El Bosc 2 (Vic)
Esther Cremades – Tècnica Pla Transició al Treball (Vic)
Marta Colom – Professora Esola Taller Can Pujet (Manlleu)
Elisenda Costa – Projecte Calidoscopi
Montse Genescà – Assistent social de Càritas
Altres Santi Ponce, president del Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO)
Toni Arisa, sociòleg
Jamel El Mesiani, portaveu del Centre Cultural Islàmic (Vic)
Randy Williams i Guimba Konate, de l’Associació de Subsaharians i Amics d’Osona
(ACSAO)
Papa Sow, sociòleg
Yamin Abdenasser, filòleg i voluntari de Creu Roja
Daxin Marín Jiménez, immigrant veneçolana
Kenya Carrión , immigrant d’Equador
Feliciano Muiño, immigrant de Cuba
Fabián Machuca, immigrant d’Equador
Alexander Martínez, immigrant de Colòmbia
Boris Trbojevic, immigrant de Croàcia
Maia Shubitidze, immigrant de Georgia
Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 306