Edició de LleidaDILLUNS · 22 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14525 - AVUI / Any XL. Núm. 13395 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Rafael Allepuz. Nou director de Càritas

“El repartimentde la riquesas’està fent moltmalament”

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

Seat i Nissan viuen unany clau per al futur

Nacional P12

Els agents tornen a criticar que laimplantació de més seguretat és lenta

Nacional P12

Càrrecs d’Agricultura, en l’homenatge ■ ACN

Homenatge als ruralsassassinats a Aspa

Experts i agents socials reclamen unareforma per fer el sistema just i sostenible

Pensions, entre el debatseriós i la recerca del vot

Nacional P6-7

ENDAVANT · JxCat diu que elviatge no es replanteja i Torrentanunciarà avui que és l’únic ambprou suports per ser president

La fiscalia demanadetenir Puigdemontsi va a DinamarcaAVÍS · L’organisme alerta quesol·licitarà una nova euroordre al Suprem si fa la conferènciaprevista a Copenhagen

P8-9

Un Messi excepcional guia un Barça que és encara més líder

L’ESPORTIU

Allisada al Betis (0-5)Messi i Suárez celebren un dels gols d’anit. Entre els dos en van fer quatre ■ JON NAZCA (REUTERS)

EUROPA-MÓN P24-25

Vistiplau del’SPD anegociar lagran coalicióamb MerkelEl sí a les conversesva ser per la mínima

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a costat, però alfinal ja sabem el

cost de l’operació perimpedir la votació del’1 d’octubre. Segons elministre Zoido, 87 mi-lions d’euros. Gairebé

14.500 milions de les antigues pessetes(ho sento, però a vegades encara he defer aquest càlcul per fer-me conscientde la barbaritat d’algunes xifres). I aixòsense tenir en compte ni les destrossescausades en les diferents escoles i edifi-cis públics ni les despeses sanitàriesprovocades per l’atenció als més de milferits que, ai las, Zoido nega amb la ma-teixa vehemència que el també ministreAlfonso Dastis el dia que va fer el mésgran dels ridículs a la BBC.

I a tot això, encara hi hauríem d’afe-gir tots els suborns que, segons l’exmi-nistre Margallo, el govern espanyol hapagat a diferents països del món perevitar el seu posicionament en la crisientre Catalunya i l’Estat. Com els 63,4milions d’euros gastats a Letòniaaquest 2017 per ajudar-los a protegir lesseves fronteres: 321 militars acompa-nyats de 6 carros de combat, 12 trans-ports cuirassats, 14 blindats, morters,

míssils, drons i totes les eines necessà-ries per adaptar-se al fred que fa enaquell petit país bàltic que, recordem-ho, va aconseguir la independèncial’any 1991, després d’un referèndumunilateral.

Però vaja, centrem-nos en aquests87 milions d’euros reconeguts per Zoi-do. Saben que el referèndum d’Escòciava costar la meitat? O dit d’una altramanera, saben que l’Estat espanyol vagastar el doble del que val un referèn-dum per impedir-lo? Saben que aquestdispositiu ha costat 30 vegades mésque totes les despeses de les ambaixa-des catalanes durant el 2017? Sí, aque-lles ambaixades tan cares que, segonsdenunciaven els del bloc del 155, impe-dien que poguessin desaparèixer lescues a la sanitat o els barracons a lesescoles. Però ara, a propòsit d’aquests87 milions gastats a atonyinar la gent,algú els ha sentit queixar-se? I mira queamb una xifra com aquesta es podrienobrir unes quantes plantes d’hospital, almateix temps que es podrien tancar unbon nombre de barracons. Més de 155,segur.

H

Keep calmJordi Creus

87 milions

Saben que aquest dispositiuha costat 30 vegades mésque totes les despeses de lesambaixades catalanesdurant el 2017?

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

vui, com cada matí, l’hauré dei-xat a les nou a l’escola amb pe-nes i treballs. Se’n va al llit sem-

pre massa tard i, l’endemà, per com-pensar-ho, el deixo dormir fins a últi-ma hora, massa just per fer-ho totamb una mica de decència: vestir-se,esmorzar, rentar-se les dents, donaruna altra volta a l’aparell d’ortodònciai passar-li la mà repetidament pels ca-bells, quan ja som a l’ascensor, per sot-metre la mateixa cresta rebel. Totsdos sabem, en el moment en què ensacomiadem a la porta de l’aula, que jano ens tornarem a veure fins a la nit,excepte els dimecres, que vam pactarque, costés el que costés, l’aniria abuscar per dinar junts a casa. Fem elque podem, tant ell com jo. A vegades,si hem arribat una mica més tard delcompte, no puc acompanyar-lo fins aclasse i m’he de conformar a acomia-dar-me’n de lluny, des de la reixa,mentre ell corre pel porxo fins al seubarracó amb l’anorac inflat, la crestaal vent. Corre atropellat, com si les ca-mes li haguessin crescut massa ràpid,però sé que és perquè està amoïnat: nosuporta fer tard. Algun cop, si la feina

A

m’ha entretingut més del que és habi-tual, a la nit l’he trobat a casa l’àviaplorant. “Té son”, diu la meva mare,conciliadora. Jo feia veure que m’hocreia fins que ja no vaig poder carre-gar-lo més a coll per baixar-lo fins alcotxe i endur-me’l a casa. És un nen,però s’ha fet gran. Avui fa vuit anys.

Vuit és un número sense cap presti-gi. No és com el primer, o com fer-nedeu, que són una espècie de meta, comsi tots plegats haguéssim conquerit uncim. El vuit queda en l’endemig, unaetapa volant que ni tan sols donapunts. Massa gran per a segons què,massa petit per a tota la resta. Quan

dorm i un soroll el mig desvetlla, enca-ra obre el palmell de la mà en un actereflex igual que els nadons, amb un es-pasme flotant com de flor d’aigua. Pe-rò la manera com parla, la manera so-bretot com escolta, és la d’un adult enminiatura. Sovint em sorprenc pen-sant que ha madurat fins i tot a pesarnostre, lluny de nosaltres: amb elsavis, amb les mestres, però no amb elspares. El pediatre em va aconsellarque el poc temps que pogués dedicar-lifos almenys de “qualitat”. Ho vaig in-tentar, fins que em vaig cansar de ferel paper d’una animadora o d’una fadaen lloc d’assumir que totes les maressom imperfectes. Ben mirat, als infor-mes escolars tot sembla en ordre, ex-cepte que no seu bé al menjador. Tot-hom vol que els nens adoptin posi-cions reglamentàries, però jo nomésreconec el meu fill quan a taula fad’ocellot camallarg. Segurament, quanavui li doni el regal d’aniversari ja se-ran les deu de la nit. Ell em passarà unbraç pel clatell perquè m’acosti i emfarà un petó a la galta que tindrà la be-nevolència del perdó, i jo tornaré a seruna nena de cop.

“El vuit no téprestigi, no és comfer-ne deu, queequival a una meta

Eva VàzquezCaiguda lliure

Avui que en fas vuit

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/utlvzk

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Com acostuma a passarquan s’oloren eleccions, el

govern de torn, aquest cop del PP,llança una proposta sobre les pen-sions, un tema molt sensible i queels partits consideren que moumolts vots. En aquesta ocasió vaser la ministra de Treball, FátimaBáñez, qui va proposar que els tre-balladors que ja hagin cotitzat mésde 38 anys puguin calcular la sevapensió computant tota la seva vidalaboral i no, com ara, tenint encompte només els darrers 21 anys.La ministra no va detallar gaire resmés i el gest es va interpretar méscom un nou globus sonda sobre unsistema que està en fallida tècnica,ja que la guardiola de les pensionss’ha anat buidant en els darrersanys fins a estar, ara, exhaurida.

El sistema de pensions ha dedeixar de ser una arma llancívolaentre els partits o una arma per ge-nerar por entre la població comamb el seguit de mentides que esvan dir arran del referèndum de l’1-0, quan és obvi que la millor refor-ma del sistema de pensions per aCatalunya seria la independència.El que cal és una reforma a fons,uns canvis que facin el sistema sos-tenible, però no només això, que elfacin sostenible amb unes pensionsdignes i més tenint en compte queen els darrers deu anys la despesaen pensions s’ha incrementat en54.000 milions i que el 2017 la Se-guretat Social va tancar amb unsnúmeros vermells de 18.000 mi-lions.

Aquestes dades, doncs, mos-tren que les decisions s’han deprendre de manera urgent i allunya-des dels interessos polítics, ente-sos com a interessos de partits. Calque els experts facin propostes tèc-niques i que aquestes es negociïnamb el màxim d’agents socials perarribar al consens necessari.

Un projectedefinitiu pera les pensions

EDITORIAL

ncetem com cada dilluns des defa molts mesos una setmana de-cisiva i alhora plena d’incertes-

ses. Un mes després de les eleccionsdel 21-D, el president de Parlament téprevist encarregar la investidura aCarles Puigdemont, un fet que té lamaquinària de l’Estat en alerta perma-nent. El govern espanyol, amb Rajoy alcapdavant, ja s’ha encarregat de repe-tir que si Puigdemont és president, esmantindrà el 155, i no s’ha estatd’amenaçar Roger Torrent que potacabar davant dels tribunal, com Car-me Forcadell, si no interpreta el regla-ment del Parlament com a ells els con-vé. I per acabar-ho d’adobar la fiscalia,en un comunicat inusual, avisa Puig-demont que immunitat no és impuni-tat; dit d’una altra manera: que si tre-pitja Catalunya serà detingut. Nomésfalta ara que entri en escena el Tribu-nal Constitucional.

En vista d’aquest escenari caldria

E “Caldriarecordar a l’Estatespanyol quePuigdemont tétota la legitimitatper ser presidentde la Generalitat

recordar a aquests que no es cansend’enviar avisos i també amenaces queCarles Puigdemont, destituït via 155,té tota la legitimitat per ser presidentde la Generalitat. Aquesta legitimitatli ve donada com a guanyador en leseleccions del 21-D dins la majoria in-

dependentista. Això no s’ha d’oblidar,ni aquí ni a Madrid. Puigdemont hadeixat ben clar que vol ser president,que està disposat a fer-ho, i ERC s’hacompromès a intentar que la investi-dura tiri endavant. La pilota, la té arala mesa del Parlament, que ha de deci-dir sobre el desenvolupament d’unasessió d’investidura sense la presènciadel candidat i sobre el vot delegat delsdiputats exiliats.

Viurem una setmana intensa enquè s’hauran d’anar desvelant les in-certeses que planen sobre la investidu-ra. Del que no hi ha cap dubte és quePuigdemont vol ser investit pel Parla-ment i que sigui el Tribunal Constitu-cional qui anul·li la investidura o quesigui el rei que es negui a sancionar elnomenament, deixant així en evidèn-cia davant la comunitat internacionalun Estat espanyol que, una vegadamés, no respecta el resultat de les ur-nes.

Ara, investiduraPepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat @ppamaso

A la tres

De reüllAnna Puig

La típicaamenaça

oger Torrent inicia la seva etapa com a president delParlament rebent la típica amenaça de l’Estat

espanyol. Íñigo Méndez de Vigo, portaveu de l’executiude Mariano Rajoy, ja ha etzibat que si permet unainvestidura a distància de Carles Puigdemont haurà derespondre davant els tribunals. I, per si no li ha quedatclar a Torrent, li recorda el que li ha passat a CarmeForcadell, la seva predecessora. Però no havíem quedatque a Espanya hi ha separació de poders? Deu ser queMéndez de Vigo és com un oracle que endevina les

decisions judicials futures. Sí, deuser això.Perquè, anem a pams. D’entrada, lainvestidura encara s’ha de fer.Després, si es fa, s’ha de demostrarque és il·legal. Perquè, val, elreglament no especifica aquestapossibilitat però tampoc laprohibeix. Per tant, qualificar-ho

d’il·legalitat amb aquesta vehemència és forçaagosarat. I, finalment, caldria veure si la justícia prendriamesures en aquest sentit. Aquest hauria de ser el guióen un país normal, democràtic i modern. Però aquest noseria el cas de l’Estat espanyol. El que fa és manipularles lleis a la seva conveniència, dirigir i utilitzar la justíciaper als seus fins polítics, coaccionar i amenaçar ambtotal impunitat i, després de tot això, saben què passa?Que a Catalunya seguim fent camí, de mica en mica,amb gent valenta com Roger Torrent, que sap el que s’hijuga en assumir el càrrec. I l’ha acceptat.

R

Roger Torrentsap què s’hijuga enassumir elcàrrec. I l’haacceptat

Les cares de la notícia

En només una setmana, s’han rescatat 1.600 per-sones que intentaven arribar a Europa creuant elmar Mediterrani. Ni el fred ni la mala mar d’aques-tes èpoques frena l’èxode. I la Unió Europea conti-nua sense donar una resposta a l’altura de la crisi.Molt trist.

MINISTRA DE TREBALL

La situació empitjora

En el tema de les pensions el que cal demanar alspolítics és que facin la feina seriosament i que dei-xin de llançar globus sonda amb propostes més omenys pensades. La darrera, la cotització de totala vida laboral per calcular la pensió. Una reformaque permeti reomplir la guardiola és el que cal.

-+=

-+=

Cançó catalana a l’AlguerClaudio Gabriel Sanna

Prou de globus sondaFátima Báñez

-+=

Dimitris Avramopoulos

Un dels fundadors de Càlic, un grup que entre elsanys 1981 i 2003 va representar un ressorgir de lacançó catalana a l’Alguer, ha estat un dels direc-tors de l’espectacle que, dins el Barnasants, es vacelebrar dissabte en el marc d’una campanya perl’ensenyament del català a l’Alguer.

CANTANT

COMISSARI EUROPEU DE MIGRACIÓ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Marxa global de dones contra elpresident dels EUA. Continua laprotesta, mentre la ultradretaeuropea mira de capitalitzarl’èxit del magnat.

10anys

20anys

El temor d’una recessió alsEstats Units ensorra elsmercats occidentals. L’Íbex-35perd en un dia tot el que vaguanyar el 2007.

En la seva visita a l’illacaribenya, el papa Joan Pau IIdemana a Fidel Castro que obriCuba al món i es refereix a lesdificultats de l’Església cubana.

Contra Trump Pànic a les borses Joan Pau II, a CubaTal diacomavui fa...

l 27 d’octubrepassat, el Parla-

ment va declarar la in-dependència de Cata-lunya tot recollint elmandat d’un 1-O iguald’històric. En les ho-

res següents, però, el govern en ple varenunciar a fer res per implementar-la,i al cap d’uns dies ho va justificar dientque davant l’extrema agressivitat mos-trada per l’Estat havia decidit no abo-car ningú a una confrontació que se-gurament, llavors sí, hauria desembo-cat en una violència a què en cap casrecorrerà. Una explicació que potser vadecebre molts dels que l’1-O s’havienpartit la cara davant dels col·legis, peròque tampoc va servir perquè la judica-tura, amb l’ajut dels fantasiosos relatsde piolins i fiscals, s’estalviés de perse-guir tot l’executiu pels delictes de re-bel·lió i sedició. Avui uns ho paguenamb la presó, altres amb l’exili i uns al-tres –també exintegrants de la mesa–amb una llibertat del tot condicionada.

El 27-O, en tot cas, legítimament elgovern va renunciar a la via unilateralper assolir l’objectiu declarat. I l’únic

partit que la va seguir defensant explí-citament el 21-D (entre altres coses,perquè que ho haguessin fet JxCat iERC no hauria resultat creïble) va serla CUP, amb el resultat conegut. Ara jatenim un altre Parlament igual d’inde-pendentista, i el nou president, RogerTorrent, l’acusen d’haver estat tebi enun discurs aplaudit pels comuns i nopels cupaires, que va defugir el to èpic iva evitar fer proclames buides i parlard’unilateralitat per mirar d’obrir unaetapa si més no diferent. I doncs, no ésaixò el que el govern va decidir fer el27-O, i els catalans van avalar el 21-D?

ERC en campanya va defensar can-viar de tàctica, sense canviar de fita,per mirar d’eixamplar la majoria, i aixòés el que Torrent va esbossar. Això sí:ho va fer unilateralment dins de l’inde-pendentisme, sense haver quedat enres abans. L’error, si de cas, és no haverconsensuat encara un full de ruta ambJxCat i la CUP sobre com fer efectiva larepública. I aquí s’accepten més pro-postes, però no val tornar a jugar ambel wishful thinking, perquè l’amenaçade violència d’Estat no ha desapare-gut. Ans al contrari: les ganes de re-venja creixen a cada declaració de Ra-joy i Rivera, i a cada escrit de la fiscalia.

E

Full de rutaÒscar Palau

El discursde Torrent

No és un canvi de tàctica, elque el govern va avalar enrenunciar a la unilateralitat?

“ El fi no justificamai els mètodes

l pensament modern ha pouat granpart de les seves idees i modes deraonament en conceptes de la filoso-

fia grega i del dret romà. Les idees d’igual-tat, de llibertat i democràcia provenen deGrècia; la distinció entre dret privat i dretpúblic i el concepte d’estat, de Roma.

EN EL MEU ARTICLE a El Punt Avui de 27d’agost passat em preguntava què és un es-tat de dret i l’acabava amb una referència alpreàmbul de la Carta Fundacional de lesNacions Unides en què es diu que els poblesde les nacions que les integren estan re-solts a “reafirmar la fe en els drets fona-mentals de l’home, en la dignitat i el valorde la persona humana, en la igualtat dedrets d’homes i dones i de les nacions gransi petites” i, amb tals finalitats de “practicarla tolerància i conviure en pau com a bonsveïns”. El 27 d’agost el govern de l’Estat es-panyol invocava constantment l’estat dedret i ni tan sols es preguntava què era. Eslimitava a afirmar que Espanya és un estatde dret, quan la Constitució Espanyola nonomés parla d’un estat de dret; parla d’unestat social i democràtic de dret. Conceptepurament formal, ha pretès convertir-lo en

E sinònim de democràcia i de respecte delsdrets i llibertats dels ciutadans. L’expres-sió, una traducció literal de la paraularechtsstaat, va néixer en la segona meitatdel segle XIX al si de la doctrina jurídica ale-manya. L’objectiu es limitava a enquadrar ia limitar, gràcies a un conjunt de normesjurídiques, el poder de l’estat. Però tambéhi havia el designi de convertir l’estat prus-sià d’estat policia en estat de dret.

HI HA UNA ALTRA NOCIÓ referida a l’estat dela qual no s’ha parlat, almenys que jo sàpi-ga. És la raó d’estat, en què en nom de l’in-terès públic es justifiquen procedimentspolítics que són il·legals en temps de pau.La raó d’estat s’arroga una potència senseapel·lació, incondicionada, en atribuir-se eldret d’escapar-se del dret, és a dir, es pro-dueix una disfunció entre l’interès públic iels drets dels particulars. L’expressió evocal’arbitrarietat i la violència. És una parado-

xa: en nom del dret es viola el dret. És ferprevaler la teoria de l’excepció a les lleis, a lamoral, a les relacions entre llibertat i segu-retat. Suprimint en tot o en part la llibertat,la raó d’estat posa en situació d’inseguretatels seus propis ciutadans, que queden amercè del poder de l’estat. En aquest sentités paradigmàtica la desestimació del re-curs d’apel·lació interposat per Oriol Jun-queras relatiu a la mesura cautelar de pre-só provisional, comunicada i sense fiança,desestimació basada en la probabilitat dereiteració delictiva del recurrent, la qualfa dependre de la possibilitat de noves mo-bilitzacions en les quals la seva conductaen seria una part important atesa la sevarellevància política, de la qual es desprènun risc elevat de reiteració de conducta de-lictiva.

L’APLICACIÓ DE LA RAÓ D’ESTAT equival auna voluntat de domini que utilitza mèto-des per conservar el poder i mantenir-s’hide manera absoluta i indica un complexd’angoixa. La raó d’estat és rebutjable. El fino justifica mai els mètodes. No es pot sa-crificar la llibertat d’un o d’uns individus enbenefici de l’estat. És un acte d’opressió.

Narcís Oliveres i Terrades. Exconseller de la Generalitat i doctor en dret

La raó d’estatTribuna

Quin preu posema la cultura?b Avui dia és freqüent sen-tir que els adolescents noens interessem per la cultu-ra, que tenim altres priori-tats i que passar la tarda enun museu no està entreaquestes. És una generalit-zació, que en alguns casosestà molt allunyada de larealitat. Hi ha molts factorsque condicionen aquestamanera de pensar, i si bé noés el més important, el preuque actualment hem de pa-gar en la majoria de museusa Barcelona influeix nota-blement en la decisió d’anaro no a un museu. Malgratque existeixen alguns des-comptes amb motiu de car-net jove/estudiant, aquestssón insignificants en la ma-joria de casos. No m’agrada-ria obviar el fet que en mol-tes ocasions, un diumengeal mes, l’entrada és total-ment gratuïta per a tothom.

Però creieu que això és sufi-cient? Pel sol fet de ser es-tudiants, s’haurien de creariniciatives i ofertes gratuïtesper a l’entrada d’aquests.Potser això no faria que elsmuseus estiguessin plensde gent jove que de sobteadquireix un interès per lacultura, però no obstant ai-xò, seria una bona apostaper als joves que sí queaprofitaríem aquesta opor-tunitat.GISELA BOADAGavà (Baix Llobregat)

Les pensions nopoden esperarb El futur de les pensionsapareix boirós. Fa uns dies,l’OCDE advertia que hi haurà77 jubilats per cada 100 habi-tants el 2050; es tracta d’unaequació impossible.

Urgeixen solucions a curttermini perquè sufragar ambcrèdits és un pegat. El governdescarta un impost finalista

per sostenir el model. Hi harespostes més eficaces queencomanar-ho tot a la fiscali-tat. El cap de l’oposició ha fetuna mena de propostes, comara que ho paguin els bancs.Immediatament han sortit lesrespostes: amb aquesta pro-posta només es cobriria el13%.

El problema comença apreocupar a molts que hemcotitzat, els darrers anys elmàxim, durant gairebé cin-quanta anys.JESÚS DOMINGOGirona

Parlamentarismal educatsb Després de la votació delnou president del Parla-ment, ni Arrimades ni Do-mènech ni Iceta ni Albioll’han anat a felicitat com éshabitual de fer en aquestescircumstàncies en la majo-ria de països civilitzats. Noha estat després d’haver

mantingut punts de vistaoposats o d’haver viscut en-frontaments més o menysagres ni al final d’una legis-latura conflictiva. No se-nyors, aquest fet ha tingutlloc després de la seva elec-ció, quan el nou presidentno havia ni començat la se-va tasca! Realment algunsdels representants políticsque seuen ara, i ho faran du-ran els propers quatre anys,al Parlament del nostre paísno es mereixen estar-hi.Unes persones que fan del’enfrontament i de la malaeducació la norma no hau-rien de formar part de capparlament on se suposa quela tolerància, el diàleg i elrespecte són indispensa-bles.

Potser algú els hauria derecordar que abans que polí-tics són persones i que avuiel seu comportament ha es-tat impropi i vergonyós.TERESA CALVERASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-girona@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 2018 | Punt de Vista | 5

José Manuel Villegas, SECRETARI GENERAL DE CIUTADANS

“[Puigdemont] Hauria de deixar de córrer d’un lloc a unaltre com un conill espantat”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Per sortBergoglio estàtraient el fariseismede l’Església –quiestigui lliure depecat que tiri laprimera pedra–,i està deixant lesbases per a unaestructura més àgil,menys punitivai més inclusiva

asar-se fa sempre un cert verti-gen, com totes les accions quesón per sempre. I contreure ma-

trimoni en un avió ho podria augmen-tar, no tan sols per les turbulències. Pe-rò no és el cas dels dos feliços casatsCarlos Ciuffardi i Paula Podest, a qui elPapa ha beneït aquesta setmana en unavió. És el primer cop que un pontífexcelebra un casament d’aquesta altura.11.000 metres, per ser exactes. El por-taveu vaticà va confirmar que el sagra-ment és vàlid, que hi havia testimonis ique no hi ha cap impediment. A l’actaconsta que el papa va prendre el con-sentiment i que està tot en ordre. Elsdos feliços esposos havien volgut casar-se el 2000, però un terratrèmol ho vaobstaculitzar ja que l’església xilenaque havien triat va quedar ensorrada.Ara ho estaven civilment i són pares dedues filles, tots dos treballen a la com-panyia Latam i tenen 41 i 39 anys, res-pectivament. En el moment de l’enllaçestaven anant entre Santiago de Xile iIquique, que en aimara vol dir “terra desomnis”. Els fets van anar així: ells vandemanar al papa una benedicció men-tre volaven. El papa els va preguntar siestaven casats, i en respondre que perl’Església no, els va demanar: “Voleuque us casi?” I així va ser, sense més ce-rimònies ni vestits especials i nomésamb convidats periodistes i personalpapal. Un dels consells que el papaFrancesc va donar-los és que “l’anell decasat no es pot fer servir molt estret,perquè tortura, però tampoc molt elàs-tic, perquè cau; així, doncs, aneu ambcompte”. Savi consell d’algú que no s’hacasat mai però que com a capellà havist i beneït moltes parelles. El papaFrancesc hi creu molt, en la família, pe-rò paradoxalment ha estat acusat depotenciar una mentalitat procliu al di-vorci i a la dissolució de la família tradi-cional amb la seva interpretació dels di-vorciats tornats a casar. Bàsicamentdeixa una porta una mica més oberta

C que els seus predecessors. Els sectorsmés conservadors creuen que cal màdura i no ser tan lax com considerenque és Bergoglio en moral de la família.El cardenal Müller, per exemple, sugge-reix que el papa és directament “herè-tic”, i que amb el que ha escrit a l’exhor-tació apostòlica Amoris Laetitia con-fon els fidels i sembra desconcert. Te-nen raó. El papa és un sembrador uni-versal de desconcert. No saps mai peron et sortirà. És un papa imprevisible,amb tocs de capellà de poble, planer ihumà. Però a diferència de molta gentsenzilla i amb un món reduït, aquestJorge Mario Bergoglio té un univers en

gran angular.

EN EL SEU VIATGE GENS FÀCIL a Xile ha tin-gut presents les famílies, sobretot im-migrants, que “no es donen per vençu-des”. Aquest és un papa resilient, queno amaga el conflicte i que sempre té laconsciència social molt afilada.

UN AVANTATGE DE SER PAPA és que tensuna visió universal de la pel·lícula. Pas-sa tanta gent davant teu, dones la màtantes vegades, escoltes tantes perso-nes amb els seus neguits, interessos,preocupacions... que pots tenir un polsbastant precís de la realitat. Natural-ment el papa té un entorn que el prote-geix, però sempre hi ha escletxes, i ellés un jesuïta que sap mirar. A Xile hafet les visites de rigor, però també havolgut anar a una presó de dones, on hadit: “Tots hem de demanar perdó, jo elprimer, tots. Això ens humanitza.”Sense l’actitud de demanar perdó esperd la consciència d’haver-se equivo-cat, i és “cada dia que estem cridats arecomençar”. Bergoglio anima a “anarsempre endavant” i fa servir sovint unaparaula clau, que és esperança. Un pa-pa molt poc legalista i que es mou ambun programa marcat per la misericòr-dia. Aquest papa a qui el cardenal Mü-ller ha dit que ha d’estructurar “teològi-cament” perquè “no és un teòleg”. A ca-sa meva en diríem ser més papista queel papa. L’exprefecte de la Congregacióper a la Doctrina de la Fe, Müller, pot-ser no hauria casat mai els dos assis-tents de vol perquè vivien en pecat. Persort Bergoglio està traient el fariseis-me de l’Església –qui estigui lliure depecat que tiri la primera pedra–, i estàdeixant les bases per a una estructuramés àgil, menys punitiva i més inclusi-va. A molts no els agrada la idea d’hos-pital de campanya del papa, ni les sevesconsignes populistes com “fer olord’ovella”. Que tirin, també ells, la pri-mera pedra.

Miriam Díez Bosch. Directora Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Casar-se a l’avióTribuna

n l’estranya i greucircumstància po-

lítica que estem vivintla setmana passadaens va aportar dos epi-sodis singulars i signifi-catius de l’estat d’exci-

tació d’alguns sectors de la societat ca-talana.

En primer lloc em vull referir al singu-lar intent de linxar l’exconseller Santi Vilapel fet d’haver acceptat una feina en elsector privat. No sé, amb franquesa, siés la feina més apropiada per les condi-cions intel·lectuals de Santi Vila; si sé pe-rò que de qualsevol feina i de qualsevolcosa quan ens domina la intransigènciaen diem portes giratòries. La veritat ésque és probable que en aquest cas hagipesat molt més l’amistat que la política.

L’altre tema que ha de ser objecte dela nostra atenció són les reaccions ques’han produït arran del discurs del noupresident del Parlament de Catalunya, eldiputat per ERC Roger Torrent. Un dis-curs de to, forma i contingut volguda-ment institucional; abocat a intentar res-tituir la dignitat de les institucions cata-lanes i a demostrar que la presidènciadel Parlament s’ha d’exercir amb ober-tura i sentit de l’equanimitat i amb volun-tat de respectar el pluralisme sorgit deles eleccions del passat 21 de desembre.

Per a alguns aquest discurs va sertou, tebi i una concessió a l’autonomis-me, un retrocés en definitiva. Per a unsaltres, gens disposats a fer cap mena deconcessió, va ser un discurs totalmententregat al sobiranisme, i finalmentmolts observadors hi van saber trobar elpunt de ponderació i equilibri que la si-tuació reclamava.

Per a Roger Torrent, però, el repte se-rà administrar amb el mateix esperit lainvestidura del candidat a president dela Generalitat. En menys de quinze diesla realitat passarà per la lupa les bonesintencions del president del Parlament.

E

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Novalegislatura

Elpidio José Silva Jurista

MARGE · “La presa de possessió digital compleix la lletra del reglament”FI · “Si el TC declarés nul·la la investidura, hi podria haver una pugnallarga” TS · “Si Llarena fa delegar el vot als presos és per evitar que totplegat sigui encara més escandalós”

om a jutge d’instrucció aMadrid, Elpidio José Sil-va (Granada, 1959) vaser una icona de la crisi

per haver processat Miguel Ble-sa (Caja Madrid), un cas que vavirar fins a la seva pròpia inhabi-litació. Des del bufet d’advocatsque porta el seu nom i a cavall deMadrid i Barcelona, Silva analit-za la judicialització de la políticaen el procés i la investidura deCarles Puigdemont.

La política viu supeditada cadacop més al govern dels jutges?En el procés i en la seva perse-cució penal, hi ha un protago-nisme excessiu de la justícia. ElTribunal Constitucional ho re-coneix quan frena la deliberaciósobre el recurs contra l’article155 perquè necessita que el go-vern català es pugui personaren la causa. Amb la decisió deno seguir treballant fins que noacabi la intervenció de l’autogo-vern, el TC ens està dient que elpoder judicial no està per a això.Si existís una dictadura judicial,l’impuls vindria dels jutges, iaquí sembla que els jutges for-men part del guió, perquè hi hapolítics que anticipen mesuresjudicials. És la instrumentalit-zació del poder judicial més quela dictadura del poder judicial.

Com veu tot el que envolta lainsòlita investidura a distànciade Carles Puigdemont?Puigdemont és conscient que si

CDavid PortabellaMADRID

“Si Puigdemontno pot serpresident, adeudemocràcia”

torna a Catalunya serà detingut,encara que no hi hagi motiusper detenir-lo: no hi ha rebel·lióni sedició, i a més la seva desti-tució és il·legal, perquè l’anome-nada coacció general del 155 nola pot aplicar l’Estat vulnerantl’Estatut. Des que és parlamen-tari, Puigdemont no pot ser de-tingut, tret d’un cas de delicteflagrant: ho diu l’article 500 delCodi Penal. El reglament delParlament no conté cap adverti-ment que la investidura hagi deser presencial i, encara que noho digui, en l’esperit parlamen-tari i constitucional és evidentque s’ha previst sempre que elcandidat hi fos... Però és que lescircumstàncies no són normals!I caldrà fer una interpretacióque en tot cas posi en relleu lavoluntat popular. Perquè si al fi-nal, es faci el que es faci, el resul-tat és que Puigdemont no potprendre possessió com a presi-dent per unes mesures cautelarsadoptades a Espanya i no vàlidesa Bèlgica, adeu democràcia; enshaurem carregat la democràcia.La gent ha votat, i si la traducció

del vot al Parlament és que Puig-demont sigui president, això nopot estar subjecte a cap restric-ció procedimental o formal. Lapresa de possessió digital potserva en contra de la clau de voltadels usos de la cambra, peròcompleix la lletra del reglament.I Puigdemont i els consellers aBrussel·les es podrien acollir al’article 498 del Codi Penal, quecastiga amb penes de tres a cincanys “qui utilitzi força, violèn-cia, intimidació o amenaça greuper impedir a un membre delParlament acudir a reunions”.

Podríem veure per primer copuna investidura impugnada alTC i que fos declarada nul·la?En el moment de la investidura,el govern espanyol preveu unrecurs immediat al TC, però elTC es podria trobar en una si-tuació difícil, perquè una de lesparts, Puigdemont, és a Bèlgicai no es pot personar a Espanyaper defensar-se perquè no eldeixen venir. El TC es podriaaturar, com ha fet amb el 155,perquè no és clar que les partses puguin defensar. Si no s’atu-rés, però, molt previsiblementes declararia la investidura nul-la pel fet d’oposar-se a la Cons-titució i al reglament, i s’obririala via de la protecció internacio-nal. Això es podria convertir enuna pugna llarga i tediosa enquè al final ho pagaríem tots.

Però l’Estat espanyol s’anota undoble èxit: mai sabrem què hauriadit la justícia belga i sap que seràdetingut si trepitja Catalunya.

Que el Suprem retirés l’ordreeuropea de detenció em va sem-blar correcte, perquè era unabarbaritat. Ningú pot saber qui-na hauria estat la decisió exactade la justícia belga, però sabemque no s’hauria acomodat als in-teressos d’Espanya. Perquè ésmolt difícil entendre a Europaque un parlamentari pugui es-tar intimidat i amenaçat peruna detenció que li impedeixexercir els seus drets vàlids coma parlamentari i que li coarta elvot; un jutge comunitari té lamàxima sensibilitat sobre això.I l’article 498 del Codi Penalprecisament ho protegeix. Ésuna situació lamentable, uncarreró sense sortida.

L’ha sorprès com ha resolt el jut-ge Llarena la delegació del votdels presos Oriol Junqueras, Jor-di Sànchez i Joaquim Forn?La delegació del vot no és possi-ble amb el reglament penitencia-ri a la mà, però aquí sí que se n’havolgut fer una interpretació enfavor dels principis democràtics.Es permet la delegació del vot pertal que una situació injustificadano sigui encara més escandalosa.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fagairebé 100 dies que estan enpresó preventiva. Junqueras iForn, 80. La justícia espanyolaabusa de la presó preventiva?No es donen els supòsits delictiusi així no es pot enviar mai genta la presó. I encara menys si sónparlamentaris. La comunitat ju-rídica no s’havia trencat mai comen aquest cas, i tots interpretem

el Codi Penal. El més lògic seriaque la justícia s’aturés, però aquíimposa mesures cautelars, i lesmés severes possibles. El mante-niment de les presons preventi-ves està introduint el sistema ju-dicial en un rang d’il·legalitat. Nosé com acabarà, perquè quan unfa una pel·lícula com aquesta il’engreixa constantment, com espot fer marxa enrere? Igual queel cas va fer un gir i hi va haver al-guna posada en llibertat en pas-sar de l’Audiència al Suprem, po-dria passar que per un recurs ouna reconsideració passés alTSJC i fes un altre gir, que és elque hauria de passar, però ara nosembla que sigui el camí. El quees fa ara sembla que formi partd’un guió de condemna severa. Iel que cal és seure com més aviatmillor a negociar políticament lasituació i apartar la via processal,però Rajoy té un problema ambl’aznarisme i l’espai més dretà.

Per què la Gürtel a València esjutja deu anys després dels fetsi l’independentisme pot ser jut-jat al novembre?En un poder com el judicial, ésclau que el temps no te’l marquindes de fora: el taxa la llei d’enju-diciament criminal. El cas Palauve d’una denúncia del 2002 i nos’entra a conèixer els fets fins al2009. Què es fa en set anys? I lasentència arriba ara, vint anysdesprés dels fets! Una justícialenta no és justícia. I quan al go-vern li interessa que un cas polí-tic s’acceleri, llavors tot va depressa i si cal s’atropellen dretsi garanties fonamentals. ■

Mantenir les presonspreventives estàintroduint el sistemajudicial en un rangd’il·legalitat

❝

EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

Un jutge jutjatEl cas Blesa porta Silva a serrotund: “Si un funcionari públicamb cert poder regulador o ju-dicial actua autònomamenta Espanya, s’exposa a ser aco-miadat o revocat.” Ho diu unjutge jutjat que assegura queles grans conquestes judicialscom ara el fre a les clàusules sòl“venen sempre de tribunalseuropeus”. ■ JUDIT TORRES

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 2018

8649

07-1

1790

83w

Carles Puigdemont estàdecidit a viatjar a Dina-marca encara que la fisca-lia amenacés ahir de de-manar una altra ordre eu-ropea de detenció. El pre-sident de la Generalitat,segons fonts de JxSí, noes replanteja el trasllat ala capital danesa, on faràavui una conferència so-bre la situació de Catalu-nya a la Universitat de Co-penhaguen a les dues delmigdia. La Fiscalia Gene-ral de l’Estat va emetreun comunicat per advertirque si la policia confirma elviatge de Puigdemont desde Brussel·les, sol·licitaràal jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena quereactivi l’ordre europea dedetenció del president dela Generalitat. Unes horesabans de l’inici de la con-ferència, el president delParlament, Roger Tor-rent, anunciarà el nom dePuigdemont com a úniccandidat amb prou su-ports per sotmetre’s a undebat d’investidura, tot ique l’única manera de fer-ho serà a distància, si notorna a Catalunya, unapossibilitat que no preve-uen en el seu grup parla-mentari, atès que serà de-tingut si trepitja l’Estat.

L’advocat de Puigde-mont, Jaume Alonso-Cue-

villas, va admetre que hiha un risc “bastant alt” dedetenció durant el viatgesi el jutge atén la peticióde la fiscalia. En declara-cions a RAC1, va indicarque “s’ha estudiat i valorat

tot”. Si el jutge activa l’or-dre europea i arriba a temps–un escenari que es podriadonar, perquè, segons l’ad-vocat del president, estanconvençuts que el magis-trat la té “preparadíssi-ma”–, és “molt possible”que sigui rebutjada “total-ment o parcialment” perla justícia danesa. El CodiPenal de l’estat nòrdic pe-nalitza la secessió, peròAlonso-Cuevillas conside-ra que no es produirien els“requisits exigibles perquèes pugui parlar de rebel·lió”per tal que Puigdemont fosextradit. A més, l’advocat

del president tampoc en-tendria que Llarena eme-tés una ordre europea des-prés d’haver retirat l’ante-rior, feta per la jutgessa del’Audiencia Nacional Car-men Lamela.

El govern estatal es mos-trava alineat amb la posicióde la fiscalia. El ministrede l’Interior, Juan IgnacioZoido, va advertir del reac-tivament de l’ordre euro-pea si Puigdemont es des-plaça a Dinamarca, perquèel ministeri fiscal “actua-rà”. També va advertir queno té immunitat parlamen-tària, després que el fiscal

general de l’Estat assegu-rés dissabte en un altre co-municat que això no impe-diria que entrés a la presó siho ordenés un jutge. Ho feiaa propòsit de l’anunci deJxCat d’estudiar les impli-cacions jurídiques i políti-ques d’aquesta immunitat.El ministre d’Afers Estran-gers, Alfonso Dastis, va in-sistir a defensar que les ac-tuacions del president nocontribueixen a la concòr-dia política. Dastis admetia,però, que “sempre té unacerta audiència entre de-terminades persones als di-versos països europeus”. ■

El fiscal vol que el presidentsigui detingut a Dinamarcaa Adverteix que demanarà al jutge del TS una nova ordre europea si Puigdemont fa la conferènciad’avui a la Universitat de Copenhaguen a JxCat assegura que viatjarà igualment a la capital danesa

0.A.-EtxearteBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Carles Puigdemont, en una roda de premsa a Brussel·les l’endemà de les eleccions ■ AFP

“La fiscalia estàpendent de confirmacióoficial via policial delsmoviments del’investigat”Fiscalia General de l’EstatCOMUNICAT

El diputat de Junts per Ca-talunya Jordi Turull va carre-gar contra els partits consti-tucionalistes perquè consi-dera que “el problema realper a ells no és com s’inves-teix el president, sinó quis’investeix”. Turull va recor-dar que, en el mandat ante-rior, li retreien no haver estatel cap de llista de Junts pelSí. Per Ciutadans, Puigde-mont “hauria de deixar decórrer d’un lloc a un altrecom un conill espantat”. Elseu secretari general, JoséManuel Villegas, el va titllarde “pròfug” de la justícia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Turull: “Elproblema ésqui s’investeix”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

200021-11Lluch és as-sassinat perETA.

200316-11Maragall,presidentamb ERC iICV-EUiA.

199719-11Sala ingres-sa un mes ala presó pelcas Filesa.

199917-10Maragallperd contraPujol.

Dates històriques

19822-12Maragall,alcalde; Ser-ra i Lluch,ministres.

198310-7Obiols, pri-mer secreta-ri del PSC.

198429-4Pujol gua-nya la pri-mera majo-ria absoluta.

199010-9Bomba delGRAPO a Ni-caragua.

198020-3Reventósperd els co-micis davantde Pujol.

198228-10Majoria ab-soluta delPSOE.

197816-7Fundació del PSC a partir delPSC-Congrés, el PSC-Reagru-pament i la Federació Catala-na del PSOE. Joan Reventósés el primer secretari.

19791-3PSC-PSOE guanya les elec-cions generals a Catalunya.

199113-3Serra, vicepresident espanyol; i Bor-rell i Solé Tura, ministres d’Obres Pú-bliques i Cultura.

19963-3El PP de José María Aznar guanya aEspanya. El 2000 revalidarà la victò-ria, aquest cop per majoria absoluta.

l PSC abandona Nicaragua,el nom d’un carrer del barribarceloní de les Corts ques’ha convertit en sinònim

del partit, de tota la seva història detriomfs, derrotes, alegria i tambédolor. No només els periodistes vanacabar utilitzant el nom de Nicara-gua per referir-se al PSC sinó queels mateixos socialistes “anaven aNicaragua” o “venien de Nicara-gua” quan volien dir que es dirigieno tornaven de la seu. Els números75-77 d’aquest carrer es van con-vertir en la seu el 1980, només dosanys després que els diversos movi-ments socialistes provinents de lalluita antifranquista s’unifiquessinen una marca única.

El 15 i 16 de juliol de 1978 elPSC-Congrés, la Federació Catala-na del PSOE i el PSC-Reagrupa-ment confluïen en la marca queavui coneixem, ja des del principiamb un protocol d’unitat amb elPSOE que li garantia la personali-tat jurídica pròpia i l’autonomiad’acció a Catalunya i li permetiaparticipar als òrgans federals delPSOE. Joan Reventós, que acabariapresidint el Parlament, en va ser elprimer secretari. Els socialistes vanafrontar les primeres eleccions de-mocràtiques, les generals del 1977,des d’una seu provisional al carrerCòrsega en un edifici que va ser

Eposteriorment enderrocat per aixe-car-hi la seu de la Diputació de Bar-celona. Encara eren tres partitsamb la seva pròpia seu: Reagrupa-ment era al carrer Canuda, la fede-ració del PSOE era a l’avingudaCambó i el PSC-Congrés era a lacruïlla de rambla de Catalunya ambMallorca. Amb la unificació del1978, es concentren al local deCambó, en millors condicions i mésbarat que el lloguer que pagava elPSC-Congrés a la Rambla.

Fàbrica de làmpades a les CortsPerò el 1980, Carlos Zigarrán, tre-ballador de la Seat i aleshores se-cretari d’organització del PSC, vatrobar a bon preu en una subhastauna fàbrica de làmpades de lesCorts que havia fet fallida per la du-ra crisi industrial del moment –Zi-garrán moriria pocs anys desprésen un accident de cotxe–. JosepMaria Sala, qui va ser secretarid’organització del PSC i un dels em-presonats pel cas Filesa de finança-ment del PSOE, recorda que aque-lla part de les Corts era aleshoresuna zona industrial de tallers i queel partit va haver d’anar habilitanta poc a poc aquell gran espai on hihavia hagut línies de maquinària deproducció i magatzems. A les pri-meres eleccions catalanes del1980, que guanyaria Pujol per sor-presa, la seu de Nicaragua encarano era habitable i Sala recorda lanit que es van reunir per elaborar

les llistes electorals a la planta ter-cera, on hi havia hagut la maquinà-ria de les línies de producció. Sensecalefacció, aquella nit freda d’hi-vern es van escalfar encenent focsde llenya dins de bidons metàl·lics.Van anar reformant l’edifici plantaa planta i fins que no van arribar ala quarta, al cap d’uns anys, les ex-ecutives del partit se celebraven alsoterrani o en algun hotel. La pri-mera planta ja va ser habitable a leseleccions del 1982 en què FelipeGonzález arribaria a La Moncloa.Sala i Miquel Iceta trien aquestavictòria com a gran record políticper al socialisme català i espanyol.

Entre els mals records, el dolorpassa a davant de les derrotes i fra-cassos polítics. Tothom estàd’acord que l’assassinat d’ErnestLluch és el pitjor moment. L’ende-mà les planes majors del PSC i elPSOE es reunien a Nicaragua ambpresència de líders dels altres par-tits. El periodista Jordi Mercader,que havia estat als equips de cam-panya de Raimon Obiols, NarcísSerra i Pasqual Maragall, recordaque es “va improvisar un acte i vaser molt dur”. Miquel Iceta i l’exse-cretària d’organització AssumptaEscarp també citen aquell dia luc-tuós com el més dolorós. A Escarp,però, Nicaragua també li recordal’exministra Carme Chacón, mortal’any passat: “És inevitable recor-dar l’acomiadament de gent queens ha deixat. El seu, per inesperat,

per l’edat. Desapareix un referentque ens enllaçava amb l’Estat.” Sa-la, que per al PSC actual és el refe-rent de memòria històrica de Nica-ragua, també recorda un altre acci-dent trist: un dels antics militantsdel POUM republicà que el PSC vahomenatjar a Nicaragua va morird’un infart durant aquell acte.

Escarp recorda entre les alegriesla victòria llampec de Zapatero el2004 en resposta a la campanya dedesinformació que havia fet el go-vern del PP dels atemptats integris-tes de Madrid: “El carrer bullia degent.” Iceta i Escarp també desta-

SÍMBOL · Els socialistes deixen la seu que els ha acollit gairebé els quaranta anysde la seva història LLUCH · La reunió a la seu per l’assassinat d’Ernest Lluch és elrecord compartit de dolor ALEGRIES · De victòries, cadascú tria la seva

Xavier MiróBARCELONA

ArbresplantatsSala explica que du-rant anys han anatplantant a la granterrassa arbres frui-ters de les fires de laCandelera de Molinsde Rei i de la Puríssi-ma de Sant Boi. Fins itot dos cirerers deSant Climent de Llo-bregat que es deiaque no aguantarien i“han aguantat”.

El PSC diu adeua Nicaragua

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE GENER DEL 2018

20109-7Sentènciadel TC queretalla l’Es-tatut.

201028-11Mas guanyai Montillaplega.

201120-11El PSOEperd per pri-mer cop aCatalunya.

201118-12Navarro,primer se-cretari.

201413-7Iceta rellevaNavarro deprimer se-cretari.

201527-9El PSC té elpitjor resul-tat electoral.

201626-6Pitjor resul-tat del PSOEa Catalunya.

201615-10Iceta gua-nya les pri-màries a Nú-ria Parlon.

200414-3Zapatero guanya les elec-cions a Espanya després delsatemptats de l’11-M a Madrid.

200618-6L’Estatut s’aprova en refe-rèndum amb un 48,8% departicipació a les urnes.

20061-11Montillapresideixnou govern.

20089-3Zapateroguanya amb1,6 milions aCatalunya.

201225-11El PSC passa a ser tercera força políti-ca a Catalunya a darrera de CiU i ERC.

20136-7Declaració de Granada aprovada pelPSOE per reformar la Constitució Es-panyola en sentit federal.

quen la nit electoral del 2003 queva fer president Pasqual Maragall.Però Escarp no la tria entre les ma-jors alegries perquè recorda que noera un triomf contundent i “perquèera al 1999 que ens pensàvem gua-nyar”. Escarp recorda com a malsmoments polítics els consells na-cionals en què ja es veia a venir lamarxa del partit de referents histò-rics com Maragall, Antoni Castellso Montserrat Tura. I la perplexitatdel final d’etapa del primer secreta-ri Pere Navarro. Mentre el primersecretari s’acomiadava, Núria Par-lon, que tothom esperava que el re-

llevés, comunicava allà mateix queno acceptava fer-ho: “Tots miràvemels mòbils. Va ser un buit de poder,un embolic.”

La quarta planta sempre ha es-tat un mite a Nicaragua. Era la seude la primera secretaria i la secreta-ria d’organització. “Era el sanctasanctorum. Quan algú et deia quepugessis a la quarta era com si et di-guessin ves a veure el que mana.”Mercader va arribar a Nicaragua ala darrera campanya d’Obiols. “De-sembarcàvem en sentit físic i polí-tic els que no érem del partit. Tantl’equip de campanya com el candi-

dat s’havien d’entendre amb lespersones que portaven una maqui-nària que funcionava perfectamentsense tu.” Pel periodista, Nicaraguava acabar sent una seu molt opera-tiva quan va estar completa. Eratan gran que el PSC no necessitavaconcentrar les nits electorals en unhotel: “En una planta hi havia 300persones, la meitat periodistes, i tuet podies aïllar perfectament a la desota.” Tothom destaca també el lli-gam que suposava inicialment queun partit socialista s’instal·lés enuna antiga fàbrica industrial. “Lli-gava molt en un sentit simbòlic,

amb totes aquelles estructures deferro.” Iceta reconeix que la marxasuposa nostàlgia per una part peròtambé una oportunitat “d’obrir unanova etapa. El canvi d’escenari etsitua en un món nou”. La nova seudel carrer Pallars, al districte 22@del Poblenou barceloní, estava ocu-pada abans per una fàbrica de com-ponents electrònics. El PSC deixala seu de Nicaragua per motius eco-nòmics i aprofita la venda del granedifici de les Corts. “Però és unaoportunitat d’actualització en totsels aspectes”, conclou el primer se-cretari. ■

Setmana detrasllatAquesta setmanas’ha anat fent el tras-llat després que lanova seu del carrerPallars estigui habili-tada. Els darrers de-talls, proves i ajusta-ments encara no es-tan acabats peròavui el primer secre-tari del PSC ja s’hitrasllada.

La seu de Nicaragua, el míting del 1976 que apuntava al congrésconstituent, el relleu de Maragall per Montilla i un militant celebrant lavictòria de Zapatero del 2004 ■ ORIOL DURAN / GABRIEL MASSANA