1naxdia Reflexions secundària

setmana 2-10-2017

GA

BRI

ELISTE

S

PERSONES 19:23 h –21 setembre. Aquesta imatge, on un gran grup de mexicans ajuden sota la pluja s'ha tornat viral en xarxes socials. Durant la nit de dimecres passat, una forta pluja va caure sobre la Ciutat de Mèxic. Això no va detenir a un grup de desenes de voluntaris que transportaven entrades per a les víctimes del sisme de magnitud 7,1que assotar Mèxic aquesta setmana. Alejandro Velázquez, fotògraf del diari Reforma, va captar el moment en què una cadena humana passava els queviures malgrat la tempesta. El terratrèmol ha deixat almenys 238 morts i altres centenars més ferits. "T'adones que davant la situació, tot i les dificultats, la gent manté una forta convicció per ajudar", comenta el fotògraf. "La societat ha superat al govern i a les institucions, ells són els que s'han mantingut al peu del canó, estan realment compromesos amb la causa". Ser valents, prendre riscos...viure l'experiència del compromís.

Dimarts 3 d’octubre

WITHIN me Problemes i relaxació Tothom està convençut que els problemes de cada dia són allà per fastiguejar-nos, per impedir-nos gaudir, per recordar-nos que tenim obligacions inexcusables i per tant que no podem gaudir. És per això que anhelem que les nostres dificultats s'esvaeixin, i quan això succeeix som feliços. Però els conflictes són en ocasions la manera d'obtenir coneixement real sobre un mateix, i el mitjà pel qual poder desenvolupar qualitats que es troben a l'interior de cada un de nosaltres. Des d'aquest punt de vista hauríem de ser capaç d'evitar estressar-nos quan sorgeixi un nou problema, agrair la dificultat per la capacitat que té de transformar-nos, els problemes són des d'aquest punt de vista com la campana d'una església que ens recorda que hi ha alguna cosa superior. Quan ens trobem en un estat relaxat som conscients que els problemes tenen aquesta qualitat de transformació, només quan som capaços d'establir una connexió amb el nostre interior; no cal deixar de tenir problemes per relaxar-nos, cal relaxar-nos per deixar de convertir els problemes en alguna cosa insuperable, el que resulta necessari és la relaxació per a què en estat de calma puguem comprendre que les dificultats de cada dia hi són per què, treballant al taller de la nostra ment, emocions i cos, pugui succeir una transformació vital.

Dimecres 4 d’octubre

Compromís personal: Amb un parell de nassos (Valentia)

RELATS L’enterrament del NO PUC Poc dies després d’haver començat el curs escolar, el mestre reuní els seus deixebles i el convidà a visitar una amiga seva, mestra en un poblet. Quan hi arribaren, van veure a for a de l’escolar una vintena de nens i nenes al voltant d’una caixa deixada a terra, al costat de la qual hi havia un sot amb el pilot de terra que n’havia sortit. Discretament, s’afegiren a la situació. Un nen de l’escola agafà un paper que portava i el llegí: “No he intentant mai jugar a futbol.” I amb tota solemnitat ficà l’escrit dins la capsa. Una nena, aguantant un paper amb les dues mans, el llegí: “No puc llevar-me puntal al matí.” I el diposità dins la capsa. També els altres: “No puc tenir més bon caràcter », « No he provat d’esforçar-me més », « No puc... », escrits que també deixaren a la capsa. Fins i tot la mestra llegí el seu: “No he aconseguit que tots els pares em vinguin a veure.” I deixà el paper amb els altres. A continuació, el profund silenci fou interromput per les martellades que tancaren la tapa de la caixa. La mestra, en to solemne, digué: “Des d’avui no vull sentir més “no puc fer això”, “ho he intentant fer allò”. Enterrem el “no puc” Que reposi en pau per sempre. A partir d’ara només sentir-me “si que puc” o “Ho faré immediatament”. Que visqui per sempre el “sí, ho intentaré.” Un cop ficada la caixa dins el forat, tots van anar tirant-hi palades de terra per tapar-lo. Al damunt del pilot de terra que es féu, la mestra hi col·locà un cartell: “No puc. Que en pau descansi”. Per celebrar l’enterrament del “no puc”, “no ho puc intentar”, la mestra va convidar tothom a coca amb xocolata.

Dilluns 2 d’octubre

No m'espanta viure, que la vida és bella i mereix ésser viscuda! Però tinc por de ser valent i trencar amb les coses d'infant, que no m'agraden, però són tan fàcils...És fàcil passar-se el dia jugant, és fàcil fer el boig a classe, és fàcil perdre el temps, és fàcil seguir sempre igual, és fàcil engegar els pares a pastar fang! Vull ser sincer, valent i lliure, i posar els cinc sentits en la tasca de créixer com a persona.

PREGArock Flashdance (Irene Cara) Al principio, cuando no hay nada salvo un sueño que resplandece suavemente, que tu miedo parece esconder profundo dentro de tu cabeza. A solas he llorado lágrimas silenciosas llenas de orgullo, en un mundo hecho de acero, hecho de piedra. Bien, oigo la música, cierro mis ojos, siento el ritmo que envuelve, me aferro a mi corazón. Qué sensación, ser es creer, puedo tenerlo todo, ahora estoy bailando por mi vida, toma tu pasión, y haz que ocurra. Las imágenes (los sueños, la imaginación) cobran vida, puedes bailar a través de tu vida. Ahora oigo la música, cierro mis ojos, soy ritmo, en un destello, se apodera de mi corazón. Qué sensación, ser es creer,

puedo tenerlo todo, ahora estoy bailando por mi vida. ¡Qué sensación! Qué sensación -ahora soy música-, ser es creer -ahora soy ritmo-. Los sueños cobran vida, puedes bailar a través de tu vida. Qué sensación -realmente puedo tenerlo todo- Qué sensación -los sueños cobran vida cuando los llamo.

setmana 2-10-2017

1naxdia Reflexions secundària

GA

BRI

ELISTE

S

Divendres 6 d’octubre

PENSEM- hi Qui són valents? Doncs crec que és valent el que s'aixeca cada dia i dóna el millor de si mateix. Qui malgrat tot segueix somrient i superant tot el que li vingui. Crec també que és valent el que no espera a una ocasió especial per estrenar el millor que té i sortir a menjar-se el món. Crec que s'atreveix el que segueix confiant després que li hagin fallat. Continuen sent valents els que reconeixen i s'enfronten a les seves pors, sent conscients que l'actitud que adoptin pot multiplicar o dividir les seves forces. Ells són valents i per sort el món és seu, perquè cada dia busquen descobrir alguna cosa nova en ell. Són valents i salten, amb milers de envejosos a prop, amb milers de "no" caminant al seu costat. Però ... saps què és el millor de tot? Que poden arrossegar-te a aquest perillós món, t’arrosseguen perquè tenen la força i les ganes que tot surti, a vegades bé a vegades malament, però que surti i segueixi endavant. T’arrosseguen a voler menjar-te el món. M'encanta la gent que s'atreveix i viu, però no els que només diuen que la vida són dos dies o els "carpe diem". M'agrada la gent que ho diu i ho fa. Cada dia és únic i irrepetible i hem de tenir la valentia de viure’l com a tal. ...

Dijous 5 d’octubre

Compromís personal: Amb un parell de nassos (Valentia)

Feliços nosaltres, joves, quan tenim la valentia de l'autenticitat i de la lleialtat, quan la mentida i les ofertes són fascinants i temptadores, quan fem servir la nostra força per fer néixer i expandir un sistema de vida nou enfront de la indiferència i de la crítica destructiva. Alegrem-nos-en! perquè som ja llevat d'una nova societat.

https://www.youtube.com/watch?v=ILWSp0m9G2U