PEL-Portfolio europeu de les llengües - 12-18 anys

8/8/2019 PEL-Portfolio europeu de les llenges - 12-18 anys

1/45


2/45

MINISTERIO DE EDUCACIN Y CIENCIA

SECRETARA GENERAL DE EDUCACINSubdireccin General de Programas Europeos

Edita: SECRETARA GENERAL TCNICA

Subdireccin General de Informacin y Publicaciones

N.I.P.O.: 176-04-130-1Dep. Legal: M-15.713-2004

Imprime: OMAGRAF, S.L.Madrid


3/45

Portfolio europeude les llengesEste Portfolio europeu de les llenges t el propsit d'ajudar-

nos a aprendre ms i millor qualsevol idioma i d'ajudar-nos acomprendre i valorar la diversitat lingstica i cultural que tenima Europa.

El Portfolio europeu de les llenges s un projecte del Conselld'Europa per a tots els estats membres (ms de quaranta). Moltsestudiants de secundria d'altres pasos utilitzen com tu unPortfolio semblant a este.

Algunes de les coses que podrs fer amb este quadern sn:

saber el nivell que tens en cada idioma, segons una escalainternacional;

determinar els teus objectius d'aprenentatge i anotar els pro-gressos que fas;

prendre conscincia de la teua manera d'aprendre, i incre-mentar-la;

conixer millor i respectar les diferncies lingstiques i cultu-rals que hi ha entre tu i els teus companys o entre diferentsgrups de persones;

En definitiva, podrs arribar a ser un alumne ms autnom,actiu i respectus, amb ms capacitat per a aprendre pel teucompte.

Este Portfolio consta de tres seccions:

El Passaport de les llenges, amb un format i unes escaleshomologades internacionalment. Et permetr demostrar al'estranger les llenges que parles, el nivell que tens amb cadauna, els certificats i ttols que has obtingut o les experinciesinterculturals que has viscut.

La Biografia lingstica, amb material i fulls reciclables. Et per-metr anotar totes les experincies d'aprenentatge lingstic iintercultural que hages tingut al llarg de la teua vida, a msd'ajudar-te a analitzar-les i a valorar-les.

El Dossier, amb dos bosses de plstic. Hi podrs guardar exem-ples dels teus treballs escrits i de les teues gravacions orals.

El Portfolio europeu de les llenges comprn totes les llengesque conegues i que aprens, a l'Institut o fora d'este. Durant elsteus estudis de secundria, l'utilitzars en diferents classes i cur-sos amb diversos professors i tutors.


4/45

5

Guia de laprenentPortfolio europeu de les llenges 12-18 anys

Esta guia et permetr utilitzar el Portfolio europeu de les

llenges pel teu compte. Toferix instruccions bsiques i algunesrecomanacions perqu pugues completar i aprofitar els dife-rents materials que shi inclouen sense esperar lajuda dundocent o daltres persones.

Pots utilitzar-la quan:

hages de mostrar a altres persones el que eres capa de fer encada llengua,

vulgues reflexionar sobre els aprenentatges que has realitzato que tens intenci de realitzar,

vulgues guardar els materials que has produt (escrits, grava-cions, etc.).

Els dos primers apartats presenten i descriuen el Portfolio, com-pletant la informaci aportada en la resta del document. Enlapartat Com susa? trobars algunes orientacions generalsper a treballar-hi de manera ms efica. Llig atentament estosapartats.

Els tres apartats finals expliquen i exemplifiquen les instruccionsnecessries per a treballar amb cada una de les tres seccions delPortfolio. Llig-les a mesura que hages dutilitzar cada secci.

I


5/45

1. Qu s el Portfolio?El Portfolio europeu dels llenges s un projecte delConsell dEuropa que t lobjectiu de promoure la identitatcultural europea i de desenvolupar el mutu enteniment

entre els pobles de diferents llenges i cultures. Tamb tel propsit de fomentar laprenentatge autnom didiomesi les experincies interculturals.

El Consell dEuropa s una organitzaci intergovernamen-tal amb seu permanent a Estrasburg (Frana), amb ms dequaranta estats membres. La seua primera missi sreforar la unitat del continent, garantir la dignitat delsciutadans europeus i fomentar el respecte cap als nostresvalors fonamentals de la democrcia, els drets humans i

lestat de dret.A Espanya, el Ministeri dEducaci i Cincia (MEC) impulsadecididament este projecte, en collaboraci amb les admi-nistracions educatives de les comunitats autnomes. A msdaspirar a aconseguir els mencionats propsits europeus,es proposa millorar el coneixement i la comprensi entreles diferents llenges i cultures de lEstat.

Esta versi del Portfolio est pensada per a estudiantsdensenyament secundari, dedats compreses entre els 12 i

els 16 o 18 anys. Per nhi ha versions per a altres nivells iedats: infantil, primari i adults. Si en primria ja vas treba-llar amb el Portfolio, veurs que este s una continuacidaquell. Quan arribes al batxillerat o a la universitat, tambpodrs utilitzar el Portfolio dadults.

Totes les persones podem tindre un Portfolio al llarg de lanostra vida, perqu mai no deixem daprendre llenges:contnuament aprenem paraules i expressions noves de lanostra prpia llengua, comencem a aprendre altres idio-mes, viatgem a llocs diferents on es parla duna altra mane-

ra, ens interessem per temes nous que tenen un altre llen-guatge, etc. Per aix, el propsit delPortfolio s ajudar-nosa ser millors aprenents de totes estes llenges i cultures,perqu puguem aprendre de manera ms efica, conscienti satisfactria.

II


6/45

2. Quines seccions imaterials inclou?

El Portfolio consta de tres seccions: el Passaport de llenges, la

Biografia lingstica i el Dossier. Cada secci cont diversosmaterials, com mostra este grfic:

En el Dossier pots guardar exemples de les produccions orals(que pots conservar en gravacions) i escrites que has realitzat encada idioma. Estos documents et serviran per a reflexionar sobreels aprenentatges que has realitzat al llarg de la teua vida; en laBiografia trobars activitats que et guiaran en eixa reflexi; esteapartat s el ms extens i el que t la funci ms formativa.Finalment, en el Passaport pots anotar el resultat de les teuesreflexions perqu altres persones puguen conixer quins sn els

teus coneixements i destreses lingstiques i interculturals.

Passaport

El meu perfil lingstic

Les meues experincieslingstiques i culturals:

A linstitut

Fora de classe

Certificats i diplomes

Biografia

Les meues llenges

Altres llenges:

Quines altres llengeses parlen al meu vol-

tant?La meua manerad'aprendre

Els meus plans d'apre-nentatge:

Qu vull saber fer encada llengua?

Dossier

Primer sobre:

Treballs escrits i grava-cions dudio i vdeo.

Segon sobre:

Documents i records

Les meues llenges En quines llenges em

comunique amb elsaltres?

Qu s fer amb lesmeues llenges?

Com parlen les meuesllenges altres perso-nes?

La meua maneradaprendre

Com aprenc?

Qu he aprs i qu emva ajudar a aprendre-ho?

Qu faig per aprendrefora de classe?

III


7/45

3. Com susa?Ac tens algunes recomanacions per a treballar amb estePortfolio:

No s cap llibre de text ni quadern dexercicis que hages dom-plir de manera obligatria, que hages dacabar o que tingaunes respostes correctes o predeterminades. s una ferramen-ta per a millorar els teus coneixements i capacitats sobre la-prenentatge de llenges, que pots utilitzar de tant en tant.

Pots usar-lo en diferents classes i en diversos centres educatius(a linstitut, en una acadmia didiomes, en un intercanvi alestranger) o fora de laula i del centre, pel teu compte.

Anota-hi totes les experincies rellevants daprenentatge lin-

gstic i cultural que hages tingut: els idiomes que parles,entengues, lliges o escrigues; els que hages aprs a classe o alcarrer; les experincies de contacte amb altres cultures quehages tingut (viatges, intercanvis, contactes ms o menys con-tinus amb estrangers, etc.).

Lutilitzars al llarg de diversos anys, de manera que s conve-nient que cada cert temps repetisques el treball amb algundels materials, per a comprovar el progrs que has realitzat encada idioma. Per a aix, fotocopia els fulls i omplils tantesvegades com vulgues; no toblides de posar la data en cada

full que treballes.

IV


8/45

4. Com treballe amb elDossier?

Molts arquitectes, decoradors, pintors, models i altres professio-

nals solen tindre un dossier o una carpeta en qu guarden foto-grafies, dibuixos, certificats i altres documents relatius als seusmillors treballs; eixe dossier servix per a mostrar als possiblesclients i empresaris les caracterstiques i les qualitats de les seuesobres. De la mateixa manera, este dossierpot servir-te per a des-cobrir quines sn les teues millors produccions lingstiques iquines caracterstiques tenen.

Utilitza el Dossierper a:

1. ordenar i guardar els teus escrits, gravacions orals, documents

i records daprenentatge de diferents llenges;

2. valorar les caracterstiques (qualitat, nivell, etc.) de cadadocument i comparar-lo amb altres daltres poques.

Seguix estes instruccions:

1. Busca i arreplega tots els documents daprenentatge queconsideres interessants.

2. Classifica estos documents en dos grups:

Grup 1. Produccions lingstiques ms destacables per a tu:escrits (redaccions, cartes, correus electrnics, notes, exer-cicis) o orals (gravacions de breus xarrades, conversacions,etc.).

Grup 2. Documents (certificats, programes de viatge) irecords (postals, entrades a museus i altres centres cultu-rals, bitllets de tren, prospectes, etc.).

3. Ordena els documents de cada grup i completa els quadresde lndex de treballs i documents (p. 55). Atenci! No oblidesla columna Per qu ho vaig triar?s molt important.

Un Dossierben complet tajudar a respondre a la resta de sec-cions del Portfolio. Revisa els documents del Dossier cada certtemps.

Passaport


Les meues experincieslingstiques i culturals:


Biografia

Les meues llenges

Altres llenges:

La meua manera dapren-dre

Els meus plans daprenen-tatge:

Dossier

Primer sobre:

Segon sobre:

Les meuesllenges

La meua manerad'aprendre

V


9/45

5. Com treballe amb laBiografia lingstica?

Moltes persones escriuen la biografia de les seues vides per recordar i docu-mentar les experincies que han viscut i per poder reflexionar desprs sobreestes. De manera semblant, esta Biografia lingstica et permetr recordarles millors experincies daprenentatge lingstic i cultural que hages tingut,a ms danalitzar el que has aprs i la manera com ho has fet.

Utilitza la Biografia per a:

descobrir qu saps fer en cada llengua i fer plans sobre qu tagradariaaprendre,

conixer millor la teua manera daprendre llenges,

descobrir i valorar les llenges que es parlen al teu voltant.

Les meues llenges

En este apartat reflexionars sobre les llenges que tu utilitzes:

En quines llenges em comunique amb els altres?En este quadre de la p. 5podrs identificar quines sn les teues llenges, les que uses habitualment oles que aprens (no hi inclogues idiomes dels quals no spies com a mnimunes 50 paraules).

Qu s fer amb les meues llenges?En estes cinc taules (p. 7-15) podrs iden-tificar les capacitats que tens en les teues llenges. Fixat en este exemple:

Passaport


Les meues experincieslingstiqus i culturals


Biografia

Les meues llenges

Altres llenges

La meua manera dapren-dre


Dossier

Primer sobre

Segon sobre

Les meuesllenges La meua manera

daprendre

Comprenc noms i paraules corrents i frases molt senzilles que trobe E V E Ven escrits del meu entorn (per exemple, en rtols i cartells, A Aen horaris i anuncis per paraules).

Comprenc textos molt breus i senzills (com prospectes, mens, E V E Vcatlegs o cartes personals breus); s buscar-hi la informaci que Aminteressa i que s previsible trobar-hi.

Comprenc la informaci principal descrits molt habituals i E V E V

quotidians (notcies i anuncis en la premsa, cartes personals,instruccions ds); en estos textos comprenc la descripcidesdeveniments i lexpressi de sentiments personals.

Puc llegir articles de premsa sobre temes i problemes actuals en els E V E Vquals es recullen diversos punts de vista; puc llegir tamb llibresde literatura contempornia.

A1

A2

B1

B2

Llegir: 15-10-03 24-11-04

VI


10/45

Les diferents lletres servixen per a identificar lidioma en qu eres capa defer el que es descriu en cada casella (E= espanyol;A = angls; V= valenci).Abans de respondre, llig estes caselles amb atenci i, si cal, comprova en lavida real si eres capa de fer el que shi descriu. No oblides anotar la data alprincipi de la columna.

Amb estes cinc taules podrs conixer les teues capacitats en totes les teuesllenges. Els codis A1-C2 indiquen els diferents nivells estndard de conei-xement dun idioma que establix el Consell dEuropa. Tamb pots compararles teues capacitats en diferents idiomes i destreses entre si.

Qu s fer amb les meues llenges ambientals? (p. 27-36) i Qu s fer ambles meues llenges estrangeres?(p. 17-25). Estos dos grups de cinc taules snms especfics que els anteriors, i en estes podrs ser ms concret. Utilitzales taules de llenges ambientals per als idiomes que sutilitzen al teu vol-tant (a casa, a linstitut, al carrer), i les de llenges estrangeres per als que

no sutilitzen. Fixat en este exemple:

Lautor desta taula va comenar a estudiar itali en un curs destiu al juliol:va utilitzar el signe per a marcar el que volia aprendre a fer al comena-ment (3-7-01) i va avaluar al final (23-7-01) amb una creu si ho havia acon-seguit (el nombre de X en cada casella indica el grau de valoraci positivade la conducta corresponent).

Utilitza estes taules per a identificar el que eres capa de fer en cada idio-ma o el que tagradaria aprendre a fer, al llarg del teu procs daprenentat-

ge.

Com parlen les meues llenges altres persones? Completa este quadre(p. 37) per a reflexionar sobre els diferents dialectes, accents i maneres deparlar que tots tenim.

Altres llengesQuines altres llenges es parlen al meu voltant? Completa este quadre(p. 39) per a identificar les altres llenges que sutilitzen al teu voltant.Pensa en els teus companys de classe, els vens, els amics, etc. Qu saps decada llengua? Busca informaci i anota-la en el full.

Sc capa de comunicar-me amb els meus XXcompanys i amb el professor per mitj de breusdilegs, seguint els models de les llions, sempreque tracten de temes quotidians.

Utilitze les expressions que apareixen en les XXllions i el sentit de les quals he aprs. S Xsaludar, acomiadar-me, preguntar com est unapersona, demanar informaci, etc.

A1

Conversar:Itali 3-7-01 23-7-01

VII


11/45

La meua manera daprendre

Este apartat reflexiona sobre les teues estratgies daprenentatge. Unamanera daprendre millor s ser ms conscient de la prpia maneradaprendre.Com aprenc?Fixat en el que fan altres persones per aprendre (p. 41-43) i

anota en cada quadre el que fas tu. Intenta ser molt concret.Qu he aprs i qu em va ajudar a aprendre-ho?Pensa ara en algunes de lesexpressions ms importants que has aprs i en els mtodes o els recursosque vas usar per a aprendre-les. Anota-ho en el quadre (p. 45). Fixat en es-te exemple:

Qu faig per aprendre fora de classe? Utilitza este quadre (p. 47) per aexplorar el que fas en la vida quotidiana per aprendre idiomes. Marca ambuna X el que fas (en la columna Ho faig) i el que et proposes fer (enMagradaria).

Els meus plans daprenentatge

Qu vull saber fer en cada llengua?Aprofita este apartat (p. 49) per a for-mular els teus plans daprenentatge per al futur. Decidix quina llengua volsaprendre, qu tinteressa saber fer-hi, com laprendrs, etc. Consulta elsapartats anteriors de Les meues llenges i La meua manera daprendre, pertrobar els teus objectius daprenentatge i les teues estratgies.

Qu he aprs? Qu em va ajudar? Com ho vaig aprendre?

If I were a per a expressar desitjos o hiptesis enangls.

Deort chay (quatre tes) enturc, quan vaig anar a Tur-quia de viatge.

Amb la can que comena amb If I were a richman... crecque dEl violinista a la teulada. Magraden les canons i, ambla msica, s fcil recordar la lletra

Tenia molta set i vaig buscar les paraules en un diccionari.Desprs, va ser fcil recordar-les, perqu les usava cada dia

VIII


12/45

6. Com treballe amb elPassaport de llenges?

De la mateixa manera que un passaport convencional ens per-met eixir a lestranger i visitar altres pasos, el Passaport de llen-ges permet superar les fronteres lingstiques: permet que per-sones de qualsevol part dEuropa o del mn puguen saber elque eres capa de fer en les diferents llenges que coneixes, quepuguen saber amb facilitat el nivell que tens en cada una o quepuguen valorar les experincies de contacte intercultural quehas tingut. Per a facilitar esta funci informativa, elPassaport dellenges t un format semblant en tots els pasos de la Uni

Europea, encara que pot variar-ne el disseny.Pots utilitzar este Passaport de llenges quan:

hages de mostrar a altres persones el que eres capa de fer enles diferents llenges (en canviar dinstitut, de ciutat, de pas),

vulgues mostrar les experincies interculturals que has viscut(viatges, estudis a lestranger, intercanvis, etc.),

vulgues anotar i ordenar les dades ms rellevants dels certifi-cats i diplomes daprenentatge de llenges que possesques.

El Passaport de llenges inclou instruccions, algun exemple itaules dautoavaluaci perqu pugues omplir-lo amb facilitat.Per a omplir-lo, aprofita el treball que vas realitzar prviamenten la secci Les meues llenges i lndex de certificats que vasescriure en el Dossier.

Passaport


Les meues experincieslingstiqus i culturals:


BiografiaLes meues llenges

Altres llenges:

La meua manera d'apren-dre


DossierPrimer sobre:

Segon sobre:

Les meuesllenges La meua manera

daprendre

IX


13/45

Biografia lingstica

Ensenyament secundari

MINISTERIODE EDUCACINY CIENCIA

COUNCIL CONSEIL

OF EUROPE DE LEUROPE

European Language PortfolioPortfolio Europen des Langues


14/45

3

Biografia lingsticaEnsenyament secundari

Esta Biografia forma part del Portfolio europeu de les llenges,

juntament amb el Passaport de llenges i el Dossier. T l'objec-tiu principal d'ajudar-te a anotar i valorar les diferents experin-cies d'aprenentatge lingstic i de contacte intercultural que hasrealitzat al llarg de la teua vida.

Entre altres coses, esta Biografia et permetr:

aprendre a autoavaluar els teus coneixements i habilitats lin-gstiques;

aprendre a identificar les teues necessitats de comunicaci i aformular els teus objectius d'aprenentatge;

incrementar la teua conscincia sobre la teua manera d'apren-dre llenges i descobrir altres maneres de millorar el teu apre-nentatge;

conixer millor i respectar les llenges i les cultures dels teuscompanys;

aprendre ms sobre les llenges, les cultures i la comunicacide les persones.

En conjunt, esta Biografia tamb et permetr omplir el Passa-

port de llenges amb ms precisi i coneixement.

Portfolio europeu de les llenges per a ensenyamentsecundari: model acreditat nm. 52.2003European Language Portfolio for Secondary Education: accre-dited model No 52.2003

Concedit a / Awarded to

Este model sajusta als principis i lnies directrius comuns.

COMIT D'EDUCACI COMIT DE VALIDACI PEL

This model conforms to common Principles and Guidelines.

STEERING COMMITTEE FOR EDUCATION-ELP EUROPEAN VALI-

DATION COMMITTEE

MINISTERIO DE EDUCACIN

Y CIENCIA. ESPAA

COUNCIL CONSEIL


European Language Portfolio

Portfolio europen des langues


15/45

Les meues llengesEn quines llenges em comunique amb els altres?

5

Quina llengua? On l'use? Qu hi faig? On la vaig aprendre?

A casa, a l'escola, Parle, llig, escolte A casa, a l'escola,amb els amics, etc. msica, viatge, etc. en viatges, amb amics, etc.


16/45

Qu s fer amb les meues llenges?

A1

Reconec paraules i expressions corrents i bsiques (d'informaci personal o fa-

miliar, del meu entorn), si les persones parlen clar i lentament.

A2

Comprenc paraules i expressions corrents sobre temes generals (informaci

personal, amistats, residncia, escola, comer, temps lliure).

B1

Comprenc les idees principals de missatges sobre temes corrents, si es parla

amb claredat; comprenc la idea principal de molts programes de rdio o televi-

si, sobre temes actuals o d'inters personal.

B2

Comprenc la major part del que sent en discursos i conferncies sobre temes co-

neguts, en els programes de notcies de televisi i en les pellcules que veig,

sempre que no hi haja accents molt diferents.

C1

Comprenc discursos i conferncies extenses, programes de rdio i televisi,

pellcules, tertlies i debats, sempre que els qui hi parlen no tinguen un accent

marcat ni usen expressions prpies d'un determinat grup (dialectes, argots ju-

venils o llenguatge tcnic, etc.).

C2

Comprenc tota classe de llenguatge parlat, sense dificultat i encara que parlen

de pressa, en conversacions en viu i en retransmissions de rdio i televisi, sem-

pre que puga familiaritzar-me amb l'accent de les persones que hi intervenen.

7

Escoltar:


17/45


A1

Comprenc noms i paraules corrents i frases molt senzilles que trobe en escrits

del meu entorn (per exemple, en rtols i cartells, en horaris i anuncis per parau-

les).

A2

Comprenc textos molt breus i senzills (com prospectes, mens, catlegs o cartes

personals breus); s buscar-hi la informaci que m'interessa i que s previsible

trobar-hi.

B1

Comprenc la informaci principal d'escrits molt habituals i quotidians (notcies i

anuncis en la premsa, cartes personals, instruccions d's); en estos textos com-

prenc la descripci d'esdeveniments i l'expressi de sentiments personals.

B2

Puc llegir articles de premsa sobre temes i problemes actuals, en els quals es re-

cullen diversos punts de vista; puc llegir tamb llibres de literatura contem-

pornia.

C1

Puc llegir textos llargs, literaris o d'assaig, i articles especialitzats sobre temes

nous, apreciant els diferents estils amb qu estan escrits. Comprenc tamb ins-

truccions tcniques de mquines o aparells.

C2

Comprenc amb facilitat tota classe de llenguatge escrit, en textos d'estructura

complexa i de temes abstractes, com manuals, articles especialitzats i literatura.

Llegir:

9


18/45


A1

Faig preguntes i done respostes sobre temes comuns i habituals. Ho faig de ma-

nera senzilla, i necessite que em parlen lentament, que em repetisquen el que

han dit o que ho formulen en altres paraules i, a vegades, que m'ajuden a po-

der expressar-me.

A2

Participe en conversacions senzilles i directes sobre temes corrents, encara que

a vegades em costa comprendre el que em diuen i seguir la conversaci si no

m'ajuden a dir el que vull.

B1

S apanyar-me b en quasi totes les situacions que se'm poden presentar en un

viatge al pas en qu es parle la llengua; participe espontniament en conversa-

cions sobre temes corrents (famlia, aficions, escola, viatges, esdeveniments).

B2

Puc conversar amb parlants nadius sobre temes habituals; puc exposar els meus

punts de vista i defendre'ls. Parle amb fludesa i espontanetat, encara que so-

vint he de detindre'm a pensar les expressions o paraules que vull usar.

C1

Puc conversar amb parlants nadius, tractant una gran diversitat de temes. Uti-

litze la llengua amb flexibilitat i sense problemes; expresse les meues idees i

opinions de manera precisa i les relacione hbilment amb les d'altres interlocu-

tors.

C2

Prenc part sense esfor en qualsevol conversaci o discussi, i entenc i utilitze

expressions idiomtiques colloquials; m'expresse amb fludesa i transmet sub-

tils matisos de sentit amb precisi. Si tinc un problema, sortege la dificultat sen-

se que es note.

Conversar:

11


19/45


A1

Puc fer breus descripcions i narracions (per exemple, del lloc on visc, de perso-

nes conegudes, d'all que vull fer), utilitzant expressions senzilles i frases curtes

que he aprs.

A2

Puc fer descripcions i narracions extenses (de persones, de l'institut, dels meus

costums i les meues aficions, de les vacances, del meu temps d'oci, etc.), utilit-

zant una diversitat d'expressions i de frases senzilles.

B1

S descriure experincies i esdeveniments; tamb s expressar els meus desitjos

i els meus sentiments personals; explicar breument les meues opinions i plans;

s narrar una histria o un relat, com la trama d'un llibre que he llegit o d'una

pellcula que he vist, i dir el que m'ha semblat. Quan faig eixes coses, enllace

convenientment unes frases amb les altres.

B2

Faig exposicions clares i detallades de temes que conec; tamb puc explicar el

meu punt de vista respecte d'estos, aix com els avantatges i desavantatges que

poden presentar les diverses opcions possibles en un determinat assumpte.

C1

Faig exposicions clares i detallades de temes diversos i complexos; desenvolupe

eixos temes i els concrete amb detall, i acabe les meues descripcions amb una

conclusi apropiada.

C2

Faig explicacions, descripcions i argumentacions amb claredat i fludesa, expo-

sant les idees de manera lgica i organitzada i triant l'estil adequat en cada

moment, a fi de ressaltar per als meus interlocutors all que considere ms im-

portant.

Parlar:

13


20/45


A1

Escric postals curtes (per exemple, de felicitaci o en vacances); mplic formula-

ris amb dades personals.

A2

Escric notes i missatges breus i senzills de temes quotidians; escric cartes perso-

nals molt senzilles (per exemple, d'agrament o per a fer una invitaci).

B1

Escric textos senzills i ben enllaats sobre temes corrents o d'inters personal;

escric cartes personals en qu relate les meues experincies o expresse les

meues impressions.

B2

Escric textos clars i detallats sobre temes variats del meu inters; escric redac-

cions o treballs amb informaci o argumentacions. Quan escric cartes, sc capa

de ressaltar la importncia que tenen per a mi determinats fets o experincies.

C1

Escric amb claredat i de manera estructurada textos extensos, exposant els

meus punts de vista; escric sobre temes complexos en cartes, redaccions o tre-

balls, ressaltant-ne els aspectes importants; trie l'estil apropiat a cada text.

C2

Escric amb desimboltura i claredat diversos tipus de textos extensos i complexos

(treballs acadmics, ressenyes literries, resums), triant l'estil apropiat i dotant-

los d'una estructura lgica i efica, i ressaltant-ne el que considere important.

Escriure:

15


21/45

Qu s fer amb les meues llenges estrangeres?

A1

A classe, comprenc les instruccions del professor relatives a les activitats que re-

alitzarem i les expressions referides a informaci personal, familiar o del meu

entorn.

A2

A classe, comprenc la informaci essencial de gravacions curtes, si tracten de te-mes quotidians i predicibles i la pronunciaci s pausada i clara.

B1

Comprenc el tema de les conversacions i el sentit general de missatges breus,

clars i senzills, referits a la vida quotidiana, quan sent nadius al carrer, a l'Insti-

tut o en pellcules i en televisi.

B2

Puc seguir les idees principals d'una conversaci o un debat llargs, de tema ge-

neral, si es parla amb claredat i sense dialectalismes particulars; tamb puc se-

guir indicacions detallades.

C1

Comprenc les idees principals dels informatius en rdio i televisi o el tema d'u-

na obra de ficci (teatre, cine), si es parla amb claredat i lentitud.

Puc seguir la majoria de conferncies, debats o discussions, incls si sn llargues

i complexes.

Escoltar:

17

Puc entendre expressions corrents i bsiques referides a temes quotidians, si la

pronunciaci s pausada i clara.

Puc seguir conversacions animades entre nadius i captar els implcits, incls si

parlen en to colloquial.

Entenc la lletra de canons que m'agraden, encara que a vegades en desconega

algunes paraules. M'adone que sent paraules noves i que aprenc vocabulari

nou.

Comprenc la majoria dels programes de rdio i televisi (documentals, repor-

tatges, entrevistes); puc captar l'estat d'nim, l'actitud i el punt de vista del par-

lant.

Comprenc amb facilitat tots els programes de rdio i televisi, incls quan els

seus continguts no sn previsibles; puc captar matisos subtils, com detalls o im-

plcits.

Reconec diverses expressions idiomtiques i colloquials; puc apreciar els canvis

de registre.


22/45


A1

Comprenc textos molt breus i senzills, llegint frase per frase, reconeixent les pa-

raules bsiques i rellegint tot el que necessite.

A2

Comprenc textos bsics (rtols al carrer, en comeros, en institucions; noms dellocs, etc.) sempre que es referisquen a coses que conec.

B1

Comprenc textos breus i senzills de carcter personal (cartes, missatges de

correu electrnic) o pblic (instruccions generals en transports i mquines,

etc.).

B2

Entenc el sentit general d'historietes grfiques en cmics.

C1

S buscar la informaci que m'interessa en altres textos ms complexos, com

mens, catlegs, prospectes, biografies, etc.

Entenc amb facilitat i rapidesa el contingut de notcies, reportatges i articles

d'actualitat, de temes generals o del meu inters, reconeixent els punts de vista

i les actituds dels autors.

Llegir:

Comprenc les instruccions del llibre i d'altres materials didctics relatives a les

activitats de classe.

Sc capa de reconixer les idees fonamentals de lectures graduades, historie-

tes amb dibuixos, correspondncia amb un amic estranger, impresos oficials

senzills, etc.

Puc seguir instruccions senzilles sobre el maneig de diversos aparells (electro-

domstics, ordinadors, equips de msica), sempre que vagen acompanyades

d'imatges.

Entenc els contes i els poemes del llibre de text que llegim a classe, encara que

a vegades haja d'usar el diccionari.

Comprenc textos especialitzats de diversos temes acadmics, si puc consultar en

el diccionari els termes desconeguts.

19

Comprenc el sentit complet d'estos textos rellegint a vegades alguns passatges,

per rarament he de consultar el diccionari.

Puc consultar amb rapidesa obres de referncia (enciclopdies, manuals) per a

buscar la informaci concreta que necessite.

Comprenc amb tots els detalls una mplia srie de textos extensos i complexos,

de temes acadmics, cientfics o laborals (articles especialitzats, manuals d'ins-

truccions, literatura), incls si sn nous per a mi.


23/45


A1

Sc capa de comunicar-me amb els meus companys i amb el professor per

mitj de breus dilegs, seguint els models de les llions, sempre que tracten de

temes quotidians.

A2

Sc capa de mantindre breus dilegs amb els companys i amb el professor;tamb sc capa de realitzar jocs de rol senzills, sobre temes coneguts.

B1

Sc capa d'intercanviar opinions i posar-me d'acord amb nadius o estudiants

d'intercanvi, sobre activitats que podem fer o llocs a on podem anar. S disculpar-

me, fer invitacions o expressar el que m'agrada.

B2

Comprenc el tema de les conversacions senzilles i comunes; puc entendre el

que em diuen i respondre, si em parlen lentament, em repetixen el que no en-

tenga i m'ajuden amb les paraules difcils.

C1

A classe, participe en debats, conversacions i jocs de rol sobre temes diversos,

de manera espontnia. Participe activament en estes conversacions: responc,

faig preguntes, etc.

Sc capa de conversar sobre la majoria de temes corrents: les classes de l'insti-

tut, oci, msica, cine. Puc expressar les meues opinions amb precisi i amb mati-

sos.

Conversar:

Utilitze les expressions que apareixen en les llions i el sentit de les quals he

aprs. S saludar, acomiadar-me, preguntar com est una persona, demanar in-

formaci, etc.

Puc mantindre breus conversacions sobre temes corrents amb nadius, en llocs p-

blics (botigues, restaurants) o amb estudiants d'intercanvi. Sc capa d'expressar i

respondre a sentiments com la sorpresa, la felicitat o la tristesa.

Entenc tot el que em diuen i puc respondre a tot, encara que a vegades he de

demanar que em repetisquen el que em diuen.

Sc capa de participar en conversacions extenses amb nadius si es parla amb cla-

redat i s'utilitza un llenguatge no dialectal; puc participar activament interrom-

pent alg, formulant i responent preguntes i canviant de tema.

Sc capa de participar en debats, conversacions o reunions extenses, sobre te-

mes especialitzats, complexos o abstractes, formulant amb precisi i claredat

totes les meues idees.

Intervinc en totes les conversacions sense esfor i de manera natural, amb flu-

desa i espontanetat. Si desconec alguna paraula o expressi, puc utilitzar cir-

cumloquis sense que els meus interlocutors ho noten.

21

S utilitzar paraules i expressions ms formals o colloquials segons el tipus de

conversaci. Puc expressar les meues idees amb distintes emocions, de manera

seriosa o divertida, de mode explcit o allusiu.

Intervinc en totes les conversacions amb fludesa i espontanetat, sense que els

meus interlocutors hagen d'ajudar-me.


24/45


A1

Sc capa de donar informaci i fer preguntes sobre activitats de classe. Tamb

s parlar de dades personals (residncia, interessos).

A2

A vegades em costa formular les frases i sovint he de repetir-les perqu m'en-tenguen.

B1

Sc capa de parlar breument d'experincies i rutines; donar instruccions; des-

criure coses, llocs i persones; recitar un poema o la lletra d'una can.

B2

Parle per iniciativa prpia i poques vegades necessite pensar abans com expres-

sar-me. Parle amb frases senzilles i enllaades.

C1

Al parlar faig algunes pauses, tinc dubtes i he de repetir i reformular alguna

frase.

Sc capa d'explicar amb fludesa les meues experincies personals, interessos,

plans i illusions; s fer descripcions clares i detallades de llocs o persones que

conec.

Parlar:

Parle quan m'ho demanen i, en moltes ocasions, abans de parlar, he de pensar

com fer-ho. Parle amb frases senzilles i allades.

Sc capa de parlar amb fludesa sobre els meus interessos, les meues experincies

personals, els meus plans i les meues illusions. Puc narrar una historieta, explicar

el tema d'un llibre o una pellcula, intervindre en representacions de teatre.

S fer presentacions en pblic, breus i clares, sobre temes del meu coneixement

si me les prepare abans.

Sc capa de mantindre el meu discurs durant un perode llarg, amb pronuncia-

ci molt comprensible, encara que faig pauses i he d'autocorregir-me sovint la

gramtica i el lxic.

Pose atenci en la manera de pronunciar les paraules i les frases per a ser clar i

comprensible.

S estructurar b els meus discursos, amb introducci, desenvolupament i con-

clusions; puc precisar les meues afirmacions amb diferents graus de certesa o

improvisar respostes si em plantegen preguntes o dubtes.

23

La meua pronunciaci s clara i natural. Puc variar l'entonaci de les frases per

emfatitzar algunes paraules i matisar les idees.

Sc capa de parlar quasi sense esfor sobre temes complexos, durant el temps

que siga necessari; puc explicar amb detalls, exemples i matisos les idees que si-

guen necessries.

Sc capa d'explicar els meus punts de vista sobre temes generals, amb exem-

ples i detalls; s exposar els avantatges i desavantatges d'una opci.


25/45


A1

S omplir impresos (registre d'hotel, visat d'entrada) amb dades personals

(nom, dates, direccions, nacionalitat).

A2

Escric amb paraules i frases senzilles; busque en el diccionari o pregunte el quedesconec.

B1

S escriure notes i missatges senzills per a donar avisos o fer encrrecs sobre te-

mes quotidians; puc escriure breus cartes personals a familiars o companys per

a felicitar-los, agrair-los alguna cosa o invitar-los.

B2

A classe, escric redaccions breus sobre temes molt prxims: la meua famlia,

personatges imaginaris, all que m'agrada fer, etc.

C1

Escric textos breus de dos o tres pargrafs, amb frases curtes i enllaades amb

connectors com i,per iperqu. No domine del tot l'ortografia.

S escriure cartes, redaccions i informes; hi puc expressar els meus sentiments,

vivncies i opinions o defendre una opini; tamb puc resumir una pellcula o

un conte.

Escriure:

S escriure postals senzilles o enviar missatges curts a amics, familiars i com-

panys (mbil, correu electrnic).

S escriure cartes personals explicant les meues experincies i emocions, expo-

sant les meues opinions sobre temes generals (msica, cine). Tamb puc escriu-

re a persones desconegudes per a iniciar intercanvis.

A classe, escric redaccions senzilles sobre temes del meu inters: narrar una

histria o un viatge, descriure un esdeveniment; tamb puc prendre notes i

apunts d'una conferncia o una classe.

S escriure textos estructurats de manera lgica (introducci, desenvolupament

i conclusi). Utilitze frases subordinades i ben enllaades; comet algunes faltes

d'ortografia.

Escric amb sintaxi complexa i vocabulari variat, marcant convenientment les rela-

cions existents entre les idees. Utilitze circumloquis i parfrasis per suplir les parau-

les que no conec. La meua ortografia i la meua puntuaci sn prou correctes.

A classe, escric exposicions llargues (exmens, treballs, informes, assajos) sobre

temes complexos, i ho faig amb claredat i precisi.

25

S adaptar el text al lector i al tipus de text triat, buscant la millor manera d'or-

ganitzar les dades i triant les expressions familiars o formals que siguen ms

adequades.

S escriure textos clars, precisos i molt correctes sobre temes variats i comple-

xos, ressaltant-ne les idees principals.

A classe, escric textos detallats sobre una diversitat de temes del meu inters, re-

sumint i avaluant dades que he obtingut de diferents fonts. Per exemple, puc es-

criure una ressenya d'una pellcula, d'un llibre o d'un concert.


26/45

Qu s fer amb les meues llenges ambientals?

B1

Parlant amb la gent, a l'institut o al barri, entenc el sentit general del que

diuen.

B2

Comprenc les idees principals de missatges senzills i breus, sobre temes gene-

rals o de la meua especialitat, si es pronuncien amb claredat i lentament.

Parlant amb la gent, entenc detalladament el que diuen, incls quan parlen r-

pid i amb implcits.

Entenc instruccions generals transmeses de viva veu o a travs d'altaveus.

En rdio i televisi, puc seguir detalladament noticiaris i obres de ficci que no

tinguen accents dialectals.

Escoltar:

En el cine, la rdio o la televisi, quan parlen d'un tema que m's conegut, puc en-

tendre el sentit general del que diuen, sempre que no parlen molt de pressa, no

usen expressions dialectals que desconega, ni paraules complicades.

Comprenc les idees principals de conferncies, xarrades i classes.

27

A1

En llocs pblics, entenc quan em parlen sobre temes personals, familiars o delmeu entorn, si la pronunciaci s clara i pausada. Puc entendre les expressionscorrents, bsiques i repetitives de les conversacions ms habituals.

En les classes de les distintes assignatures, comprenc les instruccions dels profes-

sors relatives a les activitats que realitzem.

Al centre escolar i en llocs pblics, capte el tema de les conversacions i el sentitgeneral de missatges breus, clars i senzills, relacionats amb la vida quotidiana.

En les classes de les distintes assignatures, comprenc explicacions breus dels

professors o dels meus companys si tracten de temes coneguts i la pronunciaci

s clara i pausada.

A2


27/45


C2

Comprenc sense dificultat tota classe de llenguatge parlat, tant en viu com en

retransmissions, encara que siga rpid, dialectal o molt culte.

Reconec el grau de formalitat (culte, familiar, colloquial) de moltes de les ex-

pressions dels discursos.

Puc seguir amb facilitat conferncies, xarrades i presentacions acadmiques llar-

gues, incls sobre temes abstractes especialitzats o desconeguts. Reconec les ex-

pressions prpies de camps especialitzats del saber (termes, fraseologia).

Reconec usos particulars i imprevisibles dels parlants, com la ironia, l'humor o

el doble sentit; comprenc quasi sempre la seua intenci i el seu significat.

C1

Puc distingir algunes de les expressions cultes i formals i algunes de les collo-quials i vulgars que apareixen en els discursos que escolte.

Puc seguir amb facilitat conversacions i debats en grup, incls sobre temes abs-

tractes, complexos o desconeguts; puc captar les intencions i els punts de vista

dels parlants, incls si sn implcits.

Comprenc les idees principals de conferncies, llions i explicacions llargues,

sobre temes abstractes o complexos de la meua especialitat; puc entendre pel

context algunes expressions que desconec.

Puc reconixer alguns dels termes especialitzats propis d'alguna matria cientfi-

ca coneguda, que apareixen en classes i conferncies, encara que no sempre en

conega el significat.

28


28/45


B1

S trobar la informaci que m'interessa en textos quotidians (catlegs, prospec-

tes, biografies, etc.).

B2

Puc seguir instruccions i indicacions senzilles relatives a aparells (ordinadors,

equips de msica) o tasques (receptes de cuina).

Entenc el contingut general de notcies, articles i comentaris d'actualitat; sc

capa de trobar detalls importants, que puc entendre amb l'ajuda del dicciona-

ri.

Comprenc els detalls d'instruccions i formularis extensos i complexos, encara

que a vegades he de rellegir els fragments difcils.

Llegir:

Sc capa de reconixer l'argument d'una narraci curta, les idees principals

d'una descripci de personatges o les conclusions d'una argumentaci senzilla.

29

A1

Comprenc textos bsics al carrer (rtols de comeros i institucions; noms de

llocs; etc.), sempre que es referisquen a coses que conec.

Comprenc textos pblics, breus i senzills (cartells i avisos de classe, instruccions

generals en transports i mquines, etc.).

Comprenc les instruccions dels llibres de text i altres materials didctics relatius

a les activitats de classe, en les distintes assignatures.

A2

Entenc el contingut d'articles sobre temes que m'interessen o propis de les as-

signatures, en enciclopdies, revistes o en Internet. Use sovint el diccionari, per-

qu hi apareixen moltes paraules noves.

Comprenc la informaci bsica en altres textos ms complexos, com ara de me-

ns, catlegs o prospectes.

Comprenc el sentit general d'explicacions breus en els llibres de text, si estan

relacionades amb les activitats realitzades en classe i si ja s'ha explicat alguna

cosa sobre el tema.


29/45


C2

Puc comprendre amb facilitat una variada gamma de textos llargs i elaborats

(articles especialitzats, instruccions, literatura, assaig) sobre distints temes, in-

cls si estos sn nous per a mi.

S interpretar crticament els textos, detectant els punts de vista o els arguments i

les tesis que sn contraris a la meua opini i els que sn dbils o poc raonats; tamb

s identificar la ideologia de l'autor i els estereotips que reprodux.

Sc conscient que els escrits adopten variats graus d'especificitat i formalitat; re-

conec les expressions (termes, fraseologia) que pertanyen a camps especialitzats

del saber i les que sn ms colloquials o ms formals.

Detecte els jocs de paraules, la ironia, l'ambigitat i altres recursos lingstics en

els textos, entenc el seu significat i la intenci dels seus autors.

C1

Comprenc aquelles idees i informacions que no es formulen explcitament en el

text, per que l'autor dna a entendre.

Aconseguisc entendre en els textos la idea principal i els detalls, la informaci que

aporten, les emocions que transmeten i els punts de vista que adopten; a vegades

he de rellegir alguns fragments o consultar alguna paraula en el diccionari.

Puc comprendre textos extensos i complexos sobre temes d'actualitat en enci-clopdies, premsa, Internet i en obres de literatura contempornia (contes, no-velles, poesia). Entenc la informaci que contenen, les emocions que transme-ten i els distints punts de vista que adopten.

30


30/45


B1

Puc parlar amb gent del barri o de la ciutat, cara a cara o per telfon, sobre les

nostres experincies i vivncies, plans i intencions, gustos i interessos, punts de

vista i opinions.

B2

Parle amb fludesa i espontanetat en totes les situacions quotidianes. Sc ca-

pa de resoldre les confusions que puguen sorgir-hi.

Puc participar en conversacions llargues i en debats o tertlies amb diverses

persones. S argumentar, donar explicacions, defendre els meus punts de vista

i criticar idees i actituds d'altres.

Conversar:

S adoptar l'actitud i el comportament adequats al tipus d'interlocutor (fam-

lia, amistat, professor, desconegut, autoritat).

31

A1

Utilitze expressions senzilles per a saludar una persona, acomiadar-me i dema-

nar o donar alguna informaci sobre assumptes de la vida quotidiana.

Sc capa de mantindre breus dilegs sobre temes coneguts al carrer (amb

vens, amics) i a la classe (amb els companys i els professors).

Sc capa de comunicar-me amb els meus companys i professors per mitj de

dilegs molt senzills.

A2Sc capa d'intercanviar opinions i posar-me d'acord amb els meus interlocu-

tors sobre activitats que podem fer o llocs a on podem anar.

Comprenc el tema d'estos dilegs; puc entendre el que em diuen i respondre, si

em parlen lentament, em repetixen el que no entenc i m'ajuden amb les parau-

les difcils.

S expressar amb cortesia, amabilitat i distncia les meues actituds davant d'un

tema, amb diferents interlocutors.

S triar el moment de la meua intervenci i mantindre i desenvolupar el meu

torn de paraula.


31/45


C2

Puc expressar amb claredat i sense limitacions totes les intencions comunicatives.

Sc capa de posar mfasi on siga necessari, eliminar l'ambigitat i introduir subtils

matisos de significat.

En contextos formals mantinc el mateix domini de la llengua que tinc en situa-

cions colloquials; conec i use les expressions cultes i les frmules protocollries

idnies en cada cas.

Sc conscient del grau de formalitat o familiaritat del discurs que requerix cada

situaci. Reconec la varietat social i geogrfica de la llengua que usen els meus

interlocutors, la qual cosa m'ajuda a mantindre eficament la conversaci.

Intervinc amb eficcia, sense esfor i amb total correcci, en entrevistes, collo-

quis, taules redones i debats, tertlies, etc. Ajuste convenientment el contingut i

el to de la meua intervenci al context.

Tinc un bon domini del vocabulari, que inclou expressions idiomtiques i collo-

quials, jocs de paraules, frases fetes, proverbis i refranys.

C1

Puc precisar les opinions i afirmacions amb diferents graus de certesa o incertesa,

de dubte, probabilitat, obligaci, etc.

Sc capa de participar eficament en entrevistes, colloquis, taules redones i

debats, tertlies, etc. Ajuste el contingut de la meua intervenci a les dels al-

tres.

Trie adequadament el vocabulari i les expressions entre una gamma variada de

recursos.

La meua dicci s necessria, correcta i fluida. Puc modificar-ne adequadament

el ritme, la velocitat i el to, per adaptar-me a les circumstncies i per aconseguir

els meus propsits.

32


32/45


B1

Sc capa d'explicar amb fludesa les meues experincies personals; narrar som-

nis, fets reals o imaginats; descriure els meus sentiments i reaccions, o resumir

breument un llibre o una pellcula.

B2

M'adone que repetisc sovint les mateixes expressions i que el meu vocabulari s

limitat.

Sc capa de parlar amb fludesa i espontanetat sobre una variada gamma de

temes generals, ressaltant els punts ms importants i aportant detalls i exem-

ples.

Puc defendre els meus punts de vista en pblic amb claredat, en intervencions

llargues, aportant-hi arguments i exemples, destacant-ne els punts forts i res-

ponent algunes preguntes.

Parlar:

S parlar en pblic de manera clara, amb intervencions breus i prviament pre-

parades, sobre temes coneguts.

33

Parle amb un ritme prou regular, amb pronunciaci i entonaci clares. S for-

mular les meues idees amb altres paraules perqu se m'entenga millor.

A1

Puc donar les meues dades personals (edat, famlia, residncia, etc.). Tamb puc

fer preguntes bsiques sobre activitats de classe o de la vida quotidiana.

Utilitze frases senzilles i allades; a vegades em costa formular les frases i sovint

he de repetir-les perqu m'entenguen.

Sc capa de parlar breument dels meus gustos i interessos, de les meues expe-rincies i vivncies; s descriure coses, llocs i persones.

Parle amb frases senzilles i enllaades; faig algunes pauses perqu tinc dubtes i

he de repetir i formular alguna frase.

A2


33/45


C2

S triar l'estil i el vocabulari adequats a la situaci, incls en contextos molt formals

o protocollaris. Conec i utilitze les frmules de cortesia que requerix cada situaci.

Puc improvisar parlaments adequats a l'audincia i a les circumstncies, o modifi-

car sobre la marxa una exposici preparada per adaptar-la als imprevistos.

M'expresse correctament i amb gran facilitat i fludesa en qualsevol situaci en

qu haja de parlar en pblic, durant el temps que siga necessari.

S triar l'estil ms apropiat a cada moment, variant el ritme, l'mfasi, el punt de

vista o el to segons els propsits.

C1

Puc expressar-me sense esfor en diverses circumstncies i sobre distints temes,

alguns d'especialitzats; parle amb claredat i detall, destacant les idees princi-

pals, aportant exemples i arguments raonats.

Al parlar comprove que les persones que m'escolten seguixen les meues explica-

cions, i reajuste sobre la marxa la meua expressi per previndre possibles malente-

sos o per esfer-los.

Done a cada frase l'entonaci apropiada per a matisar les meues afirmacions.

Puc expressar sentiments com el dubte o la sorpresa; puc queixar-me per algu-na cosa o fer bromes; puc manifestar complicitat amb els meus interlocutors oconfiana en ells; faig tot a tant de manera directa com indirecta, triant lesparaules i l'mfasi adequat.

34


34/45


Escriure:

35

B1

A classe, escric redaccions breus i prenc notes i apunts; s escriure poemes molt

senzills i histries curtes per a participar en concursos escolars i actes culturals.

B2

Escric estos textos enllaant les frases i establint-hi diferents parts o apartats l-

gics; comet algunes faltes d'ortografia.

S escriure cartes, redaccions i assajos de classe sobre temes variats, expressant

les meues opinions i punts de vista. S resumir una pellcula o un conte, i na-

rrar una histria.

A classe, s defendre per escrit un argument, raonant a favor o en contra d'es-

te, destacant-ne els avantatges i matisant-ne els inconvenients; puc resumir en

un text dades procedents de distintes fonts.

A l'escriure, respecte l'estructura lgica de cada text; intente usar una sintaxicomplexa i un vocabulari variat, i usar de manera clara i efica els signes depuntuaci. Elabore un o ms esborranys abans de donar per definitiu el text.Tinc una ortografia prou correcta.

S escriure descripcions i narracions senzilles i detallades sobre temes quoti-

dians i del meu inters.

A1

S omplir impresos (al centre escolar, a centres d'oci, d'esports) amb les meues

dades personals (nom, dates, direccions, nacionalitat).

S escriure notes i missatges senzills per a donar avisos o fer encrrecs sobre te-

mes quotidians.

Puc escriure algunes frases allades, en exercicis i tasques de classe.

A2En classe, escric redaccions breus sobre temes molt prxims: la meua famlia,

qu m'agrada fer, etc.

Escric textos breus de dos o tres pargrafs, amb frases curtes i unides amb con-

juncions com ara i,per operqu. No domine b l'ortografia.


35/45


C2

Sc conscient de la manera en qu m'expresse i intente ajustar-la a les caractersti-

ques de la situaci. Dedique temps a pensar a qui m'adrece i amb quin propsit ho

faig; revise diverses vegades el text per aconseguir un estil elaborat.

Puc utilitzar recursos retrics com la ironia, l'humor o l'ambigitat premeditada,

les comparacions, els jocs de paraules o les preguntes indirectes, de manera que

el lector puga reconixer-los i comprendre'ls.

M'apanye b amb els registres formals i cultes; puc utilitzar una sintaxi complexa

i introduir un lxic acurat, a ms d'usar l'ortografia correcta i les convencions de

cortesia ms habituals.

Puc escriure tota classe de textos, dins o fora de classe, ms o menys llargs, i ex-

pressar amb el llenguatge adequat totes les intencions i idees.

C1

Puc escriure tot tipus de textos propis de l'aula: treballs, resums, comentaris. S

buscar informaci i donar opinions i raonaments personals. Utilitze el vocabu-

lari especfic de cada matria.

Puc escriure cartes a institucions, instncies i sollicituds o semblants; conec l'estruc-

tura d'estos escrits i les expressions i recursos lingstics ms habituals.

Tinc sempre present el motiu de l'escrit i el seu destinatari per a encertar l'estil

ms adequat. Puc formular les idees i les intencions de distintes formes: de mane-

ra ms explcita o ms indirecta, amb un to ms objectiu o ms subjectiu.

Estructure els textos convenientment agrupant els temes i les idees en par-grafs. Utilitze esquemes i esborranys, que revise per enllaar apropiadamentles oracions per mitj d'una sintaxi complexa i un vocabulari ric i variat. Nomsse m'escapen alguns errors tipogrfics.

36


36/45

Com parlen les meues llenges altrespersones?Les persones parlem cada llengua amb dialectes i accents diferents.Busca'n exemples.

37

Quina persona? Quina llengua? Qu et crida l'atenci?


37/45

Altres llenges

Quines altres llenges es parlen al meu voltant? Busca'n exemples.

Llengua: ......................................................................................................................

Qui la parla? ............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

On la sent? ...............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Qu en s?................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

39

Llengua: ......................................................................................................................

Qui la parla? ............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

On la sent? ...............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Qu en s?................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Llengua: ......................................................................................................................

Qui la parla? ............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

On la sent? ...............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Qu en s? ................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Llengua: ......................................................................................................................

Qui la parla? ............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

On la sent? ...............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Qu en s? ................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................


38/45

La meua manera d'aprendre

Com aprenc?

Cada u aprn llenges de maneres diferents. Fixa't com ho fan estespersones i explica com ho fas tu.

Escoltar:

Intente captar globalment de qu va, busque pis-tes que m'ajuden a endevinar la situaci: el to dela veu, les paraules importants, etc. No m'importano entendre-ho tot.

Llegir:

Em fixe en les imatges, en la presentaci... tot elque em puga donar pistes. Desprs subratlle totel que entenc, perqu ho conec o s'assembla a al-tres llenges... Desprs intente endevinar ms pa-raules a travs del context. Tamb busque en eldiccionari al final.

Jo ......................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

41

Jo ......................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................


39/45

Parlar:

Jo prepare el meu discurs amb molt de temps. Pri-mer, faig un esquema de les idees ms impor-tants que dir. Intente imaginar-me que estic da-vant dels qui m'escoltaran... A vegades, si s moltimportant, assage la meua xarrada parlant sol ollegint les notes en veu alta.

Escriure:

Primer pense en all que vull dir en el text. Des-prs faig una llista d'idees, paraules; tot molt ca-tic. Desprs escric un primer esborrany; busque enel llibre de text o en el diccionari el que no s.M'agrada llegir diverses vegades la redacci per acorregir-la i millorar-la. Tinc ms temps per a pen-sar i corregir-me que al parlar. A vegades comen-te els meus dubtes amb companys de classe.

Conversar:

Aprenc frases fetes de memria i intente pronun-ciar-les b. Si no s dir alguna cosa, faig gestosper a fer-me entendre o utilitze altres paraulessemblants... o faig una comparaci: s com uncami, per en xicotet, o en done un exemple.L'important s eixir del comproms. No importacometre alguns errors.

Jo ......................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

43

Jo ......................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Jo ......................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................


40/45

Qu he aprs i qu em va ajudara aprendre-ho?

Busca exemples de paraules, expressions o dites que hages aprs i ano-ta tot el que te'n va facilitar l'aprenentatge.

45

Qu he aprs? Qu em va ajudar a aprendre-ho? Com ho vaig aprendre?


41/45

M'escric de manera regular amb parlants d'altres llenges.

Llig novelles adaptades.

Veig pellcules i programes de televisi en versi original.

Faig deures de l'assignatura de llengua.

Participe en intercanvis o estades al pas on es parla la llengua.

Activitats:

Sent msica i llig les lletres de canons.

Vaig a campaments lingstics d'estiu.

Mantinc contactes amb altres llenges a travs d'Internet (correu electrnic, webs, xats).

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

47

Qu faig per aprendre fora de classe?

Anota-ho.

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................

Ho faig M'agradaria


42/45

Els meus plans d'aprenentatge

Qu vull saber fer en cada llengua?

49

En quina llengua? Quin objectiu? Com puc aprendre-ho? Quant de temps hi dedicar?


43/45

Dossier

Ensenyament secundari

MINISTERIODE EDUCACINY CIENCIA

COUNCIL CONSEIL


European Language PortfolioPortfolio Europen des Langues


44/45

DossierEnsenyament secundari

Este Dossier forma part del Portfolio europeu de les llenges,

juntament amb el Passaport de llenges i la Biografia lingsti-ca. T l'objectiu principal de documentar les informacions ques'exposen en la Biografia i en el Passaport. Pots guardar-hi:

escrits que hages realitzat a classe o fora de l'institut: redac-cions de classe, treballs, exmens, etc.; textos que hages llegiti que t'hagen agradat;

gravacions d'udio i vdeo de conversacions i exposicionsorals;

documents que acrediten experincies d'aprenentatge lin-

gstic i intercultural: cursos, concursos escolars, programes deviatge, etc.;

records de visites i viatges a altres pasos o d'intercanvis ambcompanys que parlen altres llenges.

Pots triar els documents que acrediten millor els teus coneixe-ments lingstics, que representen xits importants en la teuaformaci o que comporten experincies especials per a tu. L'ob-servaci d'estos documents pot ajudar-te a completar la Biogra-fia i el Passaport.

53

Portfolio europeu de les llenges per a ensenyament

secundari: model acreditat nm. 52.2003European Language Portfolio for Secondary Education: accre-dited model No 52.2003

Concedit a / Awarded to

Este model sajusta als principis i lnies directrius comuns.

COMIT D'EDUCACI COMIT DE VALIDACI PEL

This model conforms to common Principles and Guidelines.STEERING COMMITTEE FOR EDUCATION-ELP EUROPEAN VALI-

DATION COMMITTEE

MINISTERIO DE EDUCACIN

Y CIENCIA. ESPAA

COUNCIL CONSEIL


European Language Portfolio

Portfolio Europen des Langues


45/45

ndex de treballsi documents

Ttol Llengua Data Per qu el vaig triar?

Segon sobre: documents i records:

Primer sobre: treballs escrits i gravacions d'udio i vdeo:

Ttol Llengua Data Per qu el vaig triar?