-
2
PRESENTACI
Al llarg de lhistoria dEspanya, la prosperitat econmica dalguns
territoris ha destacat
per sobre de la dels altres, un clar exemple durant aquesta i en
aquests moments s
Catalunya.
Catalunya sempre ha estat un nucli migratori molt important que
ha acollit durant la
histria milers de persones procedents daltres territoris
espanyols i daltres pasos
essent aix una terra rica en cultura i diversitat per aquest
moviment migratori es
donat principalment per la falta de treball o el baix salari que
hi ha al seu lloc dorigen
tanmateix ha comportat i comporta una srie de conseqncies tant
de negatives com
de positives. A la mateixa vegada que larribada de persones en
edat de treballar
alleugereixen els efectes negatius de lenvelliment de la poblaci
al territori, arriben
nous professionals i hi ha un augment del consum intern. Tamb es
produeix una
prdua didentitat cultural i xenofbia en vers la nova cultura que
sintrodueix en
aquesta nova societat a ms duna baixada de salaris a causa de la
gran oferta de m
dobra.
Les meves motivacions principals per les quals jo he decidit fer
aquest tema han sigut
les reaccions dels habitants del territori catal al qual jo
pertanyo, davant l immigraci
dels anys 2000 daltres indrets del mn a causa de la forta
demanda de m dobra a
Espanya, sobre tot la reacci daquells que en el seu dia, com
ells, van ser immigrants i
que tant lun com laltre han patit les mateixes conseqncies que
comporta la
migraci, s a dir, els immigrants provinents de la resta dEspanya
que es mobilitzaren
durant el Franquisme en busca duna millor vida.
Els anys que compren la meva recerca en relaci la immigraci
procedent de Espanya
cap a Catalunya van del 1921 i fins el 1964. El tema a
desenvolupar en aquest treball
de recerca sn les condicions de vida dels immigrants dels anys
seixanta de Catalunya.
El mtode que he utilitzat per a elaborar aquest treball ha
estat,en primer lloc, un breu
resum explicatiu de la biografia de lautor del llibre he
treballat i la seva persona dins la
poltica i el seu paper social i lobra. Seguidament, a travs de
lanlisi de lassaig Els
altres catalans de lescriptor, Paco Candel- hem pogut conixer
les condicions de vida
dels immigrants espanyols de Catalunya durant els anys seixanta.
En aquest estudi he
treballat primerament, la intencionalitat de lobra i he
analitzat formalment diferents
aspectes dins lobra en relaci a aquesta intencionalitat. El
contingut de lobra ha estat
tamb treballat, en concret, el que lautor relata sobre lidioma
catal i la cultura dels
immigrants per captols. El tercer punt que he treballat en
aquest treball s la
sociologia i els aspectes econmics que apareixen a lassaig a
partir de lelaboraci
dunes breus notes dhistria les quals sn el precedent al context
histric immediat de
Els altres catalans, el Desarrolismo espanyol. Posteriorment,
reprenent lassaig de
Candel, he descrit les caracterstiques del estatge dels
immigrants, per captols.
-
3
Posteriorment, he treballat la censura a lassaig i he respost
qestions sobre el perqu
va ser censurat i la resoluci final a travs de la recerca en
llibres de text de gnere
histric. I per ltim, he fet un petit incs en el prleg de ledici
dels Altres catalans
sense censurar que he treballat, realitzat per Najat El
Hachmi.
A travs de la realitzaci daquest treball, he pogut conixer la
manera en la qual vivien
els immigrants dabans la qual no es diferncia tant dels
immigrants dara.
-
4
1. 1BIOGRAFIA DE FRANCESC
CANDEL
Francesc Candel s un escriptor, socileg i
poltic dorigen humil, nascut al Pas
Valenci i desprs traslladat a Barcelona,
per tant, tamb un immigrant.
Va nixer el 31 de maig de 1925 a Casas
Altas al Pas Valenci. Amb dos anys es va
traslladar amb la seva famlia a un suburbi
de la ciutat de Barcelona on va viure els
seus primers anys en una de les
nombroses barraques que composaven el
barri, on la seva majoria eren de
procedncia andalusa, com el mateix autor
afirma en una entrevista per
el seu 80 aniversari en el
diari El Pas. 2
Candel va estudiar en una
escola en els temps de la
Repblica fins els 16 anys,
que va deixar els estudis i es
va posar a treballar.
Candel fou un escriptor
comproms amb la societat i
les seves publicacions van
causar grans polmiques i
escndols ja que molts vens es
reconeixien en les pgines del llibres, tamb tracta els temes de
manera directa,
essent testimoni escrit dels fets que van ocrrer amb la gran
onada migratria del
segle XX a Barcelona, es va limitar a reflectir el que va viure,
deixant a la vista el costat
ms cru de la realitat en la societat de les grans ciutats.
2
http://elpais.com/diario/2005/09/11/eps/1126420016_850215.html
Fotografia Candel.de Paco
http://www.fundaciocandel.org/img/candel3.jpg
Fotografia aria de Casas Baratas, Pas
Valenci. http://www.ademuz.es/sites/ademuz.portalesmunicipal
es.es/files/ademuz.jpg
-
5
1.1. CANDEL, ESCRIPTOR DEL
PROLETARIAT.
Candel tamb s conegut com
lescriptor del proletariat, es va
comprometre tamb en lmbit
poltic. Va sser Simpatitzant del
Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), el 1977 fou elegit senador a
les Corts espanyoles per la
demarcaci de Barcelona sota la
candidatura de l'Entesa dels Catalans.
El 1979 fou elegit regidor de
l'Hospitalet de Llobregat per la llista
del PSUC i es va fer crrec del
departament de Cultura.3
Francesc Candel parteix de la cultura del
treball i del esfor. s de procedncia humil,
duna famlia valenciana dimmigrants que
sinstalla a Barcelona per a treballar i que a
diferencia dun gran nombre de casos que
apareixen en el seu assaig, sn una famlia que tot i la seva
misria, es continuen
interessant per la cultura. Candel no s un escriptor burgs, els
quals poden accedir a
una educaci superior.
s un obrer, treballa a una fabrica i com a obrer i escriptor, no
utilitza la literatura per
transmetre histries o missatges banals i lutilitza per a
denunciar la situaci dels seus,
s un escriptor social.
3
http://www.fundaciocandel.org/html/ct/candel_04_politic.asp
Cartell propagandistic del PSUC durant el s.XX
http://estaticos03.elmundo.es/elmundo/imagenes/2012/05/08/barcelona/1336483056_extras_ladill
os_3_0.jpg
-
6
1.2. OBRA
Candel realitz nombroses publicacions, tot i la
recerca realitzada per part de la fundaci Francisco
Candel no es pogu recopilar totes obres de lautor.
Aquestes publicacions les composen 15 articles,
reportatges i conferncies, 5 obres biogrfiques i
memries, 13 obres narratives en les quals sinclouen
contes i relats, 10 assaigs i 12 novelles, tamb trobem
2 obres de gnere teatral dins el seu treball.
Gran part de la seva obra est dedicada a lonada
migratria espanyola a la regi de mitjans de segle XX,
amb la qual s'identific4. Uns exemples dins aquesta
classificaci serien, com a article Apuntes para una
sociologa del barrio Pennsula(1972) on lautor ens informa
sobre els suburbis de les grans ciutats on ell mateix viu,5
lobra autobiogrfica Crnica informal, sentimental i
incompleta (1936-1986) Llibres de l'ndex, 1992, on Candel
relata els anys
de guerra (1936-1939) viscuts en un
suburbi barcelon on predomina la poblaci
immigrada. Comprn la immediata
postguerra, la infantesa i la adolescncia de
l'autor. A grans trets, per matisats amb
pinzellades d'intensa vivacitat6, dins del
gnere narratiu trobem contes com Los
hombres de la mala uva, Dima
Ediciones, 1968, on explica, segons la
contraportada, quan lhome del suburbi
no s xai ni revolucionari,
simplement, quan est de mala lluna, s a dir de mala uva7.
4
http://www.fundaciocandel.org/html/ct/candel_02_escriptor.asp
5
http://www.fundaciocandel.org/html/ct/candel_03_obra.asp?id=28
6
http://www.fundaciocandel.org/html/ct/candel_03_obra.asp?id=48
7
http://www.fundaciocandel.org/html/ct/candel_03_obra.asp?id=18
Portada de lobra Cronica
informal, sentimental i
incompleta (1936-1986) http://www.fundaciocandel.org/im
g/bibliografia/cronica_informal_sen
timental_i_incompleta.jpg
Portada de lobra los hombres de la mala uva.
http://www.fundaciocandel.org/img/bibliografia/los_hombres_de_la_
mala_uva.jpg
-
7
1.3. CANDEL I CATALUNYA
Candel, com ell mateix va afirmar en diverses entrevistes, es
sent valenci i catal.
Lautor va venir a Catalunya a ledat de 2 anys i va viure entre
immigrants de parla no
catalana en el seu suburbi tota la infncia i tot i que entenia
el catal, no el sabia parlar
ni escriurel. Candel, igualment, sintegra a la cultura catalana
i es relaciona amb els
autctons, per exemple, en el treball, amb els intellectuals
daquell moment quan
collaborava en revistes com la Jirafa, per exemple, i al barri
on restaven cases de
famlies catalanes. Una altra manera dintegrar-se a la cultura
catalana s a travs de la
seva obra, per exemple, al seu assaig, Els altres catalans, la
primera publicaci la
realitz en catal, en un temps on la literatura en catal era un
fet anecdtic i poc
com. Tamb en aquest assaig, li dona una gran importncia a la
llengua catalana i a la
seva cultura, un fet que preocupava en gran mesura a molts
catalans.
-
8
2. ELS ALTRES CATALANS. LANLISI.
2.1. INTRODUCCI
La primera edici de els altres catalans va ser
publicada durant el franquisme al mar de 1964.
Aquesta edici no era la que originalment havia
escrit lautor ja que va passar per la censura,
cosa que va obligar a suprimir i a modificar
diversos passatges, per ens ha pogut arribar la
versi sense censurar que s amb la qual
treballarem.
Lassaig de Candel incloa testimonis directes
de la gent, dels ambients i dels problemes de la
Catalunya suburbial. Afrontava de manera
crua i valenta la qesti de la immigraci, un
assumpte complex i recurrent que encara avui t un
fort impacte social.8
2.2. INTENCIONALITAT DE LOBRA
Lorigen de lobra fou un encrrec de la revista La Jirafa la qual
volia dedicar un
nmero extraordinari dhomenatge a Catalunya el qual incloa
nombrosos temes de
diferent indole, el seu article titulat Los otros catalanes va
ser rebut satisfactriament
pel pblic i pels components de la mateixa revista. Candel
realitz lassaig els altres
catalans cinc anys desprs de la publicaci daquest article amb el
fi de retractar-se
daquest definitivament9 i disposar-se a tornar a parlar del tema
tractat a larticle
Los otros catalanes ja que la seva perspectiva havia variat en
el pas daquells cinc anys.
Les intencions de Candel en aquest assaig ms pures i objectives
sn mostrar al detall,
simulant la funci de la fotografia, limpacte que limmigraci,
procedent de les zones
menys afavorides dEspanya, majoritariament rurals, cap a
Catalunya, va tenir sobre
aquesta i sobre tots els seus habitants, centrant-se en els
components de la societat
ms crua i dura, s a dir, limmigrant pobre en els anys del
Franquisme, tot i que
retrata lleugerament limmigrant que va venir a Catalunya durant
els anys vint.
8 Els altres catalans, per Francesc Candel (Edici no censurada).
ISBN:978-84-9930-644-5. Ed. Labutxaca.
9 Paragraf del qual Candel vol retractar-se >
Portada de lobra Els altres catalans, primeres edicions.
http://www.fundaciocandel.org/img/bibliografia/els_altres_catalans.jpg
-
9
Respecte lobra Els altres catalans es podria dir que t una
intencionalitat
conscienciadora i conciliadora, de conscienciar de la situaci
daquests immigrants als
catalans i de les actituds que sestaven prenent per part dells
mateixos vers aquesta
onada migratria i de conciliar aquests immigrants amb els
catalans.
Explicat duna manera ms simple, la seva obra esdevindria a sser
un medi per
divulgar el respecte i la comprensi entre catalans i altres
catalans i la integraci
daquests immigrants en la societat catalana sense el temor a
perdre la cultura prpia.
2.3. ESTUDI DE LES FORMES DE LOBRA ELS ALTRES CATALANS.
Lobra Els altres catalans va ser publicada originalment en
catal, cosa que fa pensar
que va ser dirigida a persones amb catal. Candel fa un us
freqent dun registre
colloquial i informal el qual resulta ms prxim a dinterlocutor.
Tamb el lxic i les
expressions bastant llauneres. En la meva opini, ls daquest
esmentat registre ja s
de difcil s comprensi per un catalanoparlant el qual no s
dorigen catal i en
conclusi, no pot estar dirigit a limmigrant.
Des de el meu punt de vista, analitzant el contingut, crec que
puc afirmar que lobra els
Altres catalans va dirigida en gran part, i com a primera
intenci, als catalans-catalans
ja que en primer lloc, reivindica ls de la llengua catalana i el
seu aprenentatge a la
prpia societat catalana i ja des de un comenament la reivindica
en la literatura
publicant aquesta obra en catal. Tamb mostra amb molt de detall
les condicions de
vida i cultura de limmigrant, i dedica una gran quantitat de
captols en aquest aspecte.
Limmigrant ja s conscient de com viu, on viu etc, s el seu dia a
dia. Si Candel hagus
volgut conciliar limmigrant amb el catal a travs de la cultura
catalana i el
coneixement daquesta, i dels costums, lhagus retratat, per no,
ho fa de la misria
de limmigrant, del barraquisme, de la seva manca de recursos per
arribar a la cultura
etc. Tamb en fa evident les diferncies entre la manera de ser de
limmigrant i del
catal del qual ens dona menys detalls -perqu el catal ja sap com
s- i recull,
sobretot, les postures dels catalans respecte aquesta immigraci,
si ben b s fa ms
notables i fa allusions a les paraules dels seus testimonis de
manera directe que tot i
aparentar ser petites cites simptiques de frases anecdtiques,
tenen un transfons
important que toquen el receptor.
-
10
2.4. CONTINGUT DE LOBRA
2.4.1. Sobre la llengua catalana...
Un dels punts proposats per Candel, ms reincidents en lobra s la
llengua catalana. A
priori, en lndex trobem fins a tres captols que es basen en
qestions bsicament
sobre la parla catalana. Aquests captols sn Detalls heterogenis
sobre la parla
catalana, Sobre lidioma catal i finalment Catalans sense catal,
a ms, profunditzant
en la lectura es pot apreciar com aquesta qesti sintegren en
altres captols com Fills
dimmigrants i en daltres com Setze jutges, tot i que a primer
cop dull no shagi vist
reflectit en el ttol del captol; el ttol fa allusi al
embarbussament catal que sinicia
amb aquest dos mots.
Analitzant el captol Els fills dels immigrants arribem a uns
resultats molt heterogenis
sobre la parla catalana en relaci, com diu el ttol, els fills
dels immigrants: molts
daquests fills dimmigrants mostren una certa neutralitat en vers
a Catalunya i tot i
que es senten catalans, no volen reconixer-ho del tot,
laprenentatge del catal els hi
s feixuc.
Un dels factors que segons Candel, podria ser la causa del que
sha dit anteriorment s
perqu els immigrants juntament amb els seus fills- no viuen en
un ambient ptim
per laprenentatge del catal ja que viuen al marge de la societat
catalana.
Una reflexi que fa Candel respecte aquest tema s la necessitat
destablir una relaci
entre lautcton i el foraster per a la salut de la llengua
catalana ja que aquesta massa
migratria que no parla el catal es fa cada cop ms gran fins que
arribi un punt en el
qual ja no ser necessari el catal i gran part de la poblaci a
Catalunya ni tan sols
hauran tingut contacte amb lelement catal.
El segent captol a comentar s Detalls heterogenis sobre la parla
catalana. En primer
lloc, Candel ens parla del fenomen de les famlies mixtes les
quals tamb la seva
conversa s mixta i en les quals, quan el marit s
castellanoparlant, lidioma
predominant s el castell a casa. Un altre fet que ens relata
Candel s que en temps
de Repblica la segona- , els immigrants- incloent fills-
parlaven ms el catal a
diferncia als immigrants dara -contemporani de Candel, en el
franquisme- ja que es
trobaven amb un ambient ms catal. Lltim punt a tocar daquest
captol s el fet
de que als nuclis suburbials a Catalunya no hi existeix el catal
a causa de la seva
allament.
El subsegent captol a analitzar s Sobre lidioma catal. En aquest
captol Candel ens
mostra diferents postures dels habitants de Catalunya i
problemtiques entorn
lidioma.
-
11
La primera postura que ens mostra Candel, s la indiferncia o
passivitat de catalans
davant la parla o no parla del catal. Es deu a que no s un fet
sorprenent escoltar un
idioma que no sigui el catal, per exemple a Barcelona, i no
resulta un tema que els
ocupi.
La segona postura que ens mostra Candel s la negaci de la
cooficialitat de les dues
llenges per part de catalans i immigrants.
I per ltim, persones que li donen una rellevant importncia al
idioma ja que en ell
resideix tot el que comporta tota una crrega cultural dun
pas.
La problemtica que especifica Candel en aquest captol s com nic
medi per
laprenentatge del catal, loda, catalans que han comenat a
refusar del catal i
noms utilitzen el castell, la prohibici del catal en els mbits
pblics pel rgim
Franquista i finalment, a les escoles no sensenya el catal i els
propis infants catalans
no sn capaos de escriure en la seva prpia llengua i els nens
dels immigrants no
tenen loportunitat daprendrel i els infants, darrerament parlen
malament tan el
castell com el catal.
El darrer captol a comentar s Setze jutges. En aquest captol
Candel ens assenyala la
dificultat per aprendre el catal que els immigrants i fills
tenen. En primer lloc, el propi
Candel afirma no ser capa de parlar el catal a causa de viure en
la zona habita, en
aquests suburbis on ning el parla. Daltres, un fet ms que
remarcable s el no parlar-
lo per la seva mala pronncia la qual els avergonyeix a part la
idiosincrsia idiomtica
per exemple de landals i el gallec; a landals, segons diu
Candel, amb prou feines
parla i pronuncia correctament el castell que s la seva llengua
i ja el parlar el catal
els hi resulta un veritable embarbussament, el gallec,encara te
una doble tasca, ha
daprendre dues llenges ms; el castell i el catal, cosa resulta
realment dificultosa.
En canvi, el murci s el primer en aprendre lidioma i potser, com
diu Candel, es deu
al passat en com que tenen ja que Mrcia form part del regne de
Jaume I i en llur
dialecte, moltes paraules tenen una procedncia catalana.
Lltim captol a comentar daquest apartat sobre la llengua
catalana s Catalans sense
catal. En aquest captol, Candel fa evident la problemtica del
no-aprenentatge de
lescriptura de la llengua catalana i la no-utilitzaci daquesta,
ja que molts catalans no
sn capaos de escriure en catal i els hi fa pesada la literatura
catalana ja que no
estan acostumats, fent aix que la literatura en catal sigui un
fenomen anormal.
-
12
2.4.2. Sobre la cultura de limmigrant...
Un altre punt proposat per Candel de bastant important en lobra
fou la cultura de
limmigrant. A priori, en lndex trobem fins a 4 captols que es
basen en qestions dins
daquest marc.
El primer captol en ser comentat s el captol Costums dels
immigrants. Idiosincrsia.
Un fet recalcable per a Candel daquests immigrants s la
perseverana del record del
seu lloc de procedncia, del seu poble; mantenen i reprodueixen
en part, el seu
folklore i tradicions i senten un gran orgull per aquests. Tamb
nadquireixen diversos
costums de Catalunya com la festa de Sant Esteve i daltres que
ni tan sols saben
catal, formen part dels Cors i ballen Sardanes.
Segons Candel, aquests immigrants en la seva majoria
comparteixen una manera de
ser ben singular; sn molt sensibles a les ofenses i tenen un
gran sentit familiar,
veneren profundament els difunts i tenen una carncia apreciable
de censura sexual
amb els infants ja que la presncia daquests no els coarta al
executar accions
daquesta indole o converses. En lopini de Candel, rere les seves
experincies i
investigacions, sn persones que els mou linstint i entre ells
freqenten els casaments
entre adolescents amb un embars pel mig, cosa que indica una
manca deducaci
sexual adequada.
El segon captol al que fem referncia s Religiositat. La
religiositat dels immigrants s
molt supersticiosa i arrelada al mn tctil. Tenen la necessitat
de veure i tocar per aix
Candel lanomena religiositat fetitxista, fins i tot tenen
imatges a casa, i com s costum
a la seu territori natal, realitzen processions etc. Assisteixen
a missa i realitzen els
sagraments sense convicci interna ja que al seu poble estava mal
vist no anar-hi tot i
que com a la ciutat est mal vist anar-hi, desisteixen en la
assistncia i en gran part
simulen una falsa religiositat per poder gaudir de la caritat de
lesglsia. Tamb tenen
verdadera fe i creena en espiritistes, mal dulls, conjurs i
supersticions daquesta
indole, cosa que per exemple, la prctica de conjurs contrasta
amb aquest
catolicisme. Tamb, segons els capellans, els immigrants sn ms
pietosos que els
catalans els quals sn ms religiosos.
El tercer captol a comentar, breument, s Cultura, heus aqu la
qesti. La cultura
mitjana de limmigrant s baixssima i hi ha un alt ndex
danalfabetisme entre aquests
i aix dificulta en gran part limmigrant a lhora dadquirir un
estatge o signar qualsevol
paper. A part, per manca de temps i excs de treball, els infants
quasi no tenen
contacte amb la famlia, un factor essencial per a leducaci.
Lltim captol, per no menys important daquest apartat s Escoles.
Un problema
greu que Candel destaca sobre les escoles s la manca despai, la
manca de escoles, la
insuficincia daquests per a ms nens. A part daix, lencarregat de
portar la majoria
-
13
de les escoles s lesglsia i per conseqent, laprenentatge per
part daquestes no es
gaire neutre. Un altre fenomen al qual apunta Candel s que els
nens dorigen catal
no deixen lescola i entre els immigrants molts nens es veuen
forats a deixar lescola
per cuidar de la casa, dels seus germans o per a treballar.
Lescola no s gratuta ja que
per lEstat, els mestres guanyen molt poc i molts nens no poden
anar a lescola per
motius econmics ja que resulta obligatori pagar el material i
com ja sha mencionat
anteriorment, sha de pagar un percentatge al mestre ja que els
sous sn molt baixos.
-
14
3. SOCIOLOGIA I ASPECTES ECMICS EN ELS ALTRES CATALANS
3.1. NOTES DHISTRIA. PRECEDENTS.
El primer ter del S.XX, la societat espanyola es caracteritz per
una lenta
transformaci econmica i social, tot i aix es van poder reduir
lleugerament les
diferncies que tenia Espanya entre altres pasos europeus. A
Catalunya, de la mateixa
manera que va succeir al S.XIX, el creixement econmic es va
produir ms rpidament i
la seva industria es va diversificar. Tot i aix, arreu de la
Pennsula, les discrepncies
socials esdevingueren ms grans: Havien proliferat zones
fortament modernitzades en
oposici a daltres que continuaven amb un model econmic basat en
lagricultura
prcticament de subsistncia. A causa daquest fenomen, molts
espanyols es van veure
obligats a convertir-se en immigrants. Els principals punts de
destinaci dins el territori
espanyol per aquesta migraci van sser Madrid i Barcelona, i
Bilbao i Sevilla en menor
mesura.10
El juliol de 1936, durant la II Repblica Espanyola es va produir
un cop destat militar
que va derivar en una guerra civil duna duraci de 3 anys i com a
vencedors el bndol
revoltat que va dur a terme el Cop destat. El bndol revoltat va
establir des de els seus
inicis, en els territoris que anava ocupant un rgim totalitari
de caire feixista-militar
que finalment, a lany 1939, es va instaurar arreu de tot el
territori espanyol oficial i
legal, ja reconegut per Frana i el Regne Unit internacionalment
lany 1938. Aquest
rgim totalitari dictatorial es va anomenar Franquisme el qual
dna nom el general
que de manera personal, el va perpetrar fins lany 1975,
Francisco Franco.
10
llibre de text Histria, BATXILLERAT de leditorial Vicens
Vives.
El Capdill, Francisco Franco, acompanat pel lder nazi Adolf
Hitler, saluda a la fora alemanya a la seva arribada a Hendaya el
24 doctubre del 1940
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140904/54414589423/franco-hitler-espana-segunda-guerra-mundial-neutralidad-no-beligerancia-entrevistas-hendaya.html
-
15
3.2. CONTEXT HISTRIC.
Durant els anys 60 es va produir el
que sanomena el Desarrollismo
espaol. El sistema autrquic
anterior es va liberalitzar i amb
lentrada de nous ministres de
lOpus dei anomenats tecncrates
- a causa del agreujament de la
crisi anterior -, lany 1959 sinici
el que es coneix com a Pla
destabilitzaci, en el qual es
promulg una millora del sistema
fiscal i disminuci del dficit
pblic, la liberalitzaci de preus i la
lliure competncia i el foment de les
inversions estrangeres, el lliure comer i la
convertibilitat de la pesseta.
El baix preu de m dobra decretat va fer
possible augmentar en gran nombre les inversions estrangeres per
conseqent, les
aportacions tecnolgiques i la productivitat.
Els sectors industrials van sser els sectors que ms es
potenciaren i les regions en les
quals ja shavia produt amb anterioritat el fenomen industrial va
seguir en contnua
expansi.
En quant el que respecta lagricultura, en part, a causa del xode
rural per la demanda
de m dobra en lindustria, els propietaris de les terres es van
veure forats a impulsar
una srie de processos de mecanitzaci de lexplotaci agrcola que
juntament amb la
utilitzaci de qumics lagricultura va prosperar.
Un altre sector que va adquirir una gran importncia durant el
desarrollismo va ser el
sector terciari: es va produir un boom en el sector turstic, un
fet que va fomentar en
gran massa locupaci de baix requeriment acadmic igual que a
lindustria. El sector
bancari, a causa de lentrada de divises estrangeres i la
prohibici a la banca
estrangera dactuar a Espanya va millorar i finalment el comer
internacional va
augmentar.
Tots aquests factors van afavorir locupaci de llocs de treball i
la baixada de latur,
fent que leconomia del ciutad mitj sestabilitzs. Aix va produir
un descens de la
mortalitat i un creixement de la natalitat afavorit amb la
poltica natalista franquista,
El SEAT 600 fou un de los smbols del Desarrollismo espanyol dels
anys
setanta i principis dels setanta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_econ%C3%B3mica_de_Espa%C3%B1a#/media/File:SEAT_600_
SIAM_2008.JPG
-
16
confeccionant el fenomen del baby boom. 11El gran exde de les
zones menys
industrialitzades i ms pobres van provocar laglutinament de les
grans ciutats i regions
en les quals prosperava ms lindustria, proliferant els
rellogaments i un fenomen
duna gran problemtica social: el barraquisme.
3.3. Sobre lestatge...
Un altre punt proposat per Candel de gran controvrsia en lobra
fou el modus vivendi
dels immigrants. A priori, en lndex trobem fins a 5 captols que
es basen en qestions
bsicament sobre aquest mbit.
Analitzant el contingut daquests 5 captols esmentats es per
comentar, els segents
aspectes:
12En el captol El terrible problema de lestatge, Candel presenta
els habitatges en els
quals viuen gran part dels immigrants: barraques i rellogaments
en monoblocs.
Aquests tipus destatge comporten amb s mateixa una srie de
problemtiques com la
misria, lamuntegament, la promiscutat i la manca de comoditats.
Aquests
immigrants realitzen feines rudes a grans tallers o fabriques i
molts, tamb a la
construcci, per aix, la majoria de barraques que habiten sn
dautoconstrucci ja
que molts tenen coneixement suficient de les tcniques. Els homes
que no venen
acompanyats de la famlia, sin sols, tenen menys problemes per a
viure i normalment
sn aquells que lloguen una habitaci pel barri on treballen. Un
altre fenomen que fa
11
llibre de text Histria, BATXILLERAT de leditorial Edeb.
Una filera de cases del Camp de la Bota el 1967. / Foto: Arxiu
Histric de Poblenou
http://www.eldiario.es/catalunya/Barcelona-recuerda-mar-barracas-represion_0_358714989.html
-
17
que aquest fet es produeixi s la manca destatge que a causa de
la gran demanda, la
qual sobre passa en gran nmero la oferta, els preus de la
vivenda pugen
desmesuradament.
En el segent captol, Barraques-Promiscutat, Candel ens relata el
segent: abans
demigrar ja hi havien persones les quals vivien en barraques,
tot i que daltres no, es a
dir, que no totes les persones emigrades cap a aquelles zones
suburbials provenien ja
duna donada misria, el que succea es que tant persones duna
situaci inicial, com
daltre passaven gana ja que no tenien un treball que pogus
cobrir les seves
necessitats primries o directament estaven en latur.
En groc els nuclis de barraques a la Barcelona del segle XX
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/migracions-a-lespanya-contemporania/
Els materials que descriu Candel utilitzats en les barraques sn
la fusta, el cartr-cuir i
luralita de plaques. Moltes daquestes barraques eren
emblanquinades amb cals com
les cases dels llocs dorigen dels seus propietaris. Es posaven
pedres a les taulades ja
que el vent se les podia emportar. Segons lespai del qual
disposaven i materials, es
realitzaven de diferents mides. Les barraques eren construdes en
fondals, a les
rambles seques, sota els ponts, als solars amagats i en colnies
allades, a lextra radi
de la ciutat.
Les condicions de les barraques no sn gens salubres, sn humides
i fredes al hivern,
unes condicions molt favorables per emmalaltir, a lestiu
resultaven molt caloroses. A
les barraques habitualment no hi havia electricitat ni aigua
corrent, el que provocava
una manca dhigiene important i el olor daquestes era el conjunt
de gent amuntegada
-
18
i als recipients utilitzats per les activitats fisiolgiques com
lorinal. En general, tot aix
feia de les barraques, un immens focus dinfeccions.
Els habitants de les barraques es proveen daigua a traves de les
fonts pbliques en les
quals es formaven cues immenses i de lelectricitat, aprofitant
la conducci elctrica
dels carrers es va poder construir contadors en alguns casos i
en daltres, a travs de
terceres persones que llogaven part de la seva cobrant a preus
abusius.
Un fet curis que es donava a les barraques era que molts dels
habitants tenien
televisor tot i la manca dels mnims com el vter, el qual suplien
per un orinal o un pou
mort. Tamb sorprn el fet de que molts tinguessin nevera, rdio i
cuines de gas.
Segons Candel, els immigrants tendien a embarcar-se a una gran
quantitat de terminis.
Un altre punt que toca Candel s la natalitat. Tot i lespai redut
dels habitatges de
molts immigrants, tenen molt fills per la manca de control de la
natalitat i la manca
deducaci sexual. I reprenent el tema de la sexualitat, Candel
ens relata com a les
barraques i als estatges petits on hi ha una gran densitat
dinquilins, hi ha un gran
relaxament de la moralitat i es perpetren aberracions sexual com
lautor afirma en
lassaig. Per exemple, lescriptor explica que els infants ho
acaben veien tot, des de la
consumaci del acte fins els parts.
El segent captol s una continuaci de lanterior titulat Les
barraques continuaci. Els
dos aspectes a destacar en aquest captols sn simplement, el fet
de que els
immigrants sn marginats per la societat per el fet de viure en
barraques i ells
mateixos se senten avergonyits daquesta situaci i per ltim, a
causa de la seva
necessitat, sn vctimes destafes contnuament.
El penltim episodi a comentar s Estatges protegits, estatges
econmics... Candel
explica dos tipus destatges. Els estatges protegits i els
estatges econmics.
Els estatges protegits estan destinats als barraquistes els
quals poden disposar dun
petit apartament per un lloguer econmic en un barri en el qual
tamb disposen dun
centre social al qual disposen de bar, televisi, escenari i
assistenta social.
Els estatges econmics sn un tipus dhabitatge per el qual sha de
pagar una entrada i
un lloguer considerablement alt. Es caracteritzen per tenir
mides petites,
aproximadament de 55m, tres habitacions i rebedor a part de les
estncies bsiques en
un habitatge. Els materials sn de mala qualitat igual que el
acabat. Aquests finalment
sn de propietat.
Lltim captol a mencionar s Rellogats. Candel ens parla dels
preus desorbitats que
paguen els rellogats, convertint-se en un veritable negoci per
als amos de les
propietats.
Lestretor als habitatges creen conflictes entre les famlies i
moltes sacaben trencant.
-
19
4. LA CENSURA ALS ALTRES CATALANS
4.1. Sobre la censura...
Grcies a lampliaci de ledici no
censurada del 2014 amb ledicte del
Ministeri dInformaci i Turisme, es pot
saber a partir del document, el moment
en el qual va ser enviat al el
manuscrit de Els altres catalans per la
procedent censura el 12 de desembre
de 1963 i retornat amb la censura aplicada
el 8 de febrer de 1964.
En aquesta censura es van eliminar
diversos passatges fins a un total de 31 pgines.
En aquesta edici noms hi ha reprodut un fragment el qual pertany
al captol i Qu
passa a Andalusia? i que en ledici sense censura sestn,
senyalant amb un
parntesis perpetrat per claudtors. (p.190)
Aquests fragments censurats expressen que el poble andals t
forts prejudicis contra
lEsglsia per mltiples motius, per exemple, larbitrarietat dels
sacerdots i capellans
en favor els patrons i terratinents tot i no actuar duna manera
cristiana o correcta,
tamb es veuen obligats a tractar amb lEsglsia ja que en el Rgim
Franquista,
realitzar actes sacramentals s obligatori.
Candel tamb posa en evidncia que molta vocaci sacramental que es
produeix a
Andalusia, s a dir, lofici de capell, es produeix per sortir de
la pobresa o simplement
per no haver de treballar amb la duresa que ho hauria hagut de
fer un jornaler. Tamb,
molts rectors rurals es converteixen en capellans Castrenses ja
que no hi guanyen res a
les zones rurals.
Tamb es veu censurat el cas duna famlia que a conseqncia de la
seva mala situaci
econmica, un dels seus membres havia hagut de prostituir-se ja
que no havien pogut
emigrar. Abordant aquest ltim punt, lautor expressa que hi ha
moltes dificultats per
emigrar a lestranger a causa de les poltiques del Estat i la
necessitat de lexistncia
daquesta classe social pobre per als Cacics.
Aquest fragment esdev censurat a causa del temor del Rgim
Franquista en vers el
sector de lEsglsia en contra daquest Estat que agaf ms fora
durant els anys
seixanta. Nombrosos sacerdots joves assumiren la nova renovaci
plantejada pel
Logotip del ministeri dinformaci i turisme durant el Franquisme.
http://img01.lavanguardia.com/2011/12/07/Nota-de-Manuel-Fraga-Iribarne-_54239939177_53389389549_600_396.jpg
-
20
Concili vatic II i es formaren organitzacions com lHOAC13, la
JOC14, entre daltres, en
les barriades obreres, promulgades per
sacerdots preocupats per les condicions de vida dels seus
feligresos, per altre banda,
aquest fragment denunciava laltre sector a fi al Rgim
Franquista.
El censor simplement esborra les critiques a lEsglsia que fa
lautor i lliga amb un
tamb el segent pargraf del suprimit.
13
Hermandad Obrera de accin Catlica. http://www.hoac.es/ 14
Juventud Obrera Cristiana. http://www.joc.es/
Fragments del manuscrit censurat dels Altres catalans.
-
21
5. EL PRLEG.
5.1. NAJAT EL HACHMI
El prleg daquesta edici va ser incls lany 2008, per Najat El
Hachmi.
Najat El Hachmi s una
escriptora dorigen
marroqu que sestabl
en Espanya lany 1987.
Igual que Francesc
Candel, ha tractat en
la seva obra, la
integraci dels
immigrants en la
cultura catalana el
2004 en seu assaig Jo
tamb soc catalana.
Un cop installat el seu
pare per qestions
laborals a Espanya, Najat
El Hachmi va es traslladar a Vic a ledat de 8 anys.
Va estudiar filologia rab a la Universitat de Barcelona i va
treballar com informadora
en llengua amaziga15 al canal de rdio Catalunya Cultura . Tamb
va treballar com a
funcionria a la Delegaci d'Ensenyament de Vic. Actualment viu a
Granollers i treballa
com a Tcnica de lAjuntament de Granollers.
El hachmi, en la seva primera obra, lassaig Jo tamb sc catalana
(2004), aborda de
manera autobiogrfica la qesti de la identitat i del procs
darrelament al pas que la
va acollir. Respecte aquest tema, podem trobar un parallelisme
amb lassaig de
Candel, Els altres catalans(1964).
En 2008 tamb fa una obra, aquesta vegada una novella, amb temes
similars als
planejats a lanterior obra, Lltim patriarca amb el que va
guanyar en 2008 el Premi
Ramn Llull de Novella. En aquest relat narra la confrontaci dun
pare marroqu
immigrant amb la seva filla a causa del trencament que realitza
aquesta amb la tradici
dels seus orgens i de la manera dassumir els valors de la nova
societat on viu.
15
La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight s un
conjunt de parlars del nord d'frica de la famlia afroasitica.
Fotografia de Najat El Hachmi
https://cristinasaez.files.wordpress.com/2009/09/najat.jpg
-
22
El seu treball sestn a dues obres ms, en 2008 amb Lhome que
nedava i en 2011, La
caadora de cossos.161718
5.2. CONCLUSIONS
Najat El Hachmi expressa al prleg el problema de la marginaci
dels immigrants com a
vigent en la actualitat igual que a la seva primera obra. Tamb s
aquest un fet evident
ja que la nostra societat continua necessitant de organitzacions
i institucions per a
resoldre conflictes socials, com la marginaci dels immigrants i
tamb, disminuir les
diferncies entre els originaris del pas com per exemple la RED
ACOGE
Tamb es troben a lactualitat casos dagressions produdes per la
xenofbia i el
racisme en la societat catalana i espanyola. Per exemple, trobem
el cas duna noia en
2007- un any abans de la publicaci del prleg de El Hachmi- a
Barcelona. Segons
trobem al diari EL PAS, la jove de nacionalitat equatoriana de
16 anys fou vctima
duna brutal agressi amb clares caracterstiques dun atac xenfob
en un tren de
Barcelona la qual va sofrir insults, puntades de peu, cops i
tocaments.19
Un altre punt que exposa El Hachmi s el tema de lestatge. Un
parallelisme que
trobem amb els immigrants dabans i els immigrants dara sn els
casos dels
rellogaments que en alguns casos, en lactualitat els anomenem
.
16
http://www.vilaweb.cat/noticia/2721417/20080131/noticia.html
17
http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html
1818
http://www.grup62.cat/llibre-els-altres-catalans-106091.html
19
http://elpais.com/diario/2007/10/23/espana/1193090421_850215.html
