Embed Size (px)
Citation preview
Pla Estratègic
de Serveis Socials
de Catalunya 2010 - 2013
2
Índex
Presentació __________________________________________________________ 3
Introducció __________________________________________________________ 4
Marc estratègic: Missió i visió __________________________________________ 14
Eixos estratègics i Línies d’actuació__________________________________________ 19
Eix Estratègic 1: El dret de les persones als serveis socials _______________________ 21 1.1. Desenvolupament normatiu dels drets i deures de les persones__________________________23 1.2. Visibilitat del Sistema i comunicació efectiva________________________________________27 1.3. Promoció de la participació de les persones en el Sistema ______________________________30 1.4. L'ètica del Sistema____________________________________________________________34
Eix Estratègic 2: L’oferta de prestacions de qualitat_____________________________ 37 2.1. La cartera de serveis adaptada a l’atenció de les necessitats socials de les persones____________39 2.2. La prevenció i l’acció comunitària________________________________________________44 2.3. Els nivells de referència de la qualitat per a les prestacions _____________________________49 2.4. Objectius de cobertura i el pla d’implantació________________________________________53
Eix Estratègic 3: La vertebració del Sistema i el treball en xarxa___________________ 58 3.1. L’organització de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública__________________________60 3.2. El paper de les àrees bàsiques de serveis socials i el model de serveis socials bàsics ___________68 3.3. Els models de prestació dels serveis socials especialitzats ______________________________75 3.4. L’impuls de l’activitat de les entitats d’iniciativa social _________________________________80 3.5. El model de finançament i la concertació de serveis __________________________________83
Eix Estratègic 4: Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència 87 4.1. Reconèixer i formalitzar l’actuació de les persones que treballen en el Sistema. ______________89 4.2. Les dotacions _______________________________________________________________95 4.3. La capacitació, el suport i la protecció_____________________________________________98 4.4. La comunicació i la gestió del coneixement________________________________________106
Eix Estratègic 5: Planificació i avaluació basades en el coneixement ______________ 109 5.1. Implantar el Sistema d’Informació Social _________________________________________111 5.2. Desenvolupar la planificació del Sistema de serveis socials. ____________________________115 5.3. Desenvolupar el model d'avaluació del funcionament del Sistema_______________________122 5.4. El coneixement a partir de la recerca i la innovació __________________________________128
Professionals, institucions i entitats que han participat _________________________ 133
Documentació de referència _______________________________________________ 148 Normativa____________________________________________________________________149 Documentació ________________________________________________________________149 Revistes______________________________________________________________________151 Webgrafia ____________________________________________________________________151
3
Presentació
----------------------------------------------------------------- L’any 2007 es va aprovar la nova Llei de Serveis Socials, una normativa capdavantera en el sector, que ha suposat un pas endavant en l’estructuració del Sistema Català de Serveis Socials. La Llei facilita la gestió d’un sistema molt complex i defineix el Pla Estratègic com un instrument per l’ordenació de tot aquest Sistema.
L’objectiu del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 és, doncs, facilitar el desenvolupament i l’avaluació del Sistema Català de Serveis Socials. Aquest Pla servirà per definir i planificar de manera precisa quins són els serveis socials que Catalunya necessita. Establirà els objectius estratègics de cada peça del Sistema de serveis socials per als propers anys i aportarà un nou marc de referència a les actuacions realitzades pel Departament, pels ens locals i pel sector privat en aquest camp.
Per la seva elaboració s’ha obert un ampli procés participatiu i s’ha tingut en compte tant els Plans elaborats pels ens locals, com les previsions contingudes en la Programació territorial i tot el seguit de plans elaborats per les diferents unitats del Departament. Tot plegat, ens ha donat com a resultat una completa radiografia de l’estat actual dels serveis socials a casa nostra i ens ha ajudat a definir els eixos estratègics i les línies d’actuació que cal seguir a partir d’ara.
El Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya incideix en aspectes com la universalització de les prestacions garantides, la qualitat i el desenvolupament d’un sistema públic eficient, cohesionat i proper. El seu objectiu és donar a conèixer la tasca que el Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb la col�laboració de tots els agents implicats, ha realitzat i visualitzar els objectius de la política de serveis socials per als propers anys.
Carme Capdevila i Palau
Consellera d’Acció Social i Ciutadania
4
Introducció
----------------------------------------------------------------- L’aprovació de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials ha estat àmpliament celebrada pel reconeixement del dret subjectiu universal en l’àmbit dels serveis socials. Aquesta normativa, capdavantera en el sector dels serveis socials, suposa la integració del Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència, creat per la llei de l’estat 39/2006, dins el Sistema Català de Serveis Socials.
Els dos reptes fonamentals als quals el Sistema públic ha de donar resposta en els propers anys són: la universalització dels serveis socials i la qualitat de l’oferta de serveis. El pas d’un model assistencial a un model universal es va legislar en un context econòmic i social molt diferent del que ens trobem a l’hora de portar-ho a la pràctica.
El primer Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 té la voluntat de donar les pautes per avançar en la consolidació d’un sistema públic universal i de qualitat tenint en compte els canvis que ja s’han començat a produir i el context socioeconòmic actual, que previsiblement es mantindrà fins al final del període.
La llei 12/2007 facilita la governança d’un sistema molt complex, mitjançant els òrgans de coordinació de nova creació: el Consell de Coordinació de Benestar Social, a nivell interadministratiu i interdepartamental, i el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, en el nivell tècnic i científic. Pel que fa les entitats, preveu la seva participació en el govern del Sistema a través del Consell General de Serveis Socials, el màxim òrgan de participació que es vincula amb tots els altres espais estables de participació de caràcter sectorial i territorial. Així mateix, la llei suposa un avenç important per a les entitats prestadores de serveis socials del sistema públic, a les quals atorga un nou marc de col�laboració més estable i orientat a la qualitat.
Per tal d’operativitzar el treball en xarxa dins el sistema públic de serveis socials la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, estableix els instruments tècnics que n’han de facilitar el funcionament i l’estructuració: la Cartera de Serveis Socials, el Pla Estratègic, el Pla de Qualitat, el Sistema d’Informació Social i el sistema d’acreditació de les entitats socials.
El treball realitzat en els anys 2008 i 2009, en el desplegament de la llei 12/2007, pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, en col�laboració amb els ens locals, les entitats socials i altres departaments de la Generalitat relacionats amb les polítiques socials, s’ha focalitzat en la construcció d’aquests instruments fonamentals per al bon govern del Sistema.
S’ha aprovat, mitjançant el Decret 151/2008, la primera Cartera de Serveis Socials 2008-2009 i s’ha aprovat, mitjançant el Decret 202/2009, el reglament dels òrgans de participació i coordinació. S’ha elaborat un estudi sobre la situació del sistema d’informació i ja s’ha iniciat el desplegament del projecte Hèrcules. S’ha desenvolupat un model d’acreditació que ha donat lloc a una proposta de decret, que en regularà el procediment, i una ordre que estableix els requisits mínims de qualitat per a totes les prestacions de la Cartera de Serveis. En l’àmbit local s’ha desenvolupat un model de planificació per a les àrees bàsiques de serveis socials orientat a la implementació de la llei 12/2007 en tot el territori català..
L’elaboració del Pla Estratègic ha estat una prioritat per al Departament d’Acció Social, ja que en depenen futures planificacions sectorials i territorials, les futures carteres de serveis i els principals objectius de cobertura de l’oferta de prestacions del Sistema.
5
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, defineix el Pla Estratègic de serveis socials com un instrument per a l’ordenació de “les mesures, els recursos i les accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials” (article 37). Així mateix, estableix que ha de contenir l’anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions així com una avaluació de la situació de partida de l’oferta de serveis socials.
Els serveis socials tenen la finalitat, fixada a l’article 3 de la Llei, d’assegurar “el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones” i el Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 és l’instrument que ha de facilitar el desenvolupament i l’avaluació del grau d’acompliment del mandat legal per part del Sistema Català de Serveis Socials.
Es tracta doncs, d’una eina que materialitza el reconeixement del dret als serveis socials de totes les persones mitjançant la concreció de les voluntats recollides en la llei de serveis socials: igualtat en l’accés, defensa de la igualtat d’oportunitats, foment de la solidaritat, atenció prioritària a les persones que viuen situacions de necessitat social, garantir la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones.
D’acord amb el que estableix l’article 37.3 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, el Parlament de Catalunya, mitjançant la Comissió de Benestar i Immigració (sessió del 6 de juliol de 2010), ha aprovat la Resolució 747/VIII en la que es pronuncia favorablement sobre el Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 770 de 19 de juliol de 2010). El Pla Estratègic també ha estat informat pel Consell General de Serveis Socials i pel Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, constituïts en virtut del decret 202/2009 de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
Antecedents
La primera llei de serveis socials de Catalunya, la Llei 26/1985, de 27 de desembre, fixava com una competència del Govern de la Generalitat l’elaboració de la planificació general “dels serveis socials d’atenció primària i els serveis socials especialitzats i les prestacions econòmiques complementàries” (art. 8.a). Partint d’aquest mandat legal, l’any 1988 s’aprovava el I Pla d’Actuació Social per al període 1988 – 1991 amb l’objectiu d’estructurar un sistema de serveis socials segons l’estructura establerta en l’esmentada llei.
Partint de l’avaluació del I Pla, es va elaborar i aprovar el II Pla d’Actuació Social per al període 1992 – 1995, que va ser prorrogat fins el 19961. Durant aquest període va aprovar –se la Llei 4/1994, de 20 d'abril, d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, que preveia l’aprovació d’un decret legislatiu de refosa amb la Llei 12/1983, de 14 de juliol, i amb la Llei 26/1985, de 27 de desembre. Aquesta norma, el Decret Legislatiu 17/1994, de 26 de novembre, va significar la segona llei de serveis socials de Catalunya. La planificació general era regulada com una competència del Govern de la Generalitat: “Definir la política general de serveis socials [...] aprovar els instruments de planificació general en aquesta matèria, que han d'incloure els serveis d'atenció primària, els serveis especialitzats i les prestacions econòmiques complementàries” (art. 23.1). Aquest II Pla d’Actuació Social
1 Mitjançant la Resolució de 15 de març de 1996, per la qual es fa públic l’Acord de pròrroga del II Pla d’Actuació Social 1992 – 1995, DOGC 19/04/1996.
6
plantejava el desenvolupament del Sistema Català de Serveis socials, completant la Xarxa Bàsica de Responsabilitat Pública.
L’any 1997 es va aprovar el III Pla d’Actuació Social per al període 1997 – 2001, que va seguir desenvolupant-se durant l’any 2002, i es va presentar com un referent per a totes les administracions públiques i les entitats d’iniciativa social que actuaven a Catalunya en l’àmbit dels serveis socials.
Finalment, l’octubre de l’any 2003 s’aprovava el IV Pla d’Actuació Social per al període 2003 – 2006, que s’ha prorrogat fins a l’aprovació del 1r Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya2. Aquest IV Pla d’Actuació Social determina unes línies bàsiques de futur estructurades en sis eixos estratègics. Durant el període de vigència d’aquest Pla s’aprova la tercera llei de serveis socials de Catalunya, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, que estableix molt concretament quines han de ser les eines per a la planificació general dels serveis socials: el Pla Estratègic que es presenta en aquest document.
Metodologia
El Pla Estratègic ha estat realitzat sota la direcció de la Secretaria general del Departament d’Acció Social i Ciutadania mitjançant l’equip tècnic de l’Oficina de Planificació Estratègica, comptant en tot moment amb el suport del Gabinet Tècnic, l’Assessoria Jurídica, l’Oficina de Planificació i Avaluació econòmica, la Direcció de Serveis, l’ICASS, la Secretaria d’Infància i Adolescència, l’Institut Català d’Acollida i Adopció, la Secretaria de Polítiques Familiars, els Serveis Territorials del Departament, les secretaries d’Immigració i Joventut i l’Institut Català de les Dones.
El procés d’elaboració del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 s’ha caracteritzat per una metodologia que ha combinat la participació dels diferents agents del sector i del territori amb l’elaboració tècnica. Per a l’elaboració tècnica dels documents s’ha comptat amb el suport de la consultora D’Aleph, assessorada per un comitè d’experts format per professionals de diferents àmbits d’actuació dels serveis socials.
L’elaboració del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 s’ha estructurat en dues fases: la fase diagnòstica i la fase propositiva. En ambdues fases s’ha seguit la mateixa metodologia que es pot resumir en els passos següents: elaboració de documents tècnics, procés participatiu de debat, reformulació dels documents tècnics, revisió i validació per part dels òrgans de coordinació i participació.
Per al disseny i desenvolupament del procés participatiu s’ha comptat amb la col�laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i amb el suport de l’empresa Índic, experta en metodologies participatives.
En el procés de revisió i validació del disseny del pla de treball i dels diferents documents que componen el Pla Estratègic han estat consultats els òrgans següents: la Taula de Coordinació del Pla Estratègic i el Consell General de Serveis Socials, així com el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials. Tant la Taula Coordinació del Pla Estratègic com el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials es van crear amb caràcter previ a l’aprovació del decret 202/2009 d’òrgans de participació i coordinació.
2 Mitjançant Acord de Govern 216/2006, de 5 de desembre, pel qual es prorroga el IV Pla d’Actuació Social per al període 2003 – 2006, DOGC 29/12/2006.
7
La Taula de Coordinació del Pla Estratègic és un grup de treball interadministratiu i interdepartamental, compost per representants dels departaments responsables de cultura, educació, habitatge, justícia, ocupació i salut així com per representants de les associacions representatives dels ens locals. La seva missió ha estat la definició del marc estratègic del Pla Estratègic, la revisió del propi Pla i la aprovació dels criteris del document de concreció territorial del Pla Estratègic.
El Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials està compost per 26 vocals, que han estat designats en qualitat de persones expertes, procedents de l’àmbit acadèmic, de les entitats, dels ens locals i del departament d’Acció Social i Ciutadania.
L’equip tècnic ha comptat amb els serveis de l’Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques – Ivàlua – com a entitat avaluadora independent. Ivàlua ha tingut accés a tota la documentació tècnica del Pla Estratègic al llarg del procés i ha realitzat aportacions que han permès una major qualitat del Pla, especialment a nivell metodològic.
En la fase diagnòstica, es va comptar amb el suport de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. El diagnòstic del Pla estratègic es materialitza en el document “L’Estat dels serveis socials a Catalunya” que conforma la primera part d’aquest Pla Estratègic. Per a l’elaboració del diagnòstic es va partir de la definició d’un marc conceptual que se centra en les situacions de necessitat social de les persones. Prèviament a la recollida i selecció de les dades, es va elaborar una Guia dels Indicadors per mesurar l’impacte d’aquestes situacions de necessitat social en la societat catalana així com els resultats de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials, des de diverses dimensions. Aquesta Guia, que s’annexa al document del diagnòstic, constitueix un element de referència per a l’avaluació de l’acció del Sistema en el futur i ha d’orientar una part del desplegament del nou Sistema d’Informació Social.
En la primera fase del procés participatiu, que es va desenvolupar durant els mesos de juny i juliol de 2009, es va presentar el model d’anàlisi de les necessitats socials i de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials, així com els primers resultats per territori del diagnòstic. Cal destacar, però, que, abans d’iniciar el procés participatiu, es va presentar el pla de treball per a la realització del Pla Estratègic a la Comissió Permanent del Consell General de Serveis Socials3.
En aquesta fase del procés participatiu, totes les persones participants van tenir ocasió de realitzar aportacions basades en la seva experiència que van permetre plantejar els elements estructurants del Pla Estratègic i enriquir a nivell territorial i sectorial la diagnosi, tal com ha quedat reflectit en la introducció de cada una de les línies d’actuació del Pla Estratègic.
El procés participatiu va tenir una doble vessant: per una banda, es va convidar a participar els espais estables de participació de la Generalitat de Catalunya adscrits al Departament d’Acció Social i Ciutadania mitjançant una sessió centralitzada que es va celebrar el 29 de juny al World Trade Center de Barcelona i on van participar 177 persones de 105 entitats i organitzacions, que van treballar en 3 grups. Per altra banda, es van desenvolupar 6 sessions en el territori, corresponents a les demarcacions territorials4, en les quals van participar un total de 261 persones d’un total de 183 entitats i organitzacions, que van treballar en 14 grups de treball.
Els resultats de les aportacions en aquesta primera fase van ser recollides en un document general, “Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya”, i en 7
3 Sessió del 4 de juny de 2009 de la Comissió Permanent del Consell General de Serveis Socials. 4 La sessió de treball corresponent a l’Alt Pirineu i Aran es va celebrar conjuntament amb la demarcació de Lleida però es va mantenir el grup de treball per separat.
8
documents territorials, que van ser lliurats als participants i que estan disponibles a la pàgina web del Pla Estratègic5.
El diagnòstic, amb el conjunt d’informació quantitativa i qualitativa, aporta els elements per a la concreció dels Eixos Estratègics i les Línies d’Actuació del Pla.
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 - 2013 parteix del mandat legal i del marc estratègic -definició de Missió, valors i Visió - elaborat per l’alta direcció del DASC i acordat en la Taula de Coordinació del Pla Estratègic amb els ens locals i els departaments de la Generalitat implicats en polítiques socials.
El marc estratègic planteja els objectius de la política de serveis socials pels anys de vigencia del Pla Estratègic i serveix de marc general per al desenvolupament dels eixos estratègics, que ordenen els diferents objectius en 21 línies d’actuació que contenen el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius fixats així com els indicadors de seguiment i control del Pla Estratègic.
La segona fase del procés participatiu es va iniciar el 8 d’octubre quan ja s’havia acordat el marc estratègic i s’havia construït una primera arquitectura del Pla Estratègic. L’objectiu de la segona fase era convidar les persones participants a conèixer i debatre l’estructura del Pla i a fer propostes d’actuació dins les diferents línies de cada Eix. Aquesta fase va comptar amb una
5 http://www.gencat.cat/dasc (pàgina amb enllaç directe a Pla Estratègic).
9
participació total de 386 persones i es va celebrar durant els mesos d’octubre i novembre, del 2009.
En aquesta segona fase es van desenvolupar tres tipus de sessions: per als espais estables de participació, per demarcacions territorials i les sessions “La veu de la gent”.
� La sessió dels espais estables de participació adscrits al Departament d’Acció Social i Ciutadania es va celebrar el 8 d’octubre de 2009 i van participar-hi 105 persones de 67 entitats i organitzacions, que van treballar en tres grups de treball.
� Es van celebrar 7 sessions territorials, una per cada demarcació territorial, amb un total de 252 persones participants de 183 entitats i organitzacions.
� Finalment es van celebrar dues sessions “La veu de la gent” adreçades a persones usuàries de diferents serveis socials en les que van participar un total de 29 persones. Una de les sessions es va adreçar a persones adultes i en l’altra van participar joves ex-tutelats.
Tal i com es pot veure en el gràfic, l’elaboració del Pla Estratègic de Serveis Socials 2010 – 2013 ha comportat l’elaboració del Pla de Qualitat dels Serveis Socials, tal i com estableix la Llei 12/2007, d’11 d’octubre. En el procés d’elaboració del Pla de Qualitat s’ha comptat amb l’assessorament tècnic del consultor Enrique Sacanell i amb la participació del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials. A més, es va realitzar una sessió participativa oberta a professionals i personal tècnic per debatre propostes a incloure en el Pla de Qualitat, en aquesta sessió van participar un total de 37 professionals.
En el procés d’elaboració tècnica del Pla Estratègic s’han analitzat els diferents instruments de planificació existents tant a nivell general, com el Pla de Govern 2007-2010, com a nivell sectorial, i finalment, el Pla Estratègic recull aquells elements de caràcter estratègic que contenen els plans analitzats ordenats d’acord amb el seu propi marc de referència.
En la mesura que el Pla de Govern finalitza el 2010, l’any en què s’inicia la vigència del Pla Estratègic, aquest recull les actuacions estratègiques ja previstes i que efectivament s’estan realitzant en el 2010, però, òbviament, no recull les actuacions ja realitzades en anys anteriors.
Cal dir també que el Pla Estratègic recull les previsions de la Programació territorial de l’ICASS 2008-2012, aquesta planificació ha estat de gran importància per a la definició dels objectius de cobertura del present Pla Estratègic referents a bona part dels serveis socials especialitzats que gestiona l’ICASS. La programació territorial tenia, a més, l’avantatge que havia estat elaborada amb un procés participatiu previ i incloïa, per primera vegada, les prevalences per a diferents tipus de prestacions de serveis, de manera que ha facilitat enormement el càlcul dels objectius de cobertura basats no en la població total sinó en el segments que en tenen necessitat.
El Pla Director d’Infància i Adolescència 2008-2012 és l’altre document de referència central d’aquest Pla Estratègic ja que, en sintonia amb les previsions de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya, estableix les disposicions necessàries per avançar en aquest àmbit en els propers anys amb mesures concretes, que el Pla Estratègic té en compte.
El Pla de Suport al Tercer Sector Social 2008 – 2010, elaborat conjuntament entre el DASC i la Taula del Tercer Sector, ha estat un document de referència molt especialment pel que fa a l’eix 3 del Pla Estratègic.
10
Els plans directors de formació i d’innovació i recerca estan en la base del que es planteja en els eixos 4 i 5 respectivament, així com el projecte Hèrcules pel que fa al Sistema d’Informació Social, al qual s’al�ludeix en diferents eixos del Pla Estratègic.
El Mapa de Serveis Socials ha proporcionat les dades bàsiques per als objectius de cobertura i per a la diagnosi de moltes línies d’actuació.
En relació als serveis socials bàsics, el Pla Estratègic han incorporat iniciatives contingudes en els Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials 2009-2010 elaborats pels ens locals que gestionen àrees bàsiques de serveis socials. Per a l’anàlisi de la situació de diverses línies un dels referents ha estat els resultats de la primera “Anàlisi Comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials”, corresponents a l’any 2008.6
Pel que fa als aspectes de qualitat que aborda aquest Pla, especialment en l’eix 2, referits a l’oferta de serveis, però també en diferents línies dels altres eixos, els documents de referència han estat els mateixos que per a l’elaboració del Pla de Qualitat: els Plans de Millora de la Qualitat de l’ICASS, especialment el Pla 2005 – 2008 i la seva avaluació i el I Pla de Qualitat de la DGAIA 2008 – 2010. En aquest àmbit, també s’han tingut en compte experiències de qualitat generades en les administracions locals i de les entitats del Tercer Sector Social.
Tanmateix el Pla Estratègic que presentem no és una suma ordenada de mesures i accions ja previstes. Gràcies al procés participatiu i al diagnòstic previ realitzat, es plantegen actuacions noves per fer avançar el Sistema en l’assoliment dels seus objectius centrals: universalització i qualitat, per això temes com la informació i la millora de l’accessibilitat al Sistema o la revisió dels models de prestació de serveis en el territori s’inclouen en aquest Pla.
Estructura del Pla Estratègic
El Pla estratègic es compon de dues parts: el diagnòstic “L’Estat dels serveis socials a Catalunya” i el“Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013” que incorpora dos documents de referència, el “Pla de Qualitat dels Serveis Socials de Catalunya 2010-2013” i el “Desplegament territorial del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013”.
El diagnòstic de la situació prèvia a la planificació, que abasta el període 2005-2008, titulat “L’estat dels serveis socials a Catalunya”, constitueix el primer diagnòstic que analitza l’acció del Sistema en relació amb les necessitats socials a les quals vol donar resposta. La manca de referents ha obligat a realitzar un exercici d’innovació metodològica. S’ha generat un model d’anàlisi que en els propers anys s’haurà d’ajustar i millorar a partir de la pràctica i de l’avenç del Sistema d’Informació Social. Tanmateix, s’ha aconseguit definir un conjunt d’indicadors que, quan totes les dades estiguin disponibles, servirà per a la monitorització de l’evolució de les necessitats socials i de l’impacte de l’actuació del Sistema.
El “Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013” ve a substituir els anteriors plans d’actuació social, tot incorporant la metodologia de la planificació estratègica al Sistema Català de Serveis Socials, la qual cosa ha suposat també que s’ha elaborat una planificació d’aquest nivell partint, per primera vegada, d’un diagnòstic exhaustiu i s’ha definit un marc estratègic (missió, valors, visió i eixos) per a la política de serveis socials que engloba el conjunt del Sistema Català de Serveis Socials; tot això elaborat de manera consensuada i participativa.
6 http://www20.gencat.cat/portal/site/dasc/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=79088d1134bd6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=79088d1134bd6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
11
El Pla Estratègic s’estructura en 5 grans eixos que, alhora, es desenvolupen en 21 línies d’actuació estratègica que fixen el desenvolupament del Sistema Català de Serveis Socials i de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Cada línia d’actuació conté, en primer lloc, una justificació, o millor, una explicació del problema o repte al qual busca donar solució aquella línia. En segon lloc, es presenta un balanç de la situació actual pel que fa a les qüestions que aborda aquella línia d’actuació, es tracta de l’apartat de “Situació actual” i de “Dades d’avaluació”, que incorpora elements quantitatius del diagnòstic i qualitatius de la primera fase del procés participatiu. A continuació es planteja l’objectiu general de la línia i s’especifiquen els objectius específics que comporten les actuacions estratègiques, identificades tant en el procés de revisió dels instruments de planificació sectorials i generals de serveis socials, com també en la segona fase del procés participatiu del Pla Estratègic. Finalment cada línia conté els indicadors per verificar i mesurar les actuacions previstes en cada línia i un últim apartat on consta la documentació de referència (bibliografia, webgrafia, literatura grisa) emprada en l’elaboració de cada línia.
El primer eix, “El dret de les persones als serveis socials” respon al repte de la universalització dels serveis socials i a l’orientació del Sistema a la persona. Aquest eix se centra en el reconeixement dels drets i deures mitjançant instruments normatius; la comunicació a la ciutadania per tal que conegui tant aquests drets i deures, com l’oferta de serveis i els resultats de l’acció del Sistema; la promoció de la participació de les persones en el Sistema i dels valors i les bones pràctiques relatives a l’ètica en l’àmbit dels serveis socials. Aquesta orientació a la persona fa que aquest eix sigui un dels principals vincles entre el Pla Estratègic i el Pla de Qualitat.
El segon eix, “L’oferta de prestacions de qualitat” se centra en les prestacions de serveis socials, enteses com el conjunt d’accions que porta a terme el Sistema Català de Serveis Socials per garantir una vida digna a la ciutadania durant totes les etapes de la seva vida. En aquest sentit es planteja la necessitat de disposar d’una oferta prou flexible per respondre a les múltiples necessitats socials de les persones tenint en consideració els contextos personals, familiars, i territorials, així com la inclusió en l’oferta de serveis d’actuacions que incorporin la prevenció de les necessitats socials i l’acció comunitària. Es planifiquen actuacions per establir els requisits mínims i òptims de qualitat del Sistema Català de Serveis Socials, que es despleguen en el Pla de Qualitat. En aquest eix es fixen els objectius de cobertura de les prestacions garantides per a les futures carteres de serveis socials
El tercer eix, “La vertebració del Sistema i el treball en xarxa”, parteix de la premissa que el nucli del Pla Estratègic, d’acord amb la Visió, és el sistema públic de serveis socials i l’objectiu principal la seva vertebració, fent del treball en xarxa el motor i l’engranatge que permet, en gran mesura, aconseguir la universalització dels serveis i unes prestacions de qualitat que responguin a les necessitats de les persones. En el marc d’aquest eix es desenvolupen actuacions estratègiques per organitzar la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, a partir de la revisió dels serveis socials bàsics i dels serveis socials especialitzats, el reforçament de les entitats d’iniciativa social en el seu del rol de representants de persones amb necessitats socials i, finalment, el model de finançament i la concertació que han de permetre el desenvolupament sostenible del Sistema.
El quart eix, “Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència”, es basa en el reconeixement del potencial de les persones que treballen en el Sistema i en una aposta clara per reforçar-les mitjançant la formació, el suport i la protecció així com el desenvolupament professional mitjançant la potenciació de la recerca.
Finalment, l’eix cinquè, “Planificació i avaluació basades en el coneixement”, ordena el sistema de planificació que cal desplegar a partir del pla estratègic, prioritzant l’impuls de la cultura de
12
l’avaluació i la recerca i, per descomptat, el Sistema d’Informació Social com a base del coneixement.
El Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 recull en un document tots els elements relatius a la qualitat continguts al Pla Estratègic, complementant-los amb altres actuacions específiques. Aquest document s’ha realitzat tenint en compte els plans de qualitat sectorials existents, els plans d’actuació local en matèria de serveis socials i les necessitats i propostes detectades en el procés participatiu. La seva missió és situar la qualitat en l’eix central de la gestió dels serveis socials. S’estructura en 5 eixos estratègics: qualitat de servei, qualitat tècnica, qualitat de gestió, qualitat en l’ocupació i innovació i millora contínua. Conté 9 objectius estratègics avaluables que sintetitzen l’assoliment dels objectius del Pla de Qualitat.
El Desplegament territorial del Pla Estratègic és un document de concreció territorial del Pla Estratègic, previst per la llei 12/2007 a l’article 37, que acompanya el Pla Estratègic per facilitar-ne el desplegament en els 7 territoris de les actuals demarcacions territorials del Govern de la Generalitat, tal com estableix el Decret 202/2009 a la Disposició Transitòria Quarta. Ha estat elaborat en col�laboració amb els serveis territorials del departament d’Acció Social i Ciutadania de Barcelona, Catalunya central, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Cada document parteix del diagnòstic de situació de cadascuna de les 7 demarcacions territorials i concreta les actuacions estratègiques previstes en el Pla Estratègic i del Pla de Qualitat que s’han de desplegar al territori i que hauran d’orientar la planificació dels serveis territorials del departament d’Acció Social i Ciutadania, dels serveis socials bàsics i dels centres de serveis socials especialitzats.
Tal com es preceptiu acompanya aquest Pla Estratègic una memòria econòmica que valora l’impacte i el cost de les accions a desenvolupar per tal d’orientar l’elaboració dels pressupostos anuals, i més específicament les futures carteres de serveis. També s’hi inclou l’informe d’impacte de gènere que avalua la transversalització de gènere dels objectius i les actuacions estratègiques.
Desenvolupament del Pla Estratègic
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 és una eina de planificació que abasta a tot el Sistema Català de Serveis Socials i, en especial, la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. Les actuacions estratègiques s’han de desenvolupar mitjançant la seva operativització per part dels diferents agents del Sistema.
Amb aquesta finalitat, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania s’elaborarà un Quadre de Comandament que servirà per monitoritzar l’evolució i la realització de totes i cadascuna de les accions. Aquest quadre de comandament, que s’estructurarà a partir dels Eixos Estratègics i de les Línies d’Actuació Estratègiques, contindrà totes i cadascuna de les actuacions, a les quals es vincularà un cronograma, els indicadors d’avaluació i de seguiment i l’agent del Sistema responsable del seu desenvolupament i del rendiment de comptes.
En aquest sentit, el Desplegament territorial del Pla Estratègic té un important paper per garantir un desenvolupament equilibrat del Pla Estratègic en tot el territori.
Els instruments que fixen la relació entre els diferents agents, – la concertació amb les entitats d’iniciativa privada, social i mercantil, i el contracte – programa amb les administracions locals –, hauran d’incorporar els compromisos de totes les parts per al desenvolupament i execució del Pla Estratègic.
13
Partint dels indicadors d’avaluació i seguiment del Pla Estratègic continguts en el Quadre de Comandament i de la Guia d’Indicadors, respecte les situacions de necessitat social i l’actuació del Sistema, el Consell General de Serveis Socials elaborarà un informe anual sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya que permetrà un seguiment continuat així com la transparència i visibilitat del Sistema Català de Serveis Socials.
14
Marc estratègic: Missió i visió
----------------------------------------------------------------- Introducció
L’elaboració del marc estratègic respon a la conjunció de diferents elements que són determinants a l’hora d’establir quin és l’enfocament adient per desenvolupar la nova llei de serveis socials de Catalunya, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre. Així doncs, el primer element és la pròpia Llei que estableix mandats concrets que tots els agents, especialment el sector públic, ha de complir; en segon lloc, el diagnòstic del Pla Estratègic, L’estat dels serveis socials a Catalunya, junt amb l’avaluació qualitativa sorgida del procés participatiu ens mostra quines són les principals fortaleses i febleses del Sistema i, és a partir d’aquestes que podem identificar quins seran els principals reptes als quals ha de fer front el Sistema Català de Serveis Socials en els propers anys.
Les principals fortaleses del Sistema identificades han estat:
� La nova legislació que regula drets subjectius, estableix la universalització, regula prestacions de manera estable i introdueix elements de referència comuns per accedir a les prestacions. Aquesta nova legislació estableix obligacions als diferents agents del Sistema i, alhora, dóna un marc de fortalesa per a la construcció del nou Sistema Català de Serveis Socials.
� La sistematització i visibilització de les prestacions del Sistema mitjançant un nou instrument, la Cartera de Serveis, que facilita la identificació del contingut propi del Sistema.
� El paper del tercer sector social i la trajectòria de treball del voluntariat en tant que actors del Sistema que han de ser reconeguts i recolzats.
� El coneixement i experiència de les persones que treballen en el Sistema com un dels principals valors dels que disposa el Sistema per al seu desenvolupament futur.
� Un marc conceptual, establert en el diagnòstic del Pla Estratègic, que es centra en una nova categorització de les necessitats socials de les persones: les derivades de la manca d’autonomia i les de caràcter material i instrumental i, sobretot, una categoria que destaca perquè esdevé l’àmbit diferenciador respecte a les actuacions dels altres sistemes de benestar: les necessitats socials de l’àmbit de les relacions familiars i socials.
� El dispositiu d’atenció i suport en el domicili, amb les diferents prestacions que el composen, com un paradigma de la proximitat que destaca pel seu paper preventiu, de detecció precoç de situacions de risc, de promoció de l'autonomia i amb una gran incidència en la qualitat de vida de les persones.
Ara bé, la definició dels reptes ve marcada també per l’existència de febleses que el Sistema ha d’afrontar i entre les que s’han destacat les següents:
� Un cert grau de desconeixement de l’actuació dels serveis socials, de les seves prestacions i dels canals per accedir-hi per part de la ciutadania.
� La manca d’un sistema d’informació integrat capaç de garantir l’atenció integral de la persona usuària.
15
� La manca de flexibilitat dels diferents dispositius del Sistema i de les prestacions que els conformen; sovint són les persones les qui s’han d’adaptar al Sistema i no tant el Sistema qui proposa l’acció o intervenció adaptada a la persona.
� El desequilibri territorial en la distribució de dispositius i, per tant, en l’accessibilitat per part de les persones que hi viuen genera inequitat.
� La manca d’eficàcia en la resposta,en ocasions, per problemes de coordinació poc efectiva entre els diferents actors del Sistema, que impedeix la continuïtat en el procés assistencial de les persones.
� La priorització de la resposta immediata i assistencial respecte a la prevenció i l’acció des d’una dimensió comunitària
� La pressió assistencial que provoca un efecte de “coll d’ampolla” en l’accés als serveis i les prestacions.
� El dinamisme de les necessitats socials requereix de formació continuada per tal d’adequar la resposta del Sistema.
Aquesta anàlisi sintetitzada més amunt, junt amb el mandat de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, permet identificar tres principals reptes del Sistema, reptes als quals el Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 – 2013 pretén donar resposta.
� El primer repte és la universalització dels serveis socials. La Cartera de serveis socials estableix el conjunt de prestacions garantides i no garantides del sistema públic. Assolir l’efectiva universalització de les prestacions garantides suposa un repte de màxima importància en els propers anys. El Pla ha de preveure objectius de cobertura de les situacions de necessitat social, així com les actuacions i els mecanismes que han de permetre definir les noves prestacions, la redefinició de prestacions existents i altres actuacions que han de donar resposta a les necessitats socials.
� El segon repte és la qualitat en els serveis socials. Aquest repte suposa desenvolupar un sistema integrat i en xarxa que busqui l’autonomia de la persona, que garanteixi la continuïtat assistencial i que s’adapti a les noves necessitats de les persones i les seves famílies. Un sistema de qualitat., a més, facilita l’accés de les persones al Sistema tot tenint en compte el seu entorn més pròxim, la seva xarxa de suport i les seves eleccions. Per afrontar aquest repte és imprescindible desplegar un sistema d’informació que permeti mesurar i avaluar tant les necessitats socials com l’acció del Sistema Català de Serveis Socials. S’ha de sistematitzar el coneixement, mesurar periòdicament i avaluar contínuament les necessitats i l’actuació del Sistema i, sobretot, s’ha de planificar sobre la base de l’evidència.
� Finalment, el tercer repte és el desenvolupament del sistema públic de serveis socials. Aquest repte significa el reconeixement de la necessitat de guanyar en cohesió interna, buscant l’encaix de tots els actors a partir d’uns objectius comuns i valors compartits. Significa, també, que cal reconèixer i fer créixer el rol dels actors de la xarxa pública: de les administracions, del sector privat finançat amb fons públics, del voluntariat, de les persones usuàries i de totes les persones que treballen a la xarxa. En aquest sentit és necessari reforçar els serveis socials bàsics en el seu rol d’eix vertebrador de la xarxa, tal com promou la nova llei. Perquè una organització del Sistema més eficient és el requisit indispensable per prestar uns serveis de qualitat, integrats i propers a les persones.
El Sistema Català de Serveis Socials s’enfronta a aquests reptes en un context socioeconòmic molt determinat. Durant els darrers anys s’ha viscut un fort creixement del
16
sector de serveis socials en tots els aspectes. Per una banda, l’aprovació d’un important nombre de noves lleis en els darrers 4 anys, lleis que reconeixen drets subjectius a les persones, entre les que destaquen la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència; la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic; la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya; la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; la Llei 19/2009, de 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència; la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya; la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, sense oblidar els projectes de llei que estan en tràmit parlamentari, com el de polítiques de joventut o el projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Per altra banda, s’ha viscut un important creixement econòmic del sector de Serveis Socials; el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha multiplicat per 4,4 el seu pressupost en la dècada 2000 – 2009, com es pot veure en la gràfica que hi ha a continuació i en els darrers 4 anys les pensions i prestacions econòmiques han vist multiplicat el seu pressupost per 5 i les partides destinades als serveis socials bàsics s’han doblat en el mateix període.
Al mateix temps, els ens locals han incrementat un 68% el pressupost dels serveis socials bàsics en el període 2003 – 2008, que es tradueix en un increment en la depesa per habitant d’un 107%, passant dels 18,98 € de l’any 2003 als 39,40€ de l’any 2008, tal i com es pot veure en el gràfic següent.
Evolució del pressupost de la Generalitat de Catalunya en matèria de Serveis Socials
889,24
1.202,31
1.673,03
2.218,35
2.042,69
1.331,23
1.016,98
739,13
517,54404,32
379,20335,36
323,28
309,82
295,60288,38
284,98274,67
263,49228,04
178,77
146,29
129,22
106,4986,12
99,220
500
1.000
1.500
2.000
2.500
1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Milions €
Font: Oficina d’Avaluació i Programació Econòmica, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010
Evolució de la despesa per habitant dels ens locals destinadaa serveis socials bàsics
- €
5,00 €
10,00 €
15,00 €
20,00 €
25,00 €
30,00 €
35,00 €
40,00 €
45,00 €
2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de dades del Gabinet Tècnic del DASC (2005 – 2007) i del recull de dades dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010
17
Després d’una etapa tan intensa de creixement és necessari consolidar tots aquests avenços, i aquesta consolidació forma part dels reptes que ha d’afrontar el primer Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya: desplegant i implementant les noves normatives, garantint l’efectivitat dels drets reconeguts a la ciutadania; impulsant la innovació en la prestació dels serveis, avaluant els resultats de l’acció del Sistema i promovent la millora continuada per tal d’optimitzar els recursos invertits i garantir-ne la continuïtat.
Per tot això, el primer Pla Estratègic suposa un exercici de realisme i d’adaptació al context socioeconòmic que busca rendibilitzar els esforços invertits en el desenvolupament de la Xarxa d’atenció a la dependència i la vida autònoma i harmonitzar-los amb els que s’estan realitzant en el desplegament de la llei 12/2007, de serveis socials, i altres lleis ja esmentades a fi de guanyar en eficiència i qualitat. No es tracta d’un pla incrementalista, pel que fa a recursos i serveis, sinó pel que fa a qualitat i coherència interna.
Marc estratègic
El marc estratègic del Pla ve determinat pel mandat de la llei 12/2007 i constitueix el punt de partida de les polítiques de serveis socials que han d’aplicar les administracions públiques responsables en el període de vigència del Pla.
Aquest marc està conformat per la Missió, els Valors i la Visió del Sistema Català de Serveis Socials. El plantejament d’aquest marc estratègic ha estat consensuat amb representants dels ens locals i amb una representació dels departaments de Cultura, Educació, Justícia, Medi Ambient i Habitatge, Treball i Salut de la Generalitat de Catalunya, en un grup de treball “ad hoc”, la Taula de Coordinació del Pla Estratègic. Amb posterioritat a l’aprovació del decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, aquesta Taula s’ha constituït en una Comissió Temporal del Consell General de Serveis Socials.
Missió
El Sistema Català de Serveis Socials, que inclou la iniciativa pública i la privada, té la missió d’assegurar la igualtat d’oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, garantint l’accés universal i els estàndards de qualitat òptims, i contribuint al benestar de les persones i dels grups en la comunitat.
18
La llei fixa uns principis rectors del Sistema i, inspirats en aquests principis, s’han definit els Valors que han d’orientar el Pla Estratègic. En destaca la Qualitat i dins d’aquest l’Orientació a les persones, en consonància amb els reptes que actualment té el Sistema. La Garantia dels drets i deures de les persones i la Proximitat es tradueix en Descentralització. S’inclouen valors de referència com la Prevenció, la Participació i la Responsabilitat Pública; i la Solidaritat així com la Dimensió Comunitària que són la base de la Cohesió Social.
La Visió ens mostra el full de ruta per al desenvolupament del Pla Estratègic en el període 2010 – 2013 apuntant els objectius de la política de serveis socials.
La Visió conté el mandat principal del Pla Estratègic: la vertebració del sistema públic de serveis socials, que es desplega en l’eix 3. Aquest focus central irradia els objectius que es concreten i desenvolupen en els altres eixos.
Visió
El Sistema Català de Serveis Socials desenvolupa la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública com a sistema de garantia de drets, de qualitat, integrat, proper a les persones i a la comunitat, tot respectant la diversitat.
El Sistema Català de Serveis Socials avança cap a la universalització; promou actituds i capacitats en les persones com a principals protagonistes de la seva vida, incideix en la prevenció de les situacions de risc, en la compensació dels dèficits de suport social i econòmic; i atén les situacions de vulnerabilitat i de dependència.
Responsabilitat pública Participació
Prevenció
Solidaritat
Dimensiócomunitària
Proximitat i descentralització
Qualitat
SISTEMA CATALÀDE
SERVEIS SOCIALS
Cohesió social
Garantia dels drets i deures de les persones
Participació
Orientació a la persona
Responsabilitat pública
Solidaritat
Responsabilitat pública Participació
Prevenció
Solidaritat
Dimensiócomunitària
Proximitat i descentralització
QualitatQualitat
SISTEMA CATALÀDE
SERVEIS SOCIALS
Cohesió socialCohesió social
Garantia dels drets i deures de les persones
ParticipacióParticipació
Orientació a la persona
Orientació a la persona
Responsabilitat pública
Responsabilitat pública
SolidaritatSolidaritat
19
Eixos estratègics i Línies d’actuació
20
EIX 1 El dret de les persones als serveis socials 1.1 Desenvolupament normatiu dels drets i deures de les persones 1.2 Visibilitat del Sistema i comunicació efectiva 1.3 Promoció de la participació de les persones al Sistema
L
ínie
s
1.4 L'ètica del Sistema
EIX 2 L'oferta de prestacions de qualitat
2.1 La cartera de serveis adaptada a l'atenció de les necessitats socials de les persones
2.2 La prevenció i l'acció comunitària 2.3 Els nivells de referències de la qualitat per a les prestacions
Lín
ies
2.4 Objectius de cobertura i el pla d'implantació
EIX 3 La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
3.1 L'organització de Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública
3.2 El paper de les àrees bàsiques de serveis socials i el model de serveis socials bàsics
3.3 El model de prestació dels serveis socials especialitzats 3.4 L'impuls de l'activitat de les entitats d'iniciativa social
Lín
ies
3.5 Model de finançament i la concertació de serveis
EIX 4 Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència 4.1 Reconèixer i formalitzar l’actuació de les persones que treballen en el Sistema 4.2 Les dotacions de personal 4.3 La capacitació, el suport i la protecció
Lín
ies
4.4 La comunicació i la gestió del coneixement
EIX 5 Planificació i avaluació basades en el coneixement 5.1 Implantar el Sistema d’Informació Social
5.2 Desenvolupar la planificació del Sistema de serveis socials
5.3 Desenvolupar el model d'avaluació del funcionament del Sistema
Lín
ies
5.4 El coneixement a partir de la recerca i la innovació
21
Eix Estratègic 1: El dret de les persones als serveis socials
22
Eix Estratègic 1:
El dret de les persones als serveis socials
-----------------------------------------------------------------
El Sistema Català de Serveis Socials s’enfronta a diferents reptes, entre els que destaca la universalització de les prestacions. En aquest sentit, s’entén que el primer pas a donar és el reconeixement dels drets i deures de les persones a través del desplegament normatiu, com a base pel desenvolupament i accés a les prestacions que ofereix el Sistema.
Des de la perspectiva ciutadana, un sistema correctament estructurat i desenvolupat únicament és útil, en tant i en quant, les persones tinguin coneixement dels serveis als que poden accedir o, si més no, dels serveis que d’alguna manera estan finançant com a contribuents.
Per tant, entenem que el desenvolupament normatiu i la visibilitat del Sistema són la base a partir de la qual es pot assolir la universalització.
Un altre element vinculat a la garantia dels drets és la participació de les persones implicades en el Sistema, que cal promocionar per tal de contrastar i avaluar els nivells de qualitat assolits.
Per últim, el Sistema Català de Serveis Socials s’ha dotat d’uns valors que han de marcar les regles del joc en la relació entre les persones. Cal tenir en compte que l’acció dels serveis socials incideix moltes vegades en l’esfera privada de les persones usuàries i, per tant, es requereix un marc de referència ètic del Sistema.
23
Eix Estratègic 1
El dret de les persones als serveis socials 1.1. Desenvolupament normatiu dels drets i deures de les persones
------------------------------------------------------------------ 1. Justificació
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials posa els fonaments d’un pilar de l’Estat del Benestar amb l’establiment del dret universal i subjectiu d’accés als serveis socials, la garantia d’unes prestacions de qualitat i el mandat de protegir els drets fonamentals i bàsics de la població.
Al llarg de tot el seu articulat s’enuncien els drets i els deures reconeguts als ciutadans, els quals requeriran d’un desplegament normatiu posterior per concretar-los i garantir les mesures per a la seva aplicació efectiva.
� L’article 1 reconeix el dret d’accés universal als serveis socials i l’article 9 especifica que aquest dret implica que les persones usuàries disposin d’un pla d’atenció social –individual, familiar o convivencial–, rebin atenció d’urgència i tinguin assignat un professional de referència; concrecions que caldrà desplegar perquè siguin efectives.
� L’article 10 reconeix el dret a la informació, és a dir, rebre informació veraç sobre les prestacions disponibles i els criteris d’adjudicació, i la possibilitat d’accedir als expedients individuals i rebre’n còpies.
� Els articles 11 i 12 reconeixen l’obligació del Sistema de protegir els infants i els adolescents en situació de risc, així com garantir els drets específics de les persones usuàries de serveis residencials i diürns.
� L’article 13, finalment, prescriu els deures que les persones que accedeixen als serveis socials tenen envers al Sistema i les persones que hi treballen.
2. Situació Actual
S’ha iniciat el desenvolupament de diferents normes que despleguen la Llei 12/2007, d’11 d’octubre. En aquest sentit, s’ha prioritzat el desplegament de les normes que fan referència a la protecció dels drets de les persones usuàries i a l’acompliment dels seus deures.
La Cartera de Serveis Socials 2008-2009 és el primer instrument normatiu que determina el conjunt de prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques del sistema públic i estableix les prestacions garantides, exigibles com a dret subjectiu. Es tracta, doncs, de l’instrument jurídic que defineix la naturalesa garantida o subjecte a crèdit pressupostari de les prestacions i, per tant, regula el dret d’accés i les seves condicions.
L’any 2008, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, mitjançant un decret, la primera cartera de serveis socials, element bàsic i imprescindible del desplegament de la Llei de Serveis socials.
24
La normativa que determina l’accés a la majoria de les prestacions és anterior a l’any 2006, i per tant, a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre. Així doncs, cal un esforç de revisió per garantir l’adequació a la normativa vigent
Dades d’Avaluació
A continuació es presenta un gràfic que permet constatar el grau de desplegament i actualització de la normativa reguladora de prestacions.
Font: Elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009. DASC, 2009
3. Objectiu General
Desenvolupar reglamentàriament les lleis que incideixen en l’àmbit dels serveis socials i desplegar normativament les prestacions de la Cartera.
4. Objectius Específics
1. Desplegar les normes específiques que garanteixen els drets i els deures reconeguts en la Llei de serveis socials, tot respectant la diversitat individual de les persones.
2. Desenvolupar normativament els drets i els deures de les persones respecte a totes les prestacions garantides de la Cartera de Serveis Socials.
3. Desplegar els mecanismes per garantir l’aplicació de les normes que incideixen en les polítiques socials, d’àmbit català, espanyol i europeu en el període 2010-2013.
5. Actuacions Estratègiques
1. Desplegar normativament les lleis de promoció, suport, protecció i cura de les persones, incorporant la perspectiva de gènere i els factors de diversitat:
Data de regulació d'accés a les prestacions de la Cartera de Serveis Socials 2008 - 2009
7
69
32
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Pendent dedesplegament
Legislació anterior a2006
Legislació de 2006 enendavant
25
� Llei de suport a les famílies
� Llei del dret a les dones a eradicar la violència masclista.
� Llei de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.
� Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.
� Llei dels drets i les oportunitats de la Infància i l’Adolescència.
2. Actualitzar, desenvolupar, impulsar i aprovar les regulacions que permeten l’aplicació de la Cartera:
� El servei d’atenció domiciliària.
� Els serveis socials bàsics (veure Línia 3.2.).
� Les prestacions d’urgència social.
� La Renda Mínima d’Inserció.
� Clubs socials i serveis prelaborals per a persones amb problemàtica social derivada de la malaltia mental.
� Comunitats terapèutiques i pisos amb suport per a persones amb drogodependències.
� Serveis d’atenció residencial per a persones amb SIDA en situació de vulnerabilitat.
� Serveis preventius d'atenció i recuperació de les dones i llurs infants que han patit o pateixen violència masclista.
� Sistema de copagament de les prestacions de servei.
3. Desplegar les actuacions corresponents als serveis socials que deriven de noves lleis en l’àmbit de les polítiques socials aprovades en el període 2010-2013, entre les que es preveuen:
� llei de polítiques de joventut
� llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes
� llei dels drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.
6. Indicadors
� Percentatge de normes desplegades respecte de les previstes.
� Percentatge de prestacions de la cartera reglamentades.
� Nombre d’actuacions realitzades derivades de les lleis aprovades en el període en l’àmbit de les polítiques socials.
7. Documentació de Referència
� Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.
� Llei 12 /2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
� Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret a les dones a eradicar la violència masclista.
� Llei 19/2009, de 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència (DOGC 5519, de 3 de desembre de 2009).
26
� Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009.
� Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
27
Eix Estratègic 1:
El dret de les persones als serveis socials 1.2. Visibilitat del Sistema i comunicació efectiva
----------------------------------------------------------------- 1. Justificació
El reconeixement del dret d’accés universal i subjectiu als serveis socials en el nou marc normatiu, fa necessari que la població en general i, més concretament, les persones amb necessitats socials per manca d’autonomia, en l’àmbit relacional i, de caràcter material i instrumental, coneguin els drets i els deures que els atorga la Llei 12/2007, així com els que els confereixen d’altres lleis d’impacte social. Amb aquest coneixement, que promou i fa factible l’accés de les persones al Sistema, és possible acomplir la Missió del Sistema Català de Serveis Socials.
Més enllà d’aquesta comunicació, la Llei estableix, en l’article 10, com ha de ser la informació que ha de rebre la ciutadania i, en especial, les persones usuàries.
En tot cas, des d’una perspectiva més global, és important tenir en consideració que la visibilitat del Sistema Català de Serveis Socials és de vital importància per millorar la transparència i l’accessibilitat a les diferents prestacions. Els diferents agents del sistema públic de serveis socials han de fer un esforç de comunicació a la ciutadania i, molt especialment a la població en situació de necessitat social, respecte de les prestacions que ofereixen.
La comunicació sobre el sistema públic de serveis socials ha de partir d’una informació global dirigida a la població en general, que incrementi la visibilitat i la transparència, i que permeti identificar els drets de les persones i la forma d’accés al Sistema.
És necessària una comunicació més específica dirigida als grups de població diana dels serveis socials de manera singular i adaptada, així com senzilla, intel�ligible i concisa; d’acord amb la línia ja endegada pel DASC.
2. Situació Actual
La Cartera de serveis 2008-2009 és l’instrument que ha permès una primera ordenació de les prestacions existents i que ha servit com a eina d’informació. Les característiques d’aquest document, de caràcter regulador d’aspectes bàsics de les prestacions, el converteixen en un potent document especialitzat que es difon a través del web del DASC, el qual s’està adaptant per facilitar la difusió entre la ciutadania.
Actualment s’està desenvolupant un projecte, amb la participació del DASC i de l’entitat Lectura Fàcil, per adaptar els textos normatius a un llenguatge entenedor i proper a la ciutadania.
Cal destacar que alguns ens locals han elaborat la seva pròpia cartera de serveis socials, com adaptació a la Cartera general, per difondre entre la seva ciutadania els recursos locals existents. Així mateix, la majoria dels agents del Sistema, en els darrers anys han posat en marxa nous recursos per comunicar i informar sobre els serveis socials, com són: webs, campanyes de comunicació, etc...
28
En tot cas, el procés participatiu ha posat de manifest que és necessària una major difusió de l’oferta de prestacions i de l’actuació dels serveis socials, de les prestacions i de les condicions d’accés.
3. Objectiu General
Donar visibilitat al sistema públic de serveis socials per tal de garantir que les persones coneguin les seves prestacions, els circuits i les formes d’accés, i per incrementar l’accessibilitat i la transparència, apropant la seva actuació i els resultats assolits a la ciutadania.
4. Objectius Específics
1. Promoure una marca que identifiqui el sistema públic de serveis socials, que es configura com a Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
2. Informar a la ciutadania, i especialment la població diana, sobre els seus drets i deures, i sobre l’actuació dels serveis socials.
3. Comunicar l’oferta de serveis des dels centres de serveis socials a les persones usuàries, les seves famílies, les persones demandants de serveis socials i les persones destinatàries dels serveis socials.
5. Actuacions Estratègiques
1. Dissenyar i difondre la marca distintiva del sistema públic de serveis socials.
2. Identificar els centres del sistema públic de serveis socials de forma clara i amb criteris unificats.
3. Elaborar el pla director de comunicació 2010 – 2013, amb el lideratge del DASC, que concreti les accions i els recursos comunicatius, la diversitat de públics als que van dirigits, els mitjans de comunicació i difusió que s’utilitzaran i els responsables de l’actuació, així com els criteris per al desenvolupament de plans de comunicació vinculats amb els plans sectorials i directors i la programació territorial. El pla de comunicació vetllarà perquè els diferents recursos comunicatius facin un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.
4. Intensificar la difusió del desplegament i aplicació de la Llei de serveis socials i realitzar campanyes de difusió i sensibilització sobre les lleis relacionades amb les polítiques socials aprovades.
5. Dissenyar i implantar els instruments materials que permetin la identificació ràpida i fiable dels drets reconeguts a les persones. Aquests són, entre d’altres: el títol de família monoparental, el títol de família nombrosa i la tarja de discapacitat.
6. Comunicar la Cartera de Serveis a la població, incorporant la informació dels centres on es presten, els criteris i els circuits d’accés (veure Línia 2.1.).
7. Publicar i difondre les memòries d’actuació dels diferents agents de la Xarxa
8. Crear i informar dels catàlegs de serveis dels centres de serveis socials a les persones usuàries.
29
9. Informar als ciutadans/es sobre els sistemes de gestió de queixes i reclamacions, i facilitar la identificació dels canals per exercitar els seus drets per part de cada centre de serveis socials.
6. Indicadors
� Creació de la marca del Sistema Català de Serveis Socials.
� Percentatge de centres del sistema públic que han homologat les identificacions.
� Existència del Pla de comunicació del DASC.
� Percentatge plans sectorials i directors i programacions territorials del DASC amb actuacions de comunicació derivades del Pla de comunicació.
� Percentatge d’activitats de comunicació i difusió realitzades respecte de la normativa referent a polítiques socials, respecte les previstes en el Pla de Comunicació pel període avaluat.
� Nombre de famílies monoparentals amb tarja d’identificació.
� Nombre de famílies nombroses amb tarja d’identificació.
� Percentatge de persones amb discapacitat reconeguda que tenen tarja d’identificació.
� Nombre d’instruments adaptats o creats per donar visibilitat als drets de les persones.
� Existència d’un instrument de difusió de la Cartera de Serveis amb la informació dels centres on es presten, els criteris i els circuits d’accés.
� Percentatge d’agents de la Xarxa amb memòries publicades.
� Percentatge centres amb catàlegs de serveis disponible .
� Percentatge centres amb informació disponible per efectuar queixes i reclamacions.
7. Documentació de Referència
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
� Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Servei Socials
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
30
Eix Estratègic 1:
El dret de les persones als serveis socials 1.3. Promoció de la participació de les persones en el Sistema
---------------------------------------------------------------
1. Justificació
La població catalana es troba en un moment de transformació important, aspectes com el creixement de la població, el seu envelliment, la seva diversitat, la transformació del model familiar, i l’augment de la vulnerabilitat, entre d’altres, exigeixen canvis en les polítiques de serveis socials. La participació cívica permet avançar cap a un nou model, el de l’administració relacional, que és l’adequat per a una bona governança del Sistema.
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, en el seu preàmbul afirma que “s’ha de repensar i reestructurar la participació i la implicació ciutadanes en el sistema de serveis socials, en els seus diferents nivells, el central, el local i els dels centres”. El Decret 202/2009, de 22 de desembre, d’òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials que desenvolupa la Llei 12/2007, determina que la “finalitat de la participació és integrar la deliberació en els processos de presa de decisions per adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i la seva diversitat” Operativament, aquesta participació s’articula mitjançant els òrgans següents:
a) El Consell General de Serveis Socials, adscrit a la Generalitat
b) Els consells de serveis socials dels ens locals
c) Els consells de participació dels centres d’atenció diürna i dels substitutoris de la llar del sistema públic
D’acord amb l’esperit de la Llei, els òrgans que crea el Decret 202/2009 han de promoure la participació de les persones usuàries de serveis socials, especialment en els òrgans adscrits als ens locals i els dels centres.
La participació és un dels elements clau en els nivells de satisfacció de les persones usuàries; aquesta participació pot ser promoguda activament per les organitzacions, mitjançant espais participatius o, bé, en altres casos, són les persones usuàries les que prenen la iniciativa utilitzant els diferents canals de comunicació amb les organitzacions.
Finalment, cal generalitzar els processos participatius durant la planificació i el disseny de noves normatives, plans i equipaments socials. La finalitat d’aquesta participació sempre és garantir el bon ús de la xarxa de serveis i la corresponsabilitat respecte al model de política social.
2. Situació Actual
El Sistema Català de Serveis Socials té una llarga tradició participativa. La Llei 12/2007, de serveis socials es va realitzar mitjançant un procés participatiu molt ampli, marcant una metodologia que s’ha mantingut en el seu desplegament, especialment a través del procés participatiu del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013.
31
El Decret 202/2009 defineix de nou el Consell General de Serveis Socials creat per primera vegada el 1987, d’acord amb la regulació fixada a la Llei 12/2007, així com també els consells dels ens locals i els consells de participació de centre.
Dades avaluació
Des de la perspectiva de la promoció de la participació, en l’actualitat a Catalunya existeixen diversos òrgans estables de participació de caràcter sectorial, alguns dels quals han estat reconeguts en el Decret 202/2009 de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, com a Comissions Sectorials del Consell General de Serveis Socials i que són els següents:
� Consell de la gent gran de Catalunya.
� Consell de participació del ProdeP.
� Consell de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
� Consell de les famílies.
� Consell nacional de dones de Catalunya.
� Comissió Rectora del Pla d’acció per a la inclusió social.
� Taula de Ciutadania i Immigració.
� Consell nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals de Catalunya.
� Consell del Voluntariat.
� Observatori dels Drets de la Infància.
� Comissió Nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
El Decret també preveu que exerciran la funció de Comissions Sectorials del Consell General de Serveis Socials els següents òrgans pendents de constituir:
� Consell nacional d’infància.
� Comitè d’ètica dels serveis socials de Catalunya.
� Consell de persones amb discapacitat.
A continuació es mostren algunes dades sobre els òrgans de participació existents en l’àmbit local:
� S’han identificat 195 òrgans locals de participació ciutadana de l’àmbit de serveis socials a tota Catalunya. D’aquests, 97 eren liderats pels serveis socials.
Font:. Òrgans de participació ciutadana en serveis socials a l’àmbit local. Informe de resultats. Oficina de Planificació Estratègica. DASC, 2009
Ens locals amb òrgans de participació generals de serveis socials
0%
20%
40%
60%
80%
100%
AltPirineu i
Aran
Barcelona Camp deTarragona
CatalunyaCentral
Girona Lleida Terres del'Ebre
TotalCatalunya
Ens locals amb òrgans de participació sectorial en l'àmbit dels serveis socials
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Alt Pirineu
i Aran
Barcelona Camp de
Tarragona
Catalunya
Central
Girona Lleida Terres de
l'Ebre
Total
Catalunya% Sí % No
32
Finalment, des de la perspectiva de la iniciativa de les persones usuàries, un dels canals més habituals de participació són els sistemes de queixes i reclamacions. Existeixen altres sistemes, com el servei d’atenció al client o telèfons de reclamacions..., però no es disposa de dades d’activitat d’aquestes altres iniciatives.
En relació a aquests, s’analitza l’existència de sistemes de gestió i tractament de queixes i reclamacions en l’àmbit dels serveis socials bàsics.
3. Objectiu General
Integrar la deliberació de la ciutadania en els processos de decisió del Sistema Català de Serveis Socials per tal d’implicar-la en els assumptes socials i en la promoció de la cohesió social, tot promovent la participació equilibrada d’homes i dones.
4. Objectius Específics
1. Crear i consolidar els espais de participació cívica en serveis socials.
2. Fomentar la participació de les persones usuàries en els espais de participació i en els processos participatius.
3. Incorporar processos participatius en la planificació, i el disseny de nova normativa, de plans i d’equipaments.
5. Actuacions Estratègiques
1. Constituir els òrgans de participació del Sistema, d’acord amb el Decret 202/2009, durant el 2010.
2. Regular i constituir els òrgans previstos que han d’exercir com a consells sectorials d’infància, de discapacitat, d’ètica i d’intervenció contra la violència masclista.
3. Creació de la Xarxa Catalana de Consells de Participació amb la finalitat de compartir experiències, coneixements i bones pràctiques en l’àmbit de la participació.
4. Dissenyar i posar en marxa els mecanismes d’avaluació que permetin conèixer l’efectivitat de les iniciatives de participació cívica.
Sistemes d'atenció a les queixes i reclamacions en els ens locals
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 2,00%
38,3%
22,2% 23,1% 25,0%
66,7%
50,0%
29,8%
33,3%
15,4%
28,6%
41,7%
16,7%
30,0%
50,0%
27,7%
44,4%
61,5%71,4%
33,3%
16,7%
38,0%
4,26%
30,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt Pirineu iAran
Barcelona CatalunyaCentral
Girona Lleida Tarragona Terres del'Ebre
Catalunya
No disponible Sistema de gestió Sistema de recollida Cap sistema
Font: L’Estat dels serveis socials a Catalunya, 2008. DASC
33
5. Establir, actualitzar i difondre el registre de consells de participació en serveis socials.
6. Implementar experiències pilot de participació telemàtica.
7. Realitzar processos participatius per al disseny i planificació de nova normativa, plans i equipaments socials.
6. Indicadors
� Nombre de reunions anuals dels òrgans del Consell General de Serveis Socials.
� Percentatge d’informes del Consell General de Serveis Socials elaborats per les Comissions Sectorials
� Percentatge d’òrgans de participació amb caràcter de Comissió Sectorial del Consell General de Serveis Socials pendents de creació a l’inici del període que s’han creat al final del període.
� Percentatge d’àrees bàsiques amb consells participatius de nova creació.
� Percentatge d’àrees bàsiques amb consells participatius adaptats al Decret 202/2009.
� Nombre de consells territorials de participació creats.
� Percentatge de centres diürns amb consell participatiu adaptat al Decret 202/2009.
� Percentatge de centres substitutoris de la llar amb consell participatiu adaptat al Decret 202/2009
� Existència del Registre de consells de participació.
� Existència de la Xarxa Catalana de Consells de Participació.
� Nombre d’activitats de foment de la participació liderades per la Secretaria del Consell General de Serveis Socials
� Nombre d’experiències participatives amb suport telemàtic.
� Nombre de processos participatius per al disseny i planificació de nova normativa, plans i equipaments socials, per territori i administració.
� Existència d’una avaluació de l’efectivitat de les iniciatives de participació cívica del Sistema al final del període.
7. Documentació de Referència
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona.
� DASC (2009). Procés Participatiu: Fase de Propostes. Informe de resultats. Barcelona.
� Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials
� Font, Joan; Blanco, Ismael (2003). Polis, la ciutat participativa. Papers de Participació Ciutadana, núm. 9. Diputació de Barcelona
� Subirats, Joan. et al. (2001) Experiències de Participació Ciutadana en els Municipis Catalans. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
34
Eix Estratègic 1:
El dret de les persones als serveis socials 1.4. L'ètica del Sistema
--------------------------------------------------------------- 1. Justificació
El Sistema de Serveis Socials, segons s’estableix l’article 8 de la Llei 12/2007, “ha de tenir una cura especial a garantir els drets i les llibertats fonamental i a facilitar-ne l’exercici en la relació que s’estableix amb les persones per a la prestació de serveis socials” així mateix, “els professionals i les entitats que gestionen serveis socials han d’orientar llur activitat de manera que es garanteixi especialment la dignitat de les persones, llur benestar i el respecte a llur autonomia i llibertat”, i finalment, “l’Administració pública ha de vetllar per l’efectivitat dels drets dels destinataris dels serveis socials”.
A més, segons l’article 86 de la Llei 12/2007, de serveis socials, es considera que “La qualitat dels serveis socials incorpora, a més de les condicions materials, laborals i tècniques de la prestació dels serveis, l’exigència que els professionals de serveis socials compleixin els deures relatius a la deontologia professional” així mateix “els deures relatius a la deontologia professional s’han d’incloure en els criteris de qualitat (...) tenint en compte, si escau, les normes sobre deontologia elaborades pels col�legis professionals corresponents”.
Els serveis socials, en el procés d’atenció a les persones, han de realitzar i promoure actuacions que es mouen entre l’ajuda i l’empoderament. Davant d’aquesta realitat, on les decisions dels i de les professionals incideixen en l’esfera privada i, fins i tot, poden entrar en conflicte amb els interessos de les persones usuàries, és necessari comptar amb un marc de referència compartit que estableixi les regles del joc dins del Sistema.
2. Situació Actual
En l’actualitat, el Sistema disposa de:
� Els codis ètics professionals que reflecteixen la voluntat de les professions d’autoregular la conducta dels seus membres en favor de les persones i de la pròpia professió.
� L’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS), creat al 2003 per donar resposta a les problemàtiques ètiques que es donen en l’àmbit de la intervenció social.
� El Comitè Bioètica de Catalunya que, des de l’any 1991, està donant resposta a les controvèrsies de tipus ètic que es donen en la pràctica clínica assistencial dels centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya.
� L’Institut Borja de Bioètica, creat l’any 1976, com a primer centre de bioètica de l’Estat espanyol amb els objectius d’analitzar els problemes que plantegen els progressos biomèdics i la seva repercussió en la societat i en els seus sistemes de valors i promoure el diàleg interdisciplinari per integrar els coneixements científics i la sensibilitat ètica en els plantejaments professionals.
� Accions formatives relatives a l’ètica aplicada, ofertes pel DASC i per altres agents del Sistema.
35
3. Objectiu General
Garantir que les actuacions del Sistema Català de Serveis Socials s’ajusten als principis i valors ètics recollits en la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials i altres normes jurídiques que incideixen en les polítiques socials, per tal d’acompanyar els i les professionals i donar seguretat a les persones que accedeixen al Sistema.
4. Objectius Específics
1. Crear l’organisme que sigui el referent del Sistema en matèria d’ètica.
2. Crear un marc de reflexió que aporti criteris a l’actuació dels serveis socials des del punt de vista del compliment dels principis i valors que inspiren el Sistema Català de Serveis Socials, amb la participació i consens dels diferents actors.
3. Proveir d’estaments de consulta, assessorament, supervisió i dictamen sobre assumptes relatius a l’ètica aplicada als serveis socials.
4. Regular les mesures que garanteixin el dret a la intimitat de les persones i la confidencialitat de les actuacions dels serveis socials
5. Actuacions Estratègiques
1. Crear el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya durant l’any 2010.
2. Elaborar els textos de referència sobre aspectes clau de la intervenció social entre els que destaquen la diversitat cultural i d’origen, el gènere i l’orientació sexual, l’edat, els condicionants de salut i hàbits.
3. Dissenyar i avaluar protocols de prevenció, detecció i actuació davant situacions de conflicte entre els drets individuals i l’acció del Sistema.
4. Establir les condicions i els criteris de regulació del funcionament dels espais de reflexió i debat sobre ètica en matèria de Serveis Socials, tant presencials com mitjançant eines virtuals.
5. Crear i acreditar comitès d’ètica als centres de serveis socials.
6. Incorporar requisits de garantia d’ética en els diferents instruments de contractació i cooperació de serveis socials entre administracions públiques i entitats privades
7. Regular la historia social per garantir el dret a la intimitat, donant-li caràcter de document protegit en el marc de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, que inclogui: els continguts mínims comuns, els continguts protegits davant terceres persones i el sistema d’accessos a la informació (motius, autoritzacions,...) (veure Línia 5.1.).
8. Establir les condicions i els criteris per garantir la confidencialitat i el dret a la intimitat en la realització d’investigacions socials que comportin una relació directa entre el personal investigador i les persones usuàries dels serveis socials i/o les seves famílies.
6. Indicadors
� Creació del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, 2010.
� Nombre de textos de referència en ètica elaborats pel Comitè
36
� Existència d’un protocol estàndard d’actuació davant situacions de conflicte entre els drets individuals i l’acció del Sistema.
� Definir i regular les condicions i els criteris de funcionament dels espais de reflexió ètica dels centres per a la seva acreditació, 2011
� Percentatge de centres amb comitès d’ètica acreditats, 2013.
� Existència d’un estàndard de clàusula de garantía ètica en els diferents instruments de contractació i cooperació de serveis socials entre administracions públiques i entitats privades.
� Existència de la regulació de la historia social en el marc del Sistema d’Informació Social, 2011.
� Existència de criteris estàndard per garantir el dret a la intimitat en la realització d’investigacions socials.
7. Documentació de Referència
� Canimas Brugué, Joan (2003). L’Estat de la qüestió de l’Ètica aplicada als Serveis Socials i a l’Acció Educativa. Fundació Campus Arnau d’Escala. Girona.
� Código Ético de FEAPS Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con discapacidad intelectual
� Gómez i Serra, Miquel (2000). Els serveis socials i la seva avaluació. Models d’avaluació aplicats als serveis i programes socials. Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona.
� Quaderns d’Acció Social i Ciutadania (2009). L’Ètica en els Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
� Roman, Begoña (2009). Ètica en els serveis socials. Professions i organitzacions. Papers d’Acció Social núm. 7. Departament d’Acció Social i Ciutadania.
37
Eix Estratègic 2: L’oferta de prestacions de qualitat
38
Eix Estratègic 2.
L’oferta de prestacions de qualitat
--------------------------------------------------------------- L’oferta de prestacions de serveis socials és el conjunt d’accions que porta a terme el Sistema Català de Serveis Socials per garantir una vida digna a la ciutadania durant totes les etapes de la seva vida, tal i com recull la Missió del Sistema Català de Serveis Socials.
En aquest sentit, s’ha de treballar en els aspectes clau de l’oferta de prestacions per garantir:
� Una oferta prou flexible per respondre a les múltiples necessitats de les persones tenint en consideració els elements personals i els territorials.
� Una oferta que incorpori la prevenció de les necessitats socials i l’acció comunitària.
� Que les prestacions de serveis socials s’ofereixin amb qualitat, eficàcia i eficiència.
� Que l’oferta doni cobertura a les necessitats de la població de manera equitativa.
Cal adaptar les properes carteres de serveis a les necessitats de les persones, al territori i al procés d’atenció. Per altra banda, revisar els programes de prevenció, per actuar en la prevenció primària, secundària i terciària; establir els nivells que referència de la qualitat, per determinar els nivells i òptims; i els objectius de cobertura, per assegurar la resposta adequada a l’abast de les necessitats socials en un context canviant .
39
Eix Estratègic 2
L’oferta de prestacions de qualitat 2.1. La cartera de serveis adaptada a l’atenció de les necessitats
socials de les persones
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
El Sistema Català de Serveis Socials té la Missió d’assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida i la igualtat d’oportunitats. La seva actuació s’articula mitjançant les prestacions socials, definides per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, com “les actuacions, les intervencions tècniques, els programes, els projectes, els mitjans i les ajudes econòmiques i tecnològiques que s’ofereixen a persones i que es destinen a complir amb la finalitat dels serveis socials” (Article 20).
Les prestacions del sistema públic es recullen en la Cartera de Serveis Socials (Article 24, Llei 12/2007, d’11 d’octubre), que:
1. Determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques. 2. Defineix per a cada tipus de prestació, la població a què va destinada, l'establiment o
l'equip professional que l'ha de gestionar, els perfils i les ràtios de professionals de l'equip, els estàndards de qualitat, els criteris d'accés a les prestacions d’acord amb la normativa reguladora vigent.
3. Estableix el mòdul social i la participació econòmica de les persones usuàries per a les prestacions no gratuïtes.
4. Estableix quines són les prestacions garantides, i, per tant, exigibles com a dret subjectiu. 5. Inclou els estudis econòmics de costos i la forma de finançament de les diferents
prestacions.
L’oferta de prestacions socials s’ha d’adaptar a les necessitats socials definides en “L’Estat dels Serveis Socials a Catalunya” (diagnòstic del Pla Estratègic): les necessitats d’autonomia, vinculades amb l’estat permanent en què es troben les persones que necessiten de l’atenció d’altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària; les necessitats relacionals, derivades del dèficit en les relacions socials, la manca de relacions i/o l’existència d’unes relacions disfuncionals; i les necessitats materials, vinculades amb la subsistència en termes de recursos materials, d’inserció sociolaboral i socioeducativa.
Per altra banda, l’oferta s’ha d’apropar a la ciutadania i a les diferents realitats territorials i, per tant, ha de “cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials” (Preàmbul, Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre).
2. Situació Actual
La primera Cartera de Serveis Socials va ser aprovada mitjançant el Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008-2009. Aquesta norma reglamentària concreta el dret de les persones a gaudir dels serveis socials, recollint el conjunt de prestacions que materialitzen el pas d’un sistema assistencial a un sistema d’accés universal.
40
Aquesta primera cartera pren com a base, per a la seva elaboració, el catàleg classificat dels serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials que s’inclou a l’annex de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre; recull 104 prestacions, 86 de les quals són gratuïtes.
L’esquema sobre el qual s’estructura la Cartera actual és el que es pot veure en el gràfic que hi ha a continuació.
En relació a l’oferta del Sistema, es compta amb un instrument clau, el Mapa de Serveis Socials, que actualitza anualment les seves dades bàsiques (desagregades per territori, per titularitat i per tipus de finançament). Així mateix, periòdicament es planifiquen els serveis socials mitjançant diferents instruments com: la Programació territorial de recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008—2012 de l’ICASS i la Planificació de Nous Equipaments de la DGAIA 2008-2012.
Cal destacar que, segons el procés participatiu en la fase de diagnòstic, la Cartera actual de prestacions presenta algunes oportunitats de millora:
� Caldria flexibilitzar-la i adaptar-la millor a les necessitats de les persones.
� Caldria assegurar la proximitat de les prestacions al medi habitual de les persones.
� Caldria incorporar les passarel�les entre prestacions, així com explicitar les relacions de complementarietat entre elles.
� Caldria incrementar els recursos per ampliar l’abast de les prestacions de servei.
Pel que fa l’estructura s’assenyalaven les següents oportunitats de millora:
� És necessari orientar-la segons les categories de necessitat.
� Caldria incloure algunes prestacions fins ara no catalogades però presents en el Sistema com per exemple, els programes i projectes de prevenció i intervenció comunitària.
.
41
Dades d’Avaluació
La distribució de l’oferta de prestacions per dispositius seria el que s’adjunta a continuació en el gràfic de flux.
Per altra banda, en un nivell de desagregació major de la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009 podem analitzar la distribució de les prestacions segons les situacions de necessitat social. En el gràfic següent, on es manté el codi de color del gràfic de flux anterior, es recull la distribució de prestacions per dispositiu:.
Font: Elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009. DASC, 2009.
Manca d'autonomia
14,7%
32,4%
14,7%
11,8%
20,6%
5,9%
Necessitats relacionals
44,4%
3,7%14,8%
3,7%
29,6%
3,7%
Necessitats materials i instrumentals
23,1%
35,9%
41,0%
0,0%
0,0%0,0%
Informació, orientació i valoració Atenció i suport al domicili
Atenció diürna Prestacions econòmiques
Atenció residencial Protecció jurídica
42
3. Objectiu General
Avançar en una oferta de prestacions de serveis socials adaptada a les necessitats socials de totes les persones, tenint en compte la realitat territorial i observant criteris de globalitat i integralitat.
4. Objectius Específics
1. Reestructurar la Cartera de Serveis Socials segons el model de qualitat de vida i millorar el seu contingut i criteris d’aplicació per ajustar-la a les realitats socials canviants.
2. Difondre la Cartera a les persones que treballen en el Sistema com a instrument tècnic específic de suport a la seva intervenció professional.
3. Comunicar a la ciutadania l’oferta de serveis de la Cartera de Serveis Socials de manera clara, concisa i entenedora. (Veure línia 1.2).
5. Actuacions Estratègiques
1. Redissenyar la 3a. Cartera de Serveis Socials d’acord amb una estructura bàsica en dos nivells: -les categories de necessitat social, en primer lloc, i els dispositius d’atenció, en segon lloc- i mantenint la identificació de les prestacions per nivell (bàsics i especialitzats), per tipologia (de servei, econòmiques i tecnològiques, per tipus de garantia (garantides i no garantides) i la població diana destinatària (per necessitats específiques, per edat...).
2. Revisar el contingut de les fitxes que conformen la 3a. Cartera de Serveis Socials per elaborar les diferents versions en funció dels públics als que s’adreça; per una banda, com a instrument jurídico–econòmic, per altra banda, com a instrument tècnico-professional (tant per la perspectiva de la gestió com de la orientació) i, finalment, com a instrument de comunicació general a la ciutadania. Aquesta revisió s’ha de centrar principalment en:
� La redefinició dels criteris d’accés en funció de les necessitats de les persones i el seu context.
� La identificació de les relacions de complementarietat entre les prestacions que facilitin una resposta integral a les situacions de multinecessitat (mapes relacionals de prestacions), així com les passarel�les entre les prestacions. (Veure Eix 3)
� La identificació del flux que permet la continuïtat, àgil i eficaç, en l’atenció en funció de l’evolució de les necessitats socials de les persones.
3. Realitzar un estudi sobre la necessitat i els costos d’incorporar noves actuacions, principalment per a la detecció i la prevenció de necessitats socials, en la 3a Cartera de serveis socials, amb el suport del CANSS (veure Línia 2.2.).
4. Dur a terme les accions específiques de comunicació de l’oferta de serveis socials dirigides als professionals en el marc del Pla de Comunicació.
5. Elaborar i difondre el directori de centres que presten serveis socials seguint els criteris d’estructuració de la 3a Cartera de Serveis Socials.
43
6. Indicadors
� Existència en la 3a Cartera de serveis socials d’una estructura basada en les necessitats socials.
� Existència de documentació complementària a la Cartera per a ús de les persones que treballen en el Sistema que expliciti els circuïts d’accés a les prestacions de cada territori, les passarel�les entre prestacions, així com les relacions de complementarietat entre elles.
� Existència d’un estudi d’avaluació de la necessitat i els costos d’incorporar noves actuacions, principalment per a la detecció i prevenció de necessitats socials, en la 3a cartera de serveis socials.
� Percentatge d’accions comunicació relatives a la cartera, realitzades respecte de les previstes al Pla de Comunicació.
� Existència d’un directori de centres que presten serveis socials per la difusió de l’oferta de serveis, en el marc de la Cartera de Serveis Socials vigent, a la ciutadania i a les persones que treballen en el Sistema.
� Nombre d’accions de difusió dels directoris de centres que presten serveis socials per públics objectius.
7. Documentació de Referència
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona.
� DASC. Mapa de serveis socials. Actualització de dades bàsiques 2008. http://www.gencat.cat/benestar/departament/xifres/index.htm
� Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials 2008 – 2009.
� ICASS (2009). Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. DASC.
� Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
44
Eix Estratègic 2
L’oferta de prestacions de qualitat 2.2. La prevenció i l’acció comunitària
---------------------------------------------------------------
1. Justificació
La Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre, reconeix l’acció preventiva com una de les finalitats dels serveis socials i com un dels objectius de les polítiques socials.
A l’article 3, reconeix que: “Els serveis socials s’adrecen especialment a la prevenció de situacions de risc...”. És a dir, són els garants de la qualitat de vida de les persones avançant-se als riscos socials que els hi puguin sobrevenir..
A l’article 5, configura la prevenció com un principi rector del Sistema Català de Serveis Socials, especificant que “les polítiques de serveis socials han d'actuar sobre les causes dels problemes socials i han de prioritzar les accions preventives i l'enfocament comunitari de les intervencions socials”. Per tant, els serveis socials esdevenen agents de polítiques proactives de foment de la inclusió i el desenvolupament social.
A l’article 26 de la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre,, s’insta a tenir en compte, dins els criteris fonamentals d’intervenció, que “el sistema públic de serveis socials ha d'ajustar la seva actuació a projectes o programes individuals, familiars, convivencials, de grup o comunitaris, en funció de les circumstàncies concurrents, per a acomplir millor l'atenció social i la inserció”.
En resum, el Pla Estratègic marca els objectius fonamentals que ha d’assolir l’acció comunitària i preventiva i concreta els recursos adients perquè es despleguin al territori.
2. Situació Actual
Existeix un nombre significatiu d’actuacions preventives desenvolupades des de la proximitat, especialment des del món local i des de les entitats del tercer sector social, que compten, moltes d’elles, amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, d’altres administracions i de les obres socials de les Caixes d’Estalvis.
Cal mencionar, així mateix, les possibilitats en l’àmbit preventiu que proporcionen els Plans d’Inclusió Social, com a via d’impuls i millora de les accions preventives, i els que provenen d’altres sistemes com la Llei de Barris, en els projectes dels Plans de Barris, i els Plans d’Entorn, que provenen del sistema educatiu.
En el mateix ordre de coses, en el document “70 hores de debat entre professionals dels serveis socials” es posa de manifest que cal prioritzar els serveis socials bàsics perquè “permetria disposar de més recursos en la intervenció preventiva al territori, des de la família i la comunitat, especialment en infància”.
Així mateix, en el Procés Participatiu de la fase diagnòstica del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya, es constata que hi ha manca de serveis preventius i, sobretot, dels adreçats a la família.
Per altra banda, s’observa que manca l’avaluació de les accions que es desenvolupen tant amb relació al compliment dels objectius proposats com en relació amb l’impacte que han aconseguit
45
en la disminució de les necessitats socials. Com un element de promoció de les actuacions de prevenció, en el procés participatiu, s’ha proposat la difusió dels resultats dels projectes existents per tal d’extreure aprenentatges que facilitin el desenvolupament d’accions similars impulsades per altres agents del Sistema. D’aquesta manera, cal invertir en la creació d’un sistema d’avaluació que permeti identificar els punts forts i febles de l’acció preventiva i aprofitar el coneixement assolit per endegar actuacions de millora i, si escau, sistematitzar actuacions de prevenció en els diferents nivells d’actuació del Sistema.
Dades d’Avaluació
Hi ha algunes prestacions previstes a la Cartera de Serveis Socials que tenen un caràcter principalment preventiu; podem destacar els següents:
� Servei de Teleassistència: és una prestació adreçada a persones grans i a persones amb dependència, que ofereix una atenció permanent i a distància assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que els puguin sobrevenir. El servei tenia una cobertura del 7,63% de la població de 65 anys i més l’any 2008.
� Els serveis d’atenció precoç: aquesta prestació ofereix tractament i suport als infants menors de 6 anys i a les seves famílies per evitar limitacions en la realització d’activitats de la vida diària o minimitzar les que pateixi l’infant. El servei tenia una cobertura, l’any 2008, del 5,2% dels infants d’entre 0 a 5 anys.
Per altra banda, des del DASC i els ens locals s’han impulsat diferents projectes i actuacions comunitàries que donen resposta a les diferents necessitats socials:
PROJECTES I ACTUACIONS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ I ACTUACIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT LOCAL
Situació de necessitat social Àmbit dels projectes 2008 Nombre d’ens locals
Promoció de la gent gran 22
Detecció i comunicació amb la gent gran 31 Manca d’autonomia
Grups d’ajuda mútua i formació de familiars cuidadors 6
Projectes de caràcter general 41
Famílies monoparentals 41
Famílies
Conciliació de la vida familiar 23
0 a 3 anys 64 Infància
Prevenció de situacions de risc 33
Intervenció comunitària 21
Àmbit de les relacions familiars i socials
Relacions socials
Immigració, convivència i ciutadania 102
Plans locals d’inclusió social 23
Sobre habitatge 10
Inserció sociolaboral 8
Necessitats materials i instrumentals
Sobre la salut 22
Font:: elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de fonts dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials, dades del Contracte – Programa i del Programa per al desenvolupament dels Plans Locals d’Inserció Social, DASC 2009
46
Finalment, des del Tercer Sector Social, amb el finançament de la Generalitat de Catalunya també s’impulsen diferents projectes d’actuació preventiva.
PROJECTES D’ACTUACIÓ PREVENTIVA DEL TERCER SECTOR SOCIAL
Situació de necessitat social Àmbit dels projectes Nombre d’entitats
Inclusió social 87
Sobre l’habitatge 17
Prevenció de drogodependències 22
Reinserció de persones amb problemes de drogodependències
15 Necessitats materials i instrumentals
Prevenció de la SIDA 10
Font: elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de dades de l’ICASS, 2007.
3. Objectiu General
Potenciar l’acció preventiva i l’acció comunitària mitjançant el disseny, la implementació, l’avaluació d’actuacions, i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit dels serveis socials.
4. Objectius Específics
1. Promoure projectes de prevenció de les situacions de necessitat social a partir de l’anàlisi del context de cada territori.
2. Dissenyar, implantar i avaluar els projectes de proximitat a la comunitat per prevenir i evitar el deteriorament de situacions de necessitat social manifestes.
3. Potenciar la intervenció comunitària com una metodologia efectiva d’abordar situacions de manca de cohesió i exclusió social, tot fomentant la sensibilització i la conscienciació.
5. Actuacions Estratègiques
1. Definir els àmbits prioritaris d’acció preventiva per territori i integrar-les a la planificació territorial i local.
2. Avaluar les accions preventives susceptibles de ser incorporades a la 3a Cartera de serveis socials, tenint en compte l’impacte i els costos, amb el suport del CANSS, i elaborar la proposta de fitxa descriptiva a incorporar en la Cartera (veure Línia 2.1.).
3. Impulsar les actuacions preventives i comunitàries iniciades en l’àmbit dels serveis socials bàsics i especialitzats, de manera prioritària:
� Intervencions preventives dirigides a la infància en risc a l’àmbit local.
� Promoció de l’autonomia, a través del projecte Sírius.
� Projectes de promoció de l’envelliment actiu i de prevenció dirigits a la gent gran en situació de risc social.
� Projectes preventius adreçats a les famílies que incideixen en el desenvolupament de les funcions parentals i en la conciliació de la vida familiar, personal i laboral (minuts menuts, formació pares i mares, lleure familiar).
� Actuacions preventives per a persones amb discapacitats.
47
� Actuacions preventives d’atenció i formació a persones cuidadores.
� Accions de prevenció de la violència masclista.
� Accions de mediació comunitària.
4. Desenvolupar les accions preventives recollides en els diferents plans sectorials de serveis socials o altres de caràcter transversal que incideixen en l’àmbit:
� Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya, 2010 - 2013.
� Pla Estratègic dels Usos i la Gestió del Temps a la Vida Quotidiana, 2008 – 2018.
� Pla Interdepartamental per la No Discriminació de les Persones Homosexuals i Transexuals, 2006.
� Pla de Polítiques de Dones 2008 – 2011 del Govern de la Generalitat.
� Pacte Nacional per a la Immigració, 2008.
� Pla d’Actuació de les Polítiques de Joventut, 2008 - 2011.
5. Participar en el desenvolupament de nous plans i accions preventives impulsades pel Govern en el marc de les polítiques socials.
6. Promoure i crear sinèrgies entorn a les iniciatives d’acció preventiva i comunitària impulsades per les entitats d’iniciativa social.
7. Establir els criteris bàsics d’avaluació de les accions i projectes preventius i comunitaris.
8. Realitzar accions de comunicació sobre les experiències en matèria de prevenció i acció comunitària liderades pels agents del Sistema.
6. Indicadors
▪ Percentatge de territoris amb àmbits prioritaris d’actuació preventiva identificats.
▪ Nombre de fitxes de Cartera corresponents a accions preventives.
▪ Grau d’avenç de les actuacions preventives ja iniciades.
▪ Percentatge d’accions preventives en desenvolupament respecte de les previstes en els plans directors i sectorials.
▪ Nombre de plans elaborats amb la participació dels agents dels Sistema.
▪ Nombre d’accions preventives i comunitàries liderades pels diferents agents del Sistema
▪ Nombre d’accions preventives i comunitàries liderades per les entitats d’iniciativa social que han comptat amb el suport de les administracions.
▪ Existència de criteris d’avaluació de accions i projectes preventius.
▪ Nombre d’accions de comunicació sobre les experiències en matèria de prevenció i acció comunitària liderades pels agents del Sistema.
7. Documentació de Referència
▪ DASC (2006). Pla interdepartamental per la No Discriminació de les Persones Homosexuals i Transexuals.
48
▪ DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona.
▪ Generalitat de Catalunya (2008) Pla de Polítiques de Dones 2008 – 2011. DASC.
▪ ICASS (2009). Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. DASC.
▪ Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
▪ Pacte Nacional per a la Immigració 2008. DASC
▪ Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000 – 2010
▪ Secretaria d’Infància i Adolescència (2009). Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya. DASC.
▪ Secretaria de Joventut (2008). Pla d’Actuació de les Polítiques de Joventut 2008 - 2011. DASC
▪ Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania (2009). Pla Estratègic dels Usos i la Gestió del Temps a la Vida Quotidiana. DASC.
▪ VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
49
Eix Estratègic 2
L’oferta de prestacions de qualitat 2.3. Els nivells de referència de la qualitat per a les prestacions
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Un dels objectius prioritaris dels serveis socials és garantir la qualitat del servei. En aquest sentit, la Missió del Pla Estratègic dels Serveis Socials de Catalunya (en endavant, PESSC) estableix que les necessitats personals bàsiques i socials s’han de cobrir, “garantint l'accés universal i els estàndards de qualitat òptims,” i la Visió preveu que “El Sistema Català de Serveis Socials es desenvolupa com a sistema de garantia de drets, de qualitat, integrat i en xarxa, i proper a les persones i a la comunitat”.
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, estableix que correspon al Govern la definició dels estàndards mínims i òptims de qualitat exigibles per a cadascuna de les activitats i prestacions del Sistema. Aquests estàndards han de definir de manera clara, concisa i mesurable els nivells de qualitat de les prestacions que han de ser implantats i avaluats per part de tots els actors del Sistema.
El marc general que defineix els diferents nivells de referència de la qualitat es concreta en:
▪ Els mínims per a l’autorització, que regula la normativa vigent pendent d’adaptació a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre.
▪ Els nivells mínims per a l’acreditació, a regular d’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre
▪ Els nivells òptims que es despleguen en el Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya (PQSSC)
Aquesta línia troba el seu encaix i desenvolupament en el Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya.
2. Situació Actual
En aquest àmbit, s’identifiquen bones pràctiques relacionades amb la implantació de nivells de referència de la qualitat de les prestacions:
▪ Normes legals que estableixen requisits mínims per l’autorització de la prestació de serveis.
▪ Certificacions ISO i sistemes de gestió de qualitat implantats en centres i serveis dels diferent agents: ICASS, ens locals i entitats.
▪ Publicació d'indicadors de qualitat que estableixen marcs de referència respecte a diverses prestacions, per part de l’ICASS.
▪ Experiències de comparació d'indicadors entre diferents institucions que permeten fer públics els estàndards de qualitat existents i la variabilitat dels mateixos, a nivell de les administracions locals.
▪ Experiències de gestió per processos i publicació de cartes de servei que incorporen objectius i indicadors específics, a nivell d’ens locals i d’entitats.
50
▪ Propostes de diferents organismes i entitats que inclouen recomanacions estàndards de qualitat.
Concretament existeix un desenvolupament al voltant de la generació d'elements que afavoreixin l'establiment d'estàndards de qualitat, com és el cas dels Plans de Qualitat de l’ICASS, el Pla de Qualitat de la Direcció General de l’Atenció a d’Infància i l’Adolescència i la certificació ISO del Sistema de Qualitat del Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció .
Per altra banda, s’ha de destacar l’aposta que estan realitzant les entitats locals gestores de les àrees bàsiques de serveis socials en matèria de qualitat. Concretament, són 31 entitats locals les que es plantegen plans de qualitat per garantir uns estàndards mínims en la prestació dels seus serveis.
Dades d’Avaluació
En primer lloc es recullen les dades descriptives bàsiques dels sistemes de qualitat desenvolupats en el DASC:
Organisme Nom Vigència
ICASS I Pla de Millora de la Qualitat de l’ICASS 1999 - 2000
ICASS II Pla de Millora de la Qualitat de l’ICASS 2001 – 2004
ICASS III Pla de Millora de la Qualitat de l’ICASS 2005 – 2008
DGAIA I Pla de Qualitat de la DGAIA 2008 – 2010
ICAA 3a renovació de la Certificació ISO 9001:2000 del sistema de qualitat per a la tramitació de la resolució de la idoneïtat per a l’adopció internacional
2009 - 2011
En segon lloc es mostren algunes dades sobre l’esforç realitzat pels ens locals en relació a la de qualitat dels seus serveis.
3. Objectiu General
Regular, implantar i difondre els estàndards de qualitat mínims i òptims per a les prestacions i activitats del Sistema Català de Serveis Socials.
Percentatge d'àrees bàsiques de serveis socials amb plans de qualitat i representació sobre la població de la demarcació territorial
25,0%
14,3%
11,1%
35,3%
12,8% 12,0%
7,7%
0,0%0,0%
6,4%
41,9%
33,0%
12,2%
7,8%
0,0%0,0%0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
Tarragona Lleida Barcelona Catalunya CatalunyaCentral
Girona Alt Pirineui Aran
Terres del'Ebre
ABSS Població
Mostra: 100/100
Font: L’Estat dels serveis socials a Catalunya, 2008. DASC
51
4. Objectius Específics
1. Regular i implantar el model català de validació de la qualitat per a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
2. Adaptar la legislació vigent en matèria d’autorització, inspecció i registre a la llei 12/2007 de serveis socials.
3. Establir els estàndards de qualitat òptims del Sistema.
4. Reconèixer els avenços en relació a la gestió de qualitat en els serveis socials.
5. Actuacions Estratègiques
1. Aprovació del Decret que reguli el procés de validació dels nivells de qualitat de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, 2010.
2. Aprovació de l’Ordre que regula els estàndards de qualitat per a la validació del nivell de qualitat, 2010.
3. Elaborar els manuals de suport a l’avaluació de la qualitat.
4. Creació de la Unitat d’Acreditació al DASC, 2011.
5. Aprovació de l’Ordre sobre el règim d’autorització administrativa dels serveis socials i dels registre d’entitats, serveis i establiments socials, 2010
6. Mesurar i comparar periòdicament els estàndards de qualitat per a cada tipus de prestació i establir “benchmarks” o estàndards òptims.
7. Comunicar als agents de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública els seus resultats i els estàndards òptims.
8. Instituir un guardó de reconeixement de la qualitat de la gestió.
El desenvolupament de les actuacions estratègiques en el seu nivell més operatiu es descriu al Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya, a l’eix estratègic 2 de Qualitat de Servei, a les línies:
� 2.1. Establir els estàndards de qualitat per a les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
� 2.2. Desenvolupar sistemes d’avaluació i validació dels nivells de qualitat en la prestació dels serveis socials.
6. Indicadors
▪ Aprovació i publicació del Decret d’acreditació d’entitats de serveis socials.
▪ Aprovació i publicació de l’Ordre per la qual es fixen els estàndards mínims per a l’acreditació.
▪ Nombre de manuals per a l’acreditació elaborats i publicats.
▪ Existència de la Unitat d’Acreditació.
▪ Aprovació i publicació de l’Ordre sobre el règim d’autorització administrativa dels serveis socials i dels registre d’entitats, serveis i establiments socials.
52
▪ Percentatge de serveis acreditats.
▪ Nombre de valors de referència (benchmarks) elaborats i publicats.
▪ Nombre de publicacions sobre els resultats dels indicadors.
▪ Percentatge de prestacions garantides per als que s'han establert estàndards de qualitat.
▪ Existència d’un guardó de reconeixement de la qualitat.
7. Documentació de Referència
▪ DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
▪ DASC (2009). L’Estat dels Serveis Socials de Catalunya. Barcelona.
▪ DGAIA (2008). I Pla de Qualitat 2008-2010. Barcelona.
▪ Diputació de Barcelona (2009). Anàlisi de serveis municipals mitjançant indicadors de gestió Recull de conclusions dels serveis analitzats en els cercles de comparació intermunicipal. Resultats any 2008. Barcelona. Pàgs. 259 – 291. http://www.diba.cat/menugovernlocal/fitxers/Resultats_Any_2008.pdf
▪ Diputació de Barcelona (2009). Cercles de comparació intermunicipal. Resultats any 2008. Barcelona. http://www.diba.cat/menugovernlocal/fitxers/QR_Globla_2008.pdf . Pàg. 21-22.
▪ ICASS (2005). III Pla de Qualitat 2005-2008. Barcelona
▪ Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2007). L'estat de la qualitat a les ONG socials. Documents del Tercer Sector Social. D1. Barcelona.
▪ Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2008). Els costos de la qualitat a les ONG socials. Documents del Tercer Sector Social. D2. Barcelona.
▪ Xarxa Local SAD (2007). Manual de qualitat dels serveis socials d’atenció domiciliària. Diputació de Barcelona. Barcelona.
53
Eix Estratègic 2
L’oferta de prestacions de qualitat 2.4. Objectius de cobertura i el pla d’implantació
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Els serveis socials tenen per finalitat “assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials”. Al seu torn, les necessitats personals bàsiques són definides a la Llei com “les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona” i les necessitats socials són definides com “les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacionals interpersonals i socials i en el benestar de la col�lectivitat”.
En tot cas, la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre, inclou les citades necessitats per tal d’orientar el diagnòstic, deixant oberta la possibilitat d’agrupar-les per facilitar la planificació i l’organització de l’acció del Sistema. Concretament, en l’informe de “L’Estat dels Serveis Socials de Catalunya” s’han definit 3 categories de necessitats:
� Necessitat per manca d’autonomia: les vinculades amb l’edat, la malaltia o la discapacitat que generen manca d’autonomia física.
� Necessitat relacional: les derivades de vincles socials que generen manca de relacions i/o relacions disfuncionals (violència, ...).
� Necessitats materials i instrumentals: les que tenen una expressió de tipus material, vinculades amb la subsistència, i les que es vinculen amb la capacitat de subsistència autònoma.
Alhora, el conjunt de prestacions establertes a la Cartera de Serveis Socials 2008-2009 es poden agrupar en dispositius d’atenció. A continuació, es mostra un gràfic on s’observa la nova categorització de necessitats i dispositius, tal i com s’ha definit en el marc conceptual que es recull en el diagnòstic L’Estat dels Serveis Socials a Catalunya:
54
En tot cas, per tal de fer possible la garantia establerta per a cada prestació, es fa necessària una planificació que estableixi els objectius de cobertura de tots els dispositius d’atenció.
Definim objectiu de cobertura com el nombre de persones que el Sistema vol atendre en un període de temps determinat mitjançant les seves prestacions i en relació a població diana (això implica que l’objectiu s’expressa en percentatge).
Els principis que hauran de guiar aquesta planificació de l’oferta de prestacions, d’acord als principis i drets que configura la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, són:
▪ La potenciació, sempre que sigui possible, del manteniment de les persones en el seu entorn personal, social i comunitari de referència.
▪ L’equitat territorial de l’oferta apropant-la, el màxim possible, al lloc de residència de les persones que han de fer ús dels recursos.
▪ L’increment de l’oferta i la millora de les cobertures públiques dels serveis amb l’objectiu d’assolir la convergència amb les recomanacions internacionals actuals i el compliment dels requeriments normatius vigents.
▪ Les preferències de les persones usuàries d’acord amb el seu dret a escollir el tipus de mesura o recurs, per la qual cosa caldrà dotar-se d’instruments de coneixement sobre aquestes preferències.
2. Situació Actual
El Sistema Català de Serveis Socials compta amb diferents eines de planificació que estableixen els objectius de cobertura de les prestacions.
▪ La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, en la seva Disposició Addicional Segona, estableix nivells objectius de cobertura a assolir per la Cartera de Serveis Socials 2008-2009. Aquests objectius fan referència a les prestacions que en aquell moment es van considerar que calia impulsar de forma clara i prioritària.
55
▪ La Programació Territorial dels Recursos d’Atenció Social Especialitzada i Domiciliària a Catalunya 2008 i 2012 (ICASS) concreta els objectius de cobertura, per comarca, de diverses prestacions de serveis especialitzats per l’atenció a diferents col�lectius amb necessitat social.
▪ La Planificació de Nous Equipaments DGAIA 2008-2012 fixa les places que s’han de desenvolupar al llarg del període per diferents serveis d’infància i adolescència (Centre d’acolliment, Centre Residencial d’Acció Educativa i Centre Residencial d’Educació Intensiva) i per a cada àmbit territorial.
També es disposa del diagnòstic “L’Estat dels Serveis Socials a Catalunya”, un instrument d’avaluació de l’acció i de la capacitat de resposta del Sistema Català de Serveis Socials davant les necessitats socials que analitza els nivells de cobertura del Sistema.
3. Objectiu General
Determinar l’oferta de prestacions i els nivells de cobertura a assolir en el període 2010-2013.
4. Objectius Específics
1. Assolir els nivells de cobertura establerts en el quadre resum� de manera homogènia en totes les demarcacions territorials.
2. Estendre la planificació dels objectius de cobertura a totes les prestacions de la Cartera.
� El quadre – resum recull la informació dels objectius de cobertura propostats per a l’any 2013 i el valor intermig previst per a l’any 2011, seguint els següents criteris:
▪ Les prestacions incloses són de caràcter garantit
▪ Els objectius s’han fixat per dispositius que s’adrecen a una mateixa població diana; així per exemple, l’atenció residencial per a persones amb discapacitat inclou les diferents prestacions existents a la Cartera (residència, llar residència, llar amb suport….).
▪ Pel que fa als Serveis Socials Bàsics, s’ajorna la fixació dels objectius relacionats amb els Equips Bàsics d’Atenció Social i el Servei d’Atenció Domiciliària, adreçat a les persones adultes en risc social, a la disponibilitat del model dels Serveis Socials Bàsics recollit a l’eix 3 d’aquest Pla Estratègic. Els objectius fixats a la Disposició Addicional 2ª de la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre respecte als Equips Bàsics s’han assolit pràcticament durant el 2009 i cal consolidar-los durant aquest període.
56
� L’objectiu fa referència a les persones cuidadores no professionals que disposin del conveni d’alta a la Seguretat Social respecte del total de prestacions per aquest concepte.
Situació necessitat Dispositiu Prestació Població referència Objectiu 2011 Objectiu 2013
Informació/Valoració/Atenció professional
Atenció Precoç Infants 0 - 5 anys5,38% 5,96%
Teleassistència Població de 65 anys i més 10,39% 13,00%
Servei d'ajuda a domicili Població amb grau de dependència reconegut i PIA16,00% 22,00%
Població amb dependència reconeguda i PIA 46,00% 40,00%Persones amb PIA i prestació per cuidadors no
professionals assignada*. 32,50% 40,00%Centre de Dia per a Gent Gran Població de 65 anys i més 0,55% 0,73%Centre de Dia per a persones amb discapacitat
Població amb discapacitat11,10% 20,50%
Prestacions econòmiquesPrestació no contributiva per invalidesa
Població 18 - 65 anys amb grau de discapacitat superior al 65% 24,80% 24,80%
Per a gent gran (cobertura pública) Població de 65 anys i més 2,29% 2,70%
Per a persones amb discapacitatPoblació amb discapacitat: edats i graus segons les diferents prestacions 23,18% 39,81%
Protecció jurídica TutelaMajors de 18 amb discapacitat intel�lectual i/o malaltia mental 3,40% 3,40%
Servei Atenció Infància i Adolescència
Menors d'edat (0 - 17 anys)0,89% 0,96%
Tutela Menors d'edat (0 - 17 anys) 0,58% 0,57%Servei d'ajuda a domicili Menors d'edat (0 - 17 anys) 0,26% 0,39%Acolliment en família aliena Menors d'edat (0 - 17 anys) tutelats 17,92% 20,20%Acolliment en família extensa Menors d'edat (0 - 17 anys) tutelats 39,40% 44,98%
CRAE, CREI i Centre Acollida Menors d'edat (0 - 17 anys) places per 1.000 1,97CRAE, CREI i Centre Acollida Menors d'edat (0 - 17 anys) tutelats 35,61% 34,34%
Centres d'Acolliment, Pis amb suport i pis pont
Dones (18 - 65 anys) - places per 10.0000,42
Centres Oberts Menors d'edat (0 - 17 anys) - places per 1.000 5,73
Centres ocupacionalsPoblació amb discapacitat entre20 i 64 anys: requisits segons prestacions 48,69% 53,29%
Atenció diürnaMaterials i
instrumentals
Atenció diürna
Atenció residencial
Ambit relacional
Informació/Valoració/Atenció professional
Atenció domicili
Objectius de cobertura 2011 - 2013
Prestació per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors/es no professionals
Atenció residencial
Atenció domicili
Manca d'autonomia
57
5. Actuacions estratègiques
1. Periodificar les actuacions iniciades, les aprovades, les projectades i les planificades, per assolir la implantació dels objectius de cobertura en tot el territori català de forma homogènia.
2. Acordar amb els agents del Sistema el pla de treball per implementar els nivells de cobertura establerts en el període i en cada territori.
3. Avaluar la consecució dels nivells de cobertura anualment i corregir la planificació, si s’escau, per tal que el resultats finals siguin el fixats en el PESSC.
4. Incorporar a totes les planificacions sectorials objectius de cobertura per a les prestacions incloses a la Cartera que es contemplin en el seu àmbit d’acció.
6. Indicadors
▪ Percentatge de cronogrames elaborats per a la implantació dels objectius de cobertura.
▪ Percentatge de plans de treball elaborats per a la implantació dels objectius de cobertura.
▪ Grau d’assoliment dels objectius de cobertura fixats anualment.
▪ Percentatge de prestacions de la Cartera que compten amb objectius de cobertura en les planificacions sectorials.
7. Documentació de Referència
▪ DASC (2009). L’Estat dels serveis socials a Catalunya.
▪ DGAIA (2009). Planificació Nous Equipaments 2008-2012. DASC.
▪ ICASS (2009). Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. DASC.
58
Eix Estratègic 3: La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
59
Eix Estratègic 3:
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
----------------------------------------------------------------- Durant l’elaboració del PESSC s’han identificat tres reptes per al Sistema Català de Serveis Socials de Catalunya:
� Universalització dels serveis socials
� Vertebració del Sistema
� Prestacions de qualitat per atendre les necessitats
La vertebració del Sistema a través del treball en xarxa és el motor i l’engranatge que permet, en gran mesura, aconseguir la universalització dels serveis i unes prestacions de qualitat que responguin a les necessitats de les persones. La Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (XSSAP) està integrada pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses a la Cartera de Serveis Socials. És el mecanisme executor del sistema públic; de la seva bona articulació i funcionament, depèn en bona mesura la capacitat de resposta dels serveis socials.
En aquest sentit, es fa necessari acabar de desenvolupar la XSSAP, sumant els esforços dels diferents actors que la composen per aconseguir eficiència i coordinació. Aquesta integra els serveis socials bàsics i els especialitzats, amb tot el ventall d’administracions i entitats d’iniciativa privada que treballen, amb finançament públic, al servei de la ciutadania.
60
Eix Estratègic 3:
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
3.1. L’organització de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Un dels reptes identificats en el present Pla Estratègic és la necessitat de desenvolupar el sistema públic de serveis socials, és a dir, la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (en endavant, XSSAP) com l’element indispensable i vertebrador per poder abordar els dos reptes: la universalització els serveis socials i oferir prestacions de qualitat per atendre necessitats.
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, situa el rol del Sistema Català de Serveis Socials en el conjunt de l’estat de benestar: “Els serveis socials són un dels sistemes de l'estat del benestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d'educació, les polítiques per a l'ocupació, les polítiques d'habitatge i altres actuacions públiques”(Preàmbul III). Al seu torn, la Llei estableix que el sistema públic de serveis socials està integrat “pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada acreditats i concertats per l'Administració” (Article 2.2).
Pel que fa a les responsabilitats de cada un dels actors, públics i privats, la Llei estableix les seves atribucions:
� Principals funcions del Govern i del DASC:
o Portar a terme el desplegament normatiu o Establir les directrius i les prioritats de la política general de serveis socials o Elaborar la planificació i ordenació del sistema o Ordenar els serveis socials i establir criteris i fórmules de coordinació o Establir els criteris de finançament i concertació o Finançar els serveis socials o Registre, autorització, garantia de qualitat i acreditació dels serveis o Inspecció i control o Establiment del sistema d’informació social o Crear i prestar serveis especialitzats
� Principals funcions dels ens locals:
o Estudiar i detectar les necessitats socials en el seu territori o Establir els centres i els serveis corresponents als serveis bàsics o Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics o Crear i gestionar els servis socials necessaris, tant propis com delegats. o Col�laborar en l’exercici de la inspecció i control. o Participar en l’elaboració de plans i en els programes de la Generalitat. o Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals d’altres sistemes de benestar, les
entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals. o Finançar els serveis socials de la seva competència
61
� Principals funcions de les entitats d’iniciativa privada:
o Crear centres i establiments de serveis socials i gestionar programes i prestacions socials. Aquestes funcions estan sempre subjectes al règim d’autorització i requereix el compliment dels requisits de qualitat i condicionant establerts normativament.
Per una banda, la Llei identifica les relacions de coordinació que haurien d’existir entre els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats. Així, en el seu article 17. p), s’enuncia que els serveis socials bàsics han “de coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes del benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l’àmbit de serveis socials”. En l’article 18.i), recull la funció dels serveis socials especialitzats de “coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials especialitzats”.
Per altra banda, la Llei determina quins haurien de ser els mecanismes d’interrelació entre els actors públics i privats. En primer lloc, estableix els sistemes per a la prestació privada de serveis de titularitat pública (amb la participació d’iniciativa social i mercantil), prèvia acreditació i mitjançant la fórmula de la concertació. En segon lloc, estableix les relacions de col�laboració per l’impuls de projectes de l’àmbit social, per part d’entitats d’iniciativa social, especialment les de foment del voluntariat. I estableix que tots els agents han d’aportar i compartir informació mitjançant el Sistema d’Informació Social, per tal de garantir la disponibilitat d’informació relativa a les prestacions i a la Cartera, als efectes de gestionar, planificar i avaluar.
Pel que fa a les relacions entre les administracions, la Llei crea els òrgans de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials: el Consell de Coordinació de Benestar Social, com a òrgan de caràcter interadministratiu, i el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, com a òrgan de consulta de caràcter tècnic. Ambdós òrgans es regulen pel Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
2. Situació Actual
La composició actual del Sistema i les relacions que s’estableixen entre els diferents agents presenta una alta complexitat, tal i com s’observa en el gràfic resum que es presenta a continuació.
62
Existeixen protocols específics d’interrelació entre els dos nivells en que s’estructura la xarxa per assolir una actuació integral i integrada que garanteixi l’atenció de les necessitats socials de les persones.
En tot cas, segons el procés participatiu per a l’elaboració del PESSC, la manca de coordinació eficient entre diferents nivells –atenció social bàsica, especialitzada, entre unitats centrals i territorials del DASC, entre diferents departaments i, entre el sector públic i el sector privat–, provoca diferències de criteris entre els professionals que alhora comporta duplicitat de diagnòstic i afecta a la continuïtat assistencial de la persona.
Cal dir que s’ha avançat en la definició i implantació d’òrgans que permeten estructurar la XSSAP, entre els que destaquen els òrgans de coordinació reglamentats en el marc del Decret 202/2009, de 22 de desembre. Concretament, són el Consell de Coordinació de Benestar Social i el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, encarregats de coordinar les polítiques públiques en matèria de serveis socials i de vetllar per la seva equitat territorial, així com estudiar les necessitats socials de la població i avaluar l’eficiència i la qualitat en la prestació de serveis socials.
Pel que fa a la coordinació entre el Sistema Català de Serveis Socials i els altres sistemes de Benestar, destacarem:
� El treball conjunt realitzat amb el Departament de Salut en l’àmbit de l’atenció a la dependència amb la creació del ProdeP i el procés d’implantació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre.
63
� La col�laboració entre l’ICASS i el Departament de Salut en l’atenció a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental i, anteriorment a l’entrada en vigor de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, en l’atenció a la gent gran.
� L’actuació conjunta amb el Departament de Treball en la implantació del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció.
� La col�laboració amb el Departament d’Educació en matèria de definició de noves qualificacions professionals en l’àmbit dels Serveis Socials.
� La col�laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge en l’elaboració del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i la coordinació pel desplegament d’ajuts i mesures de suport a les persones amb dificultats per mantenir l’habitatge.
� La participació de diferents agents del Sistema Català de Serveis Socials en el marc de la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social impulsada pel Departament de Justícia.
� La col�laboració i coordinació dels serveis socials bàsics amb la resta de sistemes de benestar, especialment amb els sistemes de salut, educació, treball i justícia.
El desplegament de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre ha comportat la posada en marxa de diferents instruments estratègics per a la vertebració de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (XSSAP), que en els propers anys s’hauran de completar i consolidar.
� Els òrgans de coordinació regulats pel Decret 202/2009, de 22 de desembre.
� El Sistema d’Informació Social que interrelaciona els agents de la XSSAP. Fins aquest moment, s’ha definit el seu model conceptual i el pla de desenvolupament corresponent.
� El model d’acreditació que estableix les condicions per a la prestació privada de serveis socials en el marc de la Xarxa i que posa les bases per a la normativa a desplegar en els propers anys.
� Els instruments de contractació administrativa de concertació de places i/o serveis, i els instruments de col�laboració en el desenvolupament de projectes preventius i/o innovadors.
� Els mecanismes de coordinació amb les entitats acreditades d’iniciativa social a través del Pla de Suport al Tercer Sector Social, 2008 – 2010.
En la relació entre el DASC i els ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials s’han desenvolupat els instruments següents:
� Contracte – programa com a eina de relació i col�laboració interadministrativa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals.
Suport a la creació de consorcis per a la gestió dels serveis socials bàsics i les competències delegades en serveis socials especialitzats. En l’actualitat hi ha 8 consorcis creats amb l’objectiu de gestionar aquestes competències. A més, hi ha 2 consorcis més en fase de constitució.
Consorcis per a la gestió de serveis socials bàsics
Demarcació Nombre consorcis Ens locals Altres membres del consorci
Barcelona 1 1 municipi Àmbit de la salut i universitari
Girona 6 6 consells comarcals i 8 municipis
Alt Pirineu i Aran 1 1 consell comarcal i 1 municipi
Font: Serveis Territorials del DASC, 2009.
64
De manera diferenciada, cal ressaltar la constitució del Consorci de Serveis Socials de Barcelona que gestiona els serveis socials delegats, d’acord amb la Carta Municipal de Barcelona (Llei 11/2006, de 19 de juliol, de modificació de la Carta Municipal de Barcelona).
Dades d’Avaluació
En relació als mecanismes de coordinació entre els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats s’ha avançat en la definició de protocols d’interrelació que estableixen el marc de col�laboració i que faciliten l’acció integral i integrada. Concretament els documents elaborats des de la Generalitat de Catalunya són:
� Guia per a l’obtenció d’infraestructures socials, 2009.
� Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, 2008.
� Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina, 2007.
� Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, 2006.
Així mateix, altres administracions i/o organitzacions han definit models i han elaborat documents de suport, que són:
� Guia d’avaluació de programes preventius de drogodependències, Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències de la província de Barcelona, 2008.
� Guia per al foment de la participació en els plans locals de prevenció de les drogodependències, Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències de la província de Barcelona, 2008.
� Guia metodològica dels Plans Locals d’Inclusió Social, IGOP – Diputació de Barcelona, 2008.
� Model de prevenció i detecció de situacions de risc social a la infància i l’adolescència des dels Serveis Socials Bàsics, FEDAIA – Diputació de Barcelona, 2008.
� Protocol d’actuació en els casos de violència domèstica i de gènere a la Demarcació de Girona, Generalitat de Catalunya et al., 2006.
Pel que fa a l’oferta del Sistema Català de Serveis Socials en l’àmbit dels serveis socials especialitzats, s’observa que la incidència de la iniciativa privada en la titularitat de places i serveis és determinant. Concretament, pel que fa a número de places i serveis d’atenció residencial, d’atenció diürna:
65
Distribució de les places d'atenció especialitzada per titularitat, 2007
21%27%
20%
48%
52% 32%
Pública Iniciativa Social Iniciativa Mercantil
Atenció diürna
Atenció residencial
� Atenció diürna (cercle del mig): la meitat de l’oferta de places és de titularitat de les entitats d’iniciativa social, el 27% pertany a la iniciativa mercantil i el 21% restant és de titularitat pública.
� Atenció residencial: la meitat de les places ofertades són de titularitat d’entitats d’iniciativa mercantil, un 32% pertanyen a l’iniciativa social i el 20% restant és de titularitat pública.
La participació dels diferents agents també es fa palesa en la prestació de serveis de titularitat pública mitjançant diferents fórmules de contractació o acord interinstitucional.
En l’àmbit dels serveis socials bàsics conviuen les fórmules de prestació directa i indirecta de serveis de titularitat pública. S’observa un important impacte de la gestió indirecta dels serveis prestats mitjançant les entitats d’iniciativa social i mercantil, entre els que destaquen el servei de teleassistència i el servei d’ajuda a domicili.
3. Objectiu General
Desenvolupar la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública com a garant de la cohesió del Sistema.
Formes de gestió en els serveis socials bàsics, 2008
9,3
37,3
18,7 20,7 20,9 26,1 27,5
87,692,8
58,7
78 76,9 75,6 68,2 66,6
7,2 5,7 5,93,52,43,343,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Servei d'ajuda adomicili
Tecnologies suport icura
Atenciósocioeducativa
Acollimentresidencial urgent
Acollimentresidencial temporal
Menjador social Transport adaptat Prestacionstecnològiques
Gestió directa íntegra Amb gestió indirecta N.D
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009.
Font: Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques, 2007
66
4. Objectius Específics
1. Afermar el marc d’actuació dels agents públics i privats en la prestació de serveis en el marc de la Cartera de Serveis Socials.
2. Implantar els instruments comuns que han d’augmentar la coordinació dels agents de la XSSAP.
3. Consolidar els òrgans de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
5. Actuacions Estratègiques
1. Identificar les funcions susceptibles de ser executades mitjançant gestió indirecta i aquelles que són exclusives de la funció pública.
2. Crear un espai tècnic, en el marc dels grups de treball del Consell de Coordinació de Benestar Social, entorn als sistemes de coordinació per tal d’elaborar protocols de coordinació entre:
� Els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats, específicament en el marc de les xarxes d’atenció a les necessitats socials i a la protecció (Xarxa d’atenció a la dependència, Xarxa d’atenció a la Infància i Adolescència, Xarxa d’Atenció a les Dones en situació de violència masclista).
� Els serveis socials bàsics, els serveis socials especialitzats i la resta de sistemes de benestar, en els diferents nivells competencials (Generalitat i ens locals).
� Els agents que presten serveis socials en el marc de les àrees bàsiques de serveis socials (veure Línia 3.2.).
� Els agents que presten serveis de serveis socials especialitzats (veure Línia 3.3).
3. Crear espais tècnics, en el marc del Consell de Coordinació de Benestar Social, per consolidar la coordinació interdepartamental per a l’atenció de les necessitats socials de les persones, especialment amb els Departaments de Salut, Treball, Educació, Justícia i Medi Ambient i Habitatge.
4. Dur a terme la implantació dels protocols de coordinació de la XSSAP, i avaluar l’efectivitat dels mateixos. (veure Línies 3.2 i 3.3)
5. Avaluar els mecanismes de coordinació previstos en el Pla del Tercer Sector Social 2008 - 2010, en el marc de la XSSAP, i dissenyar els nous instrument a incorporar en el següent Pla. (veure Línia 3.4)
6. Establir acords amb els prestadors de serveis respecte a la informació bàsica que han d’aportar al SIS.
7. Incrementar l’ús de fórmules de gestió conjunta per a la prestació de serveis al territori.
8. Desenvolupar el paper dels serveis territorials del DASC com instrument de descentralització i coordinació territorial.
9. Avaluar l’actuació dels òrgans de coordinació: Consell de Coordinació de Benestar Social i Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
6. Indicadors
� Existència d’un llistat de les funcions susceptibles de ser executades mitjançant gestió
67
indirecta i aquelles que són exclusives de funció pública.
� Existència dels espais tècnics en el marc del Consell de Coordinació de Benestar Social.
� Existència dels protocols de coordinació entre els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats.
� Existència dels protocols de coordinació en el marc de les àrees bàsiques de serveis socials.
� Existència de protocols de coordinació en el si dels serveis socials especialitzats.
� Percentatge de protocols implantats.
� Percentatge de protocols avaluats.
� Existència d’una avaluació dels mecanismes de coordinació del Pla del Tercer Sector Social 2008 – 2010.
� Percentatge de contractes i/o concerts amb clàusules específiques relatives a la informació a aportar al Sistema d’Informació Social.
� Percentatge d’increment d’entitats de gestió conjunta per territoris.
� Nombre de grups de treball creats en el marc dels òrgans de coordinació.
� Nombre de documents i dictàmens elaborats pels òrgans de coordinació.
7. Documentació de Referència
� Ayuntamiento de Vitoria – Gasteiz (2008). La Transversalidad como elemento de mejora en el Ayuntamiento de Vitòria-Gasteiz Resultados de una reflexión compartida. Vitoria – Gasteiz.
� Brugué, Quim. i Gomà, Ricard (1998). Governs Locals i Polítiques Públiques. Barcelona: Ariel.
� Casado, David (dir.) (2008): Coordinación (gruesa y fina) en y entre los servicios sanitarios y sociales. Barcelona, Hacer.
� DASC (2009). Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Social. Any 2008. Barcelona
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
� DASC (2009). L’estat dels Serveis Socials a Catalunya.
� Font, Joan. (ed.)(2001) Ciutadans i Decisions Públiques. Barcelona: Ariel.
� ICASS (2008). Mapa de serveis socials. Actualització de dades bàsiques
� Taula del Tercer Sector Social (2009). Conclusions del 2n Congrés del Tercer Sector Social a Catalunya. Barcelona.
� Xarxa Local de prevenció de drogodependències (2008). I Informe Observatori 2007. Diputació de Barcelona. http://www.diba.cat/benestar/descarrega/info_ob_drogodep07.pdf
� Xarxa Local de prevenció de drogodependències (2008). Programes preventius de les drogodependències – Guia d’avaluació. Diputació de Barcelona. http://www.diba.cat/benestar/descarrega/prog_drog_avaluacio.pdf
� Xarxa Local de prevenció de drogodependències (2008). Plans locals de prevenció de drogodependències – Guia per al foment de la participació. Diputació de Barcelona. http://www.diba.cat/benestar/descarrega/guia%20participacio.pdf .
68
Eix Estratègic 3:
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
3.2. El paper de les àrees bàsiques de serveis socials i el model de serveis socials bàsics
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (en endavant, ABSS) són l’estructura d’accés universal amb capacitat per atendre a totes les persones. Es configuren com un element clau per a assolir la Missió i Visió del Sistema.
Concretament, tal i com recullen els articles 16 i 17 de la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre, es caracteritzen per:
1. Ser el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat.
2. Organitzar-se territorialment.
3. Tenir un caràcter polivalent, comunitari i preventiu.
4. Estar dotats d’un equip multidisciplinari, incloent directius, suport tècnic i administratius.
5. Incloure els equips bàsics, els serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència, i els serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
6. Acollir les persones usuàries detectant les seves necessitats, informant-los, orientant-los, i assessorant-los.
7. Valorar i diagnosticar les situacions de necessitat elaborant un programa individual d’atenció.
8. Desenvolupar la intervenció social i/o socioeducativa.
9. Tramitar les prestacions per donar resposta a les necessitats socials.
10. Coordinar-se amb els serveis especialitzats del Sistema Català de Serveis Socials, amb d’altres sistemes públics del benestar i amb les entitats del món associatiu.
Aquests es configuren com un “dispositiu potent d’informació, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari que, a més d’ésser la porta d’entrada habitual al sistema, és l’eix vertebrador de la xarxa de serveis i aprofita el model consagrat per l’experiència dels ajuntaments i els consells comarcals” (Preàmbul V, Llei 12/2007).
Aprofitant aquesta àmplia experiència cal pensar en homogeneïtzar els models preexistents per tal de consolidar el seu paper vertebrador dintre del Sistema Català de Serveis Socials. El model estàndard ha de centrar-se en l’atenció de les necessitats de les persones, identificar les relacions de complementarietat entre les prestacions, identificar el procés i el paper de cadascuna de les prestacions i actuacions que permeti la continuïtat en l’atenció de les persones i el model de gestió de la qualitat, i l’organització de les persones que hi treballen.
2. Situació Actual
Les ABSS s’organitzen sobre una població mínima de 20.000 habitants i es conformen com la unitat primària de l’atenció social més pròxima a la ciutadania.
69
Els serveis socials bàsics inclouen les prestacions de servei recollides a la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009 en els epígrafs 1.1.1 a 1.1.6 i la prestació econòmica 2.3. Així mateix, desenvolupen projectes comunitaris i preventius amb l’objectiu d’atendre les necessitats socials latents en els seus territoris.
A continuació, s’ha representat gràficament el paper de les prestacions i actuacions, i les relacions que s’estableixen entre elles que caldrà tenir en compte a l’hora de dissenyar el model estàndard.
Actualment, les funcions que desenvolupen les ABSS responen al següent esquema de procés:
Interrelació entre les prestacions i actuacions dels serveis socials bàsics
InformaciInformacióó Primera acollidaPrimera acollida
TractamentTractament
social, educatiusocial, educatiu
i de la i de la
dependdependèènciancia
Diagnòstic de Diagnòstic de
les necessitats les necessitats
socialssocials
DerivaciDerivacióó
Suport Suport
econòmic i econòmic i
instrumentalinstrumental
SeguimentSeguiment
AtenciAtencióó
dd’’urgurgèènciancia
PrevenciPrevencióó
Treball Treball
ComunitariComunitari
InformaciInformacióóInformaciInformacióó Primera acollidaPrimera acollidaPrimera acollidaPrimera acollida
TractamentTractament
social, educatiusocial, educatiu
i de la i de la
dependdependèènciancia
TractamentTractament
social, educatiusocial, educatiu
i de la i de la
dependdependèènciancia
Diagnòstic de Diagnòstic de
les necessitats les necessitats
socialssocials
Diagnòstic de Diagnòstic de
les necessitats les necessitats
socialssocials
DerivaciDerivacióóDerivaciDerivacióó
Suport Suport
econòmic i econòmic i
instrumentalinstrumental
Suport Suport
econòmic i econòmic i
instrumentalinstrumental
SeguimentSeguimentSeguimentSeguiment
AtenciAtencióó
dd’’urgurgèènciancia
AtenciAtencióó
dd’’urgurgèènciancia
PrevenciPrevencióóPrevenciPrevencióó
Treball Treball
ComunitariComunitari
Treball Treball
ComunitariComunitari
70
Les ABSS compten amb equips polivalents i multidiciplinars que inclouen perfils directius, tècnics, auxiliars i de suport administratiu que s’organitzen en torn a una estructura jeràrquic-funcional que formalitza els processos de decisió, distribueix els àmbits de treball, i facilita la coordinació i comunicació interna.
La taula adjunta sintetitza els nivells jeràrquic-funcionals presents actualment en moltes de les ABSS; cal dir que cadascuna d’elles s’organitza segons les seves pròpies característiques, necessitats i mitjans.
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009.
Els recursos de què disposen per desenvolupar les funcions que els són assignades per la Llei, així com els programes i projectes, provenen de les aportacions de la pròpia organització – ajuntament o entitat supramunicipal gestora –, del DASC i d’altres entitats públiques o privades.
Mitjançant els Plans d’Actuació Local en Matèria de Serveis Socials (en endavant PALMSS), planifiquen la seva activitat, amb l’objectiu d’establir el full de ruta a curt, mig i llarg termini, així com avaluar els resultats assolits. El model de referència per a l’elaboració dels PALMSS inclou un conjunt de 21 indicadors comuns que serveixen per fer una avaluació individual i comparativa (benchmarking) amb la resta d’ABSS i obtenir una visió de conjunt de l’actuació d’aquestes, així com per territori i per tipologia d’ens local titular.
Finalment, cal destacar les relacions de coordinació en el sí de les ABSS, entre elles, i entre aquestes i els serveis socials especialitzats, així com amb d’altres sistemes del benestar.
Un exemple de la coordinació interna de les ABSS és el Model de gestió del programa de serveis socials d’atenció domiciliària de la Xarxa Local d’Atenció domiciliària de Barcelona, elaborat amb la col�laboració d’ESADE l’any 2003.
En aquest sentit, en el procés participatiu per l’elaboració del PESSC, s’ha recollit la necessitat d’establir protocols estàndard en totes les ABSS per tal d’unificar criteris i de garantir els mateixos nivells de qualitat en la prestació de serveis, així com la necessitat d’establir circuits i mecanismes de coordinació entre els serveis socials bàsics i especialitzats. Per altra banda, també s’ha enunciat que cal ampliar i consolidar el treball en xarxa amb altres sistemes del benestar (salut, educació, treball, etc.)
Nivell Característiques / funcions o descripció
Directiu /Comandament
Perfils professionals que assumeixen la direcció organitzativa i tècnica. Així mateix, dirigeixen, organitzen, coordinen i avaluen l’equip i els projectes desenvolupats. Finalment, són el principal interlocutor tècnic amb la resta d’agents de la xarxa.
Tècnic
Perfils professionals que desenvolupen la seva tasca mitjançant l’acció professional en l’atenció directa a la població o a d’altres professionals; així com duen a terme projectes de prevenció i/o treball comunitari. Es coordinen amb la resta d’agent de la Xarxa en funció dels objectius de la seva intervenció. S’inclouen habitualment en aquest nivell: treballadors/es socials, educadors/es socials, psicòlegs/òlogues, ...
Auxiliar
Perfils professionals que desenvolupen tasques en relació directa amb les persones usuàries i que duen a terme plans de treball i accions dissenyades pel nivell tècnic i sota la seva directa supervisió. S’inclouen habitualment en aquest nivell: treballadores familiars, auxiliars de geriatria, auxiliar de la llar, monitors de centres oberts, ...
Suport Personal que desenvolupa tasques complementàries a la resta de nivells, especialment de caràcter administratiu i de logístic. S’inclouen habitualment en aquest nivell: personal administratiu, consergeria, ...
71
A continuació, s’adjunta un gràfic il�lustratiu de les relacions entre les ABSS, els agents del Sistema i altres sistemes del benestar, en el marc d’un territori genèric:
Dades d’Avaluació
En primer lloc, en la taula següent es pot veure el nombre d’Àrees Bàsiques de Serveis Socials distribuïdes per demarcacions territorials i per tipologia d’ens local titular. S’ha de tenir en compte que alguns municipis titulars d’ABSS, que formalitzen contracte – programa amb el DASC individualment, formen part d’ens de gestió de caràcter supramunicipal (consorcis).
Àrees Bàsiques de Serveis Socials, 2008
Demarcació territorial Municipal Supramunicipal Total
Alt Pirineu i Aran -- 6 6
Barcelona 41 6 47
Catalunya Central 4 5 9
Girona 7 6 13
Lleida 1 6 7
Tarragona 6 6 12
Terres de l’Ebre 2 4 6
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica a partir del Mapa de Serveis Socials. Dades d’actualització 2008. DASC, 2009.
Gràfic resum de les relacions entre les ABSS, els agents dels Sistema,i altres sistemes de benestar en el territori
72
Les ABSS han atès, durant l’any 2008, un 10,97% de la població total de Catalunya, que representa unes 807.000 persones, i han destinat per aquesta atenció una mitjana de 39,40 € per habitant, com es pot veure en el gràfic que hi ha a continuació.
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials, 2008
Finalment, cal fer esment de les ràtios de professionals dels Equips Bàsics d’Atenció Social, fixades per a l’any 2009, a la Disposició Addicional 2a de la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre, en 3 treballadors/es socials i 2,5 educadors/es socials per cada 15.000 habitants; l’any 2008, a Catalunya havia una mitjana de 2,56 treballadors/es socials i 1,32 educadors/es socials per cada 15.000 habitants.
3. Objectiu General
Reforçar el paper dels serveis socials bàsics com a eix vertebrador de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, que assumeix la detecció i prevenció de necessitats, i com a porta d’entrada habitual al Sistema, al ésser el nivell d’atenció més pròxim a les persones.
4. Objectius Específics
1. Definir i regular el model de serveis socials bàsics mitjançant un decret.
2. Millorar la coordinació entre els serveis socials bàsics i els altres agents, públics i privats, del territori.
3. Consolidar els Plans d'actuació local en matèria de serveis socials com a instrument de planificació i avaluació.
4. Garantir la participació dels ens locals en la governança de la XSSAP.
5. Actuacions Estratègiques
1. Dissenyar un model de serveis socials bàsics, amb la participació dels agents de la XSSAP implicats en el marc de la Taula de Coordinació dels Serveis Socials Bàsics del Consell de Coordinació de Benestar Social, que respongui a un esquema de prestació de serveis basat en les necessitats de les persones i a les diferents característiques municipals i supramunicipals de les ABSS, que inclogui:
Despesa per habitant en Serveis Socials Bàsics (en €)
42,6438,6633,63
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
Ens supramunicipals Municipis de 20.000 a 50.000habitants
Municipis majors de 50.000habitants
Tipus d'ens locals Catalunya
39,40
73
� La servucció de les prestacions7.
� Les perfils i les ràtios de personal.
� El paper de les diferents prestacions en el conjunt, amb especial atenció a la intervenció professional com a prestació central dels Serveis Socials Bàsics; la complementarietat entre les prestacions i les passarel�les entre prestacions.
� Els mecanismes d’avaluació dels estàndards de qualitat definits al Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya (en endavant, PQSSC).
� Els mecanismes d’avaluació de la satisfacció de les persones usuàries segons les directrius marcades pel PQSSC.
� Els mecanismes que assegurin els compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
2. Normativitzar els elements vertebradors del model de serveis socials bàsics definit (veure Línia 1.1).
3. Formalitzar la figura del professional de referència dins el model de serveis socials bàsics.
4. Protocol�litzar els processos de coordinació en el sí de les ABSS, especialment en les ABSS supramunicipals. (Veure Línia 3.1)
5. Protocol�litzar i implantar els processos de coordinació entre les ABSS i els serveis socials especialitzats i altres agents de la XSSAP en el territori. (Veure Línia 3.1.).
6. Avaluar la protocol�larització i implantació dels processos de coordinació.
7. Elaborar els PALMSS per part de totes les ABSS (veure Línia 5.2.).
8. Adaptar els sistemes d’informació propis als requeriments del Sistema d’Informació Social –Hèrcules- per tal d’aportar informació actualitzada i compartir-la amb la resta de la XSSAP. (Veure Línia 5.1)
9. Crear els òrgans de participació corresponents a les ABSS, d’acord al Decret 202/2009, de 22 de desembre. (Veure Línia 1.3)
10. Participació en els òrgans de participació i coordinació previstos en el Decret 202/2009, de 22 de desembre, a través de les organitzacions representatives del món local.
6. Indicadors
� Existència d’un model dels serveis socials bàsics municipals i supramunicipals.
� Aprovació de la norma reguladora dels elements vertebradors del model serveis socials bàsics.
� Nombre de protocols de coordinació elaborats en el marc de les ABSS.
� Nombre de protocols de coordinació elaborats entre les ABSS i els serveis socials especialitzats i altres agents de la XSSAP en el territori.
7 La servucció és un neologisme proposat per Eiglier i Langeard per designar el procés de “fabricació” d’un servei, de forma equivalent a la producció, que és com anomenem al procés d’elaboració d’un “producte” (Eiglier i Langeard, 1989).
74
� Percentatge de protocols avaluats sobre el total de protocols elaborats.
� Percentatge de plans d’actuació elaborats en matèria de serveis socials.
� Existència de l’informe anual de benchmarking global dels Serveis Socials Bàsics.
� Percentatge d’ABSS que reben els resultats de l’informe individual de benchmarking anualment sobre el total d’ABSS que han aportat les dades en temps i forma.
� Percentatge d’ABSS que han desenvolupat accions per adaptar-se als requeriments del Sistema d’Informació Social durant el període.
� Percentatge d’ABSS amb òrgans de participació creats.
� Percentatge de vocals representatius del món local en els òrgans de participació adscrits al Consell General de Serveis Socials i als de coordinació adscrits al Consell de Coordinació de Benestar Social.
7. Documentació de Referència
� Ayuntamiento de Vitoria – Gasteiz (2008). La Transversalidad como elemento de mejora en el Ayuntamiento de Vitòria-Gasteiz Resultados de una reflexión compartida. Vitoria – Gasteiz.
� Brugué, Quim. i Gomà, Ricard (1998). Governs Locals i Polítiques Públiques. Barcelona: Ariel.
� Casado, David (dir.) (2008): Coordinación (gruesa y fina) en y entre los servicios sanitarios y sociales. Barcelona, Hacer.
� DASC (2009). Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Social. Any 2008. Barcelona
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
� DASC (2009). L’estat dels Serveis Socials a Catalunya.
� Diputació de Barcelona (2008). Model d’organització dels serveis socials bàsics. Barcelona. http://www.diba.cat/benestar/descarrega/model_org_ssm.pdf
� Font, Joan. (ed.)(2001) Ciutadans i Decisions Públiques. Barcelona: Ariel.
75
Eix Estratègic 3
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa 3.3. Els models de prestació dels serveis socials especialitzats
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Els serveis socials especialitzats es presten mitjançant centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col�lectius que requereixen una atenció específica.
Concretament, tal i com recullen els articles 18 i 19 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, es caracteritzen per:
1. Atendre situacions de necessitat que requereixen una intervenció especialitzada.
2. Valorar i diagnosticar així com actuar preventivament.
3. Fer el seguiment i avaluar la seva actuació contínuament.
4. Organitzar-se territorialment en xarxa, atenent al principi de descentralització.
5. Col�laborar amb els serveis socials bàsics.
L’especificitat de la seva actuació requereix la innovació contínua i l’adaptació a la realitat canviant i a les noves normatives sectorials. Per això, cal que es revisin periòdicament els models i processos de prestació de serveis. Amb aquest objectiu és necessari documentar els models estàndards de prestació dels diferents serveis, incorporant criteris que permetin l’adaptació a diferents realitats personals i territorials. Convé partir d’avaluacions d’aquestes prestacions que permetin identificar àrees de millora. En aquesta anàlisi, entre altres aspectes, s’haurien d’identificar les necessitats de recursos humans i materials, així com altres elements - la relació entre les diferents prestacions, els criteris i els mecanismes d’avaluació i seguiment i els equipaments- que permetran l’actualització dels models existents.
Els models estàndard hauran d’incloure la concreció dels següents elements bàsics:
� Porta d’entrada.
� Processos de prestació.
� Especificacions per tipologia de prestació.
� Especificacions per context territorial
� Condicions físiques.
� Recursos humans.
� Recursos materials.
� Costos directes de la prestació.
76
Concretament, caldria observar un model com el que s’adjunta a continuació:
Des del procés participatiu s’ha identificat la necessitat d’adaptar els models de prestació existents a les diferents realitats territorials que implica flexibilitzar les condicions i característiques del model de prestació.
En aquest sentit, els models de prestació de serveis socials especialitzats hauran d’operativitzar el model de qualitat de vida i hauran de ser desenvolupats en el marc de les planificacions sectorials.
La qualitat de vida és un concepte multidimensional, compost per les mateixes dimensions per a totes les persones, influït per factors ambientals i personals i la seva interacció, i que es millora per mitjà de l’autodeterminació, els recursos, la inclusió i les metes en la vida8. El model de qualitat de vida implica l’aplicació d’aquest concepte com a base de les intervencions i els suports que es presten des dels serveis socials; aplicació que és mesurable mitjançant instruments que valoren el grau d’autonomia i plenitud vital de les persones mitjançant diferents dimensions que són:
� el benestar emocional:
� les relacions interpersonals:
� el benestar material
� el desenvolupament personal
� el benestar físic
� l’autodeterminació
� la inclusió social
� els drets.
2. Situació Actual
Actualment, una part important de les prestacions de serveis socials especialitzats tenen regulada la forma de prestació, és a dir, compten amb un model de prestació reglamentat.
Així mateix, l’elaboració de la Cartera de Serveis Socials obre l’oportunitat d’elaborar models de prestació adaptats a les diferents realitats que derivin en l’actualització de la normativa existent. De tal manera es podran superar les llacunes, solapaments i trencaments del contínuum de
8 Verdugo i altres (2008).
DISPOSITIUServei-tipus
Prestació específica
Servei-tipus
Servei-tipus
Prestació específica
Prestació específica
Esquema teòric per desenvolupar models de prestació
77
l’atenció que no faciliten la integralitat de la intervenció social així com l’adaptació a les diferents realitats territorials que poden dificultar l’accés de les persones usuàries a les prestacions, tal i com s’ha posat de manifest en el procés participatiu del PESSC que ha assenyalat, com exemple, el cas dels CAD i els SEVAD.
En el marc dels serveis socials especialitzats s’ha definit un ampli ventall de perfils professionals per a cadascuna de les prestacions. En tot cas, tots aquests perfils poden ser assimilats en el marc general de nivells funcionals (directiu / comandament, tècnic, auxiliar i suport).
Dades d’Avaluació
Al llarg dels anys s’han anat elaborant diferents documents que plantegen, de manera directa o indirecta, models de funcionament de les prestacions o de les intervencions socials especialitzades, alguns dels documents elaborats des de la Generalitat de Catalunya són:
� Bones pràctiques per a comunitats terapèutiques i pisos de suport per a persones amb addiccions a les drogues, 2009.
� Indicadors de qualitat per a clubs socials d’atenció a persones amb malaltia mental, 2009.
� Indicadors de qualitat per a serveis residencials per a persones amb drogodependències, 2009.
� Indicadors de qualitat per a serveis residencials per a persones amb SIDA, 2009.
� La intervenció en situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella, 2009.
� Bases per al suport a cuidadors i cuidadores no professionals, 2008.
� Protocol per a l’aplicació de criteris de cribatge abans d’iniciar un procés d’incapacitació, 2008.
� Educació en valors als Centres Residencials d’Atenció Educativa, 2005.
� Indicadors de qualitat per a llars residència per a persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, 2005.
� Manual de recomanacions de bones praxis: Llars residències per a persones amb discapacitat derivada de malaltia mental 2005.
� Indicadors d’avaluació de qualitat per a entitats tutelars, 2002.
� Indicadors d’avaluació de qualitat per a centres d’atenció precoç, 2001.
� Indicadors d’avaluació de qualitat per a Centres de dia per a gent gran, 2000.
� Indicadors d’avaluació de qualitat per a residències assistides per a gent gran, 2000.
� Recomanacions per a l’elaboració de plans de millora de residències assistides per a gent gran, 2000.
� Indicadors d’avaluació de qualitat per a centres de disminuïts psíquics, 1999.
3. Objectiu General
Redefinir els models per a les prestacions de servei, tecnològiques i econòmiques que donin resposta a les necessitats socials de les persones i a les diferents realitats territorials.
4. Objectius Específics
1. Elaborar els models de prestació per cadascun dels Servei–tipus que concretin el
78
procés de servucció9.
2. Definir criteris generals que permetin adaptar els diferents dispositius a determinades situacions sociodemogràfiques o geogràfiques (per exemple: alta dispersió de la població, orografia complexa...), tenint en compte que l’àmbit territorial de planificació són les demarcacions territorials del Govern.
5. Actuacions Estratègiques
1. Consensuar l’agrupació de prestacions en Servei–tipus10 i prioritzar-los per planificar l’elaboració dels models.
2. Elaborar els models de prestació per Servei–tipus desenvolupant els elements bàsics amb la participació dels agents del Sistema implicats. El desenvolupament dels models de prestació hauria d’incloure el model de qualitat per cada Servei–tipus d’acord amb el PQSSC i el model d’acreditació, que implica la definició d’aspectes com:
� La servucció de les prestacions (veure Línia 1.3 del Pla de Qualitat de Serveis Socials).
� Els perfils i les ràtios de personal, tenint en compte els nivells jerèrquic-funcionals de caràcter general (directiu o comandament, tècnic, auxiliar i suport11).
� Les funcions dels professionals i les actuacions en relació a les persones ateses, identificant les corresponents al professional de referència, si escau.
� Elements de flexibilització davant la diversitat territorial.
� Els mecanismes d’avaluació dels estàndards de qualitat definits al PQSSC.
� Els mecanismes d’avaluació de satisfacció de les persones usuàries segons les directrius marcades pel PQSSC.
� Els mecanismes que assegurin el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
� Pla d’Intervenció Social tenint en compte les dimensions de qualitat de vida.
� Protocols bàsics de funcionament.
3. Definir, en el marc de les planificacions sectorials, les característiques específiques i les condicions concretes per a la servucció de les prestacions individualitzades, d’acord amb els models de Servei–tipus; així com els circuits d’atenció (interrelació entre prestacions) que permetin la integralitat de la intervenció.
4. Adaptar, per part de cada agent, els processos que li són propis d’acord amb els models definits.
5. Traslladar els elements vertebradors dels models de prestació a normatives reguladores, si escau.
9 La servucció és un neologisme proposat per Eiglier i Langeard per designar el procés de “fabricació” d’un servei, de forma equivalent a la producció, que és com anomenem al procés d’elaboració d’un “producte” (Eiglier i Langeard, 1989). Per més informació, veure la línia 1.3 del Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya). 10 Exemple.- Dispositiu d’atenció diürna; Servei–tipus: centres de dia; Prestacions: serveis de centre de dia per a gent gran o serveis de centre de dia per a discapacitats 11 Veure la definició dels diferents nivells a la fitxa 3.2.
79
6. Elaborar el Pla director dels serveis socials especialitzats (veure Línia 5.2.).
6. Indicadors
▪ Existència del llistat de servei–tipus i la planificació de l’elaboració dels models per Servei–tipus.
▪ Percentatge de prestacions de serveis socials especialitzats amb models elaborats.
▪ Percentatge de plans sectorials amb mecanismes per garantir el contínuum assistencial.
▪ Percentatge de models que incorporen elements de flexibilitat territorial.
▪ Percentatge de prestacions de serveis socials especialitzats amb normativa respecte de les que no tenien.
▪ Percentatge de prestacions de serveis socials especialitzats amb nova normativa respecte les que en tenien.
▪ Existència del Pla director de serveis socials especialitzats.
7. Documentació de Referència
� Ayuntamiento de Vitoria – Gasteiz (2008). La Transversalidad como elemento de mejora en el Ayuntamiento de Vitòria-Gasteiz Resultados de una reflexión compartida. Vitoria – Gasteiz.
� Brugué, Quim. i Gomà, Ricard (1998). Governs Locals i Polítiques Públiques. Barcelona: Ariel.
� Casado, David (dir.) (2008): Coordinación (gruesa y fina) en y entre los servicios sanitarios y sociales. Barcelona, Hacer.
� Eiglier, Pierre i Langeard, Eric. (1989). Servucción – El marketing de servicios. Madrid: Editorial McGraw-Hill.
� Fantova, Fernando. (2005): Manual para la gestión de la intervención social. Políticas, organizaciones y sistemas para la acción. Madrid, CCS.
� ICASS (2009). Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. DASC.
� Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
� Verdugo Alonso, Miguel Angel (dir) (2008). Escala GENCAT: Informe sobre la creació d’una escala multidimensional per avaluar la qualitat de vida de les persones usuàries dels serveis socials de Catalunya. DASC
80
Eix Estratègic 3:
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
3.4. L’impuls de l’activitat de les entitats d’iniciativa social
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, identifica les entitats privades d’iniciativa social com a part important del Sistema, d’una banda, com a proveïdores de serveis, i en aquesta vessant, moltes d’elles formen part de la XSSAP (veure Línia 3.1.). Però de l’altra, les reconeix com a entitats col�laboradores “en l'aplicació de la política de serveis socials mitjançant l'acompliment de programes o activitats socials en col�laboració amb l'Administració o amb entitats de serveis socials acreditades” (Article 77), entre les que figuren les organitzacions de foment de l’acció voluntària.
Tant la Generalitat com les administracions locals poden establir convenis de col�laboració, atorgar subvencions i ajuts a les entitats d’iniciativa social per a la creació, manteniment i millora dels centres, realització de programes i activitats de serveis socials, activitat formatives, de recerca i desenvolupament en serveis socials. En tots els casos, per rebre el finançament públic cal reglamentar “les condicions necessàries per a garantir la transparència i la responsabilitat en la gestió privada dels fons públics.”
Així doncs, d’acord amb el mandat legal s’ha de garantir l’impuls de les entitats d’iniciativa social i s’ha d’assegurar la seva participació activa en el Sistema com a representats de les persones usuàries.
2. Situació Actual
El Pla de Suport al Tercer Sector Social és l’instrument que estableix les diferents actuacions que despleguen el mandat legal en relació amb les entitats d’iniciativa social, i les accions dirigides a ajudar a aquelles entitats prestadores de serveis a consolidar-se i professionalitzar-se.
Aquest pla s’estructura en 3 eixos:
▪ Consolidació i creixement, que s’enfoca en canviar l’actual model de finançament a través de subvencions, per un altre que fomenti els convenis pluriennals i fórmules que aportin una major estabilitat. De manera complementària, incorpora actuacions dirigides a millorar la capacitat en relació a l’accés al crèdit i el foment de la innovació.
▪ Recursos Humans, que incorpora actuacions de formació, capacitació i gestió de les persones per tal de millorar la qualitat en la prestació dels serveis i l’atenció a les persones usuàries.
▪ Participació, que incorpora actuacions per garantir la inclusió del tercer sector social en els òrgans de participació de la Generalitat i les administracions competents, així com als espais de participació interna de les entitats per fomentar la cohesió social.
El Pla de Suport al Tercer Sector Social incorpora un model d’avaluació que revela els avenços després de gairebé un any d’aplicació. D’altra banda, a través de la Taula d’Entitats del Tercer Sector s’ha creat una relació de diàleg i confiança, i el compromís mutu d’un treball conjunt i coordinat, cap a uns serveis socials universals i de qualitat.
81
Dades d’Avaluació
En primer lloc, es presenta l’evolució del pressupost mitjà de les entitats del Tercer Sector Social.
En segon lloc, i per analitzar quantitativament el Tercer Sector Social, s’adjunten les dades següents:
Dades del Tercer Sector Social
Nombre d’organitzacions 7.503
Volum econòmic total 5.500 milions d’euros
2,8% del PIB català
Persones contractades 100.000 persones
2,85% sobre població ocupada
Nombre de persones voluntàries 248.119
4,13% sobre població major de 16 anys
Font: Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya
3. Objectiu General
Empoderar les organitzacions sense ànim de lucre, representatives d’interessos ciutadans i de les persones usuàries de serveis socials, i en especial les organitzacions de foment de l’acció voluntària com a eina de cohesió i integració social.
4. Objectius Específics
1. Regular les condicions d’accés al finançament públic per part de les entitats col�laboradores de serveis socials.
2. Impulsar el Tercer Sector Social mitjançant eines de planificació i el suport econòmic.
3. Garantir la participació del tercer sector social en els òrgans participatius del Sistema Català de Serveis Socials.
Font: Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya
Evolució del pressupost mig de les entitats del Tercer Sector Social, 2004 - 2007
637.625
690.684
757.903
766.973
0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000
2004
2005
2006
2007
Font: Anuari 2009
82
5. Actuacions estratègiques
1. Elaborar i aprovar el reglament d’acreditació de les entitats col�laboradores del Sistema Català de Serveis Social.
2. Crear el registre de les entitats socials acreditades per part del DASC.
3. Realitzar i avaluar les accions previstes en el Pla de Suport del Tercer Sector de la Generalitat de Catalunya, i difondre els resultats assolits.
4. Realitzar i avaluar les accions previstes en el Pla Estratègic del Tercer Sector, i difondre els resultats assolits.
5. Fer efectiva la participació de les entitats d’iniciativa social en els òrgans de participació del Sistema Català de Serveis Socials amb la funció de deliberar entorn a les polítiques de serveis socials i com a representants dels interessos de les persones usuàries.
6. Indicadors
� Existència del decret d’acreditació de les entitats col�laboradores del Sistema Català de Serveis Socials
� Existència del registre d’entitats socials acreditades.
� Disponibilitat al web del registre d’entitats socials acreditades.
� Percentatge de actuacions del Pla de Suport del Tercer Sector realitzades.
� Percentatge de actuacions del Pla Estratègic del Tercer Sector realitzades.
� Percentatge d’entitats que participen activament en els òrgans de participació, adscrits a la Generalitat i als ens locals.
7. Documentació de Referència
� DASC (2008). Pla de suport al Tercer Sector Social 2008 – 2010
� Vidal, Pau; Valls, Núria; Villa, Ana (coord) (2009). Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya. Taula Tercer Sector Social i Ajuntament de Barcelona.
83
Eix Estratègic 3
La vertebració del Sistema i el treball en xarxa
3.5. El model de finançament i la concertació de serveis
--------------------------------------------------------------
1. Justificació
El model de finançament ha de garantir l’accés universal i la qualitat de les prestacions que reben els ciutadans i ciutadanes, ha de permetre l’estabilitat i sostenibilitat en la prestació de serveis, així com facilitar-ne la planificació, per cobrir les necessitats socials i impulsar la inversió en la millora continuada dels sistemes de prestació i dels centres on es presten.
Segons la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, és la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública qui, amb el suport econòmic i mitjançant la concertació de serveis, gestionarà les prestacions incloses en la Cartera de Serveis Socials. Aquesta XSSAP està integrada pel conjunt d’administracions publiques titulars de competències en matèria de serveis socials i pel conjunt d’entitats d’iniciativa privada, social o mercantil, autoritzades administrativament i que han obtingut l’acreditació.
El finançament dels serveis socials bàsics correspon a les administracions titulars d’ABSS que inclou: els recursos propis de les administracions titulars, l’aportació del Departament d’Acció Social i Ciutadania, l’aportació d’altres administracions, les aportacions d’entitats privades i obres socials de les caixes d’estalvi, i les aportacions de les persones usuàries.
El finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l’administració o a l’entitat que n’és titular. Els serveis socials especialitzats garantits de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública es financen a partir del pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que n’és la competent, les aportacions de les persones usuàries, així com altres aportacions.
Els serveis prestats per les entitats d’iniciativa privada, social o mercantil, per rebre finançament públic han de ser autoritzats administrativament, acreditats per part del Departament d’Acció Social i Ciutadania i, contractats o concertats per l’administració titular. Aquestes entitats formaran part de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, sempre i quan acompleixin els requisits de qualitat establerts en l’acreditació i les prescripcions establertes contractualment.
Pel que fa al finançament de programes i activitats preventives i/o amb voluntat d’innovació, no incloses a la Cartera, podran articular-se subvencions dirigides a les entitats sense ànim de lucre que les impulsin i/o gestionin, sempre i quan estiguin acreditades com a col�laboradores.
En resum, el model de finançament ha d’avançar cap a la sostenibilitat i la suficiència de recursos, l’estabilitat que faciliti la planificació i, la inversió en instal�lacions, recursos materials, en capital humà i en innovació.
2. Situació Actual
Tal i com recull el document “70 hores de debat entre professionals dels serveis socials”, el model de finançament és un repte del que en dependrà la universalitat, l’equitat i la igualtat en l’accés als serveis socials.
84
En relació al copagament, en el mateix document es recull que és positiu com a filosofia que pot contribuir a millorar la consciència social del valor i el cost del servei prestat, que permet una redistribució més justa i una ampliació sostenible de les prestacions socials.
Per altra banda, es detecta que actualment existeixen diverses fórmules de provisió de serveis, i que caldrà una adaptació a la Llei 12 12/2007, d’11 d’octubre, de les que es basen en la subvenció per proveir prestacions de la Cartera de Serveis Socials.
Dades d’Avaluació
El pressupost del DASC en el període 2006-2009 ha tingut un increment del 70%, destacant especialment l’increment en pensions i prestacions econòmiques que s’ha multiplicat per 5, ja que ha passat de 100 milions d’euros el 2007 a més de 600 milions d’euros el 2009. Quant als serveis socials bàsics, l’increment ha estat del 117%.
Font: L’Estat dels Serveis Socials a Catalunya, DASC, 2009
Evolució del pressupost del DASC per programes de serveis socials especialitzats
0
100
200
300
400
500
2005 2006 2007 2008 2009
Mil
ion
s €
Persones amb discapacitat Gent gran amb dependènciaAltres programes socials Infància i adolescènciaFamílies
Evolució del pressupost del DASC en prestacions econòmiques i pensions
0
200
400
600
800
2005 2006 2007 2008 2009
Milions d'€
Evolució del pressupost del DASC destinat als Serveis Socials Bàsics
0
20
40
60
80
100
120
2005 2006 2007 2008 2009
Milions €
85
En l’àmbit dels serveis socials bàsics, la informació disponible sobre el finançament per part de la Generalitat de Catalunya és un dels indicadors clau que s’ha dissenyat per mesurar les fórmules de finançament dels mateixos:
Percentatge del finançament dels Serveis Socials Bàsics provinent de la Generalitat de Catalunya, 2008
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
Municipis de 20.000 a 50.000habitants
Municipis majors de 50.000habitants
Ens supramunicipals
Tipus d'ens local Catalunya Catalunya
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS 2008. Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009.
Pel que fa a l’estructura del finançament del Tercer Sector Social, en termes generals, les entitats d’iniciativa social es financen amb fons públics (un 49% del seu pressupost) i fons privats (un 51% del seu pressupost).
Pel que fa a les formes de finançament públic de les entitats, destacar que la fórmula majoritària són les subvencions, seguit pels convenis i, finalment, la contractació de serveis.
3. Objectiu General
Desenvolupar un model de finançament que garanteixi la qualitat dels serveis, l’estabilitat i la sostenibilitat del Sistema.
Distribució del finançament de les entitats del Tercer Sector Social
Font: Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya
86
4. Objectius Específics
1. Consolidar el model de finançament establert a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre.
2. Impulsar instruments de finançament que aportin estabilitat al Sistema.
3. Incrementar l’eficiència del Sistema.
5. Actuacions Estratègiques
1. Desplegar els instruments de la contractació administrativa com l’única eina de provisió de la prestació dels serveis especialitzats de la Cartera de Serveis Socials; que doti a tots els agents de la XSSAP d’una major estabilitat en la prestació dels serveis, tant per la provisió com per a les entitats proveïdores, d’iniciativa social i mercantil.
2. Consolidar l’instrument del contracte-programa per al finançament dels serveis socials bàsics.
3. Actualitzar els models de copagament de les prestacions de servei.
4. Recercar fórmules de finançament alternatives per reduir la dependència de les aportacions públiques per part de les entitats d’iniciativa social.
5. Implantar la metodologia del càlcul de costos en la gestió dels serveis socials.
6. Indicadors
▪ Nombre de les places de la XSSAP concertades, i percentatge que representen sobre el total.
▪ Percentatge de cofinançament de la Generalitat de Catalunya en els serveis socials bàsics dels ens locals.
▪ Percentatge de prestacions no gratuïtes respecte a les prestacions definides a la Cartera i evolució.
▪ Percentatge de la despesa corrent corresponent a subvencions per a la prestació de serveis que s’ha transformat en concertada.
▪ Existència d’un document sobre els criteris i metodologia de càlcul de costos.
6. Documentació de Referència
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
87
Eix Estratègic 4: Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència
88
Eix Estratègic 4:
Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència
-------------------------------------------------------------- El motor dels serveis socials són les persones que articulen i ofereixen les prestacions a les persones usuàries. Des de la implantació dels primers serveis d’atenció a les persones, en el marc dels sistemes institucionals de protecció social de l’estat democràtic, els i les professionals han tingut un paper clau en la construcció del sistema de serveis.
La implicació i voluntat dels i de les professionals ha fet possible l’evolució dels serveis socials, però alhora s’ha creat una certa idea difusa sobre: Qui són? Què fan? I què han d’aconseguir?. En aquest sentit, es fa indispensable reconèixer clarament els i les professionals, el seu perfil i competències, i les funcions a desenvolupar
És important visibilitzar com aquests professionals es distribueixen en equips de treball, en centres i sobre el territori. Cal consolidar els mecanismes que els permeten estar interconnectats i coordinats, rebre recolzament i protecció, millorar contínuament la seva formació, i compartir experiències i coneixements.
En tot cas, cal aprofitar el context actual dels serveis socials per donar visibilitat als professionals i reconèixer el seu valor com a puntal de tot el Sistema.
89
Eix Estratègic 4:
Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència 4.1. Reconèixer i formalitzar l’actuació de les persones que
treballen en el Sistema.
-------------------------------------------------------------
1. Justificació
Els Serveis Socials de Catalunya, entesos des d’una perspectiva contemporària, neixen un cop iniciada la democràcia, sent un factor essencial l’acció dels i de les professionals, el seu esforç i voluntarisme per configurar un sistema i uns serveis que, posteriorment, la legislació ha anat consolidant i ordenant. El model de creixement del Sistema s’ha caracteritzat pel fet que els i les professionals han assumit una gran diversitat de funcions heterogènies.
En aquest sentit, la legislació més recent, tant la LAPAD com la Llei de Serveis Socials de Catalunya, ha comportat un punt d’inflexió en el rol de les persones que treballen en en Sistema. Per una banda, els dóna visibilitat i reconeixement en identificar-los com un element cabdal del conjunt del Sistema, raó per la qual han de participar en la definició dels serveis socials.
Per altra banda, posa les bases per ordenar les funcions i establir el seu marc de treball, fixant l’obligació d’homogeneïtzar els perfils per cercar l’equitat en l’atenció de les persones, establint els criteris d’invervenció general, prescrivint el valor vinculant de les seves valoracions, i reconeixent la figura del professional de referència com a l’interlocutor principal amb la persona usuària que vetlla per la coherència de l’atenció i la coordinació amb els altres sistemes de benestar.
El desenvolupament dels perfils professionals i de personal del Sistema ha d’estar atent a les noves necessitats emergents. Per poder disposar de la definició de tots els perfils professionals previstos a la Cartera tot garantint la coherència interna del Sistema, caldria partir d’una agrupació per categories (perfil – tipus), cadascuna de les quals tingui en comú, com a mínim un criteri essencial (formació bàsica d’accés o el desenvolupament d’unes funcions genèriques comunes, per exemple); a partir d’aquestes categories es poden definir les característiques generals del perfil i els aspectes específics segons l’àmbit d’actuació professional.
D’acord amb el mandat de la Llei, cal garantir el principi d’unitat de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública en el si de la qual hi ha d’haver una homogeneïtat de condicions laborals i mobilitat interadministrativa del personal laboral i funcionari dins de la Xarxa.
2. Situació Actual
El DASC ha formalitzat un catàleg de llocs específics en la Cartera de Serveis Socials, tal i com es mostra a continuació:
90
Amb l’objectiu de formalitzar els perfils dels i de les professionals i del personal del Sistema, el Departament d’Acció Social i Ciutadania va constituir, mitjançant l’Ordre ASC/192/2009 de 26 de març, un òrgan col�legiat: el Comitè d’expertes i experts en formació en l’àmbit de l’acció social (hereu de l’anterior Comitè d’experts en formació de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials creat l’any 1990).
El Comitè d’expertes i experts en formació en l’àmbit de l’acció social és un òrgan col�legiat creat amb la finalitat de convertir-lo en un referent a Catalunya en matèria de formació en serveis socials i alhora esdevenir l’instrument per al foment de l’excel�lència en l’exercici professional.
Aquest Comitè té, entre les seves funcions, la de definir els perfils professionals i aptitudinals a partir de les funcions que han d’exercir les persones que treballen en el Sistema, així com la titulació mínima d’accés i la formació teòrico-pràctica específica necessària per a desenvolupar-les. El Comitè té definits trenta-tres perfils professionals de: atenció social bàsica, atenció a la gent gran, atenció a les persones discapacitades, atenció a la família, la infància i l’adolescència, i els serveis d’altres àmbits d’atenció.
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica a partir de la Cartera de Serveis Socials 2008-2009. DASC, 2009
Directors/coordinadors Tècnics/ques Altre personal tècnic Personal sanitari Auxiliar de serveis socialsAuxiliar de suport als serveis socials
Director/a Educador/a especialitzat/ada Economista Infermer/a Auxiliar de la llar Auxiliar comptableDirector/a-coordinador/a ( mínim diplomat C. Socials) Educador/a social Jurista Fisioterapeuta Auxiliar en gerontologia ConsergeCoordinador/a (grau mitjà) Insertor/a Laboral Tallerista Metge/essa Auxiliar de tutela
Coordinador/a
Insertor/a laboral (amb formació específica en processos de suport i adaptació de l'entorn de persones amb discapacitat visual i psíquica) Metge/essa Neuropediatre/a
Director/a responsable Logopeda Metge/essa generlista Auxiliar Tècnic EducatiuDirector/a responsable ( mínim diplomat C. Socials) Mediador/a Cultural Neuròleg/òloga Cuidador/a
Pedagog/a Psiquiatre Aux. equip mòbilProfessional amb estudis universitaris, com a mínim, de primer cicle en làmbit de les ciències socials.
Personal especialitzat en la realització dels programes individuals de rehabilitació Auxiliar de monitor/a
Psicòleg/òloga Responsable higienicosanitari/ària Monitor/aPsicòleg/òloga (preferentment amb formació acreditada en desenvolupament infantil) Monitor/a especialitzat/adaPsicomotricista Monitor/a temps lliurePsicopedagog Operador/a central CRAReferent tutelar Operador instal�lacions
Tècnic/a de suport social
Personal d'atenció directa (professionals amb titulació adient per donar atenció geriàtrica, animació sociocultural, teràpia ocupacional, fisioteràpia, atenció sanitària, psicològica i social.
Tècnic/a en l'àmbit del lleure
Personal per a la prestació de les funcions d'allotjament, manutenció, acolliment i convivència i suport personal.
Tècnic/a Inserció LaboralProfessional de torn (perfil adequat)
Terapeuta ocupacional Treballador/a familiarTerapeuta ocupacional i fisioterapeutaTreballador/a social
CARTERA 2008-2009
91
SERVEIS BÀSICS D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA
ÀREA D'ATENCIÓ A LA GENT GRAN
ÀREA D'ATENCIÓ A PERSONES DISCAPACITADES
ÀREA D'ATENCIÓ A LA FAMÍLIA, LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA
SERVEIS D'ALTRES ÀMBITS D'ATENCIÓ
Personal diplomat en treball social dels serveis bàsics d'atenció social primària
Director/a de serveis de centres residencials
Director/a de centres de dia d'atenció especialitzada i centres residencials
Educador/a social dels serveis de centres residencials d'acció educativa i de centres d'acolliment per a infants i adolescents
Personal diplomat en treball social en els serveis sociosanitaris
Personal diplomat en educació social dels serveis bàsics d'atenció social primària Director/a de serveis d'acolliment diürn
Personal cuidador de persones amb discapacitat
Director/a de les cases d'acolliment per a dones maltractades
Responsable de serveis residencials d'atenció a toxicomans
Treballador/a familiar Personal auxiliar de gerontologia
Personal responsable higienicosanitari (perfil aprovat per als àmbits d'atenció a la gent gran i l'atenció a persones amb discapacitat)
Responsable de centres residencials d'acció educativa i centres d'acolliment per a la infància i l'adolescència
Personal diplomat en treball social Personal diplomat en infermeria
Perfil professional del titulat universitari en fisioterapia dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat
Director/a / coordinador/a dels serveis de centres oberts per a infants i adolescents
Personal diplomat en educacio social o llicenciat en pedagogia Personal responsable higiènicosanitari
Perfil professional del titulat universitari en treball social en els serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat
Personal diplomat en educació social dels serveis de centres oberts per a infants i adolescents
Personal llicenciat en psicologia Personal diplomat en fisioteràpia
Perfil professional del titulat universitari en infermeria dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat
Monitor de temps lliure dels serveis de centres oberts per a infants i adolescents
Personal llicenciat en dret Personal diplomat en teràpia ocupacional
Perfil professional del titulat universitari en psicologia dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat
Personal diplomat en treball socialPersonal en l'àmbit de l'educació social Personal llicenciat en medicina i cirurgiaPersonal llicenciat en psicologia
Cal seguir treballant en aquesta línia per tal de definir els aspectes generals comuns als perfils i els aspectes específics segons l’àmbit concret de desenvolupament professional. Per altra banda, també cal establir un sistema d’actualització d’aquests perfils per tal de mantenir-los adaptats a les noves realitats, demandes socials i dinàmiques del Sistema.
En aquesta línia de definició de perfils, la Llei incorpora una figura, el o la professional de referència, com a garant de l’atenció integral a les persones; aquesta figura està pendent de desenvolupament normatiu.
Pel que fa al reconeixement de les persones que treballen en el Sistema, cal observar que els sistemes d’avaluació del desenvolupament i de l’acompliment estan en procés de preparació en les administracions públiques a l’espera de l’adaptació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic a la normativa catalana. La culminació d’aquest procés permetrà posar en valor els resultats assolits, l’experiència, els coneixements i les habilitats i, impulsar i motivar els i les professionals i el personal.
Cal destacar que existeixen diversos premis que tracten de donar visibilitat a la tasca i a les accions que desenvolupen els i les professionals de serveis socials, dels quals destaquen:
Edicions Títol Entitat
22 Premi Ferran Salsas i Roig sobre salut mental i comunitat
Ajuntament de Rubí
21 Premi "La Caixa" de Ciències Socials - Dr. Rogeli Duocastella
Fundació La Caixa
20 Gran Cruz de Oro del Orden Civil de la Solidaridad Social
Ministerio de Sanidad y Política Social
17 Premi Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació
Ajuntament de Barcelona
7 Premi ACRA a la millora i l'innovació en l'atenció a les persones grans
Associació Catalana de Recursos Assistencials
7 Premi ACRA a la millor aportació professional Associació Catalana de Recursos Assistencials
Font: Comitè d’expertes i experts en formació l’àmbit de l’acció social. DASC, 2009.
92
Edicions Títol Entitat
6 Premi Josep Maria Rueda per projectes d'intervenció social i recerca
Diputació de Barcelona
6 Premios IMSERSO Infanta Cristina IMSERSO
4 Premi de recerca en treball social Dolors Arteman Col�legi Oficial de Treballadors /és Socials de Catalunya
3 Premi d'investigació i innovació sobre les persones amb discapacitat intel�lectual
Associació AMPANS
2 Premi Rosa Martí-Sensat de recerca en psicologia aplicada
Col�legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
1 Premi Solé Tura sobre investigació de malalties neurodegeneratives
Fundació Usheimer
1 Premi internacional en educació social Joaquim Grau i Fuster
Col�legi Oficial d'Educadors/es socials de Catalunya
1 Premi Dixit de reconeixement a la investigació social
Departament d'Acció Social i Ciutadania - Generalitat de Catalunya
1 Premi Catalunya Social a la trajectòria professional Departament d'Acció Social i Ciutadania - Generalitat de Catalunya
1 Premi Candi Villafañe de projectes per a la promoció d’oportunitats i la no discriminació.
Ajuntament de Lleida
Font: Elaboració Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009
3. Objectiu General
Garantir que els i les professionals i el personal de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública tinguin formalitzades les seves funcions així com reconeguts els seus drets i deures, i que es reconegui el valor afegit de l’activitat diària dels i de les professionals i personal del Sistema Català de Serveis Socials.
4. Objectius Específics
1. Impulsar l’ampliació i millora del catàleg de perfils tipus del Sistema Català de Serveis Socials.
2. Facilitar l’avaluació de l’acompliment dels i de les professionals i empleats de la Xarxa per millorar els mecanismes de reconeixement.
3. Promoure l’homogeneïtzació de les condicions laborals i la mobilitat interadministrativa de les persones que treballen en la Xarxa.
4. Incrementar la presència de professionals i entitats de l’àmbit dels serveis socials entre les persones i entitats premiades en convocatòries de caràcter general que premien trajectòries professionals (Creu de Sant Jordi, Medalla President Macià,...).
5. Actuacions Estratègiques
1. Crear espais de debat, amb els agents del Sistema, per definir i adaptar els perfils professionals tipus a l’evolució de les necessitats socials.
2. Elaborar i desenvolupar un pla de treball pluriennal del Comitè d’expertes i experts en formació en l’àmbit social, difondre’l i fer-ne l’avaluació.
93
3. Continuar desenvolupant i actualitzant els perfils professionals previstos a la Cartera de Serveis Socials, per adaptar-los a l’evolució de les necessitats socials.
4. Desenvolupar les funcions del professional de referència en el marc dels models de prestació de serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats i formalitzar-les en l’instrument jurídic corresponent, si escau
5. Dissenyar una estratègia que coordini les accions relacionades amb l’ordenació i el desenvolupament professional, la formació contínua i el reciclatge i, la recerca i la innovació.
6. Dissenyar els mecanismes de comunicació de l’actuació del Comitè d’Expertes i Experts en formació en l’àmbit de l’acció social, especialment pel que fa als resultats i l’aplicació pràctica d’aquests.
7. Crear un model de referència per l’avaluació del desenvolupament i l’acompliment dels i de les professionals i personal de la Xarxa.
8. Estudiar les possibles vies per fer convergir els diferents convenis laborals vigents en la Xarxa en un únic conveni de sector.
9. Promoure la regulació i implementació dels criteris bàsics i dels instruments jurídics per facilitar la mobilitat interadministrativa dins la Xarxa, per part dels òrgans competents.
10. Divulgar els premis de reconeixement a l’actuació en el marc dels serveis socials entre les persones que treballen en el Sistema i presentar candidatures als mateixos.
6. Indicadors
� Nombre de perfils de professionals desenvolupats en el període.
� Existència del Pla de treball pluriennal del Comitè d’expertes i experts en formació en l’àmbit de l’acció social.
� Existència d’un instrument jurídic que regula el perfil del professional de referència.
� Existència d’un document amb una estratègia de coordinació entre els àmbits de desenvolupament professional, formació continuada i recerca.
� Existència del model de referència per l’avaluació del desenvolupament i l’acompliment dels i de les professionals i personal del Sistema.
� Existència d’una mesa de negociació específica per a l’elaboració d’un conveni únic del sector de serveis socials.
� Existència d’un document que reculli els criteris bàsics i els instruments jurídics per facilitar la mobilitat interadministrativa en el si de la Xarxa.
� Nombre de comunicacions realitzades sobre els premis de reconeixement a l’actuació en el marc dels serveis socials.
� Nombre de persones que treballen, o han treballat, en el Sistema que han rebut un premi de reconeixement a la seva trajectòria professional en el període.
7. Documentació de Referència
� Comitè d’Experts en Formació. http://www.gencat.cat/benestar/comiteexperts/
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
94
� Decret 151/2008, de 29 de juliol pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008-2009.
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
95
Eix Estratègic 4:
Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència
4.2. Les dotacions
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
Tal i com estableix l’article 44 de la Llei 12/2007 de serveis socials, “L'organització del sistema públic de serveis socials ha de garantir la disponibilitat i l'adscripció del personal professional estable, homologat laboralment i necessari per a una atenció social de qualitat...”.
Aquesta regulació implica cercar l’equitat en la prestació de serveis i prestacions a les persones mitjançant l’homogeneïtzació dels coneixements, habilitats i perfils funcionals dels i de les professionals. Per garantir aquesta homogeneïtzació, és necessari determinar explícitament els indicadors quantitatius, qualitatius i d'equilibri territorial que s'han d'aplicar perquè els serveis socials bàsics i especialitzats es cobreixin adequadament (article 44.2).
Per aconseguir-ho, es fa necessari:
� Adaptar les dotacions i perfils professionals als models de prestació definits i reglamentats que incorporaran indicadors per donar resposta a les necessitats específiques territorials i socials.
� Equilibrar les condicions de treball de totes les persones que treballen a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, tot impulsant la seva professionalització i l’estabilitat laboral.
2. Situació Actual
Per primer cop, la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009 estableix dotacions de professionals per a les prestacions de servei, tot i que és necessari seguir avançant per definir-les en totes les prestacions.
S’ha prioritzat l’establiment de ràtios referides als perfils professionals tècnics i auxiliars, i cal completar les corresponents al personal directiu i de suport.
Altrament, tal i com es recull en el procés participatiu per l’elaboració del PESSC, les ràtios actuals han d’incloure criteris correctors en funció d’indicadors que afecten la prestació dels serveis com són la incidència de les necessitats socials i les característiques del territori (dispersió geogràfica,... ).
Dades d’Avaluació
A continuació s’aporten dades sobre les ràtios de personal dels equips bàsics d’atenció social, d’una banda els/les treballadors/es socials (TS) i educadors/es socials (ES) i de l’altra les ràtios de directius/ves en relació a la resta de personal en els serveis socials bàsics, en els municipis majors de 20.000 habitants, en els majors de 50.000 i en les àrees bàsiques supramunicipals, així com la mitjana de Catalunya.
96
Per als serveis socials especialitzats es prenen com a referència les ràtios establertes per la Cartera de Serveis Socials.
3. Objectiu General
Garantir la dotació suficient de professionals i personal en la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública per cobrir les necessitats territorials i socials plasmades en les ràtios definides en els models de prestació, de manera prioritària en les prestacions garantides de la Cartera de Serveis Socials vigent.
4. Objectius Específics
1. Revisar les dotacions i la classificació professional dels equips que acompleixen les prestacions de servei recollides en la Cartera de Serveis Socials, d’acord amb els nous models de prestació.
2. Sistematitzar la informació relativa a les persones que treballen en la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
3. Conèixer i divulgar l’aportació els serveis socials a l’economia catalana.
5. Actuacions Estratègiques
1. Avaluar l’aplicació de les ràtios de professionals i personal d’atenció directa segons els models de prestació definits, que incorporen les necessitats socials i territorials (d’acord amb les actuacions estratègiques de les línies 3.2 i 3.3).
2. Incorporar els perfils professional nous que els models de prestació defineixin (d’acord amb les actuacions estratègiques de les línies 3.2 i 3.3).
3. Establir i validar les ràtios de professionals per als perfils directius, de gestió i de suport segons els models de prestació definits (d’acord amb les actuacions estratègiques de les línies 3.2 i 3.3).
4. Dissenyar i desenvolupar un registre de professionals i personal en el marc del Sistema d’Informació Social, identificant variables de sexe, edat, nacionalitat,
Ràtio de directius/ves per professional a nivell tècnic, auxiliar i de suport
0,50
6,19
6,986,49
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
8,00
Supramunicipal Catalunya Major 50000 De 20000 a 50000
En
perc
enta
tge
(%)
Ràtio d'habitants per TS i ES d'Equip Bàsic d'Atenció Social
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00
14.000,00
16.000,00
TS ES
Nom
bre
d'ha
bita
nts
De 20000 a 50000 Major 50000 Supramunicipal Catalunya
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS 2008. Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009.
97
ocupació.
5. Disposar d’una anàlisi periòdica sobre l’ocupació al sector de serveis socials com a sector productiu i l’aportació a l’economia catalana; a partir d’instruments dissenyats específicament que atenguin a les característiques del sector i permetin la identificació de les variables de diversitat cultural, de gènere i territorial.
6. Indicadors
� Percentatge de ràtios avaluades en funció dels models de prestació.
� Percentatge de perfils definits revisats respecte al total dels perfils previstos a l’inici del període.
� Percentatge de ràtios definides per prestacions respecte del total de prestacions de la Cartera de Serveis Socials sense ràtios a l’inici del període.
� Existència del registre de professionals.
� Existència d’instruments que permetin l’anàlisi periòdica de l’ocupació en el sector.
� Existència d’anàlisi periòdica sobre l’ocupació en el sector de serveis socials i l’impacte a l’economia catalana.
7. Documentació de Referència
� Comitè d’Experts en Formació. http://www.gencat.cat/benestar/comiteexperts/
� DASC (2009). Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Social en Matèria de Serveis Socials.
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
� Decret 151/2008, de 29 de juliol, per la que s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008 -2009.
� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
98
Eix Estratègic 4:
Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència
4.3. La capacitació, el suport i la protecció
---------------------------------------------------------------
1. Justificació
Tal i com enuncia la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, en els seu article 43, “el sistema públic de serveis socials ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, la capacitat (…)”. Aquesta prescripció equival a garantir una formació inicial , - de capacitació -, coherent amb les funcions a desenvolupar, l’aprenentatge sobre el terreny, l’acollida, l’entrenament inicial en el propi lloc de treball i, la formació contínua dels i de les professionals i personal de la Xarxa.
Així doncs, en primer lloc, és de cabdal importància que els centres de formació i universitats dedicats a la formació bàsica dels i de les professionals i del personal adaptin contínuament els seus continguts curriculars a la realitat i a les necessitats emergents. També cal que es consolidin les pràctiques professionals en les entitats, per tal que els i les estudiants disposin d’un període d’aprenentatge pràctic sobre el terreny, sota la supervisió d’un o d’una professional, que pugui acompanyar-los en aquest procés d’assimilació de noves habilitats i aptituds que complementen els coneixements assolits durant la formació acadèmica bàsica. Això passa, ineludiblement, per formalitzar el rol de tutor i tutora de pràctiques, donant-li entitat, concretant les seves obligacions en el seguiment i l’avaluació de l’educand, i la relació amb l’entitat acadèmica a la qual es troba adscrit/a.
En segon lloc, cal parar atenció als processos d’acollida dels nous i noves professionals i personal de les organitzacions que formen part de la Xarxa. És essencial que aquestes persones coneguin què s’espera d’ells, quines eines tenen a la seva disposició, quines funcions desenvoluparan i quin serà el procés d’assumpció de responsabilitats. Així mateix, cal que rebin acompanyament en els primers contactes amb les persones usuàries per consolidar les habilitats que han treballat durant el procés de formació bàsica, per tal d’ensenyar-los els mètodes de funcionament de l’entitat i/o centre, i aprenguin de l’experiència dels i de les professionals.
En tercer lloc, és necessari seguir invertint en la formació contínua dels i les professionals i del personal de la Xarxa tal com s’ha fet des del DASC, les entitats i els ens locals, de manera coordinada, garantint la seva qualitat, avançant en els continguts i en la metodologia, i impulsant processos de formació en habilitats. Aquesta formació ha de permetre als i a les professionals i al personal seguir ampliant les seves competències i facilitar-los la carrera vertical i horitzontal en el si de les organitzacions a les que es troben adscrits, així com la mobilitat laboral en la Xarxa; alhora que ha de permetre la millora de l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat de les organitzacions. També s’ha de vetllar per la formació en aspectes de caràcter tranversal com és la diversitat cultural, la perspectiva de gènere en la intervenció social, l’ètica...
Per altra banda, i molt relacionat amb la capacitació, és essencial que es consolidin i es creïn nous mecanismes de suport extern als professionals i personal que recolzin l’atenció actual a les persones, mantenint i incrementant els nivells de qualitat, eficiència i eficàcia, que complementin els coneixements i habilitats assolits mitjançant la formació contínua i previnguin i atenguin
99
situacions provocades per factors psicosocials que afectin l’estat emocional, cognitiu, fisiològic i de comportament dels i de les professionals.
Finalment, d’acord amb l’article 45 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, les persones que treballen en el Sistema han de gaudir de protecció que garanteixi la seva seguretat derivada de factors psicosocials i també la seguretat física i el respecte a la seva intimitat.
2. Situació Actual
La formació inicial de capacitació dels i les professionals i empleats del Sistema es concentra en els estudis de formació professional i en els estudis universitaris definits pel Departament d’Educació i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, respectivament.
Aquesta oferta està reglada i organitzada segons la normativa educativa actual: formació professional, formació universitària de grau (bàsica) i formació universitària de post-grau (màster). És destacable l’oferta formativa de post-grau, que aborda aspectes de formació avançada i d’especialització, dirigida als professionals i al personal del Sistema..
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica (DASC) a partir de les dades del Departament d’Educació i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, 2009.
Branca: Serveis Socioculturals a la comunitat Branca: Ciències socials i jurídiques Branca: Ciències socials i jurídiques Grau mitjà Durada Títols de grau Durada Títols de màster Durada
Atenció sociosanitària
2.000 hores
Antropologia social i cultural 2400 hores Antropologia i etnografia � 900-1200 horesGrau superior� Educació social 2400 hores Avaluació i mesura de la conducta � 600 hores
Animació sociocultural
1.700 hores
Pedagogia 2400 hores Ciutadania i drets humans: ètica i política � 600-1200 horesEducació infantil 2.000 hores Psicologia 2400 hores Comunitat sorda, educació i llengua de signes � 900 horesIntegració social 1.700 hores
Sociologia 2400 horesD'agents d'igualtat d'oportunitats per a les dones: àmbit rural � 600 hores
Intervenció sociosanitària 1.700 hores Treball Social 2400 hores Direcció, gestió i intervenció en serveis socials � 600 horesEducació en la diversitat � 900 horesEducació especial � 600 horesEducació i TIC (e-learning) � 600 horesEducació inclusiva � 600 horesEducació intercultural � 600-1200 horesEducació per a la ciutadania i en valors � 600 hores
Esport, lleure i canvi social: estratègies per a la gestió i l'anàlisi de l'activitat física contemporània � 1200 horesEstudis de dones, gènere i ciutadania � 1200 hores
Estudis de gènere: dones, desenvolupament i cultures � 1200 hores
Europeu en treball i política social � 600-1200 hores
Formació de les persones adultes � 600-1200 hores
Formació de professionals de la formació � 600-1200 horesGestió de la immigració � 600 horesIntervencions socials i educatives � 600 hores
Investigació en psicologia social � 600-1200 hores
Investigació en sociologia aplicada (MISA) � 600-1200 hores
Investigació etnogràfica, teoria antropològica i relacions interculturals � 600-1200 horesJoventut i societat � 600 hores
Migracions i mediació social � 600-1200 hores
Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i adolescència � 600 horesParticipació i polítiques locals � 600 hores
Pedagogia social i comunitària: lideratge de la transformació socioeducativa � 600 horesPsicologia clínica i de la salut � 900 horesPsicologia de la cognició i de la comunicació � 600 horesPsicologia de l'educació-MIPE � 900 horesPsicopedagogia � 600 hores
FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA DE MÀSTER
Els estudis de màster tenen la finalitat que l’estudiant adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé promoure la iniciació de
tasques investigadores.
FORMACIÓ PROFESSIONAL
Conjunt d'accions de formació professional específica (també anomenada formació professional reglada) que s'imparteixen en el
sistema educatiu.
FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRAU
Tenen per finalitat l’obtenció d’una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter
professional.
100
A l’hora d’abordar la formació de persones sense titulació prèvia i en situació d’atur, o bé que requereixen reciclatge, una part de l’oferta de formació professional ocupacional i/o contínua està gestionada pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i pel Servei d’Ocupació de Catalunya.
Paral�lelament, a l’oferta professional ocupacional i contínua gestionada i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, hi ha d’altres entitats que ofereixen formació de reciclatge i actualització per als i les professionals i personal del Sistema com, per exemple, les entitats i federacions d’entitats privades (socials i mercantils), els ens locals i les seves entitats representatives, els sindicats i les universitats, entre d’altres.
Un altre aspecte a considerar, en relació a la capacitació de les persones que treballen en el Sistema, és l’acreditació de les competències professionals assolides a partir de l’experiència laboral acumulada i la formació contínua i de reciclatge. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (adscrit orgànicament al Departament d’Educació), va impulsar el reconeixement de competències mitjançant l’acreditació12.
Recentment, des del mateix Departament d’Educació, s’ha impulsat el programa “Qualifica't” que està pensat perquè les persones trobin l'orientació, el reconeixement i la formació professional que millor s’adapta a les seves necessitats. Totes les persones que participen en el programa poden obtenir una certificació, parcial o total, que es pot capitalitzar, si es disposa dels requisits acadèmics d’accés, per a l’obtenció d’un títol de formació professional. A partir de les conclusions dels documents “Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’Estat dels Serveis Socials a Catalunya” i “70 hores de debat entre professionals dels serveis socials”, es plantegen una sèrie de reptes que caldria abordar:
• El personal directiu i de comandament requereix formació en habilitats directives, tant en relació amb aspectes tècnics com la planificació, la direcció d’equips i coordinació i l’avaluació.
• El personal tècnic requereix actualitzacions en normatives pels canvis i innovacions que succeeixen, així com per consolidar les habilitats i aptituds necessàries per desenvolupar el rol de professional de referència, tal i com descriu la Llei 12/2007.
• El personal d’informació i atenció al ciutadà requereix rebre formació en coneixements i habilitats ja que habitualment els seus llocs de treball no estan gaire formalitzats ni professionalitzats.
• El personal de suport administratiu i de recepció requereix formació bàsica, tant en relació amb els serveis socials i els seus tràmits administratius, com en habilitats d’atenció al públic.
Més enllà de la formació bàsica, l’entrenament i el reciclatge, és necessari invertir recursos en els processos d’acollida de les persones de nova incorporació a la Xarxa. A tall d’ exemple durant el procés participatiu es va fer referència als nous professionals d’atenció domiciliària, col�lectiu que s’ha incrementat considerablement amb la implantació de la Llei 39/2006, de 14 de
12 Aquest procés actualment està pendent de l’adaptació a Catalunya de la normativa de caràcter estatal, Real Decreto 1224/2009, de 17 de julio, de reconocimiento de las competencias profesionales adquiridas por experiencia laboral que deroga la normativa anterior que regulava el procés d’acreditació. En el període d’adaptació es pot obtenir aquest reconeixement de l’experiència laboral mitjançant el programa Qualifica’t.
101
desembre, i que no sempre poden tenir un acompanyament inicial que els permeti adquirir la pràctica per afrontar situacions crítiques, tenint en compte que la seva pràctica és completament individual en el domicili de les persones ateses.
Finalment, és necessari destacar que, complementàriament a la formació, els i les professionals i el personal requereixen altres tipus de suport entre els que destaquen els relatius a la revisió de la metodologia de treball tècnic i a la prevenció dels riscos psicosocials.
Dades d’Avaluació
A continuació es presenten les dades relatives als programes de formació contínua i els resultats dels mateixos.
En el marc del Pla Director de Formació 2008 – 2010, durant el 2008 el DASC ha organitzat les següents activitats formatives:
Núm. accions formatives 156
Núm. hores impartides 17.923
Núm. de sol�licituds 5.272
Núm. d’assistents 3.971
Núm. de certificats 3.669
D’aquestes dades es desprèn que l’oferta del Departament cobreix un 75,3% de la demanda i que la taxa de finalització de la formació està en el 92,4%.
El Pla de Formació 2008 – 2010 inclou la col�laboració econòmica i tècnica del DASC amb els ens locals mitjançant la inclusió en el contracte – programa de dotació per a la realització d’accions formatives
D’entre les diferents activitats formatives de l’any 2008 destaca especialment el curs “Jo dirigeixo els serveis socials”, programa de desenvolupament directiu en serveis socials en l’àmbit local, promogut pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i impartit per ESADE, amb una durada de 130 hores i on van participar 38 directius i directives de les àrees bàsiques de serveis socials.
També destacar la posada en marxa, per primera vegada, d’un pla pilot de formació semipresencial en col�laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya que ha comportat la realització dels cursos de: Prevenció i detecció de la violència familiar, Gestió i Direcció de Centres residencials d’atenció a la Gent gran, Planificació i gestió de recursos humans i Direcció econòmicofinancera.
En l’àmbit de la formació continuada és de destacar l’existència de l’Escola d’Estiu de Serveis Socials, organitzada per la Diputació de Barcelona, i que l’any 2008 va celebrar la seva 18a edició.
En segon lloc, es presenten la mitjana d’hores de formació del personal directiu, tècnic i auxiliar de serveis socials bàsics:
102
Per últim, es fa un apunt sobre la supervisió que reben els i les professionals i el personal de la Xarxa; segons l’experiència de Cercles de Comparació Intermunicipal de Serveis Socials Bàsics (Diputació de Barcelona, 2008), sobre una mostra representativa dels municipis de Catalunya que suposen al 35,4% de la població (majoritàriament de la província de Barcelona), el percentatge mitjà de professionals que rebien supervisió externa és d’un 86%.
3. Objectiu General
Garantir la capacitació, el suport i la protecció de les persones que treballen en el Sistema.
4. Objectius Específics
1. Apropar l’oferta formativa actual professional, universitària (de grau i post-grau), ocupacional i contínua a les necessitats del Sistema.
2. Garantir la formació continuada al personal de la Xarxa, tot vetllant per la inclusió d’elements transversals com la diversitat cultural, la perspectiva de gènere i l’ètica.
3. Fomentar el suport tècnic i psico-social a les persones que treballen en la Xarxa.
4. Impulsar les mesures necessàries per garantir la protecció de les persones que treballen en la Xarxa.
5. Actuacions Estratègiques
1. Crear espais de debat, amb la participació dels agents implicats, amb l’objectiu d’adequar progressivament els estudis acadèmics i la formació per a l’ocupació a la realitat del Sistema, en el marc del Comitè d’Expertes i Experts en formació en l’àmbit de l’acció social.
2. Elaborar un nou pla director de formació, de caràcter quadriennal, amb la iniciativa i el lideratge del Departament d’Acció Social i Ciutadania, que inclogui:
o Formació sobre les novetats legislatives.
o Formació d’aprofundiment en àmbits sectorials específics.
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS 2008. Oficina de Planificació Estratègica, DASC, 2009.
Hores anuals de formació per professional directiu, tècnic i auxiliar dels Serveis Socials Bàsics
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
Municipis de 20.000 a 50.000habitants
Municipis majors de 50.000habitants
Ens supramunicipals
Tipus d'ens Catalunya
103
o Formació en matèria d’ètica aplicada, amb especial atenció al tractament de la diversitat.
o Formació en anàlisi i inclusió de la perspectiva de gènere i la dimensió multicultural en la intervenció social.
o Formació de llengua catalana, per garantir el dret de les persones a ser ateses en català.
o Formació especialitzada en habilitats directives en el marc del desenvolupament de la funció gerencial.
o Formació en la gestió de la qualitat, la gestió per processos i l’avaluació de resultats.
o Disseny dels itineraris formatius per facilitar la carrera horitzontal i vertical dels i les professionals de la Xarxa.
3. Formular propostes de coordinació entre les diferents institucions i entitats dedicades a la formació del personal de l’àmbit de serveis socials i de l’acció social.
4. Avaluar i fer el seguiment dels programes de formació del personal dels serveis socials i de l’àmbit de l’acció social que reben finançament públic.
5. Dissenyar protocols de referència per l’acollida i l’acompanyament de les persones de nova incorporació a la Xarxa, tot incorporant les variables de diversitat cultural i la perspectiva de gènere.
6. Concretar els estàndards de referència per a la protecció dels riscos psicosocials dels diferents perfils i funcions que desenvolupen les persones que treballen en la Xarxa.
7. Elaborar un protocol estàndard d’actuació per fer front a les situacions de risc per a les persones que treballen en la Xarxa.
8. Conceptualitzar la figura del sènior en el si de la Xarxa , reconeixent el coneixement i l’experiència de les persones que hi treballen com un valor per a l’organització, i dotant-la de funcions d’assessoria i de suport a les persones que treballen en la Xarxa.
9. Definir les hores de formació contínua recomanables anualment per a totes les persones que treballen en la Xarxa.
10. Definir les hores de supervisió recomanables anualment per a totes les persones que treballen en la Xarxa, en el marc de les mesures de prevenció dels riscos psicosocials.
6. Indicadors
� Existència dels espais de debat sobre adequació de l’oferta formativa a les necessitats del Sistema.
� Existència d’un model de referència per a la formalització del rol de tutor/a de pràctiques.
� Existència del Pla Director de Formació.
� Percentatge de centres que han definit protocols d’acollida i d’acompanyament professional sobre el total de centres de la Xarxa.
� Percentatge d’entitats que inclouen els recursos de protecció de riscos psicosocials.
� Existència del protocol estàndard d’actuació en situacions de risc per a les persones
104
que treballen en la Xarxa.
� Percentatge d’entitats que disposen d’un protocol d’actuació en situacions de risc per a les persones que treballen en la Xarxa.
� Existència d’un document marc que formalitzi la figura de sènior.
� Mitjana d’hores anuals de formació dels i les professionals i del personal de la Xarxa, desagregades per sexe, per categories laborals, per territori i per dispositius.
� Existència d’un estàndard d’hores de formació anual recomanables.
� Mitjana d’hores anuals de supervisió dels i les professionals i del personal, desagregades per sexe, per categories laborals, per territori i per dispositius.
� Existència d’un estàndard d’hores de supervisió anual recomanables.
7. Documentació de Referència
���� DASC (2008). Pla Director de Formació 2008-2010 del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
���� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
���� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm, 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
���� Departament d’Educació:
http://www.xtec.net/fp/html/index_cifo.htm
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.bec23a5800a3d81ae244968bb0c0e1a0/?vgnextoid=7910a922d0c1e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7910a922d0c1e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
� Departament d’Innovació, Universitats i Empresa:
Títols de grau
http://www10.gencat.cat/cur_wrcec/AppJava/visible/titulacio/grauPerBranca.do?method=listBranca&tipus=T&tipusTitulacio=Grau
Títols de màster http://www10.gencat.cat/cur_wrcec/AppJava/visible/titulacio/masterPerBranca.do?reqCode=addItem&returnTo=0&fil_ariadna_param=back&tipusTitulacio=Master&tipus=T&method=listBranca
� Formació Professional Ocupacional i Contínua:
http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/ciutadans/cerca_cursos/cerca_cursos.html?cercadorAmpliat=N
� Diputació de Barcelona:
Formació
http://www.diba.cat/cjs/jornada.asp?id=304
Cercles de Comparació Intermunicipal
http://www.diba.cat/menugovernlocal/fitxers/Informe_analisi_de_serveis_municipals_2007.pdf
� Federació Catalana de Municipis:
http://formacio.fmc.cat/09/index.asp?opc=8#marca
105
� Associació Catalana de Municipis i Comarques:
http://www.acm.cat/index.php
106
Eix Estratègic 4:
Les persones que treballen en el Sistema: motor i punt de referència
4.4. La comunicació i la gestió del coneixement
-----------------------------------------------------------------
1. Justificació
En el Sistema Català de Serveis Socials, que ha de donar resposta a les necessitats socials canviants de la ciutadania, és fonamental el coneixement que generen els i les professionals i el personal que hi treballa, ja que són ells i elles qui, a partir del seu treball, coneixen en profunditat i des de la realitat aquestes necessitats i són capaços i capaces de modelar les prestacions que el Sistema posa al seu abast per donar-hi resposta; són el puntal del Sistema, tal i com s’indica a l’article 43.2 de la Llei de serveis socials.
Aquesta feina d’adaptació i de millora conforma el coneixement del Sistema, tot i que cal impulsar la transmissió d’aquests sabers i de la bona praxis, augmentant el nombre de coneixements documentats, per tal d’innovar i crear noves solucions a vells i nous problemes.
2. Situació Actual
En l’àmbit de la gestió del coneixement, s’ha de destacar la posada en marxa del projecte DIXIT amb els objectius següents:
� Potenciar la difusió, l’intercanvi i la generació de coneixement en l’àmbit de les polítiques socials, els serveis socials i els drets de la ciutadania.
� Liderar la transmissió de coneixement i la igualtat d’oportunitats a tot el territori.
� Afavorir canals de participació dels i les professionals a través del debat i la publicació d’experiències.
Durant el procés d’elaboració del Pla de Qualitat es va ressaltar que els coneixements i l’aprenentatge del personal del Sistema cal documentar-los per evitar pèrdues de coneixements que afecten el seu creixement i consolidació.
Durant el procés participatiu del PESSC es va indicar que les càrregues de feina dels i de les professionals dificulten trobar espais per a la interrelació, la comunicació, la reflexió i el debat.
Per altra banda, cal impulsar la participació en espais de debat i reflexió utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, així com espais on es treballin aspectes quantitatius i qualitatius de la intervenció social.
3. Objectiu General
Donar suport al treball realitzat per les persones que treballen en el Sistema, fomentant la comunicació, i la compilació i difusió dels coneixements, experiències i bones pràctiques que es generen en el Sistema.
107
4. Objectius Específics
1. Impulsar l’intercanvi d’experiències entre els i les professionals i el personal del Sistema Català de Serveis Socials, així com amb d’altres professionals de serveis socials de l’àmbit estatal i internacional.
2. Difondre els coneixements i aprenentatges que es generen a partir de l’experiència de les persones que treballen en el Sistema.
5. Actuacions Estratègiques
1. Crear els mecanismes d’interrelació i comunicació professional per a la reflexió i l’anàlisi permanent de les actuacions realitzades.
2. Dotar a les persones que treballen en el Sistema de les eines i els coneixements per a l’ús dels entorns 2.0 que els permetin consultories i intercanvis a través de les tecnologies de la comunicació.
3. Consolidar i divulgar el portal Dixit.cat com a plataforma de serveis per als professionals i personal del camp social que inclou, entre d’altres, un entorn col�laboratiu i, un banc de bones pràctiques i d’experiències rellevants..
4. Consolidar la xarxa de Centres DIXIT en tot el territori català.
5. Dissenyar un model per a la identificació de bones pràctiques en l’àmbit dels serveis socials.
6. Identificar i difondre bones pràctiques en l’àmbit dels serveis socials, especialment en l’atenció integral i continuada de les necessitats socials.
7. Consolidar les noves publicacions en matèria d’acció social (Quaderns d’Acció Social i Papers d’Acció Social) com a mitjans per divulgar els coneixements i les experiències de les persones que treballen en el Sistema.
8. Desenvolupar el Mapa d’Experts i Expertes en serveis socials.
6. Indicadors
� Grau de consolidació de la Xarxa DIXIT en el territori català:
o Evolució anual dels accessos al portal Dixit.cat.
o Evolució anual del nombre de membres del Club Dixit.
o Percentatge del territori cobert amb serveis presencials.
� Nombre de persones que participen en accions de formació sobre tecnologies de la informació adreçades als entorns 2.0.
� Evolució del nombre de grups virtuals i del nombre de persones usuàries que participen.
� Disseny d’un model per a la identificació de bones pràctiques en l’àmbit dels serveis socials
� Percentatge d’aportacions de professionals en actiu en l’elaboració de les noves publicacions periòdiques de l’àmbit de l’acció social
108
� Existència del Mapa d’Experts i Expertes en serveis socials
7. Documentació de Referència
���� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
���� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Pla de Qualitat. Barcelona
���� Portal Dixit: http://dixit.gencat.cat/portal/index.html
���� VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
109
Eix Estratègic 5: Planificació i avaluació basades en el coneixement
110
Eix Estratègic 5:
Planificació i avaluació basades en el coneixement
-------------------------------------------------------------- La planificació i l’avaluació són elements cabdals dels Sistema, ja que marquen l’inici de cada cicle de la seva actuació. La planificació estableix el camí a seguir, i l’avaluació permet valorar, reconduir i comunicar les actuacions realitzades i esdevé el punt de partida de la nova planificació. Aquest eix ens convida a exercir un procés de cicle i de millora contínua que garanteix l’adaptació de l’actuació del Sistema a les necessitats de les persones i la millora de la seva eficiència.
Aquest procés s’inicia amb la recopilació i gestió d’informació de l’activitat realitzada. Seguidament i durant la prestació de serveis, es realitza una avaluació freqüent que dóna pas a la rendició de comptes i a dues vies de millora: l’adaptació o millora d’allò que s’està desenvolupant, i a la recerca i innovació per abordar millor les necessitats existents.
Seguint els mandats legals, el present pla planteja la planificació i l’avaluació futures del Sistema, sempre tenint en consideració la participació de les persones usuàries i la comunicació i rendició de comptes a la ciutadania.
111
Eix Estratègic 5:
Planificació i avaluació basades en el coneixement 5.1. Implantar el Sistema d’Informació Social
------------------------------------------------------------- 1. Justificació
D’acord amb la Llei de Serveis Socials 12/2007 l’article 42 ordena la creació del Sistema d’Informació Social (en endavant, SIS) com una eina de coordinació i col�laboració interadministrativa. El SIS ha d’integrar la informació relativa a les prestacions de serveis socials. Els agents de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública que intervenen en la prestació de serveis de la Cartera de Serveis Socials han d’aportar la informació de la seva gestió al SIS.
La creació, l’accés i el funcionament del SIS ha d’estar regulat, i l'Administració de la Generalitat ha de garantir l'existència d'aquest sistema d’informació comú, compartit i compartible.
2. Situació Actual
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya actualment es troben immersos en la definició general del Sistema d’Informació Social i, en la creació i implantació del projecte Hèrcules, com a nucli del Sistema d’Informació Social que abasta la recollida i integració de la informació provinent de la prestació de serveis i de l’assignació i utilització dels recursos.
En relació al projecte Hèrcules, al llarg del 2008 s’han identificat de manera participada les expectatives i els factors crítics d’èxit del projecte, el model funcional i els requeriments tècnics. Entre les conclusions de l’informe realitzat, s’ha resolt que el SIS ha de seguir un model integral, amb aplicacions i bases de dades pròpies de cada agent però, alhora, amb una base de dades centralitzada amb informació comuna. Així mateix, es considera que aquesta plataforma, que s’ha de desenvolupar en el període 2009 – 2018, ha de facilitar l’accés a la Cartera de serveis, la interconnexió entre els diferents agents, el suport per la planificació i, el seguiment i la gestió de les prestacions mitjançant la consulta dels benchmarks, la cobertura de les necessitats, l’avaluació de la qualitat dels serveis i els resultats.
El SIS té com a missió garantir la disponibilitat de la informació relativa a les prestacions i a la Cartera de serveis socials en el si de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. Això suposarà un important avenç per a la governança del sistema públic de serveis socials. És a dir, el SIS ha de permetre millorar l’operativa del treball dels agents del Sistema, la compartició del coneixement i l’accessibilitat a la informació que faciliti la presa de decisions descentralitzada garantint sempre la confidencialitat i la privacitat de les dades personals.
El projecte del nou Sistema d’Informació Social de Catalunya presenta una estructura com la que es pot veure en el gràfic que hi ha a continuació: una plataforma que agrupa diferents
112
bases de dades comunes on els diferents agents han de poder operar tant amb la transmissió de dades com amb l’accés a la informació disponible.
Dades d’Avaluació
Actualment, hi ha un pla funcional amb un horitzó fins al 2018 per a la implantació del Sistema d’Informació Social. S’han començat a desplegar diversos projectes, entre els que podem destacar: la recollida única de dades dels ens locals, associada al contracte-programa; l’espai d’intercanvi per a professionals en el marc del Portal Dixit, definició conceptual i funcional de les bases de dades...
Tradicionalment, el Sistema Català de Serveis Socials compta amb diversos sistemes d’informació parcials per a la gestió i seguiment de determinades prestacions socials.
3. Objectiu General
Integrar la informació de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública de Catalunya de manera que permeti avaluar la qualitat i l’eficiència de la seva actuació així com la cobertura de les necessitats socials.
4. Objectius Específics
1. Regular normativament la creació i el desenvolupament del Sistema d’Informació Social
2. Definir i desplegar el model de recollida de dades dels diferents agents de la Xarxa, tot garantint el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
3. Aconseguir l’aportació de dades per part de tots els agents de la Xarxa.
4. Dissenyar i implementar les accions de desplegament del Sistema d’Informació Social relacionades amb l’intercanvi d’informació entre agents i els seus requeriments de seguretat i l’establiment de la història social compartida.
5. Consolidar el Dixit.cat com entorn col�laboratiu per als professionals.
Sistema d’Informació Social de Catalunya
Ciutadania Entitats
Administraciólocal
DASC
Abast del projecte Hèrcules
Altres Administracions i Organismes
Entitats i serveis
Cartera de Serveis
PersonesMetadades
Protocols intercanvi d’informació
Glossari
Elements comuns
Funcionalitats
Administració del sistema
Anàlisi integral d’informació
Professionals
Persona usuària / ciutadania
Documentació a compartir
Indicadors / CMBDs
Taules mestres
Codificació
Ciutadania Entitats
Administraciólocal
DASC
Abast del projecte Hèrcules
Altres Administracions i Organismes
Entitats i serveis
Cartera de Serveis
PersonesMetadades
Protocols intercanvi d’informació
Glossari
Elements comuns
Funcionalitats
Administració del sistema
Anàlisi integral d’informació
Professionals
Persona usuària / ciutadania
Documentació a compartirDocumentació a compartir
Indicadors / CMBDs
Taules mestres
Codificació
113
5. Actuacions Estratègiques
1. Definir els elements teòrics i tècnics per a la creació i desenvolupament del Sistema d’Informació Social que sigui la base de la regulació normativa
2. Aprovar i implementar la regulació normativa del Sistema d’Informació Social, incorporant els mecanismes per garantir el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de dades en tots els processos de gestió de la informació de la Xarxa.
3. Definir les necessitats d’intercanvi d’informació entre administracions i establir els protocols corresponents i dissenyar els accessos tecnològics i el marc jurídic per posar a l’abast dels agents del Sistema els certificats necessaris en la gestió i prestació dels serveis socials.
4. Dissenyar i implantar un directori d’entitats i serveis.
5. Dissenyar i implementar un directori de persones usuàries dels serveis socials amb un sistema únic d’identificació i la història social compartida (veure Línia 1.4.).
6. Sistematitzar la recollida d’informació dels ens locals a través d’un document i un aplicatiu específic, amb desagregació de dades per edats, sexes i territori.
7. Dissenyar els instruments que permetin la recollida periòdica de la informació de l’acció dels serveis socials especialitzats, amb desagregació de dades per edats, sexes i territori.
8. Elaboració d’informes de comparació sobre indicadors d’avaluació de prestacions per situacions de necessitats i lliurament d’informes periòdics als agents implicats que els permeti identificar quina és la seva situació en el conjunt de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
9. Proposar solucions tecnològiques als agents de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública d’acord amb els requeriments comuns del Sistema d’Informació Social, ja que els centres prestadors hauran de fer adaptacions progressives dels seus sistemes propis per tal de poder aportar la informació al SIS.
10. Continuar el desenvolupament tecnològic del DIXIT com entorn col�laboratiu per als professionals.
6. Indicadors
� Existència de la normativa reguladora del Sistema d’Informació Social
� Nombre de certificats electrònics d’interconnexió entre entitats i institucions disponibles en el SIS.
� Existència d’un directori d’entitats accessible en xarxa per part de tots els agents.
� Existència d’un directori de persones usuàries accessible en xarxa per part dels agents que s’hagin definit en el marc del model d’accessos al Sistema.
� Existència d’un model d’història social compartida.
� Existència del model i de l’aplicatiu per a la recollida de dades dels ens locals.
114
� Nombre d’agents que han aportat la informació requerida satisfactòriament i evolució en el període.
� Nombre de dispositius amb informes de comparació i evolució en el període.
� Nombre d’agents de la Xarxa que han desenvolupat accions per adaptar-se als requeriments del Sistema d’Informació Social desenvolupats i evolució en el període.
� Nombre de funcionalitats de l’entorn col�laboratiu de professionals del Portal Dixit desenvolupades i evolució en el període.
7. Documentació de Referència
� DASC (2008) Sistema d’Informació Social HÈRCULES. Anàlisi de la situació actual. Barcelona, Juliol .
� DASC (2008). Sistema d’Informació Social HÈRCULES. Presentació del full de ruta, model de governabilitat i decret. Barcelona, novembre.
� DASC (2009). L’estat dels serveis socials a Catalunya..
115
Eix Estratègic 5:
Planificació i avaluació basades en el coneixement 5.2. Desenvolupar la planificació del Sistema de serveis socials.
------------------------------------------------------------- 1. Justificació
L’article 36 de la Llei 12/2007 de serveis socials estableix que “Correspon al Govern establir la planificació general dels serveis socials en funció dels criteris següents:
a) L'anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions.
b) Els objectius de cobertura i de la implantació cronològica dels serveis socials. c) Les previsions necessàries per a elaborar la Cartera de serveis socials i les seves actualitzacions successives. d)La previsió de mesures generals per a la coordinació interadministrativa i interdepartamental.
e) L'ordenació i la distribució territorial i equitativa dels recursos disponibles. f) Els mecanismes necessaris per a seguir, aplicar i avaluar els plans.
g) Les previsions necessàries per a assolir els objectius dels plans.”
En aquest sentit, tal i com estableix l’article 37, la planificació general es duu a terme mitjançant el Pla Estratègic de serveis socials, que té caràcter quadriennal i ha d’aplicar els criteris de l’article 36 per “ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials d'acord amb el que estableix aquesta llei”. El decret 202/2009 d’Òrgans de Participació i Coordinació del Sistema Català de Serveis Socials regula el procés participatiu del Pla Estratègic
Un segon nivell de desplegament de la planificació estratègica són els Plans Sectorials, recollits a l’article 38, que “s'han d'elaborar tenint en compte les diferents situacions de necessitat d'atenció social, d'acord amb el que estableix l'article 7”.
Finalment, dins les competències dels ens locals competents en matèria de serveis socials bàsics establertes a l’article 31, trobem els “Plans d'Actuació Local en Matèria de Serveis Socials”.
Així doncs, en tots els nivells la planificació documenta i orienta els esforços que es fan per assegurar la cobertura de les necessitats amb prestacions de qualitat.
El Pla Estratègic ha d’establir el seu propi desplegament mitjançant diferents nivells de planificació. D’acord amb la Llei 12/2007, el present Pla Estratègic ha d’anar acompanyat d’un document que en concreti l’aplicació territorial.
La planificació ha de seguir un procés que garanteixi una reflexió a partir de l’anàlisi de les necessitats socials, de les expectatives de la població i dels resultats de l’avaluació de l’acció del Sistema. Tot incorporant la participació dels diferents agents del Sistema.
Aquest procés ha de ser:
116
L’única manera d’aconseguir una actuació coordinada és l’elaboració de planificacions conjuntes i participades. En aquest sentit, és fonamental que els diferents agents que actuen en el Sistema participin en la planificació del Sistema.
2. Situació Actual
Històricament el Sistema Català de Serveis Socials s’ha dotat de 4 plans d’acció social amb caràcter quadriennal que, a partir de la llei 12/2007, queden substituïts pel pla estratègic de serveis socials. Pel que fa a la planificació sectorial, l’ICASS ha desplegat diferents plans, recentment la Programació Territorial 2008-2012, així com tres plans de qualitat, amb les corresponents avaluacions. La Secretaria d’Infància i Adolescència ha realitzat el Pla director d’infància i adolescència de Catalunya 2010-2013, amb caràcter transversal. A nivell local les administracions competents han elaborat els plans d’actuació local em matèria de serveis socials 2009-2010, en una primera experiència liderada pel DASC de planificació sota un mateix model que ha permès aglutinar i comparar informació de manera transversal. Pel que fa a les entitats privades també s’està desplegant eines de planificació, entre les que destaquen el Pla Estratègic del Tercer Sector.
No obstant es tracta d’un àmbit desenvolupat, s’identifiquen oportunitats de millora, sobretot en la definició consensuada de nivells i models de planificació; en la nomenclatura de les eines de planificació; i en el desenvolupament d’un sistema d’indicadors comú de la Xarxa.
Dades d’Avaluació
Alguns dels plans actualment definits o en curs són:
� Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.
� Pla d’actuació de les polítiques de joventut 2008-2011.
� Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya de l’ICASS 2008-2012.
� Pla Director d’Infància i l’Adolescència (2010 – 2013).
117
� Pla Director de Recerca i Innovació (2010 – 2013).
� Pla Director de Formació (2008 – 2010).
� Pla Director de Suport al Tercer Sector (2008 – 2010).
� Pla d'acció per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2009-2012.
� Plans d’actuació local en matèria de serveis socials (PALMSS) 2009 - 2010.
� Pla d'actuació social per millorar la inclusió social i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat (en elaboració).
� Pla d'actuació per a persones amb malaltia mental (en elaboració).
� Pla d'actuació per a persones amb drogodependències (en elaboració).
3. Objectiu General
Desplegar el PESSC a través de plans directors, sectorials, programes territorials i plans locals, d’acord amb una mateixa estructura, procés participatiu i temporalitat, que estiguin coordinats entre si i amb les polítiques socials del Govern.
4. Objectius Específics
1. Desenvolupar els nivells de planificació del Sistema Català de Serveis Socials, que són:
Nivell de Planificació Temporalitat Contingut
Pla Estratègic (PESSC) 4 anys
Missió, Visió, Eixos Estratègics i Línies d’Actuació. Correspon al govern de la Generalitat.
Est
ratè
gic
Pla de Qualitat (PQSSC) 4 anys S’emmarca en el Pla Estratègic. Defineix els objectius de qualitat generals, els instruments i sistemes de millora i és el marc per a les accions de qualitat que han de desenvolupar-se en la resta de Plans.
118
Nivell de Planificació Temporalitat Contingut
Pla Director 4 anys Es defineix com aquell que desplega programes i actuacions de caràcter transversal. Es basa en el Pla Estratègic i el Pla de Qualitat. Correspon al Departament competent la seva elaboració, amb la participació dels agents implicats. Els Plans directors a desenvolupar en el període 2010 – 2013, a nivell orientatiu, seran: � Pla Director de Recerca i Innovació � Pla Director de Formació � Pla Director de Comunicació � Pla Director d’Infraestructures de
Serveis Socials. � Pla Director de Serveis Socials
Especialitzats13.
Pla Sectorial 4 anys Es defineix com aquell que desplega programes i actuacions centrades en la resposta del Sistema a les necessitats socials, d’acord amb la tipologia establerta pel Diagnòstic del Pla Estratègic. Es basa en el Pla Estratègic i el Pla de Qualitat. Correspon al Departament competent la seva elaboració, amb la participació dels agents implicats. Els Plans Sectorials a desenvolupar en el període 2010 – 2013, a nivell orientatiu, seran: � Pla Sectorial d’Infància i Adolescència � Pla Sectorial d’Inclusió Social i de la
Cohesió Social � Pla Sectorial de prevenció i atenció a les
situacions de dependència i discapacitat. � Pla Sectorial d’atenció integral a les
dones en situació de violència masclista. � Pla Sectorial de suport a les famílies � Pla Sectorial d’atenció social a la salut
mental i les addicions.
Ope
ratiu
Programa Territorial
2 anys Es composa de projectes i actuacions concretes en el territori en matèria de serveis socials especialitzats. Integra i singularitza les línies d’actuació
13 Aquest pla director es correspondria amb l’actual Programació Territorial de serveis especialitzats de l’ICASS i la Planificació de Recursos de la DGAIA.
119
Nivell de Planificació Temporalitat Contingut del Pla Estratègic, del Pla de Qualitat, dels Plans Directors i dels Plans Sectorials. L’àmbit territorial dels plans territorials són les 7 demarcacions territorials del Govern. S’elabora amb la participació de les diferents administracions i d’altres agents de la Xarxa en el territori.
Pla d’Actuació Local en matèria de Serveis Socials (PALMSS)
4 anys
Planificació de competència local que incorpora les actuacions a desenvolupar en matèria de serveis socials, per part dels ens locals titulars d’ABSS, d’acord a les necessitats identificades en el territori, basada en les orientacions del Pla Estratègic i del Pla de Qualitat .
Programes Variable, en funció dels objectius.
Recomanable: 2 – 3 anys
Conjunt de projectes i accions, i concreta objectius operatius, planificació detallada i recursos materials i humans per a cada projecte o actuació.
Els diferents nivells de planificació s’interrelacionen entre ells de la manera que mostra el gràfic que hi ha a continuació.
2. Realitzar una planificació integrada i que arribi fins a un nivell operatiu, basada en l’avaluació de les necessitats socials i de l’actuació de la Xarxa que es fonamenta en un sistema comú d’indicadors.
3. Establir el model per elaborar plans directors, plans sectorials i programes territorials que tinguin en compte la diversitat i les necessitats concretes del territori.
4. Materialitzar la coordinació amb els altres sistemes de benestar i amb tots els
120
agents del Sistema Català de Serveis Socials per tal d’aconseguir una planificació comuna i integrada.
5. Consolidar els PALMSS com a eina de planificació de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials.
5. Actuacions Estratègiques
1. El Sistema d’Informació Social ha de proveir de la informació necessària per calcular els indicadors de la Guia d’indicadors del Pla Estratègic, amb desagregació per sexe, edat i territori, i posar-la a l’abast dels agents de la Xarxa.
2. El model de planificació dels plans directors, plans sectorials i programes territorials s’ha d’elaborar amb els actors implicats i ha d’integrar:
� Els elements del Pla de Qualitat dels Serveis Socials de Catalunya que corresponguin.
� La participació cívica i, molt especialment, els resultats del procés participatiu del Pla Estratègic.
� Els elements procedents d’altres planificacions de polítiques socials que correspongui.
3. Definició, durant el 2010, del nou model de PALMSS per al proper període 2011-2014 (veure Línia 3.2.).
4. Elaboració del segon PESSC per al període 2014 – 2017 a partir de l’avaluació del Primer PESSC, l’any 2014.
6. Indicadors
� Nombre de plans directors sectorials i de plans directors territorials realitzats d’acord amb els nivells de planificació establerts.
� Percentatge de dades proporcionades pel Sistema d’Informació Social per a l’obtenció dels indicadors del Sistema Català de Serveis Socials.
� Existència d’un model de planificació sectorial i d’un model de planificació territorial.
� Existència del nou model de PALMSS per al proper període 2011-2014.
� Percentatge d’àrees bàsiques de serveis socials amb PALMSS aprovat l’any 2011.
� Existència del segon PESSC per al període 2014 – 2017, per aprovar l’any 2014.
7. Documentació de Referència
� Consorci de Serveis Socials de Barcelona (2009). Pla director de serveis socials especialitzats de Barcelona 2008 – 2013.
� DASC (2009). L’estat dels serveis socials a Catalunya.
� DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona
121
� Departament de Benestar i Família (2003). IV Pla d’Actuació Social 2003 – 2006.
� López Camps, Jordi i Gadea Carrera, Albert. Una nueva administración pública: Estrategias y métodos para mejorar la calidad y la eficiencia del e-Gobierno. Instituto Vasco de Administración Pública. Bizkaia, 2001.
122
Eix Estratègic 5:
Planificació i avaluació basades en el coneixement 5.3. Desenvolupar el model d'avaluació del funcionament del
Sistema
-------------------------------------------------------------- 1. Justificació
Qualsevol sistema que pretengui mantenir la seva qualitat en el temps ha d’avaluar periòdicament la seva adaptació a les noves realitats, ja que res no roman inamovible. Esdevé, doncs, imprescindible, un sistema d’avaluació que permeti el seguiment i control del funcionament del Sistema per tal de garantir la seva adaptació i la seva millora contínua.
La pròpia Llei de Serveis Socials 12/2007 fa referència, al llarg del seu articulat, a la necessitat d’avaluar. En especial, identifica l’obligació del Govern d’establir “els mecanismes i els sistemes d’avaluació de l’assoliment dels objectius” així com, “establir els mecanismes d’avaluació i garantia del compliment dels criteris de qualitat en els seus articles 85 i 84”.
L’avaluació de les polítiques públiques s’ha convertit en una pràctica fonamental davant una societat cada cop més exigent i amb problemàtiques canviants. La necessitat d’impulsar la cultura de l’avaluació i la gestió per resultats en les administracions públiques durant els últims anys ha fet sorgir institucions com l’IVALUA a Catalunya o la Agencia de Evaluación y Calidad a nivell estatal que tenen l’objectiu d’impulsar, assessorar i executar l’avaluació de les polítiques i ens públics. D’igual manera, a nivell europeu cada cop es fa més èmfasi en l’avaluació, i la Unió Europea no només impulsa i exigeix l’avaluació, sinó que també, proveeix d’informació i eines que la faciliten.
L’avaluació es configura com una eina fonamental per garantir el bon funcionament del Sistema Català de Serveis Socials i, en definitiva, pel compliment de la seva Missió. Sense una avaluació que permeti identificar el grau de resposta a les necessitats existents, el compliment dels estàndards de qualitat i l’accés de les persones al Sistema no és possible obtenir informació que permeti:
� Aportar transparència al Sistema, donant comptes a la ciutadania sobre el resultat dels recursos utilitzats.
� Aconseguir una millora contínua en el funcionament del Sistema (eficiència i eficàcia) i en la qualitat dels serveis prestats.
� Facilitar la presa de decisions per gestionar el Sistema.
L’avaluació requereix d’un sistema d’indicadors comuns que ha de permetre la resolució de preguntes primordials:
Cobertura de necessitats?
Qualitat del Servei?
Eficàcia i Eficiència?
Visió persones usuàries?
Compliment del PESSC ?
123
L’avaluació del Sistema i, en conseqüència, la seva millora contínua han de tenir en consideració dos condicionants fonamentals:
1. La difusió adequada de la informació de l’avaluació:
� A la ciutadania per retre comptes
� Als agents del Sistema per donar informació útil per a la millora dels serveis a través d’accions correctores i de la recerca i la innovació.
� Als responsables polítics i tècnics del Sistema per tal de prendre decisions.
2. Contrastar la informació provinent de l’avaluació amb les persones usuàries de manera participativa per tal d’aconseguir una avaluació global del Sistema tant des de la visió dels prestadors com dels usuaris i usuàries.
2. Situació Actual
El propi procés de diagnosi per a l’elaboració del PESSC, que ha estat el procés d’avaluació inicial, ha posat en evidència que, tot i els avenços en aquesta matèria, subsisteixen mancances d’informació per realitzar una avaluació objectiva i precisa dels serveis socials i del context actual.
Durant el procés participatiu per a l’elaboració del PESSC, els i les professionals del sector han identificat oportunitats de millora entorn a la formalització d’indicadors i objectius comuns a tot el Sistema, així com a la necessitat d’arrelar la cultura de l’avaluació en la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (en endavant XSSAP).
L’avaluació existent fins ara permet valorar alguns aspectes importants:
� Aporta dades sobre l’activitat realitzada i els recursos existents (places, estades, hores...) però, no aporta informació suficient relativa al grau de resposta a les necessitats socials, a la qualitat en la prestació dels serveis, i al resultat global aconseguit.
� En relació a la qualitat dels serveis, val a dir que des del DASC s’han fet avaluacions dels Plans d’Actuació Social; i del I, II i III Plans de Qualitat de l’ ICASS i s’ha impulsat el disseny i avaluació d’indicadors de qualitat de diferents dispositius d’atenció socials, que han comptat amb processos participatius.
� Tanmateix, cal avançar en el desenvolupament de quadres de comandament.
� La realització dels PALMSS durant el 2009 ha permès fer un pas important en relació a l’establiment consensuat d’indicadors i la seva avaluació efectiva, que ha permès una primera experiència de benchmarking dels serveis socials bàsics de tot Catalunya.
� La creació del CANNS (Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials), que la Llei defineix com “Òrgan tècnic encarregat d’estudiar les necessitats socials de la població i d’avaluar
124
l’eficiència i la qualitat del sistema de serveis socials” és un pas important en la vertebració de l’avaluació del Sistema.
� L’avaluació de la satisfacció de les persones usuàries encara no està del tot desenvolupada, fent necessària la definició d’eines d’avaluació.
� S’han començat a implantar sistemes de gestió de la qualitat, aplicant sistemes ISO, EFQM, entre d’altres. És el cas de l’ICAA i de les residències de gent gran de titularitat pública de l’ICASS.
� Actualment estan en funcionament diferents observatoris amb la capacitat d’aportar informació sobre necessitats i problemàtiques del Sistema, aquests observatoris són l’Observatori Català de la Joventut, l’Observatori dels Drets de la Infància i l’Observatori Català de la Família. Paral�lelament existeixen altres observatoris, tant a nivell local com de Catalunya, que es troben en diferents fases de desenvolupament.
En el marc de l’elaboració del diagnòstic per al Pla Estratègic s’ha definit un sistema d’indicadors a tres nivells que contempla diferents dimensions i interrelacions entre ells:
� Indicadors de context. que aporten una visió de la situació de la població i del territori català en un moment determinat i, de les tendències existents.
� Indicadors de necessitats socials. que aporten informació concreta sobre les prevalences de les diferents situacions de necessitat social sobre les que el Sistema Català de Serveis Socials ha d’actuar
� Indicadors de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials. que han de permetre l’avaluació integral de les actuacions que els agents del Sistema desenvolupen. Els indicadors han de donar resposta a les dimensions següents:
Dades d’Avaluació
Per a l’elaboració del diagnòstic del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya, Estat del Serveis Socials a Catalunya, es van identificar un total de 161 indicadors. D’aquests, 26 corresponen a l’avaluació del context social de Catalunya, 19 es corresponen a l’avaluació de les necessitats socials i 116 corresponen a l’avaluació de l’acció del Sistema de Serveis Socials. En global, s’ha aconseguit informació suficient per a complimentar un 43% del total d’indicadors però, com es pot veure a la gràfica següent, el bloc que presenta un nivell més baix d’indicadors disponibles és el de l’acció del Sistema de Serveis Socials, fruit de l’existència d’eines de gestió de la informació poc integrades.
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica (DASC) a partir de la Guia d’Indicadors del diagnòstic del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya, 2009
Disponibilitat dels indicadors definits per avaluar l'acció del
sistema de serveis socials
22,4%
69,0%
7,8%
0,9%
Disponibilitat dels indicadors definits per l'avaluació del
context social
100%
Disponibilitat dels indicadors per a l'avaluació de les
necessitats socials
95%
5%
0%
Si No Majoria si Majoria no
125
3. Objectiu General
Dotar el Sistema Català de Serveis Socials d’un sistema d’avaluació que permeti un seguiment i control sobre la qualitat, eficiència i eficàcia dels serveis prestats per tal de, donar una resposta àgil a les noves necessitats, facilitar la presa de decisions, aconseguir una millora contínua i retre comptes als ciutadans i ciutadanes.
4. Objectius Específics
1. Definir de manera consensuada amb el CANSS les eines per a l’avaluació del Sistema Català de Serveis Socials.
2. Definir i posar en marxa, amb el suport del CANSS, un sistema d’avaluació integral que generi i difongui informació periòdica sobre el funcionament i resultats de l’actuació del Sistema Català de Serveis Socials.
3. Arrelar la cultura d’avaluació i gestió per resultats en les estructures tècniques i de gestió de les diferents organitzacions de la XSSAP.
4. Implicar en els processos d’avaluació representants d’interessos ciutadans com element de transparència i rendició de comptes.
5. Actuacions Estratègiques
1. Completar i actualitzar la Guia d’Indicadors de l’Estat dels Serveis Socials de Catalunya, de manera coordinada amb els diferents observatoris de l’àmbit de les necessitats socials, per dissenyar el conjunt de dades bàsiques per a l’avaluació del Sistema Català de Serveis Socials.
2. Impulsar i dissenyar un instrument que permeti el coneixement periòdic de les necessitats de serveis socials i coneixement de la Xarxa per part de la ciutadania.
3. Dissenyar el quadre de comandament del PESSC a partir dels indicadors inclosos.
4. Dissenyar els quadres de comandament i els informes d’avaluació de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials en el marc del Sistema d’Informació Social, tot incorporant la perspectiva de gènere.
5. Realitzar benchmarking de resultats de prestacions garantides amb caràcter pilot en almenys 3 prestacions de serveis socials especialitzats.
6. Realitzar un projecte de coordinació dels observatoris existents amb l’objectiu d’aconseguir que l’avaluació sectorial sigui integral, contínua i efectiva en relació amb les necessitats existents i amb la resposta del Sistema, així com difondre la informació per a la planificació. En aquest projecte s’han d’incloure els observatoris que estan en procés de creació com:
� Creació del centre d’estudis, recerca i capacitació en l’àmbit de la violència masclista.
� Creació de l’Organisme de Recerca i Estudis de les Migracions
� Creació de l’Observatori Català de la Pobresa, la Inclusió i la Vulnerabilitat social
� Creació de l’Observatori Català de l’Envelliment amb Dependència.
126
7. Implementar a tots els nivells de planificació l’avaluació de les actuacions des de la perspectiva interna (autoavaluació).
8. Implementar en els diferents plans previstos en aquest Pla Estratègic l’avaluació externa, per a la que s’ha de fer una reserva específica en el pressupost14.
9. Incloure en els concerts amb les entitats i en els contractes programa l’obligatorietat de proporcionar periòdicament les dades que correspongui en temps i forma, per mantenir actualitzats els indicadors.
10. Implantar i programar els processos d’avaluació en tots els centres de prestació de serveis socials.
11. Desenvolupar accions de sensibilització, formació i suport als agents de la XSSAP respecte a la cultura d‘avaluació i gestió per resultats.
12. Definir el model de difusió i consulta dels indicadors i dels informes d’avaluació per a tots els agents de la XSSAP.
13. Realitzar anàlisis periòdiques de les queixes i reclamacions dirigides cap a la Xarxa per identificar àrees de millora.
14. Realitzar anàlisis globals dels perfils de les necessitats de les persones ateses pels serveis socials a partir de l’aplicació de l’Escala GENCAT.
15. Dissenyar les accions de difusió i rendició de comptes dirigides als representants d’interessos ciutadans i a les persones usuàries per tal d’incorporar les seves aportacions a l’avaluació i posteriors planificacions.
6. Indicadors
� Existència de la guia d’indicadors consensuada per a l’avaluació del Sistema Català de Serveis Socials.
� Nombre d’informes i documents revisats pel CANSS
� Incorporació del coneixement extern i expert en l’àmbit de l’avaluació.
� Existència del quadre de comandament del PESSC.
� Percentatge de compliment de PESSC.
� Existència del quadre de comandament del Sistema.
� Existència de benchmarking de resultats de prestacions garantides en 3 prestacions de serveis socials especialitzats
� Existència dels models d’informes d’avaluació.
� Percentatge d’avaluacions internes realitzades sobre els diferents plans i programes.
� Percentatge d’avaluacions externes realitzades sobre els diferents plans.
� Percentatge del pressupost destinat a l’avaluació externa.
14 A nivell orientatiu, els programes finançats per la Unió Europea estableixen que es destini un 2% del pressupost del projecte.
127
� Percentatge de concerts de la XSSAP que inclouen l’obligatorietat d’aportar dades per mantenir actualitzat el sistema d’indicadors per a l’avaluació.
� Percentatge d’ens locals que proporcionen les dades, en temps i forma, per mantenir actualitzat el sistema d’indicadors per a l’avaluació
� Existència de benchmarking de resultats dels indicadors – clau dels serveis socials bàsics.
� Grau d’avenç del projecte de coordinació d’observatoris.
� Percentatge de centres que han implantat el procés d’avaluació.
� Nombre d’accions de sensibilització i formació en la cultura d‘avaluació i gestió per resultats.
� Existència del model de difusió de l’avaluació.
7. Documentació de Referència
� Agencia de Evaluación y Calidad (2007). Marco Común de Evaluación (CAF). Ministerio de la Presidencia.
� Agencia de Evaluación y Calidad (2009). Guía de evaluación. Modelo de evaluación, aprendizaje y mejora.. Ministerio de la Presidencia
� Agencia de Evaluación y Calidad (2009). Guía para la evaluación de la calidad de los servicios públicos. Ministerio de la Presidencia
� Casado, David (2009). Avaluació de les necessitats socials. Ivalua, Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Barcelona.
� Gómez Serra, Miquel (2002): ”La evaluación de servicios y programas sociales: ¿un elemento de control o de transformación de la acción social?”, a Revista de Servicios Sociales y Política Social. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social. núm. 57, pp. 81-93.
� Parera, Ma. Antònia (2009). Avaluació econòmica. Ivalua, Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Barcelona.
128
Eix Estratègic 5:
Planificació i avaluació basades en el coneixement 5.4. El coneixement a partir de la recerca i la innovació
-------------------------------------------------------------- 1. Justificació
Una visió força acceptada de la gestió estratègica dels serveis socials entén que un component principal és l’anàlisi de les polítiques i del funcionament dels serveis en relació amb les necessitats socials. Aquesta anàlisi es considera fonamental per replantejar l’actuació de les administracions i per alimentar el debat polític sobre quina ha de ser la seva orientació en el futur.
La diversitat dels problemes socials fa que l’entorn en el que intervenen les administracions públiques esdevingui cada vegada més complex i menys estable. Si bé els serveis socials han ampliat notablement el seu àmbit d’actuació, han millorat el grau de cobertura de les necessitats i han progressat molt en la gestió dels serveis, corren el risc d’anar pel darrera de la realitat social i de no donar una resposta adequada als canvis en el mercat de treball, l’envelliment de la població i als problemes de cohesió social.
Per altra banda, la ciutadania és cada vegada més exigent, les seves demandes són cada vegada més diverses, sofisticades i personalitzades i el tracte individualitzat o diferenciat suposa un repte per les estructures i procediments burocràtics i tradicionals. Alhora, però, les administracions públiques compten amb recursos limitats, fet que incrementa la pressió per optimitzar els recursos, i a la vegada, obliga a pensar en formes alternatives d’oferir una prestacions de serveis de qualitat.
La Llei 12/2007 en el article 81 incorpora, per primer cop, principis en matèria de recerca i innovació tecnològica: “la realització d'estudis sobre les necessitats actuals i futures d'atenció social, sobre les causes i els factors que incideixen en la demanda de serveis i sobre l'avaluació dels sistemes organitzatius, de gestió i econòmics del funcionament dels serveis socials existents i dels que es poden implantar en el futur”. El mateix article determina que les actuacions en el marc de la recerca i la innovació s’han de dur a terme d’acord amb els criteris del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials i en col�laboració amb les diferents administracions, l’àmbit universitari i els agents del Sistema.
2. Situació Actual
La principal força motivadora de la investigació han estat les diferents administracions que han generat estudis entorn a necessitats socials i a les respostes del Sistema però, en general, aquests estudis responen a demandes puntuals i, per tant, no es disposa de prospeccions de necessitats futures.
La incorporació tardana dels estudis de les principals disciplines representatives del Sistema Català de Serveis Socials a la universitat (concretament, els estudis de Treball Social i d’Educació Social) d’una manera integrada ha comportat un baix nivell d’incidència de les investigacions acadèmiques en aquest àmbit.
129
Per altra banda, s’ha produït un discret avenç en la dinamització de la recerca en matèria de serveis socials impulsades per part de les administracions públiques, instituts de recerca i universitats com per exemple les Jornades d’Innovació i Recerca.
Les fundacions, especialment les vinculades a les obres socials de les caixes d’estalvis, també són impulsores de diferents investigacions en l’àmbit de les necessitats socials.
Una altra mostra de l’impuls de la recerca i la innovació es pot trobar en els diferents premis que entitats públiques i associacions de Catalunya convoquen per promoure la recerca en diferents àmbits; un exemple d’aquesta activitat la podem veure a la taula següent.
Edicions Títol Entitat
22 Premi Ferran Salsas i Roig sobre salut mental i comunitat
Ajuntament de Rubí
21 Premi “La Caixa” de Ciències Socials – Dr. Rogeli Duocastella
Fundació La Caixa
7 Premi ACRA a la millora i la innovació en l’atenció a les persones grans
Associació Catalana de Recursos Assistencials
6 Premi Josep Maria Rueda per projectes d’intervenció social i recerca
Diputació de Barcelona
4 Premi de recerca en treball social Dolors Arteman Col�legi Oficial de Treballadors /es Socials de Catalunya
3 Premi d’investigació i innovació sobre persones amb discapacitat intel�lectual
Associació AMPANS
2 Premi Rosa Martí-Sensat de recerca en psicologia aplicada
Col�legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
1 Premi Solé Tura sobre investigació de malalties neurodegeneratives
Fundació Usheimer
1 Premi internacional en educació social Joaquim Grau i Fuster
Col�legi Oficial d’Educadors/es socials de Catalunya
1 Premi DIXIT de reconeixement a la investigació social
Departament d’Acció Social i Ciutadania – Generalitat de Catalunya
1 Premi Candi Villafañe de projectes per a la promoció d’igualtat d’oportunitats i la no discriminació
Ajuntament de Lleida
Font: Elaboració de l’Oficina de Planificació Estratègica. DASC, 2009
L’acompliment de la Llei 12/2007 i la importància de desenvolupar actuacions enfocades a la millora de l’atenció a través de la innovació i la recerca han portat al DASC a impulsar l’elaboració d’ un Pla Director de Recerca i Innovació en Serveis Socials que coordini totes les iniciatives en aquest àmbit i estableixi un marc de cooperació.
La tipologia d’acció de recerca, desenvolupament i innovació que desenvolupa actualment el DASC és la següent:
� Accions d’explotació pròpia: inclou, per una banda, les accions en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació; per altra, accions que tenen per objecte l’anàlisi i la millora de processos i serveis existents i la creació i implantació de nous i, finalment, accions relacionades amb la promoció d’estudis sociològics referents als àmbits d’actuació del Departament.
130
� Accions de finançament d’activitats externes: inclou convocatòries d’ajuts a projectes de recerca aplicada, ajuts per a la formació d’investigadors i investigadores, beques per realitzar treballs de recerca i subvencions a universitats.
Dades d’Avaluació
El diagnòstic pel Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya posa de relleu el dèficit d’informació respecte a les necessitats socials i l’impacte que aquestes tenen sobre la població de Catalunya i en els diferents territoris; en l’actualitat es disposa d’aproximacions parcials. Aquest dèficit s’hauria de revertir promocionant la recerca i la investigació en l’àmbit social.
3. Objectiu General
Incrementar l’actuació en matèria de recerca i innovació del Sistema Català de Serveis Socials per tal de millorar la identificació de les necessitats socials actuals i futures, aprofundir en les causes que incideixen en la demanda de serveis, avançar en criteris que permetin una gestió més eficient i eficaç i, en mètodes i sistemes de provisió per aconseguir millors resultats.
4. Objectius Específics
1. Dinamitzar i impulsar la recerca i la innovació en matèria de serveis socials de manera coordinada i amb un marc de cooperació.
2. Dotar al Sistema de mecanismes que impulsin la recerca i innovació en matèria de serveis socials i l’intercanvi de coneixement.
3. Potenciar la recerca i la innovació dins del Sistema i amb la col�laboració d’altres agents relacionats amb la investigació.
4. Impulsar la innovació a través de la identificació i transferència de bones pràctiques, així com a través de reconeixements i premis que posin en valor les experiències d’èxit que puguin ser d’interès pels i per les professionals del Sistema Català de Serveis Socials
5. Actuacions Estratègiques
1. Coordinar i convocar, conjuntament amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, convocatòries durant el període 2010-2013 per a la realització i el suport a la investigació en els àmbits de les necessitats socials i de la intervenció social a Catalunya, així com d’avaluació de les polítiques públiques socials.
2. Elaborar i desplegar el Pla Director de Recerca i Innovació en Serveis Socials.
3. Difondre, en el marc del DIXIT, els resultats d’interès provinents de recerca de qualitat internacional sobre necessitats socials i serveis socials públics, convidant a experts i gestors que expliquin les seves recerques i/o experiències d’èxit.
4. Incentivar les beques de col�laboració per desenvolupar estudis i treballs relacionats amb els àmbits d’actuació del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
5. Crear línies d’ajuts a la realització de tesis doctorals en matèria de serveis socials.
131
6. Impulsar els centres de recerca aplicada en matèria d’autonomia personal com per exemple: el nou centre de referència SIRIUS, la creació de la Xarxa Catalana per a la Promoció de l’Autonomia Personal i d’Accessibilitat Universal i l’impuls al Clúster Catalunya Accessible.
7. Impulsar el desenvolupament del Consorci Institut Internacional d’Estudis Socials de Catalunya i la Càtedra de Serveis Socials de Catalunya com a centres de referència en l’àmbit de la investigació i la innovació en serveis socials, mitjançant acords de col�laboració entre les institucions del món acadèmic i els agents del Sistema Català de Serveis Socials i del Sistema Català de la recerca..
8. Elaboració del Diccionari Terminològic Català en matèria de serveis socials i en col�laboració amb el Centre de Terminologia de Catalunya
9. Desplegar les mesures per al foment de la innovació incloses en el Pla de suport al tercer sector 2008 – 2010.
10. Innovar en processos per tal de dinamitzar la xarxa interactiva en serveis socials a través del portal DIXIT.
11. Mantenir i promocionar els Premis DIXIT de reconeixement a la investigació social, en el marc dels Premis Catalunya Social, per al període 2010-2013.
6. Indicadors
� Nombre de projectes de recerca en matèria de necessitats socials.
� Existència del Pla Director de Recerca i Innovació de Serveis Socials.
� Percentatge d’increment de bones pràctiques publicades al DIXIT.
� Nombre de beques en l’àmbit dels serveis socials i evolució en el període.
� Nombre de tesis doctorals en matèria de serveis socials que han obtingut ajuts per l’elaboració i evolució en el període.
� Existència d’un nou centre de referència SIRIUS i de seus territorials.
� Nombre d’acords de col�laboració entre el Consorci Institut Internacional d’Estudis Socials de Catalunya i els principals agents del Sistema Català de Serveis Socials i del Sistema Català de la Recerca.
� Nombre d’acords de col�laboració per impulsar la Càtedra de Serveis Socials de Catalunya.
� Existència del Diccionari Terminològic Català.
� Nombre d’actuacions referides a la difusió i intercanvi d’experiències d’èxit.
� Percentatge d’accions de foment de la innovació del Pla de Suport al Tercer Sector realitzades.
� Percentatge d’increment de les consultes al DIXIT.
132
� Nombre de publicacions de qualitat promogudes per entitats, organitzacions i autors i autores de Catalunya.
� Nombre de conferències, jornades i congressos organitzats a Catalunya sobre serveis socials.
7. Documentació de Referència
� Blackwell Publishing Ltd. Social Policy Administration
� Centro de Investigaciones Sociológicas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas
� Moore, M. (2008) Gestión Estratègica y creación de valor en el sector público. Paidós: Barcelona.
� University of Cambridge. Journal of Social Policy
� University of Chicago. Social Services Review.
� University of Edinburgh; University of Southhampton. Journal of European Social Policy
133
Professionals, institucions i entitats que han participat
134
Direcció Rustullet i Tallada, Jordi Secretari general Maluquer i Margalef, Elisabeth Oficina de Planificació Estratègica Fustier i Garcia, Núria Oficina de Planificació Estratègica Recio i Casanovas, Marta Oficina de Planificació Estratègica Equip de suport Amill i Miralles, Jaume D'Aleph Ballart Hernández, Xavier D'Aleph - Col�laborador expert Bàrbara i Sierra, Marta D'Aleph - Col�laboradora experta Bernárdez i Casaus, Marga Indic Bersabé i Asensio, Marta Indic Bonet Cano, Ma. José D'Aleph Brotons Navarro, Jordi D'Aleph - Col�laborador expert Casado Marin, David Ivàlua Costa Losa, Maria IERMB Fernández Prat, Marta IERMB Garcia i Subirà, Víctor Indic Graells Domingo, Rosa D'Aleph - Col�laboradora experta Grande Cabezas, Emili D'Aleph - Col�laborador expert Longares, Elena Institut DEP Majós i Cullell, Marc Indic Navarro Varas, Lara IERMB Oltra i Moscardó, Begoña Indic Pérez Viñas, Xavier D'Aleph Pons Sanvidal, Manel IERMB Porcel López, Sergio IERMB Renau , Enric Institut DEP Reynolds, Jillian Institut DEP Rueda, Sílvia Institut DEP Ruiz i Pla, Manel Indic Sacanell Berrueco, Enrique Consultor Sánchez Mora, Alicia IERMB Torres Martínez, Yarima D'Aleph Consell General de Serveis Socials
Albert i Agut, Isaac Federació de Municipis de Catalunya Algueró Caballé, Anna Associació Catalana de Municipis i Comarques Arcas i Blanch, Ivan Federació de Municipis de Catalunya Ball Papioll, Rosa Maria Federació de Municipis de Catalunya Ballarín i Espuña, Montserrat Federació de Municipis de Catalunya
Barranco , Maria del Rosario Confederació Associacions de Veïns de
Catalunya Batlle Bastardas, Joan Departament de Medi Ambient i Habitatge Berbel Sánchez, Sara Departament de Treball Borbonés i Bresco, Carme Taula d'Entitats del Tercer Sector Social Capdevila i Palau, Carme Consellera
Carrera Comes, Núria Col�legi Oficial de Diplomats en Treball Social
i Assistents Socials de Catalunya
Casellas i Serra, Sílvia Directora de l'Institut Català d'Acolliment i
Adopció Crespo Julià, Teresa Taula d'Entitats del Tercer Sector Social Darder Giménez-Zadaba-Lisson, Isabel Departament d’Educació de Arquer Carreras, Margarita Federació de Municipis de Catalunya
135
de la Puente i Martorell, M. Lluïsa Departament de Salut
de la Rosa Casado, Pepín Col�legi d’Educadores i Educadors Socials de
Catalunya
Díaz i Vendrell, Antoni Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural Farrès i Quesada, Josep Departament d'Acció Social i Ciutadania
Fernández Verde, Immaculada Federació d’Associacions de Familiars de
Malalts d’Alzheimer de Catalunya (AFAB) Franquesa Segura, Maria Assumpció CCOO Garrido Arcones, Rosa Federació de Municipis de Catalunya Gené Alegret, Cristina Departament d'Acció Social i Ciutadania Gil Eiroá, Raquel UGT Ginés, Montse Taula d'Entitats del Tercer Sector Social González-Cambray, Josep Departament d'Acció Social i Ciutadania Grande Ratia, Lluis Departament d'Acció Social i Ciutadania Guiteras i Mestres, Àngels Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Homar i Cruz, Carolina Directora general de l'Institut Català
d'Assistència i Serveis Socials Lloreta Oliva, Carme Col�legi de Pedagogs de Catalunya López Carol, Joan Associació Catalana de Municipis i Comarques Lupon Roses, M Montserrat Departament d'Acció Social i Ciutadania Maluquer i Margalef, Elisabeth Departament d'Acció Social i Ciutadania
Martí González, Maria José Departament de Política Territorial i Obres
Públiques Martínez Enciso, Maria Jesús Departament de Justícia Martínez Martínez, Conchi Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Masalles i Roman, Isidre Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa Morist i Güell, Enric Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Noguera i Jordana, Lluís Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació Pereda López, Sònia Secretària suplent CGSS Pérez i Rovira, Imma Secretària d'Infància i Adolescència Pérez Rodríguez, Francesc Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Porta i Abad, Carme Secretària de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania
Puig Santulària, Xavier Confederació d’Associacions Empresarials del Tercer Sector Social d’Atenció a les Persones de Catalunya
Rius i Piniés, Marc Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació Rustullet i Tallada, Jordi Secretari general Sabaté i Guasch, Josep M. Departament de Salut Sala i Gómez, Ma. Eugènia Secretària CGSS Sala i Manuel, Matilde Directora de Serveis Salaverria Palanca, Fèlix Departament d'Acció Social i Ciutadania Sarri i Vilageliu, Montserrat Taula d'Entitats del Tercer Sector Social Serra i Macià, Jordi Associació Catalana de Municipis i Comarques Solanes Salsé, Pilar Departament d'Acció Social i Ciutadania Soley i Manuel, Francesc Xavier Director general de la DGAIA Sort i Miret, Jordi Departament d’Economia i Finances Subirats Peña, Miquel Associació Catalana de Municipis i Comarques Teruel Lagunas, Francisca Associació Catalana de Municipis i Comarques Tomás i Roiget, Adam Departament d'Acció Social i Ciutadania Tous Vallvé, Jordi Departament d'Acció Social i Ciutadania Tudela Fernández, Jordi Departament d'Acció Social i Ciutadania
136
Valls i Vilaró, Ignasi Associació Catalana de Municipis i Comarques Vega Castellví, Carles Departament d'Acció Social i Ciutadania Vilajoana i Celaya, Josep Col�legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Vilchez Enríquez, Juan Ramon Departament de Governació i Administracions
Públiques Vilurbina Font, Francesc Taula d'Entitats del Tercer Sector Social Viñas Xifra, Josep Departament d'Acció Social i Ciutadania Vivas i de Silvestri, Joaquim Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Taula de Coordinació del PESSC Albert i Agut, Isaac FMC Arcas i Blanch, Ivan FMC Bach Pujols, Jordi DASC - Secretaria d'Infància i Adolescència Ballarín i Espuña, Montserrat FMC Corominas Baulenas, Pepita Educació Darder Giménez-Zadaba-Lisson, Isabel Educació de la Puente i Martorell, M. Luisa Salut Fortuny Camarena , Carmela ACM
Giménez Cencillo, Maria DASC - Secretaria de Polítiques Familiars i
Drets de Ciutadania López Carol , Joan ACM Pallàs Zenke, Emília Treball Sala i Pascual, Francesc Cultura i Mitjans de Comunicació Sánchez Gómez, Mercedes Justícia Trilla i Bellart, Carme Medi Ambient i Habitatge Tudela Fernández, Jordi DASC - ICASS Valls i Vilaró, Ignasi ACM Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials Bach Pujol, Jordi DASC - Secretaria d'Infància i Adolescència Brullet Tenas, Cristina Universitat Autònoma de Barcelona Cabeza Serrano, Sílvia DASC - Secretaria de Joventut Casas Aznar, Ferran Universitat de Girona Domínguez Rubio, Josep Antoni Diputació de Barcelona Farrès i Quesada, Josep DASC - ICASS Ferrer Martínez, Maria Ajuntament de Sant Cugat Gené Alegret, Cristina DASC - Secretaria General Ingla i Torné, Anes Ajuntament de Tortosa Just Rimbau, Josep Ajuntament de Girona Llor i Serra, Rosa DASC - Secretaria General Lupón Rosés, Montserrat DASC - Secretaria General Maluquer i Margalef, Elisabeth DASC - Secretaria General Mayoral Simon, Joan DASC - Secretaria d'Infància i Adolescència Palacín Giner, Ismael EDPA Pérez Salanova, Mercè Universitat Autònoma de Barcelona
Querol Rosell, M. Engràcia DASC - Secretaria de Polítiques Familiars i
Drets de Ciutadania Rossinés i Bayo, Montse Consell Comarcal Vallès Oriental Royo Calleja, Conxa DASC - Institut Català de les Dones Rustullet i Tallada, Jordi Secretari general Salaverria Palanca, Fèlix DASC - Secretaria General Sánchez Miret, Cristina Universitat de Girona Sarasa Urdiola, Sebastià Universitat Pompeu Fabra Solanes Salse, Pilar DASC - ICASS Solé Aubià, Montserrat DASC - Secretaria d'Immigració Subirats Humet, Joan Universitat Autònoma de Barcelona
137
Tudela Fernández, Jordi DASC - ICASS Zanuy Sanlorien, Lourdes Ajuntament de Lleida Departament d'Acció Social i Ciutadania Agud i Ferrer, Laura Oficina de Projectes Estratègics Aguer Bayarri, Beatriu Gabinet Tècnic Albiol Zaragoza, Irene Serveis Territorials Altimiras Rovira, Rosa Institut Català de la Dona Amorós Capdevila, M. Rosa Institut Català de les Dones Amorós i March, Oriol Secretaria per a la Immigració Andilla Dominguez, Marta Direcció de Serveis Arauzo Palacios, Carles Gabinet Tècnic Arive Piñol, Pedro Miguel Secretaria d'Infància i Adolescència Arjona Cruz, Francesc Gabinet Tècnic Artacho Caro, Laura Serveis Territorials Ausas Coll, Juli Direcció de Serveis Avellaneda Millan, Anna Secretaria d'Infància i Adolescència Bach Pujols, Jordi Secretaria d'Infància i Adolescència Barquinero Caballol, Jordi Secretaria de Joventut Barrios Gutierrez, Joan ICASS Betriu Cabeceran, Mª Angels ICASS
Boira Orantes, Elena Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Busquets Vila, Assumpta Secretaria d'Infància i Adolescència Cabanes Vall, Ester Serveis Territorials Cabeza Serrano, Silvia Secretaria de Joventut Cambra Goñi, Juan Carlos Secretaria d'Infància i Adolescència Camí Solé, Ma Dolors Secretaria d'Infància i Adolescència Canals Montero, Xavier ICASS Canovas Llorens, Carmina Secretaria d'Infància i Adolescència Cañigueral Olivé, Laia Institut Català de les Dones Casellas i Serra, Sílvia Secretaria d'Infància i Adolescència Cassà i Vila, Rosa Maria Gabinet de la Consellera
Castells Solà, Isabel Gabinet Tècnic - Dep. Acció Social i
Ciutadania Chavarria Giner, Dolors Secretaria d'Infància i Adolescència Clarós Casañas, Nuria ICASS Claveras i Orcau, Sònia Gabinet de la Consellera Coll Tubau, Francesc Paula ICASS Conde Molist, Anna ICASS Coromina Perez, David Direcció de Serveis Corrons Miralles, Ma. Carme Oficina de Planificació Estratègica Cortada i Vila, Josep Oficina de Projectes Estratègics Cuscó Segarra, Roger Serveis Territorials De Andres Pizarro, Josep ICASS Díaz Ansón, Àngel Direcció de Serveis Dominguez Vasallo, Jordi Direcció de Serveis Eixarch Conesa, Assumpta Secretaria per a la Immigració Espuny Curto, Esther Serveis Territorials Fàbreguez Arbués, Cecília Serveis Territorials Falcó Montserrat, Juan José Serveis Territorials Farrés Quesada, Josep ICASS Fernández Ramon, Beatriz ICASS Ferrant Garcia-Abadillo, Rosalia Serveis Territorials Ferrer Jeremias, Maria Pia Gabinet Tècnic
138
Fuses Navarra, Elena Institut Català de les Dones Gabarron Garcia, Raquel Oficina de Planificació i Avaluació Econòmica Gabriel i Rovira, Anna Oficina de Projectes Estratègics Galera Balboa, Gregoria ICASS Garcia Alonso, Anna Secretaria per a la Immigració Garró Costa, Muntsa Secretaria per a la Immigració Gené Alegret, Maria Cristina Gabinet Tècnic Gil Leyva, Joan Lluis ICASS
Gimenez Cencillo, Maria Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Gimenez Montiel, Juan Fran Secretaria d'Infància i Adolescència González-Cambray, Josep Serveis Territorials González-Casabon, Lourdes Serveis Territorials Grande Ratia, Lluis ICASS Guiral Alonso, Sergi Andreu ICASS Gusart Ponsà, Miquel Serveis Territorials Hernandez Ubide, Eduard Secretaria d'Infància i Adolescència Herrador Algaba, Montserrat ICASS Homar i Cruz, Carolina ICASS Juanola Massa, Laura Gabinet de la Consellera La Lueta Llerena, Francesc Xavier ICASS Langreo Oropesa, Gloria ICASS Lázaro Aparicio, Araceli Secretaria d'Infància i Adolescència Llor Serra, Rosa Direcció de Serveis Llosada Gistau, Joan Secretaria d'Infància i Adolescència López Bertran, Isabel Secretaria de Joventut Lupon Roses, M Montserrat Oficina de Planificació i Avaluació Econòmica Luque Martín, Desirée Oficina de Planificació Estratègica Marta Rossell Toneu Secretaria d'Infància i Adolescència Marti Gaudes, Montserrat Secretaria d'Infància i Adolescència Marti Tresaco, Ma. Teresa Direcció de Serveis Martín Sarabia, Natalia ICASS Martínez Figueirido, Heike M. Secretaria per a la Immigració Martínez Matilla, Joana ICASS Masà Guiu, Mercè Serveis Territorials Mateu Vidal, Anna Serveis Territorials Mayoral Simon, Joan Secretaria d'Infància i Adolescència Mercader Bernal, Rosa Institut Català de les Dones Meson Fresquet, Lina Gabinet de la Consellera Miret i Corretge, Xavier Gabinet de la Consellera Misse Ferran, M Angels Secretaria d'Infància i Adolescència Modino Montilio, Rebeca Direcció de Serveis Molas Berga, Carme Direcció de Serveis
Molina Alvarez, Marta Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Mondéjar Grané, Montserrat Oficina de Projectes Estratègics Muner Armengol, Jordi Secretaria d'Infància i Adolescència Mur Sanchez, Marivi ICASS Olivés Dolcet, Anna Ma. Serveis Territorials Palanques i Bonavia, David Secretaria General Pèlach Roca, Anna Rosa Secretaria General Pérez i Rovira, Imma Secretaria d'Infància i Adolescència Pérez López, Meritxell Oficina de Projectes Estratègics Permanyer Verdolet, Esperança Institut Català de les Dones
139
Peydro Molina, Maria Isabel Oficina de Planificació i Avaluació Econòmica Pifarre Matas, Mª Gemma ICASS Planas Fontanet, Paquita Secretaria d'Infància i Adolescència Ponce Tarela, Antoni Josep Secretaria d'Infància i Adolescència Pont Fandos, Màrius Josep Serveis Territorials
Porta i Abad, Carme Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Pueyo Fernandez, Julia ICASS
Querol Rosell, M. Engracia Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Quesada Soldevila, Gemma Gabinet Tècnic Recasens Martín, Xavier Gabinet Tècnic Reinoso Gil, Antoni Serveis Territorials Reverter Comas, Mª Josefa Institut Català de les dones Ribas Girones, Monica ICASS Rius i Martín, Pep Gabinet de la Consellera Rodes Coma, Carme Direcció de Serveis Rodriguez Diaz-Masa, Jacint ICASS Rodríguez Viñes, Mª Rosa Serveis Territorials Roig Bolta, Miquel Assessoria Jurídica Rossell Toneu, Marta Secretaria d'Infància i Adolescència Rovira Campos, Esther ICASS Royo Calleja, Conxa Institut Català de les Dones Rubi Carnacea, Sergi Direcció de Serveis Rubio i Carretero, Nicolau Secretaria General Ruiz-Gimenez Coderch, Lluís Secretaria General Rusines Bonet, Maria Dolors Direcció de Serveis Sala i Gómez, Ma. Eugènia Oficina de Planificació Estratègica Sala i Manuel, Matilde Direcció de Serveis Salaverria Palanca, Felix Assessoria Jurídica Sales Coderch, Isabel Institut Català de les dones Samper Castello, Ignasi Secretaria d'Infància i Adolescència Sanchez Casanovas, Marina ICASS Selva i Masoliver, Marta Institut Català de les Dones Solà Díaz, Isabel Serveis Territorials Solanes Salse, Pilar ICASS Solé Aubia, Montserrat Secretaria per a la Immigració Soley i Manuel, Francesc Xavier Secretaria d'Infància i Adolescència
Soto Mezquita, Ascensió Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de
Ciutadania Tetas Herrera, Maria Teresa ICASS Tomàs Comas d'Argemir, Georgina ICASS Tomàs Roiget, Adam Serveis Territorials Torrens Bonal, Glòria Secretaria d'Infància i Adolescència Torrents Garcia, Josep Maria Direcció de Serveis Tous Vallvé, Jordi Serveis Territorials Tudela Fernandez, Jordi ICASS Vazquez Arevalo, Gemma ICASS Vazquez Asensio, Manel ICASS Vega Castellví, Carles Serveis Territorials Ventura Clavera, Maite ICASS Vidal Feijoo, Eduard Direcció de Serveis Vilarrubias Casabona, Nuria Secretaria d'Infància i Adolescència Villalbí i Godés, Eugeni Secretaria de Joventut
140
Viñas Xifra, Josep Serveis Territorials Vives Belmonte, Adela ICASS Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Altemir Bestué, Isabel Serveis Territorials Besora Agrelo, Joaquim Serveis Territorials Estorach Fastini, Francesc Serveis Territorials López Gifreu, Josep Manuel Serveis Territorials Macià Guilà, Lluís Serveis Territorials Olona Carbonell, Carles Serveis Territorials Ortiz Ripoll, Teresa Serveis Territorials Pacheco Canals, Jordi Direcció General de Participació Ciutadana Quintana Garrido, Núria Direcció General de Participació Ciutadana Reyes Garcia, Marta Direcció General de Participació Ciutadana Suñé Salvador, Laura Direcció General de Participació Ciutadana Altres Departaments de la Generalitat de Catalunya Batlle i Bastardas, Joan Medi Ambient i Habitatge Caamiña Cabo, Iria Departament de Salut Calvo Valencia, Elena Maria Departament de Salut Fernändez Martín, M. Rosario Departament de Justícia Fossas , Marta Interior, Relacions Institucionals i Participació Galmarini Saavedra, Flavia Andrea Departament de Justícia Galobardes Gelada, Anna M. Departament de Justícia Jiménez Gusi, Ma. Lluïsa Departament d'Educació
Martínez Figueirido, Heike M. Departament Interior, Relacions Institucionals i
Participació Nus Rey, Pilar Departament d'Educació Entitats i organitzacions A.M.A.D A.R.P.A. Acció Solidària contra l’atur Adesma Fundació
Agrupació Catalana d'Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental (AMMFEINA)
Ajuntament d’Olesa de Montserrat Ajuntament d'Amposta Ajuntament d'Argentona Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Blanes Ajuntament de Calafell Ajuntament de Calonge Ajuntament de Cambrils Ajuntament de Cardedeu Ajuntament de Castelldefels Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament de Figueres Ajuntament de Girona Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Ajuntament de l'Alt Urgell Ajuntament de Lleida Ajuntament de Lloret de Mar Ajuntament de Manlleu Ajuntament de Manresa Ajuntament de Martorell
141
Ajuntament de Mataró Ajuntament de Palafrugell Ajuntament de Premià de Mar Ajuntament de Reus Ajuntament de Ripoll Ajuntament de Rubí Ajuntament de Sabadell Ajuntament de Salou Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Sant Joan Despí Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Ajuntament de Sitges Ajuntament de Tarragona Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Torroella de Montgrí Ajuntament de Tortosa Ajuntament de Valls Ajuntament de Vic Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament del Masnou Ajuntament del Perelló Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament del Vendrell Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Al Teu Abast, S.L. Alzheimer Catalunya Fundació AMPANS APASA /Atenció a Persones amb Discapacitat intel�lectual
APPS-Federació Catalana ProPersones amb Discapacitat Intel�lectual
APRODISCA ARRELS FUNDACIÓ Asem Catalunya Asociación Tramuntana de ayuda y reinserción del toxicómano (Atart)
Asor Associació ACUDAM Associació Àkan Associació Aldebaran Associació Antisida de Lleida Associació ASPID
Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)
Associació Catalana de Familiars de Malats d’Esquizofrènia (ACFAMES)
Associació Catalana de Llars de Salut Mental
Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA)
Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH)
Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS)
142
Associació Catalana Pro Alletament Matern (ACPAM)
Associació CEPS Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya Associació Club d'Opinió El Perellò Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC)
Associació d'Alcohòlics Rehabilitats d'Osona (ADARO)
Associació d'Alzheimer Reus i Baix Camp Associació de Disminuïts Físics d'Osona Associació de Dones del Barri del Roser de Ferreries (Tortosa)
Associació de Dones no estàndards Associació de Dones Progressistes de la Segarra Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona
Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de l'Ebre
Associació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya
Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona
Associació de malalts mentals Dr. Francesc Tosquelles
Associació de Pares i Minusvàlids del Baix Camp Associació de Sant Tomàs (PARMO) Associació de Vídues Associació d'Inserció socio laboral Troballes Associació Dones d'Almata Associació Down Lleida Associació Egueiro Associació El trampolí de persones discapacitades Associació Esclat Associació Ment i Salut Laboral Associació per a la promoció i la inserció professional (APIP)
Associació per la Salut Mental el Pla d'Urgell Associació Plançó Associació Porta Oberta Associació Provincial de Laringectomitzats de Tarragona
Associació Salut i Família Associació Salut Mental Ponent ATRA Associació Avismón - Catalunya Caritas Diocesana de Barcelona Caritas Diocesana de Girona Caritas Diocesana de Tortosa Caritas Interparroquial de Cervera Casal dels Infants per l'Acció Social als barris Casal Santa Creu CCOO DE CATALUNYA (CONC) Centre Abou Baker Centre CRAE Casa Don Bosco Centre CRAE Llar Ponent Centre de Dia Alt Camp Centre de Formació i Prevenció Centre de Salut Mental d'Adults Horta – Guinardó Centre Gerontològic Llorenç del Penedès Centre Higiene Mental Les Corts Centre Residencial del Bages S.L. Centro Filipino –Tuluyan San Benito Centros sociosanitarios católicos de Catalunya
143
CIE Camp de Tarragona Cocemfe Catalunya/Associació Amputats Sant Jordi
Col�lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (CIJCA)
Col�legi Oficial d’Educadores i Educadors socials de Catalunya.
Col�legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya
Col�legi Oficial de Fisioterapeutes de Catalunya
Col�legi Oficial de Pedagogs de Catalunya Col�legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Conselh Generau d'Aran Consell Comarcal Alta Ribagorça Consell Comarcal Baix Empordà Consell Comarcal de l’Urgell Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Consell Comarcal de la Noguera Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Consell Comarcal de la Segarra Consell Comarcal de la Selva Consell Comarcal de la Terra Alta Consell Comarcal de l'Alt Camp Consell Comarcal de l'Alt Urgell Consell Comarcal de les Garrigues Consell Comarcal del Baix Camp Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Baix Penedès Consell Comarcal del Maresme Consell Comarcal del Montsià Consell Comarcal del Pallars Jussà Consell Comarcal del Pallars Sobirà Consell Comarcal del Pla d’Urgell Consell Comarcal del Ripollès Consell Comarcal del Segrià Consell Comarcal del Solsonès Consell Comarcal del Tarragonès Consell Comarcal del Vallès Occidental Consell Comarcal del Vallès Oriental Consell Comarcal d'Osona Consell Consultiu de la gent gran Consell Consultiu de la Gent Gran de la Selva
Consell de la Gent Gran de Catalunya Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona
Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC)
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat
Consorci Acció Social de Catalunya Consorci de Benestar Social de Banyoles
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa
Consorci de Benestar Social de la Selva Consorci de Benestar Social Gironès-Salt
Consorci de Benestar Social Pla de l'Estany - Banyoles
Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Consorci Hospitalari de Catalunya Consorci Sant Gregori
144
Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedès
Consorci Torreblanca Coordinadora de CCTT i PPRR drogodependents Coordinadora de Centres de Profunds Coordinadora de Tallers Coordinadora inserció sociolaboral Anem per Feina
Coordinadora Tutelar CRAE Codina CRAE Maria Reina Creixell Mediterranea, SL Creu Roja Catalunya Creu Roja Tarragona CUS: Salut, Consum i Alimentació
Diputació de Barcelona - Àrea de Benestar Social
Domia Serveis (SAD Privat) Dones 2000 Eduvic-Vitrall.Coop El Safareig El Sol del Solsonès El Turó. Salut Mental. Associació de familiars i amics
ENCAIX Associació d’ entitats tutelars malaltia mental
Federació ALLEM Agrupació Lleidatana d’entitats d’atenció a persones amb discapacitat
Federació Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer
Federació Catalana de Familiars de Malalts Mentals Federació Catalana de Famílies Monoparentals
Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel�lectual (APPS)
Federació d’Associacions de Familiars de persones amb problemes de salut mental (FECAFAMM)
Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC)
Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat sense ànim de lucre Federació ECOM Federació Espanyola de Malalties Minoritàries - FEDER Federación de Entidades Latinoamericanas de Catalunya
FLG - Famílies de lesbianes i gais FSP-UGT FUNDACIÓ ACIDH Fundació Acollida i Esperança Fundació Autisme Mas Casadevall Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona Fundació Ciutat i Valors Fundació Cognitia Fundació d'Ancians de St. Feliu de Torelló Fundació ECOM Fundació Els Tres Turons Fundació ESCÓ Fundació FIAS Fundació Funamment Fundació Germà Tomàs Canet Fundació Humanitària Dr. Trueta Fundació Institut GUTTMANN Fundació IRES Fundació Llars de l'Amistat Cheshire Fundació Malalts mentals de Catalunya
145
Fundació Mensalus Fundació Nou Camí Fundació Pere Mata Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre Fundació Pere Tarrés Fundació Privada Ared Fundació Privada Aspronis Fundació Privada Auria Fundació Privada- Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques ASTRID 21
Fundació Privada Sagessa Salut Fundació Privada serveis socials Montsià Fundació Ramon Noguera de Girona Fundació Reciclis (CRAE Ball de Cavallets) Fundació Resilis Fundació Salut i Comunitat Fundació Sanitària St. Josep (Igualada) Fundació Sant Francesc d'Assis Fundació Secretariat Gitano Fundació Social Sant Ignasi de Loiola. Arrels Fundació Sociosanitària de Manresa Fundació Tutelar de les comarques gironines Fundació Tutelar Família i Societat Fundació Vicki Bernadet Fundació Vidal i Barraquer Fundació Vilagran Maristany Fundació Via- Guasp per a la tutela del malalt mental
Gestió de Serveis Sanitaris Grup de Dones de l'Alt Empordà Grup Plataforma Educativa Grup Sagessa Hermanas Franciscanas Natividad Ntra. Sra.
HH Franciscanos de Cruz Blanca - Llar Sta. Anna
Hospital Santa Maria de Lleida Hospital Santa Tecla Iniciativa Social Institut d’Estudis Regional i Metropolitans Barcelona
Institut de l'Envelliment-UAB Institut Universitari Avedis Donabedian UAB
INTRESS (Institut de Treball i Serveis socials)
La Tutela, Fundació privada catalana tutelar de discapacitats psíquics.
Llar Ocsalis Girona Llar residència la Sardana Mutuam Manresa
Llar residència Elisenda de Montcada Mancomunitat la Plana Mossèn Vidal i Aunós MUTUAM Oh la là! Comunicació ONCE PAC Lleida Patronat Comarcal de Serveis a la Persona del Baix Llobregat
Plataforma Educativa Punt de trobada de Vic Residència 3a Edat l'Onada, SL
146
Residència Alt Camp Pius- Hospital de Valls Residència Assistida Palamós Gent Gran
Residència Ballús Residencia Can Serra Residència Fielles Residència Gent Gran ICASS Reus Residència Geriàtrica Municipal Feliu Residència i Centre de Dia “Les Garrigues” Residència La Ermita SA Residència La Marquesa- Cal Claveria, S.L.
Residencia La Torrassa Residència l'Onada Residència Natzaret - Móra d'Ebre Residència Ntra. Sra. del Carme Residència Sant Cugat Residència Sant Miquel Arcàngel Residència Santa Teresa Salut Mental Ponent Sant Hospital de Tremp Fundació Fiella Sant Joan de Deu - Serveis de Salut Mental SAR, servicios asistenciales y residenciales SERSA Serveis Integrals d'Atenció Familiar, SCP STS Gestió de Serveis Sòcio-sanitaris, S.L. Suara Cooperativa - Unitat d’Infància, Joves i Família
Taula d'Entitats del Tercer Sector social de Catalunya
Tris Tras Manlleu - Atenció Precoç UGT de Catalunya Unió Catalana d’'Hospitals Unió Intercomarcal comarques Gironines de CCOO
Universitat de Barcelona- Facultat de Pedagogia
Universitat de Barcelona. Ensenyament de Treball Social Universitat de Girona Universitat de Lleida Verge de la Cinta, SCCL Xarxa sanitària i social de Santa Tecla Participants en el Pla de Qualitat de Serveis Socials de Catalunya Ait Lhaj, Hamza En nom propi Ait-Younes, Moulloud En nom propi
Almazán Purti, Esmeralda INTRESS (Institut Treball Social i Afers
Socials) Arellanos, Evelin En nom propi Ballart Hernàndez, Xavier Universitat Autònoma de Barcelona
Bastús Comelles, Josep Maria Espai de Debat Permanent i Aplicat dels
Serveis Socials
Bové Ribé, Josep Maria Residència Gent Gran "Llar Conca de Barberà"
ICASS Calero, Andrea Mari En nom propi Canela Piqué, Mònica Plataforma Educativa Cañizares, Montse En nom propi Carbonell Bardera, Mª Isabel Alzheimer Catalunya Fundació Caro, Gema En nom propi Castán Salinas, Belén Taula del Tercer Sector Social Castro Garcia, Olga INTRESS
147
Correa Cervilla, Maria Ajuntament de Terrassa D'Arnaude, Carla En nom propi
Espínola Mesa, Manolo Espai de Debat Permanent i Aplicat dels
Serveis Socials Ferrer Martinez, Maria Ajuntament de Sant Cugat Ferrer Tarrés, Joan Ma. Unió Catalana d'Hospitals
Franquesa Segura, Mª Assumpció Comissió Obrera Nacional de Catalunya
(CONC) Garcés, Ramona En nom propi Garcia Hernandez, Laura Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat Garcia, Mireia En nom propi Gayobart Marques, Susanna Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat Geronès Sambola, Marc Ajuntament de Girona Grande Cabezas, Emili ECOM Gutiérrez Garcia, Ernest UGT de Catalunya Herrera , Elisabeth Institut Universitari Avedis Donabedian Hilarión Madariaga, Pilar Institut Universitari Avedis Donabedian Ingla Torné, Anes Ajuntament de Tortosa Just Rimbau, Josep Ajuntament de Girona Llitrà Virgili, Esteve Departament de Justícia. Gabinet Tècnic Mateu Puig, Sílvia Ajuntament de Vic Miah Miah, Hassin En nom propi Morales Porlan, Isabel Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat Obregon i Gomà, Isidre Ivàlua
Palacín Giner, Ismael Espai de Debat Permanent i Aplicat dels
Serveis Socials Pareja De Castro, Montserrat Unió Catalana d'Hospitals Pascual, Filo En nom propi Poll Borràs, Marta FECAFAMM Sánchez Gómez, Mercedes Departament de Justícia Sánchez Santos, Fernando En nom propi Sarasa Urdiola, Sebastià Universitat Pompeu Fabra Solà Vila, Rosa APPS Solé Carrizo, Eduard Fundació Campus Arnau d'Escala Suñé Peremiquel, Anna En nom propi Teruel, Isabel En nom propi Veciana, Juan Manuel En nom propi
148
Documentació de referència
149
Normativa
▪ Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
▪ Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.
▪ Llei 12 /2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
▪ Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret a les dones a eradicar la violència masclista.
▪ Llei 19/2009, de 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència (DOGC 5519, de 3 de desembre de 2009).
▪ Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009.
▪ Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
Documentació
▪ Agencia de Evaluación y Calidad (2007). Marco Común de Evaluación (CAF). Ministerio de la Presidencia.
▪ Agencia de Evaluación y Calidad (2009). Guía de evaluación. Modelo de evaluación, aprendizaje y mejora.. Ministerio de la Presidencia
▪ Agencia de Evaluación y Calidad (2009). Guía para la evaluación de la calidad de los servicios públicos. Ministerio de la Presidencia
▪ Canimas Brugué, Joan (2003). L’Estat de la qüestió de l’Ètica aplicada als Serveis Socials i a l’Acció Educativa. Fundació Campus Arnau d’Escala. Girona.
▪ Casado, David (2009). Avaluació de les necessitats socials. Ivalua, Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Barcelona.
▪ Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con discapacidad intelectual (2003). Código Ético de FEAPS. Madrid
▪ Consorci de Serveis Socials de Barcelona (2009). Pla director de serveis socials especialitzats de Barcelona 2008 – 2013.
▪ DASC (2006). Pla interdepartamental per la No Discriminació de les Persones Homosexuals i Transexuals.
▪ DASC (2008) Sistema d’Informació Social HÈRCULES. Anàlisi de la situació actual. Barcelona, Juliol .
▪ DASC (2008). Pacte Nacional per a la Immigració.
▪ DASC (2008). Pla de suport al Tercer Sector Social 2008 – 2010.
▪ DASC (2008). Pla Director de Formació 2008-2010 del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
▪ DASC (2008). Sistema d’Informació Social HÈRCULES. Presentació del full de ruta, model de governabilitat i decret. Barcelona, novembre.
150
▪ DASC (2009). Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d’Actuació Local en matèria de Serveis Social. Any 2008. Barcelona
▪ DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona. http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/15Serveissocials/Pla_Estrategic_Serveis_Socials/Documents/Info_proces_participatiu_1a_fase_Diagnostic.pdf
▪ DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Fase de Propostes. Informe de resultats. Barcelona. http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/15Serveissocials/Pla_Estrategic_Serveis_Socials/Documents/Info_proces_participatiu_2a_fase_Propostes.pdf
▪ DASC (2009). Informe del Procés Participatiu: Pla de Qualitat. Barcelona http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/15Serveissocials/Pla_Estrategic_Serveis_Socials/Documents/Arxius/Informe_proces_participatiu_Pla_qualitat.pdf
▪ DASC (2009). L’Estat dels serveis socials a Catalunya.
▪ DASC (2009). L’Ètica en els Serveis Socials. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, núm. 6. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
▪ Departament de Benestar i Família (2003). IV Pla d’Actuació Social 2003 – 2006.
▪ DGAIA (2008). I Pla de Qualitat 2008-2010. Barcelona.
▪ DGAIA (2009). Planificació Nous Equipaments 2008-2012. DASC.
▪ Eiglier, Pierre i Langeard, Eric. (1989). Servucción – El marketing de servicios. Madrid: Editorial McGraw-Hill.
▪ Generalitat de Catalunya (2008) Pla de Polítiques de Dones 2008 – 2011. DASC.
▪ Gómez i Serra, Miquel (2000). Els serveis socials i la seva avaluació. Models d’avaluació aplicats als serveis i programes socials. Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona.
▪ Gómez Serra, Miquel (2002): ”La evaluación de servicios y programas sociales: ¿un elemento de control o de transformación de la acción social?”, a Revista de Servicios Sociales y Política Social. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social. núm. 57, pp. 81-93.
▪ ICASS (2005). III Pla de Qualitat 2005-2008. Barcelona
▪ ICASS (2009). Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació. DASC.
▪ López Camps, Jordi i Gadea Carrera, Albert. Una nueva administración pública: Estrategias y métodos para mejorar la calidad y la eficiencia del e-Gobierno. Instituto Vasco de Administración Pública. Bizkaia, 2001.
▪ Moore, M. (2008). Gestión Estratègica y creación de valor en el sector público. Paidós: Barcelona.
▪ Parera, Ma. Antònia (2009). Avaluació econòmica. Ivalua, Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Barcelona.
▪ Roman, Begoña (2009). Ètica en els serveis socials. Professions i organitzacions. Papers d’Acció Social núm. 7. Departament d’Acció Social i Ciutadania.
151
▪ Secretaria d’Infància i Adolescència (2009). Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya. DASC.
▪ Secretaria de Joventut (2000). Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000 – 2010. Departament de Presidència.
▪ Secretaria de Joventut (2008). Pla d’Actuació de les Polítiques de Joventut 2008 - 2011. DASC
▪ Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania (2009). Pla Estratègic dels Usos i la Gestió del Temps a la Vida Quotidiana. DASC.
▪ Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2009). Conclusions del 2n Congrés del Tercer Sector Social a Catalunya. Barcelona.
▪ Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2007). L'estat de la qualitat a les ONG socials. Documents del Tercer Sector Social. D1. Barcelona.
▪ Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2008). Els costos de la qualitat a les ONG socials. Documents del Tercer Sector Social. D2. Barcelona.
▪ Verdugo Alonso, Miguel Angel (dir) (2008). Escala GENCAT: Informe sobre la creació d’una escala multidimensional per avaluar la qualitat de vida de les persones usuàries dels serveis socials de Catalunya. DASC.
▪ Vidal, Pau; Valls, Núria; Villa, Ana (coord) (2009). Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya. Taula Tercer Sector Social i Ajuntament de Barcelona.
▪ VVAA (2009). 70 hores de debat entre professionals dels serveis socials. Papers d’Acció Social, núm. 5. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Barcelona.
Revistes
▪ Blackwell Publishing Ltd. Social Policy Administration. http://www3.interscience.wiley.com/journal/118503769/home
▪ Centro de Investigaciones Sociológicas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. http://www.reis.cis.es/REIS/html/index.html
▪ DASC. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania: revista d’informació, anàlisi i investigacions socials.. http://www.gencat.cat/benestar/departament/publicacions/quaderns/index.htm
▪ University of Cambridge. Journal of Social Policy. http://journals.cambridge.org/action/displayJournal?jid=JSP
▪ University of Chicago. Social Services Review. http://www.journals.uchicago.edu/toc/ssr/current
▪ University of Edinburgh; University of Southhampton. Journal of European Social Policy. http://esp.sagepub.com/
Webgrafia
���� Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. http://www.gencat.cat/dasc/
152
Comitè d’Experts i Expertes en Formació. http://www.gencat.cat/benestar/comiteexperts/
���� Departament d’Acció Social i Ciutadania. Portal Dixit: http://dixit.gencat.cat/portal/index.html
���� DASC. Mapa de serveis socials. Actualització de dades bàsiques. http://www.gencat.cat/benestar/departament/xifres/index.htm
���� Departament d’Educació:
http://www.xtec.net/fp/html/index_cifo.htm
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.bec23a5800a3d81ae244968bb0c0e1a0/?vgnextoid=7910a922d0c1e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7910a922d0c1e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
���� Departament d’Innovació, Universitats i Empresa:
Títols de grau
http://www10.gencat.cat/cur_wrcec/AppJava/visible/titulacio/grauPerBranca.do?method=listBranca&tipus=T&tipusTitulacio=Grau
Títols de màster
http://www10.gencat.cat/cur_wrcec/AppJava/visible/titulacio/masterPerBranca.do?reqCode=addItem&returnTo=0&fil_ariadna_param=back&tipusTitulacio=Master&tipus=T&method=listBranca
���� Departament de Treball. Servei d’ocupació de Catalunya.
Formació Professional Ocupacional i Contínua:
http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/ciutadans/cerca_cursos/cerca_cursos.html?cercadorAmpliat=N
���� Diputació de Barcelona:
Formació
http://www.diba.cat/cjs/jornada.asp?id=304
Cercles de Comparació Intermunicipal
http://www.diba.cat/menugovernlocal/fitxers/Informe_analisi_de_serveis_municipals_2007.pdf
���� Federació Catalana de Municipis:
http://formacio.fmc.cat/09/index.asp?opc=8#marca
���� Associació Catalana de Municipis i Comarques:
http://www.acm.cat/index.php
