Antiquada, totalment obsoleta,totalment fora de lloc... Són algunsdels qualificatius que cinc arquitec-tes manresans consultats per aquestdiari han dedicat a la plaça Espanyade Manresa. Ara que l’Ajuntamentha anunciat que dedicarà 100.000euros a renovar-ne el parc infantil, lapregunta és si la ciutat té la plaça Es-panya que es mereix. La resposta,unànime, és que no. També hi haunanimitat en el fet que caldria re-lligar-la amb el parc de Puigterrà.

Jaume Espinal és clar. «Al segleXXI no ho havíem de solucionarcomprant quatre jocs infantils mo-dernets. La ciutat es mereix canviar-li el nom [a la plaça] i tota l’estructurad’una vegada i que sigui l’enllaç amb

el parc de Puigterrà». Al seu enten-dre no caldria fer-ho tot de cop sinóper fases. Considera imprescindible,però, «repensar si el segle XXI i ambun institut i un parc a tocar, hem detenir aquesta plaça».

Pere Santamaria considera que«és un espai urbà amb un dissenyantiquat i sense gaire pretensions ar-quitectòniques». L’arquitecte apostaper fer «un pla director i analitzarcom volem que sigui». Per exemple,esmenta, «si el pas de vehicles ha deser al voltant de tota la plaça [comara ]o únicament pel vial paral·lel alcarrer de Circumval·lació». Aquestaidea també l’apunta Enric Masana,delegat del COAC al Bages-Bergue-dà. Ho justifica per la perillositat detravessar la calçada en punts coml’institut i Correus. Una idea queaporta és eixamplar la calçada de labanda on s’aturen els autobusos in-terurbans perquè tot el trànsit passi

per allà. D’aquesta manera, «es po-dria eixamplar la plaça fins a l’insti-tut relligant-la amb el carrer de Car-rasco i Formiguera». Recalca que,actualment, l’aprofitament pels me-tres quadrats que té és molt limitat.

Masana també esmenta la barre-ra que fa el bar Plaça en la relació en-tre la plaça i el passeig de Pere III, ac-tuant com «una berruga enganxadaa la continuïtat del Passeig». Com Es-pinal i Santamaria, apunta el temade la connexió amb el parc de Puig-terrà, que defineix com «un forat ne-gre». Recorda que aquest és un tema«que té pendent de la ciutat».

Sobre aquest aspecte, Santamariadiu que «seria l’oportunitat de pro-longar l’espai verd del parc fins a laplaça». També creu que «el vial quepassa just per davant de l’instituthauria de ser de plataforma única id’aquesta manera l’accés a l’institutseria molt més amable que el que te-

nim actualment, i el pas de vehiclespodria ser únicament d’accés res-tringit». Afegeix que les dimensionsque té la plaça permeten encabir-hi«zona de descans, jocs infantils, es-pai de pas i plaça per fer-hi actes im-portants de la ciutat» i que per aixòcaldria un pla director.

Per a Jordi Tomasa, la plaça haquedat «antiquadíssima. Recordoque de petit hi anava i està pràctica-ment igual». Ell també consideraimprescindible fer-ne una nova lec-tura tenint en compte la seva relacióamb el parc de Puigterrà i el solar onhi havia la Pista Castell. A més a més,recorda que «les escales del costatdel restaurant Las Meigas [per anaral carrer de Circumval·lació i, d’aquí,al Castell] fan pena» i també les quepugen al Castell, «on fan botellón».

Sobre el tema de la «berruga» deque parla Masana, Lluís Piqué creuque «la plaça hauria de ser molt

transparent, oberta al passeig dePere III, ressituar el bar i la zona deterrassa; per una banda, s’eliminarial’efecte barrera que produeix i, perl’altra, els usuaris d’aquests establi-ments estarien més oberts al quepassés a la plaça i no tant al trànsitde gent i vehicles». Igualment posal’accent en l’estructura interior del’espai. «Cal plantejar una renovacióde la seva urbanització substituintaquells elements d’enjardinamentque actualment estructuren la plaçacom a espai de circulació i no comun espai per estar-hi». Alhora, pensaque cal una millora «de la relaciódels elements que hi conviuen: fontornamental, font per beure, zona delleure d’infants, estació meteorolò-gica, bar, zona de terrassa del bar» i,a la vegada, del conjunt de l’entorn,principalment, amb el passeig dePere III i amb el parc del Castell i elsseus nous accessos».

Plaça Espanya: dir-li antiquada és pocAra que l’Ajuntament de Manresa ha anunciat la inversió de 100.000 euros per fer nou el parc infantil, Regió7 convida cincarquitectes a dir-hi la seva Tots creuen que l’espai està desfasat i que hi cal una renovació integral i relligar-lo amb Puigterrà

URBANISME És una de les places més importants de Manresa però, en general, la gent evita passar-hi i no és un lloc on la ciutadania faci activitats comsucceeix en altres espais similars. Tal com apunten els arquitectes consultats, la plaça Espanya de Manresa fa molts anys que ha quedat desfasada

SALVADOR REDÓ

Vista de la plaça Espanya

MANRESA

Gemma Camps

«No ho havíemde solucionarcomprant 4 jocs infantils»

JAUME ESPINALARQUITECTE

«És un espaiurbà amb undissenyantiquat»

PERE SANTAMARIAARQUITECTE

«Es podriaeixamplar laplaça fins al’institut»

ENRIC MASANAARQUITECTE

«De petit hianava i estàpràcticamentigual»

JORDI TOMASAARQUITECTE

«Hauria de sertransparent,oberta alPasseig»

LLUÍS PIQUÉARQUITECTE

LES FRASES DELS EXPERTS

TEMA DEL DIADIMARTS, 26 DE JUNY DEL 20182 3

El projecte per renovar el parc in-fantil de la plaça Espanya es preveuque s’iniciï a la tardor amb un pres-supost de 100.451 euros. Se centra amillorar l’àmbit de més antiguitat –els elements instal·lats l’any 1992–mantenint l’àrea de joc i els que s’hivan instal·lar el 2013, però amb unaremodelació de l’espai per adaptar-lo millor als recorreguts de vianants.

El projecte preveu la instal·laciód’una nova àrea de joc, amb unaúnica estructura modular multifun-cional; la substitució del paviment

existent, molt compactat, per un degranular; en una zona molt concretaes preveu la instal·lació de cautxú de4 cm de gruix sobre la base de for-migó. Finalment, també es preveul’aportació de sauló, i la seva com-pactació, per a la resta de pavimentgranular de la part interior de la pla-ça per recuperar la rasant originald’aquest paviment. Es renovaran elsbancs existents, es millorarà unapart de l’espai verd (arbustiva i plan-tes) i es reordenaran els bancs deformigó per ajustar-los a la nova de-limitació de l’àrea de joc gran.

REDACCIÓ MANRESA

L’historiador manresà FrancescComas recorda que la plaça Espa-nya ha rebut diferents noms al llargde la seva història. Als anys 20, esdeia plaça Victòria Eugènia; a la Re-pública, plaça de Francesc Macià, idurant els anys del franquisme, Pla-za de España. Cita, però, que per alsmanresans més grans sempre ha es-tat el Grupu perquè, quan es vaconstruir l’institut, als anys 10, esdeia que acolliria un «Grupo esco-lar». Per a la gent més jove és la plaçadel Peguera o de l’institut.

Com que era un espai amb moltsproblemes d’aigua –hi passa el to-rrent dels Predicadors–, la plaça vacostar molt de construir, la qual cosava fer recular la iniciativa privada.L’Estat ho va aprofitar per instal·lar-hi edificis oficials com l’institut, Cor-reus (1959), els Sindicats, la policia(1969) i ambulatori.

La font, l’any 1952Es va començar a urbanitzar el 1919i al cap d’un any es va començar aaplanar. El 1929 es va projectar unafont monumental que no es va ma-terialitzar fins als anys 50. Es vaconstruir el 1952 i es va inauguraraquell any durant la Fira de l’Ascen-

sió, que es va celebrar als baixos del’institut el 18 de maig. La raó, recor-da l’historiador, és que van coincidirels 25 anys de l’institut i els 50 de l’Es-cola d’Arts i Oficis. Per això es va ferla Gran Fira Extraordinària de l’As-censió al recinte interior i exterior del’institut. I, amb la inauguració del’exposició, l’estrena del sortidor.

El primer parc infantilEls anys 40 s’hi instal·lava l’envelat dela festa major i també s’hi havien fetmolts castells de focs durant la Repú-blica. El 1961 es va plantar la filera deplataners al tram que enllaçaval’aleshores Paseo José Antonio ambel Paseo García Valiño (segon i tercer

tram de l’actual Passeig, respectiva-ment) i l’any següent s’hi va instal·larel primer parc infantil de la ciutat,«con motivo del 23 aniversario de laliberación de la ciudad por las fuer-zas nacionales». El segon va ser el dela plaça Mallorca (1963).

L’agost del 1992 es van inaugurarels nous jocs fets de fusta, alguns delsquals encara subsisteixen, i es va feruna remodelació del paviment.

Durant anys, a la plaça, a banda ibanda d’on ara hi ha l’estació de qua-litat ambiental, hi havia dos tramsd’escales -ara tapiades- per baixar alslavabos públics per a dones i homesque ara són al lateral del bar Plaça,que va obrir al principi dels 80.

G. C. MANRESA

El ‘Grupu’ per als més grans i la plaça del’institut per als joves té gairebé 100 anys

La plaça Espanya va trigarmolt a construir-se pelsproblemes amb el torrentd’aigua que passa per sota

ACBG

Acte d’inauguració del parc infantil de la plaça, l’any 1962

SALVADOR REDÓ

Un dels jocs de fusta atrotinats

Es renovaran alguns jocs i se’n millorarà el terra

QUATRE PUNTS FEBLES

MIREIA ARSO

Bar PlaçaCom indi-quen els arqui-tectes, el barfa de barreraentre el Pas-seig i la plaça,just tot el con-trari del queconvindria perrelacionar elsdos espais.

SALVADOR REDÓ

VegetacióA banda delsarbres, a laplaça Espanyahi ha parterresamb gespa.Com s’apreciaa la fotografiadel costat, enalguns l’aspec-te és força mi-llorable.

SALVADOR REDÓ

Estació permesurar laqualitat del’aireLa seva utili-tat no es posaen dubte, peròsí la seva situa-ció a la plaça,com un bolettotalment an-tiestètic.

SALVADOR REDÓ

Font ornamentalFa un parelld’anys s’hi vafer una repara-ció intensaperquè teniafiltracions i eraun perill. Vaestar tancadadurant mésd’un any.

Regió7

A part de fer-vos les fotogra�es

en aquest gran dia, també

DISPOSEM D’UN SERVEI D’ORGANITZACIÓ

DE BODES TOTALMENT GRATUÏT!!

Us organitzem el comiat de solter/a,

el restaurant, els vestits dels nuvis, etc.

Només haureu de gaudir del vostre dia,

nosaltres ens ocuparem de la resta.