1. 1. Sessi oberta 28 Novembre 2012EL GOIG DE LLEGIR... I CRIXERJordi Pars Parral
2. 2. Llibres escampats. Llibre frum.Tothom comenta una mica qu li han semblat els llibres proposats.
3. 3. Cita de Confuci. Frases sobre el profit de la lectura nhi ha a carretades.
4. 4. Mortadelo. I amb cap delles ning podria estar en desacord.
5. 5. Books give you a better perspective : tothom estariadacord que llegir i gaudir de la lectura comporta ungran prot per infants, joves, i tamb adults. Campanyes com si tu lees, ellos leen i daltres shanengegat des de les institucions. No hi ha detractors dela lectura, per si que dna una certa sensaci que ho tenim aprs per no assimilat.
6. 6. Books... De llibres nhi ha molts...milions! AEspanya es venen prop de 230 milions dellibres a lany. Per tan tenim una amplssima oferta, i tenim milions de possibilitats pertriar quan anem a comprar llibres, i per si notingussim diners, hi ha unes bibliotequesincrebles per triar i remenar. Si fem unasimple divisi, tocaria a 6 llibres perhabitant. .
7. 7. Una de les conclusions de lestudi anualdeditors espanyols concloia que: A mayor nivel de estudios finalizados, mayor porcentaje de lectores de libros. Potser caldria donar la volta a la frase i dir:A ms llibres llegits ms nivell destudis finalitzat
8. 8. Dades MCU : Davant daquest panorama tan positiu amb aquesta oferta tan rica, el que passa a continuaci no respon al quedesprs passa. I apareixen unes dades proupreocupants: el 40% dels majors de 14 anys no llegeix res de res. I una part del quellegeixen, ho fan per estrictes motius laborals i/o destudi.
9. 9. ?
10. 10. I amb els llibres infantils qu? El 20% delvolum de llibres publicats per les editorialssn de literatura infantil i juvenil, i obtenen dells un 14% de la seva facturaci total (el tercer tipus de llibre ms venut desprs dellibres de text (28%) i de literatura (22%)). Per tan es pot dir que al voltant del 40% dela facturaci duna editorial es fa al voltant del mn dels nens i nenes i estudiants. Ams el 75% dels nens entre 6 i 13 anysllegeix en el seu temps de lleure.
11. 11. Pdf del diari ARA llegim . Tot i aix s curis la poca rellevncia social que es dna a la promoci de la lectura entre els infants.Segurament aquesta poca atenci es deu a que tenim la confiana de que ja sabem que els nens i nenes han de llegir, ique no cal mobilitzar a les famlies per conscienciar-les. Dna la sensaci que la feina danimaci ja est feta, i com per art de mgia els familiars regalaran llibres, portaran els nens a lesbiblioteques i els animaran a llegir.El perill de la lectura es que se nha parlat tant que se suposa que est solucionat, i es cau en rutines infructuoses. Hi ha una estructura muntada al voltant de la lectura que no es repensa ique ha quedat obsoleta davant la irrupci de les TIC.
12. 12. So many books, so little time. Cada dia es calcula que surten al mercat uns 300 llibres nous, i una part important s de llibres infantils. El temps s un b preuat en la nostra societat, elmestre no t temps de llegir-ho tot, i difcilment es podenrecomanar llibres que no shan llegit. Sovint el professorat no t prou coneixements de literatura infantil i juvenil i dels nous llibres que surten al mercat. Moltes vegades els alumnes de diverses generacions llegeixen els mateixos llibres: el zoo den pitus s un clssic.Per aix el Grup danimaci a la lectura dedica gran part del seu temps a debatre i a valorar les novetats bibliogrfiques per infants i joves. Recomanem llibres que ens han agradat!!! I editem una llista trimestral de llibres perqu les escoles ho incloguin a les seves revistes, a la seva pgina web, i en facin difusi als blocs de les mediateques i que es faci pals que
13. 13. I give you a book. En aquests dies nadalencs dinacabables anuncis de joguines, roba i perfums, cal animar a regalarllibres. Per tenim la idea equivocada qualsevol llibre ja serveix per donar-lo a un nen/a. Pensem que tot el que tingui tapes illetres a dins ja s pedaggicament adequat. I no s veritat.Animar a la lectura amb llibres de qualitat s fonamental si volem crear bons lectors.La tria s importantssima. De la mateixa manera que hi hapellcules dolentes tamb hi ha llibres dolents i editors quepatinen pel propi desconeixement del destinatari daquellllibre...mil coses. Per cal triar llibres amb ganxo que sedueixin i atrapin els alumnes a la lectura. Si es pretn animar a lalectura sha de fer des de la prpia vivncia dhaver gaudit de la lectura. Els adults no recomanen llibres que no han llegit, pertan, tampoc sha de fer amb els de literatura per infants i joves.
14. 14. Readers without power to make their own choices are unmotivated. No pot ser que ens tanquem noms en les lectures a la classe de catal o castell, sin que hem de donar autonomia a lalumne perqu sapropi a uncontext ms lliure on pugui triar all que li agradi i provi amb diferents llibres, sobretot a ESO i Batxillerat. A mesura que els nens van creixent calacompanyar-los en la tasca de triar. Sha danar deixant espai i autonomiaperqu puguin escollir els seus propis gustos.La llibertat per part dels infants de triar el llibre que volen llegir motiva encara ms a la lectura. s una via parallela a la dels llibres obligatoris decada curs. Vam observar que hi havia alumnes que sortien de leducaci obligatria sense haver gaudit de la lectura de cap llibre. Sovint, malgrat les lectures obligatries sn molt bones, lalumne, pel sol fet de ser obligatriaja queda desvirtuada. Per aix es va crear el projecte dels exploradors dellibres, per convidar a que els alumnes a que trin i sapropin als llibres deforma interessada, lliurement.
15. 15. Books are the stepping stones of imagination. Quan arriba Sant Jordi, tots els mestres animen als seus alumnes acrear grans composicions pels Jocs Florals,i un dels ingredients bsics per tenir unabona imaginaci s la lectura. Cal fomentarla poltica de cantera en la formaci delslectors i crear ja des de ben petits lexperincia del plaer de llegir.
16. 16. Reading for pleasure. M assa sovint la lectura en el contextescolar es basa en unes lectures obligatries. Hem detreballar per a transformar la dinmica de lexperincia lectora fora daquest terreny i sha de fomentar tamb una lectura deplaer. A llegir per devoci. A travs de petits detalls shauriade crear un clima a favor de llibre; no noms per sant Jordi, sin anar fent moltes activitats relacionades amb els llibres (lescola llegeix, lhora del conte, comenar la classe dellengua llegint algun llibre). Una pluja destmuls que vagi recordant amb regularitat lhbit de llegir. Si no ho fem aixqu passar?: que quan lalumne marxi de lescola i deixi de fer classes de llengua, deixar de llegir llibres perqu comque ja no li fan llegir obligatriament ja no caldr que llegeixi.
17. 17. A reader lives a thousand lives before he dies. s un fracs que un alumne marxi de lescola sense que hagi gaudit llegint un sol llibre. Encara que un noi surti de lescola havent-ho aprovat tot, si no ha gaudit de cap lectura s un fracs escolar.Cal que en algun moment de la vida acadmica fomentem elgust per la lectura per descobrir a lalumne el plaer de llegir,perqu s, s un plaer, i noms es pot transmetre des delentusiasme personal. Aix el dia de dem aquest alumne anira la biblioteca pblica o a una llibreria i buscar aquestaexperincia de plaer en la lectura. Cal donar ms importncia ala lectura ldica dels infants i joves.
18. 18. Mediateques. En aquest terreny hi juguen un paper moltimportant les mediateques. El mediatecari ha de ser una figuraclau amb una comissi de biblioteca que gestioni amb mestresi coordinacions pedaggics el pla de lectura de centre i tota la resta dactivitats. Per el temps tamb s limitat. Caldr reclamar un cert equilibri, entenent que amb la crisi que hi has normal que el mediatecari acabi sent un comod, per que s una llstima que no es potencii ms aquesta vessantdanimaci a la lectura. El bibliotecaris realitzen tasques com larevista de lescola, pgina web, gurdies, vnen llibres de text...que moltes vegades deixen en un segon terme aquesta feina tan important. s una llstima que les coses urgents esmengin tasques tan importants com lanimaci a la lectura.
19. 19. El gust per la lectura s un dels ndexs ms clars dxit acadmic, molt per sobre del nivell sociocultural dels alumnes Inger Enkvist La Vanguardia 23/11/2011
20. 20. Inger Enkvist. El gust per la lectura s un dels ndexs ms clarsdxit acadmic, molt per sobre del nivell sociocultural dels alumnes (Inger Enkvist, assessora del Ministeri dEducacisuec). Los finlandeses estn 5 horas en el colegio y no tienendemasiados deberes, en casa se dedican a leer.
21. 21. Un nio que lee ser un adulto que piensa. En aquesttemps de tants indicadors i tant control de qualitat, lindicadorque mesura el gust per la lectura s difcil davaluar, ja que estracta dun treball que dna els seus fruits a molt llarg termini.Quan la ra de la immediatesa impera ha atrapat els hbitssocials, tasques que requereixen una pacincia per veure els seus fruits queden arraconades en un segon pla. La lectura ldica passa a ser una tasca important, per no urgent.
22. 22. Book power. s important consolidar uns bons hbits cap ala lectura si en el futur volem tenir uns ciutadans ambopinions riques i plenes. Per forjar-se una opini calen llibresque ens amplin els nostres punts de vista i permetin unamillor comprensi de la realitat. La intenci de leducaci hauria de ser forjar ciutadans amb interessos i no aptics consumidors passius. Si no ensenyem el cam per cuidaraquestes opinions tenim el perill dempobrir la salut de la nostra democrcia.