Praderies submarines "Un mar de vida"

Praderies Submarines:

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i PescaDirecció General de Pesca i Afers Marítims

Praderies Submarines:

“Un Mar de Vida”

Què són les Fanerògames Marines?

-Les Fanerògames Marines són plantes, no pas algues, del grupde les Angiospermes (plantes desenvolupades amb rel, tija,fulles, flors i fruits).

-Són monocotiledònies.-Són monocotiledònies.

-Necessiten la llum del Sol per realitzar la fotosíntesis.

-Són d’origen terrestre (readaptades al medi marí)

-Colonitzen fons sorrencs entre 0 i 40 m de profunditat.

-Formen Praderies submarines.

Els Boscos Submarins

Català: alguer, herbei, brut, herbassar, praderies.Castellà: Praderas submarinas.Anglès: Seagrass.Francès: Praterie de la mer, herbier de posidonie.

Com van colonitzar el medi marí?

-La vida comença en el mar fa 3 o 4 mil milions d’ anys.

-Apareixen successivament:- Bacteris- Algues- Molses- Falgueres- Falgueres- Plantes superiors (fanerògames)

-Fa 400 milions d’anys (Paleozoic), apareixen a terra, lesfanerògames (plantes amb flors).

-Fa 200 milions d’anys, un grup d’aquestes (espèciesd’aiguamolls...), retornen al medi marí.

Aquest retorn al medi marí fa que mantinguin algunes deles adaptacions de la vida terrestre:

Rels, tiges, fulles, flors i fruits..

i que es formin noves adaptacions al medi aquàtic:

- Sistemes d’adaptació per l’aprofitament de gasospresents a l’aigua, (espais aeris pel transportd’oxigen...).d’oxigen...).

- Sistemes de polinització subaquàtica.

- Actualment: 4 famílies i 57 espècies de fanerògames marines.

- 5 espècies a la Mediterrània.

- Posidonia oceanica (la que forma praderies mésdenses).

- Cymodocea nodosa.- Cymodocea nodosa.

- Zostera noltii.

- Zostera marina.

-Halophila stipulacea (únicament a la Mediterràniaoriental).

Característiques de les Fanerògames Marines

- Mars tropicals i temperats.

Estructura

- Rizoma (tija) i rels (s’agafen al fons i absorbeixen nutrients.

- Fulles allargades i unides a la base amb la tija.

Creixement del Rizoma

• Horitzontal i vertical.

-Supervivència a la sedimentació.

Posidonia oceanica: entre 0,5-3 cm/any

Creixement estacional de la planta

Primavera: creixement foliar ràpid.

Estiu: magatzematge de reserves.

Tardor: caiguda de fulles velles (boles en les platges).

Hivern: Activitat molt baixa.Hivern: Activitat molt baixa.

Reproducció

Reproducció Sexual

- Floració al Setembre (poca profunditat).- Fertilització a l’Octubre.- Desenvolupament de la llavor durant l’hivern.- Els fruits es desprenen al Març - Abril.

-Floració variable en intensitat i temps (fenomen escàs alnostre litoral).

Praderies on s’ha observat floració en els darrers anys

1998 Illes Medes, Arenys de Mar, Cala Giverola (Tossa de Mar)

2001 Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)2001 Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)

2003 Cala Culip, Cala Jugadora, Port-Lligat, Illes Medes, Cala Montgó, La Ferriola, Sa Tuna, Cala Giverola i El Perelló

Reproducció Asexual (vegetativa)

- Fragmentació del rizoma i proliferació en un altre lloc.

Espècies principals al nostre litoral

Posidonia oceanica Cymodocea nodosa Zostera marina

Cymodocea nodosa

Praderies poc denses

• Associada als marges de les praderies de Posidònia (<30 m).

•Ambients calmats de sedimentació fina (badies pocprofundes...).

• No tolera l'onatge fort.

• Taxa de creixement horitzontal ràpida (2,5 metres/any).

Cymodocea nodosa

-Fulles de fins 60 cm llarg/4.5 mm ample.

-Nerviació paral�lela (7 a 9).

-Àpex foliar arrodonit amb petites dentsmarginals.

-Flors unisexuals.

Cymodocea nodosa

-Flors unisexuals.

-Tiges grogues vermelloses.

-Nusos circulars.

Zostera marina i noltii

• Aigües poc profundes i tranquil�les, de sediment fangós.

• Es sol barrejar amb Cymodocea o amb algues.

-Tija groguenca.

-No presenta nusos circulars.

-Espècies molt petites.

Zostera marina i noltii

-Fulles perennes (1-3 mm amplada).

-Rizoma de fins 1,4 mm de grossor.

-Flors unisexuals i fruits petits.

Identificació de les dos espècies de Zostera

• Z. marinamés gran, amb rizoma sense marques.

•Z. marina en aigües més salades que Zostera noltii (moltescassa).

•Z. Marina: Badia dels Alfacs, Port Lligat (cala Jonquet) i Cap deCreus.Creus.

Zostera marina Zostera noltii

Halophila stipulacea

-Planta al�lòctona (Mar Roig, S.XIX). Malta.

-Espècie petita (Rizomes de 1-2 mm de Ø).

- Fulles ovoides de 3-6 cm de llarg i 2.5-8 mm d’ample.

Posidonia oceanica

-Espècie robusta i “hermafrodita”.

- 4 a 10 fulles/feix de 1.3 cm d’ample i més d’ 1 m de llarg.

• Només a la Mediterrània.

• Al llarg de tota la costa, excepte a zones de deltes.

• Colonitza aigües netes i amb cert grau d’agitació.

• Substrats sorrencs protegits i fons rocallosos.

Posidonia oceanica

• Des de pocs metres de fondària fins a 45.

• Praderies denses i amb una gran biodiversitat.

Posidonia oceanica

• Taxa de creixement horitzontal molt lenta (1-2 a 5-6 cm/any).

(un segle per colonitzar l’àrea d’un camp de futbol.)

• Longevitat molt elevada.

Posidonia oceanica

- Fulles, 1 any.

- Brots, més de 50 anys.

- Rizomes, fins uns quants milers d’anys.

•Poques plantes mare originàries (germinació de llavors) quecontinuen creixent vegetativament.

Posidonia oceanica

Cúmul de restes a les platges:- No es tracta de brutícia.

- La seva presència és un indicador de qualitat de l’aigua.

- Constitueixen ecosistemes particulars.

- Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.

Posidonia oceanica

- Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.

Funcions de les Praderies

1.- Importància ecològica (Més de 700 espècies).

Diferents comunitats:

� Organismes epífits (viuen sobre altres organismes, peròno són la seva font d’ aliment).no són la seva font d’ aliment).

� Organismes associats als rizomes i a les arrels.

� Organismes bentònics (sobre el fons).

� Fauna pelàgica (natació) associada a la praderia de formesdiverses (alimentació, posta, cicle vital complet...).

• Lloc de reproducció, posta, alevinatge i recer.(sèpia, dèntol, mollet, sarg, pagell, escòrpora, orada, aranya...)

Diplodus sargus Diplodus annularis


Sparus aurataSarpa salpa

Sepia officinalis

• Destaquen els equinoderms (garotes, holotúries i estrelles demar):

- Importància en l’equilibri del sistema:

Garotes: principal consumidora de la Posidònia(difícil digestió).

Holotúries: s’alimenten de les restes parcialment


Holotúries: s’alimenten de les restes parcialmentdigerides que excreten les garotes i altresherbívors.

2.- Elevada producció de matèria orgànica o biomassa.- Plantes i organismes que hi conviuen.

- Alimenta les espècies de la praderia.

- Exportada gràcies a l’acció dels corrents.


3.- Estabilitzen la dinàmica de sorres i proporcionen proteccióal litoral.

- Compactació del sediment.

- Barrera contra l’onatge.


4.- Productor net de sediments carbonatats (esqueletscalcaris), que formen les platges.

5.- Bioindicadors (sensibles a la contaminació).

6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis).


6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis).

- Productor net d’oxigen.

- Atenuació de l’ efecte hivernacle.

- Efecte depurador de l’ aigua (retenció de nutrients).

Causes de regressió

-L’àrea de distribució de les praderies és al llarg del litoral(zona de influència de l’activitat humana: abocaments, riuscontaminats, indústries, turisme, obres,...)

-Equilibri delicat entre les diferents espècies i microhàbitats.

-Regressió ràpida i regeneració natural lenta.

1.- Pèrdua de transparència de l’aigua.

• Eutrofització (fertilitzants, pesticides, piscifactories,aigües residuals...).

- Dificultats per a fotosintetitzar.


- Augment d’algues.

- Consum d’oxigen per l’oxidació de matèriaorgànica: proliferació de bactèries anaeròbies.

2.- Contaminació del medi.

•Abocament de productes químics.

-Incolors i inodors en molts casos.


- Efectes a llarg termini: acumulació progressiva, en teixits de molts organismes.

•Ampolles, llaunes, plàstics,...

- Ingestió i alliberament de productes tòxics (plom…).

3.-Àncores d’ embarcacions.

• Arrenquen fulles i rizomes.

4.- Pràctiques il�legals de diferents arts de pesca.

• Arrenquen fulles i rizomes i remouen el fons.


Arrossegament Gàbies marisqueres

5.- Construcció d’ obres d’ infrastructura mal planificades :

•Ports esportius, espigons, conduccions submarines (cables i emissaris)...

6.- Dragats de fons submarins per a la regeneració de platgeso per a habilitar canals de navegació.


o per a habilitar canals de navegació.

Caulerpa taxifolia

-Introducció accidental (1984).

-Origen tropical.

-Resistent al fred, contaminació,

7.-Introducció d’ espècies invasores (Al�lòctones).


-Resistent al fred, contaminació,aigües “mogudes”...

-Creixement ràpid i dens.

-Colonitza qualsevol substrat (entre3 i 40 metres de fondària).

-Substàncies tòxiques.

-Praderies afectades, susceptibles.

Seqüència de degradació d’una praderia de Posidoniaoceanica.


Legislació proteccionista

Catalunya•Regula les praderies de fanerògames marines, prohibint l'ús, laseva destrucció, compra i venda.

Espanya•Garanteix la biodiversitat, mitjançant la conservació delshàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal dehàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal dela directiva Hàbitat.

Unió Europea•Protegeix les praderies de fanerògames marines (conservació delshàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres).

•Reglament pesquer de la Unió Europea per al Mediterrani(prohibeix la pesca d’arrossegament sobre praderies defanerògames marines).

Programa de Conservació d’Ecosistemes de Fanerògames

Marines


Objectius

• Estudi com a complexes ecosistemes:

-Valorar el seu estat de conservació i evolució.

- Plantejar alternatives per a la seva Conservaciói Recuperació.i Recuperació.

• Implicar a la població local en les tasques de conservació del seu propi patrimoni natural.

• Conèixer la distribució real i les causes de regressióespecífiques.

• Realitzar estudis complementaris (multiplicació in vitro…)per a la recuperació de les praderies.

• Informar a l’Administració:

- Conservació d’aquests ecosistemes.

Objectius

- Conservació d’aquests ecosistemes.

- Legislació a partir del coneixement de la sevasituació real.

• Incentivar: Formació, participació, informació i educació.

Activitats

•Seguiment i estudi de l’evolució de les praderies.

35 Llocs d’estudi al llarg del litoral català.

L’Ametlla de Mar (Tarragona Sur)Cala Montgó

Reserva Masía BlancaLloret de Mar i Cala Canyelles

A.-) Extracció de dades biomètriques.

B.-) Estudi de la qualitat dels ecosistemes.

- Paràmetres físics.

- Cens espècies indicadores.

Nacra Garotes Holotúries

Peixos

Altres

• Xerrades educatives.

• Cartografia de les praderies del nostre litoral.

Activitats

• Estudi de les causes de regressió locals.

• Enquesta i repartiment d’un monogràfic entre diferentsentitats (confraries, Clubs Nàutics...).

Kms. de costaÀrea ocupada per Posidònia

(Ha)

Superfície ocupada respecte

el total Ha

Tarragona 222 2483 62 %

Barcelona 112 1275 31 %

Girona 261 302 7 %

Estat de les nostres praderies

Total 595 4060

• A Catalunya ocupen unes 4.000 Hectàrees.

• El fons marí potencial és de 40.000 Hectàrees.

595 Kms totals de costa catalana

Praderies Submarines

de les comarques Gironines

• Orografia de penya-segats i fortes pendents.

• Praderies associades a cales (encaixades).

• Petites i nombroses.

Característiques de les Praderies de les comarques de Girona

• Petites i nombroses.

•Aïllades a llocs sorrencs (Roses i deltes del Ter i laTordera).

• Zostera marina al Cap de Creus..

• De Portbou a Roses.

• De L’Escala a L’Estartit.

• Del Cap de Begur a Llafranc.

• De Llafranc a Platja d’Aro.

• De Sant Feliu de Guíxols a Lloret de Mar.

Girona1998 1999 2000 2001 2002 2003

Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit. Cobert. Densit. Cobert.

Cala Culip 69 49,4 … … … … 110 14,6 … … 364,56 37,25

Cala Jugadora 57 51,5 108 10,6 121 14,2 119 13,1 … … 208,31 23,42

Port-Lligat1 425 60,9 425 59,9 622 56,7 495 68,8 … …el·lab. Dades

el·lab. Dades

Port-Lligat2 192 53,3 238 41,9 301 40,9 240 60,6 … … 268,75 31.75

Cala Montgó … … 210 25,8 201 24,6 151 30 … … 136.81 19,17

Ses Negres 148 38,2 228 35 261 24,4 290 37,3 … …el·lab. Dades

el·lab. Dades

Llafranc 134 30,8 156 12,6 175 18,7 178 13 … … 213,88 31,92

Palamós … … 405 46,4 220 48,9 303 54,9 … … 142,19 61,58

Platja d'Aro … … 244 20 206 19,9 … … … … … …

Cala Giverola 180 48,1 255 44,4 357 46,2 347 28,9 177,75 43,22 350,69 49,92

Cala Canyelles … … … … 150 22,5 156 27,8 … … 275 31,42

Lloret de Mar ** … … … … … … 603 34,8 … … 143,75 24,13

• Símptomes d’alteració: Cala Culip i Jugadora, Port-Lligat 2, Cala Montgó,Palamós i Lloret de Mar?.

• Certa tendència general a l’augment o estabilització, excepte Cala Montgó iPalamós.

• Principals causes de regressió:

- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo.

Praderies Submarines de les comarques Gironines

- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo.

- Pesca d’arrossegament il�legal.

- Elevada activitat humana.


de les comarques Barcelonines

• Només al Garraf, Mataró i Arenys de Mar.

- Garraf: presència reduïda (praderies aïllades debaixa densitat).

- Mataró: les millor conservades de la zona.

Característiques de les Praderies de les comarques de Barcelona

- Mataró: les millor conservades de la zona.

- Antigament: Badalona, El Masnou i Premià deMar.

• Cymodocea nodosa present de forma molt aïllada(Ex.: Vilassar de Mar).

• De Blanes a Arenys de Mar.

• De Mataró a El Masnou.

Barcelona

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit. Cobert Densit.Cobert

ura

Arenys de Mar1**

166 34,2 196 11,7 239 18,2 182 16,6 … …No es troba

No es troba

Arenys de Mar2

… … 185 16,3 224 19,1 224 17,6 … …No es troba

No es troba

Mataró1 ** 314 57,3 309 23,6 366 26,1 339 33,4Nova fitació

Nova fitació

201,81 26,54

Mataró 2 ** 208 37,5 209 24 232 26 240 28,6 … … 154,69 16,75

Aiguadolç 91 … … … … … … … … … 115,62 19,75Aiguadolç 91 … … … … … … … … … 115,62 19,75

Vilanova I … … 127 0,1 116 4,9 103 5,4 77,06 2,53 bianual bianual

Vilanova II … … … … … … … … 177,5 24,6 103,5 12,67

Vilanova III ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 73,19 17,5

• Símptomes d’alteració: Arenys de Mar I, Aiguadolç, Vilanova I, II i III.

• Praderies de Mataró protegides de l’arrossegament..., per barres rocallosesnaturals que l’envolten.


- Pesca d’Arrossegament il�legal.

Praderies Submarines de les comarques Barcelonines

- Elevada activitat humana.

- Construccions mal dissenyades (ports…)

- Dragats.


de les comarques Tarragonines

• 62% de la superfície total, ocupada per Posidoniaoceanica.

• Praderies extenses.

• Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Delta

Característiques de les Praderies de les comarques de Tarragona

• Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Deltade l’ Ebre:

-Sí a las badies (Zostera marina).

• Millor estat de conservació des de Cambrils a ElPerelló.

• De Sitges a Roda de Berà.

• De Torredembarra a Tarragona.

• De Salou a Calafat.

• De L’Ametlla de Mar a L’Ampolla.

Tarragona1998 1999 2000 2001 2002 2003

Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Cobert. Densit. Co bert. Densit.Cober

t.Densit.

Cobertura

Coma-Ruga1 100 13,5 126 11 126 11,4 156 9,6 … … … …

Coma-Ruga2 96 … 81 2,5 73 3,3 84 2,3 … … … …

Masia Blanca … … … … 286 23,2 243 21,1 … … 123,63 31

Roc de St. Gaietà

128 33,3 130 7,9 116 12,1 124 6,1 … … 170,63 14,75

Torredembarra … … … … … … … … … … 129,19 21,43

Salou … … … … … … … … … … 177,75 22

Cambrils … … … … … … … … 163,31 43,33 173,94 42,08

Mont-Roig del Camp**

… … … … 444 38,9 387 41 … … 146,5 21,25

L'Hospitalet de l'Infant

… … … … … … … … … … 111,81 31,25

St.Jordi d'Alfama

… … … … … … … … … … 311,125 47,58d'Alfama

… … … … … … … … … … 311,125 47,58

Vandellós … … … … … … … … … … 252,06 41,83

L'Ametlla de Mar**

… … … … 592 60,6 400 32,6 … … 207,81 62,5

El Perelló … … … … … … … … … … 232,62 30,67

L'Ampolla … … … … … … … … … … 216 32,58

• Símptomes d’alteració: Reserva marina, Roc St. Gaietà, Torredembarra,Salou, Cambrils Mont-Roig i L’Hospitalet de L’Infant.

•Augment o estabilització: Coma-Ruga I, II i Masia Blanca (totes a ReservaMarina).


- Elevada activitat humana (contaminació, eutrofizació).

Praderies Submarines de les comarques Tarragonines

eutrofizació).

- Pesca d’Arrossegament il�legal. Molt evident a zones fondes.

- Influència Delta de l’Ebre (L’Ampolla).

Més Informació

-Web: www.cram.es www.gencat.net/darp/faneroga.htm

• Informació d’ activitats.

• Dades, documentació...

• Espai de fòrum virtual.

Altres mesures proteccionistesAltres mesures proteccionistes

Projecte de fitació de praderies de fanerògames marines

Objectiu

-Delimitar el perímetre de les praderies i


-Delimitar el perímetre de les praderies icartografia (GPS) de la seva extensió.

-Distància de protecció i marcatge.

-Obtenir dades que permetin aplicar normativesproteccionistes sobre àrees concretes.

Planificació

Localització del marge

Fitació a 100 m del margeTractament dades

Moltes gràcies per la vostra atenció !!!

Documents

Praderies submarines "Un mar de vida"