� �

� �

� �

� �

� �

Cas de fer a segon caldrà assenyalar les matèries comuns que ha de cursar

�

�

� �

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

L’alumne ha de marcar:

1. La modalitat de batxillerat triada

2. (de la modalitat triada, d’una altra modalitat o optatives)

3. Entre primer i segon ha de cursar

�

�

�

�

Breu descripció matèries optatives Batxillerat. Matemàtiques (Optativa Comuna d’Opció, determina el tipus de Batxillerat ( Científic- tecnològic): Una de les finalitats més importants de la matèria de Matemàtiques del Batxillerat és la de preparar als alumnes per a les matèries que es poden trobar als primers cursos de les carreres científiques i tècniques, o als cicles formatius de grau superior que hi estiguin relacionats. Atesa la diversitat d’aquesta finalitat, els continguts de la matèria, que es treballen al llarg dels dos cursos; sintetitzen, completen, amplien i ordenen els coneixements adquirits a l’etapa anterior. Continguts : La resolució de problemes, entesa com un estil d'ensenyament i aprenentatge que facilita la construcció de coneixement matemàtic a partir de l'experimentació, la cerca de patrons i regularitats i la formulació de resultats conjecturals. Aritmètica i àlgebra (complexes, notació científica, polinomis, progressions), Geometria ( trigonometria, vectors , equacions de la recta), Anàlisi (funcions, derivades, pendent, recta tangent, límits, continuïtat, estudi de funcions , integrals) Àlgebra lineal (matrius i operacions amb aquestes) Geometria a l’espai (equacions de la recta i del pla).

Tornar a l'inici Llatí 1r BTX (Optativa Comuna d’Opció, determina el tipus de Batxillerat (Humanístic- social): L’assignatura està dissenyada per superar amb èxit l’examen de la selectivitat. Consta bàsicament de tres blocs: a) Llengua llatina: a primer estudiem les declinacions de noms i adjectius i pronoms i l’indicatiu dels verbs; també aprenem a analitzar oracions i a traduir textos de poca dificultat. b) Literatura de l’època romana fins als temps d’August: treballem dos autors de comèdia (Plaute i Terenci), l’orador més gran de la història (Marc Tu·li Ciceró) i un poeta (Virgili). c) Urbanisme i obres públiques: estudiarem la xarxa viària, l’amfiteatre, el teatre, les termes, els aqüeductes, el circ i les domus (les cases dels romans)

Tornar a l'inici Llatí 2n BTX (Optativa Comuna d’Opció, determina el tipus de Batxillerat (Humanístic- social): Per tal que els alumnes pugui superar amb èxit les proves de selectivitat, l’assignatura s’estructura en quatre grans blocs:

a) Llengua: morfologia (només ens falta la veu passiva i alguns pronoms) i, sobretot, sintaxi. b) Literatura: Ovidi, Horaci i Tit Livi c) Hispània romana : romanització, conjunts monumentals (Emporion, Tarraco, Barcino, Emerita Augusta, Italica) i principals edificacions romanes (xarxa viària, ponts, aqüeductes, amfiteatres, teatres, circ, temples, termes, vil·les, muralles...). d) Llatinismes: expressions llatines que seguim utilitzant a la nostra llengua.

Tornar a l'inici Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials (Optativa Comuna d’Opció, determina el tipus de Batxillerat (Humanístic-social): Una de les finalitats més importants de la matèria de Matemàtiques aplicades a les Ciències socials del Batxillerat és la de preparar als alumnes per a les matèries que es poden trobar als primers cursos de les carreres de temàtica social o econòmica, o als cicles formatius de grau superior que hi estiguin relacionats. Atesa la diversitat d’aquesta finalitat, els continguts de la matèria, que es treballen al llarg dels dos cursos; sintetitzen, completen, amplien i ordenen els coneixements adquirits a l’etapa anterior. Continguts: Els nombres reals i la seva evolució. El llenguatge algebraic: resolució d’equacions. Estudi dels polinomis: factorització de polinomis i càlcul de les seves arrels. Estudi de funcions: funcions reals de variable real. Domini i recorregut de funcions, representació gràfica de funcions. Matemàtica financera: Interès simple i compost, anualitats de capitalització i amortització. Estadística bivariant: variables bidimensionals. Representació de dades: diagrames de sectors, histogrames, diagrames de barres. Paràmetres estadístics de centralització i dispersió. Regressió lineal.

Tornar a l'inici Biologia 1r BTX (Optativa Franja 2, CT) Recordarem les característiques dels éssers vius, però posarem més èmfasi en la composició de la matèria viva. Parlarem de glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Estudiarem la cèl·lula a fons, membranes i orgànuls. Recordarem els processos de divisió cel·lular, la mitosi i la meiosi, i com es relacionen amb la reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars. Veurem en detall els processos de duplicació de l’ADN i la síntesi de proteïnes, i finalment estudiarem els diferents tipus de mutacions i les tècniques d’enginyeria genètica més utilitzades.

Tornar a l'inici

Biologia 2n BTX (Optativa Franja 2, CT) Començarem amb el primer bloc on estudiarem el metabolisme cel·lular: els diferents mètodes amb que les cèl·lules obtenen energia i sintetitzen noves biomolècules. En un segon bloc coneixerem els microorganismes, les seves característiques i les tècniques de biotecnologia que més s’utilitzen. També veurem com el sistema immunitari ens protegeix dels microorganismes patògens, quins problemes podem tenir quan no funciona adequadament, i com el podem ajudar gràcies a la biotecnologia. Al tercer bloc recordarem les teories de l’evolució i la genètica mendeliana, i veurem com es poden relacionar, a més d’introduir la genètica de poblacions. Finalment ens introduirem en el mon els ecosistemes, veurem les adaptacions dels essers vius als diferents ecosistemes, com és el flux de matèria i energia i quins efectes te l’activitat humana en el nostre planeta.

Tornar a l'inici Tecnologia Industrial (Optativa Franja 2, CT) Aquesta matèria de modalitat forma a alumnes que vulguin fer una enginyeria. Està inclosa en l’àmbit científic i en molts aspectes es tracta d’una Física aplicada, i permet a l’alumne veure la “utilitat” directa del que ha estudiat en matèries com Matemàtiques, Física o Química. Al primer curs s’estudien temes com organització industrial, metrologia, mecànica estàtica i dinàmica, hidràulica i pneumàtica i producció d’energia Al segon curs s’estudien conceptes i fenòmens elèctrics, magnetisme i electromagnetisme, circuits elèctrics, circuits electrònics i màquines elèctriques.

Tornar a l'inici Història del Món Contemporani (Optativa Franja 2, HS)

Objectius:

- Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani -segles XIX, XX i XXI-, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present. - Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics, culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.

- Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacional en l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència. - Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis. - Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informacions procedents de diverses fonts històriques i/o proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-les de forma convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacions històriques aplicant el vocabulari específic de la història amb precisió i rigor. - Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit. - Mantenir una actitud solidària davant dels problemes socials del món d’avui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans. - Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions I alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació. Continguts: - Conceptuals: L’Europa de l’Antic Règim; La Revolució Industrial; Liberalisme i nacionalisme; El moviment obrer; La Segona Revolució Industrial i l’imperialisme; La Primera Guerra Mundial; La Revolució Russa i l’origen de l’estat soviètic (1917-1927): Economia d’entreguerres i crisi del 29; Democràcia i totalitarisme (1918-1939); La Segona Guerra Mundial (1939-1945); La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1991); La fi dels imperis colonials; Un món dividit. L’evolució dels blocs; El món actual. - Procedimentals: Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del món contemporani; Utilització de la representació gràfica del temps històric; Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen; Identificació de les causes i les conseqüències dels fets i processos històrics; Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses; Processament i interpretació de la informació obtinguda; Realització de treballs de síntesis o d'indagació; Valoració dels Drets Humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Comentaris de fonts històriques primàries i fonts secundàries. En els comentaris s’intentarà introduir l’estructura i puntuació de la prova d’Història de la selectivitat: La descripció de la font, la contextualització de la font i l’anàlisi dels aspectes rellevants del contingut de la font.

Tornar a l'inici

Física (Optativa Franja 3, CT):

La física com a ciència construeix models explicatius del comportament de la matèria, la seva estructura i les seves transformacions, des de l'escala més petita a la més gran, passant per les intermèdies, és a dir, des dels quarks, electrons, protons, nuclis, àtoms, xarxes cristal·lines entre altres, fins a les estrelles, galàxies i l'Univers mateix. La matèria de física té un caràcter formatiu i preparatori, el seu estudi ha de promoure en l'alumnat l'interès per cercar respostes científiques en coherència amb els aprenentatges realitzats a l'etapa anterior i també ha d'incloure aspectes com les complexes interaccions entre física, tecnologia, societat i ambient i contribuir perquè l'alumnat s'apropiï de les competències que suposen la familiarització amb la naturalesa de l'activitat científica i tecnològica. La física del batxillerat ha de proporcionar una visió àmplia dels coneixements, dels instruments i de les possibilitats que la física utilitza en el segle XXI i ha de donar també les eines que ajudin l'alumnat a interpretar els fenòmens físics de manera que siguin capaços d'aplicar els coneixements adquirits en situacions diferents a les estudiades a classe i en contextos diferents de l'acadèmic. Els estudiants han de poder establir relacions entre la física i l'entorn: cal evidenciar la presència de la física en contextos de tota mena, i seleccionar els continguts de tal manera que desenvolupin les competències que aplicaran en situacions i contextos diversos amb la finalitat que facin seves les eines que es fan servir actualment en el treball científic i que tinguin idees sobre els problemes que es planteja aquesta disciplina. Objectius: Comprendre i aplicar els conceptes, lleis, teories i models més importants de la física, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental - Utilitzar l’instrumental bàsic d’un laboratori de física així com conèixer algunes tècniques específiques aplicant les normes de prevenció i seguretat a l’ús en el marc del laboratori. - Comprendre la importància de la física per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la falta de recursos energètics, el canvi climàtic i l’escalfament global. - Familiaritzar-se amb la terminologia física actual i utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar- se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’utilitzen en l’experiència diària amb un significat diferent. - Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies de recerca pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny experimental, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models físics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien. - Reconèixer i evidenciar el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han aportat al desenvolupament de la física. - Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de ciències, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la física pugui fer alguna aportació. Institut Voltrera Departament Ciències - Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació sobre física disponible a Internet per tal de realitzar recerques sobre temes de física d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder analitzar, comunicar i

debatre els temes investigats. - Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la física i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social. i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació en física. Continguts: Cinemàtica en una dimensió. El moviment i els sistemes de referència. Trajectòria i tipus de moviment. Les magnituds cinemàtiques. Moviments rectilinis. Moviment rectilini uniforme (MRU). Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA). Cinemàtica en dues dimensions. Relativitat del moviment. Canvi de sistema de referència. Moviments parabòlics. Moviment circular. Moviment circular uniformement accelerat Forces i lleis de Newton. La dinàmica. Primera llei de Newton o principi d’inèrcia. Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinàmica. Tercera llei de Newton o principi d’acció-reacció. Aplicació de les lleis de Newton. La força normal. La tensió. La força elàstica. La força del fregament. Dinàmica del moviment circular uniforme. Conservació de la quantitat de moviment. Quantitat de moviment o moment lineal. La quantitat de moviment i les lleis de Newton. Impuls mecànic. Teorema de l’impuls mecànic. La tercera llei de Newton i el principi de conservació de la quantitat de moviment. Sistema de partícules. Treball i energia. Treball. Interpretació gràfica del treball. Diagrames F-x. La força és constant. La força varia linealment amb la distància. Potència. Potència mitjana. Potència instantània. Rendiment. Energia. Energia cinètica. Teorema del treball i de l’energia cinètica. Forces conservatives i forces no conservatives. Energia potencial. Energia potencial gravitatòria. Energia potencial elàstica. Energia mecànica. Conservació de l’energia. Principi de conservació de l’energia. Conservació de l’energia mecànica per a forces conservatives. El pes. La força elàstica. Variació de l’energia mecànica quan actuen forces no conservatives. Calor i temperatura. La força de fregament. Força externa. Xocs. Xoc elàstic. Xoc inelàstic. Coeficient de restitució. Xocs en el pla. Corrent continu. Corrent elèctric. Medis de transport del corrent elèctric. Corrent continu. Diferència de potencial. Intensitat de corrent elèctric. La llei d’Ohm i la resistència elèctrica. Efecte de la temperatura en la resistència. Associació de resistències. Associació en sèrie. Associació en paral·lel o derivació. La transformació de l’energia elèctrica. L’efecte Joule. Energia i potència elèctrica. Generadors de CC. Força electromotriu (fem). Aparells de mesura. Amperímetre. Voltímetre. Òhmetre. Imatges. Moviment ondulatori. Les ones. Característiques generals de les ones. Velocitat de fase. Front d’ona i raig. Període, freqüència i longitud d’ona. Principi de Huygens. Fenòmens ondulatoris. Difracció. Interferències. Caràcter ondulatori de la llum. Espectre electromagnètic. Les lleis de Maxwell. Propietats ondulatòries de la llum. Reflexió i refracció. Refracció de la llum. Angle límit. Polarització de la llum. Polaritzadors. Difusió. L’ull com a sistema òptic

Tornar a l'inici Psicologia i Sociologia (Optativa Franja 3, ME)

Objectius:

Reconèixer la dimensió teòrica i pràctica de la psicologia i la sociologia, els seus trets característics i les seves limitacions metodològiques i explicatives. Assolir el coneixement dels principis i formulacions bàsiques de la psicologia i la sociologia, i aplicar-los a la comprensió del comportament humà individual i col·lectiu. Reconèixer les correlacions biològiques, ambientals, socials i culturals del comportament humà, i entendre com aquests factors són les condicions que fan possible l’acció humana, individual i col·lectiva. Entendre les relacions entre els diferents processos psicològics (cognitius, afectius i motivacionals) i l’activitat humana. Identificar alguns trets de la personalitat i la seva projecció en el comportament individual i social. Explicar la relació entre cultura, socialització i comportament humà. Reconèixer l’organització i estructura de la societat pròpia i identificar-hi alguns conflictes latents i raons per al canvi. Analitzar i valorar el comportament propi i l’aliè, tant en la seva dimensió individual com social, mitjançant les aportacions de la psicologia i la sociologia. Rebutjar els intents de manipulació o dirigisme del comportament individual i social de persones, grups o institucions, i especialment dels que se serveixen dels mitjans de comunicació de massa per persuadir les persones receptores. Valorar de manera positiva la independència de criteri, la coherència i la racionalitat en l’elecció d’objectius vitals i en la presa de decisions individuals i col·lectives orientades a l’acció. Continguts: Psicologia La psicologia com a ciència L’ésser humà com a producte de l’evolució Sensació, percepció i atenció Estats de consciència L’aprenentatge La memòria humana El pensament La intel·ligència Motivació i emoció La personalitat Sociologia Sociologia i ciències socials Individu i societat Desigualtats socials Conflictes i canvis socials Francès (Optativa Franja 3, ME)

Tornar a l'inici

Aquesta optativa va dirigida a l’alumnat que hagi cursat francès durant l’ESO. L’objectiu d’aquesta assignatura és, d’una banda ,consolidar els coneixements i les competències en francès adquirides durant l’ESO, i per altra banda, arribar a un nivell

de llengua molt més complex que permetrà l’alumne comprendre texts més llargs i en diferents registres (des de registres cultes fins a registres familiars, argot inclòs), comprendre documents orals de la vida quotidiana o de mitjans de comunicació, així com expressar-se oralment amb una certa fluïdesa. A més, també estudiarem aspectes culturals del món francòfon així com temes d’actualitat (la francofonia, els mitjans de comunicació, els problemes socials, els tòpics culturals, l’argot, redacció de cartes formals, etc). Les activitats de producció oral seran molt valorades així com la capacitat de redactar i ser capaç d’estructurar un escrit de forma adequada, tenint en compte que l’alumne comptarà amb els coneixements gramaticals necessaris per a fer-ho.

Tornar a l'inici Literatura Castellana (Optativa Franja 3, HS) En aquesta assignatura es treballen sis obres/lectures, que venen marcades pel Departament d´Educació. Aquest any, per exemple, han estat: LA CELESTINA, Fernando de Rojas. ANTOLOGÍA POÉTICA DEL SIGLO DE ORO (20poemas) DON QUIJOTE DE LA MANCHA, Miguel de Cervantes.(selección de capítulos) LA VIDA ES SUEÑO, Calderón de la Barca. LA REGENTA, Leopoldo Alas Clarín.(selección de capítulos) MI HERMANA ELBA Y LOS ALTILLOS DE BRUMAL, Cristina Fernández Cubas. Aquestes últimes promocions, pràcticament han estat sempre les mateixes lectures, tot i que poden produir-se petites variacions. El que es fa amb aquestes obres és: Situar-les en el MOVIMENT LITERARI al que pertanyen i explicar les característiques pròpies d’aquests moviments ( renacimiento, barroco, romanticismo... Lectura de les obres i posteriorment, analitzar l´obra corresponent ( personatges, temàtica, estructura...).

Tornar a l'inici Química (Optativa Franja 4, CT): La química és una ciència present en molts dels àmbits de la societat, estudia les substàncies i els materials, la seva estructura i propietats i les reaccions que les transformen. Les múltiples aplicacions abasten diferents àrees, com el disseny de materials i de fàrmacs, el disseny i millora de nous combustibles, l'obtenció de fertilitzants i insecticides per a l'agricultura, l'elaboració de pigments i colorants sintètics, etc. La química també aporta elements conceptuals i tècniques molt valuoses a altres disciplines científiques, com ara les ciències de la vida i de la salut,

les ciències de la Terra i del medi ambient i l'enginyeria. Per tant és una matèria dirigida cap a tots aquells estudiants interessats en cursar estudis relacionats amb les disciplines abans esmentades. En la matèria de química s'aborden progressivament la teoria atomicomolecular i la cineticomolecular de la matèria, l'estructura atòmica i molecular, la química orgànica, la reacció química, la termoquímica, l'equilibri químic, l'espontaneïtat de les reaccions, la cinètica química i l'electroquímica. Dibuix Tècnic (Optativa Franja 4, CT): Dibuix Tècnic: una assignatura pensada en dos anys, hi ha tres blocs bàsics,

Tornar a l'inici

Geometria plana, Dièdric i Axonomètric. Treballem sempre amb compàs, regles i exercicis a classe. La geometria plana: triangles, tangents, elipses... Dièdric: planta alçat, de sòlids i plans. Axonomètric: perspectiva isomètrica, din-5, caballera... Imprescindible per qualsevol carrera tècnica o modul professional tècnic. Economia i Organització d’Empresa 1r BTX (Optativa Franja 4, HS)

Tornar a l'inici

La matèria té una part teòrica i una altra de teoria aplicada sense que la part numèrica presenti una dificultat superior a nivell de 4rt d’ESO. Tracta dels diferents departaments de l’Empresa ( comercial, recursos humans, producció, aprovisionament), excepte el financer, que es treballa totalment a 2n de Batxillerat. En primer lloc es descriu l’empresa com a unitat, vista des de fora, com un tot. Entre altres coses aprendràs què és l’empresa, quins objectius té i quins elements la formen; els tipus d’empresa i els diferents criteris de classificació, qui pren les decisions a l’empresa i com ho fa, etc. Després s’estudien els diferents departaments.

Tornar a l'inici Economia i Organització d’Empresa2n BTX (Optativa Franja 4, HS) La matèria està enfocada íntegrament al departament d’administració i finances. Es comença amb comptabilitat i continua valorant inversions i fonts de finançament, també valora la situació de l’empresa i es donen possibles solucions. També té una part de direcció estratègica i de les possibilitats de creixement empresarial, així com el projecte de creació d’una empresa ( només a nivell teòric). Té una part teòrica i molt de teoria aplicada.

Tornar a l'inici Literatura Catalana (Optativa Franja 4, HS) L’objectiu principal de l’assignatura és afavorir el gust per la lectura d’algunes de les obres clàssiques de la nostra literatura contemporània. Fem una breu anàlisi de la Renaixença com a punt de partida per estudiar alguns dels principals moviments literaris del segle XX. Aquest estudi es realitza principalment a partir de la lectura d’obres significatives d’autors destacats i gèneres literaris diferents : teatre, novel·la,

poesia... També prioritzem al llarg de tot el curs la tria personal de textos literaris per part dels alumnes, que ofereixen a classe als seus companys.

Tornar a l'inici Geografia (Optativa Franja 2, HS) La geografia és la ciència que estudia la manera com les ciències socials transformen el territori en el marc de les estructures polítiques, econòmiques i culturals. Analitza les estratègies i les tensions que els diversos actors mantenen respecte a les relacions de poder i de domini establertes en l'espai. Geografia és pensar el territori i fer-ho des d'una manera crítica, perquè ajuda a oferir pautes de comprensió i d'interpretació d'allò que passa al planeta i d'allò que passa al nostre món local. ës per això que és una Ciència Social. És tracten temes com ara, medi físic, climes, recursos, població, sectors de producció, urbanisme i geografia política

Tornar a l’inici Ciències de la Terra i del Medi Ambient (Optativa Franja 3, CT) La matèria ens mostra com interaccionen l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la pedosfera per entendre i predir els fenòmens meteorològics, de geologia interna i externa o el cicle de l’aigua. També veurem en aquest curs quin impacte ha causat l’home en aquests sistemes i quines mesures es poden aplicar per conservar els actuals ecosistemes que configuren la Biosfera.

Cal tenir en compte que aquesta matèria s’imparteix en un únic curs (2n de Batxillerat) però que inclou els continguts de 2 cursos, de manera que inclou una gran quantitat de conceptes.

Tornar a l'inici

Història de l’Art (Optativa Franja 3, HS) Objectius: La història de l'art és una disciplina científica que té com a finalitat la identificació, descripció, anàlisi i interpretació de l'obra d'art, entesa com a producte resultant de la creativitat i actuació humanes, que s'expressa amb codis propis i enriqueix la visió global de la realitat i les seves múltiples formes de manifestar-se. La història de l'art és una disciplina de gran tradició educativa per les seves qualitats formatives, tant en el camp de les humanitats com de les arts. Ajuda a construir una idea rellevant i significativa del procés de continuïtats i canvis en la societat, i de la diversitat de respostes humanes a algunes de les necessitats i problemes profunds i comuns de les persones (l’Art, juntament amb la Ciència i la Filosofia, són els tres pilars amb què la humanitat avança). La història de l'art, a més, constitueix una eina privilegiada per afavorir la maduresa intel·lectual i humana, ja que facilita el treball autònom per mitjà de tècniques d'indagació i investigació sobre obres representatives i rellevants que ajuden a l'adquisició d'habilitats d'observació, anàlisi, interpretació, sistematització, valoració i comunicació que també es poden aplicar a la vida pràctica, especialment en el consum

del lleure i en la formació de la sensibilitat. Tot plegat contribueix a ampliar la mirada personal amb el consegüent desenvolupament de la sensibilitat estètica i del respecte per la diversitat de manifestacions artístiques, superant certs prejudicis. D'altra banda, cal no oblidar que l'obra d'art es produeix en un marc social concret i en un context històric determinat que proporciona les claus fonamentals de la seva explicació. Així, doncs, l'obra d'art, al costat d'altres fonts de coneixement històric, constitueix en si mateixa un valuós document i un testimoniatge indispensable i singular per conèixer l'esdevenir de les societats. Per això resulta imprescindible l'estudi de l'obra d'art en el seu context sociocultural com a punt de partença per a l'anàlisi dels diferents factors i circumstàncies implicats en el procés de creació de l'obra artística. Continguts: La dinàmica de curs de la matèria de modalitat d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat està determinada per l’examen de Selectivitat (PAU). Aquest examen, dividit en dues parts prioritza en una d’elles el temari de l’època contemporània; l’altra part us deixa escollir l’anàlisi d’una obra de tres períodes globals anteriors: època moderna, època medieval i època clàssica greco-romana. Donada l’ amplitud de la matèria i el tipus d’examen de les PAU, hem de prioritzar temes. Sense deixar buits històrics i artístics i examinant-vos de tot el temari, donarem exhaustivament, dels tres grans períodes anteriors al contemporani, l’època clàssica greco-romana i les 18 obres seleccionades. Sobre la dinàmica de treball es pretén que hi hagi un seguiment regular de la matèria repassant cada dia els apunts. Es demanarà la realització de comentaris d’obres, exercicis del llibre, cronologies, treballs individuals i/o en grup que exposareu a classe, així com un treball individual. Cada tema, suposa per a l’alumne/a prendre apunts i preguntar a classe, ampliar la informació amb el llibre de text, amb altres fonts d’informació i consulta, elaborar esquemes i síntesis que permetin assolir coneixements com a propis. Es treballarà a partir d’imatges, del llibre de text o bé d’enllaços. Tanmateix aplicarem el coneixements adquirits durant el curs realitzant sortides pràctiques, com ara el MNAC, el Pavelló Alemany,...

Tornar a l’inici Grec (Optativa Franja 4, HS):

L’objectiu és preparar els alumnes per la prova de selectivitat. L’assignatura consta de cinc vessants clarament diferenciades: a) Llengua: morfologia i traducció de textos senzills. b) Etimologies: estudi dels principals ètims grecs que trobem a la nostra llengua. c) Mitologia: estudi del déus del panteó olímpic i dels mites en què participen activament. d) Literatura: la poesia èpica d’Homer (Iliada i Odissea), els tres grans tràgics (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) i un comediògraf (Aristòfanes). e) Història: la democràcia atenesa, guerres Mèdiques, segle d’or de Pèricles i guerres del Peloponnès

Tornar a l'inici