PRESÈNCIA, JOAN FRANCESC MIRA, I MÉS

Arriben elsPastoretsUlldecona avança lesrepresentacions

Puigneró, deu anysEl tancament de la fàbrica vacanviar Sant Bartomeu del Grau

Hereus del feixismeL’extrema dreta es consolida

«Mai hi ha hagut unprojecte català perabsorbir el País Valencià»Entrevista a Joan F. Mira

Núm.2128. ■ Del 7 al 13 de desembre del 2012. ■ AnyXLVII. www.presencia.cat

El baix costvola altLes companyies «low cost»es consoliden i evolucionencap a nous models

PUBLICITAT

8011

75-1

0656

00A

OPINIÓEl quadern: Tura Soler.........................................................4

Cor agre: Carles Ribera................................................... 14

Un nom, un món: Xevi Planas................................... 15

Amb peus de plom: Antoni Dalmases.................. 15

A cremallengües: Joan-Lluís Lluís ............................. 16

La crònica: Ramon Rovira ............................................. 17

Vistes fixes: Germà Capdevila ............................48-49

PAÏSOS CATALANSDeu anys del buit deixat pel tancament dePuigneró a Sant Bartomeu del Grau..............26-29

Emprenedors amb segona oportunitat .......30-33

Curar a preu del carrer ...........................................34-35

SOCIETATLucía Caram, una monja activista ...................36-39

EUROPA-MÓNEls hereus amables del feixisme........................40-43

GENTGlamur amb seny.......................................................44-45

LA XARXAL’alternativa de Whatsapp....................................46-47

SUMARI

Del 7 al 13 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 3

DEL 7 AL 13 DE DESEMBRE DEL 2012

Foto de portada: MANEL LLADÓ

Joan Francesc MiraAssumeix per segona vegada lapresidència d’ACPV en una etapadifícil per lasituació econòmicacausada per lesmultes del PP a lesemissions de TV3. /18-21

53 / 63

Temps de PastoretsUlldecona enceta la temporada delsPastorets, que en alguns indrets s’allargafins al mes de febrer. / 54-55

Pota blavaLa fira avícola del Prat de Llobregat arribaamb una agenda plena d’activitatsgastronòmiques i lúdiques. / 56-57

00 PAÏSOS CATALANS

Al pot petit...A Catalunya els municipis amb menyshabitants tenen les finances méssanejades, segons un estudi de laDiputació de la Lleida sobre els pobles dela demarcació / 22-25

00 DOSSIER

Baix cost «air lines»Les companyies aèries de baix cost viuenla plena maduresa una dècada desprésde l’explosió. / 06-13

uan tenia setze anys, qui subscriu aques-tes línies era just un periodista novell i

va poder publicar el seu primer article enaquesta revista. Era un petit reportatge sobrela processó del Dijous Sant de Verges –potent iantiga representació tradicional del misteri dela mort– que el llavors valent director NarcísJordi Aragó va tenir la gentilesa d’acceptar.Uns quants anys més tard, ja totalment for-mat com a periodista, vam tenir la sort de po-der fer-nos càrrec de la direcció de Presència.Van ser set anys molt profitosos, durant elsquals Presència va rebre nombrosos reconei-xements i va endegar iniciatives de gran èxitpopular com per exemple la sèrie de pòstersde natura.

Tres anys després, que hem dedicat a tirarendavant l’edició gironina d’El Punt Avui, tor-nem a Presència. Ho fem, de nou, amb il·lusiói amb moltes ganes de consolidar i potenciar,encara més si cap, una capçalera que d’aquí apoc temps celebrarà els cinquanta anys d’exis-tència. Ho fem també amb la perspectiva decanvis en la revista, que, ben aviat, ampliaràcontinguts i inclourà seccions noves. L’aug-ment progressiu de la paginació comportaràun canvi de format i la incorporació, en elspròxims mesos, del suplement Cultura, talcom ja vam fer recentment amb Sortim.

Som conscients, finalment, que reprenemla direcció de la revista en un moment moltimportant de la història del país. Podeu estarsegurs que, des de Presència, aportarem elnostre gra de sorra perquè Catalunya tinguiun futur millor en llibertat. I ho farem sen-tint-nos totalment hereus del pe-riodisme pròxim a la gent i alterritori, lliure, crític i inde-pendent que ha caracterit-zat, des de sempre, aques-ta capçalera.

Q

Retorn a Presència,amb molt de gust

HOMO SAPIENSMIQUEL RIERA [email protected]

Director: Miquel Riera.Seccions: Joan Rueda (Informació local) Pilar Esteban(Europa-Món), Carles Sabaté (Societat), Anna Serrano (Política).Redacció: Irene Casellas, Susanna Oliveira, Maria Pasqual, MariaJosé Rodríguez, Maria José Ramos, Joana Peña, Anna Ballbona iClara Ribas (Barcelona), Sara Muñoz i Marta Membrives(Barcelonès Nord), Jordi Alemany, Eva Garcia i Paula Mercadé(Vallès) Teresa Màrquez i Elena Ferran (Maresme), Rosa MariaBravo i Sandra Pérez (Baix Llobregat), Laura Sayavera (Penedès),Anna Aguilar (Catalunya Central) Mercè Ribé, AzaharaPalomares i Eva Pomares (Comarques Meridionals) David Marini Joan Tort (Ponent) Lurdes Moreso (Terres de l’Ebre), TereRodríguez (País Valencià) i Florentí Morante (Disseny imaquetació).

Edita: Revista Presència SL.www.presencia.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Santa Eugènia, 42. 17005Redacció Barcelona: Tàpies, 2. 08001Dipòsit legal: GI-143-1965

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo(Informació General), Emili Gispert(Informació Esportiva), Toni Muñoz(Serveis), Josep Madrenas (Webs iSistemes), Albert París (Comunicació),Anna Maria Ribas (Gerència Comercial),Miquel Fuentes (Administració i RH),Lluís Cama (Producció), ConcepcióCasals (Distribució) i Ricard Forcat.

GRUP HERMESPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal iJuventench (vicepresidenta), EduardVidal i Juventench, Esteve Colomer iFont i Joan Vall i Clara.Consell Editorial: Xavier Albertí(president), Joan Villarroya(vicepresident), Joan Ballester, MariaFavà, Lluís Foix, Rosa Font, JordiMaluquer, Jaume Oliveras, VicentSanchis, Llorenç Soldevila, Antoni VilaCasas i Pep Collelldemont (defensor dellector).

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.Direcció Comercial: Maria ÀngelsTaulats.Webs i Sistemes: Josep Madrenas(director), Marc Massot (Programari),Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch(Disseny).Recursos Humans: Miquel Fuentes.Administració: Carme Bosch.Producció i Logística: Lluís Cama.Distribució: Concepció Casals.

4 • PRESÈNCIA • Del 7 al 13 de desembre del 2012

OPINIÓ

a hi tornem a ser. S’acosta Nadal i apareixenels profetes de la loteria. Aquest any a Cam-prodon han venut un cabassat de participa-

cions de loteria del numero 33.083 perquè esveu que una vident nascuda al poble va trucarper dir que li’n guardessin un perquè havia«vist» que tocaria. Tocaria. No sap si la grossa pe-rò serà premiat. Mira, si ensopega la terminaciója podrà dir que la va endevinar. Jo una vegada,durant un viatge a Astúries vaig estar somianttota la nit amb un número. No sé a què treia capaital somni. Potser ana-va influenciada de sa-ber que allà al nordronden personatgesmàgics com el busgosu,el diañu burlon, el pesa-dillu... que no són resmés que la versió astu-riana de l’entranyablefollet nostre. El cas ésque em vaig refiar unxic de mi mateixa icom que no pensavarastrejar totes les admi-nistracions de l’Estatper saber on era el nú-mero en qüestió, pas-sant per Logronyo envaig comprar un queacabés amb la mateixaxifra. Ara tinc total-ment oblidat el núme-ro somiat en terres delbusgosu, però el cas ésque el sorteig d’aquellasetmana va acabar ambla xifra del número que jo tenia i em van tornarels diners. Tot un capital!! Em podria vantar deendevinadora però va ser una casualitat comuna casa de pagès. Amb el vaticini de la videntde Camprodon, ja fa dies que el número s’ha es-gotat i si més no els socis de l’administrador deLoteria hauran fet calaix. Em congratula veureque un dels socis és un vell conegut meu que,veig, ha declarat als mitjans que de cap manerala història de la vident no és cap estratègia co-mercial. Felicitats Ramon. Ets un bon estratega.

Però el vaticini de la vident de Camprodon,que s’hauria de complir el 22 de desembre, esveurà estroncat si es compleix la profecia delsMaies segons la qual el món finirà el 21 de de-sembre, és a dir, un dia abans que els nens deSant Ildefons, amb la seva indumentària tant de-corosa, facin voltar els bombos. Però tot té solu-ció i els de Camprodon només han d’enfilar la

J carretera de Molló, travessar la frontera (aquestalínia que teòricament no existeix) i anar-se’n capa la Menera, el primer poble de l’altre costat dela línia que, segons vaticinen els membres de lasecta Ramtha, seran un dels pocs llocs on la fidel món passarà de llarg. Quina sort! No fa gairevaig fer una visita a la Menera per veure com ésel paradís de la salvació. D’entrada, tens la sensa-ció que és un poble de pessebre, una estampahabitada per figures també de pessebre. Però unapetita incursió et permet descobrir que hi ha

persones prou llestes (artistes provinents de Pa-rís, metges, enginyers...) per haver triat un llocidíl·lic per passar-hi la jubilació. «Ah, veniu perla fi del món!», exclama una parisenca ara esta-blerta a la Menera només de dir-li que som pe-riodistes. Però els apocalíptics de veritat no vi-uen al nucli que configura la postal del poble, elsseus habitatges són endinsats al bosc, amb elsaccessos barrats amb cadenes ben gruixudes per-què no hi arribin els no escollits a superar la fidel món. Sí que s’hi han pogut acostar retroex-cavadores i maquinària de les empreses que hanrestaurat les cases d’un territori marcat per lapetja dels exiliats, dels trabucaries i han constru-ït els búnquers que han de ser refugi per l’apoca-lipsi. Bona estratègia, també. Amb les profeciesapocalíptiques a alguns empresaris del Ripollèsja els ha tocat la loteria sense haver de comprarel número que veu la vident.

EL QUADERNTURA SOLER [email protected]

Profecies rendibles

«Jo una ve-gada, du-rant un viat-ge a Astúriesvaig estarsomiant to-ta la nit ambun número.No sé a quètreia cap ai-tal somni.Potser ana-va influen-ciada de sa-ber que allàal nord ron-den perso-natges mà-gics com el‘busgosu’, el‘diañu bur-lon’, el ‘pe-sadillu’...que no sónres més quela versió as-turiana del’entranya-ble folletnostre.»

RAM

ON

BU

CH


PUBLICITAT

1190

01-1

0648

19w

Les companyiesaèries de baix cost viuen la plenamaduresa unadècada després de l’explosió

ORIOL MAS nair a Catalunya i l’Estat, provi-nent de Frankfurt-Hahn. Així ar-ribava al país el baix cost, una no-va manera de volar que en pocsanys va acabar ampliant la mobi-litat aèria al conjunt de la socie-tat i popularitzant un mercat tra-dicionalment elitista.

Aquesta va ser la gran conse-qüència del fet que la Unió Euro-

l 1995 es va fundar a LondresEasyjet, i un any més tard ja

operava la ruta entre Londres Lu-ton i Barcelona, una de les pri-meres connexions internacio-nals de la companyia. I, el 5 dedesembre del 2002 –ara ha fetdeu anys–, va aterrar a l’aeroportde Girona el primer vol de Rya-

Epea completés durant la primerameitat dels anys noranta bonapart del procés de liberalitzaciódel transport aeri, la qual cosa vaaplanar el camí per obrir la com-petència en un mercat dominatdes de sempre pels acords bilate-rals entre estats i les companyiesde bandera. Això va provocar lacreació i la reconversió de dese-

Baix Cost Airl


DOSSIER

nes de companyies, que van as-sumir els conceptes de baix costinnovats per l’aerolínia South-west a principis dels setanta alsEUA. Bitllets barats, pagamentpels serveis extra, ús intensiudels avions, rotacions ràpidesentre vols, reducció de costosoperatius, venda directa senseintermediaris i unificació de la

flota són algunes de les caracte-rístiques bàsiques del model debaix cost.

Una dècada després de la sevagran explosió, el model ha asso-lit un grau de maduresa que es re-flecteix en unes xifres creixentsany rere any. Sorgit a les illes Bri-tàniques, expandit a l’Europa oc-cidental, i ara augmentant grà-

cies als nous mercats que haobert l’entrada a la UE dels païsosde l’est d’Europa. A mitja dècadapassada, es dubtava constant-ment de fins a quin punt podiensobreviure unes companyies aè-ries amb tarifes tan baixes, i s’es-peculava si tenien futur o bé si elmodel de negoci caducaria tanbon punt punxés la novetat o

Viatger jovei finalitatsturístiquesEl perfil de l’usuari de lesrutes internacionals de baixcost amb destí a l’Estat es-panyol és el d’un viatger jo-ve, d’entre 15 i 24 anys, se-gons l’últim informe del’Institut d’Estudis Turístics,del maig del 2012. En se-gon lloc, hi ha els de mésde 64 anys. Per formació,els que tenen estudis pri-maris o inferiors, i una ren-da baixa o mitjana són elsque més utilitzen aquestescompanyies. Però la meitatdels turistes amb renda altatambé hi viatgen.

ines

Avions de Ryanair al’aeroport deGirona-Costa

Brava, aquestmes. / MANEL LLADÓ


i complex, i també per l’impacteque les baix cost han tingut en lescompanyies convencionals i debandera, que s’han vist obliga-des a reduir o abandonar moltesde les rutes de radi curt. Compa-nyies com ara KLM, Air France,Iberia i Lufthansa no han pogutcompetir amb aquesta manerade volar per falta d’adaptació alnou context de lliure competèn-cia, per tenir unes flotes anti-gues, unes estructures molt rígi-des i uns costos laborals i opera-tius molt elevats. «No van pre-veure el canvi que va suposar laliberalització del cel europeu,operaven gairebé en monopolis,i amb uns sindicats molt forts»,sosté Fageda, que recorda quecompanyies de bandera com araAlitalia, Swiss Air i Sabena de Bèl-gica van haver de tancar i tornar

amb estructures completamentnoves. «No descartaria que aixòpassés a Iberia», hi afegeix.

De fet, en els deu anys que fad’ençà que van aparèixer lescompanyies aèries de vols ba-rats, les tradicionals han hagutde centrar el negoci en els vols in-tercontinentals. Per Suau, «nopoden competir en el radi curt, ibasen l’estratègia en l’alimenta-ció dels seus hub per així omplirels avions intercontinentals, queés on fan els diners». Per dur a ter-me aquestes operacions, lescompanyies tradicionals apos-ten cada cop més per crear oaprofitar companyies consolida-des de baix cost i convertir-les enles seves subsidiàries. Iberia hoha intentat amb Iberia Express;Lufthansa, amb Germanwings, iKLM ho està fent amb Transavia.

d’aviació. De fet, moltes aerolí-nies convencionals han incor-porat alguns criteris de baix costen la planificació, com ara un úsmés intensiu dels avions, per re-duir les pèrdues multimilionà-ries que acumulen any rere any.Per contra, la tendència ja es potcomprovar amb diversosexemples, com Vueling i Air Ber-lin, dues operadores que oferei-xen un plus que fins ara les com-panyies de baix cost descarta-ven: els serveis de connexió en-tre rutes, la introducció de laclasse business i la reserva de se-ients. Fins i tot Easyjet, un delsdos grans gegants del baix cost,està fent tímids avanços enaquest punt. Aquests movi-ments es poden entendre com aresposta a les demandes d’unmercat cada cop més fragmentat

Volotea,l’última aarribarVolotea és de les últimesbaix cost a arribar. Ambseu social a Barcelona,opera a 50 aeroports euro-peus, però cap a Catalu-nya. El seu model es basaen la connexió entre ciu-tats petites i mitjanes, llunydels grans hub i dels aero-ports secundaris de lesgrans ciutats. Alfons Cla-ver, responsable de comu-nicació, subratlla que sóncompetitius en aquestcamp gràcies a una estruc-tura de baix cost, i a ferservir avions mitjans: «Elque ens singularitza és elmercat al qual ens dirigim,ja que els estalviem temps idiners.» Van començar el 5d’abril, i ja han portat mésde 600.000 viatgers.

Una viatgera esperant a la T1 de l’aeroport del Prat, amb avions de Vueling al fons. / JUDIT FERNÁNDEZ


En aquesta mateixa línia s’expli-ca també el recent moviment deBritish Airways amb Vueling.S’està reduint d’aquesta manerael nombre de companyies debaix cost completament inde-pendents, entre les quals Rya-nair, Easyjet i Air Berlin, amb 76,55 i 35 milions de viatgers res-pectivament el 2011, i que ambmodels de negoci lleugeramentdiferents copen bona part delmercat.

Més competènciaMentre que Easyjet i Air Berlintendeixen cap a models més omenys híbrids, Ryanair és l’úni-ca que no es mou de la posicióinicial, fins al punt de definir-secom la única companyia ultralow cost i convertir-se en la pri-mera a Europa en nombre deviatgers. Però, més enllà del mo-del, Ryanair i Easyjet estan ex-haurint les comandes d’avions,de manera que, com a mínim du-rant uns anys, tindran una flotaestable que impedirà els creixe-ments exponencials vistos du-rant l’última dècada. Easyjet té192 avions Airbus i està pendentde rebre’n 18. Ryanair, en canvi,espera tan sols vuit Boeing 737-800, amb els quals arribarà als305 avions.

Prop d’un aparent sostre deviatgers, altres companyies mul-tipliquen esforços per copiar elmodel, principalment Wizz Air iNorwegian, que aprofiten tambémercats on el baix cost encara térecorregut comercial. En el casde Norwegian, ha de rebre elspropers anys 259 avions ques’afegiran als 68 actuals. Per la se-va banda, Wizz Air, amb seu a Bu-dapest, té ara 39 avions i reservesper a 118 Airbus de 180 places.Mentre que Norwegian es basaen els països escandinaus, WizzAir ha entrat amb molta força enels països de l’est europeu, cal-cant el model de Ryanair. Ambaquestes reserves d’avions, hau-ran d’ampliar mercats i entrar encompetència amb les actualsreines del baix cost, en una ope-ració que pot ser una autènticaguerra del cel. Fageda, però, nocreu que hi hagi molt de marge

Un avió aterrant a l’aeroport de Girona, onoperen companyies com Ryanair, Transavia iWizz Air. / MANEL LLADÓ


DOSSIER BAIX COST AIRLINES

de maniobra: «El model de Rya-nair és irrepetible i és molt difícilque algú li pugui fer ombra; la so-lució que queda a la competèn-cia és buscar nous nínxols demercat i territoris emergents onRyanair encara no és fort i repli-car-hi el model.»

En tot cas, la pròpia evolucióeconòmica mundial i del sectorserà la que determinarà fins aquin punt es poden estendre lesnoves iniciatives. Un dels ele-ments a tenir en compte és l’aug-ment del cost del carburant, ques’està convertint en una llosa demal digerir per a les companyies.S’han vist obligades a apujar tari-fes –amb l’impacte que aixòrepresenta en la venda de bit-llets– i reduir més els costosd’operació per intentar no enca-

rir-los excessivament i que aixòfreni la demanda de viatgers. Se-gons explica Suau, avui en dia escalcula que fins a un 40% delscostos d’una companyia aèria es-tan vinculats a les despeses decombustible. I la tendència nosembla que hagi de variar: «Peraixò necessiten consolidar elsmercats, i a les companyies elscal unir-se i intentar generar mo-nopolis per no haver d’escalarpreus i poder sobreviure».

Si bé l’augment afecta igual totel sector, fins i tot les compa-nyies de baix cost n’han sortitmés ben parades que les tradicio-nals. En ser companyies recents,la flota d’avions és més jove i ha-bitualment no sobrepassa la mit-jana dels cinc anys d’antiguitat.Per tant, són avions més mo-derns i eficients energèticament.

Nous modelsAmb el concepte de baix cost ja

en plena fase de maduració i unescenari de companyies esta-blert, encara queda marge per al’aparició de nous models. Unexemple és Volotea, una compa-nyia catalana creada per CarlosMuñoz i Lázaro Ros, fundadorsde Vueling. El pla de negoci esbasa en l’ús d’avions de 125 pla-ces, més petits que la forquillad’entre 170 i 190 amb què es mo-uen les grans companyies debaix cost, i la connexió de ciutatspetites i mitjanes. En paraulesdel seu responsable de comuni-cació, Alfons Claver –amb expe-riència també dins de Ryanair iVueling–, el que pretenen ésatraure un públic turista i de ne-gocis que, per viatjar, estava obli-gat sempre a fer escala en elsgrans aeroports: «Cada any, a Eu-

ropa hi ha 300 milions de viat-gers obligats a fer escala en rutesintraeuropees.» Per això no vo-len ni en aeroports principals,com Barcelona, ni en secundarisde grans ciutats, com ara Reus iGirona, un model que als EUA hatingut un èxit important.

Una altra finestra en la qual elbaix cost encara no ha atacatamb força, sobretot a l’Estat es-panyol, són els vols domèstics,que s’adrecen sobretot al viatgerde negocis allunyat dels aero-ports principals. Font creu que ésuna línia «molt poc treballada,perquè les companyies que ofe-reixen aquests vols estan encaramassa dimensionades i no tenenestructures de baix cost». Per ex-emple, Air Nostrum. En canvi, hiha una coincidència general enquè difícilment el model es po-drà aplicar a vols intercontinen-tals, que escapen de les inèrciesque afavoreixen retallar costos.

Cada cop més companyiescaminen cap a models híbrids de baix cost i convencionals

Wizz Air i Norwegian emergiranamb força la dècada que ve, amb més de 370 avions comprats


1647

37-1

0647

83A


les comarques gironines, iquan encara no havia ex-

plotat la crisi, era habitual sentirl’expressió «fer un Ryanair». Ai-xò passava quan la companyiatenia a l’aeroport Girona CostaBrava la base més important delsud d’Europa, arribant al mo-ment àlgid el 2008 a transpor-tar-hi més de 5 milions de viat-gers. «Fer un Ryanair» consistiaen escapades de cap de setmanatant se val al lloc, la qüestió eravisitar qualsevol punt d’Europa.Fins i tot, i per exemple, hi haviaqui anava i tornava de Roma elmateix dia amb l’únic objectiude fer-hi el volt i menjar-hi unapizza. Anar i tornar podia costarno més de 30 euros, uns preusque avui ja són impossibles.

Era l’etapa de plena expansiód’una companyia nascuda a Ir-landa el 1985, quan unia la ciu-tat de Waterford amb Londresamb un avió de 14 seients. Des-prés d’uns inicis difícils, el 1991l’actual president, MichaelO’Leary, va agafar les regnes dela companyia i va aplicar els cri-teris de baix cost apresos dels Es-tats Units. Amb la liberalitzaciódel cel europeu, va començaruna expansió basada en la com-pra massiva d’avions i una polí-tica en què progressivament haanat rebaixant totes les despesespossibles: serveis a bord de paga-ment, vols en aeroports secun-daris per estalviar taxes, elimi-nació d’intermediaris i vendadirecta a través d’internet, unaflota amb un únic model d’avió–el Boeing 737-800 de 189 pla-ces– per facilitar-ne el manteni-ment, eliminació de la primera

AORIOL MAS

L’aerolínia irlandesa va aterrar a Catalunya fadeu anys, en els quals ha canviat la manerade viatjar i ha revitalitzat Girona i Reus

Un monstredepredadoranomenat Ryanair

classe i de l’assignació de se-ients, pagament per facturarl’equipatge, penalitzacions eco-nòmiques en cas de descuits delclient, una mínima estructurainterna, sous baixos i cotitza-cions a Irlanda perquè s’hi pa-guen menys impostos... A més,va optimitzar els avions de ma-nera que estiguessin tot el diavolant, i va minimitzar elstemps d’estada als aeroports.Tot això va permetre oferir unspreus mai vistos en l’aviació eu-ropea, popularitzant com capaltra aerolínia l’hàbit de volar iconvertint-se en un malson pera les companyies tradicionals.

El 5 de desembre del 2002,aquesta setmana ha fet deuanys, Ryanair aterrava per pri-mer cop a Catalunya i a l’Estatespanyol. Ho feia a l’aeroport deGirona, amb un vol procedentde la base de Frankfurt-Hahn, alqual pocs mesos després s’hi afe-gia la ruta amb Milà-Bèrgam. Lesconnexions es van anar am-pliant fins que el 2004 va posar aGirona la primera base de l’Es-tat, que va anar alimentant cadavegada amb més avions. La pro-gressió de viatgers en un aero-port acostumat gairebé exclusi-vament als vols xàrter de l’estiuva ser espectacular: de 552.000viatgers el 2002 es va passar a 3,5milions el 2005 i a 5,5 milions el2008. La proximitat amb Barce-lona i la Costa Brava, i la facilitatd’operació dels avions van serels principals atractius de l’aero-port. A Reus, l’augment delnombre de viatgers també va serimportant –es va passar de700.000 viatgers anuals a unamitjana d’1,3 milions–, sense

arribar, però, a l’espectacularitatde Girona, que es va convertiren un aeroport posat sovint coma exemple a tot Europa de les vir-tuts del creixement del baixcost. A Lleida també es va provarde portar-hi rutes, però l’experi-ment va fracassar, mentre que aPalma de Mallorca Ryanair himanté una de les seves bases mésimportants de l’Estat.

La presència de Ryanair vaafavorir els intercanvis i l’arriba-da de turistes en aquests aero-ports secundaris, fins que la ten-dència es va trencar el setembredel 2010 amb la posada en serveide la base a l’aeroport del Prat. Apartir d’aleshores es van traslla-dar rutes cap a Barcelona i se n’hivan afegir de noves, augmen-tant el volum de viatgers globalde Ryanair a Catalunya. La pre-sència de la low cost irlandesa alPrat va generar moltes suspicà-

Avions de Ryanair a l’aeroport de Girona. / MANEL LLADÓ

Un dels punts polèmics deRyanair han estat sempreles negociacions d’ajudesamb els aeroports on haoperat, criticades per al-tres aerolínies. En el casde Girona i Reus, les insti-tucions locals i la Genera-litat firmen contractes depromoció i màrquetingper donar a conèixer ladestinació en l’origen dela ruta, oberts a totes lescompanyies que ho de-manen. A Lleida se li vanmodular les taxes, mentreque al Prat no van firmarcap contracte però sí se liva permetre contractar elseu propi handling. Desdel territori sempre s’hadefensat l’impacte positiud’aquests contractes.

La polèmica

DOSSIER BAIX COST AIRLINES


La gestió, al mig del debatORIOL MAS

a popularització de lescompanyies de baix cost

va donar força al debat sobre lagestió dels aeroports, que araformen part tots de la xarxad’Aena. Només Lleida, de laGeneralitat, és un cas a part. Elmodel d’Aena impedeix des-envolupar polítiques pròpiesindividualitzades, en contrastamb el que passa a bona partd’Europa, on cada aeroportdisposa del seu propi organis-me gestor. Els models són múl-tiples, amb casos de propietat igestió exclusivament privada,casos en què la gestió es fa a tra-vés d’una concessió pública, icasos en què són les mateixesinstitucions i administracionsterritorials les que prenen lesdecisions i gestionen el dia adia.

El model de gestió centralit-zada en xarxa d’Aena ha estat

Lal punt de mira polític i tambéper part d’entitats econòmi-ques aquests darrers anys,malgrat els intents que s’hanfet per intentar potenciar la so-cietat local a través del Comitède Desenvolupament de RutesAèries que s’ha organitzat alPrat. Ricard Font, director ge-neral de Transports i Mobilitatde la Generalitat, defineix elsistema com a «obsolet», iaposta clarament per un mo-del com el de Fraport a l’aero-port de Frankfurt, on la gestióés privada però la majoria ac-cionarial és pública amb laparticipació de diverses admi-nistracions, ja que creu que ai-xí es busca el màxim rendi-ment territorial de l’aeroport.En aquest context, l’aposta del’actual govern català seria ferque l’aeroport del Prat aug-mentés considerablement elsvols intercontinentals; que el

de Girona s’especialitzés en lescompanyies de baix cost, i elde Reus estigués adreçat al baixcost i també als vols xàrter.

El gran inconvenient delmodel actual és la unificacióde criteris per a tots els aero-port, que individualment notenen cap marge de negocia-ció amb les companyies en te-mes tan rellevants com per ex-emple les taxes aeroportuà-ries. Font afirma que «Aena nopot fer política comercial, i tra-dicionalment ha defensat lacompanyia de bandera de l’Es-tat, com ha passat també en al-tres països. Però això, avui endia, no pot ser tan dirigit, i lescompanyies no ho entenen».En tot cas, la situació econò-mica de l’Estat pot propiciarcanvis en el model que po-drien implicar determinatsgraus de privatització, si bé en-cara no hi ha cap decisió presa.

cies i rebuig entre les aerolíniesque ja hi operaven, que veienque la nova competència po-dia afectar els seus comptesd’explotació. Per exemple, vaser notòria la guerra que Rya-nair va tenir amb Spanair. Amés, determinats sectors vancriticar que així es consolidavael Prat com un aeroport majo-ritàriament de baix cost, llunyde la voluntat de convertir-loen un hub intercontinental.

La conseqüència va ser tam-bé una retallada a Girona i Re-us, una tendència que ara espodria començar a capgirar acausa de l’augment de taxesque Aena ha aplicat al Prat. Ai-xò ha augmentat el diferencialen el cost de les operacions res-pecte als aeroports secundaris,l’hàbitat natural de la compa-nyia. De fet, Ryanair ja elimi-narà rutes al Prat l’estiu que ve.

La terminal T1 de l’aeroport de Barcelona. / JUDIT FERNÁNDEZ


OPINIÓ

ra us confessaré, val a dir que sensela més mínima voluntat de contri-ció, que em compto entre la relati-

vament nombrosa quantitat de catalans(especialment els residents a l’àrea de Giro-na) que fins fa pocs anys programava demanera compulsiva les seves vacances enfunció de les ofertes de vols de can Ryanair,mirant de conjuminar el catàleg de desti-nacions amb l’oportunitat d’ofertes a cappreu des d’un aeroport de bon accés quequedava a tocar de casa. Em podreu dir queés un criteri ben pobre a l’hora de planifi-car la manera de veure món, però us haigde respondre que sense la febre Ryanairprobablement un servidor ni hauria viatjattant (tothom té la butxaca que té i les me-ves sempre han justejat per encabir pocacosa més que les mans i una mica de xava-lla excedentària) ni hauria anat a petar adestinacions generalment marginals res-pecte dels circuits habituals dels catàlegs.

La circumstància que aquests vols baratsconnectin aeroports menors, situats a lateòrica segona línia dels principals païsosdel continent europeu, a molts ens ha per-mès descobrir, generalment en dosis de capde setmana o ponts d’aquests que estron-

A quen la productivitat, petites joies urbanescom la danesa ciutat d’Aarhus, contemplarl’imponent edifici Torso de l’arquitecte Ca-latrava a Malmö (Suècia), gaudir de les vis-tes excepcionals a les salines sicilianes deMarsala o escoltar una opereta al bonicTeatro Donizetti de Bergamo. Uns capricis

de baix cost o, si més no, de cost menor delque haurien tingut seguint els hàbits i tari-fes de viatge prèvies a la irrupció d’aquestscotxes de línia amb ales dels quals els irlan-desos només en són l’exemple paradigmà-tic. Ho admeto: tot plegat resulta una micaesnob. Personalment no he gosat mai fer-ho, però tinc coneguts que des de Gironahan viatjat per un euro a Roma només peranar a fer un cafè a la piazza Navona i tor-nar; o a Torí per anar a mercat, i val a dirque el mercat s’ho val.

Aquesta dinàmica d’excursionisme urba-nita ha marcat el signe d’una curtíssimadècada prodigiosament obscena. Fet i fet,la disbauxa va durar sis o set anys, i els úl-tims perquè encara no ens havíem adonatdel desastre que teníem a sobre. Vam con-sagrar els dies, segons les nostres possibili-tats, a l’excés i la rauxa desbocada. No caliaser un marquès sinó que la festa era al’abast de qualsevol salari mitjà, de maneraque a tot arreu del continent on aterressissenties gent parlant català, amb l’uniformed’escapada marca Quechua del Decathlon.D’un temps ençà els vols barats han deixatde ser-ho tant, la majoria anem més curtsd’armilla i, en general, la dèria d’envolar-nos ens l’han fet passar aquestes estretorsque ens fan tocar de peus a terra. Tot allòque hem viscut, tanmateix, no ens ho reta-llarà pas ningú. Aquesta capriciosa manerade voltar ha estat una gran oportunitat deconèixer l’Europa real més enllà de lesgrans capitals d’avingudes clafertes de fran-quícies clonades. Destins barats cap a la ri-quesa humana i urbana del continent.D’aquesta dècada voraç n’hem sortit méspobres, però més viatjats. I això ja és, enca-ra que immaterial, un bon patrimoni.

COR AGRECARLES RIBERA [email protected]

Volant barat

D’aquesta dècadavoraç n’hem sortit méspobres, però mésviatjats

l govern de Badalona del PP va arribar a un acord amb dues enti-tats bancàries per convertir en pisos de lloguer social pisos prèvia-

ment desnonats. Dels 79 que d’entrada es van prometre, només sen’han lliurat 13. En paral·lel, i tot i que els bancs no han complert laseva paraula, el PP els va fent el favor d’anar posant planxes de ferro ales portes dels pisos que queden buits, per evitar ocupacions. I ja envan més de 200. Potser ha arribat el moment que l’executiu local deixide fer determinats favors als bancs (o si més no d’assumir-ne el cost),llevat que aquests es mostrin generosos amb els més febles. S’evitariaaixí que tantíssimes famílies quedessin ben planxades perquè no s’es-tan complint unes expectatives que prèviament s’havien creat.

E

CARTA DES DE BADALONASARA MUÑOZ [email protected]

Planxats i ben planxatsmb l’adquisició per part de La Caixa del Banc de València, es di-lueix qualsevol rastre de poder o autonomia financera del País

Valencià. Tan sols una entitat molt menuda, Caixa Ontinyent, resis-teix en mans valencianes. A l’empresariat valencià ja li va bé que esconserve la marca «Banc de València», una pulsió sentimental sensesubstància. Als efectes oportuns, totes les decisions i el poder habitenben lluny del Micalet. El desastre d’aquell banc i de les caixes, Bancai-xa i CAM, és l’herència d’uns polítics irresponsables, malbaratadors,cafres i, en molts casos, corruptes. La immensa falla que presidirenpersonatges nefands com Zaplana, Olivas i Camps. Haurem d’esperarque la història faça el juí sever que la justícia no ha volgut fer.

A

CARTA DES DE VALÈNCIAXAVIER ALIAGA [email protected]

Poder financer

FILÒSOF DE BUTXACA ANDREU MAS [email protected]

«Ningú ofereix tant com el que no complirà.» Francisco de Quevedo (1580-1645). Escriptor espanyol

. El Ministeri de Foment només ha invertit realment en les carreteres catalanes entre el 2006 i el 2012 aquest percentatge del total ques’havia compromès a adjudicar-hi en aquest període. Molt lluny, doncs, dels 2.609 milions que es va comprometre a gastar a

Catalunya per aquest concepte aquest sexenni. Com es pot arribar a acords amb algú que, sistemàticament, incompleix els seus pactes?33%


OPINIÓ

anuel Carrasco i Formiguera(Barcelona, 1890-Burgos, 1938)va conservar tota la vida l’afició

a fer volar l’estel que li venia de la infante-sa. En tenia un de color vermell i sovintl’enlairava una llarga estona a una granaltura. En veure l’estel al cel, els amics deCarrasco i Formiguera l’imaginaven al’altre cap del cordill abstret en l’inno-cent joc que simbolitzava la neta eleva-ció dels seus ideals.

L’odi de Francisco Franco contra totaexpressió de la catalanitat el va dur a or-denar l’afusellament de Carrasco i For-miguera, que va ser executat el 9 d’abrildel 1938 al penal de Burgos, on va passarmés de set mesos d’angoixa, pendentd’un possible indult després d’haver es-tat jutjat en un consell de guerra suma-ríssim i condemnat a mort.

«El que ha estat el lema de tota la me-va vida i que porto al cor vull que siguiel meu crit en aquest moment transcen-dental: Visca Catalunya lliure!», van serles últimes paraules de Carrasco i Formi-guera abans que l’afusellessin. El políticmés important de la història d’Unió De-mocràtica de Catalunya (UDC) és des de

M llavors un referent fonamental en la lluitade Catalunya per la seva llibertat.

«La història ens demostra que cap nacióconscient d’ella mateixa ha considerat unasolució definitiva dels seus problemes de

llibertat una autonomia restringida o unafórmula federalista que la lligués amb altrespaïsos. També la història ens recorda, àd-huc amb la pròpia experiència de Catalu-nya, la poca estabilitat i la manca de garan-ties que tenen per a un poble aquelles duesfórmules de llibertat condicionada: l’auto-nomia restringida i el federalisme», van es-criure, el 1933, Pau Romeva, Miquel Coll iAlentorn i Josep Maria Font, tres dirigentsmolt importants del mateix partit de Car-rasco i Formiguera.

«No deshonreu per res de la vida el nomque heu heretat. Sigueu dignes de la terraque us ha donat vida», va afirmar, pocabans del seu traspàs, el 1937, Lluís Vila id’Abadal, un altre dirigent rellevantd’UDC.

Té sentit que el seu nét Josep Maria Vilad’Abadal, president de l’Associació de Mu-nicipis per la Independència, s’hagi hagutde plantejar donar-se de baixa d’UDC per-què Josep Antoni Duran i Lleida no és dig-ne del seu partit ni de la coalició Conver-gència i Unió (CiU) mentre es pot veurel’estel de Carrasco i Formiguera volant benalt com a símbol dels ideals col·lectius dela major part dels catalans?

Manuel Carrasco i Formiguera

UN NOM, UN MÓNXEVI PLANAS [email protected]

Manuel Carrasco i Formiguera.

na amiga m’ha explicat una experièn-cia brutal. A la noia, funcionària d’en-

senyament, li detecten un tumor a la matriu(mioma) i la Seguretat Social programa l’ope-ració un divendres. «Mentre m’operaven, jopensava que em rebaixarien el 50% del soud’aquell dia...» Al cap de 14 hores, l’envien acasa amb cita per a una revisió dilluns. Di-lluns el metge diu que s’ha de fer la baixa desde divendres i que li descomptaran el 50% dedissabte i el 50% de diumenge, tot i ser dies

U inhàbils. A partir de dilluns i durant vintdies, només li trauran el 25% diari. El dime-cres següent, superant el malestar i el dolorde la convalescència, va tornar a fer les clas-ses. «No puc permetre’m deixar de cobrartants diners... El cas és que me’n van extirparuna part i m’han de tornar a citar per operari, és clar, em restaran més sou...» A això calafegir-hi que els tres dies que no va treballar(n’hi van descomptar cinc!) no van posar capsubstitut a l’aula, amb els diners que resta-

ven, sinó que se’ls embutxacà Ensenyament.Això té un nom senzill: robatori. Sí, és un ro-batori legalitzat: prenen diners a una malaltai no els usen per atendre els alumnes. S’ha deser malànima, mala bèstia, inhumà, filibusteri pocavergonya. Potser diran que s’han co-mès molts abusos, però un govern que des-confia dels ciutadans i els maltracta és unadictadura. Volem la independència, sí, peròexigim decència. Entenen ara per quin motiuhan perdut vots? Per inhumans i cínics!

AMB PEUS DE PLOMANTONI DALMASES [email protected]

Un robatori legal

«Una manera laboriosa de no ser res, és ser-ho tot; de no voler-ho tot, de no voler res, és voler-ho tot.»Henry F. Amiel (1821-1881). Escriptor suís

Felipe González (expresident del govern espanyol) «El dret a decidir no és discutible, però pertany a tots els espanyols. Tot es pot canviarperò amb les regles que hi ha, no passant-hi pel damunt. No hi ha cap país del món que tingui vocació d’autodestruir-se.»


OPINIÓ

uan un govern té un problemaamb algun aspecte de la gestió del’aigua, consulta hidròlegs, clima-

tòlegs i enginyers especialitzats, encara queal final prengui una decisió en funció tam-bé de criteris polítics. Seguint aquesta ma-teixa lògica, un govern que té un problemapendent amb una llengua, el seu ús i el seuestatus farà bé de consultar lingüistes i so-ciolingüistes abans de prendre qualsevoldecisió. I què diuen, avui, la immensa ma-joria de sociolingüistes sobre la possible co-oficialitat de l’espanyol en una Catalunyapotser un dia independent? Hi estan opo-sats. Els sociolingüistes, en general, esti-men les llengües que estudien i res no elsagrada tant com de veure’n els meandres,d’observar-ne les evolucions i les interac-cions. Per què, doncs, voldrien privar-sedel dolç plaer científic de veure com s’arti-culen dues llengües oficials en un nou paísindependent? Perquè saben que aquestacooficialitat seria perillosa per a la llenguacatalana. Els individus han de ser com mésmultilingües millor, però les societats, ai-xò, no ho saben fer de manera igualità-ria. No hi ha cap exemple al món desocietat en què s’hagi mantingutun equilibri estricte a mitjàtermini entre dues llen-gües cooficials. Una deles dues s’imposa i demica en mica, o ràpi-dament, arracona l’al-tra. Avui, a Catalunya,malgrat avenços, esfor-ços i èxits incontesta-bles, el català perd terrenyen bastants àmbits. I si bé ésbastant evident que aquesta ten-dència al descens s’alentiria amb un estatpropi, no hi ha absolutament cap garantiaque s’invertís si l’espanyol continués ocu-pant un espai públic oficial a igualtat es-tricta amb el català.

Q Això no significa en cap cas que calguibandejar l’espanyol, exiliar-lo, enviar-lo alpurgatori de les llengües. No seria ni just,ni democràtic, ni políticament factible. Nique sigui perquè una de les condicions quela Unió Europea posaria a l’acceptació deCatalunya seria un respecte impecable cap

als hispanòfons. Però el món d’avui ésplàstic, flexible i ha de ser imaginatiu. Exis-teixen moltes fórmules que poden garantirel respecte cap als hispanòfons sense ame-naçar el català –llengua pròpia– amb lacontinuïtat d’una situació legal asfixiant.Molts països han legalitzat nivells diferents

de reconeixement públic que perme-ten a algunes llengües de ser respec-tades oficialment tot i no ser ofi-cials. Hi ha el concepte de «llenguanacional» –inferior en reconeixe-

ment al de «llengua oficial» i que ésclar que no convindria al cas de l’es-

panyol a Catalunya, però que cito coma exemple–. Hi ha el concepte de «llen-

gua protegida», de «llengua minoritària» o,simplement, de llengua sense reconeixe-ment oficial però l’aprenentatge de la qualés obligatori tot al llarg de l’escolaritat. I sicap d’aquests conceptes no funciona proubé, no hi ha cap dubte que la creativitat ca-talana sabrà inventar-ne un que, a més, po-drà proposar al món com a model per ad’altres situacions semblants. Plàstics, fle-xibles i imaginatius. Però amb l’evidènciaque la llengua pròpia ha de ser prioritària,com ho és a tots els països del món –excep-te probablement a Irlanda: allà, però, elgaèlic ja estava agonitzant al moment de laproclamació de la independència–. Des defa tres segles una multitud de catalans hanlluitat per recuperar les llibertats perdudesde Catalunya en bona part per garantir elfutur de la llengua catalana. Seria tan pa-radoxal que un estat català els defraudésen aquest punt que no em puc ni creure

que això passaria de debò.Dit això, potser ara mateix no convé

gastar tanta energia en un debatque no passa de ser purament teò-

ric ja que, com bé se sap, Catalunyaencara no és independent. I és que, com

ho proclama una dita famosa: «No diguisEstat que no sigui al sac i ben votat!»

A CREMALLENGÜESJOAN-LLUÍS LLUÍS [email protected]

La llengua espanyola en una Catalunyaindependent

PEP

DU

IXA

NS

FILÒSOF DE BUTXACA ANDREU MAS [email protected]

«El comportament és un mirall en el qual cadascú mostra la seva imatge.» Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Poeta

Josep-Lluís Carod-Rovira es va fotografiar amb una corona d’espines sobre el cap i el van crucificar. El conseller de Turisme balear, Carlos Delgado, esfotografia amb els testicles sanguinolents d’un cérvol damunt del cap i pràcticament ningú no diu res ni li demanen responsabilitats polítiques. Quinaimatge tan atractiva per al turisme de les Illes: un polític amb la cara plena de sang després d’una jornada de cacera. Això no ho superen ni al Polònia!


OPINIÓ

Afganistan s’enfronta a l’hora de laveritat. Després d’una dècada deguerra, el país asiàtic inicia una

transició que estarà marcada per la sortida deles tropes internacionals, la desaparició de lesajudes econòmiques que fins ara han engrei-xat les estructures del poder i les eleccionspresidencials i parlamentàries que estananunciades pel 2014 i el 2015. Tot plegat, unrepte formidable que coincideix amb una re-presa de l’activitat dels grups insurgents isla-mistes i de les faccions tribals que es distri-bueixen el poder.

Haver estat el bressold’Al-Qaida i el territori onBin Laden va dissenyarels atacs contra les TorresBessones i el Pentàgon deWashington de l’11 de se-tembre del 2001, ha cos-tat molt car a l’Afganis-tan. El govern integristadels mul·là que aleshoresdirigia el país sota la ins-piració de la xaria, llei sa-grada musulmana, vaquedar esborrat fa temps.Fins i tot el seu símbolmés potent, Ussama benLaden, va morir pels tretsd’un comando d’elitmentre vegetava en unacasa del nord del Pakis-tan. Però aquest desman-tellament de la matriucentral de la xarxa terro-rista no implica la desapa-rició de les franquíciesque operen en nom seu arreu delplaneta. L’Iraq, la península Arà-biga amb el Iemen d’epicentre, elMagrib Islàmic, el Pakistan o lafranja del Sahel subsahariana sónindrets on les milícies integristeshan fet els seus caus i estan apunt per actuar. Dos exemples: elnord de Mali és avui un territorisota control dels islamistes i hi haproves que també s’han infiltratentre els grups que lluiten contrael regim d’Al-Assad a Síria. D’aquíla prudència amb què les cance-lleries occidentals aborden unahipotètica intervenció a Síria,

L’ perquè una hipotètica victòria dels grups quelluiten contra el govern podria suposar dei-xar el país a les mans integristes.

La clauEn aquest complex puzle, el paper de l’Af-ganistan és fonamental. En primer lloc, perla mateixa inestabilitat del govern del pre-sident Karzai, que ha de fer moltes conces-sions als grups tribals, autèntics mandarinsals seus territoris, a part de fer front alsgrups insurgents i a una corrupció institu-cional generalitzada. En aquest sentit, la

possibilitat que després de la retirada de lestropes internacionals, prevista pel 2014, laresta del món s’oblidi de l’Afganistan seriaun suïcidi. En un informe de l’ONG Inter-national Crisis Group que citava la revistaThe Economist s’assenyalava que, «en l’am-bient actual, les perspectives per a un pro-cés electoral clar i una transició políticatranquil·la són molt febles». L’informe par-la de confusió burocràtica, manipulacionspolítiques i duplicació institucional peracabar concloent que Karzai pot aprofitar-ho per perpetuar-se en el poder, tot i que

ha promès no tornar-se apresentar ni impulsaruna candidatura de pallacontrolada per ell ma-teix. Des d’Occident jahan advertit que unaconseqüència podria serel bloqueig dels 16.000milions de l’ajuda inter-nacional que es va acor-dar a la conferencia deTòquio i que està condi-cionada a unes eleccionstransparents i democràti-ques.

Poc tempsEl drama és que l’Afga-nistan no disposa d’unsistema electoral que ga-ranteixi un procés homo-logable a criteris demo-cràtics. S’ha de reformarla llei actual per facilitarla formació de nous par-

tits; garantir la independènciade la comissió electoral, l’actualla nomena Karzai; determinar elcriteri per vetar els candidatsvinculats a grups armats o il·le-gals, i crear un nou registre quepermeti identificar els votants.Per fer tot això hi ha un pressu-post de 100 milions de dòlars iun termini: el 2014. Molta feinai molt poc temps per dissenyarun sistema electoral clau perpressionar els talibans i empè-nyer-los a participar en una ne-gociació política que culmini enun procés de pau.

LA CRÒNICARAMON ROVIRA [email protected]

El repte de l’AfganistanLa sortida de les tropes internacionals i les pròximes eleccions marcaran el seu futur

Estudiants universitaris afganesos fent un examen. / EFE

La seguretat és un dels enormes reptes als quals haurà de ferfront l’Afganistan els pròxims dos anys. La convicció general ésque la missió internacional, ISAF, no ha aconseguit els objectiusque s’havia proposat. Si bé en un primer moment va tallar lapossibilitat de més atemptats com els de l’11-S, la realitat és queels talibans continuen controlant àmplies zones del país i ja n’hiha que prediuen el seu retorn al poder quan es retirin les tropesinternacionals, el 2014. Tot i això, hi ha alguns elements positi-us. L’exèrcit afganès aplega 350.000 soldats, que en general es-taran ben equipats i ben entrenats a finals de l’any vinent. Ambtota probabilitat tindran problemes logístics quan desapareguiel suport extern i la corrupció augmentarà, sobretot entre elsoficials. Però els analistes coincideixen a dir que el suport aeridels Estats Units es mantindrà, un factor fonamental per coordi-nar la reacció militar contra els atacs de les guerrilles.

La qüestió militar

TERE RODRÍGUEZ

Assumeix per segona vegada la presidència d’ACPV en una etapa quequalifica d’incòmoda i difícil per la complicada situació econòmicacausada per les multes imposades pel PP a les emissions de TV3

L’intel·lectualcompromès

JOAN FRANCESC MIRA

er escriptor és la meua ma-nera de viure, i ser ciutadà

d’aquest país, el meu, és la meuamanera d’estar al món.» Així esdefineix qui està considerat elgran intel·lectual valencià des-prés de Joan Fuster. I, com afir-mava el gran escriptor de Sueca,«com a ciutadans responsablesno tenim més collons que ser na-cionalistes, tot i que és una fraseque et molesta». El seu compro-mís cívic i intel·lectual ve delluny, i en un dels moments méscomplicats per al País Valencià,torna a agafar les regnes d’AccióCultural del País Valencià per«traure el carro del fangar».

–Per què després d’una pri-mera etapa de presidènciad’ACPV accepta assumir elcàrrec ara?

–«Doncs perquè jo sempre hetingut un sentit de servei públical país. I en aquest momentACPV, com altres entitats i insti-tucions, està vivint un momentde grans dificultats a causa del’impagament de subvencions i,sobretot, per la immensa quanti-tat de diners que hem de pagarper les multes que el govern deFrancisco Camps ens va imposarper emetre el senyal de TV3. Calrecordar que són 900.000 euros,

Suna quantitat que ens ha deixatmolt enganxats econòmica-ment. Així doncs, la junta direc-tiva vam pensar que calia repar-tir la feina que realitzava fins fauns mesos Eliseu Climent. Jom’ocuparé de les coses més con-cretes d’ACPV i procuraré que elbarco continue, com a mínim,navegant encara que no siga atota vela perquè això ara per araés impossible. Jo confie d’estarpoquets anys.»

–Quina és la principal dife-rència entre la primera etapade presidència i aquesta?

–«Jo vaig ser president desprésde Joan Fuster. Aquella va seruna etapa molt còmoda, moltbona perquè creixíem i ens ex-pandíem i no teníem ni la càrre-ga que suposa l’edifici Octubre ila complexitat de tot el que aixòsignifica. Aquesta etapa serà in-còmoda i difícil.»

–Com definiria la situaciófinancera de l’entitat desprésdel setge econòmic i sancio-nador de la Generalitat Va-lenciana?

–«En una paraula, fatal. Estemcarregats de compromisos fi-nancers, sobretot de deute, perculpa de les multes a TV3 i aques-ta increïble brutalitat institucio-nal que ens fa la vida impossible.

El problema econòmic ens obli-garà a reduir activitats i perso-nal, però no hi ha més solució. Sino fóra pel tema de les multeshorroroses, estaríem en una si-tuació prou més normal dins elque significa aquest context decrisi per a totes les entitats comara ACPV.»

–Creia sincerament que laILP prosperaria amb la majo-ria absoluta del PP al governespanyol?

–«El més lògic i el més normal

Joan Francesc Mira (Va-lència, 1939) ha excel·liten totes les facetes que haconreat professionalmenti cívicament: escriptor,antropòleg, professor degrec i activista cultural.Prova d’aquesta implica-ció són els nombrosos re-coneixements que ha re-but –pocs del país quetant s’estima– al llargd’una dilatada trajectòria.Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes el 2004,dues voltes Premio Nacio-nal de la Crítica (per Borjapapa i Purgatori), premiSant Jordi de narrativa(per Purgatori), PremioNacional de Traducción(per la Divina comèdia),medalla d’or de la ciutatde Florència, dues voltespremi de la Crítica Serrad’Or (per Crítica de la na-ció pura i la traducció dela Divina comèdia), premiCrexells-Ateneu de Barce-lona, Creu de Sant Jordi,Lletra d’Or al millor llibrede l’any (Crítica de la naciópura), premi Joan Fusterd’assaig i premi Andròmi-na de narrativa són algunsdels guardons rebuts.

Reeixidatrajectòriaprofessional

Joan FrancescMira és premid’Honor de lesLletresCatalanes, premiSant Jordi ipremi de laCrítica, entred’altres / JOSÉCUÉLLAR


és que prosperara, però enaquest país passen coses que nosón normals, i quan dic país emreferisc al País Valencià i aixòque diuen el Regne d’Espanya.»

–Caldrà, doncs, convèncerel govern valencià de la reci-procitat amb TV3.

–«Això és una cosa diferentperquè no és una qüestió de con-venciment sinó d’actitud prèviaal convenciment. Recordem queAlberto Fabra, quan era alcaldede Castelló, estava a favor de

TV3 i així ho manifestava públi-cament. Però ara, com a presi-dent de la Generalitat, deu pen-sar que aquesta opinió li compli-ca la vida, que al seu partit no lifarà gràcia, igual que a una partimportant de la premsa. Pertant, l’oportunisme polític potestar per damunt de la convic-ció. La meua impressió subjecti-va és que faran el mateix que hanfet fins ara, deixar-ho córrer.Una cosa que podria fer la Gene-ralitat seria concedir una espècie

d’indult de les multes, ja que sónsancions administratives i te lesposen i te les poden llevar.»

–Vostè ha patit, com a pre-sident d’ACPV, la indiferèn-cia i la persecució per partdels governs valencians enles dues etapes.

–«La indiferència i la margina-ció existia igual amb el PSOE, i lagent no hauria d’oblidar que lapersecució als repetidors de TV3va iniciar-se amb el govern so-cialista de Joan Lerma; per tant,

la responsabilitat primera la te-nen els socialistes i després el PP,cronològicament. En aquellaprimera etapa podien haver re-solt el tema i no estaríem com es-tem. Sempre hi ha hagut indife-rència i oblit conscient, ja queno han complert amb obliga-cions que corresponen a les ins-titucions públiques. Per exem-ple, pel fet d’haver restaurat unedifici dedicat a la cultura com ésl’OCC el mateix Ajuntament téobligació de fer una aportació


important. Doncs malgrat estarreconeguda legalment aquestaaportació, no l’han fet encara, iaixò són centenars de milersd’euros.»

–No ha tingut la temptacióen tots aquests anys de lluitai reivindicació d’abandonarper la manca de suport insti-tucional i social?

–«No, mai. Tot el contrari, igràcies a això en aquest país hemsuperat tantes coses. És molt im-portant tenir, encara que sigauna minoria, tant en el camp del’activitat cívica, política o cul-tural, gent honesta i convençu-da, els valors de la qual sónl’amor i la lleialtat al país. És unasatisfacció que, malgrat l’asset-jament constant, ja són tres lesgeneracions que estan en la llui-ta per aquest projecte.»

–A més són generacions ca-da vegada més preparades iinformades.

–«Jo sóc relativament opti-mista respecte a la gent jove quese suma a l’activisme cultural,polític, sindical, cívic. Pensemque fa 50 anys érem quatre gats ia més sense una tradició: les per-sones que començàvem a mou-re’ns no teníem pares, darrereno hi havia ningú, no tenim unahistòria d’activisme social cívicnacional. Fa 50 anys em recon-fortava molt veure que teníemgent jove i ara em reconfortamolt veure que tenim gent gran,perquè això vol dir que hi ha unacontinuïtat i que la gent jove téuns punts de referència, no solsfigures com Fuster o Estellés sinóque els tenen al poble, a la co-marca, a l’Ajuntament, que sónreferències polítiques. Hi ha unnucli important de totes lesedats, que creix lentament quel’han intentat arrasar de totes lesmaneres possibles i no han po-gut. La meua confiança és que enun termini relativament curtallò que en dèiem nacionalismetant polític com cultural puguenfer una minoria decisiva com-pacta consistent i d’una certa en-vergadura que pot fer canviar lescoses; i jo crec que les farem can-viar.»

El 25-N hapermès queCatalunyaguanyepresènciainternacional

La marginacióa ACPV haestat igual ambels governs del PSPV-PSOEi del PP

Actualment lacultura encatalà al PaísValencià ésmés importantque en castellà

No ha existitmai un projected’absorció delPaís Valenciàper part deCatalunya

–Al País Valencià tardaremmolts més anys a fer via capa la sobirania, com ho ha fetCatalunya?

–«Ací estem en una altra situa-ció, és un altre tipus de societat,tenim una altra història con-temporània, i la història és moltimportant. I pel que fa a la ideo-logia, la més estesa no és justa-ment la idea de lleialtat al propipaís de considerar que el teu paísés el País Valencià, aquesta no ésla idea major. Ara bé, hi ha uncanvi de tendència i jo crec queel que ara és una minoria creixe-rà constantment en els pròxims10 o 15 anys, fins que aquest mo-viment es convertisca en unaforça política decisiva.»

–Es corresponen els resul-tats electorals amb el clamque es va estendre en l’Onzede Setembre?

–«El problema és que un“clam” o una manifestació mas-siva no és el mateix que un pro-cés electoral, encara que permetfer-se il·lusions. En tot cas, el re-sultat global, amb el predominide vot sobiranista, no queda tanlluny dels aires de l’11 de Setem-bre.»

–Sembla que a Artur Masno ha aconseguit amb la seuaproposta sobiranista aturar ladavallada electoral que espreveia per la política de re-tallades ni convèncer que po-dia ser el canalitzador de laindependència.

–«El que Artur Mas no haaconseguit és provocar un movi-ment electoral massiu de suporta la seua figura com a líder delprocés que ell pretenia encarnar.Quant als resultats de CiU, cal te-nir present que hi ha una corre-lació entre Convergència i ERC:quan una puja, l’altra baixa, i lasuma no canvia gaire.»

–Creu que Mas mantindràla proposta de referèndum?

–«Això és ara mateix una in-cògnita: depèn de massa factorsper saber, fins i tot, si és possible.Qualsevol resposta, ara mateix,seria més una expressió de desigque un resultat de l’observacióobjectiva.»

–El 25-N, qui va guanyar iqui va perdre, socialment iideològicament parlant?

–«En tot cas, qui va perdre noés el catalanisme en general, niel sobiranisme, sinó la figurad’Artur Mas com a líder històricinspirat. I en certa manera, permolt que ens sàpiga greu, ha per-dut també la il·lusió que es va ge-nerar a partir de la gran manifes-tació. És a dir, ha perdut l’entu-siasme d’una part dels catalans.D’altra banda, però, Catalunyaha guanyat en presència inter-nacional, i això és una gran no-vetat positiva.»

–Des del seu punt de vista,què explica el creixement deCiutadans i l’eixida de SI delParlament?

–L’ascens de Ciutadans és deltot natural: hi ha un sector del’electorat que és clarament es-panyolista (en bona mesura pro-cedents de la massa de votantsdel PSC) i que no vol o no pensavotar el PP per altres raons. Lla-vors, han trobat una cosa nova, il’han votat: és bastant simple.Quant a SI, ha fracassat senzilla-ment perquè no tenia cap raó deser, ni cap espai propi consoli-dat.»

–De quin manera afectaràel procés independentista elPaís Valencià i les Illes?

–«Això és un projecte de tipusideològic o nacional. Des delpunt de vista de polític real, Ca-talunya ens ha fet molt poc decas, ni per a bé ni per a mal: ha si-gut la indiferència més absoluta.Quan vas a una institució públi-ca i expliques un projecte, de ve-gades et concedeixen una sub-venció, igual que te la podriendonar ací, però res més. Però elque es diu un projecte que desd’alguns sectors del País Valen-cià s’ha volgut fer entendre comun projecte d’absorció, això noha existit mai, ni en els catalanis-tes més abrandats com podrienser els d’ERC. Les fórmules utilit-zades han estat sempre: “Si elsvalencians volgueren, ens agra-daria, i si ho demanen, ho voten,i ho accepten, podríem fer algu-na cosa conjunta”. Que en defi-


nitiva és una posició correcta. Laidea dels Països Catalans, en po-lítica, és molt diferent de la ideade la llengua o la cultura; i el fetque els interessos econòmicssón complementaris i comunsés una cosa, però una altra cosaés un espai polític comú. Això re-quereix una condició sine quanon, que és que la població delPaís Valencià hi estiga molt ma-joritàriament a favor, i això síque no és previsible fins on m’ar-riba la vista.»

–Però sí que pot tenir efec-tes sobre els que ací reclamenla independència?

–«Sí, als valencians que ja hisón més o menys partidaris oconvençuts els reconforta, peròpot crear fins i tot una reaccióadversa per una gran partd’aquesta població que són pro-fundament espanyolistes. Si Ca-talunya aconseguira la indepen-dència no hi haurà un mossod’esquadra demanant passa-port, però des del punt de vistade les idees, la reacció d’unagran part de la població valen-ciana que són tan espanyolistescom els de Badajoz serà negativad’entrada, mentre els valencia-nistes nacionals, per enten-dre’ns, amb tota la gent que estàen l’àmbit d’aquestes forces po-lítiques, o de consumidors decultura pròpia, estarem moltcontents i ens trobarem més re-confortats.»

–Vostè, que és un dels au-tors més llegits de l’àmbitlingüístic, creu que el sectoreditorial viu una de les seuespitjors crisis?

–«En aquesta qüestió sent serdur, però crec que es publicamolt i massa. Publicar 13.000 o14.000 títols anuals en català ésun desbarat. Es publica molt entots els països, i en el cas del cata-là, que en teoria té deu o milionsde possibles lectors, però que enla pràctica sols tres o quatre te-nen un mínim hàbit o capacitatde lectura, encara és més desba-ratat. Si afegim a això que la mei-tat no ha tingut una educació encatalà i que la resta està més in-fluïda per la publicitat en caste-

llà, et trobes que l’atractiu pel lli-bre en català es redueix moltís-sim. Per tant, des del punt de vis-ta mercantil és impossible assu-mir la producció, ja que els pocslectors habituals haurien decomprar un llibre cada dia.»

–O siga que les editorialsprodueixen massa per almercat existent?

–«Sí. A mi no m’alarma exces-sivament que tanquen alguneseditorials, el que em preocuparealment és que no creix el nom-bre de lectors. Llegir en català enalguns cercles ja s’ha convertiten un hàbit i una actitud nor-mal, però per a una part de la po-blació lectora, requereix quasi

militància. Fins i tot a la mateixaCatalunya on el català sí que ésla llengua primera d’ensenya-ment, aquesta no és la primerallengua de comunicació, de di-fusió de la publicitat, ni comer-cial, i això et posa en una situa-ció minoritària des del punt devista del consumidor de llibres.Mentre no puge el nombre delectors, poc podem fer en el móneditorial. No obstant això, hemde ser optimistes.»

–Amb quins arguments de-fensa aquesta última afirma-ció?

–«Amb els que ens dóna la his-tòria. Fa 50 anys, quants llibresen català hi havia al país? Quan-ta gent llegia i quants llibres

compraven? Quantes editorialshi havia? I escriptors? Els escrip-tors valencians (tot i que moltpocs poden viure del llibre, iquasi tots han de tenir una altraprofessió, com s’ha fet quasisempre) som més coneguts i mésllegits que mai, però la lectura ésencara molt minoritària.»

–Malgrat tot, tenim la mi-llor generació d’escriptors dela història.

–«Sí, tenim sis o set escriptorsvalencians de molta solvènciaen tots els vessants. Des delsanys setanta, que vam començarla producció literària i jo diriaque fins i tot la intel·lectual, te-nim uns autors que són més im-

portants que els que es-criuen en castellà, cosaque abans era inimagi-nable. Des d’un punt devista qualitatiu o de pro-ducció, la cultura en ca-talà al País Valencià ésmés important que encastellà, i això no haviapassat des del segle XV.Ara, també és veritat quequeda en un reducte bas-tant limitat perquè, perdesgràcia, no transcen-deix al conjunt de la so-cietat. Aquesta produc-ció hauria de tenir su-port, ser ajudada, difosai promocionada per lesmateixes institucions,que en tenen l’obligació.

Sóc optimista partint de la reali-tat: si estem parlant de produc-ció intel·lectual i literària en ca-talà al País Valencià hi ha tot ai-xò que no hi havia fa 50 anys. Lesxarxes i les publicacions a inter-net tenen milers de seguidors degent jove que entra i llig en cata-là. La meua previsió més mode-radament optimista de la llen-gua culta és que es mantindrà ique serà decisiva si hi ha un altretipus de forces socials i políti-ques que li puguen donar un su-port real. La diferència rau a sermajoritaris o minoritaris. Peròmés gran és la diferència entreser minoritari i desaparèixer, joveig que ve molta gent darrere,amb moltes ganes.»

J. F Mira ho té clar: tots elsgoverns que han passatper la Generalitat Valen-ciana han sigut nefastosper als ciutadans. De laprimera etapa del presi-dent socialista Joan Lermasalva als càrrecs que pro-cedien de l’antic PSPV.«Eren persones de moltaresponsabilitat i prepara-ció que sabien on es po-dia anar, però van durarpoc perquè eren bons».La segona, del lermisme,la qualifica de «mediocre»i «oportunista». «Pel que

fa al PP és difícil trobar ad-jectius oportuns perquèserien quasi insultants».Considera Mira que s’hapassat de la mediocritat auna cosa que és pitjor. «Lafalta del més mínim sentitde responsabilitat social,del sentit que la política ésuna cosa que es fa al ser-vei del teu país». Qualificala política dels popularsde «quasi mafiosa i espe-culativa destinada exclusi-vament al lluïment perso-nal», cosa que ha col·la-borat a construir la imat-ge d’una societat irres-ponsable i crear un falsoptimisme.

PSPV «vs» PP

Mira substitueix Eliseu Climent al capdavant d’ACPV / JOSÉ CUÉLLAR



PAÏSOS CATALANS

l Poal és un petit poble delPla d’Urgell envoltat de

camps de panís i explotacionsfruiteres. Hi viuen 660 persones iel seu Ajuntament a penes tédeutes: només un crèdit de15.000 euros, quan el pressupostanual del consistori voreja cadaany el mig milió d’euros. Això ésun deute de 22,7 euros per habi-tants. L’Ajuntament de Barcelo-na, per comparar-ho, té un deutede 750 euros per habitant. En elsdarrers deu anys el consistori delPoal no ha hagut d’anar mai acap banc a demanar cap nou crè-dit. Cada setmana paga religiosa-ment les factures que li han pre-sentat els proveïdors. «Podempassar sense deutes, tot ho femamb ingressos propis i aprofitantles subvencions que puguemaconseguir», explica Rafel Pana-dés, alcalde del poble des de l’any2003.

On és el miracle? Amb el deutepúblic disparat a totes les admi-nistracions, és el Poal un petit oa-si financer enmig d’un país ofe-gat pel deute i els impagaments?

La resposta és que no. Un estu-di de la Universitat de Lleida en-carregat per la Diputació de Llei-da ha calculat les xifres econòmi-ques de tots els municipis de la

E

Al potpetit...A Catalunya els municipis amb menys habitants tenen les finances més sanejades i estalvien més diners que no pas els grans, segons unestudi de la Diputació de la Lleida sobre els pobles de la demarcació

DAVID MARÍN demarcació entre el 2007 i el2011, i la conclusió és clara: commés petit és un municipi, més sa-nejades té les finances. Al pot pe-tit hi ha la bona confitura.

Dels 231 municipis de la de-marcació de Lleida, la majoria te-nen menys de 250 habitants. Iaquests són precisament els quemés estalvi net per habitant ge-neren: 184,78 euros. El grupd’entre 500 i 1.000 habitants, onhi hauria el Poal, l’estalvi net ésde 147.07 euros.

Les capitals de comarca grans,de 5.000 a 20.000 habitants,aconsegueixen un estalvi net perhabitant de 64,82 per habitant. Iés on es troben les pitjors situa-cions financeres, amb plans desanejament en marxa per inten-tar lluitar contra l’excés de deutei les dificultats per pagar-lo. Mo-llerussa, Tàrrega, Balaguer i Pontde Suert són algunes de les pobla-cions en aquesta situació. Lleida,l’única ciutat de més de 20.000habitants a les terres de Ponent,és la que menys estalvi net perhabitant produeix: 54, 96 euros,segons l’estudi de la Diputació.

Però per què passa, això? Se-gons escriuen els autors de l’estu-di, els pobles petits funcionensense endeutar-se més del comp-te senzillament perquè no po-

den anar al banc i estan acostu-mats a funcionar amb el que te-nen i prou: «La seva capacitat perendeutar-se és escassa, i no tenenpatrimoni suficient per pensar autilitzar-ne una part com a mitjàde finançament extraordinari»,diu l’informe. La venda de patri-moni, segons expliquen els au-tors de l’estudi, ha servit als mu-nicipis grans per suplir el tanca-ment del crèdit i evitar prendremesures dures d’estalvi. En can-vi, els petits són els campions enl’autofinançament: 1.324 eurosper habitant i any els de menysde 250 habitants, 438 euros elsde 1.000 a 2.500 habitants, i 245euros per habitant i any els de5.000 a 20.000 habitants. La ca-pital, Lleida, treu els recursos delseu propi finançament en ordre

La llei municipal i de rè-gim local de Catalunyaaprovada l’abril del 2003regula els serveis dels mu-nicipis en funció de la sevagrandària. No tots elsajuntaments tenen les ma-teixes obligacions. Fins itot el més petit ha de ga-rantir l’enllumenat, el ce-mentiri, la recollida de re-sidus, la neteja viària, l’ai-gua potable, el clavegue-ram, els accessos, la pavi-mentació i el control d’ali-ments i begudes. A partirde cinc mil habitants, amés dels anteriors serveis,han de tenir parc públic,biblioteca, mercat i tracta-ment de residus. Els demés 20.000 habitants,protecció civil, serveis so-cials, bombers i instal·la-cions esportives. Els demés de 30.000 h., un ser-vei de biblioteques o lec-tura pública descentralit-zat. I els de més 50.000h., a més, transport públicurbà, medi ambient,transport adaptat. Tambéhan de prestar aquest ser-vei els que siguin capitalde comarca.

Serveissegons lagrandària


de 236,69 euros per habitant iany.

«Al Poal no hem pogut fergrans equipaments, hem vigilatsempre de fer només allò que po-díem pagar, bé amb recursos pro-pis, bé perquè teníem garantidal’ajuda externa per fer-ho», ex-plica Panadés. «I si una cosa espot fer d’altra manera, es mira defer-ho sense gastar». Un exem-ple: el municipi té escola bressol.Senzilla i casolana. Més que unservei municipal, és una auto-gestió dels propis pares, tutelatde lluny pel consistori.

No la paga l’Ajuntament, elconsistori cedeix un espai, hi po-sa el manteniment de l’espai, i ésuna educadora infantil qui ges-tiona el servei com a autònoma ies finança amb els diners que pa-

guen els pares. Si algun any hi hapocs nens, el consistori ajudauna mica perquè el servei conti-nuï. Però si no cal, no cal que hiposi ni un cèntim. «Vigilem queno plegui perquè si algun any noes fa els pares portaran els nens aMollerussa, i això vol dir quemolt probablement ja els escola-ritzaran per a tota la primària allài correm el risc de perdre l’escolasi ens quedem sense alumnes»,explica l’alcalde.

Als nuclis rurals, una escolaoberta és símbol d’esperança demantenir la població i d’aconse-guir que parelles joves s’establei-xin al municipi. Sense escola, lesparelles joves acaben marxantals caps de comarca, i amb elles elfutur del poble i dels territoris ru-

Llavorsí, un nucli del Pirineu queva poder mantenir municipipropi. A sota, el Poal. / D.M.


PAÏSOS CATALANS POBLES PETITS

rals.Aquesta és l’altra cara de la

moneda: escàs endeutament,però pocs serveis. La llei catalanaestableix uns serveis mínims se-gons la xifra d’habitants de cadamunicipi. El compleixen amb es-creix. Però no poden competiramb els serveis i l’estructura deles grans concentracions. El mu-nicipi del Poal té quatre treballa-dors: el secretari, una adminis-trativa, un agutzil i una dona peral servei de neteja de les instal·la-cions municipals. I ja està. Els re-gidors no cobren, només l’alcal-de té dedicació exclusiva però éspensionista i, per tant, no cobra

de l’Ajuntament. Aquí, enaquesta escassa capacitat perafrontar serveis, és on entren enjoc els consells comarcals i les di-putacions. La recollida d’escom-braries, el manteniment del cla-vegueram, l’aigua potable, el

transport i el menjador escolars,els serveis tècnics en matèria ur-banística i els serveis socials sónassumits pels consells comar-cals. Al Poal comparteixen arqui-tecte municipal amb la resta de lacomarca gràcies a un acord del

Consell Comarcal del Pla d’Ur-gell. Un cop cada setmana o cadaquinze dies visita el municipi,analitza els projectes en curs,atén les consultes del consistorien aquesta matèria i redacta elsinformes que toquen. «Un delsserveis compartits de què estemmés orgullosos és la recollida se-lectiva amb contenidors soter-rats», explica l’alcalde Panadés.«Gràcies al Consell Comarcal elspobles de la comarca disposend’un servei excel·lent que, si hohaguéssim de fer cadascú per se-parat i amb els propis recursos,hauria estat impossible de dur aterme». En els casos de poblesmolt petits i aïllats, sovint són elsmateixos veïns els que s’encarre-guen del manteniment bàsicdels serveis. A l’Ajuntament dePont de Montanyana, a la Riba-gorça, els regidors del poble sónels que sense cobrar cap sou comedils fan la neteja dels equipa-ments, carrers i el mantenimentbàsic de l’enllumenat i responenal telefon si algú truca a l’Ajunta-ment.

Defensa dels municipis«Aquí el que està en joc és la de-fensa dels territoris i de la gentque hi viu», explica el presidentde la Diputació de Lleida, JoanReñé. La seva administració vaencarregar l’estudi sobre la viabi-litat dels pobles petits com a res-posta a la intenció del govern es-panyol de fer desaparèixer elsajuntaments petits i unificar elsmunicipis en unitats de més de20.000 habitants, amb la justifi-cació que així es comparteixenserveis i s’estalvien costos. A lademarcació de Lleida, només lacapital supera aquesta xifra. Laresta de municipis de Ponent,fins i tot les capitals de comarca,haurien de desaparèixer i fusio-nar-se en unitats més grans.«L’estudi demostra que l’argu-ment del govern espanyol és fals,els municipis de dimensions pe-tites són més eficients a l’hora degestionar-se ells mateixos que nopas les grans agrupacions de mu-nicipis», explica Reñé, que asse-

Un carreró de Pont de Montanyana, a la Terreta. Els mateixos regidors fan neteja i manteniment / D.M.

Estalvi als municipis de lleida. 2007-2011

184,78158,62

137,07107,69 110,77

64,82 54,96

Font: Diputació de Lleida, Estudi de viabilitat dels municipis petits

Menysde 250

de 250a 499

de 500a 999

de 1.000a 2.499

de 2.500a 4.999

de 5.000a 19.99

Més de19.000

Estalvi net per habitant/any (euros), segons el nombre d’habitants

Nombrede

municipis

65 53 44 41 12 15 1


8586

06-1

0648

49A

gura que la Diputació de Lleidaja no està «per controlar ni vigi-lar els territoris en nom de l’Es-tat, sinó per ajudar-los», i acusael govern espanyol de voler«vampiritzar» a través de les di-putacions les competències lo-cals. Ell s’hi negarà, si la propos-ta espanyola va endavant. «ACatalunya tenim les nostrescompetències en l’organitzacióterritorial», avisa.

La idea del govern espanyold’unificar municipis té un prece-dent. Entre els anys 1962 i 1977es van produir a Catalunya 125agregacions de petits municipisa favor d’altres de més grans. Lamajoria, 92, es van produir a lademarcació de Lleida i a Girona(30). L’informe de la diputaciólleidatana també posa sobre lataula l’evolució que han tingutaquestes agregacions i la taula elcas de les agrupacions munici-pals. I la conclusió és negativa:«Com a conseqüència de la fusiómunicipal es van generar encla-vaments i deficiències d’infraes-tructures entre els nuclis de po-blació i la seva respectiva novacapital municipal».

Ho corroboren els alcaldesafectats. Víctor Orrit, alcalde deTremp, un municipi amb 29 nu-clis agregats i un territori mésgran que algunes comarques ca-talanes, ha explicat en repetidesocasions les dificultats i els so-brecostos que té l’Ajuntamentper fer arribar serveis bàsics a nu-clis tan allunyats entre si. Per ar-reglar un fanal d’alguns poblesde la zona de la Terreta, com Cas-tissent, per exemple, la brigadamunicipal de Tremp ha de des-plaçar-se seixanta quilòmetres itravessar un tram ja fora de la de-marcació de Lleida per poder ar-ribar-hi i fer la reparació. L’alcal-de intenta que aquest fet dife-rencial es reconegui en el finan-çament del municipi. El mateixpassa a Sort, amb una vintena denuclis dispersos i que, en canvi,només rep finançament pelsseus habitants. «És més fàcil ges-tionar un municipi amb la gentconcentrada en un sol nucli que

no pas dispersa pel territori», hadit l’alcalde Llàtzer Sibis, «peròsense serveis en aquests poblesdispersos aviat el territori queda-ria buit i vindria l’abandona-ment del territori, els incendis,el desastre», diu Sibis, que total-ment contrari a la proposta espa-nyola de fusió de municipis comla que ja va tenir Sort als anys se-tanta. La crisi en les finances pú-bliques, a més, està castigant es-pecialment aquests municipisengrandits amb les fusions delsanys seixanta i setanta. Trans-port escolar gratuït per als alum-nes dels nuclis allunyats (comque són del mateix municipi, nohi tenen dret) o els ajuts del plade manteniment de la xarxa decamins del Pirineu (vital per co-municar nuclis aïllats) han dei-xat d’arribar per la crisi.

La identitat, tambéL’estudi de la Diputació de Llei-da també explica un fenomenpoc quantitatiu però que tambété un pes específic: la feina delsmunicipis en la sociabilitat locali l’assentament de la població alterritori. Les administracions lo-cals vehiculen les aspiracions iqueixes d’una comunitat i re-dueixen les tensions socials. «Imantenen la identitat», rebla elpresident de la Diputació, quetambé és alcalde d’un poble pe-tit, Fondarella. Al Poal, de fet,l’Ajuntament treballa aquestsmesos intensament en totes lesinstàncies contra l’emplaça-ment d’una planta de biomassaa un quilòmetre del poble, però atocar del terme municipal veí,Palau d’Anglesola. En aquell al-tre Ajuntament defensen que laplanta generarà llocs de treballlocals. L’alcalde del Poal i l’alcal-dessa de Palau d’Anglesola sóndel mateix partit polític, CiU.Però defensen cadascú els inte-ressos dels ciutadans dels seusmunicipis. «Sense un Ajunta-ment propi, com es defensarienels interessos ciutadans delPoal?», es pregunta l’alcalde.Com es defensarien els diferentsPoals que hi ha a Catalunya?

ANNA AGUILAR

ant Bartomeu del Grau nohavia tingut mai un Pla

d’Ordenació Urbanística Muni-cipal (POUM). Sempre haviaanat tirant amb unes normessubsidiàries. Ara fa cinc anys, el19 de desembre del 2007,l’Ajuntament va fer l’aprovacióinicial del seu primer POUM,que preveia, entre altres coses,què es faria en una part de les an-tigues naus que havia deixatl’empresa tèxtil Hilados y Teji-dos Puigneró al mig del pobledes que la primavera del 2003 vacessar la seva activitat.

El POUM, aprovat definitiva-ment per la comissió d’urbanis-me el juliol de 2010, proposavaque el sòl industrial obsolet quehi havia al centre del poble esqualifiqués com a sòl de trans-

Sformació i aglutinés la majorpart de creixement d’habitatges(336 en total). Aquell POUM,pensat i redactat en plena fal·le-ra constructiva i en una èpocaen què encara es desconeixial’abast que acabaria tenint la cri-si econòmica, preveia crear unnou centre urbà a Sant Barto-meu del Grau, a la zona que ocu-pava l’antiga fàbrica de Puigne-ró –amb espais lliures i equipa-ments (a part dels habitatges)–,de 18.179 m².

La realitat, però, s’ha acabatimposant i ara l’Ajuntament deSant Bartomeu disposa d’unPOUM que, com a mínim, cal-dria revisar. «Jo penso que nos’ha de refer tot de nou, però síque topes amb moltes coses ques’haurien de canviar», explicaEmili Benito, alcalde de Sant

Al voltant dela fàbricaHilados y Tejidos Puigneróva ser durant anys l’epi-centre de Sant Bartomeudel Grau. Des del punt devista econòmic, perquèmolts veïns (fins i tot depagès) hi treballaven i unmunt de comerços havienobert esperançats ambl’arribada de treballadorsd’Osona i de l’Estat espa-nyol. «El poble es va acos-tumar a dependre de la fà-brica», comenta l’alcalde,Emili Benito. Des del puntde vista urbanístic, l’em-presa va desestructurar elnucli antic: «Puigneró vafer la primera nau al costatde casa seva i va anar crei-xent cap on podia, tot ique havia mirat de cons-truir fora del poble».

Joves pintant la façana, el 2006. / A.LL.

Deu anys de propòsitsper a unes naus

Maig 2003: Els treballadors d’Hilados y Teji-dos Puigneró de Sant Bartomeu del Grau apro-ven un expedient de tancament absolut i inde-finit de l’empresa.

Juny 2003: El Departament de Treball aprovaels expedients de regulació presentats perPuigneró per acomiadar el conjunt de la planti-

lla i tancar l’empresa.

Octubre 2003: Tejidos 48 de Terrassa nego-cia amb el Departament de Treball instal·lar-seen una part de les naus de Puigneró.

Octubre 2003: El ple de Sant Bartomeu delGrau aprova per unanimitat sol·licitar una aju-da del Feder per enderrocar una part de lesnaus de Puigneró i fer-hi una plaça pública.

Febrer 2006: Fundició Dúctil Benito s’instal·laa les naus de Puigneró, inicialment en un espaid’uns 30.000 m².

El 2013 farà deu anys que va acabar l’activitat a l’empresa Hilados yTejidos Puigneró de Sant Bartomeu del Grau. Aquest desembre en facinc de l’aprovació inicial del POUM, que preveia construir, en partd’aquells 89.000 m² de naus, habitatges i una plaça. De moment, res.

El buit dePuigneró


PAÏSOS CATALANS

Bartomeu del Grau. Si bé elPOUM no preveia l’enderroc to-tal de les antigues naus de Puig-neró (com sí s’havia arribat aapuntar abans en alguna ocasió)i ara per ara es descarta que aixòpugui passar, els interrogants so-bre una fàbrica que fa una dèca-da que ha deixat de funcionar ique ocupa un gran espai al nucliantic del poble, al carrer Vell, nos’acaben de tancar. De moment,bona part de les naus estan lloga-des a l’empresa Fundició DúctilBenito de Manlleu, que el 2006es va instal·lar inicialment enuns 30.000 m² dels 89.000 m²que ocupava la fàbrica. Un anydesprés, el 2007, l’empresaTrumple Invest S.L. comprava,en una subhasta de la tresoreriade la Seguretat Social, una fincade 57.000 m² de les antiguesnaus per 7 milions d’euros imantenia de lloguer l’empresamanlleuenca.

Dins la llei de barrisSant Bartomeu del Grau va en-trar en la sisena convocatòria dela llei de barris, el 2009. Per a unprojecte de remodelació del nu-cli antic pressupostat en 3,43milions d’euros, rebria una sub-venció de 2,75 milions d’euros.Aquell projecte contemplava larenovació integral del carrer Vellde Sant Bartomeu, una plaça no-va i l’adaptació d’una nau dePuigneró com a pista poliespor-tiva coberta, entre altres. Amb la

En aquest espai del carrer Vell,ara convertit en aparcament, éson s’hauria de fer la plaça novade Sant Bartomeu. A les naus del’esquerra la intenció era fer-hiun poliesportiu. / A.A.

Juny 2006: Una colla d’artistes i joves redeco-ren la façana del carrer Vell de les naus de Puig-neró amb grafits.

Març 2007: Els veïns de Sant Bartomeu deci-deixen per majoria absoluta en una consultapopular requalificar els 200.000 m² de sòl in-dustrial que hi ha en ple nucli urbà i convertir-loen zona residencial.

Juliol 2007: L’empresa Trumple Invest S.L. esqueda en una subhasta una finca de 57.300m2, que ocupa la major part de les antigues

naus de Puigneró al centre del poble, per 7,1milions d’euros. Una part de la finca continuallogada a l’empresa Fundició Dúctil Benito.

Desembre 2007: L’Ajuntament de Sant Bar-tomeu dóna llum verda a l’aprovació inicial delPOUM, el qual preveu, en els gairebé 100.000m2 que ocupen les naus de Puigneró, fins a unmàxim de 336 habitatges, places, equipa-ments i comerços, entre altres.

Abril 2008: En una subhasta, Reursa (filiald’Incasòl) adquireix els pisos de Puigneró co-

neguts com a Cal Simon (n. 32-44 del c/ Vell).

Juliol 2010: La comissió d’urbanisme de la Ca-talunya central aprova definitivament el POUMde Sant Bartomeu. A finals d’aquell mes estavaprevist que comencés l’enderroc de les naus,deixant espai a la futura plaça nova.

Juliol-agost 2011: Es treuen part de les pintu-res murals de la façana de les naus i es netejal’espai que donarà lloc a la plaça nova.

Maig 2012: L’Ajuntament diu que voldriaaterrar els pisos de Cal Simon i fer-hi cases.


llei de barris, de les antigues nausde Puigneró se cedien a l’Ajunta-ment uns 4.000 m², dels quals3.000 m² corresponien a una de lesnaus on s’havia de fer el poliespor-tiu i 1.000 m² a l’aire lliure es desti-naven a fer-hi la plaça nova.Aquest últim espai, on encara espoden veure algunes bigues de fer-ro de l’antiga fàbrica, avui serveixprovisionalment d’aparcament decotxes. «Per poc que puguem, in-tentarem tirar aquest projecte en-davant; el que passa és que donadala situació del país, no sé com niquan», diu Benito. «Tampoc enspodem permetre el luxe de condi-cionar aquella part de nau per fer-hi un poliesportiu, perquè a partde construir-lo s’ha de mantenir.»Tant el PUOSC que tenien de92.000 euros com les partides de lallei de barris destinades a arreglaraquella part de les naus de mo-ment s’han reservat a condicionarla plaça Doctor Griera.

El que sí té intenció de tirar en-davant l’Ajuntament, d’acordamb la Llei de Barris, és l’arranja-ment del carrer Vell. «El que s’hade fer és urbanitzar-lo tot de nou:fer les voreres una mica més am-ples, que mantingui el doble sentitigual, però refer-lo amb uns mate-rials que identifiquin que és nucliantic del poble.» Segons avançaBenito, l’objectiu és adjudicaraquesta obra, pressupostada enuns 500.000 euros, a principis del2013 i convertir el carrer Vell enzona de pas per a turismes i ca-mions petits (desviant el vehiclespesants per darrere les naus dePuigneró) i amb zones d’aparca-ment per tal d’afavorir el comerçdel poble. Si pot, el consistori tam-

bé té la intenció de tirar endavantles millores de la plaça del DoctorGriera l’any que ve.

Setanta pisos sense futurL’Ajuntament de Sant Bartomeudel Grau té un altre front obert, de-rivat de l’antiga fàbrica tèxtil: elspisos de Cal Simon, com es coneixpopularment tot l’immoble que hiha al capdavall del carrer Vell i queva del número 32 al 44. Aquests pi-sos també havien estat de JosepPuigneró i els cedia, a vegades fins itot només amb contractes verbals,als seus treballadors fins que es ju-bilessin. En total hi ha 70 pisos (setescales de deu habitatges cadauna). D’aquests, en l’actualitat no-més n’hi ha 14 d’ocupats i el seu es-tat d’abandonament es pot com-provar del carrer estant. El 29d’abril del 2008, en una subhastade la Seguretat Social, Reursa (filiald’Incasòl) es va quedar aquest edi-fici de 2.237 m². L’Incasòl, doncs,és qui ara s’ha de fer càrrec de man-tenir-lo fins que les famílies que hiviuen trobin un nou domicili, almunicipi o en altres de la comarca.Un manteniment que, d’acordamb el nombre de veïns que hi re-sideixen, es basa més en pedaçospuntuals per evitar una desgràciaque en grans reformes.

L’Incasòl temps enrere havia fetpública la seva intenció d’aterrarcinc de les set escales i deixar-nenomés dues. Però en aquest punttambé topa amb el POUM vigent,el qual contempla la conservaciódel volum edificat actual. Des del’Incasòl diuen que el planejamentactual, basat en la rehabilitació,«és una solució que no satisfà capde les dues institucions [Incasòl i

Pisos buits. El primer pis del número 40 té duesportes tapiades amb obra per evitar actes vandàlics.Només dues bústies semblen vigents. / A.A.

Portal obert. Un dia feiner a mitja tarda la portadel número 40 del c/ Vell presentava aquestaspecte. Els senyals d’abandó són evidents. / A.A.

Refer la teulada. A mitjan octubre, uns operarisl’arreglaven, per ordre de l’Incasòl. El febrer passatuna tramuntanada va fer-la malbé. / A.A.


PAÏSOS CATALANS EL BUIT DE PUIGNERÓ

Ajuntament].» Segons Benito,una de les últimes propostes quehavia plantejat l’Institut Catalàdel Sòl seria, quan hi hagi dinersi s’hagi modificat el POUM, en-derrocar-ho tot i fer-hi edificismés baixos (planta baixa mésdos pisos). Aquesta proposta se-ria molt ben acceptada per l’al-calde, ja que visualment s’ade-quaria més als habitatges que jahi ha al carrer Vell. La llei de bar-ris contemplava una partida de89.000 euros a la primera fased’enderroc de tot aquest edifici.

Un poble buitDurant els últims anys d’activi-tat a la fàbrica d’en Pepito, comencara ara diuen els veïns deSant Bartomeu a Puigneró (elprimer industrial de l’Estat espa-nyol que va complir condemnaper delicte ecològic, el 1997, percontaminar amb aigües de l’em-presa els rius Tuta, Sorreig i Ter icausar greus danys als aqüífers),la gent va anar marxant. «Undels errors va ser que no posés elspisos en venda; potser moltagent s’hauria quedat», diu Beni-to. Aquests pisos ara són el retratde l’èxode que ha viscut el poble.Neus Colomé, de 58 anys, haviatreballat onze anys a Puigneró ihavia viscut fins fa cinc anys enaquests pisos. «Al matí sortia aesmorzar al balcó i veia una cor-rua de gent fins allà dalt que en-trava a la fàbrica», explica. Ara aSant Bartomeu no arriben a 900habitants. El 1998 eren 1.224.

Els blocs de pisos de Cal Simonque hi ha a la sortida del pobleen direcció Perafita, al final delcarrer Vell. Eren propietat dePuigneró i ara, de l’Incasòl. /A.A.

Els altres pisos. A l’entrada del poble també hi haantics pisos de Puigneró. Uns són de l’Ajuntament iels altres d’un particular. L’aspecte és millor. / A.A.

Deixadesa de cara a fora. Jutjant per la robaestesa i altres andròmines dels balcons, nomésmitja dotzena de pisos estarien ocupats. / A.A.

Persianes abaixades. La majoria dels 70 pisos deCal Simon estan tancats i abandonats. Des delcarrer es compten deu antenes parabòliques. / A.A.


MARTA MEMBRIVES

El tancament d’un negoci fallit es percep com un fracàs a la nostra societat, però cada cop són més els que opten per tornar-ho a provar. A Badalona, ungrup d’emprenedors aprofiten l’experiència per tirar endavant tot i les dificultats

Segonaoportunitat

ivim en una societat que pe-nalitza el fracàs en el món

dels negocis i fa que arrencar denou es converteixi en una odis-sea. En altres cultures un fracàs ésel primer pas cap a l’èxit. De fet,als Estats Units s’estudien casoscom el de Henry Ford, que vamuntar una empresa automobi-lística que va fer aigüesabans de fundar Ford; i, alJapó, el dels fundadors deSony, Masaru Inuka iAkio Morita, que en unprincipi pensaven gua-nyar-se la vida amb unaparell per coure l’arròsen el seu punt just, queno va funcionar. Aquí unfracàs és una taca en elcurrículum que s’intentaamagar quan es busca fei-na en un mercat laboralon les oportunitats sóncada cop més escasses i elnombre de candidats perlloc treball es multiplicade forma exponencial cada diaque passa.

Per molts l’autoocupació no ésuna opció, és l’única sortida enun moment en què les ofertes detreball són ben escasses i la neces-

Vsitat de sobreviure depèn demuntar un negoci propi que fun-cioni. Si el primer cop no surt bé,sigui per la raó que sigui, la cosa escomplica.

«Superar la por del fracàs ésclau per tornar-ho a intentar», ex-plica Blanca Farrerons, responsa-ble de la unitat de formació iorientació de l’Institut Munici-

pal de Promoció de l’Ocupació(IMPO) de Badalona. Aquesta ésuna màxima que funciona enl’àmbit personal i també en el la-boral. «Els negocis són com unarelació sentimental, quan es tren-

ca s’ha de tornar a començar per-què és llei de vida», assegura JosepRovira, emprenedor badaloníque, després de treballar moltsanys en el sector de la tecnologia,dedica tots els seus esforços a tirarendavant el seu negoci, una em-presa de majordoms per hores. Amés, es presta a explicar la sevaexperiència a un grup d’exem-presaris, alguns també han estattreballadors per compte d’altri,que volen arrencar un negoci persortir de la situació d’atur i per ferrealitat els seus projectes.

Remuntar obstaclesReunits en una sessió de grupsorgeixen dubtes, inquietuds itambé retrets. Es tracta d’analit-zar cada cas, valorar la seva expe-riència i, lluny de considerar-laun fracàs, convertir-la en unafont d’aprenentatge per a unasegona oportunitat. Tots sabenque no serà fàcil i per això la mo-tivació és fonamental. Tenenclar que la història està plena degrans triomfadors que han ne-cessitat més d’una oportunitatper aconseguir l’èxit, però la-menten haver de viure en unasocietat on es penalitza els queno se n’han sortit a la primera

Aprofitarl’experiènciafracassadaL’Institut Municipal dePromoció de l’Ocupació(IMPO) de Badalona haengegat el programa Tor-nar a començar, adreçat aemprenedors que han ha-gut de tancar el seu nego-ci. Les sessions estanorientades a valorar la se-va experiència i arribar a

convertir-la en una fontd’aprenentatge, a més dedonar eines per tenir èxiten una segona oportuni-tat.

Per tornar a començar cal superar l’experiència anterior. / Q.P.

PAÏSOS CATALANS


mentre que en altres llocs un fra-càs és fins i tot un punt afegit al’hora de buscar feina. El càstigper ells és haver de superar unmunt de traves abans de podertornar a engegar.

Els motius per tornar a co-mençar són molt variats. L’An-tònia parteix de zero desprésd’haver-se quedat sense res ar-ran d’una separació matrimo-nial. Amb el seu marit va enge-gar un negoci de clíniques den-tals. Semblava que tot funciona-va, però amb la ruptura ha arri-

bat la constatació que tot era anom d’ell i ara es troba amb lanecessitat de tirar endavant sola.Sap que cal constància i dedica-ció però assegura que, de moti-vació, no n’hi falta, tot i les cir-cumstàncies. «Quan vaig co-mençar a muntar el primer ne-goci tenia 28 anys. Ara en tinc 51i estic més cansada, però cal quem’hi posi perquè, com tothom,tinc factures per pagar.» Ella acu-deix a la trobada amb diferentsprojectes al cap. Està en procésde recerca d’idees i busca asso-

ciar-se amb algú més jove a quipugui ajudar amb la seva expe-riència.

Inventar-se una feinaBlanca Farrerons destaca la im-portància de l’autoconeixe-ment. «Cal rescatar competèn-cies i habilitats personals i pro-fessionals. Si no es troba feina,una opció és inventar-se-la.»Després d’això, la tècnica del’IMPO destaca la importànciade plantejar-se molt bé comorientar el negoci. En molts ca-

Arrencar denou es potconvertir enuna odissea

Trobar un local per arrencar un nounegoci és fàcil, aconseguir finançamentper tirar endavant no ho és tant. / L.S.

Per tornar-ho a intentar calsuperar la pordel fracàs


sos el que s’acaba fent és comple-tament diferent de l’experiènciaprofessional anterior, però aixòno és un inconvenient a l’horade plantejar-se tornar a comen-çar.

Ferran Caparrós té una dilata-da trajectòria en el món de la ges-tió financera que l’ha portat atreballar en petites empreses itambé en multinacionals. L’any2000 va decidir muntar unaconstructora i l’esclat de la bom-bolla immobiliària el va afectarde ple. Després d’anys de granssous i molta responsabilitat, vatrobar feina de captador de socisen una ONG. El van acomiadarperquè no aconseguia arribar a laquota de nous socis necessàriaper mantenir la feina. «M’escol-tava molt la gent i intentava aju-dar-los però no insistia prou per-què es fessin socis», explica.D’aquesta manera va descobrir

la seva vocació per les feines querequerien un tracte personal,d’estar a prop de la gent. Ara estàil·lusionat amb la idea de muntaruna petita botiga de producteslàctics artesanals que vol fer ser-vir de plataforma per difondre laimportància de l’alimentació sa-na amb productes de qualitat.«Totes les crisis són una oportu-nitat», afirma convençut. Tot i elseu positivisme, té retrets per al’administració. Es queixa de lestraves administratives, que noho posen gens fàcil a l’horad’obrir un negoci ja que, segonscritica, les llicències d’obertura iels permisos necessaris, «en ciu-tats com Badalona s’eternitzeninnecessàriament». És per aixòque critica el que anomena el«doble discurs» dels polítics:«Per una banda surten pública-ment a encoratjar la gent a mun-tar negocis, però quan arriba

l’hora de la veritat, sobre el terre-ny, els emprenedors ens trobemque tot són frens.»

Vocació d’emprenedorL’Orazio ho ha provat en dife-rents àmbits i encara no ha pogutsortir-se’n, però no renuncia aaconseguir-ho. Procedent d’unafamília de comerciants del sectortèxtil, va arribar de Nàpols en pleauge de la construcció i al cap depoc es va fer instal·lador autò-nom de Pladur. Quan el negociva anar de baixa, va decidir mun-tar una botiga de camises fetes amida al centre de Badalona. Ellmateix s’ocupava de dissenyarles peces de roba i al mateixtemps feia de bàrman en una salade festes. La botiga no va funcio-nar, va haver de tancar i ara estàsense feina. El seu objectiu és te-nir una tenda on vendre roba dequalitat de diferents marques,

És importanttenir un pla de negocisòlid, segonsels experts

L’autoocupacióés vista moltscops coml’única opció persortir de l’atur

Les sessions en grup serveixen per posar en comú experiències i aprendre dels errors comesos. / QUIM PUIG


PAÏSOS CATALANS SEGONA OPORTUNITAT

Automotivació,la clau de l’èxitprofessional

però no disposa de la inversió ne-cessària per tirar endavant i asse-gura que trobar-la «és molt com-plicat».

El problema de l’Orazio és undels més comuns a l’hora deplantejar-se muntar un negoci.Des que als bancs han tancat l’ai-xeta, la possibilitat de trobar fi-nançament ha empitjorat.Aquest és un dels motius que fandissuadir moltes persones que enaltres circumstàncies optarienper l’autoocupació. Si no es dis-posa d’un coixí econòmic propio d’ajuda a l’entorn familiar perpoder assumir les despeses deri-vades de muntar un negoci, escompliquen les possibilitatsd’aconseguir-ho.

Josep Fernández, responsablede la unitat de foment empresa-rial de l’IMPO, reconeix que ladificultat del finançament des-anima molta gent, especialment

la que acumula fracassos previs.«Alguns encara tenen deutespendents del negoci que no vafuncionar. Això es converteix enun llast i fa que obtenir una líniade crèdit sigui difícil. A l’IMPO, amés de donar assessorament alsemprenedors i ajudar-los enl’elaboració del seu propi plad’empresa, se’ls posa en contacteamb entitats financeres perquèpuguin aconseguir un préstecque els permeti engegar. El pro-grama Tornar a començar inclouacords amb entitats financeres,per tal que els emprenedors desegona oportunitat puguin acce-dir a entrevistes amb gestors deBanc de Sabadell, de CatalunyaCaixa, de BBVA i de Microbank,per valorar els seus projectesd’inversions. Fernández explicaque els que arriben a les entitatsfinanceres són els que des del’IMPO es considera que han fet

Una actitud positiva és un bonpunt d’inici de qualsevol aventu-ra empresarial. «Automotivar-seés bàsic», recalca la responsablede la unitat de formació i orienta-ció de l’IMPO. «Sempre hi hauràgent que ens intentarà dissuadir ifer-nos veure que allò que volemfer és una bogeria. D’aquests, calfugir-ne com de totes les ideesnegatives», afegeix. Els assistentsa les sessions de grup sempre ad-meten que s’han trobat personesd’aquest tipus. Frases com ara«busca’t una feina com cal i dei-xa’t de bestieses», com explicaJosep Rovira, són al cap de molts.Blanca Farrerons destaca tambéla importància de valorar tot allòque s’ha après en experiènciesanteriors i conèixer els propis lí-mits. Ella és la responsable de lessessions de grup que anomena«estratègies per al canvi». Lesconsidera una bona eina abansde tornar a començar

tot el procés i tenen un pla de ne-goci sòlid i amb possibilitats detirar endavant.

De la sacarina al sucreAlguns decideixen començar apoc a poc, des de casa, i sense fergrans inversions, per veure comfunciona la idea abans d’establir-se com a empresa. Aquest és elcas del Juan Antonio, que estàmuntant amb la seva dona i la se-va cunyada una empresa de pas-tissos d’aniversari personalitzatsa domicili. Abans havia passattretze anys treballant en una em-presa d’automoció i després vamuntar dues botigues franqui-ciades de productes dietètics.Després d’uns anys de bon fun-cionament, les vendes van bai-xar i va decidir traspassar-les. Araha passat de la sacarina al sucre ivol oblidar, com molts, les amar-gors de tot allò que no va reeixir.

Trobar elfinançamentnecessari és unfre per a moltsemprenedors

També esqueixen de lestravesburocràtiques a l’hora d’obrir

Claus per tenir èxit quan es torna a intentar Conèixer el límits propis.

Tenir confiança en un mateix.

Mantenir la raó per sobre de l’emoció.

Recuperar els valors.

Escollir el negoci adequat i implicar-s’hi a fons.

Automotivar-se, buscar persones de l’entorn que ens puguin ajudar i algú que ens inspiri.

Tenir una actitud positiva que els ajudir a trobar solucions als problemes.

Evitar pensaments negatius.

Quan es cau, tornar a aixecar-se.

Pensar que si als alres els funciona, també ens pot funcionar a nosaltres.

Saber utilizar bé els coneixements, les habilitats i la competència.

Recordar que tot té una part positiva i que dels fracassos en podem treure resultats valuosos per l'aprenentatge.

Tenir clar que la suma de talent i esforç és el que ens acosta a l’èxit.

FONT: Blanca Farrerons, responsable de la Unitat d'Informció i Orientació de l'Institut Municipal de Promocióde l'Ocupació de Badalona


El Sistema d’Emergències Mèdiques de l’Alt Maresme, amb base a l’Hospital de Calella, va ser el primer, juntament amb el de Bellvitge, que es va posar en marxa a Catalunya, ara fa vint anys

Curar a peude carrer

n metge, una infermera iun tècnic de transport sa-

nitari preparats per salvar vides apeu de carrer. Ràpids i eficaçosper resoldre situacions d’emer-gència i urgència extrema. L’ob-jectiu amb què va ser creataquest equip no ha variat, peròafortunadament sí que ho hanfet les condicions amb què des-envolupen la feina. ElSistema d’EmergènciesMèdiques (SEM) del’Alt Maresme, amb ba-se a l’Hospital de Cale-lla va ser el primer a im-plantar-se a Catalunya,juntament amb el deBellvitge. Els inicis calbuscar-los l’any 1989com a servei puntualdurant els mesos d’es-tiu –des de la revetlla deSant Joan fins a finalsde setembre– i com a transportde malalts crítics. «Es va triar Ca-lella perquè cobria una zonaamb una gran afluència de gent iperquè els accidents a la carrete-ra N-II eren tràgicament habi-tuals», explica la doctora MarinaSaavedra. L’any 1992 es consoli-da la base, que assumirà fins al2000 tot el territori de la Selva i elMaresme. Primer va arribar el ve-hicle d’assistència medicalitzada

UTERESA MÁRQUEZ (VAM), equipat com si fos una

UCI amb rodes, tenia també elmaterial de rescat redistribuït encalaixos. «Arribàvem, estabilit-zàvem el malalt i en cas que ne-cessités ser traslladat es feia ambuna altra ambulància, perquè ala nostra no dúiem ni lliteres»,comenta Imma Oroz, una de lesinfermeres veteranes del servei,que recorda que en els primers

vehicles només hi ha-via dos seients al da-vant. «Hi havíemd’anar tots tres i vamacabar encaixant unacadira de platja entreels dos seients per resol-dre el problema. Éremuna mena de MacGy-vers!»El personal sanitari delSEM ha estat format enel servei d’urgència i hicontinua estretament

vinculat. El carrer és el seu esce-nari habitual, però també passenmoltes hores a la base pendentsdel telèfon. Ells diuen que no, pe-rò estan fets d’una pasta diferent.«Som com el braç d’urgències al’exterior i la gratificació que ensarriba dels pacients és tan imme-diata que supera qualsevol entre-banc que pugui tenir aquesta fei-na», assegura la doctora Saave-dra. Herois o grans professionals,

o les dues coses alhora, l’equipdel SEM ha hagut d’afrontar enaquests vint anys un llarg histo-rial d’actuacions en accidents detot tipus. I alguns encara mar-quen aquells que els van haverde viure. «Els accidents múlti-ples són els pitjors, perquè t’ex-igeixen una freda capacitat d’or-ganització i una decisió ràpidaper decidir com i de quina mane-ra s’ha de començar a atendre elsferits», diu Imma Oroz, que des-taca la importància de tenir cla-res les prioritats. «Per molt que etsàpiga greu, saps que la teva obli-

Actuar endeu minutsEl Sistema d’EmergènciesMèdiques de l’Alt Mares-me té actualment unaàrea d’actuació de Canet aTordera. L’equip humàl’integren vint professio-nals (vuit metges i vuit in-fermeres amb una àmpliaexperiència en cures in-tensives, anestesia i reani-mació i quatre tècnics de

transport sanitari d’emer-gències). Realitzen tornsde vint-i-quatre hores i elseu temps màxim per arri-bar al lloc de l’accident nosupera els 10 minuts. Lesambulàncies medicalitza-des de llampants colorsgroc i taronja són ja unelement conegut i recone-gut per tots els ciutadansdel territori.

Primeres ambulàncies del SEM. / SEM


PAÏSOS CATALANS

gació és atendre els vius. Les per-sones mortes o agonitzants nopoden ser prioritàries. És una lli-çó dura, molt dura, però quel’has de tenir present cada dia»,precisa. Tot i això, més enllà del’uniforme, reconeixen que «enalgunes ocasions quedes molttocat, però aquesta feina és ad-dictiva». El cap del servei d’ur-gències i emergències de l’Hospi-tal de Calella, Manel Berrocal, as-segura: «No tothom està fet pertreballar sota una pressió com lanostra, però la superes amb es-creix quan aconsegueixes tirar

endavant amb el malalt.» I quanno és així? «La mort forma partdel nostre dia a dia i ajudar a mo-rir algú, acompanyar-lo en elsseus últims moments també re-conforta», considera Saavedra.

Actuació en equipEl SEM no seria el mateix sense laxarxa de complicitats que tei-xeix amb la resta de cossosd’emergències com la policia iels bombers. «Passem mols anysjunts els Nadals i això t’uneix»,recorden i consideren que unabona col·laboració entre tots és

fonamental. «La coordinació hapermès que si l’avís arriba a unabase d’ambulància convencio-nal, que n’hi ha gairebé una encada municipi, ubicada més aprop de l’accident pugui obrir-nos camí abans no aconseguimarribar nosaltres», diuen.

Complir vint anys permet,amb un pèl de nostàlgia, mirarcap enrere i fer balanç de la feina.Tots els professionals del SEM co-incideixen a dir que tant la cons-trucció de l’autopista C-32 entreMataró i Palafolls l’any 1994com la millora en la seguretat

dels vehicles ha reduït conside-rablement el nombre de morts ales carreteres. «A principis delsnoranta en cada accident a l’N-IIhi havia morts. Era esfereïdor.Ara et trobes molts cops el cotxedestrossat i quan rescates el con-ductor veus que gairebé no li hapassat res», rememora la capd’àrea d’urgències i emergèn-cies, Montse Magallón. Però abanda de les actuacions a la car-retera, els professionals del SEMhan de resoldre tot tipus de situa-cions al carrer. «En condicionsclimàtiques extremes moltes ve-gades i, en algunes ocasions,amb atacs a la nostra seguretat»,mantenen.

Gairebé des dels inicis del SEMdes de diversos sectors sa-nitaris s’ha qüestionat laseva rendibilitat. «Emsembla que som la baseque més vegades s’haamenaçat de tancar ambcriteris merament econò-mics, sobretot en èpo-ques de vaques flaques»,explica la metgessa Mari-na Saavedra. El doctorBerrocal surt en defensadel servei. «Ni en aquestcas ni en el de la sanitatpública en general es po-den aplicar només crite-ris merament econò-mics», constata. El cap

d’urgències de l’Hospital de Ca-lella, però, va més enllà i fa me-mòria d’algunes de les actua-cions fetes pel SEM que han sal-vat de la cadira de rodes o d’untractament mèdic per a tota la vi-da centenars de persones «quehauria suposat un cost molt ele-vat per a la sanitat pública».«Van ser aquests professionalsels que van fer bé la seva feina i,seguint els mateixos criteris eco-nòmics, van estalviar diners» iafegeix «sense oblidar que tambévan salvar vides. Quin preu té ai-xò?». Bona pregunta.

A la imatge gran, els caps delservei d’urgències i alguns delsmembres del SEM. A sota, tresmoments d’activitat en el dia adia del servei. / QUIM PUIG



SOCIETAT

MIREIA ROURERA

Activista social, catalanista i apassionada seguidora del Barça, aquestamonja contemplativa de l’ordre de les dominiques diu que si Jesúsvisqués ara estaria, sens dubte, amb el moviment dels indignats

Una monjapels indignats

LUCÍA CARAM

ucía Caram és energia pura.Una dona que, tot i que s’ha

lliurat completament a Déu, estàtotalment compromesa ambl’home. Monja contemplativa,és profundament activa i, tot iviure en un convent, no paramai quieta. És una activista so-cial, una agitadora de conscièn-cies. Acaba de publicar Mi claus-tro es el mundo (Plataforma Edi-torial) una mica per explicar quiés, què pensa i per què fa el quefa. Les opinions en contra seu lirellisquen sobretot si vénen de lacaverna mediàtica, que la vol-drien veure agenollada, resant icallada. Res més lluny de les se-ves intencions.

–Entre vostè i la Forcadesens estan deixant descol·lo-cats. Ens han canviat la imat-ge que teníem de les monges.

–«Ha, ha, ha, una mica sí. Jopenso que la vida contemplativaés un motor i una força per serlliures. La Teresa, que ve d’unmonestir de vida contemplati-va, i jo, coincidim en això: hemassolit un espai de llibertat en elnostre propi cor i un cop has arri-bat a aquesta llibertat, que notens res a perdre i que tens uncompromís només amb la veri-tat, no et cases amb ningú. Per

Ltant, la teva opció va molt mésenllà del canònic, del que és es-tructural o institucional perquèt’adones que et trobes amb per-sones. La Teresa treballa més enun àmbit també més de tipus po-lític, més intel·lectual..., jo esticmés amb les bases.»

–El seu llibre es titula Miclaustro es el mundo.

–«Exacte perquè he arribat auna pau interior i una comunióamb Déu però a través de la hu-manitat. Quan et trobes amb lespersones t’adones que no hi hares més important.

–S’ha enamorat de la hu-manitat, diu.

–«Sí, i possiblement el quem’ha ajudat a enamorar-me dela humanitat ha estat la figura deJesús, un home apassionat, queva passar pel món fent el bé, ques’acostava als més febles, queobria presons injustes, que do-nava vista als cecs. Que va teniruna vida lliurada als altres, unavida de plenitud.»

–Creu que Jesús ara estariaamb els indignats?

–«Estic convençuda que sí. Pe-rò també estic segura que viuriala seva indignació de forma co-responsable perquè es manifes-taria, tindria una missió profèti-ca desestabilitzadora, però pen-

caria. Estaria treballant en elsbarris, com estan treballanttants indignats, creant cons-ciència, fent grups..., no és no-més anar a cridar a la plaça! Això,només una part d’una feina i untreball de base de compromísamb la gent. Concretament enaquest moment jo crec que Jesúsestaria generant nous espaisd’humanització.»

–Vostè s’identifica amb elsindignats?

–«Totalment. Penso que tots

Amb molta sinceritat Lu-cía Caram (Tucumán, Ar-gentina, 1966) explica enel seu llibre Mi claustro esel mundo la seva infànciaen el si d’una família moltreligiosa que, paradoxal-ment, no es va prendre béla seva decisió de fer-semonja. Caram recordacom va condicionar l’arri-bada de l’Opus Dei a Tu-cumán el 1978 i com vaacabar introduint-se a ca-sa seva. Aleshores, recor-da, «la llibertat en la vi-vència de la fe a casa vacomençar a encartonar-sei a radicalitzar-se en deter-minades posicions. Perexemple, qui estava divor-ciat i s’havia tornat a casarja no era benvingut a casameva i els meus parestampoc anaven a la seva.Pensaven que rebre’ls eradonar-los suport en unpecat. Ni ho entenia ales-hores ni ho entenc ara; ésmés, em sembla una au-tèntica aberració i nega-ció de l’Evangeli». De veri-tat, el llibre d’aquestamonja contemplativa quees confessa lliure és moltinteressant.

Lluny del’opressió del’Opus Dei

Sor Lucía Caram lasetmana passada a lallibreria Claret deBarcelona / ANDREU PUIG


tenim moltes raons per estar in-dignats..., però em rebel·lo encontra d’aquells que es dedi-quen només a criticar i a asse-nyalar però que no són capaçosd’assumir un compromís per lacausa. Hem de criticar els bancs,i hem de criticar aquesta estafafinancera que s’ha fet, i hemd’assenyalar els polítics que sónresponsables d’això..., però aixòés una part. No puc dedicar-menomés a criticar i a plorar. He defer alguna costa, també.»

–Què podem fer?–«Tots som parts del proble-

ma, per tant, tots podem ser partde la solució. Jo també. És veritatque hi ha una estafa financera ique potser el que podem fer ésmínim..., però tots hem pujat alvaixell i tots ens hem creat mol-tes necessitats que eren absolu-tament prescindibles i hem en-trat en una voràgine per viure fo-ra de nosaltres mateixos. Ara enshem adonat que ens hem exiliatdel nostre propi cor. Ens han fet

creure que la felicitat estava en eltenir i ens hem oblidat que la fe-licitat està en el ser.»

–...vostè diu al llibre que vareaccionar quan un capellà liva dir «ens hem oblidat deDéu»!

–«Exacte. Cada persona l’haoblidat. I quan recuperes Déu,quan et retrobes amb Déu, araper Nadal, per exemple, què voldir? Vol dir la humanització deDéu. Déu no és aquest que estàtan lluny, tan lluny que només

el trobem quan tanquem els ullsi mirem a dalt, no. Déu està din-tre nostre, és un reclam. I si hi haun projecte de Déu és que tots elsseus fills visquin amb dignitat.Viure és compartir aquesta pas-sió i la lluita per la justícia.»

–La gent que lluita contraels desnonaments està més aprop de Déu que els jerarquesde l’Església?

–«N’estic convençuda..., tot ique també hi ha gent de l’Esglé-sia, sobretot de la base, que estan

lluitant. Però els de dalt sí..., fandiscursos però haurien de mu-llar-se. L’experiència espiritualmés fonda és aquella en la qualpot ressonar la veu de Déu, queens diu que hem de ser cores-ponsables de la sort i de la des-gràcia dels nostres germans.»

–Tots podem ser «Déu»?–«És clar. Ell ens envia. Som les

seves mans, som els seus peus...,el profetisme de què parla tantl’Antic Testament té una vigèn-cia impressionant ara. Però nonomés per denunciar el que pas-sa..., per anunciar unanova era, un nou ordre.Hem de treballar peraquest nou ordre.»

–Cal un nou ordre?–«Cal un nou ordre.

Jesús no va venir a ini-ciar una nova religió. Vavenir a instaurar un nouordre i aquest encara es-tà per instaurar-se.»

–L’Església hauriade ser més propera ala gent?

–«Jo crec que a vega-des ens hem allunyat dela gent per tenir un dis-curs dogmàtic i moralis-ta i la gent no s’escoltaparaules i discursos sinóque creu els que són tes-timonis. Ens falten testi-monis. Aquesta és la nova evan-gelització.»

–Per què l’Església s’ha dis-tanciat de la gent?

–«Perquè durant molt tempsha donat resposta a preguntesque ningú es feia i solucions aproblemes que ningú tenia. Ihem desconnectat... a nivell ofi-cial. Des de la base hi ha moltagent que està en la lluita.»

–Cal renovar el llenguatge?

–«Cal una renovació del llen-guatge i de les formes. Cal unasimplificació de la vida i, sobre-tot, cal un compromís amb elsmés pobres. Quan Jesús entra ala sinagoga del seu poble i iniciael seu ministeri diu: l’esperit delsenyor m’ha ungit i m’ha enviata anunciar la bona notícia als po-bres. Tot el que no és això és unatraïció a l’Evangeli.»

–Jesús volia compartir.–«Abans de marxar d’aquest

món Jesús va fer un sopar i es varentar els peus i després va dir als

seus deixebles que si no es renta-ven els peus els uns als altres, quesi no eren servidors..., no teniendret a participar en la seva taula.I a la seva taula què va fer? Vapartir el pa, el va compartir i el varepartir. Això és l’Evangeli. Nohi ha res més.»

–Però l’Església ha anat perun altre cantó.

–«Si l’Església ha perdut credi-bilitat és perquè ens hem fetunes grans estructures que no te-nen res a veure... Què ha quedatd’aquest sopar en el qual se ser-vien mútuament, partien i com-partien el pa, el que eren i el quetenien? Quan l’Església sigui po-bra de veritat tindrem credibili-tat. Quan siguem servidors deveritat, els joves vindran.»

–Vostè sembla de la teolo-gia de l’alliberament.

–«No hi ha una altra teologiaque no sigui la de l’alliberament.Jesús va venir amb un missatgealliberador.»

–En canvi l’Església diu: noavorteu?

–«Hem d’aprendre a escoltarles persones. Hem d’aprendre aacompanyar les persones, a res-pectar-les en l’exercici de la sevallibertat. Nosaltres no som quiper controlar la llibertat i la deci-sió de ningú. Nosaltres hemd’escoltar i, sobretot, hem d’esti-mar les persones prenguin la de-

cisió que prenguin.»–En el seu llibre explicaexperiències d’algunmonestir on havia es-tat... i dels sacrificis fí-sics i de les renúnciesabsurdes a què erenobligades les monges.Diu que en un mones-tir estaven prohibits elsproductes higiènics.Encara passa això?–«Encara existeix enmolts llocs i més a propdel que ens imaginem.Ens hem inventat moltsproblemes i això ens im-pedeix assumir la realitatde la vida i això és el queha fet que la institució so-vint estigui tan lluny de lagent. Quan escoltes els

drames reals i et trobes amb gentque no es renta perquè no té di-ners per comprar-se el sabó i quetu per un principi religiós no etrentes..., hi ha coses que han decaure pel seu propi pes.

–Això és fanatisme?–«Quan la religió perd el cen-

tre i allò que hauria de ser per re-lligar-nos amb la transcendèn-cia es converteix en una ideolo-gia, efectivament és fanatisme.

«Pertanyo a l’orde de pre-dicadors, més conegutcom els dominics. Avuiparlar de predicació, a ni-vell social, d’entrada nosona bé, immediataments’associa a homilia, a ca-pellans, a adoctrina-ment...», explica sor LucíaCaram en el seu llibre Miclaustro es el mundo. Icontinua: «En realitat avuis’entén més i millor això

de «comunicar» [...] peraixò no ha de sorprendreque una monja d’aquestorde prediqui o comuni-qui amb els mitjansd’avui. Sens dubte els púl-pits antics avui han estatreemplaçats per les xarxessocials i pels mitjans decomunicació en les sevesdiverses formes.»

No hi ha dubte que Lu-cía Caram està al dia. TéFacebook, Twitter, unbloc i dirigeix i realitza elprograma de ràdio El puntde trobada a Ràdio 4, deRNE, orientat a promoureel canvi i el compromíssocial. El 2010 va prota-gonitzar un programa deSalvados, de Jordi Évole,ara ja amic seu.

Mediàtica

Sor Lucía Caram diu que no hi perd res dient el que pensa / ANDREU PUIG

Sóc del Barça;juguen bé i sóncòmplices d’unpaís i d’unamanera de ser

L’Església hadonat respostaa qüestionsque ningúpreguntava


SOCIETAT UNA MONJA AMB ELS INDIGNATS

És una fabrica de fanàtics. I quanun és fanàtic no veu ni pensa, i faestupideses com aquestes...»

–Parli’m de la Fundació Ro-sa Oriol. Com va començar?

–«Nosaltres vam començardonant entrepans al convent,però arran de la crisi, cap a finalsdel 2008, va començar a venirmolta més gent. Les meves ger-manes de comunitat sempre de-ien que si algú venia a demanarmenjar ningú podia marxaramb les mans buides. L’abril del2009 teníem 49 famílies que ve-nien cada dia a buscar menjar...»

–I què van fer?–«Vam fer una plataforma ciu-

tadana de solidaritat. Ens vamreunir amb diferents entitats i,en connivència amb l’Ajunta-ment de Manresa, vam sortir alcarrer. Al cap de pocs mesosl’Ajuntament ens va donar unlocal, però quan vam arribar a les

250 famílies ens va quedar petit.Aleshores la família Tous ens vaoferir un local més gran.»

–Tenien voluntaris?–«Sí. A l’hora que anàvem

contactant amb altres empresesper demanar més ajuda creixia elnombre de voluntaris..., fins aarribar als 250 que tenim ara.Com que la situació anava perllarg i nosaltres no volíem no-més ser un recurs de contenció idonar menjar sinó que volíemtreballar amb la gent generantoportunitats de treball, vam de-cidir fer una fundació. Va serquan la família Tous ens va dirque ens donava els 60.000 eurosper crear la fundació.»

–I què fan ara?–«Bé, amb gent que vivia al

carrer hem muntat una coopera-tiva agrària. Ara els estem ense-

nyant a treballar i els ajudarem afer que ells creïn la seva pròpia em-presa. Això per un cantó. Per un al-tre, també ens vam preocupar degent que ha quedat sense casa perculpa dels desnonaments..., i arahem posat en marxa uns pisos so-cials. I, finalment, hem començatun taller de costura.»

–Caram.–«Sí..., amb dones immigrants

que feia molts anys que eren al paísperò que vivien aïllades, no parla-ven la llengua, ningú els feia un se-guiment. Amb nosaltres han co-mençat el taller, tenen un espai deconvivència, aprenen una profes-sió..., i potser un dia es podran es-tablir pel seu compte.»

–Vostè va néixer a l’Argen-tina i després de molts anysde vida religiosa allà va venira parar al convent de SantaClara de Manresa. Diu que esva integrar molt ràpidament.

–«És que m’ho van posar moltfàcil! Els catalans són summa-ment acollidors i quan fas un es-forç per aprendre la llengua lagent ho reconeix. Jo tenia unesinquietuds de caràcter social i deseguida vaig sintonitzar amb lagent. Vaig trobar uns bons com-panys de camí i en poc tempssemblava que havia estat aquítota la vida. Em vaig trobar ambun poble lliure, amb vocació dellibertat i amb capacitat per llui-tar pel que està convençut.»

–Com s’explica que a Espa-nya no ens entenguin?

–«Perquè hi ha molts interes-sos creats. Quan alguns s’acostu-men a viure dels altres, del queels altres els donen, poden exigirsacrificis als altres però no ser ca-paços de fer-los. Jo penso que Es-panya o molta gent d’Espanya té

un complex d’inferioritat moltgran al costat de Catalunya. Iquè és el que fan? S’ajunten i in-tenten desqualificar-la i fan ser-vir tot tipus d’armes immorals imediocres com les que estan uti-litzant, com les que hem vist quehan utilitzat durant aquestacampanya electoral...»

–No pot acabar així...–«A la llarga tot això se’ls gira-

rà en contra. Espanya ha d’en-tendre que Catalunya no va encontra de ningú, sinó que va a fa-vor del que vol ser i del que és.»

–Parla com a catalana.–«Jo sempre dic que sóc argen-

tina per naixement i catalanaper opció i per adopció. Catalu-nya em va acollir i jo he optat perviure en aquesta terra. Per tant,jo he de viure en aquesta terra in-tentant assumir la seva llengua,la seva cultura i la seva manerade ser. Tinc una gran sintoniaamb aquesta terra..., per aixòm’hi sento tan còmoda.»

–Té Twitter, Facebook, unprograma de ràdio, un bloc.És una monja moderna.

–«Bé, estic al dia. Utilitzar lesxarxes socials ajuda molt. Esticimpressionada, però a vegadesposo al Facebook que necessi-tem això o allò per a una famíliaque pateix..., i al cap de poqueshores allò que hem demanat hotenim. La gent es mobilitza.»

–M’han dit que vostè ésmolt futbolera?

–«Sóc molt fan del Barça. Peròmolt, eh! Quan diuen que és mésque un club és veritat. No nomésés que juguen molt bé, sinó queajuden a sintonitzar amb lagent, amb la passió de la gent pelfutbol, pel sentit de país, per unacausa comuna... Són còmplicesd’un país, d’una manera de ser.M’he trobat amb molts fans delBarça i amb penyes blaugrana ihe vist que tenim molts punts encomú..., la germanor, la solidari-tat els són sentiments i actitudsinnates. A part, tinc sort de seramiga del Gerard Guiu, cap delgabinet del Sandro Rosell, i aixòem permet, també, seguir de mésa prop els partits..., quan no elspuc veure m’envia missatges!»

Cada pàgina del llibre deLucía Caram tindria unaentrevista. Mirem què diude l’islam aquesta fermadefensora de l’ecumenis-me (entre totes les reli-gions): «Sens dubte elproblema per al diàleg enel dia a dia i davant el noupanorama humà d’immi-gració que tenim no és lareligió dels altres sinó larealitat de pobresa i mar-ginació en què es trobenaquells que han vingut delluny i que comparteixenels nostres espais, ciutats,escoles, centres sanitaris...Quan tots assenyalen l’is-lam com una amenaça iels posen tots al mateixsac, entren en un terrenyperillós. El problema en laconvivència a les nostresciutats i barris no és quel’altre sigui musulmà –queté les seves connota-cions–, sinó que és unapersona vulnerable, en si-tuació de pobresa i neces-sitada. De fet, ningú qües-tiona la presència delsxeics àrabs a Marbella nila d’Abidal al Barça:aquests són musulmans,però és gent amb un ni-vell econòmic que no ensafecta ni presenta caprepte, i que més aviat ge-neren ingressos al país oalgun benefici per als nos-tres interessos. Per aques-ta raó, si bé considero lesbondats del diàleg inter-religiós teològic, jo optopel diàleg de base...» Re-corda la monja que el diaque la seva comunitat i elgrup de diàleg interreli-giós de Manresa van eme-tre un comunicat per do-nar suport al fet que la co-munitat musulmana po-gués tenir una mesquitaels van calar foc a la tàpiadel convent.

Diàleginterreligiósde base

Jesús ara estaria treballant enels barris, amb la gent

Sóc catalana d’opció i adopció.Espanya ens té enveja



EUROPA-MÓN

Dinamarca Suècia

Alemanya

Holanda

Bèlgica

Suïssa

Àustria

Itàlia Hongria

5,7Partit del Poble Danès

Partit DemocràticNacional

12,3

1,8

Partit de la Llibertat

10

Vlaams Belang

7,8

26,6

28,2

8,3Partit de la LlibertatAliança pel Futurd’Àustria

Demòcrates Suecs

Regne UnitPartit Nacional Britànic

1,9

França Front National(1a volta)

13,6

Lliga Nord Jobbik

Unió Democràticade Centre

Partit del Progrés

Partit Nacional Eslovac

Partit de la GranRomania

Finlandesos Autèntics

Noruega 23

Finlàndia 19,1

16,7

Alba Daurada

Grècia 7

Bulgària 9,4Ataka

Romania 3,2

Eslovàquia 5,1

Els partits d'ultradreta a Europa

Menys del 5%

Entre el 5% i el 10%

Més del 10%

Més del 20%

Percentatge de vot a les darreres eleccions legislatives

Els partits de la nova extrema dreta es comencen ainstitucionalitzar en les democràcies europees a través d’unslíders més joves, educats i pulcres que fan més presentableel seu discurs xenòfob

Els hereusamables delfeixisme

XAVIER ORRI

em posat un peu a lataula de les elits! Això

només és el principi de la gran re-unió dels patriotes, tant de dre-tes com d’esquerres, dels que es-timen França, dels defensors dela nostra identitat, dels enamo-rats de l’excepció francesa!» Aixíarrencava Marine Le Pen el seudiscurs el vespre del 22 d’abril, lanit electoral en què la formacióque encapçala, el Front Natio-nal, va recollir el 17,9% dels votsen les presidencials franceses.

Gairebé sis milions i migd’electors es van entregar aquelldia al programa nostàlgic, xenò-fob i antisistema que la líder de laultradreta francesa els havia pro-mès. El fenomen no és una sin-gularitat francesa. En els darrersanys, bona part de les afeblidesdemocràcies europees han patitel creixement electoral de partitsde la nova extrema dreta. Méspulcra, més neta i estètica, peròtan extrema com sempre. El seuavenç no ha variat ostensible-

«H

ment en funció de les situacionseconòmiques dels països ni de laseva tradició democràtica. DeSuïssa a Hongria, de Suècia aFrança, formacions aixecadessobre el rebuig al nouvingut i a laglobalització han entrat en elsparlaments nacionals, esbiai-xant el discurs polític cap alsseus terrenys. A Holanda, el Par-tit de la Llibertat de Geert Wil-ders es va situar com la terceraforça política amb el 15,5% delsvots en les legislatives del 2010, ies va convertir en soci puntualdel govern del qual va acabarprovocant la caiguda. En les ge-nerals de Noruega del 2009, elPartit del Progrés de Siv Jensen esva convertir en el primer partitde l’oposició després de sumar el


22% dels vots denunciant la pre-sumpta islamització del país. AÀustria, entre els dos partitsd’extrema dreta van recollir el28% dels vots. La llista de païsosafectats és llarga i transversal.Pocs s’han salvat de l’ofensivaneofeixista en la darrera dècada,en què catorze partits d’ultradre-ta han sumat més del 15% delsvots en eleccions legislatives opresidencials al continent.

Forces consolidadesÉs una moda passatgera o arri-ben per quedar-se com amenaçaMarine Le Pen? «Els avenços del’extrema dreta i de l’extrema es-querra són onades que aparei-xen i desapareixen en momentsde crisi dels sistemes democrà-

tics. Fins ara sempre han estatpartits molt vinculats al líder, demanera que quan aquest es reti-rava el partit s’enfonsava, peròara ens estem trobant projectesque superen els líders, cas del’FPÖ austríac després de Haideri el relleu al Front National delpare a la filla», explica el politò-leg i professor de ciències políti-ques de la Universitat de GironaRaimundo Viejo. Amb les xifresa la mà, el procés de consolida-ció dels partits d’extrema dretaés creixent. Hi ha flors d’estiucom els Finlandesos Autèntics,que han passat d’un 4% a un19% d’una elecció a l’altra, peròcada cop hi ha més mostres departits que se sostenen en eltemps. Els bons resultats de la ul-

tradretana Unió Democràtica deCentre a Suïssa, on és la forçamés votada, fa més d’una dècadaque duren, i el mateix cas es co-mença a observar a França, Àus-tria, Holanda i Itàlia.

«En el nou mil·lenni, els par-tits d’extrema dreta s’han ins-titucionalitzat», indica AnaïsVoy-Gillis, presidenta de l’Ob-servatori Europeu dels Extrems(OEE), creat el 2010 per enten-dre les motivacions del nou elec-torat d’aquests partits. Prome-tent ordre en societats cada copmés complexes i globalitzades,estan eixamplant la seva based’electors. El tòpic del votant re-ligiós, rural i d’escassa formacióque alimentava els partits d’ex-trema dreta s’està començant a

desmentir. Diversos estudis cen-trats en França, Suïssa, Dinamar-ca i Àustria indiquen que entre el38% i el 50% dels seus votantssón propietaris o càrrecs de ni-vell mitjà-alt en empreses. «Peruna banda, estan agregantaquests electors cada cop mésformats, i després tenen moltacapacitat d’atracció entre els jo-ves», explica Voy-Gillis, que re-corda que Le Pen va ser la segonacandidata amb més suport en lespresidencials del maig entre elselectors de 18 a 24 anys.

Més moderns i educats«Contràriament a la gent gran,que va conèixer una extremadreta violenta, obertament ra-cista, que s’expressava en lògi-ques bèl·liques, les noves gene-racions s’estan socialitzant enpolítica amb una extrema dretamoderna i més educada», se-gueix Voy-Gillis. Certament, elshereus del feixisme tradicionalhan canviat de cara. Les forma-cions que treuen el cap als parla-ments de mig Europa ja no te-nen líders histriònics, violents iantisemites, un perfil que encar-nava com ningú Jean-Marie LePen. Amb l’excepció dels grecsd’Alba Daurada, dirigits per Ni-kolaos Michaloliakos, gairebétots els partits de la nova extre-ma dreta han fet la transició capa líders més joves, acadèmica-ment formats i més presentablesde cara a la premsa i els electors.

Les dues tendències essencialsen aquest endolciment estèticsón la feminització i el triomfa-lisme. En aquesta última catego-ria, el líder de l’austríac FPÖ, JörgHaider, en va ser el precursor.«Va aportar a l’extrema dretal’estètica del yuppi triomfador,vestint sempre d’americana icorbata, trencant amb el milita-risme dels seus predecessors. Elvestit és una expressió de darwi-

L’arribada de dones al lideratgedels partits d’ultradreta, comara Marine Le Pen (a la foto fentcampanya), ha ajudat asuavitzar-ne la imatge / PASCALROSSIGNOL / REUTERS

vintegen als discursos i la protec-ció social, tradicionalment re-butjada, s’abraça en aqueststemps de crisi, tot i que limitadaals nacionals. Precisament la cri-si, econòmica, moral i política,ha estat un motor per a aquestesformacions. Davant la inoperàn-cia dels partits tradicionals, pre-senten solucions impossibles isimplistes als grans problemes.«Són extremadament pràctics,no exigeixen un background deconeixement al votant, plante-gen equacions falsàries com araque el proteccionisme i l’expul-sió dels immigrants generaranocupació», explica Voy-Gillis. Ésfals, però fàcil d’interioritzar.

«La crisi només ha exacerbat elprocés», explica el politòleg Pas-cal Perrineau. «L’extrema dretafa anys que s’alimenta dels per-dedors de la globalització i del’angoixa identitària» que gene-ren els fluxos migratoris. Per Vie-jo, el discurs d’extrema dreta nol’han creat aquests partits, no-més l’han explotat. «Europa i elsseus mitjans fa temps que han na-turalitzat el discurs de la ultradre-ta. Fixa’t en la semàntica quotidia-na associada a la immigració: tsu-nami, pasteres, onada, allau...s’ha creat un caldo de cultiu quel’extrema dreta aprofita.»

nisme social a través de les clausestètiques i identitàries del móncapitalista més salvatge. Són lafigura de l’èxit, de l’American Psy-cho en lloc del camisa parda», ex-plica Viejo. El suec Jimmie Akes-son, l’hongarès Gábor Vona il’holandès Geert Wilders testi-monien que el seu exemple hafet fortuna. La feminització de laultradreta ha estat la segona va-riable cabdal per a l’augment delegitimitat que estan tenint.Com repassa el documentalfrancès Populisme au féminin,l’arribada de dones al capdavantde partits neofeixistes, o en unsegon esglaó, ha ajudat a desde-monitzar-los. Marine Le Pen, lanoruega Siv Jensen i l’encanta-dora àvia danesa Pia Kjærsgaardsón rostres més amables pertransmetre l’ideari racista quetots els partits tenen en comú.

Alhora que canviaven elsemissors dels missatges tambéha evolucionat la forma: del ra-cisme frontal s’ha passat a la in-ducció del racisme per via cultu-ral. «Es vehicula a través de dico-tomies que portin a la preferèn-cia nacional, per exemple, a tra-vés del debat sobre el menjar ha-lal», il·lustra Voy-Gillis. Quant alfons dels missatges, les grans es-tridències antisemites ja no so-

oni Cruanyes acaba de pu-blicar Un antídot contra l’ex-

trema dreta, en què analitza elsmoviments ultres a Europa.

–La crisi explica la pui-xança de l’extrema dreta aEuropa en els últims anys?

–En absolut, hi ha uns canvisprofunds en la nostra societatque no tenen a veure amb la crisi ique fan atractiu el discurs de l’ex-trema dreta, començant per l’en-velliment de la població, que faque la societat europea sigui deles més refractàries al canvi. Des-prés, la immigració ha estat enor-me i l’islam en concret ens con-fronta a un xoc de valors que exi-geix adaptació. Un altre motiu ésel procés de globalització: d’una

TX.O.

«El populismeés atractiuper al votantconsumidor»

TONI CRUANYES Politòleg i periodista

banda, hem passat de ser produc-tors a consumidors i, d’altra ban-da, s’han diluït les identitats. Elfracàs de la integració europea idel concepte de ciutadania euro-pea com a alternativa també haajudat en l’èxit del populisme. Lacrisi fa un efecte lupa sobreaquests problemes, no els crea.

–El creixent descrèdit deles institucions democràti-ques que expressen movi-ments tan divergents comara el 15-M i el Tea Partysón un ingredient necessariper entendre l’avenç de l’ex-trema dreta?

–Sí. Molt llenguatge d’aquestsmoviments antisistema coinci-deix amb el de les formacionsd’extrema dreta a França, Holan-

Heinz-Christian Strache43 anysPartit de la LlibertatÀustriaPresident de l’FPÖ austríacdes de l’abril de 2005, Stra-che va heretar la direcciódel partit d’ultradreta des-

prés que enmarxés elseu antic diri-gent, JörgHaider, perfundarl’Aliança pel

Futur d’Àustria. Protèticdental de professió, Stra-che és diputat al Parlamentdes del 2006, any en què elseu partit es va endurl’11,6% dels vots.

Bruno Valkeniers57 anysVlaams BelangBèlgicaDirigent de l’ultranaciona-lista Vlaams Belang, hereude l’influent Vlaams Blokprohibit el 2004 per racis-

me, Valke-niers advocaper la inde-pendència deFlandes i larestricció dela immigra-

ció, condicionada al fet queels nouvinguts assumeixenla cultura i llengua flamen-ques. Dirigeix el partit desdel 2008 substituint l’histò-ric líder Frank Vanhecke.

Geert Wilders49 anysPartit de la LlibertatHolandaUn dels rostres més reco-gnoscibles de la ultradretaeuropea, el seu partit és laquarta força política a Ho-

landa. Hereudel discurs dePim Fortuny,assassinatl’any 2002,Wilders con-sidera l’islam

«el cavall de Troia» d’Euro-pa i és un ferm defensord’Israel. El 2008 va dirigir lapel·lícula Fitna, en què ex-plora els fonaments alcorà-nics del terrorisme.

Toni Brunner38 anysUnió Dem. de CentreSuïssaEl líder del partit d’ultradre-ta suís des del 2008, agri-cultor de professió, ha he-retat el populisme de l’his-

tòric líderChristophBlocher, queva convertiraquesta for-mació (senseser-ne el pre-

sident) en la més poderosadel país en la dècada del2000. El 2011 es va endur el26,6% dels vots, en el queva suposar la primera cai-guda electoral des del 1987.

Siv Jensen43 anysPartit del ProgrésNoruegaJensen és el mirall lepenis-ta de Noruega, va afiliar-seel 1988 al Partit de Progrés,del qual va formar part el

terrorista An-ders Breivik.Economistade formació icatòlica dedevoció, esreconeix en

els ideals econòmics deThatcher i recull bona partdel discurs clàssic d’ultra-dreta en immigració, a laqual atribueix la imposicióde la xaria a Noruega.

Les cares dels partits ultres a Europa


EUROPA-MÓN ELS HEREUS AMABLES DEL FRANQUISME

da i els països escandinaus.–També en l’apel·lació di-

recta al poble i la reclamacióde democràcia més directa...

–És que aquesta apel·lació di-recta al poble és la definició de po-pulisme. Parlar de poble com aunitat nacional sense fissures nitractament diferenciat per classesés la base del populisme i aquestaapel·lació genèrica al poble ésmolt atractiva en una societat en

què en comptes de ciutadans te-nim consumidors. El populismeés atractiu per al votant consumi-dor.

–Per què consumidor enlloc de ciutadà?

–Perquè com a consumidor,s’actua en el curt termini; ens hemacostumat a satisfer necessitats enl’immediat. La política implicaun pensament global i de llarg ter-mini. El consumidor compra so-

lucions, que és el que promet elpopulisme d’extrema dreta ambla simplificació del missatge. «Hiha atur per culpa dels immi-grants, expulsant-los es resol.»Òbviament és fals, però per al vo-tant consumidor és un discurssenzill i atractiu. La política no ésaixò.

–La integració de l’islamsembla el repte més impor-tant que exposes en el llibre,un repte al qual el populismerespon amb simplismes i laresta del sistema no atén.

–Els europeus ens crèiem en elcim de la civilització, i hem vistque els nouvinguts, especialmentels immigrants musulmans, noabracen els nostres valors. Això ésun xoc cultural al qual s’ha de ferfront amb solucions reals a casosconcrets. El políticament correcteha estat negar el conflicte i la res-posta de l’extrema dreta ha estatla denúncia racista. El silenci delsuns i el racisme dels altres s’ali-menten mútuament. Enmig hemde trobar un debat sincer.

–Sobre la construcció delsnous missatges de l’extremadreta, ara apel·len a l’indivi-dualisme quan sempre ha-vien apel·lat al poble com acos indivisible?

–Apel·len a l’interès particulari fan una crida a la identitat na-cional. El politòleg Reynier hodescriu molt bé com una onadade populisme patrimonial, quediu que els europeus tenim porde perdre el nostre estil de vida,però també el nostre nivell de vi-da. Patim la por de la pèrdua pa-trimonial i alhora identitària.

–La dreta conservadora, ipart de l’esquerra, assumei-xen propostes d’ultradreta?

–Sí, perquè volen evitar unafuga de vots. El cas de Cameronho il·lustra molt bé: és un cen-trista que fa concessions als eu-roescèptics perquè al seu partitn’hi ha molts que podrien mar-xar al Partit Nacional Britànic.

–Aquesta assumpció del dis-curs no legitima l’extremadreta als ulls de tot l’electorat?

–És el que es coneix coml’abraçada de l’ós, que a curt ter-mini pot funcionar electoral-ment però a mitjà termini té elperill de legitimar els partits po-pulistes al mateix temps queperds credibilitat amb el teu vo-tant tradicional. Una altra opcióés convidar-los a participar en elgovern, on les seves promeses,que són mentides, es revelen im-possibles d’aplicar.

Cruanyes, corresponsal de TV3 a París i Brussel·les / EL PUNT AVUI

Marine Le Pen44 anysFront NationalEstat francèsPossiblement, la líder euro-pea de més influència enl’extrema dreta. Desprésd’agafar les regnes del par-

tit el 2011–oficiosa-ment des del2007–, ha le-gitimat la for-mació funda-da pel seu

pare als ulls de bona partdels francesos, que al maigli van concedir un 17,9%dels vots a l’elecció presi-dencial, millor resultat dela seva història.

Timo Soini50 anysFinlandesos AutènticsFinlàndiaPopulista, euroescèptic i ul-traconservador, Soini ésfundador i líder del partit fi-nès Finlandesos Autèntics.

En les elec-cions legisla-tives del2011, vaaconseguir elmillor resul-tat de la seva

història obtenint el 19%dels vots i convertint-se entercera força política delpaís. Com Le Pen, Soini téexperiència al ParlamentEuropeu.

Gábor Vona34 anysJobbikHongriaAquest jove polític ha dutla formació d’ultradreta aocupar 45 dels 389 esconsdel Parlament hongarès ba-

sant el seudiscurs en ladiscriminaciódels gitanos.Fundat el2003, el partites recolza en

brigades ciutadanes, laGuàrdia Hongaresa funda-da per Vona i il·legalitzadael 2009, per atemorir lesminories gitanes que viuenal país.

Jimmie Åkesson33 anysDemòcrates de SuèciaSuèciaEl yuppi d’èxit per excel-lència és el líder del partitd’extrema dreta Demòcra-tes de Suècia des del 2005,

quan noméstenia 28 anys.Des d’alesho-res, ha dut laformació alsmillors resul-tats de la se-

va història, col·locant 20 di-putats al Parlament suecdesprés de recollir el 5,7%dels vots en les darrereseleccions legislatives enaquest país nòrdic.

Pia Kjærsgaard65 anysPartit del Poble DanèsDinamarcaInfermera de professió,aquesta jubilada danesaencarna el rostre del popu-lisme de dretes danès i és

una de lespolítiquesmés conegu-des del país.Fundadoradel Partit delPoble el 1995,

l’ha col·locat com a terceraformació més votada en lesdues últimes eleccions.L’agost passat, es va jubilari va abandonar el lideratgedel partit.



GENT

Dues gales van omplir la nit de Barcelona dellum, famosos i festa, però amb contingut: lalluita contra la sida i els premis Ondas

Glamuramb seny

M. JOSEP JORDAN

ue el glamur surti a passe-jar per Barcelona mitjan-

çant un munt de rostres famososen temps d’austeritat i retalladesés gairebé com trobar un bolet aGroenlàndia, per això resultainaudit que la ciutat, de sobte,acollís no una, sinó dues festesde cop. El secret per no tenirmala consciència? Que no era unglamur buit. Un sarau era solida-ri i l’altre concedia premis als mi-llors professionals dels mitjansaudiovisuals. Parlem de la galacontra la sida, que ja celebra latercera edició amb seu a l’hotelVela; i dels Ondas, un clàssic defa 59 anys, que ara es fa al Liceu.

Gemma Nierga ja va deixarclar tot just començar que la galaseria austera, però creativa. I en-tre esmòquings i vestits brillants(cal destacar el minifaldiller dis-seny de Rosa Clarà, que marcavael tipàs d’Angie Cárdenas) esvan colar moltes mostres de su-port als col·legues de professióacomiadats. Des d’un emotiuLuis del Olmo al reporter deguerra Jon Sistiaga, que teniaentre el públic la seva dona em-barassada de vuit mesos i mig. IJordi Hurtado, que va criticarque TVE hagués eliminat la pu-blicitat. Es va prendre a broma lafalsa notícia sobre la seva mortque apareix a les xarxes socials:«Sí, fa riure però mira ara què hapassat amb les famoses filtra-cions de telèfons de l’agenda delmediàtic Pipi Estrada! Algun dia

Qprendrem mal.» El telèfon deConcha Velasco, una de lesguardonades, estava en el llistatque va quedar al descobert supo-sadament per l’acció d’un troll.L’actriu, que se’l va canviar, nova assistir a la gala perquè teniafunció a Madrid en el que era elseu 73è aniversari.

Anne Igartiburu, vestida deverd maragda per Marta Rota, vadir que no es prenia el premi comuna dolça venjança contra elsque l’han criticat. «Qui m’ha cri-ticat?», preguntava com si maino hagués existit la polèmica en-trevista que li va fer la seva com-panya Mariló Montero. Va con-firmar que tornarà a presentar lesCampanadas, ara amb un Ima-nol Arias a qui vam trobar a l’ho-tel Vela acompanyat per la sevaparella, Irene Meritxell, que du-ia una sòbria granota de cuir ne-gre elegantíssima. La noia peto-nejava amb efusió Ana Torroja,que s’atrevia amb un StellaMcCartney brocat en or ambescot Maria Antonietta que dei-xava veure uns delicats sosteni-dors vermells on havia clavat elllacet, també vermell, símbol dela diada contra la sida.

La cantant és amiguíssima deMiguel Bosé, com Loles León(que ja entaulada es treia sabatesi la capellina de lluentons), Ros-sy de Palma i tants d’altres, queno van fallar a l’amfitrió en unacte que sempre té gran èxit deconvocatòria i recaptació. Fins itot aquest any en què la crisi ofe-

ga van aconseguir 480.700 eu-ros, que serviran a l’equip de Bo-naventura Clotet per continuarla recerca d’una vacuna en untemps en què el pressupost es re-talla sense pietat. «Un grup decientífics vam escriure una cartaa Mariano Rajoy, però no hi vahaver res a fer», afirmava al cos-tat de la bella Eugenia Silva, queacompanya Bosé en aquestaaventura des del primer dia.

Segurament, quan Carla Bru-ni va dir que avui dia ja no neces-

sitem el feminisme, estava pen-sant en dones com ella, recone-gudes professionalment, lliures isempre en acció. A banda detriomfar com a model, té unagranja amb 300 porcs a Extrema-dura i un restaurant a Formente-ra! També es pot incloure en elsac Vanessa Lorenzo, que des-prés d’aparèixer a totes les porta-des més prestigioses dissenya laseva pròpia línia de roba. El seulook (pantalons grocs a ratlles ne-gres) va ser el més original d’una


nit amb xocolata d’Oriol Bala-guer i entreteniments a càrrecd’Anthony Blake, en què les bri-llantors estilístiques encegaven.

El barroc és tendència. TeresaHelbig duia un disseny seu depedreria sensacional. Fins i tot elminimalista Àngel Schlesser vaomplir de lluentons rosa unaMartina Klein encantada de tor-nar a Barcelona per viure unaetapa de tranquil·litat familiaramb Àlex Corretja. «No entenccom ja arriba Nadal si encara te-

nim sorra de la platja als peus!»,sospirava. D’altra banda, MarcClotet, emparellat amb la bellaAna de Armas, ens explicavaque està a gust a Madrid fent lasèrie Amar es para siempre. Li en-canta ser actor malgrat que va es-tudiar a Esade (diu que no va te-nir Diego Torres de professor.Millor).

La desfilada de famosos inclo-ïa molts dissenyadors, com Da-vid Delfín i Nicolas Vaudelet,que va vestir de vellut Laura

Sánchez. També vam veure granpart del clan Bosé, els Tous (RosaOriol, guapíssima!), Judit Mas-có, Oriol Elcacho, VerònicaBlume i Ana Duato (les dues devermell Nadal), i David Busta-mante, enfadat perquè la premsanomés li preguntava per una pi-cabaralla que va tenir en un partitde futbol. Gemma Mengual, llu-ïa segon embaràs. Un nen que esdirà Joe (el pare de la criatura ensva confirmar que no ha triat elnom inspirant-se en un western).

Precisament a la gala va fallar An-dreu Buenafuente, perquè feiaunes hores havia comunicat viaTwitter que ja era pare amb SílviaAbril, que en l’estrena de dillunsde l’obra Pararapapà ja es veia queli faltava poc per donar a llum.

A l’hotel W hi va ser HelenaRakosnik i el conseller Boi Ruizperò només Xavier Trias i JesúsVázquez van tenir el do de la ubi-qüitat i van assistir a les dues ga-les. Vázquez va fer un lluït discursreivindicatiu de les bodes gais,però el tron de més guapo delsOndas (vam saber que a la donade Francis Lorenzo també li en-canta) li va treure Rodolfo San-cho. Fa de Ferran II en la treballa-da sèrie Isabel, que malgrat teniruna reina de Castella de protago-nista (la barcelonina MichelleJenner, que no hi va ser per ma-laltia) està produïda per catalans.«Hi treballo molt a gust», deia, ireia quan li comentaves que li fal-ten més escenes de sexe per sercomparada a Els Tudor: «És queIsabel era molt religiosa!»

Miguel Bosé i Eugenia Silva (deCarolina Herrera), els germansAina i Marc Clotet (fills deBonaventura Clotet), Martina Kleini Àlex Corretja. A sota, AnneIgartiburu (vestida de Tot-Hom)amb el seu Ondas i la modelVanessa Lorenzo, vestida per laseva pròpia línia demoda / ALBERT SALAMÉ


NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«El valencià a Alacant:una història amagada»ves.cat/bF6W El Sindicat d’Estudiantsdels Països Catalans (SEPC) ha produïtun documental per radiografiar la situa-ció del català a Alacant, amb la col·labo-ració d’entitats i institucions.

Portal de la elageminadawww.l·l.cat Portal del projecte de nor-malització tipogràfica de la ela gemina-da, un espai de documentació, consultai debat sobre aquesta lletra i la seva nor-malització plena en l’entorn digital.

Col·lectiu Wilsonwww.wilson.cat Iniciativa dels cate-dràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí,Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jau-me Ventura per «contribuir que els ciu-tadans de Catalunya puguin decidir elseu futur lliurement».

L’Ipad, un futbolínewpotatotech.com/FOOSBALL/f

oosball.html Gràcies a l’aplicació Clas-sic Match Foosball es pot convertir lapissarreta d’Apple en un minifutbolí,amb tot luxe de detalls. S’hi poden per-sonalitzar els equips i el terreny de joc.

LA XARXA

L’alternativade Whatsapp

ue Whatsapp és una apli-cació indispensable per als

usuaris de telèfons intel·ligentsho demostra que la mateixa mar-ca ha esdevingut el mot genèricper referir-se a la missatgeria ins-tantània mòbil. «Fer un what-sapp», així, és ja una frase que espot escoltar sovint en les conver-ses. Però podria caure en desús iquedar antiquada, a mitjà termi-ni, si prosperen els plans d’ex-pansió als EUA i Europa del pro-ducte estrella de la companyia ja-ponesa Naver, anomenat Line,que al seu país d’origen ja ha su-perat els setanta-cinc milions dedescàrregues.

Ja fa temps que les operadorestelefòniques observen amb unacerta preocupació que l’augmentdel mercat de mòbils intel·li-gents no vagi sempre en paral·lelamb un increment de trucades i

QMARTÍ CRESPO

Line, de la companyia japonesa Naver, és unajove aplicació que al seu país ja ha superat el75 milions de descàrregues

d’enviament de SMS.El motiu són els serveis de tele-

fonia per IP, com Skype, i les apli-cacions de missatgeria instantà-nia, com l’esmentat Whatsapp.La possibilitat d’escriure missat-ges i trucar a través d’aquestes

aplicacions sense que representiuna despesa addicional en la tari-fa de dades contractada és la claudel seu èxit, al qual vol afegir-seara Line. Aquesta jove aplicació,nascuda després (i arran) del de-vastador tsunami del març del2011 al nord-oest del Japó, pro-posa tant enviar missatges detext, veu i vídeo amb mòbils An-droid, Blackberry, Ios i WindowsPhone, com també utilitzar-la enordinadors amb els sistemes ope-ratius Windows i Macintosh.

Aplicació d’aplicacionsEn efecte, registrant-s’hi ambuna simple adreça de correu elec-

trònic es pot passar d’un disposi-tiu mòbil a un ordinador o a la in-versa en una mateixa conversa.És igualment destacable la possi-bilitat de fer trucades gratis viaIP: malgrat que aquesta opció jaés present en el mercat amb ser-veis com ara Skype, Facetime iBlackberry Messenger (en la ver-sió 7), la veritat és que Line per-met realitzar aquesta mena detrucades de manera gratuïta desde la mateixa aplicació i, pertant, no cal abandonar-la per tru-car. Una altra característica im-portant, i que l’acosta en aquestcas a les xarxes socials, és que in-corpora una plataforma en què

Més informaciówww.whatsapp.com

Whatsapp

line.naver.jp/en

Line

NOVETAT......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................


onar a conèixer les novetatseditorials del País Valencià i

promoure-les és el propòsit de la ini-ciativa conjunta de l’Associació d’Edi-tors del País Valencià [www.aepv.net]i del Gremi de Llibrers de València[www.gremidellibrers.com], amb elpatrocini de l’Acadèmia Valencianade la Llengua [www.avl.gva.es/inici.html]. La iniciativa s’ha traduïten un programa setmanal de televi-sió, Un país de llibre [www.unpaisde-llibre.com], que es publica cada di-vendres, des del mes de novembrefins al març vinent, a la web pròpia itambé als canals de Vilaweb TV [vila-web.tv], Levante TV [www.levan-tetv.es], Información TV [www.infor-maciontv.es] i Comarcal TV [www.co-marcal.tv].

El programa, de vint minuts, realit-zat per Barret Films [barretfilms.tv] iconduït per Eugeni Alemany [twit-ter.com/EugeniAlemany], presenta acada capítol un llibre en col·loquiamb l’autor. Més endavant és possi-ble que el programa abasti tot el país.Llibreters i editors expliquen que lainiciativa era necessària per respon-dre a la difícil situació de la llenguaen aquest sector: tan sols un 3% delslectors habituals llegeixen en la llen-gua pròpia del País Valencià. Cal re-cordar que la mateixa Associaciód’Editors del País Valencià disposad’un canal propi de televisió per in-ternet, Escriptorsvalencians.tv.

D«Un país de llibre»

FETS I WEBSMARTÍ [email protected]

SECCIÓ ELABORADA PER

NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

LaFiac, la mostra del«net art»www.lafiac.com Fins al 31 de desem-bre es pot visitar a internet la terceraedició de LaFiac, exposició en línia queaplega l’obra dels autors més actuals del’escena del net art internacional.

Osonarockosonarock.com

Revista digital d’actualitat musical, ambun any de vida, plena d’entrevistes,blocs, articles d’opinió, agenda, nove-tats discogràfiques, i notícies sobregrups musicals amb pocs recursos.

Coordinadora Síndromede Down de Catalunyasindromedown.cat

Plataforma que treballa en pro de lespersones amb discapacitat intel·lectual aCatalunya, especialment les que tenensíndrome de Down.

La Llançadoralallancadora.wordpress.com

Col·lectiu nascut amb el propòsit de ge-nerar una oferta cultural d’activitats tandiverses com música en directe, poesia,dansa, teatre, performance…, de l’esce-na alternativa de Sabadell.

l’usuari pot escriure missatges iintercanviar opinions semblanta la xarxa de microblocs Twitter.

Els serveis integrats en Line nos’aturen aquí: un altre atractiu,important especialment en elcontext japonès, són els stickers,unes emoticones d’estil mangaamb més expressivitat i origina-litat que no pas els emojis deWhatsapp. Disposa també, d’al-tra banda, d’aplicacions gratu-ïtes per dibuixar a mà alçada (Li-ne Brush), retocar fotografies (Li-ne Camera) i jugar-hi. I encara hiha més: el servei deixa enrerel’avorrit mètode d’afegir contac-tes a través del número de telè-

fon i proposa la funció Shake It!,amb què l’usuari pot agregaramics sacsejant el mòbil (a pocadistància) o intercanviar-hi in-formació per mitjà de codis QR.

Tot plegat fa que Line, amb tansols divuit mesos de vida, s’hagiconvertit en una aplicació essen-cial per als telèfons intel·ligentsdel país asiàtic, on acaba de supe-rar la quantitat de setanta mi-lions d’usuaris. Naver ara ha co-mençat a sortir del Japó i expor-tar l’aplicació a mercats com aral’europeu i el nord-americà, onespera obtenir la mateixa accep-tació i intentar que Whatsappcomenci a caure en l’oblit.

L’aplicació Lineproposa enviarmissatges detext, veu i vídeoamb mòbilsAndroid,Blackberry, Ios iWindows Phone,com tambéutilitzar-la enordinadors ambels sistemesoperatiusWindows iMacintosh.

......................................................................................................................................................

l reportatge central d’aquest número dePresència està dedicat als vols de baix

cost, una realitat que ja és part de la vida la-boral i d’oci de milions de persones arreu delmón. Ja hem incorporat els avantatges deltransport aeri d’una manera tan natural quehem oblidat el salt immens que va significarper a la humanitat escurçar les distànciesd’una manera tan dramàtica. Els cinc dies devaixell que consumien els viatges entre Lon-dres i Nova York, per exemple, van quedar

Ereduïts a unes poques hores de vol; aqueststrajectes estan ara a l’abast de milions de viat-gers que abans no havien pogut accedir acreuar oceans i continents, sobretot a partirde l’aparició del primer Jumbo, el Boeing747, que va duplicar la capacitat i va baixarnotablement el cost dels bitllets.

Quan parlem de transport aeri, tanmateix,sovint ens concentrem en les companyies oen els aparells, però ens oblidem d’una peçaclau del trencaclosques: les persones.

En el precís moment que escric aquestes lí-

nies, o que el lector les llegeix, hi ha milionsde persones suspeses en l’aire, viatjant per totel món. L’engranatge immens que fa possibleaquest miracle incessant funciona gràcies ales persones que treballen perquè tot funcio-ni com un rellotge, perquè el marge d’errorés sempre molt, molt estret.

Turkish Airlines ho entén així, i va home-natjar els seus milers de treballadors amb unavió únic que duu en el seu buc els rostresdels empleats, des dels directius de l’empresafins als de manteniment.

ISTAMBUL 05/12/2012 Foto: REUTERS / Murad Sezer

Qui volen són les persones

GERMÀ CAPDEVILA [email protected]

VISTES FIXES


ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.– Si participa enuna cursa, que s’espavili, perquèen té noranta-nou milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.2.– Proposició preliminar queserveix per a la demostraciód’una altra proposició. Retornd’un teixit, d’un òrgan, d’unsímptoma o d’un fenomen a unestadi anterior a la seva evolucióontogènica. 3.– Fan sonar el co-et. Si no és el grup de rock Led ésun Graf dirigible. Consonantsconsecutives en una marca de ci-garrets. 4.– Objectiu difícil queés tot un desafiament per a quise’l proposa. Amb article, bon fi-no de can Domecq. Del dret és labella del País Basc. 5.– Fa sonarmolts o pocs boscos frondosos.Demana confirmació. Retia cul-te. Punt cardinal. 6.– Suplementperiodístic el contingut del qualcorrespon a un capítol d’una no-vel·la per entregues. Fa sonar fi-níssims lliris místics. Cap allà,arbre monoic de les pinàcies; capaquí, possessiu de segona. 7.–Relativa a la producció i el desen-volupament dels òrgans. 8.–Consonants consecutives al fi-nal de curs. Virtud teologal cap-girada. La teva. Final de finals. Ala moda. 9.– Instrument per a lamesura de distàncies petites, es-pecialment la imatge donadaper un telescopi o per un micros-copi. Arriba d’orient el nom

d’una cinematogràfica Lupino(1918-1995). 10.– Després delnom de moltes indústries brità-niques i nord-americanes. Cèr-vid de dreta a esquerra. Lleó maríde Califòrnia o del sud. 11.– Mit-ja nota. Ocell de rapinya. Mont,fortalesa o turó als afores de laciutat antiga de Jerusalem. Entrai surt de Mannheim. 12.– El sig-ne de don Diego de la Vega. Araarriba d’orient una nena que fadolenteries. 13.– L’adverbi detemps del nostre diari. La meitatvegetal d’un vescomte. Molès-tia, obstacle de corcoll. 14.–Amb gratitud i reconeixença.

Verticals: 1.– Aplicar un cone-gut anestèsic al pacient abans del’operació. 2.– El pòquer de lesextremenyes. Relativa a l’ós, si-gui aquest del color que sigui.S’acosta. 3.– Ànima insonora.Una cosa així com un mos lí-quid, i de baix a dalt. Secció cen-tral de la secció. Si escues l’aucatindràs una cua de cap per avall.4.– Efectuat, dut a terme des desota. Fixo la data en què faré unacosa determinada. 5.– Xifra ro-mana. Dígraf britànic i neerlan-dès. Fa caure algú en un profundestat de depressió. Punt cardinalmolt mal col·locat. 6.– Acrònim

anglès referit a la proteïna regu-ladora del ferro en l’organismehumà. Sigla d’una empresa cata-lana dedicada a l’explotació làc-tica. Procurem no topar amb elque sigui de corcoll. 7.– Aquest,quan es posa a parlar de papallo-nes ho fa amb total i absolut co-neixement de causa. 8.– Faciones la superfície del mar a la in-versa manera. Cap avall, forçaextens; cap amunt, mot ambquè, amb bones o males inten-cions, se supleix el nom d’unapersona. Fer servir cap amunt.9.– Embelliria els marges d’unalàmina amb una decorativafranja. Lletra grega o metall, de-pèn de com es miri. Mocada sen-se fer remor, o 1.400 romans.10.– S’enfila i és moneda corrental Japó. Fa sonar l’atzavara blavaa Kansas. Pugen, els brillantscossos celestes. Fa sonar la llargacaravana d’àrabs. 11.– Tallats,els brots nous o tendres d’un ar-bre. Cap amunt Egipcíaca, Go-retti o MacKillop. 12.– Sigla deles Schutzstaffel, forces creades el1925 com la guàrdia personald’Adolf Hitler. Einstein, per ex-emple. Petita catifa capgirada al’entrada del pis. 13.– Formi unaaliança mentre s’enfila. En lesuredinals, cos esporífer en formade copa on es formen nombrosesespores catenulades. Negacióllatina. 14.– Només per un bre-víssim espai de temps.

ENREVESSATSJORDI SOLER [email protected]

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2 ■3 ■ ■4 ■ ■5 ■ ■ ■6 ■ ■7

8 ■ ■ ■ ■9 ■10 ■ ■11 ■ ■ ■12 ■13 ■ ■14

Ompliu totes les casellesbuides amb els números de l’1al 9, de tal manera que capnúmero es repeteixi en cap fila,ni vertical ni horitzontal, nidins les nou caixes de 3x3.Solucions i programad’ordinador awww.sudoku.com

SUDOKUPUZZLES BY PAPPOCOM www.sudoku.com

Núm

. 139

78. N

ivel

l: f

àcil

Núm

. 386

75. N

ivel

l: m

itjà


1.c4 c6 2.Cf3 Cf6 3.Cc3 d5 4.e3a6 sòlida variant, molt de modaen els darrers anys 5.d4 b5 6.c5g6 7.Ce5 Ag7 8.f4 a5 9.Ae2 h5!?una millora a la natural 9...Dc710.0–0 Af5 evidentment aquest

alfil ha de sortir per no veure’satrapat dins la pròpia estructurade peons 11.Af3 Ce4 12.a4 b4[molt perillosa pel negre semblala línia 12...f6 13.Cxc6 Cxc614.axb5 Cb4 15.Db3] 13.Cxe4dxe4 14.Ae2 Ae6 15.Dc2 c4 ésuna d’aquelles caselles impor-tants 15...Ad5 un alfil que sovint

val poc en aquesta línia ara és unDéu! 16.f5?! [potser massa atre-vida. Una variant més tranquil·laés 16.Cc4 Cd7 17.Ad2 Rf8 18.h3h4 amb lleuger avantatge delblanc] 16...Axe5 17.dxe5 gxf518.Txf5 recapitulem: blanquesparella d’alfil, atac a h5, apunta af7 però estructura de peons de-plorable i un alfil a c1 inoperant.Negres: un alfil i un cavall actius

18...Cd7 19.Axh5 [o bé 19.e6Axe6 20.Txh5 Txh5 21.Axh5Cf6] 19...e6! 20.Axf7+ única!20...Re7 21.Tf1 Dc7 i les negresja han completat el seu desenvo-lupament, moment de connec-tar torres [21...Cxe5? 22.Df2 dó-na vida a les blanques] 22.Ag6[22.Df2? Taf8] 22...Cxe523.Axe4 sembla que les blanquesresisteixen, però... 23...Cd3! h2està atacat! 24.Dxd3 Dxh2+25.Rf2 Taf8+ 26.Re2 Txf127.Rxf1 Dg3 i les negres tenenatac decisiu tot i la peça de me-nys... o millor dit, per la torre demés: ni l’alfil a c1 ni la torre a a1 ju-guen 28.Re2 Th1 29.Ad2 quin re-mei! 29...Txa1 30.Axd5 cxd531.Dh7+ Rd8 de cap manera hi hacontinu: sempre hi ha amagatallal flanc de dama 32.Rd3 Dg433.Dh8+ Rd7 34.b3 Df5+ 35.Rd4i pleguen abans del mat a e4 0–1

Quan dos jugadors volen gresca, en troben, i qui en surtmés beneficiat és l’espectador. Aquesta partida n’és unexemple. El que comença amb una obertura sòlida es vacomplicant. Primer el blanc obre línies sense pensar-hogaire, amb una posició que podia semblar prometedora.Les negres accepten la lluita cos a cos: sacrifiquen unpeó per recuperar la iniciativa gràcies a un millordesenvolupament de les seves peces. Això li permetmuntar un fort atac. El remat, brillant: el que sacrifiquenés un cavall.

Lluita per la iniciativa

Movsesian, Sergei - Wang,Yue, 4a Olimpíada, Istanbul(7.2), 04.09.2012

ESCACSJORDI ESCUDER [email protected]

8 ��7 ��6 ��5 �� 4 ��3 ��2 ��1 ��

a b c d e f g h

Jugada després de 19...e6!

AUTODEFINITJORDI SOLER [email protected]

DIT DE L’ÒRGANEN FORMA DE COPA

REMARENRERE

▼ ANTERIOR,PREVI

AVIDESA,COBEJANÇA

▼SENSE CUACAP AVALL,ENDERROCCAP AMUNT

▼ PRIMIGENINOM DE DONA

OLIVERAR

▼

AFLIGIT,PENEDIT

� ▼ ANUNCI,NOTÍCIA

GRACIOSA,DIVERTIDA

� ▼ ▼

MUCRONAT,PUNXEGUT

VA PROVOCARINQUIETUD

� ▼

� ALS EXTREMSDEL RADAR

ABANS,ABANS

�

ENTRADA,PARAULA CLAU

OFERTA,INVITACIÓ

� EL DEL TEUCOSTAT

COBREIX EL CAPDELS BISBES

� ▼

� ▼

INDICAEL LLOC

QUE TÉ FORMAD’ARC

� CONVOCATÒRIA,AVÍS, ESMENT

DE VELLUTO DE TER

�

REMUGANTTIBETÀ

� ▼ RELACIONANEGACIONS

METALLMOLT COBEJAT

� ▼

DEUPER CENT

DESTACAR,ENALTIR

� FLOR QUE ÉSNOM DE DONA

LA CONSONANTTRENCADA

� ▼

� ▼

OBRE I TANCAEL CIRC

�

AUTODEFINIT

Solució horitzontals: 1.– C. P. A. E.2.– Ciar. Nova. 3.– Apiculat. 4.– Atemorí. R.5.– Ítem. Veí. 6.– Oferiment. 7.– On. Cita.8.– Arcuat. Ni. 9.– Mil. Rosa. 10.– Realçar. C.

ENREVESSATS

Solució horitzontals: 1.– Centmilionèsim.2.– Lema. Regressió. 3.– OE. Zeppelin. LM.4.– Repte. Ina. osaE. 5.– O. Oi. Adorava. N.6.– Fulletó. I. Avet. 7.– Organoplàstica.8.– RS. eF. Ta. LS. In. 9.– Micròmetre. adI.10.– Inc. neR. Otària. 11.– Ta. Astor. Sió. M.12.– Z. adailamertnE. 13.– Avui. Vesc. asoN.14.– Reconegudament..

Núm. 38675 Núm. 13978

SUDOKU

SOLUCIONS


PUBLICITAT

1408

41-1

0655

47A


Regada pel DanubiPassejada pel centrehistòric de Budapest,una de les capitals mésbelles d’Europa

Fira Avícola Raça PratUna de les fires

d’aviram nadalenc mésimportants, amb el Pota

blava de cap de cartellFestes populars i fires i escapades

Ulldecona. (Montsià)Representació dels Pastorets. 9, 16, 23 i 30 de desembre a les 18h, al Teatre Municipal. www.passioulldecona.org

Els Pastorets alcen el telóUlldecona encetarà aquest diumenge la temporada de representacions dels Pastorets, queen alguns indrets s’allarga fins al mes de febrer. Dins el cicle nadalenc, es tracta d’una de lescites més estimades, quasi un ritual per a moltes famílies arreu del país.

SORTIM REPORTATGE

ereus de les antigues repre-sentacions dels drames re-

ligiosos medievals, els Pastoretsomplen teatres Nadal rere Nadali s’han convertit en una de lespropostes més entranyables deles festes. Se’n programen arreude Catalunya i n’hi ha diversesversions, però totes tenen almoll de l’os la lluita del bé i delmal en un temps proper al naixe-ment de Jesús. Per això, àngels idimonis es passegen pels escena-ris i converteixen els humils pas-tors en peons de la seva batalla.Actualment, el text més repre-sentat, amb diverses adapta-cions, és Els Pastorets o l’Adveni-ment de l’Infant Jesús, que JosepMaria Folch i Torres va escriure el1916, però també es pot assistir arepresentacions de textos de Fre-deric Soler Pitarra a Berga, de Ra-mon Pàmies a la Palma de Cerve-lló i a Mataró, de mossèn Ros-send Fortunet a Sitges, de LluísMillà a Lleida, o d’Antoni Molinsi Gelada a Ripoll, on enguany ce-lebren els 30 anys de la nova eta-pa de representacions. L’humorés una altra de les característi-ques d’aquestes representa-cions, sobretot quan els perso-natges canten corrandes sobrefets i persones conegudes. Enocasions, aquestes corrandes, o avegades els mateixos diàlegs, po-

H

Ulldecona s’avança i aquest diumenge estrena una de lesrepresentacions dels Pastorets més matineres. Durant lesfestes de Nadal se’n podran veure arreu

M. JOSÉ RAMOS

Pastorets a l’escenari

den ser tant o més satíriques queels versots que es reciten en ballsparlats com el Ball de Sant Mi-quel, el de Dames i Vells o el deSerrallonga. I és que gairebé totesles representacions són a càrrecde companyies i actors ama-teurs. Es tracta, doncs, d’una ma-nifestació més de la cultura po-pular, per on han passat, per cert,professionals molt reconegutsdel teatre català.

Tret de sortidaQue sigui teatre popular no

vol dir que no es cuidi fins a l’úl-tim detall i, fins i tot, que no s’hiincorporin eines del teatre pro-fessional. És el cas d’Ulldecona,que aquest diumenge dóna eltret de sortida a la temporada dePastorets amb una de les prime-res representacions. La direcció,a càrrec d’Ares Piqué, ja fa anysque es va professionalitzar, men-tre que els actors provenen del’Escola de Teatre de la Passió:«Són gent jove que en les repre-sentacions de la Passió encara notenen un paper rellevant», expli-ca Jaume Coll. Enguany, diu Pi-qué, han hagut de fer «moltscanvis en el repartiment, algunsdels actors que interpreten pa-pers protagonistes ho faran perprimer cop, no són nous dinsl’entramat de la Passió, ni dalt del’escenari, però sí en el seu paper i

això sempre suposa una feina ex-tra». Cal pensar que en aquestsPastorets de Folch i Torres, hiparticipen uns 50 nois i noies. Al-guns provenen de la secció de pa-tinatge del Club Joventut, unaentitat que s’hi ha involucrat en-guany. També serà novetat labanda sonora interpretada per laBanda de Música d’Ulldecona,que ha revisat el seu autor, Fer-nando Guarch.

Més propostes

–Ulldecona. (Montsià) 9,16, 23 i 30 de desembre.18h, al Teatre Municipal.

–Badalona. (Barcelonès) 16,22, 23, 29 i 30 de desem-bre, a les 18h, al Círcol.

–Súria. (Bages) Dies 25, 26,29 i 30 de desembre i 1, 4 i6 de gener, a les 18h (ex-cepte dia 4, a les 20h), alTeatre Foment Cultural.

–Calaf. (Anoia) 25 i 30 dedesembre i 6, 13, 20 i 27 degener, a les 17.30h (excepteel dia 25, a les 19h), al Casal

–Girona. (Gironès) Dies 25,26, 28, 29 i 30 de desembrei 1 i 4 de gener, a les 17.30,al Teatre Municipal.

–Granollers. (Vallès Orien-tal) Dies 29 i 30 de desem-bre i 1 de gener, a les 19h,al Teatre Auditori.

–Lleida. (Segrià) Dies 30 dedesembre i 1 de gener, a les18.30h, al Teatre Municipall’Escorxador.

–Montblanc. (Conca de Bar-berà) .Dies 25, 26 i 30 i 1 i6 de gener , a les 18h, alTeatre Centre Parroquial.

–Tarragona. (Tarragonès)Dies 26 i 27 de desembre(Ass. La Salle) i dies 2 i 3 degener (Cia. La Golfa), a les18.30, al Teatre Metropol.

–Més informació. www.pas-toretsdecatalunya.cat

Un centre de documentacióLa Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que agrupa propde 50 entitats, ha engegat la creació del Centre de Documen-tació sobre Pastorets amb l’objectiu de recollir i investigar la in-formació que hi ha escampada per biblioteques, entitats i col-leccions privades sobre aquesta tradició nadalenca. La intencióde la coordinadora és catalogar el material i facilitar-hi l’accésper via digital, un projecte que es durà a terme en uns tresanys. Entre els punts de recopilació també hi figuren els institutd’ensenyament secundari, ja que es té constància d’interes-sants treballs de recerca que s’hi han realitzat.

Àngels i dimonis de la versió dels Pastorets de Folch i Torres que espot veure a Ulldecona. / PRESÈNCIA

1180

44-1

0635

06A

●MOLLERUSSA

●SALLENT

OLOT●

● REUSULLDECONA

●

ROSES●

BARCELONA

●●

EL PRAT DE LLOBREGAT


AplecsPalafrugell (Baix Empordà) Dia 13. Aplec de Santa Llúcia a l’ermita de Sant Sebastià. .www.palafrugell.cat

Santa Susanna (Maresme) Dia 16. Sardanes especial La Marató. www.costadebarcelonamaresme.cat

Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) Dia 13. Aplec de Santa Llúcia. Tel. 972 44 30 04. www.fed.sardanista.cat

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Dia 9. Aplec de Santa Llúcia del Puigmal. Tel. 972 72 01 00. www.santjoandelesabadesses.com

Santa Pau (Garrotxa) Dies 13 i 16. Aplec a l’ermita de Santa Llúcia. Tel. 972 680 002. www.fed.sardanista.cat

Ulldemolins (Priorat) Dia 10. Festa de la Mare de Déu de Loreto. Tel. 977 56 15 78. www.ulldemolins.altanet.org

Festes majors i altres festesBellmunt del Priorat (Priorat) Dia 13. Festa de Santa Llúcia. Tel. 977 83 00 28. www.bellmunt.altanet.org

Cadaqués (Alt Empordà) Dies 14-18. Festa major de Santa Esperança (festa major d’hivern). Tel. 972 25 82 00.

www.cadaques.org

Caldes d’Estrac (Maresme) Dia 13. Festa major d’hivern. Santa Llúcia. Tel. 93 791 05 88. www.caldetes.cat

Escadarcs i Estoll (Fontanals de Cerdanya) (Cerdanya) Dia 10. Festa major. Tel. 93 777 15 87. www.lapassio.net

La Fuliola (Urgell) Dies 13-15. Festa de Santa Llúcia.

Gavà (Baix Llobregat) Dies 13-16. Festa de Sant Nicasi. Tel. 93 263 91 00. www.gavaciutat.net

Ibi (Alcoià) Dies 15 i 16. Festa de Santa Llúcia.

Lluçà (Osona) Dia 10. Festa major de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tel. 93 855 40 62. www.llusa.net

Torroella de Montgrí - l’Estartit (Baix Empordà) Dies 13-16. Festa major de Santa Llúcia a l’Estartit. Tel. 972 75 73 01. www.torroella.org

Festivals de teatreVilafranca de Bonany (Mallorca) Dies 14-16. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. .www.saxerxa.org

Fires i mostresAlella (Maresme) Dies 15 i 16. Fira de Nadal. Tel. 93 540 40 24

Amposta (Montsià) Dia 16. Fira de Santa Llúcia. Tel. 977 70 23 06

Badalona (Barcelonès) Dies 14/12-5/1. Fira de Nadal. Tel. 630 622 897. www.badalona.cat

Bigues i Riells (Vallès Oriental) Dia 15. Fira de Santa Llúcia. Tel. 93 865 62 25. www.biguesiriells.cat

Caldes de Malavella (Selva) Dia 16. Mercat de Nadal. Tel. 972 48 01 03

Cardedeu (Vallès Oriental) Dies 14-16. Fira Nadal i del Torró Artesà. Tel. 93 845 45 86. www.firadenadal.cat

Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès) (Vallès Oriental)Dies 15 i 16. Fira Mercat de Nadal. Tel. 93 846 65 06. www.lesfranqueses.cat

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) Dia 15. Fira de Nadal. Tel. 93 371 33 50

Ferreries (Menorca) Dies 12 i 13. Fira de Nadal.

Formentera (Illes Balears) Dies 14/12-6/01. Mercat de Nadal.

Formentera (Illes Balears) Dia 16. Fira de Nadal. Tel. 971 32 12 75

Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) Dies 15 i 16. Fira Mercat d’Entitats. Tel. 93 844 30 40. www.lesfranqueses.cat

Gelida (Alt Penedès) Dia 13. Fira de Santa Llúcia. Tel. 93 779 00 58

Granollers (Vallès Oriental) Dies 12/12-5/01. Fira d’Artesans. Tel. 93 842 66 66. www.granollers.cat

Llorà (Gironès) Dia 9. Encantada i concurs de postres artesanes. Tel. 972 44 30 34

Lloret de Mar (Selva) Dia 16. Fira dels Sants Metges. Tel. 972 37 22 68. www.xinoxano.org

Lloret de Mar (Selva) Dies 14-31. Fira de Nadal. Tel. 972 36 47 35. www.lloretdemar.org

Maçanet de la Selva (Selva) Dia 16. Mercat de Nadal. Tel. 972 85 90 34

Manlleu (Osona) Dies 15/12-7/1. Badanadal. Tel. 93 850 66 66. www.manlleu.org

Mataró (Maresme) Dies 15/12 i 6/01. Fira d’Artesania i Regal de Nadal. Tel. 93 758 21 00. www.mataro.org

Molins de Rei (Baix Llobregat) Dies 14-16. Fira de Nadal. Tel. 93 680 33 40. www.molinsderei.net/

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) Dia 15. Fira de Nadal. Tel. 977 40 00 12. www.moradebre.cat

Navès (Solsonès) Dies 7, 8, 9, 13 i 23. Fira de Santa Llúcia. www.turismesolsones.com

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Dia 15. Fira de Nadal. Tel. 93 778 00 50. www.leixidadelart.blogspot.com

El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Dies 14-16. Fira Avícola de la Raça Prat. Tel. 93 478 68 78. www.aj-prat.es

La Roca del Vallès (Vallès Oriental) Dies 15-16. Fira de Nadal. Tel. 93 842 20 16. www.laroca.org

Parades de ClicksAmposta. La capital delMontsià celebrarà Expo-click, la I Mostra de Maque-tes de Playmobil, del 14 al16 de desembre als baixosde l’ajuntament. A l’exposi-ció, s’hi podran veure lesmaquetes que construiranels participants al concursde diorames que se celebra-rà el dia 14. S’han preparatdiversos premis.

Amb pessebreBenissa. La ciutat de la Ma-rina Alta celebrarà el mercatde Nadal els dies 15 i 16 dedesembre. A la glorieta Do-lores Piera, de les 11 a les14h i de les 17 a les 21h, espodrà comprar a les paradesd’artesania i també visitarun gran pessebre que agra-darà especialment a la mai-nada perquè hi podran veu-re molts animals de granja ipujar en ponis. Durant elmercat, els Reis Mags reco-lliran les cartes.

Sallent. A la localitat del Bages han encetat la campanya de laconstrucció d’un gegant que sorgirà de l’obrador d’Antoni Mujal,de Cardona, amb la previsió que faci la seva aparició durant el car-naval del 2013. L’objectiu és la construcció d’una figura festiva noinstitucional que serveixi per cohesionar totes les entitats i perso-nes que vetllen per la festa popular i tradicional al carrer. Desprésd’un procés de participació amb entitats culturals i socials, i recolli-des les votacions, la figura guanyadora ha estat un maqui. Els ele-ments que l’acompanyaran seran una escopeta (símbol de la resis-tència antifranquista), una cantimplora i uns quants plecs de pro-paganda política de l’època.

Sallent tindrà un gegant maqui

SORTIM

Agenda d’actes


Tions d’arreu, alBaix CampReus. Després de l’èxit de laprimera edició, l’escola laVitxeta de la capital del BaixCamp celebra la II Trobadade Tions, el dia 16 de de-sembre. La mostra, solidàriaamb la Marató, estarà obertade 10 del matí a 8 del ves-pre. L’any passat s’hi van re-unir més d’un centenar detroncs màgics d’arreu.

Tota unadescobertaEl Prat de Llobregat. ElParc Agrari del Baix Llobre-gat ofereix l’oportunitat dedescobrir com és, com esconrea i quin gust té la Car-xofa Prat amb una sortida eldia 15 de desembre. La tro-bada serà a les 10 del matí ala masia de Can Comas. Unpagès farà de guia. La visita,d’unes tres hores, es com-plementarà amb un tast.

Tot Catalunya. L’edició 2012 de La marató de TV3 es farà diumen-ge, 16 de desembre, i estarà dedicada al càncer. La mobilització dela societat catalana a l’entorn de La marató és un dels trets queconverteix aquest programa en un esdeveniment únic, en una fes-ta col·lectiva que transcendeix el plató televisiu. Són moltes les fór-mules que les entitats ideen per recaptar diners en un ambient par-ticipatiu i solidari. Així, trobem que en el miler d’activitats que s’or-ganitzen cada any hi ha concerts, competicions esportives, festi-vals, caminades i dinars, entre altre. Però, més enllà dels dinersrecollits, les activitats populars converteixen el dia de La marató enuna festa fixa del calendari que caldrà marcar en vermell.

Marató d’activitatsOlot. La capital de la Garrotxa és enguany la seu de la XIV Biennaldel Pessebre Català. Coincidint amb el 150è aniversari del naixe-ment de la primera associació de pessebristes a Catalunya i vintanys després que a Olot s’organitzés una de les edicions de la bien-nal, aquest any, durant la Mostra de Pessebres, una part de l’edificide l’Hospici acollirà més de cinquanta diorames vinguts d’arreu delterritori català. Les obres estaran exposades fins al 3 de febrer de2013. Tanmateix, la Fira del Pessebre de la localitat (de 10 a 20 ho-res a Sant Esteve) i el mercat d’artesania (durant les mateixes ho-res, al Firal) obriran el calendari nadalenc olotí aquest cap de set-mana.

Biennal del Pessebre Català

Sabadell (Vallès Occidental) Dies 15/12-5/01. FANSA Fira d’Artesans Nadal. Tel. 93 864 58 21. www.sabadell.cat

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Dia 15. Mercat de Nadal. Tel. 972 72 01 00. www.santjoandelesabadesses.com

Sant Pol de Mar (Maresme) Dia 16. Fira de Santa Llúcia. www.santpol.cat

Sineu (Mallorca Septentrional) Dia 9. Fira de Sant Tomàs i mostra Matança - Sobrassada. Tel. 971 52 00 27. www.ajsineu.net

Son Servera (Mallorca Septentrional) Dies 15 i 16. Fira de Nadal. Tel. 971 567 002

Tàrrega (Urgell) Dies 8 i 9. Fira d’artistes i activitats tradicionals. www.urgell.cat

Torredembarra (Tarragonès) Dies 15 i 16. Fira de Nadal. Tel. 977 64 45 80. www.torredembarra.cat

Valls (Alt Camp) Dies 15 i 16. Mercat de Nadal - Fira de Capons, Aviram i motius nadalencs.

Tel. 977 60 09 09. www.cambravalls.com

Valls (Alt Camp) Dia 15. Mercat del Tracte. Tel. 977 60 90 83. www.trestombsvalls.net

Vilafranca de Bonany (Mallorca) Dies 14-16. Fira de Teatre Infantil i Juvenil. Tel. 971 83 21 07. www.vilafrancaterrabona.com

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Dies 15 i 16. Fira de l’Oli a Serveis Penedès. Tel. 93 892 22 44

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Dia 9. Mercat d’artesania, brocanters i pintura. Tel. 938 920 358. www.vilafranca.cat

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Dies 15 i 16. Fira del Gall i Fira de Santa Llúcia. Tel. 93 892 03 58. www.ajvilafranca.es

PastoretsBarcelona (Barcelonès) Dies 15 i 16. Els Pastorets del col·legi Pare Manyanet les Corts. Tel. 629 281 414.

www.pastoretsdecatalunya.cat

Barcelona (Barcelonès) Dies 15, 16, 22, 23, 26. Els Pastorets del Foment Hortenc. Tel. 93 429 10 40.

www.fomenthortenc.org

Barcelona (Barcelonès) Dies 15, 16, 21-30/12 i 2-4/01. Els Pastorets. Centre Moral de Gràcia. Tel. 93 218 19 64.

www.elcentregracia.cat

Cardona (Bages) Dies 15 i 16. Els Pastorets Mare de Déu del Patrocini: pastorets infantils. Tel. 93 869 10 00

Ulldecona (Montsià) Dies 9, 16, 23, 30. Els Pastorets d’Ulldecona. Tel. 977 72 01 17. www.passioulldecona.org

QuinesAvinyonet de Puigventós (Alt Empordà) Dies 15, 22, 29. Quina Associació de Reis. Tel. 972 54 70 69

Cassà de la Selva (Gironès) Dies 16, 23, 25, 26, 30/12 i 1-2/01. Gran Quina del Cassà. Tel. 972 46 00 05. www.cassa.cat

PessebresBadalona (Barcelonès) Dies 13/12-6/1. Pessebre de la plaça de la Vila. Tel. 93 399 39 51

Badalona (Barcelonès) Dies 13/12-6/1. Mostra de pessebres. Tel. 93 399 39 51. www.fundacioateneusantroc.org

Badalona (Barcelonès) Dies 15/12 i 31/01. Mostra de pessebres a l’església de Sant Roc. Tel. 93 483 26 00

Castellar del Vallès (Vallès Occidental) Dies 2/12-3/02. Exposició de pessebres, oficis, tradicions. Tel. 636 73 98 78.

www.pessebrescastellar.com

Mont-ras (Baix Empordà) Dies 5/12-13/01. Exposició de pessebres. Tel. 972 81 66 18. www.mont-ras.cat

Olot (Garrotxa) Dies 1/12-3/02. Mostra de pessebres. Tel. 972 26 01 52. www.olot.cat

El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Dia 13. Pessebre temàtic a la plaça de la Vila. Tel. 93 378 99 13

Vila-seca (la Pineda) (Tarragonès) Dies 9/12-7/01. Pessebres de sorra, visites. Tel. 977 30 93 09. www.vila-seca.info

Pessebre viventAnglès (Selva) Dia 16. Pessebre vivent de l’escola Vall dels Àngels. Tel. 972 42 12 06. www.angles.cat

Blanes (Selva) Dies 15 i 16. Pessebre vivent de l’associació de veïns de sa Carbonera i Raval.

Tel. 972 33 29 38. www.blanes.cat

Cabrera de Mar (Maresme) Dia 15. Pessebre vivent i Fira de Santa Llúcia. Tel. 93 759 00 99. www.cabrerademar.cat

Calella (Maresme) Dies 15 i 16. Pessebre vivent. Tel. 93 766 03 05. www.calella.cat

Cardona (Bages) Dia 16. Pessebre vivent col·legi Mare de Déu del Carme. www.vedrunacardona.org

Palafrugell (Baix Empordà) Dies 14/12-6/01. Mostra de Pessebres i Diorames. www.palafrugell.cat

Polinyà (Vallès Occidental) Dies 15 i 16. Pessebre vivent. Tel. 93 713 32 06

Sudanell (Segrià) Dies 15, 16, 22, 23, 26, 29, 30/12 i 1 i 6/01. Pessebre vivent. Tel. 973 25 81 89

n dels ingredients princi-pals del territori del Baix

Llobregat és el premiat pollastrede la raça Prat, també conegutcom pota blava pel característicblau pissarra de les seves potes idits. El pollastre i el capó de la ra-ça Prat estan entre els productesautòctons de la comarca més dis-tingits per les seves característi-ques i qualitat. De fet, és l’únicaau d’aquesta espècie de tot l’Estatque té el segell d’indicació geo-gràfica protegida, distintiu quela Unió Europea atorga amb l’ob-jectiu de reconèixer i preservarels productes alimentaris de mésqualitat gastronòmica del conti-nent.

La fira avícola del Prat de Llo-bregat, que arriba enguany a la39a edició, és una de les mostresd’aviram nadalenc més impor-tants de les que es fan arreu deCatalunya, i s’hi exposen vius els

U

És temps depota blava

M.J. RODRÍGUEZ

La fira avícola arriba amb una agenda plenad’activitats que inclouen jornades i propostesgastronòmiques, lúdiques i culturals

El Prat de Llobregat. (Baix Llobregat)39a Fira Agrícola de la Raça Prat. 14, 15 i 16 de desembre. Al pavelló firal deCal Gana i a diferents restaurants de la localitat. www.elprat.cat

pollastres i capons de pota blava,protagonistes indiscutibles. Escaracteritzen pel seu color rosfosc, les potes blaves i la crestasenzilla dentada. Aquests dies, alPrat se n’exposaran de vius, peròel visitant també hi podrà com-prar el pollastre ja sacrificat perNadal o les primeres carxofes dela temporada.

En el seu marc també s’hi fa lamostra comercial (des del 1987 ien què participaran unes setantaempreses comercials i de ser-veis), la mostra d’entitats (desdel 2002 i que n’aplega una tren-tena), la ja tradicional fira mer-cat d’artesania, la campanya gas-tronòmica A la fira, el pota blava ataula o el concurs exposiciód’aviram de la raça Prat. Cadaany, al pavelló avícola i ramaderde la fira hi són presents una mit-jana de 30 criadors i productors,que representen el 90% dels pa-gesos locals.

Durant el cap de setmana el vi-sitant podrà degustar el pollastrepota blava al pavelló de l’espaigastronòmic de la fira. La pro-posta gastronòmica per gaudir ataula consta d’un menú gastro-nòmic (al preu de 25 euros) ambpota blava i també de degusta-

cions i tastos de pota blava apreus econòmics. Dissabte i diu-menge es podrà degustar l’es-morzar de la pira, amb ous de po-ta blava i samfaina de verdures icarxofa del Prat. A més, 30 esta-bliments del Prat ofereixen du-rant el cap de setmana de la fira

Els pota blava es caracteritzen pel seu color ros fosc, les potes blavesi la cresta senzilla dentada. / L. MARÍN


SORTIM FESTES POPULARS I FIRES

lbert Cuesta, periodista,analista i traductor, i Xa-

vier Bosch, escriptor i periodistade TVC, inauguraran el diven-dres 14 de desembre aquesta po-pular fira de Cardedeu, que in-clourà més de 160 parades ambarticles típics nadalencs, d’ali-mentació, de regal i, sobretot,dels productes dels pastissers

A i flequers de la vila, que oferirantorrons elaborats artesanal-ment, com el de borrego, marcad’identitat del poble. El progra-ma d’actes es completa amb acti-vitats de tota mena, com ara unaescudella, un cagatió, una xoco-latada, una cercavila, tallers,concerts, sardanes i el berenaramb torrades.

Amb el borrego a la butxaca

Cardedeu. (Vallès Oriental)18a Fira de Nadal i del Torró Artesà. Del 14 al 16 de desembre al centre. Inauguració divendres a les 20.00 h. www.cardedeu.cat

J. PEÑA

Torró de borrego, especialitat de Cardedeu. / PRESÈNCIA

un menú elaborat amb pota bla-va i carxofa Prat.

Per a professionalsPer la seva banda, el dilluns 10

tindrà lloc la 9a Jornada de la FiraAvícola, que porta per títol Elsproductes agroalimentaris de quali-

tat del Baix Llobregat, el pollastrepota blava i la carxofa Prat, com abase de la cuina catalana. La jor-nada divulgativa sobre avicultu-ra i qualitat agroalimentària in-clourà la participació de criadorsd’aviram, pagesos, comercialit-zadors i restauradors.


NO LLENCI ELS DINERS!!!

També pous oberts:

*Recuperació de tot tipus de pous oberts

*Construcció, neteja i aprofundiment

“Aprofiti la seva pròpia aigua per regar”

Demani informació:

POUS I PERFORACIONS J. SERRAINAT646 376 503 - 972 213 303

C/ Pont Major, 43, baixos - 17007 [email protected] - www.perfoserrainat.com

POUSD’AIGUA

40 anys d’experiència!

*Utilitzi l’aigua de la seva finca per regar el jardí i l’hort, per a la piscina i per a ús domèstic

*Disposem d’equips de reduïdes dimensions, ràpids i silenciosos

*Instal·lació i reparació de bombes i regs

1317

66/1

0588

43®

viram, gastronomia i vinssón els eixos de la Fira del

Gall, «una gran aposta turísticaque promou Vilafranca i el Pene-dès, situant Vilafranca com a re-ferent turístic a Catalunya», se-gons paraules de l’alcalde de lavila, Pere Regull. Enguany es pre-veu posar a la venda unes 3.000unitats d’aviram, la mostra gas-

Atronòmica oferirà 21 plats i el Su-perceller amplia l’oferta de ses-sions de maridatge. La raça con-vidada serà l’autòctona del PaísBasc. Altres novetats són la cam-panya solidària Dóna-li la volta ala pobresa, per recaptar fons peral Rebost de l’Associació Ressò, iles visites i els actes paral·lels ques’han organitzat per donar a co-nèixer la vila i el seu entorn.

Vilafranca del Penedès. (Alt Penedès)Fira del Gall. 15 i 16 de desembre. Parc Sant Julià i altres. www.firadelgall.com

Aviram, vi i gastronomiaJ. PEÑA


SORTIM FESTES POPULARS I FIRES

a 47a edició del Concurs Na-cional de Vestits de Paper, ja

ha rebut la primera inscripcióprocedent de Mèxic. Es tractad’una dissenyadora que concur-sarà en la categoria de fantasiaamb un vestit inspirat en la cul-tura asteca. En efecte, en aquestaedició, el certamen ha ampliat elseu àmbit de promoció. Els orga-nitzadors han contactat ambuna vintena de creadors i modis-tes de Mèxic, Colòmbia, el Bra-sil, la República Dominicana,Rússia, França i Itàlia, per fer-losarribar les bases del concurs iconvidar-los a participar-hi.

Dissenys popularsEls assistents a la desfilada del

dia 15, podran admirar uns 75vestits sobre la passarel·la. Lespeces concursaran en les catego-ries de moda actual, vestit de fan-tasia i vestit d’època. Un dels par-ticipants serà la reproducció deldisseny de Victorio&Lucchinoque va dur la duquessa d’Alba enel seu casament, que ara un grupde modistes mollerussenqueselaboren en paper. Una altra deles peces que concursarà és unvestit amb el nom de LondonEye per homenatjar Londrescom a ciutat acollidora dels dar-

L

rers Jocs Olímpics. La modistal’ha cosit amb milers de segellsde la reina Isabel II, que ha estatcol·leccionant durant més decinc anys. També es podrà veurela reproducció en paper de la ro-

ba que duen els senyors de Bufalàen la representació de que cadaany es fa a la localitat de Bellvís.Una altra de les peces a concursserà la reproducció en gran delvestit guanyador del Concurs de

Vestits de Paper per a Barbie del’any passat, disseny d’Eva Soto,de Cambrados (Pontevedra).

Fora de concurs, es podrà ad-mirar la reproducció d’una peçade Lorenzo Caprile, especialitzaten vestits de núvia i de cerimò-nia. El popular dissenyador hacedit el model que va lluir l’ac-triu Sílvia Abascal a la cerimòniade lliurament dels premis Goyadel 2011. De la peça en paper sen’ocupa un grup de modistes deMollerussa i passarà a formarpart d’una col·lecció específicadins el Museu de Vestits de Paper,junt amb els dissenys que van ce-dir en anys anteriors Peter Aedo,Lydia Delgado, Oscar de la Ren-ta, Agatha Ruiz de la Prada, Joa-quim Verdú Victorio&Lucchi-no, Armand Bassi, Jordi Labandai Konrad Muhr.

Més premisEn aquesta edició, el concurs

afegeix un nou premi patrocinatper l’empresa Idegato, que el ju-rat atorgarà a la peça que porti elsmillors complements. El certa-men reparteix gairebé 13.000euros en premis en metàl·lic en-tre les tres categories partici-pants. A més, el Concurs de Ves-tits de Paper per a Barbie, està do-tat amb 450 euros.

MARIA J. RAMOS

Amb vocació d’internacionalització

Mollerussa. (Pla d’Urgell)47è Concurs Nacional de Vestits de Paper i 8è Concurs de Vestits de Paper per a Barbie. 15 de desembre, al teatre l’Amistat, 17 h i 22h. www.mollerussa.cat

L’organització convida a participar en el concurs creadors i modistes de set països

Les modistes elaboren veritables filigranes en paper. / AJ. MOLLERUSSA

xtraordinaris premis i granslots amb cava, vins, torrons,

pernils i moltes sorpreses es re-parteixen durant els onze diesque dura la quina de Roses, queenguany organitza l’AgrupacióEsportiva Roses. Cada butlletacosta 12 euros i inclou deu juga-des de quina i dos extres. De mit-jana, cada dia passen per la qui-

E na unes 350 persones, i els diesforts com ara Cap d’Any i Reis,unes 500. Com és habitual, el 2%de la recaptació final es destina-rà a la Fundació Roses contra elCàncer. Hi haurà servei de bar ientrepans. L’accés a la plaças’obrirà a les sis de la tarda i laquina començarà mitja horadesprés.

Onze dies temptant la sort

Roses (Alt Empordà)Quines A.E. Roses. 2, 6, 8, 9, 16, 23, 25, 26 i 30 de desembre i 1 i 6 de gener. A les 18.00 h a la plaça Frederic Rahola. Preu de la butlleta: 12 euros. www.roses.cat

J. PEÑA

Roses oferirà onze dies de quina. / PRESÈNCIA


oger Mas (Solsona, 1975)ha explorat camins molt di-

versos durant la seva trajectòriaprofessional, un dels quals l’harelacionat amb la cobla, una for-mació que, segons el mateix ar-tista, es mou entre allò culte iallò salvatge, en aquell incertterritori on la poètica de l’autorha trobat un excel·lent marcd’expressió. Però l’interès de Ro-ger Mas per la cobla no és nou.En trobem exemples en la sevadiscografia des de l’Oda a Fran-cesc Pujols del 2006. Tot plegat vacomençar com una relació espo-ràdica, però ara ha esdevingutuna experiència més seriosa i sa-tisfactòria. I això ha estat possi-ble gràcies a la cobla Sant Jordi,una de les formacions més acti-ves, sòlides i obertes de l’àmbitsardanista.

La cobla i el cantautor van en-registrar un disc en directe alTeatre Comarcal de Solsona, untreball que va suposar un pasmés en la col·laboració que man-tenen la cobla i l’intèrpret solso-ní. Tant per a la Sant Jordi comper al mateix Roger Mas, va ser elprimer disc en directe i consistiaen un recull de peces del cantau-tor a més dues obres noves. El re-sultat va ser un diàleg intens i

R

emotiu entre dos àmbits musi-cals molt diferents. El pianista icompositor Xavier Guitó signaels arranjaments d’una propostaque agermana dos universosamb resultats més que brillants.

Els concerts que ofereixen so-bre la base d’aquest enregistra-ment estan formats en essènciaper dos grans blocs. D’entrada,una selecció del cançoner de Ro-ger Mas adaptat al so que exploraen aquesta aventura, en la qualsobresurten peces com ara L’ho-

me i l’elefant, Caminant o El dolorde la bellesa. En un segon bloc,Mas i els seus socis de la cobla en-lluernen el públic fent un recor-regut per la cançó d’autor conti-nental, amb parada a Itàlia, Galí-cia, França, el País Basc i Espa-nya, amb joies com ara El testa-ment d’Amèlia (Tradicional-JoanLamote de Grignon), L’aigle noir(Barbara), Negra Sombra (Rosalíade Castro-Xoán Montes Capón),La bien pagá (Ramón Perelló-Juan mostazo), Si el mar tingués

baranes (M. Mercè Marçal-R.Mas), Haika mutil (Popular bas-ca) i Amore che vieni, amore che vai(Fabrizio de Andrè). Alguns te-mes inèdits i experiments com-pleten aquesta proposta concer-tística. A més de Roger Mas ( veu iguitarra) i Xavier Guitó (piano),intervenen Josep Pinyu Martí(percussions) i Arcadi Marcet(contrabaix i baix elèctric). I lacobla, per descomptat. El 14 dedesembre ho podreu comprovaren el concert que oferiran a Reus.

PERE GORGOLL

Un diàleg musical intens i emotiu

Reus. (Baix Camp)Concert de la cobla Sant Jordi amb Roger Mas. 14 de desembre. Teatre Fortuny, a les 9 del vespre. www.teatrefortuny.org

Roger Mas i la cobla Sant Jordi exploren noves sonoritats

La cobla Sant Jordi i Roger Mas. / PRESÈNCIA

SORTIM LA SARDANA

a cobla Sant Jordi-Ciutat deBarcelona participa aquest

any en el disc que edita La Mara-tó de TVC per recaptar fons per ala lluita contra el càncer. Al discs’adapta al català un tema d’EricClapton, Change the world. El

Lproductor de la cançó ha estatToni Ten i és ell mateix qui ha fetels arranjaments, mentre que lainstrumentació per a cobla l’hafet Joan Díaz. L’any passat el discde La Marató també va incloureuna cobla, La Principal de la Bis-bal, que va actuar amb Raphael.

Sant Joan Despí. (Baix Llobregat)La Marató de TVC. 16 de desembre. Tot el dia. www.fed.sardanista.cat /www.TV3.cat

La cobla Sant Jordiparticipa en La Marató

P.G.

l 29 de setembre passat lapluja no va permetre la cele-

bració de l’aplec de Rubí. L’orga-nització, però, no s’ha resignat aquedar-se sense aplec i diumen-ge que ve tindreu l’oportunitatde gaudir d’una diada sardanista

Egens habitual en aquestes datesnadalenques. Les cobles Jovení-vola de Sabadell i La Principaldel Llobregat seran les protago-nistes d’un aplec en el qual po-dreu escoltar com a sardana deconjunt L’aplec de Rubí, de Mi-quel Tudela.

Rubí. (Vallès Occidental)14è Aplec Sardanista. 16 de desembre. Plaça de Catalunya, a 2/4 de 12 delmigdia. www.fed.sardanista.cat

Sardanes a Rubí, ambpermís de la pluja

P.G.


SORTIM ESCAPADES / Gran ruta

ROMANIAROMANIA

SÈRBIASÈRBIACROÀCIACROÀCIA

REP. TXECAREP. TXECA

ROMANIA

SÈRBIACROÀCIA

ESLOVÀQUIA

Budapest

Dan

ubiLlac Balaton

Llac TiszaMiskolc

Debrecen

BékéscsabaKaposvár

Rába

HONGRIA

Unides pelDanubi

hi ha que diuen que elDanubi, el romàntic riu

que travessa Europa, font d’inspi-ració per a molts artistes, separa,amb la seva immensitat, Buda-pest en dues parts, que són les quedonen nom a la ciutat: Buda iPest. Però la realitat és que el Da-nubi casa les dues antigues ciu-tats formant una de les capitalseuropees més importants i belles.Vuit ponts, cadascun amb la sevahistòria, uneixen les dues ribesacostant Buda –l’antiga seu reial izona residencial més elegant– iPest, el cor econòmic i comercialde la ciutat. Perdre’s pels seus car-rers plens d’història ens revelaràper què la Perla del Danubi, comse la coneix, és visitada cada anyper més de sis milions de turistes.

Budapest no és tan gran comaltres capitals europees i en dos otres dies d’escapada es pot conèi-xer. La majoria de lloc d’interèsestan força concentrats als vol-tants del centre de Pest, tot i quehi ha una sèrie de coses que noens podem perdre i que es trobenforça distants, com la catedral deSant Esteve o el castell de Vajda-hunyad, de visita obligada. S’hipot accedir amb la línia 1 de me-tro, realment curiosa i que mereixuna visita.

De la ciutat destaquen dos car-rers: el de vianants Váci Utca,amb innombrables botigues i res-taurants que ens porta al GranMercat Central, i l’avinguda An-drássy, que és Budapest en si ma-teixa. Dos quilòmetres i mig po-

N’

La capital d’Hongria –i porta d’entrada al país–és una de les ciutats més belles d’Europa i elseu centre històric, regat pel Danubi, declaratPatrimoni de la Humanitat per la Unesco

Budapest.Un passeig per la Perla del Danubi. www.hungriaturismo.com

M. JOSÉ RODRÍGUEZ

blats de luxosos palaus renaixen-tistes i bells edificis, alguns ambfaçanes a punt de caure, que co-muniquen Erzsébetter amb laplaça dels Herois. A més, recoma-nem tres llocs que potser definei-xen la ciutat: el Parlament, l’edifi-ci més representatiu de Budapest;el castell de Buda, sens dubte, unade les imatges més conegudes, i elpont de les Cadenes, el primerque va unir Buda i Pest l’any1849. La zona de Buda sobre el tu-ró Gellért regala les vistes més im-pressionants de la ciutat en la se-va totalitat, amb el Danubi i elsseus ponts.

–Com arribar-hi. Hongriaes troba a l’Europa cen-tral, a la conca dels Car-pats. Hi ha vols directesdes de Barcelona.

–Moneda i idioma. Floríhongarès. 1 euro són uns250 florins. Hongarès.Molta gent sap l’anglès.

–Més informació.www.hungriaturis-mo.com

D’interès

El Parlament, amb el riu Danubi a la dreta. A baix, d’esquerra adreta, escena d’un carrer de Budapest, detall d’estàtues a la plaçadels Herois i memorial format per cadenes de ferro davant del Murdels Herois del Museu dels horrors de l’holocaust jueu. / LLUÍSMARTÍNEZ SALVADOR


PUBLICITAT

1711

96-1

0660

70A

Documents

PRESÈNCIA, JOAN FRANCESC MIRA, I MÉS