Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL · 2020. 6. 8. · Presentació FJB De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància L’educació en la primera infància: una

Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL

SETEMBRE 2016

Jaume Blasco, investigador

De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància

De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància Presentació FJB

L’educació en la primera infància: una política igualadora i de conciliació familiar

• Una política educativa “predistributiva” que pretén

estimular el desenvolupament primerenc dels infants i incidir sobre la seva evolució educativa posterior.

• Una política familiar per facilitar la conciliació, especialment de les mares.


Existeix evidència internacional que l’educació en la primera infància té un impacte positiu i rellevant sobre el desenvolupament educatiu posterior

• Els impactes abasten diverses habilitats cognitives i no cognitives dels infants, relacionades amb el llenguatge, la lectoescriptura, les matemàtiques, el desenvolupament socioemocional, i les actituds vers l’escola.

• Impactes es concentren especialment en els infants d’estatus socioeconòmic baix, d’origen immigrant, i/o amb necessitats educatives especials

• Diversos estudis troben que els impactes sobre el desenvolupament cognitiu tendeixen a esvair- se amb el temps


A Catalunya, la política de primera infància és, fonamentalment, una política educativa escolar

• Permisos de parentalitat remunerats i la regulació i promoció de pràctiques favorables a la conciliació a la feina

• Subsidis i deduccions fiscals a les famílies amb infants, que els facilita adquirir serveis de suport o cura

• Provisió o subvenció de serveis d’educació i/o cura a la primera infància


La cobertura de l’escola bressol ha augmentat en els darrers 15 anys, passant d’un 31% al curs 1998- 99 a un 44% al curs 2014- 15

11,2% 11,5% 11,8% 11,8% 13,6%

14,6% 16,0%

17,2% 18,2%

20,6%

22,3%

23,7% 25,0%

28,0% 26,9% 27,5% 28,0%

31,1% 31,9% 33,6% 34,0%

35,8% 37,0% 37,9% 38,7% 38,8%

40,7% 41,5% 41,4% 42,4%

45,4%

42,7% 43,6% 44,2%

19,9% 20,4% 21,8% 22,2% 22,2% 22,4% 21,9% 21,5%

20,5% 20,1% 19,3%

17,6% 17,3% 17,4% 15,8% 16,2% 16,2%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

Pública Total Privada

% in

fant

s en

esco

les b

ress

ol /

tota

l inf

ants

0-3

Font dades: Departament d’Ensenyament i IDESCAT


La cobertura de l’escola bressol ha augmentat en els darrers 15 anys, passant d’un 31% al curs 1998- 99 a un 44% al curs 2014- 15

15147 15839 16831 17724 21247 23833 27685 31431 34721 40516

45158 49351 52307 56765 53064 51.659 50.033

26789 28165 31027 33241 34.844 36.596 37.965 39.334 39.080

39.516 39.063 36.719 36.245 35.238 31.180 30.432 28.998

41.936 44.004 47.858 50.965 56.091

60.429 65.650

70.765 73.801 80.032 84.221 86.070 88.552 92.003

84.244 82.091 79.031

134.875 138.006 142.385

149.816 156.676

163.445 173.248

182.812 190.433

196.506 202.886

208.121 208.944 202.621

197.142 188.129

178.830

0

50000

100000

150000

200000

Public Privat Total Població de referència

Nom

bre

d’in

fant

s



El percentatge d’infants de 0 a 3 anys escolaritzats és relativament alt, si el comparem amb el d’altres comunitats autònomes Catalunya se situa en el 5è lloc del rànquing de Comunitats Autònomes i tres punts per sobre de la mitjana estatal

7,3%

7,7%

10,1%

15,5%

16,6%

17,1%

17,3%

18,9%

21,6%

24,6%

25,6%

31,8%

31,8%

32,7%

33,2%

34,6%

34,7%

39,4%

43,0%

52,5%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

CanàriesCeuta

NavarraExtremadura

MúrciaAstúries

MelillaCastella i Lleó

BalearsCantàbria

Comunitat ValencianaEspanya

Castella-La ManxaLa Rioja

AragóCatalunyaAndalusia

GalíciaMadrid

País Basc

% infants en escoles bressol / total infants 0-3

Font dades: “Las cifras de la educacion en España”, edició 2015


El percentatge d’infants de 0 a 3 anys escolaritzats és relativament alt, si el comparem amb el d’altres comunitats autònomes Catalunya ha perdut posicions en els darrers 10 anys d

el rànquing de Comunitats mitjana estatal:

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

2002-03 2012-13

País Basc

Catalunya

Madrid Galícia

Cantàbria Andalusia

Font dades: “Las cifras de la educacion en España”, edició 2015

% in

fant

s de

2 an

ys e

scol

aritz

ats /

tota

l inf

ants

de

2 an

ys


El percentatge d’infants de 0 a 3 anys escolaritzats és relativament alt, si el comparem amb el d’altres comunitats autònomes A nivell internacional també és relativament elevat del

• rànquing de Comunitats mitjana estatal:

15

1

3

3

1

7

6

7

3

3

14

14

15

15

11

16

15

4

17

20

34

5

34

20

19

35

35

26

28

32

6

69

15

1

1

4

1

1

8

11

1

1

4

4

10

7

9

20

9

6

1

30

3

19

20

4

7

18

16

19

46

5

0 10 20 30 40 50 60 70 80

EU-28

Romania

Polònia

Eslovàquia

Txèquia

Bulgària

Lituània

Hongria

Malta

Àustria

Croàcia

Letònia

Estònia

Grècia

Irlanda

Xipre

Alemanya

Suïssa

Itàlia

Finlàndia

Portugal

Regne Unit

Eslovènia

Belgica

Espanya

Islàndia

Noruega

França

Luxemburg

Suècia

Països Baixos

Dinamarca

30 o més hores

De 1 a 29 hores

% infants en escoles bressol / total infants 0-3

Font dades: Informe 2014 “Cifras clave de y atención a la

primera infancia en Europa” d’Eurydice i Eurostat


A Catalunya, l’ampliació del nombre de centres públics ha estat l’accelerador de l’escolarització 0- 3 L’aplicació de la “llei de les 30.000 places” va doblar el número d’escoles bressol municipals en poc més de 10 anys

43 43 43 43 43 43 43 43 43 43 43 43 43 43 42 42 42

284 284 296 307 378 422

492 511 549 629 690

758 806 880 884 879 883

619 607 606 616 599

598 588 580

571 573

579 589 552

566 561 543 544

-

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Generalitat Corporacions locals Sector privatFont dades: Departament

d’Ensenyament

Núm

ero

d’es

cole

s bre

ssol

/ lla

rs d

’infa

nts


La cobertura de l’escola bressol varia notablement entre territoris

Municipi Cobertura total

Cobertura pública

Cobertura privada

Població 0-2

Esplugues de Llobregat 60,9% 35,5% 25,4% 945

Sant Cugat del Vallès 59,2% 17,3% 42,0% 2.620

Sant Feliu de Llobregat 54,9% 38,5% 16,4% 1.043

... ... ... ... ...

Badalona 28,1% 9,9% 18,2% 5.498

Rubí 28,1% 17,9% 10,2% 2.073

Santa Coloma de Gramenet 20,8% 16,8% 4,0% 3.064



També varia la cobertura respecte demanda

• Alguns municipis urbans mantenen excés de demanda (Barcelona atenia només el 56% de les sol·licituds, 2014-15)

• Altres municipis petits i mitjans malden per mantenir el servei davant d’una demanda en declivi (baixada de la natalitat, crisi i increment de l’atur, augment de les quotes)

• Al conjunt de Catalunya queden anualment un 10,2% de places públiques sense cobrir i un 18% de places privades (respecte la capacitat màxima).

• En els municipis amb dèficit de places públiques, existeix una tensió entre cobertura i qualitat que s’ha materialitzat en el debat sobre les ràtios d’infants per professional


La cobertura tendeix a ser menor allà on la necessitat (educativa) és més alta

5,0%

7,0%

9,0%

11,0%

13,0%

15,0%

17,0%

19,0%

10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%


Índex de baix nivell educatiu

Índe

x d’

atur

Més nivell educatiu Menys feina

Menys nivell educatiu Més feina

Menys nivell educatiu Menys feina

Més nivell educatiu Més feina

Llegenda: Cada municipi és una esfera. La mida de l’esfera indica el nombre d’habitants del municipi. El color, la cobertura de l’escola bressol.

Cobertura molt baixa Cobertura alta Cobertura baixa Cobertura molt alta


Les retallades dels darrers anys han fet caure l’aportació de la Generalitat a la meitat en 4 anys: de quasi bé 147 milions d’euros a 2009 a poc més de 71,5 milions a 2013

• L’aportació per infant i curs es va reduir en un 51,4%: dels 1.800 euros vigents fins al curs 2010-2011 als 1.600 al 2011-12, i 875 del 2012-13 en endavant

• Des del curs 2012-13 aquesta aportació la realitzen les Diputacions a càrrec del Pla Únic d’Obres i Serveis

• La Generalitat ha eliminat els ajuts per l’escolarització dels infants en situacions econòmiques desafavorides

• Ha reduït en dos terços la subvenció a les escoles bressol privades per a la reducció del preu de la quota: de 8,8 a 3 milions d’euros


Els ajuntaments i les diputacions provincials han assumit una part de les retallades i les famílies han vist augmentada la quota mensual en un 10% i la de menjador en un 21% Els ajuntaments han reaccionat:

• Internalitzant 2/3 de la reducció de l’aportació de la Generalitat

• Traspassant el 1/3 restant a les famílies en forma d’increment de quotes d’escolaritat i menjador i introduint quotes de matricula i material

• Reduint serveis alternatius o complementaris a l’escola bressol

• S’ha passat del model de finançament per terços a un de 50-40-10

• Les licitacions de gestió indirecta han retallat entre el 15% i el 25%, o fins i tot del 40%. Això obliga les empreses, al seu torn, a afectar certs aspectes que conformen o determinen la qualitat del servei

* Dades de la demarcació de Barcelona


Els ajuntaments i les diputacions provincials han assumit una part de les retallades i les famílies han vist augmentada la quota mensual en un 10% i la de menjador en un 21%

133,7

141,4

160,6 160,3 160,7

91,0

122,6 119,8

124,5

120,6

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

180,0

2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15

Quota mensual escolaritzacio Quota mensual menjador

Quo

ta m

ensu

al (e

n eu

ros)

Font dades: Informe sobre l’escola bressol municipal i els serveis a la petita infància

a la demarcació de Barcelona, 2015


El 61% dels municipis de la demarcació de Barcelona compten amb algun mecanisme de bonificació, beca o tarifació social en funció de la renda familiar

• A la demarcació de Barcelona el 60,8% dels municipis compten amb algun mecanisme i, en conjunt, el 25,8% dels infants rebien algun tipus de bonificació, beca o descompte (curs 2013-14)

• Molta variabilitat entre municipis: la tensió entre finalitat social i de conciliació familiar es resol a nivell municipal

• Indicis de barreres no econòmiques: necessitat no sempre es correspon amb demanda

• Incertesa sobre la possible regressivitat del sistema d’escola bressol (sobrerepresenta les classes mitjanes-altes?)


La governança del sistema està fragmentada i no dóna resposta a algunes necessitats rellevants

• A Catalunya no existeix un sistema públic d’escoles bressol pròpiament dit. La Generalitat té competència exclusiva, regula els atributs bàsics, va contribuir a expandir la xarxa, però no l’ha estructurada ni la lidera

• Coexisteixen diverses subxarxes relativament aïllades (locals, provincial, per empreses proveïdores) i municipis sense xarxa

• L’orientació pedagògica de l’escola bressol resta, majoritàriament, a criteri de les professionals i direccions dels centres, les quals opten entre diverses corrents pedagògiques, actualment estan organitzades en faccions poc permeables.


No hi ha polítiques de suport per al 56% dels infants que no van a l’escola bressol

• Malgrat l’expansió recent, l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys és encara una opció minoritària: els infants no escolaritzats eren el 91% dels de 0 a 1 any, el 61% dels d’1 a 2 anys i el 43% dels de 2 a 3 anys (2014-15)

• Per a algunes famílies l’escola bressol es massa rígida (horaris i calendari) o costosa o no la perceben necessària

• Per a aquestes famílies i infants, les polítiques de suport són gairebé inexistents.


No hi ha polítiques de suport per al 56% dels infants que no van a l’escola bressol

Als marges del sistema d’escola bressol emergeixen algunes iniciatives per atendre’ls:

• Administracions: programes d’apoderament parental (espais

familiars) • Sector privat: Educació i cura sense escolaritzar (llars de criança /

mares de dia) • Iniciativa comunitària: Espais i grups de criança compartida • Sector privat: Serveis no estables / irregulars

L’administració es debat entre la regulació/reconeixement d’aquests serveis, mentre creixen les demandes de desregulació de l’escola bressol per atendre necessitats i demandes variades en contextos variants


Recomanacions

1. Constituir una xarxa d’educació infantil de primer cicle promoguda pel Departament d’Ensenyament que n’exerciria un lideratge relacional.

• La planificació i finançament de l’expansió de la xarxa pública d’escoles bressol

• El finançament estable del funcionament del servei que en garanteixi la sostenibilitat econòmica

• L’establiment d’un sistema de preus amb mecanismes compensatoris que garanteixin la igualtat en l’accés.

• El lideratge difós de l’orientació pedagògica mitjançant l’oferta de formació continuada i la creació de xarxes de reflexió i intercanvi entre professionals

• El lideratge difós de l’orientació sobre gestió dels serveis educatius a la primera infància

• El desenvolupament d’un sistema de prevenció, detecció i tractament primerenc dels trastorns en l’aprenentatge i el desenvolupament

• L’avaluació i el seguiment de la xarxa d’escoles bressol


Recomanacions

2. Restaurar progressivament el sistema de finançament de la despesa corrent per terços, amb criteris de finançament diferencial i condicions de participació en la xarxa

3. Introduir subvencions a la demanda al sector privat per a la població sota determinats nivells de renda que hagi sol•licitat, però no hagi obtingut, una plaça d’escola bressol pública, en aquells municipis urbans amb excés de demanda respecte l’oferta pública (accés sense segregació)

4. Adoptar una estratègia d’expansió selectiva de les xarxa d’escoles bressol públiques, cofinançada per la Generalitat de Catalunya, focalitzada únicament en els municipis i barris amb un major dèficit de cobertura respecte la necessitat educativa


Recomanacions

5. Diversificar les estratègies de millora de la qualitat (incrementar el temps de suport educatiu, formació dels professionals, etc.), especialment en les zones on hi ha dèficit de places, ja que la reducció de ratios implica reduir la cobertura i deixar més població desatesa.

6. Obrir un procés de reflexió per a la flexibilització del Decret 282/2006, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres, que permeti:

· Introduir adaptacions a especificitats territorials i de les necessitats de les famílies,

· Facilitar la innovació i les combinacions amb altres instruments d’educació i cura a la primera infància,

· Facilitar l’adaptació al nou context de baixada de la demanda en alguns municipis


Recomanacions

7. Garantir un sistema general de licitacions per a la gestió privada dels centres que tingui com a eix principal assegurar la qualitat de l’atenció als infants i que fugi de la mera subhasta del servei.

8. Regular les activitats complementàries i alternatives d’educació i cura a la primera infància que actualment operen en l’alegalitat, per establir-ne els mínims de qualitat exigibles i preservar la llibertat d’elecció de les famílies, i sotmetre’ls a la inspecció de l’autoritat educativa

9. Incorporar a la xarxa i al sistema de finançament de la Generalitat els espais familiars com a instruments d’apoderament parental de vocació universal

10.Reclamar l’expansió progressiva dels permisos parentals remunerats per promoure que els infants puguin ser atesos pels seus propis progenitors a la llar familiar durant el primer any de vida

Documents

Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL · 2020. 6. 8. · Presentació FJB De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància L’educació en la primera infància: una