Presentacio confidencialitat 2012

Ramon Morera i Castell

Confidencialitat:

El dret a la intimitat

Maig 2012

Dr. Ramon Morera i CastellMetge de família - Castelldefels

Membre del grup d’ètica de la CAMFiC



Grup d’Ètica CAMFiC


El Grup d’Ètica

MISSIÓLa missió del Grup d’Ètica es concreta en 3 punts:

• Aportar elements de reflexió sobre aspectes ètics de la nostra pràctica quotidiana, que ens poden ser útils com a referència, amb la finalitat de promoure un hàbit de reflexió que indueixi canvis per millorar les actituds ètiques

• Aportar elements de reflexió sobre aspectes del funcionament habitual de la CAMFiC, per promoure millores en les actituds ètiques del comportament dels òrgans directius, dels grups de treball, de les persones que treballen en ells i, en general, de tots els seus membres.

• Aportar elements de reflexió ètica sobre les actituds i actuacions dels membres de la CAMFiC i dels seus òrgans de govern davant actuacions de l’Administració, les organitzacions sanitàries, les organitzacions col·legiades o la societat en general.


Documents: Reflexions en la pràctica quotidiana

- L'ètica en la recerca en Atenció Primària. Versió en català / castellà

- La relació entre els metges de família i els especialistes. Versió en català / castellà

- Públic-privat: una relació complexa. Versió en català / castellà

- Dades Clíniques en l'era electrònica. Versió en català / castellà

- Les relacions de la CAMFiC amb la indústria farmacèutica. Versió en català / castellà

- Confidencialitat: El dret a la intimitat. Versió en català / castellà

- Relacions dels metges de família amb la indústria farmacèutica.Versió en català / castellà

- Autonomia: Respecte a les decisions dels pacients.Versió en català / castellà

http://www.camfic.org/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Arxius/Etica.aspx


• No maleficència (primum non noscere)

• Beneficència

• Autonomia (Respecte per l’autonomia del pacient)

• Justícia

Els 4 principis bàsics


La declaració del drets humans es reafirma que la relació clínica esta basada en el reconeixement de la dignitat de la persona iel respecte a la autonomia del pacient.


Confidencialitat


És sempre imprescindible la confiança en la relació clínica?

SI

NO

Dues preguntes:


“No hay ejercicio de la medicina sin confianza,

confianza sin confidencias

y confidencias sin secreto”(L. Portes)


Podem anar a la presó per desvetllar informació d’un pacient?

SI

NO

Dues preguntes:



Winckler, Martin. La malaltia de Sachs


Fixa’t!, la setmana passada vaig veure una de les teves pacients.Sí?Sí, la senyora Moullad. Mai endevinaries el que li passa!No, i prefereixo que no me’n parlis.I això!, per què?Si ha vingut a veure’t a tu no és per a que m’ho vagis explicant.Eeeh!, evidentment, però entre col·legues es pot discutir un cas!


CONFIDENCIALITAT: El dret a la intimitat

El respecte a la intimitat és un dret fonamental lligat a la dignitat de la persona. Afecta tant a tot allò que se’ns diu com a tot el que podem deduir per l’observació, l’exploració, les proves complementàries, els comentaris de casos clínics o per altres mitjans.


• Una necessitat per mantenir la confiança de la relació.

• Un dret per a l’usuari.

• Una obligació per als professionals.

• Un compromís per a la organització.

La confidencialitat és


La confidencialitat es basa en tres puntals:

• Dret a la intimitat, és un dret que el pacient pot preservar fins on ell cregui necessari.

• Confiança. Els pacients necessiten tenir-nos confiança per explicar el que els passa. Els sanitaris som confidents.

• Lleialtat al pacient, que ens ha de portar a respectar la seva intimitat i la seva autonomia.


Efectes secundaris de la manca de confidencialitat

• Si perdem la confiança del pacient:

– Serà més difícil la relació sanitaris-usuaris

– Serà més difícil arribar a diagnòstics

– Serà més difícil el seguiment


Confidencialitat

Què en diuen les normes?


Marc legal

1.Constitució Espanyola (1978). Article 18, 1 dret a la intimitat.

1.Codi Deontològic COMB. Normes de Ètica Mèdica. Article 30.

1.Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb l'atenció sanitària 2003.

1.LOPD.

1.Llei 41/2002, de 14 de novembre, Básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica.


1.Llei 21/2000 del Parlament sobre els drets...

1.Codi Penal.

1.Ley 14/1986, de 25 de Abril, General de Sanidad

1.Ley orgánica 10/1995, de 23 de Noviembre (Código penal)

1.Convenio de Europa para la protección de los derechos y dignidad del ser humano frente a las aplicaciones de la biología y la Medicina

1.Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal.

Marc legal


Confidencialitat

• Constitució Espanyola (1978). Article 18, 1 dret a la intimitat: es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge.

• Codi de Deontologia. Normes d’Ètica Mèdica. Article 30. El metge té el deure de guardar secret tot allò que el pacient li hagi confiat, el que hagi vist, hagi deduït i tota la documentació produïda en el seu exercici professional i procurarà ser tan discret que ni directament ni indirectament res pugui ésser descobert.


• La "Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb l'atenció sanitària“ (DSSS) En un apartat del punt 3.5 (dret a la confidencialitat de la informació) diu "En aquest sentit cal recordar que l'accés a les dades només el poden tenir aquells professionals directament relacionats amb l'atenció del pacient, i que no es poden facilitar a altres professionals o famílies/persones vinculades sense l'autorització de l'interessat"

Alguna més...


Situacions habituals amb risc per garantir la confidencialitat

• Algú ens parla o ens pregunta per la salut d’un altre.

• Algú ve a la consulta en nom d’un altre.

• Quan el malalt és un company de feina.

• Consulta amb múltiples professionals.

• Consultes fora de la consulta.

• Menors i confidencialitat.

• Confidencialitat amb barreres lingüístiques.


Als passadissos, telèfon, mostrador, etc

Depèn de la importància del què estem dient, vigilem de no dir el nom del pacient del qual parlem, potser algú que el coneix està a prop.

Vigilem de no dir el nom del pacient del qual parlem, potser algú que el coneix està a prop.

Fem l’esforç de no dir el nom ni res que pugui identificar el pacient, potser algú que el coneix està a prop.

1

2

3


Quan el malalt és un company de feina...

Preguntes sobre la seva salut, ho comenteu entre els companys, és una mostra d’interès per la salut del company.

No preguntes pel que té. Si el company de feina vol que ho sàpigues ja t’ho farà saber. Si ho saps i algú et pregunta, no dius res.


Et truca un pacient mentre estàs visitant un altre

Li dius amablement que no pots atendre’ls en aquest moment, que estàs visitant, agafes el número i truques més tard.

Segons el que sigui, atens la trucada de telèfon encara que tinguis l’altre pacient davant.

De la centraleta no et passen trucades en hores de consulta, ells mateixos agafen les dades i truques quan pots.

1

2

3


Cóm parles a lessessions clíniques?

En Joan Maragall, que té leucèmia va venir l’altre dia,.... Com hi ha el deure de secret, a la sessió és secret compartit, no hi ha problema en dir el nom.

Un senyor (persona, pacient) de x anys que té leucèmia.... A les sessions parlem de casos, sense dir noms ni res que pugui identificar el pacient.


Tenim dret a informaciód’altres pacients?

SI, sempre que sigui amb bones intencions.

NO, només tenim dret a informació del pacient que no és del nostre “cupo” mentre l’estem visitant, no podem, ni tan sols mirar l’historial posteriorment per saber com ha evolucionat, sense el permís explícit del pacient.


“El menor maduro es un termino para designar a los individuos menores de edad desde el punto de vista legal, pero con capacidad suficiente (intelectual o emocional) para involucrarse en la toma de decisiones”

El menor madur


7 anys: tradicionalment és l’edat en la qual el nen arriba a “l’ús de la raó”

12 anys: legalment el nen té dret a ser escoltat

13 anys: capacitat per consentir relacions sexuals sense que sigui delicte

14 anys: contraure matrimoni amb permís judicial

16 anys: majoria d’edat sanitària. Emancipació. IVE

18 anys: majoria d’edat legal i penal


Un noi de 14 anys demana confidencialitat

Com és menor d’edat, si ho creus convenient li diràs als seus pares.

Li dius que hi haurà confidencialitat però saps que li comentaràs als pares si ho creus convenient, sense que ell ho sàpiga.

Penses que és la teva obligació. Segons el que succeeixi és probable que l’animis a que ell mateix ho comenti amb els seus pares.

1

2

3


Els menors i la confidencialitat

Els menors s’han de considerar com a receptors de la informació i, per tant, ser tractats amb tots els drets, si tenen capacitat de comprendre. Aquesta és la norma fonamental a tenir en compte.

(Cal registrar-ho a l’HC)


Els administratius han de vetllar per la confidencialitat?


Li dius tu a la parella perquè hi ha un risc a una persona concreta. Avises al pacient que li diràs a la seva parella.

Persona amb HIV + queno li ha dit a la parella

1

2

3

No li dius, respectes l’autonomia del pacient.

Parles amb el pacient, intentes fer-li entendre la importància de que li expliqui ell. Creus que és important mantenir la relació terapèutica.


Entenc que els traductors/mediadors coneixen el seu deure de confidencialitat.

Explico i recordo el deure de confidencialitat al traductor/mediador i si és un familiar segons el tema truco a Sanitat Respon.

Situacions clíniques amb barreres lingüístiques


No li digui al meu pare si té càncer doctor/a

Si la família creu que no l’ajudarà saber-ho i veus bona intenció, acceptes i no li dius.

Li dius al pacient i a la família.

Demanes al pacient si vol informació, quanta informació i si vol que ho sàpiga la seva família.

2

1

3


Una 3a persona demana un informe d’un pacient

•El fas.

•El fas si el pacient està d’acord.


Consells Pràctics


Consells Pràctics

• Cal convertir la confidencialitat en un hàbit.

• Abans d’emplenar qualsevol informe que se’ns demani, cal que obtinguem el permís de l’interessat o del tutor.

• Una forma útil de treballar el tema a nivell del centre és organitzar sessions de debat sobre alguns punts de risc per a la confidencialitat.


• Cal incloure aspectes de la confidencialitat en els plans d’acollida dels nous treballadors (siguin per una petita suplència o per una plaça per “sempre”).

• Si no parlem de problemes menors, no parlarem de altres malalties.

Consells Pràctics


• Cal revisar els elements estructurals i de funcionament dels equips que dificulten la confidencialitat (parets, papers amb dades, interrupcions de consultes, etc) i posar fil a l'agulla per a resoldre'ls.

• A les sessions clíniques acostumem-nos a evitar la identificació dels pacients (si no és estrictament necessària per a la seva millor atenció).

Consells Pràctics


• El servei de traducció telefònica (012 o Sanitat respon) pot ser útil, prèvia autorització de l’interessat, si aquest no parla la nostra llengua i no desitja que un familiar o amic actuï de traductor.

• Cal evitar els llistats de pacients que ofereixen les pròpies administracions sanitàries i vetllar pel manteniment de la confidencialitat i la confiança en cas de malalties de declaració obligatòria.

Consells Pràctics


• En cas de peticions judicials cal fer especificar clarament quina informació es demana i per a qui és.

•Sols estem obligats a facilitar-la davant del jutge i havent-li demanat prèviament que ens eximeixi del nostre deure de confidencialitat.

Consells Pràctics


• Cada CAP o consultori ha de disposar d’un destructor de paper.

• Per a obtenir informació de les visites dels hospitals és una bona solució demanar un informe a través de les unitats d'admissions.

Consells Pràctics


“Si dubtes, calla. Si no dubtes, pensa si has

de dubtar”.


La Història Clínica Electrònica


• La història clínica és el suport de l’assistència sanitària al pacient. Per tant, el disseny i l’estructura de la història clínica (també la informàtica!) han d’estar orientats a facilitar aquesta feina. Qualsevol altre ús, legítim i previst per la Llei, ha de ser considerat com a secundari pels responsables del seu disseny, posada en marxa i manteniment.

ÚS CLÍNIC DE LA HISTÒRIA CLÍNICA


• El propietari de la informació clínica és el pacient. I per tant, té dret a decidir sobre ella: el seu contingut i el seu ús. El pacient pot decidir si una determinada dada pot ser o no inclosa en la seva història clínica. Els pacients tenen dret d’accés a la seva història, en qualsevol format que es presenti i a conèixer qui i en quines circumstàncies ha consultat les seves dades clíniques. La història clínica informatitzada pot i ha de facilitar-ho.



• El professional ha d’introduir la informació necessària i pertinent per a l’assistència. L’ha de reflectir de forma veraç, intel·ligible i actualitzada. Ha de deixar constància del raonament clínic i les decisions que pren de cara a la valoració del problema, incloent el pla terapèutic i de seguiment si cal. L’accés a la informació es justifica fonamentalment per la necessitat de l’assistència sanitària.

• Reflexionar abans de fer anotacions que no formen part de la història clínica.

• Cal que cada pacient autoritzi personalment l’accés a la seva història clínica informatitzada per a cada acte assistencial.



Confidencialitat informàtica:

• Son necessaris espais reservats per al professional, per a les seves anotacions subjectives que el poden ajudar a l’estudi i seguiment posterior del pacient, com preveu la llei 21/2000 de la Generalitat de Catalunya i la 41/2002 de l’Estat.


LA RESPONSABILITAT DELS PROFESSIONALS

1. Assegurar la qualitat de la informació i del seu ús correcte i adequat

2. Fer l’ús correcte de les claus d’accés i dels nivells de confiança.

3. Avaluar la cancel·lació de dades de la història.


• La història clínica té com a finalitat facilitar i millorar l’atenció al pacient. Qualsevol altre ús ha de ser secundari. Per tant, el disseny de les històries clíniques informatitzades s’ha de fer pensant en la seva finalitat assistencial.

• Les institucions o empreses sanitàries tenen una responsabilitat molt important en el disseny i manteniment del suport informàtic, tant pel que fa a seguretat com a facilitat d’ús per part dels clínics.

PUNTS CLAU


• Cal que existeixin diversos nivells d’accés a la història clínica, segons perfil professional i segons relació assistencial d’aquell professional amb el ciutadà.

• La majoria de transgressions a la intimitat provenen dels mateixos professionals sanitaris, que tenim una gran responsabilitat a evitar-les.

• Els professionals també tenim el deure de denunciar aquells defectes de disseny que ens dificulten una correcta i confidencial atenció.

PUNTS CLAU


CONSELLS PRÀCTICS


• Compta sempre amb el permís, implícit o explícit, de la persona que atens, per anotar una dada clínica.

• Abans d’anotar una informació pensa si és rellevant, si et cal fer-ho.

• No deixis el teu codi d’accés a ningú (encara que t’ho demanin).

• No enviïs informació clínica per mitjans insegurs: el correu electrònic i la identificació per CIP són un bon exemple d’inseguretat.

CONSELLS PRÀCTICS


• Evita accedir a històries clíniques de pacients pels quals no tens permís implícit ni explícit. Denuncia la facilitat amb què pots fer-ho.

• Promou que els teus pacients exigeixin majors mesures de seguretat i que puguin controlar els accessos no autoritzats a la seva informació clínica.

CONSELLS PRÀCTICS


Conclusions


Conclusions

• El respecte a la intimitat és un dret fonamental lligat a dignitat de la persona

• Cal convertir la confidencialitat en un hàbit de la nostra pràctica professional


“És molt més difícil equivocar-se per callar que per parlar”

“És més difícil guardar un secret que mantenir un carbó encès a la llengua”

Sòcrates


[email protected]

Twitter: @ramonmoreraBloc: ramonmorera.com

Gràcies per la vostra atenció