PRODUCCIOD'ARBRES I ARBUSTS … · Cap del Servci de Proteccio dels Vegetals. Generalitat de Catalunya. Carrer Sabino Arana, 24. ... RESUMEN El hecho de que hay un interes creciente

Dossiers Agraris ICFA I. 5-32

PRODUCCIO D'ARBRES I ARBUSTSORNAMENTALS A CATALUNYA.

PRODUCCIO, DISPONIBILITAT I APLICACIODE L'ARBRE AUTOCTON

Teresa Adserias i Sans'Francesc Barbera i Carre'Lluis Masvidal i Calpe'Josep Montaner i Gir64Miquel Plana i Mateo'

Josep M. Vives de Quadras"

RESUM

El fet que hi ha un interes creixent en Ia planta autoctona ha motivat el present Estudi.A fi de coneixer I'estat de l'oferta i les dificultats que algunes especies presenten en la sevamultiplicacio, cultiu i comerq, es va trametre un questionari als 114 vivers de Catalunya, queprodueixen arbres i arbusts autoctons. D'acord amb diversos suggeriments, s'han inclos lesplantes naturalitzades o adaptades, amb caracteristiques de rusticitat.L'Estudi ha determinat el grau d'autopropagacio, els factors limitants de Ia comercialitzacio i deIa produccio, per als vivers enquestats.

Una segona part se centra en I'arbre autocton, per ser el col•lectiu de mes interes. Per a unamillor documentacio, es recullen les dades sobre les seves exigencies.Es determinen les especies mes adients ales diferents comarques catalanes, indicant les sevesarees de distribucio I tambe les comarques mes riques en aquestes especies.Vint-i-dues de les especies que mes es produeixen son estudiades en profunditat, tant pel que faa Ia produccio com a Ia comercialitzacio. Tambe s'ha estudiat Ia correlacio entre Ia major presen-cia d'aquests arbres autoctons a Catalunya i el seu volum de produccio.

I . Biologa. Carrer Maresmc. 1 12. 6t. I r. Barcelona. 08019.2. Metge. Avda. Corts Catalanes, 515, Ir. Ia. Barcelona. 08014.3. Enginser Tecnic Agricola. INORSA: Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunca. Carretcra N. 11 km. 639,5.

Vilassar de Mar. 08340.4. Enginver Tecnic Agricola. Coordinador Seccio Ornamentals Institueio Catalana d'Estudis Agraris. Carrer del Carme,

47. Barcelona. 08001.5. Enginycr Tecnic Agricola. Passeig Maragall, 151, pral. Ia. Barcelona. 08026.6. Enginyer Agronom. Cap del Servci de Proteccio dels Vegetals. Generalitat de Catalunya. Carrer Sabino Arana, 24.

Barcelona. 08028.

Dossiers Agraris ICEA 1 5

SUMMARY

Use of native plants in landscaping and gardening is growing steadily, and it has motivated thisStudy.In order to know the present state of supply as well as the difficulties that some species hace

concerning their propagation cultivation and trade, a Questionnaire was sent to the 114 nurse-ries in Catalonia involved with growing of native trees and shrubs. Following several sugges-tions, both naturalized and adapted plants well known for their rusticity have also been inclu-

ded.The data provided by these nurseries allowed us to determine the degree of self-propagation aswell as the factors limiting both commercialization and production.

A second chapter focuses on native trees, the ones which raise more interest. To provide betterdocumentation we have gathered data on their main requirements.We also indicate the species of native trees which better suit the different areas of Catalonia aswell as their present distribution and richness within Catalonia.Because of their production and commercialization, twenty-two species with the highest produc-tion rate are thoroughly studied. Correlation between the presence of these native trees enCatalonia and their production rate has also been analized.

RESUMEN

El hecho de que hay un interes creciente en la planta autoctona ha motivado el presente Estu-dio.Con la finalidad de conocer el estado de la oferta y as dificultades que algunas especies presen-tan en su multiplicacion, cultivo y comercio, se envio un cuestionario a los 114 viveros deCatalunya, que producen arboles y arbustos autoctonos. De acuerdo con varias sugerencias, sehan incluido plantas naturalizadas o adaptadas, con caracteristicas de rusticidad.El Estudio ha determinado el grado de autopropagacion, los factores limitantes de la comerciali-zacion y de la produccion, para los viveros encuestados.

Una segunda parte, se centra en el arbol autoctono, por ser el colectivo de mas interes. Para unamejor documentacion, se recogen los datos sobre sus exigencias.Se determinan las especies mas adecuadas a las diferentes comarcas catalanas, indicando susareas de distribucion y tambien las comarcas mas ricas en las mismas.Veintidos especies de mayor produccion son estudiadas en profundidad, por su produccion ycomercializacion. Tambien se ha estudiado la correlacion entre una mayor presencia de estosarboles autoctonos en Catalunya y su volumen de produccion.

6 Dossiers Agraris ICEA 1

1. IN I RODUCCLO 2. 1NIETODOLOGIA

La gradual professionalitzacio de la jardi- 2.1. ConfeCCio de Ilistats

neria publica i privada, juntament amb elgran desenvolupament de les actuacions pai- Per tal de facilitar les tasques de consulta i

satgistiques i de restauracio del medi natural, ates 1'elevat nombre d'especies autoctones al

han propiciat un interes creixent per la plan- territori catala, es va procedir a confeccionar

to autoctona. De fet, la utilitzacio vegetal una Ilista d'arbres i arbusts autoctons. Es va-

propia del pais permet una major adaptacio ren aplicar els criteris d'Oriol de Bolos

a les condicions adverses i un menor cost de (BOLOS et al., 1990). Posteriorment, es varen

manteniment posterior, a la vegada que s'in- contrastar cis Ilistats resultants amb altres

tegren millor en el paisatge i ajuden a la pre- personalitats botaniqucs.

servacio de la nostra vegetacio espontania. Seguint els suggeriments d'alguns profes-

Altrament. el rapid desenvolupament de sionals enquestats, es va confeccionar una se-

noves tecniques de jardincria com el xerisca- gona Ilista de plantes naturalitzades, subs-

pe (tecnica desenvolupada als Estats Units i pontanies o simplement adaptades. Es tracta

clue es basa en la construccio de jardins efi- d'especies de rusticitat semblant a les autoc-

cients en aigua) han comcncat a aplicar-se, o tones. Aixi, doncs. les Ilistes van quedar com

ho scran molt properament, a les nostres lati- s'indica:

tuds. En aquest sentit, la plantacio racional Arbres autoctons ........................ 62 especiesd'especies autoctones amb poca dcmanda hi- Arbres naturalitzats o adaptatsdrica pot comportar estalvis de fins al 75 % d'us frequent .............................. 61 especiesrespecte d'un jardi tradicional. (BORES, Arbusts autoctons ...................... 85 especies1991). Arbusts naturalitzats o adaptatsLa zona mediterrania come una flora ex- d'us frequent .............................. 5 especies

cepcional per les seves caracteristiques orna- Total .............213 especiesmentals i de rusticitat. Nomcs a la peninsulaIberica, hi creixen mes de 750 especies ende- La relacio definitiva d'especies emprada

miques, i es considcra la zona amb major per la confeccio de I'enquesta es presenta a

nombre d'endemismes en el conjunt euro- I'annex 1. (BOLOS & VI(;o, 1984), (DFBAZAC,

pcu. A Catalunya, hom troba un ventall d'cs- 1987), (FOLCII, 1981), (GARCIA RoL1.AN,

pecies autoctones de distribucio geografica 1985), (GUINEA & VIDAL, 1969), (LANCAS-

molt cxtensa. fet que facilita la seva aplicacio TFR, 1976), (LEONARDI, 1983), (MASCLANS,

en jardincria i en garanteix la supervivencia 1980 i 1981), (PAtiELLA, 1972 i 1991), (RuIz

en cis diferents habitats del territori catala. DF LATORRE, 1971), (GOMEZ CAMos, 1985),

(BOSSARD. 1984). (MARTORELL, 1990), (MASVIDAL, 1992 i

Pel que fa a la produccio, I'interes del sec- 1993).

tor per a planta autoctona es creixent, i al-guns vivers de Catalunya ja han superat el5'Yo de produccio per aquest concepte. D'ai- 2.2. Univers d'estuditres, ja han superat els cent arbres autoctonsd'oferta. pero encara falta per arribar a una Es varen agafar cis 1 14 vivers associats a laproduccio massiva. Federacio d'Agricultors Viveristes de Cata-Com a resposta a I'interes creixent des de lunva. Compren Ies quatre associacions re-

tots cis ambits per la planta autoctona, 1'I- gionals: amb 61 vivers la de Barcelona, 35 laCEA endega I'any 1991 un estudi per avaluar de Girona, 8 de la Lleida i 10 la de Tarrago-l'oferta dels vivers catalans i els factors limi- na.tants que dificultaven el seu desenvolupa-nient. Els resultats que es presenten, junta-mcnt amb els criteris de valoracio 2.3. Enquestaornamental proposats. volen contribuir alconeixement i la implantacio d'especies es- El model de questionari utilitzat. es pre-

pontanies com a practica habitual enjardine- senta a I'annex 2. Es divideix en tres parts:

ria publica i privada. - Primera. De caracter general. demanava


informacio sobre el viver i la seva estructuraproductiva, com tambe la tendencia a pro-duir determinats tipus de plantes. En con-cret, la informacio que es presenta era: di-mensio, grau d'autopropagacio, fonts deproveiment i tendencies en la produccio.

- Segona. Constava d'una sola preguntaoberta: es demanava que indiquessin les es-pecies produides, d'entre les que figuraven ala relacio. Tambe es demanava la produccioanual de cada una.- Tercera. Es demanava que assenyalessin

els principals factors limitants de cada espe-cie produ'ida, en els tres aspectes segiients:Comecialitzacio. Si es normal, o presenta as-pectes de poca demanda, poca disponibilitato nomes per encarrec...Produccio. Si es facil de produir, o presentaproblemes de creixement lent, a la fase depropagacio o de cultiu.Rendibilitat. No rendible o nomes si es reso-len els factors limitants.

3. RESULTATS

Sobre el total de 114 enquestes trameses,es van retire, en una primera fase, onze res-postes. es a dir, un 9,6 % de contestacio. Pos-teriorment, es va fer un seguiment de tots elsvivers enquestats reclamant-ne la resposta. Ia la vegada. es va fer arribar 1'enquesta a co-I.lectius professionals, que sabiem que pro-du'ien i aplicaven planta autoctona. Foren,principalment, empreses d'autopistes i dejardineria.

En total, es varen obtenir 29 enquestes devivers, que significaven un grau de respostadel 25 %. Pero d'aquest total es varen deduirvuit questionaris de vivers que no produ'ienplanta autoctona, o per altres causes. D'altrabanda, es varen obtenir tres questionarisd'empreses d'autopistes amb vivers propis, iun d'una empresa de jardineria, tambe ambviver, que produia una part per a les sevesplantacions i una altra part per a la venda.

Per taut, s'ha disposat de 25 questionaris,ben representatius de la produccio de plantaautoctona, que foren objecte de l'analisi esta-distica posterior.

3.1. Infrastructura disponible

Superficies de cultiu: Total 335,6Cultiu a faire lliure 284.2 hectareesCultiu en umbracle 24.608 metres'-Cultiu en hivernacle 22.433 metres'-

Superficie mitjana per vi-ver 19,75 hectareesRealitzen la propagacio a la mateixa empre-sa: 80 %

Instal•lacions de propagacio: Hivernacle:3.278 m2. Banquetes: 12.098 m'-. Altres: 520m'.

No realitzen la propagacio: 20 %. Paisos pro-veidors: Holanda, Belgica, Italia, Franca iPortugal.

Principals grups d'interes.Arbres i arbusts ornamentals 643%Coniferes 28.5%

Planta mediterrania 78,5 %Grans exemplars 35,7 %Planta vividora 14,2 %Plantes d'alineacio 7,0 %Planter 28,5%Planta aromatica 35,7 %Planta forestal 35,7%Palmacies 7,0 %

3.2. Oferta dels vivers ornamentals

Del proces de les enquestes obtingudes, esdespren que s'ha aconseguit informacio deles especies que es produeixen, i dels factorsde comercialitzacio i produccio. Quant a lesdades de produccio, han estat contestadesper tots els vivers, menys un. Pero s'han con-siderat que, en alguns casos aquestes xifreshan estat donades a ull, o be que, en altres,han acusat alguna tendencia interessada. Peraquest motiu aquesta informacio es conside-rada amb reserves, pero la distribucio per-centual de les principals especies en produc-cio s'ha considerat representativa. Les xifresglobals es relacionen a continuacio:

Oferta (en nombre d'unitats) que es desprendel resultat de 1'enquestaArbres autoctons or-namentals ................... 1.864.200 unitatsArbusts autoctons or-namentals ................... 670.000 unitats

8 Dossiers Agraris ICEA 1

Distribucio de I'oferta per especies.S'assenyalen Ies especies d'arbres amb una

produccio anual superior a 20.000 unitats iles especies arbustives amb 10.000 unitats.

Arbres ornamentals % del total Arbusts ornamentals 0/, del total

Picea excelsa 16,1 % Rosa canina 15.4 0/,Pinus halepensis 5,8 'Yo Buxus sempervirens 9,7%Pinus pinea 5,6 'Yo Spartium junceum 6,5 %Pinus radiata 4,3 'Yo Rosmarinus officinalis 6,4%Pinus pinaster 4,3 'Yo Thymus vulgaris 5,4%Quercus ilex 2,7 (Yo Lavandula angustifolia 5,2%Cupressus sempervirens 2.8 'Yo Rhamnus alaternus 2,9%Morus alba 2.7 'Yo Arbutus unedo 2,7%Castanea sativa 2 , 2 (Yo Nerium leander 2,4 'Yo

Fagus sylvatica 2'%o Viburnum tinus 2,0%Quercus robur 1.7'Yo Cornus sanguinea 1,8%

Prunus avium 1.6'Yo Genista scorpius 1,6 %Cercis siliquastrum 1,6 'Yo Myrtus communis 1,6%

Crataegus monogyna 1,5'Yo Altres especies (50 sp) 36,4%Prunus spinosa 1,l %Acer pseudoplatanusFraxinus excelsior

1,1 %I,I %

Tilia platyphyllos 1,0%Altres especies (53 sp) 40,5 '70

3.3. Factors limitants de lacomercialitzacio

En el total de respostes analitzades, s'hadeterminat quins eren els factors limitantsque apareixen amb major frequencia: s'ex-pressa el resultat en 0/) sobre el total de fac-tors citats:

Factor Descripcio Freq iencia

I No es comercialitza normalment, pero n'he tingut demanda il'he intentat cultivar: 8,6 'Yo

2 Poca demanda. poques quantitats 22,1 %3 Nomes es produeix per encarrec especific 3,1 %4 No hi ha disponibilitat durant tot I'any, i aixo es un problema 9,4%5 Es comercialitza regularment sense problemes 56,8 %

3.4. Factors limitants de la produccio

Igual que en el cas anterior, se cita el per-centatge d'aparicio dels diferents factors res-pecte del total d'enquestes analitzades.


Factor Descripci6 Frequencia6 Facil de produir: no hi ha problemes 70,0%7 Problemes de propagacio, multiplicacio 6,2%8 Problemes durant el cultiu (adaptacio ambiental) 6,7 %9 Problemes de creixement: massa lent , massa llarg 9,8 %10 Problemes d'implantacio en el terreny un cop subministrada

la planta al client 2,5%11 La produccio no pot ser rendible de cap manera 1,4%12 La produccio pot ser rendible, resolent els problemes citats 0,0 %13 Altres factors limitants de la produccio 3,1 %

4. PRODUCCIO,DISPONIBILITAT I APLICACIODE L'ARBRE AUTOCTON

L'arbre constitueix I'estructura en els pro-jectes de paisatge i de jardineria i, a la vega-da, una inversi6 important. Es evident que hiha molt d'interes en la utilitzacio d'arbresautoctons. ates que es busca un manteni-mcnt, en ma d'obra i en reg, al mes economicpossible.

Els pares segdents, inaugurats el 1992, enson exemple:

Litoral (Barcelona)Cartes I (Barcelona)Poblenou (Barcelona)Migdia (Barcelona)Trinitat (Barcelona)Glories (Barcelona)Hotel Rey Juan Carlos I (Barcelona)Pare Nou (Prat de Llobregat)Catalunya (Sabadell)Les Planes, ampliacio (L'Hospitalet)Si be en tots els pares figuren arbres autoc-

tons, en els indicats, hi ha hagut el propositque fossin els dominants. Per tant, hi soncorrents pins. alzines sureres, xops, garro-fers, oms, oliveres, etc.

Aixi, clerics, despres dels resultats globalsexposats en l'apartat 3, es tractara l'arbreautocton en especial. La documentacio ques'inclou, l'aplicacio per comarques i els resul-tats de l'Estudi per especies, volen fer d'a-quest treball, una eina util per als qui vulguintreballar sobre aquest tema.

4.1. Principals exigencies

Per aportar una documentacio util i, a lavegada, manejable, s'ha confeccionat el qua-

dre ARBRES AUTOCTONS DE CATA-LUNYA. PRINCIPALS EXIGENCIES.S'inclou en ]'Annex 3.Emprant diverses fons (vegeu Bibliogra-

fia), s'han recollit les dades segdents:Nom Manic . Familia . Origen.Nom catala i castella . Altitud idonia. Ti-

pus fullatge . Temperatura minima que resis-teix. Necessitats hfdriques . Necessitats deHum. S61 : pH, humitat i qualitat . Textura delsol.

(BOSSARD, 1984 ), (CHANES, 1969), (DEBA-

ZAC, 1983), ( DIRR, 1990 ), (LANCASTER,

1976), (LEONARDI, 1983), (NAVES, 1992),

(PANELLA, 1972).

4.2. Distribucio per comarques

Les caracteristiqucs orografiques, clima-tologiques i edafiques de Catalunya son bendiverses, i estan diferenciades geografica-ment.

El resultat d'aquesta variabilitat comportaun enriquiment en comunitats i espccies ve-getals, fet que queda reflectit en el nombred'especies arbories. Aquestes poden esseremprades en el camp ornamental i del paisat-gisme.

La divisio fitogeografica del nostre pats,reconeix tres grans zones: I'alta muntanya,l'estatge monta i la regio mediterrania.

• A 1'alta muntanya pertanyen les terres piri-nenques compreses entre altures de 1.600 i3.000 metres sobre el nivell del mar. Tam-be hi queden incloses determinades zonesdel Montseny. Aquesta zona es poblada perboscos de confferes, per prats naturals i peravetoses subalpines que baixen fins als1.200 metres a la Vall d'Aran.

10 Dossiers Agraris ICEA I

• L'cstatge monta ocupa la muntanya mitja-na humida. i es poblat pel bosc humit derourc penol. com tambe per fagedes a les

zones mes altes. Segucix el pi roig, la pinas-

sa i les rouredes en un nivell mes baix.

• La regio mediterrania, mes seta, ocupa la

terra baixa i es poblada per alzinars, amb

extensions de brolla amb pi blanc o pi pi-

nver (o be surera en el cas de sol silicic) i

tambe per la bosquina amb caractcr de ma-

quia a les zones mes meridionals.

S'han revisat les comarques catalanes totcercant en quines d'elles apareixen, d'unamancra autoctona i no subspontania ni natu-

ralitzada, les especies arbories seleccionades.Aixi, doncs, s'ha extret el quadre-resum que

figura com a annex 4. Aquest quadre s'ha

compost tenint en compte els factors se-giients:

• S'ha prioritzat el fet que I'especie en giies-

06 sigui autoctona. es a dir, que apareguiespontaniament a la comarca. D'aquestamancra, es poden trobar alguns exemplesd'arbres que poden viure en una determi-nada comarca o que hi apareguin subspon-taniament i no figurin en l'Estudi.

• El limit entre arbre i arbust no es sempre

clar. Per aquest motiu s'han assenyalatconvenientment aquelles especies que, en-cara que sovint apareixen com a arbusts.poden arribar a atCn er alcades notables i

que alguns autors consideren com arbrets.• S'ha diferenciat el fet que les especies apa-

reguin d'una manera comuna a les comar-ques. o be que I'aparicio sigui esporadica oredu'ida a determinats indrets (serralades,a la vora de rius, etc.)

De I'analisi per comarqucs , se'n poden ex-treure les conclusions segiients:

• Les especies que apareixen com a autocto-nes a la major part de la geografia catalanason, seguint I'ordre de major a menor fre-giiencia:Om (Chnns minor). Sauquer (Samhucusnigra). Salze blanc (Sali.v alha). Alber (Po-pulus alha). Figuera (Ficus carica). Freixede fulla petita (Fravinus angustitolia). Pipinyoner (Pinus pinta). Pi blanc (Pinus ha-lepensis). Garric (Quercus cocci/era).Tots cls anteriors son presents a les tresquarter parts de les comarques catalanes.

• Es trohen aproximadament, en un 50 % del

territori catala . les especies segdents:Llentiscle ( Pistacia lentiscus ). Gatell (Salix

cinerea ). Alzina ( Quercus il(,.v ssp . ilc.v).Noguerola ( Pistacia terehinthus ). Carrasca

(Quercus il(,_v ssp . rotundilolia ). Vern (.4l-

nus glutinosa ). Roure martinenc ( Quercus

humilis).• Quaranta-una especies mes hi aparcixen

menys frcgiientment.

Seguint la distribucio del nombre d'espe-

cies que es trohen a les 41 comarques catala-

nes, resulta que en 1 1 hi apareixen mes de 25

de les 61 especies estudiades : 25 comarques

gaudeixen d'entre 15 i 25 d'aquelles especies,

i en 5 comarques es troben , d'una mancra

espontania , un nombre d'especies inferior a

15.Aquesta distribucio per comarques s'apro-

pa forca a les arees de distribucio fitogeogra-

fica esmentades anteriorment.

(Atlas de I'Enciclopedia Catalana ) ( Boi.os& Vi(io, 1984).

(Foici1, 1981) (Historia Natural dels Pai-

sos Catalans , Volum 3 Vegetacio).(MAS.ALLFS et al, 1987 ) ( MASCI _ANS, 1980),

(NAVES, 1992), ( RiBAS PIERA, 1991 ), (ViGO,

1976).

4.3. Disponibilitat per especies

Els dos apartats anteriors es refereixen a

tots els arbres autoctons de Catalunya. Expo-

sats els resultats globals de I'Enquesta (C.3)s'han de tractar mes extensament els quecorresponen als arbres. Aqui I'ordenacio serasegons cl volum produit pel total de l'univers

estudiat.Considcrant una produccio minima de

10.000 exemplars I'any, resulten 22 especiesd'interes. El total de 61 especies d'arbresautoctons queda agrupat aixi:

Produccio de mes de 10.000 exem-plars ........................................................Produccio de 5.000 a 10.000 exem-plars ........................................................ I IProduccio de 1.000 a 5.000 exemplars 18Produccio de menys de 1.000 exem-plars ........................................................ 5No el produeixen 5

Total 61

Dossiers Agraris ICEA 1 I I

A ]'annex 5 es detallen els resultats de l'En-questa per als 22 arbres autoctons de Cata-lunya de mes produccio.

Les sis primeres posicions de mes produc-cio corresponen als pins. El Pinus Ilalepensisi P. pinea, resulten un 70 % de comercialitza-cio sense problemes i la resta, indica un equi-libri entre produccio i demanda pero ambpoca produccio. Quant als factors produc-tius, queden en un 58 'Yo els que son facils deproduir. El Pinus svlvestris, nomes registraun 50 % que els consideren facil de produir.

Les posicions 4a. 5a i 6a, son per als Pinusnigra sal:manii, el P. Uncinata i el P. Pinas-ter. Igual per a tots tres, els factors de comer-cialitzacio son bons i disponibles en el mer-cat. Tambe la produccio, la consideren facilper a tots tres. En tots els casos la reproduc-cio es per llavors. Segons una empresa en-questada, el pi micorrizat creix quasi tres ve-gades mes que el no tractat.

El Quercus ile.v- subsp. ilex nomes registraun 50 % de bona comercialitzacio i disponi-bilitat, i un 45 % de facilitat de produccio. Teun creixement lent, i es pot propagar per Ila-vor. Segons una empresa enquestada, queplanta el 100'Yo d'arbre autocton, empramolt 1'alzina, juntament amb Pi halepensis iamb roure si el Iloc es mes humit. Per al seucultiu, necessita tutor.

La posicio seguent, Fagus Sj'lvatica, es fa-vorable al 100 % tant en comercialitzaciocorn en produccio. Ha donat bon resultat ales plantacions efectuades a Girona, per unaempresa enquestada.

Es molt favorable el Salix alba, 100 % decomercialitzacio i 100 % de factors de pro-duccio. Multiplicacio per esqueix. Bons re-sultats en plantacions a arrel nua . No necessi-ta tutor.

Quercus rohur registra el 75 % de comer-cialitzacio sense problemes, i el 58 % queconsideren que es facil de produir. Altres elqualifiquen de no rendible, i de creixementlent. Necessita tutor.

leer Pseudoplatanus es comercialitza sen-se problemes i to un bona disponibilitat. Laproduccio es considera facil pel 75 % dels en-questats i de creixement lent pel 25 % res-tant.

Tilia platvphv/los es comercialitza senseproblemes , Pero' en els factors de producciohi ha un alt 60 % que consideren que to pro-

blemes per a la propagacio o multiplicacio.Serveix de portaempelt per al Tilia lomento-sa.

Fraxinus excelsior resulta amb el 100 % fa-vorable en tots dos factors estudiats. Es pro-paga per esqueix. No necessita tutor. Es ata-cat per la cotxinilla.

Acer monspessulanum encara que nomesto un 50 % de favorable comercialitzacio, laresta indica una demanda creixent, encarano coberta. Quant als factors de produccio,un 50 % el considera facil de produir, pero toel creixement lent i problemes d'implantacioal terreny. Dificil reproduccio per Ilavor.Bons resultats a les plantacions realitzadesper algunes empreses enquestades.

. llnus glutinosa. El 80 % de la produccio esper encarrec. La produccio resulta en un80 % facil. pero hi ha problemes de planta-cio. Es pot multiplicar per Ilavor. S'adapta ales diferents classes de terreny. Sense proble-mes fitosanitaris. Pero, segons l'opinio d'unaempresa, es de dificil adaptacio en un terrenyque no sigui verge. Es cultiva sense tutor.

Tilia cordata. Hi ha acord en el fet que esmenys cultivat que el T. platvphi'llos. Bonacomercialitzacio per al 80 'Yo. Pero un 100 'Yoconsideren que es facil de produir.

Tamarix africana. El 100 % favorable tanten comercialitzacio corn en facilitat de pro-duccio. Necessita tutor.

Quercus petraea. El 100 'Yo favorable tanten comercialitzacio corn en produccio. Crei-xement molt heterogeni, possiblement perinadaptacio a terres poc acides.

Populus alba. Bona comercialitzacio i dis-ponibilitat al mercat (100 %). Factors de pro-duccio, 75 % facil de produir. pero algunsproblemes de multiplicacio. Requerimentsd'aigua. Reproduccio per estaca. Creixementrapid. No necessita tutor. Plantacio a arrelnua.

Sorhus aucuparia. Poca demanda. Quant ala produccio, pesen els problemes de multi-plicacio i de plantacio. Perjudicats per lestemperatures altos. Atacs de la Phvtophlhora.

Sorhus aria. 50 % de bona comercialitza-cio i poca demanda. Com el S. aucuparia,problemes de multiplicacio i de plantacio.Perjudicat per la calor.


Quercus coccifera. Favorables tots els fac-tors, comercials i productius . Reproduccioper Ilavor.

4.4. Discussio i Conclusions

Si be en principi, l'Estudi va esser motivatper l'interes per la planta autoctona, la pri-mera part queda dedicada a arbres i arbustsornamentals, seleccionats entre les especiesnaturalitzades i adaptades d'us mes corrent, iconegudes per la seva rusticitat o interes de-coratiu. Tambe interessen per la seva utilitaten paisatgisme. Aixi es va respondre a diver-sos suggeriments de professionals enques-tats.La segona part, respon al primer objectiu,

o sigui determinar l'oferta, aplicacio, proble-mes de cultiu i comercialitzacio, de la relaciod'arbres autoctons confeccionada. La discus-sio sobre incloure els arbrets s'ha resolt indi-cant els autors que els han qualificat aixi i nocom a arbusts.En la relacio d'arbres autoctons, s'hi han

efectuat bastants canvis, i s'ha acceptat, fi-nalment, que es tracti d'especies autoctonesconcretament de Catalunya, negligint les ques'havien incorporat d'altres paisos catalans omediterranis.

Es disposa d'informacio sobre els temes del'Estudi, procedent de les enquestes, que noha estat incorporada.A continuacio es presenten les Conclu-

sions, desglossades segons els apartats de mesinteres.

3.1. Infrastructura disponible

Amb una superficie total de cultiu de 284hectarees, hi ha un 85 % de cultiu a l'aire lliu-re. La resta es reparteix entre cultiu en um-bracle i cultiu en hivernacle.La superficie mitjana dels vivers enques-

tats es de 19.75 hectarees cosa que reflecteix1'entitat de la mostra, que abasta els viversmes importants.La propagacio s'efectua en un 80 % a la

mateixa empresa. La resta adquireix el mate-rial vegetal a Holanda, Belgica, Franca, Italiai Portugal.

Els arbres i arbusts ornamentals, objectede l'Enquesta son cultivats en un 64,3 % delsvivers.

3.2. Oferta dels vivers ornamentals deCatalunya

Solament un dels vivers enquestats ha ne-gligit donar xifres de produccio.Aixo no obstant, s'ha cregut oportu consi-

derar que en alguns casos les dades de pro-duccio han estat donades a ull, o be que enaltres han acusat alguna tendencia interessa-da. Per aquest motiu es consideren amb re-serves aquestes dades. Pero es consideren re-presentatives les xifres relatives o dedistribucio percentual de les principals espe-cies en produccio.

L'oferta es resumeix com s'indica:Arbres autoctons ornamentals . 1.864.200Arbusts autoctons ornamentals 670.000

Les especies d'arbres que superen el 4 %del total, considerant tambe les naturalitza-des, son: Picea excelsa (16,1 %), Pinus hale-pensis (5,8 %), Pinus pinea (5,6 %), Pinus ra-diata (4,3 %), Pinus pinaster (4,3 %).

Els resultats per als arbusts, autoctons i na-turalitzats, son els seguents: Rosa canina(15,4 %), Buxus sempervirens (9,7 %), Spar-tium junceum (6,5 %), Rosrnarinus officinalis(6,4 %), Lavandula angusti%olia (5,2 %).

En I'apartat 3.2, s'hi detallen tots els quesuperen I' l %. El Questionari incloYa arbres iarbusts autoctons i naturalitzats. Aquests ul-tims per suggeriments de diversos viveristes.

3.3. Factors limitants de la comercialitzacio

Del total d'arbrcs i arbusts del Questiona-ri, un 80 °/o es comercialitza sense problemes,el 57 %, del qual es en condicions i quantitatsnormals, i la resta, un 23 %, en poca quanti-tat per poca demanda.Un 18 % no es comercialitza normalment,

tot i haver-hi demanda.

3.4. Factors limitants de la produccio

Un 70 % considera que son facils de pro-duir i que no hi ha problemes.Un 10 % esmenta com a problema, el crei-

xement massa lent.Quan a problemes de propagacio o multi-

plicacio, hi ha un 6 % que ho afirma.Un 7 % considera que hi ha problemes de

cultiu.Tot el que s'ha indicat, correspon al total

de la mostra, que compren arbres i arbustsautoctons i naturalitzats.


4.2. Distribucio per comarques

Les especies que apareixen com a autocto-nes en les tres quartes parts de les comarquescatalanes son, seguint l'ordre de major a me-nor fregiiencia: Om (Ulmus minor), Sa6quer(Sambucus nigra), Alber (Populus alba), Fi-guera (Ficus carica), Freixe de fulla petita(Fraxinus angustifiolia), Pi pinyoner (Pinuspinea), Pi blanc (Pinus halepensis), Garric(Quercus cocci/era).

Les especies segiients es troben, aproxima-dament, en un 50 % del territori catala: Llen-tiscle (Pistacia lentiscus), Gatell (Salix cine-rea), Alzina (Quercus ilex ssp. ilex), Carrasca(Quercus ilex ssp. rotundilolia), Vern (Alnusglutinosa), Roure martinenc (Quercus humi-lis).

D'acord amb la distribucio d'arbres autoc-tons que es troben a les 41 comarques catala-nes, es pot establir:

• En 1 I comarques apareixen mes de 25 deles 61 especies estudiades.

• 25 comarques tenen d'entre 15 i 25 d'aque-lies especies.

• En 5 comarques es troben menys de 15 ar-bres autoctons.

Distribucio per comarques que s'apropasensiblement a les arees de distribucio fito-geografica que son: l'alta muntanya, 1'estatgemonta i la regio mediterrania.

4.3. Disponibilitat per especies

De les 61 especies d'arbres autoctons,s'han escollit les 22 de produccio superior als10.000 exemplars l'anv.Les 6 primeres posicions corresponen als

pins, o sigui, per ordre: Pinus halepensis, Pi-mis pinea, Pinus svIvestris, Pinus nigra salz-manii, Pinus uncinala i Pinus pinaster. Totsells registren una comercialitzacio sense pro-blemes i una produccio facil. Nomes el P.svlvestris, indica el 50 % de casos, facil deproduir. Tots ells, reproduits per flavor.

El Quercus ilex subsp. ilex, es de creixe-ment lent, i els enquestats amb favorable co-mercialitzacio i produccio, es queden a lameitat del total.

Resulten amb el 100 % favorable en co-mercialitzacio i produccio els segiients: Fa-gus s.idvatica, Salix alha, Fraxinus excelsior,Tamarix africana, Quercus petraea, Quercuscocci%era, Acer pseudoplatanus (aquest queda

en un 75 % de produccio, per creixementlent).

El roure, Quercus robur, registra un 75 %de vivers que el comercialitzen sense proble-mes, pero nomes el 58 % el consideren facilde produir, per creixement lent, necessitat detutor, i fins i tot un 15 % manifesten que espoc rendible.Acer monspessulanum to una comercia-

litzacio favorable en un 50 %, pero la restaindica una demanda creixent. Es recomana-ble. Quant als factors de produccio, es facilen un 50 %. amb problemes per creixementlent, i implantacio al terreny. Diffcil de re-produir per flavor.

Tilia platiphi'llos es comercialitza senseproblemes, pero un 60 % considera que enproduccio to problemes de propagacio. Esmes cultivat que el Tilia cordata, que es bencomercialitzat en un 80'%, i facil de produiren un 100'%. El primer serveix de portaem-pelt.

El vern (Alnus glutinosa) es produit en un80 'Yo per encarrec, i la produccio cs facil tam-be en un 80 %. Problemes de plantacio.

El Populus alba, 100 % de bona comercia-litzacio, i un 75 % en facilitat de produccio.

Els Sorhus (S. aucuparia i S. aria) tenenpoca demanda, problemes de multiplicacio ide plantacio. i perjudicats per la calor.

Una correlacio entre I'extensio de 1'area dedifusio de cada especie a les terres catalanes,i el volum de la seva produccio als vivers en-questats. es un extrem que falta comprovaren I'Estudi.De les 16 especies mes corrents en el con-

junt de les comarques catalanes (vegeu 4.2.Distribucio per comarques) se n'ha fet unarelacio ordenada segons el volum produit. Al

costat, un numero indica l'ordre donat per1'extensi6 de la seva area com a espontania.

Ordre segonsla produccio

Ordre segonsI'extensio queocupa

L Pinus halepensis ................. 82. Pinus pinea 7.........................3. Quercus ilex sp ilex . .......... 124. Salix alba ............................. 35. Alnus glutinosa ................... 156. Populus alba ....................... 47. Quercus coccifera ............... 9


8. Fraxinus angustifolia ......... 69. Pistacia lentiscus ................ 1010. Quercus humilis ............... 1611. Sambucus nigra ................ 212. Quercus ilex ssp. rotundi-

folia .................................... 1413. Ficus carica ....................... 514. Ulmus minor .................... 115. Pistacia terebinthus ......... 1316. Salix cinerea (no se n'ha

registrat cap produccio) .. 1 1

Les altres produccions registrades en I'en-questa, de Pinus halepensis (mes de 400.000l'any i per tot Catalunya) i de Pin us pinea(mes de 100.000) es deuen a l'aplicacio fores-tal. Segueix l'alzina amb 54.000, i el Salixalba amb 34.000. La resta es entre 5.000 i20.000, excepte els quatre ultims de molt bai-xa produccio. Xifres que s'han de consideraramb reserves (vegeu 3.2. Oferta dels viversornamentals de Catalunya).

Cal tenir en compte, que 1'Ulmus minor,passa del primer lloc, al 14e, a causa dels es-tralls de la <<grafiosi>> (Ceratocyslis ulmi): aixiho varen informar diversos viveristes en-questats.

Hi ha diversos factors que, logicament, fandificil que hi hagi una correlacio entre lesdues series exposades. Dificultats de cultiu,preferencies de la demanda, etc. Pero, aixono obstant, del quadre anterior es pot deduirque hi ha set especies amb una ordenaciosemblant. Es tracta de les seguents: Salixalba, Populus alba, Quercus coccifera, Fraxi-nus angustifolia, Pistacia lentiscus, Quercusilex ssp. rotundifolia, i Pistacia terebinthus.

5. BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

ATLAS DE L'ENCICLOPEDIACATALANA

BADIA, A., ESTRADA, R., VILANOVA, 1. 1983.

Bosco.s dc Catahcnya. Edicions Monestirde Montserrat.

BOLOS , O. DE, VIGO, J., MASALLES , R.M., Ni-NOT, J. M. 1990 . Flora manual dels Pai'sosCatalans. Editorial Portic S.A.

BOLOS, O. DE, VIGO, J. 1984. Flora dels Pai'sos Catalans. Volums I i II Editorial Barci-no.

BOSSARD, R., CUISANCE, D., 1984. Arbres etarbusts d'ornament des regions tempereesmediterranees. Ed. Bailliere.

DEBAZAC, E.F. 1987. Manuel des coniferes.Ed. Engref.

DIRR, M .A. 1990. Manual of Woodv Lands-cape Pplants Stipes Publishing Plants.

FOLCH I GuILLEN, R. 1981. La vegetaciO delsPai'sos Catalans. Editorial Ketres.

GARCIA ROLLAN, M. 1985 . Claves de la florade Espana. Peninsula v Baleaares . Edicio-nes Mindi - Prensa.

GUINEA LOPEZ, E., VIDAL Box, C. 1969. Par-ques y jardines de Espana . Ministerio deEducaci6n y Ciencia.

HISTORIA NATURAL DELS PAISOSCATALANS. Volum 3. Vegetacio.

LANCASTER, R. 1976. Arholes de ornamento.Editorial Floraprint Espana S.A.

LEONARDI, C., STAGI, F. 1983. L'Architetturadegli Alberi. Gabriele Mazzotta, editore.

MASALLES, M., MESTRES, J.M., PUJADAS, J.1987. El paisatge vegetal de la Conca deBarbera. Publicacions del Museu Comar-cal de la Conca de Barbera. Centre d'Estu-dis de la Conca de Barbera.

MASCLANS, F. 1980. Guia per a coneixer elsarbres. Editorial Montblanc Centre Excur-sionista de Catalunya.

MASCLANS, F. 1980. Guia per a coneixer elsarhusis i les ]lanes. Editorial Montblanc.Centre Excursionista de Catalunya.

MASCLANS, F. 1981. Els norns de les plantesals Pai'sos Catalans. Editorial Montblanc-Martin.

NAVES VISAS, F. 1992. El drhol en jardineriaI, paisajismo. Ediciones Omega S.A.

PA1 ELLA BONASTRE, J. 1972. Arboles de jar-din. Editorial Oikos-Tau.

PAELLA BONASTRE, J. 1991. Las plantas dejardi'n cultivadas en Espana. Edita Flora-print Espana S.A.

RIBAS PIERA, M. 1991. Jardins de Cataluna.Editions 62.

RuIZ DE LATORRE. 1971. Arholes l' arhustosde la Espana peninsular. Instituto Forestalde Investigaciones y Experiencias. EscuelaTecnica Superior de Ingenieros de Mon-tes. Madrid.


Vicso i BONADA, J. 1976. L'aIta nrurrtanva cU-talana. Flora i vegetaclo. Editorial Mont-blanc-Martin.

ARTICLES DE REVISTES

BURGS , S. 1991. El xeriscape , nuevo concep-to en jardineria . Horticultura. Abril.

GoMEZ CAMOS, C. 1985 . La flora espontaneay sus posibilidades en jardineria : Jardin tpaisaje.

MARTORELL , M. 1990 . Creation y comercia-lizacion de nuevas plantas ornamentales.Reproduction y comercializacion de plan-tas autoctonas . El Cultivador aloderno.Septiembre.

MASVIDAL CAI.i,i . L. 1992. Investigation ydesarrollo de nuevos cultivos ornamenta-les. Horticultura 75-76. Febrer.

MASVIDAL CALPE, L. 1993. Situacio actual dela produccio de planta autoctona a Cata-lunya. Possibilitat d'introduccio de novesespecies. Apunts de Silvicultura, 2. Juny.

La introduction de nuevas especies orna-mentales en jardineria. Plantas autoctonasde la region Mediterranea. 1990. Horticul-tura.

Arbres d'alignement Mediterraneens: quel-ques especes a utiliser. 1991. Lien hortico-le. Desembre.


ANNEX 1

RELACIONS D'ARBRES IARBUSTS AUTOCTONS IADAPTAS A CATALUNYA

ARBRES AUTOCTONS

1. Abies alba. Miller (Pinacia)2. Acer campestre. L. (Aceracia)

3. Acer monspessulanum. L. (Aceracia)4. Acer opalus subsp opalus. Miller. (Ace-

racia)5. Acer opalus subsp granatense . Boiss.

(Aceracia)6. Acer platanoides. L. (Aceracia)7. Acer pseudoplatanus. L. (Aceracia)

8. Alnus glutinosa. L. (Betulacia)9. Betula pendula. Roth. (Betulacia)

10. Betula pubescens. Ehrh. (Betulacia)11. Ceratonia siliqua. L. (Papilionacia)12. Chamaerops humilis. L. (Arecacia)13. Fagus sylvatica. L. (Fagacia)14. Ficus carica. L. (Moracia)15. Fraxinus angustifolia. Vahl. (Oleacia)16. Fraxinus excelsior. L. (Oleacia)

* 17. Ilex aquifolium. L. (Aquifolacia)(Bolos. 90, Masclans. 80, Naves 92 iPanella 91)

18. Olea europaea. L. (Oleacia)19. Pinus halepensis. Miller (Pinacia)20. Pinus mugo subsp uncinata. Domin.

(Pinacia)21. Pinus nigra subsp salzmannii. Rehder.

(Pinacia)22. Pinus pinaster Aiton. (Pinacia)23. Pinus pinea. L. (Pinacia)24. Pinus sylvestris. L. (Pinacia)

* 25. Pistacia lentiscus. L. (Anacardiacia)(Bolos 90 i Masclans 80)

* 26. Pistacia terebinthus. L. (Anacardiacia)(Naves 92 i Panella 91)

27. Populus alba. L. (Salicacia)28. Populus nigra. L. (Salicacia)29. Populus tremula. L. (Salicacia)30. Prunus avium. L. (Rosacia)31. Prunus lusitanica. L. (Rosacia)32. Prunus mahaleb. L. (Rosacia)33. Prunus padus. L. (Rosacia)34. Pyrus communis. L. (Rosacia)

35. Pvrus malus. L. (Rosacia)36. Quercus canariensis. Wildenow. (Fa-

gacia)* 37. Quercus coccifera. L. (Fagacia) (Mas-

clans. 80 i Naves. 92)38. Quercus faginea. Lamarrk. (Fagacia)39. Quercus humilis. Mill. (Fagacia)40. Quercus ilex subsp ilex. L. (Fagacia)41. Quercus ilex subsp rotundifolia. Lam.

(Fagacia)42. Quercus petraea. Matt. (Fagacia)43. Quercus pyrenaica. Wildenow. (Faga-

cia)44. Quercus robur. L. subsp robur (Faga-

cia)45. Quercus suber. L. (Fagacia)46. Salix alba. L. (Salicacia)47. Salix cinerea. L. subsp oleifolia. (Sali-

cacia)48. Salix caprea. L. (Salicacia)49. Salix fragilis. L. (Salicacia)

* 50. Sambucus nigra. L. (Caprifoliacia)(Fonts: Bolos. 90. Masclans. 80)

51. Sorbus aria. (L) Crantz. (Rosacia)52. Sorbus aucuparia. L. (Rosacia)53. Sorbus domestica. L. (Rosacia)54. Sorbus torminalis. (L) Crantz. (Rosa-

cia)55. Tamarix africana. Poiret. (Tamarica-

cia)56. Tamarix gallica. L. (Tamaricacia)57. Taxus baccata. L. (Taxacia)58. Tilia cordata. Miller. (Tiliacia)59. Tilia platyphyllos. Scop. (Tiliacia)60. Ulmus glabra. Hudson. (Ulmacia)61. Ulmus minor. Miller. (Ulmacia)

* Especies considerades arbrets. segons els autors indi-

cats.

ARBRES ADAPTATS

62. Abies x masjoanni. (Pinacia)63. Abies pinsapo. Boissier. (Pinacia)64. Acacia cyanophylla. Lind (Mimosacia)65. Acacia dealbata. Link (Mimosacia)66. Acacia longifolia. (Andr.) Wildenow.

(Mimosacia)


67. Acacia retinoides. Schlecht (Mimosa-cia)

68. Aesculus hippocastanum. L. (Hippo-castanacia)

69. Ailanthus altissima. (Miller) Swingle.(Simarubacia)

70. Alnus cordata. Desfontaines. (Betula-cia)

71. Brachychiton populneum (Schott--Endl) R.Br. (Sterculiacia)

72. Broussonetia papyrifera. L. (Moracia)73. Carpinus betulus. L. (Betulacia)74. Castanea sativa. Miller (Fagacia)75. Cedrus atlantica. (Endlicher) Carriere.

(Pinacia)76. Cedrus deodara. (Roxburgh) G. Don.

(Pinacia)77. Cedrus libani. Richard. (Pinacia)78. Celtis australis. L. (Ulmacia)79. Cercis siliquastrum. L. (Cesalpinacia)80. Cupressus arizonica. Sudworth. (Cu-

pressacia)81. Cupressus macrocarpa. Hartweg. (Cu-

pressacia)82. Cupressus sempervirens. L. (Cupressa-

cia)83. Cupressus tontem. (Cupressacia)84. Eleagnus angustifolia. L. (Eleagnacia)85. Eucalyptus globulus. Labill (Mirtacia)86. Eucalyptus camaldulensis. Dchnh.

(Mirtacia)87. Fraxinus ornus. L. (Oleacia)88. Gleditsia triacanthos. L. (Cesalpina-

cia)89. Grevillea robusta. A. Cunn. (Protea-

cia)90. Juglans regia. L. (Juglandacia)91. Jeniperus thurifera. L. (Cupressacia)92. Laurus nobilis. L. (Lauracia)93. Ligustrum japonicum. Thurb. (Olea-

cia)94. Magnolia grandiflora. L. (Magnolia-

cia)95. Melia azedarach. L. (Meliacia)96. Mespilus germanica. L. (Rosacia)97. Morus alba. L. (Moracia)98. Morus nigra. L. (Moracia)99. Phoenix canariensis. Chabaud. (Areca-

cia)100. Phoenix dactilifera. L. (Arecacia)101. Phytolacca dioica. L. (Fitolacacia)102. Picea abies (L) Karsten. (Pinacia)103. Pinus canariensis. Chr. Smith. (Pina-

cia)

104. Pinus nigra austriaca. (Poiret) Maire.(Pinacia)

105. Pinus nigra corsicana. (Aiton) Melvi-lle. (Pinacia)

106. Pinus radiata. D. Don. (Pinacia)107. Platanus x hispanica. Miller-Miinchh.

(Platanacia)108. Populus x canadensis. Moench. (Sali-

cacia)109. Populus euphratica. Oliv. (Salicacia)110. Populus teixana. Sarg. (Salicacia)111. Populus deltoides. Marshall. (Salica-

cia)112. Prunus cerasifera. J.F. Ehrh. (Rosacia)113. Prunus serotina. J.F. Ehrh. (Rosaeia)114. Punica granatum. L. (Punicacia)1 15. Robinia pseudoacacia. L. (Papiliona-

cia)116. Salix babylonica. L. (Salicacia)117. Salix elaeagnus. Scopoli. (Salicacia)118. Salix matsudana. Rehder. (Salicacia)119. Sophora japonica. L. (Papilionacia)120. Tamarix aestivalis. Ledeb. (Tamarica-

cia)121. Tamarix canariensis. Willd. (Tamari-

cacia)122. Tipuana tipu. (Benth) O. Kuntze. (Pa-

pilionacia)123. Trachycarpus fortunei. (W.J. Hooker)

Wendland (Arecacia)124. Washingtonia filifera. (Linden) Wend-

land. (Arecacia)125. Washingtonia robusta. Wendland.

(Arecacia)

ARBUSTS AUTOCTONS

126. Amelanchier ovalis. Medik (Rosacia)127. Arbutus unedo. L. (Ericacia)128. Arctostaphyllos uva-ursi. (L) Spreng.

(Ericacia)129. Atriplex halimus. L. (Quenopodiacia)130. Buxus sempervirens. L. (Bucacia)131. Calicotome spinosa. (L) Link. (Papilio-

nacia)132. Capparis spinosa. L. (Capparacia)133. Cistus albidus. L. (Cistacia)134. Cistus clusi. Dunal. (Cistacia)135. Cistus crispus. L. (Cistacia)136. Cistus laurifolius. L. (Cistacia)137. Cistus monspeliensis. L. (Cistacia)138. Cistus salvifolius. L. (Cistacia)139. Colutea arborescens. L. (Papilionacia)140. Cornus sanguinea. L. (Cornacia)


141. Coronilla emerus. L. (Papilionacia)

142. Coronilla juncea. L. (Papilionacia)

143. Coronilla glauca. L. (Papilionacia)

144. Corvlus avellana. L. (Betulacia)

145. Crataegus laevigata. (Poiret) D.C. (Ro-

sacia)146. Crataegus monogyna. Jacq. (Rosacia)147. Cytisophyllum sessisifolium. L. (Papi-

lionacia)148. Daphne gnidium. L. (Timelacia)149. Ephedra altissima. Desf. (Efedracia)150. Ephedra fragilis. Desf. (Efedracia)151. Erianthus ravennae. L. (Graminia)152. Erica arborea. L. (Ericacia)153. Erica multiflora. L. (Ericacia)154. Erica scoparia. L. (Ericacia)155. Euphorbia dendroides. L. (Euforbia-

cia)156. Euonimus europaeus. L. (Celastracia)

157. Genista scorpius. L. (Papilionacia)

158. Globularia alypum. L. (Globulariacia)

159. Halimium halimifolium. L. (Cistacia)

160. Hippophae rhamnoides. L. (Eleagna-

cia)161. Juniperus communis. L. (Cupressacia)

162. Juniperus oxycedrus. L. (Cupressacia)

163. Juniperus phoenicea. L. (Cupressacia)

164. Juniperus sabina. L. (Cupressacia)165. Lavandula angustifolia. Miller (Labia-

da)166. Lavandula multifida. L. (Labiada)167. Lavandula stoechas. L. (Labiada)168. Lavatera arborea. L. (Malvacia)169. Lavatera olbia. L. (Malvacia)170. Ligustrum vulgare. L. (Oleacia)171. Lithospermum fruticosum. L. (Boragi-

nacia)172. Lonicera implexa. Ait. (Caprifoliacia)173. Lonicera xylosteum. L. (Caprifoliacia)174. Genista monosperma. L. (Papiliona-

cia)175. Medicago arborea. L. (Papilionacia)176. Myrtus communis. L. (Mirtacia)177. Nerium oleander. L. (Apocinacia)178. Paliurus spina-christi. Miller (Ramna-

cia)179. Phillyrea angustifolia. L. (Oleacia)180. Phvllirea latifolia. L. (Oleacia)181. Pvracantha coccinea. Roem (Rosacia)182. Prunus spinosa. L. (Rosacia)183. Rhammus alaternus. L. (Ramnacia)184. Rhammus lycioides. L. (Ramnacia)185. Rhammus saxatilis. Jacq. (Ramnacia)186. Rhododendron ferrugineum. L. (Erica-

cia)

187. Ribes alpinum. L. (Saxifragacia)

188. Ribes uva-crispa. L. (Saxifragacia)

189. Rosa canina. L. (Rosacia)

190. Rosa pendulina. L. (Rosacia)191. Rosmarinus officinalis. L. (Labiada)192. Rubus idaeus. L. (Rosacia)193. Salix purpurea. L. (Salicacia)194. Sambucus racemosa. L. (Caprifoliacia)195. Sarothamnus scoparius. L. (Papiliona-

cia)196. Satureja montana. L. (Labiada)197. Spartium junceum. L. (Papilionacia)

198. Tetraclinis articulata. (Vahl.) Masters.

(Cupressacia)199. Thymelaea tinctoria. (Pourr.) Endl.

(Timeleacia)200. Teucrium flavum. L. (Labiada)201. Teucrium fruticans. L. (Labiada)202. Teucrium chamaedrys. L. (Labiada)203. Thymus vulgaris. L. (Labiada)204. Vaccinium myrtillus. L. (Ericacia)205. Viburnum lantana. L. (Caprifoliacia)206. Viburnum opulus. L. (Caprifoliacia)207. Viburnum tinus. L. (Caprifoliacia)208. Vitex agnus-castus. L. (Verbeniacia)

ARBUSTS ADAP"I'ATS

209. Abutilon pictum. (Gillies-Hock).Walp. (Malvacia)

210. Buddleja davidii. Franchet. (Buddleia-

cia)211. Cydonia oblonga. Miller. (Rosacia)212. Ligustrum ovalifolium. Hassk. (Olea-

cia)213. Pyrus spinosa. Forsk. (Rosacia)

SINONIMS

1. Abies alba = Abies pectinata

35. Pyrus males = Malus domestica = Malys

sylvestris41. Quercus humilis = Quercus pubescens49. Salix cinerea = S. atrocinerea = S. acu-

minata = Salix atrocinerea ssp catalau-nica

51. Salix fragilis = Salix viminalis

58. Tamarix gallica = Tamarix anglica62. Ulmus glabra = Ulmus montana = U

scabra63. Ulmus minor = Ulmus carpinifolia = U

campestris.


69. Acacia retinoirdes = Acacia floribunda76. Cedrus atlantica = Cedrus libani subsp

atlantica78. Cedrus libani = Cedrus libani subsp li-

bani86. Eucalyptus camaldulensis = Eucalyptus

rostrata100. Picea abies = Picea excelsa104. Pinus radiata = Pinus insignis105. Platanus x hispanica = Platanus x hybri-

da = Platanus x acerifolia109. Prunus creasifera = Prunus myrobalana114. Salix elaeagnus = Salix incana117. Tamarix aestivalis = Tamarix ramossi-

sima = T. pentandra118. Tamarix canariensis = Tamarix gallica.119. Tipuana tipu = Tipuana speciosa.120-12 1. Trachycarpus fortunei = Trachy-

carpus excelsus = Chamaerops excelsa.

143. Coronilla valentina subsp glauca = Co-ronilla glauca

147. Cytisophyllurn sessilifolium = Cytissussessilifolium

151. Erianthus ravennae = Saccharum rave-nae

174. Genista monosperma = Lygos monos-perma = Retama monosperma

181. Pyracantha coccinea = Cotoneasterpyracantha

185. Rhamnus saxatilis = Rhamnus infecto-ria

198. Tetraclinis articulata = Callitris articu-late.

211. Cydonia oblonga = Cydonia vulgaris.213. Pyrus spinosa = Pyrus amygdaliformis.


ANNEX 2

MODEL DE QUES"TIONARI 'I'RAMES ALS VIVERS.ENQUESTA SOBRE PRODUCCIO DE PLANTA AUTOC'I'ONA

A CATALUNYA

A. DADES DEL VIVER

SITUACIO (COMARCA):

SUPERFICIE TOTAL DEL VIVER (Ha):SUPERFICIE CULTIU A L'AIRE LLIURE:SUPERFICIE CULTIU EN UMBRACLE:SUPERFICIE CULTIU EN HIVERNACLE:

1. Disposa el viver d'alguna superficie destinada a la propagacio (arrelament, planter, etc.)propia de planta autbctona?

SI q NO q

Si es que si, assenyaleu la superficie aproximada destinada a aquesta funcio:

HIVERNACLE BANQUETES EXTERIORS ALTRES--------- m' ................................................. m' ---------m^

Si es que no, assenyaleu quin psis/paisos son els proveTdors majoritaris de planta jove:

2. Assenyaleu quin tipus de planta us sembla mes interessant de produir dins el grup deplantes ornamentals:

q Arbres/arbusts ornamentalsq Coniferesq Planta mediterraniaq Grans exemplarsq Planta viva

q Planta per fer tancaq Planter ( planta jove)q Planta aromaticsq Planta forestalq Altres:

Dossiers Agraris ILEA 1 ? 1

B. DADES DE PRODUCCIO: Assenyaleu les especies que actualment es produeixen alvostre viver. o que estarieu interessats a produir. Podeu utilitzar el num . de referencia delIlistat adjunt o indicar altres especies autoctones que no figurin a la Vista.

ESPECIE(Mm. Ref)

PRODUCCIOANUAL

(Ut)

FACTORSOMERCIALITZACIO

(1) a (5)

FACTORSPRODUCCIO

(6) a (13)

OBSER-VACIONS

( I ): No es comercialitza . pert n'he tingut demanda i ha ha gent interessada que es produeixi.

( 2): Se'n producixen en molt poques quantitats . poca demanda.

(3): Es comercialitza nomcs per encarrec especific.(4): No hi ha disponibilitat durant tot I'anv, i aixo es on problema.

(5): Es comercialitza regularment al major. Disponible en el mercat.

(6): Facil de produir, no hi ha problemes limitants.(7): Problemes en la fase de propagacio/multiplicacio.

(8): Problemes en la fase de cultiu (adaplacio ambiental).

(9): Problemes de creixement: massa lent, massa Ilarg.

(10): Problemes d'implantacio en el terreny, on cop venuda la planta.

(11): La seva produccio no pot ser rendible de cap manera.

(12): La seva produccio pot ser rendible resolent els aspectes citats.(13): Altres factors limitants de la produccio.


7W

7z

ro13

ro. N ca cd c13 N U U ca Caqc b bA Oq

Q -^ ^ O V V

- c3C

cCC

CC

c3C

ccfC

RC

cacd C

cOC cC

^ c3 cC p cC cy c7 c7 cd cC C

cr3

xx x x x x x x x x x

c ca c c c c c c c cocd r. ca cl C c3 cC cC m m c=

_ QJ y_

.a d o o o 00 0 o c o o o o o

o w w_Ca-

C C C C C C 7 C C C C C C C C C C C Cu V ca '0 ci 'D cC 'D c -C c 'D cC 'D cC 'd cd 'D cG 'D

L u U a u U-

-o O O o 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0C O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O

^n O V ^n -- O N V O ^n - n n M O cn O

Q 'D cd 'D ca 'D CO 'D cC 'D ca 'D cC 'D c3 cd 'D C 'D cO

I's o (J _c-a ¢ ^ C 7^ v O Ln Q

.D .Q W., ^ O pj Q -

O¢ C

'D ,O Cro

^ O'O

c 113 `n ca rii vi m rii C. 11 113 C13 c° rn

" n C nC.

^n o â .0

0 0 - oa o o o w o

o W y C C O C W W W W 'Q W ° C

C^ w w p w Q w

- 6J cC ` Cc

N cC

-Q c^ QJ

¢ 'fl It

V

OC

1 3O

CdV

CV V C

uC].

Vv

VCC

c" V C V 0 V VO

V V

c C

p' Q y oAR

y -D y C cC 'D m CC13C U

C OC C

OC R C

N .a

V uv

V C u Q V v V caC Q C ci Q is Q v t?. Q C 0.1 cd W CA

C) Q.

¢ O a^ C CC mQ

- N M V 'n 'O r- OO O O


b = CO -0 = CO - 7Dtb m t CIO 0j) CIO

Cm

CO C CO C C ca ca caC13C ca CO C

mCO C

C13CO

Jc^ca-

ca C .C C C C C _ ca fj ca ca

...1 ^0

(n C) C v C) (DxC Con C (/D C C C (D V]x x x x z .^.

nV)nCo L

00 .0 00 00 00 Sn00 00 00

,r00

°'., -IT v C C C

(^ Ca (a c Ca G C `^ ca ca Ca CO COC 0 N R C ca R_ 0

CCJ OCJ C C C

b a o 0 00 ° o 00 ° oo ° o °O

1

°°

°N

°

18

O O1 M I I r I

C C •ci Z u ci C C C,_ .

C c` C ^`" •CC C C C C C C C C 7 C 7 C C C C C C u C ^' C U C

Liâ `

n. CL.

CO `

°"

ca D CO b CO d CO O c7 L ca C) CO C)

CC.,U

¢ aV C)

¢ vU C)

vc o° o°

o 0o 0 0°

0o 0

0 00 0

0 00 0 0

0o o

° o°

0 00 0

00

.-^

O

CJ M

O

CJ Vl

cn °QJ 00

OC)CO 00 O °

CJ ÔN

Q)M

CJ -

ca cab m

ca m 'b ca ."O C13ca

Cu

cd 'b ca ca

b Ccli-ca OD

a

O O

COuw

L

^

O C'I m

-

O = Z-y O

COO C '^ by

vOA «^-.. .b

u O O OCaA roO

7 cC. C cr N i-. P N

>

ca

^

v

C C C

u

cd

OU y, ro

gLL.

z libA

zNb

CJ

uy

'b

^ •U

Q O O : %O^ n: c

Ca c^

Q. . d o p , ^ i

a %Z Z x x ai f

C rsLL.

` cl 113 CO` o

CO CO (/'u 1Z CO 0- r.. Q O Q C ca O

¢ ZO b v y i b w¢ ° •Q ° u w

. 8y 8Iz:

a U °; = ro ` a^ u

.

v v, v u a^ v p, v 2 v c v N v a^ca L °

cà

aC Cd " ca C O

N N_ccc

cao2

p,

O

uE

_^.

„u

cu u

clccca

uuca

xu uu

ca

y

cCOc

o

4,

c,uuca

a,m

C)uca

cc

uca

ca^-o) ca

;,v^

uca

g oq u u u = _u - c c c cG- a a u. O C O u u O a = o. E o Q o:

° s x¢

_O S >a Li = a

u c


C W ^ W ^ W ^ W ^ W W W ^ W W W

L ^ V a+ FU-i 'Y I.U..Y

tUy LU.^ IUi'Y

VUL

L^.

[ N W 't^,^ OD

G

W 't^y OI]

L•

Nq OD GU OD W^

^~'

GC

^

cCC

cCC

COC C

C^c,

C cCcdC

cdC cC cO

cCC

COC

COC

' '^ro

Oro

O CM cC cC

O

ul)

n cn v E E 8 E 8

vi c

Oo ^ Oo

o

1 1 ! 1 1 1

.

U

vi

- c° O O °O C C O In O

_O O o O 0 c o O 0 0 - 0 0 o:d O O

-N O -- O O - O N O N O N O O - O

„ ,

Ô - O

a i v o I I cn I M I V I oo I - I In ^p I In [^ I ^

_^ O C U C C 7 C C 7 C 7 C C C C C C C O C Cu U L "O CO CO 'ty cC 'p 'd CO 'D N y CO 'CJ CO -d CO 'L7.,r ca 13 13 C13 M cl C13O0

o 00 0 0 0 o 0

0 0 0 °0 00 0

0 00

o co

c oc

o c.^ U o N O r-a.] r

ca^ a^ -

0a^ In - '^

-.-- . -

rm In

oIrl - 0^ N

_ .Q

COU rl

b CO

'b '^ 'flCO

b`b

U-

'fl COU

COU -'b cd

-

QJ -'D cd

QJb cC

.^ O O

y

C N oA W U U

C^j'U-' O

W HOU

O - cCa O^'AU0 2

v

v O p J .--.1 O

CU G C .^ N 0., O.. cC N CO

Ca

i1 O C^ C pCp ` f3. Oi1.

O "' p 6J U V] V7U N

(lC O.. .G [J X X O U.LL. Q

X

C J CJvU

^' iC..J

..--1 v U

.2 ._ .'CZ z CO .

oZ2 C CO

=C

=Co

CO zaQ o o ¢ o ._ o o

cliuC.+

CUl cd

cCQJ N

.^ _

dJ

U CC

U

C CC

U cCvWycd

CCit

vCO

G _

-cC

U _

'Q

Ci _

-C fa

dU

`b C cC R cC aJU C U

Uy N .. cy

McC 'S.' (C C

E

ECy _

¢'JU

U

U

c7

•

`t 'b

C^--

U:d

NUm

UUM

UUm

-U

cCEp

N

c^cG 7 C L

miOo O N r

( l rV r4 N N PV r l M . . •. M

X

zz


. ...-E

. -bU ^D

*

-i

COC

COC

cCC

cdC

cCC

COC cC cOa

C - -cO cC cC CO CO CO C C

•O d

7E E C E lu 7 1) 7 7 7 7 C 3 7 3 7 C

xx ' '" x

x x. V] S vi c/ x ^. C.v V) v vi

°° r 00 00 °° 0D 00 06 r r oo.

ICO C ,CO CO CO

ar CO CO CO CO CO CO CO CO CO CO CO COCC) Cv CCu C CCv CO CC) CC) CC) CCv CCu CO CC) ca CC)

v

U °Ooo

° ° ° N° °C O O O O ^ O ^ O ^ O O N O N

CO C 7 C C C C C C C C C C C C C 7 C C C C C 7^ CO 'D CO - CO ` CO 'D CO 'p CO ` CO ` CO CO -d CO -d CS -d CO -d

Li a. a. a. E' C^ °'i

ai

_

a U r' a v °v a C^c c

'v o 0 0°

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0°

0O o o 0 0

-0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 o O_

N_

01v ^ N V7 vl N N M M In O Nu 14D V7

Q 'C C13 'D ro CO COIL)

CO CO 'C CO - CO CO CO CO

cO ro CO C

-M -c0 •cON

Cm

S1 oD N aCi Cy 'CT

C,3

°qy

--O O

OU U O

u13 r C2O 'O

CIz CO cO

^

C u CO C

C_ -C W .N

_

O m Q' cCO

U cO U

EN c0 OU

'cO

C, C . C

U, m C .C.

u

„c.,

uC in.

CaUw,

VN

CY

C u

C ^p U C 'O Q

,^Q W 'b

.-C b .D

u CC Cj O V1

O

Z .^ r4 zsJ

OC

_

p C CC.. C^.. 0.i C4 M..' u Q

nC C4

OO .

u OC

w 0

I

I

C COZ >

ca m cO > cO T cd O CnZ 'ro Z CO Z 'ro Z

u ^ C CO C O CC

C C C uQ ro • Q cO C cO •Q cOoD

•vOC--,

C •Qc0 u

fl..4

N C--,

C•

cO5.

R

a

cs51

COfl.

O

7O` -

U-

cO V u

O W.¢

WWW cO[i]

Vc0[i] iO

WcOLiJ W

Q7 C^

W,Q

C.^:W ,Q

C^W ,Q

C crW•

COc0 CO

O

COu xv

uce u

C

c

C)

L%

C) U

u a^ a^C C

a^C

vC

"OC

a^C) u

a^C)

r

L C)

C

C

C

Ca^C) -

C)C)CC

G U C U O UcCU

U Q U - U 7 UC.

U U^

ivU

c0 V

COCO

U

U U Um U U U

O

U

`Û d U

`^CJ

Q

CO

C

U

x U"I OOA

C

= U

U

0CO - C>0Av

000 L CO CO

COc0

0COCC

0 _

uC

W CC>

CCJ W U^ W C..u !W C+ W LL. x. W

CF W 3 W u ^. (n

COCn

a a a o o a 04

Cn 'C r 00 O^ O N M R v7M M M M M V t V


-ob -o -o CO o CO-C CO -CO C C s om C CO CO -CO COC c

CO CO

°

COC

m°

COC

m°

COC

m°

COC

m°

COC

a°a

COC

oa°

CO

on°

CO0a°

C

m°

COC

aa°,o a

0 z x x x x x Conx x x x x

x vi C,) V] vi C/] C',

xi r OC 00 00C

.6 C^

C

caCCO

-0 2, Z2CO 0

-

cOCCO 0--

COCCO-

COC COCO C

-

COC COCO C

-

COC

COC

CO

C

V

CO

C

N

2.D CO

CU

CaC COCO C

N-

:a-^

EO-^

O^

OE^ ^

aN

- s2 U

c.N

a a a O ai

-ic

v

vCO

°^ct^l

°°

o^!

°°

oN

°°

oN

°°

c(^1

oO

oN

°°

or`1

0O

0N

°°

Cb 0O

0rl

0O

0N

0 011

°°

L I ^ I ^ I ^ I ^ I r I ^ I ^ I ^ I ^ I cn I r I ^

cOU

C Cc3 -d

- UC 7CO -d

UC C

TJ

UC 7cd •cl

UC CcO -ca

UC 7CO

UC CCO 'p

UC 7CO -ca

UC CcO •D

UC 7cO b

CU C

U

UC CCO

LL. a cJm

v ° mv Q

a

m°' v

0 00 0

00 0

0 00 0

0 00 0

° 0oc 0

0 00 0

0 00 0 0 00 0 °c

0 00 0

0 00 0

-U rb '-'

U n'O N N

O

^^ N

VN

aJ'fl

a.l

b

O

U

v ^ N

U

cd cO c0 'D cON

cO b ca ' 0 c0 cO cd

'b •Ô oA C C O 'C CO C C^ v

CO

Cr

CO U UC U ` COCO

O

Ò

op 'D

COE

O

SZ

b

O

E•Q C -CO

an '0 aC O 73

GJ

U

u

Ec7

O

u=,

N UNE E

7 .^CO

XO O C-J

cli

`v^'

U

>E -^ . E ' C.

7 'v

H

'v

E•-"

__O

0

z zC7

CO> x

°N

dai;

ILIC c°C ^'

CO

113!? C_'O '^

c"CCf COQ

CO Za.O a

COM. COo

COM. COO

COC. cao

COC Cao

i ZcC^, a

COcsc

m¢. CC

o UCOO.0

O w a- w Q w w w LU ^- w C^ wCO LW -

Q

CO C i CO' w

vÔ

rov u °' cO

aa

a t1 aî

E>

oq

E

c0

rou

.

°^ v

..^,E y

. Û

cl°, °

m2^

EM

O c.û

c0 Uu

u

u u °vN a u p

dV^? o v

Ôu K u v

Ca

x

p U

--7-j

-E

E

Ij ca 7 -

C7 n roO CJ o o

V) V)F- I

00 CT Oto

N M^fl ^n

Vl \O

Vl t l1-7 to

-

0

X

zz


C R - CC

GJ

wRC

RC R

R R ^R O

ro

O 7O

x x'

x

R R R

7R C_ y

R Cy

R_ CN_

tiv R OR 7 O O O

I r- I O I

awn c,; ' v `"u `•" • v

R C O C O C C- R •p R - R 'C7

U_

c13uc

0 0 °0 ° o

b b fl RR R

'v

"R - ° CC

H

ooR R

O i=O

CUU _ O E_

^- O OOz

O>_

z R oi~

RR T R R z>s = C- n.o 2 o

It W-^

-E Z, z

E

R E

H

a. o

28 Dossiers Agraris ICH:A I

p'IUau (J saIIPA =r • X X • • • X X X • • • X X • • • X •

IPIUapJaap sagPA ;r X X X X X X • • X X • X • X X • • • X X

UPJy,p IIPA ^. • • • • 0 01 0 • • • • • • • •

IIa^Jn • • X • • X X •

PIIV Pliad , X • • X 0 • 0 0 0 1

SaUO2PJJP.j • • • • • • • • x •

sauoslos • • • X x • • X X X I • x • • • • • x xPAIaS X • x X • x X • • • X • • • x X • x • • • X

>, !Jbs • • • x • • • x • •PJJPbs ^ . • X • • X • • • X • •sagodid;, • • • • X X I I X • • X • • • x • x • • •

alyg , pr.Jag1 X X X • • X • • • • • •ICJO!Jd X • X X • • X X • X • X X • • •

(UP,ISgI ap "Id • • X • • • X • • • X • • • • X

IIagJfPPId • 0 0 1 • • • X

EJIL)US sJPIIPd N • • • X X I I I x x • X 1 0 1 0 0 • X • • •

PSSnf SJPIIPd rl 0 1 0 1 0 • x x o • x x • • • • • X

PUOSO • • • X • X X • • X • X X • • • X • • • X X

PJangoN -i X • X • • • X X • • X X X • • •PIsluop\ ! "! X X X • • • • x • • • x • • • XawsalrN;7, X X 0 1 1 X • • X X • • • X • X •SUWl ^, • X • • • • x • • • X X • • • I SPXOJJPoI x • • • X • • • • • x • X • • • x x • • • •sanRuw.9°_° X X X • • X • • X 0 0 0 X X

jP.11P, • • • • • • • • • • •PxUPpJa3'C • • • • X • • • X • • X • • •

wagleg op Pauo,) '^ X 0 1 • • • X x 1 o X • 0 0 1 0 0 0 x x

Ppan2lag? I I I X I X • • • X • X X X • • x • • • x X

SaUOIa71Pg • 0 0 1 X 1 0 1 0 • • • xSa,Prq j x • x X • • X • • 0 01 0,0 01 1

sapauadxJPg • • • • X • • • • •wbicIol - I xmug X X • • • X • • • • X •Pplodwg xiPg c' • • X X 0 0 1 0 0 0 0 X • X • x

aJg:I xiPH oC X X • • x • • X • • X • X • • •

dwP;)xuugr X • • • • x • • x • x • x • XPu ud c X 0 1 • 0 0 1 X X • • • X • • • X

e^JOilv gi N JId, • • • • • • • X X • X X • • • • • •uaRJnnv * • • • • x • x x x x x x x • • • • • • x x

sapauad IIV 1, x X 0 1 0 0 1 X • X • 0 1 0 1 0 1Pplodw j qy • X X • X X X • • X • • • • • X X I I I • X

dwPJIIN • • • X X • • I S

E

^ J

C y

E cE

Ci7â a

¢

c

Z ?

^

¢

O

Q

e

¢^ ¢^ ¢ Ca

o

mo V .,N

a

L2

O

^ ^

^

°

^ 4a

o

CoN

d

N

O

6-N

a

' ,

L,N

4

cN

c

C-

_

Y

N

C

N

'

C


IFlua u() SaIIC ,Y X -770-Tx7e-F • • X I * * * • X X X •

IEIUap!DDO SaIIEA ° X X X • • • X X • • • X x X •

UEJV^pIIEA • • 10 1 1 • • • • • • • • • • • • •IlaSilM • • • • X •

S

•EIIV ELa1 X • X • • X • •SauOSELe1 • • • X • •SUOSI OSI; X X 0 1 0 1 1 • X • X

x •EAIaS X • X X • • X X • • • X • X X • • X x x X X X •eubS • X X • • lx x •

undis • • * 1 1 • X • •sallodi 0 • • • x • x • • • • • • • • • X • • •

aigg,p Eiaq!b X • X X • • X • X X X X X X •IE10ud X • • X 10 1 • X • x • x • X •

X UelS3,1 DP 'Id • • • 9 1 1 • • • X • X • X •IlaRlnp Eld • X • • • X IX •

E,I,goSs'elled • X 0 1 1 • • • • X • • • • • • • • • • •Essnf vEll,'d • • • • • • • • • X X • X • x •

Euosp;.; 0 _ 0 0 1 X • • x x • • X • X X X •

l• • X X •

eian3u\ X • X • X • • X x x •e,sluol X • X X • • X X * 1 1 X X X X X •awsajp.w 1 x • • • X • • • X 0 1 1 • X • • X X •saUolln • • X • • • X • • • • X • X X X •EXIO.Urg • • • X • • • X X • • • X • • X X • • • • • •s3d.u-9 x x • • X • • x X X X X • • •

1E"ED • • X • • • •eduepaJ_° • X X • • • • • • • • • • • • • •

gngl g ap EDUOJ X X X X • • X • • X X I I • X • • X X X X X •Epaf5lag 1 • I I X • • • • • X X • X X • X X X • X x •

sauolaD r `- • X • • • • • 01 1 •sAegr , X X • • x • • • • • • x • • X •

sapauad x!Eg = • • • • X X • X X X •Ie;9aigo17 x!EB _° X • X- 6 • • • • X x x •epiodwgx!Ega X • • • • • • • • • • •

alga x!E8 x x • X X X • • X • X X X X X X X •dwEj mug • • • • X X • • • X X X X •

Elouv o • • X • • • • • X • X X •e5109EgRIEIIV X X • • X X • • • • • • X • • • •

,Twin IIV -r • x X1 91 0 • 01 01 • • X X • • X X • X X •sapauad )IV I I X • • X • • • • X •epiodwg IIV X • • • • X X • • • X X • X • X X X X x •

dw )IV- • • • • • • • • X X X •

N N7

uO

E v

Y

N-

.

^'-

'

7M

Y

V1M

IOM

I

hM

Y

a

a

0M

y-

C

yL

a

.T-

a

O7

^.

'`3-

a

7

a

N7

'Î

^'7

yQz

OI

V7

a

`h7

O7

O

°

r.'T

°

'7

%

O@ 1 1

h

Nh

h

^^h

%

R'h

°

1h

OUt

^

hh

r

J'1

r

Oh

j

OÒ O


ANNEX 5

RESULTATS DE L'ENQUESI-A SOBRE ELS ARBRES AUTOCTONSDE MES PRODUCCIO

ESPECIE FACTORS DE FACTORS DECOMERCIALITZACIO PRODUCCIO

19. Pinus halepensis (Miller) Bons. Disponible 70% Facil de produir 55 %Poca demanda 20% Creixement lent 15 %Per encarrec 10% Problemes de plantacio 15 %

Altres limitacions 15 %

23. Pinus pinea (L) Bons. Disponible 70% Facil de produir 55 %Poca demanda 20 % Creixement lent 15 %Per encarrec 10% Problemes de plantacio 15%

Altres limitacions 15 %

24. Pinus sylvestris (L) Heil de produir 50%Altres limitacions 5%

21. Pinus nigra salzmanii (Rehder) Bons. Disponible 100% Facil de produir 100%

20. Pious mugo uncinata. Domin.Poca demanda 100% Facil de produir 100%

22. Pinus pinaster (Aiton) Bons. Disponible 100% Facil de produir 100%

40. Quercus ilex subsp ilex (L) Bons. Disponible 55 % Heil de produir 45%Poca demanda 37 % Creixement lent 25 %Per encarrec 8% Problemes de plantacio 10%

No rendible 10%Altres limitacions 10%

13. Fagus sylvatica (L) Bons. Disponible 100% Facil de produir 100%

46. Salix alba (L) Bons. Disponible 100% Facil de produir 100%

44. Quercus robur (L) ssp robur Bons. Disponible 75% Facil de produir 60%Poca demanda 25 % Creixement lent 25 %

No rendible 15 %

7. Acer pseudoplatanus (L) Bons. Disponielbe 100% Facil de produir 75 %Creixement lent 25%

59. Tilia platyphyllos (Scop.) Bons. Disponible 100% Problemes de multiplicacio 50%Facil de produir 25 %Creixement lent 25 %

16. Fraxinus excelsior (L) Bons. Disponible 100% Heil de produir 100%


ANNEX 5 (conhinuacio)

ESPECIE FACTORS DE FACTORS DECOMERCIALITZACIO PRODUCCIO

3. Acer monspessulanum (L) Bons. Disponible 50% Facil de produir 50%Poca produccio. Demanda 50% Creixement lent: 25 %

Problemes de plantacio 25 %

8. Alnus glutinosa (L) Poca demanda 20 % Facil de produir 80%Per encarrec 80 % Problemes de plantacio 20%

58. Tilia cordata (Miller) Bons. Disponible 80% Facil de produir 100 %Poca demanda 20%

55. Tamarix africana (Poiret) Bons. Disponible 100 % Facil de produir 100%

42. Quercus petraea (Matt) Bons. Disponible 100 % Facil de produir 100%

27. Populus alba (L) Bons. Disponible 100 % Facil de produir 75%Problemes de multiplicacio 25%

52. Sorbus aucuparia (L) Poca demanda 70% Facil de produir 34%Bons. Disponible 30 % Problemes de multiplicacio 33%

Problemes de plantacio 33 %

51. Sorbus aria (L) Bons. Disponible 50% Facil de produir 34%Poca demanda 50 % Problemes de multiplicacio 33%

Problemes de plantacio 33%

37. Quercus coccifera (L) Bons. Disponible 100 % Facil de produir 100%

32 Dossiers Agraris ILEA I

Documents

PRODUCCIOD'ARBRES I ARBUSTS … · Cap del Servci de Proteccio dels Vegetals. Generalitat de Catalunya. Carrer Sabino Arana, 24. ... RESUMEN El hecho de que hay un interes creciente