FINCA AGRÍCOLA EXPERIMENTAL

Guia del professorat

Experimentam l’agricultura

Sa Ca ovannnSa Ca ovaSa Ca ova

SA CANOVA, FINCA AGRÍCOLA EXPERIMENTAL

Experimentam l’agricultura

Guia del professoratEdició: novembre 2009

Coordinació: Estudi 6

Continguts: Miquela Roig Catalina Pont Joana M. Mateu Catalina Barceló Miquel Garí

Dibuixos: Biel Bonnín

Impressió: amadip.esment

Dipòsit Legal: PM 2.871-2009

1

Í N D E X

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Destinataris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Mapa conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Pàgines web recomanades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2

Experimentam l’agricultura és una proposta didàctica que la Fundació “SA NOSTRA” posa

a l’abast dels centres escolars de les Illes Balears a la finca agrícola experimental de sa

Canova. Aquesta activitat suposa una revisió dels continguts de dues unitats didàctiques ben

conegudes per la comunitat escolar des del curs 1995-1996, Jornada agrícola i Investigam, i

s’adapta a la realitat actual de la finca de sa Canova.

Experimentam l’agricultura vol fomentar el coneixement i el respecte de la comunitat es-

colar per l’agricultura, un sector que, si bé té poc pes en el conjunt de l’economia de les Illes,

és el responsable de la utilització i conservació del 72% del territori insular. Així, amb aquest

programa, es pretén donar a conèixer la importància que l’agricultura té en la producció

d’aliments, però també en altres aspectes com són la conservació del medi ambient, el man-

teniment del paisatge i la preservació de diferents trets culturals.

Aquests són objectius que es poden assolir amb la visita a sa Canova, una finca agrícola on es

treballa des de fa molts anys per recuperar el valor de l’activitat agrària aprofitant els avan-

tatges que suposen els avenços tècnics i sempre des del respecte a l’entorn. Amb una visita

guiada, els alumnes podran experimentar tècniques agrícoles respectuoses amb el medi que

optimitzen els recursos hídrics i racionalitzen l’ús de productes químics, conèixer cultius d’ar-

bres fruiters tradicionals que formen part de la nostra biodiversitat, descobrir el cultiu de les

plantes aromàtiques amb usos per a la medicina...

Esperam que aquesta proposta educativa sigui del vostre grat i dels alumnes, i us agraïm, una

vegada més, la vostra participació.

Obra Social “Sa Nostra, Caixa de Balears”

P R E S E N T A C I Ó

3

Els destinataris d’Experimentam l’agricultura són els alumnes de 2n i 3r cicle d’edu-cació primària i els d’educació secundària obligatòria, de tots els centres escolars de les illes Balears.

El material didàctic dissenyat s’adapta als dos nivells educatius, de la manera següent:

Experimentam l’agricultura.Nivell 1: alumnat de 2n i 3r cicle de primària

Experimentam l’agricultura. Nivell 2: alumnat de secundària

D E S T I N A T A R I

4

Els objectius generals que defineixen el programa Experimentam l’agricultura, i que per la seva

formulació global són comuns a ambdós nivells escolars, són:

● Establir contacte amb el medi agrícola.

● Valorar la importància de l’agricultura per a la vida de les persones.

● Conèixer el procés de vida d’una planta cultivada, des de la llavor fins a la recol·lecció.

● Identificar els principals problemes ambientals derivats de l’agricultura.

● Entendre la necessitat d’actuar correctament sobre el medi agrícola i reduir al màxim els

impactes negatius que poden fer malbé aquest medi. Els exemples de l’agricultura integrad

a i l’agricultura ecològica.

● Valorar els cultius agrícoles tradicionals com un element de la biodiversitat a conservar.

● Entendre el paper fonamental de l’agricultura en el manteniment del teixit social rural, el

medi natural i el paisatge.

OBJECTIUS GENERALS

O B J E C T I U S

5

En aquest apartat desenvolupam els continguts propis del segon i tercer cicle d’educació pri-

mària. Són continguts bàsicament relacionats amb l’àrea de coneixement del medi i del tema

transversal d’educació ambiental del currículum d’educació primària de les illes Balears.

Concepte● Les plantes són éssers vius.● Característiques bàsiques de les plantes. Morfologia i funcions.● El procés de reproducció de les plantes superiors.● Els elements bàsics que necessita la planta per viure.● Importància de les plantes per a les persones. Els diferents cultius.● El procés agrícola: des de la preparació de la terra fins a la collita.● Els conceptes d’agricultura ecològica i agricultura de producció integrada.● Algunes tècniques utilitzades en la producció integrada: hivernacles, degoteig.● L’ús de l’aigua en l’agricultura.● L’agricultura com a activitat humana que pot perjudicar el medi ambient. ● El paisatge rural com a resultat de la interacció entre el medi natural i les pesones.

Procediment● Observar directament les plantes.● Distingir els diferents tipus de cultius.● Practicar la sembra d’una planta. Manipular els diferents elements necessaris per a la

vida de les plantes: llavors, planters, terra, aigua.

Actitud● Tenir interès per l’observació i l’estudi dels éssers vius.● Respectar les plantes, tot valorant-ne les diferents utilitats: alimentació, medicines, orna-

mentació...● Ser responsable en les tasques de manteniment i cura d’una planta.● Valorar l’aigua com a bé imprescindible i escàs, i potenciar-ne l’ús responsable.● Sensibilitzar-se per a la conservació del paisatge agrícola.● Valorar els elements culturals tradicionals relacionats amb el món agrícola.

CONTINGUTS D’EXPERIMENTAM L’AGRICULTURA. NIVELL 1

C O N T I N G U T S

6

En aquest apartat desenvolupam els continguts propis de l’educació secundària. Són continguts bàsicament relacionats amb l’àrea de ciències socials, geografia i història, l’àrea de ciències de la naturalesa i dels temes transversals d’educació ambiental i d’educació del consumidor del currículum de l’educació secundària de les illes Balears.

Concepte• Les plantes són éssers vius.• Les parts i funcions de l’aparell vegetatiu de les plantes superiors.• El sistema de nutrició de les plantes: absorció de nutrients i fotosíntesi.• El procés de reproducció de les plantes superiors.• Importància de les plantes per a les persones. Els diferents cultius.• El procés agrícola: des de la preparació de la terra fins a la collita.• El concepte d’agricultura ecològica i agricultura de producció integrada.• La diversitat de varietats agrícoles incrementa la riquesa de la biodiversitat.• Algunes tècniques de la producció integrada: hivernacles, degoteig, fertirrigació, hidroponia.• L’aigua: un element imprescindible per a l’agricultura, però un recurs escàs.• L’agricultura com a activitat humana que pot perjudicar el medi ambient.• El paisatge rural com a resultat de la interacció entre el medi natural i les persones.

Procediment• Analitzar el funcionament d’un hivernacle.• Observar i classificar els diferents cultius.• Practicar la sembra d’una planta, aplicant-hi diferents tècniques de reproducció (esqueixos,

bulbs, llavors...).• Observar la tècnica del cultiu hidropònic.• Identificar la procedència dels recursos hídrics a Mallorca i l’agricultura com a activitat

consumidora.

Actitud• Respectar les plantes, tot valorant-ne les diferents utilitats: alimentació, medicines, orna-

mentació...• Ser responsable en les tasques de cura d’una planta.• Conscienciar-se de la limitació de l’aigua com a recurs, i demostrar una actitud favorable per

estalviar-ne.• Valorar l’efecte dels productes químics utilitzats en l’agricultura sobre l’entorn i la salut, i

analitzar les mesures que es poden prendre.• Reflexionar sobre la investigació agrària i com s’aplica en l’agricultura.• Valorar la recuperació dels cultius tradicionals per preservar el patrimoni genètic i cultural.• Valorar el paisatge agrícola com una riquesa natural i cultural a conservar.

CONTINGUTS D’EXPERIMENTAM L’AGRICULTURA. NIVELL 2

7

M A P A C O N C E P T U A L

8

R E C U R S O S D I D À C T I SRE

CURS

OS D

IDÀC

TICS

Guia del professorat

Quadern de l’alumne.Nivell 1Quadern de l’alumne.Nivell 2

Hivernacles

Cultius exteriors

Hort ecològic

• És el document que ha d’orientar la tasca del professorat, que li fa-cilita informació pedagògica i els continguts a treballar, com també els objectius i metodologia per desenvolupar aquesta activitat. In-clou també un recull bibliogràfic i suggereix una selecció de pàgines web relacionades amb aquesta temàtica per ampliar i aprofundir els continguts treballats.

• Els quaderns de l’alumnat s’adapten als objectius i continguts es-tablerts pels currículums de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears. S’han dissenyat per tal d’aportar uns continguts i treballar alhora procediments i actituds.

• Cultiu d’hortalisses

• Cultiu de flors

• Oliveres

• Ametlers

• Arbres fruiters tradicionals

• Hortalisses de temporada

• Flor de temporada

• Plantes medicinals

• Hortalisses de temporada

• Plantes aromàtiques

1. EL MATERIAL DIDÀCTIC

2. LES INSTAL·LACIONS DE SA CANOVA

3. EQUIP DE MONITORS

9

M E T O D O L O G I A

La metodologia serà participativa i potenciarà la curiositat a partir del descobriment personal. Els alumnes s’han de convertir en protagonistes del seu aprenentatge i han d’anar desenvolupant l’activitat. No es tracta sols d’adquirir nous coneixements sobre el medi, sinó també de desen-volupar actituds i hàbits de treball per tal que, a través del descobriment i la implicació afectiva, s’arribi a un compromís amb l’entorn.

Els quaderns de l’alumnat.

Els quaderns de l’alumnat s’estructuren en tres parts, que responen a tres moments educatius diferenciats.

1. Al centre educatiu

L’objectiu d’aquest primer moment abans de la sortida és motivar l’alumnat per fer una jornada de feina fora del centre escolar, alhora que es treballen uns continguts generals que facilitaran la comprensió de les activitats que faran durant la visita a sa Canova. La preparació de la visi-ta correspon al professorat, per això disposa d’aquesta guia i de les activitats del quadern de l’alumnat. El fet que cadascun dels quaderns s’adreci a dos cicles fa necessari que el professorat seleccioni i/o adapti les activitats proposades al nivell que consideri més adient per al seu grup. D’altra banda, en la guia del professorat trobareu informació complementària per facilitar-vos aquesta tasca, com també una bibliografia i una relació de pàgines web que trobam interessants per ampliar i plantejar nous aspectes.

2. Durant la visita

Durant la sortida a sa Canova, l’activitat serà dirigida per monitors especialitzats, si bé la col-laboració del professorat és indispensable per treure’n el màxim profit. La visita consisteix en un recorregut per la finca de sa Canova, que permet, mitjançant l’observació directa, reforçar el que s’ha treballat a l’escola i sobretot facilitar el contacte amb el medi agrícola. Es tracta de veure diferents cultius, hortalisses, fruiters, plantes ornamentals... Podran conèixer com és un camp d’experimentació agrària i algunes de les investigacions que s’hi duen a terme, com ara l’agricultura hidropònica o els cultius de plantes aromàtiques destinades a la medicina homeo-pàtica. Podran conèixer els sistemes d’automatització del reg i la fertirrigació, el funcionament dels hivernacles. Així mateix es treballaran els conceptes d’agricultura ecològica i d’agricultura integrada.

10

La visita utilitza com a metodologia l’observació, la vivència i el contacte amb el medi. Per refor-çar aquesta feina hi ha unes activitats al quadern de l’alumnat que es van fent durant la visita.

3. De nou al centre educatiu

Cal treure’n el màxim profit, tot posant idees en comú i impressions de tot el que s’ha observat i experimentat. Al quadern de l’alumnat teniu algunes activitats de síntesi i reflexió que podeu ampliar amb temes com els següents:

• L’agricultura és una activitat humana necessària.

• Agricultura ecològica per a tothom?

• Els avenços de l’agricultura convencional: aliments transgènics...

• L’agricultura al Tercer Món.

• La qualitat dels aliments, una demanda actual dels consumidors.

11

Com arribam a sa Canova? Sa Canova es troba situada a la carretera de sa Pobla a Llubí.Us recomanam:

• Si veniu per Inca, desviau-vos cap a Llubí (PM-344) i seguiu les carreteres marcades al plànol cap a Muro (PM 350) i, abans d’arribar a Muro, agafau la carretera cap a sa Pobla (PMV-3501).

• Si veniu des de sa Pobla, agafau la carretera cap a Llubí (PMV-3501).

Una altra opció és anar en tren fins a sa Pobla i després caminant fins a sa Canova.La distància és de dos quilòmetres i la carretera no és excessivament transitada.

S’ha de dur:• El quadern de l’alumne (cada nin/a el seu).• Llapis, goma d’esborrar.• Berenar i aigua.• Dinar (si es tria l’opció de quedar-hi tot el dia).

Teniu present:“SA NOSTRA” es reserva el dret d’anul·lar la visita en cas de mal temps.La col·laboració del mestre durant la visita és fonamental per treure’n el màxim profit educatiu.

R E C O M A N A C I O N S

C-713( A ALCÚDIA )

SA POBLACAMPANET

LLUBÍ

MURO

PM.344

PMV.3501

PM.350INCA

C-7130 PM-27

( A PALMA )

12

La història de l’agricultura.

L’agricultura és la cultura de la terra. És el treball de la terra, la transformació dels ecosistemes naturals, amb major o menor mesura, per obtenir un rendiment dels vegetals que s’hi troben o que nosaltres plantarem.

La història i l’evolució de l’agricultura es troba totalment lligada a la de la societat humana. És un fet que les antigues civilitzacions poden dife-renciar-se segons l’ús que feien de la terra. I fins i tot podem conèixer el seu grau d’evolució a partir dels coneixements i l’ús que en feien (tipus de cultius, ús d’eines...).

Durant el paleolític les persones es desplaçaven d’un lloc a l’altre per cercar aliments, caçaven, pescaven i arreplegaven els fruits que troba-

ven. El pas del paleolític al neolític (devers l’any 10.000 a. C.) es caracteritza perquè les persones aprenen a cultivar les plantes i a domesticar els animals. Els grups humans es fan sedentaris, amb assentaments vora els rius i les zones humides on poden cultivar les plantes que necessiten. Ja no hi ha la necessitat de recórrer grans distàncies a la recerca de menjar.

En aquest moment la utilitat principal dels vegetals era la de l’alimentació, però a poc a poc es varen anar coneixent altres usos que han ajudat al desenvolupament de les societats. Les diferents civilitzacions han trobat en les plantes diferents utilitats per a la cura de malalties, per a la vestimenta, com a combustible, per a la construcció, per a l’ornamentació, per a la realit-zació de ritus...

Exemples com el de la civilització egípcia, amb el cultiu del papir, supo-sen grans descobriments per a la humanitat, ja que fins aleshores els textos es gravaven sobre lloses de pedra o de ceràmica. Altres civilit-

zacions, com l’àrab, ens aportaren diferents enginys (sínia, safareig, molí, solcs, canals...) que permeteren l’optimització dels recursos hídrics i cultivar a zones on l’aigua escassejava, realitzar cultius de plantes amb majors requeriments hídrics i obtenir majors collites. I molts altres exem-ples com la coneixença per part de les civilitzacions maies i inques del cultiu del blat de moro, o el cultiu de plantes ornamentals per part de les comunitats religioses i de la cultura xinesa. Fins i tot podem parlar del domini de les propietats de les plantes al llarg de la història per part de les bruixes, xamans, alquimistes, metges…

Els avenços en l’agricultura permeteren l’evolució de la societat. En un primer moment, la utilització d’eines millors i la introducció d’animals per fer les feines feixugues amb menys temps facilitaren i permeteren el cultiu d’extensions majors de terra. Després vingueren el coneixements de noves plantes i noves varietats agrícoles que proporcionaren un major rendiment. I amb el pas del temps, l’aparició de noves tècniques per als cultius ha millorat el desenvolupament d’aquest sector econòmic.

I N F O R M A C I Ó

13

Aquesta evolució es va dur a terme d’una manera gradual. La Revolució Industrial va suposar l’arribada de grans canvis en la societat. Es produeix un fort creixement en la demanda de ma-tèries primeres i aliments, alhora que l’abandó i trasllat a les ciutats de gran part de la població. Per aconseguir la rendibilitat econòmica de les explotacions agràries el camp es modernitza, una menor mà d’obra aconsegueix majors produccions gràcies a la maquinària i a l’aparició de productes químics de síntesi per a l’adobament i la lluita contra plagues. El camp aconse-guirà augmentar la producció exponencialment. Entre el 1940 i el 1980, els devuit cultius més importants varen incrementar la producció en un 142%, amb tan sols un augment del 3% de la superfície del sòl cultivable.

L’aparició de l’agricultura convencional fou necessària per arribar al desenvolupament actual. Però avui dia ja no sols és important augmentar la producció, sinó que ens hem adonat que l’abús de certs pesticides i adobs químics pot tenir repercussions negatives sobre el medi ambient i sobre nosaltres mateixos. Actualment, la millora de l’agricultura passa per utilitzar tècniques no agressives amb el medi ambient que permetin aconseguir la seguretat alimentària, la reducció de la pobresa i un desenvolupament sostenible general. D’altra banda, la qualitat del medi ambi-ent depèn de pràctiques agrícoles òptimes que respectin alhora els recursos naturals.

L’agricultura convencional.

L’agricultura convencional o industrial és una agricultura que empra adobs químics i productes fitosanitaris per aconseguir el major rendiment de la superfície cultivada. També s’ajuda al mà-xim de la mecanització. Aquesta agricultura pot perjudicar greument el medi ambient quan es fa sense fer un ús racional de l’aigua o quan s’empren els productes químics abusivament. Alguns dels problemes derivats més greus són:

• La pèrdua de fertilitat i l’erosió dels sòls. L’explotació excessiva i l’ús abusiu dels produc-tes químics condueixen a empobrir la terra i contribueixen a erosionar-la.

14

• Els monocultius. Quan una gran superfície es dedica a un sol cultiu.

• La contaminació dels recursos naturals i del medi ambient. L’ús abusiu de fertilitzants i altres productes químics provoca greus problemes a les aigües superficials i subterrànies:

• L’acumulació de nitrats i fosfats, fins a arribar a perdre la potabilitat.

• La salinització dels aqüífers per la sobreexplotació de les aigües subterrànies.

Tots aquests problemes ambientals poden minimitzar-se si es fa un ús racional dels recursos naturals i dels productes artificials que s’empren. Alguns aspectes a tenir presents són:

• L’agricultura s’ha de desenvolupar a terrenys que tenguin les condicions necessàries per poder treure’n un aprofitament agrícola.

• Els cultius han de ser adequats a les condicions dels sòls que volem explotar.

• Les tècniques agronòmiques han d’adequar-se als terrenys i als cultius.

L’agricultura ecològica. Una agricultura alternativa.

L’agricultura alternativa uneix les tècniques actuals amb els coneixements i pràctiques agrícoles tra-dicionals. L’agricultura alternativa, també coneguda com a ecològica, biològica, orgànica i biodinàmi-ca..., rep diferents noms segons els països, si bé les normes de producció són comunes a tota la Unió Europea (Reglament CEE 2092/91 i posteriors modificacions). El Ministeri d’Agricultura, amb la creació de la denominació genèrica de qualitat “Agricultura Ecològica”, la defineix com “un sistema agrari que té com a objectiu fonamental l’obtenció d’aliments de màxima qualitat nutritiva respectant el medi ambient i conservant la fertilitat de la terra, mitjançant una utilització òptima dels recursos locals sense l’aplicació de productes químics de síntesi, tot procurant un desenvolupament agrari sostenible”.

L’agricultura ecològica és el resultat d’una sèrie de reflexions i de diferents mètodes alternatius de producció que s’han anat desenvolupant des de començaments de segle, bàsicament al nord d’Europa. L’origen es troba en tres corrents de pensament:

• L’agricultura biodinàmica, apareguda a Alemanya.

• L’agricultura orgànica, apareguda a Anglaterra.

• L’agricultura biològica, desenvolupada a Suïssa.

Totes consideraven essencial el respecte dels equilibris naturals i s’allunyaven de les tendències que volien incrementar l’agricultura amb dures intervencions i emprant productes químics de síntesi.

Als anys cinquanta, l’objectiu de l’agricultura era satisfer les necessitats immediates d’aliments i millorar el nivell d’autoabastiment de la Comunitat Europea, mitjançant un fort increment de

15

la productivitat. Als anys seixanta i durant els setanta, neix una presa de consciència important sobre la necessitat de protegir el medi ambient. L’aparició del llibre La primavera silenciosa (Ra-quel Carlson, 1962), en què es parlava dels efectes produïts pel DDT sobre la natura, implicarà una forta conscienciació social i la necessitat d’un canvi en el sistema de producció, en el qual encaixa molt bé l’agricultura ecològica. A partir dels vuitanta agafa força, hi ha més consumidors conscienciats i creix el nombre de productors ecològics. Els serveis administratius oficials co-mencen a reconèixer l’agricultura ecològica, a integrar-la en diferents investigacions i a aprovar legislacions específiques.

L’agricultura ecològica té com a objectius promoure productes de qualitat i integrar la protecció del medi ambient en l’agricultura.

Els principis generals són:

• Produir aliments de la màxima qualitat nutritiva, sanitària i organolèptica en quantitat suficient.

• Mantenir o potenciar la fertilitat natural dels sòls.

• Utilitzar el màxim de recursos renovables dels agrosistemes i optimitzar els recursos locals, tot cercant l’autosuficiència en matèries primeres.

• Estar integrats en el sistema agrícola per no produir impactes.

• Conservar els recursos naturals i genètics, i preservar les espècies i varietats autòctones.

• Evitar al màxim totes les formes de contaminació que puguin derivar de les pràctiques agràries.

• En general, aprofitar i potenciar tots els processos i equilibris naturals dels agrosistemes, i fomentar i estimular els cicles biològics.

Com a mètodes de cultiu s’empra la rotació, la incorporació al sòl dels residus de les collites, l’elaboració de compost, l’adobament amb fems animals, el cultiu de lleguminoses, les associ-acions de cultius, el control de plagues per mitjans biològics...Tot això es fa amb tècniques que promouen relacions sostenibles entre el sòl, les plantes, els animals, les persones i la biosfera.

L’hort ecològic de sa Canova.

L’hort ecològic de sa Canova s’ha muntat a partir del sistema de parades en crestall. Aquest sistema es fonamenta en quatre parades (o múltiples de quatre) que agrupa plantes de diferents famílies botàniques. Els cultius de cada parada roten periòdicament. Aquesta rotació beneficia la terra perquè cada família té sistemes radiculars i necessitats nutrients diferents que no esgoten la terra de la mateixa manera que si cultivàssim la mateixa planta any rere any.

16

Les famílies botàniques s’agrupen de la manera següent:

L’hort ecològic utilitza només adobs naturals com a nutrients. El tipus de compost pot variar, si bé un dels més adients per a aquests tipus d’hort són els fems de bassa.

Un altre punt important és la sembra de plantes aromàtiques, flors i bardisses d’arbres i arbusts. Aquestes plantes atreuen diferents insectes i animals (petits ocells) que ajuden a pol·linitzar els cultius i a eliminar els petits animalons que perjudiquen els cultius.

SOLANÀCIESTomàtigues

PebresAlbergínies

Patates

UMBEL.LÍFERESPastanagues

ApiApi-raveFonoll

JulivertLILIÀCIES

CebesPorros

AllsEspàrrecs

COMPOSTESLletuguesEscaroles

CardsCarxofes

QUENOPODIÀCIESRemolatxaEspinacsBledes

CUCURBITÀCIESCarabassonsCogombresCarabassa

MelonsSíndries

LLEGUMINOSESMongetes

PèsolsFaves

CiuronsSoja

CacahuetsCRUCÍFERES

ColsCols llombardes

Cols xinesesCols de Brussel.les

Col-i-florsBròquilNapsRaves

Moraduix Herba sana Julivert Romaní

17

L’agricultura integrada. Una agricultura respectuosa amb el medi.

Tot i l’aparició de l’agricultura ecològica, no és possible abandonar del tot l’agricultura convenci-onal, ja que la primera no és prou desenvolupada per obtenir els mateixos rendiments i producció que la segona. Aquest fet ha provocat l’aparició de l’anomenada agricultura integrada, la qual mi-nimitza la utilització de productes químics de síntesi i sols els utilitza quan són imprescindibles, ja sia per la lluita contra plagues, o per una mancança de nutrició de les plantes.

L’agricultura integrada se centra en la necessitat dels cultius i els seus problemes. Dóna molta d’importància a l’estudi i coneixement de cada cultiu, i en fa ús per regular-ne la producció. A més, aquesta agricultura garanteix que els seus productes tenen menys del 50% dels residus permesos per la Comunitat Europea en l’agricultura convencional. L’agricultura integrada és re-gulada per les directrius europees 98/34/CE i 98/48/CE. A l’Estat espanyol són aplicades per les comunitats autònomes, que són també les encarregades d’elaborar les normes per a cada cultiu i especificar els adobs i els plaguicides permesos com, també les passes a seguir en la seva producció.

Cada cultiu té uns requeriments nutricionals diferents, que l’agricultura integrada té presents per calcular, per exemple, els tipus d’adob, les quantitats, el moment i com s’han d’aplicar. Aquest fet implicarà un estalvi d’adobs que beneficia l’economia de l’agricultor. I a més evitarà l’excés de nutrients al sòl i la contaminació de les aigües subterrànies (sobretot per nitrogen). En molts de casos en l’agricultura convencional l’aplicació d’adobs es realitzava en dos cops, sense tenir present les necessitats reals del cultiu. Com a conseqüència s’adobava molt per sobre de les necessitats reals de la planta, cosa que no garantia que arribàs a absorbir aquests adobs, ja que pluges abundants o un reg excessiu podien rentar l’adob i deixar sense nutrients la planta i contaminar el subsòl alhora.

L’agricultura integrada també minimitza la utilització de plaguicides. Un plaguicida és neces-sari quan detectam l’existència d’una plaga, és a dir, l’afectació d’un cultiu per un determinat agent (insecte, fong, virus... ), que pot afectar de manera sensible la collita. Una vegada detec-tada la plaga, s’ha de conèixer bé quins són els insectes, fongs... per utilitzar plaguicides com més específics millor. Els plaguicides han d’actuar contra la plaga i no contra la resta de fongs, insectes... que poden ser beneficiosos per al nostre cultiu. També és molt important lluitar-hi en el moment idoni.

L’agricultura integrada utilitza tècniques que no són agressives amb el medi. A sa Canova es treballa en aquesta línia d’investigació i experimentació, i es consideren els recursos naturals disponibles per tal de fer una agricultura sostenible.

18

Les plantes. Uns éssers vius imprescindibles.

Les plantes són un grup d’éssers vius molt heterogeni que es diferencia dels altres éssers pluricel·lulars perquè són autòtrofs, és a dir, que es nodreixen a partir de matèria inorgànica, que transformen en matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi.

Aquest regne té tres divisions: els briòfits (molses), els pteridòfits (falgueres) i els espermatòfits. I aquest darrer es divideix alhora en dues classes: les gimnospermes, més primitives i sense una flor desenvolupada (coníferes), i les angiospermes, més evolucionades i ja amb la flor desenvolu-pada. Aquestes són la vegetació dominant avui dia, silvestre i sobretot cultivada.

A les plantes angiospermes hi diferenciam aquestes parts: l’arrel, la tija, la fulla, la flor i el fruit.

• Arrel. Les principals funcions són: - Fixar-se al sòl. - Absorbir l’aigua i nutrients que es troben al sòl. Les especi-

alitzacions de les arrels són molt diverses. Un exemple és el d’acumulació de substàncies de reserva que podem observar en els tubercles (patata).

• Tija. Les principals funcions són: - Mantenir la planta erecta i sustentar-ne les fulles, les flors i els

fruits. - Conduir els nutrients i aigua (saba bruta) cap a les fulles i una

vegada elaborats (saba elaborada) a les fulles, distribuir-los per la resta de la planta.

- Acumular substàncies de reserva. Aquesta és una especialit-zació molt típica (els cactus).

- Si és una tija verda, realitzar la fotosíntesi.• Fulles. Són les encarregades de realitzar la fotosíntesi. Aquest és el

procés pel qual la saba bruta es transforma en saba elabora-da. També realitzen les funcions de respiració i transpiració.

• Flor. És l’òrgan reproductor de la planta. Podem distingir la part masculina (androceu) composta pels estams amb els sacs pol·línics, i la part femenina (gineceu) compost per l’estigma, el pistil i l’ovari.

Les plantes fabriquen el seu propi aliment

La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual l’energia dels raigs del sol és captada pels pigments fotosintètics, la clorofil·la, i transformada en energia química, que s’emmagatzema en forma de sucres. En aquest procés, a part de la llum del sol, es consumeix diòxid de carboni i aigua, que mitjançant la unió de les seves molècules formen els sucres. Al mateix temps s’allibera oxigen a l’atmosfera.

19

L’energia acumulada en forma de sucres és utilitzada llavors per als processos que necessitin una despesa energètica. Aquest procés és la respiració i, mitjançant el consum d’oxigen, s’oxiden les molècules de sucre i s’alliberen a l’atmosfera diòxid de carboni i aigua. Aquest procés és més patent durant la nit ja que no hi ha fotosíntesi i per tant es consumeix l’oxigen. En canvi, durant el dia, quan hi ha fotosíntesi, es consumeix menys oxigen que no se n’allibera.

Les plantes també transpiren a través de les fulles, és a dir, perden part de l’aigua pels estomes. Aquest procés impedeix que la planta augmenti la temperatura i a més crea un efecte de succió que ajuda les plantes a pujar la saba bruta des de les arrels fins a les fulles. La transpiració es duu a terme als estomes de les fulles, on també es capta el diòxid de carboni per a la fotosíntesi.

Les plantes es reprodueixen fent llavors.

La flor és l’òrgan de reproducció sexual de les plantes superiors i hi podem distingir les parts següents.

Corol·la • És format per fulles, generalment de colors vius, anomenades pètals.

Pètal

• Cada una de les fulles que constitueixen la corol·la de la flor. La seva funció és atreure els insectes pol·linitzadors.

Calze • És format per fulles, generalment de color verd, anomenades sèpals. Sèpal • La seva funció és protegir la flor.

Pistil • És la part interna de la flor. És formada per l’estigma, l’estil i l’ovari.

Estigma

• És la part superior del pistil. Té substàncies adherents o pèls que li serveixen per capturar el pol·len.

Estil • És un filament que connecta l’estigma i l’ovari.

Ovari • Conté les cèl·lules sexuals femenines.

Estam

• És la part masculina de la flor. Cadascun és format per un filament i una antera.

Antera

• A l’interior s’hi formen els grans de pol·len que contenen les cèl·lules sexuals masculines.

Filament • És el suport de l’antera.

20

La pol·linització és el procés pel qual un gra de pol·len se transporta des del seu lloc de formació (l’antera) fins al lloc on germina (l’estigma). Algunes flors s’autopol·linitzen, és a dir, el pol·len i l’estigma pertanyen a la mateixa flor. Però el procés més nor-mal és la pol·linització creuada entre diferents flors de la mateixa espècie. Els agents pol.linitzadors que intervenen en aquest procés poden ser el vent, els insectes, l’aigua, els ocells...

Els insectes acudeixen atrets pel perfum, pel nèctar i per la vistositat de les flors. Quan s’acosten als estams, molts de grans de pol·len els queden enganxats al cos i a les potes. Quan després vagin a una altra flor, el pol·len quedarà adherit al seu estigma i començarà el procés de la fecundació.

21

Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma, s’hi queda adherit per una substància molt rica en su-cres que en permet el desenvolupament. El gra de pol·len germina i es forma el tub pol·línic, que transporta les cèl·lules reproductores masculines fins a introduir-se a l’ovari. Si les condicions són adequades, una cèl·lula reproductora masculina s’uneix a una cèl·lula reproductora femenina i es forma una llavor. Després de la fecundació, l’ovari creix i s’engruixeix, i es transforma en el fruit.

El fruit és l’ovari desenvolupat i madur. Una de les seves funcions és protegir les llavors i con-tribuir a dispersar-les quan ja han madurat. Els agents que contribueixen a la dispersió de les llavors poden ésser diversos, els animals, el vent, els insectes...

La llavor. Una nova planta.

La llavor és l’estructura que conté l’embrió de la nova planta. La llavor té tres parts diferenciades:

Tegument: és la coberta que protegeix la llavor.

Albumen: és la reserva nutristiva que alimenta l’embrió fins que aquest pot realitzar la fotosíntesi.

Embrió: és una planta en miniatura situada dins la llavor.

Quan la llavor arriba a la seva destinació i troba unes condicions de temperatura i humitat fa-vorables, els embolcalls de la llavor s’esqueixen i la plàntula del seu interior comença a créixer.

22

Pel que hem vist, les principals necessitats de les plantes, a part de la llum del sol, són:

Aigua: és el dissolvent universal. I on es dissolen els nutrients per ser transportats a la resta de la planta. Però, a part, cal esmentar que l’aigua, com a la resta d’éssers vius, també té funcions estructurals. L’home és format per un 75% d’aigua, una lletuga per un 90%, i fins i tot les llavors en tenen un 2%. Aquesta serà captada per les arrels mitjançant un fenomen d’osmosi.

L’aigua és un recurs escàs i, a les nostres illes, un bé molt preuat del qual hem de fer un bon ús. Mallorca és una illa que disposa de quantitats considerables d’aigua a les capes freàtiques, que prové de la infiltració de la pluja. L’aigua de sa Pobla - Muro prové de l’aigua infiltrada a la serra de Tramuntana i que arriba per corrents subterranis.

Aquesta acumulació d’aigua ens ha servit durant segles per realitzar els cultius de regadiu. Les zones de regadiu tradicionals es troben localitzades al pla de Sant Jordi, a la zona de Campos i a la zona de sa Pobla i Muro.

La sobreutilització ha fet que l’aigua marina penetri dins els aqüífers de Campos i del pla de Sant Jordi, cosa que n’ha provocat la salinització. Per aquest fet, a la zona del pla de Sant Jordi utilitzen l’aigua depurada per al reg, si bé molts de cultius s’han reconvertit al secà.

LES NECESSITATS DE LES PLANTES.

23

A la zona de sa Pobla - Muro encara es poden veure alguns molins de vent (la gran majoria no funciona), que s’utilitzaven per extreure l’aigua de l’aqüífer fins que varen ser substituïts per motors d’extracció. També podem observar els safareigs, construccions de paret d’obra i normalment de forma rectangular, que serveixen per emmagatzemar l’aigua extreta fins a utilitzar-la en el reg.

Sòl: és el magatzem dels nutrients. I on es reciclen les restes de matèria orgànica, sobretot per part dels microorganismes que hi habiten, la qual cosa fa així possible que la matèria torni a entrar en el cicle. A part, el sòl és el suport físic de les arrels i el que també dota la part radicular de les condicions idònies per desenvolupar-se. Gràcies a la seva estructura, permet l’acumulació de l’aigua i l’aireig de les arrels, que també respiren.

Sistemes de cultiu.

Els sistemes de cultiu poden fer referència a qualsevol tipus de feina duites a terme per al de-senvolupament de les plantes. Aquests són molt diversos, si bé farem referència als que podem trobam a sa Canova:

Els hivernacles. Una casa per a les plantes.

Els hivernacles són estructures tancades i co-bertes de vidre o plàstic, on és possible obtenir unes condicions artificials de microclima a més de protegir els cultius dels factors meteorològics adversos (vent, fred, pluja...).

El funcionament tèrmic dels hivernacles es basa en allò que coneixem com a efecte hivernacle. Permet l’entrada dels raigs de sol però no els

deixar sortir; es crea així un augment de la temperatura.

24

De dia, el sol escalfa el terra i de nit el terra es refreda i perd la calor, però ho fa en forma de radi-ació infraroja. Aquesta radiació es dissipa en l’aire quan estam a cel obert però dintre l’hivernacle és captada pel CO2 i el vapor d’aigua, amb la qual cosa la temperatura de dins l’hivernacle és més calenta que la de l’exterior perquè no ha perdut la calor.

A l’hivern, els hivernacles capten molta energia, per la qual cosa la seva temperatura en un dia assolellat és molt més alta que a l’exterior. Durant l’estiu també capten molta radiació, sobretot si la coberta és transparent, per la qual cosa convé protegir-los i ventilar-los molt bé.

L’hivernacle pot tenir diferents funcions:• Avançar la germinació de les llavors i assegurar-ne el bon desenvolupament inicial.• Cultivar espècies de llocs diferents.• Cultivar espècies fora de temporada.

Els cultius hidropònics. Les plantes creixen sense terra.

El terme hidroponia deriva de les paraules gregues hydros (“aigua”) i ponos (“tasca” o “treball”), per tant significa “treball en aigua”. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el defineix com a “conreu de plantes terrestres en un sòl estèril regat amb aigua que contingui tots els productes minerals necessaris per a la vegetació”.

Si bé sembla que aquest tipus d’agricultura es practicava a la Xina i a l’Índia fa més de 1000 anys, és l’any 1929 quan el científic nord-americà William F. Gericke desenvolupa aquesta tèc-nica amb èxit i l’anomena amb el terme hidroponia. A partir d’aquí la hidroponia s’ha convertit en una nova ciència que estudia els cultius sense terra, que és un sistema eficient per produir verdures, fruites, flors, herbes aromàtiques, ornamentals, etc., en espais reduïts sense alterar ni agredir el medi ambient.

La tècnica de la hidroponia consisteix a cultivar les plantes sense terra. Molts dels mètodes ac-tuals empren algun tipus de substrat com la grava, l’arena, la llana de roca... als quals s’afegeix una solució nutritiva que conté tots els elements essencials necessaris perquè la planta cresqui i es desenvolupi amb normalitat.

Els substrats utilitzats actualment són materials neutres, que han de tenir les condicions físiques (textura i estructura) idònies per al desenvolupament de les plantes. Han de donar sustent a les arrels, a més de tenir la capacitat de garantir les condicions òptimes de porositat que permeten mantenir la humitat i l’aireig a les arrels més adequades. Els substrats no aporten nutrients a la planta, per tant cal afegir-hi una solució nutritiva formada per aigua i tots els nutrients que la planta necessita per créixer i desenvolupar-se.

Els substrats poden ser inorgànics, com la llana de roca, l’arena, la perlita, i la vermiculita. I orgànics, com la torba o la fibra de coco.

25

A sa Canova s’han experimentat diferents substrats com la grava i la llana de roca. Si bé actual-ment s’està treballant amb els següents tipus de substrat: la perleta, la fibra de coco i la torba.

• Perleta. La perleta és un material que s’obté a partir de roques volcàniques, que són sotmeses a elevades temperatures que evaporen l’aigua de la roca. El resultat són petites bombolles molt lleugeres de color blanc, que ens recorden a la pedra tosca. És un substrat inert.

• Torba: és un tipus d’humus d’estructura fibrosa.

• Fibra de coco: procedeix de la pelussa externa de la closca del coco.

Els cultius hidropònics són un sistema de producció agrícola que presenta avantatges des del punt de vista tècnic i econòmic, res-pecte d’altres sistemes.

• Necessita més poc espai per produir el mateix rendiment del sòl.

• Permet una major densitat de població.

• Es pot desenvolupar a llocs on el sòl és un factor límit (zones àrides, tropicals...).

• Permet la utilització d’aigües de mala qualitat (salines, residuals...).

• Possibilita un gran estalvi d’aigua, que a més es pot reciclar per a altres usos.

• Permet l’estalvi de fertilitzants i insectici-des.

• Permet la reducció de la contaminació i d’erosió.

• Possibilita la recollida de diverses collites a l’any.

• Permet la producció de collites fora de temporada.

• Permet corregir el dèficit o l’excés d’un nutrient.

26

Com a desavantatges dels cultius hidropònics, els principals són els següents:

• Necessiten un cert nivell de coneixements per aplicar-los.

• Les despeses inicials són elevades.

Els sistemes de reg. Estalviar l’aigua.Els sistemes de reg també són molt diversos i han evolucionat igual que altres tècniques agràri-es. Antigament s’utilitzaven principalment el reg per solcs i el reg a tesa o inundació. Avui dia els més utilitzats són el reg per degoteig i el reg per aspersió.

Reg per aspersió:És un sistema de reg que consisteix a aplicar l’aigua als cultius en forma de pluja, i banyar la totalitat de la superfície cultivada. Aquest sistema s’adapta molt bé als cultius extensius, en els quals un sistema de reg per degoteig resulta més difícil d’instal·lar per raons tècniques i sobretot econòmiques. Té el desavantatge que desaprofita l’aigua que arriba a les zones on no trobam cultiu. D’altra banda, el gran avantatge és que durant l’hivern pot ser utilitzat per lluitar contra les gelades.

Reg per degoteig:El reg per degoteig és un mètode d’aplicació d’aigua (normalment amb els nutrients i productes agroquímics dissolts) directament a la zona radicular de les plantes. La quantitat d’aigua apli-cada és controlada, cosa que permet obtenir bons resultats i minimitzar la quantitat d’aigua i d’elements fertilitzants.

El requeriment diari d’aigua depèn de molts de factors, com la grossària de la planta, l’estat de creixe-ment, la quantitat de fulles, el tipus de sòl, la intensitat lumínica, la temperatura ambiental... El reg per degoteig permet mantenir la humitat del sòl constant, la qual cosa millora el creixement i la producció de la planta. Amb aquest sistema de reg només es banya una part del sòl, per això s’ha d’aplicar

amb més freqüència. Així es manté la humitat més o menys constant i elevada, sense produir bassiots.

Els avantatges d’aquest sistema:

• Increment de la producció

• Estalvi en el consum d’aigua i energia

• Estalvi en el consum de fertilitzants i productes agroquímics

• Menor compactació de la terra

27

El sistema de fertirrigació.

La fertirrigació és una tècnica que consisteix a regar i fertilitzar alhora.

A l’aigua de reg s’afegeix la solució nutritiva adequada a les necessitats de les plantes i les ca-racterístiques del sòl. Aquesta aigua arriba a les plantes a través del reg per degoteig i, per tant, l’aigua i els nutrients arriben a la planta diverses vegades al dia (segons la planta i l’estació de l’any), cosa que li permet assimilar millor aquests nutrients.

Els avantatges són:• Major eficàcia en el reg• Estalvi de mà d’obra

Els sistemes de reg i fertirrigació estan automatitzats. Un ordinador controla la freqüència i la duració del reg que necessita cada cultiu, que varia segons l’època de l’any i l’estat de creixe-ment de la planta.

TANCS D’ADOBS

INJECTOR

SAFAREIG

MOTORD’EXTRACCIÓD’AIGUA

FILTRED’ARENA

SISTEMA DE REG

28

L’agricultura tradicional de Mallorca.

Les característiques de la nostra agricultura són molt influenciades pel fet insular. Això en el passat provocava un aïllament quasi total de la resta del món i implicava la necessitat de ser autosuficients en la producció dels nostres propis aliments. Llavors, només una petita part de la societat (senyors, clergat, militars, artesans i professionals) no treballava al camp.

A les zones del pla el cultiu principal eren els cereals (blat, ordi, civada) i les lleguminoses (faves i ciurons, sobretot). Aquests cultius no necessitaven reg i es podien emmagatzemar. A més, amb la seva totalitat, o sols les restes, eren utilitzats per donar de menjar als animals (porcs, ovelles, i a les bísties: cavalls, muls, someres...). A sa Pobla, com que era una zona humida, també ja es cultivaven patates i, sobretot, arròs.

Les oliveres eren també un cultiu molt important per a l’economia insular. Cal esmentar la cons-trucció dels marges a les faldes de les muntanyes per aprofitar-ne el sòl.

Però, a part d’aquests cultius bàsics, cada casa tenia els seus fruiters i el seu petit hort, que la proveïa de fruites i d’hortalisses de temporada. A més, a cada hort es podien trobar una sèrie de plantes d’ús medicinal, ja que els medicaments no existien, o tenien un preu excessiu.

Per aquest fet, a sa Canova, podem trobar una petita mostra d’aquests cultius tradicionals: frui-ters com la figuera, la nesplera, el ginjoler, l’albercoquer, la prunera, el codonyer, el magraner, la perera, la pomera...; i plantes medicinals com el romaní, la ruda, el tarongí, la sàlvia, la camamil-la...; a més de les hortalisses de temporada.

Nespla

Atzarola

Magrana

Figa

Gínjol

29

B I B L I O G R A F I A

ARDIT, M. Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna. Madrid: Síntesis, 1992.

BENNÀSER, F. [et al.]. Com fer compost. Palma: Consell de Mallorca, 2000. (Mallorca Neta i Natural).

BONNER, A. Plantes de les Balears. Palma: Moll, 1994.

BUENO, M. El huerto familiar ecológico. Madrid: Ed. Integral, 2001.

CABALLERO, G. Iniciació a l’horticultura ecològica familiar i escolar. Palma: Obrador del llibre, 1997.

CORTÈS, M. “Noves eines per a la pagesia”. Revista GEA. Quadern de la terra, número 7. Palma: “Sa Nostra”, maig de 2001. Pàg. 22-26.

FONT, P. Plantas medicinales: El Dioscorides renovado. Barcelona: Península, 1999.

FONTANET, M. Art de conró. Pollença: El gall editor, 2001.

FORTEZA, C. “Un test a l’agricultura ecològica”. Revista GEA. Quadern de la terra, número 7. Palma: “Sa Nostra”, maig de 2001. Pàg. 19-21.

GONZÁLEZ, M.; MARTINEZ, J. Naturaleza transformada: estudios de historia ambiental en España. Barcelona: Icaria, 2001.

PALAU, P.C. Les plantes medicinals baleàriques. Palma: Moll, 1993.

PÉREZ, F.; MARTÍNEZ, J.B. Introducción a la fisiología vegetal. Madrid: Mundi-Prensa, 1994.

ROMERA, M. P. Agricultura ecològica. Infoagro.

ROMÓN, C. Guía del huerto escolar. Madrid: Popular, 1997.

SANCHEZ, J. “Nova societat, nou paisatge agrari”. Revista GEA. Quadern de la terra, número 7. Palma: “Sa Nostra”, maig de 2001. Pàg. 27-31.

SERENI, [et al.]. Agricultura y desarrollo del capitalismo. Madrid: Alberto Corazón, 1974.

VERD, S. “Crisi en el conreu del paisatge”. Revista GEA. Quadern de la terra, número 7. Palma: “Sa Nostra”, maig de 2001. Pàg. 7-9.

30

Dades estadístiques de les Illes Balearswww.caib.es/ ibae / reco / xif / index.htm

Curriculums educatius de les Illes Balears:www.weib.caib.es

Herbari virtual de les Illes Balears: www.uib.es/depart/dba/botanica/herbari

Informació agricultura de la Comissió Europea:www.europa.eu.int/comm/agriculture/

Materials educatius per treballar diferents temes relacionats amb l’agricultura:www.pangea.org/edualter

Llibreria agrària:www.agrobooks.com

Pàgines generals de pràctica de l’agricultura:www.planthogar.netwww.infoagro.com/agrolandia/agrolandia.aspwww.fertiberia.com

Pàgines agricultura ecològica:www.cbpae.orgwww.agroecologia.net

P À G I N E S W E B R E C O M A N A D E S