CAMERATA XXI. FUNDACIÓ PRIVADA 

dirigitaescolesd’educacióprimàriaisecundària

“Anem a concert”

PROGRAMA EDUCATIU

Anem a concert! 

Programaeducatiudel'OrquestraCamerataXXI 1. Primària. Cicle inicial (primer) Percu...què? Elsinstrumentsdepercussió.Elsinicisdelamúsica.2. Primària. Cicle inicial (segon) En veu baixa Laveuhumana.Lamelodiail'harmonia.3. Primària. Cicle mitjà (tercer) Vivaldi, peti qui peti Elsinstrumentsdecorda.Lamúsicadescriptiva.4. Primària. Cicle mitjà (quart) Bufa la fusta Elsinstrumentsdeventfusta.Lamúsicapopularilamúsicadeconcert.5. Primària. Cicle superior (cinquè) Del carrer a l'òpera Elsinstrumentsdeventmetall.Lesfuncionssocialsdelamúsica.6. Primària. Cicle superior (sisè) Pere i el llop L'orquestrasimfònica.Elcontemusicalperexcel∙lència.7. Secundària. Primer cicle 400 anys en 1 hora Elsperíodeshistòricsenlamúsica:elBarroc,elClassicismeielRomanticisme.8. Secundària. Segon cicle Llums, música... acció! Lamúsicaalcinema,lamúsicad'escenailamúsicaprogramàtica. 

QUINES PRODUCCIONS ES PRESENTEN A REUS?  

Finsafinaldelcurs2012/13,areusesduranatermelessegüentssessions:

GENER2013

Dilluns28 Pere i el llop

Dimarts29 Percu… què?

Dimecres30 Vivaldi, peti qui peti

Dijous31 400 anys en 1 hora

FEBRER2013

Dimarts19 Percu… què?

Dimecres20 Vivaldi, peti qui peti

 

QUINES FORMACIONS OFERIRAN ELS CONCERTS?  

Aquestsconcertsesduenatermeatravésdelesdiferentsseccionsdel’OrquestraSimfònica“CAMERATAXXI”.A“Pereielllop”hiintervenentoteslesseccions.

QUINES ESCOLES HI PARTICIPEN? 

Col∙legiAura

Col∙legifrancès

Col∙legiLaSalle

EscolaElsGanxets

EscolaJoanRebull

EscolaLaVitxeta

EscolaMariaCortina

EscolaMontsant

EscolaMowgli

EscolaPidelBurgar

EscolaPratdelaRiba

QUANTS ALUMNES HI PARTICIPEN? 

2.105alumnes

CAMERATA XXI FUNDACIÓ PRIVADA 

PROGRAMA EDUCATIU A REUS ‐ 2013 “Anem a concert” 

CAMERATA XXI. Fundació Privadaésunainstituciócreada el març de l'any 2002 des de l'Associació"Conjunt Orquestral CAMERATA XXI", entitateducativa i cultural que neix a les comarquesmeridionalsl'any1990.

La Fundació està inscrita al Registre deFundacions amb el número 1712, subjecta a lalegislació de la Generalitat de Catalunya isotmesaa la llei5/2001de2demaig.TambéconstainscritaalCensdelaSecretariaGeneralde Joventut de la Generalitat de Catalunya

ambelnúmero2650.

Elsseusobjectiussón:

1) ELFOMENTIPROMOCIÓDELAFORMACIÓINTEGRALDELSJOVESATRAVÉSDELAMÚSICA,mitjançanteltractamentdecontingutsespecífics:organitzaciódecursos,beques,col∙laboracióambactivitatsiprogramesdelesEscolesdeMúsicaiConservatoris,fomenticreaciódeformacionsmusicals,ialtres.

2) ELFOMENTIPROMOCIÓDELAFORMACIÓPERMANENTDELSJOVESPROFESSIONALSDELAMÚSICA,mitjançanteltractamentdecontingutsespecífics:organitzaciódecursos,beques,col∙laboracióambactivitatsiprogramesdelesEscolesdeMúsicaiConservatoris,fomenticreaciódeformacionsmusicalsialtres.

3) LADIFUSIÓCULTURALISOCIALDELAMÚSICAentotselssegmentsdelapoblació,mitjançantconcertspúblics,programesd’investigació,fomenticreaciódeformacionsmusicalsprofessionals,publicacions,concertsperajoves,ialtres.

Seguint els objectius fundacionals, Camerata XXI proposa incidir directament en el públic més jove,abastantdesde l'especificitatdelsquecursenestudismusicals finsalsquenomésen tenencontacteatravésdel'escola.

Apartirdelmaterialeducatiu“Anemaconcert”editatipublicatperlaFundació,aquestahaengegatunprogramaexhaustiud’acostamentdelmóninterpretatiuicreatiualsinfantsijoves:“Anemaconcertambl’orquestrasimfònica”. 

PROGRAMA EDUCATIU 

“Anem a concert amb l’orquestra simfònica”  

CONTINGUTS I MATERIALS 

El programa educatiu “Anem a concert amb l’orquestra simfònica” està dissenyat especialment per aapropar la música simfònica al sector educatiu. S’han dissenyat una sèrie de propostes educatives iconcertsperalaparticipaciódelesescolesalllargdetotelcicledePRIMÀRIAISECUNDÀRIA.

Aquestprogramaeducatiuusproposaunaseqüenciaciód’activitatsperaestimularitenirconscienciadelgaudi d’escoltar els diferents instruments d’una orquestra simfònica en directe. Tot elmaterial sonor,plàsticidigitalhaestatpensatexplícitamentperaquestprogramaeducatiuiesdesenvoluparàmitjançantles diferents seccions d’instruments de l’Orquestra Simfònica CamerataXXIcomafilconductor.

L’activitat principal de cada propostagira al voltant de l’assistència a unconcert elaborat amb uns objectiusconcrets que s’aniran desenvolupanten sessions de treball per a reforçar icomplementar l’activitat principal.Aquestes sessionspodran ser realitzadesa l’aula pel mateix tutor o professor demúsicaabansodesprésdelconcert.

L’instrumentvehicularper a realitzaraquestprograma educatiu és l’Orquestra SimfònicaCamerata XXI i les seves seccionsinstrumentals.Així,doncs,elprograma“Anemaconcert” està desglossat amb 8 propostesdiferentsqueensendinsaranenelsfonamentsdelmés gran de tots els instrument musicals:l’OrquestraSimfònica.

Cada proposta està complementada amb material educatiu elaborat especialment per a cada sessió.Aquestmaterialestaformatper:

‐ Quaderndelprofessor‐ Quaderndel’alumne‐ Fitxeseducatives‐ C.D.ambàudios‐ Col∙lecciódellibresdeconsulta“Anemaconcert”‐ Jocdecartesd’instruments

OBJECTIUS DEL PROGRAMA EDUCATIU 

“Anem a concert amb l’orquestra simfònica” 

Elsobjectiusd’aprenentatgemarcatsdinsdelprogramaeducatiuienelmarcdelescompetènciespròpiesdelaeducacióartísticasonelssegüents:

Dinslacomprensióartísticadestacarem:

• Coneixementiidentificaciódelsdiferentsinstrumentsiagrupacionsinstrumentals. • Coneixementdeladiversitatdelfenomenmusical:estils,gèneres,formesmusicals...• Comprensiódelesdiferentsfuncionsdelamúsicaalanostrasocietat. 

Dinsl’expressiódavantunfetartísticdestacarem:

• Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ensdesvetllaunaexperiènciaculturaloartística,individualocol∙lectiva.

• Expressarunaideademaneracreativa(trencantestereotips).• Expressarmusicalmentambelcossentimentsivivències• Mostrarrespecteiresponsabilitateneltreballcooperatiual’horadeparticiparenprojectes

artísticscol∙lectius.

Dinsl’actituddavantunfetartísticdestacarem:

• Mostrarcapacitatd’atencióiescoltadavantlesdiferentsmanifestacionsmusicals• Mostrar predisposició per a l’observació i valorar la importància dels elements visuals i

plàsticsdel’entornimmediat.• Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització

d’activitatsartístiques.• Mostrar sensibilitat i interès envers les diferentsmanifestacions artístiques (música, dansa,

teatre,cine,arquitectura,museus,exposicions)presentsalasocietat.• Tenir criteri propi davant les diferents manifestacions artístiques. Formular opinions i

argumentacionsalvoltantdelesmanifestacionsartístiquesiculturals.• Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qüestions plantejades al voltant de les

manifestacionsartístiquesiculturalsidelscontextosdeproduccióartística.

ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA EDUCATIU 

“Anem a concert” 

PROGRAMA EDUCATIU “ANEM A CONCERT” 

PRIMÀRIA 

CURSPROPOSTAEDUCATIVA

INTÈRPRETS CONTINGUTCURRICULAR

1 Percu...què?  GrupdepercussionsElsinstrumentsdepercussió.

Elsinicisdelamúsica.CICLEINICIAL

2 En veu baixa  Quartetvocala capellaLaveuhumana.

Lamelodiail'harmonia.

3 Vivaldi, peti qui peti  QuintetdecordaElsinstrumentsdecorda.Lamúsicadescriptiva.

CICLEMITJÀ

4 Bufa la fusta  QuartetdeventElsinstrumentsdeventfusta.

Lamúsicapopularilamúsicadeconcert.

5 Del carrer a l’òpera  QuintetdemetallElsinstrumentsdeventmetall.Lesfuncionssocialsdelamúsica.CICLE

SUPERIOR6 Pere i el llop  OrquestraSimfònica

CamerataXXIElcontemusicalperexcel∙lència.

SECUNDÀRIA 

PROPOSTAEDUCATIVA

INTÈRPRETS CONTINGUTCURRICULAR

1rCicle

 

400 anys en 1 hora  Quintetdecorda

Elsperíodeshistòricsenlamúsica:elBarroc,elClassicismeielRomanticisme.Lesformesmusicals:lasuite,elconcert,l’òpera,lasimfonia,poemasimfònic.

2nCicle 

Música i Cinema  QuintetdecordaLamúsicaalcinema.Músicaprogramàtica

Primària 

Cicle inicial    

Títol del concert:   Percu...què? Intèrprets:GrupdepercussionsdeCamerataXXIContingut curricular:Elsinstrumentsdepercussió.Elsinicisdelamúsica.Diuenquequanl'homevaserhomeiladonavaserdona,elprimerquefèiempercomunicar‐noseraemetresonsamblanostraveu: cridar, parlar, xiuxiuejar, inventar paraules, cantar... Però de seguida vam voler acompanyar‐nos amb altres sons, i elsprimersquevamtrobarvanserelsquesorgiendepicaramblesmans,dedonar‐noscopsalpitoalesgaltes,depicarsobreuntronc...Lapercussióéslafamíliainstrumentalmésantigadetotes.Desdefamilersd'anyshemnecessitatelritmeil'hemtrobatbenaprop:enelnostrepropicosoalstroncs,lespetxinesolescarbassesqueteníemalvoltant.D'instrumentsdepercussión'hihadedostipus:elsquetenenunapelltensada(comaraelstambors,tam‐tams,bongos,timbalesopanderos)ielsaltres,ésadir,elsquenotenenunapelltensadaperòquetambésonenperquèelquevibranoéspasunapell,sinóquevibraelpropicosde l'instrumentquanelpiques,el sacsegesoel fregues:maraques,castanyoles, triangles,xilòfons,platerets...Als instrumentsdel primer grup se'ls anomenamembranòfonso instrumentsdemembranaperquè, justament, el que faquesonin és la vibració d'unamembrana, d'una pell tensada. Als instruments del segon grup se'ls anomena idiòfons (la paraula"idios" el grec vol dir "unmateix") perquè el que vibra en aquest cas és el propi cos de l'instrument. També se'ls anomenainstrumentssòlids.Lapercussióéslafamíliad'instrumentsmésvariadaquehiha.Arreudelmóntrobeminstrumentsdepercussióbendiversosibencuriosos.Amésd'existirlapercussióclàssica–laqueestàformadapelsinstrumentsdel'orquestraquetotsconeixem–,tambéhiha la percussió domèstica (la fabricació d'instruments casolans amb pots de plàstic, de vidre, amb caixesbuidesoambenvasosdeiogurt), i la percussió corporal que ens permet utilitzar el nostre propicos per fer‐lo vibrar i convertir‐nos en un gran instrument de percussió amb unagranvarietatde sons.

Mai no sabrem exactament com va començar lamúsica,però sí que podem deduir que abans que melodia iharmonialamúsicavatenirritme.Elnostrecostédiferentsritmes(eldelcor,eldelarespiració,quancaminem...)inoésdifícilpensarquelanecessitatdepicarritmessobreuntronc

puguivenirprecisamentd'això:delesganesdereproduirunritmenatural.Elsteòricsdelamúsicaquel'hanestudiatdesdelpuntdevista

psicològic diuen que, en els humans, el ritme sorgeix d'una forma natural idirecta, que ve de la panxa, de l'interior del nostre cos, d'una necessitat bàsica i

ancestraldemarcarunapautaques'ajustaalsritmescorporals.Ditd'unaaltramanera,queelritmeésl'inici detotalamúsicaiquepercrearunritmenocalpensar‐higaire:espicademansillestos.Amés,elshumans semprehemnecessitatexpressar‐nosa travésdelmoviment (araendiemdansa); i segurquenoensequivoquemsiimaginemlesprimerescomunitatshumanesfentunafestatotballantambelsorítmicd'unstambors.Però lamúsicatambétémelodia iaquí lacosaescomplica.Lamelodiasurtdelcor,ésadir,delssentiments,de lesganesdecomunicar,d'expressar‐se,detreurededinsalgunacosaméscomplexadedefinir–comaral'amor,lapor,l'angoixa,lafelicitat,laimpaciència, el neguit, la tranquil∙litat...–, sentiments que requereixen alguna cosa més que un ritme. I aleshores sorgeix lamelodiaiensposemacantar(potserl'udoldellloptambétéaveureambaixò,oelcantdelacadernera,quisap!).Finalment,quanelquevolemexpressarrequereixuncontrolméscerebral,quanvolemelaborarallòqueenssurtdedins,quannohovolemdeixara la improvisació i fins i totvolempoder tornara repetir‐hoenunaltremoment,aleshoresactivemelcervell iapareixl'harmonia.L'harmoniaésl'arquitecturadelamúsica,éslaqueensfaposarenordreelritme,lamelodiaitotl'acompanyamentqueesrequereixpervestiraquellssentimentsbàsicsiconvertir‐losenunmissatgeméselaborat.L'harmoniatambépotsorgirdeforma intuïtiva, és clar, però sovint requereix d'una preparació tècnica força complexa (lamúsica occidental ha arribat a unsnivellsdecomplexitatqueavegadesfapor!).Quanjanoentenimprouamblapanxaiambelcorihemdeposaratreballarlesneuronesperorganitzartotelmaterialsonor,aleshoresestemfentharmonia.Lacomunicaciósegueixsentelmotordelamúsica,peròposemordreatotelqueenshadictatelcosielaboremmúsicaambuncertgraudecomplexitat.Sitornemal'inici,recordemquetotcomençaambelritme.Iallà,quimana,éslapercussió.Sessió 1:Elsorígensdelamúsica.Sessió 2:Elsinstrumentsdepercussiósòlidsidemembrana.Sessió 3:Elstreselementsdelamúsica:elritme,lamelodiail'harmonia.Lapercussiócorporal.

Títol del concert: En veu baixa 

Intèrprets:Quartetvocala capelladeCamerataXXIContingut curricular:Laveuhumana.Lamelodiail'harmonia.L'instrumentquetenimmésapropés lanostrapròpiaveu.Cadascútéunaveudiferent iparticular: laveugairebééscom lapetjada dactilar, que és personal, intransferible i, amés, ens identifica. I si no, feu la prova: tanquem tots els ulls i que uncompanydigui"Hola!".Sabremdeseguidaquihaestatperquèeltimbredelasevaveuésúnic.

Les cordesvocals vibren i, quanho fan,emetenunso.Aquestsos'amplificagràciesalsdiferentselementsressonadorsquetenim(elspulmons,eltòrax,elcrani...)iperaixò,quanparlem,tothomens sent. Si, en lloc de parlar, allarguem unavocal, ja estem cantant. I el cant ha estat laprimeraformadecomunicaciómusicalquehemtingutelshumansdesdefamilersd'anys.Totique,comhemdit,deveushumanesn'hihamilionsdevarietats,normalmentlesclassifiquemenquatregrups:dosperalesnoiesidosperalsnois.Laveumésagudadelesnoiesesdiuveudesoprano,ilamésgreu,veudecontralts.Enelcasdels nois, als que tenen la veumés aguda se'lsanomena tenors, i als que la tenen més greu,baixos.Soprano. És la veu femeninamés aguda, la quepotpujarmésamunt.En lesòperessemprehiha

unpaperprotagonistaperaunasoprano,isovintlessevesintervencionssónespectaculars.Lasevatessitura,lesnotesquepotfer,podenanardesdelDo3alDo5.Contralt.Éslaveufemeninamésgreu;nopotanartantamuntconlasoprano,peròpotserméscàlidaiexpressiva.Avegadess’utilitza la paraulamezzosoprano per referir‐se a una contralt unamicamés aguda, però no tant comuna soprano. La sevatessitura,lesnotesquepotfer,podenanardesdelSol2alSol4.Tenor.Éslaveumasculinamésaguda,laquepotpujarmésamunt.Enlesòperessemprehihaunpaperprotagonistaperauntenorisovintlessevesintervencionstambéresultenespectaculars.Lasevatessitura,lesnotesquepotfer,podenanardesdelDo2alDo4.Baix.És laveumasculinamésgreu, laquepot fernotesmésavall.Sinoes tractad’unbaixgaireprofund,espot ferservir laparaulabarítonperareferir‐s’hi.Lasevatessitura,lesnotesquepotfer,podenanardesdelMi1alMi3.Quancantemnoméspodemferunanotadarrerel'altra,ésclar:nopodemcantarduesnotesalhora.Somcomunaflautaocomuna trompeta.Hiha instrumentsque síquepoden ferduesnotesalhora (omés), comelpiano, la guitarraoel xilòfon.Perònosaltres,quancantem,nopodem.Peraixòlaveuhumanaesconsiderauninstrumentmelòdic,perquèésidealperfermelodies.Semprequesentimunacançódemúsicapopelnostrecapesconnectadirectamentalaveudelacantantsolistaodelcantantdemoda:maiensfixemquehihaunacompanyamentdebateria,debaixelèctric,odepiano.Iésquelaveuhumanatémoltaforça,ensatraucomunimant,perquèlamelodiaéslapartdelamúsicaqueelnostrecervellcaptaambmésfacilitat.Sienshifixembétambépodremsentirperfectamentel ritme i l'harmoniade la cançó,elsdiferents instrumentsquehi toqueno, fins i tot, lessegonesveus,però,d'entrada,elqueprimerensarribaéslamelodia.Moltescançonspopulars–comlesnadalesolescançonsdejugar–,leshemaprèsúnicamentamblamelodia.TotssomcapaçosdecantarelFum, fum, fumocançonscomEl gegant del Pisensecapmenad'acompanyament.Peròsivolemvestirunamicamésaquestes cançons, hem de fer aparèixer l'harmonia. L'harmonia és el vestit de la melodia, l'acompanyament, la salsa, elfarciment.L'harmoniaésallòquefaqueunamelodiaencararesultimésatractivaiexpressiva.Sicantemtotsalhoraexactamentlesmateixesnotes,lacançóensquedaràmoltbonica,peròsegurqueencaraésmésmacasifemveusdiferents,notesdiferentsqueenriqueixinlacançó.Hementratenelmóndel'harmoniai,peracomprendre'lbé,calpararmoltbél'oïda.Sessió 1:LesveushumanesSessió 2: Lamelodiail'harmonia:cantemuncànonSessió 3: Larespiració

Primària 

Cicle Mitjà    

Títol del concert:  Vivaldi, peti qui peti Intèrprets:QuintetdecordadeCamerataXXIContingut curricular:Elsinstrumentsdecorda.Lamúsicadescriptiva.AntonioVivaldivacompondrel’obramusicalmésfamosadelahistòria:Les quatre estacions.Perònovaquedaraquílacosa:vaserviolinista,professor,viatger,empresari...icapellà!Elconcertd’avuiensacostaal’obrad’aquestgrancompositorque,jaushovaigavançant,vatenirunavidaplenademisterisiaventures.UsheuadonatqueVivaldis’escriuambV?TotelqueenvoltaVivaldis’escriuambV!Isinoushocreieu,fixeu‐vosbé:ell tocava el Violí, la majoria de les seves obres són per a orquestra de corda, és a dir, per a Violins, Violes, Violoncels icontrabaixos(enaquellaèpoca,aItàlia,alcontrabaixlideienViolone).Amésamés,vanéixeraVenèciaivamoriraViena.Quèmésvoleu?Avuiconeixeremcomviviaaquestgeniicomeralasevamúsica.VeniuaVeureenVivaldi?Programa:La primavera deLes quatre estacions .......AntonioVivaldi(1678‐1741)L’estiu deLes quatre estacions ..................AntonioVivaldiViolí.Ésl’instrumentméspetitimésagutdelafamília,peròtambééselmésnombrós:enunaorquestrasimfònican’hipothavertrenta,deviolins.Semprehihaunsquantsviolinsquefanelpaperprincipal(s’anomenenviolinsprimers)iunsaltresquefanlessegonesveus(elsviolinssegons).Nohihacapdiferenciafísicaentreells,únicamenttoquenveusdiferents. Viola.Éslagermanagrandelviolí:s’hiassemblamolt,peròésunamicamésgranitéunsomésgreu.Acostumaainterpretarlesveus intermèdies iésdifícild’apreciar‐neel so separadamentde la restad’instruments,però,quan téun fragmentde“solo”,podemsentirclaramentlaqualitatdelasevaveupoderosa.Violoncel.Tambéésuninstrumentdelafamíliadelsviolins,peròlasevagranmidaobligaatocar‐loassegut.Sonaexactamentunaoctavamésgreuquelaviola.Enunaorquestrasimfònican’hipothaverdeu,devioloncels.Lasevaveuésmagníficaigreu,encaraquetambépotinterpretarpassatgesforçaaguts.Contrabaix.Ésl’instrumentmésgreudelafamília:potarribaraferlanotaMiquehihaal’esquerradeltotd’unpiano.Téunacaixa de ressonància tan grossa que per a tocar‐lo cal posar‐se dret. La seva veu és profunda i poderosa, i encara que costiidentificar‐neelso,segurque,sideixésdetocar,honotaríemdeseguida,jaquel’orquestraquedariacomabuida,sensecos.

Espectacle musical educatiu basat enla música de Vivaldi. S’interpreteníntegrament La  primavera i L’estiud’aquest autor venecià amb elscomentaris d’un narrador que vaexplicantdiferentsaspectesdelavidail’obradeVivaldi,de l’èpocaenquèesvan escriure aquestes obres, de comestan fetes, dels instruments que lesinterpreten,delpaperdelsolistaidelsaltres membres de l’orquestra, de lessegonesveusidelsacompanyaments...El guió de l’espectacle requereix de laintervenció dels alumnes en diferentsmoments per tal de formar part del’experiència d’interpretar música engrup. Sessió 1:ElquintetdecordaSessió 2: ElbarrocSessió 3: ElconcertSessió 4: Lamúsicadescriptiva

Títol del concert: Bufa la fusta Intèrprets:QuartetdeventdeCamerataXXIContingut curricular:Elsinstrumentsdeventfusta.Lamúsicapopularilamúsicadeconcert.Sielprimerinstrumentquevamtenirelshumansvaserlanostrapròpiaveuielsegonvanserelsinstrumentsdepercussió,nohihadubtequeeltercervaseruninstrumentdevent,seguramentunacanyadebambú.Elventsemprehafetxiularlescanyesinosaltresl'hemvolgutimitar.T'apropesalriu,tallesunacanyaihibufesdins.Potseralaprimeranosona,peròquanhoprovesunsquantscopssegurquetrobeslamaneradefer‐lasonar.Elsinstrumentsdelafamíliadelventfustaesclassifiquenentresgrupsenfunciódelamaneracomprodueixenelso:lesflautes(tambéanomenatsinstrumentsdebisell),elsclarinets(tambéanomenatsinstrumentsdecanyasimple)ielsoboès(anomenats

decanyadoble).Elsdebiselltenenunmecanisme(anomenat bisell, és clar) quepermet que, quan bufes, l'airevibri directament i produeix unso.Éselcasdelaflautadolça,delaflautatravessera,delflabiol,del’ocarina i també del xiulet del'àrbitre.En el cas dels clarinets –oinstrumentsdellengüeta simple–,elmecanismeperfer‐losonarésben diferent: cal una petita palade canya (com si fos el pal d'un

gelat)que,siestàprouhumida iésprou fineta, quan la bufes vibra.D'aquesta família sónel clarinet, el saxo i tambéalgunad'aquestes joguinesquehi ha a lesrevetlles,comelsespanta‐sogres.Finalment,eltercergrupéseldelsoboèsoinstrumentsdellengüeta doble:aqueststambénecessitencanyadefustapervibrar,perònoentenenunadesolasinóquetenenduescanyes, lligadesunacontra l'altra,demaneraquequante lesposesdins laboca ibufes,vibren l'unacontra l'altra iprodueixenunso.La llistad'instrumentsd'aquestgrupdecanyadobleésmolt llarga:l'oboè,elfagot,lagralla,latenora,eltible...Unfetrecorrentalllargdelahistòriahaestatlatransformaciódelamúsicapopularenmúsicarefinada.Dicrefinadapernodirmúsica culta, música de concert, música elevada, música clàssica, música docta o tants d'altres noms —la majoria, forçapedants—queesfanservirperreferir‐nosaaquellamúsicaquenoestocaalcarrer.L'adopcióperpartdelpoderdelamúsicapopularésunfetnaturalalessocietatshumanes:elsmúsicsdelacorts'inspirenenlesdansespopulars,ensuavitzenelsritmes,n'eliminenl'estridènciadeltimbreipresentendavantlanoblesa"novesmúsiques"quesorgeixenclaramentdelpoble,peròquetenenuntocderefinamentméspropidepalau.Aquestprocés,moltbendocumentatdesdel'edatmitjanafinsalsnostresdies,s'haviscut,d'unabanda,en les formesmusicals—lessuitesbarroquesensónunbonexemple (formadesperdansesd'origenhumil,revestidesd'elegànciasenyorial),elsminuetsdelessonates,lesdansessimfòniques(pensadesperaescoltar,nopasperaballar)—peròtambéenl'organologia,enelsinstrumentsmusicalsque,enunoaltremomentdelahistòria,hanestatrevestitsdeprestigi i han format part de les camerates de la noblesa, mentre que en d'altres moments han estat relegats a l'oblit. Lesxeremies, per exemple (instruments antecessors de l'oboè), havien estat instruments de prestigi, però, poc a poc, van sersubstituïtsperd'altresdesonoritatmésdolçaimenyspunyent.Nohihadubteque lesobresperapianoo simfòniques inspiradesenmúsicapopularquevan compondreBrahms,DvorakoBartóksónd'unaqualitatartísticaimmillorable,peròellsmateixosestavenconvençutsquela"versióoriginal"quelesvainspirar,les melodies i els ritmes que ells van escoltar al llarg i ample de lesmuntanyes centreeuropees (danses romaneses, danseshongareses,danseseslovaques),tambéerenjoiesquecaliapreservar.Erenconscientsqueelpúblicdelessalesdeconcertsnovolia escoltar xeremies, sacs de gemecs, sacabutxos, flabiols o àvies gitanes improvisant cançons de casament, però, alhora,aquestessonoritatsiaquestsgirsmelòdicsirítmicstenienunatractiuque,ambunamicademaquillatge,podienservirdebaseaobresdeconcertqueelpúblicentomarialamardebé.Iaixívaser:amitjansdelsegleXIX,enpleRomanticisme,larevaloritzaciódelamúsicapròpiadecadapaís—elqueesconeixcoma"nacionalisme"musical—vafacilitarquelamúsicadelesmuntanyesacabéssonantalessalesdeconcertenformasimfònica.Aquestpasdelamúsicapopularalamúsicadeconcertenshadeferveurequeniunanialtramúsicanoésnimillornipitjor.Ihoresd'ara,aixòencarahopodemveuremésclar,enplenaèpocademestissatge,debarrejadegèneres,deritmes,desons id'instrumentsd'arreudelmón.Sessió 1:ElsinstrumentsdeventfustaSessió 2: ElsinstrumentsdeventfustaenlanostramúsicapopularSessió 3: Lamúsicapopularenlamúsicadeconcert.

Primària 

Cicle Superior    

Títol del concert: Del carrer a l'òpera Intèrprets:QuintetdemetalldeCamerataXXIContingut curricular:Elsinstrumentsdeventmetall.Lesfuncionssocialsdelamúsica.Elprimerinstrumentdeventmetalldelahistòrianoerademetall.Iésqueavuidiaendiem“demetall”perquèlamajoriad'ellsestanconstruïtsenmetall(trompeta,trombó,trompa,tuba,fiscorn...),peròantigamenteramoltimoltdifíciltreballarelmetallidonar‐liformaarrodonida.Aixíqueaquestsinstrumentsnoesfeiendemetall.Icomesfeien,doncs?Moltsenzill:uninstrumentdeventmetalldefa3.000anyseraunabanyadebou,odecabra.Sí,sí:unabanya.Silitreuslabanyaaunboumortnoméshasde tallar‐li la punta i bufar: sonarà a corn de cacera. Amb el pas dels anys els humans van aprendre atreballarelcoure ielsmetalls iadonar‐los la formaquevolien, peròaixòvatrigarmoltsanys.Ésperaixòqueinstrumentscomlatrompetaolatrompaactuals estan entre els instrumentsmésmodernsquetenim,isónelsquehanevolucionatmésen elsúltimscentanys.Fa molt anys, els grups de metalls tenien molta feina als nostres pobles i ciutats.Això passava a l’època del Renaixement, quan les trompes es deien cornsocornos,quanelstrombonsesdeiensacabutxos,i quan hi havia altresinstrumentsd’aquestafamíliacomelscornetos o serpentons. Tots ellseren habituals a les esglésies i palaus de fa quatre‐cents anys.Formaven part dels anomenats grups de ministrers, on tambéhi haviainstruments de llengüeta, com el baixó (araendiemfagot)ilesxeremies(antecedents de l’oboè). Aquests instrumentsmai no faltaven a lescelebracions, processons o actes solemnes.Indispensablesentotoficireligiós que volgués mostrar grandiositat i pompa, els metallsocupaven el seu lloc, al costat de l’orgueidelcor.Aquests conjunts instrumentals s’anomenaven de “música alta”—un nomque els diferencia clarament dels grups de música popular— van tenir unapresència destacada en aquella èpocaperò,pocapoc,dintredelspalaus,vananarsentreemplaçatspersonoritats més “dolces”, menys punyents, menysenèrgiques,com lesdelsviolinso les flautes. Quan es feien concerts als palaus delsnobles, lagentvacomençarapreferir elsinstrumentsméssuausivandeixarqueelsmetallstoquessin al carrer, amb aquest so potentifinsitotmilitarquetenen.Lamúsica, serveixper a alguna cosa?Doncs semblaque,desdetemps immemorials,elshumanssemprehemutilitzatlamúsicaperacompanyarelsdiferentsactesdelanostravida,especialmentelsactespúblics:festes,celebracions,presesdepoder,rituals...Elpasdoble,elrock,lessevillanesilessardanessóndansesdelsnostresdies,però...,quenoballavalagentfaquatre‐centsanys?Hitantquehofeien,peròambdansesquetenienaltresnoms,comlapavana,elminuet,lagigaolagallarda,queensfanviatjareneltempsirecordarcomlamúsicailadansasemprehananatdebracet.Famésdequatre‐centsanysqueesvarepresentarlaprimeraòperaaItàlia.Peròl’òperanovanéixerpercasualitat:jafeiamoltsanys que es representaven obres teatrals que incloïenmúsica, cançons i, sobretot, danses. Els ballets erenmolt populars alspalausdelnoblesitalians.Enocasionsnomésestractavadepetitespecesinstrumentalsenlesqueelsactorsdansairesballavenal ritme de lamúsica. En altres casos, però, fins i tot hi havia un argument al darrere: un pastor i una pastora, una escenamitològica,unafestaapalau...;diferentsmomentsdelarepresentacióteatralquedonavenpeualainterpretaciódemadrigalsial’apariciódeladansaidel’opera.Ambelquintetdemetalls,primerpassejarempelscarrersdelesgransciutats,escoltaremlamúsicadelesfestesidelsfunerals,idesprésentraremalsteatresd’òperaperescoltarlesgransobresques’hiinterpretaven.Lafunciósocialdelamúsicacontinua.Sessió 1:ElbroquetSessió 2: ElsinstrumentsdeventmetallSessió 3:Lesfuncionsdelamúsica

 

Títol del concert: Pere i el llop Intèrprets:OrquestraSimfònicaCamerataXXIContingut curricular:L'orquestrasimfònica.Elcontemusicalperexcel∙lència. El contemusicalmés famós de totsels temps explica les peripècies del’intrèpidPere,que,ambl’ajutd’ungat id’unocellet, intentenatraparunmalvat llopque s’ha cruspit unànec, mentre l’avi i uns caçadorss’ho miren sense donar crèdit alqueveuen.“Pere i el llop” va ser escrit fasetanta‐cinc anys per uncompositor rus molt important:Sergei Prokofiev. Quan Prokofievva compondre el conte musicalPere  i  el  llop, es va proposar quecada personatge estiguésrepresentatpelsod’uninstrument.Però no va triar l’instrumentperquè sí; hi va pensar molt, i nonomés va buscar el timbre mésadequat per a cada personatge,sinó que, a més, va escriure unamúsica adequada a la manera deser de cascun d’ells. També vaescriure música descriptiva de lessituacions que van vivint elspersonatges al llarg del conte. Ditd’unaaltramanera:A “Pere i el llop” un narrador sesitua al costat de l’orquestra iexplica què va passant, però cadapersonatge parla amb la veu d’uninstrument.

EnPereéselviolíL’ocelléslaflautaL’ànecésl’oboèElgatéselclarinetL’aviéselfagotElllopéslatrompaElscaçadorssónlestimbales

Aquestconteamborquestraenspermetdescobrircomsonacadainstrumentiidentificar‐loambunpersonatge.Així,cadacopquesentimeltemadel’ocellettocatperlaflauta,jasabemqueelléselprotagonistad’aquellaescena;o,quansentimelclarinet,jasabemqueéselgatelqueestàfenttrapelleries.Al final, totsels instrumentsde l’orquestra toquenalhoraunamarxaen laquevanapareixentelsdiferents temes:noméscalpararl’oïdaielsaniremdescobrinttots.Sessió 1:ElspersonatgesSessió 2: ElspersonatgesmusicalsSessió 3: Quedescriulamúsica?Sessió 4: Elsinstrumentsmusicalsilessevesfamílies

 

Secundària Primer i Segon Cicle 

    

Títol del concert: 400 anys en 1 hora Intèrprets:QuintetdecordadeCamerataXXIContingut curricular:Elquintetdecorda.Elsperíodeshistòricsenlamúsica.Lesformesmusicals.Unquintetdecordaéscomunaorquestraenpetit,unaorquestraportàtil.Elquintetdecordaésl’orquestradebutxaca.Elscincinstrumentsqueel formensóndosviolins,unaviola,unvioloncel iuncontrabaix. L’orquestradecordaésmésnombrosa:decadascund’aquestsinstrumentsn’hihaunbongrapat,demaneraqueunaorquestradecordapottenirdotzemúsics,odivuit,otrenta...Encanvi,enunquintetdecordahihaunsolrepresentantdecadascundelsinstruments.Perquèhihadosviolins?Doncsperquènormalmental’orquestraelsviolinsesdivideixenendosgrups:elsviolinsprimers(queacostumenaferlamelodiaprincipal)ielsviolinssegons.Quandesapareixentotsiensquedemnomésambelquintetdecordaprincipal,hihadosviolins(unquefaelpaperdeviolíprimeril’altrequefadeviolísegon),unaviola,unviolonceliuncontrabaix.Sovint,elscompositorshanutilitzatelquintetdecordacomaorquestraportàtil:perexemple,MozartoChopintocavenelsseusconcertsperapianoiorquestraacompanyatsdequintetdecordaquannotenienproudinersperpagarl’orquestrasencera,o

quanelllocontocavenerapetit,comaralasalademúsicadelpalaud’unnoble.Enlamúsicadeconcert,però,elgrupdecorda més prestigiós no és el quintet,sinó el quartet. A finals del segle XVIII(cap a l’any 1770), el quartet de cordaclàssic(formatperdosviolins,unaviolaiun violoncel) va anar guanyant prestigifinsaesdevenirelmàximexponentdelamúsicadecambra,unstatusadquiritenbona part gràcies a obres mestres delsdosgransespecialistesen lacomposicióde quartets: Joseph Haydn i WolfgangAmadeusMozart.L'èpocadelBarrocvade l'any1600 finsal1750.Enmúsicahihaalgunsaspectesque són molt típics d'aquest període:l'inici de l'òpera, lamúsica instrumentalde concert, l'estil contrapuntístic, ellligamdelsmúsicsambelsseus"amos"...Els grans noms del Barroc són Bach,Vivaldi,Haendel...L'època següent és la del Classicisme,quedurapocsanys:del1750al1800.En

aquestperíodeescomencenatrencarelsesquemesmésrígidsdelacomposiciómusical.Ésl'èpocadelasimfoniaidelquartetdecorda,idel'apariciód'uninstrumentqueaviatseràelreidetots:elpiano.Elfetsocialmésrellevantésqueelscompositorscomencen a deslligar‐se de la noblesa i es converteixen en artistes lliures que poden vendre la sevamúsica a quimillor elsconvingui.ElsgransautorsdelClassicismesónHaydn,Mozart,Beethoven...ElsegleXIXéseldelRomanticisme,l'èpocad'explosiódefinitivadel'artista:laindividualitatesposaalcapdavantdetot,apareixlafiguradelvirtuós,lapassióielssentimentshoenvaeixentotilesnormesdelacomposiciómusicalesvandesfentabocinets:manalallibertatcreativa.Lamúsicadeixad'estarúnicamentalspalausialesesglésiesiesconstrueixensalesdeconcertpertotarreu.Sóntípicsd'aquestaèpocalamúsicaprogramàtica,elsrecitals,l'òperaverista,lamúsicadeballetolesobresperapianosolista.ElsgransnomsdelRomanticismesónMendelssohn,Brahms,Txaikovski,Chopin...Sessió 1:ElquintetdecordaSessió 2: ElBarrocSessió 3: ElClassicisme:Sessió 4: ElRomanticisme

 

Títol del concert: Llums, música... acció! Intèrprets:QuintetdecordadeCamerataXXIContingut curricular: Lamúsicaalcinema.El28dedesembrede1895esvapresentaralSalóIndidelGranCafèdeParísuninventquerevolucionariaelmóndel'artidel'entreteniment:elcinema.Lafotografia en moviment,talcoml'anomenavenal'inici,vacausarungranimpacte,peròl'únicsoquel'acompanyavaeraelsorollmecànicdelamàquinadeprojecció.Aviat,elsqueexplotavensalesdeprojecciódecinemaesvanadonarquesis'interpretavamúsicaenviu iendirectementreesprojectavaunapel∙lículanonoméslapel∙lículas'enteniamillor,guanyavaeninterèsiarribavamilloralpúblic,sinóque,amésamés,estapavaelsorolldelamàquina!Aixíquelamúsicavaserpresentenlesprojeccionscinematogràfiquesgairebédesdel'inici.Peròlatecnologiavapermetre,alafi,incorporarelsosincronitzatamb les imatges, i així, l'any1927esvapresentar laprimerapel∙lícula sonora.Desd'aquellmoment lamúsicavaestar present de forma constant, enganxada directament a les imatges, sense necessitat de tenir una petita orquestra o unpianistaacadasaladecinema.Demúsicadecineman'hihadedostipus:aquellaquerealmentsonaenlatramadelapel∙lícula(perexemple:elprotagonistaentraenunadiscotecaisentimlamúsicaquesonaenaquelladiscoteca),iaquellaaltramúsicaquenosonadeveritat,aquellaqueeldirectordelapel∙lículahaposatallàperfer‐nosarribarmillorelmissatge,perfer‐nosporoperdonartensió(perexemple:duesnausespacialsestanlluitantalmigdel'espaiisonaunamúsicad'acció).Elprimertipusdemúsica,elqueendiemmúsica real,s'anomenamúsicadiegètica.Elsegontipus,elqueésmúsicadementida,aquellamúsicaquesonaperòqueningúnoestàtocantdeveritatenl'escena,s'anomenamúsicadefonsomúsicaincidental.Les funcions de la música en les pel∙lícules són molt diverses: a vegades la música serveix per crear tensió, a vegades perdescriureunpersonatge,avegadespersituar‐nosenl'espaioeneltemps,avegadesajudaadonarritmeal'escena...Entotcas,lamúsica sempre està supeditada a l'acció.Qui posa lamúsica enuno altre lloc de la pel∙lícula no és el compositor, sinó eldirector.L'objectiufinalsempreéselmateix:implicaremocionalmentl'espectador;queploriquanhadeplorariqueriguiquanhaderiure,quetinguiporoques'enamoricomelprotagonista...Tots'hival:unprimerpladelanoia,unaescenatrepidantambmoltscanvisdecàmera,uncontrapicatespectacular...,iunamúsicaadequada.Hihaalgunesparaulestècniquesenelmóndelamúsicadecinemaqueconvéconèixer,comaraleitmotiv:untemamusicalmoltbreuquedefineixunpersonatge, comel temadelsdolentsdeLa Guerra de  les Galàxies,oel temade l'anell aEl  senyor dels anells.Nos'hadeconfondreambl'anomenat"temaprincipal":eltemaprincipalésaquellamelodiaquepotaparèixersovintalllargdelapel∙lícula(comenelcasdelapel∙lículaHarry Potter),peròquenodefineixningúconcretament.I, ja ben entrats al segle XXI, val la pena que coneguem alguns dels grans compositors demúsica de cinema que han deixatpetjadaal segleXX,comJohnWilliams, JamesHorner,Maurice Jarre,EnnioMorricone, JerryGoldsmith,ElmerBernstein,LaloSchifrinoHowardShore.Aquíhihaundocumentmoltinteressantsobrelamúsicaalcinema:http://es.scribd.com/doc/4976694/LA‐BANDA‐SONORASessió 1:Lamúsicaalcinema:elcinemasonor.DelsgermansLumière(1895)aThe jazz singer(1927).Sessió 2: MúsicadiegèticaimúsicaincidentalSessió 3: LesfuncionsdelamúsicaalcinemaSessió 4: Elleitmotiv,eltemaprincipalSessió 5: Elsgransautorsdelamúsicacinematogràfica