Programa festes Atzeneta del Maestrat 2015

1FESTES PATRONALSATZENETA2015

SALUDAPRESIDENT

GENERALITATVALENCIANA

Atzeneta del Maestrat es prepara per a l’arribada dels seus dies grans, unes jornades molt especials que dedica a honorar Sant Bartomeu i les Sagrades Relíquies. Aquestes dates, que acullen un gran nombre d’actes molt diversos, apleguen els veïns als carrers i places i constitueixen un gran punt de trobada per a tots. Les celebracions religioses, junt amb altres de caràcter cívic o social, porten a tots els racons aqueix ambient extraordinari que sorgeix sempre en les nostres ocasions més assenyalades, que convida de participar-hi plenament i compartir amb els nostres molts bons moments.

Després de mesos de preparació, i gràcies a l’esforç il·lusionat de moltes persones, Atzeneta del Maestrat es disposa a obrir un formidable parèntesi en la seua vida quotidiana. Una vegada més l’alegria, el bon humor, la música, la gastronomia típica i un esplèndid conjunt de tradicions entranyables, seran protagonistes en aquest temps únic que vos anime des d’aquestes línies a viure intensament.

Aprofiteaquestatribunaquem’ofereixelLlibredeFestesde2015,perafer-vosarribarlameuamés cordial salutació, junt amb els meus millors desitjos per al futur.

XimoPuigiFerrerPresident de la Generalitat

2 FESTES PATRONALSATZENETA2015


SALUDAPRESIDENTDIPUTACIÓ

Un poble sols pot tirar endavant si compta amb l’espenta de tots els seus veïns i veïnes. És la gent la que garanteix les senyes d’identitat, la cultura i les tradicions de cadascun dels nostres pobles i, sens dubte, les festes en honor a Sant Bartomeu i les Sagrades Relíquies d’Atzeneta del Maestrat són bon exemple de com un grup de gent compromesa pot organitzar, amb molt de treball, un esdeveniment cultural i turístic que no fa sinó exhibir la nostra estima per la nostra terra i la nostra història.

Per açò admire la labor que des de les institucions, col·lectius festers i altres mans solidàries realitzeu sempre sumant per fer poble i amb cap altre interés que el de fer la vida un poc més agradable a la seua gent. La posada en valor d’allò que ens sentim orgullosos sempre ens enforteix i enriqueix comaterritori,ihosabembenbéenestaterra,perquèsom135identitatsiunaúnicaprovíncia.

I sabeu, com sempre, que al vostre costat ha estat, està i estarà la Diputació de Castelló ajudant-vos a escriure el millor present per a este emblemàtic poble a la falda del gegant de pedra. Gràcies per confiarenestainstitució,elgoverndelaprovíncia,comafidelescuderenestatravessia.Seguimfentcamí junts.

Gaudiu d’unes merescudes festes.

Javier Moliner GargalloPresident Excma. Diputació de Castelló



SALUDAALCALDEATZENETA

Estimades veïnes i veïns “ L’alcalde d’aquesta vila, fa saber al veïnat, que ja el dia és arribat…”

Passada ja la meitat d’este calorós mes d’agost, un any més tenim al girar del cantó les nostres entranyables i desitjades festes patronals. Sácosten dies de diversió, de festa, de reviure tradicions, de trobades amb els amics i familiars, de visites d’aquells que tot i no viure físicament al poble, el viuen dia a dia en el seu record i en el seu cor. Per als meus companys de Corporació i per a mi seran unes festes especials. Com ja sabeu, fa pocs dies que hem assumit la gestió del municipi i de moment tot resulta un poc nou: reunions, negociacions, paperassa….Però encarem aquest dur camí amb ganes de treball, il·lusió i compromís, els mateixos que cada atzenetí i cada atzenetina posa contribuint a la realització dels diferents actes que conformen el nostre programa, tota pedra, per xicoteta que siga, fa paret. Sense la vostra col·laboració res seria possible . Un any més podrem presumir de la riquesa associativa i participativa dels diferents col·lectius del nostre poble, un tresor que molts pobles molt més grans que el nostre voldrien tindre. A tots vosaltres, moltes gràcies. Vivim temps complicats, díncertesa i de poques alegries pressupostàries, cadascun de vosaltres ja ho està patint en la seua vida diària i sembla que, poc a poc, caldrà anar retallant i reduint despeses innecessàries. Caldrà trencar-se el cap per a anar dissenyant unes festes millors però més econòmiques i participatives, i això només és possible amb la col.laboració de la gent. Aquest nou Ajuntament està obert a escoltar tot tipis d’iniciativa ciutadana en el camp de les festes, que ara és el que toca, o en qualsevol altre aspecte de la vida municipal. Som poble i entre tots hem de fer poble. Ipocacosamés,gaudiu les festes iacabeambunesaltresparaulesdelnostrePregó:“Feu,doncs, el camí més breu, i amb la mare que tan vol. tirem campanes al vol i un visca Sant Bertomeu “. Salut i bones festes.

Santiago Agustina


L’alcalde d’aquesta vilafa saber al veïnatque ja el dia és arribatde fer tots la cercavilaadés,sols,adésenfila.començant amb to de gestael que serà nostra festaen homenatge al Patró:per això amb aquest pregó.L’Alcalde us en fa requesta.Jo el primer atzenetíel cridar-vos tinc per deure:vniu-nos, doncs, tots a veurequeenfaremunrambenfi:tots germans serem acíde la mateixa rabassai ens partirem la fogassaen esta casa pairalon tot el poble és casalque ens servirà de lligassa.I pensant en l’albergatgequan Zenet, el moro vell,féu estada allà al Castellamo d’aquell bell paratge,a l’avior fent viratge

PREGÓOFICIALdeFESTES

amb el cor de l’aimador,un capvespre moridorrefrescarem la memòriarepasant la bella històriad’En Jaume el Conqueridor.Aprofiteulesvancances;no malgasteu vostre lleurei complint tots nostre deurereviurem belles usances.Tot el poble són lloancesen honor del Sant Patróqui el cel obrint blacóguaitarà perquè estes festesno siguen massa modestesi us donen satisfacció.Sia est pregó com l’estelqueusguiefinsaAtzenetaabellidora terretaamb dolceses d’aiguamel.Qui d’atzenetina arrelnos s’unirà a nostre veu?Feu,doncs,elcamímésbreui amb la mare que tan vol,tirem campanes al voli un visca SANT BERTOMEU.

7FESTESPATRONALSATZENETA2015



SETMANA

CULTURAL

DEL14AL20DÁGOST

Divendres 1422.30h. Actuació del grup de teatre juvenil local amb l’obra “A la fresca” al Local Multiusos i, a continuació, representació per part del grup de teatre LA BAMBOLINA de l’obra de Josep Peris i Celda “El debut decoliflor”.

Dissabte1506.30h.Despertà i Rosari de l’Aurora.10.00h. Missa solemne i processó en Honor a la Mare de Déu d’agost.12.00 h. Concurs de paelles organitzat per l’Associació d’Ames de Casa d’Atzeneta del Maestrat a les escoles velles.18.00h.Discomòbil BANDALAY al Pub La Gatera.

Diumenge 1612.00 h. Inauguració de l’exposició de pintura de Leonardo Bellés “Nardo”. Inauguració de l’exposició del Programa d’Extensió Universitària anomenada “La dona treballadora als Ports” a la planta baixa de l’Ajuntament. Les dos exposicions es podran visitar tots els dies de la setmanadefestesde12a13.30h.Inauguració de léxposició de Nacho Gimeno Gil, anomenada “Parc Nacional dÓrdesa i Monte Perdido”, en la Casa de la Cultura.19.00h. Espectacle musical infantil “La llamada de la selva”, al Local Multiusos.20.00h. Missa en honor a Sant Roc.

Dilluns 1718.00 h. Inici del torneig de pàdel organitzat per la Piscina i per Jóvens ATZ, amb la col·laboració de Bazar Merche, Tasca la Botana i Ajuntament d’Atzeneta.

Dimarts 1818.00h.2ajornadadeltorneigdepàdel.19.00 h. Presentació del llibre ATZENETA DEL MAESTRAT, UN POBLE PER VIURE de José Luis Soler a la sala de plens de l’Ajuntament.

Dimecres 1918.00h. 3a jornada del torneig de pàdel.22.30 h. Concert de campanes. Interpretació des del campanar d’un recital de tocs tradicionals de campanes propis dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: tocs a festa, a missa, a consell ciutadà, tocs a difunt, a mort del rei, a mort del Papa, a sometent, a incendi, a processons...

Dijous 2018.00h. 4a jornada del torneig de pàdel.22.30h. Concert d’estiu de la Banda de Música Santa Cecília d’Atzeneta del Maestrat i de Pep Gimeno “Botifarra“, amb l’espectacle Botifarra a Banda, a la plaça Major.



PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

Divendres 2112.00h.Volteig general de campanes anunciant el començament de les festes.18.30 h. Esclafit (“xupinazo”) amb festa del’escuma i VII Concurs de Sangria amb la participació de la “Xaranga el Traguet” d’Atzeneta, patrocinatpelsQuintos2015.23.00 h. Discomòbil a la placeta de la Presó, patrocinada pel Bar El Sol.

Dissabte 2210.00h.Esmorzar de germanor per als socis al Local Multiusos a càrrec del Club de Caçadors “El Castell” d’Atzeneta.11.00h. Concurs de dibuix organitzat per l’AMPA d’Atzeneta a les piscines.11.30 h. Casal del vi a la “Colla K-Waldo” amb vins de diferents bodegues d’Atzeneta i de la zona durant tot el dia.12.00h.Jonegada a la plaça de Loreto, amb bous de la ramaderia d’Iván Miró, patrocinada pel “Garito de Tonet”.18.00h.XXI Volta a Peu al Castell per a xiquets i xiquetes.19.00 h. XXX Volta a Peu al Castell, en les categories de júniors, sèniors, veterans i dones.23.30h.Bou embolat de la ramaderia de Juan ManuelVicentMoliner(LaEspuela).00.30h.Ball amb l’orquestra LA MODA al recinte de les escoles velles.



PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

DIUMENGE 2312.00h.Concurs de fotos dels nostres majors, a la llar dels Jubilats. 18.00 h. Cavalcada del Pregó amb carrosses i grups folklòrics. Es donaran pernils als grups de mésde7personesquehidesfilen.

Es donaran premis als millors grups: ADULTS:1rClassificat:400€2nClassificat:250€3rClassificat:150€4tClassificat:100€5èClassificat:50€

INFANTILS:1rClassificat:100€2nClassificat:50€3rClassificat:30€

A tots els xiquets i xiquetes que participen se’ls donarà un refresc obsequi de Bertran Distribuciones.

22.30 h. Actuació de flamenc amb EFRAINCASTELLÓN al Pub La Gatera.00.00h. Muntatge del corral dels bous.

DILLUNS 2406.30h. Despertà i Rosari de l’Aurora.08.00h.Muntatge de barreres i cadafals.11.00h.Missa solemne concelebrada i processó en honor al patró Sant Bertomeu. L’Associació d’Auroros Virgen del Rosario d’Atzeneta interpretarà la missa cantada de Pius X.16.00h.Parc infantil aquàtic a la pista de futbol sala, on es lliuraran els premis del concurs de dibuix.16.30h. Inici del campionat de Guinyot i Botifarra al carrer del Maestrat, organitzat per “Kartoffel’s Club” amb la col·laboració del Casal Popular.17.30 h. Torneig President de la Diputació de València. Partida de Pilota a frontó valencià. Partidad’aficionatsd’Atzeneta contraBorriol. I acontinuació, partida de professionals: PUCHOL i NACHOcontraFAGECAiRAÚL.18.00 h. Gimcana per a adults organitzada i patrocinada pels Quintos 2015 al carrer delMaestrat.18.30h.FestadelacervesaambdjTenaalPubLa Gatera.19.30h.Finaldeltorneigdepàdel.23.00h. Gran espectacle de Varietats a les escoles velles amb l’actuació de la revista de HERMANOS CALATRAVA.01.00h.Retrotonet3.0al“GaritodeTonet”.



PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

DIMARTS 2511.00h. Missa solemne concelebrada i processó en honor a les Sagrades Relíquies (Sant Abdóni Sant Senén). L’Associació d’Auroros Virgen delRosario d’Atzeneta interpretarà la missa popular.

12.30 h. Entrada i vaques de la ramaderia d’AlbertoGarrido.*Totselsdiesdebousde12.15a12.30h.esdonarancacaus,tramussosiviatotsels participants.

13.00 h. Apertura del casal del vi a la “Colla K-Waldo”.

14.00 h. Torrada de sardina al recinte taurí, patrocinada per Pedro Esteban Gil i per l’Ajuntament d’Atzeneta.

16.30h.2a jornadadelcampionatdeGuinyot iBotifarra.

17.00h.Taller de contes i pedres pintades per a xiquetes i xiquets a la plaça Major, organitzat per la Comissió Cultural amb la col·laboració de la Biblioteca Municipal i de la Diputació de Castelló.

18.30 h. Exhibició de vaques de la ramaderia d’Alberto Garrido.

19.30h. Bou en corda de la ramaderia d’Alberto Garrido.

20.00h. Actuació de l’artista Carlos Viruete a les escoles velles.

23.00h.FestatemàticadedisfressesalcarrerdelMaestrat: EL CIRC. Concert amb els grups SOUL STATION(Atzeneta-AltMaestrat)iLILITIDIONIS(Pego-MarinaAlta)idiscomòbilambeldjVillalbaClubber. Organitzat per l’Assemblea de Joves, amb la col·laboració de la Diputació de Castelló.

00.00 h. Jonegada de la ramaderia de Josefa Escrig Vallés (Hnos. Bellés), patrocinada pelsQuintos2015.



PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

DIMECRES 2612.30h. Entrada i vaques de la ramaderia Bous delaRibera(IvánMiró).17.00 h. Gimcana per a xiquets i xiquetes organitzada i patrocinada pels Quintos 2015 alcarrer del Maestrat.18.30 h. Exhibició de vaques de la ramaderia BousdelaRibera(IvánMiró).19.30h.Bou en corda de la ramaderia Bous de la Ribera(IvánMiró).20.00h.Prova del bou feréstec de la “Penya Taurina d’Atzeneta” de la ramaderia de Cantinuevo, de nom GACETILLO,Nº148iguarisme2.

00.00 h. Vaca embo-lada de la ramaderia d’Alberto Garrido pa-trocinada per la “Pen-ya el Conill”. A conti-nuació, embolada del bou de la “Penya Tau-rina d’Atzeneta” provat per la vesprada.

01.00h.Macro Discomòbil MILENIUM al recinte de les escoles velles.

DIJOUS 2711.30 h. DIA DE LES QUINTES. Concentració de les quintes participants al carrer del Maestrat i posterior correbars amb la Xaranga Ximiraxà de les Coves de Vinromà. 12.30 h. Entrada i vaques de la ramaderia de JosefaEscrigVallés(Hnos.Bellés).13.30 h. Festa “8 apellidos vascos” a la seude l’Associació Gastronòmica Morts de Famamb taberna bascoandalusa. Inauguració amb globotada per als menuts.18.30h.Exhibició de vaques de la ramaderia de JosefaEscrigVallés(Hnos.Bellés).20.00h.Bou en corda de la ramaderia de Josefa EscrigVallés(Hnos.Bellés).21.30h.Sopar de carn de bou per als membres dels cadafals a les escoles velles.23.30h.Actuació del grup local CRIOSGERS a la “plaçadelaFarola”.01.00 h. Discoteca mòbil amb actuació de diferents discjòqueis locals (dj Rso, dj Rafa, djMiguiidjGarcia),patrocinadaperL’Etruscoatz,ala carretera de Vistabella.



PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

DIVENDRES 2812.30h. Entrada i vaques de la ramaderia de Juan ManuelVicent(LaEspuela).

16.30 h. 3a jornada i final del campionat deGuinyot i Botifarra.

18.00h. Conferència a la Casa de la Cultura: Pot controlar l’ésser humà el clima? Intervindran Vicent Altaba i Ortiz, doctor en Físiques per laUB, tècnic de recerca aplicada i modelització del SMC i predictor al Servei de Prevenció d’Incendis ForestalsdelaGeneralitatdeCatalunya,iMelciorRoviraiMonfort,llicenciatenFísiquesperlaUBiprofessor a l’IES de Vilafranca.

18.30h.Exhibició de vaques de la ramaderia de JuanManuelVicent (LaEspuela).A continuació,actuació dels “Roscaderos de Pina de Ebro” (Saragossa).

20.00 h. Prova del bou feréstec de la “Penya Guarisme 4” de la ramaderia de Los Chopes, de nom GAVILANO, Nº 1 i guarisme 1.

00.00h. Embolada del bou de la “Penya Guarisme 4” provat per la vesprada.

00.30 h. Ball amb el grup-orquestra LA KINKY BAND i discomòbil THE END al recinte de les escoles velles, amb la col·laboració de l’Assemblea de Joves, els Quintos 2015 i la Diputació deCastelló.



DISSABTE 2912.30 h. Entrada i vaques de la ramaderia de JosefaEscrigVallés(Hnos.Bellés).17.00 h. Taller de jocs de taula per a grans i menuts a partir de 6 anys al carrer del Maestrat organitzat pel Casal Popular.18.30h.Exhibició de vaques de la ramaderia de German Vidal. 20.00h.Prova del bou feréstec de les Penyes de la ramaderia Herederos Conde de Cabral, de nom PENA,Nº62iguarisme1.00.00h.Embolada del bou de les Penyes provat per la vesprada.00.30h.Ballambl’OrquestraELEFUNKalrecintede les escoles velles.

DIUMENGE 3010.00h. Missa per als jubilats.17.30 h. Berenar per als jubilats al Restaurant Casa Ramon. L’Ajuntament convidarà tots els jubilats a un berenar. Els que vulguen anar caldrà quepassenperl’Ajuntamentabansdeldia26arecollir la invitació.18:00 h. Presentació dels diferents equips de la UD Atzeneta. A continuació partit de léquip dÁMATEUR.18.00h.Taller de creació de ventalls amb material reciclat per a xiquets i xiquetes al carrer del Maestrat, organitzat per la Comissió Cultural amb la col·laboració del Casal Popular i de la Diputació de Castelló.19.30h.Actuació d’Alfredo Rey i el Duo Dueto per a tot el poble a les escoles velles. 22.30h.Correfocifinaldefestesambl’actuacióde “Dimonis de la Plana”.

PROGRAMA

FESTES

DEL21AL30DÁGOST

NOTES: Les colles que vulguen participar del VII Concurs de Sangria o del gimcana per a adults hauran de comunicar-ho passant pel Casal Popular, per l’Ajuntament o parlant amb els Quintos 2015.La inscripció per parelles als campionats de Guinyot i Botifarra es podrà fer als papers que hi ha repartits pels bars del poble o per Facebook.No es podrà aparcar al carrer del Maestrat a partir del dilluns 24 fins al diumenge 30 d’agost.



NOTESuLÁjuntament i les Comissions es reserven el dret demodificar o suspendre algún dels actessempre que ho estimen oportú.

uA la vesprada no hi haurà descans en els bous.

uEstà totalment prohibit aparcar vehicles en la totalitat dels carrers Roca del Sol i Mossèn Ricardo. També està prohibit láparcament en els carrers del Calvari, Plaça de Loreto i Travessera del Loreto durant tots els dies en horaris déspectacles taurins. Als carrers de la volta a la processó durant la celebració dáquestes.

uEl dia 30 degut al correfocs estarà prohibitaparcar en els carrers Avinguda Sant Isidre, Carrer Loreto, Plaça de Loreto, carrer Llucena, carrer

Maestrat i Plaça la Font. Esprega als veïnsdelscarrers mencionats que prenguin les mesures que estimen oportunes i a la gent que va ja vestida per a lócasió.

uQueda prohibida léntrada de menors de 16 anys i persones que presenten falta de condicions físiques al recinte taurí.

uLa participació en els actes organitzats, és totalment lliure i voluntària per tant, lÁjuntament no es fa responsable dels danys que els participants pogueren patir.

LA CAVALCADA DEL PREGÓ NO PASSARÀ PELS CARRERS SANT ROC, TRAVESSERA DE SANT CRISTÒFOL I CARRER DEL VENERABLE.

NORMES CADAFALSuEls cadafals que tinguen “toldos” és obligatori que siguen mòbils i que es retiren cada dia quan es faça de nit, per tal que impedisquen el mínim possible la visibilitat al veïnat de les cases del carrer on súbica el recinte taurí.

uCada penya es farà càrrec de la neteja del seu cadafal i de dipositar les deixalles en els dipòsits que s´habilitaran per part de lÁjuntament.

uEs demana a tots els propietaris dels cadafals que aquestos siguen retirats de la plaça de bous eldiumengedia30dágost.







NADIA GARCIA BERTRAN



MARIA GIL PITARCH




Atzeneta té un deureamb els avantpassatsgent treballadorai puntual.

Quan estaven fent el servici militaraCuba,Filipinesi molts altres llocs,els pares i els iaioselsdeienalsfills:“Si anant pel món us perdeu,pregunteu pel Maestrat”.

A tots els avantpassatsfillsdelpobled’Atzenetaentesos i de saviesa,els dedico estes cançons.

Quan marxaven pel món,a la guerra i a fer el servici militar,els pares es quedaven tristsperquè era probable no tornar.

Procurem portar-nos béperquè seguisca bé en el temps.És un deure que tenimamb tota la nostra gent.

Tots portaven i portenun nus en el corperquèelsfillsielsnétspogueren viure a Atzeneta.

S’alçaven de matí,marxaven a la faena,tornaven quan podien,tot el dia pensant perquè la família estiguera contenta.

Poble pobre i rústic,gent entusiasmada,treballant amb bondati harmonia.

La gent d’Atzeneta és de cultura.De tots els que avui no estan ací,cap no se n’ha quedat oblidat.

Que l’any que ve puga escriurei vosaltres ho pugueu llegir.Si falten estes dos coses,no tindrem els cinc sentits.

Els demano als santets,sense ells no puc acabar,sant Bertomeui el Crist de la Pietat.

JUANJOSÉSAFONTIMONFERRER

LA CATEGORIA DELS AVANTPASSATS FILLS DÁTZENETA, GENT DIVERTIDA I TREBALLADORA DÚN POBLE POBRE I RÚSTIC








PACO USÓ

CLAMOR DE FESTA

Des de els cuatre punts cardinals carretera de les Useres, carretera Xodos, la de Meanes i la de Castelló, ve gent al pregó.

I del poble, del peiró de Loreto, de la font de la plaça, i de la presó, passant pel pou de la placeta, tots els carrers donen a la festa.

Els veïns duen la festa en el cor, volem, que els forasters que vinguin, s’han duguin un bon record, en el paladar i en el cor.

El carrer vull, amb en soroll de les xarangues, música de bandes i tabals i dolçaines.

Colles i festers s’esforcen en fer unes bones festes a ells es tenim que donar les gracies.

Benvinguts els de fora i els de dins, a la festa li fan falta tots els amics.

A passar-ho be.Atzeneta2015







JOSE LUIS SOLER

UN POBLE PER VIURE

Atzeneta del Maestrat, un poble per viure,esunllibrequereculldeformainfogràficaelsprincipalsfetsqueconfigurenlaidentitatdelpoble d’Atzeneta. Així es tracten els aspectes més rellevants de la seua historia, patrimoni històric artístic, monuments del centre urbà, llocs del terme municipal, recursos mediambientals, rutes i senders, valors etnogràfics, productestradicionalsigastronomialocal,festesifires,etc.

L’autor, Jose Luis Soler, periodista i promotor turístic, tot i no ser del poble, sempre que ha vingut s’ha sentit com a casa. I en cada una de les seues estades ha après o conegut una part de l’anima d’Atzeneta. D’aquí neix la voluntat

de fer este llibre i de ser divulgat entre tots els atzenetins i amics del poble, perquè la memòria col·lectiva d’un lloc com Atzeneta mereix ser reconeguda i estimada.

Atzeneta del Maestrat es un poble per viure, perquè conserva els seus valor propis, arrelats a la seua terra, història i costums i, especialment, en la seua gent que son molt bona gent.

Moltes gràcies a tots els que haveu col·laborat i posat una granet de sorra en fer possible este llibre, el que esperem que us agradi.

PRESENTACIÓ DEL LLIBREATZENETA DEL MAESTRAT

‘un poble per viure’

dimarts 18 d’agost, a les 19 h.Saló de Plens de l’Ajuntament

US ESPEREM ESTEU TOTS CONVIDATS












JUANJOSÉSAFONTIMONFERRER

EL POBLE I LA GENT DÁTZENETA ES MEREIXEN EL MILLOR

Ací al Maestrat, especialment a Atzeneta, al segle XX hi han hagut persones molt interessants. Espardenyers, hòmens que sabien arreglar les espardenyes, sabates i ferramentes de carros, collars de les ovelles i tot allò de pell, ho sabien tot perfeccionat. Matalassers, tot allò relacionat amb la llana. Gent que feien fideus i pastes.Canasters, que amb els vímets feien tot allò que se’ls demanava. Modistes, sastres molt bons, que feienfinsitotvestitsmodels.Gentquetreballavala fusta i encara la treballen molt bé, a la perfecció. Encara avui hi han persones que fan ceràmica molt bonica i bona. Pedrapiquers, no cal més que el campanar del poble; és el campanar deméstreball i categoria de la província de Castelló. Gent que feia cabassos amb palmes d’ací del terreny. Hòmens que feien cadires molt boniques. Hòmens que feien i fan guitares, castanyetes, guitarrons, bandúries nmolt ben fetes.

Hòmens que feien i fan parets amb pedra seca i casetes, mestres. Teixidors que feien mantes molt boniques i mots bones, sinagües per a les dones, adornaments per als matxos la nit de Sant Antoni;totesestescoseslagentlesguardacomun tresor. Grans esportistes catòlics. Grans músics perfeccionats cantaven la jota i ballaven allò més bonic de la província de Castelló i còmics que naixien així. Gent perfeccionada en la medicina. Passen de cinquanta els professors que ara té el poble. Hi havia mercaders de porcells de gran categoria;avuiencaraviuPacoelTorrentí,volgutper tota la gent de la província, que preferia perdre diners de la seua butxaca abans que fer parlar. AcaboambunafrasequedeiamossènMaties,fillde la Pelejana, una gran persona com a catòlic: “Quan aneu a Atzeneta per qualsevol cosa estareu en un pou de cultura, o siga, un poble de cultura”.






JUAN JOSÉ ESCRIG ESCRIG

EL SIGNIFICADO DE LOS NÚMEROSEN Nº 3 EN ATZENETA

Normalmente mi colaboración con el programa de Fiestas, va relacionado con otratemática, pero pienso que cambiar de contexto, y forma es interesante y más si es sobre una temática diferente, y que seguramente luego nosharápensaryreflexionar,sobreloquesehaescrito.

Los números en las creencias populares se manifiesta de diferentes formas y creencias.Elmundo sumerio sedefineporque conoce losnúmeros, cabe recordar que los sumerios era una civilización, y antigua región de oriente medio queformabapartedeMESOPOTAMIA,(SUMERIA).Bueno pues estos antepasados nuestros fueron los primeros que conocieron los números, el significadoysimbolismodelosmismos.

El vértice de la serie numérica es el númerouno,símbolodelaunidadoriginal(Dioses uno) el número dos, es el de la polaridado contraste, diestra y siniestra, sol, luna, día y noche, es el número tres el sacro por excelencia, el cuatro es el número cósmico, el cinco el de los planetas, el seis el del macrocosmos, el siete es fundamental, cósmico, el más sagrado de los sumerios, se halla en todas las religiones, el ocho es el número feliz, el nueve es el de la perfección, muy importante entre los celtas, el diez supone la sabiduría y perfección el once es el de MARDUK,

dios de la última generación de mesopotámica y la y la deidad patrona de Babilonia. El doce es básico del sistema sexagesimal cuenta de los babilonios, zodiaco, apóstoles, tribus de Israel. El trece será de la luna y el sol, de los dioses de los ínferos y de ahí, se derivara su carácter negativo en lo popular, si no es el que marcaba a Judas con los demás apóstoles y Jesús.

Cada uno de los restantes números tendrá su especial dedicación, con especial apoyo del cuarenta, número de las pléyades de Babilonia, de la emergencia de Israel, del diluvio universal, de las peregrinaciones y oración en el desierto, los días entre la resurrección y la ascensión de Cristo, lo que provocara la oración de las cuarenta horas de catolicismo. El sesenta será el número del sistema sexagesimal babilónico, fundado en el duodecimal, y por el contará la moneda griega y nosotros los minutos y segundos partiendo de losdocemesesdelañoylas24horasdeldía.

Hasta aquí en pequeño resumen del significado de los números más importantes,pero a nosotros, nos interesa el número Tres, y lo vamos a dividir en dos partes diferentes, bien en una parte de carácter religioso y otra parte más profana y popular.

64 FESTESPATRONALSATZENETA2015

Si empezamos por una parte más sacra en nuestro pueblo tenemos las siguientes formas:

lTres golpes de pecho (mea culpa, mea culpa,meamáximaculpa)lTres avemaríaslTrespersonasdivinas(Padre,Hijo,EspírituSanto)lTres partes del RosariolTresmisterios(gloriosos,gozosos,dolorosos)lTres llaves lleva San Pedro (cielo, purgatorio,infierno)lTres personas llevan la cruz y dos candelabroslTres veces cayo Jesús camino del calvariolTres personas fueron crucificadas, (Jesús y dosladrones)lTresmaríashayenlacrucifixiónlAl tercer día resucitólTres Reyes MagoslTres veces negó San Pedro y el gallo cantólTresvirtudesteologales(fe,esperanza,caridad)lTres personas forman parte de la sagrada familia (Jesús,Jose,Maria)lTres veces se purifica con el incienso, en lascelebridades religiosaslTres días forman el TriduolTres amonestaciones se necesitan para casarse por la iglesialTres toques de campana para anunciar la festividadlTres vueltas se da al recorrido de la procesión en la matxá de San AntonilTres son los con celebrantes en las misas solemnes(misadetres)lTres días erandefiestaporSantAntoni(lamatxá,SanN’antoni,lescorregudes)lTres vueltas se daba al recorrido de la procesión, con el tord de les ánimes

Si nos centramos en lo pagano y popular veremos que:

lTres cohetes se tiran para anunciar la suelta de los toros y vaquillaslTres son los avisos que recibe el torero, para retirar el toro al corrallTres son los toreros que forman parte del cartel de una corrida de toroslTres son los peones que acompañan al torerolTres son las personas que suben al podio en una competiciónlTres son las veces en la que se subastan las cosas (ala1,alas2,yalastres)lTres son las medallas que se dan a los ganadores (oro,plata,bronce)lTres eran los mosqueteros del cuentolTres es el juego del Tres en rayalTres es la expresión para dar la salida a les carreresdeSantN’antoni(ala1,alas2,yalas3)lTres son los años necesarios para cobrar TrienioslTrescosashayenlavidadicelacanción(salud,dinero,amor)lTres era el número clave del juego del pollito ingleslTres son las veces que se dicen nombres del juego(ahívaelcarro,laburrayelamo)lTres es el número que se repite en el juego (churro,mediamangaymangotero)

Supongo que después de leer esto habrá más de uno que se le ocurrirá alguno más, no tengo ningún inconveniente en que me lo hagáis llegar.


1, 2, 3





LAURA ROYO I ESCRIG

EL SOMNI DÁRNAU

Arnau era un xiquet senzill i humil que vivia en un poble de Castelló anomenat Atzeneta del Maestrat. Ell vivia amb la seva mare que es deia Lluïsa.

Arnau no sabia que li agradava la música però quan va anar al concert de la banda al seu poble va descobrir una cosa meravellosa i única: la música. Li va dir a la seva mare que li va agradar tant que li va preguntar si podia anar al conservatori a aprendre a tocar un instrument. Però ell sabia que li anava a dir que no perquè no tenien diners per poder anar-hi. Ell, cada dia, després déixir d’escola, ajudava el seu oncle Pep en la fusteria per poder guanyar diners per pagar el conservatori. Guanya poc diners però havia de lluitar per a aconseguir-ho. Tots els dies arribava molt cansat perquè el treball de fuster era un treball de resistència.

Un any després pensava que ja en tenia prou, de diners, i li ho va dir a sa mare, que no s´ho esperava. Ella pensava que s´hauria oblidat d’això, però no. Llavors Arnau podria aconseguir el seu somni: anar al conservatori.

Cada dia després d’escola anava al conservatori, després d´haver ajudat lóncle Pep a la fusteria. A vegades també anava els dissabte perquè en hi havia molta feina a la fusteria. Mai

tenia temps per anar a jugar amb els amics. Havia de fer tantes coses! El millor moment del dia era a la nit quan somniava que seria un gran pianista.Un dilluns , al conservatori, li digueren que tocava tant bé el piano que se n´havia de comprar un. Era una gran casualitat que el seu veí tinguera un piano que no tocava mai. Així que se li va ocórrer la idea de preguntar-li al seu veí Antoní si li deixaria anar a sa casa a tocar el piano. Al principi, Antoni li va dir que sí però en sentir-lo tocar va tindre enveja i li va dir que no tornara mai més. LÁntoni era un home molt amargat.

Es va quedar molt despagat perquè Arnau sempre s´havia portat molt bé amb lÁntoni. Li ho va contar a la seva mare i aquesta li va dir que no es podia fer res al respecte perquè no s´ho podien permetre. Sa mare li va preguntar si ja havia pagat el conservatori. Ell li va dir que no perquè s´ havia oblidat. Aleshores, hi van anar tots dos junts. .El professor, en veure´ls, va preguntar a sa mare si podia parlar amb ella. Li va dir que Arnau tocava molt bé el piano i li va preguntar si volia anar a tocar el piano a un concert. Encantada, li va dir que sí.

Léndemà, ho va contar a tots el seus amics de classe. Estaven molt emocionats perquè sabien que la música era la seua passió.


El concert cada dia sápropava més i ell estava encara més emocionat, però encara no havia fet les paus amb el seu veí Antoni i ell es sentia molt malament per tot el que havia passat. Així que va anar a ca lÁntoni i van fer les paus.

El dia del concert va arribar. Era un dissabte perfecte. Anava a tocar davant de tot el poble. Esperava que molta gent estiguera allí perquè per a ell era molt important. Era la primera vegada que anava a tocar el piano davant de tanta gent. En el fons del seu cor, sabia que anava a dedicar-se a la música tota la seua vida.

En uns instants començaria la gran actuació.Mentre sárreglava, tenia confiança enell i sabia que ho anava a fer molt bé.

El concert va ser un gran èxit. Tothom el va felicitar. Va ser una gran experiència per a ell. Ell no sabia que havia triomfat tant i que seria historia al seu poble. La seua actuació va ser recordada durant molts anys.

Al dia següent era el seu aniversari i ningú li va dir res, ell estava molt despagat perquè com ho havia fet tant bé sésperava una gran felicitació. En arribar al taller, son tio no hi era. Llavors, va anar al conservatori on tampoc hi havia ningú. Va anar a casa i allí tenia una festa sorpresa amb un regal que era la seua passió: un piano. Tots els veïns del poble havien col.laborat i havien posat diners per a comprar-li un piano. No s´ho podia creure! Que feliç que hi era! Sabia que la música era la seua gran passió.






MIGUEL ÁNGEL MOLINER I TENA

SERÉ EL MES FESTERQdF

Enguany m’he proposat viure les festes al límit. Com que ja fa uns anys que he deixat de ser jove, m’he fet una llista de coses que cal que faça per ser el més fester d’Atzeneta. Però després de mirar-m’ho i de pensar una estona, he arribat a la conclusió que cal ser realista. No estic preparat per a un continu de dies de marxa, així que el millor serà concentrar-ho tot en un dia i així puc descansar la resta, com acostumem a fer els quarantens. Supose que tots coneixeu el fenomen delQdF.Algunesvespradesde festesushaureuadonat que hi ha un grup d’hòmens, de 40anys per amunt, amb la camisa per fora del pantaló, la mirada perduda, un somriure estrany a la boca, fent tombs pel carrer i, a vegades, amb un mocadoret al cap. Són els quarantens, cinquantens i seixantens que celebren el seu dia defesta(QdF). La jornada és dura. Sol començar a l’hora d’esmorzar, amb una llarga sobretaula, sense migdiada, i amb un recorregut que acostuma a fer parada en tots els bars del poble. S’ha de pensar en l’esforç que fan aquests hòmens que es dediquen en cor i ànima a la festa en un calorós dia d’agost. Aquesta qüestió no és menor perquè els jóvens fan la festa de nit, amb unes temperatures confortables,peròelsQdFhandefer la ronda amb temperatures altes i a la vista de tothom.

Les condicions atmosfèriques d’un dia d’agost marquen molt la festa del QdF. De fet,el sindicat dels QdF (www.sindicatQdF.com)aconsella que en dies de tanta calor on l’amistat obliga, cal estar ben hidratat perquè la pèrdua excessiva de líquids pot donar lloc a lipotímies, marejos i vòmits. Ara bé, s’ha d’anar amb compte de no confondre els símptomes perquè la hidratació excessiva també dóna lloc al mateix quadre mèdic. El risc de no seguir aquests consellscomportaquealgunsQdFhanderetirar-se abans d’hora, i això implica una pèrdua de prestigi i reputació que costa molt de temps de recuperar. Jo ja m’he informat de les normes que cal seguir en aquestes situacions i, encara que a internet pots trobar consells molt assenyats, crec que la millor font d’informació està als nostres bars,on semprepots trobar algunQdFgenerósamb ganes de compartir la seua experiència. Malgrat aquestes baixes involuntàries, quesolenproduir-seameitatvesprada,elsQdFsón fàcilment localitzables perquè solen cantar, sense inhibicions, peces musicals del repertori tradicional del poble. Això és un gran servei a la cultura popular perquè d’altra manera aquestes composicions corals es perdrien en la nit dels temps. Per açò pense que és imperiós crear una associació cultural la finalitat de la qualsiga enregistrar el coneixement acumulat, les expressions lingüístiques, les cançons populars


i els balls solts d’aquests tipus de celebracions abans que es perden irremeiablement. De fet, quèpassarà quan elsQdFno isquenundia defestes? Estan les noves generacions preparades per recollir-ne el testimoni? L’associació permetria crear una pedrera de joves QdF que anarenconeixent temes força importants on hi ha un buit a l’ensenyament reglat, com ara música coral en la tradiciópopular; família,amics i coneguts(identificació i diferències); la roba i els seuscolors(elmisteridelacombinació);tècniquesderelaxacióenundiadecompres;sofàicontroldelcomandamentadistància;tècniquesdereuniódegrupalbar;tradicions,processonsidespertaes;ofestadenitversusfestadedia(maridatge),entred’altres. A més seria molt convenient que els QdF de la pedrera tingueren també pràctiquestutoritzades i s’incorporaren gradualment als grups dels sèniors. La veritat ésqueelQdF téunadificultatafegida perquè la discreció és impossible. Els estudis científics diuen que la notícia que ungrupdeQdFestàdecelebracióarribaal25%delapoblacióenelsprimers30minutsdesprésdelafinalitzaciódel’esmorzar,ial100%delshabitantsals 35 minuts, en pobles menors de 5.000ànimes(elWhatsAppielFacebookestàfentmoltdemal).Calpensar,comjas’hadit,queelQdFfala festa de dia, en horari de màxima audiència, i no com els jóvens que ho fan amb la protecció de la foscor de la nit. La festa diürna té el problema de l’excessiva visibilitat però té l’avantatge que les actuacions corals poden manifestar-se en tota la seua plenitud vocal i coreogràfica, i l’àlbummultimèdia és de gran qualitat tècnica (la llumnaturaléselqueté). Després d’una nit al llit on no es descansa suficientment, cal encarar una jornada dura.En primer lloc, cal ser capaç de fer una narració ordenada i lògica del dia anterior. En aquest punt, s’ha de tirar mà de l’experiència perquè, malgrat les poques ganes de parlar, l’informe és obligatori

(és molt probable que s’haja de repetir unesquantes vegades al llarg del dia). És importanttindre el discurs ben preparat, amb una durada que no semble que hi ha pressa per despatxar el tema però tampoc tan llarg que semble una excusa.Evidentment,elQdFtindràunproblemagreu si té buits a la memòria i no recorda alguns successos del dia anterior. Ara bé, si fem cas de la ciència, el buit mental és un efecte inversament proporcional a l’experiència, que es produeix més enelsjoves,perquèelQdFsèniorsolcontrolarbéels seus límits. En segon lloc, al dia següent, és molt important alimentar-se i recuperar les vitamines ihidratsdecarboniperdutseldiaabans(espotconsultar l’apartat 5é del Manual del QdF a lawww.sindicatQdF.com). Finalment,unaltremomentcríticdeldiaésl’eixidapelpoble.AcíhihaQdFqueprefereixdeixar passar vint-i-quatre hores abans de tornar a veure la llum. Aquesta opció prudencial té l’avantatge que el dia de festa perd actualitat i passa a un segon pla, encara que la probabilitat de ser objecte d’algun comentari inoportú no és nul·la. En canvi, hi ha QdF que ix el diadesprés, fresc com una rosa, la qual cosa és una demostració sols a l’abast dels més grans. Es tractadeQdFambmoltaexperiència,mestresenaquest art, i posseïdors d’una immunitat natural als efectes secundaris. Aquesta última possibilitat noes recomana alsQdF en formació o ambunexperiència limitada. També he observat que, des de fa uns anys, el fenomen s’ha estès a les dones que han passat els quaranta, però no em veig preparat per parlar d’aquesta variant de QdF. Potser un altreany. En qualsevol cas, tots ens mereixem gaudir la festa siga quina siga l’edat. Carpe diem.






RICARDO BADENES VELASCO

TOROS, ¿SÍ O NO?

Dicen las malas lenguas que el recientemente nombrado alcalde de Pamplona, Joseba Asiron -EH Bildu-, es antitaurino, y hasta se atreven a decir que, si por él fuera, estarían prohibidas las corridas de toros. ¿Todas? ¡No! Of course. Lasde la FeriadelToro continuarían.¡Faltaríamás...! Loque sí es constatableesqueAsiron tiene su abono en la Plaza de Toros de la Santa Casa de Misericordia de Pamplona desde hace un montón de años, por supuesto en el tendido del sol. O sea, que entre el 7 y el 14 de Julio, el primer edil de Pamplona es un ferviente taurino, o por lo menos es un taurino activo. En el seno de su propio partido sí hay furibundos antitaurinos. En la anterior legislatura, la propia ciudad de San Sebastián, gobernada entonces por los mismos abertzales que ahora gobiernan la vieja Iruña, no vio morir a ningún toro en su coso taurino. Ahora en cambio, con la reciente elección de Eneko Goia -PNV- como nuevo alcalde de Donostia, los toros volverán a la Plaza de Toros de Illumbre, una plaza catalogada de 1ª categoría en el universo taurino. Con esta introducción quiero significar que en los propios partidospolíticos hay diversidad de opiniones al respecto de si “toros sí”, o,“toros no”. En las casas pasa lo mismo. En la mía hay miembros de mi familia a quienes los toros no les dicen nada. No se declaran antitaurinos, pero no sienten pasión alguna por el toro bravo. Por cierto, uno de los animales más hermosos del planeta. Una raza que no existiría

de no haber corridas de toros. Porque, ¿quién se preocuparía por preservar el costoso crecimiento y la supervivencia de un animal tan especial y difícil de criar? Desafortunadamente, nadie;hoy no creo que haya filántropos con posiblescomo pudo haber en otra época. Para los más pragmáticos está el tema económico. Y ahí si que no hay duda alguna. Juanma Lamet, redactor del diario económico Expansión, reveló hace bien poco en unas jornadas sobre la Tauromaquia en el Siglo XXI, en la Universidad Menéndez Pelayo -Sevilla-, nuevos datos sobre el montante de la economía taurina, que tanto dinero mueve en los sectores como la hostelería o el turismo, que indirectamente sebeneficiande la fiestade lostoros. Según Lamet, “En base a las estadísticas del INE, a la recaudación obtenida en las plazas de España y a los datos oficiales de consumodel Gobierno, los toros aportan cada año 700millones de euros al sector turístico”. Por otro lado, Juan Medina, profesor de la Universidad de Extremadura, se hace eco de un informe elaborado enEnerode2013porunafuentenadasospechosade taurofilia, como es Esquerra Republicana deCatalunya, en el que se cifra la huella económica de los toros en España en 1.730 millones deeuros. Otro dato demostrable, la tauromaquia es el acontecimiento cultural que más ingresos proporciona a Hacienda. La recaudación por IVA rondalos40millonesdeeuros,cincovecesmásque la que produce el cine español y tres veces



más de la que lo hace el teatro. Podríamos decir queconelIVAtaurinoelGobiernopodríafinanciar175.000becasnouniversitariaso14.000plazasde educación infantil. Los altavoces antitaurinos delaComunidaddeMadrid(CAM)nosecansanderepetir que su Comunidad subvenciona los toros, perojamásserefierenalosingresosquegeneralaFiesta.EnuntrabajopublicadoenTheWallStreetJournal,Medina analiza el impacto de la FiestaNacional. En los presupuestos de la CAM para 2013serecogeungastode1,4millonesdeeurosen actividades taurinas. Un gasto que se cubre sobradamente con el canon de arrendamiento quepagalaempresaadjudicataria,2,3millonesde euros. Pero es que, además, la Administración autonómica ingresa por el IVA de las entradas 1,5 millones de euros. Sin contabilizar otrosimpuestos y tasas administrativas, la Comunidad ingresa gracias a San Isidro 3,8 millones de euros. Ésta es la auténtica conclusión: Los toros generan en Madrid un retorno económico a las arcas del Estadode2,4millonesdeeuros,quebeneficiaatodos sus ciudadanos y del que pueden presumir pocas actividades culturales. Además, dado que a lasComunidadesAutónomasselescedeel50%delIVA,1,5millonesdeeurosrecaudadosenLasVentas terminan favoreciendo también al resto de España. Tome nota, señora Carmena. Resumiendo, y terminando, que nos pillará el toro. A mi lo que pasa en Madrid, taurinamente hablando, me preocupa lo justo. Pero no concibo las fiestas de nuestros pueblos, sobre todo delnuestro, sin sus arraigadas tradiciones, y entre ellas están los toros y todo lo que los envuelve,

el encierro, la desencajonada de los cerriles, la magia de los toros embolados, o el vermú de después de la prova, ¿por qué no?. Recuerdo la primeravezqueestuveenunpuebloenfiestassin toros, fuera de nuestra Comunidad, y aquello ni eran fiestas ni nada. ¿Prohibir?, No, gracias.Quealfiny al cabo sonanimales,nopersonas.No seamos tan histriones, que nos comemos los caracoles, y pensad como los engañamos, y el foie, pobres ocas como las embutimos de comida, y pescamos sardinas haciéndolas creer que ya es de día con las potentes luces de las barcas, y tenemos a los pobres pollos hacinados en granjas en condiciones... Un poco de sentido común, por favor. Al que no le guste, puede optar por no participardelafiesta.Yolohagoalolargodelañoen muchas actividades que no son de mi gusto, pero las respeto. Como respeto a los antitaurinos, por eso me gusta que ellos nos respeten a nosotros. Si el mundo fuera perfecto, que por desgracia dista mucho de serlo, si elimináramos de nuestra dieta carnes y pescados y tan solo consumiéramos productos vegetales, si ocurriera todo esto, podría entender que se suprimieran los espectáculos taurinos, pero, seamos coherentes y consecuentes, por favor. Por eso mismo, aquí y ahora,ennuestropueblo,paranuestrasfiestas,yodigo lo mismo que el alcalde de Pamplona: Toros, sí,ikastaroa.Aunque,alfinaldetodo,¿sabesqueesloquemásmejode?Quemásdel90porciende los antitaurinos son pro... ¡Bórralo!, esto para otro día. ¡¡¡FelicesFiestas!!!




JAVIER MIRALLES I PORCAR

UN FILL DÁTZENETA AL PRAT DE LLOBREGAT

Algú, fa temps, va explicar que el primer atzenetí al Padró del Prat constava de 1873.

La curiositat per voler saber qui era va portar-me a lórdenador del Arxiu Municipal del Prat, ara ho tenen tot digitalitzat i no tens que passar fulls dels Toms amb el dit.

El 1823 comença a funcionar un primerregistre,altresdiuenqueal1857,unsaltresquemestardde1857,nohihaunanimitat.Elquesies cert que el 1874 comencen amb les Cèdules PersonalsquearribaranfinsqueapareixelDNI.

AlPrattenenelspadronsde1830,1857,1885, 1895, 1898 i tots el que continuen finsara mateix, deurien fer els padrons quant els hi venia be, ara el padró, en els temps que corren va posant-sealdiaalmomentqueúvaalesoficinesde lÁjuntament a empadronar-se. Si no estàs empadronat no tens dret, com aquell que diu, a res.

No he mirat el de 1830 ni el de 1857,el rumor comença al 1873. El de 1870 i el de1895 vaigmirar-mels carrer per carrer i veí perveí, dÁtzeneta no consta ningú, si que hi ha una família de Montanejos, de Alfafar, Sant Mateu, Burriana, València, Castelló, Alacant, Pego, Altea, Traiguera, Cartagena i Mula. La de Sant Mateu pot-ser tindria relació amb el nostre Atzenetí,

cognoms idèntics, no deixa de ser una especulació aquesta relació.

El premi arriba amb el Padró que acaba el 1 de Gener de 1898, començà el 1897. Ací el tenimiaquestaeslaseuafitxa.

Nom: Manuel Miralles Reverte. Datadenaixença: 2deJunyde1885.*Lloc de naixença: ATZENETASap llegir i escriure: Si.Estat: FadríOfici: JornalerTemps de residencia: 1 any i 6 mesos. * A la partida de naixença a Atzeneta diu que es el 1883.

Al llegir Miralles vaig pensar, encara serem parents. No es així.

Gracies a la amabilitat de José Montfort, poguí mirar la seua partida de naixença, també estan els documents digitalitzats a Atzeneta, i diu així:

El dos de Juny de 1883, a les 4 del mati i en la “Casa Cuartel”, va arribar al mon Manuel MirallesReverte,filldeManuelMirallesGombau,de Rosell, i de Isabel Reverte Baladás, de Ulldecona.


Els seus avis paterns son:Manuel Miralles Monreal, de Vinaròs, i veí de Traiguera, i Agustina Gombau Roca, també de Vinaròs , difunta.

Els avis materns son:Domingo Reverte Chillida, d´ Alcanar, i veí dÚlldecona, viudo, i de Josepa Baladá, de Ulldecona, difunta.Son testimonis Antonio Vilarrocha Gregori i FranciscoFabraMuñoz,“guardiacivilesdelpuestodeestavilla”.FirmentotsellsielalcaldequeesJuan Bertran i el secretari Pascual Negre. Sonpareeraguardiacivil,iafirmariaambtota certesa que el seu avi també, el ball de noms de pobles ho dona a entendre , i que deurien ser de les primeres fornades del “Benemerito Cuerpo” creatmoltpocsanysabans (1844)unavegada acabada la primera guerra carlina.

Un germà de Manuel, de nom Antonio , i que es portaven tres anys, era nascut a La Senia.

Rosell, Vinaròs, Ulldecona, Alcanar, La Senia, Traiguera, Atzeneta, el mon en un mocador.

El1896elmatrimoniielsseusfillsarribenal Prat. El pare amb 46 anys, la mare amb 47, que no sap ni llegir ni escriure, el germà Antonio amb 18ielnostreAtzenetíamb15,iexceptelamare,de professió “su casa”, els tres homes se inscriuen com Jornalers, els tres.

El 1896 Manuel Miralles Gombau, abandona la carrera militar de “Guardia Civil” i emigren al Prat. No sabem els motius i crec que son fàcils de endevinar.

Una família de 4 persones amb dos xics i només un sou, per molta casa que tingueren a la caserna, tot el demés ho tenien que comprar ja que son forasters al poble.

De un clima mes saludable marxen a un terreny deltaic, ple de fang, marjals i mosquits, on el paludisme es el rei del Prat.

AlPratel1897erahabitatper2793,moltllunydels63.000quesomara,“elsjornalerserenun45%delscens i esconsideravapropietarialque portés terra per poca que fossi i que molts de aquest propietaris tenien que anar a jornal”.

Els nostres Miralles treballen de jornalers, entren tres sous a casa, i encara que tinguin que buscar casa i comprar-ho tot com al poble, els hi es mes rentable. Al Padró consta que viuen al Sector nº. 4, la Bunyola, als ravals del Prat, a les Cases dén Puig, al carrer del Riu, on molts del censats son de fora de Catalunya, valencians, murcians i aragonesos, de la resta de la península elpercentatgeesínfim,unafamiliadeValladolid.

He dit abans que el 1885, estàempadronada al Prat una dona de Sant Mateu, de nom Antonia Miralles Reverte, viuda . Per els cognoms i proximitat geogràfica, dir que sonfamília es una mica agosarat, i en cas de parentiu pot-ser va actuar el efecte crida.

Manuel Miralles Reverte, es el primer atzenetí empadronat al Prat de Llobregat i al queseliperdelrastrealpadróde1910onjanofigura, continuen els pares i el germà Antonio,quealspadronsde1917i1920encaracontinuafadrí.

El 1898 any que sácaba el cens, al Prat, i per San Antoni va inundar-se tot el terme, “ la Riuada de Sant Antoni”, que va fer molt mal al camp del Delta del Llobregat.

AlPadróde1900estancensatsunaaltraparelladeAtzeneta,quetenen24anystotsdos,son Vicent Colomer (Ais) o Bellès, al Padró de1900vecomAísialde1910coma“Velles”,no



està clar, i la seua dona Maria Mollòn Juan, que fa dos anys que viuen al Prat,de 1898, láltre Padró de 1897 ja està tancat, va tancar-se el 1 de gener de1898.Quantfanlémpadronamentde1900estan vivint al Carrer del Pont nº 13, i al carrer Santa Isabel lány1910.Desconec totalmentdequines famílies d Átzeneta eren. Aquesta parella son els segons atzenetins empadronats al Prat

Els carrers Del Riu, Del Pont i el de Santa Isabel corresponen als actuals Lo Gaiter del Llobregat,MariaUrgoiti (entrada de la fabricapaperera) ja desapareguda, i al Carrer MossènCinto Verdaguer per als que coneixeu el Prat.

Tots els anys les festes patronals dÁtzeneta semblen la Festa Major del Prat dela quantitat de pratencs que tenen les arrels a Atzeneta. Crec que totes les famílies atzenetines tenen familiars al Prat.

La nota curiosa dáquesta última parella que tenen 3 fills en 10 anys, es que el segondélls de nom Vicent es nat al poble dÁtzeneta (Achanetaalpadró),el seugermàgrandenomJaume i el menut de nom Josep son nascuts al Prat.ElfillJaumejaconstacomjornaleralsdotzeanys.

Consultats: Padró de 1870, 1880, 1890, 1895, 1897, 1900, 1910, 1917 de El Prat de Llobregat.

Llibre del naixençes dÁtzeneta Tom.6 .full 158.Jaume Codina “ El delta del Llobregat, La Gent del Fang” pag.181/182. Maria Sandra Garcia Pérez, “ El padrón municipal, origen, evolución y significado”, Archivo municipal de Algeciras. Internet ·Google”.Josep Ferret. La Guardia Civil al Prat 1863-1936.







JOANFERRERESINOS

EL VEÏNATGE DÁTZENETA DE LÁNY 1632@ Joan Ferreres Nos. [email protected]

PresentacióAquest any continuarem l’estudi demogràficd’Atzenetaambunnoudocumentdel’any1632.Us recordo que l’any passat el vam fer de l’any 1608.D’aquestaformapodremobservarl’evoluciódels cognoms, dels noms i del nombre de focs o famílies en un període més xicotet. Només de vint-i-quatre anys. En el futur, anirem completant l’estudi de la població amb més llistats de veïns del segle XVII. Com la vila d’Atzeneta no té gaires estudis demogràfics, anem fent un recull delveïnatge nominal per focs o famílies, com hem fet d’altres viles de la comarca en l’edat moderna. Aquesta aproximació al veïnatge la fem a partir dels morabatins (nòmines de veïns fetes perl’orde de Montesa amb finalitat recaptatòria) idelscensosdepoblació(J.Ferreres,2009i2011). Recordem que de xifres globals de la vila n’hi ha en publicades sobre l’edat mitjana i moderna. Però en aquesta recerca demogràficavolem demostrar la presència, persistència d’alguns cognoms i la gran mobilitat del veïnatge minoritari d’Atzeneta. És un encàrrec personal del Sr.AlcaldepelprogramadeFestes,quejoacceptogratament des de fa uns anys, meravellat per aquest vila de l’Alt Maestrat que he visitat alguna vegada amb el meu amic Juanjo Escrig.

Veïns d’Atzeneta de l’any 1632Aquesta llista completa dels veïns d’Atzeneta, pertany a un morabatí de l’any 1632 que estàguardat a l’Arxiu del Regne de València, en la secció Mestre Racional, nº11815. Ens aportainformació sobre la població, d’uns pocs oficissignificatius, alguns càrrecs municipals, elseclesiàstics, els militars i els terratinents que tenien possessions urbanes i rústiques al terme i vila d’Atzeneta. Però l’aspectemés significatiués la caigudade lapoblacióen23 focsoveins,perquè l’any1608n’hihavien193 i l’any1632en trobem 170 focs. Aquesta disminució esdeuria produir per la participació d’alguns caps de família en les guerres europees que havia encetat la monarquia absoluta hispànica. Per tant, observem una caiguda del 12% de la població.Atzeneta, com els altres viles del Maestrat entrarà en una fase de davallada continuada fins laGuerra dels Segadors, quan cau ostensiblement. Presentem una taula-resum de la presència dels cognoms dels caps de família a la vila, segons el nombre i el percentatge.


Dedicat a l’amic Armando Vericat Climent,una jove realitat de la novel.la del Maestrat,que ens ha deixat massa aviat, com l’amic Pere-Enric Barrera l’any passat.

_________________________________________________________________Cognom Total Percentatge_________________________________________________________________Ays 16 9’41% _________________________________________________________________Agut,BarberàiFalcó, 11 6’47%_________________________________________________________________ Joan 8 4’70%_________________________________________________________________Batalla 7 4’11%_________________________________________________________________MartíiSegura 6 3’52%_________________________________________________________________MirallesiYvanyes 5 2’94%_________________________________________________________________Palanques 4 2’35%_________________________________________________________________Adsuara, Andrés, Batziero, Beltran, Comes, Eximeno,Fuster,MatheuiPorcar 3 1’76%_________________________________________________________________Artola,Aycar,Farja,Garcia,Gelida,Mallol, Monferrer, Peris, Ribes, Safont,Seguer(Seguès)iSentelles(Centelles) 2 1’17%_________________________________________________________________Agostina,Blasco,Bonfill,Chiva,Escrig,Forès,Gilabert,Jordà,Leon,Llansola,Martines, Mingot, Moliner, Muntanyès, Nebot, Nom de Déu, Pardo, Pastor, Peres, Roca, Rovira, Salmeron, Sentjoan, Tarasona,Thomas,TimoriThora(Tora) 1 0’58%_________________________________________________________________

Comentari: El cognom que té més presència en la vila d’Atzeneta en aquest morabatí continua essent Ays (9’41%) que representa a setze caps defamília. Ha pujat considerablement des de l’any 1510,quannoméshihaviendues famíliesAys.El segueixen en importància els cognoms Agut, Barberà i Falcó.De fet, aquests tres cognoms jatenienunpresènciamolt significativasegonselmorabatídel’any1608,quevampresentarl’anypassat.

Observem que hi ha un seguit de cognoms que adquereixen més presència social com els Batalla, Segura, Ximeno, Palanques, Miralles i Centelles. Altres van disminuir força com els Agostina iJordàquel’any1608hihavien5focsiaranomésen trobem 1. Això podia ser perquè el cognom el portaven lesfilles inoconstenalsmorabatinsoperquè els varons amb el cognom no hi eren a la vila perquè havien anat a fer “la Guerra del Rei”. També minven els Martí, Batziero, Salmeron i Escrig.


Hem comprovat que molts cognoms amb poca presència social l’any 1608 desaparèixend’Atzaneta almorabatí de 1632. Aquests foren:Antolí, Badal, Bernús, Blanch, Bonet, Brusca, Cantavella, Castell, Chaverria, Delauna, Espasa, Espetella, Fabregat, Fandos, Font, Gil, Giner,Linares, Linyerola, Mariner, Matamoros, Olario, Oliva, Orti, Paris, Salvador, Sangotia, Sanz, Saura, Segarra, Vilagrassa i Vizcayno. Els cognoms nous que trobem en la vila l’any1632nosóngaires.Aixòésunaconseqüènciade gran estabilitat i la reducció de la població en aquesta etapa. Trobem a tres famílies Eximeno, queprocediendelsXimenodelmorabatide1608,també a dos Garcia, dos Gelida, un Llansola, dos Monferrer, un Nebot, Roca, Sentjoan, Tarasona i Timor. Enaquestanòminaveïnalhiha23víduesi només 3 pubills o hereus perquè el marit i/o el pare havia mort. Són moltes vídues en una vila que teniaun totalde170 focs. Extremqueensdemostra la mort de molts varons caps de família. Podem observar com els sis primers cognoms estan molt arrelats i tenen força presènciaalavila,representenel37´6%.Sitenimen compte les poques famílies noves que arriben a la vila i el considerable arrelament d’un grup de cognomsmajoritaris,podemafirmarquehihaviaforça estabilitat de la població.

Canvisdegrafiad’algunscognomsObservant com estaven escrits alguns congoms al cens de 1510, al morabatí de 1608 i almorabatíde1632,trobemunseguitdecanvisdegrafia, degutsa la“responsabilitat”delsnotarisi escrivants del consell i jurats que feien els documents que hem estudiat i presentat. Durant els segles XVI i XVII, trobem escrit aixíelcognom“Ays”quesemblaqueéslagrafiamés antiga i que més segles ha durat, encara que avui s’escrigue “Ahis” per decisió d’algun notari “burrocrata” posterior.

També el cognom “Yvanyes” l’escrivien els notaris ambaquestgrafiadurantelsdos seglesesmentats. Sense oblidar que aquest cognom el trobem al segles XVIII i XIX, en moltes actes notarials, a les viles de La Jana, Traiguera i Sant Jordi del Maestrat, escrit amb aquesta forma antiga, malgrat que ara s’ha castellanitzat en “Ibáñez”. Per tant podem parlar de 500 anysd’Yvanyes. El cognom “Batziero” conserva una de lesformesdelmorabatide1608.Recordemquea la vila d’Atzeneta s’ha convertit en Bachero, com apuntava Mº Jesús Miralles. Al segle XVI el trobem escrit Vatziero a València. El cognom “Ayquart” de finals de l’edatmitjana i principis del segle XVI s’havia convertit en “Aycar” al morabatí de 1608 i Aycart almorabatíde1632.Pertantelnotaridecadaetapaho escrivia com li donava la gana. En l’actualitat l’escriuen “Ahicard”. Forma castellanitzada idiferent de les anteriors. El cognom “Johan” era molt habitual de les viles de Càlig, Canet, La Jana i Atzeneta a l’edat mitjana i moderna. El trobem escrit sense h,“Joan”alsmorabatinsde1608i1632.S’haviamodernitzat. També era el nom més habitual en tot el Maestrat, al Regne de València i al Principat de Catalunya. Elcognom“Ximeno”quetrobemal1608,fou l’evolució del “Eiximeno” de l’any 1510.Curiosamentalmorabatídel’any1632,recuperalavellagrafiad’Eximeno,sensela“i”.Compassavaen altres viles del Maestrat. El cognom Centelles el trobem també escrit Sentelles, ams “S”. La procedència d’alguns cognoms de la vila ja la vam explicar l’any passat i com no en trobat gaires novetats, segueix essent vàlida aquella aportació.


Noms dels veïns d’Atzeneta al cens de 1632També és interressant saber els noms més habitualsqueposaven les famíliesalsseusfills.Uns per tradició familiar i altres per influènciade les devocions religioses. Malauradament no

hem trobat gaire informació sobre les dones però amb els pocs que surten i les dades que tenim dels pobles veïns us presentarem una relació. Si comparem la llista de preferències, entre els anys1608i1632,hihaxicotetscanvis.Elsméshabituals d’Atzeneta foren:

_________________________________________________________________Nom Total Percentatge_________________________________________________________________Joan 33 19’41%_________________________________________________________________Berthomeu 20 11’76%_________________________________________________________________Miquel 18 10’58%_________________________________________________________________Jaume 14 8’23%_________________________________________________________________Pere 13 7’64%_________________________________________________________________AnthoniiGrabiel 8 4’70%________________________________________________________________Francès 6 3’52%_________________________________________________________________DomingoiHieroni 5 2’94%________________________________________________________________GaspariNofre 4 2’35%_______________________________________________________________Lloys(Lluís),MarciVicent 3 1’76%________________________________________________________________Andreu,Batiste,ChristòfoliMatheu 2 1’17%________________________________________________________________Blai, Joaquim, Joseph, Lluch, Macià, Martí, Nadal,Nicolau,Pasqual,SalvadoriSenen 1 0’58%_________________________________________________________________

Comentari.Joan seguia essent el nom més habitual. Ara ja no trobem la forma medieval de “Johan”. Recordem que gairebé a totes les viles del Maestrat, Joan eraelnompreferitpelsfillsal’edatmoderna,comtambéhohaviaestatalscensosde1510i1608.

El segon lloc, ara l’ocupa el nom Berthomeu, superant a Miquel que abans era el segon. Els segueixen amb importància Jaume i Pere. Només aquests primers cinc noms, representaven el 57’6%dels nomsque es posaven a la vila.Nopodem oblidar que aquest primers cinc noms


més habituals de la vila també ho havien estat durant l’època medieval a la majoria de viles del Maestrat. Per tant, continuava pesant la tradició medievalal’horad’escollirnompelsfillsvarons.Continuen en importància i presència social un seguit de noms que aniran creixent durant el període de l’edat moderna com foren Anthoni, Grabiel(noGabriel),Francès,Hieroni(noGeroni),Gaspar,Nofre,Lloys(noLluís),March,Andreu,etc.També volem recorder que “Domingo” venia de tradició aragonesa i que va tenir més presència durant l’època medieval. Noms molt habituals a partir del segle XVIII, com foren Joseph i Vicent, al segle XVII, gairebé eren residuals. Es popularitzaran amb les migracions, el creixement demogràfic i lainfluènciadelareligiócatòlica,alasegonameitatdel segle seguent. No hem d’oblidar que aquest costum anava lligat a les devocions familiars i populars d’Atzeneta. Tot i que en aquesta llista

no hi surten dones, la tradició a la major part dels pobles del Maestrat era de posar-los: Josepha, Maria, Madalena, Bàrbera, Francesca, Anna,Elisabet, Paula, Rosa, Margalida i Vicenta.

Comentari sobre les professions dels vilatansEn aquest morabatí, podem observar que en consten poques i que aquestes són: un parell desastres(Agut),dostexidors(AgutiFalcó),unmanyàoferrer(Ays),dosparaires(AysiYvanyes)i un notari (Barberà). De capellans en deurienhaverquatreperònofigurenalallistaperquènopagavenelmorabatí.NomésfiguraelRector(freiBerthomeuRoca)perquèelbisbeelposavad’unaaltra vila. La resta dels religiosos eren del poble i gaudiend’unbeneficipatrimonial,lligataalgunadevoció, altar o benifet, com per exemple la Verge Maria, Sant Joan, Sant Berthomeu, la Verge del Roser, etc.

Vila d’AtzenetaVeïns de l’any 1632Font: ARV. MR. nº 11815( llista completa )________________

Adzuara, BerthomeuAdzuara, JaumeAdzuara, JoanAgostina, JoachimAgut, BerthomeuAgut, Grabiel, viuda deAgut, JaumeAgut, Jaume. SASTREAgut, Joan. SASTREAgut, Joan, lo pubill deAgut, MatheuAgut, Miquel. TEXIDORAgut, Miquel d’en JoanAgut, Pere d’en MiquelAgut, Pere de la Serra

Andrés, Grabiel, viuda deAndrés, Grabiel, pubill deAndrés, VicentArtola, HieroniArtola, PereAycart, BerthomeuAycart, MatheuAys, Anthoni, menor. MANYÀAys, Anthoni d’AnthoniAys, Anthoni de JaumeAys, Anthoni de JoanAys, Berthomeu, majorAys, Berthomeu, fadríAys,FrancèsAys, Grabiel d’AnthoniAys,GrabieldeFrancèsAys, Jaume, majorAys, Jaume, menorAys, Joan. PARAIREAys,Joand’enFrancèsAys, Joan, d’en Miquel

Ays, LluchAys, NicolauBarberà, Domingo d’en BerthomeuBarberà, Domingo, majorBarberà, Domingo, menorBarberà,FrancèsBarberà, GasparBarberà, JaumeBarberà, Joan, majorBarberà, Joan, menorBarberà, Miquel. NOTARIBarberà, Miquel, viuda deBarberà, NofreBatalla, Berthomeu, viuda deBatalla,FrancèsBatalla, JoanBatalla, Pere, majorBatalla, Pere, menorBatalla,Pered’enFrancèsBatalla, SenenBatziero, Johan, viuda de


Batziero, LloysBatziero, Miquel, viuda de Beltran, BlayBeltran, JoanBeltran, PereBlasco, JoanBonfill,MiquelComes, AnthoniComes, MiquelComes, Miquel, viuda deChiva, BerthomeuEscrig, JoanEximeno, BatisteEximeno, JoanEximeno, Pasqual, viuda deFalcó,Andreu,majorFalcó,Andreu,menorFalcó,Cristhòfol,hereusdeFalcó,Jaumed’enJaumemajorFalcó,Jaumed’enJoanFalcó,JaumedelabotellaFalcó,Joan.TEXIDORFalcó,Joan,majorFalcó,Joand’enMatevaFalcó,Joan,fadríFalcó,FrancésFarja,JoanFarja,MiquelForés,JosephFuster,Berthomeu,viudadeFuster,HieroniFuster,NofreGarcia, Joan Garcia, MartíGelida, DomingoGelida, MarchGilabert, GasparJoan, Berthomeu, majorJoan, Berthomeu, menorJoan, Berthomeu, major, viuda deJoan, Berthomeu, viuda deJoan, JordàJoan, March

Joan, MiquelJoan, NofreJordà, BerthomeuLeon, Lloys, viuda deLlansola, viuda deMallol, BerthomeuMallol, PereMartí, GasparMartí, Hieroni, majorMartí, Hieroni, menorMartí, JoanMartí, MiquelMartí, VicentMartínez, JoanMatheu, JaumeMatheu, JoanMatheu, PereMingot, JaumeMiralles, AnthoniMiralles, Grabiel, viuda deMiralles, Joan Miralles, NadalMiralles, PereMoliner, MaciàMonferrer, JoanMonferrer, MiquelMuntanyès, JaumeNebot, Miquel, viuda deNom de Déu, MarchPalanques, GrabielPalanques, Joan, lo pubillPalanques, Miquel, viuda dePalanques, PerePardo, JoanPastor, Joan, viuda dePeres, PedroPeris, Batiste, viuda dePeris, Miquel JoanPorcar,FrancèsPorcar, JaumePorcar, Joan Ribes, BerthomeuRibes, Miquel, viuda de

Roca,FreiBerthomeu.RECTOR(E)Rovira, BerthomeuSafont, BerthomeuSafont, Berthomeu, viuda de Salmeron, CristopholSeguer, Hieroni, viuda deSeguer, PereSegura, BerthomeuSegura, Grabriel, viuda deSegura, JaumeSegura, Miquel, majorSegura, Miquel, menorSegura, SalvadorSentelles, AnthoniSentelles, Domingo, viuda deSentjoan, Lloys, la viudaTarasona,FranciscoThomas, AnthoniTimor,FrancésThora,Nofre/Tora(1608)Yvanyes, Gaspar, viuda deYvanyes, Joan. PERAYREYvanyes, Joan d’AndreuYvanyes, Joan d’en JoanYvanyes, Vicent_______________Observacions:Eclesiàstics(E)Militars(M)Pobres(P)La resta del Braç ReialTotal:170veïns___________________




















INDEX DÁNUNCIANTS


INDEX DÁNUNCIANTS

Documents

Programa festes Atzeneta del Maestrat 2015