PROGRAMACIONS BATXILLERAT - moodle.inspeguera.cat · de quina és l’economia que s’ha d’ensenyar. És a dir, quina selecció de continguts ha de constituir el cos d’aquesta

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Lluís de Peguera

PROGRAMACIONS BATXILLERAT

Departament: SOCIALS

Curs: 2015/16

Matèria: ECONOMIA

Grup: 1r. Batx.


ÍÍNNDDEEXX::

1.Professor/a que l’impartirà ................................................................................................................. 4

2.Llibre i/o material UTILITZAT ......................................................................................................... 4

4.OBJECTIUS DE LA MATÈRIA....................................................................................................... 8

5.criteris d’avaluació I RECUPERACIÓ de LA MATÈRIA ......................................................... 9

11.UNITATS DIDÀCTIQUES ........................................................................................................... 19


0. GESTIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Realitzat per: Revisat per: Aprovat per:

Nom i cognom Rosabel Pardos Marçal Vila

Rosabel Pardos

Càrrec Professors Cap de Seminari Direcció

Data 10/09/13

Signatura

Llistat de les modificacions

Núm. Revisió Data Descripció de la modificació

00 10/09/13 Creació del document

01 04/09/14 Modificació i actualització de dates 2014/15

02


1. PROFESSOR/A QUE L’IMPARTIRÀ

Marçal Vila (4 hores setmanals)

2. LLIBRE I/O MATERIAL UTILITZAT

Llibre McGraw Hill Serie Astrolabi Autors: Mochón. S’utilitzarà com a llibre de text: “Economia” de Anxo Penalonga Editorial Mc Graw Hill. També es donaran fotocòpies de diaris, revistes i d’altres publicacions. Com a bibliografia complementaria, que es pot consultar, però que no cal comprar, hi ha la següent:

• Economia Bàsica Autor: F. Mochón Ed. Mc Graw Hill

• Economia Autor: J.Franch Parella Ed. Unión Editorial

• Macroeconomia Autor: D.Fisher Ed. Mc Graw Hill

• Macroeconomia Autor: Samuelson Ed. Mc Graw Hill

• Principis d’economia Autor: Lipsey Ed. Vicens Vives

• Economía para entender Autor: A.Pulido Ed. Pirámide • Paradojas del dinero Autor: Milton Friedman Ed. Grijalbo • El crac del 29 Autor: John K. Galbraith Ed. Ariel • Introducción a la economía Autor: J.K Galbraith Ed. Grijalbo • El poder de la triada Autor: Kenichi Ohmae Ed. Mc Graw

Hill • Economía Mundial Autora: Manuela A.de Paz Ed.Piràmide • Fundamentos de Microeconomia Autor: J.Fernández Ed. Mc Graw

Hill • Anàlisis económico de paises Autor: R.Pampillón Ed. Mc Graw

Hill • Introducción a la teoría económica Autor: A.Asimakopulos Ed. Vicens • Microeconomía Autor: James Quirk Ed. A.Bosch

3. INTRODUCCIÓ:


L’economia és una assignatura de modalitat del batxillerat humanístic i de ciències socials. Les

matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter

específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli,

desenvolupi les competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d’estudis

posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral. Aquesta assignatura

s’impartirà durant tot el curs de forma bilingüe català-anglès, en el marc del Projecte

d’Innovació Educativa en Llengües Estrangeres.

La diversitat de situacions i problemes econòmics que ha d’afrontar qualsevol persona al llarg

de la seva vida ha esdevingut, en les societats occidentals, cada vegada més complexa.

L’individu ha de prendre multitud de decisions en l’exercici de diversos rols com a consumidor,

treballador, empresari, inversor o estalviador, i moltes d’aquestes decisions són d’una gran

transcendència per a la seva vida personal i familiar.

A més d’aquesta dimensió personal, els problemes econòmics tenen també una clara dimensió

social. La inflació, l’atur o el dèficit públic són temes de debat en la societat actual i objecte de

propostes per part dels diferents grups socials i polítics. Aquestes propostes, en una societat

democràticament avançada, demanen dels ciutadans una valoració raonada i sovint un

posicionament davant de les diferents alternatives.

Les consideracions anteriors justifiquen la necessitat d’una formació econòmica bàsica per a

tothom. Una formació que ajudi a fer front, amb coneixement i responsabilitat, a la gran

diversitat de situacions que afecten la vida de les persones com a éssers individuals i com a

membres d’una col·lectivitat.

Però a més de les raons esmentades, raons de caràcter propedèutic justifiquen també la presència

d’aquesta matèria al Batxillerat. L’estudi de l’Economia contribueix a preparar i a orientar per a

un ampli ventall d’estudis superiors, estudis que constitueixen un dels grups amb més demanda

dins dels conjunt dels estudis superiors.

Una de les primeres qüestions que es plantegen, a l’hora de definir el currículum d’Economia, és la


de quina és l’economia que s’ha d’ensenyar. És a dir, quina selecció de continguts ha de constituir el

cos d’aquesta matèria i quins són els objectius que hauria d’assolir l’alumnat en acabar l’etapa.

L’enfocament adoptat té per finalitat la consecució de dos objectius bàsics: proporcionar una visió

global del funcionament del sistema econòmic, i iniciar l’alumnat en el raonament econòmic.

Per poder assolir aquests dos objectius és fonamental que l’alumnat disposi d’un marc conceptual

per interpretar la realitat. Un marc conceptual que no ha de ser necessàriament exhaustiu, però sí ric

pel que fa a les relacions que és capaç d’establir entre els seus elements. Però també és fonamental

que sigui capaç d’aplicar aquest conjunt de conceptes a l’anàlisi de problemes econòmics concrets.

Per tant, cal iniciar l’alumnat en la utilització d’una certa capacitat de raonament econòmic; és a dir,

en aquell tipus de raonament expert que utilitzen els economistes: anàlisi de dades, anàlisi

d’oferta-demanda.

El currículum proposat pretén defugir, així, dos enfocaments contraposats, però igualment estèrils.

D’una banda, un enfocament purament acadèmic i formalista, que proporciona una gran quantitat de

conceptes, però amb una dèbil capacitat explicativa dels problemes reals.

De l’altra, un enfocament merament descriptiu dels fets econòmics, que proporciona una gran

quantitat d’informació, però que perd validesa ràpidament, amb un escàs poder explicatiu de les

causes dels problemes econòmics.

Els continguts conceptuals seleccionats es poden agrupar en els grans àmbits de la ciència

econòmica. El primer, és l’estudi del funcionament del mercat. L’anàlisi del mercat és un aspecte

clau dins de l’anàlisi econòmica, i la majoria dels conceptes que inclou són bàsics per a l’estudi

d’altres continguts. Aquest estudi del mercat s’ha de centrar en aquells aspectes amb més poder

explicatiu, i més propers a la realitat, i no tant en els aspectes més formals o acadèmics. Així, es

prioritzen temes com la interrelació entre mercats, l’assignació de recursos o les polítiques de

regulació, per sobre de temes com la teoria de la demanda, la utilitat o les corbes d’indiferència.

El segon és l’estudi del funcionament de l’economia nacional. Aquest apartat inclou l’estudi

dels principals indicadors de l’activitat econòmica, els components de l’oferta i la demanda

agregades i el paper de la política monetària o fiscal per regular el cicle econòmic.


I el tercer fa referència als aspectes internacionals i al creixement econòmic. En un món

com l’actual, amb un alt nivell d’integració econòmica, l’estudi de la realitat més propera,

l’economia de Catalunya o d’Espanya, no es pot entendre sense l’estudi simultani de les

relacions que s’estableixen amb els altres països, siguin propers (UE o OCDE), o més allunyats

(Tercer Món, Europa de l’Est). Simultàniament, una adequada comprensió dels problemes

econòmics no es pot limitar a una visió estàtica de la realitat, sinó que ha de fer referència als

aspectes relacionats amb el creixement econòmic i ha de proporcionar una visió de la realitat

més a llarg termini.

Pel que fa als procediments, n’hi ha de caràcter general, relacionats amb la comunicació i

expressió: la lectura i el comentari de textos, bàsicament premsa, elaboració de textos propis,

síntesi d’informació, i procediments relacionats amb el tractament, anàlisi i representació gràfica

de dades. L’aplicació d’aquests procediments a l’estudi dels temes econòmics ha de servir no

sols com a mitjà de coneixement econòmic, sinó també per consolidar i aprofundir en el seu

propi domini.

També s’inclouen procediments de caràcter específic, relacionats amb el raonament econòmic.

Per raonament econòmic entenem aquell conjunt d’habilitats i procediments caracteritzats per

l’aplicació dels principis i conceptes econòmics a l’anàlisi de casos i problemes reals. Aquesta

capacitat de raonament requereix un coneixement real, significatiu, dels conceptes, però sobretot

una capacitat per relacionar-los entre si i per seleccionar-ne aquells més adients en cada cas.

Però, al mateix temps, requereix el domini d’habilitats i procediments de caràcter general

esmentats anteriorment, com l’anàlisi de dades, la lectura comprensiva, o l’elaboració de textos

propis.

Tots els problemes econòmics tenen una important vessant social davant de la qual existeixen diferents punts de vista, amb fonaments ètics, filosòfics i polítics propis, que cal que l’alumnat conegui i sobre els quals ha de construir el seu propi criteri. Per això, un adequat tractament dels valors, normes i actituds que es proposen en el currículum (relativisme, entorn econòmic i social, i mètode de treball) és fonamental perquè la matèria d’Economia serveixi, tant a la formació professional o universitària

4. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA

La matèria d'economia del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Prendre consciència de la interdependència dels factors econòmics, tant pel que fa als efectes que el canvi en una variable pot suposar sobre les altres, com per les


conseqüències que les decisions i actuacions d'uns agents econòmics poden tenir sobre els altres. Reflexionar sobre les conseqüències del propi comportament com a agent econòmic.

2. Reconèixer l'existència de diferents sistemes econòmics i formes de respondre als problemes econòmics. Explicar les principals característiques que diferencien el sistema d'economia de mercat respecte d'altres. Prendre consciència de les relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials.

3. Valorar positivament l'ús de models per a l'anàlisi de la realitat econòmica, sent conscient tant de la seva utilitat com de les seves limitacions. Utilitzar, en concret, el model gràfic del mercat de competència perfecta per descriure el funcionament dels mercats i valorar els seus avantatges i inconvenients.

4. Analitzar i proposar mesures de política econòmica que puguin ajudar a reconduir o resoldre determinats problemes i/o desequilibris econòmics.

5. Establir també les limitacions o inconvenients que pot suposar la seva implantació, la recerca d'objectius contraposats o els interessos polítics.

6. Interpretar taules amb indicadors econòmics representats per valors reals o monetaris, absoluts o relatius, agregats o desagregats. Utilitzar tècniques de tractament de dades per tal d'analitzar la informació econòmica.

7. Caracteritzar la situació econòmica d'un territori a partir del valor de les macromagnituds més significatives i poder-la comparar amb un altre o amb altres moments històrics, pel que fa, sobretot, a l'economia catalana, espanyola i europea.

8. Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econòmica i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d'enriquiment personal.

9. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones. Tenir opinió sobre els diferents graus de desenvolupament de les economies i les alternatives al model de creixement.

10.Abordar de manera autònoma i raonada problemes econòmics de l'entorn.

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA

- La matèria d’Economia està estructurada en 16 unitats didàctiques, que s’impartiran al llarg de tres trimestres. La nota final de l’assignatura serà la mitjana d’aquests tres trimestres. Per tant, per poder fer la mitjana, s’hauran de tindre aprovats els tres trimestres.

- Per a cadascuna de les unitat didàctiques es faran proves teòric/pràctiques que permetran valorar els coneixements adquirits i l’habilitat en la resolució de problemes, exercicis, etc.


- La nota de cadascuna de les tres avaluacions, serà la mitjana ponderada dels exàmens i treballs (80%), exercicis (10%) i comportament (10%).

- Les faltes d’assitència seran considerades com a tal tant si són justificades com si no: - Per cada falta no justificada es baixarà 0,2 punts de la nota final. - Retards: per cada tres retards es baixarà 0,2 punts de la nota final. - En el cas que un/a alumne/a acumuli alguna sanció automàticament suspendrà el 10% de comportament. Tenint en compte que la part d'exercicis/comportament és d'un 20%, l'acumulació d'aquests 3 punts pot baixar un màxim de 2 punts de la nota final

- Els exàmens seran en la data fixada, sense possibilitat de canvi. En el cas que es justifiqui la falta d’assistència, l’alumne/a tindrà la possibilitat d’examinar-se d’aquells continguts no avaluats al proper examen. Però, l’alumne ha de tenir en compte que tindrà el mateix temps que la resta per examinar-se del doble de contingut i amb menys preguntes, amb la conseqüència de tenir menys oportunitat de treure nota.

- Donat que el sistema informàtic no deixa posar notes amb decimals, les notes quedaran arrodonides: - Per arrodonir a l’alça, s’haurà de tenir una nota decimal igual o superior al 0,7. - Per calcular la nota final s’agafaran les notes reals trimestrals.

a) Exàmens • Hi haurà un examen per cada dues unitats didàctiques. • En particular, al fer l’avaluació es tindrà en compte els següents aspectes:

- Saber respondre el que es demana, pensant amb lògica les argumentacions fetes. - Correcció en el resultat numèric i la qualitat del comentari sobre aquest resultat. - El procés o seqüència de la resolució dels problemes. L’aplicació correcta de les

fòrmules. b) Treballs • Durant el curs s’haurà de realitzar algun treball relacionat amb les visites o

conferencies programades sobre temes relacionats amb les unitats didàctiques i/o sobre les mateixes unitats didàctiques.

• Els treballs, a efectes de valoració, tindran la consideració d’examen. • Es tindrà molt en compte l’aspecte formal i de la presentació del treball fet.

- Tipus lletra: Times New Roman, tamany 12 i a doble espai. - Portada. - Index amb pàgines numerades. - Bibliografia i webgrafia.

c) Exercicis i problemes • Durant cada unitat didàctica es faran exercicis i problemes a classe per la millor

comprensió de la teoria. Alguns d’aquest es recolliran, amb avís previ o sense, per ésser avaluats i comprovar el grau d’atenció i assimilació dels continguts.

• Els exercicis, problemes i deures per fer a casa, es comprovarà qui els ha fet i es corregiran uns a la pissarra, i d’altres es lliuraran al professor que els tornarà avaluats.

• Acabada la projecció de reportatges d’economia, l’alumne haurà de lliurar al professor els apunts que ha pres, per avaluar el grau d’atenció que ha tingut. El mateix es farà amb les conferències d’economia de la FUB i de les visites a empreses.

d) Recuperacions • Es farà una recuperació per trimestre i una convocatòria extraordinària global al


setembre, segons el calendari escolar de l’institut per al curs 2014/15.

6. TEMPORITZACIÓ DELS CONTINGUTS 1r trimestre: (11 setmanes / 44 hores)

• Unitat 1. La raó de ser de l’economia (8h. = 2 setmanes)

• Unitat 2. La organització econòmica (8h. = 2 setmanes)

• Unitat 3. Els decisors de l’economia (8h. = 2 setmanes)

• Unitat 4. Producció i distribució (10h.= 2,5 setmanes)

• Unitat 5. El funcionament del mercat (10h.= 2,5 setmanes)

2n trimestre: (10 setmanes / 40 hores)

• Unitat 6. Tipus de mercat (6h = 1,5 setmanes)

• Unitat 7. El mercat de recursos productius: treball i ocupació (6h. = 1,5 setmanes)

• Unitat 8. Els errors del mercat (8h = 2 setmanes)

• Unitat 9. Els indicadors econòmics (12h = 3 setmanes)

• Unitat 10. Les forces internes del mercat (8h = 2 setmanes)

3r trimestre: ( 13 setmanes / 52 hores)

• Unitat 11. Les polítiques econòmiques. La política fiscal (8h = 2 setmanes)

• Unitat 12. El diner i els bancs (10h = 2,5 setmanes)

• Unitat 13. El sistema financer espanyol. La borsa (10h = 2,5 setmanes)

• Unitat 14. Comerç internacional (10h = 2,5 setmanes)

• Unitat 15. Relacions econòmiques internacionals (6h = 1,5 setmanes)

• Unitat 16. La Unió Europea (8h = 2 setmanes)


7. CONTINGUTS

(1er. Trimestre)

1-El sistema econòmic

- Identificació del cost d'oportunitat d'una decisió i reconeixement de l'escassetat i l'elecció com a fonament de les activitats econòmiques.

- Reconeixement de l'evolució històrica dels sistemes econòmics en relació amb l'evolució tècnica i l'entorn social.

- Representació dels fluxos econòmics en el sistema d'economia de mercat: el flux circular de la renda i les interrelacions entre els diferents agents.

2- La producció

- Identificació de les diferents activitats i dels factors de producció que intervenen en el procés de producció d'un bé o servei.

- Valoració de les externalitats de l'activitat productiva. Anàlisi de l'impacte de les decisions de localització de l'activitat productiva en el territori.

- Obtenció del cost de producció i del benefici. Interpretació dels efectes en l'estructura de costos d'un canvi de dimensió: economies i/o deseconomies d'escala.

- Anàlisi de casos o notícies relatives a canvis en el sistema productiu o en l'organització de la producció en el context dels mercats globals.

3- El consum i els mercats

- Identificació dels factors que afecten les decisions de consum individual i col·lectives (demanda). Valoració crítica del consumisme.

- Identificació dels factors que incideixen en l'oferta d'un producte.

- Reconeixement de les diferències entre tipus de béns i les relacions que s'estableixen entre ells.

- Resolució gràfica del model de competència perfecta: la determinació del preu d'equilibri. Identificació dels canvis que suposen desplaçaments de les corbes i les seves conseqüències en l'equilibri. Càlcul i interpretació de l'elasticitat-preu.


(2n. Trimestre)

4- Models de mercats

- Caracterització d'altres formes de mercat (monopoli, oligopoli i competència monopolista) i de les seves diferències respecte al model.

- Anàlisi del mercat real d'un bé a partir de dades i/o notícies. El cas específic del mercat de treball.

- Càlcul de la taxa d'activitat, d'atur i d'ocupació. Descripció de les tipologies, causes i solucions a la desocupació.

- Anàlisi de les principals xifres econòmiques d'atur d'una economia en diferents períodes.

- Identificació de les limitacions del mecanisme de mercat per a l'assignació de recursos, així com de les errades i valoració de diferents mecanismes de regulació dels mercats.

5- La mesura de l'economia

- Obtenció i càlcul de valors absoluts, valors relatius, nombres índexs i taxes de variació. Diferenciació entre valors nominals i valors reals.

- Reconeixement del producte interior brut com a indicador del nivell de producció d'una economia. Identificació dels seus components i càlcul d'altres macromagnituds.

- Valoració de les limitacions o omissions del PIB com a mesura del nivell econòmic i reconeixement d'altres indicadors, diferents del PIB, per valorar la situació econòmica i el benestar d'una societat. Reconeixement de les característiques diferencials de l'economia submergida o informal i del treball domèstic i de situacions de desigualtat entre els treballadors i treballadores.

- Anàlisi de la composició i l'evolució del PIB a Catalunya, Espanya i la Unió Europea.

- Identificació de les fases d'un cicle econòmic a través de diferents indicadors.

- Valoració de les diferències en els nivells de renda en els mercats català, espanyol, europeu i mundial amb diferents indicadors.

- Valoració dels efectes de la inflació sobre la societat i anàlisi de casos d'hiperinflació i/o

deflació.


(3er. Trimestre)

7- Els bancs i el sistema financer

- Comprensió de les relacions que s'estableixen entre les entitats financeres,el banc central, així com la resta d'agents econòmics a través dels fluxos d'estalvi i inversió.

- Descripció, per mitjà d'un exemple senzill, del procés de creació del diner bancari.

- Cerca d'informació sobre diferents productes financers d'us habitual per a estalviadors i inversos i descripció de les seves característiques principals.

- Coneixement dels instruments de política monetària, anàlisi d'alguna actuació del Banc Central Europeu i valoració dels efectes de la política monetària sobre la inflació, el creixement econòmic i el benestar de les persones.

8- Economia internacional

- Identificació de les principals àrees d'integració econòmica i reconeixement de la Unió Europea com a entitat supranacional que determina algunes polítiques econòmiques.

- Caracterització de les tendències del comerç internacional. L'Organització Mundial del Comerç: funcions i acords. Valoració de l'impacte del proteccionisme o de la llibertat d'intercanvis en les economies dels països i el nivell de vida dels seus habitants. Coneixement dels trets característics del Comerç just.

- Reconeixement del paper dels moviments de capitals i dels mercats financers en l'economia global, així com de les funcions que tenen les principals organitzacions financeres internacionals. Coneixement dels trets diferenciadors de la banca ètica.

- Anàlisi de les principals característiques de la balança de pagaments espanyola i la de la zona euro.

- Descripció dels efectes de la variació dels tipus de canvi sobre el consum i la competitivitat d'un territori. Anàlisi de solucions a la inestabilitat dels tipus de canvi.

- Reconeixement dels aspectes crítics de la globalització en relació amb la sobreexplotació de recursos naturals i les condicions de treball.

- Recerca, anàlisi, i exposició oral sobre algun aspecte de l'economia internacional.


9- Problemes econòmics actuals

- Els fluxos migratoris i la seva relació amb els mercats de treball.

- Creixement i desenvolupament sostenible. Els reptes del creixement econòmic: les limitacions ecològiques, el creixement demogràfic.

- Identificació dels factors de desigualtat de gènere i de les possibles mesures correctores per afavorir la igualtat d'oportunitats.

- Identificació dels factors de creixement econòmic.

- Identificació de les causes de la pobresa i el subdesenvolupament. Valoració crítica de l'ajuda i la cooperació internacional en relació amb el desenvolupament de les economies locals.

- Interès per formar-se una opinió davant les diferents alternatives als problemes econòmics del món actual. Sensibilització sobre els problemes ecològics i de desenvolupament mundials.

8. COMPETÈNCIES BÀSIQUES


Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de l'economia són essencialment dues: la competència en cultura econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització.

La competència en cultura econòmica i dialèctica implica l'assoliment d'un grau d'autonomia suficient que permeti a l'alumnat, a partir de la comprensió dels conceptes econòmics bàsics, interpretar algunes xifres, com són ara el nivell d'atur, d'inflació o el tipus d'interès, que caracteritzen l'economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar informacions i opinar amb un cert coneixement i de manera argumentada sobre qüestions de l'actualitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D'aquí es deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, sobre els diferents problemes econòmics i les seves diverses solucions i adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general.

La competència en raonament econòmic i modelització suposa observar les dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situació que impliqui una decisió, l'alumnat ha de ser capaç d'establir diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d'aplicar certs models a casos concrets,valorant que els models ajuden a l'anàlisi de la realitat però comporten una certa simplificació.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La matèria d'economia ajuda a l'assoliment de la competència comunicativa, ja que contribueix a l'enriquiment del discurs escrit i oral de l'alumnat per mitjà de l'ús del vocabulari econòmic, així com a la introducció de valors numèrics i de raonaments a partir de models i a la participació en debats.

L'enfocament de la matèria d'economia contribueix també a l'adquisició de la competència en recerca, ja que en la majoria dels temes es treballa amb dades i problemes reals i d'actualitat. La recerca de dades i la seva anàlisi suposaran, de fet, el mètode principal d'acostament al coneixement del problema, la qual cosa també té relació amb la competència en gestió i tractament de la informació i competència digital. L'excés d'informació, d'una banda, i la facilitat del seu accés, són les dues conseqüències de l'aparició i extensió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

L'alumnat que cursa economia ja coneix les tècniques d'accés a la recerca d'informació. La feina del professorat se centrarà ara a exigir el rigor en la informació seleccionada, el seu contrast, i la verificació amb fonts oficials. Pel que fa als mitjans, cal que l'alumnat pugui adquirir seguretat


en el tractament de dades amb un full de càlcul i amb la seva presentació.

L'economia també ajuda a l'adquisició de la competència personal i interpersonal pel que respecta a la defensa argumentada de la pròpia opinió, respectant les opinions dels altres en els debats i activitats en grup. Igualment, els continguts col·laboren a que l'alumnat prengui consciència del rol que té com a ciutadans i ciutadanes en l'economia, adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les conseqüències dels seus actes.

Finalment, com tota ciència social, l'economia contribueix a la competència en el coneixement i interacció amb el món. El major coneixement del funcionament del sistema econòmic que l'alumnat adquirirà durant el curs li permetrà prendre una actitud crítica davant els problemes econòmics i proposar-hi diferents solucions, així com adquirir una progressiva consciència de les interdependències i poder integrar aquests coneixements amb els d'altres matèries del camp social.

9. METODOLOGIA:

La metodologia utilitzada emana del constructivisme social. No considero que l’educació de

qualitat del segle XXI pugui assolir-se amb els mètodes utilitzats antigament. La memorització


de continguts no té sentit. Potser ho tenia en un altre context social, econòmic i històric. Quan el

coneixement és limitat quantitativament, la memorització pot permetre l’assoliment d’una certa

satisfacció que interioritzi l’estat de la ciència en un moment donat. No obstant, en el segle XXI,

quan la informació esdevé dinàmica, canviant i pràcticament infinita, pretendre memoritzar-ho

“tot” és un propòsit impossible i absurd.

Per tant, la metodologia que utilitzaré a l’aula no té res a veure amb els periclitats mètodes

didàctics de la instrucció, quan el professor era l’única font de coneixement i l’alumne havia de

repetir escrupulosament tot el que havia memoritzat, per acabar oblidant-lo després de fer

l’examen (i odiant-lo la resta de la seva vida, potser).

D’acord amb la pedagogia més moderna, considero que és l’alumne sempre el centre del procés

educatiu i que és ell qui ha d’anar construint i assimilant els coneixements útils i funcionals,

aplicables a la societat actual. També considero molt important la dimensió social. Vivim en

societat, interactuem els uns amb els altres i, per tant, la construcció del coneixement té una

innegable dimensió social. En definitiva, la metodologia utilitzada serà la constructivista-social.

També s’ha dissenyat un blog que dinamitzarà la búsqueda de notícies econòmiques del moment

(no oblidem que estem en una severa depressió econòmica), la redacció a través d’un mitjà

electrònic vinculat a Internet i la posterior interacció-comentari amb els restants companys de

classe. També hi haurà una lectura d’algun llibre de temàtica econòmica cada trimestre.

Com avaluem?

Es farà un examen per cada dues unitats didàctiques.

Es faran treballs ...... xarrades agafaran apunts i ens els passaran

Es faran exercicis a classe...

10. CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Ciències per al món contemporani

- Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible.


- Valoració crítica del consumisme.

Geografia

- Les activitats econòmiques a Catalunya i Espanya.

- Valoració del PIB i altres indicadors de la situació econòmica i nivell de benestar d'una societat.

- Obtenció i càlcul de valors (absoluts i relatius), nombres, índexs i taxes.

Economia de l'empresa

- L'empresa com a organització i unitat econòmica.

- Cost de producció i benefici en l'empresa.

- Gestió financera de l'empresa.

- Decisions de localització i dimensió de les diferents activitats de l'empresa.

- Procés d'internacionalització de les empreses i creació de mercats globals.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

- El full de càlcul: una eina per resoldre problemes de matemàtica financera.

- Representació gràfica de funcions, per mitjà de l'ús de programes informàtics.

- Anàlisi de funcions per extrapolar models de fenòmens socials i econòmics.

- Estadística descriptiva: gestió, tractament i interpretació crítica de dades, gràfics i paràmetres. Les diferents fases i tasques d'un treball estadístic.

- Distribucions bidimensionals. Interpretació de fenòmens socials i econòmics en què intervenen dues variables.

- Resolució de sistemes d'equacions. Interpretació de sistemes de dues equacions lineals. Aplicació de l'estudi local i global d'una funció a situacions pròpies de les ciències socials i econòmiques.

Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia

- Revolució industrial, corrents de pensament i societat.

- L'Europa d'entreguerres: el crac de 1929.


11.UNITATS DIDÀCTIQUES

UU11:: LLAA RRAAÓÓ DDEE SSEERR DDEE LL’’EECCOONNOOMMIIAA

DURADA TOTAL: 8h (2 setmanes)

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Els objectius d’aquesta unitat es poden concretar en els punts següents:

� Introduir el concepte d’economia relacionant-lo amb l’escassetat.

� Relacionar les necessitats il·limitades i els recursos limitats amb la necessitat de triar i el cost d’oportunitat.

� Indicar la relació que hi ha entre l’escassetat, derivada del desequilibri entre els nostres desitjos i els recursos existents, i la necessitat de prendre decisions econòmiques.

� Relacionar les activitats econòmiques principals amb els agents econòmics que les realitzen.

CONTINGUTS

� Identificació del cost d’oportunitat d’una decisió i reconeixement de l’escassetat i l’elecció com a fonament de les activitats econòmiques dutes a terme pels agents econòmics.

TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat unes 8 hores o sessions.


METODOLOGIA - Abans de començar cada unitat didàctica, es llegiran els objectius generals i terminals, els

fets, conceptes i sistemes conceptuals, a l’igual que els procediments, valors, normes i actituds. D’aquesta manera, l’alumne s’assabentarà abans de començar de la importància que s’atorga a cada contingut.

- Les classes teòriques es complementaran amb les activitats pràctiques plantejades pel

professor, així com amb recursos audiovisuals i el posterior treball, individual o en grup, d’unes preguntes proposades pel professor/a, i/o un debat conjunt.

- Es treballen notícies d'actualitat amb referència als continguts donats. Es designa un número

limitat d'alumnes que buscaran i presentaran la notícia a partir de la qual hi haurà un debat.

CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació específics per a aquesta unitat són els següents:

� Interpretar textos econòmics sobre continguts treballats en la unitat.

� Diferenciar els tipus de necessitats humanes i els bens lliures i econòmics.

� Identificar les activitats econòmiques bàsiques amb les decisions que prenen els diferents agents econòmics.

� Relacionar activitats econòmiques amb els recursos necessàries per a la seva realització.

� Participació i implicació en la búsqueda de notícies d'actualitat, en la presentació i en el seu debat.

COMPETENCIES GENERALS

Competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: concepte d’economia, recursos i factors productius, consum, necessitat, cost d’oportunitat, producció… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats (argumentació de notícies, comentari de titulars...) i les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com l’ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe. Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. En aquesta unitat hi ha referències a pàgines web que els alumnes han de consultar per obtenir més informació; així com també hauran de fer recerca i comentaris de titulars econòmics procedents de diferents fonts escrites. Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per


aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En aquesta unitat, algunes de les activitats que es proposen impliquen fer una recerca prèvia per poder resoldre-les. Es demana als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin. Utilització de suports informàtics per la recerca i presentació de la informació. Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre, treballar en entorns col·laboratius. Anàlisi de les necessitats pròpies i diferenciació de les que són primàries de les que són secundàries; fer una valoració sobre el consumisme. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aplicar els sabers escolars, referits al món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. Les activitats econòmiques estan condicionades per la quantitat de factors de producció limitats que hi ha; els agents econòmics han de triar.


COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Les competències específiques de l’economia són essencialment dues: la competència en cultura econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització

Competència en cultura econòmica i dialèctica: Implica l’assoliment d’un grau d’autonomia suficient que permeti a l’alumnat, a partir de la comprensió dels conceptes econòmics bàsics, interpretar algunes xifres com ara, el nivell d’atur, d’inflació o el tipus d’interès, que caracteritzen l’economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar informacions i opinar amb cert coneixement i de forma argumentada sobre qüestions de l’activitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general. Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situació que impliqui decisió, l’alumnat ha de ser capaç d’establir diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs models a casos concrets, valorant que els models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació. A través del desenvolupament dels continguts, les activitats i les propostes de lectura, al llarg de totes les unitats del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES * Ciències per al món contemporani. - Valoració crítica del consumisme. * Geografia - Les activitats econòmiques. - Valoració crítica del consumisme. * Economia de l’empresa - Les necessitats, els bens i els serveis. - Els factors de producció. - Els agents econòmics. * Matemàtiques aplicades a les ciències socials - Estadística descriptiva: gestió, tractament i interpretació crítica de dades, gràfics i paràmetres. Les diferents fases i tasques d’un treball estadístic.

- Matemàtiques aplicades a les ciències socials: interpretació de gràfics.

- Competència en cultura econòmica i dialèctica: és un grau d’autonomia de l’alumne que li permet interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de l’actualitat econòmica a partir dels conceptes econòmics bàsics. Valoració del paper dels diferents agents econòmics en l’economia.


- Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar les dades reals i plantejar interrelacions entre elles. Aplicar el procés de decisió i aplicar certs models a l’anàlisi de la realitat. L’escassetat de recursos implica l’aplicació d’un procés de decisió

per triar l’alternativa més favorable (cost d’oportunitat).

UU22:: LL’’OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ EECCOONNÒÒMMIICCAA

DURADA TOTAL: 8h (2 setmanes)



� Reconèixer l’existència de diferents sistemes econòmics i formes de respondre als problemes econòmics.

� Explicar les principals característiques que diferencien el sistema d’economia de mercat respecte d’altres.

� Ser conscient de les relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials.

CONTINGUTS

� Reconeixement de l’evolució històrica dels sistemes econòmics en relació a l’evolució tècnica i l’entorn social.

� Presentació dels sistemes econòmics coma a organització per donar resposta a què, com i per a qui produir en una societat.

� Representació de les possibilitats de producció mitjançant la corba de Frontera de Possibilitats de Producció (FPP).

TEMPORITZACIÓ

La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat unes 8 hores o sessions.


METODOLOGIA - Abans de començar cada unitat didàctica, es llegiran els objectius generals i terminals, els

fets, conceptes i sistemes conceptuals, a l’igual que els procediments, valors, normes i actituds. D’aquesta manera, l’alumne s’assabentarà abans de començar de la importància que s’atorga a cada contingut.

- Les classes teòriques es complementaran amb les activitats pràctiques plantejades pel

professor, així com amb recursos audiovisuals i el posterior treball, individual o en grup, d’unes preguntes proposades pel professor/a, i/o un debat conjunt.

- Es treballen notícies d'actualitat amb referència als continguts donats. Es designa un número

limitat d'alumnes que buscaran i presentaran la notícia a partir de la qual hi haurà un debat.

CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ


� Interpretar textos econòmics sobre continguts treballats en la unitat.

� Confeccionar una gràfica que representi la FPP i valorar els canvis que es produiran en la mateixa si varien els factors productius o la tecnologia.

� Comparar els diferents sistemes econòmics.

� Analitzar la manera com cada sistema econòmic dóna resposta a les tres preguntes bàsiques (què, com i per a qui).

� Participació i implicació en la búsqueda de notícies d'actualitat, en la presentació i en el seu debat.

COMPETENCIES GENERALS

La competència comunicativa. Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical,plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: concepte d’economia, recursos i factors productius, consum, necessitat, cost d’oportunitat, producció… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe. La Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida cuotidiana. En aquesta unitat hi ha constants referències a la pàgina web i al CD que els alumnes han de consultar per obtenir més


informació i completar la que ja dóna el llibre. Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En aquesta unitat, algunes de les activitats que es proposen impliquen fer una recerca prèvia per poder resoldre-les. Es demana als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin. Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre, treballar en entorns col·laboratius. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aplicar els sabers escolars, referits al món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.



Les competències específiques de l’economia són essencialment dues: la competència en cultura econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització.

Competència en cultura econòmica i dialèctica: Implica l’assoliment d’un grau d’autonomia suficient que permeti a l’alumnat, a partir de la comprensió dels conceptes econòmics bàsics, interpretar algunes xifres com ara, el nivell d’atur, d’inflació o el tipus d’interès, que caracteritzen l’economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar informacions i opinar amb cert coneixement i de forma argumentada sobre qüestions de l’activitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general. Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situació que impliqui decisió, l’alumnat ha de ser capaç d’establir diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs models a casos concrets, valorant que els models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació. A través del desenvolupament dels continguts, les activitats i les propostes de lectura, al llarg de totes les unitats del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES - Matemàtiques aplicades a les ciències socials: interpretació de gràfics. * Ciències per al món contemporani. - Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible. * Geografia - Creixement econòmic. * Economia de l’empresa - La tecnologia. *Matemàtiques aplicades a les ciències socials - Anàlisi de funcions per extrapolar models de fenòmens socials i econòmics. (la FPP). * Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia - Revolució industrial, corrents de pensament i societat. - Evolució política, econòmica i social dels blocs comunista i capitalista.


UU33:: EELLSS DDEECCIISSOORRSS DDEE LL''EECCOONNOOMMIIAA

DURADA TOTAL: 8h. (2 setmanes)


- Ser conscient de la interdependència dels factors econòmics:

• això implica tenir en compte tant els efectes que el canvi en una variable pot suposar sobre les altres,

• com per les conseqüències que les decisions i actuacions d’uns agents econòmics poden tenir sobre els altres.

- Reflexionar sobre les conseqüències del propi comportament com a agent econòmic

CONTINGUTS

- Comportament dels diferents agents econòmics: famílies, empreses i sector públic.

- Representació dels fluxos econòmics en el sistema d’economia de mercat: el flux circular de la renda i les interrelacions entre els diferents agents.

CONTINGUTS D’APRENENTATGE:

CRITERIS D’AVALUACIÓ


- Interpretar textos econòmics sobre continguts treballats en la unitat.

- Relacionar exemples reals d’organitzacions, institucions i persones amb el tipus d’agent econòmic que representen.

- Conèixer els elements que formen els consumidors o famílies i les condicions de les seves decisions.

- Conèixer els objectius de les empreses.

- Classificar els àmbits d’influència del sector públic.

- Participació i implicació en la búsqueda de notícies d'actualitat, en la presentació i en el seu debat.

TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat unes 8 hores o sessions. CONEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES:


* Ciències per al món contemporani

- Valoració crítica del consumisme.

* Geografia

- Les activitats econòmiques.

* Economia de l’empresa

- Els agents econòmics.

- L’empresa com a organització i unitat econòmica.

- El fluix circular de la renda.


Les competències específiques de l’economia són essencialment dues: la competència en cultura econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització.

Competència en cultura econòmica i dialèctica: Implica l’assoliment d’un grau d’autonomia suficient que permeti a l’alumnat, a partir de la comprensió dels conceptes econòmics bàsics, interpretar algunes xifres com ara, el nivell d’atur, d’inflació o el tipus d’interès, que caracteritzen l’economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar informacions i opinar amb cert coneixement i de forma argumentada sobre qüestions de l’activitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general. Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situació que impliqui decisió, l’alumnat ha de ser capaç d’establir diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs models a casos concrets, valorant que els models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació. A través del desenvolupament dels continguts, les activitats i les propostes de lectura, al llarg de totes les unitats del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical,plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a


aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: empresari, producció, rendiments, producte, productivitat, costos de producció, maximització dels beneficis… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe. La Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. En aquesta unitat hi ha constants referències a la pàgina web i al CD que els alumnes han de consultar per obtenir més informació i completar la que ja dóna el llibre Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En aquesta unitat, algunes de les activitats que es proposen impliquen fer una recerca prèvia per poder resoldre-les. Es demana als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin. Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre, treballar en entorns col·laboratius. Les activitats de la unitat que demanen fer un anàlisi sobre l’empresa, demanen una implicació de l’alumne en l’entorn de l’empresa per prendre les decisions que n’incrementin, per exemple, la productivitat.

UU44:: PPRROODDUUCCCCIIÓÓ II DDIISSTTRRIIBBUUCCIIÓÓ

DURADA TOTAL: 10h. (2,5 setmanes)


- Identificar els factors de producció i la tecnologia com a elements que determinen la producció. - Obtenir la productivitat d’un factor de producció. - Classificar els costos de producció que té l’empresa. - Classificar les empreses i els elements que la componen.


CONTINGUTS

- Identificació de les diferents activitats i dels factors de producció que intervenen en el procés de producció d’un bé o servei.

- Obtenció del cost de producció i del benefici. Interpretació dels efectes en l’estructura de costos d’un canvi de dimensió: economies i/o des-economies d’escala.

- Classificació de les empreses i components.

- Anàlisi de casos o notícies relatives a canvis en el sistema productiu o en l’organització de la producció en el context dels mercats globals.



- Interpretar textos econòmics sobre continguts treballats a la unitat.

- Representar en una taula els diferents tipus de costos empresarials.

- Calcular el benefici d’una venda a partir dels ingressos i costos.

- Classificar un conjunt d’empreses segons els sector productiu.

- Calcular la productivitat del factor treball i capital.


CONEXIÓ AMB ALTRE MATÈRIES:

* Economia de l’empresa - L’empresa com a organització i unitat econòmica. - Cost de producció i benefici en l’empresa. - Decisions de localització i dimensió de les diferents activitats de l’empresa. * Matemàtiques aplicades a les ciències socials - Confecció de taules de valors per representar els costos empresarials. - Càlcul de la productivitat dels factors de producció.

TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat unes 10 hores o sessions.



Les competències específiques de l’economia són essencialment dues: la competència en cultura

econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització.

Competència en cultura econòmica i dialèctica: Implica l’assoliment d’un grau d’autonomia

suficient que permeti a l’alumnat, a partir de la comprensió dels conceptes econòmics bàsics,

interpretar algunes xifres com ara, el nivell d’atur, d’inflació o el tipus d’interès, que

caracteritzen l’economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la

vida. Aquesta competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar

informacions i opinar amb cert coneixement i de forma argumentada sobre qüestions de

l’activitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona

consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una

societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia,

crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per

ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general.

Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar dades reals i plantejar

interrelacions entre elles. En una situació que impliqui decisió, l’alumnat ha de ser capaç

d’establir diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i

avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs models

a casos concrets, valorant que els models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa

simplificació

A través del desenvolupament dels continguts, les activitats i les propostes de lectura, al llarg de

totes les unitats del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques.


COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

La competència comunicativa: Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical,plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: mercat, demanda, oferta, equilibri, preus, elasticitat, … Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe. La Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida cuotidiana. En aquesta unitat hi ha constants referències a la pàgina web i al CD que els alumnes han de consultar per obtenir més informació i completar la que ja dóna el llibre. Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En aquesta unitat, algunes de les activitats que es proposen impliquen fer una recerca prèvia per poder resoldre-les. Es demana als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin. Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre, treballar en entorns col·laboratius. En aquesta unitat es proposen activitats que tenen un referent en la realitat propera de l’alumne. A través d’aquestes activitats els alumnes han d’analitzar diferents situacions del seu entorn. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aplicar els sabers escolars, referits al món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. En aquesta unitat es proposen diverses activitats que plantegen fer l’anàlisi de situacions econòmiques reals basades en l’economia familiar. Amb aquestes activitats es treballa la capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la realitat.


UU55:: EELL FFUUNNCCIIOONNAAMMEENNTT DDEELL MMEERRCCAATT

DURADA TOTAL: 10h (2,5 setmanes)



- Valorar positivament l’ús de models per a l’anàlisi de la realitat econòmica, sent conscient

tant de la seva utilitat com de les seves limitacions.

- Utilitzar, en concret, el model gràfic del mercat de competència perfecta per a descriure el

funcionament dels mercats i valorar els seus avantatges i inconvenients.

CONTINGUTS

- Identificació dels factors que afecten a les decisions de consum individual i col·lectives (demanda). Valoració crítica del consumisme.

- Identificació dels factors que incideixen en l’oferta d’un producte.

- Reconeixement de les diferències entre tipus de béns i les relacions que s’estableixen entre ells.

- Resolució gràfica del model de competència perfecta: la determinació del punt d’equilibri (q,p).

- Identificació dels canvis que suposen desplaçaments de les corbes d'oferta (O) i demanda (D) i les seves conseqüències en l’equilibri.

- Càlcul i interpretació de l’elasticitat-preu.

- Anàlisi del mercat real d’un bé a partir de dades i/ notícies.




- Representar les corbes d’oferta i demanda d’un bé i del punt d’equilibri del mercat.

- Diferenciar moviments al llarg de les corbes i de desplaçament de les corbes.

- Identificar factors que provoquen un desplaçament de les corbes d’oferta o demanda.

- Determinar el sentit del desplaçament de les corbes segons el canvi proposat.

- Fer prediccions sobre la nova situació d’equilibri de mercat després d’un desplaçament de les corbes.

- Calcular el valor de l’elasticitat-preu de la demanda i interpretar el resultat.


TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat 10 hores o sessions.






interpretar algunes xifres com ara, el nivell d’atur, d’inflació o el tipus d’interès, que caracteritzen

l’economia del país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta

competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar informacions i opinar

amb cert coneixement i de forma argumentada sobre qüestions de l’activitat econòmica. La cultura

econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora

i també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D’aquí se’n deriva,

per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en

les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació


econòmica en concret i social en general.


interrelacions entre elles. En una situació que impliqui decisió, l’alumnat ha de ser capaç d’establir

diferents alternatives, valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També

implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs models a casos concrets, valorant que els

models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació.




COMPETÈNCIES GENERALS

La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el

vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de

suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual,

corporal, musical,plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a

aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: tipus de mercats, competència

perfecta, monopoli, mercats oligopolístics, competència monopolística… Els alumnes han

d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les

propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del

llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe.

La Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar

recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en

diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida cuotidiana. En aquesta unitat hi ha

constants referències a la pàgina web i al CD que els alumnes han de consultar per obtenir més

informació i completar la que ja dóna el llibre.

Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per

aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre

problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En

aquesta unitat, algunes de les activitats que es proposen impliquen fer una recerca prèvia per

poder resoldre-les. Es demana als alumnes que busquin situacions de la vida real on es

reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la

realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels

materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin.


Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i

destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre,

treballar en entorns col·laboratius. En aquesta unitat els alumnes han d’entendre les relacions

que s’estableixen entre els diferents tipus de mercat i les implicacions que es derivne de la seva

existència en la societat.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aplicar els sabers escolars, referits

al món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat

i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. En

aquesta unitat es proposen diverses activitats que plantegen fer l’anàlisi de diferents situacions

de monopoli i oligopoli. Amb aquestes activitats es treballa la capacitat del alumnes de

comprendre i interactuar amb la societat, ja que han d’analitzar diferents situacions i donar la

seva opinió crítica sobre les consequències que es generen d’aquest tipus d’estructures de

mercat.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Ciències per al món contemporani: Valoració crítica del consumisme.

Economia de l'Empresa: Criteris de classificació de mercats i tipus de mercats.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials: La corba de la demanda, l’equilibri en el

mercat de competència perfecta, càlcul de beneficis, interpretació de gràfics.


UU66:: TTIIPPUUSS DDEE MMEERRCCAATT



Amb aquesta unitat, es pretenen assolir els objectius següents:

� Analitzar criteris de classificació de mercats.

� Classificar els mercats segons les diferents característiques.

CONTINGUTS

� Caracterització d'altres formes de mercat (monopoli, oligopoli i competència monopolística) i de les seves diferències respecte a la mercat de competència perfecta.




� Interpretar textos econòmics sobre continguts treballats a la unitat.

� Definir les característiques dels mercats de competència imperfecta (monopoli, oligopoli,

competència monopolística) i diferenciar-los del mercat de competència perfecta.

TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es

proposa dedicar a aquesta unitat 6 hores o sessions.

COMPETÈNCIES GENERALS





aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: retribució dels factors, distribució

de la renda, mercat de treball, salaris, demanda de treball, oferta de treball, taxa de treball,

demografia, desocupació, discriminació, l’interès, el capital … Els alumnes han d'aprendre'l i

aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es

promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i

en argumentacions orals fetes a la classe.

















treballar en entorns col·laboratius. En aquesta unitat es proposen activitats que tenen un referent

en la realitat propera de l’alumne. A través d’aquestes activitats els alumnes han d’analitzar

diferents situacions del seu entorn. Les activitats plantejades, a més, demanen una reflexió

critica i argumentada de les conclusions a les que els alumnes arribin.




aquesta unitat es proposen diverses activitats que plantegen fer l’anàlisi de situacions

econòmiques reals basades en els desequilibris en el mercat de treball (per exemple, en una

activitat es demana fer un estudi dels efectes que produeix, en la taxa d’atur espanyola, l’entrada

d’inmigrants. Amb aquestes activitats es treballa la capacitat del alumnes de comprendre i

interactuar amb la realitat.



















avantatges/inconvenients. També implica adquirir la capacitat matemàtica d’aplicar certs

models a casos concrets, valorant que els models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen

una certa simplificació.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES Ciències per al món contemporani: Valoració crítica del consumisme. Economia de l'empresa: Criteris de classificació dels mercats i tipus de mercats.

UU77:: EELL MMEERRCCAATT DDEELLSS RREECCUURRSSOOSS PPRROODDUUCCTTIIUUSS:: TTRREEBBAALLLL II OOCCUUPPAACCIIÓÓ



Amb aquesta unitat, es pretenen assolir els objectius següents:

� Utilitzar el model de gràfic del mercat de factors de producció per descriure el seu


comportament.

� Analitzar la situació econòmica a partir dels indicadors d'ocupació.

CONTINGUTS

� Anàlisi dels mercats dels factors de producció: mercat del treball, mercat dels recursos naturals i mercat de la terra.

� Classificació de la població i càlcul de les taxes d'activitat, atur, ocupació...

� Obtenció de xifres d'aturats segons diferents mitjans: EPA, afiliació SS i classes de desocupació.


Els criteris d’avaluació específics per a aquest Bloc temàtic són els següents:

� Interpretar textos econòmics i titulars de noticies relacionades amb el mercat dels factors de producció.

� Utilitzar el model gràfic del mercat per argumentar els canvis que es produiran en el mercat dels factors de producció davant de diferents mesures.

� Analitzar taules i xifres de distribució de la població en edat de treballar.

� Calcular les taxes d'activitat, ocupació, atur...

TEMPORALITZACIÓ

La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat 6 hores o sessions.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES * Ciències per al món contemporani - Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible. * Geografia - La societat del benestar * Economia de l’empresa - Externalitats de l’activitat empresarial. * Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia - Globalització, estat del benestar i desigualtats.


COMPETÈNCIES GENERALS La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el




aprendre. Aplicat a aquesta unitat: ús del vocabulari específic: les fallades de mercat, les

externalitats, els béns públics, els recursos comuns, la informació imperfecta, política

distributiva, l’estat del benestar, … Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el

context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva

interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals

fetes a la classe.



















diferents situacions del seu entorn. Les activitats plantejades, a més, demanen una reflexió

critica i argumentada de les conclusions a les que els alumnes arribin.





econòmiques reals. Amb aquestes activitats es treballa la capacitat del alumnes de comprendre i

interactuar amb la realitat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Cometència en cultura econòmica i dialèctica: és un grau d'autonomia de l'alumne que li

permet interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de l'actualitat econòmica a partir

dels conceptes econòmics bàsics. Estudi de les dades actuals sobre ocupació,atur...

Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar dades reals i

plantejar interrelacions entre elles. Aplicat el procés de decisió i aplicar certs models a l'anàlisi

de la realitat. Utilització de models matemàtics per treballar els mercats de factors.

Competència en raonament econòmic i modelització:

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES Matemàtiques aplicades a les ciències socials: Càlcul de taxes, variacions i percentatges.

Ciències per el món contemporani: Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament


sostenible.

Economia de l'Empresa: Factors de producció. Flux circular de la renda.

Geografia: Les activitats econòmiques a Catalunya i a Espanya. Indicadors de població.

Obtenció i càlcul de taxes d'atur, activitat...

UU88:: EELLSS EERRRROORRSS DDEE MMEERRCCAATT




� Ser conscient de les relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials.

� Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econòmica

i les dades adequades al context.

� Acceptar punts de vista diferents com a via d'enriquiment personal, per exemple en relació a

l'opinió de la intervenció de l'estat en l'economia.

� Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi

ambient i la qualitat de vida de les persones.


CONTINGUTS

� Identificació de les limitacions del mecanisme de mercat per a l'assignació de recursos així com de les errades i valoració de diferents mecanismes de regulació dels mercats.

� Identificació de les característiques que defineixen l'estat del benestar.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Els criteris d’avaluació específics per a aquesta unitat són els següents: � Interpretar textos econòmics i titulars de notícies sobre les fallades del mercat i l'estat del

benestar.

� Buscar exemples d'externalitats o costos socials de la producció.

� Analitzar l'evolució de la intervenció de l'estat en l'conomia al llarg de la història.

COMPETÈNCIES GENERALS La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el




aprendre. Aplicat a aquesta unitat: Utilització del vocabulari adequat i correcte expressió a l'hora

de definir conceptes treballats en el tema: béns públics, externalitats, estat del benestar… Els

alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i

les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del

llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe.



diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Comentari de noticies i

titulars d'actualitat sobre problemes que genera el mercat.




problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. Es pot

demanar als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades

situacions proposades a la teoria. Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada

recerca quantitativa i qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació

obtinguda, exposin els resultats, i els argumentin.





diferents situacions del seu entorn.





econòmiques reals basades en l’economia de les empreses i en l’economia nacional. Amb

aquestes activitats es treballa la capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la

realitat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES























CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES * Geografia

- La societat del benestar.

* Economia de l’empresa

- Externalitats de l'activitat empresarial.

* Ciències per al món contemporani

- Els límits del creixement econòmic: el desenvolupaments sostenible.

* Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia

- Globalització, estat del benestar i desigualtats.


UUDD NNÚÚMM:: 99,, TTÍÍTTOOLL:: EEllss iinnddiiccaaddoorrss eeccoonnòòmmiiccss



Els objectius d’aquesta unitat es poden concretar en els punts següents: � Interpretar taules amb indicadors econòmics representats per valors reals o monetaris,

absoluts o relatius, agregas o desagregats: Variació del IB nominal i real.

� Utilitzar tècniques de tractament de dades per tal d'analitzar la inforació econòmica. Càlcul del PIB per càpita com indcador del nivell de benestar d'una població.

CONTINGUTS � Obtenció i càlcul de valors absoluts, valors relatius, nombres índex i taxes de variació.

Diferenciació entre valorsnominals i valors reals.

� Reconeixement del producte interior brut com a indicador del nivell de producció d'una economia.

� Identificació dels components del PIB i càlcul d'atres macromagnituds.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Els criteris d’avaluació específics per a aquesta unitat són els següents: � Calcular el PIB des del punt de vista de la demanda, de l'oferta i de la renda.

� Diferenciar el PIB ominal del PIB real.


� Calcular el creixement econòmic a partir de la variació del PIB real de dos anys consecutius.

� Diferenciar producte interior, producte nacional i renda nacional.

TEMPORITZACIÓ

La temporització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat 12 hores o sessions.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES *Geografia - Les activitats econòmiques a Catalunya i Espanya. - Valoració del PIB i altres indicadors de la situació econòmica i nivell de benestar d’una societat. - Obtenció i càlcul de valors absoluts i relatius (PIB, creixement) *Economia de l’empresa - Situació de l'entorn econòmic i social *Matemàtiques aplicades a les ciències socials

- Càlcul de magntuds reals i nominals. - Aplicacó de percentatges i càlculs de variacions. COMPETÈNCIES GENERALS La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el




aprendre. Aplicat a aquesta unitat: Expressió oral i escrita sobre els temes treballats: Indicadors

econòmics (PIB, PN, RN,inflació...)



diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Seguiment mensual o

trimestral de la taxa d'inflació, del creixement econòmic...



problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. Es pot

demanar als alumnes que busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades


situacions proposades a la teoria. Recerca d'informació a la pàginaweb de l'INE sobre

variacions dels preus i la producció.





diferents situacions del seu entorn.

Competència digital: és la facultat de mobilitzar situacions singulars diverses, el conjunt de

capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la

informació. Utilització de suports informàtics per la recerca i presentació de la informació.

Competència en coneixement interacció amb el món: és la facultat per enfrontar-se a la

comprensió integral del món natural, social i cultural, fer-se preguntes sobre el seu

funcionament i aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats. Observació i

valoració de les variacions de la taxa de creixement del PIB i la inflació en els últims anys.



Les competències específiques de l’economia són essencialment dues: la competència en

cultura econòmica i dialèctica i la competència en raonament econòmic i modelització.




















Competència en cultura econòmica i dialèctica: és un grau d’autonomia de l’alumne que li

permet interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de l’actualitat econòmica a partir

dels conceptes econòmics bàsics. Interpretació de xifres: PIB, inflació i la seva evolució en el

temps. Opinió sobre la realitat econòmica actual.


UUDD NNÚÚMM:: 1100,, TTÍÍTTOOLL:: LLeess ffoorrcceess iinntteenneess ddeell mmeerrccaatt




� Identificar els components de la demanda agregada.

� Representar gràficament el model d'equilibri macroeconòmic i analitzar factors que poden

canviar l'equilibri.

CONTINGUTS � Determinació dels components de la demanda agregada: consum, inversió, despesa

pública i exportacions netes.

� Representació de l'equilibri macroeconòmic a partir de la demanda agregada i

l'oferta agregada.

� Determinació dels factors que condicionen el consum.

� Determinació dels valors que condicionen la inversió.

� Relació entre l'estalvi i la inversió.

TEMPORITZACIÓ La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es

proposa dedicar a aquesta unitat 8 hores o sessions (2 setmanes).


CRITERIS D’AVALUACIÓ Els criteris d’avaluació específics per a aquesta unitat són els següents:

� Determinar l'efecte que una mesura provoca sobre la demanda agregada o l'oferta agregada.

� Analitzar noticies i titulars sobre els components de la demanda agregada, l'oferta...

� Identificar els factors que condicionen el consum i la inversió.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES: * Geografia - Les activitats econòmiques. - Valoració del PIB i altres indicadors de la situació econòmica i nivell de benestar d'una societat. * Economia de l’empresa - L'empresa com a organització i unitat econòmica. - La inversió empresarial. - El consum * Ciències per al món contemporani. - Valoració crítica del cosumisme. * Matmàtiques aplicades a les ciències socials - Càlcul de percentatges: propensió mitjana al consum i estalvi, multiplicador de la inversió. COMPETÈNCIES GENERALS La competència comunicativa .Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el

vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a

la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal,


musical,plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. Aplicat a

aquesta unitat: ús del vocabulari específic: multiplicador de la inversió, propensió marginal a

consumir o estalviar...

La Competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos

per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents

suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Comentari de noticies i titulars

relacionats amb consum, inversió, estalvi...

Competència digital: és la facultat de mobilitzar situacions singulars diverses, el conjunt de


informació. Recerca d'informació sobre les variacions del consum, inversió, estalvi...

Competència personal i interpersonal: Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses

que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’altre, treballar en

entorns col·laboratius. Valorar els factors que influeixen en les nostres decisions de consum o

estalvi.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aplicar els sabers escolars, referits al

món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el

món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. Valoració

crítica del consumisme i els efectes que provoca sobre l'activitat econòmica global.











econòmica implica reconèixer el seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i

també com a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per

tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les

seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements sobre la situació econòmica

en concret i social en general. Anàlisi dels factors que condicionen el consum, l'estalvi, la inversió...







totes les unitats del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques. Observació de

dades reals sobre evolució del consum, la inversió... i treure'n conclusions.

UU1111:: LLAA PPOOLLÍÍTTIICCAA FFIISSCCAALL



� Analitzar i proposar mesures de política econòmica fiscal que puguin ajudar a reconduir o

resoldre determinats problemes i/o desequilibris econòmics.

� Establir també les limitacions o inconvenients que pot suposar la implantació de la política fiscal

i la recerca d'objectius contraposats o els interessos polítics.


� Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econòmica i les

dades adequades al context.

� Acceptar punts de vista diferents com a via d'enriquiment personal.

CONTINGUTS

� La política econòmica, objectius i finalitat.

� La política fiscal, instruments i efectes sobre l'economia.

� Reconeixement dels efectes que les mesures de política fiscal i redistributiva tenen en el nivell de producció, la renda i en la seva distribució. Valoració de les seves implicacions en el nivell de dèficit públic i del deute públic i consciència del cost d'oportunitatqueimplica la política ecnòmica.

� Caracterització a partir de casos reals del pressupost d'una administració (local, autonòmica, estatal...) a partir de l'anàlisi del pes dels diferents components o partides, tant d'ingressos com de despeses, i de la seva evolució i el finançament del dèficit públic.


� Relacionar mesures concretes de política fiscal amb l'efecte que provoca sobre l'economia.

� Diferenciar estabilitzadors automàtics i polítiques discrecionals.

� Analitzar les parts del pressupostos generals de l'Estat i el seu saldo.

� Argumentar mesures per finançar el dèficit públic.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES: * Geografia:

• Obtenció i càlculs de valors (absoluts i relatius), nombres, índexs i taxes: pressupostos

generals de l'estat.

* Economia de l’empresa:

• Impostos que afecten a l'empresa formen part dels ingressos de l'estat.

* Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia:

• Estat del benestar i desigualtats.







aquesta unitat: ús del vocabulari específic: política fiscal, pressupost general de l'estat, ... Els

alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les

propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge

en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe.



suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Analitzar textos i comentaris de titulars

de notícies relacionades amb l'aprovació dels pressupostos, canvi d'impostos, relació de despeses

públiques...

Competència digital: utilització de suports informàtics per la recerca i presentació de la informació.

Competència en recerca: Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar

un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants

més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. Es demana als alumnes que

busquin situacions de la vida real on es reflecteixin determinades situacions proposades a la teoria.

Cal, doncs, que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i qualitativa de

dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats, i els

argumentin.




entorns col·laboratoris. Valoració i argumentació de la importància del pagament d'impostos.



món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. Valorar la

importància de la intervenció de l'estat en l'economia.






interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de l'actualitat econòmica a partir dels

conceptes bàsics. Opinió sobre la política aplicada pel BCE, per exemple, referent al tipus d'interès.








Aplicar el procés de decisió i aplicar certs models a l’anàlisi de la realitat. L'elaboració dels

pressupostos implica decidir en què es gasten els ingressos públics.


UU1122:: EELL DDIINNEERR II EELLSS BBAANNCCSS



• Analitzar i proposar mesures de política econòmica monetària que puguin ajudar a reconduir

o resoldre determinats problemes i/o desequilibris econòmics

• Establir també les limitacions o inconvenients que pot suposar la implantació de la política

monetària, la recerca d'objectius contraposats o els interessos polítics.

CONTINGUTS

� El diner, concepte i tipus

� Descripció, per mitjà d'un exemple senzill, del procés de creació del diner bancari.

� Coneixement dels instruments de política monetària, anàlisi d'alguna actuació del Banc Central

Europeu i valoració dels efectes de la política monetària sobre la inflació, el creixement

econòmic i el benestar de les persones.



� Classificar diferents tipus de diner.

� Definir les funcions del diner.

� Relacionar exemples de mesures de política monetària amb l'efecte que provoquen sobre

l'economia.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES


Economia de l’empresa

- Gestió financera de l’empresa

Matemàtiques aplicades a les ciències socials:

Matemàtica financera: el tipus d'interès i les condicions dels préstecs.

Geografia:

Les activitats econòmiques a Catalunya i a Espanya.

Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia:

L'aparició dels diners.






aquesta unitat: ús del vocabulari específic: banc central, balanç tipus d’un banc central, base

monetària, mercat monetari, política monetària, demanda agragada, inflació, ,… Els alumnes han

d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de

lectura es promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis

escrits i en argumentacions orals fetes a la classe.



suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida cuotidiana. En aquesta unitat hi ha constants

referències a la pàgina web i al CD que els alumnes han de consultar per obtenir més informació i

completar la que ja dóna el llibre.



més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. En aquesta unitat hi ha activitats


que demanen als alumnes que que investiguin la realitat, que facin una acurada recerca quantitativa i

qualitativa de dades, facin una tria dels materials i la documentació obtinguda, exposin els resultats,

i els argumentin.



entorns col·laboratius. En aquesta unitat es proposen activitats que tenen un referent en la realitat

propera de l’alumne. A través d’aquestes activitats els alumnes han d’analitzar diferents situacions

del seu entorn.



món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. Arrel dels

continguts tractats a la unitat es poden proposar diverses activitats que plantegin fer l’anàlisi de

situacions econòmiques reals basades en la política monetària. Amb aquestes activitats es pot

treballar la capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la realitat.




Competència en cultura econòmica i dialèctica: és un grau d'autonomia de l'alumne que li permet

interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de l'actualitat econòmica a partir dels

conceptes econòmics bàsics. Opinió sobre la política aplicada del BCE, per exemple, referent al

tipus d'interès.

Competència en raonament econòmic i modelització: suposa observar les dades reals i plantejar


interrelacions entre elles. Aplicar el procés de decisió i certs models d'anàlisi de la realitat. Aplicació

de models gràfics per observar el canvi en el preu provocat per mesures de política monetària.

UU1133:: EELL SSIISSTTEEMMAA FFIINNAANNCCEERR EESSPPAANNYYOOLL.. LLAA BBOORRSSAA..




� Conèixer els intermediaris financers bancaris i no bancaris.

� Classificar diferents fonts de finançament empresarial.

CONTINGUTS

� Comprensió de les relacions que se estableixen entre les entitats financeres, el banc central, així

com la resta d'agents econòmics a través dels fluxos d'estalvi i inversió.

� Cerca d'informació sobre diferents productes financers d'us habitual per a estalviadors i

inversors i descripció de les seves característiques principals.



� Definir les funcions del banc central.

� Diferenciar els intermediaris financers bancaris dels no bancaris.


� Diferenciar el mercat de la renda fixa i la renda variable.

� Analitzar les fonts de finançament que utilitza una empresa.

TEMPORITZACIÓ

La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es

proposa dedicar a aquesta unitat unes 10 hores o sessions.






aquesta unitat: ús del vocabulari específic: comerç internacional, política comercial, lliure canvi,

proteccionisme, globalització, relacions comercials, àrees de lliure comerç, unions duaneres, mercats

comuns, balança de pagaments, compte capital, compte financer,… Els alumnes han d'aprendre'l i

aprendre a utilitzar-lo en el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es

promou i reforça la seva interiorització, així com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en

argumentacions orals fetes a la classe.












i els argumentin.





del seu entorn.





situacions econòmiques reals basades en la política monetària. Amb aquestes activitats es pot

treballar la capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la realitat.















en concret i social en general. Interpretació de l'evolució de l'Ibex o altres indicadors i comparació

amb l'evolució economica del moment.





models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació. Decisions d'estalvi de

les famílies i decisions sobre l'instrument financer utilitzat.


Geografia:

La borsa.

Economia de l’empresa

Gestió financera de l'empresa.


UU1144:: CCOOMMEERRÇÇ IINNTTEERRNNAACCIIOONNAALL




� Ser conscients de les interrelacions econòmiques entre països i de la necessitat d'un mercat de divises.

CONTINGUTS

� Valoració del comerç internacional i de les mesures proteccionistes.

� Anàlisi de les principals característiques de la balança de pagaments espanyola i la de la zona euro.

� Descripció dels efectes de la variació dels tipus de canvi sobre el consum i la competitivitat d'un territori. Anàlisi de solucions a la inestabilitat dels tipus de canvi.


� Relacionar l'especialització i l'avantatge comparatiu.

� Valorar les mesures proteccionistes.

� Relacionar un concepte de relació econòmica internacional amb la balança a la qual pertany.

� Diferenciar tipus de canvi fix i flexible, apreciació i depreciació i avaluació i devaluació.

TEMPORALITZACIÓ

La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es proposa dedicar a aquesta unitat unes 10 hores o sessions.


Historia: La Unió Europea i altres organitzacions supranacionals. Globalització, estat del benestar i desigualtats. Geografia: Mesures proteccionistes. Economia de l’empresa


- Procés d’internacionalització de les empreses i creació de mercats globals.






aquesta unitat: ús del vocabulari específic: comerç internacional, tipus de canvi, depreciació i

apreciació, tius de canvi real, mercat de divises, tipus de canvi fixos, tipus de canvi semifixos, tipus

de canvi mixtos, l’euro… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el context adequat.

Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva interiorització, així

com ús correcte del llenguatge en exercicis escrits i en argumentacions orals fetes a la classe.






L’objectiu és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir,

seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports. Comentari de

noticies i titulars relacionats amb els organismes internacionals, el subdesenvolupament, la

globalització...






i els argumentin.

Recerca d’informació relacionada amb les organitzacions internacionals, el subdesenvolupament, la

globalització...






del seu entorn.Valoració crítica del fenomen de la globalització.





situacions econòmiques reals basades en el mercat de divises i els tipus de canvi. Amb aquestes

activitats es pot treballar la capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la realitat.

Aquesta competència ajuda en la facultat per enfrontar-se a la comprensió integral del món natural,

social i cultural, fer-se preguntes sobre el seu funcionament i aplicar el coneixement a la resolucions

de problemes plantejats. Anàlisi de les característiques econòmiques dels països subdesenvolupats i

proposta de mesures per sortir del subdesenvolupament.

Competència digital: és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, el conjunt de







Competència en cultura econòmica i dialèctica: Aquesta competència suposa assolir la capacitat

suficient per poder interpretar informacions i opinar amb cert coneixement i de forma argumentada

sobre qüestions de l’activitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el seu paper com

a persona consumidora, productora o estalviadora i també com a ciutadà o ciutadana responsable en

una societat democràtica. D’aquí se’n deriva, per tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia,

crítica i raonada, adquirir una responsabilitat en les seves actuacions i un major interès per ampliar

els seus coneixements sobre la situació econòmica en concret i social en general. És un grau

d’autonomia de l’alumne que li permet interpretar xifres econòmiques i opinar sobre qüestions de

l’actualitat econòmica a partir dels conceptes econòmics bàsics. Observació del saldo la balança de

pagaments i del tipus de canvi de l'euro respecte d'altres monedes per treure'n conclusions de les

seves repercussions sobre l'economia.





models ajuden a l’anàlisi de la realitat però suposen una certa simplificació. A través del

desenvolupament dels continguts, les activitats i les propostes de lectura, al llarg de totes les unitats

del llibre es veuen reflectides amdues competències específiques. Aplicar el procés de decisió i

aplicar certs models a l’anàlisi de la realitat. Utilització del model gràfic per representar les

variacions en el tipus de canvi segons l'oferta i la demanda de divises.


UU1155:: RREELLAACCIIOONNSS EECCOONNÒÒMMIIQQUUEESS IINNTTEERRNNAACCIIOONNAALLSS



Els objectius didàctics d’aquesta unitat es poden concretar en els punts següents:

• Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi

ambient i la qualitat de vida de les persones.

• Tenir opinió sobre els diferents graus de desenvolupament de les economies i les alternatives

al model de creixement.

• Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econòmica

i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d'enriquement

personal.

CONTINGUTS

� Recerca, anàlisi i exposició oral sobre algun aspecte de l'economia internacional.

� Identificació de les causes de la pobresa i el subdesenvolupament. Valoració crítica de l'ajuda i

de la cooperació internacional en relació amb el desenvolupament de les economies locals.

� Interès per formar-se una opinió davant de les diferents alternatives als problemes econòmics del

món actual.

� Sensibilització sobre els problemes ecològics i de desenvolupament mundial.

CRITERIS D’AVALUACIÓ � Diferenciar els graus de cooperació econòmica.

� Analitzar i valorar els efectes de la globalització.

� Descriure les causes del subdesenvolupament.

� Valorar els objectius de les organitzacions de cooperació internacional.


CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES: Geografia

Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible

Història. Història del món contemporani. Història de la filosofia

La Unió Europea i altres organitzacions supranacionals.

Globalització, estat del benestar i desigualtats.

Economia de l'Empresa: Procés d'internacionalització de les empreses i creació de mercats globals. Ciències per al món contemporani: Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible.






aquesta unitat: ús del vocabulari específic: el creixement econòmic, capital humà, capital físic,

creixement sostenible, costos de contaminació, reciclatge, desenvolupament, globalització,

convergència, pobresa, estat del benestar… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en

el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva


fetes a la classe.

Utilització de l’expressió i el vocabulari adequat treballat en el tema: comissió europea, tribunal de

justícia de les comunitats,Tribunal de comptes, fons estructurals, PAC...






L’objectiu d’aquesta competència és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar



diferents suports. Anàlisi i interpretació de notícies i articles relacionats amb la Unió Europea.






i els argumentin.





del seu entorn. Valoració i discussió a classe sobre les polítiques comunes, per exemple la PAC.



món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. En aquesta

unitat es proposen diverses activitats que plantegen fer l’anàlisi de situacions econòmiques reals

basades en el creixement i el desenvolupament de l’economia. Amb aquestes activitats es treballa la

capacitat del alumnes de comprendre i interactuar amb la realitat.

L’objectiu és la facultat per enfrontar-se a la comprensió integral del món natural, social i cultural,

fer-se preguntes sobre el seu funcionament i aplicar el coneixement a la resolucions de problemes

plantejats. Valoració de les repercussions a nivell europeu i mundial de les polítiques comunes.

Competència digital: és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, el conjunt de




COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA D’ECONOMIA













en concret i social en general. Opinió personal






Aplicar el procés de decisió i aplicar certs models a l’anàlisi de la realitat. La Unió Europea està

formada per institucions que han de prendre decisions que afecten a diferents àmbits econòmics,

socials...




UU1166:: LLAA UUNNIIÓÓ EEUURROOPPEEAA



Els objectius didàctics d’aquesta unitat es poden concretar en els punts següents:

� Presentar els beneficis i els costos del creixement i del desenvolupament.

� Analitzar el medi ambient des d’una perspectiva econòmica, com a recurs econòmic escàs i com

a element determinant de la qualitat de vida.

� Estudiar el desenvolupament i la pobresa i criticar el consumisme.

� Debatre sobre l’estat del benestar.

CONTINGUTS

� El creixement econòmic i el desenvolupament.

� El progrés tecnològic.

� El problema dels dèficit públics.

� El problema del deute en els països menys desenvolupats.

� El creixement econòmic i la repercussió que té en el medi ambient.

� L’economia i la contaminació.

� Beneficis i costos del creixement econòmic.

� Causes del desenvolupament econòmic.

� La població i el desenvolupament econòmic.

� El problema de la superpoblació en el món.

� Creixement i pobresa.

� La globalització i la convergència.

� L’estat del benestar



� Reconèixer els condicionants del creixement econòmic.

� Valorar els beneficis i els costos del creixement econòmic.

� Identificar els principals problemes i solucions, des del punt de vista econòmic, de la

contaminació.

� Destacar el paper de la tecnologia i la innovació com a factors impulsors del creixement.

� Identificar les característiques bàsiques del subdesenvolupament econòmic.

� Distingir entre els conceptes econòmics de riquesa i pobresa.

� Precisar els principals elements de l’estat del benestar

TEMPORALITZACIÓ La temporalització de cada unitat és merament indicativa; de tota manera, com a referència, es

proposa dedicar a aquesta unitat unes 8 hores o sessions



El mesurament del creixement econòmic.

Geografia:

Les fonts del creixement econòmic.


Ensenyaments per sortir del subdesenvolupament. Desenvolupament, globalització, convergència i

pobresa. L’estat del benestar.

Ciències per al món contemporani:

Les fonts del creixement econòmic: la millora de la tecnologia. El medi ambient i el creixement

sostenible: el cas de la Unió Europea. Ensenyaments per sortir del subdesenvolupament.

Desenvolupament, globalització, convergència i pobresa.







aquesta unitat: ús del vocabulari específic: el creixement econòmic, capital humà, capital físic,

creixement sostenible, costos de contaminació, reciclatge, desenvolupament, globalització,

convergència, pobresa, estat del benestar… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en

el context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva


fetes a la classe.











i els argumentin.





del seu entorn.





















en concret i social en general.









UUDD NNÚÚMM:: 1177,, TTÍÍTTOOLL:: LL’’EECCOONNOOMMIIAA CCAATTAALLAANNAA



Aquesta unitat intenta presentar un balanç global de la manera com s’afronten els principals

problemes macroeconòmics que afecten i han afectat l’economia espanyola des de la dècada dels

quaranta fins avui dia. Els objectius didàctics es poden concretar en els punts següents:

� Analitzar les grans opcions de política econòmica davant els problemes estructurals.

� Evidenciar la importància d’aprendre de la història econòmica per avaluar les implicacions de les

polítiques i la validesa de les teories.

� Explicar els factors determinants del notable creixement i de la profunda transformació

experimentada per l’economia espanyola i destacar el paper de les polítiques econòmiques que

s’han seguit.


• Utilitzar tècniques elementals de tractament i representació de dades sobre l’economia de

Catalunya i d’Espanya, per tal d’analitzar l’estructura i l’evolució d’aquestes economies, així

com les relacions que estableixen entre si.

• Mostrar opinió sobre fets econòmics o socials d’actualitat, tot argumentant els punts de vista

propis a partir de conceptes i principis econòmics elementals.

• Reconèixer la interdependència de les diferents variables que mesuren l’activitat

econòmica, de Catalunya i d’Espanya, i explicar com les variacions d’unes afecten les altres.

• Analitzar la composició de la producció, la renda i la despesa de Catalunya i d’Espanya a

partir de les dades de fonts documentals de diferent procedència, tot realitzant comparacions

d’aquestes dades en l’espai i en el temps.

• Mostrar opinió sobre la distribució de la renda (personal i geogràfica) a partir de dades o

d’indicadors del seu grau de concentració.

• Utilitzar les eines elementals de càlcul (raons, proporcions, taxes de creixement, índex base

100) per comparar, en l’espai i en el temps, dues magnituds o més.


CONTINGUTS

� Autarquia.

� Proteccionisme.

� Intervencionisme.

� Polítiques d’ajust.

� Inflació amb estancament.

� Obertura, integració internacional, liberalització i globalització.

� Convergència.

� Factors determinants de la situació de l’economia espanyola avui dia: el nivell de

desenvolupament, l’estructura productiva, la població i l’ocupació, el creixement i el

desenvolupament.

� Evolució recent de l’economia espanyola i convergència amb Europa.

� El model de creixement de l’economia espanyola.

• L’economia espanyola del segle XX, com un model històric i conceptual de referència.

• L’economia catalana: nivell de desenvolupament

• L’estructura productiva catalana

• La població i l’ocupació a Catalunya

• El creixement i el desenvolupament català

� L’evolució recent. Posició relativa i convergència




� Reconèixer els condicionants del creixement i del desenvolupament econòmic espanyol.

� Valorar els beneficis i els costos del creixement econòmic experimentat per Espanya.

� Identificar les fases del desenvolupament econòmic espanyol en les últimes dècades.

� Precisar les principals polítiques econòmiques que s’han seguit en les diverses fases del

desenvolupament econòmic espanyol.

� Determinar els principals problemes que hi ha al nostre país per aconseguir la convergència amb

Europa.


- Conèixer les diferents etapes de l’economia catalana i espanyola del segle XX.

- Conèixer les causes que van permetre el desenvolupament econòmic de l’economia espanyola.

- Analitzar la informació, continguda en una taula, sobre l’activitat econòmica de Catalunya i altres

comunitats autònomes d’Espanya.

- Analitzar la informació econòmica, continguda en una talula, sobre el mercat del treball català.

- Elaborar i analitzar les variacions produïdes en una variable econòmica (PIB, renda, població...) a

partir de dades referides a periodes diferents.

- Analitzar la informació continguda en una gràfica sobre l’evolució d’algún aspecte de l’economia

catalana comparada amb altres economies.







aquesta unitat: ús del vocabulari específic: reconstrucció i autarquia, desenvolupisme, pla

d’estabilització, proteccionisme,… Els alumnes han d'aprendre'l i aprendre a utilitzar-lo en el

context adequat. Mitjançant les activitats i les propostes de lectura es promou i reforça la seva


fetes a la classe.



suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. En aquesta unitat hi ha constants








i els argumentin.





del seu entorn.





















en concret i social en general.










La crisi econòmica de la dècada de 1970: 1974-1982: interpretació de gràfics. La recuperació de la


dècada de 1980 i la integració a la CEE: 1982-1992: interpretació de gràfics.


El període de reconstrucció i autarquia: 1939-1958. L’època del desenvolupisme. La crisi

econòmica de la dècada de 1970: 1974-1982. La recuperació de la dècada de 1980 i la integració a la

CEE: 1982-1992. De la convergència amb Europa a la globalització (1992-2006).


Interpretació de gràfics.


Un model històric i conceptuals de referència

Geografia:

Un model històric i conceptuals de referència.

L’economia catalana: nivell de desenvolupament. La població i l’ocupació a Catalunya.


Documents

PROGRAMACIONS BATXILLERAT - moodle.inspeguera.cat · de quina és l’economia que s’ha d’ensenyar. És a dir, quina selecció de continguts ha de constituir el cos d’aquesta