PROGRESSEM, LENTAMENT

3Protagonistes,ja núm. 27

EditorialPROGRESSEM, LENTAMENT __________________________________________________ 4

Josep Maria Villena

Tema obertL’EDUCACIÓ, UN DRET UNIVERSAL __________________________________________ 5

Elisabet Serra

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins ninesSERVEI NADÓ, UN AJUT PELS PARES I MARES DE VILANOVA I LA GELTRÚ ____________________________________________________ 8

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

Ciutadans, ja!APRENENT A PARTICIPAR ____________________________________________________ 11

Regidoria d’Infància del Masnou

L’opinió dels protagonistesESPORT I EDUCACIÓ __________________________________________________________ 12

Educació en el lleureREBELS AMB CAUSA __________________________________________________________ 14

Oriol Sala i Droguet, Cap de Gestió d’Escoltes Catalans

Iniciatives cíviquesIMPULSAR EL CATALÀ A LA FRANJA DE PONENT __________________________ 15

Aurora Fontoba, Xarxa d’Entitats i Casals de la Franja de Ponent

Violació dels drets300.000 XIQUETS SOLDATS ENCARA COMBATEN EN TOT EL MÓN ______ 16

Amnistia Internacional Grup Local de València

Imaginari ________________________________________________________________________ 18

ANDERSEN, 200 ANYS DE CONTES

Espais d’Acció30 ANYS D’ESCOLTISME LAIC ________________________________________________ 20

Jordi Quera

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Director: Josep M. Villena

AssessoramentFerran Casas

Col·laboracions: Elisabet Serra, Escoltes Catalans, Àrea de Benestar

Social de la Diputació de Barcelona, Regidoriad’Infància del Masnou, Oriol Sala, Aurora Fontoba,Xarxa d’Entitats i Casals de la Franja de Ponent,Amnistia Internacional Grup Local de València,

Jordi Quera

Redacció: Paloma Herrera Sandra Pedrals

València:Jesús Martí

Francesc Guillem

Balears: Manel Cruz

Perpinyà: Nicolàs Caudeville

Girona: Elisabet Serra

Administració: Lídia Marimon

Fotografia: Elisabet Serra, Àrea de Benestar Social

de la Diputació de Barcelona, Regidoria d’Infànciadel Masnou, Xarxa d’Entitats i Casals de la Franja

de Ponent, Amnistia Internacional Grup Local de València, UNICEF/Stevie Mann/Ibrahim Andrew

Sesay, http://es.hca2005.net, Jordi Quera

Correcció: Vanesa Alsina

Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda

Edita: Associació DIOMIRA

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:

Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 23

www.diomira.netwww.de0a18.net

[email protected]

Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l.

Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Disseny portada:Jordi Juan i Pujol

Foto portada:www.bigfoto.com

Imprès sobre paper ecològic

Núm. 27 febrer - març 2005

Membre de:

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

S UM A R I

� � � �

E DI TOR I A L

Progressem, lentament

Vint-i-set números de Protagonistes, ja!, que són els que hem editat, és un nombre suficient per fer-ne unbalanç. Independentment del que pugui reflectir una anàlisi objectiva d'aquest mitjà de comunicació, el Con-sell de redacció de la revista, que la vivim dia a dia, en fem la nostra pròpia valoració.

Els problemes que viuen els infants i adolescents al món malauradament segueixen essent els mateixosque fa uns anys, i fins i tot la situació ha empitjorat considerablement. La violació dels drets dels infants engeneral, els nens i nenes soldats, els conflictes armats, els abusos sexuals, el VIH/SIDA i la pobresa seguei-xen afectant a la meitat dels nens i nenes del món. L'Estat Mundial de la Infància 2005 presentat per l'UNI-CEF resulta esfereïdor. La incapacitat dels governs en seguir les normes de la Convenció sobre els Dretsdels infants fa que més de 1.000 milions de nens i nenes no tinguin ni el desenvolupament ni la proteccióque es promulgava el 1989.

En aquests anys tampoc els canvis han estat significatius a casa nostra. Un signe esperançador el trobemen les polítiques d'alguns ens locals, en què comencen a observar-se no tan sols activitats pioneres i expe-riències novedoses aïllades, sinó la consecució d'un nombre estimable de serveis específics pel sector quecreixen lentament, però consolidant les polítiques d'infància dels seus municipis.

Les regidories d'infància es troben però en serioses dificultats per dur a terme els seus programes. La ne-cessitat d'aconseguir una certa transversalitat en les polítiques d'infants i de joves és un fet que resulta evi-dent; fins i tot és un mot que està de moda, i sovint es pot veure en no pocs documents municipals. A l’horade la veritat, les bones intencions es queden tan sols en pura teoria. És un tema gruixut. I és que, si parlarde transversalitat significa també la dedicació d'uns recursos, les intencions es queden en paraules. Fer polí-tiques realment transversals no serà feina fàcil.

Seguim amb l'anàlisi dels continguts del Protagonistes, ja! dels darrers anys i observem que ja no resultatan profètic parlar de participació social, de "Rebels amb causa", de l'opinió dels infants, de ciutadans de pledret, de moviments educatius de lleure i fins i tot tímidament s'escriu sobre laïcitat.

El benestar dels nois i noies del món, la seva salut i la seva protecció és una responsabilitat de tothom quecal aconseguir paral·lelament als progressos socials del nostre barri, del nostre poble, del nostre país. Si amés d'una responsabilitat de tots fos un compromís col·lectiu no ens hauríem d'avergonyir de viure en unmón on moren, abans de fer els cinc anys, 10,6 milions de nens i nenes anualment.

Josep M.Villena

“Si el benestar dels nois i les noies del món, la seva salut i la sevaprotecció fos un compromís col·lectiu no ens hauríem d'avergonyir

de viure en un món on moren, abans de fer els cinc anys, 10’6 milionsde nens i nenes anualment”

4 Protagonistes,ja núm. 27

T E M A OB E R T


L’educació, un dret universalActualment, més de 121 milions de nens i nenes a tot el món no tenenaccés a l'educació primària

Alumnes en una escola rural d’Andra Pradesh (Índia)ELISABET SERRA

En la Declaració del Mil·lenni, el setembre de 2000, elsestats membres de les Nacions Unides van expressar el seucompromís d'aconseguir una educació primària universal peral 2015 i d’eliminar les desigualtats entre gèneres en l'educa-ció primària i secundària, preferiblement per a l'any 2005, i entots els nivell de l'ensenyament el 2015.

Tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans de1948 reconeix l'educació com un dret humà fonamental i laConvenció sobre els Drets de la Infància de 1989 obliga elsgoverns a implantar una educació primària obligatòria i gra-tuïta per a tots els nens i nenes, actualment encara hi ha mésde 121 milions de nens i nenes a tot el món que no tenen ac-cés a l'educació primària.

A l'informe Mundial de la Infància d'aquest any, Unicefalerta també que 150 milions de menors deixen l'escolaabans d'haver après a llegir i a escriure, que la major part dela població infantil sense escolaritzar són nenes, i que mésde 800 milions d'adults són analfabets -dels quals quasi duesterceres parts són dones.

La major part dels 121 milions de menors sense escolarit-zar viuen a l’Àfrica (40%) i al Sud i Oest d’Àsia (36,7%). De laresta; el 8,7%, a l'Est asiàtic i el Pacífic; el 7,6%, a l'OrientMitjà i Àfrica del Nord; el 2,8%, a l'Amèrica Llatina i el Carib;el 2,5%, a l'Europa Central i de l'Est i a la Comunitat d'EstatsIndependents; i el 2,3%, a països industrialitzats.

A més d'un dret fonamental, l'educació és el motor del de-senvolupament humà. Les persones amb accés a l'educaciótenen més possibilitats d'obtenir un treball qualificat i un sala-ri digne, conèixer i reivindicar els seus drets, controlar la na-talitat i millorar la seva salut. Per contra, la falta d'educació il'analfabetisme limiten les possibilitats i la pròpia realitzacióde les persones.

Segons Intermón-Oxfam, els motius que expliquen per-què tants nens i nenes al món no van a l’escola varien de pa-ís a país i de família a família; encara que tots tenen el mateixorigen: la pobresa. En alguns països, l'educació no és gratuï-ta; el que provoca que moltes famílies no es puguin permetreel cost de les taxes i el material escolar dels seus fills. En

T E M A OB E R T


molts casos, els menors es veuen obligats a treballar per por-tar diners a casa. A Kènia, Uganda, Tanzània i Malawi, elnombre de matrícules es va doblar i triplicar quan aquestspaïsos van eliminar les taxes escolars. No obstant, almenys101 països cobraven encara taxes per l'educació primàrial'any 2003, segons la UNESCO.

D’altra banda, la difícil situació econòmica de molts paï-sos impedeix comptar amb instal·lacions escolars adequadesi amb professors degudament qualificats.

Les guerres també tenen un cost incalculable en l'educa-ció i també les cada vegada més reduïdes ajudes internacio-nals. A més, es calcula que menys del 2% de l'ajut als païsosdel Sud es destina a l'educació bàsica. La majoria dels paï-sos receptors d'ajudes internacionals destinen més fons apagar el deute extern acumulat o a augmentar els pressupos-tos militars que a l’ensenyament.

Un altre factor que dificulta l’accés dels menors a les au-les és la discriminació contra les dones i les nenes. La majo-ria dels menors sense escolaritzar són nenes. A l'Àfrica i alSud d'Àsia, hi ha 14 milions menys de nenes que de nens enl'educació primària.

L'educació femenina, un requisit per al desenvolupament Segons la UNICEF, prop del 54% dels menors de tot el

món que no reben educació primària són nenes; això signifi-ca que per cada 100 nens que no van a l'escola, hi ha 117nenes en la mateixa situació.

Moltes nenes no van a l'escola o abandonen els estudisper motius socioculturals i econòmics (casaments, embaras-sos prematurs, obligacions familiars, alt cost de l'educació...).

Segons la UNICEF, la situació de les nenes es converteixencara en més intolerable si tenim en compte els enormesbeneficis socials que es poden aconseguir a partir de la sevaeducació: reducció de la mortalitat infantil, control de la natali-tat, millora de la salut de la població, major participació en ini-ciatives polítiques i de desenvolupament... A més a més, elsfills i filles de mares que han rebut algun tipus d'educació te-nen dues vegades més probabilitats d'anar a l'escola que elsfills de mares que no han rebut mai cap tipus d'educació.

"L'educació és molt més que el fet d'aprendre. En moltspaïsos permet salvar vides, especialment amb les nenes",

segons explica la directora d'UNICEF, Carol Bellamy. "Hi hamés probabilitats que una nena sense escolaritzar contreguiel VIH o tingui més dificultats a l'hora de vetllar per la salut dela seva família que una altra que ha estat escolaritzada".

Durant més d'un decenni, la campanya Educació per aTots, coordinada per la UNESCO, ha avaluat els progressosanuals de cada país per aconseguir els objectius d'una edu-cació primària universal i la paritat entre gèneres pel 2015.Segons l’últim informe, els avenços són desiguals: diversesregions semblen encaminades a aconseguir aquest objectiu,entre elles Europa Central i de l'Est i la Comunitat d'Estats In-dependents. Una gran part de països d'Amèrica Llatina i elCarib estan a prop d'aconseguir la matriculació total: el 97%dels nens i nenes ja van a l'escola. L'Àsia Oriental i el Pacíficquasi han aconseguit l'objectiu deu anys abans del terminimarcat. Mentre que a l'Àfrica subsahariana aproximadamentel 40% de menors en edat escolar no estan matriculats. Aixòcomportarà que 75 milions de nens - un 70% d'ells a l'Àfricasubsahariana- veurà denegat el seu dret a rebre una educa-ció bàsica el 2015.

L’actual taxa neta de matriculació a l’escola primària d’À-sia meridional -Afganistan, Pakistan, Índia, Bangladesh, Ne-pal, Butan- no només és inferior a la mitjana mundial(85,6%), sinó que és la més baixa del món (77,5%), excep-tuant l’África subsahariana (58%). L’any 2001, més d’una ter-cera part de tots els nens i nenes del món que estaven senseescolaritzar vivien en aquests països.

El desafiament que representa per al món aconseguir elsObjectius del Mil·lenni en educació és major a l’África subsa-hariana. Més d’una tercera part dels 21 països del món on laparticipació a l’escola primària és inferior a un 60% es trobenen aquesta regió.

Del 24 al 30 d’abril s’ha celebrat la Setmana Mundial pera l'Educació sota el lema Educar per erradicar la pobresa. Sibé en el 2005 no es complirà l’objectiu d’eliminar les desi-gualtats entre els gèneres en l'ensenyament primari i secun-dari, la societat continua movent-se perquè pugui ser una re-alitat el 2015.

ELISABET SERRA

Un dels objectius per al 2015 és l’escolarització primària universal

ELISABET SERRA

A més d'un dret fonamental, l'educació és el motor del desenvolupament humà

Elisabet SerraProtagonistes, ja!

E DUC A C I Ó E N E L L L E U R E


‘Rebels amb causa’

En explicar als companys la meva pertinença a Escol-tes Catalans el primer que percebo és, moltes vegades, laseva cara d’estranyesa o sorpresa. En preguntar-los el perquè d’aquesta reacció, molts m’admeten que se’ls fa difícild’imaginar-me vestit d’uniforme, amb un xiulet i una ban-dera tot passejant pel bosc amb tot de nens (i només nens)seguint-me.

En aquells moments la cara d’incredulitat ja no és laseva, sino que està en el meu rostre. No deixa de sorpren-dre com, en alguns aspectes, ens resulta molt fàcil assumiruns estereotips que ens presenten els mitjans de comuni-cació, els llibres… i aplicar-los a allò que desconeixem.

A Escoltes Catalans, l’associació laica de l’escoltismecatalà, no anem amb uniforme, ni pugem banderes de bonmatí, ni ens relacionem amb els infants a cop de xiulet, ni,encara menys, anem d’excursió només nois, ni només noies.

Per donar a conèixer la realitat de l’Associació trencantamb aquells clixés que històricament s’han atribuït a l’es-

Escoltes Catalans inicia una campanya per donar a conèixer el seuprojecte educatiu i trencar amb estereotips sobre l’escoltisme

coltisme, ens vam plantejar la campanya Rebels ambcausa.

Rebels amb causa és una campanya de comunicaciódirigida a aquells joves que no han tingut cap contactedirecte amb el projecte associatiu d’Escoltes Catalans. Lacampanya pretén donar a conèixer el dia a dia de la nostraassociació a partir d’un llenguatge directe i molt visual quetrenqui tota mena d’estereotips absurds i falsos.

Escoltes Catalans promou una consciència crítica icompromesa amb uns valors com la participació social, lacoeducació, la sostenibilitat o la solidaritat. Tal com indicael nom de la campanya, ens rebel·lem per tot allò que con-siderem que és injust i creiem que paga la pena canviar.

La campanya es compon d’una sèrie de postals en lesquals apareixen membres de l’associació, acompanyatsd’uns referents del nostre ideari comú.

Juntament amb les postals, s’han distribuït adhesiusamb el lema i pòsters editables perquè els agrupamentsescoltes d’arreu del territori puguin adaptar les activitatsque realitzen en el seu entorn.

A més a més, també s’ha editat un llibret on s’expliquenquatre pinzellades de les principals línies de treball queestà desenvolupant Escoltes Catalans.

Ara mateix, a diferents punts d’informació juvenils, ate-neus, centres excursionistes, biblioteques, i, per què no?,bars; estem explicant que al nostre país existeix un projec-te educatiu actual, fresc, fet per i per als joves. Un projec-te en què tothom té cabuda i es diu Escoltes Catalans, l’as-sociació laica de l’escoltisme català.

Oriol Sala i DroguetCap de Gestió d’Escoltes Catalans

ESCOLTES CATALANS

La campanya es composa d’una sèrie de postals en què apareixen membres del’associació, acompanyats d’uns referents del nostre ideari comú

Escoltes CatalansMare de Déu del Pilar 18

08003 BarcelonaTel. 932 689 110Fax, 932 689 [email protected]

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


Cada nen o nena que neix a Vilanova i la Geltrú rep labenvinguda del municipi a través d'una carta de l'alcalde ila visita d'una professional a casa seva. La professional lilliura un obsequi personalitzat i una guia en què constentots els serveis que ofereix la ciutat pels més petits. Und'aquests serveis es diu Nadó i és el que ens ocupa enaquest article.

Nadó és un servei adreçat a les famílies amb nens inenes menors d'un any que té com a objectiu ajudar elspares i mares a reconèixer les necessitats dels seus fills ia atendre'ls. També pretén ser un espai d'anàlisi i discus-sió sobre les relacions familiars. Tot i que acudeixen alservei famílies amb perfils socials molt heterogenis, Nadós'adreça especialment a les que tenen alguna dificultat(mares o pares adolescents, procedents d'altres cultures,principiants, famílies monoparentals...). Rafael Guàrdia,tècnic de la Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntamentde Vilanova i la Geltrú, explica que "algunes famílies, comel cas de les que són immigrants, pateixen un cert aïlla-ment i iniciatives com aquesta obren vies a la integració,són una oportunitat social de relació".

Les sessions es realitzen cada dimarts de 9.30 a12.30 a La Baldufa, un espai municipal per a la infància,que disposa de mobiliari adequat per als més petits: mata-lassos, sofàs, gandules, canviador, una àrea de joc ambtaules, cadires, un tobogan de fusta, joguines, contes, etc.Les famílies que hi participen, 18 en total, solen acudir-hidurant un curs, és a dir, de setembre a juny.

Cada professional elabora un dossier que es lliura ales famílies

Cada sessió segueix el mateix patró. Primer es fa l'aco-llida/tertúlia que consisteix en rebre les famílies i els in-fants, esmorzar, comentar les incidències de la setmana iintroduir el tema específic que es tractarà aquell dia amb elsuport d'un professional. A continuació, doncs, i durant unahora i mitja, un expert exposarà alguna qüestió relacionadaamb la criança d'un fill. Cada professional, a més, elaboraun dossier dels temes tractats que es lliura a les famílies.Amb el pediatre i la cap d'infermeria es parla d'alimentació(alimentació materna i adaptada, mesures higièniques,problemes d'una alimentació inadequada, etc.), salut i vidaquotidiana (el bressol, la roba l'espai, el son, la dentició),els accidents domèstics, les malalties pròpies de la infàn-cia, el control d'esfínters i la talla i pes del bebès. Amb elpsicoterapeuta del Centre de Desenvolupament Infantil i

Servei Nadó: Un ajut per als pares i mares de Vilanova i la GeltrúEl Servei té per objectiu ajudar les famílies amb infants menors d’unany a reconèixer les necessitats dels seus fills i a atendre’ls

DIPUTACIÓ DE BARCELONA


De dalt a baix, arribada dels nadons i les famílies, sessió de massatge infantil itertúlia dels pares i mares participants al Servei Nadó


AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


Atenció Precoç del Garraf es tracten les capacitats percep-tives i motrius fins als 18 mesos i es fa teoria i pràctiquesindividuals amb tots els bebès, així com massatge infantil.Amb la psicòloga de la Regidoria de Serveis Socials i Saluts'aborden qüestions com els mètodes anticonceptius i laprevenció de les malalties de transmissió sexual, l'organit-zació familiar i els canvis que comporta tenir un fill i es dua terme un taller de relaxació per a mares i pares, entre al-tres activitats. Finalment, amb el psicòleg del Centre deSalut Mental Infantil i Juvenil es fan sessions sobre el pro-cés de ser pares, l'educació dels fill (els límits, les rebe-queries, les pors) i l'abordatge de conflictes.

En un àmbit més lúdic, però també dins les sessionssetmanals del programa Nadó, es duen a terme uns ta-llers organitzats per l'Àrea de Benestar Social de la Dipu-tació de Barcelona sobre cançons de bressol, jocs de fal-da, contes, cançons infantils i joguines.

Es creen xarxes d'ajuda entre famíliesQuan s'acaba l'hora i mitja dedicada a la xerrada o ta-

ller, se'n fa una valoració amb les famílies i es recorda l'ac-tivitat de la setmana següent. Segons Rafael Guàrdia,"moltes vegades en aquests espais es creen relacions quecontinuen a fora, s'estableix com una xarxa d'ajuda entrefamílies i es creen dinàmiques socials molt beneficioses"

En algunes ocasions s'organitzen activitats extraor-dinàries com una festa per Nadal, la celebració del car-nestoltes i una festa de final de curs.

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

El Servei inclou uns tallers organitzatsper l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona sobre cançons de bressol,

jocs de falda, contes, cançons infantilsi joguines

Testimoni de mares que participen a Nadó

Sílvia Ruiz, 30 anysEn Pau, de 6 mesos, és el seu primer fill.

“Hi vaig cada setmana. M'interessen molt les xerra-des dels professionals, sobretot pel que fa a temes delactància i d'atenció precoç. Són de molta ajuda. Tambées crea com un grup d'ajuda mútua, de suport amb lesaltres mares, i quedes altres dies. A mi la veritat és quem'està servint molt. Potser trobo que hauria d'estarobert a més persones, és a dir, que s'hauria d'ampliar elservei a més dies, perquè sé que hi ha molta gent enllista d'espera”.

Conchi Martínez, 33 anysL'Arnau, de 3 mesos, és el seu primer fill.

“L'ambient que es crea a les sessions és molt maco.Hi ha molta diversitat d'edats i de cultures, i és molt enri-quidor. A mi m'és molt útil per aclarir dubtes i per millo-rar algunes coses. Em tranquil·litzen molt, cada dimartsm'arriba la salvació! També és important parlar amb al-tres mares. Per a mi els temes més interessants quetractem són la lactància i les exposicions del psicòleg.Jo posaria un excel·lent a aquest servei i espero que du-ri molts anys”.

Elisabeth Garate, 34 anys En Gerard, de 5 mesos, és el seu primer fill.

“Em sembla un programa molt interessant, molt benexplicat, amb xerrades molt interessants i amb docu-mentació escrita molt profitosa. És molt complet. Potsertrobo que el fet que estigui limitat a 18 famílies per anyés una mica insuficient, i també trobo una mica trist quesovint només hi assistim de 5 a 6 mares. Penso que pot-ser caldria definir millor a qui va adreçat, perquè si esvol dirigir a persones d'una estructura cultural baixa omolt baixa, o a immigrants, moltes vegades penso queno n’estan al corrent. Tots els dossiers són en català i hiha tres o quatre noies d'altres països, com el Marroc oEslovènia, que no s'assabenten de gaire res, i llavors oes posen a parlar entre elles o se'n van. Potser els hi fa-ria falta un dossier en el seu idioma, o un intèrpret, noho sé. També hi ha una o dues noies amb un nivell cul-tural molt baix que estan com absents i penso que la in-formació tampoc els arriba. Potser en aquests casos ne-cessitarien una atenció més personalitzada. Ara bé, enl’àmbit personal m'és molt profitosa l'experiència i sem-pre tinc ganes que arribi el dimarts. Jo no hi he faltat capdia!”

A cada sessió, un expert exposa durant una hora i mitja alguna qüestió relacio-nada amb la criança dels fills


C I U TA DA N S , J A !


El passat mes de febrer es va donar el tret de sortida alConsell Municipal de Nens i Nenes del Masnou, amb lacelebració del seu primer ple. Es tracta d’una iniciativa dela regidoria d’Educació del municipi, que es porta a termeen col·laboració amb la regidoria d’Infància. L’experiènciaes va iniciar el novembre de 2004, quan la regidora d’Edu-cació, Carme Giol, i la regidora d’Infància i Joventut, AlíciaNieto, conjuntament amb el dinamitzador del projecte, vanexplicar als nois i les noies de les escoles del Masnou elfuncionament d’aquest òrgan de participació democràtica.

El projecte s’adreça als nens i nenes de 6è curs detotes les escoles del municipi, un total de 197 alumnes,perquè siguin cívics i participatius en tot allò que fareferència a la població. Cada aula ha escollit democràti-cament un representant (regidor) que fa de portaveu alConsell. La funció d’aquests representants és expressar itransmetre les idees, propostes, opinions i comentaris

Aprenent a participarProp de 200 alumnes de 6è curs participen al Consell Municipal deNens i Nenes del Masnou, endegat recentment al municipi

sobre determinats aspectes i serveis públics de la pobla-ció, que prèviament han debatut i consensuat amb la restade companys i companyes de la classe. Així, els alumnespodran opinar sobre diferents propostes i inquietuds, a tra-vés d'un model participatiu.

Des del mes de desembre, els regidors del Consell hanvisitat l’Ajuntament i han conegut com funciona la hisendapública de la mà del regidor Màxim Fàbregas. També hanvisitat diversos equipaments municipals, com ara Ca n’Hu-met, l’Edifici Centre i el Complex Esportiu Municipal.Durant aquest mandat se celebraran dues sessions plenà-ries més fins a cloure el projecte. Alguns dels projectesproposats pels alumnes són la construcció d’una ludoteca,l’edició d’un diari fet pels nens i nenes, la construcció decarrils bici i l’arranjament dels parcs i zones lúdiques delmunicipi. L’Ajuntament del Masnou ha pres el compromísde portar a terme un dels projectes proposats pel Consell.

REGIDORIA D’EDUCACIÓ AJUNTAMENT DEL MASNOU

Els membres del Consell Municipal de Nens i Nenes del Masnou acompanyats, d’esquerra a dreta, per la regidora d’Infància i Joventut, Alícia Nieto; l’alcalde del Masnou,Eduard Gisbert; el regidor d’Urbanisme i Hisenda, Màxim Fàbregas i el monitor dinamitzador del projecte Empresa d’Al·lot, Ferran Rebull

C I U TA DA N S , J A !


nions, idees i de cares noves, on tothom pugui optar a serel representant de la seva classe al Consell.

La metodologia de treball és la programació d'activitatsdidàctiques que exemplifiquin i expliquin el funcionament del'Ajuntament del Masnou. Per això, les activitats i l'esquemade treball se centrarà, cada any, en un aspecte en concretd'una determinada regidoria, per tal de desenvolupar el pro-jecte a partir d'una mateixa i única línia de treball. Durantaquest curs escolar 2004-05 centrarem el treball en la Regi-doria d'Hisenda, concretament en els pressupostos munici-pals. L'aplicació i la programació d'aquest projecte s'englo-ba dins un treball integral i transversal, en què hi ha la par-ticipació i la interacció amb determinades àrees curriculars.

En les activitats didàctiques es treballarà, bàsicament,la temàtica de la Regidoria que s’ha escollit per desenvo-lupar el projecte. Així, enguany es focalitzarà el projecte en

els pressupostos municipals, dins la Regidoria d'Hisenda.Les activitats es divideixen en tres parts: les activitats prè-vies treballades a l'aula (explicació dels conceptes mésteòrics), el treball de camp d'allò treballat en la part de lesactivitats prèvies i la convocatòria dels plens del ConsellMunicipal dels Nens i Nenes, un mínim de dues o tresvegades durant el curs escolar.

Es preveu que aquest treball proporcioni unes activitatsposteriors que es podran desenvolupar a l'aula, com a con-clusió de tot allò treballat en les activitats prèvies, en lespràctiques i en les sessions al Consell. Aquest projecteeducatiu anirà acompanyat d'un suport per poder guardarel treball que realitzarem en aquest projecte (amb les fitxesdidàctiques, els apunts, les activitats pràctiques, la infor-mació recollida al Consell...). La metodologia de treballserà participativa i interactiva entre l'alumnat i l'educador oeducadora que dirigirà les sessions de treball. D'aquestamanera, es possibilita la motivació necessària perquè elsnens i nenes s'impliquin al projecte i s'obtinguin els objec-tius proposats.

Objectius del projecteEl Consell de Nens i Nenes pretén ser una eina útil i

pràctica per tal de conèixer el sistema democràtic i, con-cretament, el funcionament de l'Ajuntament, saber quinesfeines es realitzen i quines persones les desenvolupen,especificar els diferents serveis i equipaments que l'Ajun-tament gestiona i sentir-se partícips de tot allò que fareferència a la població. Amb tot això, es pretén aconseguirun major coneixement de la identitat del poble i potenciarla implicació i la participació ciutadana d'aquests novellsciutadans, els quals, el dia de demà, seran els futurs repre-sentants i agents actius de la població.

Els objectius generals del projecte són mostrar què ésun ajuntament, com funciona i qui el compon, potenciar elsentiment de pertinença a la població i fomentar una acti-tud de respecte i civisme en tot allò que envolta el munici-pi. Aquests objectius es treballen a través de la participa-ció i la implicació dels nens i nenes en la quotidianitat delpoble per arribar a ser agents actius en la vida associativai participativa de la població.

El projecte s’adreça a nens i nenes de 6è de primària (de11 a 12 anys). Els responsables de la iniciativa considerenque aquesta “és una edat en què s'inicien a forjar-se la iden-titat amb el seu propi criteri. Pensem que han de ser agentsparticipatius i cívics en tot allò que fa referència al Masnou,en què la implicació, la col·laboració i el respecte vers lesactivitats populars, la conservació de les infraestructures iels espais públics siguin les actituds a aconseguir”.

Aquest projecte està concebut com un treball a llarg ter-mini, amb una durada aproximada de 3-4 anys, estructu-rats en blocs equivalents a un curs escolar (octubre-juny).D'aquesta manera, el Consell Municipal dels Nens i Nenesva paral·lel al curs escolar, per aconseguir un treball regu-lar i constant amb els i les alumnes. La representació dels"regidors" té una vigència d'un curs escolar, afavorint aixíla rotació i l'elecció, en cada curs, de nous portaveus alConsell. Així, s’aconsegueix una major diversitat d'opi- Regidories d’Educació i d’Infància

Ajuntament del Masnou


Presentació del projecte del Consell Municipal de Nens i Nenes als alumnes de 6è


Primer ple del Consell

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Fa tres anys i mig que jugo a futbol, de centrede la defensa. M’agrada perquè és un esportcol·lectiu, que es juga amb tot l’equip. Amb elfutbol he après a jugar en equip i a divertir-me amb els meus amics. També ens ense-nyen que el més important és jugar i noguanyar.

José Manuel Gutiérrez, 11 anys

Jo fa set anys que jugo a futbol. Jugo deporter. El que més m’agrada d’aquest es-port és que em diverteixo i m’ho passo bé

amb els amics. He après a compenetrar-me amb els amics ia no barallar-m’hi. El mes de maig farem un torneig a Tossa de Mar amb setze

equips. A més de jugar farem convivència durant tot un cap de setmana.Rubén Bermúdez, 10 anys

Sense tenir en compte l'assignatura d'eduedat escolar proporciona situacions vivconflictes, eleccions, assoliments, fracassal desenvolupament de l'autonomia, la pPer tot això, l'any passat es va celebrar remarcava sis aspectes essencials de l'eles aules, quan acaba l’horari lectiu, sin

Esport i

L’any passat vaig apuntar-me a classes de ballet per-què m’agrada molt la música clàssica i ballar. Amb elballet he après a esforçar-me per les coses i ques’ha de lluitar perquè surtin bé. Per ballar bé es ne-cessita ritme, molta pràctica i constància. Com quem’agrada molt, practico els passos de ball fins queem surten bé i després estic molt contenta. Também’agraden altres esports; i quan tinc temps lliurevaig a nedar, jugo a voleibol, a bàsquet o vaig enbicicleta.

Ana Gómez, 9 anysAna Gómez

FOTOS

José Manuel Gutiérrez i Rubén Bermúdez

Des de sempre m’ha agradat jugar a bàs-quet, de base. Per jugar-hi s’ha de ser ràpid iintel·ligent per saber en quin moment i a quinjugador has de passar la pilota. També m’a-grada perquè és un esport d’equip. He aprèsa tenir paciència i constància per practicarfins que una passada em surt bé. Com quem’agrada molt fer esport, a més del bàsquettambé vaig en bicicleta, jugo a futbol i nedo.Abans també muntava a cavall.

Javi Gómez, 11 anys

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Fa dos anys que jugo a futbol. Sempre he jugat deporter. M’agraden més els esports d’equip que elsindividuals perquè m’ho passo més bé i comparteixomés coses amb els amics, encara que el portersempre està sol davant la porteria. Als entrena-ments ens ho passem molt bé, tot i que a vegadesfa mandra anar-hi. També m’agrada jugar a bàsqueti a futbol sala.

Albert Casanovas, 10 anys

M’agrada molt fer esport; faig natació entre setma-na i els caps de setmana, mountain bike. Vaig co-mençar a nedar perquè tenia problemes a l’esque-na i ara ho faig perquè m’agrada molt. De granm’agradaria jugar a waterpolo. També m’ho passomolt bé quan vaig en bicicleta; els caps de setma-na fem sortides amb el club ciclista.

Albert Tauleria, 10 anys

ucació física, a Catalunya, uns 220.000 nens fan esport a través de l'escola. L'esport enves, reals, que parteixen de l'experiència directa i situen els nois i noies davant desos, dilemes, etc. Per tots aquests factors, l'esport escolar es considera el mitjà idoni perpromoció del diàleg i el respecte, eixos de qualsevol plantejament d'educació en valors.

l'Any Europeu de l'Educació per mitjà de l'Esport. El manifest de la campanya catalanaesport: educació, salut, participació, oci, relació i treball. I és que l’educació no s’acaba aó que continua als camps d’esport, a les piscines, als pavellons...

educació

Albert Casanovas i Albert Tauleria

Javi Gómez

I TEXT: ELISABET SERRA

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


La Franja de Ponent la conformen quatre comarquescatalanes (Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya),avui sota administració aragonesa. Al llarg d'aquestescomarques més de seixanta pobles tenen com a llenguapròpia el català, de tal manera que aquesta franja resultaser el territori dels Països Catalans on més es parla la nos-tra llengua, amb un índex que gira al voltant d'un 93% decatalanoparlants.

Malgrat això, el Govern d'Aragó no fa res per aquestapoblació i ens nega els mínims drets lingüístics, portant-nos a situacions tan absurdes com ara un ensenyamentexclusivament en castellà on, sovint, els únics que parlenen castellà són els professors.

Així doncs, tot i que l'Estatut d'Aragó reconeix l'existèn-cia del català i de l'aragonès dins la Comunitat Autònomad'Aragó i esmenta que aquestes llengües hauran de gau-dir de protecció, a la pràctica són contades les almoinesdestinades a la nostra cultura i, en canvi, és immens elmoviment per anorrear-la.

L'ensenyament per tant és en castellà i, el que pot serés encara pitjor en una òptica aliena de cultura castellana.El català queda reclòs a una o, en el millor dels casos, adues hores setmanals i optatives, generalment amb uncamí ple de dificultats per accedir a realitzar les classes.Tot això amb l'agreujant que alguns professors sónesquerps o contraris que s'ensenyi o fins i tot que es parli

català, ni que sigue entre els alumnes. Professors i direc-tors que arriben a fer pressió sobre xiquets i sobre paresperquè abandonem la nostra llengua.

Però no hem d'oblidar tampoc la situació límit i sovintde por a què s'han d'enfrontar els professors catalanopar-lants i sensibles a la nostra identitat. En els darrers mesoshem viscut atacs i denúncies sobre professors que ocasio-nalment parlaven en català amb els seus alumnes. Eldarrer fet ha estat una professora de música de Benavarri(capital de la Ribagorça), procedent del sud del País Valen-cià, a què "se li escapava el català" amb els seus alumnes

catalanoparlants. Només per això fou denunciada per unspares forasters aragonesos. I ells tenen les de guanyar.Senzillament perquè Aragó encara no ha aprovat una lleide llengües que garanteixi els drets culturals i lingüísticsdels nois i noies de la Franja de Ponent. Són el darrer racóde l'Estat espanyol on els seus habitants són discriminatsformalment per raó de llengua.

Un altre exemple recent és el d'un metge de Fraga(Baix Cinca) que no va voler atendre en urgències un nadóperquè els seus pares es van negar a parlar en castellà. Elmetge, tot i entendre el català, els va foragitar amb unvolant que els forçava a anar a l'Hospital de Lleida. A mit-janit.

Però si un moment va ser greu i ha passat a la històriade la nostra lluita en la defensa del català ens hem deremuntar al març de 2003, quan l'Escola de Natura de l'Ai-guabarreig, a Mequinensa (Baix Cinca), va ser totalmentdestruïda perquè hi havia exposicions i s'ensenyava encatalà. Un reduït grup de contraris al català aprofitant la nitvan calar foc a la biblioteca, van esmicolar les exposicions,van trinxar i prendre milers de fotografies de natura i vanabocar lleixiu i dissolvent als aquaris. Aquesta Escola deNatura era l’única de la Franja i alhora l'únic centre d'en-senyament en català en tot l'Aragó, feia 10 anys que fun-cionava i era propietat d'una associació de defensa de lanatura. Una setmana més tard el "Departamento de Justí-cia de Zaragoza” arxivava el cas. Massa evident.

Llibres per als xiquets de la Franja de PonentUna campanya de la Institució Cultural de la Franja de Ponent reuneix52.000 llibres en català per a alumnes, escoles i biblioteques

INSTITUCIÓ CULTURAL DE LA FRANJA DE PONENT

Dels 52.000 llibres que ha recollit la Institució Cultural de la Franja, 30.000 són deliteratura infantil i juvenil

“En un any una entitat va aportar mésllibres en català a la Franja que el

Govern d’Aragó probablement en tot elque va de democràcia”

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


Aurora Fontoba i Guillem ChacónInstitució Cultural de la Franja de Ponent

www.franjadeponent.net

INSTITUCIÓ CULTURAL DE LA FRANJA DE PONENT

L'Aurora -coordinadora de la campanya- envoltada de caixes de llibres a Calaceit

Però malgrat aquests fets, en realitat entre la poblacióde la Franja de Ponent no hi ha conflictes per motius lin-güístics, no n’han existit mai. Com a molt s'intenten portarde fora, molt esporàdicament i només per forasters o desdels "blavers" valencians.

Tornant a l'ensenyament escolar i anant a l’arrel de lacampanya "Llibres per als xiquets", allà on es fan classesoptatives de català sovint, massa sovint, no hi ha recursos,ni llibres, ni, en algun cas, un diccionari de català. Profes-sors i alumnes han de portar el que poden de casa i cedir-ho a l'escola mentre dura el curs. Tot un camí de dificultats.

Per això, l'any 1999, es va començar a ajudar els pro-fessors de català i els alumnes, i també les biblioteques icentres culturals de la Franja de Ponent. Calia anar apor-tant llibres en català per poder tenir accés lliure i fàcil a lespublicacions en la nostra llengua.

L'any 2004 és quan la Institució Cultural de la Franja dePonent decideix fer una gran campanya de sensibilitzaciói, afortunadament, els Països Catalans responen. Hicol·laboren unes 180 entitats culturals, uns 40 municipisdel Principat i el País Valencià, amb els seus ajuntaments,i fins i tot algunes comarques senceres. Hi van fer costatpràcticament totes les entitats culturals de defensa delcatalà i també el Consorci de Normalització Lingüística,l'Institut d'Estudis Catalans, diferents departaments de lesadministracions i alguns partits polítics.

La Institució Cultural de la Franja de Ponent, mitjançantsovint els Amics de la Franja de Ponent, va obrir punts derecollida de llibres en diferents centres de la nostra geo-grafia, tot destacant la tasca del Centre Comarcal Lleidatàa la plaça Universitat de Barcelona, que prompte es vaveure col·lapsat per l'allau de llibres.

La visualització més gran de la campanya "Llibres perals xiquets" fou doncs el Sant Jordi de 2004 quan hi hague-ren 180 paradetes de plega de llibres arreu dels nostrespobles i ciutats.

El resultat d'aquella embranzida arriba a dia d'avui,quan encara els voluntaris continuem recollint llibres,endreçant-los, referenciant-los i distribuint-los per a la sei-xantena de col·legis de la Franja.

Han estat, a hores d'ara, uns 52.000 llibres, dels qualsuns 30.000 eren dirigits als petits i joves.

No cal dir que la perspectiva de recursos escolars hacanviat totalment, ja que en un any una entitat va aportarmés llibres en català a la Franja que el Govern d'Aragó pro-bablement en tot el que va de democràcia.

Però el fet d’anar per tot els Països Catalans arreple-gant llibres, oferint conferències i iniciant vincles decol·laboració i agermanament amb la Franja d'un costat, iel contacte amb professors, ajuntaments, associacions icol·lectius de tota mena de les nostres quatre comarques,va posar de manifest una altra mancança: la total falta derecursos culturals en català.

Si una associació o un ajuntament de la Franja vol ferun acte en català ho té extremadament difícil per accedir-hi. El Govern d'Aragó, en els seus programes culturals, ofe-

reix un ventall en què no trobarem cap grup de culturapopular o arts escèniques o, ni tant se vol, una exposicióen català.

Però la demanda existeix i la nostra cultura es podriacomençar a refer dels maltractes si tothom tingués unaporta oberta a un directori de recursos en català.

Animats doncs per l'èxit de la campanya de plega de lli-bres, l'estiu passat des de la Institució Cultural anunciàvemla creació del primer Centre de Recursos Culturals iPedagògics de la Franja de Ponent. Un directori i un llocfísic on qualsevol tindrà accés als escriptors, cantants,grups de teatre, de rock, dolçainers, rondalles, exposi-cions, excursions, animació infantil, conferències, etc. encatalà i de franc. I, alhora, qualsevol ajuntament o entitatdels Països Catalans podrà consultar i sol·licitar un actecultural amb gent de la Franja de Ponent.

El Centre de Recursos té la seva seu física a la capitalcultural de la Franja de Ponent, la vila de Calaceit, al Mata-rranya, i s'inaugurarà aquest 7 de maig. Us hi esperem!

V IOL A C I Ó DE L S DR E T S


Una de les violacions de drets humans més aberrantsen l'actualitat és la del reclutament de xiquets soldat, unapràctica habitual en el si de molts conflictes en tot el món.En alguns, anys i panys de guerra han esgotat els adults enedat de combatre: només queden xiquets. Xiquets que ser-vixen per a tot en temps de guerra: combaten, cuinen, ca-rreguentraginen aigua, actuen com a esquers, missatgers oespies.

Estos xiquets i xiquetes han sigut segrestats en el ca-rrer, trets de les aules o de camps de refugiats. Molts altressón forçats a eixir de les seues cases a punta de pistola,mentres juguen prop de casa o caminen per la carretera.Alguns xiquets s'han unit de forma "voluntària" davant de ladesintegració de les famílies a causa del conflicte, les con-dicions de pobresa i l'afonament de servicis socials bàsics.

Els reclutadors solen enviar estos xiquets a camps d'en-trenament junt amb els adults perquè reben adoctrinamentmilitar. Reben un tracte violent i, en alguns camps, han morta causa de les deplorables condicions de vida. Després dediverses setmanes d'entrenament són utilitzats en primeralínia de foc com a carn de canó.

Les xifres que mou el problema dels xiquets i xiquetessoldat parlen per si soles de la seua envergadura. Més demig milió de menors de 18 anys han sigut reclutats per for-ces armades governamentals, grups paramilitars, milíciescivils i grups armats no estatals de molt diversa índole enmés de 85 països de tot el món. Es calcula que en els con-flictes armats que s'alliberen actualment en el món comba-ten més de 300.000 menors allistats en forces armades go-vernamentals o grups armats d'oposició.

La coalició per a acabar amb la utilització de xiquets sol-dat va ser fundada en 1998 per organitzacions i xarxes na-cionals, regionals i internacionals d'Àfrica, Àsia, Europa,Llatinoamèrica i Orient Mitjà. Entre els seus membres fun-dadors figuren Amnistia Internacional, Defensa dels XiquetsInternacional, Human Rights Watch, la Federació Interna-cional Terra d'Hòmens, l'Aliança Internacional Salvem elsXiquets, el Servei Jesuïta de Refugiats, l'Oficina en Ginebrade la Societat dels Amics per a les Nacions Unides i WorldVisió International.

A més, la Coalició manté vincles actius amb UNICEF, elComité Internacional de la Creu Roja, la Societat de la Mit-jana Lluna Roja i el representant del secretari general del'ONU per a la infància i els conflictes armats.

La labor d'esta agrupació mundial contra els xiquets sol-dat se centra en tres apartats: investigació i desenvolupa-

ment (denúncia pública dels casos), promoció i educaciópública (ratificació universal de les normes jurídiques) i es-tabliment de contactes i capacitació (present en totes lesregions del món).

La ingent labor per a abolir la utilització dels menors hadeparat alguns èxits, com la negociació i entrada en vigord'instruments jurídics internacionals que prohibixen la utilit-zació de xiquets soldat, com el Protocol facultatiu de la con-venció sobre els drets del xiquet. La col·laboració activaamb influents agents internacionals ha permès també a laCoalició establir xarxes sostenibles per a promoure la des-mobilització i la reintegració d'exxiquets combatents en lasocietat.

La investigació sobre els xiquets soldat, el coneixementde l'explotació sexual, el desplaçament, la justícia de me-nors i reintegració va donar com a resultat en 2004 l'Infor-me Global sobre xiquets soldat, una visió mundial d'unapràctica "danyosa i menyspreable", citant Kofi Annan, se-cretari general de Nacions Unides.

L'Informe Global repassa gràficament els països i terri-toris amb xiquets soldat implicats en conflictes actius durantels últims quatre anys: Afganistan, Angola, Burundi, Colòm-bia, República Democràtica del Congo, Costa de Marfil,

300.000 xiquets soldats encaracombaten en tot el mónLa coalició per a acabar amb esta horrorosa pràctica treballa des del’any 1998

UNICEF/HQ01-0093/STEVIE MANN

Durant una cerimònia de desmobilització a prop de la ciutat de Rumbek, Sudan, ungrup d’adolescents s’allunyen de les armes que han fet servir com a nens soldat.Fotografia extreta de la Guia del protocol facultatiu sobre la participació de nensi nenes als conflictes armats

V IOL A C I Ó DE L S DR E T S


Guinea, Índia, Iraq, Israel i territoris ocupats, Indonèsia,Libèria, Myanmar, Nepal, Filipines, Rússia, Uganda, SriLanka, Somàlia, Sudan i Uganda.

En almenys 10 països, les forces armades governamen-tals continuen utilitzant xiquets i xiquetes en els seus frontsde combat, segons arreplega el document. Estos són Bu-rundi, República Democràtica del Congo, Costa de Marfil,Guinea, Libèria, Myanmar, Rwanda, Sudan, Uganda i Es-tats Units. Colòmbia, Sudan, Somàlia i Zimbawe són altrespaïsos que no recluten menors directament, però donen su-port a grups paramilitars, milícies i grups de defensa localsque els ulitizen per a barallar, matar, cometre abusos de

drets humans contra civils o saquejar i destruir propietats.Hi ha altres governs, denunciats per l'Informe, que conti-

nuen usant xiquets de manera informal per a dur a termetasques d'intel·ligència, com a missatgers o espies, expo-sant-los directament a les vicissituds de la guerra, com Isra-el, Indonèsia i Nepal.

La ugandesa Xina Keitetsi conta a València el seu pas-sat com a xiqueta soldat

El 3 de març, la Universitat Menéndez Pelai a Valènciava tenir l'oportunitat de conèixer una dona que ha viscutuna experiència que li va marcar la resta de la seua vida,però les seues paraules van ser un cant a l'esperança. Elseu nom és Xina Keitetsi, unaxica de 28 anys i també unaxiqueta soldat durant deu anysa Uganda.

La coalició internacionalper a acabar amb la utilitzacióde xiquets soldat, amb Amnis-tia Internacional i Save theChildren, va fer possible l'es-glaiador però al mateix tempsserè relat de Xina, que ha vis-cut una situació contra natura.

Amb el seu testimoni estàcomençant a donar un pas, elde denúncia, que encara hade donar els seus fruits en elfutur. Li costava parlar de lesatrocitats que va haver de feren l'exèrcit, sent encara unaxiqueta; a elles es referia sim-plement com a "coses roïnes".

En la seua conferència da-vant de més de cent persones,Xina va parlar del seu cap, qui

la sotmetia sexualment i dequi va quedar embarassadaals catorze anys. Ací, a Euro-pa, poc sabem dels conflictesa Àfrica, i Uganda és un d'ei-xos països remots i oblidatsque patix una guerra intermi-nable amb xiquets i xiquetescometent crims de què sónpoc conscients. En comptede jugar amb el baló en elcarrer, porten una arma per amatar.

A Xina li costa veure'scom una dona de 28 anys. Avegades pensa que encaraés una xiqueta; va perdre laseua infància i la seua ado-lescència i ja no podrà recuperar eixe temps. El que més lipreocupa ara, segons va explicar, és tornar a veure elsseus fills, dels que poc sap. Ella tampoc va triar ser mare imoltes vegades no sap com ha de ser una mare, però estàdisposada a intentar-ho.

Ara, fora del seu país de què va fugir demostrant unagran valentia, va recomponent-se a poc a poc com a perso-na, com a ser humà, recuperant valors que no sabia queexistien. L'amor, per exemple.

Ens preguntem constantment què podem fer davant desituacions d'este tipus, i ella ens ho diu: "No permetem méseste tipus de violència, mobilitzem-nos, instem els governsa prendre mesures, que les armes no siguen un mercat lliu-re en què només importa la mercaderia i no el que es va a

fer amb ella".En el seu missatge va insistir en el fet que

tots podem responsabilitzar-nos i alçar la veudenunciant-ho, que siguem partícips d'uncanvi possible en les mesures que pal·liend'una vegada per sempre la utilització de xi-quets i xiquetes soldat.

La seua fugida va començar en 1995, vaviure a Sud-àfrica quatre anys i va aconseguirinstal·lar-se a Dinamarca gràcies a la labor d'ACNUR. Hui, Xina Keitsetsi continua propa-gant el seu missatge perquè prompte tots elsxiquets del món només aprenguen a jugar.

En esta labor actua com a ambaixadoraper la causa dels xiquets soldat en UNICEF iAmnistia Internacional, i a més ha arreplegatla seua història de forma extensa en un llibre.

Esta valenta dona ens conte més exten-sament la seua història al llibre: "La meua vi-da com a xiqueta soldat. Em van llevar a mamare i em van donar un fusell".

“En molts països els arbres i el campcreix amb l'aigua, mentre que en uns

altres ho fan amb la sang dels xiquets”

AMNISTIA INTERNACIONAL

Xina Keitetsi va ser xiqueta soldat durantdeu anys a Uganda

Amnistia InternacionalGrup Local de València

UNICEF AFGHANISTAN/IBRAHIM ANDREW SESAY

A la zona occidental de l’Afganistan aquest nen soldat espe-ra la seva desmobilització. Fotografia extreta de la Guia delprotocol facultatiu sobre la participació de nens i nenes alsconflictes armats

I M A G I N A R I


Hans Christian Andersen ha passat a la història comun dels millors autors de contes infantils. Seus són títolsclàssics de la literatura infantil, com La reina de les neus,Les sabatilles vermelles, La princesa i el pèsol, La vene-dora de llumins o El soldadet de plom. La seva produccióascendeix a 164 contes, traduïts a més de 120 idiomes,més que qualsevol altra obra literària. Històries que hanseduït grans i petits per la seva imaginació poètica i elsentit moral que hi ha darrere de cada narració.

Hans Christian Andersen (1805-1875)Andersen neix a Odense, Dinamarca, el 2 d’abril de

1805. Fill d’una família humil, es trasllada amb catorzeanys a Copenhaguen a buscar fortuna com a autordramàtic. Les seves primeres produccions són poemes,obres de teatre i cròniques de viatges. L’èxit li arriba ambla novel·la L’improvisador, el 1835. El mateix any publica elprimer fascicle dels Contes de fades contats per als nens,

amb tanta acceptació que aviat se li afegirien moltes méscol·leccions, amb obres tan conegudes com La sireneta,La princesa i el pèsol o L’aneguet lleig. El 1867 publica laseva última novel·la, Pere l’afortunat, i el 1872, l’última en-trega dels seus contes de fades. Andersen mor el 4 d’a-gost de 1875, havent-se convertit en la personalitat cultu-ral més important del seu país, reconegut i admirat mun-dialment.

Andersen, 200 anys de contesEnguany es commemora el bicentenari del naixement de l’autor delscontes d’èxit ‘L’aneguet lleig’, ‘La sireneta’ o ‘El vestit nou de l’emperador’

Premi Hans Christian Andersen

El premi Hans Christian Andersen és el guardó de major prestigi dins del campde la literatura infantil. Instaurat el 1956, consisteix en una medalla i un diploma quees concedeix cada dos anys al conjunt de l’obra d’un autor i d’un il·lustrador, per lacontribució de la seva obra al camp de la literatura infantil i juvenil. Aquest premi elconcedeix l’IBBY, International Board on Books for Young People - Organització Inter-nacional per al Llibre Juvenil, per iniciativa de la periodista alemanya Jella Lepman.

La primera condecoració de l‘Andersen va ser per a l’escriptora britànica EleanorFarjeon, l’any 1956. Altres escriptors guardonats han estat Guianni Rodari, María Gri-pe, Lygia Bojunga Nunes, Christine Nöstlinger i Virginia Hamilton. Entre els il·lustra-dors que han rebut aquest guardó es troben noms com Alois Carigiet, Jiri Trnka,Maurice Sendak, Kveta Pacovská i Jorge Müler.http://es.hca2005.net/

Els contes d’Andersen s’inspiren en relats populars inarracions mitològiques, i estan caracteritzats per la con-vivència d’elements de la realitat i la fantasia, amb perso-natges de la vida quotidiana, animals i herois mítics com aprotagonistes. Alguns temes són recurrents a l’obra d’An-dersen. La figura de Déu com a ésser benigne i totpode-rós, la mort com a alliberament i prolongació de la vida, laconfrontació entre la raó i el sentiment, els objectes mà-gics que canvien la vida, la preponderància de la dona...són alguns dels referents dels seus contes.

L’obra d’Andersen ha estat adaptada i ha influït en dis-ciplines com el teatre, el ballet, el cinema, l’escultura o la

“La meva vida és un conte meravellós,marcat per la sort i l’èxit”

H.C. Andersen, El conte de la meva vida (1855)

I M A G I N A R I


pintura, i que ha convertit l’autor danès en un dels refe-rents de la literatura infantil de tots els temps.

Projecte Hans Christian Andersen 2005Per commemorar el bicentenari del naixement d’a-

quest prolífic autor, la Fundació Hans Christian Andersen2005 ha organitzat una sèrie d’activitats que giraran en-torn la figura d’Andersen. L’objectiu del projecte és acon-seguir que el major nombre possible de persones cone-guin diferents aspectes de l’autor.

Així, s’ha organitzat una exposició disponible en 12versions idiomàtiques que pretén donar a conèixer la vidai l’obra d’Andersen. A l’Estat espanyol, aquesta mostra iti-nerarà per diferents poblacions al llarg d’aquest any.

D’altra banda, la Fundació Hans Christian Andersen2005 ha col·laborat amb l’edició d’alguns exemplars com-memoratius del naixement d’Andersen: una edició il·lustra-da dels contes complets d’Andersen (Anaya), la reediciódel llibre de viatge Viaje por España (Alianza Editorial), lapublicació de tres volums de contes d’Andersen en unúnic estoig commemoratiu (Alianza Editorial) i la publica-ció de Cuentos completos de Andersen (Ediciones Cáte-dra).

Altres produccions que es faran per celebrar el bicen-tenari són una sèrie de 26 pel·lícules d’animació inspira-des en els contes d’Andersen, un documental sobre la vi-da de l’autor destinat al públic internacional i un llargme-tratge sobre la vida de Hans Christian Andersen, dirigitper l’oscaritzat director danès Bille August.

Redacció Protagonistes, ja!Il·lustracions d’Arthur Rackham, publicades a

Los cuentos de Andersen. Editorial Juventud. Barcelona, 1998.

Projecte educatiuEl Centre de Literatura Infantil de la Universitat Pe-

dagògica de Dinamarca ha elaborat un projecte educatiubasat en la figura de Hans Christian Andersen. Es tractad’un material disponible en castellà que es dirigeix princi-palment als professors d’educació primària i que abastadiferents assignatures.

El projecte consta de quatre parts. D’una banda, unasèrie d’articles sobre la vida i les obres d’Andersen. D’al-tra banda, s’inclouen com a material pedagògic una sèriede assajos educatius sobre la vida i l’obra d’Andersenadaptats a les característiques de cada país i a l’educacióprimària i secundària, amb propostes concretes sobre lesnoves formes de treballar amb els seus contes. Tambés’inclou una exposició virtual en Internet juntament ambdiferents propostes pedagògiques, una mostra en quès’interpreten i comprenen 14 il·lustradors danesos de con-tes seleccionats d’Andersen. Finalment, el projecte comp-ta amb assessorament on line sobre l’ensenyament a ins-titucions i organismes que treballen amb Andersen i l’edu-cació primària i secundària amb motiu del bicentenari desdel Centre de Literatura Infantil de la Universitat Pedagògi-ca de Dinamarca.

El projecte destinat a Espanya està disponible a Inter-net a l’adreça http://es.hca2005.net/. Aquest material espot consultar i utilitzar de forma gratuïta.

E S PA I S D ’ A CC I Ó


Vagi per endavant la meva declaració de principis per noser acusat de demagog: vaig ser membre d'Escoltes Cata-lans i ja m'he adherit a Amescoltes. I encara segueixo pro-pugnant la unificació de l'escoltisme català (que ja defensa-va al llibre Excursionisme i Escoltisme que vam escriureamb Eduard Vallory fa dotze anys).

Dit això, el passat 22 de febrer vaig assistir a la presenta-ció d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans, laqual neix amb la voluntat de donar suport a aquesta asso-ciació des de la societat civil, tot aglutinant els antics mem-bres escoltes i d'altres persones compromeses amb el pro-jecte integrador, obert i participatiu d'Escoltes Catalans, unprojecte educatiu que contribueix al compromís social demolts joves, i que ha significat molt pel nostre país. El modelde suport que proposa aquesta iniciativa és pioner en l’àm-bit europeu, atès que Catalunya és un dels pocs països ontots els dirigents escoltes són menors de 30 anys.

I fa justament 30 anys, l'escoltisme encara estava mésdividit del que ho està avui, i va néixer Escoltes Catalans perunir la major part de l'escoltisme laïc i pluralista, en coedu-cació, tot integrant la GMM (Germanor de Minyons de Mun-tanya), BSdC (Boy Scouts de Catalunya), GNNG (Germanorde Nois i Noies Guies), Nova Escolta del País Valencià i cincagrupaments de NINE. Aquella iniciativa va permetre unaestabilitat que s'ha consolidat en una associació laica forta,mentre que l’alternativa ha estat l'associació confessionalMEiGSJ (Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi). A més d'a-questes dues grans associacions hi ha altres de més peti-tes, i tot plegat segueix mantenint la divisió de l'escoltismecatalà.

Amescoltes és un projecte integrador que actua de xarxade suport a Escoltes Catalans per al desenvolupament del'escoltisme laic català. Si se'n vol saber més, hom pot con-sultar el web www.amescoltes.org

Quant a l'acte de presentació, es va fer coincidir amb lacelebració de la diada del pensament escolta i es sumavaals actes del trentè aniversari d'Escoltes Catalans i de la uni-ficació de l'escoltisme laic. Més de 300 persones ens vamreunir a l'auditori de la Pedrera de Barcelona per celebrar unemotiu acte que agrupava antics membres d'Escoltes Cata-lans, encapçalats pel president del Parlament, l'HonorableErnest Benach -que presidia l'acte- i d'altres personalitatsdel món pedagògic, acadèmic, polític i professional -dignes iplurals representants de la societat civil- que donen suportal projecte escolta. A més del president del Parlament, Er-nest Benach, hi van intervenir la degana de la Facultat deFormació del Professorat de la UB, la catedràtica GemmaTribó; el president de Teranga (associació de cooperació ca-talanosenegalesa), Mawa Ndiaye; l'expresidenta d'EscoltesCatalans i antiga secretària general de Joventut, Rosa M.Pujol, i l'actual president d'Escoltes Catalans, Josep M. Ro-dés.

La iniciativa Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Ca-talans està promoguda des de la Fundació Escolta JosepCarol, entitat creada des d'Escoltes Catalans per reforçar laseva tasca. Entre les 100 primeres persones adherides (espot veure la llista al web) s'hi troba la pedagoga Marta Mata;el músic Joan Manuel Serrat; l'alpinista Araceli Segarra; l'e-conomista Andreu Mas-Colell; el periodista Joan Barril; l'ac-tor Oriol Grau; el poeta Carles Duarte; el secretari generald'Educació, Ramon Martínez Deu; la síndica de greuges deBarcelona, Pilar Malla; la rectora de la UPF, Rosa Virós; laregidora d'Educació de Barcelona, Marina Subirats, i els es-criptors Màrius Serra i Ignasi Riera, així com alguns delsprincipals representants polítics del nostre país.

30 anys d'escoltisme laicLa creació d'Amescoltes aglutina una àmplia representació de lasocietat civil com a xarxa de suport d'Escoltes Catalans

Jordi QueraProtagonistes, ja!

JORDI QUERA

L'acte de presentació es va fer coincidir amb la celebració de la diada del pen-sament escolta i es sumava als actes del trentè aniversari d'Escoltes Catalans ide la unificació de l'escoltisme laic

JORDI QUERA

El projecte educatiu d'Escoltes Catalans contribueix al compromís social demolts joves i ha significat molt pel nostre país...

I N F OR M A C IO N S


Estats Units suprimeix la penade mort per als menors

El Tribunal Suprem dels EUA ha anunciat l’abolicióde la pena de mort per als assassins menors de 18anys en el moment de cometre el seu crim. Així, es posafi a una pràctica vigent a 19 Estats del país i que afectaa prop de 70 joves. La pena màxima, que continua apli-cant-se a 38 Estats, es va reinstaurar pel Tribunal Su-prem nord-americà el 1976. Així, els Estats tenen la po-testat de decidir si l’apliquen o no. Tot i que la pena demort es considera il·legal segons el dret internacional,continua aplicant-se a un centenar de països del món.

Presentat el Pacte de laComunicació per l’Educació

El passat 2 de març es va presentar a Barcelona elPacte de la Comunicació per l’Educació, un pacte que tél’objectiu de fomentar la consideració dels mitjans de co-municació com a agents educadors, ja que es consideraque els mitjans tenen un paper essencial a l’hora de deli-mitar allò que és rellevant socialment, fomentar estats d’o-pinió, generar coneixements i promoure valors. El Pacterespón a un compromís col·lectiu del sector de la comuni-cació basat en l’autoregulació, que convida a plantejar lacreació i emissió de missatges tenint sempre en compte elpaper educador dels mitjans de comunicació.

‘Sitges Capaç’, sensibilitzacióenvers les discapacitats

L'Ajuntament de Sitges, des de l'Àrea de BenestarSocial, porta a terme el programa de sensibilització en-vers les discapacitats Sitges Capaç, adreçat a la pobla-ció en general i especialment als nens i les nenes. Unade les accions més importants que s’han realitzat durantel 2004 amb aquest objectiu ha estat la creació del Con-sell Municipal d'Accessibilitat, on participen les diferentsentitats representatives del món de la discapacitat a Sit-ges i la comarca. Aquest òrgan és un espai pensat tantper a la recollida d'inquietuds i demandes com per al de-bat, la reflexió i l'acció.

Sitges Capaç vol ser un programa viu i realista quedoni resposta a les necessitats del dia a dia de les perso-nes amb discapacitat. En aquests moments tots els es-forços estan dirigits cap al camp de la inserció laboral.També s’ha aprovat recentment el Pla d'Accessibilitat. Ai-xí mateix, està previst d’iniciar una via d’acció per millorarla qualitat de vida dels malalts mentals. Per altra banda, elprograma fomenta l'esport adaptat, com un mitjà molt im-portant d'inserció social i de creixement personal per a lespersones amb discapacitat i a la vegada un instrumentsensibilitzador i de socialització amb la resta de població.

El programa Sitges Capaç es va crear amb motiu del’Any Europeu de la Discapacitat 2003. Es pretén que si-gui un projecte participatiu i transversal en què es fo-mentin la normalització i la plena participació social deles persones amb discapacitat, partint de les necessitatsreals d'aquest col·lectiu i, a la vegada, promoure unatasca de sensibilització per a la població en general. Elprograma vol implicar altres departaments de l'Ajunta-ment, així com altres administracions públiques, entitatsprivades i fundacions, però sobretot la societat civil. Elprograma compta amb el suport de l'Àrea de BenestarSocial de la Diputació de Barcelona i la col·laboració dela Fundació Caixa Sabadell.

Els joves de 16 anys podran impulsar noves lleis al Parlament

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha simplificatla iniciativa legislativa popular per fomentar l’ús d’aquestaeina de participació ciutadana, que funciona des de 1995.La reforma del text, que el converteix en un dels mésavançats d’Europa, presenta canvis innovadors, com re-baixar de 18 a 16 anys l’edat necessària per donar suporta la iniciativa. Així, els joves de 16 anys podran impulsar,amb la seva firma, una nova llei perquè el Parlament deCatalunya la discuteixi i la voti. D’altra banda, només serannecessàries 50.000 firmes, i no 65.000, com fins ara, enun termini de 120 dies, fins ara 90, prorrogables per cau-ses justificades. Després, els promotors de la nova llei po-dran defensar-la al Parlament o retirar-la si els semblaconvenient. La reforma també preveu indemnitzacions a lacomissió promotora per les despeses ocasionades i per-met, en determinades ocasions, l’atorgament d’una bes-treta per cobrir les primeres despeses, si es justifica degu-dament. Així mateix, el Govern en sis mesos proposarà lleiper regular dret d’iniciativa en l’àmbit local, ja que els enslocals tenen potestat normativa, tot i no aprovar lleis.

Nou programa per ensenyar elspares i mares a educar els fills

El Departament de Benestar i Família de la Generali-tat de Catalunya, a través de la Secretaria de Famílies id’Infància, ha posat en marxa un nou programa per apares i mares de fills de 0 a 16 anys, amb l’objectiu decontribuir a la formació de les famílies en la seva tascaeducativa, alhora que pretén dinamitzar els projectesque desenvolupen en aquesta línia les associacions depares i mares.

E I N E S C U LT U R A L S


El món en imatges

Joventut

Un meravellós món per a Oliver

Geronimo StiltonDestino

De la mà de l’Oliver, els nens i les nenesprendran consciència del problema quesuposen les barreres arquitectòniques. Ésun llibre especial sobre les discapacitats físi-ques, enfocat a sensibilitzar els infants sobreaquest tema, i que exalta valors de solidari-tat, igualtat, treball en equip... per aconseguirobjectius, confiança i companyonia entreamics.

L’Oliver, que és molt imaginatiu, escriuuna obra de teatre per interpretar-la amb elsseus companys d’escola. Però perquè puguiaccedir al teatre amb la seva cadira de rodes caldrà canviar molt mésque les escales: els cors de tots els rosegadors de Ratalona.

Una casa plena de contes

Vivian French - Selina YoungTimun Mas

Amb edicions en català i castellà, Unacasa plena de contes és un llibre que conté52 històries per compartir, una per cadasetmana de l’any. Són històries molt diver-ses sobre els diferents habitants d’unaenorme i laberíntica casa, on viuen unafamília, els seus gossos i gats, la rata Rosi,fantasmes, juguets animats i molts méspersonatges. Una casa plena de contes ésun llibre destinat als infants a partir dels 6anys (4 si és un adult qui llegeix els contes).

Cuentos de Andersen

Editorial Juventud

Els contes clàssics d’Andersen en una edicióil·lustrada per Arthur Rackman, famós per les il·lustra-cions d’Alícia en terra demeravelles. El volum in-clou títols com L’aneguetlleig, La reina de les neus,La sireneta o El vestit noude l’emperador, entred’altres. La traducció alcastellà és d’Alfonso Na-dal. Editorial Juventud vapublicar la primera ediciódels contes clàssics d’An-dersen l’any 1933.

El concepto del continuum. En busca del bienestar perdido

Jean LiedloffEditorial OB STARE

A partir de la seva experiència amb els indis de la selva veneçolana, amb el quals va conviure durantdos anys i mig, Jean Liedloff qüestiona el modus de vida de la cultura occidental i la forma en què criemels fills. Per a l’autora hem malentès tràgicament la nostra natura, ens hem separat del nostre continuum,d’allò que durant milions d’anys ens ha fet evolucionar de forma harmònica amb la natura. La suprema-cia de l’intel·lecte per sobre de l’instint, tret propi de l’espècie humana, és un gran error segons Liedloff,que ens ha fet perdre el benestar de què gaudien els nostres avantpassats més remots.

L’autora defensa posar en pràctica els principis del continuum en la criança dels fills per ajudar-losconvenientment a ser autònoms i a créixer de forma plena i feliç. El primer pas és permetre’ls experi-mentar totes les vivències pròpies de l’etapa d’estar en braços, en contacte constant amb la seva mare:transportar el nadó en braços fins que adquireixi autonomia (als sis o vuit mesos, quan comença l’eta-pa de gateig); respondre immediatament els seus senyals de malestar, sense jutjar o qüestionar lesseves necessitats; considerar-lo innatament social i cooperatiu, amb forts instints de conservació, etc.

P r e c i o s e simatges en un lli-bre en el qualels divertits per-sonatges Gas-par i Lola mos-traran als méspetits els objec-tes quotidians,

els animals, els transports... Les il·lustra-cions són de Georg Hallensleben.

Documents

PROGRESSEM, LENTAMENT