PROJECTE EDUCATIU “L’ALIMENTACIÓ EN EL MÓN EDUCATIU: … · 2009-03-11 · Projecte Educatiu L’alimentació en el món educatiu 11.-Crear una estructura que permeti la introducció

PROJECTE EDUCATIU

“L’ALIMENTACIÓ EN EL MÓN EDUCATIU:

CULTURA, HÀBITS I SALUT”

Autor: Pere Castells EsquéSupervisor: Jesús Contreras

(Curs 2005-2006)

Projecte Educatiu L’alimentació en el món educatiu

Material que es presenta:

-Projecte educatiu.

-Presentació en power point a l’annex 1. (Paper i CD)

-Quadern del professor Diada de l’alimentació annex 2 (Paper i CD)

-Valoració Diada de l’alimentació annex 3.(Paper i CD).

-Enquesta alimentació annex 4. (CD)

-Dossiers de fotos annex 5 . (CD)

-“Comemos como vivimos” annex 6 (CD) (Propietat d’Alimentària 2006)

2


Índex:

1.-Portada. i material presentat..………… …………...… pag 1

2.-Índex........................…………………….……………... pag 3

3.-Introducció.......................................................…...…..pag 4

4.-Objectius...................................................……............pag 5

5.-Treball previ................................................……...… pag 7

6.-Descripció del treball................................…………..pag 11

7.-Jornades de l’alimentació.......................…………..pag 20

8.-Justificació de la temàtica preferent.........…….…pag 24

9.-Marc de referència..............................……...............pag 25

10.-Metodologia ................................………….............pag 26

11.-Recursos utilitzats.............................……...............pag 30

12.-Pla de treball..............................…..................pag 33

13.-Aplicacions del projecte en l’ensenyament.....pag 35

14.-Resultat final.............................…...................pag 36

Bibliografia ...........................................................pag 40

3


3.-Introducció:Els mals hàbits alimentaris del món occidental són un fenomen creixent i molt preocupant, amb conseqüències perfectament previsibles en la salut de la nostra societat. L’any 2004 es va conèixer una dada alarmant: Espanya és, en aquest moment, el segon país europeu en l’índex d’obesitat infantil. El març del 2005 es va posar en marxa un pla europeu per tal de prevenir aquesta plaga del segle XXI.Els hospitals de referència fan contínues crides sobre aquest problema i un altre de no menys greu, també relacionat amb la alimentació: el creixement desmesurat de casos d’anorèxia i bulímia entre els nostres joves.

En aquest sentit, estic treballant en un grup de recerca en la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i amb la col·laboració del Observatori de l’Alimentació (ODELA) de la Universitat de Barcelona en un programa educatiu per tal de conscienciar els joves de la importància d’una alimentació equilibrada.També, s’ han començat a planificar estratègies d’atenció a la diversitat en alumnes que pateixen malalties relacionades amb l’alimentació o en les quals l’alimentació pot millorar la qualitat de vida i la seva integració en el món educatiu. Així tenim els diabètics, els celíacs, els que pateixen intoleràncies a alguns aliments, els que pateixen malalties coronàries, al·lèrgies, els que tenen problemes oncològics, etc

Aquest programa inicià el seu camí a l’Institut Molí de la Vila de Capellades el 22 d’abril del 2005 en una jornada sobre l’alimentació i continuà durant tot el curs 2005-2006 a diferents centres de Catalunya (s’adjunta tota la informació en els annexos). El programa vol ser una contribució per evitar els problemes de salut que es deriven dels mals hàbits alimentaris i una aposta pels valors d’una cultura alimentària saludable, lúdica i desculpabilitzadora.

Aquesta iniciativa, com ja he esmentat, no ha estat individual sinó en col·laboració amb el grup de recerca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i l’Observatori de l’alimentació (Odela) per tal d’ elaborar un projecte amb l’objectiu de fer una anàlisi exhaustiva de l’alimentació en el marc educatiu i els seus lligams culturals i hereditaris i per tal d’avaluar les seves relacions amb malalties, hàbits alimentaris etc.

Jornades de coneixement del fet alimentari, la diversitat cultural, els hàbits alimentaris, la nutrició i dietètica i sobre tot la cuina han de contribuir a millorar ostensiblement aquests problemes/malalties que amenacen d’ésser una lacra de la societat europea del segle XXI.

La cultura alimentària i encara més concretament “LA CUINA” és, per tant, el fil conductor d’aquest projecte.

4


4.-Objectius:

1.- Potenciar l’interès dels joves per la cultura de l’alimentació com a vehicle per aconseguir una dieta sana i equilibrada.

2.-Recollir informació envers els hàbits alimentaris de tota la comunitat educativa per tal d’avaluar la problemàtica actual i futura de l’alimentació en la població educativa.

3.-Recollir informació en l’àmbit dels menjadors escolars respecte els problemes d’acceptació de diferents aliments.

4.-Despertar la consciència en els joves envers els alumnes amb necessitats educatives especials relacionades amb malalties.

5.-Despertar l’interès pel coneixement dels productes i les seves elaboracions com a eina per a una alimentació equilibrada.

6.-Donar informació i orientació dels hàbits alimentaris que contribueixen a una alimentació equilibrada.

7.-Crear en els joves la curiositat pels menjars, tant els convencionals com els no convencionals.

8.-Donar a conèixer la problemàtica de l’obesitat, les seves causes i les seves possibles solucions.

9.-Donar a conèixer la problemàtica de l’anorèxia i la bulímia, les seves causes i les possibles solucions.

10.-Donar a conèixer la problemàtica de les intoleràncies en alimentació, les seves causes i possibles solucions.

5


11.-Crear una estructura que permeti la introducció de l’alimentació (cultura, hàbits i salut) en l’àmbit educatiu a nivell de tutories i com a element curricular en diferents assignatures.

12.-Crear una estructura educativa per atendre les problemàtiques d’atenció a la diversitat en malalties (diabetis, cetonuria, etc)

13.-Fer conèixer als joves els productes bàsics de la cuina mediterrània com a eina d’una bona alimentació (equilibrada i sana).

14.-Fer conèixer als nostres adolescents els productes d’altres països com a fenomen de la multiculturalitat.

15.-Aprofundir dins el món educatiu en la problemàtica del menjar malbaratat per la societat com a eina pedagògica de conscienciació social.

16.-Aprendre a menjar d’una manera sana i equilibrada.

17.-Desenvolupar en els adolescents els diferents sentits que intervenen en el fet gastronòmic com a eina per millorar l’hàbit alimentari.

18.-Aplicar les TIC (Tecnologies de la informació i el coneixement) en el procés d’informació dels aliments i l’elaboració de dietes.

19.- Col·laborar amb Centres Educatius de Cicles Formatius de Cuina per realitzar projectes relacionats amb l’alimentació (cultura, hàbits i salut).

20.-Iniciar, com a projecte pilot, la recollida de mostres per tal de poder fer unes anàlisis que ens permetin avaluar les incidències culturals i hereditàries derivades del fet alimentari.

21.-Crear una estructura a batxillerat que permeti fer crèdits de recerca (treballs d’investigació) que puguin ser útils en la creació d’una infraestructura educativa.

22.-Crear documentació i material que faci possible l’estructuració de crèdits de síntesi (treballs generals que es fan a cada curs de la ESO) al voltant del tema de l’alimentació.

23.-Crear una estructura als centres educatius en la qual l’alimentació sigui un dels eixos transversals que determinin activitats i visites al voltant d’aquest tema, així com incidència en assignatures.

24.-Crear la figura de joves monitors de l’alimentació entre els alumnes de batxillerat per tal de que facin de models positius pels altres alumnes.

6


5.- Treball previLa meva participació en el grup de recerca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i amb la col·laboració del Observatori de l’alimentació (ODELA) de la Universitat de Barcelona ha permès tenir ja una sèrie de propostes preparades i/o executades al llarg del curs 2004-05. Així podem esmentar:

-Creació de les maletes dels aliments, amb diferents aspectes:*La caixa misteriosa.*Maleta bàsica dels sentits.*Maleta dels matisos gustatius.*Maleta del món dolç.*Maleta del món salat.*Maleta de les herbes aromàtiques.

-Joc “Coneguem els aliments”. Es tracta de descobrir una sèried’aliments a partir del contacte directe: es poden tocar, tastar, olorar i també mirar directament i a través de les fotografies.

-Preparació i realització de conferències, per exemple les realitzades a L’Escola d’Hoteleria Sant Narcís de Girona.

-Preparació, organització i realització de la Jornada de l’Alimentació celebrada el dia 22 d’abril 2005 a l’IES Molí de la Vila de Capellades.

7


Exemplificació de l’organització d’aquesta activitat:IES MOLÍ DE LA VILACapelladesCurs 04-05

DIADA DE L’ALIMENTACIÓ 22/04/05HORARI:1a hora: 9’15-10’15 (Tallers)2a hora: 10’15- 11’15 (Tallers)Esbarjo: 11’15-11’45 (Esmorzar)3a hora: 11’45-12’45 (Tallers)Fi de festa (obert als pares): 12’45-13’45 (Venda de roses, llibres, comerç just, lliurament de premis)

1r d’ESO: CONÈIXER ELS ALIMENTS (4 grups-classe) (8 professors)

Cada grup-classe farà totes les activitats. Els alumnes s’agruparan de sis en sis:

- La caixa misteriosa- Aliments dolços- Aliments salats- Herbes aromàtiques

2n d’ESO: ELS SENTITS EN L’ALIMENTACIÓ (4 grups) (8 professors)

Cada grup-classe farà totes les activitats. Els alumnes s’agruparan de sis en sis:

- Gustos bàsics: dolç i salat- Gustos bàsics: àcid, umami, salat- Vista- Matisos

3r d’ESO: ESCOLLIR I TRANSFORMAR ELS ALIMENTS (6 tallers) (10 professors) (2 cuiners)

En totes les hores es repeteixen els següents tallers amb alumnes diferents:

- Saber el que comprem (2 professors) (Visita a comerços)

- Pastisseria (2 professors) (Visita al forn)

- Derivats de la llet: el mató, la nata i la mantega (2 professors) (Lab. Bio.)

- Els arrebossats (1 professor i 1 cuiner) (aula Tecno I)

- Postres amb fruites (2 professors) (aula normal)

- Truites (1 professor i 1 cuiner) (aula Henry Moore)

8


4t d’ESO: DIETÈTICA I CUINES DEL MÓN (6 tallers) (6 professors) (1 cuiner) (1 sanitari) (2 especialistes)En totes les hores es repeteixen els següents tallers amb alumnes diferents:- Elaboració de plats de diferents èpoques (1 professor i 1 especialista) (aula normal)

- Cuines del món: l’islam (1 professor) (aula normal)

- Cuines del món : el sàbat (1 professor) (aula normal)

- Cuines del món: pasta italiana (1 professor i 1cuiner) (aula Tecno II)

- Menjar equilibrat (1 professor i 1 especialista) (aula normal)

- Malalties i alimentació (1 professor i 1 cuiner-sanitari) (aula normal)

1r de BATXILLERAT: CUINA I SOCIETAT (5 grups) (5 professors)

Es tracta de preparar per a tot l’Institut parades de promoció i venda de productes del “Comerç just “ (Intermon-Oxfam).Caldrà enviar una carta a tots els components de la comunitat educativa del IES informant de d’aquest dia d’activitats i un llistat dels productes de Comerç Just que es podran adquirir a última hora del matí en el que el Centre estarà obert a tota la Comunitat Educativa.

2n de BATXILLERAT: APLICACIÓ DEL FET ALIMENTARI (2 professors)

Tot el matí (cuina i menjador):

- Preparació del dinar per als professors i alumnes de 2n de batxillerat (pressupost, venda tiquets, encarregar productes, comprar-los, elaborar el menjar, parar taula, netejar). Exemple de dinar a partir de vegetals i fruites: amanida de pasta, d’arròs, tropical, empedrat, de patates. Cremes de vegetals (porro, xampinyons, carbassó)

9


10


6.-Descripció del treball

El treball està encaminat a crear una estructura que possibiliti la creació d’una conscienciació de que la cultura alimentaria és una eina imprescindible per a la salut del nostre país. Els punts bàsics en els quals s’ha centrat aquest treball són els següents:

1.-Obtenció d’informació com a fase inicial d’aplicació del projecte. ENQUESTA DE L’ALIMENTACIÓ (Annex 4)

2.-Creació de materials de treball per a tallers on es desenvolupin iniciatives que permetin un millor coneixement del fet alimentari i a partir d’aquí poder intervenir en hàbits i per tant en salut alimentària. S’ADJUNTA MATERIAL UTILITZAT.

3.-Divulgació/Pedagogia de l’alimentació. Creació d’una infraestructura: jornades envers l’alimentació (cultura, hàbits i salut). S’ADJUNTA ANNEXOS 2 i 3.

4.-Intervenció en l’estructura organitzativa dels centres a diferents nivells: jornades, tutories, crèdits de síntesi, crèdit de recerca de batxillerat i currículums de determinades assignatures. Resumint: “Aconseguir que l’alimentació sigui un eix transversal dels centres educatius”

11


6.1.- Obtenció d’informació:

S’ha realitzat un qüestionari sobre l’alimentació, avaluant els productes de consum.Aquest qüestionari és el mateix que es va utilitzar per fer l’estudi del projecte d’ODELA. “Comemos como vivimos” que es va realitzar en tot l’àmbit espanyol i que es presentà a ALIMENTARIA 2006 . Es pot consultar a l’Annex 6 (Es propietat de Alimentaria 2006)Aquest estudi s’ha realitzat sobre 500 persones de la zona de Capellades, majoritàriament alumnes.Els aliments rebutjats són motiu d’aquesta informació inicial.(Es poden consultar les dades complertes a l’ annex 4).

12


Els resultats els resumim aquí:

Aliments seleccionats per una enquesta sobre preferències alimentàries (sobre 500 enquestats de la zona escolar de Capellades) (Entre parèntesi aliments rebutjats)

1.-Oli d’oliva (15) 23.-Llegums(78)2.-Embotits (11) 24.-Sopa(23)3.-”Bolleria” (32) 25.-All(159)4.-Pa (2) 26.-Galetes(6)5.-Galetes (9) 27.-Peix blanc(86)6.-Cereals (33) 28.-Cols(250)7.-Fruita (15) 29.-Espinacs (194)8.-Llet (30) 30.-Vi (222)9.-Verdures(96) 31.-Cervesa (229)10.-Xocolata(22) 32.-Refresc i coles (43)11.-Mantega(87) 33.-Sucs envasats (43)12.-Formatge(52) 34.-Cafè (165)13.-Ous (14) 35.-Té (218)14.-Carns (38) 36.-Infusions (180)15.-Pasta (6) 37.-Hortalisses (107)16.-Amanida verda(64) 38.-Marisc (73)17.-Arròs(7) 39.-Xampinyons (146)18.-Salsitxes(43) 40.-Pebrot (211)19.-Cigrons(86) 41.-Coliflor (248)20.-Peix blau.(101) 42.-Iogurt (27)21.-Patates(3) 43.-Pizza (20)22.-Fruits secs(24) 44.-Kiwi (111)

13


45.-Dolços (15) 68.-Llenties (73)46.-Mongetes seques (145) 69.-Gelat (15)47.-Hamburgueses (47) 70.-Peix cons (145)48.-Meló (29) 71.-Iogurt fruites (46)49.-Maduixes (29) 72.-Carxofes (141)50.-Patates fregides (11) 73.-Tonyina (43)51.-Ceba (152) 74.-Pernil cuit (40)52.-Pollastre (19) 75.-Préssec (35)53.-Bledes (239) 76.-Lluç (74)54.- Plàtan (48) 77.-Ali.crus (152)55.-Vísceres (335) 78.-Ali. fregits (26)56.-Pèsols (146) 79.-Ali. bullits (43)57.-Conill (88) 80.-Alim- planxa (11)58.-Pastanagues (91) 81.-Ali. rostits (19)59.-Taronges (25) 82.-Ali. al forn (12)60.-Pa integral (85) 83.-Ali. guisats (46)61.-Fetge (299) 84.-Ali. amanits 59)62.-Tomàquets (73) 85.-Ali.microo. (69)63.-Peres (36) 86.-Al. Precui. (103)64.-Marisc en conserva (148)65.-Mongetes verdes (157)66.-Ronyons (352)67.-Porc (73)

Nota: La repetició de les galetes al 5 i al 26 és per valorar el grau de credibilitat de l’enquesta. En aquest cas està dins els marges de fiabilitat.

14


Enquesta sobre preferències alimentàries Zona Capellades (gràfic general)

1.5.-Buscar tota la informació disponible sobre jornades, setmanes, conferències etc., que tinguin relació amb el projecte.

2.- Creació de materials de treball:

Aquests materials han de preveure que també podran ser utilitzat per a alumnes amb necessitats educatives especials i alumnes amb problemes de motivació educativa.

2.1.-Maletes de l’alimentació a diversos nivells:-Conèixer els aliments.-Els sentits en l’alimentació.-Els gustos bàsics.-Els món dels dolços.-El món dels salats.-Les espècies.

2.2.-Fitxes sobre nutrició i dietètica aplicades a permetre una millor comprensió de les diferents problemàtiques de l’alimentació (obesitat, anorèxia, bulímia, intoleràncies etc.)

2.3.-Programes informàtics per càlculs energètics de diferents dietes i també de la composició dels aliments.

15

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 71 73 75 77 79 81 83 85


6.2.-Creació de materials de treball

En l’annex 2 i el 3 es poden consultar els materials que es van anar creant per les jornades de l’alimentació dels diferents centres. Es poden agrupar en:

-Materials que permeten conèixer els avantatges de la dieta equilibrada.

-Materials per a la realització de tallers a realitzar en jornades sobre alimentació.

-Materials que permeten la realització de crèdits de síntesi a diferents nivells.

-Maletes gastronòmiques. *Introducció als gustos.*Introducció als olors.

-Fitxes de receptes fàcils, atractives i saboroses.

-Les cuines del món. Joc/ dossier, que permet conèixer la diversitat cultural culinària en diferents cultures.

(S’adjunten fitxes de diverses activitats)

16


6.3.-Divulgació/Pedagogia de l’alimentació.

A partir de les jornades de l’alimentació (cultura, hàbits i salut). S’ADJUNTA ANNEXOS 2 i 3, crear una estructura que permeti que l’alimentació sigui un tema “relativament freqüent” en els comentaris que es produeixin entre els nostres estudiants. És convenient que es plantegin qüestions relacionades amb els aliments (hàbits, malalties etc.)

3.1.-Realització de conferències sobre alimentació i salut.

3.2.-Pràctiques de nutrició i dietètica.

3.3.-Col·loquis entre joves al voltant de la problemàtica de l’obesitat.

3.4.-Col·loquis entre joves al voltant de la problemàtica de l’anorèxia, bulímia i altres malalties.

3.5.-Utilització d’Internet com a eina de comunicació.

Es tractaria d’ incidir en els centres perquè programin alguna de les activitats següents:

-Dia de l’alimentació.

-Setmana de l’alimentació.

17


6.4.-Intervenció en l’estructura organitzativa dels centres (L’alimentació com a eix transversal).

Es tracta de proposar al Consell Escolar dels Centres la seva intervenció en programes educatius en l’àmbit alimentari. La proposta està determinada en diversos nivells:

6.4.1-Aconseguir que els Centres introdueixin activitats generals o parcials en la programació del seu Pla Anual.

6.4.2.-Introduir el tema de l’alimentació (cultura, hàbits i salut) en el Pla d’acció tutorial.

6.4.3.-Introduir variacions curriculars a determinades assignatures per tal d’afavorir els treballs, tallers, etc. respecte al tema de l’alimentació.

6.4.4.-Introduir el tema de l’alimentació en els Crèdits de Síntesi d’algun curs d’ESO i en treballs de recerca de Batxillerat.

18


Exemplificació de propostes de crèdit de recerca i de síntesi:L’alimentació en els crèdits de recerca i de síntesi:

1. Com a treball de recerca - Estudiar els hàbits alimentaris dels alumnes del centre2 o 3 grups de recerca, un que investigui els hàbits dels alumnes de batxillerat i els altres que es reparteixin els estudiants d’ESO. S’elaborarien enquestes alimentaries (bàsiques), mesures antropomètriques, avaluació dels resultats i el més important propostes de canvi.- Els menjadors escolars:El grup encarregat hauria d’avaluar els menús del menjador. Fer enquestes als alumnes que es queden a dinar sobre les preferències, el que canviarien...- Estudi de les diferents cuines del món: Seria un treball de recerca que podria lligar-se amb la comparació dels hàbits alimentaris entres alumnes de diferents orígens.- Estudi de les malalties de tipus alimentari:Fer un estudi de tots els alumnes del centre que tenen alguna malaltia d’origen alimentari. Explicar-les, comentar els problemes que els comporten als que els pateixen...- Cuina tradicional-cuina actual. Recerca de plats tradicionals

que cada vegada es perden més. Parlar amb àvies, que expliquin els canvis en la cuina. També es podria lligar amb l’alimentació que portaven els nostres avis amb la que porten els nens d’avui en dia.

- Ciència i cuina. Estudi de com la ciència i la cuina estan relacionades i les innovacions científiques que han entrat a la cuina: microones, turmix etc.

- Fer un curt o vídeo-documental sobre els mals hàbits alimentaris i de comportament “manca d’exercici”, massa “playstation”, massa tele.....

- Altres relacionats amb l’alimentació.2. Com a crèdit de síntesi : L’alimentació com a crèdit de síntesi. Durant el període destinat a aquest crèdit, xerrades, tallers, classes relacionades amb l’alimentació, nutrició, cuina...s’aniran desenvolupant dins les diferents assignatures.

- Història de l’alimentació- evolució, canvis...- Taller de sentits (teoria+pràctica)- Taller d’espècies i cuines del món, fent un recorregut per algunes

de les cuines diferents a la nostra.- L’alimentació equilibrada, explicació i taller amb una piràmide dels

aliments, potser elaborada durant assignatures de plàstica.- Cuina tradicional. Tallers.- L’alimentació a l’espai.- L’alimentació dels esportistes.- Cuina “moderna”. Què significa?. Tallers.

Cal treballar-ho conjuntament amb el centre.

19


7.-Jornades de l’alimentacióIntroducció:

Per tal de crear un projecte global sobre l’alimentació i com a visualització general es va escollir les “Jornades d’alimentació a les escoles”.

Ha estat molt important definir les estratègies per tal de difondre convenientment la cultura, els hàbits alimentaris i la salut.

Però la tasca és complexa, cal construir un programa educatiu que no es pot dissenyar del tot a priori sinó a través de la relació amb els ensenyants, pares i alumnes que ens varen permetre les proves pilot en els seus centres educatius.

• Varem contactar amb les direccions dels centres per demanar-los de col·laborar (8 centres públics, privats i concertats de primària i secundària de la Catalunya Central -5 de Manresa, 1 de Gironella, 1 de Berga i 1 de Capellades). Finalment es realitzaren 4 actuacions durant el curs 2005-2006.

• Es visitaren els centres per recollir informació, establir la interlocució i començar a programar una jornada dedicada a l’alimentació que es va realitzar durant el segon trimestre o començament del tercer per després avaluar-la conjuntament.

• Paral ·lelament es dissenyaren les actuacions formatives concretes (tallers, experiments, jocs, xerrades per a pares, estudis de calendaris de consum alimentari, accions de coneixement i promoció del comerç just dins de la responsabilitat nutricional, social i ambiental del consum alimentari).

• En la planificació he col·laborat amb l’estructura d’Alícia, i en col·laboració amb l’Observatori de l’Alimentació (Odela, grup de recerca consolidat del Parc Científic de Barcelona dirigit pel Doctor Jesús Contreras www.odela-ub.com), que és el que m’ha estat dirigint el treball.

• Es va acordar, ja inicialment, que les accions concretes (es desenvolupin on es desenvolupin) han d’encaixar en una estratègia conjunta, prèviament establerta, que les englobi. Cada actuació ha de ser com una peça del puzle global alimentari: una part del trencaclosques de l’alimentació. La idea és que la contemplació de la seva complexitat farà més conscient a cada individu dels condicionants i les conseqüències del seu comportament com a consumidor alimentari. Amb totes les limitacions que representen les accions puntuals com el dia de l’alimentació, tot va encaixar segons les idees previstes.(Consultar annex 3).

20

http://www.odela-ub.com/


•Inicialment es va enviar una carta als directors dels centres:

A la atenció d’en, na.... Director/a de l’IES, CEIP; Escola....

Benvolgut ......

Durant l’any vinent dissenyarem l’ estratègia d’actuacions formatives com tallers, xerrades, jocs i altres activitats coordinades dins d’una reflexió que volem instructiva i lúdica sobre el fet de menjar. Creiem que per desenvolupar-la amb garanties de qualitat i d’acord amb les necessitats, coneixements i capacitats de les diferents edats dels nens i joves, necessitem la col·laboració d’alguns centres de formació on desenvolupar durant el curs 2005-06 les experiències pilot, per això ens agradaria comptar amb la vostra.

Intentarem no prendre-us massa temps, tan sols es tracta de plantejar-vos si voleu programar una jornada (pot ser, si ho preferiu, dins d’algun dia que tingueu previst com jornades culturals) preferiblement entre el segon i començaments del tercer trimestre, en que vingui al vostre centre a organitzar diferents activitats que abans haureu acordat i programat conjuntament adequant-les als nivells, interessos i espais. Així, vosaltres ens ajudareu a afinar el disseny de cada acció específica, dur-les a terme i, després, avaluar-les.

Creiem fermament que l’objectiu és prou important i per això us demanem, la vostra col·laboració.

Ben Cordialment ...........

DIES DE L’ALIMENTACIÓ CURS 2005-2006(Calendari d’actuacions)

-16 febrer: Formació IES Gironella.-21 i 23 febrer. Diades IES Gironella.-17 de març Formació Puigberenguer.-24 març. Diada Puigberenguer.-29 març. Formació IES Lluis de Peguera. Manresa.-5 abril. Diada Lluis de Peguera.Manresa.-19 abril.Formació IES Molí de la Vila Capellades.-28 abril. Diada a IES Molí de la Vila Capellades.

S’adjunten unes presentacions en power point a l’annex 1.

S’adjunta tota la informació del projecte i l’avaluació a l’annex 2 i annex 3

S’adjunta un dossier de fotos a l’annex 5

21


EXEMPLE D’APLICACIÓ A CAPELLADES

IES MOLI DE LA VILA-CAPELLADES

Reunió formació: 19 abril 2006 (12.45h-14.45h)

Dia de la Jornada: 28 Abril de 2006 (8.15h-13.45h)

Es faran 4 activitats per línia fins a 3r d’ESO i 3 activitats a 4rt d’ESO. Cada línia es dividirà en 4 grups (per reduir el nombre d’alumnes per aula i activitat i facilitar el desenvolupament de cada taller, a excepció dels de 4rt d’ESO dels quals només se’n faran 3 grups).

Per tant l’esquema de tallers per 1er, 2n i 3r d’ESO, serà el següent:

GRUPGrup 1 Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4Grup 2 Activitat 4 Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3Grup 3 Activitat 3 Activitat 4 Activitat 1 Activitat 2Grup 4 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4 Activitat 1

1er ESOActivitat 1: Els sentis: L’aroma dels alimentsActivitat 2: Nutrició i alimentació: Esmorzar equilibradament Activitat 3: Nutrició i esport: Atrapa l’energiaActivitat 4: Manipulació: Les fruites

2n ESOActivitat 1: Els sentis: Els gusts bàsicsActivitat 2: Nutrició i alimentació: Esmorzar equilibradament Activitat 3: Consciència alimentària: Perquè mengem el què mengem??Activitat 4: Manipulació: Cuina i cultura: cuines del món

3er ESOActivitat 1: Els sentis: la caixa misteriosaActivitat 2: Nutrició i alimentació: Esmorzar equilibradament (v3)Activitat 3: Taller de consciència alimentària: Menjar per viure o viure per menjar?Activitat 4: Manipulació: Cuina i cultura: Dinem avui cuino jo!

22


4rt ESO

A quart d’ESO, degut a que els tallers de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària duren 2 hores, només es faran 3 activitats.

Activitat 1: Nutrició i alimentació: Trastorns de la conducta alimentaria Activitat 2: Els sentis: Els gusts bàsics + matisos gustatiusActivitat 3: Taller de cuina: Història i manipulació de la xocolata

GRUPGrup 1 Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3Grup 2 Activitat 1 Activitat 3 Activitat 2Grup 3 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 1

D’aquesta proposta a la definitiva pel dia 28 d’abril pot ser que alguns dels tallers canviïn, però en tot cas l’estructura no es modificaria.

1r BATX

Organització del comerç just.

2nBATX

Monitors.

23


8.- Justificació de la temàtica preferentEn referència als diferents punts de temàtica preferent, aquest projecte s’ha adequat als següents paràmetres:

1.-Escola inclusiva:

Atenció a la diversitat a l’alumnat amb necessitats educatives especials per problemàtica de malalties. La comprensió de la seva problemàtica, per part de la comunitat educativa, va permetre una millor integració. A més, la preparació de material adequat a les seves necessitats, va fer més fàcil la seva participació en el context del dia de l’alimentació.

La culturització respecte a l’alimentació té un factor positiu en els hàbits alimentaris i de retruc en la salut de la població estudiantil i, per tant, a la llarga, en la salut de la població. Els estudis demostren que si no s’actua culturalment en els hàbits alimentaris de la població jove es preveuen problemes greus en el sistema sanitari futur degut al gran augment que pot representar la obesitat i en general, tots els temes derivats de les malalties relacionades amb l’alimentació.

2.-Currículum i innovacions:Tractament interdisciplinari de continguts transversals i projectes d’innovació.Estarà vehiculat a diferents nivells:

*Tutories: Dintre el Pla d’acció tutorial es va incidir en els hàbits alimentaris i en un seguit d’informacions i activitats adreçades a aconseguir una dieta sana i equilibrada a partir de l’activitat del dia de l’alimentació.

*Intervencions curriculars: En l’àmbit d’algunes assignatures com Ciències Naturals i Ciències Socials en les que el fet alimentari té una importància cabdal. Es van fer intervencions puntuals relacionades amb el dia de l’alimentació.

*Intervencions en Crèdits de Síntesi i Treballs de Recerca de Batxillerat:Es va proposar a l’IES Molí de la Vila de Capellades: L’alimentació com a tema general de Crèdit de Síntesi de 2n d’ESO, però finalment per problemes de temporització es va ajornar per planificacions posteriors.També es va proposar en el mateix centre projectes per la realització de treballs de recerca per batxillerat, relacionats amb la cultura alimentaria hàbits i salut. En aquests moments 4 treballs estan en vies d’execució.

24


9.-Marc de referènciaActualment s’estan obrint diferents projectes educatius per corregir la problemàtica de l’obesitat infantil i altres malalties relacionades amb l’alimentació, que amenacen d’ésser una lacra social aquest segle XXI.En aquest context el marc de referència per poder plantejar un projecte d’aquestes característiques es basa en les següents consideracions:

-La meva participació en el grup de recerca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i en ODELA de la Universitat de Barcelona al voltant de l’ alimentació.

-La meva participació en el grup de recerca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i el Centre de Regulació Genómica (CGR) al voltant de l’alimentació i la genètica.

25


10.- Metodologia Un projecte d’aquestes característiques ha necessitat un suport metodològic considerable que podem sintetitzar en els següents punts:

1.-Recollida d’informació sobre els treballs elaborats i materials realitzats.Sistemàticament cal anar recollint tota la informació que es vagi obtenint en el procés de realització d’aquest projecte.

2.-Processament i classificació de la informació per a la seva utilització en el projecte.El processament de la informació recollida caldrà fer-la el més aviat possible per tenir la possibilitat d’elaborar conclusions i esmenes de cadascuna de les tasques realitzades.

3.-Realització d’un sondeig (o qüestionari d’avaluació inicial) sobre el coneixement que els alumnes tenen del fet alimentari.Aquesta eina ens ha donat idees per posteriors intervencions.

4.-Elaboració de material de divulgació i treball.El material de divulgació és imprescindible per l’execució de tallers que faran possible la millor transmissió de la informació alimentaria.Aquest material el podem resumir:

-Fitxes i dossiers, tant per informació com per recollida d’informació.-Creació de les maletes dels aliments, per tal de familiaritzar els alumnes al voltant del gustos, olors, etc. dels diferents aliments.-Jocs sobre els aliments. Es tracta de, a través del joc, aconseguir l’estímul suficient per transmetre una determinada informació i a la vegada poder recollir-la. Exemples: “Coneguem els aliments”, “La caixa misteriosa”, “El joc de les calories”, etc.

5.-Aplicacions dels materials de treball.Els materials obtinguts en aquest treball cal que tinguin unes aplicacions concretes i sobretot cal pensar en la seva continuïtat. A través del Consell Escolar, el Claustre de Professors, el Consell de Delegats i l’AMPA com a vehiculadors, tota la comunitat educativa ha de conèixer el contingut de les activitats que es volen realitzar i la seva temporalització.

26


6.-Realització d’activitats.L’aplicació d’aquests materials en tallers pot realitzar-se, segons la tipologia del centre en : jornades, hores de tutoria, crèdits de síntesi o dins el marc curricular d’alguna o algunes assignatures. Cal adaptar-se el màxim possible a l’estructura organitzativa de cada centre i per tant serà imprescindible una bona informació a nivell de Consells Escolars , Claustres de Professors i Consell de Delegats.Cal involucrar els pares a través de l’AMPA, el seu recolzament pot ser vital per la transmissió i la recollida de la informació.

Podem concretar les activitats a realitzar en els següents punts:

6.1.-Conferències.

6.2.-Cursets.

6.3.-Tallers.

6.4.-Seminaris per a professors.

6.5.-Dies de l’alimentació.

6.6.-Setmanes de l’alimentació.

6.7.-Crèdits de síntesi, Crèdits de recerca, crèdits variables, etc.

6.8.-Activitats per a pares

27


7.-Recollida de dades.És important que la recollida de dades sigui el més sistemàtica possible i sobretot que permeti elaborar conclusions. Així per poder assolir aquests objectius caldrà elaborar taules de recollida de dades en funció de les diferents aplicacions que es vagin executant:

-Avaluació inicial dels coneixements adquirits

-Estudi comparatiu de les diferents activitats realitzades pels centres de secundaria.

-Grau d’acceptació de les diferents activitats proposades.

-Funcionament de les diferents activitats.

-Avaluació final de les diferents activitats realitzades.

8.-Elaboració de conclusions.És, segurament, la part que permetrà una continuïtat del projecte i per tant caldrà, a partir de les dades obtingudes i de la informació inicial aconseguida, concloure:

-Quines són les deficiències culturals en el tema alimentari més importants entre el nostre estudiants?.

-Quin és el grau d’acceptació que tenen les diferents activitats proposades?

-Quin ha estat el grau d’incidència en la solució de problemàtiques com l’obesitat , anorèxia, bulímia etc?

-Quina ha estat la implicació de la comunitat educativa en la realització de conferències, jornades etc.?

-Quina ha estat la valoració de les activitats realitzades en el marc d’aquest projecte pels diferents sectors que hi conflueixen ? :

-Professionals.-Alumnes.-Professors.-Pares

-I, en general, quines activitats han estat les més encertades per dissenyar una continuïtat que permeti que el fet alimentari entri en el món de l’ensenyament.

28


Metodològicament la concepció d’aquest projecte ha d’aportar:-Informació.-Materials.-Experiència organitzativa.-Adaptacions curriculars.-Modificacions curriculars.-Aportacions a activitats de centre.-Intervencions tutorials.-Relacions entre diferents centres.

29


11.- Recursos utilitzatsEls recursos a utilitzar han estat molt diversos, se’n podrien anomenar els més importants:

1.-Llibres sobre alimentació És necessari que la gran documentació que hi ha en el món de l’alimentació sigui utilitzada en l’elaboració d’activitats, per tal que els alumnes vegin que hi ha tota una bibliografia important al respecte.

2.-Utilització d’Internet.Internet és el vehicle més important en el món educatiu actual i per tant cal aprofitar les webs sobre alimentació i posar-les a l’abast dels adolescents, tant a nivell de consultes com a l’hora de proposar iniciatives etc.A aquest nivell el coneixement dels diferents projectes que es realitzen sobre aquest tema ens donarà més arguments per anar avançant en aquest projecte.

3.-Visites a centres alimentaris.Els centres dedicats a l’alimentació, tant siguin d’investigació com empreses alimentaries, han de ser una peça més en el desenvolupament del projecte i, per tant, caldrà propiciar que grups d’alumnes puguin visitar algunes empreses.

4.-Maletes de l’alimentació.Creació i adaptació a les activitats i tallers de les maletes dels aliments i els sentits.

5.-Fotografies d’aliments per jocs.La fotografia dels aliments com a element per a conèixer els diferents productes que consumim. Els productes alimentaris s’han multiculturalitzat i per tant podem trobar aliments de tot el món als nostres mercats. Cal, doncs, conèixer-los i saber apreciar els seus valor nutritius.

6.-Programes d’informàtica de nutrició i dietètica.Hi ha programes informàtics que permeten realitzar la valoració, quant a la composició i el seu valor energètic, de diferents preparacions. Així tenim que podem elaborar diferents menús tenint en compte els factors de composició i els energètics, tant per a malalties com per a una dieta equilibrada.

7.-La pertinença a grups de recerca en Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i a ODELA de la Universitat de Barcelona al voltant de la problemàtica alimentaria. i participació en el grup de recerca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alícia) i el Centre de Regulació Genòmica (CGR) al voltant de l’alimentació i la genètica és un recurs que ha estat determinant per tal d’afrontar els reptes que el projecte ha de desenvolupat i el que pot desenvolupar.

30


En el tema de la LOGÍSTICA, emmarcat dins els recursos. Cal tenir en compte: 1.-Petició formal al Consell Escolar dels Centres de l’acceptació d’ésser centre pilot en l’execució del projecte durant el curs 2005-2006.

2.-Reunió constitutiva del projecte per determinar els objectius, execucions i temporització.

3.-Buscar tota la informació que existeix al voltant d’aquest tema.

4.-Elaborar un primer qüestionari a omplir pels alumnes i familiars.

5.-Elaborar fitxes tècniques per a alumnes, pares i avis per recollida d’informació.

6.-Crear experiències en els centres que ens ajudin a recollir dades respecte la detecció de malalties relacionades amb l’alimentació.

7.-Petició de dades en la matriculació i o tutories dels alumnes.

31


8.-Recollida d’informació:-Dossiers i/o fitxes tècniques per a alumnes aprofitant les sessions de tutoria. Per a tal efecte cal establir-ho com a prioritari en el pla d’acció tutorial 2005-06.-Fitxes tècniques a pares i avis. Es podrien aprofitar les entrevistes entre tutors i pares. També en les reunions generals caldria crear una secció d’informació del projecte i la seva possible vinculació.-Buscar la complicitat del AMPA dels centres per tal de fer possible una millor disponibilitat de totes les famílies.-Realització de festes en el marc de jornades de l’alimentació en les quals famílies senceres puguin participar en degustacions preparades on puguem extreure una determinada informació.

Dades a recollir:A part de les dades normals (dia de naixement, lloc de residència, origen, etc) demanar pes, alçada, talla de roba (pantalons) en períodes de 3 mesos. Cal demanar-ho de forma que no produeixi susceptibilitats.-Llistat de productes alimentaris on indiquessin:

El conec / No el conecI en cas de conèixer-lo si el menjaria:

Mai / A vegades / Sempre

9.-Intervenció en tota l’estructura dels centres on cal:-Explicar convenientment el projecte a la Comunitat Educativa.-Formar a professors per explicar continguts relacionats amb l’alimentació.-Formar a professors per aplicar en tallers els projectes a realitzar.-Proposar a Tutories models d’aplicació del projecte.-Proposar a assignatures la introducció de continguts alimentaris en la seva programació.-Proposar als Centres temes per l’aplicació a Crèdits de Síntesi i Treballs de recerca.

10.-Buscar la col·laboració d’entitats per tal de recolzar el projecte.L’ajuda institucional de la Generalitat. els Ajuntaments, els Consells Comarcals i altres entitats locals i comarcals ens pot donar solucions a qüestions d’informació, infraestructura etc.

32


12.- Pla de treballQuan es fa un pla de treball cal pensar que hi ha esdeveniments que el poden fer modificar, però és evident que una planificació temporalitzada del projecte, moltes vegades li dona la viabilitat necessària.

Tot seguit detallaré la planificació / temporització que varem utilitzar per la realització d’aquest projecte.

1.-Realització de contactes amb entitats i persones. Pas previ a la planificació del projecte.

1.1.-Contactar amb diversos centres educatius per constatar el seu interès a participar en el projecte.

1.2.-Intervenir en la programació dels centres educatius que hagin acceptat la participació en el projecte per tal de decidir el dia o dies d’actuació dins el seu calendari escolar.

1.3.-Contactar amb professionals per tal de buscar col·laboracions per aquest projecte.

1.4.-Petició formal al Consell Escolar dels Centres de l’acceptació d’ésser centre d’aplicació de l’eix transversal “Alimentació”.

1.5.-Reunió constitutiva del projecte per determinar els objectius, execucions i temporització.

33


2.- Recollida d’informació Inicialment cal recollir i processar tota la informació disponible dins el tema alimentari aplicat a l’adolescència.

A més, cal realitzar un sondeig o qüestionari d’avaluació inicial sobre el coneixement que tenen els alumnes de l’alimentació, hàbits i malalties.

3.-Creació d’una infraestructura: conferències, col·loquis, Internet etc

Cal elaborar una estructura que permeti la realització de diferents activitats relacionades amb l’alimentació i en l’àmbit educatiu.

4.- Creació de materials de treball:

4.1.-Maletes de l’alimentació. 4.2.-Elaborar un primer qüestionari a omplir pels alumnes i familiars.4.3.-Elaborar fitxes tècniques per alumnes, pares i avis per recollida d’informació. 4.4.-Crear experiències en els centres que ens ajudin a transmetre informació i a recollir dades respecte la detecció de la de malalties relacionades amb l’alimentació.

5.- Elaboració de materials i jocs relacionats amb l’alimentació.

6. -Buscar la col·laboració d’entitats per tal de recolzar el projecte.L’ajuda institucional de la Generalitat. els Ajuntaments, els Consells Comarcals i altres entitats locals i comarcals ens pot donar solucions a qüestions d’informació, infraestructura etc.

7.- Execució del projecte:

7.1.-Formació de professorat i preparacions organitzatives.

7.2.-Aplicacions concretes (diades, setmanes, aplicacions tutorials, aplicaicons curriculars etc.

34


13.- Aplicacions del projecte en l’ensenyamentLa presència de l’alimentació en l’ensenyament al nostre país és molt reduïda i no es tracta ara d’introduir-la de cop. Per tant, i degut a la sobresaturació dels currículums sobretot en l’àmbit de secundària, es proposen les actuacions següents:

1.-Introducció del fet alimentari en el PAT (Pla d’acció tutorial) dels Centres.

2.-Intervenció dins algunes matèries: Ciències Experimentals, Ciències Socials, Educació Física, Plàstica etc.

3.-Aplicació de materials sobre alimentació per tallers d’alumnes amb necessitats educatives especials

4.-Aplicació de materials sobre el fet alimentari per a alumnes desmotivats per ensenyaments reglats.

5.-Proposta de material d’aplicació en crèdits variables de nutrició.

6.-Proposta per fer del fet alimentari el motiu central del crèdit se síntesi d’alguns nivells educatius de l’ESO. Exemples:-Per al primer cicle d’ESO “Què mengem?. Per què ho mengem? Reflexions sobre l’alimentació”.-Per al segon cicle d’ESO: “Globalització i antiglobalització en l’alimentació”

7.-Propostes de diferents temes sobre l’alimentació (cultura, hàbits i salut) perquè els alumnes de batxillerat en puguin fer el Crèdit de recerca.Exemple:.-Elaboració d’un curt : “L’obesitat i els joves”

35


14.- Resultat finalPLANTEJAMENTS INICIALS (ABRIL 2005):

1.-Que els alumnes als quals s’hagi aplicat el projecte tinguin uns coneixements bàsics sobre l’alimentació (cultura, hàbits i salut).

2.-Que durant el curs es facin actes relacionats amb l’alimentació en el màxim nombre de centres educatius.

3.-Que dins el Pla Anual de Centres de Secundària, apareguin continguts sobre alimentació en tutories, crèdits comuns, crèdits variables, tallers, crèdits de síntesi, crèdits de recerca etc.

4.-Que es dissenyin i executin propostes d’adaptació curricular en l’àmbit pedagògic.

5.-Que posteriorment a aquest projecte, la col·laboració del Departament d’Ensenyament permeti fer arribar els materials elaborats, que s’hagin avaluat positivament, a tots els instituts de Catalunya per a la seva difusió.

6.-Que es publiquin, els dossiers que han estat avaluats positivament i que possibilitin uns millors hàbits alimentaris.

36


Fases execució (Juliol 2006)

Fases ja desenvolupades

- Enquestes a la comunitat educativa.-Creació de materials per jornades sobre hàbits alimentaris i salut.-Creació d’activitats a realitzar als IES i CEIPs per tal de fomentar la cultura alimentària i els bons hàbits nutritius.- Avaluació de les activitats realitzades.

Fases que queden per desenvolupar

Cal crear una estructura als centres que permeti el desenvolupament de l’anomenat “eix transversal sobre el tema de l’alimentació”.Cal aconseguir que els centres creïn una estructura anual respecte a l’alimentació i per aquest motiu es necessari:

-Crear una estructura de formació de professors interessats en el tema.-Crear material de recolzament als centres.

Juntament Alícia, Odelà i altres institucions, es pot encapçalar un projecte per tal de crear aquesta línia d’actuació, facilitant:

-Jornades d’Alimentació als centres.-Crèdits de recerca. Estructura d’assessorament.-Crèdits de síntesi.-Informació i material per tallers molt senzills als centres.-Material per assignatures i nivells concrets: socials, naturals etc.

37


Altres consideracions finals.

Es podria pensar en aquest projecte com a punt de partida per altres iniciatives en diferents camps d’aplicació.A continuació hi ha una relació per possibles projectes futurs:

1.-La cuina i els joves.Quines activitats es poden fer per involucrar els joves a l’alimentació.

2.-Relació entre genètica, aliments i malalties

3.-Què cal fer per recuperar la dieta mediterrània a Catalunya.Iniciatives per revaloritzar els productes mediterranis.

4.-El fet alimentari i l’economia d’una zona. Aquest projecte es podria concretar en llocs o bé fer un estudi general a Catalunya.

5.-L’economia familiar en l’alimentació.Com una bona distribució econòmica en alimentació ens pot fer menjar millor i més saludablement i no necessàriament amb més inversió familiar.

6.-La universitat i el fet alimentari (cultura, hàbits i salut).Com podem aconseguir que la universitat tingui més en compte l’alimentació en tota la seva estructura.

38


39


Bibliografia

-Articles i llibres de Jesus Contreras com Alimentación y cultura.

-Comemos como vivimos.ODELA . Pel VI Foro internacional de l’alimentació(Alimentaria 2006)

-Perspectiva Escolar 277. Setembre 2003. La cuina un món de transformacions.

- Jean-Marie Amat i Jean Didier Vincent: Una nueva fisiologia del gusto. Ed. RBA. Any 2003

- Charles Spence, Steve Guest and Jason Chan.: Fooling the Senses. The University of Oxford. Department of Experimental Psychology. 2004

-Documentació del III Simposi internacional sobre l’alimentació mediterrània:“Els sabors de la Mediterrània”. 2004

-Caballol, E. i altres (2001): Trastorns de la conducta alimentària. Educació

Secundària Obligatòria. Salut Pública. Ajuntament de Lleida 2001.

-Revista: Aula de la farmacia. Junio 2004. Articles: Interacción de los alimentos con los medicamentos . Alimentación infantil. Alimentación de la mujer embarazada.

Articles de diaris:

-La Vanguardia Dijous 30 d’octubre 2003 Pag 38 Secció de Societat.(Encat 2003)

-El Periodico. Dimecres 16 de març 2005. Informació sobre el projecte de la Cissió Europea respecte a l’obesitat.

-L’avui: Dijous 17 d’agost 2006. Mil milions d’obesos i 800 de desnodrits

Internet:

- http://inicia.es/de/nadiagc/

- http://www.farmaceuticonline.com/inici.html

Pere Castells

40

http://www.farmaceuticonline.com/inici.hml

http://inicia.es/de/nadiagc/

Documents

PROJECTE EDUCATIU “L’ALIMENTACIÓ EN EL MÓN EDUCATIU: … · 2009-03-11 · Projecte Educatiu L’alimentació en el món educatiu 11.-Crear una estructura que permeti la introducció