14
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE EEI SA GRADUADA MANACOR. CURS 2016-2017

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

EEI SA GRADUADA MANACOR. CURS 2016-2017

Page 2: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

INDEX

1.- ANÀLISI DEL CONTEXT

1.1Context socio-cultural del poble1.2Origen i breu història de l’escola1.3 Context sòcio-cultural de les famílies1.4La societat actual

2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA

2.1.- Principi general2.2.- L’educació com a procés de formació integral de l’alumne/a2.3.- L’acollida de les identitats dels alumnes2.4.- Igualtat per viure, diversitat per conviure. El respecte i l’atenció a ladiversitat.2.5.- Pluralisme ideològic i polític2.6.- Convivència i participació social 2.7.- Coeducació. Educació no sexista2.8.- L’aprenentatge relacional i del currículum integrat 2.9.- La comprensió rica i profunda de la realitat2.10.- Material curricular2.11.- Llengües a l’escola2.12.- Les tecnologies de la informació i comunicació2.13.- Gestió democràtica i participativa del Centre2.14.- Línia metodològica.

3.- OBJECTIUS DE L’ESCOLA

3.1- Objectius d’àmbit pedagògic3.2- Objectius d’àmbit institucional3.3- Objectius d’àmbit administratiu3.4-Objectius d’àmbit humà i de serveis

4.- CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM

5.- ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE

6.- NDICADORS PER A L'AVALUACIÓ DEL CENTRE

Page 3: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

1.1CONTEXT SOCIOCULTURAL DEL POBLE

Manacor és un municipi de Mallorca, situat a l’est de l’illa. Llinda ambFelanitx, Vilafranca , Petra i Sant Llorenç. Forma part de la comarca dellevant. És el segon terme municipal més gran de l’illa i ocupa una superfíciede 260’22 km², te una població d’uns 41.000 habitants.Manacor és conegut per la seva indústria en la fabricació de mobles.

A Manacor predomina una població catalanoparlant amb una poblaciócastellanoparlant i una de magrebina.

Té un hospital comarcal, un centre de salut i centres sanitaris decaràcter privat.

Manacor compta amb dues escoles infantils de primer cicle, de 0 a 3anys, com la de Nins i Nines i Son Boga que són de l'Ajuntament i altres quesón privades i dues de segon cicle, de 3 a 6 anys, Sa Graduada i Sa Torre.Aquesta és convertirà en CEIP al curs 2019-2020. un CP Es Canyar, que ésl'escola adscrita a la nostra i CEIPS: Simó Ballester, Jaume Vidal, Molí d'enXema i les concertades: La Salle, Sant Vicent de Paül, Sant Francescd’Assís, Puresa de Maria També té dos centres de secundària i batxiller coml’IES Mossèn Alcover, l’IES Na Camel·la. I un centre d’educació especialJoan Mesquida inclòs dins l’associació APROSCOM, que ofereix atencióprimerenca, taller ocupacional, APROCEM (centre especial de treball), 3cases tutelades i una residència per a discapacitats.

L’any 2008 es va crear la plataforma per l’educació, formada per pares,mares i mestres, avui en dia està inactiva.

També hi ha diferents associacions com el col·lectiu de dones deLlevant, associacions de veïns i associacions de segona i tercera edat.Altres centres educatius del municipi són: el centre d’educació de personesadultes Llevant, l’escola municipal de música i dansa, l’escola municipal demallorquí, l’escola oficial de turisme, el centre universitari de Manacor i unabiblioteca municipal.

Manacor compta amb un teatre municipal i un Auditori. Cada any escelebra una mostra de teatre escolar. També compta d’una parella degegants, d’una colla castellera, els Al·lots de Llevant, diferents agrupacionsfolklòriques. Les danses tradicionals són les dels Cossiers, els Moratons i elsIndis.

És remarcable el nombre d’aficionats a l’hípica, més concretament ales carreres de trot enganxat que es celebren cada cap de setmana al’hipòdrom de Manacor.

A més, també podem trobar un parc municipal, un museu municipalubicat a la torre dels Enegistes, un poliesportiu, un camp municipal d’esportsna Capellera, camp d’esports de la Torre dels Enegistes, camp d’En Frau iclubs esportius privats i una piscina al parc municipal, que està en concessióprivada. També hi ha diferents grups excursionistes, grup d’esplai Crist Rei iun centre d’oci amb cinema.

Page 4: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

A Manacor també hi podem trobar 6 jutjats de primera instància iinstrucció, oficina d’hisenda, delegació de la seguretat social, ITV, registre dela propietat i diverses notaries. Hi ha un parc de bombers, una caserna de laGuàrdia Civil, una comissaria de la policia nacional i un cos de policia local.

A l'any 2013, es va tornar a posar en marxa el Consell Municipal Escolar,que es reuneix periòdicament per a tractar diferents temes i concretamentper solucionar problemes d'escolarització.

1.2ORIGEN I BREU HISTÒRIA DE L’ESCOLA

L’escola es va construir l’any 1931, durant la segona República, essentbatlle n'Antoni Amer. L'arquitecte fou en Guillem Forteza.

Va ser escola de primària fins l’any 1936, d’aquí prové el nom deGraduada en que es coneix l’escola.

Convertida en quarter durant la Guerra Civil, l’any 1939 es reobrí comescola de primària fins el curs 1976-77 any que es va convertir en un centrede pre-escolar de 3 aules. El curs 1985-86 es va crear una quarta aula; duesaules eren de 4 anys i dues de 5. El curs 1992-93 es va crear la primera aulade 3 anys i el curs 1994-95 la segona aula de 3 anys. El curs 1995-96 es vadotar al centre amb un professor de recolzament.A finals d’aquest curs, l’escola presentava greus problemes de infrastructura(bigues en mal estat, goteres...), tot el centre necessitava d’una gran reforma,ja que pel proper curs no s’hi podia fer classe. El curs 1996-97 passàrem aunes aules prefabricades instal·lades al pati del centre.

A principis del curs 1997 el MEC va decidir fer la reforma, començarenpel mes de maig i acabaren el novembre. Durant els mesos de setembre,octubre i part del novembre ens haguérem de traslladar al centre d’adults. Dia17 de novembre de 1997 començarem definitivament a la nova escola, jarestaurada.

L’escola d’educació infantil Sa Graduada és un edifici singular. Estàsituat a una cantonada que dona a tres carrers: Caritat, Passeig Antoni Maura(Adreça del centre) i Esperança.

L’edifici consta de dues entrades (una, a la façana principal i l’altra alpati) que porten a un pati interior envoltat de vidres. Quasi totes les aulesestan envoltades per aquest claustre.

A la dreta i a l’esquerra de la sortida al pati, hi estan ubicats els banysdels alumnes. A l’esquerra de l’entrada principal hi ha la secretaria i a la dretauna escala que porta a una altra aula.

El curs 1999-2000 es va posar en funcionament el menjador escolar.Tot l’edifici està envoltat d’un pati exterior ampli amb tres sortides al carrer. Elcurs 2000-01 es va reformar la teulada de l’edifici i l’escola es va haver detraslladar provisionalment a les dependències de Crist Rei (del mes de febrerfins al mes d’abril).

El curs 2000-01 es va crear una zona de jocs, protegida amb unesrajoles per amortitzar les caigudes. També s’instal·laren una sèrie de jocs depati i una zona de joc pels més petits amb una caseta i un tobogan de plàstic.Per manca d’espai, es va crear al pati de l’escola una caseta de material quela construïren alguns pares de l’escola i la pintaren les mestres i els alumnes..

Page 5: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

Però aquesta caseta es va tomar per una errada de l’arquitecte municipal delnostre Ajuntament de Manacor.

El curs 2003-04 es va posar en funcionament l’escola matinera. Tambées compraren suros per posar a les aules, xerxes d’obra per penjar lesactivitats, un tauló d’anuncis per posar al pati i fustes de diferents tamanys iformes per fer construccions de psicomotricitat.

El curs 2004-05 es va posar en marxa una activitat experimental enhorari lectiu que va ser : ioga. Els alumnes de 5 anys varen tenir l’oportunitatde realitzar-la.La Conselleria ens va otorgar, en caràcter permanent, un especialista enmúsica i un altre en anglès. També va arribar una ATE.

Durant aquest curs ens va arribar : una fotocopiadora, una pissarrainteractiva,un telèfon inalambric, un canó de projecció,un portàtil, unesestanteries d’aula, una taula calenta pel menjador, uns bancs de fusta pelpati. La Conselleria ens va enviar uns ordinadors per l’aula de professors iposàrem l'Internet.

Degut a problemes de seguretat, instal·làrem un porter automàtic al’entrada del centre.

També va ser un curs de reformes : instal·lació de canonades per a larecol·lecció de les aigües pluvials, referit de bell nou la paret mitgera .

Durant el curs 2006-07 es va construir una porxada al pati perresguardar-se del sol i de la pluja i també una altra caseta de material persuplir l’errada de l’arquitecte (on actualment es fan les sessions delogopèdia).

Aquest curs acabàrem el contracte de menjador amb l’empresa decatering ALCARI i des de la Conselleria ens va atorgar l’empresa de cateringSERUNION. Aquesta empresa ens duia el dinar al buit ( tipus menjar d’avió ) iva durar poc temps ja que les famílies no hi estaven d’acord. Finalment,després de moltes peticions ens donaren l’empresa Àngela Llinàs S.A. deManacor, la mateixa que l’escola Es Canyar.

Al curs 2007-08 es va instal·lar una barana de protecció per aprofitar elterrat de dalt i també en una zona del pati es va adaptar el paviment ambmaterial òptim pel joc dels infants. També s’instal·laren dues taules de fusta ala porxada per fer activitats a l’aire lliure. Durant l’estiu del 2007 es va ampliarla cuina (eliminant el bany masculí).

El curs 2009-10 es va fer una milloria a les taules de fusta de laporxada, condicionant-les de tal manera que ara també serveixen depissarres.

Actualment Sa Graduada compta amb 6 aules de tutories. Hi ha una aulade psicomotricitat que també s’utilitza per les classes de teatre, una sala perusos múltiples (música, anglès, audiovisuals, desdoblaments, reunions ...)una sala de mestres, un bany pels mestres, una cuineta, un espai polivalent(entrada principal) que és utilitzada com a sala d’audiovisuals.

És un edifici singular que consta de dues entrades ( una, a la façanaprincipal i l’altre al pati) que porten a un pati interior envoltat de vidres. Aquestpati l’utilitzam per fer tallers d’arena i aigua.

Quasi totes les aules estan envoltades per aquest pati. A la dreta i al’esquerra de la sortida al pati, hi estan ubicats els banys dels alumnes. Al’esquerra de l’entrada principal hi ha el despatx de direcció i secretaria i a la

Page 6: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

dreta una escala que porta a una altra aula, i davall l'escala hi ha armaris queens serveixen de magatzem pel material escolar.

Tot l’edifici està envoltat d’un pati exterior ampli amb tres sortides alcarrer.

Durant l'any 2016 s'ha reformat la teulada i els banys del nins i de lesnines, com així també s'han canviat part de les vidrieres del pati interior. S'haacabat de tancar amb un tendal una part de la porxada del pati i s'hanreconduït les canonades de l'aigua de la teulada que vessen al pati interior(ara van directament al carrer) i que ocasionaven inundacions al claustre.

1.3CONTEXT SÒCIO-CULTURAL DE LES FAMÍLIES

En el centre hi ha unes 150 famílies. La majoria d’elles té un nivellsòcio-cultural i econòmic mig-baix. Aquest nivell econòmic baix coincideixamb les famílies que pertanyen majoritàriament a l’alumnat d’ètnia magrebí osud-americans.

La llengua habitual de les famílies és, majoritàriament, el català tot ique ha augmentat l’ús d’altres llengües : el castellà i el magrebí.

1.4LA SOCIETAT ACTUAL

La societat en la que ens trobam es caracteritza per ser la societat de lainformació, de les noves tecnologies. Els avenços tecnològics i científics hanrevisat molts sabers. Els conceptes científics, abans fonamentals, hancanviat. És una societat oberta a la multiculturalitat, a les noves aportacionssocials i culturals en constant canvi i adaptació.Nosaltres som conscients d’aquests canvis i intentam adaptar-nos i canviarles nostres estratègies metodològiques sempre tenint present la nostracultura i les nostres tradicions.

2- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA

2.1- PRINCIPI GENERALL’EEI Sa Graduada és una escola oberta a l’entorn, receptiva als canvissocials, oberta a les diferents realitats de cada alumne/a i a on es té com aprincipi el diàleg i la reflexió entre tots els membres de la comunitatseducativa.

“Per educar un infant...fa falta tota la tribu” (pensament africà)

Page 7: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

2.2- L’EDUCACIÓ COM A PROCÉS DE FORMACIÓ INTEGRAL DELALUMNE/ALa nostra educació té com a eix les competències bàsiques les quals tenencom a fonament les diferents dimensions que integren la personalitat del’infant: la dimensió personal: ensenyar a ser; la dimensió intel·lectual:ensenyar a pensar; la dimensió procedimental: ensenyar a fer i la social:ensenyar a conviure entre iguals.

2.3- L’ACOLLIDA DE LES IDENTITATS DELS ALUMNESA la nostra escola es dona especial importància la dimensió emocional del’aprenentatge. Aprendre no és una qüestió cognitiva, és una pràcticaemocional i una pràctica relacional.

“No es pot educar sense amor, estima els teus alumnes tal com són”

És important que l’escola aculli les diferents identitats dels infants, tenint encompte tots els àmbits de la seva personalitat: cognitiu, físic, emotiu-afectiu, irelacional.Les situacions d’aprenentatge aniran sempre lligades a les emocions, elssentiments, els afectes, els coneixements, els pensaments, lesinterpretacions i les formes de viure i relacionar-se.

“Educar és mostrar camins, amb amor” ***

2.4- IGUALTAT PER VIURE, DIVERSITAT PER CONVIURE. EL RESPECTEI L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATEl nostre centre ha de respectar els drets de totes les persones, siguin granso petites, així com el respecte a la diferència amb una actitud solidària,integradora i no discriminatòria.Ha de garantir la no discriminació per raó de sexe, cultura, raça, classe socialo capacitat intel·lectual.És important tenir cura pel respecte i atenció a la diversitat dels alumnes, jasiguin diferències personals, d’aprenentatge o relacionals.És necessari crear un ambient d’aprenentatge per cada alumne d’acord a lesseves necessitats i possibilitats.

2.5- PLURALISME IDEOLÒGIC I POLÍTICL’escola és i vol ser pluralista en el que fa referència a la religió. Això vol dirrespectar totes les creences.El centre es manifesta en defensa dels valors democràtics, el pluralismeideològic, la tolerància, la no discriminació, la cooperació i la solidaritat.

2.6- CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ SOCIALSom una escola oberta a l’entorn i receptiva. Es dóna molta importància a lesrelacions i cooperacions de les famílies.

Page 8: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

Ens consideram una escola arrelada al país. L’escola desenvolupa el seucurrículum tenint en compte la realitat social que l’envolta: llengua, festes,costums, tradicions,...

“Tots els ciutadans d’un país no poden ser igual de poderosos però sí igualde lliures” Voltaire

2.7- COEDUCACIÓ. EDUCACIÓ NO SEXISTAEntenem la coeducació com la pràctica educativa sense discriminacions perraons de sexe.

2.8- L’APRENENTATGE RELACIONAL I DEL CURRÍCULUM INTEGRATConsideram educació integral el vetllar pel desenvolupament de totes lesdimensions educables en un mateix nivell d’importància, això significadesenvolupar el currículum no només a partir de les àrees sinó a partir de lessituacions que creen necessitats d’aprendre, a partir dels problemes,inquietuds o temes propis dels interessos dels alumnes.Els plantejaments educatius es fonamenten en processos receptius(observació, escolta, anàlisis, reflexió) i productius (expressió,experimentació, descoberta, creació, interpretació i valoració).

2.9- LA COMPRENSIÓ DE LA REALITATCom a finalitat important de l’ensenyament, pretenem que els infantscomprenguin i entenguin el món que els envolta posant-los en situació, ja siamitjançant la reflexió, creant hipòtesis, anàlisis de fets, intentant respondre alscanvis.

“Educar no és omplir el cap de coneixements. Educar és omplir els cors devalors i de vivències”

2.10- MATERIAL CURRICULARTota la nostra pràctica educativa té com a base el joc, ja que en aquestaetapa el joc és sinònim de creixement.L’escola utilitza una gran varietat de materials didàctics: jocs educatius, llibresde text, material audiovisual i d’experimentació, llibres de lectura iconeixements, programes informàtics,...

2.11- LLENGÜES A L’ESCOLALa llengua vehicular de comunicació i d’ensenyament és la llengua catalana.

2.12- LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓImpulsar l’ús educatiu de la informàtica i de les noves tècniques de lainformació, tant pel que respecte al seu coneixement com al seu ús com amitjà per aprendre.

2.13- GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA DEL CENTREL’escola ha de garantir la participació en al seva gestió de tots els estamentsque la formen.

Page 9: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

És de destacar la importància del diàleg, la informació i la participacióconstant a tots els nivells i entre tots els membres de la comunitat escolar.Hi ha d’haver una relació cordial i respectuosa entre tots els membres de lacomunitat escolar.

2.14- LINEA METODOLÒGICA

La característica principal del nostre centre és la metodologia de feina que esbasa en l'aprenentatge significatiu, i tot el que aquest implica: coneixementsprevis, l'error com a punt de partida per a nous coneixements, que feim?perquè ho feim? I com ho feim?, vida quotidiana (aprenentatges dins la vidareal), procés d'aprenentatge lligat a diferents àrees... La nostra escola s'ha guiat en diferent models d'organització iaprenentatge i utilitzar una metodologia basada en diferent mètodes:

unitats temàtiques o centre d' interès. racons a l'aula. projectes de treball metodologia constructivista de la lecto-escriptura. Agrupaments flexibles atenció individualitzada. ambients d' aprenentatge: es realitzen dos dies a la setmana

durant dues hores. S'han començat durant el curs 2015-2016.

Ambients d'aprenentatge

OBJECTIUS GENERALS

Potenciar el llenguatge oral. Afavorir les relacions socials i de convivència entre els infants de

diferents edats. Desenvolupar el llenguatge oral: lèxic, espontaneïtat en la parla... Aprendre dels companys/es, no només de l'adult. Oferir als infants un espai de joc on poder investigar, observar,

manipular... de manera constant i lliure sistemàticament. Expressar els seus sentiments, emocions i sensacions lliurement. Respectar a les persones i els materials. Afavorir l'autonomia i presa de decisions. Respectar el ritme d'aprenentatge i evolutiu dels infants.

PRICIPIS METODOLÒGICS DELS AMBIENTS

ALUMNE:

L'infant és el constructor del seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, parla, raona, explica, inventa, imagina...

Considerem important també l'organització de grups naturals, no constituïts per edats, sinó per interessos, que afavoreixen la interacció,

Page 10: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

col·laboració i cooperació entre infants de diferents edats, on es donin relacions d'ajuda.

La funció de les mestres és fer de guia, d'organitzadores, de mediadores que facilitin el procés d'aprenentatge

Fer reunions periòdiques per valorar el funcionament d'aquests ambients (pensem en afegir noves propostes, oferim materials nous, acordem criteris de funcionament.

ACTITUD I FUNCIÓ DE LES MESTRES

Fent atenció, mirant i escoltant com va el procés i el desenvolupament de la sessió en els infants per cuidar el treball que van fent i com el van fent.

Observar, guiar, ajudar i induir plantejant nous reptes per fer-los qüestionar-se.

Preguntar per què volen fer quelcom i què pensen que passarà. Afavorir la conversa i el llenguatge fent servir el vocabulari del treball

específic. Ajudar a fer possible en els infants l'actitud d'atenció a allò que fem,

l'actitud de treball, l'actitud d'experimentació, l'actitud d'aprendre. Ajudar a fer possible l' estar bé, el pensar i el sentir. Ajudar a fer possible la iniciativa, la curiositat, la creativitat. Ajudar als infants a aprendre entre ells. Ajudar fent suggeriments que poden ser oportunitats per fer créixer el

treball dels infants. Afavorir la conversa i el llenguatge ric. Valorar i reconèixer la resposta dels infants davant l'experiència de

treball que duu l'ambient. Acompanyar i ajudar en els processos d'aprenentatge dels alumnes,on hi ha diversitat de necessitats i característiques (alumnat NESE)

Respectar els ritmes de treball dels infants. Prendre responsabilitat en ajudar a cada nin/a a avançar en el seu procés d'aprenentatge de l'ambient.

FUNCIONAMENT DELS AMBIENTS

Dos dies a la setmana (dijous i divendres), de 12,15 h. a 13,30 h., els nins i nines van a fer ambients. Ells són els qui trien on volen anar, es pengen la medalla identificativa )nom i foto) i van a l'ambient que volen. Cada un d'ells té un semàfor que indica si aquest està ple o no. Els ambients són els següents:Això era i no era (ubicat a l'aula n. 7)Feim com si... (aula n. 5)Manyuclam (aula n. 4)Culetjam ( porxada)Empastissam ( aula n. 3)1,2,3 sús (pati)Arener (pati arena)Fer i desfer (aula psicomotricitat).

Page 11: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

3- OBJECTIUS DE L’ESCOLA

3.1.- OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC3.1.1. Aconseguir un desenvolupament personal harmònic.Es tracta de possibilitar una formació integral dels alumnes. Cal tenir encompte la seva identitat, la seva cultura i la connexió amb altres persones icultures.3.1.2 Progressar en l’autonomia, la creativitat, la responsabilitat i la iniciativapersonal.Una persona activa que aprèn però que també ensenya, comunica, crea,proposa, genera idees i assumeix compromisos.3.1.3 Construir estratègies d’aprenentatge i d’actuació per poder resoldresituacions o necessitats de la vida quotidiana. Aprendre a viure.Adquirir competències bàsiques que permetin afrontar situacions bàsiques enl’àmbit personal o social, en l’àmbit emotiu o cognitiu i en l’àmbit professionalo familiar.3.1.4 Ser capaç de donar respostes obertes, imaginatives, actives i rigorosesen relació a qüestions intel·lectuals, procedimentals, socials i personals queavui ens planteja la realitat.Cal tenir en compte la nostra realitat, les persones que en formen part i elscontextos on es produeixen.3.1.5 Desenvolupar la consciència sobre el propi procés d’aprenentatge.Ser conscient del que fem i perquè ho fem; ser conscient del que aprenem icom ho aprenem: aprendre a aprendre. Aprendre a dins i fora de l’escola,aprendre ara i al llarg de tota la vida.3.1.6 Crear recursos personals per a l’aprenentatge autònom i permanent .3.1.7 Aprendre de forma integrada fets i conceptes, procediments i actituds.Els continguts no s’han de presentar ni utilitzar per separat sinó connectatsentre sí. 3.1.8 Plantejar-se preguntes i només cercar respostes.En el món complex que ens envolta ser capaços de desenvolupar la capacitatde fer-se preguntes i la capacitat d’avaluació de les situacions quotidianes.3.1.9 Promoure en els nins i les nines l’establiment i manteniment de bonesrelacions tant personals com grupals.Des de molt petits aprendre a viure junts, desenvolupant la capacitat de viureen grup, les habilitats socials, l’empatia i la cooperació.3.1.10 Conèixer i respectar els drets i les llibertats fonamentals.3.1.11 Assolir actituds solidàries i de tolerància.Assumir el valor del diàleg com a mitjà per a resoldre els problemes i elsconflictes socials.3.1.12 Valorar la cultura pròpia i desenvolupar el coneixement i la comprensiód’altres pobles i comunitats.3.1.13. Incorporar valors referits a la salut, a la conservació del medi ambient,a la cooperació i a la pau.3.1.14. Reflexionar sobre nou paradigmes i metodologia d'aprenentatge idissenyar accions en aquesta direcció d'escola viva i activa.

Page 12: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

4. CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM

Veure Programació didàctica (document adjunt)

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE

NIVELLS I GRUPS

L’escola té sis aules, dues de cada nivell : 4art, 5è i 6è d’educació infantil,( que pertanyem al segon cicle )El Centre compta en plantilla amb sis professores tutores, dues de suport,una PT i una AL itinerant i en quota , professorat de música i anglès itinerantsi AT depenent de les necessitats anuals del centre.

L’horari lectiu del centre és de dilluns a divendres , de 9h a 14h.

ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT

CLAUSTRE: Està integrat per tot el professorat del centre, reunint-se unavegada al mes i amb caràcter extraordinari sempre que sia necessari.

EQUIPS DE NIVELL: Estan constituïts per les dues tutores que formen elnivell. Es reuneixen una vegada a la setmana a les hores no lectives.

EQUIP DE SUPORT: constituït per PT, AL, Dues professores de suport il’orientadora del centre. La coordinadora és rotativa entre PT i AL. Es reuneixuna hora setmanal a dins l’horari lectiu.

CÀRRECS DIRECTIUS:Constituïts per Directora i SecretàriaResponsables de Noves Tecnologies, Biblioteca, Material fungible,Farmaciola, Activitats Extraescolars i menjador.

ALTRES ORGANISMES DEL CENTRECONSELL ESCOLAR, format per Directora, Secretària, 3 representants delprofessorat elegits pel Claustre, 3 representants de pares i mares i unrepresentant de l’Ajuntament. Es reuneix una vegada al trimestre en caràcterordinari i sempre que sia necessari en caràcter extraordinari.

APIMA: hi pertanyen quasi tota la totalitat de les famílies del centre. L’APIMAes reuneix en el centre una vegada al mes. Subvenciona les activitatsartístiques de fang i teatre.

Page 13: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

SERVEIS QUE OFERTA EL CENTRE

ESCOLA MATINERA: l’horari és de 7,30 a 9,00h de dilluns a divendres. Ésun servei gestionat per l’APIMA i subvencionat per la Conselleria d’educació.

SERVEI DE MENJADOR: des del curs 1999-2000 la nostra escola disposade menjador escolar i el seu horari és de 14,00 a 16,00h.

6.- INDICADORS PER A L'AVALUACIÓ DEL CENTRE

Per dur a terme el seguiment de l'avaluació a nivell de centre, es duen aterme diferents reunions periòdiques per les pertinents coordinacions entreels diferents equips docents: CCP, coordinacions per nivell, equip de suport,equip directiu, claustre i consell escolar si pertoca.

Consell Escolar i Claustre de professorat

- Mesures que es posaran en marxaRecursos prevists. Sistemes de seguiment i valoració

Aprovació PGA Aprovació Memòria Noves aportacions

Equip directiu

- Mesures que es posaran en marxaRecursos prevists. Sistemes de seguiment i valoració

Proposta de PGA Proposta de Memòria Documentació i gestió. Dur propostes a CCP Espai físic, materials Formació permanent de professorat de Conselleria

Comissió de Coordinació Pedagògica

- Mesures que es posaran en marxaRecursos prevists. Sistemes de seguiment valoració

Distribució de la proposta de PGA Distribució de la proposta de Memòria. Planificació de les sortides i activitats complementàries Diferents ofertes i activitats proposades per diferents entitats

(Ajuntament, Escola de mallorquí, Fundació Mossèn Alcover...) Espai físic i material.

Page 14: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 1.3 Context sòcio-cultural de les famílies 1.4La societat actual 2.- PRINCIPIS EDUCATIUS DE L’ESCOLA 2.1.- Principi general 2.2.- L’educació

Organització metodològica per seguir una línia de centre. Formació permanent de professorat. Altres tasques i funcions que li pertoquen.

Equips de nivell

-Mesures que es posaran en marxaRecursos prevists Sistemes de seguiment i valoració

Elaboració de les Programacions Didàctiques i de les UnitatsDidàctiques.

Planificació de les sortides i activitats complementàries. Avaluació de les sortides i activitats. Avaluació de l'alumnat.

Equip de suport

-Mesures que es posaran en marxaRecursos prevists. Sistemes de seguiment i valoració

Elaborar, actualitzar juntament amb les tutores les ACIS delsalumnes NESE.

Elaborar, actualitzar juntament amb les tutores els informesNESE.