PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - · PDF filePROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ... La convivència basada en el diàleg i els processos de ... en el pla d’acció tutorial (PAT) i en la normativa

PROJECTE

EDUCATIU

DE CENTRE

INSTITUT

ALEXANDRE

SATORRAS

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Pàgina 2

ÍNDEX

1.PRESENTACIÓ ....................................................................................................................... 3

2. MARC NORMATIU ................................................................................................................ 3

3. LA MISSIÓ, ELS VALORS I LA VISIÓ DE L’INSTITUT ................................................... 3

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’INSTITUT I EL SEU ENTORN SÒCIO-ECONÒMIC .... 5

5. ELS TRETS D’IDENTITAT DE L’INSTITUT ...................................................................... 6

6. OBJECTIUS DE L’INSTITUT ................................................................................................ 8

7.PROJECTES DE CENTRE ................................................................................................... 9

8. EL CURRÍCULUM ............................................................................................................... 15

9.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ..................................................................................... 28

10. PRINCIPIS D’INCLUSIÓ I COEDUCACIÓ .................................................................... 29

11. LA CONVIVÈNCIA. ........................................................................................................... 32

12. L’ORIENTACIÓ I TUTORIA ............................................................................................. 34

13.PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA ...................... 36

14. INDICADORS DE PROGRÈS ......................................................................................... 38


1.PRESENTACIÓ

El Projecte Educatiu de Centre sorgeix de l’experiència acumulada durant els

més de cinquanta anys de funcionament de l’institut i de la nostra visió sobre

les necessitats i problemes del centre. És, per tant, un projecte arrelat al nostre

entorn més immediat i a les seves necessitats. Aquest document ha de ser

també una guia per a orientar el nostre treball en el futur, perquè tots el

professionals que treballen al nostre centre puguin desenvolupar la seva tasca

de forma coherent i programada.

Per últim, cal remarcar que aquest és un document obert, que s’haurà d’anar

modificant per adequar-se a les noves necessitats que vagin sorgint en la

nostra comunitat educativa i al nostre entorn. És un punt de partida, que haurà

de ser discutit i consensuat pel Claustre de Professors/es i pel Consell Escolar.

2. MARC NORMATIU

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius i del

personal directiu professional docent.

3. LA MISSIÓ, ELS VALORS I LA VISIÓ DE L’INSTITUT

LA MISSIÓ

L’ institut Alexandre Satorras és un centre públic d’ensenyament secundari i

superior, que té com a objectiu primordial conduir l’alumnat cap a l’edat adulta

en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a

persones.

El nostre centre ha d’oferir una educació de qualitat, a la qual tot l’alumnat

tingui accés. Ha de garantir la igualtat d’oportunitats i ha de posar especial cura

a evitar qualsevol tipus de marginació o d’exclusió.

Així, són finalitats específiques del nostre centre les següents:


Assumir la responsabilitat social que li correspon, com a entitat

educativa de caràcter públic, integrada en un col·lectiu concret i proper,

com és la ciutat de Mataró.

Fomentar l’ús de la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits

educatius, així com treballar per la integració de l’alumnat nouvingut, per

tal de formar futurs ciutadans arrelats en una societat acollidora.

Aconseguir la màxima formació acadèmica possible per a cada un dels

alumnes, atenent les diferents potencialitats de cadascun.

Assolir que l’alumnat adquireixi l’autonomia necessària i la formació

personal adequada que els permetin prendre decisions sobre la

continuïtat dels estudis o l’entrada al món del treball.

Atènyer la màxima col·laboració amb les famílies pel que fa a l’educació

dels seus fills.

ELS VALORS Els valors que guien la presa de decisions i el treball de l’ institut Alexandre

Satorras són els següents:

El respecte, la tolerància i la solidaritat, com a actituds vitals de la nostra

comunitat educativa.

La laïcitat i el pluralisme.

La convivència basada en el diàleg i els processos de mediació.

El respecte per l’entorn natural i cultural.

L’esforç, la responsabilitat i el treball ben fet.

El compromís amb la cultura i la llengua catalana.

La cultura de la pau, l’equitat, la defensa dels drets humans, la igualtat

de gènere, la participació democràtica, el sentit crític i l’autoexigència.

LA VISIÓ

L’ institut Alexandre Satorras vol ser un centre de referència, de qualitat,

integrat a l’entorn, que doni resposta a les demandes socials, culturals i

educatives, però que a la vegada sigui impulsor i dinamitzador de la formació

en valors, tant en l’àmbit humà com en l’acadèmic. Per aconseguir-ho,

propiciarem un bon ambient de treball i d’estudi, i promourem tota mena

d’iniciatives orientades a millorar la tasca de tota la comunitat educativa.

Volem ser un institut que:


Adeqüi les metodologies d’ensenyament–aprenentatge a la realitat de

cada alumne/a, per tal de millorar el grau d’assoliment de les

competències bàsiques.

Contribueixi a assolir un bon nivell d’habilitats socials.

Consolidi el coneixement i l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

Garanteixi un bon nivell de coneixement i ús de la llengua castellana.

Asseguri un bon nivell de comunicació en llengües estrangeres.

Faciliti l’accessibilitat i l’ús de les tecnologies de la informació en

l’aprenentatge quotidià a l’aula.

Disposi del material necessari per poder assegurar l’aprenentatge en

l’àmbit científic i tecnològic.

Garanteixi una bona formació humanística en tots els àmbits.

Asseguri un alt nivell en l’oferta formativa, en els àmbits de la sanitat i de

l’esport.

Doti el seu alumnat d’una formació artística sòlida.

Mantingui i incrementi el seu bon nom pel que fa a l’educació musical.

Doni continuïtat a la projecció exterior amb els seus intercanvis amb

alumnat d’altres països.

Fomenti la capacitat per propiciar l’excel·lència.

Aculli les persones de diversa procedència i en respecti les diferències.

Disposi de recursos suficients per atendre adequadament l’alumnat que

no s’adapti a la institució escolar.

Integri les TIC en tot el funcionament del centre, tant a nivell intern com

en les activitats d’ensenyament–aprenentatge.

Potenciï que tota la comunitat educativa faci seus els principis de

defensa del medi ambient i de lluita per un entorn sostenible.

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’INSTITUT I EL SEU ENTORN SÒCIO-

ECONÒMIC

L’Institut Alexandre Satorras és un institut públic d’ensenyament secundari

depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Aquest institut, que és el més antic de la ciutat i de la comarca, va ser fundat a

l’any 1958. Està situat al barri de Cirera, a la ciutat de Mataró, capital de la

comarca del Maresme.

Mataró de ser una ciutat industrial, bàsicament tèxtil, especialitzada en el

gènere de punt, ha passat a ser una ciutat terciària, amb un comerç molt actiu i

que ha modificat la seva estructura productiva, ja que manté un important

sector industrial molt diversificat.


El barri de Cirera, que és on està ubicat l’institut, és el resultat de la immigració

dels anys seixanta. El barri de Cirera era bàsicament d’extracció obrera i

l’origen de la majoria dels seus habitants era de les comunitats d’Extremadura,

Andalusia i Múrcia. Ara bé, fruit de les noves actuacions urbanístiques a la

ciutat, aquest barri ha pres una nova centralitat. Ens trobem vora el nou Parc

Central de Mataró, al costat del Velòdrom, la Piscina Municipal i tres

instal·lacions poliesportives (el Palau d’Esports Josep Mora, el poliesportiu de

Cirera i el Teresa Maria Roca); també, molt proper al centre comercial Mataró

Parc i al Consorci Hospitalari del Maresme.

També, com a resultat d’aquestes actuacions urbanístiques, en els barris

propers (la Via Europa i el Camí de la Serra), s’hi han instal·lat parelles joves

que han optat pel nostre institut com un bon centre educatiu per portar-hi els

seus fills. A més, el caràcter innovador i el prestigi del centre han fet que hi

vinguin alumnes d’altres zones de la ciutat.

Aquest fet permet que l’institut presenti una tipologia molt diversa d’alumnes,

pel que fa a la seva composició social, lingüística i cultural. L’alumnat d’ESO

prové de tota la ciutat de Mataró, especialment dels barris propers. Hi ha

alumnes procedents de famílies que fa molts anys que viuen a Mataró, altres

que són mataronins de primera o segona generació (els seus pares o avis van

arribar amb la immigració dels anys seixanta). I des del finals dels anys 90 ha

arribat alumnat procedent de països molt diversos, bàsicament del Magrib i

subsaharians, i també de Sud Amèrica.

Pel que fa l’alumnat de l’etapa postobligatòria (Batxillerat i Cicles Formatius),

prové de tota la ciutat de Mataró i de la comarca.

5. ELS TRETS D’IDENTITAT DE L’INSTITUT

5.1. CONFESSIONALITAT

L’institut es declara aconfessional. Com a centre públic respectem la igualtat de

drets de tots els ciutadans i som respectuosos amb les diverses maneres de

pensar, dins del marc legal establert. Cap família, cap alumne, cap dels

professors, cap treballador, no podrà ser discriminat per raó de la seva

confessionalitat o aconfessionalitat religiosa.

5.2 .COEDUCACIÓ

El centre mantindrà i projectarà, com a institució, una defensa constant de la

igualtat de drets i deures de tot l’alumnat. És a dir, vetllarà perquè cap membre


de la comunitat educativa emeti missatges o faci propostes que tinguin una

orientació sexista. Així mateix, potenciarà una formació que reflecteixi la no

discriminació per raons de sexe.

En aquesta línia es posarà especial atenció en la redacció dels diversos textos

destinats a l’alumnat i en el desenvolupament programàtic dels continguts de

les àrees, en el pla d’acció tutorial (PAT) i en la normativa (NOFC).

5.3. PLURALISME, VALORS DEMOCRÀTICS I IDENTITAT CULTURAL

L’institut defensa una educació per a la igualtat i la no discriminació per raons

de sexe, ètnia, religió, grup social, nacionalitat, capacitats físiques i

psíquiques... A més, vol promoure els valors que s’entenen com a

universalment desitjables: la justícia, la llibertat, la tolerància, el respecte i la

participació. També es vol incentivar l’ús de la imaginació i la creativitat com a

eines per complementar l’educació integral dels alumnes.

L’institut pretén donar a conèixer als alumnes la societat i la nacionalitat

catalanes, i despertar en ells el respecte i l’estima, des d’una perspectiva

humanística universal.

Es potenciaran contactes freqüents amb el medi, i es farà conèixer a l’alumnat

la realitat lingüística, cultural, històrica i geogràfica que configura el país on viu.

L’institut col·laborarà amb institucions i entitats de la ciutat en diferents tipus

d’activitats, integrant-se en la comunitat i formant-ne part.

5.4 .EDUCACIÓ PER A LA SALUT I PER A LA CURA DEL MEDI AMBIENT

L’institut és un entorn que afavoreix la salut física, psíquica, afectiva i social de

l’individu i vetlla perquè l’alumnat adquireixi estils de vida saludables.

També aporta informació i estimula conductes de prevenció davant els riscos

més greus i freqüents per a la salut individual i col·lectiva.

Eduquem els nostres alumnes per tal que adquireixin consciència i valorin la

preservació del seu medi, tot disposant dels coneixements, els valors, les

destreses, l’experiència i també la determinació que els capaciti, des de

l’estima al medi ambient, a fer-se responsables, individualment i

col·lectivament, de la resolució dels problemes ambientals presents i futurs.


6. OBJECTIUS DE L’INSTITUT

6.1.OBJECTIUS PEDAGÒGICS

1. Facilitar la formació integral de l’alumnat i ajudar-los a desenvolupar totes les

seves capacitats.

2. Atendre a la diversitat, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge que

permetin els recursos humans i materials concedits al centre.

3. Proporcionar als alumnes estratègies que els permetin analitzar i avaluar

críticament les seves activitats d’aprenentatge.

4. Proporcionar l’alumnat els recursos fonamentals per integrar-se

adequadament en la societat actual, amb una atenció especial a l’ús de les

noves tecnologies.

5. Fomentar la implicació responsable de l’alumnat en el seu aprenentatge,

amb una actitud d’interès, esforç i constància.

6. Promoure la participació dels alumnes perquè expressin les seves opinions i

assumeixin responsabilitats.

7. Desenvolupar en els alumnes la tolerància i la participació democràtica.

8. Afavorir l’esperit de cooperació amb els companys i el seu entorn social, tot

sensibilitzant-los dels problemes i conflictes que sorgeixen en el món d’avui.

9. Fomentar les capacitats afectives referides a la pròpia persona: autoestima,

autoconfiança, etc.

10. Mantenir un contacte fluid amb les famílies per garantir la corresponsabilitat

i eficàcia del procés educatiu.

11. Mantenir un ambient de treball i respecte a les persones i el material que

afavoreixi la tasca docent i l’aprenentatge dels alumnes.

6.2. OBJECTIUS DINS L’ÀMBIT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL

1.Mantenir una relació fluida amb les institucions ciutadanes – Ajuntament,

Consell Escolar Municipal, etc.– i el Departament d’Ensenyament, però sense

renunciar a reivindicar amb fermesa aquells drets que té el Centre

2. Establir relacions de col·laboració, sobretot per a l’intercanvi d’informació,

amb els centres de primària que nodreixen d’alumnes l’institut.Coordinar-se


amb els serveis socials del municipi en cas d’absentisme de l’alumne i/o en

qualsevol altre cas dels que preveu la Llei de protecció del menor.

3.Facilitar l’ús públic de l’edifici del centre per part d’entitats sense ànim de

lucre i amb finalitats d’interès social.

4. Col·laborar amb les empreses (hospitals de Mataró, Calella, Can Ruti, Vall

d’Hebró, Residències sociosanitàries, Transport Sanitari de Catalunya,

Ambulàncies La Pau, farmàcies, clíniques dentals,...) que realitzen un

seguiment i avaluació de l’alumnat en pràctiques dels Cicles Formatius de

Sanitat.

6.3. OBJECTIUS DINS L’ÀMBIT DE GESTIÓ HUMANA

La gestió institucional del centre serà participativa i democràtica, amb el

Claustre de professors i el Consell Escolar com a marcs idonis de discussió i

aprovació de les directrius de gestió que l’autonomia dels centres permet.

L’estratègia per al desenvolupament de la gestió a l’Institut sempre ha estat la

planificació de les accions docents, el seguiment i l’avaluació posterior. La

planificació de les activitats docents corresponents a un curs acadèmic queda

recollida a la PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL.

1. Aconseguir un ambient de respecte i de diàleg per a totes les persones

que es relacionen amb l’institut, tant si hi treballen com si en són usuaris.

2. Fer partícip de la dinàmica de l’institut tota la comunitat educativa.

3. Afavorir la comunicació entre el professorat a través dels claustres i de

les reunions d’equip docent, de la comissió pedagògica o de l’equip

directiu.

4. Fomentar i afavorir les activitats d’actualització de continguts i

metodologies dels professionals del centre.

5. Establir canals de participació entre alumnes a través del Consell de

Delegats.

6. Fomentar la implicació de les famílies en el seguiment acadèmic i

emocional dels seus fills i, també, en el funcionament de l’Institut

mitjançant les reunions col·lectives, les entrevistes de tutoria, l’AMPA i

les reunions del Consell Escolar.

7. PROJECTES DE CENTRE


7.1.TRACTAMENT DE LES LLENGÜES ESTRANGERES: CIÈNCIES

NATURALS I TECNOLOGIA DE 1R A 3R D’ESO EN ANGLÈS “KEEP IT UP

IN ENGLISH”

L’Institut Alexandre Satorras participa d’un projecte AICLE, acrònim

d’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres, el projecte

l’anomenem “Keep it up in English”.

Al nostre institut, es va iniciar el curs 2008-09 amb un grup de trenta alumnes

de primer d’ESO que feien les Ciències Naturals en llengua anglesa. Aquest

projecte ha continuat els cursos següents amb alumnes des de primer a tercer

d’ESO. Aquest és un projecte totalment consolidat i que continua, amb la

incorporació des del curs 15/16 de la matèria de tecnologia.

Forma part del projecte un intercanvi amb alumnes holandesos com a activitat

final. Aquest intercanvi es realitza a 3r d’ESO.

L’agrupament dels alumnes que fan Ciències Naturals i la Tecnologia en

llengua anglesa a cadascun dels tres primers cursos d’ESO, consisteix a

distribuir els alumnes en dos grups, quedant així un grup en el qual tots els

alumnes fan les Ciències Naturals i la Tecnologia en català.

7.2. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES ESTRANGERES:FRANCÈS

SEGONA LLENGUA A L’ESO I BATXILLERAT, I EL BATXIBAC

La llengua francesa la tenim com a segona llengua estrangera en tota l’ESO i el

batxillerat, els alumnes poden començar a estudiar francès a 1r d’ESO, com a

optativa que té continuïtat a tota l’ESO. A Batxillerat s’inclou com a segona

llengua estrangera.

El fet que es pugui mantenir aquesta continuïtat permet que aquest alumnes

tinguin un bon nivell i així l’institut facilita que els alumnes interessats es

presentin als exàmens oficials DELF Scolaire: A1, A2, B1, B2. El nombre

d’alumnes de francès ha anat creixent els darrers anys i aquest fet ens va portar a

plantejar ser un centre que imparteix el Batxibac, a partir del curs 16/17.

EL BATXIBAC

El Batxibac és un programa de doble titulació que permet a l’alumne cursar un

currículum mixt i en acabar obtenir dues titulacions: el batxillerat i el

baccalauréat francès.

El batxibac està obert a tots els batxillerats: artístic, científic-tecnològic i

humanístic-social.


Organització:

1/3 horari lectiu en francès

Es cursen els continguts propis del batxillerat: matèries comunes, de modalitat,

optatives i el treball de recerca.

Dues matèries específiques en francès: llengua i literatura francesa i història de

França.

I altres activitats impartides en francès

Treball de recerca

Estada d’estudis / intercanvi/ xerrades

Tutoria en francès

Per accedir-hi:

Demostrar un nivell bàsic de francès

Per obtenir la doble titulació cal:

Superar totes les matèries de batxillerat

Superar una prova externa de les matèries específiques

Aquest primer curs s’ha iniciat una activitat d’intercanvi amb un Lycée francès

que ha permès als alumnes conviure una setmana amb famílies franceses i

assistir a activitats lectives al Lycée i fer activitats culturals.

7.3. LES CO-TUTORIES

Des del curs 11/12 l’institut aplica el sistema de les cotutories amb l’objectiu de

millorar la relació i comunicació del professorat amb els pares i alumnes.

La implementació de les cotutories ha ajudat a millorar el clima de convivència i

la bona relació entre els mateixos alumnes, doncs es proporciona una atenció

més personalitzada i continuada.

ORGANITZACIÓ

Hi ha un Tutor de grup amb una hora setmanal de reducció i una

hora setmanal de classe de tutoria amb tot el grup d’alumnes.

Qualsevol membre de l’EDN (Equip Docent de Nivell) pot ser Cotutor.

L’EDN és el nivell bàsic i clau d’organització.

L’EDN comparteix la tutoria dels alumnes del seu nivell.


La distribució de matèries té present el factor tutorial.

S’ha d’intentar seguir amb el mateix alumnat almenys durant dos

cursos seguits.

L’EDN té capacitat de presa de decisions.

Bon traspàs d’informació:

Fulls de seguiment/ https://satorras.ieducacio.com:

entrevistes, contractes, trucada telefònica, nota a l’agenda,

etc.)

Document compartit amb constància d’assistència i

expulsions d’aula (faltes).

Protocol d’absentisme quan sigui necessari.

AVANTATGES

La implicació per part de l’equip docent és més gran.

Augmenta la coordinació en diferents àmbits (no només l’acadèmic).

Es poden prendre decisions de manera més immediata si hi ha bona

comunicació.

La comunicació amb l’alumne/na i la família s’enforteix.

Augmenta el sentiment de pertinença al grup i al centre per part de

tothom.

Descens de la conflictivitat en general.

7.4. L’AGRUPACIÓ MUSICAL

Des de finals dels anys 90 del segle passat, un dels trets diferenciadors i

identificadors de l’institut Alexandre Satorras és el Projecte de Música. Alumnes

d’ESO i Batxillerat configuren una Agrupació Musical. L’alumnat d’ESO forma

un conjunt instrumental i el de Batxillerat, una coral, encara que alguns

alumnes d’ESO també canten i alguns alumnes de Batxillerat, toquen.

Es tracta d’un projecte que contribueix a la cohesió social del centre.

El conjunt instrumental s’articula a partir de la franja de variables. L’alumnat

amb inquietuds musicals, des de 1r d’ESO, s’afegeix al projecte, amb un

compromís de continuïtat. A 3r i 4t d’ESO es fan coincidir els horaris de les

franges d’optatives per tal que els alumnes del conjunt puguin fer la matèria

alhora. Pel que fa als alumnes de Batxillerat, la coral s’articula a la franja

d’optatives de primer.

L’Agrupació Musical del Satorras realitza diverses actuacions al llarg del curs:

concert de Santa Cecília, Nadal, Sant Jordi, final de curs...

https://satorras.ieducacio.com/


A més, des de fa molts anys, l’Agrupació musical ha portat a terme intercanvis

musicals amb indrets diversos (L’Isle-Adam, a França; Marbach, a Alemanya,

Ginebra a Suïssa...) També ha participat en el projecte d’activitats

aprenentatge-servei de l’ajuntament de Mataró, amb actuacions a casals d’avis

de la ciutat. I diverses ocasions a l’acte d’homenatge als professionals que es

jubilen dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament al Maresme

Vallès Oriental.

L’Agrupació musical la porten de forma conjunta els dos professors de música

de l’Institut.

7.5. SORTIDES I INTERCANVIS

L’Institut Alexandre Satorras té una llarga tradició i experiència en organitzar

sortides i intercanvis. Aquesta tradició prové del convenciment que les activitats

docents fora de l’aula són molt profitoses a tos els nivells: com activitat

d’ensenyament -aprenentatge, de relació amb el medi exterior, de cohesió de

grup.

L’Institut fa tres tipus d’activitats:

a) sortides d’un dia: teatre, exposicions, visites a museus, entorns naturals,

activitats esportives, etc

b) sortides del grup classe amb pernocta: a 1r i 2n d’ESO els EdA (entorn

d’aprenentatge); viatges de final d’etapa a 4t d’ESO i 2n de batxillerat,

els darrers anys sempre a l’estranger, al nord d’Itàlia amb el grup de 4t

d’ESO i a Berlin amb els alumnes de 2n de batxillerat; el viatge cultural

de 3 dies a França amb alumnes de l’optativa de Francès, i el viatge a

Madrid amb alumnes de 1r de batxillerat de la modalitat d’artístic amb

l’objectiu de conèixer els seus museus i localitats amb importants

monuments històric-artístics dels voltants.

c) Intercanvis: modalitat de sortida on els alumnes s’allotgen a casa dels

seus corresponsals. En l’actualitat fem intercanvis amb un centre del

nord d’Holanda amb els alumnes del projecte AICLE a 3r d’ESO, a

Suècia amb alumnes de 1r de batxillerat, a Dijon (França) amb els

alumnes del Batxibac, i amb l’agrupació musical a diversos indrets.

7.6. MOSTRA DE TEATRE DE SECUNDÀRIA

L’Ajuntament de Mataró, des de la Direcció de Cultura, organitza, des de ja fa 13

anys, la “Mostra de Teatre Juvenil”, en la qual participen alumnes d’ESO dels

instituts públics de Mataró.


La Direcció de Cultura, en col·laboració amb l’Aula de Teatre de la ciutat, facilita

un assessorament a càrrec de professors de l’Aula, que acompanyen professors i

alumnes dels instituts en el procés d’aprenentatge. Així mateix, cada any també

es compta amb les aportacions de professionals reconeguts en el món del teatre

(ja siguin dramaturgs, directors, actors i actrius, coreògrafs, tècnics de veu...,) que

comparteixen diverses sessions amb els alumnes.

L’Institut Alexandre Satorras hi participa des del principi, una professora és

l’encarregada que prepara els alumnes i dirigeix l’obra a representar des de

l’optativa de Teatre.

Finalment, després de tot el procés d’aprenentatge, l’obra es representa a

principis de maig dins el marc de la “Mostra de Teatre Juvenil”, amb dues

representacions al Teatre Monumental de Mataró: una al matí per a alumnes del

centre i una segona a la tarda, oberta al tot el públic.

7.7. PROJECTE “TOTS DANSEN”

El curs12/13,la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró va iniciar una nova

experiència en l’àmbit de les arts escèniques: la dansa contemporània.

A finals del curs 2011-12, va proposar als centres públics de secundària de la

ciutat participar en un projecte de dansa contemporània per a escolars de 3r o 4t

d’ESO.

A aquest projecte s’hi van adherir tres centres: Puig i Cadafalch, Thos i Codina i

nosaltres. El projecte venia recolzat pel “Mercat de les Flors”, centre capdavanter

en la dansa contemporània del nostre país. Un coreògraf del Mercat fa formació

per als professors dels alumnes, i també va als centres per fer el seguiment de la

preparació de l’obra. Finalment, hi ha una representació a finals de curs al teatre

Monumental de Mataró

A l’institut aquest projecte es porta a terme amb alumnes de 3r d’ESO a les hores

d’Educació Física, amb les professores d’aquesta matèria.

7.8. CENTRE FORMADOR DEL MÀSTER DE SECUNDÀRIA

L’institut forma part dels centres formadors del Màster de Formació del

Professorat de Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional des

del curs 2010-11.

Les universitats amb les quals col·laborem són: UB, UAB, UPC i UPF.


Hem tingut alumnes de les especialitats d’Anglès, Català, Castellà, Dibuix,

Filosofia, Geografia i Història, Tecnologia, Biologia i Física i Química i

Processos sanitaris.

8. EL CURRÍCULUM

8.1ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA.

8.1.1. ESO

En l'organització del currículum d'ESO s'aplica el Decret 187/2015, de 25

d'agost, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació

secundària obligatòria. El curs 2016-2017, l'aplicació d'aquest Decret s'estén a

tota l'etapa secundària obligatòria i segueix un model d'ensenyament i

aprenentatge de caràcter competencial. La finalitat és que els alumnes

assoleixin els coneixements i les competències necessàries per afavorir la seva

autonomia en l'aprenentatge i el seu desenvolupament personal i social. Per als

alumnes que finalitzin el quart curs de l'ESO el juny del 2017, el títol de graduat

en educació secundària obligatòria s'obté en superar el quart curs en el centre

educatiu. El currículum s'organitza en àmbits de coneixement. Els àmbits de

coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen les competències

bàsiques específiques de cada àmbit i les competències transversals.

Per al curs 2016-2017, l'estructura dels àmbits de coneixement i les matèries

que inclouen és la següent:

Àmbit lingüístic : Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura ,

Llengües estrangeres,Llatí

Àmbit matemàtic: Matemàtiques

Àmbit cientificotecnològic: Ciències de la naturalesa: física i química, Ciències

de la naturalesa: biologia i geologia, Tecnologia ,Tecnologies de la informació i

la comunicació (informàtica)

Àmbit social: Ciències socials: geografia i història, Cultura clàssica,

Emprenedoria, Economia

Àmbit artístic: Música, Educació visual i plàstica

Àmbit d'educació física: Educació física

Àmbit de cultura i valors: Cultura i valors ètics, Filosofia, Religió


Algunes de les matèries abans esmentades s’ofereixen als alumnes en la franja

d’optatives.

La distribució horària de les matèries el curs 2016-2017 és la següent:

MATÈRIES 1r. ESO 2n. ESO 3r. ESO

Llengua catalana i literatura 3 3 3

Llengua castellana i literatura 3 3 3

Llengua estrangera 3 4 3

Matemàtiques 3 4 4

Ciències de la naturalesa, biologia i

geologia

3 2

Ciències de la naturalesa, física i química 3 2

Ciències socials, geografia i història 3 3 3

Educació física 2 2 2

Música 2 2

Educació visual i plàstica 2 2

Tecnologia 2 2 2

Religió o cultura i valors ètics més matèries

optatives

3 3 3

Tutoria 1 1 1

Total setmanal 30 30 30

L’alumnat de quart curs de l’educació secundària obligatòria ha de cursar les

matèries comunes següents:

Ciències socials, geografia i història

Educació física

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera

Matemàtiques


Religió o cultura i valors ètics

A més de les matèries enumerades anteriorment, l’alumnat ha de cursar tres

matèries optatives específiques.

La distribució horària d’aquestes matèries és la següent el curs 2016-2017:

MATÈRIES 4t. ESO

Llengua catalana i literatura 3

Llengua castellana i literatura 3

Llengua estrangera 4

Matemàtiques 4

Ciències socials, geografia i història 3

Educació física 2

Religió o cultura i valors ètics 1

Tutoria 1

Matèries optatives específiques 9

Total setmanal 30

Les matèries específiques ofertades durant el curs 2016-2017, de les quals els

alumnes en cursen tres (tres hores setmanals), són les següents:

Biologia i Geologia

Física i Química

Visual i plàstica

Música

Tecnologia

Informàtica

Llatí

Francès

Economia

8.1.2. BATXILLERAT


El batxillerat s’organitza en tres modalitats i les tres es poden cursar al nostre

centre. Són les següents:

Arts

Ciències i tecnologia

Humanitats i ciències socials

Als dos cursos de batxillerat hi ha matèries comunes, matèries comunes

d’opció, matèries de modalitat i matèries específiques. Les matèries comunes

d’opció s’han de cursar obligatòriament en funció de la modalitat triada per

l’alumne.

Matèries comunes:

Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la

formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i

humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter

més transversal i afavoreixen l’aprenentatge continu.

Les matèries comunes del batxillerat són les següents:

Ciències per al món contemporani.

Educació física.

Filosofia.

Història de la filosofia.

Història.

Llengua catalana i literatura I i II.

Llengua castellana i literatura I i II.

Llengua estrangera I i II.

Matèries comunes d’opció:

Pel Batxillerat d’Arts: Història i Fonaments de les Arts I i II

Pel Batxillerat Científic i Tecnològic: Matemàtiques I iII

Pel Batxillerat Humanístic: Llatí I i II

Pel Batxillerat Social: Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i II.

Matèries de modalitat

Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una

formació de caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un

àmbit de coneixement ampli, desenvolupi les competències que hi tenen més


relació, prepari per a una varietat d’estudis posteriors i afavoreixi la inserció en

un camp laboral determinat.

Les matèries de la modalitat d’arts de la via d’arts plàstiques, imatge i disseny

que oferim al nostre centre són:

Cultura audiovisual I i II

Dibuix artístic I i II.

Dibuix tècnic I i II.

Disseny.

Història i Fonaments de les ARTS I i II

Volum.

Les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia són:

Biologia I i II.

Ciències de la Terra i del medi ambient I i II.

Dibuix tècnic I i II.

Física I i II.

Matemàtiques I i II.

Química I i II.

Tecnologia industrial I i II.

Les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials són:

Economia.

Economia de l’empresa I i II.

Geografia.

Grec I i II.

Història de l’art.

Història del món contemporani.

Llatí I i II.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.

Literatura universal.

Literatura catalana.

Literatura castellana.

Matèries específiques

Les matèries específiques en el batxillerat contribueixen a completar la

formació de l’alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat escollida o

del centre, o ampliant les perspectives de la formació general. Els centres


ofereixen un nombre suficient d’optatives que permeti la possibilitat d’opció de

l’alumnat.

Dintre de l’oferta de matèries específiques, els centres de dues o més línies

han d’oferir una segona llengua estrangera i la matèria de Psicologia i

Sociologia.

Al nostre institut s’ ofereixen com a matèries específiques les següents:

Francès segon idioma

Psicologia i Sociologia

Música

Tècniques d’Expressió Graficoplàstica

Nombre d’hores setmanals de les diferents matèries en cada un dels cursos del

Batxillerat:

1r 2n

Pa

rt c

om

un

a

Llengua catalana i literatura 2 2

Llengua castellana i

literatura

2 2

Llengua estrangera 3 3

Educació física 2 -

Filosofia 2 -

Ciències per al món

contemporani

2 -

Història de la filosofia - 3

Història - 3

Tutoria 1 1

Treball de recerca - -

TOTAL 14 14

P ar

t di

ve

rs ifi

ca

da

Matèria de Modalitat 1 4 4





TOTAL 16 16

30 30

En el moment de la matrícula els alumnes de primer i segon de Batxillerat

omplen un full de tria amb les matèries de modalitat i optatives que volen cursar

(veure annex).

En el cas de que alguna matèria de modalitat o optativa ofertada tingui poca

demanda per part dels alumnes, el centre pot considerar l’opció de no fer-la.

Per als alumnes que finalitzin segon de batxillerat el juny del 2017, el títol de

batxillerat s’obtindrà amb la superació de totes les matèries cursades al centre.

Es mantenen les PAU, com a referència d’accés i admissió a la universitat, amb

la mateixa estructura que en els cursos anteriors.

8.1.3. CICLES FORMATIUS

Al centre es poden cursar diferents cicles formatius de la branca sanitària i

d’esports.

8.1.3.1. Cures Auxiliars d’Infermeria

El cicle té com a objectiu formar als alumnes per proporcionar cures auxiliars al

pacient i actuar sobre les condicions sanitàries del seu entorn, com a: membre

d’un equip d’infermeria en els centres sanitaris d’atenció especialitzada i d’atenció

primària, sota la dependència del diplomat d’infermeria o, si s’escau, com a

membre d’un equip de salut en l’assistència derivada de la pràctica de l’exercici

liberal, sota la supervisió corresponent.

El curs 2016-2017 tenim quatre grups de CAI, dos amb horari de matí i dos

amb horari de tarda. Els grups de matí fan classe de 8:00 h a 14:30 h i els

grups de tarda de 15:00 h a 19:55 h durant el curs acadèmic a l’Institut; les

pràctiques al centre de treball es realitzen durant el 1r trimestre del curs

acadèmic següent (setembre-desembre). Aquestes pràctiques es realitzen als

hospitals de Mataró, Calella, Can Ruti, Vall d’Hebrón, a diverses institucions

sociosanitàries (Residencia Maremar, Casal de Curació de Vilassar de Mar,...) i

clíniques dentals.


Tenim també un curs de segon de CAI a la tarda, doncs els alumnes que fan

aquest horari cursen el cicle en dos anys.

Matèries del cicle

C1: Operacions administratives i documentació sanitària (60 hores)

C2: L’ésser humà davant la malaltia (60 hores)

C3: Benestar del pacient: necessitats d’higiene, repòs i moviment (60

hores)

C4: Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser

humà (240 hores)

C5: Primers auxilis (30 hores)

C6: Higiene del medi hospitalari i neteja de material (90 hores)

C7: Recolzament psicològic al pacient (60 hores)

C8: Educació per la salut (30 hores)

C9: Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica (90 hores)

C10: Relacions en l’equip de treball (60 hores)

C11: Formació i orientació laboral (60 hores)

C12: Formació en centres de treball (410 hores)

C13: Crèdit de síntesi (60 hores)

C14: L’atenció a la gent gran (60 hores)

8.1.3.2. Tècnic/a en Emergències Sanitàries

Qui tingui aquesta titulació pot traslladar pacients al centre sanitari, prestar

atenció bàsica sanitària i psicològica a l’entorn prehospitalari, dur a terme

activitat de teleoperació i teleassistència sanitària, i col·laborar en l’organització

i desenvolupament dels plans d’emergència, dels dispositius de riscs

previsibles i de la logística sanitària davant d’una emergència individual,

col·lectiva o catàstrofe. El cicle es desenvolupa en dos cursos. Les pràctiques

als centres de treball es realitzen a les empreses Transport Sanitari de

Catalunya (TSC) i Ambulàncies La Pau.

Matèries:

Primer curs:

M01: Manteniment preventiu del vehicle

M03: Dotació sanitària

M04: Assistència sanitària inicial en situacions d’emergència

M05: Assistència sanitària especial en situacions d’emergència. UF5

(Psiquiatria i neurologia)


M06: Evacuació i trasllat de pacients

M07: Suport psicològic en situacions d’emergència

M08: Plans d’emergències i dispositius de riscos previsibles

M09: Tele emergències

M10: Anatomofisiologia i patologia bàsiques

M11: Formació i orientació laboral

Segon curs:

M02: Logística sanitària en emergències

M12: EIE

M13: Anglès tècnic

M14: Síntesi

M15: FCT

8.1.3.3. Farmàcia i Parafarmàcia

La competència general d'aquest títol consisteix a assistir en la dispensació i

elaboració de productes farmacèutics i afins, i realitzar la venda de productes

parafarmacèutics, fomentant la promoció de la salut i executant tasques

administratives i de control de magatzem, complint amb les especificacions de

qualitat, seguretat i protecció ambiental. El cicle es desenvolupa en dos cursos.

Al nostre centre tenim un grups de matí i un altre de tarda de cada curs. Les

pràctiques als centres de treball es realitzen a l’Hospital de Mataró i a farmàcies

del Maresme.

Matèries

Primer curs:

M01: Oficina de farmàcia

M02: Dispensació de productes farmacèutics UFs 1,2,3,i 4

M03: Dispensació de productes para farmacèutics

M07: Operacions bàsiques de laboratori

M09: Anatomofisiologia i patologia bàsiques


M10: Formació i orientació laboral

Segon curs:

M02: Dispensació de productes farmacèutics UFs 5 i 6

M04: Formulació magistral

M05: Promoció de la salut

M06: Disposició i venda de productes

M08: Primers auxilis

M11: Empresa i iniciativa emprenedora

M12: Anglès tècnic

M13: Síntesi

M14: FCT

8.1.3.4. Laboratori clínic i biomèdic

Aquest és l’únic cicle formatiu de grau superior que es cursa a l’institut. Els

estudis d’aquest cicle capaciten per fer estudis analítics de mostres biològiques

humanes, interpretar-ne els resultats perquè serveixin de suport al diagnòstic

clínic i actuar segons les normes de qualitat, de seguretat i mediambientals. El

cicle es desenvolupa en dos cursos. Les pràctiques al centre de treball es

realitzen als laboratoris dels hospitals de Mataró, Calella, Can Ruti i a

laboratoris privats.

Matèries (crèdits):

Primer curs:

MP01: Gestió de mostres biològiques

MP02: Tècniques generals i de laboratori

MP03: Biologia molecular i citogenètica

MP05: Microbiologia clínica

MP08: Fisiopatologia general

MP09: Formació i orientació laboral

Segon curs:

MP04: Anàlisi bioquímic

MO06: Tècniques d’anàlisi hematològic

MO07: Tècniques d’imnunodiagnòstic


MP10: Empresa i iniciativa emprenedora

MP11: Projecte de laboratori clínic i biomèdic

MP12: Formació en centres de treball

8.1.3.5. Esports

A l'Institut Alexandre Satorras de Mataró, actualment es poden cursar els

estudis de: Cicle Formatiu de Grau Mitjà en les modalitats de FUTBOL i

BÀSQUET.

Futbol

Ensenyament: Ensenyaments professionals. Ensenyaments esportius

Grau: Grau mitjà

Titulació: Tècnic/a

Sistema: LOGSE

Àmbit: Esports

Modalitat esportiva: Futbol i futbol sala

Futbol, juntament amb futbol sala, és una especialitat de la modalitat de futbol.

El primer nivell d'aquests estudis capacita per dur a termes activitats d'iniciació

al futbol de promoció.

Té una durada de 455 hores (305 en un centre educatiu i 150 en un centre de

treball). Si se supera el curs, s’obté el certificat de primer nivell de futbol.

El segon nivell capacita per ensenyar i entrenar futbolistes. Té una durada de

565 hores (365 en un centre educatiu i 200 en un centre de treball).

Aquests dos nivells es poden fer en un o dos cursos acadèmics.

Bàsquet

Ensenyament: Ensenyaments professionals. Ensenyaments esportius

Grau: Grau mitjà

Titulació: Tècnic/a

Sistema: LOGSE

Àmbit: Esports

Modalitat esportiva: Bàsquet

El primer nivell d'aquests estudis capacita per conèixer els principis

fonamentals del bàsquet i promoure aquest esport.


Té una durada de 380 hores (230 en un centre educatiu i 150 en un centre de

treball). Si se supera el curs, s’obté el certificat de primer nivell de bàsquet.

El segon nivell capacita per ensenyar i entrenar esportistes de categories

intermèdies amb l'objectiu d'assolir el perfeccionament de l'execució tècnica i

tàctica. Té una durada de 610 hores (410 en un centre educatiu i 200 en un

centre de treball).

Aquests dos nivells es poden fer en un o dos cursos acadèmics.

8.2. AVALUACIÓ I PROMOCIÓ

8.2.1. ESO

8.2.1.1. Sessions d’avaluació al llarg del curs

L’avaluació inicial a principi de curs té com a funció conèixer el nivell

d’aprenentatge de cada alumne, detectar a temps possibles dificultats i donar

pautes per superar-les. Al nostre centre es fan a tots els cursos de l’ESO,

encara que només és prescriptiva a primer i quart.

Fem una preavaluació al primer trimestre i, al llarg del curs, fem una sessió

d’avaluació per trimestre per valorar els aprenentatges dels alumnes. En el

tercer trimestre es fa coincidir amb la sessió d’avaluació final ordinària. El

tutor/a coordina i presideix les reunions d’avaluació del seu grup d’alumnes,

aixeca acta del seu desenvolupament i fa constar els acords presos.

Els equips docents i els departament didàctics estableixen mesures de reforç i

suport per l’alumnat que passa de curs sense haver superat totes les matèries.

8.2.1.2. Avaluació final ordinària al juny

En la darrera avaluació ordinària del curs escolar al mes de juny els equips

docents valoren els resultats obtinguts per l’alumnat . Especial rellevància té

l’avaluació final de quart d’ESO, quan acaba l’etapa de l’ensenyament

secundari obligatori, doncs inclou la decisió d’atorgar o no el títol de graduat. Es

considera com a un criteri essencial d’acreditació de l’etapa que l’alumne hagi

assolit les competències bàsiques.

8.2.1.3. Activitats d’estiu i proves extraordinàries

Per a l’alumnat que obté una qualificació negativa en algunes matèries el

centre proposa activitats a realitzar durant l’estiu. Els primers dies de setembre

es porten a terme les proves extraordinàries per recuperar matèries no

superades durant el curs.

8.2.2. BATXILLERAT


8.2.2.1. Sessions d’avaluació

La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, presidida i coordinada pel

professor/a que exerceix la tutoria, amb la finalitat d’intercanviar informació i

adoptar decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Es fa una

sessió d’avaluació inicial (preavaluació) i una altra cada trimestre. El tutor/a

aixeca acta de cada sessió i es responsabilitza de fer arribar el resultat de

l’avaluació a les famílies.

8.2.2.2. Avaluació final

Els professorat de cada matèria decideix a final de curs si aquesta ha estat

superada per part de l’alumnat. El resultat de l’avaluació s’expressa mitjançant

qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals.

En el cas d’una matèria amb continuïtat entre primer i segon de batxillerat,

l’alumnat que no tingui superada la de primer no pot ser qualificat de la de

segon. A les actes aquesta matèria consta com a “pendents de qualificació”.

Per garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups

del centre, a la sessió d’avaluació final hi ha sempre present un membre de

l’equip directiu amb veu i sense vot.

8.2.2.3. Proves extraordinàries

Amb posterioritat a l’avaluació final, el centre programa les avaluacions

extraordinàries ( a més de les recuperacions internes que es fan al llarg del

curs) En el cas de primer de Batxillerat, al setembre, i per segon de batxillerat,

al juny . Després de les proves extraordinàries té lloc una nova sessió

d’avaluació, en la qual es prenen decisions definitives del curs acadèmic per

que fa a la superació de matèries. Es pot promocionar de primer a segon de

batxillerat amb un màxim de dues matèries no superades. Es pot repetir segon

de batxillerat amb tantes matèries no superades com es vulgui. Existeix la

possibilitat de renunciar a les matèries aprovades i optar per repetir el curs

sencer.

8.2.3. CICLES FORMATIUS

8.2.3.1Avaluació dels cicles formatius Criteris generals L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius és contínua.

A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del

currículum formatiu, de l'estructura, de les competències professionals,


personals i socials i dels objectius generals del cicle, així com dels criteris

generals d'avaluació, promoció de curs i superació del cicle.

Junta d'avaluació

L'equip docent, integrat per tots els professors que imparteixen el cicle formatiu,

constitueix la junta d'avaluació, que s’encarrega de fer el seguiment dels

aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. L'organització i la

presidència de la junta d'avaluació corresponen al tutor o tutora del cicle, com

també la formalització de les actes corresponents.

Sessions de la junta d'avaluació

La junta d'avaluació ha de fer durant el curs acadèmic un mínim de tres

sessions d'avaluació i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la

certificació dels alumnes que es matriculen per mòduls solts o unitats

formatives.

En cada sessió de la junta d'avaluació s’han de qualificar:

Cicles LOE: les unitats formatives o mòduls professionals que hagin finalitzat i

s'hi ha d’incorporar, si escau, les qualificacions que corresponguin a les

segones convocatòries. Pel que fa a les unitats formatives iniciades i no

finalitzades en el moment de la sessió de la junta d'avaluació, cal donar-ne una

informació orientativa sobre la progressió dels aprenentatges.

Cicles LOGSE: l'avaluació dels crèdits s'ha de fer a partir del grau d'assoliment

de les capacitats expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluació

previstos en cadascun dels crèdits. Els objectius s'assoleixen mitjançant els

continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals, així com els de

procediments i els d'actituds. A mesura que avanci el procés d'aprenentatge, el

professor o professora ha d'enregistrar, per a cada alumne i crèdit, l'assoliment

d'aquests objectius terminals.

Les qualificacions s'han de reflectir a l'acta d'avaluació d'acord amb el model

"Actes d'avaluació. Formació professional inicial" i traslladar-les a l'expedient

acadèmic.

9.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

L’institut d’acord amb la normativa vigent i la seva identitat té definit un sistema

d’organització i de gestió, així com la regulació del marc de convivència,

explicitat a les Normes d’Organització i Funcionament de centre (NOFC), que

es manifesten en els següents criteris generals:


El Consell Escolar i el Claustre són els òrgans de participació i gestió de

l’Institut, i és en aquestes entitats col·legiades on es prenen totes les decisions

estratègiques de l’Institut.

A més, existeixen reunions col·legiades d’Equips Docents, reunions de tutors,

la comissió pedagògica, la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), reunions de

l’equip de coordinació, reunions dels departaments didàctics i de l’equip directiu

L’equip directiu està format per: la directora, la cap d’estudis, la cap d’estudis

d’FP, el cap d’estudis adjunt, la coordinadora pedagògica i el secretari.

Composició del Consell Escolar:

Directora

Cap d’estudis

Secretari

9 Representants del professorat

4 representants de l’alumnat

3 representants dels pares i mars

1 representant de l’AMPA

1representant del PAS

1 representant de l’Ajuntament

10. PRINCIPIS D’INCLUSIÓ I COEDUCACIÓ

Aquest projecte educatiu preveu:

• L' acollida dels professors nous i la de les famílies que matriculen els seus

fills per primera vegada en el centre.

• Fomentar l'educació en un marc de diàleg i convivència.

• Promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació.

• Coordinar degudament en el centre les actuacions per a l'atenció dels

alumnes amb necessitats educatives específiques.

• Dissenyar i desenvolupar estratègies i actuacions orientades a la millora de la

convivència i a la gestió positiva dels conflictes.

• Promoure actuacions que afavoreixin en els alumnes el compromís cívic i el

servei a la comunitat.

10.1 LA DIVERSITAT

10.1.1 Criteris que orienten l’atenció a la diversitat

La resposta a la diversitat en el centre passa per l’estructuració de situacions


d’ensenyament i aprenentatge prou variades i flexibles, que permeten al màxim

nombre d’alumnes accedir en el major grau possible al conjunt de les

competències bàsiques que constitueixen els objectius de l’escolaritat.

Cada curs es revisa l’organització del centre per tal d’adaptar tots els recursos

per a aconseguir que el major nombre d’alumnes assoleixen les competències

bàsiques.

Les informacions necessàries per poder organitzar l’atenció a la diversitat

s’obtenen de:

1. El context personal de alumnat de cada noi i cada noia (situació familiar

sociocultural, itinerari escolar, expectatives familiar, valoració de l’aprenentatge,

autoestima, motivacions i interessos...)

2. El procés d’aprenentatge, ja que facilita dades sobre les diferents capacitats i

estils amb què s’aborda l’aprenentatge. Per fer aquesta anàlisi es realitzen:

Proves inicials.

Posada en comú de les observacions realitzades.

Valoracions del grup.

Acords sobre mètodes per reforçar els èxits.

Actuacions encaminades a compensar i corregir.

10.1.3 Criteris organitzatius d’atenció a la diversitat A l’etapa de l’ESO els alumnes queden organitzats de la següent manera: 1r d’ESO: grup-classe, grup flexible i PIM a les matèries instrumentals. Hi ha

alumnes que cursen les Ciències Naturals Física i la Tecnologia en anglès;

d’altres només cursen les Ciències en anglès. Això implica agrupacions

d’alumnes variables.

2n d’ESO: grup-classe, grup flexible i PIM a les matèries instrumentals. Hi ha

alumnes que cursen la Física i Química i la Tecnologia en anglès; d’altres

només cursen la Física i Química en anglès. Això implica agrupacions

d’alumnes variables.

3r d’ESO: grup-classe, grup flexible i grup reduït a les matèries instrumentals.

Hi ha alumnes que cursen la Biologia, la Física i Química i la Tecnologia en

anglès; d’altres només cursen la Biologia i la Física i Química en anglès. Això

implica agrupacions d’alumnes variables.

4t d’ESO: grup-classe i grup flexible a les matèries instrumentals. També hi ha

un grup d’alumnes amb problemes d’aprenentatge i alt risc d’abandó escolar

prematur que fan un projecte de diversificació curricular. Aquest projecte està

formulat a partir de projectes i orientat vers una sortida professional:Projecte

Laia.


La Tècnica d’Integració Social:

La direcció d’Ensenyament de l’Ajuntament de Mataró, dins el seu pla d’actuació

per al curs 2013-14, té l’objectiu de “Millora de l’èxit escolar” amb una línia

d’intervenció anomenada “Promoció de l’èxit escolar de tot l’alumnat”. Aquest pla

s’aplica des del curs 13/14.

Per aconseguir aquest objectiu, els centres públics de Mataró tenen una TIS

unes hores al seu centre fent aquestes tasques:

Tutories individuals amb alumnes derivats dels quals es fa un seguiment

del seu Pla de Treball.

Derivacions a serveis externs: Espai Jove Rocafonda, Espai Jove La

Llàntia.

Entrevistes i treball amb les famílies.

Detecció de menors en risc social

Atenció d’alumnes en ocasions puntuals: recerca de recursos i activitats

extraescolars, contactes telefònics amb la família, assessorament,

orientació, suport emocional, etc.

Orientació, informació i suport en preinscripcions a PQPI, Aprèn i Treballa,

etc.

Auxiliar d’educació especial:

Dona suport a l’equip docent i al professorat en relació a les necessitats dels

alumnes que té assignats, col·labora en les tasques que determina la direcció

del centre i potencia les relacions dels alumnes que té assignats amb els seus

companys de grup.

L’Aula d’Acollida:

És un recurs per a tota l’etapa de l’ESO. Aquest recurs és un punt de referència

i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del

centre, que possibilita un aprenentatge intensiu de la llengua catalana.

Cada alumne que assisteix a l’Aula d’Acollida està adscrit a un grup classe.

Aquesta aula té un caràcter obert: els alumnes nouvinguts i que desconeixen la

llegua catalana s’incorporen, part de l’horari escolar, a l’Aula d’Acollida.

Aquesta atenció a l’Aula d’Acollida anirà disminuint progressivament. (Veure

l’apartat corresponent del Pla d’Acollida)

Atenció Individualitzada: Atenció individual fora de l’aula, en determinats casos, a alumnes que requereixen una atenció molt personalitzada.


Reforç Escolar L’institut, gràcies al Pla d’Entorn de l’Ajuntament de Mataró, porta a terme el

Reforç escolar, activitat dirigida a l’alumnat d’ESO. És un recurs adreçat a nois i

noies d’ESO com activitat extraescolar del centre que té com a objectiu

principal ajudar els alumnes a fer les tasques escolars.

Cada alumne té una fitxa de seguiment i s’estableix la corresponent coordinació

entre la responsable del Taller, la coordinadora LIC i els coordinadors de nivell.

11. LA CONVIVÈNCIA.

11.1. Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència

Basant-nos en els valors del centre: el respecte, la responsabilitat, l’empatia, el

plaer d’aprendre, el compromís social, la millora personal contínua, la

participació i l’orgull de pertànyer a l’institut, aquests objectius són:

- Potenciar la participació, la representativitat i la corresponsabilitat de tots els

agents de la comunitat educativa en la vida del centre.

- Afavorir la comunicació en el centre educatiu.

- Potenciar una gestió dels recursos, (humans, temps, espais..) orientada a

facilitar la convivència i el bon clima del centre.

- Incrementar la formació de la comunitat educativa en relació a la convivència.

- Promoure la projecció positiva del centre.

- Potenciar l'equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat.

- Promoure una cultura inclusiva que respecti i valori les diferències i promogui

la igualtat.

- Establir normes de consens que potenciïn i permetin la diversitat, sempre i

quan no s’atempti contra els drets fonamentals de les persones i els principis

bàsics de l’organització escolar.

- Garantir l’escolarització de tothom i la reincorporació de l’alumnat absentista.

- Garantir la inclusió de les famílies i I'entorn.

- Sensibilitzar la comunitat educativa perquè adquireixi l’hàbit del diàleg i posi

en pràctica la mediació fent servir el projecte TEI (Tutoria entre iguals)

- Garantir l'explicació i l’aplicació de les NOFC.

-Fomentar una cultura de la pau i la no violència, juntament amb els valors que

fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.


- Aconseguir un clima de centre que promogui les relacions harmòniques entre

tota la comunitat educativa i la capacitat de tots els actors per a resoldre, de

manera no violenta, els conflictes que sorgeixin (Projecte TEI)

11.2. Projecte TEI

Com a docents ja fa temps que som coneixedors de la potencialitat del treball

entre iguals. La majoria de nosaltres hem estat testimonis de parelles de

companys ajudant-se els uns als altres i/o de situacions on un “company

expert” ha ajudat a trobar el camí de solució o un altre. No sabem massa ben

bé que és el que a vegades es produeix entre ells. No sabem si és el

llenguatge, verbal o no verbal, el referent, la situació, .... però tots sabem que

en bones condicions, els alumnes poden ser bons acompanyants.

També sabem que en aquesta situació d’acompanyament entre iguals,

l’aprenentatge que es produeix és doble: aprèn el que ajuda, acompanya i guia

i, aprèn, el que és acompanyat. Alguns cops s’adquireixen i comprenen nous

conceptes i també, adquireixen tot un seguit d’habilitats que són del tot

necessàries en el dia d’avui.

Els canvis tan ràpids que la nostra societat viu, on els continguts conceptuals ja

no es troben tan sols en nosaltres, els professors, sinó que estan en el mòbil, a

la tauleta i/o a l’ordinador, fa del tot necessari que generem espais que

promoguin el treball d’habilitats socials i emocionals i espais que generin

climes de convivència positius on les emocions i els valors que predominin

siguin la confiança, la calma, l’acolliment, el reconeixement i el respecte.

Com a Centre ja tenim diverses experiències que ens posen de manifest i ens

mostren la potencialitat del treball entre iguals, la darrera, el programa “ Tu x

Tu”. Aquestes experiències ens mostren com els alumnes són ben capaços de

fer i de rebre. Ara, ens cal una mica de temps per poder executar els

programes i descobrir com aquestes pràctiques promouen aquests climes de

convivència positius que tanta falta ens fan.

El Centre ha considerat oportú implementar el programa TEI i poder així donar

resposta a les demandes de convivència actuals. Alguns dels nostres objectius

són:

Facilitar que els nens de primer es trobin tranquils i bé en un espai

totalment nou per a ells.

Generar sentiment de pertinença tan als alumnes de primer com als

alumnes de tercer.

Facilitar el sentiment de sentir-se acollit, esperat i volgut.


Donar responsabilitat als alumnes de 3r i ajudar així en guanyar en

confiança i seguretat personal.

Implicar als alumnes de 3r en la dinàmica de centre facilitant així la visió

de l’institut com a organisme viu, idea de comunitat.

Treballar l’experiència de donar i rebre.

Millorar la relació entre grans i petits.

Prevenir i disminuir la conflictivitat, la violència i l’assetjament escolar.

El Programa TEI va més enllà i implica que tota la comunitat educativa treballi per

una escola inclusiva i no violenta, fomentant que les relacions entre iguals siguin

més satisfactòries. Això ha de comportar la millora del clima i la cultura del centre

respecte a la convivència, el conflicte i la violència (física, emocional o

psicològica), facilitant el procés d’integració dels alumnes cap a una educació

inclusiva i fomentant la tolerància zero davant de qualsevol forma de violència.

12. L’ORIENTACIÓ I TUTORIA

12.1. Objectius de l ’orientació i seguiment de l’alumne

L’acció tutorial comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de

contribuir al desenvolupament de la personalitat de l’alumne i els ha de prestar

l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els

ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. En el nostre centre, a

més de l’existència dels tutors, la figura del cotutor en els nivells de 1r a 3r

d’ESO, facilita enormement aquest seguiment individual. D’altra banda, perquè

les famílies puguin exercir el dret i el deure de participar i d’implicar-se en el

procés educatiu dels seus fills, el centre estableix els procediments de relació i

cooperació amb les famílies previstos a la carta de compromís educatiu, i

facilitar la informació a les famílies sobre l’evolució escolar i personal de seus

fills.

L’acció tutorial ha d’incorporar, també, elements que permetin la implicació dels

alumnes en el seu procés educatiu. En particular, ha de contribuir al

desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació

dels alumnes en la dinàmica del centre. L’acció tutorial ha d’emmarcar el

conjunt d’actuacions que tenen lloc en el centre educatiu, tot integrant les

funcions del tutor/a i les actuacions de tots els agents educatius, especialment

dels professors d’orientació educativa.

12.2. Plans d’acció tutorial


12.2.1. PAT 1r ESO (veure annex)

12.2.2. PAT 2n ESO (veure annex)

12.2.3. PAT 3r ESO (veure annex)

12.2.4. PAT 4t ESO (veure annex)

12.2.5. PAT Batxillerat (veure annex)

12.2.6. PAT CF (veure annex


13.PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

13.1. Alumnat

Delegat i sotsdelegat de curs

A començament de curs, els tutors/es de tots els grups i etapes de l’institut

duen a terme l’elecció del/la delegat/ada i sotsdelegat/ada del seu grup amb

una plantilla donada.

A cada grup classe, es dedica una sessió tant per recordar les tasques

d’aquests dos càrrecs com per dur a terme la presentació de candidats i elecció

posterior mitjançant una votació, els resultats de la qual han de quedar reflectits

a l’acta corresponent.

a) S’escolliran entre els alumnes del grup per votació secreta.

b) Les funcions del delegat o delegada són:

Representar els alumnes en la vida docent.

Ser portaveu dels seus companys a les reunions de Consell de Delegats

i Juntes d'Avaluació quan sigui requerit pel claustre de professors.

Informar els seus companys de grup dels temes que puguin ser del seu

interès.

Recollir i transmetre al tutor les propostes que els seus companys de

curs presentin.

Assistir de manera activa a les reunions del consell de delegats.

c) El sotsdelegat o sotsdelegada compartirà amb el delegat el compliment

d'aquestes funcions i el substituirà en cas d'absència.

Consell de delegats

El consell de delegats és el màxim òrgan de coordinació, representació i

decisió de l'alumnat. El formen els delegats i/o sotsdelegats de cada grup-

classe, que representen els interessos i opinions dels seus companys

El consell de delegats ha d’afavorir la participació de l’alumnat en la vida del

centre.

L’objectiu primordial és el de facilitar la participació dels alumnes dins el centre

d’una manera responsable.

Els delegats i sotsdelegats són representants dels seus companys a les

reunions establertes com a mínim un cop per trimestre. En aquestes reunions


poden portar propostes de millora i de participació dels alumnes dins els espais

i moments més adients.

Durant el curs 2011-12 es va obrir un bloc per tal de poder agilitzar les

convocatòries a les reunions de delegats i publicar els temes tractats. Al web

de l’institut hi ha un enllaç a aquest bloc:

Consell de delegats i delegades (http://delegatsasatorras.blogspot.com.es/).

A partir del curs 2016-17 es convoquen les reunions per separat: ESO per una

banda, Batxillerat per una altra i Cicles Formatius, per una altra.

Representants de l’alumnat en el Consell Escolar

Els escolliran els alumnes entre aquells que es presentin a les eleccions del

Consell Escolar. La seva funció fonamental és representar les opinions dels

seus companys en el Consell.

13.2. Famílies

Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA)

Podran ser membres de l'associació, els pares i mares o tutors/ores legals de

l’alumnat matriculat en el centre.

Funcions, objectius i organització de l'AMPA:

a) Participar en tots aquells òrgans del centre en què està legalment

establerta la seva presència.

b) Promoure la participació dels pares i mares o tutors/ores responsables

de l’alumnat en les activitats organitzades des del Centre.

c) Divulgar entre els pares i mares o tutors/ores responsables de l'alumnat

la informació sobre les activitats del Centre.

d) L’AMPA podrà tenir com a domicili social el centre i utilitzar les

instal·lacions escolars per a les seves reunions o activitats, d'acord amb

la legislació vigent i la Direcció del centre

e) Els representants de l'AMPA al Consell Escolar informaran a l'associació

de pares i mares de les activitats, inquietuds, propostes, etc. sorgides al

Consell Escolar.

Carta de compromís educatiu

L’institut disposa d’una carta de compromís educatiu, en la qual s’expressen els

objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte per al

correcte desenvolupament de les activitats educatives.

http://delegatsasatorras.blogspot.com.es/


Amb aquesta carta, s’afavoreix la participació de les famílies en l’educació dels

fills perquè les famílies s’han d’avenir a compartir els principis que inspiren la

carta.

Representants al Consell Escolar

Els escolliran els pares i mares entre aquells que es presentin a les eleccions

del Consell Escolar. La seva funció fonamental és representar les opinions de

les famílies en el Consell Escolar.

14. INDICADORS DE PROGRÈS

Els indicadors fixats per valorar l’assoliment dels objectius del PEC són:

Indicador Instruments de mesura Periodicitat

Taxa d'alumnes de 1r. d'ESO que promociona.

Percentatge d'alumnes que promocionen respecte als avaluats

Anual

Taxa d'alumnes de 2r. d'ESO que promociona


Anual

Taxa d'alumnes de 3r. d'ESO que promociona


Anual

Taxa d'alumnes de 4t. d'ESO que promociona


Anual

Taxa d'alumnes de 4t. d'ESO que gradua

Percentatge d'alumnes que graduen respecte als avaluats

Anual

Taxa d'abandonament a ESO

Percentatge d'alumnes que abandonen respecte als matriculats

Anual

Taxa d'alumnes que es graduen en Batxillerat


Anual

Taxa d'abandonament a Batxillerat

Percentatge d’alumnes que abandonen respecte als matriculats

Anual

Alumnes que superen les PAU

Percentatge d’aprovats, respecte als alumnes matriculats a les PAU

Anual

Taxa d'alumnes que es graduen en CFGM


Anual

Taxa d'abandonament a Percentatge d’alumnes que Anual


CFGM abandonen respecte als matriculats

Taxa d'alumnes que es graduen en CFGS


Anual

Taxa d'abandonament a CFGS

Percentatge d’alumnes que abandonen respecte als matriculats

Anual

Grau de satisfacció de l'alumnat de FCT

Enquesta de valoració Anual

Grau de satisfacció de les empreses de FCT

Enquesta de valoració Anual

El PEC (projecte educatiu de centre) es concreta i desenvolupa amb altres documents del centre: PCC (projecte curricular de centre), NOFC (normes d’organització i funcionament de centre), PATs (plans d’acció tutorial), PL (pla lingüístic), PGAC (pla general anual de centre), MAC (Memòria d’actuació de centre), Pla d’acollida. Aquests documents els podeu trobar al web de l’institut.

Documents

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - · PDF filePROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ... La convivència basada en el diàleg i els processos de ... en el pla d’acció tutorial (PAT) i en la normativa