Embed Size (px)
Citation preview
PROJECTE EDUCATIU
Escola La Mercè Tortosa
PROJECTE EDUCATIU
INDEX DEL PROJECTE EDUCATIU DE L‟ ESCOLA PÚBLICA “LA MERCÈ” TORTOSA
1. INTRODUCCIÓ
2. TIPOLOGIA ESCOLAR
2.1. MARC JURÍDIC. PRECEPTES LEGALS
2.2. MARC FÍSIC
2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
2.2.2 CARACTERÍSTIQUES DE L‟ALUMNAT..
2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT
3 TRETS D‟IDENTITAT
3.1. TRETS GENERALS
3.2. CONFESSIONALITAT.
3.3. LLENGUA D‟APRENENTATGE
3.4. PROJECTE LINGÜÍSTIC.
3.5. LINIA METODOLÒGICA
3.6. EDUCACIÓ EN VALORS
3.7. COEDUCACIÓ
3.8. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL.
4. ÀMBIT DE GESTIÓ A L‟ESCOLA
4.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC
4.1.1. Opció metodològica equip de mestres
4.1.2. Objectius de l‟ensenyament obligatori
4.1.3. Objectius treballs de l‟equip de mestres
4.2. ÀMBIT INSTITUCIONAL I ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
4.32.1 Òrgans de govern
4.2.2 Equips docents
4.2.3 Elements humans de suport pedagògic
4.2.4 Personal administratiu i de serveis
4.2.5 Menjador Escolar.
4.2.6 Associació de Pares d‟Alumnes.
4.2.7 Divisió del temps i de l‟espai
4.2.8 Serveis i Relacions Externes
4.2.9 Criteris d‟avaluació
5.- ANNEXOS
6 APROVACIÓ PEL CONSELL ESCOLAR
1.- INTRODUCCIÓ Què entenem per P.E.C.?
Entenem per projecte educatiu de centre (P.E.C) un instrument per a la gestió,
coherent amb el context escolar que enumera i defineix els trets d‟identitat del
Centre, formula els objectius que persegueix i expressa l‟estructura organitzativa de
la institució.
Desitgem que la nostra escola sigui democràtica, pluralista, solidària, amb capacitat
de donar la formació integral dels nostres alumnes preparant-los per a la vida, amb
un projecte de futur, de qualitat, oberta a l‟entorn físic i social i sempre disposada a
mantenir una positura dialogant amb tots els sectors de la comunitat escolar,
mestres, alumnes i pares, sabent que són aquests els educadors dels seus fills.
Aquest P.E.C. es basa en els punts següents.
a.- Tipologia escolar.
b.- Trets d‟identitat.
c.- Àmbit de gestió a l‟escola.
2.- TIPOLOGIA ESCOLAR
2.1. MARC JURÍDIC. PRECEPTES LEGALS.
El fet de ser una escola pública, depenent del Departament d‟Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, ens condiciona a l‟hora de definir el nostre marc jurídic
legal i per tant ens basem amb el respecte a totes les lleis promulgades en la nostra
Constitució, Estatut d‟Autonomia, LODE, LOGSE, LOE, LEC i Llei de Normalització
Lingüística, així com amb les normes rebudes del mateix Departament.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. Art. 27, apartats “Llibertat d‟ensenyament” i “Dret a
l‟educació”.
ESTATUT D‟AUTONOMIA. Art. 15.
LODE. Capítol 2, art. 16, 17, 18, 19 i 20.
LOGSE i el seu desplegament.
Ordenació General: Decret 75/1992, 09/03 DOGC 1575 de 03/04
Currículum: Decret 94/1992, 28/04 DOGC 1593 de 13/05
Decret 95/1992, 28/04 DOGC 1593 de 13/05
Decret 96/1992, 28/04 DOGC 1593 de 13/05
Decret 223/1992, 25/09 modificació dels decrets 95 i 96 de 1992.
LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, apartat “de l‟ensenyament”, art, 14, 15,
16, 17, 18, 19 i 20.
LEC aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGCC el 10 de
juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té
Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional
de l'Educació 2.2. MARC FÍSIC
2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
L‟ escola “La Mercè” està ubicada al carrer Providència, 11-15 al casc antic de
la ciutat de Tortosa, concretament al barri del Rastre, té molts anys d‟història. És
l‟escola pública més antiga de la ciutat i quasi bé de tot Catalunya i durant molt de
temps ha estat un referent educatiu a la ciutat i a d‟altres indrets de la Comarca.
L‟actual edifici fou inaugurat pel President de la Generalitat, molt Honorable Jordi
Pujol i Soley, el dia 21 de desembre de l‟any 1987. Aquest Centre inicià el seu
funcionament a l‟edifici del carrer de la Mercè fa més de setanta anys i continuà al
carrer Montcada.
L‟any 1981, per manca de seguretat de l‟edifici, es va distribuir els alumnes en tres
llocs diferents de la ciutat: aules annexes de Sant Josep per al Parvulari i Cicle
Inicial, Cicle Mitjà en primer lloc a uns edificis de l‟antic Balneari del Porcar
(Remolins) i posteriorment a un aulari prefabricat a la Carretera de la Simpàtica, i al
Seminari Diocesà la 2ª Etapa d‟EGB. Després d‟una llarga etapa de sis anys, vam
poder gaudir del nou Col.legi “La Mercè”.
Està format per 20 aules que són ocupades per Parvulari, Cicles Inicial, Mitjà i
Superior. Té la zona administrativa: direcció, secretaria, tres tutories, sala de
professors i biblioteca. Aula de pretecnologia/laboratori, aula polivalent/ sala d‟actes,
dues aules d‟Educació Especial, cuina i menjador. A més a més, espais per a
esbarjo, vestidors (professors i alumnes) i pista poliesportiva, d‟utilització per la
classe d‟Educació Física, competicions esportives i esbarjo. I WC, lavabos a totes
les plantes.
2.2.2 CARACTERÍSTIQUES DE L‟ALUMNAT.
L‟escola la Mercè està situada al casc antic de la ciutat de Tortosa, concretament
al barri del Rastre, té molts anys d‟història i , aquest any, el dia 7 de juny celebra el
seu 166 è aniversari. És l‟escola pública més antiga de la ciutat i quasi bé de tot
Catalunya i durant molt de temps ha estat un referent educatiu a la ciutat i a d‟altres
indrets de la Comarca.
Actualment i degut a la situació del barri, l‟escola aglutina un sector molt ampli de
famílies socialment desfavorides, d‟ immigrants i d‟ètnia gitana, és per això que des
de fa 13 anys l‟escola és un CAEP ( Centre D‟atenció Educativa Preferent) El
nombre d‟alumnat al qual s‟imparteixen les classes és al voltant de 200 xiquets i
xiquetes distribuïts de la següent forma:
- Educació Infantil: 4 grups
- Educació Primària: 1 per cada nivell
És una escola d‟una línea encara que en algun grup, com és el cas d‟Infantil P-5 hi
ha dos aules.
Les característiques dels alumnes de l‟escola.“LA MERCÈ” vénen marcades per les
pròpies de la identitat socio-cultural que forma els barris del Rastre, Remolins i casc
antic de la ciutat tenint en compte que hi ha alumnes d‟altres barriades.
Part de l‟alumnat del Centre gaudeix de beques de menjador escolar i beques per a
l‟adquisició de llibres de text.
Respecte a la llengua, a l‟ escola parlen en català, malgrat que alguns són fills de
famílies d‟origen de fora de Catalunya.
De cara a les perspectives d‟estudis obligatoris la majoria van a ESO, es
reparteixen entre IES J.Bau i Cristòfor Despuig. El percentatge d‟alumnes que
segueixen estudis és baix.
De manera evident hem pogut comprovar la disminució de la natalitat i la minva en
arribada de gent d‟ altres paisos, la qual s‟ha fet palesa els darrers anys arreu de
Catalunya. Tanmateix l‟ escola es manté amb una ràtio de 23 alumnes/aula.
2.4 CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT.
Les característiques generals del professorat de l‟ escola Pública “La Mercè” es
poden concretar bàsicament en uns trets que a continuació s‟esmenten:
Continuïtat i estabilitat del professorat, fins fa poc gairebé tots són propietaris
definitius, cal remarcar que en els darrers anys , s‟ han jubilat persones que
feia molt temps que eren a l‟ escola. De mica en mica es va renovant la
plantilla.
Pel que fa a les especialitzacions, la totalitat dels professors en tenen alguna i
això comporta que la distribució dels professors es faci de manera coherent
quant a l‟especialitat que posseeixen.
Tots els professors estan treballant en equips docents o per comissions per
treballar altres àrees a fi de potenciar i aconseguir els dos objectius
primordials : Millora de la cohesió social i de rendiment acadèmic.
3. TRETS D’IDENTITAT
3.1. TRETS GENERALS.
L‟ escola “La Mercè”, la titularitat del qual ostenta el Departament d‟Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya, amb nivells educatius d‟ Educació Infantil i Primària,
desenvoluparà les seves activitats amb subjecció als principis constitucionals,
garantia de neutralitat ideològica i respecte a les opcions religioses i morals.
Mitjançant l‟activitat educativa, es perseguiran les següents fites:
a) Desenvolupar la personalitat de l‟alumne d‟acord amb el seu ritme evolutiu.
b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l‟exercici de la
tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.
c) Crear actituds solidàries i de tolerància rebutjant discriminacions degudes a l‟edat,
la raça, la religió, el sexe i altres diferències de caràcter físic, psíquic o social.
d) Facilitar el desenvolupament d‟aprenentatges conceptuals, procedimentals i
actitudinals que possibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la
ciència i la cultura i dels entorns tecnològic i d‟informació que caracteritzen la
societat actual i la seva evolució.
e) Fomentar el sentiment de pertinença i estima el país amb les seves
característiques socials, culturals, geogràfiques, històriques i lingüístiques, alhora
que promoure l‟estima, el respecte i coneixement d‟altres pobles i comunitats.
f) La preparació per a participar activament en la vida social i cultural.
g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles, i infondre
valors referits a la salut individual i col·lectiva i a la conservació del medi ambient.
3.2. CONFESSIONALITAT.
L‟escola es declara aconfessional i pluralista.
Com a escola pública i en el marc legal que prescriu la igualtat en drets de tots els
ciutadans davant l‟Administració de l‟Estat (central i autonòmica), es declara
respectuosa amb les diverses maneres de pensar i està oberta a tothom.
De la mateixa manera, la comunitat educativa que configura l‟escola observarà un
respecte per les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida i a les
diverses ideologies polítiques i renuncia a tot tipus d‟adoctrinament i proselitisme i/o
sectarisme.
Cap família, cap alumne, cap dels professors no podrà ser discriminat per raó de la
seva confessionalitat o aconfessionalitat religiosa, política i ideològica.
L‟escola mantindrà la llibertat i la independència respecte de les opcions religioses,
polítiques i ideològiques i aquestes s‟aconseguiran mantenint el procés educatiu
dintre del principi de neutralitat. Això significa respectar totes les ideologies i
creences i intentar donar al nen les informacions tan objectivament com es pugui
perquè es formi els propis criteris i, analitzant la realitat, pugui prendre decisions
responsables. Els pares poden i han d‟ajudar els seus fills en aquest procés,
sobretot a partir del seu exemple de vida i el diàleg amb ells.
D‟acord amb la normativa vigent, l‟ensenyament de la religió i moral catòliques i de
les altres confessions religioses incorporades als plans d‟estudis té caràcter optatiu.
Els alumnes, d‟acord amb l‟opció expressada per llurs pares o tutors en el moment
de la inscripció al Centre, assistiran a les classes de religió o d‟estudi del
coneixement del medi: social i cultural.
Els canvis d‟alumnes d‟una opció a l‟altra s‟efectuarà en començar el curs.
3.3. LLENGUA D‟APRENENTATGE.
La llengua d’aprenentatge és el CATALÀ, emprada a E. Infantil i a tots els
cicles de Primària . També la llengua catalana és la utilitzada en tota la
documentació interna del Col.legi i en tots els comunicats fora del Centre.
Els alumnes de nou ingrés de parla castellana o altres llengües tenen una
atenció especial ( Aula d’ acollida) per tal que puguin seguir el més aviat
possible l’aprenentatge en català.
3.4. PROJECTE LINGÜÍSTIC
Veure ANNEX 3.5. LÍNIA METODOLÒGICA
La nostra metodologia es fonamenta en l‟activitat dels alumnes dintre i fora de l‟aula,
l‟aprenentatge es reforça mitjançant l‟observació directa i sortides a l‟entorn d‟acord
amb l‟ aprenentatge competencial i inclusiu.
En aquest context, la metodologia que s‟empra es caracteritza per la següent línia de
treball:
Fomentar l‟activitat i la iniciativa en front la recerca de coneixements.
Afavorir un aprenentatge que l‟alumne desenvolupi tasques de caire interactiu
mitjançant l‟observació directa i la comprovació experimental.
Desenvolupar l‟esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió.
Cultivar la recerca, l‟adquisició de coneixements i la sistematització científica,
establint una connexió entre la teoria i la pràctica.
Afavorir un pensament analític i a la vegada intuïtiu.
Utilitzar les noves tecnologies (informàtica, mitjans audiovisuals,...) com eines
didàctiques per afavorir l‟aprenentatge.
Donar preferència a l‟observació directa, la comprovació experimental i
l‟educació en les tècniques d‟aprenentatge intel.lectual i manual.
Ensenyar a adquirir coneixement fonamentant les tècniques d‟estudi.
Atenció a la diversitat, admetent la diferència entre els alumnes, de ritmes
evolutius i capacitat intel.lectuals.
Donar un ampli coneixement als alumnes que deixen el Col.legi, de les
sortides que tenen tant en el món de treball com en el de l‟estudi, mitjançant
l‟Orientació Professional.
Fomentar una educació moral basada en la solidaritat i el respecte als altres,
lligant el sentit de llibertat amb el de responsabilitat, sentit de solidaritat, gust
pel treball ben fet, etc...
Cal tenir en compte que el centre va finalitzar el PAC 09 i també va iniciar el curs
1013-14 una Auditoria Pedagògica de dos anys fins al curs 15-16, així mateix el curs
passat es va signar un acord de coresponsabilitat que finalitzarà el curs 15-16
D‟ aquestes intervencions avaluadores ha sorgit un Pla d‟ actuacions que deriva en
una guia a seguir de Línea Pedagògica, no descartant les actuacions que ja s‟ han
esmentat i que serveixen per a la millora dels objectius fonamentals contemplats
amb anterioritat.
Annex de Pla d‟ Actuació de l‟ escola al final
3.6. EDUCACIÓ EN VALORS
Defensar com a valor suprem la vida humana. Promoure la solidaritat entre els
companys i tota la comunitat educativa, així com el propi barri de l‟Escola i ciutat,
creant una consciència de solidaritat fins els pobles més allunyats. També eduquem
per a la pau, respectant tota classe d‟ideologies religioses, polítiques o de raça. Un
gran respecte a la llibertat individual, promovent una convivència d‟amor, justícia i
veritat.
Fomentem també un gran respecte a la natura i als valors ecològics. Creem en els
alumnes uns hàbits de saber respectar les instal.lacions del Centre, ja que són de
tots i per a tots. Eduquem amb uns valors democràtics, respectant els drets humans,
buscant la formació integral dels alumnes en un marc de tolerància i respecte a la
llibertat de cadascú. És una escola pluralista oberta a la convivència, intentant
traslladar aquests valors a la societat, de la qual, en un futur no massa llunyà, en
seran membres actius.
La nostra escola otorga un paper molt important a l‟ educació emocional.
3.7. COEDUCACIÓ
D‟acord amb els principis d‟igualtat de drets i no discriminació que inspiren l‟activitat
educativa, l‟ensenyament que es proporciona als nens i nenes és igual i es
desenvolupa en un marc de coeducació.
L‟escola promourà un treball educatiu en què nois i noies puguin accedir a la mateixa
educació i on els valors morals que se‟ls transmetin i les activitats que se‟ls proposin
siguin independents del sexe.
Ens proposem propiciar el desenvolupament integral dels alumnes fixant una
especial atenció a l‟acceptació del propi sexe, al coneixement de l‟altre i a la
convivència enriquidora entre els dos sexes, promovent la igualtat entre ells.
3.8. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL
Potenciem un règim participatiu en la gestió de l‟escola on professors, alumnes,
pares i personal no docent intervinguin, d‟acord amb allò que els permet la legislació
actual, fent que aquesta participació sigui real i efectiva de tots els estaments
implicats per mitjà dels representants lliurament elegits per cadascun d‟ells.
Atorguem una gran importància als procediments i vies de comunicació interna i
externa (entrevistes personals amb els pares, reunions de cicle, circulars, revista
escolar...) que garanteixin un ús democràtic de la informació i una participació
responsable.
4. ÀMBIT DE GESTIÓ A L’ESCOLA
4.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC
4.1.1. Objectius relatius a l’opció metodològica de l’equip de mestres.
- Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupin la iniciativa i la
creativitat.
- Incorporar a les programacions didàctiques, objectius i continguts relacionats amb
l‟entorn proper als alumnes.
- Cada grup d‟infants tindrà un tutor que vetllarà per l‟atenció individualitzada, pel
seguiment del grup d‟infants i per la coordinació entre tots els docents que
intervenen en l‟activitat pedagògica del grup. Així mateix el tutor vetllarà per la
col.laboració mútua entre la família i el centre.
El paper del Mestre/a és fonamental, és el paper d‟un adult que guia, que orienta
i que basa la seva intervenció en relacions de confiança i respecte mutu.
4.1.2. Objectius relatius als continguts de l’ensenyament obligatori.
Els nostres objectius estan marcats pel mateix Departament d‟Ensenyament, donat
que som un centre públic, i com a tal ens hem de basar en el Currículum
PER A L‟EDUCACIÓ INFANTIL
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats
adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.
- Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment
maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d‟ells mateixos i dels altres.
- Comportar-se d‟acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una autonomia
personal i cap a una col.laboració amb el grup social.
- Observar i explorar l‟entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte,
identificant característiques i propietats significatives dels elements que el conformen
i apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients amb la seva
edat.
- Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.
- Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu,
elaborant una primera representació mental de l‟espai i, a partir de les pròpies
vivències, una representació mental del temps.
- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres
formes de representació.
- Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic,
plàstic, musical i matemàtic.
- Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i
folklòriques, signes d‟identitat propis de Catalunya.
PER A L‟EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relació i
progressar en l‟autonomia i la iniciativa personal.
- Conèixer el propi cos i les possibilitats motrius i progressar en l‟adopció d‟hàbits de
salut i higiene personal.
- Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals,
socials i ètics propis d‟altri, per exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i
d‟estima per la pau.
- Resoldre o situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant processos
d‟identificació, planificació, realització i verificació d‟activitats al seu abast.
- Conèixer i utilitzar correctament i apropiada la llengua catalana tan oralment com
per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d‟aprenentatge.
- Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la
apropiadament com a font d‟informació i vehicle d‟expressió.
- Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dintre d‟un
context.
- Comprendre el medi físic i natural, els principals mecanismes que el regeixen, a
partir de l‟observació rigorosa de fets i fenòmens senzills, i la importància que la seva
conservació i millora té per a la humanitat.
- Conèixer els trets fonamentals de la pròpia població i de Catalunya en els seus
aspectes naturals, socials, culturals i històrics.
- Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte del recursos materials,
tècnics i naturals.
- Emprar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals i dominar les
operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l‟espai, les situacions i les
experiències, mitjançant llenguatge matemàtic.
- Comunicar-se a través dels mitjans d‟expressió verbal, corporal, visual, plàstica i
musical, desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir
de les manifestacions artístiques.
- Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservació i respectar
la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones.
- Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa problemes
diversos, amb els recursos apropiats i coneguts.
- Aplicar individualment i en equip, metodologies de treball intel.lectual incloent-hi la
utilització dels recursos de la tecnologia de la informació, que estimulen
l‟aprenentatge i la creativitat i permeten reduir les tasques rutinàries.
4.1.3. Objectius relatius als treballs de l’equip de mestres.
El professorat o el conjunt d‟educadors/es del centre, és el responsable de
programar, dur a terme i avaluar les accions docents i totes les activitats formatives
que tenen lloc en el centre.
El claustre és l‟òrgan tècnico-professional i de participació del professorat en el
govern del centre. Formen part d‟ell la totalitat dels/de les mestres que presten
serveis al centre.
El equips docents, formats pels mestres responsables d‟un mateix cicle,
s‟encarreguen de garantir un treball en equip per assegurar una acció educativa
coherent, coordinada i eficaç, ja sigui entre els tutors o bé amb els especialistes que
hi intervenen a cada cicle (Ed. Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior de
Primària). A cada cicle hi ha un/a coordinador/a que és qui assumeix la
responsabilitat d‟assegurar la coherència i la complementarietat de les unitats de
programació preparades per l‟equip de mestres del cicle i la continuïtat de la
proposta educativa al llarg de l‟etapa.
Els/les mestres s‟organitzen també en grups de treballs o comissions per treballar
diversos aspectes de la vida del centre. Cada grup és format per mestres dels
diferents cicles per tenir una visió global dels temes que es tracten. En els grups de
treball es revisen i s‟actualitzen diferents temes curriculars i organitzatius del centre.
- Potenciar el treball en equip dels professors mitjançant l‟activitat dels equips de
cicle i de la realització de programacions didàctiques coordinades.
- Afavorir la revisió regular dels aspectes educatius, els continguts i els procediments
que s‟utilitzen per a aconseguir el seu aprenentatge de manera periòdica en funció
de les necessitats dels alumnes i de l‟entorn.
- Cada grup classe té, i ha de tenir, un mestre tutor en cada moment.
- Cada cicle disposa d‟un/a coordinador/a.
Criteris previstos per designar al professorat tutor dels grups d‟alumnes.
El director/a del centre a l‟hora d‟assignar professorat ha de donar prioritat a la
tutoria i l‟orientació com a tasques i accions que afavoreixen les competències de
l‟alumne i l‟èxit educatiu.
Els propietaris definitius o els/les mestres amb més anys al centre han de prioritzar-
se per assumir les tutories de més responsabilitat. (Es tindrà en compte
l‟acompliment de la jornada complerta)
La continuïtat en el cicle almenys dos anys sempre que sigui possible.
L‟experiència com a tutors en els diferents cicles i capacitat per gestionar diferents
tipologies de grups.
La disponibilitat personal o voluntarisme i les especialitats formatives reconegudes
per poder impartir.
Buscar la màxima estabilitat en el cicle l‟equilibri entre professorat amb experiència
dins del centre i professorat nouvingut.
4.1. ÀMBIT ECONÒMIC-ADMINISTRATIU
La Comissió Econòmica serà l‟encarregada de vetllar per l‟activitat administrativa i
econòmica del Centre amb caràcter general.
Les funcions de la Comissió Econòmica són les següents:
Estudiar, informar i elevar propostes al Consell Escolar pel que fa als
aspectes econòmics del Centre.
Assabentar-se de l‟estat de comptes que l‟Equip Directiu presentarà
semestralment d‟acord amb el pressupost aprovat.
Executarà una gestió econòmica clara i transparent mitjançant
el seu funcionament específic i del Consell Escolar.
4.2. ÀMBIT INSTITUCIONAL I ESTRUCTURA ORGANITZATIVA.
Tota l‟estructura del funcionament del Centre, així com els seus objectius referits a
participació, funcionament dels òrgans de govern, equips de mestres, relacions amb
entitats... és contempla en el PLA ANUAL DEL CENTRE I NOFC
4.2.1. Òrgans de govern:
- Unipersonals: Director, Cap d‟Estudis i Secretari.
- Col.legiats: Claustre de Professors i Consell Escolar.
DIRECTOR, a qui correspon el govern general de totes les activitats que es realitzen
al Centre, vetllant per la seva coordinació.
Funcions:
Representar oficialment el Centre
Complir i fer complir les lleis i normes vigents i vetllar per la seva correcta
aplicació al Centre.
Dirigir i coordinar totes les activitats del Centre d‟acord amb les disposicions
vigents i sens perjudici de les competències del Consell Escolar del Centre.
Exercir el comandament del personal adscrit al Centre.
Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col.legiats
del Centre.
Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d‟acord amb el pressupost
del Centre.
Visar les certificacions i documents oficials del Centre.
Proposar al Consell Escolar la designació del Secretari-Administrador i del
Cap d‟Estudis i llurs nomenaments al Departament d‟Ensenyament.
Executar els acords dels òrgans col.legiats a l‟àmbit de la seva competència.
Totes les altres competències que se li atribueixin als corresponents
reglaments orgànics.
CAP D’ESTUDIS, a qui li correspon la programació i el seguiment de les activitats
docents del Centre en col.laboració amb el Director, el Secretari-Administrador i el
Claustre de Professors.
Funcions:
Elaboració dels horaris i la distribució de grups i aules segons la naturalesa de
l‟activitat acadèmica, tenint en compte la programació de les activitats
docents.
Coordinar els actes acadèmics i, si és procedent, les activitats extraescolars
en col.laboració amb el Consell Escolar del centre i les Associacions de
Pares.
Coordinar les activitats d‟Orientació Escolar i Professional, i si s‟escau, la
relació entre Cicles.
Vetllar per la coherència i adequació en la selecció de llibres de text i material
didàctic i bibliogràfic utilitzat al llarg del procés educatiu.
Vetllar pel compliment dels criteris fixats pel Claustre de Professors sobre el
treball d‟avaluació i recuperació dels alumnes.
Substituir el Director en cas d‟absència o malaltia.
Elaborar conjuntament amb l‟Equip Directiu el Pla Anual del Centre i la
Memòria.
Coordinar les tasques del Projecte Curricular del Centre.
Altres funcions que li siguin encomanades pel Director o bé que li siguin
atribuïdes per disposicions del Departament d‟Ensenyament.
SECRETARI, a qui correspon la gestió de l‟activitat administrativa i econòmica
del Centre, vetllant per la seva ordenació, unitat i eficàcia com a cap immediat
del personal d‟administració i serveis, per delegació del Director.
Funcions:
Exercir la secretaria de les reunions que celebrin els òrgans col.legiats, i
aixecar les corresponents actes.
Planificar i ordenar les tasques administratives de Secretaria.
Estendre les certificacions i documents oficials del Centre.
Tenir cura de la gestió econòmica i de la comptabilitat.
Elaborar l‟avantprojecte de pressupost del Centre.
Mantenir actualitzat l‟inventari general del Centre.
Vetllar per l‟adequat compliment de la gestió administrativa del procés de
matriculació.
Custodiar els llibres i els arxius del Centre.
Altres funcions que li siguin encarregades pel Director, o bé que li siguin
atribuïdes per disposicions del Departament d‟Ensenyament.
CLAUSTRE DE PROFESSORS, és l‟òrgan tecnico-professional i de
participació dels professors en el govern del Centre. El formen tots els
professors. És presidit pel Director.
Funcions:
Programar les activitats docents del Centre.
Fixar criteris sobre avaluació i recuperació.
Elegir representants al Consell Escolar del Centre.
Elaborar, aprovar i revisar el Projecte Curricular de Centre.
Coordinar les funcions d‟orientació i tutoria dels alumnes.
Informar i fer propostes a l‟Equip Directiu i al Consell Escolar del
Centre.
El director o directora del centre pot convocar a les sessions del claustre del
professorat professionals d‟atenció educativa destinats al centre perquè informin
amb relació a l‟exercici de les funcions establertes.
Com a membres del claustre de professors, aquests seran electors i elegibles a les
eleccions de representants dels professors al consell escolar del centre.
Com a membres del consell escolar del centre poden ésser membres de les
comissions constituïdes al si d‟aquest.
Funcionament del claustre de professors
El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb
caràcter ordinari i sempre que el convoqui el/la director/a o ho sol•liciti un terç,
almenys, dels seus membres. És preceptiu celebrar un claustre al
començament i al final de cada curs escolar. La convocatòria correspondrà al
President/a/Director/a i haurà de ser notificada per escrit amb l‟ordre del dia
amb una antelació de vint-i-quatre hores com a mínim.
L‟assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
El/la secretari/a del centre aixeca acta de cada sessió del claustre, la qual, una
vegada aprovada, passa a formar part de la documentació general del centre.
A més de les funcions atribuïdes, i per tal d‟incrementar la presència dels
mestres en la gestió del centre, el claustre de professors haurà de conèixer i
dictaminar sobre els documents següents:
a) La programació general.
b) La Memòria anual de les activitats del centre.
c) L‟avantprojecte de Pressupost del centre.
CONSELL ESCOLAR, és el màxim òrgan de direcció del Centre en el qual
estan representats tots els sectors de la Comunitat Escolar: Professors, Pares,
Personal no docent i Ajuntament.
Funcionament del Consell Escolar.
•El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i
sempre que el convoca el seu president/a o ho sol•licita almenys un terç dels seus
membres. A més, perceptivament, es farà una reunió a l‟inici i al final del curs.
•Hom procurarà que les decisions en el si del consell escolar es prenguin per
consens. Si no és possible arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria
dels membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra
majoria qualificada.
•Les reunions de consell escolar se celebraran en un horari que permeti l‟assistència
dels representants de mares i pares.
•La convocatòria de les reunions serà tramesa pel director/a, amb l‟antelació
suficient, juntament amb la documentació necessària que hagi de ser objecte de
debat, i en el seu cas d‟aprovació.
•L‟assistència serà obligatòria per a tots els seus membres.
•La confecció de l‟ordre del dia de les sessions incorporarà els punts que puguin
sol•licitar el sector de pares i mares.
•El quòrum necessari per donar validesa a la constitució de l‟òrgan col•legiat serà el
de la majoria absoluta (meitat més un).
Composició:
Director, president.
Cap d‟Estudis.
Sis professors.
Quatre representants dels pares.
Un representant de l‟AMPA del Centre.
Un representant de l‟Ajuntament
Un representant de serveis.
Secretari-Administrador, (amb veu i sense vot).
Funcions:
.
Aprovar i avaluar la Programació General del Centre que amb
caràcter anual elabori l‟equip directiu.
Elaborar les directius per a la programació i desenvolupament de les
activitats escolars complementàries, visites i viatges.
Promoure la renovació de les instal.lacions i equip escolar, i vigilar-ne
la conservació.
Aprovar la Memòria de cada curs.
Aprovar el Projecte de Pressupost del Centre.
Aprovar el Projecte Educatiu del Centre.
Aprovar el Pla General Anual.
Resoldre els conflictes i imposar les sancions en matèria de disciplina
d‟alumnes, d‟acord amb les normes que regulen els drets i deures
d‟aquests.
Qualsevol altra competència que li sigui atribuïda en els
corresponents reglaments orgànics.
El consell escolar actua normalment en ple. En el nostre centre estan
constituïdes les comissions següents
Comissió Permanent
La comissió permanent està integrada pel director/a, que la presideix, el/la cap
d‟estudis, dos representants del professorat i dos dels pares/mares d‟alumnes,
designats pel consell escolar del centre. De la comissió permanent en forma
part /la secretari/a, amb veu i sense vot.
El consell escolar del centre no pot delegar en la comissió permanent les
competències referides a l‟elecció i cessament de director/a, les de creació
d‟òrgans de coordinació, l‟aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la
seva liquidació, del reglament de règim interior i de la programació general
anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat
pedagògica en matèria de disciplina d‟alumnes.
Són funcions de la comissió permanent:
a. Elaborar propostes sobre temes propis per presentar al consell escolar.
b. Preparar els temes a tractar en les sessions del consell escolar que
requereixin un treball previ.
Comissió Convivència
La comissió de convivència està integrada pel director/a, que la presideix, el/la
cap d‟estudis, dos representants del professorat i dos pares/mares d‟alumnes,
designats pel consell escolar del centre. La seva finalitat és vetllar pel correcte
exercici dels drets i deures dels alumnes, elaborar les normes de convivència
del reglament de règim intern, imposar les mesures correctores i sancions en
les conductes contràries a les normes de convivència
4.2.2. Equips docents: EQUIP DE CICLE. És l‟equip que ha de coordinar totes les activitats que tots els
professors del cicle han de desenvolupar per tal d‟unificar objectius i continguts. El
formen tots els professors-tutors del Cicle, més el professors que desenvolupen la
seva funció pedagògica dins de cadascuna de les aules. El Parvulari, etapa de
l‟Educació Infantil, el formen les professores tutores.
Funcions:
Unificar criteris i coordinar actuacions formatives.
Elaborar propostes didàctiques orientadores i organitzatives per a presentar-
les al Claustre.
Determinar criteris per la promoció, atenció a la diversitat, recuperació
d‟alumnes i repetició si es considera oportú.
Proposar a l‟equip de coordinació pedagògica els llibres de text i material
pedagògic.
EQUIP DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA. És l‟òrgan de coordinació del Centre i el
formen el Director, Cap d‟estudis i Coordinadors de Cicle.
Funcions:
Rebre i trametre informacions que provenen dels Cicles i de l‟Equip Directiu.
Coordinar els Equips de Cicle amb l‟Equip Directiu.
4.2.3. Elements humans de suport pedagògic interns i externs:
INTERNS:
TUTOR. És el responsable de la seva classe. Fa un seguiment de l‟alumne
(acadèmic, educatiu i personal) i forma part de l‟Equip del seu cicle. Forma part
d‟alguna comissió de treball, si s‟escau, del Consell Escolar.
Funcions :
a) Conèixer la situació real de cada alumne i el seu medi familiar i social.
b) Coordinar la coherència de les activitats d‟ensenyament-aprenentatge i les
activitats d‟avaluació de tots els docents que intervenen en el procés
d‟ensenyament del seu grup d‟alumnes.
c) Responsabilitzar-se de l‟avaluació del seu grup d‟alumnes en les sessions
d‟avaluació.
d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per
l‟elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l‟avaluació i de la
comunicació d‟aquests als pares o representants legals dels alumnes.
e) Dur a terme la informació i l‟orientació acadèmica dels alumnes.
f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o
representants legals per informar-los del seu procés d‟aprenentatge i de la seva
assistència a les activitats escolars.
g) Vetllar per la convivència del grup d‟alumnes i la seva participació en les activitats
del col·legi, incidint-hi especialment en les sessions de tutoria.
h) Fomentar i gestionar la participació del seu grup en les activitats generals del
centre.
i) Els tutors de parvulari i fins a final de C.I s‟han de fer càrrec dels seus alumnes fins
que els pares o persones en les quals han delegat la seva
COORDINADOR DE PRIMÀRIA / INFANTIL. Persona encarregada de la
coordinació entre els professors de la seva etapa.
Competències dels coordinadors/res :
- Convocar i presidir les reunions.
- Representar al professorat de la seva etapa davant els altres òrgans de l‟escola.
- Unificar criteris d‟actuació amb els/les altres coordinadors/res.
- Mantenir informat al/la cap d‟estudis de les activitats i problemes de a seva etapa.
- Vetllar per l‟acompliment de la programació general de centre.
- Distribuir temps i espais, d‟acord amb el/la cap d‟estudis.
Els/les coordinadors/res vetllen per la coherència i continuïtat de les accions
educatives al llarg de l‟educació infantil i l‟educació primària, segons correspongui,
sota la dependència del/de la cap d‟estudis. Les reunions de coordinadors/res
serveixen també per traspassar la informació que arriba al centre i cal traspassar-la
als cicles i per organitzar les activitats del pla general de centre que s‟han d‟anar
organitzant al llarg, també formen part de l‟ equip de coordinació pedagògica .
Mestres especialistes
Les àrees de música, educació física i llengua estrangera, així com l‟educació infantil
i l‟educació especial, hauran de ser assignades als mestres que disposin de
l‟especialitat corresponent.
Els mestres especialistes atendran,prioritàriament, les tasques docents pròpies de la
seva especialitat, i després la 28 docència en altres àrees, les tasques de tutor o
tutora i les pròpies de la condició de mestre/a.
Amb caràcter general, l‟especialista col·laborarà en els àmbits següents:
• Coordinació, suport tècnic i educatiu i assessorament als altres membres del
claustre en aspectes de la seva especialitat.
• Assessorament, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat, de les
programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle.
En la mesura en què convingui a l‟organització del centre, la direcció podrà assignar
àrees d‟especialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que comprovi que
tenen l'adequada titulació, formació o experiència.
Mestres especialistes en música
L‟especialista en música exercirà les funcions següents:
• Impartir les classes de música de l‟educació primària, segons les dedicacions
horàries establertes.
• Coordinar les activitats curriculars musicals del centre, fins i tot en aquells cicles en
què no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.
Si el seu horari li ho permet i d‟acord amb la programació del centre, l‟especialista en
música podrà impartir classes de música al parvulari. En aquest cas és convenient
que l‟activitat es desenvolupi en presència del tutor o tutora del grup i amb la seva
col·laboració.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter
d‟especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.
Mestres especialistes en educació física
L‟especialista en educació física exercirà les funcions següents:
• Impartir les classes d‟educació física en l‟educació primària.
• Coordinar les activitats curriculars de l‟educació física del centre.
Si l‟especialista no pot impartir amb intervenció directa totes les hores assignades a
l‟àrea, haurà d‟assessorar i secundar convenientment el mestre o la mestra no
especialista que s‟encarregui de les hores restants.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter
d‟especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a
Mestres especialistes en llengua estrangera
Els especialistes en llengua estrangera, atenen la docència de la primera llengua
estrangera en l‟educació primària.
L‟organització de l‟horari dels especialistes preveu agrupaments d‟alumnes per
aconseguir millorar el desenvolupament de la llengua oral.
Així mateix, l‟activitat dels especialistes en llengua estrangera podrà complementar-
se amb mestres amb titulació adient per impartir la llengua estrangera.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter
d‟especialista, sobretot les corresponents al desplegament del projecte lingüístic del
centre.
Mestres especialistes en educació especial
Els mestres especialistes en educació especial han de prioritzar, d‟acord amb l‟equip
directiu i la comissió d‟atenció a la diversitat, l‟atenció a l‟alumnat discapacitat i a
l‟alumnat amb necessitats educatives específiques, donant suport al professorat en
la planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la
participació de tot l‟alumnat en les activitats a l‟aula ordinària.
Els mestres especialistes en educació especial duen a terme les funcions següents:
• Identificació, amb la col·laboració de l'EAP, de les necessitats educatives d‟aquest
alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla d‟intervenció.
• Col·laboració amb els tutors i tutores en la concreció d‟adaptacions del currículum i
en la preparació i adaptació d‟activitats i materials didàctics que facilitin
l‟aprenentatge d‟aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe
ordinari.
• Suport en la participació de l‟alumnat amb discapacitat en les activitats del grup
classe ordinari.
• Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat
requereixi.
• Col·laboració en el seguiment i avaluació d‟aquest alumnat.
• Col·laboració amb els tutors i tutores en la formulació de propostes d‟adaptació del
currículum i plans individualitzats, quan l'alumnat ho requereixi.
L‟atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es
pot dur a terme: dins l‟aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal
d‟oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més
normalitzats possible, en grup reduït o atenció individual fora de l‟aula ordinària.
Per a la presa de decisions sobre les actuacions que calgui dur a terme amb cada
alumne/a podrà tenir l‟assessorament dels professionals dels serveis educatius i, si
escau, del CREDA del sector.
Coordinador/a LIC, Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social
del centre
Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el/la coordinador/a de
llengua, interculturalitat i cohesió social, nomenat pel director/a del centre, ha de
desenvolupar les funcions següents:
Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l‟assessor/a LIC,
actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l‟educació intercultural i
de la llengua catalana com a eix vertebrador d‟un projecte educatiu plurilingüe.
• Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l‟actualització dels documents
d‟organització del centre (PEC, PLC, RRI, PdC, Pla d‟acollida i integració,
programació general anual del centre, etc.) i en la gestió de les actuacions que fan
referència a l‟acollida i integració de l‟alumnat nouvingut, a l‟atenció a l‟alumnat en
risc d‟exclusió i a la promoció de l‟ús de la llengua, l‟educació intercultural i la
convivència en el centre.
• Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l‟entorn, per potenciar la
convivència mitjançant l‟ús de la llengua catalana i l‟educació intercultural, afavorint
la participació de l‟alumnat i garantint-ne la igualtat d‟oportunitats.
• Col·laborar en la definició d‟estratègies d‟atenció a l‟alumnat nouvingut i/o en risc
d‟exclusió, participar en l‟organització i optimització dels recursos i coordinar les
actuacions dels professionals externs que hi intervenen.
Coordinador/a TIC
El/la coordinador/a de TIC del centre exercirà les següents funcions de coordinació
en relació amb les tecnologies per a l‟aprenentatge i el coneixement:
• Impulsar l‟ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el professorat
per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TAC, d‟acord amb
l‟assessorament dels serveis educatius de la zona.
• Proposar a l‟equip directiu els criteris per a la utilització i l‟optimació dels recursos
TIC del centre.
• Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i
telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i
d‟assistència tècnica.
• Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació amb els
recursos TIC que li pugui assignar el Departament d‟Educació.
Comissió de Tecnologies per l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) La comissió TAC té el fi de potenciar l‟ús educatiu de les TIC i assessorar l‟equip
directiu, el claustre i la comunitat educativa. Pot estar formada per un membre de
l‟equip directiu, el/la coordinador/a de TIC del centre i els/les coordinadors/res o
professorat dels diferents cicles.
Aquesta comissió:
- Coordinarà la integració de les TIC en les programacions del professorat i en
l‟avaluació de l‟alumnat, i promourà l‟ús de les TIC en la pràctica educativa a l‟aula.
- Vetllarà per l‟optimació de l‟ús dels recursos TIC del centre.
- Animarà a usar les TIC entre la comunitat educativa i les difondrà.
- Tindrà cura dels aspectes normatius següents:
- Que s‟utilitzi la instal·lació de programari en català per complir allò que estableix
l‟art. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
- Que és absolutament necessari que el centre disposi de la llicència d‟ús per a tot el
programari que s‟utilitzi en cadascun dels ordinadors del centre. En aquest sentit,
l‟adopció de programari lliure facilita l‟ús i la difusió d‟aplicacions TIC sense
restriccions i amb ple respecte a la legalitat vigent.
- Que s‟utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l‟intercanvi de
documents electrònics.
- Que els materials digitals publicats pel centre i accessibles en línia siguin
respectuosos amb els drets d‟autor. En aquest sentit es recomana l‟adopció de
llicències “Creatives comuns” que faciliten la difusió i la compartició dels continguts a
la xarxa, tot protegint-ne l‟autoria.
- Que la pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al Programa
d‟Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya.
- Que s‟apliquin a la web del centre criteris d‟accessibilitat.
- Que es tinguin en compte les mesures de protecció de dades personals
Coordinador/a de riscos laboral
Correspon al coordinador/a de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, hauran de:
• Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i
fomentar l‟interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l‟acció
preventiva, d‟acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals
i les instruccions de la direcció del centre.
• Col·laborar amb la direcció del centre en l‟elaboració del pla d‟emergència, i també
en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d‟evacuació.
• Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el
pla d‟emergència amb la finalitat d‟assegurar-ne l‟adequació i la funcionalitat.
• Revisar periòdicament el pla d‟emergència per assegurar-ne l‟adequació a les
persones, els telèfons i l‟estructura.
• Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat
complementària a les revisions oficials.
• Promoure actuacions d‟ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
• Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als Serveis
Territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona el model "Full de notificació
d'accident o incident laboral”.
• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en
la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.
• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en
l‟avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.
• Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria
de prevenció de riscos laborals.
• Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum
de l‟alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
Comissió d’avaluació
Les comissions d‟avaluació són presidides pel/per la cap d‟estudis o per qui, aquest
efecte, n‟exerceixi les funcions. A més dels mestres del cicle, també hi poden
participar altres professionals que hagin intervingut en el procés d‟ensenyament dels
alumnes. L‟equip de mestres del cicle, juntament amb el/la cap d‟estudis
determinaran justificadament cada curs si escau aquesta participació.
Les comissions es reuniran com a mínim un cop al trimestre en els cicles de
l‟educació primària i dues vegades al curs, gener i maig, a l‟educació infantil,
almenys una setmana abans del lliurament dels informes a les famílies.
En l‟acta de la darrera sessió d‟avaluació de cada cicle es farà constar la valoració
final de les àrees, la valoració global del progrés de cada alumne i la proposta de
promoció o retenció de l‟alumne en el cicle. Igualment, i per als alumnes que passen
sense haver-ne assolit tots els objectius, s‟hauran de fer explícites les activitats a
realitzar en el cicle següent per assolir els objectius del cicle anterior.
Comissió de Atenció a la Diversitat
A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per
atendre la diversitat de necessitats educatives de l‟alumnat, hi ha una comissió
d‟atenció a la diversitat presidida pel el/la cap d‟estudis.
Llevat que el centre n'aprovi una altra composició equivalent, la comissió d‟atenció a
la diversitat està formada per:
• El/la director/a o el/la cap d‟estudis.
• Els/les mestres d'educació especial i, si escau, els/les mestres d'audició i
llenguatge,
• El/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre
• Els/les coordinadors/res de cicle o altre professorat que el centre consideri
convenient,
• El o la professional de l‟equip d'orientació i assessorament psicopedagògic (EAP)
que intervé en el centre.
Correspon a la comissió d‟atenció a la diversitat la concreció de criteris i prioritats per
a l‟atenció a la diversitat de l‟alumnat, l‟organització, ajustament i seguiment dels
recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de
l‟evolució de l‟alumnat amb necessitats educatives especials i específiques i la
proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest àmbit li
atribueixi el centre mateix.
Comissió Social
És l‟encarregada de fer el seguiment i vetllar pels alumnes amb risc d‟exclusió social,
és a dir, amb risc de desemparament, amb absentisme, etc.
Les reunions per tractar aquests temes són trimestrals i es fa un seguiment de tots
els alumnes atesos, també s‟exposen les situacions de cada cas si aquests van al
Centre Obert, i es fa un intercanvi d‟impressions i d‟informació de cada cas en
concret.
Aquesta comissió esta formada per:
- Director/a i/o Cap d‟Estudis.
- Mestres Educació Especial.
- EAP.
- Assistents/es socials.
- Tutors/es, puntualment.
ÒRGANS EXTERNS
Logopeda
El centre disposa d‟una logopeda externa al centre que atén només a l‟alumnat quan
hi ha un diagnòstic clar del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients
Auditius). El/la logopeda també té una tasca d‟assessorament metodològic i didàctic
al professorat perquè aquest també pugui atendre correctament i de la millor manera
possible a aquest alumnat amb deficiències en l‟oïda i en la parla.
El suport a l'alumnat es proporciona de manera individual.
Serveis Educatius de Zona (SEZ)
Els EAP formen part dels Serveis Educatius de Zona conjuntament amb els Centres
de Recursos Pedagògics (CRP) i els Equips de Suport i Assessorament en Llengua,
Interculturalitat i Cohesió Social (ELIC).
CRP ( Centre de recursos pedagògics )
El CRP és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de
Catalunya que té per objectiu bàsic oferir un suport a l'activitat pedagògica dels
centres i a la tasca docent dels/de les Mestres.
EAP (Equip d‟Assessorament Psicopedagògic)
Dóna suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de
l‟alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials,
així com a les seves famílies.
Equips de Suport i Assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió
Social(ELIC)
Els Equips de Suport i Assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social
són serveis educatius multidisciplinaris que, en un àmbit territorial definit,donen
assessorament i suport als centres docents i al professorat en relació amb aspectes
lingüístics, interculturals i de cohesió social. Al nostre centre l‟ELIC donar suport en
el desenvolupament de l‟Aula d‟Acollida i en la elaboració del Pla d‟Acollida, del
Projecte de Convivència i col.labora en el P6/16
4.2.4 Personal administratiu i de serveis
Consergeria: Les tasques de consergeria les duu a terme la conserge del centre.
Les feines que realitza són les que corresponen segons la seva normativa laboral i
d‟altres de suport als estaments de l‟escola.
Gestió Administrativa: Juntament amb el/la Secretari/a del centre, l‟administrativa
s‟encarrega de les tasques de gestió. Les feines són les que corresponen segons la
seva normativa laboral i d‟altres de suport als estaments de l‟escola.
Auxiliar (vetlladora)
Les feines que realitza són les que corresponen segons la seva normativa laboral i
d‟altres de suport als estaments de l‟escola.
Tècniques d’ integració social
Correspon al personal integrador social: desenvolupar habilitats d'autonomia
personal i social amb alumnes en situació de risc; participar en la planificació i el
desenvolupament d'activitats d'integració social; afavorir relacions positives dels
alumnes amb l'entorn; col·laborar en la resolució de conflictes; intervenir en casos
d'absentisme escolar;acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars;
donar suport a les famílies en el procés d'integració social dels joves i infants;
col·laborar en l'organització d'activitats de dinamització de l'ús del temps lliure i de
sensibilització social.
Els integradors socials han de concretar, conjuntament amb l'equip docent que
correspongui, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, en què
s'especifiquin els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre
que sigui possible el seu desenvolupament en l'entorn de l'aula ordinària. Els
integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres
professionals que intervenen en l'atenció a aquests alumnes. Cada centre ha de
definir els marcs per a aquesta coordinació i les pautes d'intervenció amb el tutor o
tutora de l'alumne o alumna.
El pla de treball de l'integrador social i la valoració dels resultats han de formar part,
respectivament, de la programació general i de la memòria anual del centre.
4.2.5 Menjador Escolar
Des d‟ aquest curs el menjador del qual s‟ encarregava l‟ AMPA ha passat a ser
gestionat pel Consell Comarcal del Baix Ebre.
El servei és de càtering i es queden fixes tota la setmana 9 alumnes, dels quals 7
tenen ajut del 100%, els dimarts i dimecres són al voltant de 80, ja que aquests
gaudeixen d´ajut del 50%.Té el seu pla de funcionament que s‟ aprova anualment.
4.2.6 AMPA
L‟ escola té una Associació de mares i pares no gaire dinamitzadora, però si que
tenen esperit de col.laboració dins les seves possibilitats.
Si són socis de l‟ AMPA gaudeixen de certs avantatges, com descomptes amb el
xandall de l‟ escola, material, festes...
4.2.7 Divisió del temps i l’ espai
HORARI
L‟horari lectiu del centre és el següent:
MATÍ:
De 9h a 13.30h per a tots els alumnes
TARDA:
De 15.30h a 17h per a tots els alumnes.
Horari NO-lectiu:
MATINERS:
De 8:00 a 9:00h hi ha el servei de matiners, pels alumnes que necessiten incorporar-
se al centre abans de l‟inici de la jornada escolar. Aquest servei el gestiona l‟escola.
EXTRAESCOLARS :
De 17h a 19h els dimecres els alumnes tenen la possibilitat de fer Extraescolars (
Handbol, estudi assistit).
ÚS DELS ESPAIS DEL CENTRE.
Utilització de l‟espai per al professorat.
Cada mestre-tutor té assignada una classe. Els/les mestres especialistes tenen
també els seus espais assignats per poder realitzar la seva tasca docent.
Hi ha espais comuns com l‟ aula de PDI , informàtica ,multimèdia i la biblioteca. A
cada espai hi ha una graella per poder reservar-lo en horari no destinat a un grup-
classe. Sempre es donarà prioritat al grup que té assignada l‟hora setmanal per
poder-ne fer ús.
Les dues aules d‟informàtica tindran un espai reservat per penjar el full d‟incidències.
Quan un o una mestra detecta alguna anomalia o mal funcionament d‟algun aparell
ha d‟apuntar-ho a l‟esmenta‟t full perquè el coordinador o coordinadora d‟informàtica
el pugui reparar o informar als tècnics.
Principi d‟aprofitament de l‟espai (principi d‟optimització).
La nostra escola promou el fet i la idea de extreure el màxim rendiment de tots els
seus espais, ja que considera que són un recurs útil per a l‟educació i intenta que
se‟n tregui el màxim rendiment de tots ells.
SERVEIS I RELACIONS EXTERNES
SERVEIS
Els serveis de l‟escola estan pensats per cobrir algunes de les necessitats de les
famílies complementant l‟activitat escolar.
Menjador: És un servei que ocupa la franja horària del migdia (de 13.30 a 15.30 h).
Hi ha monitores que s‟encarreguen del dinar i de les activitats complementàries del
servei.
Malgrat les retallades pressupostàries i tenint en compte que l‟ escola és un centre
amb entorn social de complexitat s‟ intentarà continuar les activitats que s‟ han anat
realitzant any darrera any amb pressupost quasi a cost zero:
PCEE: handbol una hora setmanal i participació a la lliga en dos equips: Alevins i
Benjamins (normalment els partits es juguen els dissabtes i els mestres fan
acompanyament sempre que poden). També a veure si es poden executar els
tallers de multi esport almenys una hora setmanal .
Dins del Pla 6/16 pensem que en horari extraescolars es realitzaran , com cada
curs, les següents activitats:
•TÀNDEM Una tarda setmanal a partir del mes d‟ abril de 17 a 19 h.
•Reforç centre obert dues tardes a la setmana
•Reforç Creu Roja una tarda a la setmana
•Seguiment d‟ ètnia gitana un espai de reforç escolar i digital tres tardes a la
setmana durant el primer trimestre.
•Estudi assistit al centre per a l‟ alumnat ( a escollir ) una hora setmanal.
D‟altra banda La Fundació La Caixa patrocina anar a Port Aventura dins del
programa posa‟t la gorra (normalment amb diumenge)
RELACIONS EXTERNES
AJUNTAMENT.
Regidor d'ensenyament: Les relacions amb l'Ajuntament es canalitzen a través de la
Regidoria d'Educació, bàsicament als Consells Escolars i municipals, però també si
hi ha alguna incidència li trametem a la regidora les demandes. Es fa el seguiment
de les reparacions i manteniment de l'edifici.
Benestar social: Les relacions amb aquesta Regidoria es canalitzen mitjançant
l'assistent social municipal. Coordinació i traspàs d'informació dels alumnes amb
N.E.E. que intervenen aspectes socials, tramitació dels ajuts de menjador,
col.laboració en el campus d‟estiu mitjançant menjador escolar solidari, Pla 6 /16.
L'assistent social, normalment assisteix a les reunions de comissió social.
ALTRES CENTRES:
Tramesa i demanda dels expedients i documentació dels alumnes que canvien de
centre. Traspàs d'informació als IES . Reunions establertes trimestralment per fer
seguiment d‟ alumnat.
Visites als IES de la ciutat amb els alumnes per tal de preparar-los per al seu inici a
L‟ ESO.
Es dóna el full de pre-matrícula des del centre.
DEPARTAMENT DE SANITAT:
Les relacions són canalitzades per l'equip directiu. L'objectiu bàsic és facilitar
l'organització per portar a terme els plans proposats des d'aquest departament.
S'han fet totes les vacunacions previstes.
- Vacunacions a 6è: S‟han portat a terme les vacunacions de sisè. Alhora des de
sanitat ens van passar un avís per a fer les vacunacions de varicel•la conjuntament
amb la segona vacuna d‟hepatitis i a les noies també la vacuna del papil•loma.
- Revisions de dentista.
- Taller d‟higienització de mans.
- Esmorzars saludables.
4.2.9.- CRITERIS D’ AVALUACIÓ
L‟avaluació dels sistema educatiu és el procés d'abast intern i d'abast general,que
descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques
educatives amb l‟objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les.
La finalitat de l‟avaluació és contribuir a:
a) millorar la qualitat, l‟eficiència i l‟equitat del sistema educatiu;
b) col·laborar en la seva transparència;
c) analitzar i aportar informació sobre el grau d‟assoliment dels objectius educatius
d) rendir comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els
seus resultats;
e) fer anàlisi prospectiva sobre el sistema educatiu;
f) elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa;
g) promoure la igualtat d‟oportunitats i possibilitats educatives.
Àmbit
1. L‟avaluació abasta tots els àmbits dels sistema educatiu i en comprèn tots els
aspectes i les manifestacions. L‟activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes
d‟ensenyament, els processos i les estratègies d‟aprenentatge i els resultats
obtinguts per l‟alumnat, l‟activitat de la funció docent, la funció directiva, el
funcionament dels centres educatius, la Inspecció d‟Educació, els serveis educatius i
la mateixa Administració educativa.
2. L‟avaluació s‟estén a tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb
recursos públics. Pel que fa als resultats de l‟alumnat, contextos i processos
educatius, l‟avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu.
Principis
1. L‟avaluació ha d‟estar sotmesa als principis següents:
a) objectivitat en l‟anàlisi i la rellevància dels resultats.
b) rigor, credibilitat i utilitat dels processos i dels productes resultants.
c) confidencialitat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis
educatius, per tot el que faci referència a l‟avaluació general del sistema;
d) transparència en l‟acció i informació pública de les activitats i dels resultats.
L‟avaluació del desenvolupament i l‟aprenentatge dels i les alumnes ha de ser
contínua i global, ha de verificar el grau d‟assoliment dels objectius i facilitar
l‟adaptació de l‟ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants.
Les famílies han de rebre informació dels resultats de l‟avaluació.
En l‟educació primària, l‟avaluació i la decisió de promoció de cicle de l‟alumnat té
caràcter global, de manera que es determina a partir del progrés conjunt en les
diferents àrees que configuren el currículum i informa sobre el grau d‟assoliment de
les competències bàsiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CICLES
Criteris d’ avaluació educació Infantil
- Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi
cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
- Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l‟espai
i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d‟unes normes.
- Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives i mútues.
- Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia
cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
- Identificar característiques i regularitats en l‟entorn natural, social i cultural, i utilitzar
els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
- Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant
les mesures adequades i la seva representació gràfica.
- Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i
verbalitzar-ho.
- Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i
d‟aprenentatge amb l‟ús d‟un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte
vers altres cultures i diferents llengües.
- Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i
l‟escrit, iniciar-se en l‟ús funcional de la lectura i l‟escriptura.
Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.
- Desenvolupar el plaer estètic mitjançant el contacte i l'estima de diverses
manifestacions artístiques del seu entorn i enriquir i diversificar les seves possibilitats
creatives i expressives mitjançant la utilització dels recursos i mitjans al seu abast.
- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i
audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics.(TIC)
Criteris d’avaluació cicle inicial (1r i 2n)
Llengua catalana i literatura
1. Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats d'aula,
situacions d'aprenentatge i vida quotidiana, i en diferents suports.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el
context escolar i social, respectant les normes d‟interacció oral i mostrar interès i
respecte quan parlen els altres.
3. Realitzar exposicions orals de textos memoritzats o de producció pròpia referits a
coneixements, vivències o fets, adaptant el to de veu o el gest a la situació
comunicativa, i amb utilització d'imatges o audiovisuals, si la situació ho requereix.
4. Aplicar a les lectures individuals algunes estratègies treballades col·lectivament,
començant per les més senzilles, com mirar les imatges i llegir el títol per fer
hipòtesis.
5. Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals
adequats a l'edat i presentats en diferents suports.
6. Conèixer el funcionament bàsic de la biblioteca de centre.
7. Mostrar interès per la lectura en general i pels textos tradicionals i de literatura
adequats a l'edat.
8. Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions
(notícies, experiències, descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de
models o de creació pròpia, escrits a mà o amb eines informàtiques.
9. Haver mecanitzat que abans d'escriure s'ha de pensar i, un cop escrit, s'ha de
revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.
10. Mostrar coneixement de l'ortografia de base i de les normes ortogràfiques més
bàsiques en algunes o en la majoria de les produccions.
11. Ser capaç d'observar el funcionament de la llengua: canvis d'ordre dels
elements, formació de paraules, formes literàries, analogia, entre altres.
12. Mostrar interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l'escriptura i
per la bona presentació dels treballs.
13. Escriure textos narratius de caràcter poètic (contes, poemes, endevinalles,
refranys, rodolins) basant-se en models observats i analitzats.
14. Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge poètic per explicar sentiments,
emocions, estats d'ànim: sentit figurat, sinònims, comparacions, entre altres.
15. Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i
apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per
totes.
16. Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi
ha a l‟aula o a l‟entorn més proper.
17. Tenir una actitud crítica cap a tota mena d‟estereotips que reflecteixen prejudicis
racistes, classistes, religiosos o sexistes.
Llengua castellana i literatura
1. Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals adequades a
l‟edat, i de diferents suports utilitzats a l‟aula.
2. Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i els nens i els
mestres en diferents situacions comunicatives.
3. Respectar les normes d‟interacció oral i mostrar interès i respecte quan parlen els
altres.
4. Mostrar l‟actitud i l‟atenció adequades quan s‟explica o es llegeix un conte, un
poema, una cançó.
5. Realitzar breus exposicions orals sobre coneixements, vivències o fets.
6. Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar
comprensió per mitjà d‟explicacions orals o altres representacions que s‟hagin
treballat a classe: contestar preguntes, completar un text, escollir un dibuix.
7. Mostrar interès i llegir contes adequats a la seva competència lectora.
8. Escriure missatges relacionats amb temes d‟aprenentatge i experiències pròpies.
Redactar amb claredat i ortografia adequada als seus aprenentatges.
9. Conèixer les paraules dels temes treballats a l‟aula.
10. Mostrar coneixement en la correspondència so grafia i tenir assolida l‟ortografia
de base i algunes regles bàsiques d‟ortografia en els escrits fets a l‟aula.
11. Ser capaç d‟escriure textos curts amb intenció literària.
12. Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i
apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per
totes.
13. Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi
ha a l‟aula o a l‟entorn més proper.
14. Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis
racistes, classistes, religiosos o sexistes
Primera llengua estrangera(Anglès)
1. Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual
més treballades a l‟aula.
2. Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
3. Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
4. Reproduir textos orals tenint en compte l‟entonació, el ritme, i l‟entonació segons
el model ofert.
5. Reconèixer i comprendre paraules i expressions escrites més treballades a l‟aula.
6. Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una
finalitat específica.
7. Captar el missatge global de textos literaris orals senzills d‟estructura repetitiva
amb suport visual.
8. Reproduir oralment textos literaris senzills memoritzats amb la utilització
d‟imatges.
9. Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha
a l‟aula o a l‟entorn més proper.
10. Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i
apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per
totes.
11. Mostrar interès i valorar la utilització d‟una llengua estrangera per a la
comunicació dins de l‟aula i en les activitats d‟ensenyament-aprenentatge que es
creïn dins de l‟aula.
Criteris d’avaluació cicle mitjà (3r i 4t)
Llengua catalana i literatura
1. Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en
qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i les secundàries.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge
comprensible per a les funcions bàsiques.
3. Exposar temes de manera ordenada i comprensible a partir d‟un guió i utilitzant els
recursos adequats (to de veu, gesticulació) i suports audiovisuals sempre que sigui
convenient.
4. Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després
de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres).
5. Comprendre i extreure informació rellevant de textos presentats en qualsevol
mitjà, distingint entre idees principals i secundàries.
6. Conèixer el funcionament d'una biblioteca escolar i iniciar-se en l‟ús de les virtuals.
7. Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per tot tipus de textos.
8. Parlar de l‟argument o el significat de novel·les, contes i poemes llegits mostrant-
ne comprensió.
9. Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador aplicant-hi els
coneixements ortogràfics i textuals treballats.
10. Revisar el text que s‟ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la
puntuació.
11. Valorar els avenços en escriptura i tenir consciència de les mancances.
12. Mostrar seguretat en l'ortografia de base i coneixement de les normes
ortogràfiques que responen a lleis constants.
13. Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de
significat quan s'hi fan transformacions, la formació de les paraules, la relació entre
puntuació i sentit o el llenguatge literari.
14. Mostrar autonomia progressiva en l'aprenentatge: reflexió en el procés,
organització i planificació del treball, acceptació de l'error, autocorrecció.
15. Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el senti del text, practicar
algunes estratègies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.
16. Escriure poemes i textos narratius fent atenció a l‟estructura i al llenguatge.
17. Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d‟una
mateixa llengua) i cultural de l‟entorn, amb actitud de respecte cap a les persones
que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les.
18. Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències.
19. Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics i audiovisuals que
reflecteixen prejudicis racistes, classistes, religiosos o sexistes.
Llengua castellana i literatura
1. Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals adequades a
l‟edat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, missatges
audiovisuals), diferenciant entre idees principals i secundàries.
2. Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses, respectant les
normes d‟interacció oral.
3. Realitzar exposicions orals (coneixements, vivències, fets, idees), prèviament
preparades, amb ordre i claredat, i utilitzant adequadament recursos no lingüístics si
escau.
4. Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-les per
mitjà d‟explicacions, reescriptures, resposta a preguntes que impliquin raonament i
relació del que diu el text i els coneixements dels alumnes.
5. Tenir interès i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos tradicionals i de
la literatura infantil adequats a la seva edat.
6. Escriure textos descriptius, expositius, narratius i poètics amb coherència, cohesió
i correcció lingüística adequada a l‟edat, utilitzant estratègies de planificació i revisió.
7. Conèixer les paraules dels temes treballats a l‟aula i les seves derivacions, o el
seu ús amb diferents significats (polisèmia).
8. Mostrar correcció en l‟ortografia bàsica i coneixement de les lleis constants en les
seves produccions. Revisar el text que s‟ha escrit i millorar-ne la coherència i la
cohesió, el lèxic i la puntuació.
9. Parlar de l‟argument o el significat de novel·les, contes i poemes llegits mostrant-
ne comprensió.
10. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
11. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo bé.
12. Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d‟una
mateixa llengua) i cultural de l‟entorn, amb actitud de respecte cap a les persones
que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les.
13. Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències.
14. Reflexionar sobre el propi procés d‟aprenentatge, detectant avenços i errades.
15. Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis
racistes, classistes, religiosos o sexistes.
Primera llengua estrangera
1. Captar el missatge global i específic de les produccions i interaccions orals més
habituals que es produeixen a l‟aula.
2. Emprar oralment la llengua estrangera en situacions pròpies d‟aula.
3. Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació
per explicar fets i conceptes relacionats amb un mateix i el món que l‟envolta o per
transmetre informació d‟altres àrees curriculars.
4. Captar el sentit global de missatges escrits sobre temes familiars, coneguts i
d‟interès.
5. Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat
comunicativa concreta.
6. Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a
partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establert, tant en
suport paper com digital.
7. Reproduir oralment poemes, cançons o breus textos dramàtics atenent a la
pronunciació, ritme, entonació.
8. Comprendre oralment poemes, cançons, llegendes, refranys o dites.
9. Comprendre poemes, cançons, llegendes, refranys o dites escrits.
10. Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències.
11. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres
persones i cultures, i participar amb interès en les activitats en què s‟usa la llengua
estrangera.
12. Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments,
comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats, i identificar alguns aspectes
personals que ajudin a aprendre millor.
13. Mostrar un cert grau d‟autonomia a l‟hora de resoldre les situacions
d‟aprenentatge.
14. Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d‟una
mateixa llengua) i cultural de l‟entorn, amb actitud de respecte cap a les persones
que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les.
15. Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis
racistes, classistes, religiosos o sexistes.
Criteris d’avaluació cicle superior (5è i 6è)
Llengua catalana i literatura
1. Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions) provinents
de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les
idees principals que s‟hi han exposat.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge
comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar
experiències viscudes, imaginar. Saber escoltar els altres i respectar els torns de
paraula.
3. Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris
d‟actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant l‟entonació, el to de veu o
el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic.
4. Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i la informació
específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats.
5. Elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual.
6. Respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit (contes,
poemes, articles, fullets informatius, entre d‟altres) mostrant comprensió.
7. Conèixer el funcionament d‟una biblioteca –incloses les virtuals--, per localitzar
llibres de coneixements i lectures literàries.
8. Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per tot tipus de textos.
9. Escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats, (contes, poemes,
còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i
amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar.
10. Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s‟avingui
al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els
textos d‟un mateix o dels altres i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la
puntuació.
11. Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.
12. Conèixer i aplicar l‟estructura que determina la tipologia dels textos.
13. Expressar idees a través d‟esquemes.
14. Utilitzar sistemes de comunicació digitals segurs i adequats a l‟edat per
comunicar-se amb d‟altres.
15. Mostrar seguretat en l‟ortografia de base, bon coneixement de les normes
ortogràfiques que responen a lleis constants i haver après algunes normes d‟excepció
i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules d‟ús freqüent.
16. Aplicar l'accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció.
17. Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació,
composició, sentit figurat i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els textos de
producció pròpia.
18. Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un
enunciat.
19. Mostrar progressiva autonomia en l'aprenentatge: reflexió sobre el procés,
organització i planificació del treball, acceptació dels errors, autocorrecció i
autoavaluació de tot el procés.
20. Mostrar comprensió dels llibres de literatura llegits: saber explicar com són els
protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne
fer una valoració global.
21. Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d‟Espanya i del
món, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a
comprendre-les.
22. Tenir interès per solucionar el problemes de comprensió i comunicació que es
produeixen en contextos multilingües sabent adaptar els missatges.
23. Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres
de veure el món.
24. Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els
prejudicis racistes, sexistes, religiosos i classistes.
Llengua castellana i literatura
1. Comprendre i extreure la informació rellevant de textos i produccions adequades a
l‟edat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals),
diferenciant idees principals i secundàries, identificant idees, opinions i valors no
explícits.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives, respectant les
normes d‟interacció oral.
3. Realitzar exposicions orals amb ordre, coherència i claredat (coneixements,
vivències, fets, idees, opinions), utilitzant adequadament recursos no lingüístics
(gesticulació, suports visuals).
4. Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets
informatius, entre d‟altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber
respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit.
5. Escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats, (contes, poemes,
còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i
amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar.
6. Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensió
per mitjà de la lectura en veu alta.
7. Aplicar a les lectures les estratègies de comprensió treballades.
8. Conèixer les paraules dels temes treballats a l‟aula i les seves derivacions, o el seu
ús amb diferents significats (polisèmia).
9. Conèixer les normes ortogràfiques, apreciar el seu valor social.
10. Conèixer i aplicar l‟organització dels textos llegits i escrits a l‟aula: descripcions,
exposicions, instruccions, diàlegs, notícies, entre altres.
11. Utilitzar els connectors per precisar el significat dels textos.
12. Revisar el text que s‟ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la
puntuació.
13. Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un
enunciat.
14. Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats a
l‟edat.
15. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
16. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo bé.
17. Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d‟Espanya i del
món, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a
comprendre-les.
18. Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres
de veure el món.
19. Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es
produeixen en contextos multilingües sabent adaptar els missatges.
20. Reflexionar sobre el propi procés d‟aprenentatge, detectant errors i avenços.
21. Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els
prejudicis racistes, sexistes, religiosos i classistes.
Primera llengua estrangera
1. Captar el missatge global i específic de produccions i interaccions orals variades
procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn més
proper.
2. Expressar-se amb certa fluïdesa en les produccions i interaccions orals més
habituals en l‟àmbit escolar i personal.
3. Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar
aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions orals
pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.
4. Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l‟entonació, el ritme i
les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d‟acord amb una finalitat
comunicativa i emprant els recursos disponibles.
5. Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les
diferents àrees del coneixement.
6. Comprendre el sentit global i la informació específica de textos escrits de tipologia
diversa i en diferents suports i formats.
7. Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i
tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
8. Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en
són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).
9. Reproduir oralment poemes, cançons o breus textos dramàtics atenent a la
pronunciació, ritme, entonació.
10. Comprendre poemes, cançons, llegendes, refranys o dites escrits.
11. Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres
de veure el món.
12. Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es
produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges.
13. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres
persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua
estrangera.
14. Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del
propi aprenentatge i mostrar un cert grau d‟autonomia a l‟hora de resoldre situacions
d‟aprenentatge.
15. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per
comprendre-les.
16. Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els
prejudicis racistes, sexistes, religiosos i classistes.
Àrea de matemàtiques
Criteris d’avaluació cicle inicial (1r i 2n)
1. Reconèixer i utilitzar nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions
familiars i en altres àrees.
2. Cercar semblances i diferències entre objectes i situacions (en particular, els
canvis que es produeixen en una seqüència), i classificar i ordenar objectes d‟acord
amb diferents criteris.
3. Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats
a la pròpia experiència. Emprendre la resolució de forma autònoma i expressar la
solució i el procés seguit.
4. Usar l‟assaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions.
5. Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i
processos matemàtics duts a terme (càlcul, mesura, resolució de problemes).
6. Usar el llenguatge verbal per interpretar gràfics, nombres i signes matemàtics.
7. Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals
(inferiors a 1.000) en contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i
descompondre els nombres utilitzant diferents models.
8. Mostrar agilitat en el càlcul mental (descomposició additiva dels 20 primers
nombres, dobles, estratègies personals…). Usar els algorismes de suma i resta
(sense portar), la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar
regularitats dels nombres i operacions.
9. Definir la situació d‟un objecte a l‟espai i d‟un desplaçament en relació a un
mateix, tot utilitzant els conceptes: davant-darrera; prop-lluny; dalt-baix; dreta-
esquerra.
10. Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomètriques
tridimensionals i planes. Buscar semblances i diferències entre dues figures.
11. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams,
peus, passes...) i convencionals (kg, m, l, dia i hora) tot utilitzant instruments propers
i adequats a cada situació.
12. Interpretar i construir gràfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades
sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres àrees.
Criteris d’avaluació cicle mitjà (3r i 4t)
1. Reconèixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicació (mesura, repetició
de la unitat) i divisió (partició, agrupament, aproximació) en situacions de vida
quotidiana i en altres àrees.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o
una seqüència, descriure-les i continuar la seqüència. Classificar i establir criteris de
classificació.
3. Comprendre situacions-problema de l‟entorn proper. Cercar i utilitzar gràfics
senzills (fletxes, taules...), xifres i signes adients per representar situacions-
problema. Cercar i seleccionar les dades necessàries i estimar una resposta.
Desenvolupar estratègies de solució. Expressar el procés de solució i la resposta.
4. Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar
oralment i per escrit, de forma clara, coneixements i processos matemàtics duts a
terme (càlcul, mesura, construccions geomètriques, resolució de problemes).
Reconèixer la validesa de diferents processos de solució d‟una situació-problema.
5. Interpretar el valor posicional del sistema de numeració decimal. Interpretar i
utilitzar de forma adequada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i
decimals com expressió concreta de l‟aproximació de la mesura.
6. Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicació i
divisió) amb els nombres naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar
agilitat en el càlcul exacte i aproximat: càlcul mental (descomposició additiva i
factorial dels nombres, producte i divisió per la unitat seguida de zeros); ús dels
algorismes de càlcul escrit, i de la calculadora i altres dispositius digitals per calcular
i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar el càlcul adient a cada
situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
7. Interpretar i realitzar representacions espacials (croquis d‟un itinerari, plànol d‟una
pista...) utilitzant referents concrets de l‟entorn proper.
8. Identificar, reconèixer i descriure figures planes (polígons) i cossos geomètrics de
l‟entorn. Classificar les formes i cossos d‟acord amb característiques geomètriques
(costats, angles). Utilitzar les TAC i els instruments de dibuix per representar models
geomètrics.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat i instrument de mesura
adient de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps. En contextos
quotidians i en altres àrees, realitzar l‟estimació prèvia, efectuar la mesura,
comprovar-la i expressar el resultat amb precisió. Utilitzar l‟equivalència d‟unitats
d‟una magnitud.
10. Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tècniques de recompte senzilles,
ordenar-les i expressar-les mitjançant gràfics (taules de dades, gràfics de barres,
pictogrames), usant les TAC si s‟escau.
11. Interpretar la informació relativa a fets quotidians o present en altres àrees
expressada en forma gràfica.
Criteris d’avaluació cicle superior (5è i 6è)
1. Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix
la comparació, l‟ordenació i la classificació.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o
una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir
criteris consistents de classificació i comprovar- los.
3. Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics
(taules de doble entrada, fletxes, diagrames d‟arbre...), xifres i signes adients per
representar tot tipus de situacions-problema. Cercar, seleccionar i organitzar les
dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de
resolució (analogia, particularització, identificació d‟operacions...). Expressar
verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la
validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de
resolució d‟una situació- problema.
4. Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per
escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics
realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
5. Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres
naturals, fraccionaris, decimals (fins els centèsims) i nombres negatius d‟acord amb
contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals,
fraccionaris i percentatges.
6. Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i
decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul
exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els
algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per
calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul
adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
7. Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients,
representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents
concrets i generals, de l‟entorn quotidià i d‟altres àrees.
8. Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de
l‟entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les
figures i els cossos, d‟acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats,
angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia
de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i
amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l‟estimació prèvia,
la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l‟equivalència
d‟unitats d‟una magnitud, en situacions on tingui sentit.
10. Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de
dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames,
diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets
coneguts de l‟entorn i d‟altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la
moda dins del context.
11. Realitzar estimacions basades en l‟experiència sobre els resultats (segur,
probable, possible, impossible) de jocs d‟atzar. Comprovar-ne els resultats.
Àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i
cultural
Criteris d’avaluació (1r i 2n ) dels continguts comuns de l’ àmbit de
coneixement del medi
1. Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les
explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, utilitzant estratègies
de cerca de dades i comunicar els resultats de la recerca oralment i/o gràficament.
(1r i 2n)
1. Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les
explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, utilitzant estratègies
de cerca de dades i comunicar els resultats de la recerca oralment i/o gràficament.
Criteris d’avaluació (3r i 4t ) dels continguts comuns de l’ àmbit de
coneixement del medi.
1. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació
rellevant per mitjà de l‟observació sistemàtica directa i indirecta i del recull de dades
amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment,
gràficament i per escrit.
2. Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d‟un treball d‟investigació sobre un
tema rellevant de l‟entorn, utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
3. Valorar el treball en grup mostrant actitud de cooperació i participació
responsable, acceptant les diferències amb respecte i tolerància envers les idees i
aportacions dels altres en els diàlegs i els debats.
Criteris d’avaluació (5è i 6è ) dels continguts comuns de l’ àmbit de
coneixement del medi.
1. Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d‟un treball d‟investigació.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats problemes socialment rellevants.
Valorar la relació de proximitat que proporcionen les tecnologies digitals amb altres
llocs del planeta.
3. Obtenir informació i recollir dades a partir de l‟observació directa i indirecta
utilitzant diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i
experimentals.
4. Interpretar i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per
escrit.
5. Trobar estratègies que millorin el treball cooperatiu a partir de l‟anàlisi de les
actuacions pròpies i la dels altres.
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi natural (1r i
2n)
1. Observar l‟entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen
part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importància de
respectar i protegir el medi.
2. Distingir éssers vius i objectes inerts i relacionar característiques (nutrició, relació,
reproducció) d‟animals i plantes propers amb la seva identificació com a éssers vius.
3. Reconèixer i classificar amb criteris elementals els éssers vius de l‟entorn i
identificar algunes relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments
adequats i mostrant una actitud de respecte per la natura i pel material.
4. Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció i
amb els canvis físics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i
diferències entre les persones i valorar la seva diversitat física.
5. Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la
pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l‟alimentació variada i
equilibrada, l‟exercici físic i el descans.
6. Observar i identificar les propietats d‟alguns materials i relacionar-les amb els seus
usos fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants. Resoldre
situacions quotidianes vers la reducció, reaprofitament i reciclatge dels materials.
7. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar els diferents
components, manipulant-los amb precaució i descriure algunes característiques del
seu funcionament
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi natural (3r i
4t)
1. Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions
entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, i mostrar
una actitud de respecte pel medi.
2. Classificar animals i plantes de l‟entorn proper i reconèixer les característiques
bàsiques d‟acord amb criteris científics.
3. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres
òrgans i comprendre el funcionament del cos humà des d‟un sentit global. Relacionar
la nutrició amb l‟obtenció d‟energia i el creixement.
4. Valorar positivament la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene,
l‟alimentació, l‟exercici físic i el descans com a hàbits saludables que és
recomanable mantenir, tot discernint les activitats que perjudiquen la salut
5. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes màquines senzilles, analitzant el seu
funcionament, posant atenció especial a l‟energia que utilitzen. Valorar la
importància de fer un ús responsable de les fonts d‟energia.
6. Observar i identificar les propietats d‟alguns materials i relacionar-los amb els seus
usos fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi natural
(5è i 6è)
1. Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts
d‟energia, així com algunes conseqüències dels usos inadequats.
2. Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels microorganismes en el medi.
3. Relacionar l‟estructura d‟un ésser viu amb les funcions que realitza. Identificar els
principals òrgans del cos humà i les funcions que realitzen tot relacionant l‟adequat
funcionament del cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions
dels hàbits incorrectes sobre la salut.
4. Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i
químics de la matèria: plantejar-se hipòtesis, seleccionar el material necessari,
registrar els resultats i comunicar les conclusions, amb diferents llenguatges per
mitjans convencionals i amb l‟ús de les TAC.
5. Planificar i realitzar projectes de construcció d‟alguns objectes, maquetes i
aparells senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en
les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la
pròpia seguretat i la dels altres.
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi social i
cultural ( 1r i 2n)
1. Observar l‟entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen
part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importància de
respectar i protegir el medi.
2. Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment
aplicats a l‟escola i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i
ciutadanes.
3. Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques
que desenvolupen les persones a l‟entorn, superant els estereotips sexistes.
4. Valorar el paper de les famílies i descriure alguns aspectes de la vida personal i
familiar. Ordenar temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians
i elements patrimonials aplicant nocions temporals bàsiques.
5. Utilitzar croquis, així com referents d‟orientació espacial per a situar-se en l‟entorn,
localitzar determinats elements i desplaçar-se.
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi social i
cultural ( 3r i 4t)
1. Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions
entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes i mostrar
una actitud de respecte pel medi.
2. Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de l‟entorn
proper i establir comparacions amb altres tipus de paisatges.
3. Utilitzar plànols i mapes, així com mecanismes d‟orientació espacial per situar-se
en l‟entorn, localitzar determinats elements i desplaçar-se.
4. Conèixer i valorar el funcionament bàsic de les institucions municipals i comarcals
i els mecanismes democràtics de participació, utilitzant-los per participar activament
al centre escolar.
5. Descriure alguns trets demogràfics i econòmics de l‟entorn, identificar algunes
manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements del
patrimoni comarcal natural i cultural.
6. Analitzar les situacions que poden comportar risc a nivell viari i proposar mesures
de prevenció.
7. Aplicar nocions de canvi i continuïtat a alguns aspectes de la vida quotidiana de
les societats humanes i situar alguns fets històrics rellevants, d‟acord amb els criteris
de successió i duració temporals. Utilitzar fonts documentals i patrimonials per
justificar aquests canvis i continuïtats.
8. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les
conseqüències que se‟n deriven. Analitzar l‟impacte d‟algunes activitats humanes
sobre els recursos i en particular sobre l‟aigua.
Criteris d’ avaluació específics de l’àrea de coneixement del medi social i
cultural ( 5è i 6è)
1. Analitzar els elements físics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors
de canvi produïts per processos naturals i per l‟activitat humana al llarg del temps.
Reconèixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de
preservar la riquesa paisatgística i patrimonial.
2. Valorar, entre d‟altres recursos, l‟aigua com un bé escàs, i conèixer maneres
diferents de prevenir o reduir l‟impacte de les activitats humanes sobre el medi.
3. Utilitzar plànols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes
convencionals, així com fotografies aèries. Elaborar croquis i plànols senzills com a
mitjà per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions
i interpretacions.
4. Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació de
les societats democràtiques, aplicats als òrgans de govern de diferents institucions,
assumint responsabilitats en el sí del marc escolar.
5. Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l‟entorn, de
Catalunya i Espanya. Identificar les normes de convivència dels grups i respectar els
drets i deures fonamentals de les persones.
6. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació socials,
culturals, econòmics i tecnològics en l‟entorn, en especial, els canvis provocats per la
globalització, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el
món actual.
7. Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i
arqueològiques per obtenir informació sobre els trets significatius de la societat
d‟èpoques passades, situant els fets en línies de temps.
8. Valorar la viabilitat d‟un projecte emprenedor relacionat amb un tema rellevant de
l‟entorn, utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa
Criteris d’avaluació cicle inicial (1r i 2n)
1. Reconèixer algunes de les característiques i de les possibilitats d‟utilització
plàstica, sonora i corporal dels elements presents en l‟entorn natural, cultural i
artístic.
2. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que suggereix una
experiència artística, individual o col·lectiva.
3. Crear composicions visuals (imatges i objectes,) sonores i corporals senzilles, que
representin el món imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives.
4. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l‟hora de participar en projectes artístics
col·lectius.
5. Interpretar de memòria cançons i danses.
6. Realitzar breus patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rítmics i melòdics
amb la veu, el cos i instruments.
7. Llegir i interpretar petits patrons melòdics i rítmics amb els elements apresos.
Criteris d’avaluació cicle mitjà (3r i 4t)
1. Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plàstiques,
sonores i corporals que utilitzen els artistes i els mitjans de comunicació.
2. Expressar i compartir amb els companys el que suggereix una experiència
artística, individual o col·lectiva.
3. Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qüestions plantejades al
voltant de les manifestacions artístiques.
4. Crear composicions visuals (imatges i objectes), sonores i corporals senzilles que
representin idees, emocions i experiències utilitzant materials i instruments diversos,
inclosos els recursos digitals.
5. Mostrar respecte i responsabilitat en el treball cooperatiu a l‟hora de participar en
projectes artístics col·lectius.
6. Interpretar cançons i danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques de la veu,
dels instruments i del moviment corporal.
7. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.
Criteris d’avaluació cicle superior (5è i 6è)
1. Identificar i reconèixer en les diverses formes d‟expressió artística alguns trets
socials, culturals, religiosos, formals, estructurals, ideològics, psicològics, semiòtics i
de gènere.
2. Formular opinions i argumentacions i cercar creences i idees al voltant de les
manifestacions artístiques i culturals.
3. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i
experiències, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicació del cos, dels
sons, de les músiques, de les imatges, dels objectes, de les figures geomètriques i
dels recursos digitals.
4. Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre
entorn.
5. Planificar els processos de producció pel que fa a la previsió de recursos,
materials, moments de revisió i a l‟assumpció de responsabilitats en el treball
cooperatiu.
6. Interpretar cançons i danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques de la veu i
del moviment.
7. Crear cançons i participar en creacions individuals i col·lectives emprant
degudament la terminologia i grafia corresponents.
8. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.
Àrea d’educació física
Criteris d’avaluació cicle inicial (1r i 2n)
1. Orientar-se en l‟espai amb relació a un mateix i als altres utilitzant les nocions
topològiques bàsiques.
2. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació
i la respiració.
3. Desplaçar-se, saltar, girar, llançar, rebre i manejar objectes de forma diversa,
variant les posicions corporals.
4. Identificar com a accions saludables els hàbits d‟higiene personal associats a la
realització d‟activitats físiques.
5. Sincronitzar els moviments corporals davant d‟estímuls auditius o visuals
mitjançant estructures rítmiques senzilles.
6. Representar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb
desinhibició.
7. Participar i gaudir en els jocs ajustant la pròpia actuació, pel que fa a aspectes
motrius i de relació amb els companys.
8. Col·laborar activament en el desenvolupament dels jocs col·lectius, mostrant
respecte i responsabilitat
Criteris d’avaluació cicle mitjà ( 3r i 4t)
1. Orientar-se a l‟espai en relació a la posició de persones i d‟objectes utilitzant les
nocions topològiques.
2. Participar en les activitats físiques ajustant la pròpia actuació a les possibilitats i
limitacions corporals i de moviment.
3. Desplaçar-se, saltar, girar, llançar, rebre i manejar objectes de forma diversa
mitjançant un moviment corporal coordinat.
4. Incorporar conductes actives d‟acord amb el valor de l‟exercici físic per a la salut,
mostrant interès per la cura del propi cos.
5. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment.
6. Representar emocions i històries reals o imaginàries utilitzant els recursos
expressius del cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats físiques amb coneixement i respecte de
les normes.
8. Participar de forma activa i amb esforç en activitats diverses, individuals i en grup,
mostrant una actitud d‟acceptació vers els companys.
Criteris d’avaluació cicle superior (5è i 6è)
1. Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions d‟una activitat
utilitzant les nocions topològiques.
2. Desenvolupar conductes actives per estimular la condició física i el benestar,
ajustant la pròpia actuació a les pròpies possibilitats i limitacions corporals.
3. Desplaçar-se, saltar, girar, llançar, rebre i manejar objectes de forma coordinada
adaptant-se a diferents entorns i situacions de joc.
4. Identificar algunes de les relacions que s‟estableixen entre la pràctica d‟exercici
físic correcta i habitual i la millora de la salut.
5. Construir composicions col·lectives en interacció amb els companys i companyes
utilitzant els recursos expressius del cos i partint d‟estímuls musicals, visuals o
verbals.
6. Comunicar-se i representar personatges i situacions complexes utilitzant els
recursos expressius del cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats físiques amb coneixement i respecte de
les normes mostrant capacitat de modificar-les i crear-ne de noves.
8. Actuar d‟acord amb valors com l‟esforç personal i la cooperació en els jocs
col·lectius i les pràctiques d‟activitats físiques mostrant-se respectuós amb les
normes i els companys.
9. Opinar de forma crítica en relació a situacions sorgides en la pràctica de l‟activitat
física.
Àrea d’educació en valors socials i cívics
Criteris d’avaluació
1. Conèixer les capacitats i interessos propis mostrant un nivell adequat
d‟autoestima.
2. Mostrar motivació per la millora personal i respondre als reptes i les dificultats amb
esforç i motivació.
3. Mostrar un adequat nivell de gestió emocional en la relació amb els altres en les
activitats quotidianes.
4. Argumentar i defensar les pròpies opinions.
5. Expressar-se i actuar d‟acord amb un pensament ordenat, clar i objectiu.
6. Actuar amb creativitat i capacitat crítica.
7. Respectar les característiques dels altres i escoltar i respectar les seves opinions.
8. Acceptar i practicar les normes de convivència i els hàbits cívics.
9. Intervenir en situacions de conflicte amb estratègies de mediació, amb actitud
col·laborativa i comprensiva.
10. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup.
11 Identificar els valors cívics de la societat. democràtica i establir un paral·lelisme
amb els mecanismes de participació a l‟aula i a l‟escola.
12. Identificar els drets i els deures més importants que es deriven de les
declaracions universals, de l‟Estatut d‟Autonomia de Catalunya i de la Constitució
espanyola, i les situacions en què es vulneren.
13. Descriure els mecanismes bàsics del funcionament democràtic.
14. Comprendre i valorar de manera crítica la informació dels mitjans de comunicació
i les xarxes socials.
15. Emprar la tecnologia desenvolupant valors socials i cívics en entorns segurs.
16. Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginació,
discriminació, injustícia social i violació dels drets humans.
17. Mostrar empatia, valorar i respectar la diversitat social, cultural, religiosa i de
gènere.
18. Identificar i col·laborar en les bones pràctiques relacionades amb el medi
ambient i el consum responsable.
Horaris mínims i globals d’etapa
L‟etapa de l‟educació primària compta amb 5250 hores lectives, de les quals, 4725
hores lectives són destinades al desenvolupament del currículum dels àmbits i àrees
de coneixement, i les 525 hores restants són destinades a l‟esbarjo, què té la
consideració d‟activitat educativa. La distribució de les hores lectives curriculars
entre les diferents àrees és competència dels centres i ha de garantir la distribució
mínima següent al llarg de l‟etapa:
Àmbit lingüístic
Àrea de llengua i literatura catalana
Àrea de llengua i literatura castellana
1050 hores*
Àrea de primera llengua estrangera
420 hores
Àmbit matemàtic
Àrea de matemàtiques
840 hores
Àmbit del medi
Àrea de coneixement del medi natural
Àrea de coneixement del medi social i cultural
630 hores*
Àmbit artístic
Àrea d‟educació artística: visual i plàstica, música i dansa
525 hores
Àmbit d‟educació física
Àrea d‟educació física
385 hores
Àmbit d‟educació en valors
Valors socials i cívics o religió
315 hores
Lliure disposició
560 hores
Es destinaran a completar l‟organització del currículum i ampliar la dedicació horària
de les àrees d‟acord amb el projecte educatiu de centre . També per a la introducció
d‟una segona llengua estrangera que serà computada com a oferta de centre.
Total horari lectiu curricular
4725 hores
Esbarjo
525 hores
Total horari lectiu de l‟etapa
5250 hores
(*) En el cas d‟àmbits amb més d‟una àrea de coneixement, la distribució de les
hores curriculars assignades ha de garantir el tractament dels continguts curriculars
de manera equitativa i l‟assoliment de les competències bàsiques associades a
cadascuna de les àrees.
5.- ANNEXOS
5.1.- PLA ACTUACIÓ ACORD CORESPONSABILITAT
OBJECTIU ESTRATÈGIC 01
Millorar els resultats educatius CURS: 2015/16
Codi: 43004232
PONDERACIÓ: 50%
Descripció: Aconseguir millores significatives en l'aprenentatge de tot l'alumnat i que es vegin reflectides en els seus resultats acadèmics.
RESPONSABLE DE L’OBJECTIU:
ESTRATÈGIES 1.1 Lideratge pedagògic
1.2 Organització pedagògica i gestió de centre.
1.3 Processos d‟ensenyament-aprenentatge.
1.4 Resultats d‟ensenyament-aprenentatge
ACTIVITATS 1T
2T
3T
1.1.1 Actualitzar i difondre el document que contempla totes
les activitats del centre com a línia d’escola. Establir
mecanismes de seguiment de les activitats més
sistemàtics.
1.3.1 - Establir puntualment reunions entre tots els membres
del claustre per parlar d’activitats concretes que es
desenvolupen al centre per difondre com les realitza
cadascú i conèixer les bones experiències a mode de
xerrades pedagògiques.
1.3.2. - Ampliar l’autoavaluació dels alumnes a partir de cicle
mitjà almenys en una àrea de manera sistemàtica.
1.3.3. - Introduir progressivament un treball cooperatiu als
diferents nivells amb la realització almenys d’una
activitat trimestral que posteriorment s’haurà de
difondre i enregistrar mitjançant una fitxa didàctica.
1.3.4. - Iniciar un treball més acurat d’expressió escrita a tots
els nivells educatius seguint les estratègies de
planificació, producció i revisió del text a partir de cicle
mitjà.
OBJECTIU ESTRATÈGIC 02
Millorar la cohesió social CURS: 2013/16
Codi: 43004232
PONDERACIÓ: 50%
Descripció: Establir i promoure estratègies pedagògiques i organitzatives per tal de potenciar la bona convivència , els resultats educatius i l´augment de la participació de la comunitat educativa.
RESPONSABLE DE L’OBJECTIU:
ESTRATÈGIES 2.1 Implementació de la documentació per a la millora de la convivència i la resolució de
conflictes de centre.
2.2 Clima de centre: cultura i clima, escola i família i entorn.
2.3 Participació del centre en projectes d‟innovació: Escola Verda…
ACTIVITATS 1T
2T
3T
2.1.1. Elaborar el Pla d’Acció Tutorial del centre. 2.2.1. - Establir reunions puntualment de la comissió de
convivència malgrat no haver incompliments greus de
les NOFC per part dels alumnes pel seguiment d’aquells
alumnes amb conductes lleus reiterades.
2.2.2. - Mantenir l’activitat de ludopati però buscant formes
per què els alumnes puguen decidir els jocs i siguin més
autònoms en la seva realització.
- Mantenir l’aplicació de tècniques de relaxació en els
diferents nivells educatius de manera pautada.
2.3.1. Dinamització del Còmite ambiental. 2.3.2. Continuació de l‟ Impuls de la lectura amb l‟ampliació de
„apadrinament lector entre 4t-1r. i 5è-2n nivells de primaria.
5.2.- PLA ACTUACIÓ TIS
1. ÀMBIT ESCOLAR
1.1. SEGUIMENT INDIVIDUAL ALUMNES DE 6è – PAS A SECUNDÀRIA
- Aspectes relacionats amb el pas a secundària.
- Aspectes acadèmics.
- Assistència a l‟escola.
- Comportament a l‟aula.
- Habilitats socials.
- Hàbits d‟autonomia (Higiene, agenda, organització material, etc).
- Prevenció de l‟abandonament escolar en secundària.
Amb aquesta intervenció es pretén propiciar una relació de confiança amb
l‟alumnat, la qual ens permetrà poder treballar també aspectes familiars,
socials, emocionals, habilitats socials, adolescència (canvis físics, hormonals,
tabaquisme, canvis d‟humor, higiene).
1.2. EDUCACIÓ EMOCIONAL
- Membres de la Comissió LIC del centre.
- Col·laboració amb la mestra en la matèria d‟educació emocional.
- Treball individual de l‟educació emocional en les situacions del dia a
dia quan aquesta ho requereix (treball de l‟autoestima, auto
coneixement, habilitats socials, resolució de conflictes, contenció
emocional, etc).
1.3.- ACOMPANYAMENT I SUPORT (sortides, activitats i suport a l’aula)
- Suport dins l‟aula.
- Acompanyament a les sortides.
- Acompanyament a les activitats que es duguin a terme a l‟escola.
1.4. ACTUACIONS AMB ALTRES ALUMNES DEL CENTRE
És funció de les TIS atendre algunes de les demandes sorgides amb el dia a
dia. Entre aquestes estan:
- Absentisme escolar i prevenció.
- Comportament a l‟aula.
- Higiene.
- Mediació i resolució de conflictes.
- Contenció emocional en moments de crisi.
- Tractament de temes familiars i personals.
- Acompanyament individual dins l‟aula.
2. ÀMBIT SOCIO-FAMILIAR
2.1. ATENCIÓ FAMÍLIES
- Trucades telefòniques.
- Atenció a les entrades i sortides de l'escola.
- Entrevistes programades.
2.2 ROBA PER A TOTS
- Roba que ens ha servit per poder assistir a l‟alumnat que per motius de
salut, edat, desenvolupament maduratiu, climatologia, o estat familiar,
han necessitat en algun moment aquest servei.
Traure-li sortida a aquest servei.
2.3 BEQUES MENJADOR, MATERIAL, CÀRITAS, AMPA
Acompanyament a les famílies en procés d'adjudicació de beques
menjador (terminis, reclamacions, documentació), pagament i aportació
del material escolar sol·licitat, beques assignades des de Càritas i quota
AMPA.
Informació i seguiment del període de sol·licitud de les diferents beques.
3. PROGRAMA D’ABSENTISME
3.1. PARTICIPACIÓ EN LA COMISSIÓ D’ABSENTISME
3.2. PREVENCIÓ
- Crear un protocol d‟absentisme intern.
- Trucades telefòniques.
- Atencions individualitzades.
- Converses a les entrades i sortides de l‟escola amb els pares.
- Entrevistes programades amb els pares.
- Registre de les intervencions realitzades.
- Informar a les famílies de l‟existència del programa d‟absentisme
municipal, de la importància que té i el funcionament d‟ell.
3.3.- INTERVENCIÓ
- Trucades telefòniques.
- Atencions individualitzades amb alumnes.
- Elaboració de contractes pedagògics.
- Converses a les entrades i sortides de l‟escola.
- Entrevistes programades amb els pares.
- Servei despertador en cas necessari.
- Visites a domicili en cas necessari.
- Coordinacions amb la Treballadora Social de l‟EAP i l‟Educadora Social
dels Serveis Socials del municipi.
- Coordinació amb l‟equip directiu del centre i supervisió de les accions
dutes a terme per aquest mateix equip directiu.
- Registre de les intervencions realitzades.
3.4.- AVALUACIÓ I ELABORACIÓ DE GRAELLES
- Seguiment diari de l'assistència dels alumnes absentistes o amb
possibilitats de ser-ho.
- Elaboració d'una graella mensual.
- Coordinació amb l'EAP, Serveis Socials, EAIA i ASECGS.
4. PROGRAMA DE MEDIACIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
- Crear un servei de mediació formal.
- Identificació de la necessitat (professor, tutor, alumne implicat o no,
bústia, etc).
- Donar accés a la sol·licitud per al servei de mediació.
- Realitzar la mediació.
- Seguiment del compliment dels acords.
- Elaboració d'una acta de mediació.
- Traspàs d'informació a l'equip directiu i al personal docent que pertoqui.
5. SISTEMES DE COORDINACIONS
5.1. DINS EL MATEIX CENTRE
Coordinacions amb:
Equip directiu, setmanalment.
Les dues TIS del centre, diàriament.
Tutors, equip docent, diàriament / setmanalment i en les reunions
de cicle..
Comissió LIC, quinzenalment.
5.2. ENTITATS EXTERNES
Coordinacions amb:
EAIA.
Comissions Socials.
Psicopedagoga de l‟EAP.
Treballadora Social del EAP.
Assistència a les reunions internes del centre.
ASECGS (Acció Socioeducativa en la Comunitat Gitana).
Creu Roja.
Pla Educatiu d‟Entorn 6/16.
Comissió d‟èxit escolar del PEE-6/16.
Comissió de família del PEE-6/16.
Comissió d‟absentisme.
E.T.R. Tortosa.
6. ALTRES
- Participació en l‟elaboració del Pla d‟Acció Tutorial i l‟organització de la
jornada intercultural del centre amb la col·laboració de la Comissió LIC.
- Dinamització del Taller de Famílies amb coordinació en la Comissió de
Família del Pla Educatiu d‟Entorn 6/16.
- Creació d‟una Comissió de Família dins la Comunitat d‟Aprenentatge amb
coordinació amb l‟equip directiu.
- Col·laboració en la redacció de les normes de convivència i disciplina a
nivell de cicles (Coordinació amb l‟equip docent) i a nivell de centre amb la
Comissió LIC.
- Elaboració d‟un pla de treball individual i seguiment dels casos marcats
des de direcció. (Coordinació amb l‟equip docent)
