Projecte Linguistic Les Basseroles · alumna amb el pare anglès, que entén i parla català. Del total dels 115 alumnes, un 9,4 % és ... continguts, els criteris d’avaluació

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1

PROJECTE

LINGÜÍSTIC

Redactat el curs 2017-2018


2

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

0.1. Presentació del document ........................................................................................... 5

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1. Alumnat ........................................................................................................................ 5

1.2. Entorn ......................................................................................................................... 5

2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APREN ENTATGE

2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de conviv ència

2.1.1. El català, vehicle de comunicació ...................................................................... 6

2.1.2. El català, eina de convivència ............................................................................ 6

2.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catal ana

2.2.1. Programa d’immersió lingüística ....................................................................... 6

2.2.2. Llengua oral ....................................................................................................... 7

2.2.3. Llengua escrita ................................................................................................... 7

2.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita .................................................................. 7

2.2.5. La llengua en les diverses àrees ........................................................................ 8

2.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells ..................................................... 8

2.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

2.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials ................................ 8

2.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana ................................................. 8

2.2.8. Atenció de la diversitat ....................................................................................... 9

2.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua ...................................................... 9

2.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua ....................................................... 10

2.2.11. Materials didàctics ......................................................................................... 10

2.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.3.1. Informació multimèdia ...................................................................................... 10

2.3.2. Usos lingüístics ................................................................................................ 11

2.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum ...................... 11

2.3.4. Català i llengües d’origen ................................................................................. 11


3

3. LA LLENGUA CASTELLANA

3.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua caste llana

3.1.1. Introducció de la llengua castellana ................................................................. 11

3.1.2. Llengua oral ..................................................................................................... 12

3.1.3. Llengua escrita ................................................................................................. 12

3.1.4. Activitats d’ús ................................................................................................... 12

3.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques ................................................................ 12

3.1.6. Alumnat nouvingut ........................................................................................... 12

4. ALTRES LLENGÜES

4.1. Llengües estrangeres

4.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa:

4.1.1.1. Desplegament del currículum ............................................................. 13

4.1.1.2. Metodologia ........................................................................................ 13

4.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera ...... 14

4.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera ... 14

4.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula ................................................... 14

4.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres:

4.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera .................... 14

4.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera ................... 14

4.1.3. Projectes i programes plurilingües .................................................................... 15

4.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració ........................... 15

5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

5.1. Organització dels usos lingüístics

5.1.1. Llengua del centre ........................................................................................... 15

5.1.2. Documents de centre ....................................................................................... 15

5.1.3. Ús no sexista del llenguatge ............................................................................ 15

5.1.4. Comunicació interna ....................................................................................... 15

5.1.5. Llengua de relació amb famílies ...................................................................... 15

5.1.6. Educació no formal:

5.1.6.1. Serveis d’educació no formal .............................................................. 16

5.1.6.2. Activitats extraescolars ....................................................................... 16

5.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses ....................... 16

5.1.7. Llengua i entorn ................................................................................................ 16


4

5.2. Plurilingüisme al centre educatiu

5.2.1. Actituds lingüístiques ....................................................................................... 16

5.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) ...................................................... 16

5.3. Alumnat nouvingut ................................................................................................. 16

5.4. Organització dels recursos humans

5.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics ............................................ 17

5.5. Organització de la programació curricular

5.5.1. Coordinació cicles i nivells ............................................................................... 17

5.5.2. Estructures lingüístiques comunes .................................................................. 17

5.5.3. Projectes d’innovació ........................................................................................ 17

5.6. Biblioteca escolar

5.6.1. Accés i ús de la informació .............................................................................. 18

5.6.2. Pla de lectura de centre ................................................................................... 18

5.7. Projecció del centre

5.7.1. Canals de comunicació .................................................................................... 19

5.7.2. Revista ............................................................................................................. 19

5.7.3. Exposicions ...................................................................................................... 19

5.8. Xarxes de comunitats virtuals ............................................................................... 19

5.9. Intercanvis i mobilitat .............................................................................................. 19

5.10. Dimensió internacional del centre educatiu ........................................................ 19

ANNEX ............................................................................................................................. 20


5

0. INTRODUCCIÓ

0.1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

La nostra escola es defineix com a escola pública catalana i s'adapta a les realitats

lingüístiques que puguin sorgir amb alumnes nouvinguts, amb l'objectiu d'aconseguir

alumnes competents en les dues llengües obligatòries i en una llengua estrangera (l'anglès)

al nivell marcat pel Departament d'Ensenyament.

La llengua vehicular de l'Escola és la llengua catalana i s’especifica, en aquest document,

el tractament de les altres llengües curriculars.

Aquest document es redacta arran de la revisió de l'últim PLC aprovat l'any 2009 i queda

reflectit al Pla Anual vigent.

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1. ALUMNAT

La majoria de l'alumnat té com a llengua familiar la llengua catalana. Hi ha un grup força

nombrós d’alumnes amb un entorn familiar bilingüe (català-castellà); un petit grup, on l'entorn

familiar és castellanoparlant; un altre petit grup, on la llengua familiar és l’amazic; i una

alumna amb el pare anglès, que entén i parla català. Del total dels 115 alumnes, un 9,4 % és

de fora del país: 8 alumnes del nord d’Àfrica (6,9%); 2 alumnes de la Índia (1,7%); 1 alumna

d’Hondures (0,8%).

1.2. ENTORN

St. Miquel de Balenyà és un poble majoritàriament catalanoparlant tot i que hi ha alumnes

que, fora de l'aula i de l'Escola, interactuen en castellà. L'alumnat que no té com a llengua

familiar ni el català ni el castellà, es relaciona majoritàriament en català amb la resta

d'alumnes.

Els progenitors que no parlen ni català ni castellà disposen d'un servei de traductors per a

poder comunicar-se amb l'Escola, durant les entrevistes amb els mestres.

L'Escola ofereix classes de català per a adults no catalano-parlants. Com a activitat

extraescolar organitzada per l’AFA de l’Escola, s’ofereixen classes d’anglès a l’alumnat.


6

2. LA LLENGUA CATALANA,

LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

2.1. LA LLENGUA, VEHICLE DE COMUNICACIÓ I DE CONVIV ÈNCIA

2.1.1. EL CATALÀ, VEHICLE DE COMUNICACIÓ

La llengua vehicular i de referència a l’Escola és la llengua catalana. Fora de l’aula (correu

electrònic, comunicats i informes a la família,...) també és la llengua de comunicació.

Per a les famílies castellanoparlants en situació de nouvinguts, l’informe acadèmic

trimestral es fa bilingüe durant el primer curs i els comunicats en paper es fan de manera

oral, en castellà.

En el cas dels progenitors de parla amazic, amb poc o gens domini del català o del

castellà, es compta amb l’ajuda d’un traductor.

A l’Educació Primària, la llengua catalana s’utilitza en totes les situacions d’ensenyament-

aprenentatge llevat de: l’àrea de Llengua Castellana; l’àrea de Llengua Estrangera (anglès); i

un dels Tallers Artístics (Àrea d’Educació Visual i Plàstica) que es fa en anglès.

A l’Educació Infantil, la llengua catalana s’utilitza en totes les situacions d’ensenyament-

aprenentatge llevat de les dues sessions de 30 minuts de l’àrea de Llengua Estrangera

(anglès).

2.1.2. EL CATALÀ, EINA DE CONVIVÈNCIA

L’Escola vetlla perquè la llengua catalana no quedi limitada exclusivament a l’entorn

d’ensenyament-aprenentatge i en normalitza l’ús en tots els àmbits de l’entorn educatiu

(relació, convivència) perquè sigui la llengua de comunicació quotidiana de l’Escola.

L’alumnat té interioritzat aquest ús i ajuda l’alumnat nouvingut no-catalanoparlant, a integrar-

se fàcilment i en poc temps.

2.2. L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATAL ANA

2.2.1. PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Des de fa uns quants cursos, l’Escola no es troba en cap dels supòsits que requereixen

l’aplicació del PIL. Totes les famílies entenen la llengua catalana amb gens o poca dificultat.

Els alumnes de les tres famílies de parla familiar amazic i de la família nouvinguda fa dos

cursos de Sud-Amèrica, entenen i parlen bé la llengua catalana.


7

2.2.2. LLENGUA ORAL

L’Escola dona molta importància a la llengua oral pel seu paper fonamental en el

procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat ha de tenir un bon domini de

l’expressió oral per saber dialogar, opinar i argumentar, parlar de sentiments i emocions,...

Des de l’Àrea de Llengua Catalana, es treballa la variant de la zona i, en acabar

l’ensenyament a l’Escola, l’alumnat coneix i té nocions de les altres variants dialectals.

La programació de l’Àrea de Llengua Catalana inclou activitats programades perquè

l’alumnat assoleixi un bon nivell de competència en expressió oral: - Conferències

- Tertúlies Literàries

- Grups interactius

- SEP

2.2.3. LLENGUA ESCRITA

De cara a aconseguir lectors i escriptors competents, l’Escola aplica les orientacions del

Currículum i planifica activitats de lectura i expressió escrita a cada nivell.

Durant el curs passat, el Departament de Llengua de l’Escola va revisar els objectius, els

continguts, els criteris d’avaluació i els indicadors avaluatius de l’Àmbit Lingüístic. Totes les

Dimensions estan temporitzades de manera vertical i tots els mestres tenen el document

com a referència. L’Expressió Escrita parteix del treball de les diferents Tipologies textuals a

partir del qual es treballen els continguts de Funcionament de la Llengua.

Des de la Comissió de Biblioteca de l’Escola, s’han classificat els llibres de lectura de

Tertúlies Literàries, es vetlla per la bona organització de la Biblioteca del Centre i pel foment

de la lectura.

2.2.4. RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

La llengua oral es treballa des del primer nivell de l’Educació Infantil com a objectiu

prioritari i la relació amb la llengua escrita també hi és palesa en activitats d’ensenyament

aprenentatge com Conferències, Tertúlies Literàries, Ambients,... Les activitats psicomotrius

de pre-escriptura hi són presents també des del primer nivell.

En el Cicle Inicial de Primària, es pretén l’assoliment del treball de lecto-escriptura com a

part del procés per afavorir el desenvolupament de la comprensió i l’expressió als cicles

següents.

Les habilitats lingüístiques es treballen de manera integrada a tots els nivells i en altres

àrees de l’Educació Primària amb activitats que promouen i dinamitzen la relació recíproca

que s’estableix entre llengua oral i llengua escrita:


8

- Grups de Lectura (àrea de Llengua)

- Parelles Lectores (àrea de Llengua)

- SEP (àrea de Llengua)

- Tallers Matemàtics (àrea de Matemàtiques)

- Tallers Artístics (àrea d’Educació Visual i Plàstica)

- Ambients (àrea de Medi Natural)

- Festes escolars: les diverses representacions teatrals que es fan potencien la

reciprocitat llengua oral - llengua escrita.

2.2.5. LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES

Els mestres del Claustre treballen en el procés d’aprenentatge de la llengua des de totes

les àrees. Les proves trimestrals (ACL, Velocitat Lectora, Ortografia/PNL, Expressió Escrita),

les Proves Diagnòstiques i les Proves de Competències Bàsiques són el mecanisme

d’avaluació i regulació a partir dels resultats de les quals, es redissenyen els Grups de

Lectura i les Parelles Lectores.

2.2.6. CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVELLS

El Departament de Llengua de l’Escola, format per mestres de tots els cicles, ha elaborat

la programació de l’Àmbit Lingüístic de manera vertical on es concreten, també, els aspectes

metodològics i organitzatius. Aquest document ha estat consensuat pel Claustre de mestres.

Les reunions periòdiques de Cicle, d’Etapa i de Claustre, així com les sessions trimestrals

d’avaluació són l’eina reguladora i avaluativa del procés d’ensenyament-aprenentatge dels

alumnes.

Les reunions de traspàs d’informació dels diferents grups-classe, a principi de curs,

garanteixen la continuïtat i la coherència de la metodologia de treball per part dels mestres.

2.2.7. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL DE LA

LLENGUA VEHICULAR:

2.2.7.1. ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS

2.2.7.2. ALUMNAT SUD-AMERICÀ DE PARLA HISPANA

El Pla d’Acollida de l’Escola recull les actuacions, mesures organitzatives i curriculars que

s’han de dur a terme per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. Cada tutor,

coordinat amb el mestre d’Educació Especial i amb la implicació, si s’escau, de qualsevol

mestre del Claustre, vetlla perquè l’alumnat nouvingut rebi l’atenció que li faciliti el seguiment

de l’aprenentatge en les millors condicions possibles. Les primeres actuacions poden ser:


9

- dos mestres a l’aula

- desdoblament del grup-classe

- petit grup fora de l’aula

- adaptacions curriculars

- adaptacions de material didàctic

- adaptacions metodològiques

Un grup de SEP (Suport Escolar Personalitzat) es dedica a l’alumnat amb poc o gens

domini oral de la llengua catalana o castellana. En aquest grup es treballa, bàsicament, la

conversa, el vocabulari i la lectura en català.

Els dimarts a la tarda, de 16.30 h.a 17.30 h., l’Escola ofereix sessions de reforç tant per

alumnes nouvinguts com per a alumnes que tenen dificultats per seguir els continguts

treballats en alguna àrea. Es porta a terme amb ex-alumnes i en col·laboració amb la

Mancomunitat La Plana.

2.2.8. ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT

El Claustre vetlla perquè el procés d’aprenentatge atengui les diversitats educatives de

l’alumnat i té establert el model de programació de les Unitats Didàctiques i dels Projectes,

on hi consten les mesures per atendre la diversitat, seguint les indicacions dels Serveis

Educatius i del Currículum.

Seguint, també, les indicacions de l’EAP (Equip d’Assessorament i orientació

Psicopedagògica) i del Coordinador LIC, es fan adaptacions curriculars, adaptacions

metodològiques, Plans Individuals de treball (P I) o suports dins i fora de l’aula.

2.2.9. ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA

L’Escola organitza diferents activitats on es potencia l’ús de la llengua catalana tant a

l’aula com a l’entorn educatiu pròxim:

- Activitats intergeneracionals amb l’Escola Bressol i amb la gent gran del Casal,

relacionades amb les festes populars que es celebren a l’Escola i/o al municipi.

- El Gallaret: l’alumnat participa a cada número de la revista municipal bimensual.

- Jocs Florals: es celebren cada any a l’Escola amb diferents formats a nivell escrit

(poemes, narracions, còmics,...) i a nivell oral amb representacions i cançons populars.

- Jocs de taula: un dia a la setmana, durant l’estona de pati i de manera opcional, els

alumnes disposen d’un espai per als jocs de taula educatius i d’entreteniment.

- Bibliopati: un cop a la setmana, hi ha un espai al pati perquè, de manera optativa, els

alumnes puguin llegir llibres de la biblioteca escolar.


10

2.2.10. AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

S’aplica l’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge que també ha de

servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi procés (avaluació inicial, co-avaluació,

autoavaluació,...).

L’Escola té els indicadors d’avaluació de cada una de les dimensions de l’Àmbit

Lingüístic redactats pel Departament de Llengua i consensuats pel Claustre de mestres,

com a eina a l’hora d’aplicar els criteris d’avaluació.

Cada trimestre, els alumnes d’Educació Primària fan les proves internes de comprensió

lectora, expressió escrita, velocitat lectora i ortografia/PNL. També fan les proves d’avaluació

del Departament d’Ensenyament de 3r i 6è.

A les sessions d’avaluació es valoren els resultats, es detecten els alumnes que tenen

dificultats i s’acorden mesures de reforç i millora.

2.2.11. MATERIALS DIDÀCTICS

S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de materials, entesos com tots

aquells recursos que poden servir per a crear situacions d’aprenentatge.

Els materials didàctics que s’utilitzen estan d’acord amb la seqüència didàctica establerta

per a l’aprenentatge de la llengua.

A la biblioteca de mestres, els materials estan organitzats per nivells per a treballar la

Tipologia de textos (programada de manera vertical al llarg de tota l’Etapa), els Grups de

Lectura i les Parelles Lectores.

Els llibres de literatura clàssica de Tertúlies Literàries també estan classificats per nivells a

la biblioteca de centre així com els llibres de Les maletes viatgeres que ens proporciona el

Bibliobús.

Amb PDI a gairebé totes les aules, els llocs web en qualsevol de les tres llengües, també

són materials utilitzats en totes les àrees.

2.3. EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D’UN PROJECTE PLURILINGÜE

2.3.1. INFORMACIÓ MULTIMÈDIA

L’Escola està desenvolupant de manera continuada, l’adaptació de les eines digitals amb

les que treballa. La Comissió TAC vetlla perquè a les aules es pugui disposar de material

digital en condicions òptimes per a ser utilitzat per l’alumnat.


11

2.3.2. USOS LINGÜÍSTICS

La Dimensió Plurilingüe i intercultural es treballa i s’avalua segons indicacions i criteris del

Currículum. El Claustre no s’ha plantejat la necessitat de fer un treball explícit dels usos

lingüístics ja que, la llengua catalana, és la llengua habitual en tots els aspectes educatius i

de l’entorn.

2.3.3. DIVERSITAT LINGÜÍSTICA DEL CENTRE I DE LA SOCIETAT EN EL

CURRÍCULUM

En no haver-hi gran diversitat lingüística a l’Escola, el Claustre no s’ha plantejat fer alguna

activitat de desenvolupament del Currículum.

La diversitat de llengües i cultures s’entén com a valor educatiu i es treballa a partir de

diferents activitats curriculars, no específiques sinó integrades en els textos de lectura (grups

de lectura, parelles lectores) i en el projecte transversal anual, bàsicament.

Des de l’Àmbit Lingüístic es treballa amb l’objectiu de formar alumnes competents en les

dues llengües oficials i en una llengua estrangera, seguint les indicacions del Currículum de

l’Educació Primària.

2.3.4. CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN

El Claustre de mestres és conscient que hi ha d’haver una relació directa entre

l’aprenentatge de llengües i l’establiment de vincles afectius amb la llengua d’origen de

l’alumnat. Per tant, es reconeixen i valoren totes les llengües familiars presents a l’aula i es

té en compte la interdependència entre elles, de cara a l’assoliment de les competències

comunes.

3. LA LLENGUA CASTELLANA

3.1. L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTE LLANA

3.1.1. INTRODUCCIÓ DE LA LLENGUA CASTELLANA

La llengua castellana s’introdueix al primer nivell del Cicle Inicial de l’Educació Primària,

de forma oral i al segon nivell, de forma escrita.

L’Escola assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua

castellana al llarg de l’etapa i estableix criteris que permetin reforçar i no repetir els

continguts comuns que s’han programat en el currículum de llengua catalana.


12

3.1.2. LLENGUA ORAL

L’Escola té present que l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de la llegua castellana

inclogui activitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en

la competència oral en els primers cursos.

La llengua castellana és la llengua vehicular de l’àrea, dins l’horari establert. Es

treballen les diverses modalitats de textos orals, habitualment i en tots els cicles.

Es treballa el castellà estàndard i, en el cas d’alumnes castellanoparlants d’origen sud-

americà, es respecta la seva variant i es fa conèixer, paral·lelament, a l’alumnat de l’aula.

3.1.3. LLENGUA ESCRITA

Es treballa la llengua castellana escrita amb l’objectiu de formar lectors i escriptors

competents i aplicant les orientacions del Currículum. Es planifiquen activitats de lectura i

escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té

l’alumnat en els diversos nivells.

El treball establert a partir de la tipologia textual ha de servir per aprofitar les

transferències entre la llengua catalana i la castellana.

3.1.4. ACTIVITATS D’ÚS

L’Escola assegura la presència dels recursos TIC i audiovisuals en l’aprenentatge de la

llengua castellana per la vàlua afegida que tenen aquestes eines, sobretot, en l’aspecte

fonètic. També es preveuen activitats d’expressió escrita de diferents tipus de textos i de

manera alternativa, en festes escolars.

3.1.5. CASTELLÀ A LES ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES

A partir dels resultats de les Competències Bàsiques i Proves Diagnòstiques de Llengua

Castellana, de cara al curs vinent, es valorarà la possibilitat de fer un Taller Artístic o

Ambient o Taller Matemàtic en Castellà per tal de millorar la llengua oral.

D’altra banda, es fan servir materials didàctics en qualsevol de les dues llengües en les

àrees no lingüístiques: material fotocopiable, webs, llibres,...

Els llibres de lectura de Tertúlies Literàries a partir del tercer nivell, n’inclouen un o dos

en castellà.

3.1.6. ALUMNAT NOUVINGUT

Per tal d’assegurar un nivell bàsic de llengua catalana i, posteriorment, de llengua

Castellana, a l’alumnat nouvingut sense coneixement de cap de les dues llengües oficials o


13

d’origen sud-americà, es procedeix segons s’explica als punts 2.2.7., 2.2.8., 2.2.9. i 2.3.

Per als alumnes nouvinguts, hispans de fora de l’Estat, es demana al Departament

d’Ensenyament l’exempció de la valoració acadèmica de l’Àrea de Llengua Catalana.

4. ALTRES LLENGÜES

4.1. LLENGÜES ESTRANGERES

4.1.1. ESTRATÈGIES GENERALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU DE

L’ETAPA:

4.1.1.1. DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM

El Departament de Llengua de l’Escola té feta la programació vertical de l’àrea de

Llengua Anglesa que assegura una distribució coherent, progressiva i seqüencial per nivells,

segons les orientacions del Currículum.

L’Escola vetlla perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de la llengua

anglesa, serveixi perquè l’alumnat adquireixi les quatre habilitats lingüístiques.

4.1.1.2. METODOLOGIA

S’introdueix la llengua anglesa al primer nivell de l’Educació Infantil ja sigui amb el

tractament d’àrea, com a llengua vehicular en activitats de qualsevol àmbit i amb presència

de la tutora, en franges de dues mitges hores setmanals a P3, P4 i P5.

A l’Educació Primària, s’imparteix l’àrea de Llengua Estrangera en dues sessions

setmanals.

Es treballa la competència oral des de P3 a 6è, fent especial atenció a l’aspecte fonètic,

sobretot, als sons propis de la llengua anglesa inexistents en català o castellà.

Al Cicle Inicial s’introdueix l’expressió oral a partir d’interaccions en situacions repetitives

(salutacions en començar i acabar la sessió, visionat de contes i audicions de cançons, ...).

També es comença a treballar la relació dibuix-paraula escrita fent atenció a sons diferents

però representats amb la mateixa grafia que en català o castellà. S’inicia l’expressió escrita a

partir de models.

Al Cicle Mitjà s’introdueix la comprensió lectora a partir d’històries curtes en forma de

còmic i de cançons, i l’expressió oral i escrita a partir de textos model.

Al Cicle Superior es treballen i consoliden les quatre habilitats de manera que, en acabar,

els alumnes siguin competents al nivell marcat pel Currículum.


14

4.1.1.3. MATERIALS DIDÀCTICS PER A L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA

ESTRANGERA

L’Escola tria i utilitza els materials didàctics addicionals variats que afavoreixin tant el

procés d’aprenentatge com l’atenció a la diversitat.

L’Escola disposa de llibres de text, Big Books, ‘flashcards’ de vocabulari, CD’s, DVD’s,

llibres de lectura adequats al nivell, jocs, pòsters,... Es treballa també, amb material

fotocopiable i de nova creació.

4.1.1.4. RECURSOS TECNOLÒGICS PER A L’APRENENTATGE DE LA

LLENGUA ESTRANGERA

L’Escola disposa de recursos TIC, TAC i audiovisuals per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament

d’estratègies per al tractament de la informació i per diversificar els models lingüístics

presents a l’aula: PDI’s, ordinadors portàtils, un o dos ordinadors de taula per aula i tablets.

4.1.1.5. L’ÚS DE LA LLENGUA ESTRANGERA A L’AULA

L’Escola no disposa d’una aula d’anglès sinó que s’imparteix l’àrea a les aules

corresponents de cada nivell. La llengua vehicular de l’àrea és l’anglès i les situacions

d’ensenyament-aprenentatge volen afavorir que, tant la mestra com l’alumnat, la utilitzin

almenys, durant les sessions.

Els alumnes de Cicle Superior fan un article en anglès (normalment al juny) per a la

revista municipal El Gallaret.

Cada curs, tot l’alumnat de l’Escola assisteix al teatre municipal, a veure una obra de

teatre en anglès. Prèviament, les companyies de teatre fan arribar a l’Escola material

didàctic per a poder preparar el visionat de l’obra i poder participar-hi amb cançons o, fins i

tot, com a actors durant uns minuts. Els actors solen promoure un curt diàleg amb els

alumnes, al final de l’obra.

4.1.2. ESTRATÈGIES D’AMPLIACIÓ DE L’OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES:

4.1.2.1. AVANÇAMENT DE L’APRENENTATGE DE LA LL. ESTRANGERA

Des del curs 2013-2014 s’imparteix la llengua anglesa des de P3.


15

4.1.2.2. APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUTS I LL. ESTRANGERA

A part d’un Taller Artístic a l’Educació Primària (Àrea d’Educació Visual i Plàstica), impartit

per una de les mestres especialista d’anglès, no es fa AICLE a l’Escola.

4.1.3. PROJECTES I PROGRAMES PLURILINGÜES

Aquest curs, l’Escola ha comptat amb un Auxiliar de conversa nadiu durant tres mesos,

demanat a l’empresa privada Sabàtica, per tal de millorar la llengua oral.

L’Escola no s’ha plantejat participar en projectes o programes plurilingües.

Des de l’Escola es fa arribar a les famílies les informacions que, des del Departament

d’Ensenyament o empreses privades, promouen estades lingüístiques, colònies i altres

activitats en llengua anglesa.

4.2. LLENGÜES COMPLEMENTÀRIES PROCEDENTS DE LA NOVA IMMIGRACIÓ

L’Escola no ha previst el tractament de les llengües d’origen en horari lectiu o extraescolar

perquè no hi ha una situació sociolingüística que ho requereixi.

5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

5.1. ORGANITZACIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS

5.1.1. LLENGUA DEL CENTRE

Els rètols, cartells, murals i ambientació general són en català. Només les activitats

curriculars realitzades en castellà o anglès s’exposen en aquestes llengües.

5.1.2. DOCUMENTS DE CENTRE

Els documents de l’Escola es redacten en català. Les famílies nouvingudes que

desconeixen la llengua catalana, reben les comunicacions en català i castellà durant el

primer curs.

5.1.3. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

En els documents de l’Escola es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge

no sexista ni androcèntric. També es treballa transversalment a les àrees del currículum

tenint en compte també, l’evolució APA - AMPA - AFA i referir-nos a les ‘famílies’ i no als

‘pares’ o ‘mares’ per referir-nos a la unitat familiar.


16

5.1.4. COMUNICACIÓ EXTERNA

L’Escola fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que sol·liciten les

famílies, oferint un format bilingüe.

5.1.5. LLENGUA DE RELACIÓ AMB FAMÍLIES

Segons l’article 20.2 de la Llei de Política lingüística, l’escola ha de fer del català la seva

llengua de treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català no ha de

suposar que algunes famílies quedin excloses de les activitats de l’Escola, però tampoc ha

de comportar la renúncia a l’ús de la llengua sinó que ha de ser una oportunitat per a la

integració i la normalització de l’ús.

5.1.6. EDUCACIÓ NO FORMAL:

5.1.6.1. SERVEIS D’EDUCACIÓ NO FORMAL

5.1.6.2. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

5.1.6.3. CONTRACTACIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS A LES

EMPRESES

L’Escola vetlla perquè els serveis d’educació no formal (acollida matinal, menjador), i les

activitats extraescolars que es realitzen a l’Escola, siguin contractades i portades a terme per

empreses i adults, voluntaris o contractats, amb coneixement de la llengua catalana.

5.1.7. LLENGUA I ENTORN

L’Escola empra el català amb l’administració pública i altres entitats municipals amb les

que es relaciona durant el curs, per a l’organització d’activitats conjuntes.

5.2. PLURILINGÜISME AL CENTRE EDUCATIU

5.2.1. ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

A l’Escola es viu un clima favorable al plurilingüisme tenint en compte que hi ha molt poca

diversitat i, en els últims cursos, no ha calgut desenvolupar cap programa específic.

En el cas de conflictes, siguin de la mena que siguin, es treballen a Tutoria.

5.2.2. MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA (TRADUCCIÓ I FACILITACIÓ)

Sense perjudici de l’ús de la llengua catalana, l’Escola té establerts mitjans de traducció i

facilitació tant a nivell oral com escrit. (Veure els punts 2.1.1. i 5.1.2.)


17

5.3. ALUMNAT NOUVINGUT

L’Escola treballa amb l’alumnat nouvingut amb desconeixement d’una o totes dues

llengües oficials segons s’explica en els punts 2.1.1., 2.2.7., 2.2.8., 2.2.9., 2.3., i 3.1.6.

5.4. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

5.4.1. EL PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE EN TEMES LINGÜÍSTICS

L’Escola promou activitats de formació al centre amb els objectius estratègics i de millora i

té en perspectiva, projectes de formació en les diverses àrees curriculars per tal d’incorporar

noves metodologies de treball.

En els últims cursos, les activitats de formació que s’han fet a l’Escola no han estat

focalitzades en l’àmbit lingüístic sinó que, cada mestre, a títol personal, n’ha fet fora del

centre.

5.5. ORGANITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR

5.5.1. COORDINACIÓ CICLES I NIVELLS

Durant el curs passat, el Departament de Llengua de l’Escola va redactar la programació

curricular per a tots els nivells, de les àrees de llengües.

Les reunions periòdiques de Cicle i d’Etapa són l’eina d’avaluació i regulació del

seguiment de la programació vertical i també, el moment de promoure canvis i/o millores.

5.5.2. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES

El treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els

objectius de l’aprenentatge de la llengua catalana, castellana i estrangera. La programació

curricular de les àrees de llengües ha d’evitar la repetició de continguts, l’anticipació

d’aprenentatges i atendre l’especificitat dels continguts. (Veure annex al final del

document: Decret que es concreta en l’ordre EDU/221 /2007, de 29 de juny).

5.5.3. PROJECTES D’INNOVACIÓ

Com a Comunitat d’Aprenentatge, l’Escola porta a terme les activitats de ‘Pràctiques

Educatives d’èxit’: - Tertúlies literàries / musicals / artístiques.

- Tertúlies literàries per a adults. (en preparació)

- Classes de llengua catalana per a no-catalanoparlants.

- Reforç escolar (en horari extraescolar).

- Grups interactius. (?)

- Biblioteca tutoritzada.


18

El curs 2017-2018, l’Escola s’ha incorporat a la Xarxa de Competències Bàsiques i el

Claustre s’ha estat formant en el treball per Projectes, a partir dels dos mestres de l’equip

impulsor.

A partir del curs 2018-2019, s’iniciaran els Tallers d’Escriptura a Primària.

5.6. BIBLIOTECA ESCOLAR

5.6.1. ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ

L’accés i ús de la informació o la competència informacional, té com a objectiu la

promoció d’activitats encaminades a l’adquisició de les habilitats i destreses necessàries per

ajudar l’alumnat a reconèixer quan la informació és necessària, com localitzar-la i

com comunicar-la de forma efectiva.

La biblioteca escolar compta amb un número suficient de documents per donar resposta a

les necessitats de la comunitat educativa. La majoria de documents són en català. També hi

ha documents en castellà i diccionaris bilingües en altres llengües. Cada

curs s’actualitza i augmenta el fons de llibres per tertúlies literàries i/o per lectura lliure de

l’alumnat, tenint en compte les demandes tant del professorat com de l’alumnat.

Cada aula disposa també de la seva biblioteca amb llibres i diccionaris de la biblioteca

escolar que es retornen a final de curs.

Com que no hi ha biblioteca municipal, pel que fa a les activitats de foment de lectura i

accés i ús de la informació, l’Escola treballa conjuntament amb el Bibliobús que, una tarda

cada quinze dies, és al municipi. Hi ha un calendari establert d’assistència i els alumnes en

fan ús amb el préstec de llibres o CD’s.

D’altra banda, l’Escola també dedica una hora setmanal, fora de l’horari lectiu (Biblioteca

tutoritzada) en la que l’alumnat disposa d’un espai, d’ordinadors, de la biblioteca escolar i

d’un mestre de l’Escola. Alguns alumnes en fan ús per a fer feines de diferents àrees,

treballs en grup, llegir o demanar llibres en préstec.

5.6.2. PLA DE LECTURA DE CENTRE

L’Escola va elaborar el PLEC fa tres cursos i porta a terme diferents activitats per

fomentar la lectura en els 30 minuts diaris marcats a l’horari escolar:

- lectura lliure: cada alumne llegeix un llibre que tria de la biblioteca escolar o d’aula.

- parelles lectores: els alumnes-tutors de 4t, 5è i 6è preparen, per als alumnes-tutorats

de 1r, 2n i 3r, un text de diferents tipologies, per a treballar la lectura i la comprensió

lectora.

- grups de lectura: agrupaments homogenis per nivell de lectura (1r-2n-3r / 4t-5è-6è).


19

Es treballa la lectura i la comprensió de diferents tipologies de textos, tant continus

com discontinus, activitats d’agilitat visual, de deducció,...

- tertúlies literàries: lectura d’adaptacions de clàssics.

- la biblioteca: activitats diferents per a cada cicle destinades al coneixement de

l’organització i funcionament d’una biblioteca.

5.7. PROJECCIÓ DEL CENTRE

5.7.1. CANALS DE COMUNICACIÓ

L’Escola disposa de diferents canals de comunicació:

- La pàgina web ha estat actualitzada el curs 2017-2018. S’utilitza per mostrar a les

famílies les diferents activitats que es realitzen a l’Escola. També hi consta alguna

informació rellevant.

- L’aplicació Piulapp és un canal de comunicació unidireccional paral·lel al correu

electrònic. S’utilitza per a informacions puntuals a les famílies.

- El correu electrònic és la via més directa i utilitzada de comunicació entre la comunitat

educativa.

5.7.2. REVISTA

L’Escola no té revista escolar.

5.7.3. EXPOSICIONS

Als passadissos de l’Escola hi ha els espais dedicats a cada cicle per exposar la

conferència (exposició oral) de cada alumne durant una o dues setmanes.

A més a més, cada mestre exposa als passadissos altres treballs fets pels alumnes.

Els textos poètics que es realitzen per St. Jordi, s’exposen al passadís principal.

5.8. XARXES DE COMUNITATS VIRTUALS

L’Escola no participa en xarxes de comunitats virtuals.

5.9. INTERCANVIS I MOBILITAT

L’Escola informa les famílies de les convocatòries que arriben des del Departament

d’Ensenyament o d’empreses privades quant a colònies lingüístiques, intercanvis, estades,...

5.10. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CENTRE EDUCATIU

L’Escola no participa en projectes d’àmbit internacional.


20

ANNEX � MARC LEGAL

Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s’estableixen els principis generals que

s’han de tenir en compte per a l’aplicació de l’article 4.4. del Decret 142/2007, en la qual

s’estableix que:

Article 1

Els principis generals als quals s’han d’adaptar els projectes lingüístics dels centres són els

següents:

a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d’evitar

repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles.

b) Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin

com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües.

c) En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es farà

en català. La llengua castellana s’introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per

arribar, al final del mateix cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits.

d) Al llarg de tota l’etapa s’establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no

repetir els elements comuns entre les llengües.

e) Per fer possible els projectes lingüístics les hores de les àrees de llengua establertes en

l’annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària, es podran distribuir entre els cicles de l’etapa

respectant la seva assignació horària global.

f) D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s’estableixen en l’apartat 4.4 del

Decret 142/2007, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà

o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la

realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició.

A efectes del compliment dels horaris mínims de cada llengua que s’estableixen al referit

Decret 142/2007, computats com hores assignades més hores d’estructures lingüístiques

comunes, si n’hi ha, aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives àrees

lingüístiques. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en

llengua catalana.


21

� GRUP DE TREBALL DE L’ICE. Competències i avaluació (pg. 12)

http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP2/04_8TEXTCAP2.pdf

Sota el títol Àmbit de Llengües s’aglutinen totes les llengües d’ensenyament de

l’escola (la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua estrangera), en un intent de

tractar la llengua com una unitat en què, sigui quina sigui la seva manifestació, es recullen

aspectes comuns a totes les llengües. Aquesta estructura curricular, present a primària

i secundària, respon clarament a una intenció clara de promoure la competència

plurilingüe i intercultural, ja que hi ha un conjunt de continguts que són comuns a totes

les llengües ensenyades, que s’han de transferir de manera global i sense deixar de

banda altres continguts específics que cal introduir de manera específica en cada llengua.


22