Embed Size (px)
Citation preview
PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT
Escola Bressol Gespa Curs 2009-2010 Curs 2010-2011
1. INTRODUCCIÓ A l’ Escola Bressol Gespa sempre hem donat a la Psicomotricitat i al moviment lliure dels més
petits molta importància. El fet de poder jugar amb un jardí com el nostre dona als infants moltes
possibilitats de moviment i d’expressió corporal, però creiem que era necessari mirar amb altres
ulls la resta d’espais amb els que l’infant fa la seva vida quotidiana a l’escola.
Amb aquest neguit vam desenvolupar una primera part del nostre “Projecte de Psicomotricitat “amb un “Projecte d’intervenció” que ens va servir per saber en quina situació estàvem i quines
millores es podrien portar a terme per tal d’afavorir el moviment dels infants per una banda, per
altre banda el poder gaudir d’una sessió de psicomotricitat ritualitzada tipus del Bernat Acouturier i
adaptada als nostres infants, al nostre espai i als nostres recursos materials. Aquesta primera part
del Projecte es a portar a terme durant el curs 2008-2009 amb el Projecte d’intervenció, al curs
2009-2010 amb la compra de material específic per a psicomotricitat, i durant aquest curs 2010-
2011 volem assolir aquest Projecte i els objectius plantejats amb la posada en pràctica de les
sessions de Psicomotricitat que acabarem amb un avaluació.
• EL JOC.
Des de el punt de vista psicomotricista no podem entendre l’infant sense joc. És el joc el
principi del plaer, el motor de l’evolució dels infants, l’afectivitat i l’emoció i que en una
sessió de Psicomotricitat sempre estarà present en totes les seves vessants.
-Jocs de pèrdua i retrobament. Quan el nen es mou es perd, quan l’adult l’agafa es perd,
però quan repeteix l’acció comprova que no passa res i es troba a si mateix. Aquests tipus
de joc els desenvolupa l’infant fins que fa l’any i són compensatoris, dien al nen “Tu no
t’has perdut” La Tª del mirall de Minicot afirma que el nen ha de veure’s en un altre abans
de poder veure’s a si mateix.
-Jocs de falda. Es tracta de jocs que utilitzem molt sovint a l’escola bressol i que juguen a
produir un desequilibri amb un ritual que sempre és el mateix i per tant assegura.
-Anticipació. El nen sap que al final de la can´çoneta el deixarem caure enrrera.
-Repetició. Quan li fem un parell de vegades assegura.
-Entorn materna. El fet de que aquests tipus de joc es fa a la falda de la mestra permet un
contacte personal que reassegura.
-Jocs de persecució. Comencen quan el nen comença a caminar, quan ja pot manipular
el seu entorn a través de la carrera i ja es pot separar físicament de l’adult. L’infant
necessita separar-se per créixer amb un marc de seguretat. Al 0-3 aquests jocs son molt
importants perquè ajuden als infants a superar la separació de la mare.
-Jocs de devoració. Son tipus de joc que tenen que veure amb la part afectiva. Se juga al
desig de possessió del nen envers a la persona que estima i amb la part ancestral de que
els animals es menjaven a les persones. Cada cultura té els seus (el drac, el llop...)
Sempre hi ha un de devorat i un que escapa i parla de pèrdua i retrobament i coincideixen
en el temps amb les primeres mossegades entre companys.
-Jocs de construir/destruir. Jugar a fer forats, a fer fileres, torres de peces i tirar-les
ajuden a l’infant a treballar la permanència dels límits corporals i al 0-3 es donen a les
classes i al pati o jardí.
PROJECTE D'INTERVENCIÓ
Meritxell Bruguera Mar Pérez
-
ÍNDEX CURS 2009-2010 PRIMERA FASE
1. Introducció – Justificació
2. Context
3. Intervenció
• Bases teòriques que el fonamenten
• Grans objectius del Projecte
• Continguts generals que desenvolupen els infants
• Metodologia
• Exemples de sessions
• Observació
4. Difusió
5. Fonts d'informació.
1. Introducció – Justificació Som mestres d'Educació Infantil de l’Escola Bressol Gespa, que compartim les mateixes ganes de
seguir lluitant per la importància del Cicle 0-3 anys. Portem treballant juntes en aquesta escola
gairebé sis anys i al llarg d’aquest temps hem pogut gaudir de l’observació de nens i nenes que
mica en mica descobreixen el seu propi cos i el món que els envolta i el joc com activitat natural.
Fa temps que compartim formació i han hagut cursos i jornades com les “ Jornades de
“Psicomotricitat i Escola” que organitza la UAB que ens han fet reflexionar i deixar-nos cada cop
amb més ganes de fer, de saber i d’entendre processos que fan els nens i nenes, i com
acompanyem des de l’escola.
Amb aquestes conviccions vam fer aquest Postgrau de Psicomotricitat buscant respostes,
maneres de fer, metodologies i actituds que ens ajudessin a acompanyar als infants en el seu
desenvolupament psicomotor amb la nostra tasca diària.
• La nostra manera d’entendre la Psicomotricitat al 0-3
En el 0-3 la Psicomotricitat no la entenem com un moment puntual o només com una sessió
d’activitats psicomotrius, sinó com una activitat on el nen i nena es comunica a través del seu cos,
en qualsevol moment de la seva vida quotidiana, moments que també ajuden als infants a créixer.
Entenem així que per l’infant el seu cos es un vehicle de relació i d’expressió.
En aquestes primeres edats el desenvolupament psicomotor és molt evident i per tant cal oferir
possibilitats de joc, de moviment i d’activitats per tal de cobrir aquestes necessitats d’acció,
afavorint el desenvolupament harmònic de cada infant.
• A qui va dirigit el Projecte d’intervenció
El nostre Projecte d'intervenció va dirigit a tot el claustre i a les famílies per tal de compartir amb
elles les experiències dels infants i la importància del joc psicomotor en aquestes edats. Creiem
que és molt important el com documentar aquest projecte per fer visibles els processos del nens i
nenes i transmetre-ho a les famílies.
Volem que aquest Projecte sigui el punt de partida d’una propera revisió del PCC de la nostre
escola, compartint les nostres inquietuds i maneres de fer amb la resta de companyes i la direcció
de centre.
Volem que amb les propostes que fem des de aquest projecte es vegi reflectit el nostre tarannà i la
nostra manera d’entendre la Psicomotricitat que es també la de la resta de l’equip de l’Escola
Bressol Gespa.
2. Context L'Escola Bressol Gespa va ser creada per la Universitat Autònoma l'any 1974, sense ànim de lucre
i a fi d'oferir un servei al personal docent, no docent i alumnes, amb fills d'edats compreses entre
els 2 mesos i els 6 anys.
Actualment segueix realitzant aquest servei acollint a infants d'edats compreses entre els quatre
mesos i els tres anys i essent 70 el nombre total de places que s'ofereixen.
En el curs 1999/2000 es va constituir una Fundació Privada per tal de finalitzar amb el procés de
legalització i reconeixement oficial de l'Escola Bressol Gespa.
Aquesta Fundació, té com a finalitat promoure la prestació d'un servei educatiu a la primera
infància, és la titular del centre que segueix estant en els mateixos terrenys i als immobles que ja
destinava la UAB a aquesta finalitat.
L'Escola Bressol Gespa esta ubicada a Bellaterra, al campus de la UAB. Pertany al nucli urbà de
Cerdanyola. Està situada en una esplanada, dalt d'un turó, a prop de la Facultat de Medecina,
davant de Ciències de la Comunicació i a tocar del Dispensari de la Universitat.
El recinte de l'escola té una àrea aproximada de 11.000m quadrats, un edifici d'una sola planta
estreta i llarga (620 metres quadrats) la major part de la qual és espai exterior. Hi ha una gran
zona de gespa, i a continuació una pineda i una part extensa amb gronxadors i sorrals.
Lloc que ocupa la Psicomotricitat a l’escola bressol Gespa Fa temps que, des de tot l’equip hi ha un interès important envers la Psicomotricitat i el
desenvolupament psicomotor dels nens i nenes, això a fet que part dels personal de l’escola ens
poséssim a rebre cursos de formació que ens han ajudat a replantejar-nos com ho fem a l’escola,
en el nostre Projecte Curricular de Centre no quedava reflectit el tractament que actualment en
fem de la Psicomotricitat.
El nostre PCC ha quedat obsolet i juntament amb altres documents d’escola els estem revisant i
actualitzant.
En aquest moment la Psicomotricitat està englobada dins de les activitats d’escola com altres
àrees de coneixement, i les encarregades de dur-les a terme som les mestres en cada grup
d’edat. Cada mestra fa diferents propostes d’acord amb les necessitats, interessos i edat de cada
grup d’infant.
3. Intervenció
• Bases teòriques que el fonamenten La pràctica psicomotriu de Bernat Aucouturier i André Lapierre, que deixa espai per l’activitat
espontània dels infants, afavorint la creativitat, permeten la lliure expressió, donant significació
afectiva al cos i al moviment i potenciant el desenvolupament lliure de la comunicació, és un del
pilars teòrics amb el que volem fonamentar el nostre projecte d’intervenció. Tanmateix i com que el
nostre projecte va destinat als nens i nenes de 0 a 3 anys creiem molt interessants les aportacions
de Pikler-Lókzy.
Per una banda, la pràctica psicomotriu parteix d’una forma concreta d’entendre l’infant en la seva
globalitat, mitjançant les seves manifestacions davant el món que l’envolta, en relació amb sí
mateix, amb les persones del seu entorn i amb els objectes. Observant als nens i nenes és
possible disposar de gran informació, comprendre’ls i acompanyar-los en el seu pensament i
evolució. I per una altre banda l’estructuració de les sessions de la practica psicomotriu de B.
Aucouturier amb els rituals d’entrada i de sortida ajuden a l’infant a estructurar-se i situar-se en el
temps, que en aquestes edats com altres activitats quotidianes permeten als nens i nenes a
anticipar situacions i per tant sentir-se segurs.
Considerem que l’organització dels espais i materials com ho plantegen en la pràctica Aucouturier
són molt apropiats per aquesta etapa de 0-3 ( materials tous com coixins, matalassos, robes....i
materials durs com rampes, bancs ...)
Els Continguts es treballen a partir del joc que sorgeix a partir dels materials proposats. L’adult
atén i ajuda a evolucionar el joc dels infants.
“Escoltar els infants petits i entendre’ls quan encara no parlen amb paraules. Saber-hi respondre
en la mesura adequada, donant prioritat a l’acolliment de les iniciatives de l’infant abans que la
satisfacció del plaer de l’adult en la relació mútua... Creure en les seves capacitats de créixer i
adquirir autònomament les postures i els moviments essencials per a la vida. Valorar l’autonomia
no com l’adquisició d’un aprenentatge precoç sinó com la capacitat d’assumir la responsabilitat del
propis actes iniciats per l’infant sense la intervenció directe dels adults, activitat orientada al plaer i
a les ganes de fer coses amb què es desenvolupa un infant que creix sa en un món que l’acull”
Volem que aquests principis de Lokzy quedin reflectits en el nostre projecte i en com
acompanyarem als més petits.
• Grans objectius del projecte. El que pretenem El que volem aconseguir amb el nostre projecte es que la Psicomotricitat tingui un lloc important
en la nostra escola mitjançant:
• La creació d’uns espais pensats per fer sessions de psicomotricitat tal com es planteja a la
pràctica psicomotriu del B. Aucouturier. Tenint en compte el material que fa servir aquesta
metodologia.
• Aconseguir que els espais de la vida quotidiana com a l’aula i el jardí, permetin possibilitats
de moviments adaptats a cada grup d’edat de manera que la psicomotricitat ha de presidir
els diferents moments: les rutines, el joc, les activitats d’aula i de pati.
• Programar unes sessions adaptades a cada grup d’edat i donar una periodicitat i un temps
per que puguin gaudir tots els nens i nenes de l’escola.
• Implicar i engrescar a tot l’equip.
• Documentar tot el procés fent-lo arribar a les famílies.
Amb els infants els nostres grans objectius seran:
• Conèixer el seu propi cos i les seves possibilitats d’acció.
• Observar i explorar el seu entorn
• Adquirir progressivament una autonomia en les seves activitats habituals.
• Continguts generals que desenvolupen el infants. No hi ha un bloc específic de continguts per a la psicomotricitat a l’educació infantil; no obstant
això aquesta sí que està implícita dins totes les àrees o àmbits d’experiències que es treballen
globalment a l’aula. Els continguts que hem proposat parteixen de la globalitat real del nen o nena
i són:
• Coneixement del cos
• Motricitat: Equilibri i control de moviments
• Relació i afectivitat: control de les pròpies emocions, crear llaços afectius i capacitat de
comunicació
• El simbolisme: imitació de rols
• Metodologia: Espai, temps, materials, recursos personals L’organització de l’ambient físic és un element clau per afavorir la psicomotricitat, i un ambient
afectiu de seguretat i confiança, condició indispensable perquè aquest desenvolupament pugui
produir-se.
• ESPAI Les sessions que pretenem portar a terme es farien a la sala que volem condicionar.
Es tracta d’un espai rectangular de 10.4 metres quadrats amb finestres que deixen entrar la llum
natural .És una zona de pas que tot just està a l’entrada de l’escola i està separada del passadís
principal amb una petita tanca de fusta amb porta.
1. Característiques físiques de la sala
L'espai, que normalment fem servir per l’acollida matinal i fer sessions de Psicomotricitat és un
distribuïdor d'entrada i sortida de 10.4 metres quadrats i durant el dia el fem servir com espai
d'acollida matinal.
Es tracta d’una sala rectangular amb finestres que donen molta claror a l’estància i una tanca
de fusta amb una porta.
L’inconvenient d’aquest espai és que és fa servir diàriament per l’acollida dels tots els infants
de l’escola , per la qual cosa en el moment de fer propostes de psicomotricitat hem de
transformar-lo.
• TEMPS Considerem molt important que tothom pugui gaudir de la sala, per aquest motiu des del claustre
hem de decidir la temporalització de les sessions en aquest espai. També hem de preveure en
quins moments podem preparar la sala i el temps que necessitem per condicionar l’espai i la
presentació del material per a la sessió.
La duració de les sessions dependran del grup d’infants i dels seus interessos i necessitats i
sempre hem de tenir present que son infants molt petits i que hem se ser flexibles per la qual cosa
respectarem els temps personals de cada infant i alhora el temps de finalitzar la sessió amb una
ritualització que de mica en mica els ajudarà a anticipar-se. L’horari de les sessions hauria de ser
a mig matí quan ja han arribat tots els nens de l’escola i la durada d'un hora aproximadament.
Grup de 0 a 1 any
En el cas dels nadons durant els primers trimestres i per tal de respectar el seu ritme de
descans, de menjar...les sessions es faran a la seva aula, i cap al tercer trimestre ja
podrien anar a la sala que volem condicionar.
Grup de 1 a 2 anys A l’escola tenim tres grups de mitjans i proposaríem una sessió setmanal per cada grup
amb possibilitat de fer alguna sessió conjunta.
Grup de 2 a 3 anys Tenim dos grups de nens i nenes grans, i també proposaríem una sessió setmanal a la
sala, a més a més faríem propostes en els espais exteriors.
• MATERIAL A l’escola disposem de pocs mòduls de psicomotricitat, tenim una piscina de pilotes que en moltes
propostes haurem de desmuntar per guanyar espai, tenim matalassos i altres materials tous com
coixins repartits per les aules, tobogans, pilotes, túnels. Un dels nostres objectius es aconseguir
per part de l’escola una inversió en material de psicomotricitat. Per altre banda ens agradaria que
les famílies participessin portant materials que puguem fer servir: capses de cartró grosses, robes,
coixins de sofà, matalassos de bressols...
• RECURSOS PERSONALS Necessitem que dues mestres puguin organitzar prèviament la sala i els materials per les diferents
sessions. Un cop preparada la sala s’acompanyen als infants i durant la sessió proposem que hi
hagi un mínim de dues mestres, per poder intervenir i fer observacions. L’observació i recollida de
dades i enregistraments en vídeo,fotografies les farem servir per una posterior documentació.
SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT PER DUR A TERM E A LA SALA QUE VOLEM ACONDICIONAR
Exemples de sessions:
1. Sessió de joc amb papers Grup d’edat: 1 a 2 anys
Materials : Papers de diferents textures
Disposició del material: De forma atractiva disposem els papers per la sala , penjant rotllos
de paper higiènic, deixant papers d’embalar de diferents colors pel terra, penjant papers de
cel·lofana de colors.
• Fases de la sessió:
Ritual d’entrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposició dels
materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase d’experimentació : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontània,
poden anar a experimentar amb els diferents papers i propostes. Aquesta fase és la que dura més
temps quan els infants estan en plena acció, mentre nosaltres estem atentes a les diferents
accions dels infants i donem seguretat tant física com emocional: amb la mirada, la postura, la
veu. Procurem documentar el que està passant.
Fase de distanciament: en aquesta fase l’objectiu és el distanciament de l’activitat motriu i la
implicació emocional que allò comporta. És l’indicador de que estem arribant al final de la sessió.
Podem proposar un distanciament mitjançant una música suau que ens ajudi a relaxar-nos o
explicant un conte.
Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per
posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com s’ho han passat.
2. Sessió de joc amb capses de cartró Grup d’edat: 2 a 3 anys
Materials : Capses de cartró de diferents mides
Disposició del material: Omplim la sala plena de capses de cartró que prèviament haurem
demanat a les famílies. Intentarem tenir de totes les mides, i les més grosses les posarem
obertes com a caus o túnels.
• Fases de la sessió:
Ritual d’entrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposició dels
materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase d’experimentació : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontània
procurarem que no es facin mal amb les piles de capses. Possibles accions dels infants com:
poden amagar-se; ficant-se dins de les capses; fer piles; arrossegar-les; entrar i sortir; fer trens i
cases...
Nosaltres hem d’estar atentes a les diferents accions dels infants donant seguretat tant física com
emocional amb: la mirada, la postura, la veu...procurem que si ha sorgit un joc interessant en un
petit grup fer que els altres nens i nenes del grup i participin, afavorint la participació del joc
grupal. Sempre que tinguem els recursos humans registrarem el que està passant, per enriquir la
base de documentació de l’escola.
Fase de distanciació: Aquesta proposta com d’altres en aquestes edats provoca molta explosió
motriu i els nens i nenes estan molt actius. Per tal de proposar un distanciament posarem una
música suau que ens ajudi a relaxar-nos i deixar l’acció i un cop tranquils podem explicar un
conte.
Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per
posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com s’ho han passat.
3. Sessió de joc amb farina Grup d’edat: nadons. Cap al segon trimestre.
Materials : Farina , paper d’embalar, safates i contenidors.
Disposició del material: Sobre paper d’embalar d’un color vistós posem muntanyes de
farina. Algunes safates o banyeres d’experimentació amb contenidors de diferents mides
per omplir i buidar.
• Fases de la sessió:
Ritual d’entrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposició dels
materials. Podem fer la sessió amb els nadons amb body si és hivern, o només amb el bolquer si
fa bon temps, de manera que puguin sentir en el cos la textura de la farina. Una vegada han
arribat es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase d’experimentació : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontània
poden anar experimentant amb el contacte de la farina amb tot el cos, aquesta fase és la que dura
més temps i els infants estan en plena acció, mentre nosaltres estem atentes a les diferents
accions dels infants i donem seguretat tant física com emocional amb: la mirada, la postura, la veu
documentant el que està passant. En un inici de la sessió esperem que els infants experimentin
amb el cos i podem anar posant paraules a les seves accions. Quan el joc està més avançat
podem introduir els...)
recipients que tenim preparats per que puguin fer un joc més manipulatiu ( omplir i buidar,
transvasar
Fase de distanciament: en aquestes edats tan primerenques els nadons no arriben a una
representació
Considerem que una manera d’acabar amb aquest joc d’experimentació serà verbalitzant les parts
del cos que han quedat enfarinades mentre els netegem i anem vestint.
Ritual de sortida: sortim de la sala i tornem al nostre espai posant-li paraules durant el projecte.
• Observació Els paràmetres que normalment fem servir quan observem la pràctica psicomotriu ens
serveixen per comprendre l’expressivitat motriu del nen/a, la seva forma de ser i d’estar en
l’espai, en el temps, amb els objectes, amb sí mateix i amb els altres nens i nenes.
Observem per comprendre i així poder situar millor la nostra intervenció.
PAUTES D’OBSERVACIÓ
• NADONS Per els grup nadons pel que fa en la relació amb el propi cos la mestra anirà anotant quin
és el to muscular dels infants, com es mouen i si gaudeixen amb els moviments ( els que fa
ell mateix o els que li fa l’adult). Amb aquesta informació es podrà valorar l’evolució de
cada infant.
Pel que fa a la relació amb l’espai tindrem present si els agrada moure’s per tota la sala, i
si ho fan amb seguretat.
Respecte a la relació amb els altres i els adults ens fixarem en si reclama l’atenció de
l’adult i com i amb els altres si els imita o comparteixen joc.
I per últim en la relació amb els objectes ens fixarem en com juga l’infant amb el
material.
• MITJANS
OBSERVACIÓ NENS/ES 1-2 anys
RELACIÓ AMB EL PROPI COS - Hipotònic TO MUSCULAR - Hipertònic
COORDINACIÓ I DESPLAÇAMENT PER L’ESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou
- Salta PLAER EN L’ACCIÓ: Gaudeix dels moviments RELACIÓ AMB L’ESPAI
- Molt Investiga l’espai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACIÓ AMB ELS ADULTS Reclama contínuament la relació És autònom RELACIÓ AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACIÓ AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix S’amaga Puja i baixa Els arrossega
• GRANS
OBSERVACIÓ NENS/ES 2-3 anys
RELACIÓ AMB EL PROPI COS - Hipotònic TO MUSCULAR - Hipertònic
COORDINACIÓ I DESPLAÇAMENT PER L’ESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou
- Salta PLAER EN L’ACCIÓ: Gaudeix dels moviments RELACIÓ AMB L’ESPAI
- Molt Investiga l’espai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACIÓ AMB ELS ADULTS Reclama contínuament la relació És autònom RELACIÓ AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACIÓ AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix S’amaga Puja i baixa Els arrossega RELACIÓ AMB EL TEMPS Capacitat per adaptar-se als canvis marcats
TIPUS DE JOC QUE FAN Simbòlic Pre-simbòlic
6. Difusió Tot aquest treball s’anirà documentant recollint les observacions de cada sessió i de cada
grup fent un arxiu que en ajudarà en les properes sessions, compartint-lo amb la resta de
l’equip, enriquint-lo entre tots.
Procurarem documentar els processos dels infants amb fotos i vídeos que ens serviran per fer
una avaluació.
Per donar a conèixer totes aquestes vivències amb els nens a les famílies, podem
confeccionar uns plafons amb les fotos de les sessions i acompanyades de petites
informacions i explicacions.
ADEQÜACIÓ D’ESPAIS DE L’ESCOLA PER AFAVORIR EL JOC MOTRIU DELS INFANTS
• A l'exterior:
- La nostra escola disposa d'un espai exterior amb gespa, una pineda, sorrals que es
podrien aprofitar molt més. Algunes propostes que podríem introduir son:
- camí de troncs per poder pujar i baixar, fer equilibris, salts....
- un pont de mico amb cordes entre els arbres per poder enfilar-se, fer equilibris,
passar per sota....
- fer petits desnivells com muntanyetes perquè els més petits puguin pujar i baixar.
- Amb neumàtics recollits en deixalleries o tallers mecànics, fer camins, gronxadors i
deixar-ne alguns per fer joc lliure com fer-los rodolar.
• A les aules:
- treure algunes taules i cadires, per deixar més espai i permetre el moviments dels
nens i nenes.
Aula de 1-2 anys amb les taules al mig i una taula
amb una cadira per a la mestra.
L'aula amb les taules i les cadires apartades.
- introduir elements com poden ser les capses de cartró de diferents mides per jugar
a amagar-se, enfilar-se, arrossegar-les, ficar-se dins.....
- posar alguns mòduls de psicomotricitat fent petits circuits.
- posar hamaques penjades per poder gaudir del balanceig.
• Als dormitoris:
- Al'escola disposem de dos dormitoris amb matalassos a terra, que cada divendres
queden desmuntats.
Aquest espai es pot aprofitar tant per portar a terme propostes de joc motriu com
per activitats de llum i foscor.
- L’altre dormitori és una sala rectangular amb una tarima de fusta que es pot
aprofitar per fer diferents propostes (pujar i baixar, fer una rampa per lliscar...). Es
podrien aprofitar els dilluns que els tenim desmuntats per fer alguna sessió.
SEGONA FASE CURS 2010-2011
• ADEQÜACIÓ DE LA SALA DE PSICOMOTRICITAT Durant aquest temps les sessions s’han estat fent a la sala que havíem proposat en el nostre
Projecte d’intervenció.
Com es tracta de la mateixa sala que fem servir per acollir als infants al mati, no podem deixar
racons muntats sinó que s’han de preparar el mateix dia i també treure els elements de joc que
normalment estan en aquest espai.
La sala es transforma per oferir diferents propostes de joc.
Proposta de joc amb papers
Joc amb capses de cartró
• MATERIAL.
L’escola va fer una inversió important amb material específic per desenvolupar sessions de
psicomotricitat. Es van comprar mòduls de psicomotricitat petits i alguns matalassos tots
adaptats a les edats dels infants.
Aquest material no està normalment a l’abast dels infants en l’horari d’acollida del matí per tal
de que no es faci malbé amb les sabates.
Donat que l’espai és una zona de pas o entrada de les famílies hem hagut de fer una cortina
que fa de separació entre la sala i el passadís i que ens ajuda a que els infants que estan fent
la sessió no es distreguin amb les persones que entren o surten.
D’altres materials hem de ressaltar la col·laboració de les famílies que van portar capses de
cartró de diferents mides i que ens van permetre desenvolupar varies sessions de psico i
alhora muntar racons a les classes.
També volem agrair el fet que hi ha famílies que ens porten materials com robes, papers...que
ens podem fer servir.
• LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT
Després del període d’adaptació cap al novembre es van començar a fer sessions a la sala. A
partir del segon trimestre s’han començat a fer setmanal o quinzenalment amb una graella que
ens ajuda a organitzar tant la temporalització de les sessions com les propostes psicomotrius i els
recursos humans.
Aquestes sessions s’han anat documentant tant amb fotografies com amb les graelles
d’observació que han d’omplir les mestres en acabar, i que ens han ajudat a posar-les en comú en
el Claustre de mestres per tal de millorar la pràctica i arribar a una mateixa manera de fer.
Per donar a conèixer a les famílies de com estem portant a terme la pràctica psicomotriu a la
nostra escola, en comptes de confeccionar uns plafons com havíem pensat en un primer moment
en el nostre projecte d’intervenció, hem cregut convenient ambientar la sala amb les fotos dels
infants en mida DINA4 plastificades i a la seva alçada, i les fotos que documenten les fases de les
sessions estan també a l’abast dels infants però també a l’abast de les famílies amb un petit escrit
explicatiu.
Fonts d’informació • Vila,B i Cardo,C Material sensorial (0-3 anys) Editorial Graó, 2005.
• Bonastre, M i Fusté,S Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3) Editorial Graó, 2007.
• Arnaiz, V. "Una avaluació en la pràctica psicomotriu" Revista Guix d'Infantil Nº 15. Setembre-Octubre 2003
• Franc Batlle, N. "La intervención psicomotriz en educación"
Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Técnicas corporales. Febrero de 2001.
• Arnaiz, V. "Una avaluació en la pràctica psicomotriu". Guix d'Infantil nº 15. Setembre-Octubre de 2003.
