PROPOSTA DE LLIBRES PEL CLUB DE LECTURA

GEORG VON WALLWITZ. "Ulises y la comadreja"

Una suau i simpàtica introducció a la lògica dels mercats financers. El

seu autor, George von Wallwitz, és matemàtic, filòsof aficionat i gestor

de fons d’inversió.

TONY JUDT. "Algo va mal"

És una historia de la filosofia i les pràctiques polítiques dels darrers 65

anys, i també una anàlisi de l’evolució de l’esquerra i la

socialdemocràcia a Europa, des dels anys d’esplendor fins la situació de

crisi actual.

ANTONIO MUÑOZ MOLINA. "Todo lo que era sólido"

L’autor analitza les dècades anteriors a la crisi a Espanya, aquelles en les

que tot semblava sòlid. Analitza els anys dels excessos des d’una

perspectiva ètica, econòmica i social

XAVIER VIDAL FOLCH. "Catalunya ante España"

Una anàlisi apassionada i serena del procés soberanista, desglosant les

causes econòmiques, socials i polítiques, les seves repercussions a

Espanya i Europa i el debat sobre el dret a decidir.

SUSAN GEORGE. “Informe Lugano” (2000) i “Informe Lugano II” (2013)

“Abrumador y documentado ensayo sobre los escenarios de horror

ecológico, económico y social hacia los que parece caminar el mundo

en el siglo XXI. El Informe Lugano es uno de esos libros que los amigos se

prestan y cuya audiencia aumenta gracias al boca a oreja y a las

recomendaciones de críticos, blogs respetados y otras fuentes de

información minoritarias. Su fuerza narrativa parte, quizá, de la habilidad

de Susan George para presentar su ensayo como el encargo que

realizan las clases dirigentes mundiales a un grupo de trabajo al que se

encomienda un importante cometido: confeccionar un informe que

identifique las amenazas que pesan sobre el capitalismo en el siglo XXI y

estudiar las posibles soluciones.”

“Informe Lugano II”

Relat de ficció que detalla amb precisió l’estratègia de les elits per

acabar amb la democràcia. Els fets descrits són reals i procedeixen de

fonts veraces i ben informades, però l’escenari en el que es

desenvolupa és una recreació inventada per l’autora”.

FONTANA, JOSEP. “La formació d’una identitat”

Una extensa indagació sobre la identitat catalana que arrenca al segle

VIII i arriba fins al present.

SOLER ROCA, MIQUEL. “Educació, resistència i esperança”

Aquest és una antologia de l’obra de Miquel Soler, i recull una selecció

dels seus escrits més importants sobre l’educació. Com diu Jaume Botey

en el pròleg, “els textos d’aquesta antologia són un desafiament a la

situació actual de l’ensenyament a Catalunya i Espanya. Desafiament

no solament pel model educatiu que proposa, sinó des del punt de vista

econòmic, polític i moral , davant els efectes de la crisi”.

NOEMÍ KLEIN. “La Doctrina del Shock: El Auge del Capitalismo del

Desastre” “La doctrina del shock es la historia no oficial del libre mercado. Desde

Chile hasta Rusia, desde Sudáfrica hasta Canadá la implantación del

libre mercado responde a un programa de ingeniería social y

económica que Naomi Klein identifica como «capitalismo del desastre”.

“Esto lo Cambia Todo: El Capitalismo contra el Clima”

Una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens

desafia a abandonar definitivament la ideologia del lliure mercat, a

reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes polítics.

ORDINE, NUCCIO, “La utilitat de l’inútil”

La utilitat de l’inútil s’afegeix a una llista d’assajos que, recentment, han

reclamat la importància dels estudis d’humanitats. “Avui les universitats

estan capitanejades per mànagers que s’han de preocupar pels

pressupostos i no per educar ciutadans conscients i amb sentit crític.

L’escola i la universitat haurien de formar heretges”, diu l’italià Nuccio

Ordine, autor del llibre.

HARARI, YUVAL NOAH, “Sàpiens”

Creuament de teories biològiques, sociològiques, antropològiques i

econòmiques amb una capacitat esmoladíssima d’anàlisi per enlluernar

el lector amb una història de la humanitat que qüestiona conviccions

arrelades, Sàpiens proposa noves interpretacions del passat i planteja

preguntes més que inquietants sobre un futur en què els humans serem

una espècie superada per uns déus capriciosos i irresponsables: nosaltres

mateixos.

TUSÓN, JESÚS, “La escritura”

Subtitulat com una introducció a la cultura alfabètica, és exactament

del que es tracta: un breu relat de com es va inventar l'instrument més

útil i revolucionari de la nostra història, l'escriptura, i de les teories sobre

ella, i fins i tot ens brinda una visió del seu futur.

MILANI, LORENZO. "L'obediència ja no és una virtut"

Lorenzo Milani i els nois i noies de l'escola de Barbiana (Itàlia), autors de

la coneguda CARTA A UNA MESTRA, una denúncia de les misèries i

incompliments de l'escola pública envers els que més la necessiten.

Aquest tractat, molt allunyat de paraules grandiloqüents i de

celebracions buides de contingut, continua sent d'una vigència

extraordinària. Un document més necessari que mai en aquest temps de

desconcert i de resignació però també d'esperança

MELOT, MICHEL, “La sabiduría del bibliotecario”

“Un bibliotecari estima els llibres com un marí estima la mar”, diu Melot

en la presentació del seu assaig. I des d'aquí escriu sobre com ha de ser

una bona biblioteca com a lloc de trobada dels lectors amb alguna

cosa tan important i alhora tan senzilla com és un llibre. Una petita

delícia per a bibliòfils.

FEST, JOACHIM, “El hundimiento”

Les hores més negres de la història contemporània alemanya i europea

comptades amb un pols implacable per Fest, i una visió de l'ésser humà

que va ser pare del nazisme i és considerat la major bèstia negra del

segle XX, dels seus deliris finals i la barbàrie a la qual va empènyer al seu

país i, amb això, al món.

ALBA RICO, SANTIAGO, ¿Podemos seguir siendo de izquierdas?

Aquest és un dels millors llibres del millor assagista espanyol viu. Santiago

Alba Rico reivindica amb una irresistible combinació de rigor, sensatesa i

erudició una esquerra econòmicament revolucionària, políticament

reformista i antropològicament conservadora.

HERNÁNDEZ, ESTEBAN, “El fin de la clase media”

Aquest assaig constitueix una aportació fonamental a la urgent tasca

de reintroduir la perspectiva de classe en les anàlisis polítiques

contemporànies. Esteban Hernández recorre al periodisme, la sociologia

i la filosofia per pensar sobre el naufragi de la classe mitjana i el seu

potencial polític inadvertit.

OLIN WEIGHT, ERIK, “Construyendo utopias reales”

En 2014 es va editar a Espanya aquest text clàssic de Erik Olin Wright que

va anticipar alguns dels trets principals de les polítiques antagòniques

contemporànies. Es tracta del resultat d'un programa d'investigació de

llarg recorregut entorn de les possibilitats concretes de transformació

emancipadora en diferents àrees socials, econòmiques i polítiques.

STIGLITZ, JOSEPH, “El precio de la desigualdad

Subratllant percentatges, el premi Nobel d'economia de 2001 Joseph

Stiglitz denuncia com l'1 per cent de la població (el que té les millors

cases, la millor educació, els millors metges i el millor nivell de vida) no

arriba a comprendre que el seu destí està en mans de l'altre 99% fins

que ja sigui massa tarda. En una època de convulsió i canvi, de crisi del

sistema, Stiglitz –implicat en els moviments de protesta com el 15-M-

furga en per què els mercats no funcionen com ho haurien de fer, per

què els sistemes polítics són incapaços de corregir les deficiències del

mercat i en quin grau el sistema econòmic i polític és injust.

NIALL, FERGUSON, “Civilización”

Aquest catedràtic d'història de la Universitat d'Harvard va ser considerat

per la revista Estafi com una de les cent persones més influents de l'any

2013. En aquesta obra explica quins van ser els sis invents que van

permetre que el que avui anomenem Occident –que al segle XV, amb

el seu rosari de plagues, brutícia i guerres absurdes- s'imposés sobre

imperis com el xinès, l'otomà o l'inca. Aquests sis invents van ser el vaixell

a vela, els texans, els títols de propietat, les vacunes, els míssils i les bíblies

xineses. És una altra forma, suggeridora, sòlida, extraordinàriament

amena i cimentada, de narrar la història.

VALLESPÍN, FERNANDO, “La mentira os hará libres”

En necessari mentir? O només cal triar bé les paraules? El catedràtic de

Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid, Fernando

Vallespín, ofereix una lúcida anàlisi de com la política retorça

l'enfocament de les coses per narrar-les a la seva manera i gairebé

sense necessitat de falsejar-les.