12
PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D’ESPORTS 2007 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE BIOLOGIA SÈRIE 3 S3_18_3 S3_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07 INSTRUCCIONS: La prova consta de dues parts: PRIMERA PART: · Cal contestar les preguntes 1 i 2. SEGONA PART: · Cal triar una de les dues opcions, A o B, per a les preguntes 3 i 4. · Cal indicar clarament l’opció triada, A o B. Si no és així s’entendrà que s’ha optat perl’opció A. En cap cas es puntuaran exercicis d’ambdues opcions. 3

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

P R O VA D ' A C C É S A C I C L E S F O R M AT I U SD E G R A U S U P E R I O R D E F O R M A C I Ó P R O F E S S I O N A LI D E L S E N S E N YA M E N T S D ’ E S P O R T S 2 0 0 7

SSOOLLUUCCIIOONNSS,, CCRRIITTEERRIISS DDEE CCOORRRREECCCCIIÓÓ II PPUUNNTTUUAACCIIÓÓ DDEE BBIIOOLLOOGGIIAASSÈÈRRIIEE 33

S3_18_3

S3_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07

INSTRUCCIONS:

La prova consta de dues par ts :

PRIMERA PART:· Cal contestar les preguntes 1 i 2 .

SEGONA PART:· Cal t r iar una de les dues opcions, A o B, per a les

preguntes 3 i 4 .· Cal indicar clarament l’opció tr iada, A o B. Si no

és així s’entendrà que s’ha optat per l ’opció A.

E n c a p c a s e s p u n t u a r a n exe r c i c i s d ’ a m b d u e sopcions.

3

Page 2: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

PRIMERA PART

Pregunta 1 2 PUNTS

S3_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 2/7

PRIMERA PART

Pregunta 1 (2 punts)

1.1.- Aquest dibuix correspon a diversos nivells tròfics d’un ecosistema, concretament d’unaroureda.

Indiqueu a quin nivell tròfic corresponen cinc de les espècies d’aquesta xarxa. (1 punt)GRUP D’ORGANISMES NIVELL TRÒFIC REGNE DE CLASSIFICACIÓ

A què s’anomena comunitat en un ecosistema? I què és una població? (1 punt)

1.2.- Completeu el quadre següent anotant característiques (tipus de cèl·lules, forma de nutricióautòtrofa o heteròtrofa, reproducció, presència o no de paret cel·lular), dels següents grupsd’éssers vius, de manera que, en total, n’hi hagi 10. (1 punt)

ÉSSERS VIUS CARACTERÍSTIQUESBacteris descomponedors del sòlAranyesMatollsFongs

Page 3: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

1 PUNT

1.1. Aquest dibuix correspon a diversos nivells tròfics d’un ecosistema, concretamentd’una roureda.

• Indiqueu a quin nivel l t ròfic corresponen cinc de les espècies d’aquesta xarxa.

• A què s’anomena comunitat en un ecosis tema? I què és una població?

• AL CONJUNT DE POBLAC IONS D ’UN ECOSISTEMA, QUE TAMBÉ REP EL NOM DE B IOCENOSI .

• UNA POBLAC IÓ ÉS EL CONJUNT D ’ÉSSERS V IUS D ’UNA ESPÈC IE QUE V IU EN UN ECOSISTEMA.

• ÉS A D IR , UNA COMUNITAT ÉS EL CONJUNT DE TOTES LES POBLAC IONS D ’UN ECOSISTEMA

1.2 . Completeu e l quadre següent anotant caracter ís t iques ( t ipus de cè l · lu les ,forma de nutrició autòtrofa o heteròtrofa, reproducció, presència o no de paret cel·lular),dels següents grups d’éssers vius, de manera que, en total , n’hi hagi 10.

1 PUNT

GRUP D’ORGANISMES NIVELL TRÒFICREGNE DE

CLASSIFICACIÓ

ROURES, MATOLLS PRODUCTORS PRIMARIS PLANTES O METAF ITES

CUCS DE TERRA,

LEP IDÒPTERS, RATOL INSCONSUMIDORS PRIMARIS ANIMALS O METAZOUS

COLEÒPTERS, ARANYES CONSUMIDORS SECUNDARIS ANIMALS O METAZOUS

MUSSARANYES CONSUMIDORS TERCIAR IS ANIMALS O METAZOUS

OCELLS OMNÍVORS ANIMALS O METAZOUS

1 PUNT

ÉSSERS VIUS CARACTERÍSTIQUES

Bacter is descomponedors del sòlPROCARIOTES, HETERÒTROFS, AMB PARET

CEL·LULAR, REPRODUCCIÓ ASEXUAL

AranyesEUCARIOTES, HETERÒTROFES, CÈL·LULES SENSE

PARET, REPRODUCCIÓ SEXUAL

Matol lsEUCARIOTES, AUTÒTROFS, AMB PARET CEL·LULAR,

REPROD. SEXUAL I ASEXUAL

FongsEUCARIOTES, AMB PARET CEL·LULAR,

HETERÒTROFS, REPROD. SEXUAL I ASEXUAL

Page 4: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

Pregunta 2

2 .1 . En la molècula representada, e l número “3” indica l ’enl laç que uneix e l snucleòtids entre ells al llarg d’una cadena d’ADN. També hi ha dues línies que indiquenels enl laços que uneixen entre s i les dues cadenes representades.

• Quin nom rep l ’enl laç entre e ls nucleòt ids d’una cadena?

ENLLAÇ FOSFODIÉSTER 5 ’ -3 ’

• Quin nom reben els enl laços entre les dues cadenes representades? Entre quinesmolècules es formen aquests enl laços?

PONTS D ’H IDROGEN QUE ES FORMEN ENTRE LES BASES N ITROGENADES COMPLEMENTÀR IES

A-T, G-C

S3_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07.docPàgina 3/7

Pregunta 2 (2 punts)

3

2.1.- En la molècula representada, el número “3” indica l’enllaç que uneix els nucleòtids entreells al llarg d’una cadena d’ADN. També hi ha dues línies que indiquen els enllaços queuneixen entre si les dues cadenes representades.

Quin nom rep l’enllaç entre els nucleòtids d’una cadena? (0,5 punt)ENLLAÇ FOSFODIÉSTER 5’-3’Quin nom reben els enllaços entre les dues cadenes representades? Entre quinesmolècules es formen aquests enllaços? (0,5 punt)PONTS D’HIDROGEN QUE ES FORMEN ENTRE LES BASES NITROGENADES COMPLEMENTÀRIES A-T, G-C

2.2.- La molècula representada, quan les cèl·lules es volen dividir:Quin procés ha de fer perquè cada cèl·lula filla rebi la informació que ella conté? A quinapart de la cèl·lula es produeix aquest procés? (0,5 punt)AUTODUPLICACIÓ O REPLICACIÓ, QUE ES PRODUEIX EN EL NUCLI EN LES CÈL·LULES EUCARIOTES (I ENEL CITOPLASMA EN LES PROCARIOTES, QUE NO TENEN NUCLI)

Expliqueu breument en què consisteix aquest procés i què forma com a resultat.(0,5punt)LA DOBLE HÈLIX SEPARA LES DUES CADENES TRENCANT ENLS PONTS D’HIDRÒGEN ENTRE LES BASECADA CADENA FORMA LA SEVA COMPLEMENTÀRIA, DE MANERA QUE ON HI HA UN NUCLEOID AMB A ENLA NOVA CADENA S’HI UNEIX UN NUCLEÒTID AMB T, ON HI HA UN NUCLEÒTID AMB T LA NOVA CADENAHI UNEIX UN NUCLEÒTID AMB A, ON HI HA G LA NOVA HI TÉ C I ON HI HA C LA NOVA HI POSA G.AIXÍ ES FORMEN DUES CADENES COMPLEMENTÀRIES DE LES DUES INICIALS I, EN CONSEQÜÈNCIA,SURTEN DUES DOBLES HÈLIX IDÈNTIQUES DE LA PRIMERA.

2 PUNTS

0,5 PUNTS

0,5 PUNTS

Page 5: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

2.2. La molècula representada, quan les cèl · lules es volen dividir:

• Quin procés ha de fer perquè cada cèl · lula fi l la rebi la informació que el la conté?A quina par t de la cèl · lula es produeix aquest procés?

AUTODUPLICACIÓ O REPLICACIÓ, QUE ES PRODUEIX EN EL NUCLI EN LES CÈL·LULES EUCARIOTES

( I EN EL C ITOPLASMA EN LES PROCAR IOTES, QUE NO TENEN NUCL I )

• Expl iqueu breument en què consis te ix aquest procés i què forma com a resul ta t .

• LA DOBLE HÈL IX SEPARA LES DUES CADENES TRENCANT ELS PONTS D ’H IDRÒGEN ENTRE

LES BASES

• CADA CADENA FORMA LA SEVA COMPLEMENTÀR IA , DE MANERA QUE ON H I HA UN NUCLEOID

AMB A EN LA NOVA CADENA S ’H I UNE IX UN NUCLEÒT ID AMB T, ON H I HA UN NUCLEÒT ID AMB T

LA NOVA CADENA H I UNE IX UN NUCLEÒT ID AMB A , ON H I HA G LA NOVA H I TÉ C I ON H I HA C LA

NOVA H I POSA G.

• AIXÍ ES FORMEN DUES CADENES COMPLEMENTÀRIES DE LES DUES INICIALS I, EN CONSEQÜÈNCIA,

SURTEN DUES DOBLES HÈL IX IDÈNT IQUES DE LA PR IMERA.

0,5 PUNTS

0,5 PUNTS

Page 6: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

SEGONA PART

Pregunta 3A

3A1. Aquest arbre genealògic correspon a una famíl ia afectada per una miopatiagreu. Algunes miopaties hereditàries, com la distròfia de Duchenne, són d’herèncial l igada a X i recess iva. Creieu que la miopat ia que afecta a aquesta famíl ia ésd’herència XR? Just i fiqueu la resposta a part ir de la informació de l pedigr í .Anomena m+ l ’a l · le l normal i m- l ’a l · le l de la miopat ia . Convé que anoteu e lsgenotips dels individus de l ’arbre.

• NO ÉS LL IGADA A X I RECESS IVA :

• S I HO FOS, EL NO I I I 4 HAUR IA DE SER AFECTAT (m- / ) , JA QUE LA SEVA MARE T INDR IA L’AL ·LEL

ANORMAL EN ELS DOS CROMOSOMES X (m- m- ) .

• TAMBÉ HO PODEM VEURE EN L’ IND IV IDU I I I 2 QUE HAUR IA DE SER AFECTAT (m- / ) PERQUÈ LA

SEVA F ILLA IV 2 FOS AFECTADA COM VE IEM QUE ÉS (m- m- ) .

• ÉS AUTOSÒMICA RECESS IVA I ELS DOS PROGENITORS DELS IND IV IDUS AFECTATS SÓN, COM

A M ÍN IM , PORTADORS (m+ m- ) COM I I I 1 I I I I 2 , O UN DELS DOS PORTADOR (m+ m- ) I L’ ALTRE

AFECTAT (m- m- ) COM A I1 X I2 , I 3 X I4 , I I 1 X I I 2

OPCIÓ A

3 PUNTS

S3_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 4/7

SEGONA PART

OPCIÓ A

Pregunta 3A (3 punts)

3A1.- Aquest arbre genealògic correspon a una família afectada per una miopatia greu.Algunes miopaties hereditàries, com la distròfia de Duchenne, són d’herència lligada a X irecessiva. Creieu que la miopatia que afecta a aquesta família és d’herència XR? Justifiqueu laresposta a partir de la informació del pedigrí. Anomena m+ l’al·lel normal i m- l’al·lel de lamiopatia. Convé que anoteu els genotips dels individus de l’arbre. (1 punt)

3A2.- Un alumne comenta: “La mare, amb els cromosomes de l’òvul, és la que determina elsexe del fill”. Creieu que aquesta afirmació és correcta? Justifiqueu la resposta i expliqueu comes determina el sexe.(1 punt)

3A3.- Les cèl·lules musculars, (que es destrueixen en les malalties anomenades distròfiesmusculars), contenen una gran quantitat de mitocondris. Per què són tan abundants aquestsorgànuls en les cèl·lules musculars, quina funció fan?(1 punt)

1 PUNT

Page 7: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

3A2. Un a lumne comenta: “La mare , amb e l s cromosomes de l ’òvul , és la quedetermina el sexe del fi l l” . Creieu que aquesta afirmació és correcta? Just i fiqueula resposta i expl iqueu com es determina el sexe.

• ÉS EL PARE EL QUE DETERMINA EL SEXE DELS FILLS PERQUÈ TÉ EL 50% DELS EXPERMATOZOIDES

A M B U N G O N O S O M A X , Q U E S I F E C U N D E N L’ Ò V U L O R I G I N E N U N A N E N A , I E L 5 0 % D E L S

ESPERMATOZOIDES AMB EL GONOSOMA Y, QUE S I FECUNDEN L’ÒVUL OR IG INEN UN NEN.

• EN CANV I ELS ÒVULS SEMPRE TENEN EL GONOSOMA X .

3A3. Les cèl · lules musculars , (que es destrueixen en les malalt ies anomenadesdistròfies musculars) , contenen una gran quantitat de mitocondris . Per què sóntan abundants aquests orgànuls en les cèl · lules musculars? quina funció fan?

PERQUÈ ELS M ITOCONDRIS SÓN ELS ORGÀNULS ON ES PRODUE IX ENERGIA EN FORMA D ’ATP,

I L E S C È L · L U L E S M U S C U L A R S N E C E S S I T E N M O LTA E N E R G I A P E R F E R L A S E VA F U N C I Ó D E

CONTRACCIÓ MUSCULAR.

1 PUNT

1 PUNT

Page 8: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

Pregunta 4A

4A1. Anoteu en e l requadre s i tuat a la part super ior esquerra de l gràfic quinnúmero o números corresponen a cada t ipus de molècula.

S3_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07.docPàgina 5/7

Pregunta 4A (3 punts)

4A1.- Anoteu en el requadre situat a la part superior esquerra del gràfic quin número o númeroscorresponen a cada tipus de molècula. (1 punt)AMINOÀCID 10ÀCID GRAS 4POLINUCLEÒTID 3FOSFOLÍPID 9RIBOSA 1GLUCOSA 8COLESTEROL 5GLICEROL 6ADENINA 2ATP 7

4A2.- En el gràfic hi ha dibuixada una molècula d’un àcid gras.Quin és el grup funcional característic dels àcids grassos?(0,5 punt)-COOHPer què diem que l’àcid gras representat és saturat? (0,5 punts)

PERQUÈ NOMÉS TÉ ENLLAÇOS SENZILLS O SIMPLES ENTRE ELS CARBONIS

4A3.- Quines molècules formen les membranes cel·lulars? Concreteu-ho responent lessegüents qüestions:(1 punt)Quines molècules formen la bicapa queconstitueix les membranes?

ELS FOSFOLÍPIDS

Quin lípid esteroide està situat entre aquestesmolècules?

EL COLESTEROL

Quines molècules fan de marcadors cel·lulars,situades a la cara externa de la membrana?

ELS OLIGOSACÀRIDS

Molècules que formen els canals quepermeten intercanvis amb el medi

LES PROTEÏNES

3 PUNTS

AMINOÀCIDS 10

ÀCID GRAS 4

POLINUCLEÒTID 3

FOSFOLÍPID 9

RIBOSA 1

GLUCOSA 8

COLESTEROL 5

GLICEROL 6

ADENINA 2

ATP 7

1 PUNT

Page 9: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

4A2. En el gràfic hi ha dibuixada una molècula d’un àcid gras.

• Quin és e l grup funcional caracter ís t ic dels àcids grassos?

-COOH

• Per què diem que l ’àcid gras representat és saturat?

PERQUÈ NOMÉS TÉ ENLLAÇOS SENZ ILLS O S IMPLES ENTRE ELS CARBONIS

4A3. Quines molècules formen les membranes cel · lulars? Concreteu-ho responentles següents qüest ions:

Quines molècules formen la bicapa que const i tueix les membranes?

ELS FOSFOLÍP IDS

Quin l ípid esteroide està s i tuat entre aquestes molècules?

EL COLESTEROL

Quines molècules fan de marcadors cel·lulars, situades a la cara externa de la membrana?

ELS OL IGOSACÀRIDS

Molècules que formen els canals que permeten intercanvis amb el medi

LES PROTEÏNES

1 PUNT

1 PUNT

Page 10: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

Pregunta 3B

3B1. El gràfic representa a lguns de l s creuaments fe t s per Mendel en e l s seusexperiments que van permetre establ ir les l le is de l ’herència. La primera l le i deMendel rep el nom de “LLEI DE LA UNIFORMITAT”: per què rep aquest nom?Expliqueu-ho fent referència al gràfic .

PERQUÈ TOTS ELS IND IV IDUS DE LA F1 SÓN IGUALS, AMB GENOT IP Bb I , PER TANT, EL MATE IX

FENOT IP

3B2. L’autopolinització dels individus F1 va permetre a Mendel establir la segonallei o “LLEI DE LA SEGREGACIÓ”. Per què té aquest nom? Quina segregació esprodueix? Els individus F1 que tenen genotip Bb, en el moment de la reproducció,què l i poden aportar a la progènie o descendència? Comenteu-ho.

ELS IND IV IDUS F1 , AMB GENOT IP Bb , SEPAREN, ÉS A D IR , SEGREGUEN, L’AL ·LEL B DE L’AL ·LEL

b I N ’APORTEN NOMÉS UN DELS DOS A LA PROGÈNIE : PER A IXÒ TORNEN A SORT IR IND IV IDUS bb

A LA F2 I IND IV IDUS BB, COM ELS P

OPCIÓ B

3 PUNTS

S3_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07.docPàgina 6/7

OPCIÓ BPregunta 3B (3 punts)

3B1.- El gràfic representa alguns dels creuaments fets per Mendel en els seus experiments quevan permetre establir les lleis de l’herència. La primera llei de Mendel rep el nom de “LLEI DELA UNIFORMITAT”: per què rep aquest nom? Expliqueu-ho fent referència al gràfic. (1 punt)PERQUÈ TOTS ELS INDIVIDUS DE LA F1 SÓN IGUALS, AMB GENOTIP Bb I, PER TANT, EL MATEIX FENOTIP

3B2.- L’autopolinització dels individus F1 va permetre a Mendel establir la segona llei o “LLEIDE LA SEGREGACIÓ”. Per què té aquest nom? Quina segregació es produeix? Els individusF1 que tenen genotip Bb, en el moment de la reproducció, què li poden aportar a la progènie odescendència? Comenteu-ho. (1 punt)ELS INDIVIDUS F1, AMB GENOTIP Bb, SEPAREN, ÉS A DIR, SEGREGUEN, L’AL·LEL B DE L’AL·LEL b I N’APORTENNOMÉS UN DELS DOS A LA PROGÈNIE: PER AIXÒ TORNEN A SORTIR INDIVIDUS bb A LA F2 I INDIVIDUS BB, COMELS P

3B3.- Recordeu que les plantes permeten fer autofecundació per autopolinització. Gràcies aaquest procés, Mendel podia determinar si els individus F2 eren raça pura o eren híbrids.Respecte a aquesta qüestió, responeu les preguntes següents: (1 punt)Quin nom reben actualment els “raça pura”? HOMOZIGOTS

Quin nom reben actualment els “híbrids”? HETEROZIGOTS

Com és la progènie d’un F2 híbrid per autopolinització? COM LA DE DOS F1: 25% BB, 50% bB, 25% bb

Com és la progènie d’un F2 raça pura perautopolinització?

TOTS COM AQUEST INDIVIDU F2: SI ÉS BB,TOTS BB, I SI ÉS bb, TOTS bb

1 PUNT

1 PUNT

Page 11: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

3B3. Recordeu que les plantes permeten fer autofecundació per autopolinització.Gràcies a aquest procés, Mendel podia determinar si els individus F2 eren raça purao eren híbrids. Respecte a aquesta qüest ió , responeu les preguntes següents:

Pregunta 4B

4B1.

1 PUNT

Quin nom reben actualment e ls “raça pura”?

HOMOZIGOTS

Quin nom reben actualment e ls “híbr ids”?

HETEROZIGOTS

Com és la progènie d’un F2 híbr id per autopol ini tzació?

COM LA DE DOS F1: 25% BB, 50% bB, 25% bb

Com és la progènie d’un F2 raça pura per autopol ini tzació?

TOTS COM AQUEST INDIV IDU F2: S I ÉS BB, TOTS BB, I S I ÉS bb, TOTS bb

3 PUNTS

TIPUS DE MOLÈCULA QUINA FUNCIÓ FA?

HEMOGLOBINA PROTEÏNA TRANSPORT D’OX IGEN

TRIGLICÈRIDS L ÍP IDS SAPONIF ICABLES RESERVA ENERGÈT ICA

LACTOSA GLÚCID D ISACÀRID APORTA ENERGIA

QUERATINA PROTEÏNA

ESTRUCTURAL: FORMA ELS

PÈLS I CABELLS, LES UNGLES,

FA DE BARRERA A L’EP IDERMIS

1 PUNT

Page 12: PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU …ioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/S3_18_3_FP.pdf · prova d'accÉs a cicles formatius de grau superior de formaciÓ professional

4B2. Digueu quines de les següents afirmacions són vertaderes i quines són falses .En les falses , just i fiqueu l ’error o el canvi que el corregiria.

4B3. Les persones d iabèt iques , que tenen problemes d’hiperglucèmia , han derestringir la ingestió de sucres. A una d’aquestes persones li ofereixen un edulcorantanomenat aspartama que és un dipèptid. Creieu que en pot prendre? Què és aquestamolècula? Li aportarà glúcids?

L’ASPARTAMA, COM QUE ÉS UN D IPÈPT ID , ESTÀ FORMADA PER UN IÓ DE DOS AMINOÀCIDS:

ELS D IABÈT ICS EN PODEN PRENDRE PERQUÈ NO ELS APORTEN GLÚCIDS.

1 PUNT

Alguns l ípids fan importants funcions estructurals , com per exemple el colesterolque const i tueix les membranes cel · lulars .

V

La r ibosa és un monosacàrid que forma par t de la molècula d’ADN.

FALS: LA R IBOSA FORMA PART DE L’ARN L’ADN TÉ DESOXIR IBOSA

Les immunoglobul ines són proteïnes que fan una important funció de t ransportd’oxigen a la sang.

FALS: LES IMMUNOGLOBULINES FORMEN ELS ANT ICOSSOS I TENEN FUNCIÓ IMMUNITÀRIA

Les proteïnes es tan formades per més de cent monosacàrids uni ts per enl laçospept ídics .

FALS: LES PROTEÏNES ESTAN FORMADES PER AMINOÀCIDS

1 PUNT