Psicologia Unitat 2: Des del Big-Ban fins avui

Tema 2:

L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui

Figures i gràfics del tema 2

Antoni Ramis Caldentey Psicòleg humanista social

http://mallorcaweb.net/arc46

http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema2


Apunts de Psicologia (Assignatura optativa de Batxillerat) preparats pel professor de l’assignatura a l’Institut I.E.S. Ses Estacions: Antoni Ramis Caldentey Psicòleg humanista social http://mallorcaweb.net/arc46 el mes de Setembre de 1998 Dibuixos de les portades dels temes relitzats per l’alumne: Alvaro Sabater Garriz, alumne de l’assignatura de Psicologia de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions.


Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 23 Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui - Introducció p. 23 - Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes p. 23 - Els inicis de la vida p. 23 - De què estan fetes les cèl·lules? p. 23 - L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres) p. 24 - Els gens i l’ADN p. 28 - De la informació a la substància p. 29 - Proteïnes p. 30 - Els inicis de la vida p. 30 - Moments importants p. 35 - Els inicis de la intel·ligència p.35 - Dels primats a l’home p. 39 - Homanització,Humanització i Socialització p. 40 - BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics p. 42

Introducció Si hem dit que la psicologia és l’essència de l'home i la dona, ens interessa, ara, saber d'on procedeixen aquest home i dona. Avui en dia ningú discuteix la realitat de l'evolució de les espècies. Basta mirar l'esquelet d'un home, d'un primat, d'un ca i, fins i tot, d'un peix per adonar-nos que les parts dels diferents esquelets són bàsicament les mateixes, que han anat canviant, al llarg del temps; que han anat evolucionant. Si analitzam l'evolució de l'home i la dona en sentit invers, des d'ells fins el seu origen més remot, ens adonam que els animals més semblants a l'home són els primats (pareix ser que el que més, el ximpancé). Algun tipus de primat té una certa semblança amb els mandrils. Fent grans bots evolutius els mandrils tenen un conjunt de trets que ens recorda als cànids i aquests a alguns roedors. Pareix ser que aquests roedors procedeixen d'un mamífer ancestral, aquest d'uns rèptils tipus mamífer i aquests d'uns rèptils ancestrals dels que, per distintes línies evolutives, ocasionarien tant els rèptils, les aus i els mamífers actuals, com els extints dinosauris. Aquest rèptil ancetral, a la vegada, descendeix d'un amfibi i aquest del crosopterigi i aquest d'un peix. Anant més enfora, l'avantpassat, molt passat dels peixos igual que dels moluscs, insectes, crustacis,..., és un animal primitiu de cos dur que, a la vegada, procedeix d'un pluricel.lular de cos blan, fins arribar a la primera cèl.lula. Aquesta, a la vegada, procedeix de matèria terrestre. Però també la Terra, la resta de planetes, el Sol i la resta d'estrelles de l'univers es varen formar, pareix ser, a partir d'un Big-Bang inicial, amb la qual cosa ja hem acabat de rebobinar els vídeos de l'evolució. Anam, doncs, endavant amb aquesta evolució, des del principi...fins avui.

Big-Bang: formació de l'univers; formació del sistema solar; formació de la Terra La teoria del Big-Bang va sorgir fa uns 70 anys quan un grup d'astrònoms americans, observant les galaxies, se n'adonaren que l'univers sencer està esclatant actualment davant nosaltres. Totes les galaxies de l'univers se separen de nosaltres: se separen entre elles a velocitats molt grosses. Si seguim aquest moviment cap enrera en el temps intuim que les galaxies estaven més aprop les unes de les altres. I si anam més endarrera encara, trobam que a un moment determinat totes les galaxies de l'univers estaven juntes formant una inmensa massa sotmesa a una forta presió i elevada temperatura.

Els Inicis de la vida

Quan comença la vida?; Com?; Per què?. Com es transmet la informació heredada?. Les mutacions, Selecció natural i Evolució.

La cèl·lula: És la mínima estructura organitzada de la vida en totes les seves formes: - La consciència (d'un mateix, de la seva pròpia existència, de tot i qualsevol cosa) és l'activitat complexa del cervell. Molts d'animals no tenen consciència de la seva pròpia existència. - El cos és una comunitat d'òrgans que actuen conjuntament en una harmonia regulada. - Cada òrgan està compost per nombrosos grups de cèl·lules. - No fa molt les pròpies cèl·lules del cos del lector eren autònomes i considerablement adaptables. Això ens assembla a tots els altres éssers vius. Tot ésser viu ha estat constituït per una sola cèl.lula capaç de dividir-se per a produir més còpies d'ella mateixa. La diferència més remarcable entre cèl·lules de distints organismes es troba en la "informació" que conté i transmet.

De què estan fetes les cèl·lules? 1.- Àtoms 2.- Molècules 3.- Estructures moleculars 4.- Cèl·lules

(continua a la pàgina 27)

Apunts de Psicologia. Professor: Antoni Ramis Caldentey. Setembre de 1998. Pàgina 23

Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 24 L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’Home

Anys desprès

Fa ... anys

Era o periode Fenomen:

--- 20.000 M Big-Bang: Massa d'enorme densitat i temperatura: 1.600º, que provoca la gran explosió i expansió Edwing Hubble: 1924: Altres galàxies a més de la nostra. 1929: L'Univers en expansió. Stephen Hawking: Confirma la teoria de Hubble. Big-Bang: Enorme explosió: Fa 20.000 Milions d'anys (altres teories més recents: entre 13.000 i 16.000 Milions) Totes les Galàxies actualment existents, reunides formant una massa d'enorme densitat i temperatura (1.600º). I abans?, com?, per què?.

1 M 19.999 M 1 Milió d'anys després (fa 19.999 M. d'anys): La temperatura havia baixat a uns quants centenars de graus. Els electrons es van acumulant en torn als nuclis per a formar els primes àtoms. A aquest moment, l'Univers és un conjunt de nubols gasosos d'àtoms d'hidrogen i d'heli que viatgen a la deriva. (El Gènesi de la Bíblia col.loca aquest moment a fa uns 6.000 anys).

1.000 M 19.000 M -Es formen nuclis de matèria solidificada: nubols d'àtoms s'uneixen i formen les galàxies. Comencen a condensar-se les estrelles: -Nubols més petits i condensats: les estrelles envoltades de planetes.

14.500 M 4.600 M Història de la terra: Comencen els temps Cosmogònics: (de formació) -D'aquesta manera es forma el sistema solar (i, conseqüentment, la terra). / Brou prebiòtic o sopa molecular.

1.000 M 3.600 M Era Arcaica o Agnostozoica: - Azoic Fa 3.500 M

Comencen els temps geològics: (amb vida) -Apareixen les primeres formes simples de vida: A partir de molècules orgàniques no vives, d'acord amb les lleis de la física i la química, que es troben al brou prebiòtic o sopa molecular. Principals elements al mar: Aigua, hidrogen, amoníac i meta (Oxigen i carboni). Pluja àcida: CO2, H2O, NH3, H2, CH3, SH2 amb perduda de H2 i He. A partir del "Brou prebiòtic" o "sopa molecular" ("Las raices de la vida" pp. 35 i 36): Dins l'ADN hi trobam sempre els nucleòtids o bases G-C i T-A (guanina, citosina, tiamina i adenina) que, segons les diferents combinacions possibles, i a pesar de que la guanina sempre va associada amb la citossina i la tiamina amb l'adenina, es poden formar 20 aminoàcids distints i varis milions de proteïnes distintes. "El Telar Màgico".


Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 25

Anys desp

Fa ... anys

Era o periode Fenomen:

2.500 M 1.000 M - Agnostozoic (arcaic) - Algonquiens (Precàmbric)

-Apareixen les primeres criatures multicel.lulars: plantes i animals (l'home actual és un d'aquests productes multicel.lulars). -Segons els fòssils: Al principi, animals primitius de cossos blans. -Importància: Menys vulnerable. Especialització de les cèl.lules. -Són la base sobre la qual es construiran totes les formes superiors de vida.

400 M 600 M Era Primària o Paleozoica: - Càmbric Fa 600 M (85) - Ordovícic Fa 515 M (67) - Silùric Fa 448 M (30)

-Segons els fòssils: Primeres criatures de cos dur: Animals amb esquelets externs. Són els avant-passats dels mol.luscos, estrella de mar, llagosta i insectes. -Accelera l'evolució: no tenen cervell, però tenen armadura corporal que els protegeix.

150 M 450 M - Devònic Fa 378 M (65)

* Primers vertebrats: Primers peixos: -Ossos perfectament articulats: Aletes -Espina dorsal + cervell (petit, però el primer) (el cervell del peix. Telar màgico. Pag. 13). * Conquista de la terra (fins aquell moment, la terra era tan estèril com ara la lluna): -Primer: Les plantes (cercant llocs humids). -Desenes de Milions d'anys després: Els insectes atrets per l'abundància de vegetació foren el primers animals en poblar la terra (al principi: lliures de depredadors. Després, no: Els peixos invadeixen la terra).

100 M 350 M - Crosopterigis: peixos que emigren cap a la terra.

25 M 325 M - Carbonífer Fa 313 M (50) - Els primers amfibis.

25 M 300 M - Pèrmic Fa 263 M (24)

-Els rèptils: Animal nou i totalment terrestre -Amos de la terra durant molts d'anys. -Es produeixen múltiples línies d'evolució: -Totes, relativament no intel.ligents, excepte una: els mamífers. -Els mamífers marcaran la primera gran passa cap a l'evolució del cervell.

50-100 M 250-200 Era Secundària o Mesozoica - Triàsic Fa 230 M (40) - Juràssic Fa 190 M (34) - Cretàcic Fa 156 M (93)

- Teràpsids (mamífers primitius) - Primers mamífers i primers dinosaures. ("Els inicis de la intel.ligència" al Telar Mágico. pp 21 i ss.).

135 M 65 M Era Terciària, Neozoica o Cenozoica Fa 63 M - Paleocen ... - Eocen (22) - Oligocen (13)

- Desapareixen els dinosaures. - Els mamífers hereten la terra. - Primats ancestrals (Plesiadapis) - Apareixen els primats més antics. (a l'ordre dels primats hi pertanyen els lemúrids, els tarsids, les mones i l'home). -Els primers primats devien ser insectívors. -Han anat evolucionant durant 60 M d'anys.

35 M 30 M - Miocen Fa 28 M (15) - Pliocen Fa 13 M (12)

- Evolucionen els primats i els antropoids



Anys desp

Fa ... anys

Era o període Fenomen:

20 M 10 M - Lemurs o lemúrids (primats inicials) -Apareixen els lemurs o lemúrids: Subordre de primats de Madagascar, Africa i Malàisia com el maki

3 M 7 M - Apareixen els pòngids: Ximpanzé, goril.la i orangutà. -Es separen de la línia evolutiva els gibons (primat d'indomalassia) i els pongits (Ximpanzé, goril.la i orangutà)

3,5 M 3,5 M - Australopithecus (afarensis, africanus, robustus) -Australopithecus afarensis (el més antic) (Lucy) -Australopithecus robustus (Kenya): A. una cresta (crani: 500 cc)

1,5 M 2 M - Apareix l'Homo Habilis -Apareix, probablement derivat de l'australopithecus robustus, la primera espècie d'home l'Homo Habilis: Ja no tenia cresta. Talla: 1,40. Crani: 800 cc.

0,3 M 1,7 M - Apareix el primer home: Homo Erectus. Domina el foc. -Apareix l'Homo Erectus. Talla: 1,7. Crani: 1.000 cc. -L'home domina el foc. -És el període del paleolític inferior (meitat del pleistocen). -Pithecantropus (Java. 1891). i Sinantropus (Pekin. 1920).

0,7 M 1 M 100.000 40.000 22.000 7.000 5.000 3.000

Era quaternària Antropozoica - Pleistocen - Holocen

Era quaternària o antropozoica - Pleistocen (inferior, mig i superior) Paleolític inferior: Pithecantropus(Java). Sinanthropus (Pekin). Paleolític mig: Homo Sapiens (Neanderthal). (Cromagnon) -És el període del paleolític mig. -Apareix l'Homo sapiens: -El primer és el Sapiens Neanderthaliensis: Que s'exten per Europa entre fa 80.000 i 3.500 a. -Habitava a coves: Pintures rupestres. -Enterrava als morts. Paleolític superior. Cultures: Auriganaciense, Solutrense, Magdaleniense. - Es suplit per l'Homo Sapiens Sapiens: Home de Cro-Magnon. Crani: 2.000 cc -S'exten per Europa. -Domina el llenguatge i dona pas a l'inici de la Història. -Grups: Negres, Mongols, Caucàsics, Indis, Indis americans i Australians -Compren el paleolític superior: -Cultures: Aurinyaciense, Solutrense, Magdaleniense. - Holocen L'home és l'home actual. Compren el mesolític i el neolític: Mesolític: L'home reunit en poblats /És caçador / Domestica al ca / Utilitza signes: començament d'un tipus d'escriptura. Neolític: Passa del nomadisme a l'agricultura / Fina pulimentació de la pedra / Domestica el porc, cabra, ovella i vaca / Fa ceràmica / Utilitza la roda / Utilitza la piragua / Al seu final comença l'època històrica. -Edat del bronze: Cultures primitives: Mesopotàmia / Egipte / Fenícia / Índia / Xina / Grècia. - Edat del ferro

- LENAY, Charles: "La Evolución". Conocer la Ciencia. RBA editores. Barcelona, 1994.

La paleontologia és la ciència que estudia els éssers vius antics a través dels fòssils i els estrats de la Terra. L'estratigrafia és la ciència que estudia els estrats.



Àtoms: - Elements naturals de l'Univers. - Entitats més petites de que està constituïda la vida. - 5 classes principals d'àtoms que formen part dels éssers vius: C, H, O, N i P. - Massa mitja: 15 u.m.a. (unitats de massa atòmica). Molècules: Combinacions d'àtoms: Molècules senzilles Cadenes moleculars. Les molècules senzilles tenen una massa mitja de 150 u.m.a. Hi ha centenars de molècules senzilles a les cel.lules. Les cadenes moleculars estan formades per llargues cadenes de molècules senzilles unides unes a les altres. La massa mitja és d'unes 75.000 u.m.a. (500 vegades superior a la de les molècules senzilles. Les cadenes més llargues tenen una massa de varis milions d'u.m.a. i es poden veure amb microscopis electrònics. Estructures moleculars: conjunts formats per cadenes de molècules ordenades arquitectònicament. L'estructura molecular més petita té una massa de 7.500.000 u.m.a. Cèl·lules: Estructures més petites amb vida pròpia. Se reuneixen per a formar organismes: Es a dir, estructures organitzades capaces de tenir una vida autònoma. - Hi ha organismes d'una sola cèl·lula: un bacteri o un llevat. - El cos humà consta de 60 bilions de cèl·lules organitzades en grups: Òrgans. Ordre al caos: La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre-àtoms) creix invariablement a qualsevol lloc de l'Univers (Hoagland. pags: 13 a 43). - L'energia és necessària per a generar ordre.

- Un pla és necessari per a generar ordre: Informació biològica. L'Univers inanimat camina permanentment cap a la màxima desorganització (pintura groga i blava), cap al caos. Això li produeix el màxim equilibri. La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre o desorganització) creix invariablement a qualsevol lloc de l'univers. I això és degut a que els elements es mouen a l'atzar. La vida treballa en sentit invers: Treballa constantment per a crear estats inestables; treballa contra l'atzar, crea ordre. Es com si treballàs separant les mol.lecules de la pintura groga de les de la pintura blava.

Un procés que treballa per a crear ordre en contra de la tendència natural al desordre sols pot existir si gaudeix d'una energia. La construcció d'una diminuta cèl.lula requereix energia. Aquesta energia la proporciona la llum i la calor solars. Les plantes utilitzen la llum solar per a convertir el diòxid de carboni CO2 en hidrats de carboni, concretament el sucre glucosa, C6H12O6. Els hidrats de carboni són més complexos que el diòxid de carboni; és a dir: Els seus àtoms estan més organitzats i més ordenats. Conseqüentment, la llum solar crea ordre al posar en marxa el mecanisme que crea hidrats de carboni a partir de diòxid de carboni. Els hidrats de carboni són aliments universals per a totes les plantes i tots els animals, ja que tenen enllaços químics rics en energia. Plantes i animals rompen aquests enllaços quan cremen els hidrats de carboni amb oxigen (desprenent diòxid de carboni en el procés). Les plantes i animals empren l'energia així produïda per a construir la seva pròpia substància i les complexes estructures de la cèl.lula viva. L'ordre d'una cèl.lula viva és mils de vegades major que la d'una mol.lecula d'hidrat de carboni. conseqüentment els èssers vius han de consumir milers de mol.lecules d'hidrats de carboni per a autofabricar-se, així com per una vegada existent, per a mantenir-se. Un procés que treballa per a crear ordre, a més d'energia, precisa un pla que indiqui quin ordre crearà i com ho farà. Quina és la naturalesa de la informació que indica a la cèl.lula com ha de disposar els seus àtoms, mol.lecules, cadenes i estructures en la forma correcta per a convertir-se en una cèl.lula viva completa i que pugui transmetre-se de generació en generació per a tornar a iniciar el procés? Aquesta informació per a construir una cèl·lula ha de tenir la qualitat d'un mapa, plànol, fulletó o llibre. Ha de contenir instruccions completes susceptibles de ser compreses. La informació que determina trets individuals resideix en entitats especials, els gens. Per a cada caràcter heredat distint hi ha un gen distint. Gregor Mendel, fundador de la genètica, va mostrar (1860) que els gens s'hereden com si fossin coses o objectes reals. Són com a paquets petits d'informació concreta que indica un tret concret d'un organisme determinat i que s'hereden. Al 1920 el genetista Thomas Hunt Morgan va descobrir que els gens estan localitzats a les cèl.lules, concretament al seu nucli. Amb el microscopi s'havia vist, a l'interior del nucli, els cromosomes (estructures filamentoses que, abans de la divisió del nucli en dos es duplicaven) que es dupliquen i queda un joc de cromosomes idèntics a cada un dels dos nuclis dividits, és a dir, a cada una de les cèl.lules filles. Morgan va suposar (i va demostrar) que els gens s'assentaven en els cromosomes.



De què es composen els gens?

El biòleg Oswald Avery, als anys 1940, va fer una sèrie d'experiments concloents: havia demostrat que una sèrie de bacteris vius sans mesclats amb una sèrie de bacteris morts patògens havien originat nous bacteris vius patògens (els vius havien assimilat els gens dels morts). En un experiment posterior va afegir un enzim que destrueix l'ADN. El fenomen no es va produir. Conseqüentment es va arribar a la conclusió que els gens estan formats per ADN. L'ADN l'havia descobert i estudiat 60 anys abans l'investigador Friedrich Miescher. Característiques de l'ADN: 1.- Cadena molecular: L'ADN està format per distints tipus de mol.lecules senzilles lligades entre si formant cadenes. 2.- És llarguíssim i tremendament prim. Si augmentam 100 vegades la grandària del nucli d'una cel.lula, aquest nucli tendria la grandària d'un cap d'agulla (visible a simple vista) i l'ADN que conté plegat, desplegat tendria la llargària d'un camp de futbol. 3.- Hi ha quatre tipus d'esglaons (mol.lecules denominades nucleòtids: àcid adenílic (adenina), àcid guanílic (guanina), àcid citidílic (citosina), àcid timidìlic (tiamina): A, G, C, T. Cada cadena molecular d'ADN està formada per un milió o més esglaons. 4.- La manera de lligar-se els quatre nucleòtids és idèntica: A-T, C-G 5.- En cada espècie vegetal o animal hi ha un ordre exacte dels esglaons, igual que en les lletres d'un llibre editat: Tots els llibres de la mateixa edició tenen el mateix ordre de lletres i paraules. Així doncs, l'ADN és un llenguatge que dóna una informació. Aquesta informació depèn de la seqüència o ordre dels esglaons o nucleòtids que sempre s'agrupen C-G; A-T. L'alfabet de l'ADN sols té quatre lletres (A,T,C,G), però el nombre de combinacions d'aquestes quatre lletres, és a dir el nombre de missatges, és infinit. Els quatre esglaons o nucleòtids estan units en la seqüència corresponent per enllaços químics. L'ADN d'una cèl.lula té fins un milió o més esglaons o nucleòtids. En aquestes cadenes, els gens són fragments de la cadena i equivalen a una sentència d'informació.

La columna del Temps. El Telar màgic. R Jastrow - Fa 20.000 M. d’anys: Big-Bang: Neix l’Univers.- Fa 19.000 M. d’anys: Comencen a formar-se

les estrelles. - (Temps cosmogònics –de formació- des de fa

4.600 M d’anys fins fa 3.500 M d’anys) - Fa 4.600 M. d’anys: Neixen el Sol i la Terra. - (Era Arcàica o Agnostozoica: Des de fa 3.500

M d’anys fins fa 600 M d’anys) - Fa 3.500 M. d’anys: Apareix la vida a la Terra:

Bacteris i plantes simples que apareixen al sídel Brou Prebiòtic o Sopa Molecular.

- Fa 1.000 M. d’anys: Apareixen els primersanimals multicel·lulars.

- (Era Primària o Paleozòica: Des de fa 600 Md’anys fins fa 230 M. d’anys).

- Fa 600 M. d’anys: Apareixen els primersanimals de cossos durs.

- Fa 450 M. d’anys: Primers peixos. - Fa 350 M d’anys: Crosopterigis. - Fa 300 M d’anys: Primers rèptils. - (Era Secundària o Mesozòica: Des de fa 230

M. d’anys fins fa 63 M. d’anys). - Fa 200 M. d’anys: Primers Dinosaures i

Primers Mamífers (comença la història de laintel·ligència a la Terra).

- Fa 65 M. d’anys: desapareixen els dinosaures iels mamífers hereten la Terra.

- (Era Terciària o Neozòica: Des de fa 63 M.d’anys fins fa 1 M. d’anys).

- Fa 30 M. d’anys: Evolucionen les mones i elsantropoides.

- Fa 2 M. d’anys: Apareix el primer home:L’homo Erectus.

- (Era Quaternària: Des de fa 1M d’anys): - L’home evoluciona. Apareix l’home actual

(homo sapiens sapiens)



Quanta informació es requereix per a crear un home? Un bacteri té, aproximadament, 2.000 gens (cada gen consta d'uns 1.000 esglaons). conseqüentment, l'ADN dels bacteris consta d'uns 2 milions d'esglaons o "lletres" d'informació. La cèl.lula de l'home té 500 vegades més gens que la bactèria. Es a dir: l'ADN de l'home té 1000 milions d'esglaons o "lletres" d'informació. De la informació a la substància Els gens proporcionen instruccions per a la creació de substància o matèria viva de l'èsser viu. De quina manera el llenguatge de l'ADN es converteix en carn viva que

respira, es mou i es reprodueix?. Per a contestar aquesta qüestió hem de començar per a conèixer de què estam fets: Les proteïnes: El material més important són les proteïnes. La resta de components (aigua, sals, vitamines, metalls, hidrats de carboni, grasses, etc) sols són auxiliars de les proteïnes. Aquestes no sols constitueixen la majoria de la nostra massa corporal (excepte l'aigua), sinó que d'elles surt el nostre calor, les nostres accions, pensaments, desitjos, tot quan som i tot quan feim. Constitueixen la matèria prima de la vida. Les proteïnes són per a noltros el mateix que el metall per els automòbils.

Fig

Apunts de Psicologia. Professor: Antoni Ramis Caldentey. Setemb

ura

re de 1998. Pàgina 29



Característiques de les proteïnes: - Són cadenes moleculars. - Encara que llargues no ho són tant com les cadenes de l'ADN. - Hi ha 20 classes d'esglaons: els aminoàcids (recorda que a les cadenes d'ADN hi ha 4 classes d'esglaons: Els nucleòtids o bases: A, T, C, G). - Les 20 subunitats (els aminoàcids) s'uneixen d'idèntica manera.

- L'ordre o seqüència de les 20 subunitats o esglaons d'aminoàcids és exacte i determina què és la proteïna i quina serà la seva funció.

Cada proteïna consta d'uns 400 esglaons

d'aminoàcids. - Els aminoàcids es representen com a esglaons d'una cadena i s'indiquen en les tres primeres lletres en anglès: ala, val, phe, try, gly, leu, pro, ile, asp, phe, glu, ... - Aquests 20 aminoàcids són: fenilalanina, leucina, isoleucina, mitionina, valina, serina, prolina, teonina, alanina, tirosina, histidina, glutamina, asparagina, lisina, àcid aspàrtic, àcid glutàmic, cisteina, tripofan, arginina i glicina. Traducció: Aquestes característiques són similars a les de l'ADN: cadenes, ordre específic dels esglaons, 20 esglaons distints a les proteines i 4 a l'ADN. Immediatament resulta clar que la conversió de la informació de l'ADN en substància proteinica ha de ser un procés de traducció de llenguatge. I així és: Totes les cel.lules tenen, al seu citoplasma, milers de petites i ingenioses màquines de traduir: Els ribossomes. Com ho fan?: El ribossoma, mitjançant un enzim o ferment (proteïna que dona rapidesa al procés) copia un gen d'ADN (un fragment de la informació). Aquesta còpia del gen és un àcid ribonucleic missatger (ARN). Les mol.lecules de l'ARN són quasi idèntiques a les de l'ADN , encara que no tan llargues: Un a mol.lecula d'ADN té molts de gens, mentre que una d'ARN és la còpia d'un sol gen. Es diu ARN missatger per que transporta la informació de l'ADN (que està al nucli de la cel.lula) al ribossoma (que està al citoplasma de la cel.lula) i que és on es fabriquen les proteines. Com es crea la matèria, la substància viva?: La còpia del gen (un àcid ribonucleic misatger: ARN) s'introdueix al ribossoma. El ribossoma és un

lector. El ribossoma va llegint la seqüència de nucleotids de l'ARN i va unint, gràcies a enzims especials, aminoàcids a mol.lecules petites d'ARN: L'ARNt (àcid ribonucleic de transferència). Cada una de les 20 classes d'aminoàcids queda unida a la seva pròpia i especial mol.lecula d'ARNt. El ribossoma va llegint l'ARNm (un, darrera l'altra, cada vegada) i va produint l'ARNt amb els aminoacids corresponents, enllaçant en una seqüència d'esglaons (un cada vegada). A mesura que el ribossoma llegeix el missatger, creix ràpidament la longitud de la cadena proteínica. Quan acaba la lectura de la cadena del missatger llibera la cadena proteínica completa. Així neix una nova proteïna. Una seqüència de nucleotids en un gen (seqüència d'ADN) especifica exactament una seqüència d'aminoàcids en una proteïna. Els inicis de la vida (Hoagland, p. 33): Se suposa que fa uns 3.500 M. d'anys (ja feia 1.000 M d'anys que existia la Terra) i a partir de la formació d'una cel.lula primitiva molt senzilla. En aquells moments la Terra presentava grans extensions grises , estèrils de roca i lava sense una sola herba, volcans en erupció, mars fumejants, negres núbols, pluges torrencials, llamps i trons. Circumstàncies miserables per a viure-hi qualsevol home però bones per a l'inici de la vida. Ingredients essencials: - Elevada temperatura. - Gran quantitat d'aigua. - Fonts dels àtoms necessaris de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor. - Una font d'energia. Cap problema pel que respecta al calor i a l'aigua. L'energia la proporcionaven els llamps i les radiacions ultraviolades procedents del sol (en aquell temps no hi havia capa d'ozó). Aquestes condicions són suficients per un començament senzill: formar-se agrupacions dels elements indicats: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor; formació de nucleòtids a l'ADN i aminoàcids de les proteïnes, formació de cadenes d'aquests esglaons: cadenes de informació (ADN) i cadenes de substàncies cel·lulars (proteïnes). Això és possible gràcies a que les combinacions es van fent i desfent durant molt de temps (quasi bé mil milions d'anys). Aquestes combinacions complexes, estables de proteïnes, ADN, aminoàcids i nucleòtids constitueixen una matèria espessa i nutrient que es forma a la mar: el brou prebiòtic o sopa mol·lecular. La sopa és possible per que no hi ha vida, ja que si hi hagués éssers vius se la menjarien



Components essencials de la cèl.lula viva: 1) Una cadena d'informació: ADN. Esglaons: 4 Nucleotids o bases: Guanina-Citosina, Adenina-Tiamina. Grups: C, CO, N, CH, NH. 2) Una cadena de substància: Les proteines. Esglaons: 20 Aminoàcids. Grups: CH, NH2, COOH. 3) Un element activador, potenciador: Els enzims o ferments. Formats a base d'ATP. Circumstàncies: - Creació de molècules senzilles (ingredients + energia). Complicació de les molècules. - Importància del temps. - La sopa molecular és possible per que no hi ha vida. - Simulació al laboratori: Formació de cadenes de molècules. Cap a la cèl·lula: Aquestes combinacions orgàniques complexes, gràcies a l'energia, es combinen fent compostos més complexes, uns dels quals són inestables i es desfan i uns altres són estables i es mantenen. D'aquesta manera s'estableix el camí cap a la cèl·lula o cap a la vida en cinc etapes determinades: 1. Aparició dels enzims: són mol·lècules proteïniques que fan que les reaccions químiques de les cèl·lules es desenvolupin més ràpidament. Els primers enzims devien ser cadenes curtes d'aminoàcids que s'havien ensemblat a l'atzar. 2. Doblegament de l'ADN: imaginem milions de cadenes d'ADN creixent a l'oceà per addició, a l'atzar de nucleòtids. Algunes seqüències tendrien sentit i podrien donar instruccions per a l'elaboració de proteïnes primitives. L'aparició d'alguna estratègia de protecció i estabilització és d'un gran valor. Un simple doblegament dels filaments compleix aquesta funció. 3. Duplicació de l'ADN: per aquest procés cada filament de la doble cadena de l'ADN fabrica una còpia de sí mateix, és a dir una doble cadena. Quan el procés acaba hi ha dues dobles cadenes, cada una d'elles amb un filament nou aparellat amb un antic. Cada doble cadena és idèntica a l'altra. 4. Empaquetament de les principals peces: l'empaquetament de les mol·lècules essencials per una cuberta o envoltura és una altra estratègia molt important per la preservació d'aquestes estructures. Les primeres cubertes estaven formades per proteïnes i grasses. 5. Duplicació cel·lular: l'adquisició d'una membrana envolvent de les mol·lècules suposaria la creació d'alguna cosa molt pròxima a la cèl·lula. Però aquesta cèl·lula resultaria inútil a menys que pogués duplicar-se. Quan apareix la primera cèl·lula amb

capacitat d'assimilació i duplicació ha aparegut la vida a la Terra. Experiències de laboratori: a) Molècules orgàniques que incorporen altres molècules iniciant un creixement i una complexitat: Incrementació orgànica: Substàncies orgàniques sintetitzades a partir dels elements del brou prebiòtic o sopa molecular. b) Molècules orgàniques capaces de magatzamar energia procedent de la llum solar: Acaben per desenvolupar la capacitat d'autoduplicarse. Aquestes tenen com a components àcids nucleics: ADN i ARN. - Així comença la selecció natural: Els elements que desenvolupen canvis facilitadors i positius tenen més possibilitats de permaneixer i reproduir-se. - Molècules protegides per una membrana plasmàtica -------> Cèl.lula. - Cèl.lula eucariota: Amb citoplasma i nucli. La vida s'origina una sola vegada: Hi ha dues raons per afirmar-lo: 1) Tots els éssers vius actuals (bactèries, vegetals i animals) utilitzen els mateixos elements constructius: Els 4 nucleotids i els 20 aminoàcids i la mateixa tècnica per a fabricar les seves molècules de proteïna: Els ribossomes, l'ARN de transferència i l'ARN missatger. Així com els altres elements (aigua, minerals, sals, ...). Si hi hagués hagut varis inicis de la vida, cada inici hauria, probablement, desenvolupat estratègies diferents. 2) El més probable és que la primera forma de vida primitiva es reproduís d'una forma semblant a la bactèria E.coli i es menjàs la totalitat de la sopa mol·lecular o brou prebiòtic en molt poc temps. A partir d'aquí s'inicia un llarg procés de reproducció, de mutacions, de selecció natural i de diversificació fins a la diversitat viva actual.

Explicacions: La complexitat dels éssers vius sols podia tenir dos tipus d'origen: o bé l'atzar o bé la intenció d'un Creador intel.ligent i poderós capaç de disposar els elements d'aquest ordre per a formar les diferents espècies. Durant els segles XVII i XVIII la resposta era clara: Deu. El sacerdot William Taley havia desenvolupat els arguments de l'ordre diví i de l'adaptació de les espècies (bondat de Deu) a la seva "Teologia Natural". Charles Darwin havia llegit aquest tractat que és l'adaptació: tota espècie, pel fet


Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 32 d'existir està adaptada al seu medi. Pensem en les fetes del topo, les gepes del camell o la trompa de l'elefant, per exemple. Diversitat dels éssers vius: Carl von Linné (Linneo) va intentar clarificar, posar ordre, a la diversitat dels éssers vius, esperant que la classificació fos un reflex del pla de la creació. Les espècies es poden classificar des dels regnes (animal, vegetal i mineral) fins als individus: regnes, classes, ordres, gèneres i espècies. Organització que es va veure ampliada amb noves categories: filium o família, subfilium, superclasse, infraordre, subespècie... Igualment Linneo és el creador de la nomenclatura binària llatina (gènere i espècie), així moix és Felis Catus. Aquest llenguatge permet la comunicació comprensible entre tots els biòlegs del món. La classificació de Linneo intentava adaptar-se a una vella idea que es remontava fins Aristòtil: els éssers es poden ordenar en una cadena de complexitat descendent que aniria des del pur esperit fins a la matèria inerta, des de Deu, angels i home fins a les pedres, passant pels mamífers, ovípars (aus, rèptils, amfibis, peixos), animals inferiors (insectes, crustacis) i plantes. Linneo va identificar unes 10.000 espècies de les que algunes més de la meitat eren vegetals i la resta animals. A l'any 1960 es coneixien 150.0000 espècies entre vegetals i animals de les que més de la meitat són insectes. Actualment es creu que hi ha uns 5.000.000 d'espècies de les que sols unes 50.000 són vertebrats. A partir de finals del s. XVIII la concepció creacionista havia mostrat una progressiva fragilitat. Molts d'autors intentaren donar una explicació materialista a la vida i diversitat d'espècies. Georges-Louis Leclerc (Comte de Buffon, 1707-178?) creu en una transformació limitada de les espècies per degeneració: el ximpanzé és un home degenerat, l'ase és un cavall degenerat. Els fòssils es consideraven fantasies de la naturalesa. Nicolaus Stano (1638-1686) havia proposat que es considerassin com a restes d'éssers vius. Sols a partir de Georges Cuvier (1769-1832) l'estudi dels fòssils es converteix en camp propi de la paleontologia (Charles Lenay; p. 28). Lamark (1744-1829) explica l'evolució invertint el procés: La naturalesa hauria anat de l'organització més primitiva fins a la més complex: Des de lo unicel.lular fins els mamifers i l'home. la teoria evolutiva de Lamark es fonamenta en tres aspectes: 1) Adaptació al medi, 2) la funció crea l'organ, 3) l'herència dels caracters adquirits (la tesi de les girafes). Les dues darreres afirmacions han estat rebutjades radicalment pels descobriments genètics del s. XX.

Charles Darwin (1809-1882) es va embarcar, com a naturalista, al vaixell Beagle (1831-1836). Idees: - L'explosió demogràfica (Thomas Robert Malthus. 1776-1834). En realitat els efectius de cada espècie es mantenen estables i sols sobreviuen i es reprodueixen certs individus. - La Selecció natural: els individus que tenen unes característiques favorables tenen més descendents que els altres i transmeten aquestes característiques als seus descendents: "L'origen de les especies per selecció natural". - La selecció familiar: "El gen egoista" de R. Dawkins. - Explicació darwiniana: Les variacions hereditàries es produeixen a l'atzar abans de ser incorporades per la selecció. Els canvis no són finalistes: no es produeixen per a ser ventajosos, sinó que el que passa és que els ventajosos tenen més possibilitats de viure, sobreviure i perpetuar-se. I així es van formant i diversificant les diverses espècies vives.

Figura:

http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema2#5396434579485700866





Figura




Figura 1


Figura 2





Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 35 Moments importants: - Primers éssers pluricel.lulars - Animals de cossos durs - El primer vertebrat - Els crosopterigis - Anfibis, rèptils i dinosaures - Primers mamífers - Primers primats - Primers homes - Primera cèl·lula

Figura:


Els inicis de la Intel.ligència: ("El telar Màgico" pp. 21 i ss).

Els avantpassats dels mamífers foren els teràpsids, entre fa 250 Milions d'anys i 200 Milions d'anys (50 Milions d'anys). Foren la forma de vida dominant a la terra. Una forma de vida que deriva evolutivament prest del teràpsid és l'ornitorinc. Dinosaures: 225 a 60 Milions d'anys. La terra passa un període de temps molt gran en que el clima és suau i la vegetació abundant. D'aqueixa manera el dinosaure prossegueix el seu creixement durant molts d'anys, més de 100 milions, i així sorgeixen animals com: - Supersaurus: 100 tones.

- Tyranosaurus Rex: Altura de dos pisos. Cuixes de 3,5 m. de diàmetre. Conseqüentment a això, els teràpsids menguaren en grandària i nombre d'espècies: unes quantes de la grandària d'una rata. Teràpsids: Proporció del cervell respecte del cos: - 5 vegades superior al tyranosaurus. - 20 vegades superior al supersaurus. Això de la proporció del cervell respecte del cos, com a indicatiu de major intel·ligència, funciona a nivell d'espècie i no a nivell d'individu. Proporció de cervell utilitzada per al control del propi cos: Els animals molt grans precisen quasi bé tot el cervell per a aquest control. Els animals més intel.ligents utilitzen part del cervell per a aquest control, però tenen una altra part útil per a relacionar, associar i decidir. Els humans tenim encara (heretada) aquesta capacitat: una emoció o un sentiment evocats per una olor.

L'animal que depèn (per a viure) de la interpretació dels olors precisa un cervell gros (en proporció) amb una memòria important. També era important un agut sentit de l'audició. En conjunt: El cervell del mamífer va ser prest superior al del dinosaure. Desaparició dels dinosaures i fiançament dels mamífers: "El telar màgico". pp 48 a 51. Primats: Ordre de mamífers euteris (placentaris) integrats pels animals que presenten el nivell més alt de les facultats psíquiques del món animal. Inclou l'home.





Ap

Animal: Pes: Grandària del cervell: Pes del cervell:Supersaurus (dinosaure) 100 tones taronja 200 grs. Balena (mamífer) 100 tones 50 cm de diàmetre 9 kgrs. Explicació: El cervell olfactiu i el cervell visual. "El telar mágico". pag 45.

Póngits: Primats de complexió robusta i extremitats anteriors més desenvolupades que les inferiors: Ximpanzé, goril.la i orangutà.

El cervell dels peixos:


Lemurs o lemúrids: Subordre primitiu de primats que es separen de la línia evolutiva fa uns 10 milions d'anys. Gibons: Tipus de mona (primat) d'Indomalassia.

Desenvolupament Cerebral


unts de Psicologia. Professor: Antoni Ramis Caldentey. Setembre de 1998. Pàgina 36






Desenvolupament del cervell:

Figura 1:


Figura 2 :






Creixement del cervell als animals arborícoles

Figura 1:


Figura 2:






Dels Primats a l'home: Fa 65 M. d'anys apareixen els primers primats: -Plesiadapis: Més parescuts a roedors. Varen desaparèixer fa 37 M. d'a. -Adapiformes: Lemuriformes (trepadors): Actualment subsisteixen els loris d'Assia i els lemurs de Madagascar. -Tarsids: Apareixen fa 55 M. d'a. a l'hemisferi nord. Actualment permaneix el tarser del sudoest asiàtic. -Simis i home: Comencen amb els antropoids fa 35 M. d'anys.

Des de l’Australopithecus a l’home: Entre fa 6 M. d'anys i 1M. d'anys a Africa Austral. Característiques: Bipedestació / caçador / utensilis / pedra tallada A la Vall del Rift: Mar Vermell fins a l'Africa Austral (Etiòpia i Tanzània) A Hadar (Etiopia): "Lucy": Australopithecus Afarensis: 3 M d'anys. - Afarensis i Africanus (2 M d’anys): mengen carn (estan més evolucionats) - Robustus (2 M) i Boisei (1,8 M): mengen rels,

fruits secs i graminies (menys evolucionats)

Simis: Platirrins: Mones d'Amèrica: Micos

Catarrins: Mones del Vell Món: Macacos: Macacus archopitecus

Homínids: Com Ximpanzé i home.

Homínids: El primer el Proconsul d'Africa: Entre fa 22 M. a fa 14 M. d'anys.

Sivapiteco (14 a 10 M) Orangutà (Larousse p.78)

Hominids: Gigantopiteco

Proconsul (fa 20 M. d'a.) Uranopiteco (15 a 10 M)

(Aegyptopitecus) Australopiteco Home

Ramapitecus (10 M.) Ximpanzé

Driopiteco (14 a 9 M)

Goril·la

Fa 2 M. d'anys l'Australopithecus va evolucionant cap a l'Homo Habilis (1,8 M) Homo Hàbilis (1,8 M) Homo Erectus (1,7 M) Per aquestes dates al llac Turkana hi ha l'Homo Erectus, precursor de l'Homo Sapiens. Fora d'Àfrica: Homo Erectus: Pithecantropus (Java)

Sinantropus (Pekin) També s'han trobat restes d'Homo Erectus a Alger. A Europa hi vivia des de fa 1,5 M. d'anys.

Utilitzava el foc. Pithecantropus (Java) 1M. Sinantropus (Pekin) 1 M. Homo Sapiens (Neanderthal) 100.000 a. Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon) 40.000 a.



Aegyptopithecus (Proconsul?) 20 M. Avantpassat comú de primats, simis i humans

Driopithecus Ramapithecus 10 M. Sivapithecus 13 M. - Ximpanzé Uranopithecus Avantpassat de l’orangutà - Goril·la Orangutà Gigantopithecus Australopithecus 3 M Homo Habilis 1,8 M. Homo Erectus 1,7 M. (Domina el foc) Pithecantropus 1 M. (Java) Sinantropus 1 M. (Pekin) Homo Sapiens Neanderthal 100.000

Australopithecus: - Afarensis 3 M - Africanus 2 M - Robustus 2 M - Boisei 1,8 M

Homo Sapiens Sapiens Cro-Magnon 40.000 Hominització, Humanització i Socialització: Quan l’home va deixar de ser primat per a passar a ser home?. No existeix , tampoc un acord generalitzat entre els científics (biòlegs, paleòlegs, antropòlegs), no obstant això, podem indicar una sèrie de notes característiques. Quina és la causa primera que va forçar el procés d’hominització?. Els antropòlegs en suposen vàries: L’augment del cervell, la bipedestació , el llenguatge, l’inici de la socialització, ... Alguns autors han proposat integrar en un sol model els elements biològics, ecològics i culturals implicats en l’hominització. Així Bielicki indica els següents: a) Postura i locomoció erecta b) Expansió del cervell.

c) Receptivitat sexual no cíclica de la femella. d) Retràs de l’ontogènia (desenvolupament

embrionari i infantil). e) Caça organitzada. f) Fabricació d’instruments. g) Comunicació simbòlica h) Organització social preagrícola. A tot això hi va influir molt l’alliberació de les extremitats davanteres que facilitaren la manipulació instrumental amb la conseqüent repercussió a l’àrea cortical cerebral que va incrementar l’encefalització.


De l’hominització a la humanització: Amb la preponderància de l’Homo Sapiens que va implantar les bases culturals sobre les que se establiria la cultura moderna: Divisió del treball, domini de la

Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 41 tècnica, economia de subsistència, us del llenguatge, desenvolupament de l’art i d’un sistema de creences.

De forma sintètica podem imaginar l’evolució del psiquisme de la següent manera: Per selecció natural es perpetuen variacions adaptatives com: postura erecta, utilització d’objectes com instruments, utilització de signes fònics i gestuals, ... L’allargament de l’ontogènesi i infància i la cura que els pares fan dels fills (ja que la seva estratègia reproductiva consisteix en tenir poques cries, que puguin ser ben alimentades) augmenten el període i la complexitat de l’aprenentatge, així com l’estabilitat de la familia. La dependència que tenen els nins de les mares afavoreix una divisió del treball en la que l’home executa, bàsicament una tasca caçadora, mentre que la dona, juntament amb els nins, recull fruits i llavors, que traslladen a un habitatge comú. Això crea una forta interdependència econòmica i comunitària que genera un procés selectiu a favor de la socialització i comunicació cultural, així com l’organització en grup dels caçadors i la creació de comunitats més amples. Apareixen, així, les primeres formes d’organització política i els primers sistemes de creences mítics-simbòlics. Finalment, actualment, amb el desenvolupament de la ciència i de la tècnica, l’home, ha arribat, fins i tot, a la possibilitat de manipular l’estructura genètica de l’ADN i a ser capaç de clonar els éssers vius.

A


5316624395522


Plesiadapis (1 i 2), adapiformes (3), lemuriformes (4), tarsids (5),simis platirrins (6), simis catarrins (7) Proconsul (1) Sivapitecus (2) Uranopitecus (3) Driopitecus (4)

punts de Psicologia. Professor: Antoni Ramis Caldentey. Setembre

La hominización como estructura Recientemente, Bielickl ha propuesto una interesante teoría que pretende integrar en un modelo las interrelaciones de 108 principales componentes biológicos, ecológicos y culturales comprometidos en la fase final de la hominización: 1 Postura y locomoción erectas. 2 Expansi6n del cerebro 3 Receptividad sexual no cíclica de la hembra 4 Retraso de la ontogenia 5 Organilación de la caza. 6 Uso y fabricación de instrumentos 7 Comunicación simbólica 8 Organizaciónn social preagrícola marcadamente distinta de la de los catarrinos. Finalmente, Tobías resume lo esencial del proceso en el esquema quereproducimos a continuación: Aumento de tamaño del cerebro -> complejificación de su estructura ->complejidad creciente de la actividad nerviosa -> diversificación ycomplejificación de la conducta -> amplificación y estructuración creciente delas manifestaciones culturales. Niveles comportamentales específicos en el proceso de hominización En el decurso de la hominización van apareciendo –al hilo de la cerebracióncreciente- especies capaces de ejercer un mayor control de su medio ambiente.De un modo sucinto. Describimos a continuación las etapas mas importantes daeste proceso de hominización que desemboca en la aparición de la cultura. PONGIDOS (Mioceno): Actividad Instrumental muy rudimentaria de escasísimovalor subsistencial para la especie. Organización social mínima. AUSTRALOPITECOS (Plioceno-Pleistoceno); Actividad Instrumental mássistemática. Aunque todavía probablemente prelítica, pero de valor subsistencialpara la especie. No obstante parece un intento evolutivo fallido, que concluye enun callej6n sin salida. HOMO HABILIS (Pleistoceno Inferior): Práctica más sistemática de una actividadlítica ya importante para el mantenimiento y desarrollo de la especie, queguarda una cierta continuidad con etapas culturales posteriores. Iniciación de lacaza organizada. HOMO ERECTUS (Pleistoceno inferior medio). Incremento notable del cerebro,cuyo tamaño se aproxima al del Homo sapiens (2/3). Este aumento va unido auna mayor propositividad y memoria, plasmada en la caza mayor organizada, enla fabricación de instrumentos líticos, más avanzados, el uso del fuego y ciertosindicios de actividad ritual. Al mayor valor subsistencial de su conducta técnicase une, además, la iniciación de una actividad simbólica y de una organizaciónsocial mas compleja. HOMO SAPIENS (Pleistoceno medio superior) La cerebración de los homínidosalcanza su cota máxima en el Homo neanderthalensis, para descenderligeramente luego. La fabricación de instrumentos se perfecciona y especializa.Lo mis mo que la caza -complementada por la domesticación- y la recogidaselectiva de frutos, que se potencia con una agricultura rudimentaria. El uso yconstrucción de cobijo. y enterramientos, la aparición del vestido, de losadornos, de la pintura y del instrumental doméstico indican el desarrollo de unasociedad humana incipiente, donde la división del trabajo, las técnicassubsistenciales, las manifestaciones artísticas, las creencias y el lenguajeconstituyen el genuino medio cultural en que el hombre va a desenvolverseulteriormente. A partir de entones, el Homo sapiens se independizaprogresivamente de la presión natural del medio. Para insertarse en un mundode cultura creado por el mismo, en interacción con el cual inicia un feed-backamplificante que lo sitúa en la historia. Todas las tendencias apuntadas en lasetapas anteriores de la hominización se integran plenamente en esta inéditaforma de existencia en que la hominización da paso a la humanización y lanaturaleza a la historia. Usualmente se entiende que el hombre de Cro-Magnones el que inicia esta ultima etapa de despegue del Homo sapiens sapiens Categorías y taxones de la genealogía humana Reino Animalia Animales Filo Chordata Animales con notocordios Subfilo Vertebrata Animales con espina dorsal Superclase Tetrapoda Animales con cuatro patas Clase Mammalia Vertebrados con pelaje y glándulas mamarias Subclase Theria Mamíferos que conciben crías fetales Infraclase Eutheria Mamíferos que alimentan al feto en el útero Orden Primates Primates Suborden Anthropoidea Todos los monos, simios y humanos Superfamilia Hominoidea Simios y humanos Familia Hominidae Los humanos y los antepasados inmediatos Género Homo Miembros actuales y extintos de la especie humana Especie Homo sapiens Especie humana moderna Subespecie Homo sapiens sapiens Todos los seres humanos contemporáneos * Los vocablos primate, antropoide, hominoide y homínido se emplean, amenudo, como sustitutos informales por Primates, Anthropoidea, Hominoidea yHominidae, respectivamente. Algunas categorías usadas por los biólogos, comocohorte o tribu, no se necesitan para definir nuestros ancestros. Existedesacuerdo sobre las subclases e infraclases Mammalia.

de 1998. Pàgina 41





Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui. Pàgina 42 BIBLIOGRAFIA: -HAGENE, Bernard: "Los Planetas. El sistema solar". Ed.: Conocer la Ciencia RBA. Barcelona, 1994. -JASTROW, Robert: "El Telar Màgico". Ed.: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988. -HOAGLAND, M.: "Las raices de la vida". Ed.: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988. -LEAKEY, Richard: "La formación de la humanidad". Biblioteca de divulgación científica RBA. Barcelona, 1993. -HARRIS, Marvin: "Introducción a la antropologia general". Ed. Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5). - ECHANO, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed.

Vicens Vives. Barcelona, 1992.

______________ "Història visual del Mundo" "El gran libro de consulta". El Pais. "Història de la Humanidad Larouse. 1: Del Big-Bang al Homo Sapiens".

____________ REFERENTS BIBLIOGRÀFICS (Exclussivament per al professor). -JASTROW, Robert: "El Telar Màgico". Ed.: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988. - ECHANO, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1992. * Síntesi: "Ciencias de la Naturaleza". 1r. de BUP. Lliçó 56. -HARRIS, Marvin: "Introducción a la antropologia general". Ed. Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5). -HOAGLAND, M.: "Las raices de la vida". Ed.: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988. -LEAKEY, Richard: "La formación de la humanidad". Biblioteca de divulgación científica RBA. Barcelona, 1993. -GAMON, George: "La creación del Universo". Biblioteca de divulgación científica RBA. Barcelona, 1993.

-LENAY, Charles: "La Evolución. De la bacteria al hombre". Ed.: Conocer la Ciencia RBA. Barcelona, 1994. -HAGENE, Bernard: "Los Planetas". El sistema solar". Ed.: Conocer la Ciencia RBA. Barcelona, 1994. x Categories i taxons de la genealogia humana: Marvin Harris, pag. 50. x El camí de l'evolució: Marvin Harris, pag. 70. x General: Llibre de CN de 3r. de Batxillerat (elemental). SM Llibre de CN de 1r de BUP. SM "Història visual del Mundo" "El gran libro de consulta". El Pais. "Història de la Humanidad Larouse. 1: Del Big-Bang al Homo Sapiens". Anotacions/apunts: -El continent inicial únic de la terra: Pargea?. -Alexander Opanin. S. XX: L'atmòsfera de la Terra, altre temps, podria haver estat molt diferent a l'actual. La matèria orgànica i la vida podien haver sorgit espontaneament a partir d'una matèria inorgànica per l'acció d'un conjunt de circumstàncies coincidents: Temperatura, llum solar, llamps, composició de la sopa molecular, ... Això ho va demostrar experimentalment el 1953 Stanley Miller. -Gamow: -Robertson i Joya: DNA i RNA. -Filosofia Hermenia.J. Echano i E. Martínez. Vicens Vives. 3r de BUP. - Newton 1642-1727: Gravitació. -Max Plank 1858-1947: Teoria Cuàntica: Energia. Llum: Onda o partícula. -Albert Einstein 1879-1955: Relativitat. La velocitat de la llum és la velocitat màxima. Matèria i energia és el mateix. -Edwin Huble 1889- 1953: L'Univers s'expandeix. 1924: Hi ha altres galàxies. -Arno Penzias 1933 i Robert Wilson 1936: Nivell constant de radiació del fons de l'Univers: Es pensa que procedeix del Big-Bang. -Stephen Hawking 1942: Forats negres / Comprensió de la gravitació.


Documents

Psicologia Unitat 2: Des del Big-Ban fins avui