PSICO.PARENENTATGE

5/28/2018 PSICO.PARENENTATGE

1/9

Psicologia de l'aprenentatge set.13 feb.14 1 UOC

10.519 Psicologia de l'aprenentatge set.13 feb.14 Crdits: 6

Professor

responsable de

l'assignatura

Beni Gmez Ziga

ConsultorsItxaso Barbera Fernndez, Asuncin Lpez Manjn, Joan Sansa Aguilar i Joaquim

Vidal Lpez

ndex

Presentaci

Descripci

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Camps professionals en qu es projecta

Coneixements previs

Informaci prvia a la matrcula

Objectius i resultats d'aprenentatge

Continguts

Recursos

Consulta delsmaterials de qu disposa l'assignaturaMaterials i eines de suport

Bibliografia i fonts d'informaci

Metodologia

Avaluaci

Consulta del model d'avaluaci

Avaluaci continuada

Avaluaci final

Feedback

Dates clau

Presentaci

Descripci

Es far especial mfasi en el fet que el comportament de moltes espcies animals s el resultat de les interrelacions existents

entre el procs d'aprenentatge i altres processos psicolgics bsics. Per tant, el coneixement del comportament i la possibilitat

de fer anlisis descriptives, explicatives i predictives noms s possible des d'una perspectiva integradora.

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Psicologia de l'Aprenentatge s'inclou dins l'rea de coneixement de la Psicologia Bsica. Encara que amb una

finalitat investigadora i docent s'estableixen lmits conceptuals i metodolgics entre els diferents processos bsics


2/9


com sn l'aprenentatge, l'atenci, la percepci, l'emoci, el llenguatge, el pensament i la memria, en la majoria

d'organismes tots aquests processos funcionen de manera integrada i amb influncia recproca. s impossible

pensar qu podem aprendre, per exemple, sense motivaci (Motivaci i Emoci), sense utilitzar estratgies de

recuperaci d'all aprs, o sense atendre als trets rellevants d'all que volem aprendre (Psicologia de l'Atenci

i la Memria). Per tant, la Psicologia de l'Aprenentatge, juntament amb totes i cadascuna de les assignaturesreferents a processos bsics, s fonamental a l'hora de tenir una visi completa del funcionament de la ment

humana i la seva influncia en el comportament.

D'altra banda, a Histria de la Psicologiaes plantegen diferents perspectives teriques que han tractat directament

la disciplina de l'aprenentatge, al ser un dels temes ms investigats al llarg del segle XX. La perspectiva histrica

ens permetr comprendre i distingir els diferents posicionaments terics en l'estudi de l'aprenentatge.

Tamb dins l'assignatura Psicologia de l'Aprenentatge s'establiran relacions amb altres rees de la psicologia, com

sn la Psicologia del Desenvolupament I i II, quan analitzem les diferncies conceptuals entre desenvolupament,

maduraci i aprenentatge i amb els Fonaments Psicosocials del Comportament Hum, quan estudiem

l'aprenentatge basat en l'observaci com una de les formes d'adquirir coneixement, actituds i emocions

relacionades amb aspectes socials. Tamb existeixen relacions molt estretes amb les assignatures de Mtodes

en Psicologia, donat que les formulacions teriques que es presentaran estan fonamentades en resultats

experimentals en els que la comprensi de la metodologia cientfica i el domini de la seva terminologia resulten

essencials. A ms, els continguts de l'assignatura sn bsics a l'hora de la comprensi terica de moltes tcniques

teraputiques estudiades en Tcniques d'Intervenci i Tractament Psicolgic I i II.

Camps professionals en qu es projecta

Basant-nos en la premissa de qu l'aprenentatge existeix en tots els mbits on l'sser hum actua, un professional

amb una base terica i conceptual com la que es proporciona en aquesta assignatura, ser capa d'interpretar,

analitzar i, per tant, detectar els problemes que es poden observar en diferents contextos d'aprenentatge per a

ms endavant poder realitzar activitats d'intervenci. Les eines d'intervenci en contextos aplicats estan basats,

en molts casos, en conceptes procedents de la Psicologia de l'Aprenentatge.

Tot i que per a les persones no iniciades en la psicologia el terme aprenentatge pot estar limitat a un mbit

educatiu, la realitat no s aix. De fet, l'aprenentatge s l'eina fonamental per a que moltes espcies animals

ens adaptem al nostre entorn. Un mal funcionament d'aquest procs pot donar lloc a trastorns psicolgics, tant

cognitius i emocionals com comportamentals. La comprensi dels mecanismes d'aprenentatge implicats en el

desenvolupament d'aquests trastorns ha de permetre el disseny de tcniques i protocols d'intervenci adequats

per millorar la qualitat de vida de les persones.

Coneixements previs

Donat el carcter experimental de l'assignatura, s recomanable que els alumnes tinguin coneixements

d'estadstica i de metodologia aplicada a les cincies humanes (assignatura Mtodes d'investigaci

quantitativa). Tamb seria molt adient que els alumnes tinguessin coneixements d'altres processos psicolgics

bsics per facilitar la integraci del procs d'aprenentatge en una visi ms completa del sistema cognitiu.

Finalment, i transcendint l'mbit de l'assignatura, es recomana als estudiants coneixements d'angls si es vol

estar al dia en els avanos ms rellevants del camp.

Informaci prvia a la matrcula


3/9


A banda dels aspectes de contingut comentats fins ara, no hi ha cap informaci indispensable per tal de

formalitzar la matrcula d'aquesta assignatura.

Objectius i resultats d'aprenentatge

Competncies ESPECFIQUES

Prendre conscincia de les idees intutives que possem sobre l'aprenentatge.

Establir relacions entre aquestes idees i les diferents teories sobre l'aprenentatge.

Conixer les diferents formes d'aprenentatge que existeixen.

Relacionar i valorar les principals tradicions en l'estudi dels processos d'aprenentatge.

Identificar les implicacions dels processos d'aprenentatge en diferents problemes prctics en l'mbit de la

salut, l'educaci, l'esport, el treball...

Competncies TRANSVERSALS

Analitzar i sintetitzar.

Llegir de forma crtica la bibliografia cientfica, avaluant la seva procedncia, situant-la dintre d'un marc

epistemolgic i identificant i contrastant les seves aportacions en relaci amb el coneixement disciplinari

disponible.

Treballar de forma autnoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament

d'habilitats.

Usar documents, textos i publicacions en una tercera llengua (angls).

Usar els coneixements terics i els avanos de la psicologia com a marc de referncia per a analitzar,

comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.

Reconixer la naturalesa de les diferncies individuals que poden influir en l'aparici o manteniment de

grups, desigualtats o problemes psicolgics. Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.

Aplicar tcniques per a recollir informaci sobre l'estudi del funcionament dels individus, grups o

organitzacions.

Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals treballi, avaluar-los

crticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.

Identificar les caracterstiques biolgiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament

dels individus, grups i organitzacions.

Buscar i gestionar dades i materials d'investigaci, sent flexible i mostrant respecte i discreci en l's de

dades que afectin a persones, grups i institucions.

Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals treballi, avaluar-los

crticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.

Realitzar judicis i valoracions crtiques argumentades.

Reconixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.

Reflexionar sobre l'impacte de l'objecte d'estudi de la psicologia sobre les explicacions teriques i les

metodologies utilitzades.

Continguts

Els continguts de l'assignatura s'estructuren en 8 mduls:

Mdul 1. Introducci a la Psicologia de l'Aprenentatge (0,5 crdits).

Mdul 2. Condicionament clssic pavlovi (1 crdit).


4/9


Mdul 3. Condicionament instrumental (1,6 crdits).

Mdul 4. Indefensi apresa (0,7 crdits).

Mdul 5. Els processos d'aprenentatge constructiu (0,5 crdits).

Mdul 6. Aprenentatge verbal i conceptual (0,5 crdits).

Mdul 7. Aprenentatge de destreses motores (0,5 crdits).

Mdul 8. Bases neurals de l'aprenentatge (0,7 crdits).

Recursos

Consulta dels materials de qu disposa l'assignatura

Material Suport

Psicologia de l'aprenentatge Web

Psicologia de l'aprenentatge PDF

Materials i eines de suport

Llista dels materials didctics utilitzats a l'assignatura.

Material web de Psicologia de l'Aprenentatge o el seu suport en paper.

Domjan, M. (2003). Principios de aprendizaje y de conducta. Madrid: thomson Paraninfo. Captols 1, 3, 4,

5, 6 (pgs, 162-172) i 9 (pgs. 251-260, 269-273).

Maldonado, A. (1998).Aprendizaje, cognicin y comportamiento humano.Madrid: BibliotecaNueva. Captol 12.

Pearce, J. M. (1998).Aprendizaje y cognicin.Madrid: Ariel. Captol 5 (pgs. 147-171).

Tarpy, R. M. (2000).Aprendizaje : teora e investigacin contemporneas.Madrid: Debate. Captols

1 (pgs. 6-7, 11-14, 20-22), 2 (pgs. 38-42), 3 (pgs. 45-71), 4 (pgs. 78-101), 5 (pgs. 112-127,

131-150), 6 (pgs. 155-172), 8 (pgs. 227-246, 253-260), 9 (pgs. 265-271, 276-289), 10 (pgs.

304-309, 322-329), 11 (pgs. 369-380).

Matute, H. (2004).Investigacin con humanos en aprendizaje asociativo. En R. Pelln y A. Huidobro

(Eds.). Inteligencia y aprendizaje. Barcelona: Ariel., pp. 261-304. [ISBN: 84-344-0914-3]

Bibliografia i fonts d'informaci

Domjan, M., Burkhard, B. (1985). Principios de aprendizaje y de conducta(trad.). Madrid: Debate, 1990.

Froufe, M. (2004).Aprendizaje asociativo: Principios y aplicaciones. Madrid: Debate.

Hulse, S. H., Egeth, H. i Deese, J. (1982). Psicologa del Aprendizaje. Madrid: McGraw-Hill.

Hull, C. L. (1943). Principles of behavior. Nova York: Appleton-Century-Crofts.

Klein, S. B. (1994).Aprendizaje. Principios y aplicaciones. Madrid: McGraw-Hill.

Mackintosh, N. J. (1988). Condicionamiento y aprendizaje asociativo. Madrid: Alianza.

Maier, S. i Jackson, R. (1979). "Learned helplessness: Inescapable shocks have multiple effects: all of

us were right (and wrong)". A: B. Bower (ed.). ThePsychology of Learning and Motivationvol. 13, pg.

155-218). Nova York: Accademic Press.

Mayer, R. R. (1986). Pensamiento, resolucin de problemas y cognicin. Barcelona: Paids.

Mazur, J. E. (1994). Learning and Behavior(third edition). Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice-Hall.


5/9


Pearce, J. M. (1997).Aprendizaje y cognicin. (trad.) Barcelona: Ariel Psicologa. 1998.

Pozo, J. I. (1989). Teoras cognitivas del aprendizaje. Madrid: Morata.

Pozo, J. I. (1996).Aprendizes y maestros. Madrid: Alianza Psicologa.

Schunk, D. H. (1996). Learning theories: an educational perspective(trad. al castell: Teoras del

Aprendizaje. Mxic: Martnez Roca, 1997). Tarpy, R. M. (1997).Aprendizaje: Teora e investigacin contemporneas(trad.; cap. 2 (pg. 28-32), 3 i

4). Madrid: McGraw-Hill, 2000.

Whaley, D. L. i Malott, R. W. (1983). Psicologa del comportamiento. Barcelona: Fontanella.

Metodologia

s delcampus

Les principals eines de comunicaci de qu disposeu sn les segents:

Bstia: s la via de comunicaci directa i personal entre el consultor i l'estudiant que permetr tenir un intercanvi

d'informaci personalitzada d'aquelles qestions relacionades explcitament amb els continguts de l'assignatura.Cal seguir els principis d'economia i concisi en la redacci dels missatges, per tal d'aconseguir una comunicaci

el mxim de fluda possible.

Tauler del professor: s la via mitjanant la qual el consultor fa difusi d'aquelles activitats o informacions sobre

l'assignatura que interessen al global del grup. s una eina que es recomana que consulteu assduament.

Frum: Aquest espai permet la interrelaci entre tots el components del grup (consultor i estudiants). s una

eina per al treball de grup, i per a fer suggeriments i aportacions sobre l'assignatura que puguin enriquir el

conjunt de l'aula. Tamb aqu s important la concisi dels missatges, per tal d'agilitar l'intercanvi d'informaci

al mxim. Amb la finalitat de convertir-lo en una eina veritablement docent, us demanem que l'utilitzeu noms

per informacions que tinguin inters i valor afegit per als vostres companys, i per crear una xarxa d'ajuda mtuaper l'estudi de l'assignatura.

RAC (lliurament i registre d'AC): Aquest espai s nicament perqu els alumnes hi envin les activitats

d'avaluaci continuada que vagin realitzant al llarg del semestre. Molt important: Aquest canal s l'nic a travs del

qual s'acceptaran els treballs d'avaluaci continuada. s responsabilitat de l'estudiant comprovar que el document

enviat en cada PAC es correspongui al treball sollicitat. En cap cas s'acceptaran les activitats lliurades desprs

de la data lmit.

s del material: El material bsic per a l'estudi de l'assignatura s el material web i en paper de Psicologia

de l'Aprenentatge i els documents i enunciats de les PACs. Al llarg del curs el consultor anir donant les pautes

per ajudar als alumnes amb la selecci de la informaci ms rellevant i en la comprensi dels conceptes ms

complexos. s molt important que els alumnes estudin aquests materials amb independncia de quin tipus

d'avaluaci s'acullin. Es recomana als alumnes que decideixin fer l'examen final que segueixin les PACs, intentant

respondre les qestions que s'hi plantegen i fent l'autocorrecci amb els solucionaris si s'escau, aix com les

consultes pertinents al consultor.

A continuaci s'indica el material a estudiar en cada una de les unitats d'estudi:

Unitats temtiques i material d'estudi.

Unitat 1. Introducci a la Psicologia de l'Aprenentatge. Mdul 1. Introducci a la psicologia de

l'aprenentatge (Apunts de l'assignatura). Document de l'activitat d'avaluaci continuada (PAC1)

Unitat 2. El condicionament clssic. Mdul 2. Condicionament clssic pavlovi (Apunts de l'assignatura).Document de l'activitat d'avaluaci continuada (PAC1)


6/9


Unitat 3. El condicionament instrumental. Mdul 3. Condicionament instrumental (Apunts de

l'assignatura). Document de l'activitat d'avaluaci continuada (PAC2)

Unitat 4. Indefensi apresa. Mdul 4. Indefensi apresa (Apunts de l'assignatura). Document de l'activitat

d'avaluaci continuada (PAC3)

Unitat 5. Els processos d'aprenentatge constructiu. Mdul 5. Els processos d'aprenentatge constructiu(Apunts de l'assignatura). Document de l'activitat d'avaluaci continuada (PAC3)

Unitat 6. Aprenentatge verbal i conceptual. Mdul 6. Aprenentatge verbal i conceptual (Apunts de


Unitat 7. Aprenentatge de destreses motores. Mdul 7. Aprenentatge de destreses motores (Apunts de


Unitat 8. Bases neurals de l'aprenentatge. Mdul 8. Bases neurals de l'aprenentatge (Apunts de


Avaluaci

Consulta del model d'avaluaci

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluaci contnua (AC) i una

prova de sntesi (PS) i, d'altra banda, mitjanant la realitzaci d'un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver

superat l'AC; per fer l'EX no cal haver superat l'AC. La frmula d'acreditaci de l'assignatura s la segent: AC +

PS o EX.

Opci per superar l'assignatura: AC + PS

Final d'assignatura: AC + PS

AC = 60%

PS = 40%

Notes mnimes:

PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mnims establerts per a cada frmula, la qualificaci final de

l'assignatura ser la nota obtinguda a la PS.

Opci no superant l'AC: EX + AC

Final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mnimes:

EX = 4

Aquesta frmula de ponderaci noms s'aplicar quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX.


7/9


Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificaci resultant de la frmula de ponderaci no permeti

millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificaci final de l'assignatura ser la nota obtinguda a l'EX

Avaluaci continuada

En aquesta assignatura s'ofereixen quatre activitats d'avaluaci continuada (PAC) que tenen un doble objectiu:

d'una banda, pretenen ser una eina d'aprenentatge per a l'alumne i, d'altra banda, permeten al consultor

avaluar els coneixements que els alumnes van adquirint dels continguts de l'assignatura. Totes les PACs sn

obligatries.

Donat que un dels objectius de les PACs s l'aprenentatge, els dubtes que es generin durant la seva realitzaci

es poden plantejar i debatre al frum de l'aula. Es recomana el frum ja que des d'aquest espai es facilita la

supervisi del consultor/a en l'evoluci de les discussions dels dubtes.

L'alumne haur de lliurar cada una de les activitats de forma individual mitjanant l'espai Lliurament i Registre

d'AC. No s'acceptaran treballs lliurats fora del termini corresponent.

Cada PAC s'avaluar amb les notes A, B, C+, C- o D. La nota final a partir de l'Avaluaci Continuada vindr

determinada pels segents criteris:

Per ser avaluat mitjanant les PACs s imprescindible presentar les quatre PACs. Si no es presenta una

PAC o el document enviat no es correspon amb el treball demanat, la nota corresponent d'aquesta PAC

ser un No Presentat i la nota final ser SUSPENS. Exemple: un alumne presenta tres PACs amb una nota

de A en les tres i en deixa de presentar una; aquesta ltima PAC tindr un No Presentat i no superar

l'AC.

En el cas que es presentin menys del 50% de les PACs, la qualificaci de l'avaluaci continuada ser NO

PRESENTAT.

No s necessari aprovar les quatre PACs per poder continuar amb l'AC. De totes maneres, si tresde les quatre PACs s'avaluen amb una C- o una D, llavors l'AC queda automticament suspesa.

El plagi total o parcial en qualsevol de les Pacs implica suspendre directament l'AC.

Els mduls de l'assignatura als quals es refereixen cadascuna de les PACs sn:

PAC 1: mduls 1 i 2

PAC 2: mdul 3

PAC 3: mduls 4,5 i 6

PAC 4: mduls 7 i 8

Avaluaci final

Prova de sntesi

La Prova de Sntesi (PS) avalua l'assoliment de les competncies i coneixements de l'assignatura treballats

en l'AC.

Per poder fer la PS cal haver superat l'AC.

La PS tindr una durada d'una hora.

La PS es realitzar de forma presencial.

La PS s avaluable; la nota de la prova es creuar amb la nota de l'AC segons els pesos especificats en

l'apartat Model d'Avaluaci.


8/9


El contingut de la PS far referncia als dissenys experimentals, implicacions dels resultats experimentals,

conceptes, desenvolupaments terics treballats directa o indirectament al llarg de l'AC i aplicaci dels

coneixements adquirits a situacions quotidianes.

Durant la realitzaci de la PS no es podr disposar de cap material (llibres, apunts, etc).

La PS consistir en una prova amb 24 enunciats i tres alternatives de resposta per cada enunciat, de lesquals una i noms una alternativa s la correcta.

Cada resposta correcta valdr un punt i cada resposta incorrecta restar 0.5 punts.

La nota de la prova ser sobre 10 punts i s'obtindr de la frmula segents:

nota = (Punts obtinguts / 24) * 10

Examen final

Els alumnes que no hagin seguit o superat l'avaluaci continuada, hauran de presentar-se a l'examen

final.

La prova constar de 5 preguntes. Cada una de les preguntes tindr un valor de dos punts.

L'avaluaci tindr en compte la claredat i la concisi de la resposta.

Durant la realitzaci de l'examen final no es podr disposar de cap material (llibres, apunts, etc).

Tot el material de l'assignatura (mduls del 1 al 8) s susceptible d'aparixer a l'examen.

Feedback

La interacci entre estudiants i consultor ja ha estat descrita a l'apartat de metodologia. No obstant aix, cal

remarcar la importncia que t la retroalimentaci (feedback) en l'aprenentatge, i ms quan es tracta d'una

metodologia no presencial. Qualsevol dubte que generi l'estudi de l'assignatura i, en el seu cas, la realitzaci de

les PACs, cal que sigui transms al consultor per a que aquest pugui resoldre'l i d'aquesta manera poder seguirl'estudi amb els continguts ben assentats. Per facilitar la tasca del consultor, cal que les consultes siguin concretes.

Els alumnes podran fer arribar les consultes pertinents al consultor a travs de la bstia personal i del frum. En

el primer cas, la resposta ser personal a la bstia de l'estudiant durant les 48 hores posteriors a l'enviament del

missatge per part de l'estudiant. Quant a les consultes enviades al frum, s'entenen que sn un convit al debat i

el consultor far un seguiment i moderaci del debat generat. Si la consulta enviada al frum no genera debat, el

consultor respondr al mateix frum. Cal tenir en compte que si es pretn que la consulta al frum generi debat,

la resposta del consultor es demorar un cert temps per poder garantir la participaci dels companys de l'aula.

En funci del tipus de PAC, el solucionari inclour les respostes correctes o una guia general dels aspectes ms

rellevants per la seva avaluaci. A ms a ms, un cop finalitzada la correcci dels treballs lliurats, es penjaran

al tauler del professor els comentaris generals que el consultor cregui adients. Si un estudiant vol una revisipersonalitzada de la seva PAC ho haur de sollicitar al consultor a travs de la bstia personal indicant quins

aspectes vol que es comentin tenint en compte els solucionaris i les respostes que cadasc hagi donat a les

preguntes. La revisi es retornar a la bstia personal de l'estudiant.

Dates clau

Ttol Inici / Enunciat Lliurament Soluci Qualificaci

PAC 1 19/09/2013 10/10/2013 12/10/2013 24/10/2013

PAC 2 11/10/2013 05/11/2013 07/11/2013 19/11/2013


9/9


PAC 3 06/11/2013 02/12/2013 04/12/2013 17/12/2013

PAC 4 03/12/2013 20/12/2013 23/12/2013 03/01/2014

Ttol Tipus Data Data Final

1. Introducci a la psicologia del'aprenentatge

Unitat 19/09/2013 25/09/2013

2. Condicionament clssic pavlovi Unitat 26/09/2013 10/10/2013

3. Condicionament instrumental Unitat 11/10/2013 05/11/2013

4. Indefensi apresa Unitat 06/11/2013 16/11/2013

5. Els processos d'aprenentatgeconstructiu

Unitat 17/11/2013 24/11/2013

6. Aprenentatge verbal i conceptual Unitat 25/11/2013 02/12/2013

7. Aprenentatge de destreses motores Unitat 03/12/2013 10/12/2013

8. Bases neurals de l'aprenentatge Unitat 11/12/2013 20/12/2013

Documents

PSICO.PARENENTATGE