Embed Size (px)
Citation preview
Nº 2
I
ES ST VICENT FERRER
Un nou curs, noves metes i il·lusions; amb esta intenció ens presentem novament davant vostre, la intenció és clara, servir-vos de mitjà de comunicació a tots , amb els únics límits del respecte i el bon gust. Editarem en un nou format, el format "web", ens servirem de les noves tecnologies per a arribar més lluny i al mateix temps estar més prop de tots els que ens vulguen llegir, alhora que ajudarem a reduir despeses i a estalviar paper. Vull agrair per endavant a tots quants col·laboreu en el projecte en qualsevol de les formes, presentant articles, difonent-lo o símplement llegint-lo i aportant la vostra crítica constructiva. No sabem on arribarem, si complirem els objectius o ens quedarem en el camí , però sí que sabem que l'aventura val la pena.
SUMARI SECCIÓ TITOL AUTOR/S PÁG ELOGI DE LA MESTRA J L FREÍS CINE ACTUAL PRINCESAS F MARTÍNEZ CINE CLASSIC NACIMIENTO DE UNA
NACIÓN. NOSFERATU SUCEDIÓ UNA NOCHE
M GARCÍA
NARRATIVA ACTUAL
TOTA UNA VIDA QUIM MONZÓ
ART ESTEVE ADAM ALEJANDRO VILAR LITERATURA ENTREVISTA AMB DANIEL
ARENAS T BRETONES C GALLEGO A GONZÁLEZ L TORTAJADA
MATEMÀTIQUES SUDOKUS ENTREVISTA VICENT VALLÉS S ORTEGA ,B MARCO, J
ARIAS, MºJ CAMARASA, M GRAS, M ADSUAR
ECONOMÍA IMPLICACIONS TRANSVASAMENT XÚQUER -VINALOPOO
A GIRBÉS
ORIENTACIÓ ORIENTACIÓ PARES MARES DEP ORIENTACIÓ MÚSICA SABÍES QUE... A JIMENEZ ESPORTS RESULTATS CAMPIONAT
FUTBET
CIÈNCIA ECLIPSI ANNULAR TECNOLOGIA INSTAL·LACIÓ LLIUREX 5.05 ALUMNES 2ON D’ ASI TECNOLOGIA ACTUALITZAR Lliurex de la
versió 5.05 a 5.09 R MARRADES
CÒMIC GUERRA SUCCESIÓ ADRIÀ ACTUALITAT ACTIVITATS 22 DESEMBRE
2
PUNT I SEGUIT Nº 2
ELOGI DE LA MESTRA
María Dagnino, Amèlia Abad, Conchita Moya, Susana Delgado, Mª Angeles Claramunt, Pilar Mestre, Lola Macià, Carmen Pascual, Marina Aragó, Matilde Bueso...Van ser moltes ( potser més de les que ara mencione en el record) les mestres que han passat per la meua vida i van deixar eixa empremta que el temps transforma en gratitud, en emoció i en deute probablement etern. Des de l'olor de fusta mullada d'aquell parvulari on vaig deprendre a llegir( la meua cartera blava i el meu "babi" a ratlles) fins al meu últim any en l'institut, elles van forjar a la seua manera l'home que ara sóc, els ulls per què mire el món, la voluntat que m'inhibix o que em llança quan la vida no vol ser amable. De l'oració simple a la Revolució Francesa de la suma al logaritme, de Plató a Wittgenstein, del poema del Mio Cid a Temps de Silenci, elles van deixar un rastre de paraules i de veus que encara ressona en el buit de la memòria. Poc sabem de les seues vides després de tants anys, però de vegades es produïx el miracle del retrobament encreuar un carrer, en eixir del cine o en lentrar en uns grans magatzems. Succeïx que la veiem allí, enfront de nosaltres, convençuts que passarà de llarg, que esquivarà la nostra presència quan estiguem prop, que mai ens reconeixerà entre la multitud; però ella s' atura, es deté i ens mira amb ulls d'endevinació, s'il·lumina de sobte, pronuncia el nostre nom i ens abraça amb aquella vella calor que havíem oblidat. Caiem llavors en el compte que nosaltres habitem també en ella, que el xiquet que ja hem deixat de ser encara corre feliç per les galeries de la seua ànima. Ho pense ara, quan m'arriba la notícia de la mort de Rosa Fergusson, una mestra d'Aracataca ( Colòmbia) que conservava com un vertader tresor els llibres i els records d'un alumne que mai va oblidar. Ella li havia ensenyat a llegir i a escriure i ell li ho va agrair eternament immortaliltzant-la en els seus relats. Quan va arreplegar el Premi Nobel, García Marquez es va recordar d'ella, va pronunciar el seu nom i va eixamplar un somriure com un xiquet feliç. JOSÉ LUÍS FERRIS" EL PAÍS"( COMUNITAT VALENCIANA) 1/XII/2005
3
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA ACTUAL
Princesas (2005) Fernando León de Aranoa
Un bell cant
Si a Barrio Fernando León de Aranoa analitzava el punt de vista i les perspectives d’uns adolescents de barri marginal i a Los lunes al sol se centrava en la desesperança d’uns altres personatges marginals: uns homes en l’atur després del tancament d’unes drassanes a Galícia, a Princesas l’autor ataca l’element social que li quedava per escometre, la dona, i ens presenta dues prostitutes que descobreixen l’amistat enmig d’un món sòrdid que no les deixa pràcticament ni somniar amb una mínima possibilitat de futur.
Caye i Zulema són d’aquells personatges màgics capaços d’omplir la pantalla i la totalitat dels nostres cors perquè, independentment del seu treball, de la duresa del seu treball, l’una i l’altra descobreixen com els éssers humans se sustenten d’alguna cosa més que d’interessos. Totes dues tenen sobrats motius per odiar-se mútuament (es fan la competència professional de manera no molt equilibrada), provenen de mons i d’històries absolutament distants (Caye és una dona a qui no ha estimat ningú a sa casa, que ningú notarà en falta; Zule és una immigrant dominicana que pateix la distància del seu fill, que l’estima moltíssim i la reclama incessantment), però malgrat totes les barreres, alguna cosa tira d’elles i les converteix en amigues en el millor i en el més ampli sentit de la paraula.
Hi ha moments cinematogràfics impagables en aquesta cinta. Em vénen al cap, per exemple, totes les converses a la perruqueria, una espècie de reducte sagrat on totes comparteixen il·lusions, ignoràncies, dubtes... També aquell moment indescriptiblement dur en que Caye perd el seu nóvio. I les mirades, totes les mirades de Caye, de Zule intenses, retingudes (que ningú pense que són flebles), valentes i tendres.
Però millor no explicar massa, no explicar més i deixar que cadascú descobrisca tot el que podem arribar a aprendre, a viure a través d’aquest parell de prostitutes que ens dibuixen un bellíssim cant a l’amistat.
Francesc Martínez
4
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
5
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC Título original: Birth of a Nation
Género: drama.
Año de producción : 1915.
Dirección: D. W. Griffith
Guión: D.W. Griffith,
Thomas F. Dixon J r.
Producción: D W Griffit.
Fotografía: G. W Bitzer.
Música: Joseph Carl Breil.
Duración: 188’
El Nacimiento de una Nación es una
elaboración un tanto especial. Cabe decir,
está en plena ebullición económica y socia
una mera curiosidad científica a una ind
principios, tanto técnicos como artísticos, y
D.W.Griffith basó su guión en la
Thomas Dixon.Esta obra nos muestra la ap
en Estados Unidos a partir de dos familias
película con un contexto de
que en 1914 Estados Unidos
l: y el cine ha pasado de ser
ustria con muchos de sus
a asentados.
novela” The Clansman” de
arición del espíritu nacional
de raza blanca ( una de ellas
6
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
del norte y otra del sur), que sufren y quedan afectadas por la
Guerra Civil Americana.
Como hijo de coronel sudista arruinado por la guerra, D.W
Griffith decide contar la historia a través del punto de vista de los
perdedores, es decir, de los sureños.
En todo momento, trata de contarnos la historia situándonos en
escenarios lo más similares posible a en los que realmente ocurrieron
los hechos.
A medida que avanza la película, y con ella los acontecimientos,
como por ejemplo la muerte del presidente A. Lincoln o el nacimiento
del Ku-Kux-Klan, Griffith nos hace ver que a pesar de todo América es
una nación unida e indivisible. Esto nos lo muestra en gestos como son
las historias de amor entre las dos familias protagonistas, o la ayuda de
un sureño a un alistado en las tropas del norte en pleno campo de
batalla.
Destaca tanto la utilización de historias paralelas como el
significado implícito que encontramos en la película, es decir, aquello
que desea transmitir.
Sería pertinente comentar algunas particularidades en la
ejecución técnica; como es el hecho de poner la pantalla en negro
exceptuando aquello que quiere resaltar, lo que queda encerrado en una
circunferencia(objetivo iris). Por último nombrar el manejo casi
exclusivo de los planos generales, combinados con los próximos
sumado al uso estático de la cámara.
7
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
En definitiva, El Nacimiento de una Nación, narración larga y
compleja dónde las haya, marca una fecha decisiva en la evolución del
arte cinematográfico.
Título: Nosferatu
Año: 1922.
Dirección: F.W. Murnau
Guión: Henrik Galeen
Música(original):Hans Erdmann
Fotografía: Fritz Arno
Interpretes: Max Schreck, Gustav Von
Wangenheim, Greta Schroeder, Alexander
Granach, Georg H.Schnell, Ruth Landshoff,
John Gottowt,Gustav Botz.
Film referente del expresionismo alemán de los años 20,
Nosferatu se estrenó en marzo de 1922 en Berlín, específicamente en el
zoológico de la ciudad(buen lugar pensaran algunos). Pero antes de eso
,la censura hizo su aparición, ya que no le gustaba lo macabro de
8
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
algunas muertes representadas, sufriendo cortes por ello la
película y hasta una posterior reedición.
Además, en algunas copias, los actores cambiaron sus nombres,
y Max Schreck pasó a llamarse Furst Wollkoff, lo que contribuyó a
enredar aún más las cosas en torno a la identidad del actor principal.
Esto fue el motivo de que Max Scherck nunca llegase a convertirse en
una gran estrella.
Para no pagar derechos de autor a los familiares de Bram
Stoker, autor de “Drácula”, el director Friedrich Wilhelm Murnau
cambió los nombres de los personajes, y por ello el conde Drácula pasó
a llamarse Orlok; Mina Harker a Ellen Hunter; Renfield se conoció como
Knock; Van Helsing como el profesor Bulwer, y el Dr. Seward fue el Dr.
Sievers.
A parte de esto, también cambió los rasgos físicos del conde. De
un apuesto aristócrata, pasó a convertirse en un vampiro calvo, con
dedos larguísimos, orejas de rata y dos colmillos horripilantes que
nunca desaparecían. Su movimiento al andar estaba muy alejado del
atlético Drácula de Stoker , y aparecía como un personaje torpe y lento.
Pero de todas formas, la línea argumental era bastante fiel al libro de
Bram Stoker.
Otros problemas surgieron, pues a pesar de los cambios
realizados, la película seguía pareciéndose demasiado a la novela de
Stoker, y por ello, la viuda del escritor, Florencia Stoker, llevó a los
tribunales alemanes a la compañía Prana Film, que perdió el juicio.
Pero ante eso, la compañía se declaró en quiebra, no pagando así nunca
los derechos de autor.
En represalia, la viuda de Stoker consiguió una orden que
obligaba a destruir el negativo original de la película y de todas sus
copias.
9
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
Afortunadamente para el cine, Prana ya había vendido copias de
la película a Estados Unidos y otros países de Europa, salvándose de la
quema. En 1960, el programa Silent Please presentó en Estados Unidos
una copia condensada del filme, ganando así la película popularidad, y
en 1972, salió por primera vez en video.
A partir de entonces, empezaron a surgir las leyendas sobre la
película: que Max Schreck nunca existió, y que el verdadero
protagonista de la película era el propio director Murnau caracterizado;
otros dicen que Scherck no se llamaba así, sino Alfred Abel. Este Abel
había trabajado en películas de Fritz Lang como Metrópolis (1926) y
Mabuse (1922).
Nosferatu encierra a sus personajes en un contínuo terror ,
reforzado por la caracterización de Max Schreck, un híbrido de vampiro
y monstruo ancestral de rostro insensible y mirada inocente.
Cosas destacables es, el que se presentase al vampiro, además
de cómo bebedor de sangre, como portador de la plaga: allá por donde
pasa Nosferatu estalla la Peste Negra, con efectos aniquiladores.
Además, para acentuar este aire de cosa impura y putrefacta, al
vampiro se le ve a menudo rodeado de ratas. También cabe señalar la
idea romántica de que el vampiro pueda ser destruido si una mujer de
corazón puro ofrece su vida, haciéndole quedarse junto a ella hasta que
surja el sol, y sus rayos desintegren a la bestia.
Tiene lugar nombrar las angulaciones empleadas para ensalzar el
género y sobre todo, la utilización extremada de contrastes lumínicos.
F.W. Murnau emplea un importante recurso narrativo como es el
montaje en paralelo, (impulsado por los trabajos de D.W.Griffith),
logrando así mayor dinamismo en el relato, una mayor economía
temporal y acentuación en las secuencias conexionadas.
10
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
En conclusión un paso más en la adaptación
novela-cine y en la consolidación de las
técnicas y avances cinematográficos.
Film dirigido por Frank
Capra en el año 1934. El reparto de
esta película cuenta con actores
como Clark Gable y Claudette
Colbert, entre otros.
En este fecha el sonoro está
ya establecido, lo que aumenta las
posibilidades de la narración.
Este director proviene del cine
mudo cosa que deja notar en sus
trabajos.
11
PUNT I SEGUIM Nº 2 CINEMA CLASSIC
Ellie Andrews (Claudette Colbert) es una joven, bella y caprichosa
heredera obstinada a casarse con un hombre a quien su padre
desaprueba. Por ese motivo, escapa del yate paterno y emprende un
viaje en autobús hacia Nueva York, lugar donde se reunirá con su
prometido. Pero la historia se complica cuando Peter Warne (Clark
Gable), periodista en conflicto con su diario, la reconoce en la estación
y decide tomar el mismo autobús. Las circunstancias del divertido y
accidentado viaje acaban uniendo los intereses de ambos.
A lo largo del film, la autoridad paterna es cuestionada por parte
de Ellie.
La película puede ser analizada desde dos puntos distintos; el de
la comida:
-Primero, junto a su padre tiene de todo. Cuando se escapa,
comparte el desayuno. Al final acaba comiéndose una zanahoria porque
no tiene nada más ( en el autobús en el que ella viaja una mujer casi se
muere del hambre – esto refleja la realidad del momento y la crisis de
América por el crack del 29 ).
El de los automóviles:
-Primero se encuentra en un yate de lujo, posteriormente en un
autobús (esto es muy distinto a lo que ella está acostumbrada), más
tarde va caminando y por último, roban un coche.
Esta producción presenta un conflicto ley-deseo y la prohibición
se plasma en la muralla: la manta.
La planificación se hace en virtud de esta manta, ya que aparece
siempre marcada y marcando el espacio de cada uno. La presencia
física de este objeto nunca deja de tener un significado simbólico.
En varias ocasiones los protagonistas representan discusiones
matrimoniales, lo que les une aún más.
12
PUNT I SEGUIT Nº 2 CINEMA CLASSIC
Capra retoma los elementos típicos de la comedia mundana de
alta sociedad y los ubica en un ambiente de clase media, con el que el
público de la época podía identificarse fácilmente.
El viaje en autobús sirve de pretexto al director para proponer un
ligero acercamiento a una rica galería de ambientes y personajes del
interior de EEUU.
En algunos momentos el desigual grado de información es
utilizado de forma melodramática; como por ejemplo cuando ella cree
que él la ha abandonado y ,por otro lado él cree que es ella quien le ha
dejado para irse con su novio.
Peter una vez renuncia a un mundo lujoso y sale de la casa no
aparece más en escena. Ellie deja de aparecer cuando se escapa de la
boda (aunque más que una boda, tanto por la música como por
movimientos parece un funeral).
Tiene lugar nombrar que a lo largo de la película existe una
ausencia de la figura materna.
En este film también hay una distribución desigual del saber
respecto al espectador-personaje.
El relato termina con el juego simbólico que se ha establecido con
la manta (esta cae, por lo que ya no hay ningún tipo de barrera entre
ellos y de esta manera pueden mantener relaciones sexuales).
13
PUNT I SEGUIT Nº 2 NARRATIVA ACTUAL
TOTA UNA VIDA Fa mesos que Amena anuncià el Nou Pack Amena Duo, una oferta que consisteix en un paquet amb dos telèfons mòbils. La gràcia de l’ assumpte és que el compren dues persones;una es queda un telèfon i l’ altra, l' altre. Cadascuna paga la tarifa que acorde amb la companyia, però -atenció-, independentment de la tarifa que esculli, les trucades entre aquest dos telèfons només els costarà cinc pessetes el minut. I no pas durant un any o dos , sinó tota la vida. En un aparador que hi ha prop de casa, tenen un expositor amb dues pales de pingpong, supose que per visualitzar el vaivé de les trucades... El Nou Pack Amena Duo seria un bon començament de pel·lïcula. Per la relació que estableix. ¿ Qui serien els protagonistes? Una parella de promesos, sembla el més lógic. M’ imagino l’ escena inicial, davant de l’ aparador d’ una botiga. Un vol comprar el pack i regalar-li un telèfon a l’ altre... El Nou Pack Amena Duo es l’ equivalent a la Medalla de l’ Amor o l’ anell de compromís. Proposar a algú que comparteixi el Nou Pack Amena és proposar-li una relació per sempre. I vinga a trucar-se: -¿ Digues? -Res. Et trucava una mica perquè sí. Costa tan poc: costa tan poc: només cinc pessetes el minut. Però ja que he trucat... -¿ M’ estimes? -T’ estimo.¿ I tu, m’ estimes? -Sí t’ estimo… Però a la pel·lícula, de mica en mica van passant els anys, arriba el primer pis , la hipoteca, les criatures, les obligacions...Es continúen trucant. Potser ja no tant, però el Pack Amena Duo encara demostra que és eficaç. Ja no els serveix per les magarrufes telefòniques, però els serveix perque- a cinc pessetes el minut, impostos indirectes no inclosos- l’ un recordi a l’ altre que ha de passar per la polleria, descongelar el lluç o recollir les mantes del tintorer... Fa temps que les trucades ja no són romàntiques sinó simplement d’ intendència domèstica, però l’ oferta del Nou Pack Amena Duo continua sent molt útil. I ho és fins i tot si un dia ella i ell es distancien. El perquè del distanciament tant és. Perquè un dia ella el troba amb un altra- o a la inversa- i les raons inicials fan explotar l’ arsenal de raons emmagatzemades i decideixen no veure’s més. Duo a la butxaca i ella a la bossa, però ja fa dies que no el fan servir per a trucar-se, sinó que cadascun truca als seus amics per criticar l’ altre( són trucades que no costen cinc pessetes el minut) sinó tarifa normal. Per això com que ja no tenen res a dir-se, a l’ escena final, un del dos marca per última vegada el número de l’ altre per dir-li que, definitivament, la seva relació s’ ha acabat i que aquesta mateixa vesprada pensa tornar el telèfon i comprar-se’n un altre, sense trucades a cinc pessetes amb ningú. I la gràcia del Nou Pack Amena Duo és que fins i tot aquesta trucada final, després de tants anys, només li costarà cinc pessetes el minut, impostos indirectes no inclosos. Quim Monzó “ El Tema del Tema” ed Quaderns de Crema.
14
PUNT I SEGUIT Nº 2 ART
ESTEVE ADAM EL PAISATGE ELABORAT Text per : Alejandro Vilar Traducció : Vicent Garcia .De BUSINESS & CLASS Nº 19//VALÈNCIA El seu estudi no és el taller desorbitat d'un equilibri i tranquil·litat. Un espai en què unaturalesa, llum i so. Ecos magnicistes que seduïxen l'ànima i quea vore la seua obra. En este sagrat lloc, porecursos d'un pintor madur, conscient del seprofund del pensament artístic. Allí, mentre sona Rosa Passos de fons, ens privilegi de ser espectadors d'excepció de lePaisatge Elaborat. L'evolució de l'art modern és també la històriamirades a la realitat i a l'entorn que progl'exploració íntima i subjectiva per a convertvalors pictòrics. El paisatge elaborat d'Esteveixa transmutació d'un gènere, que durant mars del realisme i l'abstracció, en un exesubstancials de la pintura mateixa. Cada comvistes, es desprén de la immediata evocació plantejar una anàlisi de precisió i equilibri en t
2005
pintor. És un temple de l'orde, nix magistralment arquitectura,
esdevé l'ambient específic per dem vore reunits els múltiples u ofici de la pintura, d'allò més
rep Pepe Esteve, i ens dóna el s seues últimes creacions : Un
d'un repertori de paisatges, de ressivament es distancien de
ir-se en la quinta essència dels e Adam assumix perfectament dècades ha navegat entre els rcici que assumix els principis posició, cada una de les seues
nostàlgica a l'avantguarda per a ermes de pintura actual.
15
PUNT I SEGUIT Nº 2 ART
En les seues obres, el paisatge perd el caràcter de miratge, convertit en encreuament per l'home modern, i l'observació del natural s'intel·lectualitza a la manera clàssica: en forma, color i textura. Però en els seus quadres hi ha una miqueta més que anàlisi i plasticitat: està el gest del pintor detingut en eixe just moment en què la seua pintura es convertix en obra d'art. Sens dubte és esta una qualitat instintiva de l'artista, desenvolupada al llarg de quatre dècades d'intens treball, que atorga a cada una de les seues obres un toc d'immediatesa, de senyal espontani que les fa genuïnes. Una riquesa de recursos plàstics i de matisos que es diluïxen en la nostra retina després de la seducció del detall: estructures, línies i les marques incisives sobre el suport perfectament fusionades amb les taques i els encertats tocs de color que deixen entrevore la imprimació de la fusta o la preparació amb papers de periòdic.Tot això ens parla d'un procés llarg, d'un mètode rigorós...elaborat.
16
PUNT I SEGUIT Nº 2 ART
Este Paisatge Elaborat centra la creació més recent d'Esteve Adam que durant el passat any ha recorregut nombroses sales i galeries del nord d'Espanya amb les seues recreacions de l'Albufera, els arrossars i la Xopera, o de les estructures d'una arquitectura industrial abandonada que obrin un capítol nou en el paisatge valencià. Composicions que mantenen eixe segell d'identitat de l'artista, que va consolidar el seu prestigi a través dels nombrosos premis concedits a la seua pintura en la dècada dels noranta i que el van consagrar en 1994 amb el primer premi " BMV" de pintura. En la seua trajectòria ha demostrat una coherència en l'actitud constant i independent. Fidel a la seua pròpia investigació artística ha sabut mantindre el valor de la tradició, el sentit del dibuix i del color com a essència d'una tècnica que domina magistralment. Pintura, estudi i concepte dirigixen la productiva maduresa de l'artista valencià.
17
PUNT I SEGUIT Nº 2 LITERATURA BAJO LOS ÁRBOLES AZULES El pasado 23 de noviembre se realizó en nuestro instituto la presentación del libro Bajo los árboles azules de Daniel Arenas, escritor y profesor del centro. El acto tuvo una gran afluencia de público interesado en la obra del consolidado autor.
18
PUNT I SEGUIM Nº 2 LITERATURA
Entrevista con Daniel Arenas (en relación con la
presentación del libro). 1.-¿Cómo nace la novela “Bajo los árboles azules” y dónde se documenta? Es una novela que he llevado siempre dentro, se basa en hechos que les ocurrieron a mis abuelos paternos, fue algo muy dramático. Anteriormente había escrito 80 páginas, pero lo dejé. En el 2001 la escribí entera pero como borrador. Y fue en el 2002 cuando la perfeccioné y la terminé. Siempre había querido escribirla pero ha sido ahora, de mayor, cuado lo he hecho, porque es cuando sabía realmente lo que significaba la historia. 2.-Usted ha escrito novelas de diversa temática ¿es bueno para un
escritor no encasillarse? Sí, creo que es muy bueno, para un escritor, escribir sobre muchos temas. La primera que escribí se llamaba “dos gardenias para ti”. No tiene nada que ver con el que acabo de publicar, es más de humor, a veces de humor negro, es muy oral, para leer en voz alta, porque no hay un narrador, sino que es la voz narradora que establece cierta complicidad con los lectores. Identificable, no esta descrita su presencia física. La primera novela que publiqué se llamaba “Viviré si no me olvidas”, y es también muy distinta, es una especie de monólogo en el que habla una periodista radiofónica que a causa de una enfermedad, cáncer de garganta, se replantea su vida ya que no puede seguir con su trabajo. -Reflexiona sobre el sentido de la vida. -Sobre qué es el amor. -Piensa sobre la amistad, los hijos. -Sobre ser mujer. Y esta última “Bajo los árboles azules” no tiene nada que ver con las anteriores. Es otra su temática y otra su escritura. Hay cuatro monólogos: -Víctor Alameda Estos personajes exponen sus -Su mujer Beatriz pensamientos en torno a unos -El hijo de ambos, Ángel hechos ocurridos en 1936. -La criada, Carmen
19
PUNT I SEGUIT Nº 2 LITERATURA
Aún así hay lectores que afirman que sus novelas tienen un “sello” especial, ¿que denominador común tienen todas sus novelas?
Eso lo tendrían que decir los lectores, ¿no? (Bromea) Pues creo que tienen en común: -El trabajo con el lenguaje. - La construcción de las frases. -Intento que suene bien fonéticamente todo esto viene de la conciencia que sobre el lenguaje me ha dado la poesía. -La introspección de los personajes. 3.-¿Es difícil escribir novela compitiendo con los “bests seller”? o, dicho de otra manera, ¿es desalentador el oficio de escritor fuera de los canales comerciales?
Yo soy un corredor de fondo, no me interesan los “sprints” de 100m, mi vida y mi juventud fueron un ejercicio de disciplina para mí. El éxito público, si no va unido con el éxito literario no me interesa. Toda la novela para mí, parte de una historia, pero esa historia tiene que encontrar su forma literaria única, su tono. Yo nunca pienso en el lector cuando escribo, ni obvio dificultades pensando que no puede entenderlo, escribo lo que me apetece y porque me es ineludible hacerlo. 4.-¿La Guerra Civil Española debe seguir siendo un referente para todos los españoles, o el mito machadiano de las dos Españas ya está superado?
Debería estar superado pero el ruido mediático y el desencuentro político pueden servir de catalizador para que de nuevo se dé la visión intolerante y parcial de las dos Españas. Esta novela parte de la compasión que es mirar al otro y reconocerlo, su enfoque político está claro, pero pretende ser honesta, no es una novela escrita como revancha, sino con un intento de comprender lo que pasó a través de personajes que lo vivieron, sin perjuicios previos.
5.-¿Qué opina de las adaptaciones cinematográficas de novelas recientes como “Soldados de Salamina”?
No puedo opinar porque no la he visto.
20
PUNT I SEGUIT Nº 2 LITERATURA ¿Ve usted su novela llevada a la gran pantalla?
Sí, ¿por qué no? Es una novela que podría ser llevada al cine, se adapta perfectamente. Esta hecha de secuencias breves y muy visuales. 6.- Nuevos proyectos en los que está trabajando.
Uno ya está acabado, se trata de una reflexión, memoria, ensayo, narración, sobre la educación , el titulo es “Perdón por enseñar” Para escribir esto, parto desde mi experiencia como profesor, de lo que me han contado o he preguntado a otros profesores, compañeros míos, lo que he leído sobre este tema y de mi propia reflexión sobre el hecho de ser, profesor, padre y alumno. 7.-Una novelista y una novela que le hayan cautivado. William Faulkner. “El sonido y la furia” o “Luz de Agosto”
8-¿Ahora está escribiendo algo?
Ahora mismo estoy escribiendo un libro de relatos, en los ellos se tratan estos cuatro ámbitos: -El amor. -La familia. -La ciudad (en este caso Valencia). -La realidad de lo invisible.
Tamara Bretones Ferragud Cristina Gallego Ferrís
Arantxa González Cebrián Laura Tortajada Ferrís
3ESO: A.
21
PUNT I SEGUIT Nº 2 MATEMÀTIQUES
Us reptem que poseu a prova la vostra capacitat i habilitat mental, ací teniu dos “ SUDOKUS”, si els solucioneu obtindreu una bona dosi d'autoestima i frescor mental. Heu de seguir dues regles per a superar el repte: 1-En cada fila i columna han d'anar tots els nombres de l'1 al 9 sense repetir. 2-En cada subquadrícula han d'anar tots els nombres de l'1 al 9. Així mateix us reptem que demostreu matemàticament el perquè de la segona regla, si el feu us premiarà l'oracle dels matemàtics. Les solucions a la plana següent
SODOKUS
5 7 3 3 5 6 7 9 4 8 6 5 1 3 1 6 5 3 9 9 8 3 1 2 5 4 5 8 1 9 7 1 6 5 7 8 4 6 1 3 4 9 1 9 7 3 2 4 6 4 8 3 1 5 7
3 4 9 6 7 5 4 2 8 5 4 8 3 1 9 7 8 5 4 7 1 5 8 4 9
22
SODOKUS ( SOLUCIONS)
9 5 8 2 7 6 1 3 4 3 2 1 8 9 5 7 6 47 3 2 9 1 4 8 5 6 4 7 5 1 6 2 3 9 84 1 6 5 3 8 7 2 9 9 8 6 7 3 4 1 2 52 4 5 6 8 1 9 7 3 1 6 9 2 5 7 8 4 38 6 3 4 9 7 5 1 2 5 3 7 4 8 9 2 1 61 9 7 3 2 4 6 8 2 4 8 3 1 6 9 5 73 2 1 7 4 9 6 8 5 7 5 4 9 2 3 6 8 15 7 4 8 6 3 2 9 1 8 9 3 6 4 1 5 7 26 8 9 1 5 2 3 4 7 6 1 2 5 7 8 4 3 9
23
PUNT I SEGUIT Nº 2 ENTREVISTES
ENTREVISTA A VICENT VALLÉS
Periodistes : Quants anys portes sent professor? Vicent Vallés : He estat en molts col·legis, peró en total 35 anys. P: A quina edat començares a donar classe? V.V: En el col·legi “Els Escolapios” als 25 anys. P: Què va ser el que et va fer decidirV.V: Tradició familiar, mon pare ho v P: T’haguera agradat seguir exercint cque ja era hora de jubilar-te? V.V: Ja no em volien i m’han tirat (braixí està bé. P: S’ha notat la diferència entre l’escoaspectes? On has estat més agust? V.V: La veritat és que sí, m’agradava en l’institut és més ample, per a tindretres centres on he treballat: Escolapioen l’institut 6 anys. P: El primer dia que entrares a l’institva impactar? V.V: Tots els companys i també les intenien molta història. P: Ara que te’n vas, què és el que trobV.V: El contacte amb els alumnes, amprofessional.
fer-te mestre? a ser.
om a mestre més anys o creus
omeja), he,he,he, jo crec que
la i l’institut? En quins
més l’escola. En aspecte social, l’estímul és bo canviar. En els s 3 anys, Ribalta 26 anys i ací
ut que va ser el primer que et
stal·lacions de l’institut que
aràs a faltar? b els companys i amb la vida
24
P: A quina edat començares a estudiar aquesta carrera? Sempre has volgut estudiar açò? A quina edat la acabares? V.V: Després de la mili, als 22 anys. No sempre, jo volia estudiar alguna relacionada amb les matemàtiques. Sobre els 24 anys. P: Com han sigut aquests anys en l’institut? V.V: Molt agradables, gracies al companyerisme dels companys i dels alumnes. P: Què t’ ha paregut la companyía dels altres professors? V.V: (Es posa sentimental) M’han ajudat a incorporar-me al grup, han sigut molt amables, m’han facilitat molt les coses i especialment els companys del departament de matemàtiques. P: Creus que has qjudat a molts estudiants amb la teua assignatura? V.V: (Pensatiu) He fet el que he pogut, peró més agradable amb els que mostraven interés, tot s’ ha que dir. P: I per últim ens has de contar alguna anècdota divertida que t’haja passat en aquests durs anys de professor. V.V: (Mentre pensa es riu) Una volta van fer una vaga els meus alumnes per a demanar calefacció, anaren a la porta de l’ajuntament i de l ‘escàndol que van armar els tancaren a tots. Vam estar durant tres mesos declarant alumnes, pares i mestres. Jo aquell dia estava mal i no vaig fer la vaga però al ser el tutor vaig haver de anar a declarar tambè.
Salud Ortega, Berta Marco, Jennifer Arias, MªJosé Camarasa, Maite Gras i Maria Adsuar
3r D
25
PUNT I SEGUIT Nº 2 ECONOMIA
Implicacions del Tranvasament Xúquer-Vinalopó La sequera que hem patit aquest any i si el que ve passa el mateix posen les coses
en el seu lloc i mostren on porta l’electoralisme irresponsable i l’actuació a curt
termini. Causa vertigen viure al marge dels coneixements bàsics que aporten les
ciències i les actuacions professionals. No obstant, i per contrast, sembla que ens
arriben bones notícies quant al tranvasament procedents del Ministeri de Medi
Ambient. L’alternativa del Transvasament Xúquer-Vinalopó per l’Azud de la
Marquesa és l’única racionalment aplicable, perquè suposa prendre l’excedent
d’aigua d’on -d’haver-ne realment- es pot determinar tal i com afirmen els usuaris
del Xúquer. Aquesta opció permetria que l’aigua fluïsca pel baix Xúquer amb els
efectes mediambientals i paisatgístics positius. Els tècnics del Ministeri pertinent
han mostrat clarament que la disponibilitat d’aigua els darrers quinze anys en la
conca del Xúquer ha estat deficitària i, per tant, des de Cortes de Pallàs, no
s’hauria pogut pràcticament transvasar aigua. Un possible avantatge de l’opció
per Cullera que s’hauria de considerar és si tècnicament i prudentment pot
emmagatzemar-se aigua en el tram baix del riu tal i com ocorre en algun altre riu,
per tal com el seu cabdal sol augmentar en tardor i hivern.
S’ha de tindre present sempre que hi ha límits en l’ús que podem fer dels
recursos econòmics -el primer principi de l’economia- com ho són les aigües
continentals superficials i subterrànies. Cal percebre que les aigües continentals en
aquestes conques de la vessant mediterrània són com un gran dipòsit on
darrerament n’hi ha, per una banda, menys nivell pel canvi climàtic i, per altra
26
PUNT I SEGUIT Nº 2 ECONOMIA
banda, suporta una demanda creixent per l’augment imparable de la
construcció de segones residències en la costa. No obstant, la tècnica com les
desaladores, les innovacions i l’organització social poden fer-ne una bona gestió i
ampliar-ne els marges. És evident que aquest creixement no ha tingut unes
polítiques responsables que estimulen un ús eficient de l’aigua i també d’energia.
En qualsevol cas, la gestió de l’aigua no pot veure’s d’una forma abstracta com
allò de repartir l’aigua existent entre tots, si n’hi ha menys eixim a menys cadascú i
a dormir tranquils. Es tracta d’una idea molt simple i errònia. Les famílies tenen
uns llindars de necessitat i els camps exigeixen un mínim perquè les plantacions
d’arbres i les collites vagen endavant. Un any de forta sequera poden morir els
arbres, els quals són per als llauradors una inversió que abasta fàcilment més de
30 anys. Se sap molt bé que la gestió responsable i eficient de l’aigua exigeix un
matalàs de seguretat per evitar els grans riscos per a la població i els cultius que
poden comportar aquestes fases de forta sequera. Podem imaginar que si hi ha
aigua per a 100.000 fanecades de reg tradicional i volem ampliar el reg a 20.000
més d’una àrea de secà bé siga per a cultius o per a oci, aleshores pot ocórrer que
quan es passe per un cicle de sequera severa per culpa dels cultius addicionals
col·lapse tot.
Centrant-se més en el transvasament per Cortes de Pallàs s’ha d’afirmar
que no té res a vore amb la solidaritat per moltes i clares raons, sinó més bé al
contrari. Primer, empobreix la Ribera perquè posa en perill un rec prou eficient
que porta més de set-cents anys, ja que es tracta de llevar una aigua a prop de
l’escassetat per portar-la a un altre lloc. Segona, una part dels costos del
27
PUNT I SEGUIM Nº 2 ECONOMIA
transvasament van a càrrec dels regants de la Ribera; resulta increïble -i no
té cap precedent- que els usuaris del Xúquer han de pagar de la seua butxaca el
rec a goteig per estalviar l’aigua que han de cedir. En tercer lloc, com que la
conca del Xúquer es troba ja en el límit, els 80 Hm3 cedits moltes voltes no
s’aconseguiran i generaran una pressió que ens abocarà a la sobreexplotació dels
aqüífers.
Aquesta alternativa xafa un principi de dret legítim subjacent a
l’administració de moltes cultures en matèria d’aigua: la prioritat temporal en l’ús
de l’aigua. La presa d’aigua per a una altra conca en la part de dalt ens posa
tècnicament en la cua; de ser usuaris set-cents anys ens convertim en els últims.
Les conques cedents solen oposar-se a les conduccions, perquè una vegada feta es
tem que canvien les lleis i els volums transvasables augmenten. De vegades, no cal
esperar que canvien les lleis, simplement no es respecten com sabem bé els regants
de la Ribera del Xúquer que ocorre amb els governants de Castella la Manxa que
no només han permés els pous il·legals en la Mancha, sinó que es posen al costat
d’aquests enfront de la legalitat exhibida pel Ministeri de Medi Ambient.
Per concloure, el més valuós que tenim els habitants de la Ribera és el
Xúquer. Com a habitants de la Ribera, i també de l’Horta, cal passejar pel costat
del riu, i pensar el que ha significat i significa l’aigua per a nosaltres. El fet que
continue baixant aigua pel riu és una garantia per al nostre benestar actual i,
davant el canvi climàtic, és una obligació moral que tenim amb les futures
generacions.
Adrià Girbés
Economista i regant del Xúquer
28
PUNT I SEGUIM Nº 2 ORIENTACIO
DECÀLEG DE LA COMUNICACIÓ FAMILIAR
ORIENTACIONS PER ALS PARES 1-El diàleg no és una conversa esporàdica, sinó un ambient que es respira com l’ oxigen. 2-Per parlar es necessita temps. No existeix un equivalent económic de l’ afecte, ni de l’ experiència, ni de proximitat. 3- Saber callar és tan important com parlar. La clau de saber escoltar és intentar comprendre el punt de vista dels fills. 4-Reconèixer que ens hem equivocat i demanar perdó a les persones. No temeu refer el cami en sentit contrari si us equivoqueu. Ensenyeu els vostres fills a fer açò. 5-Tracteu d’ escollir el moment oportú, els nervis no solen ser bons consellers. 6- No infravaloreu la importància dels problemes dels vostres fills, el que es fa sofrir no és mai una idiotesa. 7-Fugiu en les vostres converses de tot allò que puga semblar un interrogatori intempestiu. És la millor manera perquè la conversa no acabe a crits. 8-Els llibres obrin la vida, però no oblideu que la vida abraça molt més que els llibres. Recordeu que els vostres fills són estudiants, però no sols estudiants. 9- Tracteu més de proposar metes que no d’ imposar-ne. Però no renuncieu a oferir-los el vostre suport i la vostra exigència. Dialogar no és cedir la nostra responsabilitat de pares. 10-Procureu mantenir el difícil equilibri entre llibertat i responsabilitat. Finalment, recordeu que necessiteu una bona dosi de paciència i de sentit de l’ humor. Perque un adult no es fa en un dia “ cal saber esperar”.
DEPARTAMENT D’ ORIENTACIÓ
29
PUNT I SEGUIM Nº 2 MÚSICA
Sabies que...
Kraftwerk és el grup de música electrònica més influent en les últimes dècades, agrupacions com ara Chemical Brothers, Depeche Mode, Prodigy, New Order, Björk, Moby, Fatboy Slim entre altres són declarats fans de la banda alemanya. El grup ho van fundar a Düsseldorf en 1970 Florian Scheider (flauta) i Ralf Hütter (teclats), i van muntar el seu propi estudi i casa discogràfica: Kling Klang records.
Les aportacions, els coneixements i la influència del productor Conny Plank van ser decisives per a definir el so del grup. Gràcies al treball amb Kraftwerk, l'estudi de Plank prop de Colònia es va convertir en un dels estudis més sol·licitats d'Europa als anys 70. Plank va produir els primers quatre discos de Kraftwerk, però va deixar de treballar amb ells després d'Autobahn (1974), el seu primer èxit comercial.
El pintor Emil Schult va ser un col·laborador habitual del grup des de 1973, primer tocant el baix i el violí elèctric, i després dissenyant les portades i escrivint lletres.
La "formació clàssica" de Kraftwerk es va formar en 1975 per a la gira d'Autobahn. El grup es va presentar com a quartet electrònic, amb Wolfgang Flür i Karl Bartos a càrrec de les percussions electròniques. Esta formació va ser la imatge pública del grup fins a finals dels anys 80. (Flür es va unir al grup en 1973 com a bateria, per a una actuació en televisió en què van usar per primera vegada la seua percussió electrònica, construïda per ells mateixos).
Amb esta formació van gravar i van presentar en directe per tot el món els seus àlbums més coneguts: Radio-Activity (1975), Trans-Europe Express (1977), The Man Machine (1978), Computer World (1981) i Electric Café (1986), així com el tema oficial del Tour de France de 1983. A partir d'ací Bartos i Flür van abandonar el grup, i van ser substituïts per diverses persones, sense arribar mai una altra vegada a una formació tan estable.
La crisi del grup va ser provocada pel canvi tecnològic que Hütter i Schneider volien dur a terme, digitalitzant tot el seu catàleg de cançons i sons. Esta tasca va esgotar els "altres dos" membres del grup. El primer fruit d'eixe treball, encara amb Flür amb ells, va ser el recopilatori The Mix (1991), que arreplegava els temes clàssics de Kraftwerk reprogramats.
Encara que durant la dècada dels 90 van actuar en directe per tot el món, no van publicar res més fins a l'any 2000, quan els organitzadors de l'Exposició Universal d'Hanover els va encarregar el tema oficial: Expo 2000, que es va publicar com a single en diferents versions i després com a àlbum, i que va ser
30
PUNT I SEGUIT Nº 2 MÚSICA
molt polèmic a Alemanya, per tractar-se simplement d'un jingle de vint segons en què un vocoder repetia les paraules "Expo 2000" en diferents idiomes.
En 2003 van publicar un àlbum amb temes nous, però basat en el tema Tour de France, que complia 20 anys. Un àlbum en directe (Minimum Màximum, 2005) i una reedició dels seus àlbums clàssics (The Catalog) han sigut els últims projectes del grup.
Kraftwerk és un dels primers grups a usar únicament instruments electrònics. Inclús moltes de les parts de veu de les cançons estaven processades per un Vocoder o generades per síntesi de veu, abundant en la idea de "missatge transmés" que tenen les seues lletres.
Les lletres de Kraftwerk s'emmarquen en la vida urbana i la tecnologia de l'Europa del segle XX: els viatges amb cotxe, amb tren, els ordinadors personals, el telèfon, etc. Segons les seues pròpies paraules, els artistes alemanys de la seua generació havien d'intentar continuar avançant a partir del punt mort en què va quedar Alemanya en 1933 amb l'arribada al poder dels Nazis.
Les seues lletres són molt sintètiques, molt simples en la seua forma, i expressen gràcies a eixa senzillesa una ambigüitat complexa i controvertida, sent al mateix temps una celebració ingènua del món modern, els seus costums i invents, i una sàvia advertència sobre les seues conseqüències.
D'una forma magistral aconseguixen transmetre simultàniament un efecte alienant, nostàlgic i escapista, i una certa incomoditat i preocupació.
La seua idea base era convertir al grup en una estació de ràdio que emetia missatges per a tot el món. Missatges senzills, que qualsevol podia fer seus.
Cal destacar que, a partir de Radio-Activity van començar a publicar dos versions diferents de cada àlbum: una amb les lletres en alemany per al mercat alemany, i una altra amb les lletres en anglés per al mercat internacional. A més, també van gravar temes en altres idiomes, com el francés (Tour de France) o en espanyol (Objecte sexual). El seu àlbum Electric Café (1986) mesclava en els seus temes diversos idiomes (alemany, francés, anglés i espanyol).
31
PUNT I SEGUIT Nº 2 ESPORTS Al llarg del primer trimestre hem fet el campionat intern de futbet , el grau de participació ha estat alt,al mateix temps que el nivell de corresponsabilitat ha satisfet les espectatives del seu coordinador Rafa Vendrell. En el segon i tercer trimestre continuarem. Ací estan les classificacions.
REM
OLC
AP
ENES
AN
TIM
AD
RID
ISTE
S
ON
AN
EM L
'AR
MEM
CO
M E
STÀ
TA
MA
RE
?
IXE
NO
ES
UN
BO
U
SIC
AR
IS
RED
DR
AG
ON
S
AN
EM A
NA
NT
OC
B T
EAM
REA
L M
AN
DR
IL
REMOLCAPENES 5-5
ANTIMADRIDISTES 5-3
ON ANEM L'ARMEM 16-1 2-2 19-5 11-3 12-3 8-5 7-6
COM ESTÀ TA MARE ? 19-4 9-3 11-0 27-4 6-3 13-1
IXE NO ES UN BOU 5-3 6-3 3-2
SICARIS 6-2 3-2 5-4 7-3
RED DRAGONS 0-0 8-2 5-5 8-4 10-9
ANEM ANANT 10-0 20-6 10-2 11-1 12-1 11-2
OCB TEAM 10-8 5-0 0-0 8-5
REAL MANDRIL 8-2
GOAL-AVERAGE PARTICULAR
ClassificacióJ G E P GF GC Pts Dif S
1 . COM ESTÀ TA MARE ? 7 6 1 87 17 1 9 +702. ON ANEM L'ARMEM 7 6 1 75 25 1 9 +503. ANEM ANANT 7 6 1 77 18 1 8 +594. SICARIS 9 4 5 32 58 1 2 -265. RED DRAGONS 9 3 3 3 39 71 1 2 -326. OCB TEAM 7 3 1 3 33 39 10 -67. IXE NO ES UN BOU 6 3 1 2 26 42 7 -1 6 -38. ANTIMADRIDISTES 8 1 1 6 26 58 4 -329. REAL MANDRIL 8 1 7 38 53 3 -1 510 REMOLCAPENES 8 2 6 22 74 2 -52
32
33
PUNT I SEGUIT Nº 2 CIÈNCIA
ECLIPSI ANNULAR DE SOL El passat dia 3 d'octubre el departament de física i química va organitzar l'observació de l'eclipsi anul·lar de sol, per a això es van utilitzar filtres solars i un projector solar a fi que l'activitat fóra totalment segura. Ací podeu vore algunes fotografies d'aquell dia.
34
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
Instal·lació del Lliurex 5.05
Ens proposem instal·lar el Lliurex des de la Live-CD 5.05, que vol dir que va ser publicada en maig del 2005. D'ací ve el numero de versió: 5.05.
En primer lloc, cliquem sobre la icona de “Instal·la el Lliurex”, situada al
escriptori del Lliurex, i ens apareix la següent pantalla:
En aquesta pantalla, ens diuen de què tracta el Projecte Lliurex i en què està basat, entre altres coses.
Premem sobre el botó d’“OK”, situat a la part inferior de la pantalla i proseguim
en el procés d'instal·lació. Ens apareix una altra pantalla, que és aquesta:
En aquesta pantalla, ens diuen els
requeriment bàsics que ha de tindre la màquina on pretenem instal·lar el lliurex, per tal que funcione correctament. Aquestos requeriments són: 2,5 Mb de memòria lliure al disc dur, 128 Mb de memòria RAM, targeta gràfica SVGA i un processador Intel o compatible a 200MHz.
Si la màquina té tots aquests
requeriments, podem seguir amb la instal·lació. Premem el botó de “D'Acord” i continuem.
Seguidament ens apareix una nova pantalla, que és aquesta:
35
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
En aquesta pantalla se’ns mostren els passos que hem de seguir per a la
instal·lació i el temps que tardarà, poc més o menys. Per a continuar amb la instal·lació, premem sobre “D'Acord” i continuem. Ens apareixerà una altra pantalla com aquesta que es mostra a continuació:
Aquesta finestra és un “AVIS”, recordant-nos que la instal·lació del lliurex des
d'aquest CD (Live-CD) no sol donar cap problema, però que si en surgeix algun, podria danyar el sistema i tornar-lo inestable. Recomana apagar qualsevol aplicació que hi tinguem en funcionament.
Per a continuar, premem sobre “D'Acord” (com sempre) i seguim amb la 5ª
pantalla, que és aquesta: Aquesta
finestra ens recorda l’ espai necessari per tal d'instal·lar el lliurex i ens dóna l’ opció d'utilitzar tot edisc dur o per altra banda, crear particions per tal de no utilitzar-lo tot. Prenem l'opció de crear particions (perquè tenim altres sistemes operatius instal·lats) i continuem.
l
Ens apareix una 6ª pantalla:
36
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
Aquesta pantalla ens diu quin tipus de partició hem de fer per a instal·lar el
lliurex, que és una partició del tipus “Ext3”. Després ens dóna la opció de continuar, sense més, en cas de tindre ja la
partició feta, o crear les particions pertinents. Com encara no tenim definides les particions, premem sobre el botó de “Crea les particions”, i continuem endavant.
Aquesta pantalla nova, ens mostra
les dues ferramentes que hi tenim disponibles per a crear les particions i instal·lar el lliurex. Tenim la “GPARTED”, que té un entorn gràfic (paregut al Partition Magic), i el CFDISK, que és una ferramenta de particionat des de la consola del Lliurex. Seleccionem “GPARTED”, com a ferramenta que anem a utilitzar i
premem en D'Acord per a continuar. Per últim, se’ns mostra una última abans del particionat. La finestra en qüestió es
aquesta:
Aquesta finestra (ferramenta
gparted) ens dóna molta informació: – Ens diu que aquest disc dur té un total
de 38162Mb de memoria, distribuïts en 4 particions, 2 de les quals son del tipus NTFS (New Tecnology File System), i les altres dos no tenen cap tipus definit.
Les particions que mostra aquesta ferramenta les anomena com a /dev/hdaX. Açò és perquè és el nom que rep qualsevol dispositiu del tipus IDE (Disc Dur, CD,
DVD...). dev significa Devices, hd vol dir Hard Disk (Disc Dur), la a (hda) ens indica el dispositiu IDE (hda -->Mestre IDE primari, hdb Esclau IDE primari, hdc Mestre IDE secundari i hdd Esclau IDE secundari). Finalment, la “X”, representa un número, que ens indica el número de partició dins del dispositiu.
L’ última informació que podem llegir en aquesta aplicació és el sistema d'arxius
propi de cada partició, el tamany d'aquestes, l'espai utilitzat i l'espai lliure. Agafarem la partició més gran, la /dev/hda7, que té 9656Mb i dins d'aquesta
crearem 4 noves particions, una de 4Gb que s'anomenarà /dev/hda8, una de 1Gb
37
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
anomenada /dev/hda9, una altra de 512Mb que s'anomenarà /dev/hda10 i l’
última de 4Gb que s'anomenarà /dev/hda11. La hda8 serà per a instal·lar el Debian, la hda9 serà per al directori /home (on
guardarem totes les activitats i pràctiques, així podrem accedir allí des de lliurex i des de debian), la hda10 serà la partició SWAP (per a l'intercanvi de dades) i la hda11 serà per a instal·lar el Lliurex
Una volta dimensionades totes les particions, premem sobre el botó “Aplica” i
eixim de l'aplicació per tal de continuar amb la instal·lació. Una volta fora del Gparted, ens apareix la següent finestra:
En la imatge, la 1ª finestra després del particionat.
En aquesta finestra, en el cas que hi haguessin mes particions on instal·lar el Lliurex, se'ns dóna l’ opció de triar en quina partició volem instal·lar el sistema operatiu.
Com que no hi ha cap altra opció,
amb la partició /dev/hda7 seleccionada, premem el botó d'acord i continuem amb la instal·lació.
Ens apareix una altra finestra com aquesta:
Figura 3. En aquesta
finesta, anem a donar-li un nom a l'equip en el qual estem instal·lant en Lliurex. Per defecte, ens proposen com a
Figura 4.
Aquesta nova finestra sols és d'informació, és a dir, ens diu els passos que hem que fer ara, que son: Introduir un
nom “lliurex”; nom que nosaltres anem a substituir pel nom que nosaltres preferim. Premem sobre “D'Acord” i continuem amb la instal·lació.
38
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
nom d'usuari i una contrasenya, i posar una contrasenya per al root
(administrador). Premem sobre el botó d'Acord i continuem amb les passes que ens acaba
d'indicar l'assistent d'instal·lació del Lliurex. La següent finestra és aquesta:
Figura 5.
En la figura hem de fer el que se’ns ha indicat anteriorment, introduir el nom
d'usuari que vulguem, posar una contrasenya i repetir-la per tal de vore que no ens hem equivocat. Una volta introduïts aquestos valors, premem en D'Acord i seguim amb la següent finestra, que és aquesta:
Figura 6.
Aquesta nova
finestra ens diu que la xarxa no es pot configurar automàanterio
ra ens apareix una finestra com aquesta:
ticament (no hi ha cap servidor DHCP,així que si no l'hem configurat rment, li hem de ficar la configuració de xarxa ara. Per a això premem sobre
“Configuració Manual”. A
39
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
En aquesta altra finestra, se’ns dóna l’ opció de configurar la xarxa mitjançant
un servidor DHCP (IP automàtica) o de forma manual. Nosaltres anem a configurar la xarxa manualment, així que marquem “Manual Configura la xarxa manualment” i deprés polsem sobre OK per a continuar.
Figura 8.
En aquesta finestra introduïm el valor equivalent a la nostra direcció IP, que és
192.168.11.1XX. En les “X” posarem cadascú el numero de clau on té connectat l'ordinador. Per a seguir polsem en “Posterior”.
Figura 9. Ací ficarem la
Màscara de SubXarxa, que com
Figura 10.
orta 8.11.1.
92.168.20.3
a tenim la xarxa configurada. Premem
a següent finestra és aquesta:
Figura 12.
questa finestra ens diu que tot el que hem de fer per tal d’ instal·lar el lliurex ja està fet. Ara sols ens dóna l’ opció de veure un resum de la instal·lació amb usuaris i
es tracta d'una xarxa de classe C, la mascara serà: 255.255.255.0. Aquest número ve de ficar a 1 tots els bits corresponents a la xarxa, i a 0 tots els corresponents a estacions. Polsem en posterior per a continuar.
Ací hem de posar la Pasarel·la o P
d'Enllaç, que és la següent: 192.16
Figura 11.
Per a finalitzar la configuració de la
xarxa, cal posar el servidor DNS. En el nostre cas posarem el servidor DNS propi de l'institut, que és el següent: 1
.
J sobre Posterior i proseguim.
L
A
40
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
contrasenyes inclosos. En el cas de triar que “no”, passarà directament a la
“figura 14”. Nosaltres vam preferir veure aquest resum i ens va apareixer aço:
del root. També ens diu en quina partició hem instal·lat el Lliurex i quant de temps ha tardat e
Última fig
Aquesta últim va progressant aquesta. Ací podem observar el procés de formateig de les particions que calga, i la posterio
Figura 13.
Aquesta finestra ens diu els usuari i contrasenyes creats, inclosa la contrasenya
n instal·lar-se. Ara sols queda polsar sobre D'Acord i finalitzar la instal·lació.
ura.
a figura ens diu l'estat de la instal·lació. Com
r instal·lació del Sistema Operatiu.
Alumnes de 2n d'ASI
41
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
Actualitzar el Lliurex de la versió 5.05 a la 5 09.
Des de cons
editat el fitxer sources.list, situat al directori /etc/apt. En oben tots els repositoris d'on pots descarregar i instal·lar paquets amb
ordre apt-get.
tà el repositori de l’ última versió del Lliurex, que és aquesta: - deb
ola:
En primer lloc, hemaquest fitxer es trl'
Una volta hem accedit al contingut del fitxer, hem afegit una nova línia,
indicant-li on eshttp://lliurex.net/lliurex llx0509 lliurex main contrib non-free Una volta introduïda aquesta linia, guardem el fitxer i en la terminal esc
següent ordre: rivim la
introduït, actualitza la base de dades dels paquets a descarregar des dels repositoris que tenim en el nostre sources.list.
instal·lats a la nostra m
executar-se l'ordre apt-get dist-upgrade, ja tindrem actualitzat el liurex 5.09.
ptic, realitzar una actualització no és més costós que des de consola. ixer com funciona el Synaptic per tal d'utilitzar-lo correctament.
esca). u repositori de la següent forma: Configuración ->
d'allí. Polsem “Aceptar” i seguim.
apt-get update Aquesta ordre que hem
disponibles per Una volta acaba l'ordre “apt-get update” introduirem una nova ordre, que ens
descarregarà i instal·larà les noves versions existents de tots els paquets que tinguemàquina, és a dir, esta ordre es una actualització intel.ligent; sols
descarrega i instal·la les actualitzacions del paquet que tenim instal·lats a la nostra màquina. L’ ordre és la següent: apt-get dist-upgrade
Quan acabe d'
nostre lliurex 5.05 a l
Des del Synaptic: Des de Syna
Únicament cal cone Les passes a seguir per a actualitzar el Lliurex5.05 a Lliurex 5.09 des del
Synaptic són les següents:
– En primer lloc, obrim el Synaptic (introduïm la contrasenya del root i tota la p– Despres, introduïm el no
Repositorios. Ens apareixerà una nova finestra, alli polsem en “Nuevo” i introduïm la URL del repositori, la distribució i la secció dels paquets que podrem descarregar
42
PUNT I SEGUIT Nº 2 TECNOLOGÍA
olsem sobre Edición (en la barra de menú) n) seleccionem l'opció “Marcar todas las actualizaciones...”
Ara ens apareix una finestra on ens pregunta si volem Actualizació Intel.lgent o Predeterminada. Nosaltres polsem en Actulizació Intel.ligent.
car els canvis.
des de de paquets i encara
– Seguidament, p– Allí (en edició–
– Ara sols queda polsar sobre el botó “Aplicar”, per tal d'apli Com heu pogut comprovar, no és més difícil actualitzar des de Synaptic que
consola. Únicament, no estem molt familiaritzats amb el gestorno el dominem.
Rubén Marrades Tomás
43
44
ACTIVITATS DIA 22 DE DESEMBRE Com ja és tradicional l'últim dia abans de nadal els departaments organitzen activitats culturals i lúdiques dirigides als alumnes. Hem de destacar ací el gran esforç realitzat per professors i alumnes i la qualitat de les activitats oferides. El resum de les activitats és el següent:
Jornades didàctiques amb empreses: -Conferència LEGISLACIÓ INFORMÀTICA -Conferència SISTEMES GESTORS DOCUMENTALS.
Co M
ncert de nadal . Temes interpretats per alumnes de
inifira : Jocs populars per al primer cicle.
primer i segon cicle.
46
Karaoke : cançons i diversió per a tots. CT C 1
1
ine : Pel·licula « Cosmos » i un documental saller decoració: motius nadalencs per al sego
oncurs de targetes nadalenques, organitzar p
1 PUNT I SEGUIT Nª 2
obre Juli Cèsar, adreçat a batxiller. n cicle.
er l’ ampa.
47
