Embed Size (px)
Citation preview
15
QU
I E
NS
HA
VIS
T
I Q
UI
EN
S V
EU
(oe
lP
o b
le
no
ue
ra
un
am
er
da
fatr
en
taa
ny
s)
…Có
mo,
anu
estr
opa
rece
r,cu
alqu
ier
tiem
popa
sado
fue
mej
or…
Aqu
est
vers
ésde
les
Copl
asqu
eJo
rge
Man
rin-
que
vaes
criu
rede
spré
sde
lam
ortd
else
upa
re.
Ito
ti
que
refl
ecte
ixno
stàl
gia,
com
nopo
dia
ser
d ’ a
l t ra
man
era
enaq
uelle
sci
rcum
stàn
cies
,ja
insi
-nu
aqu
eel
pas
delt
emps
hoam
oros
eix
tot.
Que
lam
emòr
iaés
enga
nyos
a.D
uran
tel
juny
ielj
ulio
ldel
2005
,els
meu
sve
ïns
delb
arri
dela
Pla
tava
nan
imar
les
sobr
etau
les
del
sopa
ram
ble
sse
ves
cass
olad
espe
rpr
otes
tar
pels
men
ors
mag
ribi
nsqu
es’
auto
d e s
t ru e
i xen
esni
fa n
tco
lai
alh
ora
ate m
o r e
i xen
elve
ï n a
t.A
ban
si
des-
prés
del
soro
llde
les
cass
oles
,va
igse
nti
rso
v i n
tco
men
tari
sd’
algu
nsno
stàl
gics
que
reiv
indi
cave
nla
torn
ada
del
tío
Pa c
o,al
lòqu
e«a
mb
Fra
n co
viví
em m
illor
». D
eien
que
eny
orav
en la
mà
dura
, la
supo
sada
tra n
q u i
l·lit
atal
carr
er,
id’
aquí
aldi
scur
sfe
ixis
tano
més
hiha
unpa
s.Pe
ròun
aco
saés
que
esge
stio
ni
mal
amen
tl’a
rrib
ada
dels
men
ors
i l·le
gals
,qu
ees
perm
eti
que
deam
bulin
pel
carr
erse
nse
form
ació
isen
seco
ntro
l,iu
naal
tra
ésla
rei-
vind
icac
ióde
lfr
anqu
ism
e.I
per
això
ésút
ilte
n i r
mem
òria
.Per
òno
lam
emòr
iado
lcet
ade
laca
psa
defo
to g
rafi
esen
blan
ci
negr
e,si
nóla
del’h
emer
o-te
ca.I
enai
xòPo
blen
oués
mol
taf
ortu
nat,
perq
uèhe
msa
but
prod
uir
mol
tahe
mer
otec
a.D
uran
tel
segl
exx
,el
sve
ïns
vam
escr
iure
iva
mre
trat
arle
sco
ses
que
pass
aven
pelc
arre
r,le
squ
ees
deie
n,le
squ
ees
prod
uïe
n,le
squ
ees
reiv
indi
cave
n.
Iar
aaq
ues
tm
ater
ial
ésim
pres
cind
ible
per
co m
p a
rar
ipe
r ve
ure
on é
rem
i on
som
, per
con
stat
ar q
ue h
emfe
tm
olt
cam
ícap
enda
vant
.Fa
tren
taan
ysér
emel
culd
ela
ciut
at.U
nam
erda
,par
lant
clar
.Ara
,tot
iqu
e te
nim
man
canc
es, c
ompa
rant
-nos
am
b el
s an
ysse
tant
aai
xòes
Hol
lyw
ood.
Als
anys
seta
nta,
elPo
blen
ouco
m p
a rti
aam
bla
rest
a de
la c
iuta
t el
dèf
icit
d’e
scol
es (
falt
aven
6.0
68p
l a ce
s,qu
eer
ala
mei
tat
dela
pobl
ació
ened
ates
cola
r), d
’equ
ipam
ents
, de
zone
s ve
rdes
, de
tran
s-po
rt p
úblic
, etc
. Per
ò, a
més
a m
és, t
eníe
m e
ls n
os-
tres
greu
ges
espe
cífi
cs:l
aco
ntam
inac
ióat
mos
fè r i
c apr
oduï
dape
rle
sfà
briq
ues
iel
sta
llers
que
enca
raqu
edav
en,l
aco
ncen
trac
ióex
ager
ada
d’ag
ènci
esde
t ra n
s p
o rts
que
co l·
l a p
s ave
nel
trà n
s i t,
l’ab
ocad
oren
què
s’ha
via
conv
erti
tla
plat
ja,l
esin
unda
cion
s,et
c.
El�metro�que�no�arrivaba�mai
De
lapl
aça
deSa
nt
Jaum
efi
ns
ala
ram
bla
del
Pobl
enou
,abo
npa
s,hi
haun
am
ica
més
dem
itja
hora
ape
u,pe
ròaq
uest
aca
min
ada
noes
tava
al’a
-ba
stde
toth
omi
per
desp
laça
r-se
,ar
ai
als
anys
seta
nta,
lage
nt
nece
ssit
ael
tra n
s p
o rt
públ
ic,
iaq
uest
tran
spor
tpú
blic
vase
rm
olt
defi
cien
tfi
nsa
l’arr
ibad
ade
lmet
rol’o
ctub
rede
l197
7.A
ques
tapr
e-ca
riet
atva
forj
arla
idea
que
elPo
blen
ouer
aun
barr
illu
nyà,
inco
m u
n i c a
t,ho
stil,
envo
ltat
dede
s-ca
mpa
ts i
on n
o es
tro
bave
n ta
xis
—de
tax
is e
ncar
ano
se’n
trob
enar
asi
noés
avis
ant-
los
per
telè
fon.
Les
obre
s de
l met
ro v
an p
atir
mil
i un
entr
eban
csi
aban
squ
eaq
uest
mit
jàde
tra n
s p o
rtar
ribé
sal
barr
i, el
s au
tobu
sos
anav
en s
empr
e co
l·lap
sats
, com
a n
teri
orm
ent
hi
hav
ien
anat
els
tram
vie
sde
laca
rret
era
deM
atar
ó,em
boti
tsde
gent
penj
ada
als
estr
eps.
Iso
rten
cara
dels
auto
buso
sde
Bad
alon
a,qu
ear
riba
ven
fins
ala
plaç
ad’
Urq
uina
ona
iqu
eal
leug
erie
nun
am
ica
lasi
tuac
ió.
Una
imat
gequ
eno
hetr
etde
l’hem
erot
eca
sinó
dela
mev
aex
peri
ènci
ape
rson
alés
elco
l·lap
sequ
epa
tia
cada
mat
í,a
l’hor
ad’
entr
ara
treb
alla
r,el
carr
erde
lsA
lmog
àver
s.A
ques
tca
rrer
il’a
ving
uda
d’Ic
ària
van
ser
dur
ant
mol
ts a
nys
les
dues
úni
ques
vies
deso
rtid
ade
lbar
ri,p
erò
defe
tno
més
com
p-t a
vaA
lmog
àver
s,pe
rqu
èa
l’av
ingu
dad’
Icàr
iahi
h avi
aun
pas
ani
vell
amb
mol
ttr
ànsi
tfe
r r o
v i a
r i .
Els
carr
ers
perp
endi
cula
rsal
mar
no
serv
ien
per
evac
uar
els
tràn
sit
deco
txes
,per
què
lam
ajor
iano
teni
en c
onti
nuac
ió i
mor
ien
en q
uals
evol
cul
de
sac
defà
bric
ao
dede
scam
pat.
T E
M A
Arxiu
Hist
oric
del P
oble
nou
Icar
ia 1
0,20
05
Lare
vist
aQ
uatr
eC
anto
ns
s’h
aes
tren
atdu
esve
gade
spa
rlan
tde
lmet
ro.E
nel
núm
ero
1del
juny
del1
963,
elpr
imer
dela
seva
prim
era
èpoc
a,es
vapu
blic
arun
repo
rt a
t ge
sobr
eel
pla
del
met
roqu
el’A
junt
amen
thav
iaap
rova
tfei
apo
ciq
uees
tava
enaq
uells
mom
ents
enex
posi
ció
públ
ica
alTi
nell.
Enaq
uest
pla
hiha
via
una
línia
que
arri
bava
alPo
ble-
nou.
Deu
anys
desp
rés,
elm
arç
del1
973,
enel
pri-
mer
núm
ero
de la
seg
ona
etap
a de
Qua
tre
Cant
ons,
elpr
imer
repo
rt a t
ge
dela
revi
sta
tam
béer
aso
bre
elm
etro
,qu
eal
esh
ores
jas’
esta
vaco
n s
t ru i
n t.
Aqu
ellm
atei
xm
ess’
havi
ain
augu
rate
ltra
mde
Jo a
-n
ica
Jaum
eI
iel
sdo
sre
dact
ors
que
sign
aven
elre
port
atge
,Nic
asiC
amps
ijo
mat
eixa
,vam
fer
una
visi
ta«o
cula
r»im
olt
crit
ica.
Siaq
uell
prim
ertr
amer
aju
stet
pelq
uefa
ala
infr
aest
ruct
ura
imol
tlle
igen
eldi
ssen
y,le
sob
res
per
fer
arri
bar
elm
etro
fins
alP
oble
nou
van
ser
unm
also
nqu
eva
dura
ran
ys.
Van
ser
les
úniq
ues
deB
arce
lona
d’aq
uells
anys
que
esva
nco
nstr
uir
ace
lobe
rtpe
lca
rrer
deP
ujad
es,
enpa
rtpe
rcu
lpa
dela
capa
freà
tica
,per
òso
bret
otpe
run
aqü
esti
ód’
esta
lvi.
Enca
raar
as’
ex p
l i q
u e
nhi
stòr
ies
dele
sra
tes
gega
ntin
esqu
ees
pass
ejav
enpe
lcar
rer
quan
esfe
iael
met
ro,d
ela
man
cad’
en-
llum
enat
públ
ical
carr
erde
Puj
ades
,del
mal
esta
tde
lpav
imen
tde
les
cruï
lles,
etc.
Qua
nle
sob
res
jaes
tave
nm
olt
avan
çade
s,el
n ove
mbr
ede
l19
74es
vapr
odui
run
afi
ltra
ció
den
afta
enel
túne
lso
tal’a
vin
guda
d’Ic
ària
,qu
eva
p r o
voca
run
gran
ince
ndi
que
vaes
tar
fum
ejan
tdu
rant
die
s i q
ue v
a de
stru
ir t
ota
la in
frae
stru
ctur
a.A
ques
tac
cide
nt
vafe
ren
darr
erir
enca
ram
ésla
i n a
u g u
raci
ó,pr
evis
tape
ldes
embr
ede
l197
4iq
ueno
esva
pode
rfe
rfi
nsal
7d’
octu
bre
del1
977.
Aqu
ell
dia,
els
com
bois
amb
viat
gers
van
anar
per
prim
era
vega
dade
sde
lapl
aça
deJo
anic
fins
al’e
stac
ióde
Selv
ade
Mar
.To
ti
que
vare
pres
enta
ru
ngr
anav
enç
per
alba
rri,
lalín
ia4
sem
pre
hati
ngut
mol
tspr
oble
mes
.D
u ran
tan
ys,
els
com
bois
desc
arri
lave
na
les
esta
-ci
ons
term
inal
s,pr
inci
palm
ent
aJo
a n i
c,ij
aal
san
ysvu
itan
tael
com
itè
d’em
pres
ava
elab
orar
unam
pli
i n fo
rme
enel
qual
ende
nun
ciav
ale
sm
anca
nce
s ,
sobr
etot
enqü
esti
ons
dese
gure
tat.
Enel
seu
reco
-rr
egut
pelP
oble
nou,
les
para
des
nom
éste
nen
una
boca
deso
rtid
a.L’
estè
tica
dele
san
dane
sja
esta
vapa
ssad
ade
mod
aqu
anes
van
inau
gura
rel
1977
.A
r ra
nde
l’esv
o ra
nc
del
Car
mel
,el
sve
ïns
del
carr
er d
e Pu
jade
s es
van
atr
evir
fin
alm
ent
a de
nun-
ciar
les
vibr
acio
nsqu
epa
teix
ende
sde
lpri
mer
dia
ique
han
esqu
erda
tm
olts
case
s.Le
ses
clet
xes
són
mol
t ev
iden
ts e
n el
tra
m d
e Ll
acun
a a
Lope
de
Veg
ai l
a co
mpa
nyia
no
ha t
roba
t fi
ns a
ra c
ap s
oluc
ió m
ésbo
naqu
efe
rci
rcul
arel
sco
mbo
ism
olt
lent
amen
t.Pe
rac
abar
elca
píto
lde
lstr
ansp
orts
,cal
esm
en-
tar
els
pass
osa
nive
llde
l’av
ingu
dad’
Icàr
ia,
alca
rrer
deTà
n ge
ri
aW
a d
- ras
amb
laca
rret
e ra
del
Bis
be,
ico
mer
ende
tem
uts
iod
iats
pels
ve ï n
s .
Aba
nsde
lade
sapa
rici
óde
lalín
iafe
rrov
iàri
ade
laco
sta,
elPo
blen
oues
tava
envo
ltat
per
tots
els
can-
tons
per
vies
detr
eni
pass
osa
nive
ll.A
rata
mbé
,pe
rò la
maj
oria
no
es v
euen
per
què
esta
n so
ta t
erra
ode
prim
ides
.Si
fins
aquí
hem
parl
atde
lstr
ansp
orts
enac
tiva
,ar
afa
rem
unap
unt
dels
tran
spor
tsen
pass
iva.
Ésa
d i r,
els
tra n
s p
o rts
que
nom
éspa
tíem
;le
sm
olte
si
gran
s ag
ènci
es d
e tr
ansp
orts
que
van
env
air
el b
arri
arra
n de
la d
eslo
calit
zaci
ó de
les
indú
stri
es. S
empr
ehi
hav
ia h
agut
tra
nspo
rtis
tes
al P
oble
nou
que
feie
nel
tra n
s p
o rt
del
vide
lba
rri
dela
Plat
a,de
les
oli-
ves,
dele
sfe
ines
alm
oll,
però
apa
rtir
dels
anys
sei-
xant
a —
quan
el P
la d
e la
Rib
era
va e
ncat
erin
ar u
na
17
p a
rtde
lsin
dust
rial
spe
rquè
tras
llade
ssin
les
seve
sfà
briq
ues
fo ra
del
barr
ii
fer
piso
sen
els
sola
rsre
sult
ants
—es
vaco
nve
rtir
enun
mon
ocul
tiu
.F i
n a l
m e
n t,
elPl
ade
laR
iber
ano
esva
pode
rfe
rg
ràci
esa
l’opo
sici
óve
ïnal
,qu
eva
ser
lapr
imer
agr
an p
rote
sta
urba
na q
ue e
s va
org
anit
zar
al P
oble
-n
oui
una
dele
spr
imer
esa
Bar
celo
na
dura
ntel
fran
quis
me.
I en
els
sol
ars
que
van
deix
ar le
s fà
bri-
ques
s’h
iva
nin
stal
·l a r,
sov
int
mol
ta
prec
ari,
els
cam
ions
.El
nove
mbr
ede
l19
77i
sego
nsun
reco
m p
tequ
eva
fer
Qua
tre
Cant
ons,
hiha
via
alba
rrim
ésde
300
agèn
cies
de
tran
spor
ts. T
ocav
a a
una
agèn
cia
i mit
jape
rca
daill
ade
case
s.Se
gons
ex p
l i c
ava
ales
hore
sTr
a n s
c a l i
t,l’a
ssoc
iaci
ópa
tron
al,
l’Aju
ntam
ent
vado
nar
mol
tes
faci
litat
s—
perm
isos
per
talla
rar
bres
i fer
gua
ls, l
licèn
cies
d’o
bert
ura
ràpi
des,
etc
.— p
er-
què
estr
aslla
dess
inal
Pobl
enou
.En
canv
i,no
esva
ndo
nar
gens
defa
cilit
ats
per
anar
ala
Zon
aF
ranc
a,qu
eés
onvo
lien
tras
llada
r-se
els
cam
io-
ners
.ElP
oble
nou
sem
pre
vase
rpe
ral
spr
ofes
sio-
nals
delv
olan
tuna
mal
aso
luci
ói,
pera
lsve
ïns,
una
g ran
mol
èsti
aqu
eno
vaco
men
çar
ade
sapa
rèix
e rfi
nsa
mit
jan
anys
nora
nta.
Fum�de�fàbrica
El t
ret
més
car
acte
ríst
ic d
el P
oble
nou
va s
er d
uran
tm
ésd’
unse
gle
l’act
ivit
atfa
bril.
Però
les
fàbr
ique
sco
n t
a m i n
aven
l’air
ei
laim
atge
del
Pobl
enou
ése n
c a ra
per
am
olta
gent
laim
atge
del
boir
um,
del
fum
,d’u
nba
rriq
uem
alvi
via
subm
ergi
ten
labo
ira
dela
cont
amin
ació
.És
cert
que
lavi
daa
l’int
erio
rde
les
fàbr
ique
sva
anar
mill
oran
tgr
àcie
sa
lapr
es-
sió
sind
ical
,per
òde
lque
pass
ava
xem
enei
aen
fora
s e m
b l a
vaqu
eno
era
resp
onsa
bilit
atde
ning
ú.H
etr
obat
entr
eel
spa
pers
del
meu
avi
les
denú
ncie
s
que
els
veïn
s de
l car
rer
de C
atal
unya
van
fer
a p
rin-
cipi
sde
lsan
ysvi
ntco
n t r
al’e
mpr
esa
que
desp
rés
esva
dir
Mas
sóiC
arol
ique
am
itja
nan
ysno
rant
aes
vaco
nver
tir
enel
spr
imer
slo
fts
dela
ciut
at.
AM
assó
iC
arol
,an
omen
ada
popu
larm
ent
Cal’I
lla,
feie
npr
oduc
tes
quím
ics
ise
mpr
ea
les
hore
sde
lm
e n
j a r,
alm
igdi
ai
alve
spre
,de
ixav
enan
arla
«pud
or».
Teni
enel
deta
lld’
avis
arpr
èvia
men
tam
bla
sire
na,i
ales
hore
sto
thom
sabi
aqu
eca
liata
ncar
ràpi
dam
ent
port
es i
fine
stre
s. L
a fu
mer
a er
a bl
anca
ide
nsa
ila
fe ru
ms’
enga
nxa
vaa
les
nar
ius
ia
laro
ba.
El19
74,
ella
bora
tori
mun
icip
alva
dete
ctar
alPo
blen
ou c
once
ntra
cion
s m
itja
nes
supe
rior
s al
s 30
0m
icro
gram
sd’
anhí
drid
sulf
urós
per
met
recú
bic,
lam
ésal
tade
Bar
celo
na.
Aqu
est
xifr
aco
l·l o
c av
ael
barr
ien
la«s
itua
ció
depr
imer
aem
ergè
ncia
»,se
go n
sun
par
àmet
re d
e qu
alit
at d
e l’a
ire
que
el G
over
n de
Mad
rid
havi
aad
opta
tl’a
nyan
te r i
o r.
D’a
cord
amb
elqu
ees
deno
min
ala
corb
ade
Bra s
e r,
esta
vaco
m-
prov
atqu
eaq
uest
aco
ncen
trac
iópr
ovoc
ava
«efe
c-te
sfu
ncio
nals
ole
sion
sen
elco
shu
mà»
.La
caus
apr
inci
pal d
’aqu
est
mal
air
e er
a l’a
lta
dens
itat
indu
s-tr
ialq
uepa
tia
elba
rrii
que
s’es
tim
ava
enel
30%
sobr
eel
tota
lde
lso
stre
co n
s t r
u ï t.
Lam
anca
dezo
nes
verd
es,
lapo
capl
uja
il’a
lta
dens
itat
depo
blac
ióem
pitj
orav
enel
pano
ram
a.El
gene
rde
l19
75,
lare
vist
aQ
uatr
eCa
nton
sva
publ
icar
elrà
nqu
ing
dela
cont
amin
ació
,co
n s
i d e-
rant
sobr
etot
lape
rillo
sita
ti
les
mol
èsti
es.
Elpr
i-m
erllo
cl’o
cupa
vaFe
rt ra
t,co
n t r
ala
qual
esva
orga
-ni
tzar
una
sona
dapr
otes
tapo
pula
r;fi
nalm
ent
vata
ncar
.La
segu
ien
Cata
lana
deG
as,P
erfe
x,D
yssa
,Le
csa,
Asf
alta
dos
Ade
lan
tado
,C
ones
a,M
asó
iCa
rol,
Pa p
e l e
raG
odó,
Tita
n,A
lmac
énB
utan
o,Fr
a n-
c i s
coN
ubio
la,
Met
ales
yPl
ater
íaR
iber
a,Vi
d r i
e ra
Arxiu
Hist
oric
del P
oble
nou
Icar
ia 1
0,20
05
18
Vile
lla, M
acos
a, T
orra
s H
erre
ría
y Co
nstr
ucci
ones
, iP
i n t u
ras
Fa m
a co
l o r.
Cal
dir
que,
lleva
tde
caso
saï
llats
imol
tgr
eus,
lallu
ita
urba
nano
vagu
anya
rla
guer
raco
n t
rala
cont
amin
ació
.El
prob
lem
an
omés
esva
solu
cion
arqu
anel
sem
pres
aris
va n
veur
ela
poss
ibili
tat
defe
rn
egoc
im
arxa
ntde
lPo
blen
ouon
s’ha
vien
reva
l o ra
tm
olt
els
te r
r e n
ysqu
eoc
upav
enle
sse
ves
fàbr
iqu
es.
Aba
nsde
fe r
aque
stpa
s,m
olts
van
crem
arle
sna
us.I
noés
una
f ras
efe
ta:
van
cala
rfo
cre
ala
les
velle
sfà
b r i
q u e
spe
rco
b ra
rl’a
sseg
uran
çao
per
fugi
rde
lafa
l l i d
ae
conò
mic
a.L’
i n ce
ndi
més
sona
tva
ser
eld’
Iber
iaR
adio
del
car
rer
de L
lull
on, a
més
a m
és, v
an m
orir
tres
bom
bers
dura
ntle
sta
sque
sd’
exti
nció
ies
van
h av
erde
desa
llotj
arrà
pida
men
tle
sdu
esfi
nque
son
vivi
entr
ebal
lado
rsde
Can
Rib
era.
Elpr
opie
tari
,el
fam
ósB
aldo
mer
oG
ómez
,va
acab
ara
lapr
esó.
Una�platja�que�era�un�abocador
El m
illor
reg
al q
ue h
a re
but
mai
el P
oble
nou
de l’
A-
junt
amen
t de
Bar
celo
na é
s la
rec
uper
ació
del
lito
ral
arra
nde
lsJo
csO
límpi
csde
l199
2.V
int
anys
aban
s,le
s qu
e ha
vien
est
at le
s «p
latg
es m
és n
etes
i am
b la
sorr
am
ésfi
na»
s’ha
vien
conv
erti
ten
unab
ocad
oron
era
impo
ssib
leba
nyar
-se.
L’A
junt
amen
tqu
eva
pres
idir
l’alc
alde
Jose
pM
aria
dePo
rcio
les
vaau
to-
ritz
arqu
ela
plat
jade
laM
arB
ella
s’ut
ilitz
ésco
ma
aboc
ador
deru
na.L
apo
rque
ria
aboc
ada,
que
pot-
ser
alco
men
çam
ent
vase
rru
na
ide
spré
ss’
hil l e
n ç a
vade
to t,
esva
anar
este
nent
com
una
taca
d’ol
icap
ala
Bar
celo
neta
icap
alB
esòs
.Les
imat
-ge
squ
ees
cons
erve
nd’
aque
llsan
ysdo
nen
fed’
a-qu
esta
sit
uaci
ó, q
ue é
s di
fíci
l d’e
xplic
ar a
mb
para
u-le
spe
rm
éslit
erat
ura
que
hipo
séss
im.T
ambé
esva
orga
nitz
arun
agi
mca
naco
ncur
sa
lapl
atja
per
veur
equ
itr
obav
ala
cosa
més
porc
a,la
més
poc
adeq
uada
pera
nara
para
rala
sorr
a.V
aig
teni
rl’h
o-no
rde
ser
del
jura
td’
aqu
ella
anim
alad
ai
enca
rati
ncba
sque
squ
anre
cord
oel
sob
ject
esqu
eva
mha
ver
d’av
alua
r.Q
uan
per
ex i g
ènci
esol
ímpi
ques
vaca
ldre
recu
-p e
rar
lapl
atja
,el
que
vaco
star
més
vase
rtr
eure
tota
lapo
rque
ria
ineu
tral
itza
rla
que
havi
aqu
edat
en e
l sub
sòl d
e la
sor
ra i
de l’
aigu
a. E
ls q
ui f
an s
ub-
mar
inis
me
enca
ratr
oben
ara
rest
esde
cim
ent
a r m
a t.
Lapl
atja
,a
més
dese
run
dels
obje
ctes
dede
sig
delb
arri
,por
t ava
altr
espr
oble
mes
afeg
its:
un,
elde
les
barr
aque
s,iu
nal
tre,
les
inun
daci
ons.
Als
anys
seta
nta
enca
raex
isti
ael
nucl
ibar
raqu
ista
del
Cam
pde
laB
ota.
Am
ésa
més
,hi
havi
ale
s18
2ba
rraq
ues
de d
arre
re d
el c
emen
tiri
vel
l, qu
e no
van
desa
parè
ixer
fin
s qu
e va
n co
men
çar
les
obre
s ol
ím-
piqu
esie
sva
elim
inar
lalín
iafè
rria
dela
cost
a.Le
s in
unda
cion
s, u
n de
ls m
als
endè
mic
s de
l bar
ri,
tam
béva
desa
parè
ixer
amb
elm
annà
olím
pic.
Laca
pafr
eàti
cava
cont
inua
rpu
jant
,el
mar
noes
vam
oure
d’on
era
i,a
més
am
és,
esva
co n
s t ru
irla
mur
alla
de
la R
onda
Lit
oral
, per
ò es
va
quin
tupl
icar
elco
l·l e
c tor
delB
ogat
elli
esva
mill
orar
tota
laxa
r xa
decl
ave g
u e r
am.
Iar
aja
nosa
lten
les
tape
sde
les
clav
egue
res
nis’
ofeg
uen
nens
com
elm
euam
icde
lp
a s s
a t ge
Cam
inal
,qu
eva
caur
edi
ns
d’u
nad’
a-qu
este
str
ampe
sm
orta
lsin
oen
va s
orti
r. Pe
nso
enel
lca
dave
gad
aqu
eh
ean
ata
una
vis
ita
d’ob
res
dels
dipò
sits
pluv
ials
que
s’ha
nfe
tel
súl
tim
san
ysa
Bar
celo
na.E
ncar
aqu
evo
lgué
sno
elpo
dria
obli-
dar
perq
uèel
seu
nebo
t,qu
eés
mol
tam
icde
lmeu
fill
peti
tiv
eso
vint
aca
sa,h
ahe
reta
tel
sse
usul
lsbe
llíss
ims.
Ma
ria
�Fav
à�C
om
�p�ta
Arxiu
Hist
oric
del P
oble
nou
Icar
ia 1
0,20
05
