PROVA MODEL B1 / B2

4

Àrea 1. Comprensió oral

1  (Àudio 43) Escolta un parell de vegades l’entrevista que fa Eugeni Ale-many a Pep Gimeno el Botifarra en el programa Trau la llengua. Després, digues si els enunciats són verdaders o falsos. En acabant, torna a escol-tar el programa per a resoldre’n els dubtes.

 a) PepGimenoelBotifarraesdefineixcomuncantadortansolsdero-manços.

 b) Tindremolt de romanç significa xarrar poquet, «xarrarmenysquetomaca».

 c) «Serlanotadiscordant»significaserdiferentdelaresta.

 d) «Estar sempre amb la mateixa cançoneta» vol dir cantar contínuament la mateixa cançó.

 e) Pep el Botifarra en les seues actuacions canta cuplés, que són cançons antigues.

 f) Segons Eugeni Alemany, la canya badada és un instrument de vent.

 g) Pep el Botifarra utilitza la canya badada per a fer percussió.

Ací tens el text per escrit:

Tu què et consideres? Un cantador, un versador? Com es diria el que tu fas?Jo sóc cantador de tot en general, romanços i això. Mira, hi ha una dita popular que diu que «Home romancer o home refranyer, gos i malfaener».

Perquè tindre molt de romanç és tindre…Molt de pico. I «xarrar més que tomaca» que diem ací. «Cantar les veritats» és dir una veritat de les que fan mal. «Canviar el disc» que és com canviar de rotllo. «Ser la nota discordant» que significa ser diferent a la resta. «Es-tar sempre amb la mateixa cançoneta» que vol dir repetir sempre el mateix.

Esta és la plaça en la qual vas ara faràs l’actuació, no?Sí. Comencem ací, cantem un cuplé que és una…

Un cuplé?Un cuplé, sí.

Tipus Sara Montiel?No, més antic encara que…

Caram, més antic que Sara Montiel… pot haver-hi alguna cosa?Més antic encara.

I a banda de cantar, tu també toques coses.Toque lo que puc.

Toques lo que pots.Exactament.

La canya.La canya, la canya badada.

La canya badada. Això què és, com una flauta tra-vessera?No.

Però açò no és de vent?No, no, no.

Açò és percussió?Açò és percussió.

Jo em pensava que era de bufar.És per a acompanyar-se.

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

5

Àrea 2 Comprensió escrita

Àrea 2. Comprensió escrita

Una història valencianaRecordo que érem en un autobús per alguna carretera de Sardenya. Era un viatge organitzat per Òmnium Cultural de Mataró, on hi anàvem la família extensa: pares, tiets, cosins… Tants anys després –quinze pel cap baix–, no re-cordo de què anava ben bé la conversa, però sí que de les files de davant va sortir una autèntica requisitòria contra els valencians. Ja us ho podeu imaginar: «valencià i home de bé, no pot ser», la suposada informalitat i esperit lú-bric dels veïns del sud, fins a l’origen sarraí mestís, tot va sortir. Va ser llavors quan, per deixar en evidència l’en-tranyable bocamoll –que després va resultar ser una per-sona excel·lent, tot i els prejudicis antivalencians– ens vam declarar valencians. «Nosaltres som valencians». Nosaltres, els valencians.

De fet, tot i que els llaços feia dècades que s’havien anat esllanguint, tècnicament ho érem. O, si més no, descendim de valencians. O de borrianencs, per ser més precisos. Els besavis van arribar a Mataró, ara fa poc més de cent anys, amb un fill i a la capital del Maresme en va néixer un altre –el meu avi. Encara hi hagué relacions comercials, la iaia Elvira venia taronges del seu poble a plaça. Els meus avis hi van anar de viatge de noces. El català de Borriana que el pare i els tiets havien sentit de petits de llavis del seu avi, es perdé totalment. Tota la família ja parlava un estàndard absolutament mataroní. De fet, com a bon mataroní de tota la vida –i tota la vida ja són tres generacions– els meus orígens són de fora de l’antiga Iluro, per tots costats. Excepte de les Illes, tinc avantpassats a Girona i Aragó, a Borriana i Olot, l’Em-pordà i Malgrat de Mar. A Borriana, Safont encara és un cognom habitual. De fet, l’actual batllessa socialista se’n diu, com se n’havia dit de segon cognom el primer alcalde de la democràcia, d’UCD. També localitzo un altre Safont al PP. Cognom tranversal políticament, i arrelat a la ciu-tat. Altres cognoms familiars, Roig, Monsó, Vèrnia, San-taeulària, Perís, Bodí, també són clarament valencians. L’únic llegat que en conservem.

No crec que tingui cap mena de sentit recrear-se en excés en la genealogia i els llinatges, som fills de les im-migracions, dels casoris i de les decisions preses per indi-vidus de fa segles, sobre les quals ens podem interrogar, podem resseguir, podem esbrinar, podem reconstruir, però que no podem desfer. De fet, la meva relació amb el País Valencià és molt més propera i personal, i no té res a veure amb fotografies esgrogueïdes i històries més o menys llegendàries. Tot i que ja s’acostin els vint anys, la ciutat de València em va canviar la vida. O més ben dit, els pulmons. Llavors tot ho vaig viure amb la inconsci-ència de l’adolescència, però un transplantament no és una qüestió menor. A banda de donar-me aire, aquella operació feta el dia de les Mares de Déu trobades al vell hospital de La Fe em va permetre descobrir una ciutat. Conéixer-la de l’única manera que es pot conéixer una ciutat: vivint-hi. Vam fer moltes passejades pel barri del Carme; vam comprar al Mercat Central i vam admirar el gòtic de la Llotja i la catedral; vam prendre el tramvia a la Malva-Rosa i vam descobrir el Cabanyal a ran de mar; vam veure com creixia la megalomania pepera de Cala-trava passejant per l’antiga llera del riu; vam proveir-nos de llibres a la Tres i Quatre; vam beure orxata a Santa Caterina i a Alboraia; vam menjar paella a la Pepica, la Rosa, l’Estimat i entrepans de favetes i d’altres coses lla-vors increïbles; vam viure les Falles amb intensitat i vam visitar l’Albufera.

Tot això són postals, imatges, experiències d’un mo-ment viscut, com deia, amb la inconsciència que em feia no veure ni l’oxigen al qual anava connectat nit i dia, ni el risc de mort que es podia augurar si l’operació no arriba-va. Vist amb quasi vint anys d’experiència, un pensa que només podia ser viscut així. Més enllà de postals i foto-grafies, el més important de la meva vivència valenciana va ser conéixer la meva «família» de Foios, a l’Horta, que em va acollir i em va fer més fàcil un desplaçament for-

PROVA 12

PROVA MODEL B1 / B2

6

Àrea 2 Comprensió escrita

çat que es va allargar quasi un any. Fa molt temps que no baixo a València. Massa. Han passat massa coses des de llavors. A la meva vida i a la de València. La ciutat de Rita Barberà, del zaplanisme-campsisme, s’ha esfumat. I em van quedar moltes coses per conéixer, moltes postals per recopilar: el trinquet de Pelayo i les festes de Corpus. Sueca i la casa de Joan Fuster, ara oberta al públic. El pa-lau del Marqués de Dos Aigües i el Ciutat de València. I l’edifici Octubre i l’Ajuntament. I tants bars, restaurants,

carrerons, cançons, llibres, converses i amics per fer o re-fer. He de tornar a València. I parar potser a Borriana, on no he estat mai.

No sóc massa d’explicar segons quines experiències. No en solc fer bandera. Però, ara que comencem a escriu-re per valencians, illencs i principatins, creia que podria ser interessant explicar aquesta història valenciana. La meva història valenciana.

Article de Joan Safont, en la revista El Temps, 1 de juny del 2017 (adaptació)

2 Digues si les sentències següents són verdaderes o falses, segons el contingut del text.

a) A l’inici del text, l’autor recorda un viatge que va fer a Sardenya fa menys de quinze anys.

b) Els avis de l’autor, en casar-se, van anar de viatge a Borriana.

c) Joan Safont visita de tant en tant València, especialment el lloc d’origen dels besavis.

d) LespartidesdepilotaerenunadelesseuesaficionsmésimportantsquanvaviureaValència.

e) L’autor va patir de jove una malaltia respiratòria greu.

f) Safont és un columnista habitual d’El Temps.

3 Llig el text i insereix els fragments que hi ha tot seguit en els espais en blanc.

Els drets lingüístics dels valencians (que volem viure en valencià)

1. Correlació de forces o igualtat de llengües? A Espanya, la creació de l’estat-nació modern, iniciada el 1808, va de la mà d’un projecte nacional que entronitza legalment el monolingüisme en castellà arreu de l’Estat. Durant un segle, ningú qüestionarà substancialment aquest projecte. Només a finals del segle xix, la propos-ta nacionalista espanyola uniformista començarà a ser qüestionada. Primer pel catalanisme, després pels incipi-ents nacionalismes català i el basc; més tard i de manera més minoritària pels moviments identitaris de Galícia i Balears, i finalment, d’una manera més tardana i dèbil,

pel valencianisme anterior a la Guerra Civil.Això explica que en els debats de les constitucions del

segle xix cap força política i social reivindique el reco-neixement del plurilingüisme espanyol. I, de la mateixa manera, explica que únicament en les dues constitucions democràtiques del segle xx (1931 i 1978), amb la pre-sència al parlament espanyol de forces nacionalistes pe-rifèriques i nacionalismes espanyols plurilingüístics, s’hi produeix el reconeixement.

La Constitució de 1978 és la que més lluny ha arri-bat en aquesta mena de reconeixement perquè mai la influència social i el suport polític dels partidaris de la

PROVA MODEL B1 / B2

7

igualtat de les principals llengües espanyoles havia estat tan elevada en els darrers segles. Ara bé, aquesta força no fou suficient per a impulsar un projecte espanyolista plurinacional i plurilingüe alternatiu al dominant i per a superar la ideologia del suprematisme lingüístic que si-tua el castellà com a llengua principal i hegemònica dins d’Espanya.

A Espanya, el reconeixement de la diversitat lin-güística es basa en el principi de jerarquia lingüística. La Constitució estableix l’oficialitat general del castellà i l’obligació de conéixer-lo, i afirma que la resta de llengües seran oficials en funció del que diguen els estatuts d’au-tonomia. I el reconeixement que fan els estatuts d’auto-nomia i les lleis lingüístiques depén sempre de dos fets: el pes demogràfic de la població que parla una llengua di-ferent del castellà en una comunitat autònoma, i la força política i social dels favorables (o dels contraris) a la nor-malització de les llengües diferents del castellà. És a dir, depén de la correlació de forces existent en cada comuni-tat autònoma, mentre les institucions centrals de l’Estat afavoreixen estructuralment la posició del castellà.

Les conseqüències d’això és que el reconeixement ju-rídic de les llengües espanyoles i el sistema de drets lin-güístics és jeràrquic, amb sis nivells diferents. I, a més, una mateixa llengua, llevat del castellà, pot tindre un reconeixement diferent en cada comunitat autònoma on és parlada.

El tercer nivell de reconeixement és de cooficialitat matisada en alguns aspectes. És el cas del basc en la zona lingüística mixta de Navarra o del valencià en la zona lingüística castellanoparlant del País Valencià, on són llengües formalment oficials en els àmbits institucionals i socials, però no són llengües estudiades de manera obli-gatòria en l’ensenyament, i hi tenen un ús social i institu-cional limitat. I, de manera similar, l’aranés, oficial a tot Catalunya, fora d’Aran únicament ho és en les relacions amb les administracions de la Generalitat.

El quint nivell és el de les llengües reconegudes de manera administrativa o política, però no jurídica. És el cas d’a fala (gallec), bé d’interés cultural a Extremadura, i del reconeixement del valencià pels ajuntaments del Car-xe, a Múrcia, del tamazight i del haquetia a Melilla, o de l’èuscar a Trebiñu. També hi ha el reconeixement del caló en els programes de promoció del poble gitano a Catalu-nya. Finalment, no hi ha cap mena de reconeixement de l’àrab i el haquetia a Ceuta; el portugués i l’asturlleonés

(extremeny) a Extremadura; l’asturlleonés (muntanyés) a Cantàbria, i el caló a Espanya.

2. Les lleis lingüístiques i les polítiques lingüístiquesSom un país que tendeix a aprovar massa lleis i a pensar que les lleis canvien sense més la realitat. I les coses no van ben bé així: la llei només és un aspecte per a mo-dificar la realitat, però només un, i sovint no és el més important. Sense voluntat política per a aplicar la llei i sense l’acceptació social, el recorregut de les lleis, especi-alment de les lingüístiques, és més aviat limitat.

Als dos països, el català/valencià és llengua coofici-al junt amb castellà/espanyol i hi ha el dret a usar-la en qualsevol funció pública o privada. I, en tots dos casos, els governs autonòmics no poden obligar al coneixement del valencià, han de garantir el coneixement del castellà, i actuen dins d’un context constitucional-legal que situa la llengua pròpia en un nivell secundari de drets lingüístics respecte del castellà, com hem vist. La voluntat catalana per forçar la redacció de la llei per a igualar absolutament el castellà i el català no ha reeixit fins ara, i no ho farà mentre no hi haja un canvi en la Constitució espanyola que reconega com a oficial arreu d’Espanya el castellà, el català, el gallec i l’èuscar, i l’oficialitat de la resta de les llengües en l’àmbit autonòmic, obligant a l’ensenyament en la llengua territorial de cada lloc i sense imposar el coneixement obligatori de cap llengua.

Per tant, si la primera clau per a entendre el sistema de drets lingüístics valencià és que hi ha un sistema de reconeixement jeràrquic de les llengües a Espanya que si-tua el valencià en un nivell inferior al castellà, la segona de les claus és que, al País Valencià, les polítiques lingüís-tiques no han tingut en el passat i no tenen tampoc ara el

Àrea 2 Comprensió escrita PROVA 12

PROVA MODEL B1 / B2

8

Àrea 2 Comprensió escrita

valencià com a llengua de referència i primera, sinó que el castellà ocupa una posició dominant, i sovint única, en totes les administracions públiques, inclosa la de la Ge-neralitat, en la justícia, en la policia i les forces de l’ordre, en l’àmbit econòmic i social, i en l’associatiu i cultural, i

això és responsabilitat dels valencians. I, si volem tindre un drets lingüístics iguals i normals, haurem de ser els valencians els qui reclamem el nostre dret a viure de ma-nera digna i pacífica en valencià.

Article de Vicenta Tasa, revista Saó, núm. 418, setembre del 2016

Tendim a creure també que hi ha lleis lingüístiques que garanteixen més drets que unes altres. En aquest sentit, s’afirma sovint que els valencians tenim menys drets lingüístics que els catalans, perquè la Llei de Política Lingüística catalana inclou més drets que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Això és discutible. És cert que la llei catalana és més detallista i ambiciosa, però el sistema de drets i obligacions lingüístiques que esta-bleixen ambdues lleis és semblant.

A dalt de tot hi ha, d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució, el castellà o espanyol, llengua oficial de l’Estat i de coneixement obligatori. En el segon nivell, d’acord amb l’article 3.2 de la Constitució, hi ha les llengües plena-ment cooficials. El català o valencià a Catalunya, Balears i el País Valencià; l’èuscar o basc al País Basc i part de Navarra; el gallec a Galícia; i l’aranés o occità a la Vall d’Aran. Si bé, la cooficialitat del basc a Navarra i la del valen-cià a la Comunitat Valenciana només són absolutes en la zona lingüística bascòfona i en la valencianoparlant, respectivament.

Això no obstant, en la pràctica, els catalans o els balears tenen més drets lingüístics que els valencians. Per què ocorre això si totes les lleis lingüís-tiques afirmen uns sistemes de drets formalment similars? Doncs perquè la materialització dels drets lingüístics, com passa també amb els drets socials, depén bastant més de les polítiques públiques que fan els governs i del suport social amb què compten que del que diu la llei. Sovint, sense polítiques efectives no hi ha drets reals.

Les lleis d’un país, com els drets i les obligacions que s’hi reconeixen, te-nen el seu origen en una decisió política. I val a dir que aquestes decisions quasi sempre són producte d’una confrontació d’interessos, expectatives, projectes i ideologies, defensats per grups socials i polítics concrets. I tota decisió política té guanyadors i perdedors, mai beneficia o perjudica igual a tots. Per això, les constitucions, els estatuts d’autonomia i les lleis lingüístiques no són mai neutres, sinó el producte d’acords que depenen d’una correlació de forces desigual, en què unes posicions són les domi-nants i unes altres les subordinades.

És per això que la Constitució de 1978 posa les bases perquè els valencians tinguem un nivell de drets lingüístics molt superior als darrers segles; en un context, però, en què els drets lingüístics dels qui tenen el castellà com a llengua pròpia són molts més que els dels qui tenen com a pròpia alguna de les altres onze llengües espanyoles. Estem lluny de la igualtat de llen-gües de països com Suïssa, Bèlgica o el Canadà.

En un quart nivell, hi ha les comunitats que reconeixen jurídicament al-gunes llengües, sense establir-ne l’oficialitat. Hi garanteixen alguns drets lingüístics, inclòs el de l’estudi voluntari i l’ús actiu davant de les adminis-tracions. És la situació del català i l’aragonés a l’Aragó, el basc en la zona no bascòfona de Navarra, l’asturlleonés (asturià) i el gallec a Astúries, i, en menor mesura, el gallec i l’asturlleonés (lleonés) a Castella i Lleó.

PROVA MODEL B1 / B2

9

Àrea 3. Estructures lingüístiques

4 Llig el text i ompli els espais en blanc amb la forma de la paraula que estiga escrita correctament.

ViatjarA mesura que s’acosta el bon temps i la gent fa plans per anar ací o allà, la (1) torna a emergir. Vi-atjar, diuen, ja no és possible, perquè no queden terres verges, ni tribus remotes sense contacte amb l’home civilitzat. Ara només hi ha turisme, masses desboca-des (2) com ramats més o menys estables al diferents aparadors dels cinc continents.

Viatjar, segons això, era el que feien un grapat de pio-ners fins fa quatre dies, en algun desert (3) , en alguna selva impenetrable, en certes muntanyes o mars encara intactes. Contra Alí Bey, però, sempre hi ha hagut Xavier de Maistre. O siga que la restricció semàn-tica de viatjar no deixa de ser una falsificació interessada. De Maistre va escriure aquell inoblidable Viatge al voltant de la meua cambra on es fotia bastant de la mística dels grans aventurers o descobridors, sempre a la recerca de dimensions estrictament desconegudes.

És clar que encara és possible anar pel món, i –sobre-tot– encara és útil. Fins i tot en l’excursió més adotze-nada podem extraure (4) de vida impensada i descobrir secrets que, en el fons, (5) amb nosaltres. Una cosa és que el fenomen turístic, en esdevindre massiu, haja propiciat còmiques aberracions analfa-betes. Eixir de casa, tanmateix, encara és el mètode més segur d’aprendre coses noves, en matèria gastronòmica, política o antropològica. Només cal anar amb compte –això sí– a no deixar-se portar per la remugant inèrcia de la massa. […]

No ens hem de creure, per tant, els planys que, des de tota mena de tribunes, ens asseguren que el món és un mocadoret, que ja no val la pena eixir de casa. Els descobriments més (6) , les experiències més impen-sades, les troballes més autèntiques estan a l’abast de tothom. Simplement cal afinar la forma de mirar. No cal anar a l’Everest, ni a la mar Morta, ni a l’aldea siberiana més oculta. Viatjar és una dimensió tan personal que es pot dur a terme al carrer del costat, a la comarca veïna, en qualsevol raconada tumultuosa d’aquest peculiar planeta.

Vull dir, amb tot això, que cal rentar-se bé els ulls i disposar-se per al camí. Encara no està tot descobert ni civilitzat. Hi ha salvatges antropòfags que ens esperen al bar de la cantonada o en una cafeteria del Londres mul-ticultural i (7) . Viatjar és saber mirar i saber entendre, no una propietat del (8) . Tan simple com això.

Article de Joan Garí, diari La Veu, 30 d’abril del 2017 (adaptació)

(1) a) confussió b) confusió c) confusiò d) comfusió(2) a) conduídes b) conduides c) conduïdes d) comduides(3) a) inóspit b) inhospit c) inhòspid d) inhòspit(4) a) lliçons b) llisons c) llissons d) lliçóns(5) a) duiem b) duien c) dúiem d) duïen(6) a) esencials b) essencials c) esençials d) essençials(7) a) multiracial b) multiraçial c) multirracial d) multirraçial(8) a) contaquilometres b) comtaquilòmetres c) comptaquilometres d) comptaquilòmetres

Àrea 3 Estructures lingüístiques PROVA 12

PROVA MODEL B1 / B2

10

5 Tria l’opció adequada en cada cas perquè el text tinga sentit.

(1) arribà el moment (2) Kirill li demanà a Olga de viure amb ell, deixar el ballet i tindre família, per aquest ordre correla-tiu i (3) immediat. Ella tenia encara vint-i-huit anys, estava en un bon moment, la relació funcionava bé així. Per què havien de fer un pas que podia malbaratar-ho tot? (4) , eren massa canvis, massa ràpids. No havien parlat mai de tindre fills, (5) de manera tan oberta. Encara no havia pensat a ser mare. Volia entendre la posició del seu estimat, (6) li feia vertigen tot plegat. Hi hagué un parell de setmanes de tensió forta en la parella, les primeres discussions serioses. Un fet vingué a tancar el debat: durant un assaig general, Olga sentí un dolor molt fort en el turmell dret. El metge li diagnosticà un mal molt habitual en la professió. El deteriorament de l’articulació era seriós. A partir d’aquell moment, ballar seria una tortura. El seu, (7) , era un lloc pres-cindible dins de la companyia, un lloc que (8) , mentre es recu-perava, seria ocupat per una ballarina més jove i amb les ambicions encara intactes. (9) els diners de Kirill podien garantir els millors es-pecialistes del món, i així li ho va oferir, Olga tornà a deixar-se portar per la seua fe en els senyals que li eren enviats. La lesió, (10) discutir amb Kirill, havia de significar alguna cosa. Les casualitats, ja ho hem dit, no existeixen per a Olga.

Xavier Aliaga, El meu nom no és Irina, Andana Editorial

(1) a) finsa b) hastaque c) finsque d) fins (2) a) enqué b) enquè c) enque d) enelque (3) a) mésomenys b) mésencara c) mésomenos d) mesomenys (4) a) alhoraque b) abandad’això c) desque d) totd’unaque (5) a) acondicióque b) solsque c) encasque d) almenysno (6) a) totavegadaque b) peròtanmateix c) cadavegadaque d) com (7) a) amés b) jaque c) donatque d) comque (8) a) promte b) abiat c) pronte d) aviat (9) a) comsi b) totique c) senseque d) talcom (10) a) totseguitque b) totavegadaque c) totjustdesprésde d) totd’unaque

6 Completa el text perquè tinga sentit, amb els marcadors textuals que hi ha en la graella.

Començar la casa per la saunaA Finlàndia, el primer que es construeix en començar una casa és la sauna: una cabana de fusta amb un banc per a seure i una estufa dins. I és que en aquest país s’ha practicat la sauna des de sempre com a mètode per a llavar-se i alhora purificar la pell. Constitueix quasi un ritual que consta de diversos passos.

(1) , els finlandesos prenen un bany de vapor dins la sau-na, asseguts al banc i sense roba. El vapor s’obté calfant aigua a l’estufa o bé vessant aigua sobre pedres molt calentes. Els banys de vapor fan suar molt, (2) , a través de la pell, s’expulsen totes les substàncies impures del cos.

Àrea 3 Estructures lingüístiques

PROVA MODEL B1 / B2

11

(3) s’aboquen un poal d’aigua ben freda, que prèviament han agafat d’un riu o d’una font, damunt del cap. L’aigua freda activa la cir-culació de la sang.

(4) es fan un massatge amb branques de bedoll, perquè, en fregar els porus de la pell amb les branques, es facilita que es sue més.

(5) es llaven amb sabó i aigua calenta, que també tenen en un poal. La calentoreta té uns efectes sedants, per afrontar amb valentia el darrer pas.

(6) , s’estiren i es rebolquen sobre la neu al costat de la sau-na. Pensa que a Finlàndia fa molt fred i la neu ho cobreix tot durant molts mesos de l’any.

(7) en alguns països hi ha saunes de vapor d’aigua calenta com les finlandeses, però la gent no s’acaba rebolcant a la neu! Només hi van a relaxar-se o a aprimar-se.

clic.xtec.cat (adaptació)

(1) a) mateixos b) enprimerlloc c) deprimer d) Ø(2) a) demaneraque b) comque c) segonscom d) Ø(3) a) comptantque b) vistque c) acontinuació d) Ø(4) a) després b) posatque c) perraóque d) Ø(5) a) desque b) totseguit c) nomésque d) Ø(6) a) tanbonpunt b) solsque c) finalment d) Ø(7) a) encasque b) afique c) tanpromptecom d) Ø

PROVA 12Àrea 3 Estructures lingüístiques

PROVA MODEL B1 / B2

12

Àrea 4 Expresió escrita

Àrea 4. Expressió escrita

7 Tria una opció de les que hi ha a continuació i redacta un text entre 180 i 200 paraules. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. Hi ha massa festivitats al calendari i, a més, mol-tes són entre setmana. Caldria organitzar les festes de manera que foren dilluns i, si cal, caldria reduir festes iso-lades per concentrar-les en els períodes de vacances. No hi ha manera de dur una seguida i de ser verdaderament productius com altres països europeus.

Opció B. Les festes són tradicions que si es mouen de la data a la qual van vinculades comencen a perdre sentit. No té cap sentit un Dilluns de Resurrecció celebrat un diven-dres, ni un Dijous Sant celebrat un dilluns. Les festes són quan són i si no és possible aconseguir calendaris compac-tes és perquè el nostre tarannà és així: irregular i peculiar.

8 Escriu un text en què recomanes una de les festivitats valencianes més conegudes –les festes d’Algemesí, de Torrent, d’Elx, de les Useres…– per a un web de turisme. Explica per quines raons cal no perdre’s de cap de les maneres la festa i què s’hi pot aprendre.Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

9 Has de fer un text argumentatiu sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres i, si vols, afig-ne de pròpies.

Carnestoltes moltes voltesA Europa pensen que al Mediterrani sols fem que xalar, fer la migdiada i fer festa. Però les festes són cultura po-pular i una manera de relacionar-se amb l’entorn, amb la natura, el calendari, els cicles de l’agricultura, la religió o les pors. En un món cada vegada més universal, les festes del nostre entorn local tenen una pàtina cultural que s’ha de preservar.

Quaresma no tornes mésLes festivitats paganes van ser adaptades per l’església de Roma per cristianitzar-les quan veia que no les podia foragitar i el franquisme també va voler fer present la re-ligió en festes com les Falles o els Moros i cristians, en què el pes dels elements religiosos es potencià a partir del franquisme. Haurien de retornar les festes als seus orígens més terrenals o la fesomia que ara tenen és la que cal potenciar i donar a conéixer?

10 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que vos proposem. Al final po-deu arribar a un acord. Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades.

Les festes són soroll i hi ha qui no participa de la festa i el que vol és descansar. Coets, castells, xarangues, orquestres, balls, festivals, escenaris i un reguitzell de possibilitats d’oci o d’enuig viuen associades a la festa. Cal regular el soroll de la festa?

PERSONA A: El soroll de la festa no es pot regular per-què dura a tot estirar uns dies i després desapareix. Elsveïnsesbeneficiende l’impacteeconòmicde lesfestes i l’única contrapartida és conviure durant uns dies amb un cert enrenou. No se’ls demana tant a can-vi i, en tot cas, poden baixar i sumar-se a la gatzara.

PERSONA B: L’enrenou dels festers és insuportable per a qui no és fester. Descansar en festes és impossible i qua-si és millor que arriben els dies laborables. Qui pot se’n va fora per fugir de les festes i la ciutat o el poble queden en mans de festers perquè la contaminen acústicament. És això conviure?

Pelegrins de les Useres Misteri d’Elx, www.lafesta.com

PROVA MODEL B1 / B2

13

Àrea 5. Expressió i interacció orals

L’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals s’inicia sempre amb la presentació dels aspirants, amb la intenció d’introduir-los en la situació comunicativa que tot seguit s’avaluarà.

Per tant, aquesta presa de contacte ha d’aconseguir un ambient de tranquil·litat que atorgue seguretat a la per-sona que s’examina.

Les dades personals, les activitats de la vida diària, les relacions socials quotidianes, el temps lliure… sense entrar en aspectes privats, seran els temes sobre els quals tractarà la conversa.

11 Has de fer una exposició sobre un dels temes que proposem. Llig la introducció al tema, tria les idees que consi-deres i, si vols, afig-ne de noves.

Masclisme o tradició?Molt sovint utilitzem etiquetes com «tradicional» o «cos-tum» que n’amaguen d’altres com «masclisme». Açò és molt habitual si ho apliquem a les festes tradicionals dels nostres pobles: activitats «perilloses» per a les dones, desfilades tansolsd’homes, reinesdelspobleselegidesper l’aspecte físic, passos que només porten homes…Coneixes algun cas de masclisme dins de les festes tradi-cionals? Creus que la dona té la mateixa posició que l’ho-me dins de les tradicions? Canviaries alguns actes festius dels pobles per adaptar-los a la nova societat o creus que els actes tradicionals no s’han de canviar?

El català com a llengua convidada a la Fira del llibre infantil i juvenil de BolonyaPer primera vegada, una llengua sense estat és la convi-dada a la Fira de Bolonya, la més important en el sector dels llibres per a nens i joves.Creus que és important que una llengua tinga visibilitat internacional? Creus que l’estat del món editorial (novel-les, llibres de text, literatura infantil…) ens pot indicar la vitalitat d’una llengua? Consideres important llegir en va-lencià o en un idioma que estigues aprenent? Per què?

Àrea 5 Expressió i interacció orals

12 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu arribar a un acord o no. Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades.

PERSONA A: Ets un client o una clienta internacional que acaba d’arribar a l’hotel. Vas directament a recep-ció per a registrar-t’hi, però es veu que hi ha hagut algun problema amb la reserva. Després de soluci-onar-ho li preguntes per la llengua i els costums ali-mentaris del país. A més, vols que et recomane llocs delageografiavalencianaavisitar.

PERSONA B: Fas de recepcionista de l’hotel. Quan arriba A veus que el seu nom no correspon amb el de la reserva. Ho soluciones i li expliques el funcio-nament de l’hotel. Després, li recomanes llocs que podria visitar.

PROVA 12