Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ...edebe.com/educacion/documentos/110190-0-48-116102... · • Fitxes de competències (MC): Pàgina XX • Activitats competencials

116102

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

Recursos per al professor

5primària

Ciències de la Naturalesa Ciències Socials

116102_CG_NAT_5EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 18:07

Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari



Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari



TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des d’edebé us aportem recursos i materials que facilitin el vostre treball docent. Aquest quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us sigui d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ....................................................... 2-13

Mostra de diferents recursos del Material complementari ................................. 14-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ...................................... 22

Glossari ........................................................... 23

I, a més...

116102_CG_NAT_5EP_CAT_TALENTIA_interior.indd 1 20/02/14 09:03

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

La Terra a l’universPàgines 12 i 13 1. L’universPàgines 14 i 15 2. El sistema solarPàgines 16 i 17 3. La TerraPàgines 18 i 19

4. La LlunaPàgina 20 5. Eclipsis i mareesPàgina 21

6. Un planeta amb vidaPàgina 22 Mou el pensamentPàgina 23 Per acabarPàgines 26 i 27

• Resolució de la tasca integrada: Fins a l’infinit i més enllà! P

• L’univers. Origen i composició. C

• El sistema solar. C• Els planetes. Característiques i moviments. C • La Terra. Característiques generals. C• Els moviments de rotació i translació i les seves conseqüències. C • Interpretació dels fenòmens naturals (dia, nit, estacions) en imatges. P • La Lluna. Moviments i fases. C

• Els eclipsis. Tipus. C• Les marees. C• Curiositat per entendre com es produeixen les marees. V • Factors que afavoreixen la vida a la Terra. C• Les capes de la Terra. C • Rutina de pensament: penso - m’interessa – investigo, sobre els eclipsis. P

Posa en pràctica• Aplicació dels continguts treballats a la unitat d’una manera competencial. Emprèn• Ser capaç d’exposar oralment un tema, amb coherència i seguretat.Reflexiona• Reflexió sobre el propi aprenentatge.

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): rúbrica d’avaluació de la unitat Pàg. xx; fitxa d’avaluació de la unitat Pàg. xx; rúbriques d’habilitats generals Pàg. xx-xx; taula d’observació d’adquisició dels continguts Pàg. xx.

Una escola per a tothom• Adaptació curricular (MC):

Pàgines xx-xx, ampliació Pàgina xx.

• Ho detectem a temps! (POD)Pàgina 40.

Aprenentatge 360°• Una volta pel món (LA) Pàgina 18.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia cooperativa

a les pàgines 13, 19 (LA) i a la pàgina 42 (POD).

Creativitat• Tasca integrada (LA) Pàgina 13.

Emprenedoria• Emprèn (LA) Pàgina 27.

Intel·ligències múltiples• Activitats (LA) I. naturalista Pàgina

15; I. visual i espacial Pàgina 17.• Activitats (POD) Pàgines xx-xx.

Competències• Posa en pràctica les competències

(LA): Pàgines 26-27.• Fitxes de competències (MC):

Pàgina XX• Activitats competencials (POD):

Pàgina XX

Cultura del pensament• Rutina de pensament: penso –

m’interessa – investigo (LA) Pàgina xx.

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI: llibre

digital interactiu, activitats complementàries, etc.

• Recursos digitals per a l’aula

1La Terra

a l’univers

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

LA Llibre de l’alumne. MC Material complementari. POD Programació i orientacions didàctiques.

CONTINGUTS

28

C2201_R27878_028 01 114292.BK.indd 28 07/02/2014 14:36:14

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. Conèixer l’origen i la composició de l’univers i del sistema solar, per a una millor comprensió del medi que habitem. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

2. Localitzar la Terra com a planeta del sistema solar i identificar les seves característiques bàsiques, la seva estructura i els moviments que efectua, per entendre que és l’únic planeta amb vida, la seqüència dia-nit i les estacions. (Competèn-cia matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

3. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació amb un esperit crític. (Competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal, visual i espacial)

4. Valorar la importància del coneixement científic, per comprendre millor l’univers i el sistema solar. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

Objectius en termes de competències / Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Explicar com és i de quina manera es va originar l’univers i els seus components principals.

• Descriure les característiques principals del sistema solar identificant diferents tipus d’astres i les seves característiques.

• Situar el planeta Terra en el sistema solar explicant el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme.

• Explicar els moviments de la terra i les seves conse-qüències.

• Explicar característiques de la Lluna i dels movi-ments que realitza, identificant les fases lunars i les seves conseqüències.

• Explicar com i per què es produeixen els eclipsis de sol i de lluna.

• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació sobre l’univers i el sistema solar, utilitzant recursos tecnològics.

• Reconèixer els avenços de la ciència en l’estudi de l’univers i de la Terra, i la seva aplicació en la vida quotidiana de les persones, valorant la curiositat humana i la importància del coneixement científic.

ESTÀNDARDS

• Explica com és i de quina manera es va originar l’univers i identifica els seus components principals.

• Defineix galàxia, estel, planeta, satèl·lit, asteroide i cometa.

• Descriu i interpreta esquemes i imatges del sistema solar i dels astres que el formen.

• Descriu la relació que hi ha entre meteorits i estels fugaços.

• Descriu la composició dels cometes i explica per què i quan es fan visibles.

• Explica les característiques del Sol i localitza els planetes segons la seva proximitat a aquest estel.

• Descriu la localització de la Terra a l’univers. La seva forma i algunes ca-racterístiques vistes des de l’espai.

• Identifica i descriu les capes de la Terra.

• Defineix el moviment de translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogrà-fics i associa les estacions de l’any al seu efecte combinat.

• Identifica les estacions, en fixa la durada, i descriu la llum solar en les estacions i els seus efectes sobre els éssers vius.

• Explica el dia i la nit com a conseqüència de la rotació terrestre i com a unitats per a mesurar el temps.

• Defineix la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars.

• Utilitza làmines, dibuixos i models tridimensionals per a realitzar descrip-cions orals dels moviments de la Terra i de la Lluna.

• Representa gràficament i analitza els moviments de rotació i translació.

• Defineix termes relacionats amb l’univers i el sistema solar com ara: aste-roide, cometa, eclipsi, galàxia, meteorit, òrbita, planeta, rotació, satèl·lit, translació, Via Làctia.

• Explica què és un telescopi espacial i els avantatges sobre els telescopis terrestres.

• Identifica un planetari com el lloc que simula el cel nocturn a l’interior d’una cúpula semiesfèrica.

• Utilitza les TIC per a buscar informació i elaborar treballs sobre l’univers, el sistema solar i la Terra.

• Valora la curiositat humana i la importància dels avenços científics per aprofundir en el coneixement de l’univers.

29

C2201_R27878_029 01 114292.BK.indd 29 07/02/2014 14:37:03

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents a l’aula.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 1 La Terra a l’univers

Clau

s pe

r a m

otiv

arH

o de

tect

em a

tem

ps

Es poden utilitzar les propostes següents per a preveure i anticipar-se a les possibles dificultats que puguin sor-gir respecte als continguts de la unitat.

– Per tal d’ajudar-los a ser més conscients de les immenses dimensions de l’univers, de la incomptable quantitat de cossos celestes que el componen i de la seva enorme grandària, i de les enormes distàncies que els separen poden mirar un vídeo, com per exemple:

– Per reconèixer els diferents cossos celestes que formen l’univers i el sistema solar:

• Adaptació curricular: proposta d’activitat sobre l’univers i el sistema solar (pàg. XX).

– Per comprendre la relació entre els moviments de la Terra i la Lluna i els fenòmens que provoquen.

• Treball cooperatiu. Proposar un treball en grup per comprendre els moviments terrestres respecte al Sol i la seva relació amb les estacions o el dia i la nit (vegeu la proposta concreta a la pàg. 34). Posteriorment, ampliar aquest treball incloent la Lluna en el joc (vegeu la proposta concreta a la pàg. 35).

• Adaptació curricular: propostes d’activitats sobre la Terra i la Lluna (pàg. XX i XX).

– Per posar en pràctica tècniques de treball en grup i treball cooperatiu.

• El joc de les paraules: el mestre o mestra escriu a la pissarra el nom dels diferents cossos celestes que formen l’univers. En grups, cada membre ha de construir una frase per definir un d’aquests cossos celes-tes i, després, la mostra a la resta del grup per corregir-la, ampliar-la, matisar-la... Quan els grups tinguin totes les definicions fetes, les posaran en comú. Aquesta posada en comú representa una síntesi del tema treballat.

• Llegir el títol de la unitat i observar la imatge. Per tal de motivar els alumnes a exposar els seus coneixements previs sobre el contingut de la unitat es poden formular qüestions com les següents:

– Quina relació hi ha entre el títol de la unitat i la imatge que la presen-ta? Se us acut una altra imatge que podria il·lustrar el títol de la uni-tat?

– Reconeixeu quins tipus de cossos celestes són els petitíssims punts de llum que es veuen a la imatge? I les zones amb color, què us imagineu que són? Coneixeu altres tipus de cossos celestes? Podeu ordenar-los segons la seva grandària?

– Quin tipus de cos celeste és la Terra? Quin estel és el més proper a la Terra? Per què de nit no el veiem?

• Llegir els apartats de la unitat esmentats a «Aprendràs». I, perquè els alumnes siguin conscients dels objectius de la unitat i de cada apartat en concret, proposar-los les qüestions següents:

– Esmentar un o diversos aspectes que espereu que s’expliquin en cadascun dels apartats d’aquesta unitat.

– Quin apartat us sembla més interessant?

– Quins objectius d’aprenentatge ens podem plantejar segons aquests continguts?

• Transmetre la importància que l’estudi de l’univers ha tingut per a l’ésser humà i podria tenir en un futur llunyà, per aportar funcionalitat i valor significatiu als continguts.

• Conscienciar-los que ells seran protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i que han de mantenir una actitud proactiva.

Pàgines12 i 13

30

http://links.edebe.com/ybuifhttp://links.edebe.com/768wghttp://links.edebe.com/q3

C2201_R27878_030 01 114292.BK.indd 30 07/02/2014 14:37:37

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a prevenir les dificultats i

actuar-hi.

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a prevenir i atendre la diversitat.


5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

TASCA INTEG

RADA

Fins a l’infinit i més enllà!DESCRIPCIÓ

En aquesta tasca l’alumnat buscarà informació i elaborarà murals sobre les diferents missions dutes a terme per la NASA.

Amb la realització d’aquesta tasca, l’alumnat pot:

– Conèixer les diferents missions espacials que ha dut a terme la NASA per conèixer i explorar l’univers.

– Reconèixer la importància que té per a l’ésser humà l’exploració de l’univers i les fites més significatives que ha aconseguit la NASA en la seva carrera espacial.

– Aprendre a buscar informació sobre el tema en els webs suggerits o altres fonts.

– Aprendre a sintetitzar i representar el que s’ha après en un mural i preparar exposicions orals sobre el tema treballat.

– Desenvolupar les habilitats interpersonals i de treball en equip, participant de forma activa i valorant i respectant les aportacions i opinions dels altres.

PROCÉS

Llegir el títol de la tasca proposada i el text que la introdueix i comentar col·lectivament de què tracta; llegir les preguntes que planteja i descriure en què consistirà aquesta tasca.

1. Organització dels equips de treball. Abans d’emprendre aquesta tasca serà necessari organitzar els alumnes en grups.

2. Preparació del material. Cada grup ha de poder accedir a un ordinador connectat a internet o disposar d’altres fonts per a trobar la informació necessària. Cada grup s’ha d’organitzar i repartir la tasca de mane-ra que cada membre es responsabilitzi de recollir la informació sobre un dels aspectes proposats.

3. Realització de l’activitat. Cada grup posarà en comú la informació trobada i haurà de consensuar com elaboraran el mural: com organitzaran la informació i quins materials utilitzaran. Quan es dugui a terme l’activitat, cal tenir en compte que tots els membres del grup han de participar activament respectant el torn, i han de mostrar interès i respecte pel treball de cadascun.

PRESENTACIÓ

• Elaborar el mural tenint en compte tant el contingut conceptual com la presentació gràfica.

• Preparar l’exposició oral per part de cada grup. El grup s’haurà de repartir l’explicació perquè tots els mem-bres participin en l’exposició de la classe.

• En finalitzar la presentació, hauran de contestar els dubtes que els pugui plantejar la resta de la classe.

31

C2201_R27878_031 01 114292.BK.indd 31 07/02/2014 14:39:49

3. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

Procés pautat per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


6

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

L’univers

Com dinamitzo l’aula?

01. A la taula han d’aparèixer: galàxies, estels, planetes, satèl·lits i astres menors (asteroi-des, cometes, meteorits).

02. La nostra galàxia es diu Via Làctia. Té forma espiral. − El seu nom prové de la mitologia grega i

significa ‘Camí de llet’.− També se l’anomena Camí de Sant Jaume.

Perquè els pelegrins l’usaven com a guia per a arribar a la ciutat de Santiago de Compostel·la.

03. Els planetes i els satèl·lits són astres sense llum pròpia.

04. Els astres menors són astres de menor gran-dària. Com per exemple: els asteroides, els cometes o els meteorits.− Els estels fugaços són meteorits que en

entrar en contacte amb l’atmosfera es cremen.

05. Resposta oberta.

Solucionari

Unitat 1Pàgines14 i 15

32

Unitat 1

Solucionari

CB

AC

Abans de començar a treballar aquest contingut, el mestre o mestra pot preparar una sèrie de foto-grafies dels diferents cossos celestes que componen l’univers per mostrar-les a l’alumnat: els pregun-tarà si reconeixen de quin cos es tracta. Una vegada treballats els continguts de l’apartat, es tornaran a mostrar les fotografies per comparar si l’alumnat identifica més cossos celestes que a l’inici de la unitat.

Activitat competencial

• Proposar als alumnes que redactin una redacció en la qual expliquin a quin lloc de l’univers els agradaria viatjar, com se l’imaginen (tenint en compte el que han après) i com creuen que seria la seva estada allà. Representar-ho amb un dibuix.

• Elaborar un llibre col·lectiu amb les redaccions titulat «Els nostres viatges per l’univers».

Activitat complementària

• Realitzar una visita a un planetari.

– Abans de la visita, s’explicarà què és un planetari: lloc on es poden observar simulacions del cel nocturn en diferents hores i moments de l’any, i des de diversos llocs. I es treballaran els dife-rents continguts que s’exposaran allà.

– Durant la visita s’observeran els diferents cossos celestes, els seus moviments i les seves caracte-rístiques principals.

– Finalment, a la classe es valorarà la visita i es posarà en comú el que s’ha après.

•Proposaralsalumnesqueredactinunaredaccióenlaqualexpliquinaquinllocdel’universels agradaria viatjar, com se l’imaginen (tenint en compte el que han après) i com creuen que seria la seva estada allà. Representar-ho amb un dibuix.

•Elaborarunllibrecol·lectiuamblesredaccionstitulat«Elsnostresviatgesperl’univers».

C2201_R27878_032 01 114292.BK.indd 32 07/02/2014 14:41:18

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (I)

•Presentació dels continguts en contextos propers a l’alumne.

Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge.


7

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (II)

•Propostes per a treballar els continguts d’una manera més vivencial.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 1 El sistema solar



06. Ha de tenir més temperatura Mercuri, per-què és el planeta més proper al Sol. I ha de tenir menys temperatura Neptú, perquè és el més allunyat del Sol.− La trajectòria dels planetes al voltant del

Sol es diu òrbita. 07. Resposta oberta

08. Els planetes es classifiquen en interiors i ex-teriors. Els interiors són els més propers al Sol i són de mida petita, sòlids i d’aspecte rocós. Els exteriors són els més allunyats del Sol i són de mida més gran, gasosos i estan envoltats d’anells. 33

Solucionari

IM

CB

Explicar als alumnes que de nit, a més de veure’s estels, també es poden observar alguns dels planetes del sistema solar. I que Venus és el que es reconeix més bé, perquè després del Sol i la Lluna, és el tercer astre més brillant al cel. Comentar-los que es distingeix dels estels perquè no parpelleja. Propo-sar-los que en una nit de cel clar l’intentin localitzar, per a això s’hauran d’ajudar d’un planisferi ce-leste o consultar a internet o a un adult expert.

Intel·ligències múltiples

L’univers en nombres (Lògica i matemàtica)• Proposar a l’alumnat que resolgui els següents problemes matemàtics:

– Si el diàmetre de la Terra a l’equador mesura uns 12.756 km i el d’Urà 51.118 km, quants qui-lòmetres més gran és el diàmetre d’Urà que el de la Terra?

– Si una nau espacial viatja a una velocitat de 18.000 km/h, quant temps tardarà a arribar a la Lluna si aquesta es troba a uns 380.000 km de la Terra?

Activitat competencial

Construir un diorama del sistema solar

•Materialnecessari:unacapsadesabatesgrossa,duesimatgesencoloriaescaladelsdife-rents planetes, pintura negra, fil de pescar, tisores, cinta adhesiva i una lamina de plàstic transparent.

•Procés: − Retallar una cara lateral de la capsa de sabates deixant un marc d’uns 2 cm, a través de

la qual es podrà observar el diorama. − Pintar tot l’interior de la capsa amb pintura negra i deixar que s’assequi bé. − Mentrestant, retallar les dues fotografies de cada planeta i enganxar-les de manera que

es vegi el planeta per les dues cares. − Fer un forat petit a la part superior de cada planeta. Passar el fil de pescar i fer un nus

per subjectar-lo. − A la tapa de la capsa de sabates, amb un llapis, traçar una diagonal des d’un extrem a

l’altre i fer set forats petits al llarg de la diagonal per penjar els planetes respectant la seva posició en el sistema solar. Penjar-los, començant pel forat més proper a la tapa lateral retallada, des del més proper al Sol al més allunyat.

− Subjectar amb cinta adhesiva la làmina de plàstic, per cobrir la cara lateral retallada. Posar la tapa amb els planetes penjats.

C2201_R27878_033 01 114292.BK.indd 33 07/02/2014 14:41:43

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


La Terra


09. Com a conseqüència del moviment de rota-ció de la Terra s’entresegueix el dia i la nit. I com a conseqüència del moviment de trans-lació de la Terra es produeixen les estacions.

10. A causa de la inclinació de l’eix terrestre, els rajos del Sol arriben a les diferents zones de la Terra amb més o menys inclinació, escal-fen de forma diferent i es produeixen les es-tacions de l’any.− Perquè a la meitat nord, els rajos de llum

arriben inclinats a la Terra i l’escalfen

menys, mentre que a la meitat sud arriben perpendicularment i l’escalfen més.

11. L’estació en què creixen les plantes amb més facilitat és la primavera, perquè les tempera-tures són suaus i és l’època més plujosa.

12. Resposta orientativa. Succeiria que els rajos del Sol arribarien només a una meitat de la Terra, cada sis mesos. És a dir, que el dia i la nit durarien sis mesos.

Solucionari


34

Unitat 1

Solucionari

IM

AC

Llegir el text «Una volta pel món» i fer les activitats proposades.


Els moviments de rotació i translació (Corporal i cinestèsica i Naturalista)• Simular els moviments de la Terra per entendre com es produeixen i quins fenòmens originen.

Per a això, formar parelles: un dels membres del grup serà el Sol i l’altre, la Terra. El primer alum-ne o alumna representarà el Sol mitjançant un focus o una llanterna; el segon elaborarà la Terra amb una bola de poliestirè expandit de la mida d’una pilota de tennis travessada per una vareta que representi el seu eix de rotació. Cada parella simularà els moviments de rotació i translació de la Terra i comprovarà els fenòmens que originen.


– Proposar als alumnes preguntes relacionades amb els moviments de la Terra com si fossin ende-vinalles.

Per exemple, «si a Catalunya és de nit i és estiu, a Xile és...», «si als Estats Units és de dia i són a la tardor, a l’Índia és...».Per tal de facilitar les respostes, es pot treballar amb una esfera terrestre i un focus perquè sigui més fàcil identificar els països i la seva situació en el globus terraqüi.

C2201_R27878_034 01 114292.BK.indd 34 07/02/2014 14:42:26

8

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (III)

• «Una volta pel món»: aprenentatge 360°.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’escola.


Unitat 1 La Lluna – Eclipsis i marees



13. Resposta oberta.− El quart creixent es produeix quan la Lluna

se situa de manera que des de la Terra no-més es veu una meitat de la seva cara il·luminada pel Sol, la part dreta. La Lluna plena es produeix quan la Lluna se situa de manera que tota la seva cara il·luminada es troba davant de la Terra.

14. La Lluna nova es produeix quan la cara no il·luminada de la Lluna queda davant de la Terra i no la veiem. En canvi, l’eclipsi de llu-na es produeix quan la Terra durant el seu moviment de translació es col·loca entre la

Lluna i el Sol i impedeix que la llum solar arribi a la Lluna.

15. Les marees es deuen a les forces que exercei-xen la Lluna i el Sol sobre les aigües oceàni-ques. La força de la Lluna és major que la del Sol.Quan la Lluna es troba sobre la vertical d’un oceà atreu les aigües i aquestes s’eleven i es produeix la plenamar.Quan el Sol i la Lluna se situen en línia recta amb la Terra, les seves forces d’atracció se sumen i produeixen les marees vives. 35

Solucionari

IM

AC

La LlunaComentar a l’alumnat que ja des de l’Antiguitat, un dels somnis de la humanitat ha estat visitar la Lluna. Per tal d’il·lustrar-ho i comparar la ficció amb la realitat poden visionar:

– Curtmetratge «Viatge a la Lluna» de George Méliès (1902): http://links.edebe.com/2mep i les imat-ges del primer ésser humà a trepitjar la Lluna: http://links.edebe.com/ntq6

Eclipsis i mareesPreguntar als alumnes si han observat alguna vegada un eclipsi. Proposar-los que consultin la pàgina http://links.edebe.com/na2v per conèixer informació sobre els eclipsis que s’han produït i els que succei-ran properament.


El Sol, la Terra i la Lluna (Corporal i cinestèsica i Naturalista)Continuar l’activitat iniciada en l’apartat anterior per comprendre els moviments de la Terra i la seva relació amb el Sol. En aquest cas, incorporar-hi els moviments que efectua la Lluna.• Simular els moviments de la Lluna per entendre com es produeixen i quins fenòmens originen

(cara oculta de la Lluna, fases lunars i eclipsis). Per a això, formar grups de tres. Cadascun dels membres del grup representarà el Sol, la Terra i la Lluna, respectivament. El primer alumne o alumna representarà el Sol mitjançant un focus o una llanterna; un altre representarà la Terra mitjançant una bola de poliestirè expandit de la mida d’una pilota de tennis travessada per una vareta que representi el seu eix de rotació, i el tercer representarà la Lluna mitjançant una bola de poliestirè expandit de la mida d’una bala. Cada grup simularà els moviments d’aquests astres i comprovarà els fenòmens que originen.


Calendari lunar•Mostrar a l’alumnat un calendari en el qual estiguin marcades les diferents fases de la Lluna.

Comprovar que els mesos lunars duren 28 dies i que cada set s’inicia una nova fase.

•Demanar-los que expliquin quants mesos lunars té un any.

•Motivar-los perquè durant un mes lunar observin els canvis de fase.

C2201_R27878_035 01 114292.BK.indd 35 07/02/2014 14:42:58

9

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (IV)

•Recursos per a una classe més dinàmica i diversificada.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

uesIntegrar les diverses

intel·ligències múltiplesen experiències d’aprenentatgecooperatiu/compartit.

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.


4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (V)

•Recursos per a prendre consciència de la importància del que aprenem.

Unitat 1Un planeta amb vida


16. Atmosfera / Capa gasosa que envolta la Terra. Geosfera / Part sòlida de la Terra. Hidrosfera / Capa d’aigua que recobreix part de la Terra. Biosfera / Conjunt d’éssers vius del planeta.

17. És la capa intermèdia / Mantell. − És la capa més interna i la seva tempera

tura és molt elevada / Nucli. − És la capa més superficial i prima, i està

formada per materials sòlids / Escorça.

Solucionari

Unitat 1Pàgina

22

36

IM

AC

Comentar a l’alumnat l’interès de l’ésser humà per saber si hi ha vida més enllà de la Terra i si existeixen éssers intel·ligents amb els quals puguem contactar. Explicarlos que, amb aquest últim objectiu, s’han llançat a l’espai sondes amb informació sobre el nostre planeta i la nostra forma de vida. Aquestes sondes viatgen per l’espai amb l’esperança de contactar amb éssers intel·ligents d’altres planetes. La informació que contenen va ser elaborada per un comitè de científics. Per concretar quina informació contenen aquestes sondes poden consultar, per exemple, la pàgina Disc d’or de les Voyager http://links.edebe.com/42n que explica quina informació contenen els discos d’or de les sondes Voyager sobre el nostre planeta.


Representar en 3D les capes de la Terra (Visual i espacial, intrapersonal)• Per tal d’aprendre quines són les capes de la Terra, modelar una representació en 3D amb plas

tilina. Per a això, s’ha de seguir el procés següent:

– Per a representar el nucli: fer una bola petita de plastilina (del mateix color amb què estigui re-presentat el nucli en l’esquema de la pàgina 22 del llibre de l’alumne).

– Col·locar a sobre una altra capa de plastilina que representarà el mantell (del mateix color que en el llibre de l’alumne).

– Col·locar una altra capa de plastilina marró que representarà l’escorça terrestre.

– A sobre, fixar una fina capa de plastilina blava que simularà la hidrosfera.

– I sobre aquesta última, col·locar plaques del mateix color que l’escorça reproduint els diferents continents, observant la seva forma, grandària i localització en un globus terraqüi.

– Per acabar, tallar l’esfera per la meitat, per fer visibles les diferents capes. Envernissar totes dues meitats i deixar que s’assequi bé.


• Proposar als alumnes que busquin informació sobre els sondejos que s’han realitzat per conèixer les característiques de l’interior de la Terra i quins altres mètodes s’utilitzen per a l’estudi de les capes internes de la Terra. Per a això, per exemple, poden llegir la notícia «Sondejos cap a l’interior de la Terra».

http://links.edebe.com/r7t9rg

C2201_R27878_036 01 114292.BK.indd 36 07/02/2014 14:43:55

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’aula.


11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

5. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a

ensenyar a pensar.•Cap a una «aula pensant».

La rutina de pensament «penso - m’interessa - investigo» estimula la curiositat de l’alumnat i centra les bases per aprofundir en coneixements nous sobre un contingut d’aprenentatge. S’utilitza per a centrar-se en la reflexió i exploració de les seves idees, per a aprofundir en el que coneixen i desconeixen incitant-los a investigar qüestions o aspectes que desperten el seu interès respecte al contingut que hauran d’aprendre. En aquest cas, ho podem aplicar als eclipsis.

Pas 0 (opcional): Deixar als alumnes temps per reflexionar sobre el que ja saben dels eclipsis.

Pas 1: Preguntar què creuen que saben sobre els éssers microscòpics? Els alumnes escriuran el que saben en el lloc triat pel mestre o mestra (un tros de paper, una nota adhesiva o el quadern).

Pas 2: Preguntar quins dubtes o preguntes tenen sobre els éssers microscòpics? Se’ls deixa el temps necessa-ri perquè reflexionin la resposta i l’escriuran en el lloc indicat.

Pas 3: Acabarem preguntant què els agradaria investigar dels éssers microscòpics? Es deixa temps per a la reflexió i escriptura dels seus pensaments.

Pas 4: Posada en comú. Cadascun d’ells exposarà davant la resta dels companys les tres respostes i les anotarà o enganxarà la nota adhesiva en un mural destinat a això.

En tancar aquest contingut podríem tornar a mirar el que han anotat als quaderns per valorar el que han après i si han trobat resposta als seus dubtes i interessos.

Proposem utilitzar aquesta rutina abans d’iniciar l’estudi de l’apartat sobre eclipsis.

– Tots els alumnes participaran en la posada en comú de les tres preguntes. Quan els alumnes surtin a com-partir els seus pensaments és convenient que ho facin sense interrupcions i usant abans de cadascun d’ells: jo penso… m’interessa… m’agradaria investigar…

– Es pot fer la posada en comú de la rutina pregunta a pregunta, en funció del grau de maduresa de la clas-se.

– Aquesta rutina es pot treballar en grup, encara que és convenient que es doni temps perquè cada alumne explori prèviament els seus propis pensaments.

– És important escriure o enganxar les respostes en un mural. Si s’anoten les respostes a la pissarra després caldria esborrar-les i no podríem deixar visibles els pensaments per usar-los més endavant o reforçar els aprenentatges.

37

Mou el pensament: penso - m’interessa - investigo


Unitat 1Pàgina

23

Orientacions didàctiques

Recomanacions

Unitat 1

… … …

1. Penso

Què creus que saps sobre els éssers microscòpics?

2. M’interessa

Quins dubtes o preguntes tens sobre els éssers microscòpics?

3. Investigo

Què t’agradaria investigar o saber sobre els éssers microscòpics?

PENSO - M’INTERESSA - INVESTIGO

C2201_R27878_037 01 114292.BK.indd 37 07/02/2014 14:44:51

Pautes que cal seguir per a dur a terme la rutina.

Recomanacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


12

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

6. REPASSEM•Activitats per a repassar els continguts de la unitat. Solucionari.

00-txt-ud-tit Unitat 1

Solucionari

Repassem



Solucionari

38

18.

19. L’univers és el conjunt format pels cossos celestes, com ara les galàxies, els estels, els planetes i els astres menors; i l’espai que els conté.

20. Un planeta descriu el moviment de rotació i el de translació. El moviment de rotació és el gir que efectua el planeta sobre ell mateix; i el moviment de translació és el gir del planeta al voltant del Sol. – Com a conseqüència del moviment de rotació de la Terra s’entresegueix el dia i la nit. I com a

conseqüència del moviment de translació de la Terra es produeixen les estacions. 21. Resposta oberta.

– Planetes interiors: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Planetes exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 22. – Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi sud és estiu. A l’hemisferi nord és hivern perquè

els rajos del Sol incideixen sobre la Terra molt inclinats i escalfen poc i, per això, les temperatu-res són baixes. Mentre que a l’hemisferi sud els rajos del Sol incideixen perpendicularment i escalfen amb molta intensitat, la qual cosa dóna lloc a temperatures altes.

– Quan és tardor a l’hemisferi nord, és primavera a l’hemisferi sud. A l’hemisferi nord, a la tardor, les hores de llum i de foscor s’igualen i els rajos del Sol incideixen sobre la Terra lleugerament inclinats i escalfen menys que a l’estiu, per la qual cosa les temperatures descendeixen. Mentre que a l’hemisferi sud també s’igualen les hores de llum i de foscor, però els rajos del Sol incidei-xen sobre la Terra més perpendicularment i les temperatures ascendeixen.

23. A: Lluna plena: la Lluna se situa en el costat contrari al Sol, de manera que la seva cara il·luminada queda totalment davant de la Terra.

B: Lluna nova. La Lluna se situa entre el Sol i la Terra de manera que la cara no il·luminada queda totalment davant de la Terra i no veiem la Lluna.

C: Quart creixent. La Lluna se situa de manera que des de la Terra només es veu una meitat il·luminada pel Sol, la de dreta.

D: Quart minvant. La Lluna se situa de manera que des de la Terra només es veu mitja cara de la Lluna il·luminada pel Sol, la de l’esquerra.

EL SISTEMA SOLAR

El Sol

Urà

Neptú

Saturn

Júpiter

Mart

La Lluna

La Terra

Venus

Mercuri

Astres menorsPlanetes

hi distingim

el seu satèl·lit

consta de tres capes

Escorça

Mantell

Nucli

Biosfera

Atmosfera

Hidrosfera

Geosfera

C2201_R27878_038 01 114292.BK.indd 38 07/02/2014 14:45:41

Esquema que sintetitza els continguts de la unitat.


13

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

7. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.•Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

00-txt-ud-tit

39

Per acabar



Solucionari

01. Terra: planeta. / Via Làctia: galàxia. / Sol: es-tel. / Lluna: satèl·lit.

02. 1. Mercuri. / 2. Venus. / 3. Terra. / 4. Mart. / 5. Júpiter. / 6. Saturn. / 7. Urà. / 8. Neptú

03. Resposta orientativa. Des d’un punt de vista científic no és correcte perquè ni el Sol ni la Lluna no van enlloc. Que els puguem veure o no és un efecte dels moviments de la Terra i de la Lluna.

04. − Venus té el període de translació més semblant a la Terra. I Mart, el de rotació.

− A Venus dura més el seu dia que el seu any.

− Júpiter tardarà 4.380 dies a orbitar al vol-tant del Sol. Saturn tardarà 10.585 dies.

05. Any: temps que tarda la Terra a descriure una òrbita al voltant del Sol. Dia: temps que tarda un planeta a girar al voltant del seu eix.

39

Unitat 1

Posa en pràcticaA la primera activitat, l’alumnat podrà aplicar el que ha après sobre els diferents elements de l’univers.

La segona activitat permet repassar el nom dels planetes del sistema solar i la seva posició respecte al Sol.

A la tercera activitat aplicaran els continguts apresos per valorar, des del punt de vista científic, expressions de la vida quotidiana.

A la quarta activitat, analitzaran la informació continguda en una taula i aplicaran els continguts apresos sobre els moviments dels planetes del sistema solar per resoldre les qüestions proposades.

I finalment, a l’última activitat identificaran el significat de les paraules any i dia.

EmprènEn primer lloc, el mestre o mestra haurà de recordar a l’alumnat que una exposició oral es fa davant un auditori. Per això és important preparar-la amb antelació, per tenir seguretat a l’hora de fer-la i expressar-se amb claredat.

A continuació, l’alumnat haurà de llegir la proposta, desenvolupar una exposició oral sobre un treball en grup sobre l’univers, i analitzar els aspectes que se li mostren com a exemple.

A partir d’aquesta anàlisi haurà de reflexionar i proposar quins altres aspectes pensa que s’han de tenir en compte per dur a terme l’exposició oral, com per exemple, l’elaboració d’un guió amb els punts que s’explicaran, decidir i elaborar els recursos audiovisuals que s’utilitzaran durant l’exposició, practicar abans per tenir una pronunciació clara i bona entonació…

Finalment, fer una posada en comú dels aspectes proposats pels alumnes i elaborar un manual senzill de com fer una bona exposició oral.

ReflexionaRespondre, de manera individual, a les preguntes plantejades a l’apartat. Després, posar en comú les res-postes, per valorar, en general quins aspectes han considerat que són els més importants que han après i els que més els han cridat l’atenció.

C2201_R27878_039 01 114292.BK.indd 39 07/02/2014 14:46:26

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.


194

Nom: ......................................................................................................................................................... Data: ..................................

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

1

L’universOrigen— Fa uns 15.000 milions d’anys.

— La teoria més difosa és que es va crear a causa d’una gran explosió: el Big Bang.

Composició— Està format per astres.

•Galàxies: agrupacions d’estels i altres astres; tenen forma espiral, el·líptica o irregular; la Via Làctia és la galàxia de la Terra.

•Estels: es componen de gasos; desprenen una gran quantitat de llum i calor fins que s’apaguen; tenen forma esfèrica.

•Planetes: no tenen llum pròpia; giren al voltant d’un estel i descriuen dos moviments: la rotació i la translació; poden ser sòlids o gasosos.

•Satèl·lits: no tenen llum pròpia; giren al voltant d’un planeta.

•Astres menors: asteroides, estels i meteorits; els estels fugaços són els meteorits que en-tren en contacte amb l’atmosfera.

El sistema solar— Es localitza a la galàxia, de forma espiral, anomenada Via Làctia.

— Format per un estel, el Sol, i un conjunt d’astres que orbiten el·lípticament al seu voltant: vuit planetes, satèl·lits, asteroides i estels.

aaaaaaaaaaaaaaaaa

PLANETES INTERIORS

•PropersalSol.•Midapetita.

•Aspectesòlidirocós.

1. Mercuri.Sensesatèl·lits. 3. Terra. Té molta aigua i un satèl·lit: la Lluna.

2. Venus.Sensesatèl·lits. 4. Mart. Té dos satèl·lits.

Sol. Estel de mida mitjana.

Júpiter. El planeta més gran del sistema solar. 63 satèl·lits.

Saturn. Anells de pols, asteroides i gas. Té uns 40 satèl·lits.

Urà. Anells i uns 30 satèl·lits.

Neptú. 13 satèl·lits.

PLANETES EXTERIORS

•AllunyatsdelSol.•Midagran.

•Gasososienvoltatsd’anells.

1 2 3 4

C2201_R26750_194 mue 114933.BK.indd 194 07/02/2014 13:40:23

195

Nom: ......................................................................................................................................................... Data: ..................................

1 Contesta breument.

— Què és una galàxia?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

— En quina galàxia podem trobar la Terra?


— Què diferencia un estel d’un planeta?


— Quins tipus d’astres menors coneixes?


2 Indica el nom de cada planeta i senyala els que són interiors i els que són exteriors.

3 Senyala la resposta correcta.

• Els planetes interiors són els més/menys propers al Sol. Són de mida petita/gran, sòlids/gasosos i tenen aspecte gasós/rocós.

• Els planetes exteriors són els més/menys propers al Sol. Són de mida petita/gran, sòlids/ga-sosos i envoltats d’anells/roques. A

dapt

ació

cur

ricul

ar (b

àsic

a). U

nita

t 1

aaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaa

C2201_R26750_195 mue 114933.BK.indd 195 07/02/2014 13:41:20

1 En grups, elaborar una presentació dels as-tres del nostre sistema solar. Seguiu aquests passos per dur-la a terme:

1r Cada membre del grup investigarà un grup d’astres: Via Làctia (per situar tots els astres), estels, planetes (segons el nombre de membres del grup, es poden repartir els planetes entre uns quants nens), satèl·lits (incidir en la Lluna), astres menors (asteroides, estels, meteorits).

2n Escriure una descripció breu de cadas-cun:

a) Tipus d’astre.

b) Posició que ocupa en el sistema solar.

c) Mida.

d) Algunes característiques significatives.

3r Buscar imatges de cada astre a internet per enganxar-les a la presentació.

4t Unificar la informació de cada membre del grup en una sola presentació.

5è Presentar el treball a classe.Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

1

196

Nom: ......................................................................................................................................................... Data: ..................................

La Terra:— Tercer planeta més proper al Sol.

— Planeta petit (510.000.000 km2).

— És l’únic planeta del qual es coneix l’existència de vida.

— Hi ha una gran quantitat d’aigua.

— El seu únic satèl·lit és la Lluna.

La Terra

Via Làctia

El Sol

La Lluna

Cometa Halley

Estel Polar

http://links.edebe.com/h6dju

http://links.edebe.com/j4

http://links.edebe.com/wj

http://links.edebe.com/mfh

http://links.edebe.com/w7nhyr

http://links.edebe.com/ejw

@

@

@

@

@

@

C2201_R26751_196 mue 114933.BK.indd 196 07/02/2014 13:42:13

8. ADAPTACIÓ CURRICULAR• Treball amb els continguts principals de la unitat i fitxes

d’ampliació.•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més

curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Inclou solucionaris.

Selecció dels principals continguts de la unitat didàctica.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

9. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

1 Explica què és l’univers.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa




2 Completa:

— La Terra forma part de la galàxia anomenada aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

— Els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa produeixen llum i calor fins que s’apaguen i estan formats per gas.

— Al voltant d’alguns planetes giren els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. La Terra en té un anomenat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

— Els astres menors són els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

— Les aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa són agrupacions d’estels i altres astres.

— La trajectòria el·líptica que descriuen els astres es denomina aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

— Els planetes interiors d’aspecte més rocós, petits i sòlids són: aaaaaaaaaaaaaaaaaaa, aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

3 Defineix aquests termes:

•Galàxia: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• Planeta: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• Satèl·lit: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

4 Quin és l’efecte que té la Lluna sobre el nostre planeta?




5 Explica en què consisteix el moviment de rotació i translació de la Terra. Ajuda’t amb un dibuix.




6 Justifica i explica per què la Terra és un planeta amb vida.



Ava

luac

ió. F

ITX

A 1

. Uni

tat

1

198

Nom: .................................................................................................................................................... Data: ..................................

C2201_R26752_198 mue 114933.BK.indd 198 07/02/2014 13:43:11

Fitxes per a l’avaluació dels continguts curriculars.


Inclou: • Diversosmodels

per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostesper a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.


16

10. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seva avaluació.

Unitat 1. La Terra a l’univers

Recu

rsos

per

a l’

aval

uaci

ó. U

nita

t 1.

La

Terr

a a

l’uni

vers

66

Indicadors Nivells d’acompliment

Elabora textos expli-catius i argumenta-tius en la comprensió i explicació de reali-tats naturals. (MCT)

Interpreta l’espai físic en el qual es desen-volupen la vida i l’activitat humanes, tant a gran escala com en l’entorn im-mediat. (MCT)

Participa en les inicia-tives que sorgeixen del grup cooperant com a part d’un pro-jecte comú. (SC)

Llegeix amb eficàcia i comprèn textos, la idea que l’autor vol expressar i en treu les pròpies conclu-sions. (L)

Expressa per escrit idees, opinions, vi-vències, emocions. (L)

Utilitza els recursos tecnològics per a in-formar-se i formar-se. (D)

Concreta els contin-guts per crear alguna cosa de manera ar-tística (interpretació de dibuixos i elabora-ció de croquis). (CE)

Té dificultats per a comprendre realitats naturals.

Té dificultats per a imaginar la represen-tació d’espais reals a escala.

Adopta una actitud individualista i té difi-cultats per a compar-tir funcions amb els companys.

Té dificultats en la descodificació de textos descriptius propis de la seva edat sobre temes científics.

Presenta dificultats per elaborar textos encara que coneix les idees / els senti-ments que desitja ex-pressar.

Té dificultats per a utilitzar recursos tec-nològics per a la re-cerca d’informació.

Representa amb difi-cultats el dibuix d’un croquis i els elements bàsics.

Coneix l’explicació i l’argumentació de realitats naturals però les descriu sense el rigor adequat.

Coneix sistemes de representac ió de l’espai físic a escala i identifica alguns ele-ments reals del seu entorn en represen-t a c i o n s q u e s’aporten.

Participa i s’interesa pel funcionament del grup tot i que té difi-cultats per a assumir totes les funcions as-signades.

Llegeix un text des-criptiu amb el ritme i l ’ en tonac ió ade-quats, i comprèn la idea general del text.

Elabora un text des-crivint idees i senti-ments de manera co-herent, tot i que amb dificultats gramati-cals i ortogràfiques.

Busca informació uti-litzant recursos tec-nològics, tot i que té dificultats per a inter-pretar-la.

Representa el dibuix d’un croquis, i incor-pora elements bàsics per comunicar la fi-nalitat amb què es crea.

Coneix l’explicació i l’argumentació de realitats naturals.

Imagina la represen-tació d’espais i co-neix diferents siste-mes de representació de l’espai físic a es-cala.

És una mica indivi-dualista en el treball tot i que és capaç de distribuir i compartir funcions entre els membres del grup.

Llegeix un text des-criptiu amb el ritme i l ’ en tonac ió ade-quats.

Elabora textos que descriuen idees i sentiments tot i que ho fa de manera des-estructurada.

És capaç d’utilitzar recursos tecnològics i té certa destresa per a cercar informa-ció.

Representa el dibuix d’un croquis, tot i que no hi incorpora elements bàsics per comunicar la finalitat amb què es crea.

Coneix l’explicació i l’argumentació de realitats naturals, i elabora missatges i textos amb una ex-plicació exacta.

Coneix sistemes de representac ió de l’espai físic a escala i identifica elements comuns de la repre-sentació amb l’espai real que habita/co-neix.

Compleix i assumeix les funcions assigna-des dins del grup. Participa de la inter-dependència positiva a fi d’aconseguir ob-jectius de grup.

Llegeix un text des-criptiu amb el ritme i l ’ en tonac ió ade-quats, i el comprèn traient-ne conclu-sions.

Elabora un text des-crivint idees i senti-ments de manera co-herent i cohesionada, i té cura de la seva expressió.

Busca informació útil i precisa mitjançant recursos tecnològics, i l’interpreta eficaç-ment.

Representa bé el di-buix d’un croquis per comunicar la finalitat amb què es crea i el descriu posterior-ment amb precisió.

1 32 4

C2201_R27921_066 EV1 114933.BK.indd 66 06/02/2014 13:15:40

Indicadors de les competències avaluades. Nivells d’acompliment

seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:• Unregistreindividual

i de grup

• Rúbriquesdelsprojectes i habilitats generals.

• Planificacióde competències i intel·ligències múltiples.

Mat

eria

l com

plem

enta

ri


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

11. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seva justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

tfol

io i

e-p

orfo

lio

54

El portfolio (dossier d’aprenentatge): una potent eina d’avaluació

Durant els darrers anys s’està generalitzant l’ús de portfolios, tant en l’àmbit empresarial com educatiu. Un portfolio és un sistema d’avaluació integrat en els processos d’ensenyament i aprenentatge que habi-tualment es desenvolupen a les aules. Consisteix en una selecció refl exiva d’evidències/produccions, que formen un dossier o una carpeta, aportades per l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper, o en format electrònic, en aquest cas es parla d’e-portfolio.

Els treballs presentats (presentacions, murals, treballs escrits, fi lmacions...) permeten a l’alumne demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l’estudiant ha d’acompanyar les seves «evidències d’aprenentatge» amb una refl exió (intrapersonal) en la qual justifi qui la seva selecció i valori el procés que ha seguit en el seu recorregut d’aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta refl exió l’ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi.

Les TAC aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Poden ajudar en l’elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d’ensenyament i aprenentatge; en aquest cas, el portfolio quedaria implementat en la mateixa plataforma.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(refl exiva i estratègica)

Arxiu-classifi cació

Refl exió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació: exposició pública

103485 Competències bàsiques 3.indd 54 05/03/12 15:10

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seva personalització.


18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri12. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar les competències i les intel·ligències

múltiples.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució de l’alumne.

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Logo

centre

escolar

103485 Competències bàsiques 3.indd 56

05/03/12 15:10


19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Interpretes i calcules

1 Llegeix el text i resol les activitats.

Com

petè

ncie

s. F

itxa

6

199

Nom: .................................................................................................................................................... Data: ..................................

a) Quina és la densitat de població de la Plana? Calcula-la.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa



b) En total, quants nens hi han nascut?


c) Quina és la taxa de natalitat de la Plana? I la de mortalitat? Calcula-les.




d) Quina és la taxa de creixement natural de la Plana? Calcula-la.




e) Escriu el nombre d’emigrants i immigrants que apareixen en el text anterior.




f) Quines van ser les causes dels moviments migratoris?




g) Quina és la taxa de saldo migratori i la taxa de creixement real de la Plana? Calcula-les.




A la Plana, actualment, viuen 245.500 habitants i la seva superfície és de 380 km2.Durant l’any 2008, a la Plana van néixer 145 nenes i 196 nens, i van morir 167 persones.També van arribar a la Plana, durant aquest mateix any, 87 persones que buscaven feina en les indústries i en els serveis que oferia aquesta localitat.Així mateix, 25 persones van anar a viure a una altra població per ampliar els estudis.

C2201_R26753_199 mue 114933.BK.indd 199 07/02/2014 13:44:42

13. COMPETÈNCIES•Propostes d’avaluació per competències.•Contextualització de l’aprenentatge.

Les proves segueixenel model PISA.

Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.



20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri14. ALTRES RECURSOS:•RACÓ DEL CIENTÍFIC / RACÓ DE L’INVESTIGADOR•SCIENCE VISUAL DICTIONARY

Experimentar amb la palanca

Material

Un regle graduat (50 cm), un suport: goma, maquineta, un estoig ple.

Procediment

Situa la goma o la maquineta al centre i experimenta en cada cas:

a) Col·loca en un extrem l’estoig i en l’altre realitza una força.

b) Col·loca en un extrem l’estoig i realitza una força en el punt mitjà entre el punt de suport i l’altre extrem.

c) Col·loca en un extrem l’estoig i realitza una força a prop del punt de suport.

Conclusions

Dibuixa, en cada cas, la palanca resultant.

a) Senyala en cada cas on es troben la resistència, el punt de suport i la potència.

b) Quin tipus de palanca hem utilitzat? Per què?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


c) Podràs aixecar l’estoig amb una palanca de segon gènere? I amb una de tercer gènere? Jus-tifica la resposta.



d) Què passa si variem la longitud del regle? Hauràs de realitzar més força per poder aixecar l’estoig? I si variem la distància entre l’estoig i la força que apliquem? Justifica les respostes.


aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaRacó

del

cie

ntífi

c. L

a pa

lanc

a.

200

Nom: .................................................................................................................................................... Data: ..................................

A B C

C2201_R26754_200 mue 114933.BK.indd 200 07/02/2014 13:45:48

12

MOON

SOLAR SYSTEM

twelve

SATELLIT

MOON PHASES

COMET METEORITESASTEROIDS

STAR

SUN

PLANET

MERCURY VENUS

EARTH

MARS

JUPITER

SATURN

URANUS NEPTUNE

ORBIT

Answer these questions:• Which are the planets of the Solar System?• What is the Moon?

UNIVERS

GALAXY

MILKY WAY

>

Diccionari visual en anglès dels principals conceptes de l’assignatura.

Pràctiques i activitats per al treball de procediments propis de les assignatures (experimentació, lectura i interpretació de mapes, elaboració de gràfics...).


Inclou activitats.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

15. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia emocional.

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocions

Objectius• Reconèixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

• Identifi car emocions en diverses situacions.

• Aprendre a expressar emocions.

• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.

Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.

Desenvolupament de l'activitat:• Explico als nens que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions

que hem de distingir entre tots. Reparteixo a cada nen un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagini i dibuixi lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identifi cat en cada història.

Història núm. 1: un grup de nens i nenes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una nena asseguda amb qui no juga ningú. La nena mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunto: com se sent la nena que està sola? per què? — Dibuixarem la seva tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seva ger-mana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seva germana el necessita. La Maria crida a la seva germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunto: com se sent la Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de la Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: avui és l'aniversari d'en Jaume. Celebra una festa a casa seva amb els seus amics. En Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa.— Pregunto: com se sent en Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent en Jaume i hi posarem el

número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completin en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure a la pissarra.

• He après aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorir l’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

laPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i Programacions didàctiques-docents a www.edebe.com Aquestes estan adaptades a la normativa i són editables.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Disponibles per a totes les comunitats autònomes.

Documents disponibles al web i modificables pel professor.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seves ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electròni Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguin la conducta «observable» i manifesta d’aquesta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats d’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la si-tuació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diverses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot tre-ballar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser intel·ligent (Gardner va identificar fins a vuit tipus d’intel- ligència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les vuit competències en «dimensions» i «subcompetències».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàctica. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos

elements que componen el currículum. És un dels docu-ments bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor pugui controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context al més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24
