Reglament del Parlament de Catalunya, de 22 de desembre de ...contingutsweb.parlamentib.es/.../Textos/Catalunya/CAT_regl_2005.pdf · DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 1. TRAMITACIONS CLOSES

S U M A R I

BUTLLETÍ OFICIALVII legislatura

Cinquè període

Número 271

Dijous, 29 de desembre de 2005

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXTAPROVAT O CLOSES EN LA FOR-MULACIÓ

1.01. Lleis i altres normes1.01.05. Reglament del Parlament

Reglament del Parlament de Catalu-nya (tram. 211-00001/07). Aprovació. p. 7

TÍTOL I. DE LA CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT p. 7

Article 1. Sessió constitutiva p. 7

Article 2. Mesa d’Edat p. 7

Article 3. Constitució del Parlament p. 7

TÍTOL II. DE L’ESTATUT DELS DIPUTATS p. 7

CAPÍTOL I. ELS DRETS I ELS DEURES DELS DIPUTATS p. 7

Article 4. Assistència, vot i tractament institucional p. 7

Article 5. Suport tècnic i dret a obtenir informació p. 7

Article 6. Dret d’accés a la informació p. 8

Article 7. Accés dels membres del Parlament a lesmatèries declarades secretes i reservades i als re-gistres de dades p. 8

Article 8. Drets econòmics i règim dels drets p. 8

Article 9. Afiliació a la Seguretat Social p. 8

CAPÍTOL II. ELS DEURES DELS DIPUTATS p. 8

Article 10. Cortesia i reserva p. 8

Article 11. Incompatibilitats p. 9

Article 12. Declaració d’activitats i béns p. 9

Article 13. Límits de l’ús de la condició de diputat odiputada p. 9

CAPÍTOL III. LES PRERROGATIVES PARLAMENTÀRIES p. 9

Article 14. Inviolabilitat p. 9

Article 15. Immunitat p. 9

CAPÍTOL IV. L’ADQUISICIÓ I LA PÈRDUA DE LA CON-DICIÓ DE DIPUTAT O DIPUTADA I LA SUSPENSIÓ DELSDRETS PARLAMENTARIS p. 9

Article 16. Accés al ple exercici de la condició de di-putat o diputada p. 9

Article 17. Causes de la pèrdua de la condició de di-putat o diputada p. 9

Article 18. Causes de suspensió p. 10

TÍTOL III. DE L’ORGANITZACIÓ DEL PARLAMENT p. 10

CAPÍTOL I. ELS GRUPS PARLAMENTARIS I ELS DIPU-TATS NO ADSCRITS p. 10

SECCIÓ PRIMERA. ELS GRUPS PARLAMENTARIS p. 10

Article 19. Requisits per a la constitució p. 10

Article 20. Adscripció al grup parlamentari i canvi degrup p. 10

Article 21. Organització dels grups parlamentaris p. 10

Article 22. El Grup Mixt p. 10

Article 23. Dissolució d’un grup i incorporació alGrup Mixt p. 10

Article 24. Dret d’iniciativa dels grups p. 10

Article 25. Mitjans materials i control p. 10

SECCIÓ SEGONA. ELS DIPUTATS NO ADSCRITS p. 11

Article 26. Condició i drets p. 11

CAPÍTOL II. LA JUNTA DE PORTAVEUS p. 11

Article 27. Membres i normes de funcionament p. 11

Article 28. Funcions p. 11

CAPÍTOL III. EL PRESIDENT O PRESIDENTA I LAMESA DEL PARLAMENT p. 11

SECCIÓ PRIMERA. LES FUNCIONS DEL PRESIDENT O PRESI-DENTA I DE LA MESA DEL PARLAMENT p. 11

Article 29. Les funcions de la Mesa del Parlament p. 11

Article 30. Petició de reconsideració p. 12

Article 31. Les funcions del president o presidentadel Parlament p. 12

Article 32. Les funcions dels vicepresidents p. 12

Article 33. Les funcions dels secretaris p. 12

Article 34. Procediment de presa de decisions de laMesa p. 12

SUMARI

29 de desembre de 2005 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 271

2

SECCIÓ SEGONA. L’ELECCIÓ DELS MEMBRES DE LA MESA DEL

PARLAMENT p. 12

Article 35. Procediment d’elecció dels membres dela Mesa p. 12

Article 36. Sistema d’elecció dels membres de laMesa p. 12

Article 37. Còmput de vots p. 13

Article 38. Provisió de vacants p. 13

CAPÍTOL IV. LES COMISSIONS p. 13

SECCIÓ PRIMERA. NORMES GENERALS p. 13

Article 39. Classes de comissions p. 13

Article 40. Composició de les comissions p. 13

Article 41. Membres de les meses p. 13

Article 42. Vacants i substitucions dels membres deles meses p. 13

Article 43. Assistència i publicitat de les sessions p. 14

Article 44. Repartiment del treball entre les comis-sions p. 14

Article 45. Normes de funcionament p. 14

Article 46. Convocatòria i fixació de l’ordre del dia p. 14

Article 47. Creació de grups de treball p. 14

Article 48. Compareixences i sol·licituds d’informa-ció p. 14

Article 49. Sol·licitud de compareixença p. 15

Article 50. Substanciació de les compareixences p. 15

SECCIÓ SEGONA. COMISSIONS LEGISLATIVES p. 15

Article 51. Les comissions legislatives p. 15

Article 52. Comissió de Reglament p. 15

Article 53. Creació de subcomissions p. 15

SECCIÓ TERCERA. COMISSIONS ESPECÍFIQUES p. 16

Article 54. Creació de les comissions específiques p. 16

Article 55. La Comissió de l’Estatut dels Diputats p. 16

Article 56. Comissions de seguiment p. 16

Article 57. Comissions d’estudi p. 16

Article 58. Comissions d’investigació p. 16

Article 59. Regulació de les compareixences davantles comissions d’investigació p. 16

Article 60. La Comissió de Peticions p. 17

Article 61. La Comissió de Matèries Secretes o Re-servades p. 17

Article 62. Intergrups p. 17

CAPÍTOL V. EL PLE p. 18

Article 63. Convocatòria i ordre del dia p. 18

Article 64. Funcionament p. 18

CAPÍTOL VI. LA DIPUTACIÓ PERMANENT p. 18

Article 65. Composició p. 18

Article 66. Funcions p. 18

Article 67. Normes de funcionament p. 18

TÍTOL IV. DEL FUNCIONAMENT DEL PARLAMENT p. 19

CAPÍTOL I. LES DISPOSICIONS GENERALS DE FUNCI-ONAMENT p. 19

SECCIÓ PRIMERA. LES SESSIONS p. 19

Article 68. Classes de sessions. Convocatòria i or-dre del dia de les sessions extraordinàries p. 19

Article 69. Sessions p. 19

Article 70. Publicitat de les sessions p. 19

Article 71. Acta de les sessions p. 19

SECCIÓ SEGONA. L’ORDRE DEL DIA p. 19

Article 72. Elaboració i modificació de l’ordre del dia p. 19

SECCIÓ TERCERA. ELS DEBATS p. 19

Article 73. Documentació prèvia p. 19

Article 74. Regles del debat p. 20

Article 75. Torns i durada de les intervencions p. 20

Article 76. Al·lusions p. 20

Article 77. Coherència dels debats p. 20

Article 78. Tancament dels debats p. 20

Article 79. Crida a observar el Reglament p. 20

SECCIÓ QUARTA. L’ADOPCIÓ D’ACORDS p. 21

Article 80. Quòrum per a l’adopció d’acords p. 21

Article 81. Quòrum d’aprovació p. 21

Article 82. Votacions p. 21

Article 83. Votacions amb avís previ p. 21

Article 84. Delegació de vot p. 21

Article 85. Tipologia de la votació p. 21

Article 86. Aprovació per assentiment p. 21

Article 87. Procediment per a les votacions p. 21

Article 88. Votacions especials p. 21

Article 89. Votació pública per crida p. 21

Article 90. Votació secreta p. 21

Article 91. Empat en les votacions p. 22

Article 92. Explicació de vot p. 22

SECCIÓ CINQUENA. EL CÒMPUT DE TERMINIS I LA PRESENTA-CIÓ DE DOCUMENTS p. 22

Article 93. Còmput de terminis i dies hàbils p. 22

Article 94. Pròrroga dels terminis p. 22

Article 95. Presentació de documents p. 22

Article 96. Declaració d’urgència p. 23

SECCIÓ SISENA. LES PUBLICACIONS DEL PARLAMENT I LA

PUBLICITAT DELS TREBALLS PARLAMENTARIS p. 23

Article 97. Publicacions oficials p. 23

Núm. 271 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 29 de desembre de 2005

SUMARI

3

Article 98. Publicitat del treball parlamentari p. 23

Article 99. Mitjans de comunicació social p. 23

CAPÍTOL II. EL PROCEDIMENT LEGISLATIU p. 23

SECCIÓ PRIMERA. LA INICIATIVA LEGISLATIVA p. 23

Article 100. Subjectes p. 23

Article 101. Requisits p. 23

Article 102. Admissió a tràmit p. 23

SECCIÓ SEGONA. EL PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ p. 24

APARTAT PRIMER. LES ESMENES I EL DEBAT DE TOTALITAT p. 24

Article 103. Publicació de les iniciatives legislatives p. 24

Article 104. Esmenes a la totalitat p. 24

Article 105. Debat de totalitat p. 24

APARTAT SEGON. LES COMPAREIXENCES DE LES ORGANITZA-CIONS I ELS GRUPS SOCIALS p. 24

Article 106. Sol·licitud i tramitació p. 24

APARTAT TERCER. LES ESMENES A L’ARTICULAT p. 25

Article 107. Requisits i admissió a tràmit p. 25

Article 108. Esmenes amb incidència pressupostària p. 25

APARTAT QUART. LA TRAMITACIÓ EN COMISSIÓ p. 25

Article 109. Informe de la ponència i dictamen de lacomissió p. 25

Article 110. Reserva d’esmenes i de vots particulars p. 26

APARTAT CINQUÈ. LES ESMENES SUBSEGÜENTS ALS DICTÀ-MENS DEL CONSELL CONSULTIU p. 26

Article 111. Tramitació p. 26

APARTAT SISÈ. LA TRAMITACIÓ FINAL EN EL PLE p. 26

Article 112. Debat p. 26

Article 113. Votació p. 27

Article 114. Harmonització del text aprovat p. 27

Article 115. Adaptació del text a canvis normatius ojurisprudencials p. 27

APARTAT SETÈ. RETIRADA DELS PROJECTES I DE LES PROPO-SICIONS DE LLEI p. 27


SECCIÓ TERCERA. ESPECIALITATS DEL PROCEDIMENT LEGIS-LATIU p. 27

APARTAT PRIMER. ELS PROJECTES I LES PROPOSICIONS DE

LLEI DE DESENVOLUPAMENT BÀSIC DE L’ESTATUT D’AUTONO-MIA DE CATALUNYA p. 27

Article 117. Ponència redactora p. 27

Article 118. Aprovació p. 27

APARTAT SEGON. EL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS p. 28

Article 119. Presentació i tramitació p. 28

Article 120. Els debats de totalitat del projecte de lleide pressupostos p. 28

Article 121. El debat de totalitat de les seccionspressupostàries p. 28

Article 122. Els debats de l’articulat i els estats dedespeses p. 28

APARTAT TERCER. LA REFORMA DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA

DE CATALUNYA p. 29

Article 123. Procediment i aprovació p. 29

APARTAT QUART. LA DELEGACIÓ EN LES COMISSIONS DE LA

COMPETÈNCIA LEGISLATIVA PLENA p. 29


Article 125. Tramitació de les iniciatives legislatives p. 29

APARTAT CINQUÈ. LA TRAMITACIÓ DE LES INICIATIVES LEGIS-LATIVES EN LECTURA ÚNICA p. 29


CAPÍTOL III. L’IMPULS I EL CONTROL DE L’ACCIÓ PO-LÍTICA I DE GOVERN p. 30

SECCIÓ PRIMERA. LA INVESTIDURA I LA RESPONSABILITAT PO-LÍTICA DEL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT I

DEL GOVERN p. 30

APARTAT PRIMER. LA INVESTIDURA p. 30

Article 127. Debat d’investidura p. 30

Article 128. Votació p. 30

APARTAT SEGON. LA RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL PRESI-DENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT I DEL GOVERN p. 30

Article 129. Responsabilitat política p. 30

Article 130. Moció de censura p. 30

Article 131. Qüestió de confiança p. 30

APARTAT TERCER. ELS DEBATS GENERALS SOBRE L’ACCIÓ

POLÍTICA I DE GOVERN p. 31

Article 132. Substanciació del debat p. 31

Article 133. Presentació de propostes de resolució p. 31

Article 134. Iniciativa per a fer debats específics p. 31

Article 135. Debats específics en les comissions p. 32

SECCIÓ SEGONA. EL CONTROL I LA VALIDACIÓ DELS DECRETS

LLEI p. 32

Article 136. Procediment p. 32

SECCIÓ TERCERA. EL CONTROL DE LA LEGISLACIÓ DELEGADA p. 32

Article 137. Procediment p. 32

SECCIÓ QUARTA. LES INTERPEL·LACIONS p. 32

Article 138. Presentació i substanciació p. 32

Article 139. Mocions p. 33

Article 140. Control del compliment de les mocions p. 33

SUMARI


4

SECCIÓ CINQUENA. LES PREGUNTES p. 33

Article 141. Requisits de formulació p. 33

Article 142. Tramitació de les preguntes amb res-posta oral p. 34

Article 143. Substanciació de les preguntes ambresposta oral p. 34

Article 144. Preguntes amb resposta per escrit p. 34

SECCIÓ SISENA. LES PROPOSTES DE RESOLUCIÓ p. 34

Article 145. Presentació p. 34


Article 147. Declaracions institucionals p. 35

SECCIÓ SETENA. ELS PROGRAMES, ELS PLANS, ELS COMUNI-CATS I LES COMPAREIXENCES DEL GOVERN p. 35

Article 148. Debat i votació dels programes, elsplans i els comunicats p. 35

Article 149. Propostes del Govern p. 35

Article 150. Compareixences del president o presi-denta de la Generalitat p. 35

Article 151. Sessions informatives del Govern p. 36

CAPÍTOL IV. ELS SENADORS QUE REPRESENTEN LAGENERALITAT AL SENAT I LA RELACIÓ AMB ELS ÒR-GANS DE L’ESTAT p. 36

SECCIÓ PRIMERA. L’ELECCIÓ DELS SENADORS QUE REPRE-SENTEN LA GENERALITAT AL SENAT p. 36

Article 152. Elecció dels senadors p. 36

Article 153. Relacions amb els senadors que repre-senten la Generalitat al Senat p. 36

SECCIÓ SEGONA. LA RELACIÓ AMB ELS ÒRGANS DE L’ESTAT p. 36

Article 154. Iniciativa legislativa davant el Congrésdels Diputats p. 36

Article 155. Interposició de recursos d’inconstitucio-nalitat p. 37

Article 156. Personació en els conflictes de compe-tència p. 37

CAPÍTOL V. LES ELECCIONS I LES DESIGNACIONSQUE CORRESPON DE FER AL PARLAMENT p. 37

Article 157. Procediment per a l’elecció de càrrecspúblics p. 37

Article 158. Revocació p. 38

CAPÍTOL VI. LES RELACIONS DEL PARLAMENT AMBEL SÍNDIC DE GREUGES p. 38

Article 159. Debat de l’informe anual p. 38

Article 160. Compareixences del Síndic de Greuges p. 38

CAPÍTOL VII. LES RELACIONS DEL PARLAMENT AMBLA SINDICATURA DE COMPTES p. 38

Article 161. Programa anual d’activitats de la Sindi-catura de Comptes p. 38

Article 162. Memòria anual de fiscalització p. 38

Article 163. Compte general de la Generalitat p. 39

Article 164. Informes de fiscalització del sector pú-blic de la Generalitat p. 39

Article 165. Fiscalització de la comptabilitat delsprocessos electorals p. 40

Article 166. Compte general de les corporacions lo-cals i informes de fiscalització del sector públic lo-cal i de les universitats públiques p. 40

Article 167. Memòria anual d’activitats i Compte dela Sindicatura de Comptes p. 40

Article 168. Encàrrecs d’informes p. 40

CAPÍTOL VIII. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB ELSECTOR AUDIOVISUAL I ELS MITJANS DE COMUNICA-CIÓ PÚBLICS p. 41

SECCIÓ PRIMERA. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB EL CON-SELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA p. 41

Article 169. Informe anual p. 41

Article 170. Sessions informatives p. 41

Article 171. Informes p. 41

Article 172. Sol·licituds d’informació p. 41

SECCIÓ SEGONA. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB LA COR-PORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS p. 41

Article 173. Control parlamentari p. 41

Article 174. Sessions informatives p. 41

Article 175. Sol·licituds d’informació p. 41

Article 176. Resolucions i grups de treball p. 41

CAPÍTOL IX. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMBCORPORACIONS, ENTITATS I ASSOCIACIONS p. 41

SECCIÓ PRIMERA. LA TRAMITACIÓ DELS INFORMES A PRESEN-TAR AL PARLAMENT p. 41

Article 177. Compareixences per a presentar els in-formes establerts per llei p. 41

SECCIÓ SEGONA. LES RELACIONS AMB ENTITATS I ASSOCIA-CIONS REPRESENTATIVES p. 42

Article 178. Participació p. 42

Article 179. Tràmit d’audiència p. 42

CAPÍTOL X. LA RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS I ELPARLAMENT EUROPEU p. 42

Article 180. Dret de petició davant el Parlament Eu-ropeu p. 42

Article 181. Participació en l’aplicació dels principis desubsidiarietat i proporcionalitat per la Unió Europea p. 42

CAPÍTOL XI. ELS CONVENIS DE GESTIÓ I ELSACORDS DE COOPERACIÓ DE LA GENERALITAT AMBALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES O ALTRES ENSTERRITORIALS RELLEVANTS p. 42


TÍTOL V. DE LA CADUCITAT DE LES TRAMITACIONSPARLAMENTÀRIES p. 43

Article 183. Caducitat per finiment de la legislatura p. 43

Article 184. Proposicions de llei al Congrés dels Di-putats p. 43


SUMARI

5

TÍTOL VI. DE L’ORDRE I DELS SERVEIS DEL PARLA-MENT p. 43

CAPÍTOL I. EL CAPTENIMENT I L’ORDRE A LA SEUDEL PARLAMENT p. 43

SECCIÓ PRIMERA. L’ORDRE EN LES SESSIONS p. 43

Article 185. Regles i crides a l’ordre p. 43

Article 186. Deures del públic assistent p. 43

Article 187. Disciplina parlamentària p. 43

Article 188. Atribucions del president o presidenta p. 43

SECCIÓ SEGONA. LES SANCIONS p. 43

Article 189. Absentisme p. 43

Article 190. Disciplina p. 43

Article 191. Expulsió de la cambra p. 44

Article 192. Autoritzacions p. 44

SECCIÓ TERCERA. L’EXCLUSIÓ TEMPORAL DE L’EXERCICI DE

LA FUNCIÓ PARLAMENTÀRIA p. 44

Article 193. Causes p. 44

Article 194. Ús indegut de la condició de diputat odiputada p. 44

Article 195. Efectes de l’exclusió temporal p. 44

SECCIÓ QUARTA. L’ORDRE DINS EL RECINTE PARLAMENTARI p. 44

Article 196. Facultats del president o presidenta p. 44

Article 197. Expulsió p. 44

TÍTOL VII. DELS SERVEIS DEL PARLAMENT p. 44

Article 198. Suport a la tasca parlamentària p. 44

Article 199. Administració parlamentària p. 44

Article 200. Principis d’actuació p. 44

Article 201. El secretari o secretària general p. 45

Article 202. Tecnologies de la informació i de la co-municació p. 45

Article 203. Oficina Pressupostària del Parlament p. 45

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. CONVENIS AMB LA SEGURETAT

SOCIAL p. 45

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA p. 45

DISPOSICIONS FINALS p. 45

Primera. Reformes del Reglament p. 45

Segona. Entrada en vigor p. 45

NOTES

Els documents publicats en el Butlletí Oficial del Parlamentde Catalunya són una reproducció fidel dels documents ori-ginals entrats al Registre.

La numeració del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunyano està necessàriament vinculada a una sola data.

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definicióeuropea ECF), en compliment del que estableix la Reso-lució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paperreciclat en el Parlament i en els departaments de la Gene-ralitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.


7

1.01.05

1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ

1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APRO-VAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ

1.01. LLEIS I ALTRES NORMES

1.01.05. REGLAMENT DEL PARLAMENT

Reglament del Parlament de CatalunyaTram. 211-00001/07

Aprovació: Ple del ParlamentSessions núm. 75 i 76, 15 i 22.12.2005,DSPC-P 64 i 67

PLE DEL PARLAMENT

El Ple del Parlament, en sessió tinguda els dies 15 i 22de desembre de 2005, ha debatut el Dictamen de laComissió de Reglament del 2 de desembre de 2005(BOPC 258, annex D), el nou Dictamen del 19 de de-sembre de 2005 (BOPC 266), els vots particulars i lesesmenes reservades pels grups parlamentaris.

Finalment, el Ple del Parlament, en virtut del que esta-bleixen l’article 32.3 de l’Estatut d’autonomia de Cata-lunya i l’article 8.2 i 3 de la Llei del Parlament, del Pre-sident i del Consell Executiu de la Generalitat, i d’acordamb la disposició final segona i l’article 111.1 del Re-glament del Parlament, i amb un suport superior a lamajoria absoluta requerida, ha aprovat un nou

REGLAMENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

TÍTOL I. DE LA CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT

ARTICLE 1. SESSIÓ CONSTITUTIVA

1. El Parlament de Catalunya es reuneix en sessió cons-titutiva el dia i l’hora assenyalats en el decret de convo-catòria, un cop han conclòs les eleccions al Parlamenti se n’han proclamat els resultats.

2. La sessió constitutiva s’inicia amb la lectura que fael secretari o secretària general del decret de convoca-tòria. Tot seguit, el secretari o secretària general convi-da els membres de la Mesa d’Edat a ocupar llurs llocs.

ARTICLE 2. MESA D’EDAT

1. La sessió constitutiva és presidida inicialment peldiputat o diputada electe de més edat d’entre els pre-sents, assistit dels dos diputats més joves, en qualitat desecretaris.

2. El president o presidenta d’edat declara oberta lasessió i un dels secretaris llegeix la relació dels diputatselectes i la relació dels recursos electorals interposats,amb la indicació dels diputats electes afectats. Tot se-guit, s’han d’elegir els membres de la Mesa del Parla-ment.

ARTICLE 3. CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT

1. Els membres de la Mesa del Parlament que han es-tat elegits han d’ocupar els llocs respectius. Tot seguit,el president o presidenta declara constituït el Parlamenti aixeca la sessió.

2. La constitució del Parlament ha d’ésser comunicadapel president o presidenta al cap o la cap d’Estat, al pre-sident o presidenta de la Generalitat, al president o pre-sidenta del Congrés dels Diputats i al president opresidenta del Senat, respectivament.

TÍTOL II. DE L’ESTATUT DELS DIPUTATS

CAPÍTOL I. ELS DRETS I ELS DEURES DELS DIPUTATS

ARTICLE 4. ASSISTÈNCIA, VOT I TRACTAMENT INSTITUCI-ONAL

1. Els diputats tenen el dret d’assistir a totes les sessi-ons del Parlament i el deure d’assistir als debats i a lesvotacions del Ple i de les comissions de què són mem-bres. Cada diputat o diputada té el deure de pertànyera una comissió, com a mínim, amb l’excepció del pre-sident o presidenta de la Generalitat, dels que són mem-bres del Govern i dels que representen la Generalitat alSenat.

2. Els diputats tenen dret de vot en el Ple i en les comis-sions de què són membres, i han de complir els deuresi exercir les funcions que els assigna aquest reglament.

3. En el territori de Catalunya, els diputats, en llur con-dició de membres del Parlament i, per tant, represen-tants del poble català, tenen dret a rebre un tractamentinstitucional i protocol·lari preferent, especialment enels actes i les activitats organitzats per les institucionsi l’Administració de Catalunya.

ARTICLE 5. SUPORT TÈCNIC I DRET A OBTENIR INFORMA-CIÓ

1. Els diputats tenen dret a rebre, directament o permitjà del grup parlamentari, l’assistència necessària pera acomplir llurs tasques. Els serveis del Parlament elsl’han de facilitar, en especial pel que fa a la informaciói la documentació.

2. Els diputats, en l’exercici de llur funció, tenen dret aobtenir informació de l’Administració de la Generali-tat i dels organismes, les empreses i les entitats que endepenen, i la poden demanar directament, després decomunicar-ho al president o presidenta, o per mitjàd’aquest.

3. Les autoritats o l’administració requerides, en untermini no superior als quinze dies, han de facilitar aldiputat o diputada, directament o mitjançant la presi-dència del Parlament, la informació demanada o bé lihan de permetre d’accedir-hi lliurement perquè l’estu-diï i prengui les notes que cregui oportunes, si, atesal’índole de la documentació o segons la normativa vi-gent, no li’n poden facilitar còpia; si s’escau, han demanifestar al president o presidenta del Parlament, per-què les faci saber a qui ho demana, les raons fonamen-tades en dret que els impedeixen de fer-ho. Un coptranscorregut el dit termini, el president o presidenta del


8

1.01.05.


Parlament, a requeriment del diputat o diputada que hademanat la informació, ha d’instar l’administració o lesautoritats requerides a complir aquesta obligació.

4. L’administració requerida pot manifestar que pospo-sa la tramitació de les demandes d’informació quantenen per objecte una qüestió o una documentació quees troba afectada per la declaració de secret d’actuaci-ons en un procés judicial penal, mentre perduri aques-ta situació.

5. Si s’obre un procediment penal les actuacions delqual són declarades secretes amb relació a una qüestióque ha estat objecte d’una demanda d’informació d’undiputat o diputada, l’administració li ho ha de comuni-car, i queda en suspens l’autorització d’accés a la docu-mentació fins que no sigui alçat el secret per l’òrganjudicial.

6. Si el Govern no compleix el que disposen els apar-tats 3, 4 i 5, a petició del diputat o diputada que ha pre-sentat la demanda d’informació, s’ha d’incloure en laprimera reunió plenària una pregunta sobre les raonsque han impedit de fer-ho. Si, a judici del grup parla-mentari al qual pertany qui ho ha demanat, les raons nosón fonamentades, en el termini de cinc dies pot pre-sentar una proposta de resolució davant la comissiócorresponent, la qual ha d’ésser inclosa en l’ordre deldia d’una sessió a tenir en el termini de quinze dies.

ARTICLE 6. DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ

1. Els diputats, d’acord amb la llei, tenen dret a accedira totes les dades i la informació de les administracionsi les institucions públiques, tot respectant les limitaci-ons de la legislació sobre protecció de dades de caràc-ter personal. Les dades que hagin estat declarades decaràcter secret, segons la legislació vigent, en restenexcloses. El Parlament ha de subscriure els convenispertinents perquè aquesta disposició sigui efectiva.

2. Si el diputat o diputada es trasllada a les dependèn-cies de l’administració en l’exercici dels drets regulatsper l’article 5, ho pot fer acompanyat de dos assessors,com a màxim, acreditats degudament.

3. El personal que presta assistència a un grup parla-mentari o a un membre del Parlament en les actuacionsdavant l’Administració de la Generalitat ha d’ésseracreditat degudament. Aquest personal només pot ac-tuar davant l’Administració de la Generalitat acompa-nyant el diputat o diputada corresponent.

ARTICLE 7. ACCÉS DELS MEMBRES DEL PARLAMENT A LES

MATÈRIES DECLARADES SECRETES I RESERVADES I ALS

REGISTRES DE DADES

1. L’accés a les informacions secretes i reservades i alsregistres de dades que les contenen correspon exclusi-vament als representants dels grups parlamentaris.

2. Únicament els membres de la comissió a què es re-fereix l’article 61 i un membre més designat per cadagrup parlamentari poden accedir als registres i les infor-macions a què es refereix l’apartat 1.

3. Els membres que tinguin accés als registres i les in-formacions a què es refereix l’apartat 1 tenen el deurede mantenir reserva permanent, d’acord amb la legisla-

ció vigent, respecte a les dades i les informacions queconeguin per raó de llur funció parlamentària.

4. El diputat o diputada que faci públic algun dels te-mes tractats a les reunions a què es refereix l’article 61o vulneri el deure de reserva que estableix l’apartat 3pot ésser exclòs temporalment de l’exercici de la fun-ció parlamentària, pel procediment que estableix l’ar-ticle 193.2.

5. La presidència ha de vetllar pel compliment d’aques-tes disposicions i ha de garantir el compliment del deu-re de secret o reserva.

ARTICLE 8. DRETS ECONÒMICS I RÈGIM DELS DRETS

1. Els diputats tenen dret a una assignació fixa i podenpercebre també assignacions variables, totes les qualssón a càrrec del pressupost del Parlament i tenen elcaràcter d’indemnització per l’exercici de llurs funci-ons.

2. La quantitat i les modalitats de les assignacions delsdiputats són fixades per la Mesa, dins els límits de laconsignació pressupostària corresponent.

3. Les assignacions dels diputats estan subjectes a lesnormes tributàries de caràcter general.

4. La percepció de les retribucions de caràcter fix perl’exercici de les funcions parlamentàries és incompati-ble amb la percepció de les retribucions pel fet d’ocu-par altres càrrecs públics, amb dedicació plena o parci-al, en els termes i amb les excepcions, si escau, queestableix la legislació sobre incompatibilitats.

5. Els drets reconeguts per aquest article 8 i l’article 9s’acrediten fins al dia de la constitució de la nova legis-latura.

ARTICLE 9. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

1. El Parlament pot establir amb les entitats gestores dela Seguretat Social els convenis necessaris per a do-nar-hi d’alta o, si escau, afiliar-hi els diputats que hodesitgen. Les bases de la cotització, l’acció protecto-ra dispensada i l’abonament de les cotitzacions estansubjectes a les normes de seguretat social de caràctergeneral o especial aplicables.

2. En el cas dels funcionaris públics que per llur dedi-cació parlamentària es troben en situació de serveisespecials, el que estableix l’apartat 1 s’ha d’estendre ales quotes de classes passives, si escau.

3. Els diputats que són funcionaris i es troben en situ-ació de servei actiu conserven el règim de seguretatsocial que els correspon en l’administració a què per-tanyen, d’acord amb el que disposa la legislació sobreincompatibilitats.

CAPÍTOL II. ELS DEURES DELS DIPUTATS

ARTICLE 10. CORTESIA I RESERVA

Els diputats tenen el deure de captenir-se amb cortesiai de respectar les normes d’ordre i de disciplina esta-blertes per aquest reglament; a més, han de guardarsecret sobre les actuacions i les resolucions que tenenaquest caràcter.


9

1.01.05


ARTICLE 11. INCOMPATIBILITATS

1. Els diputats han d’observar sempre les normes sobreincompatibilitats.

2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’elevar alPle les propostes sobre la situació de compatibilitat oincompatibilitat de cada diputat o diputada en el terminide vint dies a partir de la presentació de la declaració aquè fa referència l’article 12.1.a, després que la Comis-sió s’hagi constituït. Si hi ha cap canvi en la situaciórelativa a les activitats o als càrrecs públics dels dipu-tats, aquests ho han de comunicar a la Comissió del’Estatut dels Diputats d’acord amb el que estableixl’article 12.2.

3. Si la Comissió de l’Estatut dels Diputats consideraque hi ha una causa d’incompatibilitat entre la condicióde diputat o diputada i un altre càrrec públic o activitat,abans d’elevar al Ple el dictamen, n’ha de donar trasllata la persona afectada, per tal que, en el termini de cincdies, formuli les al·legacions que cregui convenients.

4. Un cop declarada i notificada la incompatibilitat, eldiputat o diputada afectat disposa d’un termini de vuitdies per a optar entre l’escó i el càrrec incompatible. Sino es pronuncia expressament dins aquest termini,s’entén que renuncia a l’escó.

ARTICLE 12. DECLARACIÓ D’ACTIVITATS I BÉNS

1. Els diputats han de presentar al Parlament les decla-racions d’activitats i béns, d’acord amb el que estableixl’article 16.1.b, segons el model aprovat per la Mesa iamb el contingut següent:

a) Una declaració de les activitats professionals, labo-rals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs públicsque ocupen.

b) Una declaració de béns, que ha de detallar el patri-moni de qui declara.

2. En el cas que hi hagi cap canvi en la situació relati-va a les activitats o als càrrecs públics declarats pelsdiputats, aquests ho han de comunicar a la Comissió del’Estatut dels Diputats en el termini d’un mes des ques’ha esdevingut, per tal que la Comissió emeti un dic-tamen, si escau, respecte a la nova situació, en el termi-ni de vuit dies. Si el canvi que es declara consisteix enel cessament d’algun càrrec o activitat, la Comissió noha d’elaborar el dictamen.

3. Els diputats han de presentar, abans del 30 de juliolde cada any, una còpia de la declaració de liquidació del’impost sobre la renda i el patrimoni presentada al’Administració tributària del mateix exercici, o la cer-tificació de no haver-ho fet, en el cas que no estiguinobligats a presentar-la.

4. L’incompliment de l’obligació establerta pels apartats2 i 3 pot comportar la suspensió dels drets econòmics perun període màxim d’un mes, acordada pel Ple del Parla-ment a proposta de la Comissió de l’Estatut dels Dipu-tats, després d’haver instruït l’expedient corresponent id’haver escoltat el diputat o diputada afectat.

5. Els diputats han de presentar també la declaració aquè fa referència l’apartat 1.b en acabar el mandat, o enperdre la condició de diputat o diputada.

6. El Registre d’interessos dels diputats del Parlamentrecull la informació facilitada per aquests d’acord ambels apartats 1.a i b i 3 i està sota la custòdia de la Secre-taria General. La informació relativa a les activitats i elscàrrecs és de caràcter públic.

7. Un cop transcorreguts quatre anys de la pèrdua de lacondició de diputat o diputada, les declaracions s’hande destruir.

ARTICLE 13. LÍMITS DE L’ÚS DE LA CONDICIÓ DE DIPUTAT

O DIPUTADA

Els diputats no poden invocar o fer servir llur condicióper a exercir activitats comercials, industrials o profes-sionals, o col·laborar amb terceres persones en l’exerci-ci de les dites activitats davant les administracions pú-bliques en benefici privat.

CAPÍTOL III. LES PRERROGATIVES PARLAMENTÀRIES

ARTICLE 14. INVIOLABILITAT

Els diputats gaudeixen d’inviolabilitat, fins i tot desprésd’haver finit el mandat, per les opinions i els vots eme-sos durant l’exercici de llurs funcions.

ARTICLE 15. IMMUNITAT

Pel que fa a la immunitat dels membres del Parlament,cal atenir-se al que disposa l’Estatut d’autonomia deCatalunya i, si escau, les lleis que el desenvolupen.

CAPÍTOL IV. L’ADQUISICIÓ I LA PÈRDUA DE LA CONDICIÓ

DE DIPUTAT O DIPUTADA I LA SUSPENSIÓ DELS DRETS PAR-LAMENTARIS

ARTICLE 16. ACCÉS AL PLE EXERCICI DE LA CONDICIÓ DE

DIPUTAT O DIPUTADA

1. El diputat o diputada proclamat electe accedeix al pleexercici de la condició de parlamentari o parlamentàriaun cop complerts els dos requisits següents:

a) Presentar al Registre General del Parlament la cre-dencial expedida per l’òrgan corresponent de l’Admi-nistració electoral i fer la promesa o el jurament de res-pectar la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomiade Catalunya.

b) Presentar les declaracions d’activitats i de béns queespecifica l’article 12.

2. Els drets del diputat o diputada proclamat electe nosón efectius fins que no ha accedit al ple exercici de lacondició de parlamentari o parlamentària, conforme-ment a l’apartat 1.

ARTICLE 17. CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE

DIPUTAT O DIPUTADA

Els diputats del Parlament perden llur condició per lescauses següents:

a) Per la renúncia presentada a la Mesa del Parlament.

b) Per una sentència judicial ferma que n’anul·li l’elec-ció o la proclamació.


10

1.01.05.


c) Per decés o per la incapacitat declarada per una sen-tència judicial ferma.

d) Per l’extinció del mandat, en expirar-ne el termini oen dissoldre’s el Parlament, llevat dels membres de laDiputació Permanent i dels que representen la Genera-litat al Senat, els quals mantenen llur condició fins quees constitueix el nou Parlament.

e) Per la condemna a una pena d’inhabilitació imposa-da per una sentència judicial ferma.

ARTICLE 18. CAUSES DE SUSPENSIÓ

1. Els diputats del Parlament poden ésser suspesos dellurs drets i deures parlamentaris, després d’un dicta-men motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats,en els casos següents:

a) Si és ferm l’acte de processament o d’obertura dejudici oral i el Ple del Parlament ho acorda per majoriaabsoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats.

b) Per acord del Ple, adoptat per majoria absoluta, sihan estat condemnats per sentència ferma a una pena deprivació de llibertat que n’impossibiliti l’assistència ales sessions plenàries.

2. La suspensió dels drets, llevat dels econòmics, i delsdeures dels diputats del Parlament en cap cas no es potacordar com a sanció parlamentària.

TÍTOL III. DE L’ORGANITZACIÓ DEL PARLAMENT

CAPÍTOL I. ELS GRUPS PARLAMENTARIS I ELS DIPUTATS NO

ADSCRITS

SECCIÓ PRIMERA. ELS GRUPS PARLAMENTARIS

ARTICLE 19. REQUISITS PER A LA CONSTITUCIÓ

1. Cada diputat o diputada només pot ésser membred’un grup parlamentari.

2. Per cada partit, federació o coalició electoral noméses pot constituir un grup parlamentari.

3. Els grups parlamentaris, llevat del Grup Mixt, podenésser constituïts com a mínim amb cinc membres enca-ra que hagin estat elegits per circumscripcions dife-rents.

4. Els grups parlamentaris s’han de constituir en el ter-mini de vuit dies hàbils, a comptar de l’endemà de laconstitució del Parlament, mitjançant un escrit adreçata la Mesa del Parlament, que han de signar tots els di-putats que desitgen constituir el grup i en el qual han defer constar la denominació del grup, els noms de totsels membres i els de les persones que el representen.

ARTICLE 20. ADSCRIPCIÓ AL GRUP PARLAMENTARI I CANVI

DE GRUP

1. Qui accedeix a la condició de diputat o diputada des-prés de la sessió constitutiva del Parlament s’ha d’in-corporar a un grup parlamentari en els cinc dies se-güents a l’adquisició de la dita condició. L’escrit en quèmanifesta la seva voluntat ha de tenir la signatura delportaveu o la portaveu del grup corresponent; altra-ment, s’ha d’incorporar al Grup Mixt.

2. Els diputats que deixen de pertànyer a llur grup per-den els llocs que ocupaven en els òrgans del Parlament.

ARTICLE 21. ORGANITZACIÓ DELS GRUPS PARLAMENTARIS

1. Cada grup nomena els membres que l’han de repre-sentar, incloent-hi preceptivament el portaveu o la por-taveu.

2. Els representants dels grups parlamentaris han decomunicar al president o presidenta del Parlament lesaltes i les baixes dels grups respectius.

ARTICLE 22. EL GRUP MIXT

1. Els membres del Parlament que, d’acord amb el queestableix l’article 19, no s’integren en cap grup parla-mentari en els terminis establerts queden incorporats alGrup Mixt.

2. El Grup Mixt té els mateixos drets que els altresgrups parlamentaris i participa de la mateixa manera enl’activitat del Parlament quan és integrat per membresque compleixen els requisits que estableix l’article 19.1i 3 però que, com que no assoleixen el nombre de mem-bres que exigeix, no poden constituir un grup parla-mentari. Aquests drets no s’alteren encara que s’hi in-corporin altres membres.

3. Els membres del Grup Mixt tenen sempre els matei-xos drets individuals que tenen els membres dels altresgrups parlamentaris.

ARTICLE 23. DISSOLUCIÓ D’UN GRUP I INCORPORACIÓ AL

GRUP MIXT

Si el nombre de membres d’un grup parlamentari esredueix durant el decurs de la legislatura fins a una xi-fra inferior a la meitat del nombre mínim exigit per a laconstitució, el grup parlamentari resta dissolt i els seusmembres s’han d’incorporar al Grup Mixt durant tot eltemps que resti de la legislatura.

ARTICLE 24. DRET D’INICIATIVA DELS GRUPS

1. Tots els grups parlamentaris, amb les excepcions queestableix aquest reglament, gaudeixen dels mateixos drets.

2. En les iniciatives per a les quals aquest reglamentexigeix la signatura dels portaveus dels grups parla-mentaris, la del Grup Mixt únicament es compta si ésconstituït per un mínim de cinc membres i si acredita elsuport de la majoria del Grup.

ARTICLE 25. MITJANS MATERIALS I CONTROL

1. El Parlament ha de posar a disposició dels grupsparlamentaris els locals i els mitjans materials sufici-ents. Els grups parlamentaris també han de disposardels recursos humans i dels mitjans materials necessa-ris per a exercir amb eficàcia i eficiència llurs funcions,especialment en l’àmbit de l’assessorament tècnic i elsuport administratiu. En aquest sentit, el Parlament potsignar acords i convenis amb altres administracions enmatèria de personal. Així mateix, ha d’assignar-los, acàrrec del seu pressupost, una subvenció fixa i una al-tra de variable, les quals ha de determinar la Mesa am-pliada, tenint en compte la importància numèrica decada un d’ells i l’import global del pressupost del Par-lament.


11

1.01.05


2. Els grups parlamentaris han de portar una comptabi-litat específica de la subvenció a què fa referèncial’apartat 1, la qual és controlada en els termes que es-tableix la legislació que hi és aplicable.

SECCIÓ SEGONA. ELS DIPUTATS NO ADSCRITS

ARTICLE 26. CONDICIÓ I DRETS

1. Els diputats que abandonin llur grup o en siguin ex-pulsats han de passar a tenir la condició de membres noadscrits durant tota la legislatura, llevat que es reincor-porin al grup parlamentari d’origen, amb el consenti-ment previ exprés del portaveu o la portaveu correspo-nent.

2. Els diputats no adscrits tenen els drets que el Regla-ment reconeix als diputats individualment, sens perju-dici de les especificitats determinades per aquest regla-ment. Cada diputat o diputada no adscrit té dret aformar part d’una comissió. La Mesa ha de decidir encada cas la comissió a la qual s’incorpora.

3. El que disposa l’apartat 1 no és aplicable en el casd’expulsió del grup parlamentari de tots els diputatsd’una formació política integrats en el si d’una coalicióo federació. En aquest cas, els diputats afectats han depassar al Grup Mixt.

CAPÍTOL II. LA JUNTA DE PORTAVEUS

ARTICLE 27. MEMBRES I NORMES DE FUNCIONAMENT

1. La Junta de Portaveus és constituïda pels portaveusde cada grup parlamentari i és presidida pel presidento presidenta del Parlament. Assisteixen també a les ses-sions de la Junta un dels secretaris del Parlament i elsecretari o secretària general, o el lletrat o lletrada queel substitueix. També hi poden prendre part la resta delsmembres de la Mesa, una persona representant delGovern i, acompanyant el portaveu o la portaveu o quiel substitueix, un membre més per cada grup parlamen-tari. Així mateix, hi pot ésser requerida l’assistència delpresident o presidenta de cada una de les comissionsparlamentàries.

2. La Junta de Portaveus és convocada pel president opresidenta del Parlament, a iniciativa pròpia o a peticióde dos grups parlamentaris o de la cinquena part delsmembres. En cas de votació, els vots es computen pelsistema ponderat, i, per tant, cada portaveu té tants votscom escons al Parlament té el seu grup parlamentari.

3. La Junta de Portaveus s’ha de reunir, com a mínim,quinzenalment durant els períodes de sessions.

ARTICLE 28. FUNCIONS

La Junta de Portaveus, sens perjudici de les funcionsque li atribueix aquest reglament, ha d’ésser escoltadaprèviament per a:

a) Establir els criteris que contribueixen a ordenar i afacilitar els debats i les tasques del Parlament.

b) Decidir la comissió competent per a tramitar els pro-jectes i les proposicions de llei.

c) Fixar el nombre de membres per grup parlamentarique han d’integrar les comissions.

d) Assignar els escons del Saló de Sessions als grupsparlamentaris.

CAPÍTOL III. EL PRESIDENT O PRESIDENTA I LA MESA DEL

PARLAMENT

SECCIÓ PRIMERA. LES FUNCIONS DEL PRESIDENT O PRESI-DENTA I DE LA MESA DEL PARLAMENT

ARTICLE 29. LES FUNCIONS DE LA MESA DEL PARLAMENT

1. La Mesa del Parlament és l’òrgan rector col·legiat delParlament i és integrada pel president o presidenta, perdos vicepresidents i per quatre secretaris.

2. La Mesa actua sota la direcció del president o presi-denta del Parlament i representa el Parlament en elsactes a què assisteix.

3. Corresponen a la Mesa les funcions següents:

a) Adoptar les decisions que requereixen les tramitaci-ons parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna regla-mentària.

b) Adoptar les decisions i les mesures que requereixl’organització del treball parlamentari.

c) Executar els pressupostos del Parlament.

d) Qualificar, d’acord amb el Reglament, els escrits iels documents d’índole parlamentària, i declarar-nel’admissibilitat o la inadmissibilitat.

e) Decidir la tramitació de tots els escrits i els docu-ments d’índole parlamentària, d’acord amb les normesestablertes per aquest reglament.

f) Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors delParlament, i elaborar les propostes de modificació quecorrespongui.

g) Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si es-cau, sigui aprovat pel Ple.

h) Controlar l’execució del pressupost i presentar al Plela liquidació corresponent en cada període de sessions.

i) Aprovar la composició de les plantilles de personaldel Parlament i les normes que regulen la manera d’ac-cedir-hi.

j) Complir qualsevol altra funció que li encomanaaquest reglament i les de caràcter executiu que no sónatribuïdes a cap òrgan específic.

4. Si la Mesa ha d’exercir les funcions establertes perl’apartat 3.f, g, h i i, s’ha de constituir en Mesa ampli-ada i ha d’ésser integrada pels membres de la Mesa mésun diputat o diputada designat per cada grup parlamen-tari que no tingui representació a la Mesa. La Mesaampliada adopta les seves decisions pel sistema de votponderat.

5. Per tal de complir les funcions a què fa referèncial’apartat 3.h, la Mesa ampliada ha de proposar al Ple ladesignació de tres diputats interventors per a cada pe-ríode pressupostari, els quals han d’exercir la interven-ció material de totes les despeses i li han de presentarcada dos mesos un informe de llurs gestions.


12

1.01.05.


ARTICLE 30. PETICIÓ DE RECONSIDERACIÓ

1. Si un grup parlamentari discrepa d’una decisió adop-tada per la Mesa del Parlament quant al compliment deles funcions a què fa referència l’article 29.3.a, d i e, enpot demanar la reconsideració.

2. La petició a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésserpresentada davant la Mesa del Parlament, com a mà-xim, dos dies després d’haver-se publicat la decisióobjecte de reconsideració o, si no s’ha publicat, abansque l’òrgan corresponent tramiti l’escrit o el documentd’índole parlamentària. La presentació de la peticiósuspèn el tràmit fins que la Mesa del Parlament pren ladecisió. La Mesa del Parlament no admet a tràmit caprecurs relatiu a un escrit que ha perdut la seva condiciód’origen pel fet d’haver estat adoptat per la comissió opel Ple.

3. La Mesa del Parlament disposa d’un termini de qua-tre dies per a resoldre definitivament la petició dereconsideració mitjançant una resolució motivada, es-coltada la Junta de Portaveus.

ARTICLE 31. LES FUNCIONS DEL PRESIDENT O PRESIDEN-TA DEL PARLAMENT

1. El president o presidenta del Parlament té la repre-sentació de la cambra; estableix i manté l’ordre de lesdiscussions i dirigeix els debats amb imparcialitat iatent al respecte degut al Parlament; compleix i fa com-plir el Reglament, i exerceix totes les altres funcionsque li confereixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya,les lleis i aquest reglament.

2. La Mesa del Parlament, per raons d’urgència, potdelegar en el president o presidenta les funcions a quèfa referència l’article 29.3.b, c i d, i també la concessióde les pròrrogues dels terminis establerts per aquestreglament.

ARTICLE 32. LES FUNCIONS DELS VICEPRESIDENTS

1. En cas de vacant, absència o impediment del presi-dent o presidenta del Parlament, els vicepresidents, perordre consecutiu, l’han de substituir amb els mateixosdrets, deures i atribucions. Així mateix, també per or-dre, han de complir qualsevol altra funció que els enco-manin el president o presidenta i la Mesa.

2. La representació de la cambra que té el president opresidenta del Parlament només pot ésser delegada, siescau, en un o una dels vicepresidents.

ARTICLE 33. LES FUNCIONS DELS SECRETARIS

Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplaudel president o presidenta, les actes de les sessions ple-nàries, de la Mesa i de la Junta de Portaveus, a més delscertificats que s’expedeixin; assisteixen el president opresidenta durant les sessions per assegurar l’ordre enels debats i la correcció en les votacions; col·laboren enel desenvolupament normal dels treballs del Parlament,segons les disposicions del president o presidenta, icompleixen, a més, qualsevol altra funció que els enco-manin el president o presidenta i la Mesa.

ARTICLE 34. PROCEDIMENT DE PRESA DE DECISIONS DE LA

MESA

1. La Mesa del Parlament es reuneix convocada pelpresident o presidenta i és assessorada pel secretari osecretària general o pel lletrat o lletrada que el substi-tueix, el qual redacta l’acta de les sessions i té cura, sotala direcció del president o presidenta, de l’execució delsacords.

2. Si, per vacant, per absència o per impediment delsmembres de la Mesa, hi ha paritat a l’hora de prendredecisions, el president o presidenta o qui en aquellmoment n’exerceix les funcions ha de fer ús del vot dequalitat; altrament, s’ha d’aplicar el que estableix l’ar-ticle 91.1. Aquest criteri també és aplicable a les mesesde les comissions.

SECCIÓ SEGONA. L’ELECCIÓ DELS MEMBRES DE LA MESA

DEL PARLAMENT

ARTICLE 35. PROCEDIMENT D’ELECCIÓ DELS MEMBRES DE

LA MESA

1. El Ple elegeix els membres de la Mesa del Parlamenten la sessió constitutiva del Parlament.

2. Les votacions per a l’elecció dels càrrecs de la Mesadel Parlament es fan per mitjà de paperetes, que els di-putats han de lliurar a la Mesa d’Edat per tal que siguindipositades a l’urna preparada amb aquesta finalitat.

3. Les votacions per als càrrecs de president o presiden-ta, de vicepresidents i de secretaris es fan successiva-ment.

4. Un cop finida cada votació per a elegir els membresde la Mesa del Parlament, es fa l’escrutini. El presidento presidenta d’edat lliura les paperetes a un o una delssecretaris perquè les llegeixi en veu alta, i l’altre secre-tari o secretària anota els resultats de la votació i tots elsincidents esdevinguts en la sessió.

5. Un cop acabades les votacions, els qui han estat ele-gits han d’ocupar llurs llocs.

ARTICLE 36. SISTEMA D’ELECCIÓ DELS MEMBRES DE LA

MESA

1. Per a l’elecció del president o presidenta del Parla-ment, cada diputat o diputada ha d’escriure un sol noma la papereta, i surt elegit qui obté la majoria absoluta.Si no s’assoleix aquesta majoria, s’ha de repetir l’elec-ció entre els dos diputats que s’hagin apropat més a lamajoria, i surt elegit qui obté més nombre de vots. Encas de paritat, s’ha de repetir l’elecció, i, si la paritatpersisteix després de quatre votacions, es considera ele-git el candidat o candidata del grup parlamentari ambmés diputats.

2. Per a l’elecció dels dos vicepresidents, cada diputato diputada ha d’escriure un nom a la papereta, i surtenelegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen una majo-ria de vots.

3. Per a l’elecció dels secretaris, s’ha d’escriure un noma la papereta, i surten elegits, per ordre de vots, els qua-tre que n’obtenen més.


13

1.01.05


4. En cas de paritat en les eleccions dels vicepresidentsi dels secretaris, cal atenir-se al que disposa l’apartat 1.

5. S’ha de procedir a una nova elecció dels membres dela Mesa del Parlament si les sentències dictades en elsrecursos contenciosos electorals comporten un canvi enla titularitat de més del cinc per cent dels escons.Aquesta nova elecció s’ha de fer quan els nous mem-bres del Parlament han adquirit la plena condició dediputats.

ARTICLE 37. CÒMPUT DE VOTS

En l’elecció dels membres de la Mesa es considerennul·les les paperetes il·legibles i les que contenen unnombre de noms superior al requerit o noms relatius apersones que no han complert el que estableixen els ar-ticles 12 i 16, i es consideren vots en blanc les paperetessense cap indicació escrita. Totes aquestes paperetes ser-veixen, però, per a computar el nombre de diputats quehan pres part en la votació.

ARTICLE 38. PROVISIÓ DE VACANTS

Les vacants que hi hagi en la Mesa del Parlament du-rant la legislatura han d’ésser proveïdes per elecció delPle, de la manera establerta pels articles 35, 36 i 37.

CAPÍTOL IV. LES COMISSIONS

SECCIÓ PRIMERA. NORMES GENERALS

ARTICLE 39. CLASSES DE COMISSIONS

1. Les comissions que constitueix el Parlament podenésser legislatives o específiques.

2. Són comissions legislatives, a més de les establertesper aquest reglament, les que creï el Ple de la cambraamb aquest caràcter.

3. Les comissions legislatives poden tramitar qualsevoliniciativa parlamentària, d’acord amb llur competènciamaterial, i són les úniques que poden dictaminar sobreels projectes o les proposicions de llei que ha d’aprovarel Ple, o actuar en seu legislativa plena.

4. Són comissions específiques, a més de les reguladesper aquest reglament o creades per les lleis, les d’estudi,les d’investigació i les de seguiment creades pel Ple.

5. Les comissions específiques poden tenir una funcióconcreta o bé la comesa de relacionar-se amb determi-nades institucions o entitats públiques.

ARTICLE 40. COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS

1. Les comissions estan formades pels membres quedesignen els grups parlamentaris en el nombre que de-termina la Mesa del Parlament d’acord amb la Junta dePortaveus.

2. Els grups parlamentaris participen en totes les comis-sions en proporció a llurs membres i, en qualsevol cas,tenen dret a tenir-hi com a mínim un representant o unarepresentant.

3. En les comissions en què no hi ha una representacióproporcional perquè el nombre de membres no ho per-met, s’hi ha d’aplicar el sistema de ponderació de vot

tant per a la presa d’acords com per a l’exercici d’ini-ciatives parlamentàries.

4. Els membres de les comissions poden ésser subs-tituïts amb la comunicació prèvia del portaveu o la por-taveu del grup parlamentari al president o presidentadel Parlament. Si les substitucions no tenen caràcterpermanent, sinó que només ho són per a un determinatpunt de l’ordre del dia, d’un debat o d’una sessió, n’hiha prou de comunicar-les al president o presidenta dela comissió abans del començament. En aquest cas,s’admeten com a membres de la comissió, segons cor-respongui, tant els titulars com els substituts.

ARTICLE 41. MEMBRES DE LES MESES

1. Les comissions han de tenir una mesa composta d’unpresident o presidenta, d’un vicepresident o vicepresi-denta i d’un secretari o secretària, la qual té les funci-ons conferides per aquest reglament a la Mesa i al pre-sident o presidenta del Parlament, amb les excepcionsque regula.

2. Les presidències de les comissions han d’ésser dis-tribuïdes proporcionalment per la Mesa del Parlament,d’acord amb la Junta de Portaveus, entre els grups par-lamentaris en funció del nombre de llurs diputats. Elspresidents proposats pels grups han d’ésser ratificatsper la comissió respectiva. Pel que fa a la resta delsmembres de les meses de les comissions, l’elecció s’hade fer d’acord amb les normes establertes per a l’elec-ció de la Mesa del Parlament, adaptades, però, al dife-rent nombre de llocs a proveir. Una vegada elegides lesmeses de les comissions, la composició ha d’ésser co-municada al Ple del Parlament.

3. Els membres de la Mesa del Parlament no podenpresidir cap comissió, llevat dels casos determinats peraquest reglament.

4. La mesa de la comissió és assistida per un lletrat olletrada del Parlament, encarregat d’assessorar-la jurí-dicament en totes les iniciatives i els procediments ques’han de substanciar, i de coordinar l’assistència que elsserveis del Parlament presten a la comissió, i pels ser-veis lingüístics en la formalització de resolucions iacords.

ARTICLE 42. VACANTS I SUBSTITUCIONS DELS MEMBRES

DE LES MESES

1. Les vacants que hi hagi en la mesa de la comissiódurant la legislatura han d’ésser proveïdes pel sistemaque estableix l’article 41.

2. En cas d’absència, el president o presidenta d’unacomissió només pot ésser substituït durant la sessió pelvicepresident o vicepresidenta, i el secretari o secretà-ria, per un membre de la mateixa comissió.

3. En el cas excepcional en què siguin absents de lacomissió el president o presidenta i el vicepresident ovicepresidenta, i també en el cas que només hi siguipresent un d’aquests càrrecs i hagi d’intervenir en eldebat, la sessió o la part que correspongui ha d’ésserpresidida pel membre de la Mesa del Parlament quedesigni el president o presidenta del Parlament.


14

1.01.05.


4. Si un membre de la mesa és l’únic representant delseu grup en la comissió i vol intervenir en el debat, elgrup al qual pertany pot nomenar un altre diputat o di-putada només perquè el substitueixi a la Mesa mentreintervingui en el debat per a expressar la posició delgrup.

5. Si el Ple del Parlament, en crear una comissió d’es-tudi o d’investigació, acorda que, per a presidir i orde-nar els seus treballs, tingui exclusivament un presidento presidenta i no una mesa, el lletrat o lletrada a quicorrespongui d’assistir la comissió fa les funcions desecretari o secretària, exclusivament als efectes d’ai-xecar l’acta de les sessions i d’expedir, amb el visti-plau del president o presidenta, les certificacions quecorrespongui. En aquest darrer supòsit, el president opresidenta ha d’ordenar els treballs d’acord amb elsportaveus dels grups parlamentaris a la comissió cor-responent.

ARTICLE 43. ASSISTÈNCIA I PUBLICITAT DE LES SESSIONS

1. Les sessions de les comissions són públiques.

2. Les sessions d’una comissió només poden ésser se-cretes si aquesta ho acorda per majoria de dos terços, ainiciativa de la Mesa del Parlament, de tres grups par-lamentaris o de la tercera part dels seus membres.

3. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les disposicionsnecessàries per a facilitar la presència a les sales on esté la sessió a les persones el treball o la responsabilitatde les quals ho requereix.

ARTICLE 44. REPARTIMENT DEL TREBALL ENTRE LES CO-MISSIONS

1. Les comissions tramiten les iniciatives que els enco-mana la Mesa del Parlament, un cop escoltada la Jun-ta de Portaveus, o les que el Ple del Parlament els de-lega.

2. La Mesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a peti-ció de les comissions interessades, pot acordar, un copescoltada la mesa de les comissions respectives, queuna comissió o més d’una informin prèviament sobreuna qüestió que sigui de la competència principal d’unaaltra comissió.

ARTICLE 45. NORMES DE FUNCIONAMENT

1. El funcionament de les comissions, llevat dels casosespecífics regulats per aquest reglament, es regeix perles normes generals del capítol I del títol IV.

2. Les comissions no es poden reunir al mateix tempsque el Ple del Parlament.

ARTICLE 46. CONVOCATÒRIA I FIXACIÓ DE L’ORDRE DEL

DIA

1. Les comissions són convocades pel president o pre-sidenta respectiu, a iniciativa pròpia o a petició de dosgrups parlamentaris o d’una cinquena part dels mem-bres de la comissió.

2. L’ordre del dia és fixat per la mesa respectiva, escol-tats els portaveus dels grups parlamentaris a la comis-sió.

3. Les sessions de les comissions són desconvocadespel president o presidenta de la comissió, d’acord ambla mesa respectiva, i els portaveus de la comissió, bé ainiciativa del president o presidenta, bé a petició de dosgrups parlamentaris o d’una cinquena part dels mem-bres de la comissió.

4. L’ordre del dia d’una comissió pot ésser alterat siaquesta ho acorda, a proposta del seu president o pre-sidenta o a sol·licitud de dos grups parlamentaris od’una cinquena part dels diputats que en són membres.Si s’hi ha d’incloure un assumpte, s’ha de seguir el queestableix l’article 72.3.

ARTICLE 47. CREACIÓ DE GRUPS DE TREBALL

1. A més de les ponències a què fa referència l’article109, les comissions poden, a proposta de llur mesa o dedos grups parlamentaris, acordar la constitució de grupsde treball integrats per un representant o una represen-tant o més d’un de cada grup parlamentari perquè es-tudiïn i preparin els assumptes encomanats a la comis-sió, o qualsevol qüestió que per raó de la matèria siguide llur competència.

2. L’acord de creació ha de determinar l’objecte concretde la tasca encomanada, el termini de lliurament del’informe o de les conclusions, quin tipus de documents’ha de sotmetre a la comissió i, si escau, les directriusa les quals el grup de treball ha d’acomodar les sevestasques.

3. L’informe o les conclusions han de recollir l’opiniómajoritària dels membres del grup de treball i a aquestefecte s’ha d’atendre el criteri del vot ponderat, segonsel qual cada membre representa un nombre igual al dediputats que integren el seu grup parlamentari; tambés’han de trametre a la comissió, en el cas que n’hi hagi,els vots particulars formulats per les minories i no in-corporats a l’informe.

4. La comissió, per majoria de dos terços dels diputats,també pot nomenar, pel mateix procediment establertper l’apartat 1, un relator o relatora únic.

ARTICLE 48. COMPAREIXENCES I SOL·LICITUDS D’INFOR-MACIÓ

1. Les comissions han de substanciar la compareixen-ça de les autoritats o els funcionaris que, d’acord ambuna llei, tenen l’obligació de comparèixer davant elParlament.

2. Les comissions, per mitjà del president o presiden-ta del Parlament, poden:

a) Demanar la informació i la documentació que neces-sitin al Govern, a qualsevol autoritat de la Generalitati als ens locals de Catalunya. Les autoritats requerides,en un termini no superior als vint-i-un dies, han de fa-cilitar el que se’ls ha demanat o bé han de manifestar alpresident o presidenta del Parlament les raons fona-mentades en dret per les quals no poden fer-ho, perquèho comuniqui a la comissió que ho ha demanat. Si perraons de caràcter tècnic no fos possible trametre la do-cumentació demanada, se n’ha de facilitar la consulta,a les dependències administratives que correspongui, auna delegació, designada per la comissió, integrada per


15

1.01.05


representants de tots els grups parlamentaris i assistidaper experts, si la comissió així ho acordava.

b) Requerir la presència davant seu de les autoritats i elsfuncionaris públics de la Generalitat i dels ens locals deCatalunya competents per raó de la matèria que es de-bat, perquè informin de totes les qüestions sobre lesquals seran consultats amb relació a la compareixença.

c) Demanar la informació i la documentació a les auto-ritats de l’Estat respecte a les competències atribuïdesa la Generalitat els serveis de les quals encara no s’hantransferit. Així mateix, poden requerir la presènciad’autoritats i funcionaris públics que no pertanyin al’Administració de la Generalitat, per tal que informinsobre qüestions que afectin les funcions del Parlamenti els interessos de Catalunya. Les autoritats i els funci-onaris requerits han d’atendre aquests requerimentsd’acord amb la legislació que hi és aplicable.

d) Sol·licitar la presència d’altres persones amb aques-ta mateixa finalitat.

3. Si els funcionaris o les autoritats no compareixien ono justificaven llur no-compareixença en el termini i laforma establerts per la comissió, o hom no responia ala petició d’informació requerida en el període indicatper l’apartat 1, el president o presidenta del Parlamentho ha de comunicar a l’autoritat o al funcionari o fun-cionària superior corresponent, per si fos procedentd’exigir-los cap responsabilitat.

ARTICLE 49. SOL·LICITUD DE COMPAREIXENÇA

1. La sol·licitud de compareixença ha d’ésser subscritaper un grup parlamentari o per un diputat o diputada iha de contenir:

a) Les entitats o les persones citades a la comissió.

b) El tema concret a tractar i la finalitat de la comparei-xença.

2. La sol·licitud s’ha de presentar a la mesa de la comis-sió, que n’ha de decidir l’admissibilitat i n’ha d’orde-nar la publicació.

3. Si l’acord no es pronuncia en sentit contrari, la mesade la comissió pot decidir si la compareixença es des-envolupa en el plenari de la comissió, o en una subco-missió, d’acord amb l’article 53.

4. També es pot demanar que es convoqui una compa-reixença conjunta amb subcomissions d’altres comissi-ons interessades en l’objecte de la compareixença. Enaquest cas, cal l’acord previ de la Mesa del Parlament,un cop escoltades les meses de les comissions respec-tives.

ARTICLE 50. SUBSTANCIACIÓ DE LES COMPAREIXENCES

1. La compareixença comença amb la presentació delscompareixents a càrrec del president o presidenta de lacomissió o de la subcomissió, el qual els dóna la parau-la per un temps màxim de trenta minuts perquè infor-min sobre l’objecte de la compareixença. Després inter-venen el grup o els grups que l’han sol·licitada, per untemps màxim de deu minuts, i, a continuació, els altresgrups parlamentaris, per un temps màxim de deu mi-nuts.

2. Tot seguit han d’intervenir els compareixents per tald’informar sobre les qüestions plantejades i contestarles preguntes formulades. Els diputats poden repregun-tar i demanar aclariments puntuals a les respostes do-nades, que han d’ésser contestades breument pels com-pareixents.

3. A sol·licitud dels grups, la mesa pot acordar donar unsegon i un tercer torns de preguntes i respostes.

SECCIÓ SEGONA. COMISSIONS LEGISLATIVES

ARTICLE 51. LES COMISSIONS LEGISLATIVES

1. El Ple del Parlament, dins la setmana següent a lainvestidura del president o presidenta de la Generalitat,per majoria absoluta, a proposta de la Mesa i de la Juntade Portaveus, ha d’acordar el nombre i l’àmbit de lescomissions legislatives.

2. Les comissions legislatives s’han de constituir dinsla setmana següent a l’acord de creació.

3. El Ple del Parlament, per majoria absoluta, a propos-ta de la Mesa i la Junta de Portaveus, o a iniciativa dedos grups parlamentaris o de la cinquena part delsmembres del Parlament, pot acordar la creació o la dis-solució de les comissions legislatives. L’acord de cre-ació o de dissolució ha de determinar la distribuciócompetencial de la comissió creada o dissolta en rela-ció amb la resta de comissions legislatives.

ARTICLE 52. COMISSIÓ DE REGLAMENT

1. La Comissió de Reglament elabora i reforma el Re-glament del Parlament i té la condició de comissió le-gislativa.

2. La Comissió de Reglament és formada pel presidento presidenta del Parlament, que la presideix, pels altresmembres de la Mesa i pels representants designats pelsgrups, tenint en compte la proporcionalitat que esta-bleix l’article 40.

ARTICLE 53. CREACIÓ DE SUBCOMISSIONS

1. Les comissions legislatives poden constituir un mà-xim de tres subcomissions especialitzades, per a tenirsessions informatives i compareixences.

2. Les subcomissions han d’ésser integrades pels mem-bres que designin els grups parlamentaris en el nombreque determini la mesa de la comissió, un cop escoltatsels portaveus.

3. Les subcomissions són convocades per la mesa de lacomissió i són presidides per un o una dels membresd’aquesta.

4. Les subcomissions poden tenir sessions informativesi compareixences, fer propostes de resolució a la comis-sió i actuar per delegació d’aquesta quan així ho permetel Reglament.

5. Les subcomissions, pel que fa a llur funcionament,en tot allò que els és aplicable, es regeixen pel que dis-posen les normes generals del capítol I del títol IV i elsarticles 41.4, 43, 45.2 i 46.


16

1.01.05.


SECCIÓ TERCERA. COMISSIONS ESPECÍFIQUES

ARTICLE 54. CREACIÓ DE LES COMISSIONS ESPECÍFIQUES

1. El Ple del Parlament, a proposta de la Mesa o a ini-ciativa de dos grups parlamentaris o de la cinquena partdels membres del Parlament, pot acordar la constitucióde comissions específiques, conformement a l’article39.4 i 5.

2. La proposta de creació de comissions específiques had’ésser tramitada pel mateix procediment que les pro-postes de resolució.

3. Tant la proposta com l’acord de creació de comissi-ons específiques han de determinar com a mínim:

a) El tipus i la composició de la comissió que es crea.

b) L’objecte concret de la comesa o el treball que se liencarrega i la seva finalitat, i també les possibles direc-trius a les quals la comissió ha d’acomodar el seu tre-ball.

c) Les normes específiques de funcionament, fins i tot,si escau, les excepcions sobre la composició de la Mesai el règim general d’adopció d’acords i la possibilitat defacultar la Mesa del Parlament, a proposta de la mesade la comissió, per a desenvolupar aquestes normes, lesquals han de respectar sempre els principis generals defuncionament de les comissions establerts per aquestreglament.

d) La possibilitat d’incorporar-hi especialistes o tècnicsperquè participin en els treballs i assisteixin a les reu-nions amb veu però sense vot.

e) El termini per a cloure els treballs de la comissió i lapossibilitat de lliurar informes provisionals al final decada període de sessions.

f) La possibilitat que els treballs de la comissió es re-flecteixin en un informe, en un dictamen o en una pro-posta d’iniciativa parlamentària concreta.

ARTICLE 55. LA COMISSIÓ DE L’ESTATUT DELS DIPUTATS

1. La Comissió de l’Estatut dels Diputats és integradaper un membre de cada grup parlamentari i té un pre-sident o presidenta i un secretari o secretària. Adoptales decisions pel sistema de vot ponderat.

2. La Comissió actua com a òrgan preparatori de lesresolucions del Ple si aquest, d’acord amb el Regla-ment, s’ha de pronunciar en assumptes que afecten l’es-tatut dels diputats, tret del cas en què la proposta cor-respongui al president o presidenta o a la Mesa delParlament.

3. La Comissió ha d’elevar al Ple, degudament articu-lades, les propostes que hagin estat formulades al si dela mateixa comissió.

ARTICLE 56. COMISSIONS DE SEGUIMENT

1. Les comissions de seguiment tenen per objecte elcontrol específic de determinades actuacions i políti-ques públiques del Govern de la Generalitat.

2. Al final de cada període de sessions, les comissionsde seguiment han de lliurar un informe a la Mesa delParlament, la qual, un cop escoltada la Junta de Porta-

veus, ha de decidir si en pren nota o si cal donar-li unatramitació específica.

ARTICLE 57. COMISSIONS D’ESTUDI

1. Les comissions d’estudi tenen per objecte l’anàlisi dequalsevol assumpte que afecti la societat catalana is’han de crear d’acord amb el procediment establert perl’article 54.1.

2. Si l’acord de creació determina la incorporació d’es-pecialistes en la matèria objecte d’estudi, el nombred’aquests no pot ésser superior al nombre de diputatsmembres de la comissió.

3. Les comissions d’estudi han d’elaborar un informei unes conclusions, que s’han de publicar en el Butlle-tí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i s’hande lliurar a la Mesa del Parlament, la qual, un cop es-coltada la Junta de Portaveus, ha de decidir si en prennota o si cal donar-los una tramitació específica.

ARTICLE 58. COMISSIONS D’INVESTIGACIÓ

1. El Ple del Parlament, a proposta de dos grups parla-mentaris, de la cinquena part dels membres del Parla-ment, de la Mesa del Parlament, un cop escoltada laJunta de Portaveus, o del Govern, pot acordar la crea-ció d’una comissió d’investigació sobre qualsevol as-sumpte d’interès públic que sigui competència de laGeneralitat.

2. La composició i el nombre de membres de les comis-sions d’investigació s’ha de concretar mitjançant unacord de la Junta de Portaveus. La comissió també potincorporar especialistes, amb veu i sense vot, amb tas-ques d’assessorament tècnic, en un nombre no superi-or al de diputats membres de la comissió.

3. El Parlament ha de crear una comissió d’investigaciósi és demanada per una tercera part dels diputats o pertres grups parlamentaris; els proposants només podenpresentar una proposta vinculant l’any.

4. Les comissions d’investigació, abans d’iniciar llursactuacions, han d’elaborar i aprovar un pla de treball.

5. Les comissions d’investigació poden requerir, permitjà del president o presidenta del Parlament, qualse-vol persona perquè hi presti declaració.

6. Les conclusions de les comissions d’investigaciós’han de reflectir en un dictamen que ha d’ésser deba-tut pel Ple del Parlament.

7. Les conclusions aprovades pel Ple del Parlament hand’ésser comunicades al Govern, sens perjudici que laMesa del Parlament també pugui comunicar-les al mi-nisteri fiscal.

ARTICLE 59. REGULACIÓ DE LES COMPAREIXENCES DA-VANT LES COMISSIONS D’INVESTIGACIÓ

1. Les compareixences davant les comissions d’inves-tigació es regeixen per les normes següents:

a) La compareixença únicament es pot requerir ambrelació a qüestions que són competència de la Genera-litat.

b) El president o presidenta del Parlament signa el re-queriment, en el qual hi ha de constar de manera fefa-


17

1.01.05


ent l’acord de requeriment adoptat per la comissió, lesdades d’identificació personal i el domicili de la perso-na requerida, el lloc, el dia i l’hora en què es té la com-pareixença i la qüestió sobre la qual ha d’informar.

c) La notificació del requeriment s’ha de fer quinze diesabans de la data en què ha de comparèixer, llevat que lacomissió n’acordi la urgència, en el qual cas el termi-ni és de cinc dies. En el cas que la compareixença notingui lloc, la citació s’ha de reiterar per a comparèixeral cap de tres dies, o al cap d’un dia, si se’n va acordarla urgència.

d) La persona requerida ha d’ésser advertida, en la no-tificació, dels seus drets, de les seves obligacions i deles seves responsabilitats eventuals.

e) La persona requerida pot comparèixer acompanya-da de qui designi per assistir-la.

f) La compareixença es té d’acord amb el procedimentque prèviament estableix la mesa de la comissió, delqual s’ha d’informar qui compareix abans de començarla seva intervenció.

2. La mesa de la comissió, durant els treballs d’aques-ta, ha de vetllar per la salvaguarda del respecte a la in-timitat, l’honor de les persones, el secret professional,la clàusula de consciència i els altres drets constitucio-nals.

3. Si la persona convocada desatén, voluntàriament, elrequeriment de comparèixer davant una comissió d’in-vestigació, la Mesa del Parlament, n’ha de donar comp-te al ministeri fiscal, als efectes de substanciar la res-ponsabilitat penal que hi pugui correspondre. En lanotificació inicial, se l’ha d’advertir d’aquesta possibleresponsabilitat penal.

4. Les compareixences, si així ho acorda explícitamentla comissió d’investigació, també es poden substanci-ar pel procediment que estableix l’article 49.

ARTICLE 60. LA COMISSIÓ DE PETICIONS

1. La Comissió de Peticions és l’òrgan competent pera tramitar les peticions que els ciutadans fan al Parla-ment en l’exercici del dret de petició individual o col·-lectiva. La composició i el funcionament de la Comis-sió s’han d’ajustar a allò que estableix l’article 40 i elsconcordants.

2. La Comissió de Peticions ha d’examinar cada peti-ció que rebi el Parlament. A proposta d’un grup parla-mentari pot convocar els peticionaris perquè informinsobre els aspectes de la petició que consideri pertinents.

3. Una vegada examinada la petició, la Comissió dePeticions, per conducte de la presidència, pot acordarde remetre-la:

a) A la comissió parlamentària competent per raó de lamatèria de què es tracti, que l’haurà d’informar delspunts sol·licitats.

b) Als grups parlamentaris, perquè, si ho creuen conve-nient, puguin promoure alguna iniciativa parlamentària.

c) Al Govern o als departaments competents per raó dela matèria, amb la sol·licitud, si escau, d’explicacionssobre el contingut de la petició.

d) A qualsevol altre òrgan de la Generalitat, d’altresadministracions públiques, autoritats i institucions, ambla sol·licitud d’informació que consideri pertinent.

e) Al Síndic de Greuges, als efectes establerts per la lleicorresponent.

4. La Comissió de Peticions, quan ho consideri conve-nient en la tramitació d’una petició, pot acordar la com-pareixença de persones i organitzacions ciutadanes.

5. La Comissió de Peticions pot adoptar resolucionsque assumeixin el contingut de les peticions presenta-des i pot formular recomanacions sobre aquestes alspoders públics i a les institucions.

6. La Comissió de Peticions, un cop examinada unapetició, també en pot acordar l’arxivament sense capmés tràmit, en el cas que la remissió a què es refereixl’apartat 3 no sigui procedent.

7. En tots els casos, la Comissió de Peticions ha d’acu-sar recepció de cada petició i, en el termini de tres me-sos d’ençà de la presentació d’una petició, ha de comu-nicar els acords adoptats als peticionaris.

8. La Comissió de Peticions ha de presentar al Ple delParlament una memòria anual sobre les seves activitats.

ARTICLE 61. LA COMISSIÓ DE MATÈRIES SECRETES O

RESERVADES

1. El Parlament ha de constituir una comissió, presidi-da pel president o presidenta del Parlament i integradaper un membre de cada grup parlamentari, perquè con-troli els crèdits destinats a despeses reservades de l’Ad-ministració de la Generalitat i de tota altra matèria delGovern i de l’Administració de la Generalitat declara-da secreta o reservada, d’acord amb la legislació vigent.Les sessions d’aquesta comissió són secretes.

2. Les compareixences d’autoritats, funcionaris o altrespersones, relatives a matèries declarades secretes o re-servades, es fan sempre davant la comissió a què esrefereix l’apartat 1.

ARTICLE 62. INTERGRUPS

1. La Mesa, a iniciativa de dos grups parlamentaris o dela cinquena part dels membres del Parlament, d’acordamb la Junta de Portaveus, pot acordar constituirintergrups parlamentaris.

2. Els intergrups parlamentaris tenen les funcions se-güents:

a) Promoure estudis i moviments de recerca i renova-ció ideològica i social.

b) Promoure la sensibilització social pel que fa a situ-acions de persones o grups que requereixen una protec-ció especial.

c) Promoure relacions de solidaritat i d’amistat ambaltres pobles, països i cultures.

3. Els intergrups parlamentaris són integrats per unmembre de cada grup parlamentari i tenen un coordi-nador o coordinadora escollit per llurs membres, el qualrepresenta l’intergrup i en convoca i presideix les reu-nions.


18

1.01.05.


4. En els treballs dels intergrups hi poden participarespecialistes, tècnics o membres d’entitats ciutadanes,els quals poden assistir a les reunions al Parlament, ennombre no superior al dels diputats.

5. Els intergrups parlamentaris no poden promoure ini-ciatives ni tramitacions parlamentàries.

6. El Parlament ha de posar a disposició dels intergrupsmitjans materials i personals perquè puguin complir lesfuncions que tenen encomanades.

CAPÍTOL V. EL PLE

ARTICLE 63. CONVOCATÒRIA I ORDRE DEL DIA

1. El Ple és l’òrgan suprem del Parlament i és integratpels diputats proclamats electes que han accedit al pleexercici de la condició de membres del Parlament.

2. El Ple és convocat pel president o presidenta del Par-lament a iniciativa pròpia o a sol·licitud, com a mínim,de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part delsdiputats.

3. L’ordre del dia del Ple s’estableix d’acord amb el quedisposa l’article 72.2.

4. El president o presidenta, a iniciativa pròpia o a ins-tància de dos grups parlamentaris o d’una cinquena partdels diputats, pot desconvocar el Ple, d’acord amb laMesa i la Junta de Portaveus.

ARTICLE 64. FUNCIONAMENT

1. El Parlament té les seves sessions al Palau del Parla-ment, a la ciutat de Barcelona. El Ple i les comissionspoden tenir sessions en altres indrets de Catalunya, peracord de la Mesa i la Junta de Portaveus.

2. Els diputats ocupen l’escó, al Saló de Sessions,d’acord amb el que decideixen la Mesa del Parlamenti la Junta de Portaveus.

3. Al Saló de Sessions hi ha un banc especial destinatals membres del Govern.

4. Tenen accés al Saló de Sessions, a més dels diputatsi dels membres del Govern, els funcionaris del Parla-ment en l’exercici de llurs funcions i les persones au-toritzades pel president o presidenta o per la Mesa.

CAPÍTOL VI. LA DIPUTACIÓ PERMANENT

ARTICLE 65. COMPOSICIÓ

1. La Diputació Permanent es compon de vint-i-tresdiputats designats i nomenats pel procediment establertper l’article 40, en la proporcionalitat determinada peldit article.

2. La Mesa de la Diputació Permanent es compon d’unpresident o presidenta, que és el del Parlament, de dosvicepresidents i de dos secretaris, votats pel mateix sis-tema establert per a l’elecció de la Mesa del Parlament,adaptat, però, al nombre de llocs a proveir. Una vega-da elegida, la composició de la Mesa es comunica alPle del Parlament.

3. Cap diputat membre del Govern no pot ésser mem-bre de la Diputació Permanent.

ARTICLE 66. FUNCIONS

1. La Diputació Permanent, quan el Parlament no ésreunit en els períodes entre sessions, vetlla pels podersde la cambra i pot convocar el Parlament per acord dela majoria absoluta dels seus membres.

2. Un cop expirat el mandat parlamentari o un cop dis-solt el Parlament, i mentre no es constitueix el nou, laDiputació Permanent té exclusivament les competènci-es següents:

a) Entendre en tot el que fa referència a la inviolabili-tat parlamentària.

b) Conèixer la delegació temporal de les funcions exe-cutives del president o presidenta de la Generalitat enun dels membres del Govern.

c) Acordar la compareixença del Govern per a informarsobre les actuacions d’aquest en relació amb fets d’im-portància especial succeïts després de la dissolució delParlament.

d) Exercir el control dels decrets llei i de la legislaciódelegada.

e) Autoritzar, a petició del Govern, per la majoria abso-luta dels seus membres, suplements de crèdit o crèditsextraordinaris, per raó d’urgència i de necessitat justi-ficada, si ho exigeix la conservació de l’ordre, una ca-lamitat pública o una necessitat financera urgent d’unaaltra naturalesa.

f) Exercir les facultats parlamentàries en matèria deconstitucionalitat i conflictes de competència.

g) Tramitar les propostes de resolució presentades enrelació amb fets d’importància especial succeïts des-prés de la dissolució del Parlament, o un cop expirat elmandat parlamentari, en els termes dels articles 145 i146, en allò que hi sigui aplicable.

3. La Diputació Permanent compleix qualsevol altrafunció que li encomanen aquest reglament o les lleis.

4. La Diputació Permanent, un cop constituït el Parla-ment de la nova legislatura i en la primera sessió plenà-ria que es té després del debat d’investidura, dónacompte al Ple del Parlament de les decisions adoptadesi dels afers tractats en el període entre legislatures.

ARTICLE 67. NORMES DE FUNCIONAMENT

1. La Diputació Permanent és convocada pel presidento presidenta, a iniciativa pròpia o bé a petició de dosgrups parlamentaris o d’una cinquena part dels seusmembres.

2. Si, d’acord amb el que disposa l’article 68.2, elsgrups parlamentaris proposen la convocatòria del Pleen sessió extraordinària, el president o presidenta ha deconvocar necessàriament la Diputació Permanent per-què decideixi sobre aquesta qüestió.

3. L’ordre del dia de la Diputació Permanent és acordatpel president o presidenta del Parlament i els represen-tants dels grups parlamentaris en la Diputació Perma-nent.


19

1.01.05


4. La designació i el nomenament dels membres de laDiputació Permanent es fan mitjançant un escrit adre-çat al president o presidenta del Parlament; les substi-tucions sempre tenen caràcter permanent.

5. El sistema de debat i votació en les sessions de laDiputació Permanent és el que aquest reglament fixaper a les sessions plenàries.

6. Els membres del Govern poden assistir a les sessionsde la Diputació Permanent amb veu però sense vot. Elsmembres del Parlament que no ho són de la DiputacióPermanent poden assistir a les sessions d’aquesta sen-se veu ni vot.

7. Les sessions de la Diputació Permanent són públi-ques, llevat que per majoria de dos terços s’acordi quela sessió sigui secreta.

TÍTOL IV. DEL FUNCIONAMENT DEL PARLAMENT

CAPÍTOL I. LES DISPOSICIONS GENERALS DE FUNCIONA-MENT

SECCIÓ PRIMERA. LES SESSIONS

ARTICLE 68. CLASSES DE SESSIONS. CONVOCATÒRIA I

ORDRE DEL DIA DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIES

1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodesordinaris de sessions, de l’1 de setembre al 31 de de-sembre i del 15 de gener al 31 de juliol.

2. El Parlament es reuneix en sessions ordinàries i ex-traordinàries. Les sessions extraordinàries són les quees fan fora dels períodes de sessions; són convocadespel president o presidenta del Parlament, per acord dela Diputació Permanent, a proposta de tres grups parla-mentaris o de la quarta part dels diputats, o bé a peticióde grups parlamentaris o de membres que en represen-tin la majoria absoluta. També es reuneix en sessió ex-traordinària a petició del president o presidenta de laGeneralitat. L’acord o la petició ha de proposar un or-dre del dia per a la sessió extraordinària sol·licitada.

3. La convocatòria i la fixació de l’ordre del dia de lessessions extraordinàries, tant de les comissions com delPle, s’han de fer d’acord amb el que aquest reglamentestableix per a les sessions ordinàries del Ple.

4. En l’ordre del dia de la sessió plenària extraordinà-ria, s’han d’incloure necessàriament els procedimentso les tramitacions que figuren en la petició de la presi-dència de la Generalitat, els acordats per la DiputacióPermanent o els que tenen el suport dels grups parla-mentaris o del nombre de membres que estableixenimperativament lleis específiques per a procedimentsconcrets.

ARTICLE 69. SESSIONS

1. Es denomina sessió el temps parlamentari dedicat aesgotar un ordre del dia. Rep el nom de reunió la partde la sessió tinguda durant el mateix dia.

2. Les sessions, per regla general, es tenen de dilluns adivendres.

3. Les sessions es poden tenir en dies diferents delsindicats, per acord de la Mesa del Parlament i de laJunta de Portaveus.

ARTICLE 70. PUBLICITAT DE LES SESSIONS

1. Les sessions del Ple són públiques.

2. Les sessions només poden ésser secretes si ho acor-da el Ple per majoria de dos terços, a iniciativa de laMesa del Parlament, del Govern, de tres grups parla-mentaris, o de la tercera part dels seus membres.

ARTICLE 71. ACTA DE LES SESSIONS

1. S’ha d’aixecar acta de les sessions del Ple i de lescomissions, la qual ha de contenir una relació succin-ta de les persones que hi han intervingut i dels acordsadoptats.

2. Les actes han d’ésser signades per un o una dels se-cretaris, tenir el vistiplau del president o presidenta res-pectiu i restar a disposició dels diputats a la SecretariaGeneral del Parlament. Si no hi ha cap reclamació so-bre el contingut, s’entén que s’aproven; altrament,s’han de sotmetre a la decisió de l’òrgan corresponenten la sessió següent.

SECCIÓ SEGONA. L’ORDRE DEL DIA

ARTICLE 72. ELABORACIÓ I MODIFICACIÓ DE L’ORDRE DEL

DIA

1. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta dePortaveus, ha d’establir un calendari per a cada perío-de de sessions, amb vista a donar compliment a totes lesfuncions que l’Estatut d’autonomia de Catalunya enco-mana al Parlament.

2. L’ordre del dia del Ple és fixat pel president o presi-denta del Parlament, d’acord amb la Junta de Porta-veus.

3. L’ordre del dia del Ple pot ésser alterat si aquest hoacorda, a proposta del president o presidenta o a peti-ció de dos grups parlamentaris o d’una cinquena partdels membres del Parlament, i també pot ésser alteratquan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’in-cloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els trà-mits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs,llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majo-ria absoluta.

4. El Govern, durant el tràmit de confecció de l’ordredel dia, pot demanar que en una sessió concreta s’inclo-gui un assumpte amb caràcter prioritari, sempre queaquest hagi complert els tràmits reglamentaris que lipermeten d’ésser-hi inclòs.

SECCIÓ TERCERA. ELS DEBATS

ARTICLE 73. DOCUMENTACIÓ PRÈVIA

Cap discussió no pot començar si, com a mínim, dosdies abans no s’ha distribuït l’informe, el dictamen o ladocumentació que ha de servir de base en el debat, lle-vat d’un acord de la Mesa del Parlament o de la comis-sió en sentit contrari. En el cas de l’Informe de la Sin-


20

1.01.05.


dicatura de Comptes sobre el Compte general de laGeneralitat de Catalunya, aquest termini és, com a mí-nim, de deu dies.

ARTICLE 74. REGLES DEL DEBAT

1. Cap diputat o diputada no pot parlar si no ha dema-nat abans la paraula al president o presidenta i no l’haobtinguda. Els diputats que han demanat la paraula perintervenir en un mateix sentit poden cedir-se el tornl’un a l’altre. Comunicant-ho prèviament al president opresidenta, i per a un debat o un tràmit concret, qualse-vol diputat o diputada amb dret a parlar pot ésser subs-tituït per una altra persona del mateix grup.

2. Si el diputat o diputada que ha promogut una inici-ativa és cridat pel president o presidenta per a presen-tar-la, i no hi és, s’interpreta que ha renunciat a fer úsde la paraula, i la iniciativa parlamentària en relacióamb la qual havia d’intervenir decau, llevat que en eldecurs del debat algun membre de l’òrgan parlamentaricorresponent sol·liciti que sigui posada a votació o quese’n posposi la substanciació.

3. L’orador o oradora pot parlar des de la tribuna o desde l’escó.

4. L’orador o oradora només pot ésser interromput pelpresident o presidenta, per a advertir-li que se li ha ex-haurit el temps, per a demanar-li que torni a la qüestióo cridar-lo a l’ordre, per a retirar-li la paraula o per acridar a l’ordre algun dels membres del Parlament o delpúblic.

5. Un cop transcorregut el temps establert, el presidento presidenta, després d’invitar dues vegades l’oradoro oradora a acabar la intervenció, li ha de retirar la pa-raula.

6. Els membres del Govern poden parlar sempre que hosol·licitin, en relació amb la iniciativa parlamentària quees debat. Aquesta intervenció del Govern genera un dretde rèplica, per un temps proporcional a l’emprat pelsmembres del Govern, dels grups parlamentaris alsquals directament s’ha fet referència o de tots els grups,si la intervenció ha estat de caràcter general; tot això,sense minva de les facultats per a ordenar els debats queté el president o presidenta del Parlament o de la comis-sió. Si el president o presidenta considera que el mem-bre del Govern introdueix un altre debat o que es pro-mou una nova iniciativa parlamentària, ha d’advertir elmembre del Govern que torni a la qüestió.

7. Si el president o presidenta, els vicepresidents o elssecretaris del Parlament o d’una comissió desitgenprendre part en el debat, han de deixar el lloc que ocu-pen a la Mesa i no hi han de tornar fins que no s’hagisubstanciat completament el punt de l’ordre del dia enel qual hagin intervingut, llevat del que disposa l’arti-cle 42.4.

ARTICLE 75. TORNS I DURADA DE LES INTERVENCIONS

1. Si aquest reglament no ho disposa altrament, s’enténque en cada debat hi pot haver un torn a favor i un al-tre en contra de deu minuts.

2. Si el debat és de totalitat, els torns a favor i en con-tra són de quinze minuts, i, tot seguit, els altres grups

parlamentaris poden fixar llur posició en intervencionsque no passin de deu minuts.

3. Tothom que és contradit per un orador o oradora tédret a replicar una sola vegada per un temps màxim detres minuts. Pot haver-hi una contrarèplica de la matei-xa durada.

4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 no és en detri-ment de les facultats del president o presidenta per aordenar el debat.

5. Quan el grup o la persona que promou una iniciati-va la retira després d’haver-la presentada o defensada,els altres grups parlamentaris mantenen el dret de fixarllur posició respecte a la dita iniciativa, per a la qualcosa poden demanar a la presidència d’intervenir perun temps idèntic a l’emprat pel promotor o promotora.

6. Les intervencions del Grup Mixt tenen la mateixadurada que les corresponents als altres grups parlamen-taris i el temps es distribueix entre els seus membres deforma proporcional a la importància numèrica de lesforces polítiques que l’integren.

7. En els debats de rellevància especial, després delstorns reservats als grups, els membres no adscrits, si hosol·liciten a la Mesa abans dels debats, o al president opresidenta, en el decurs d’aquests, poden intervenir perexplicar el vot.

ARTICLE 76. AL·LUSIONS

1. El president o presidenta, quan considera que un di-putat o diputada o un grup parlamentari o una forma-ció política han estat al·ludits o esmentats directamenten una intervenció, a sol·licitud d’aquests, pot concedir-los la paraula, per un temps no superior a tres minuts,perquè, sense entrar en el fons de l’assumpte a debat,contestin estrictament la referència; si ultrapassenaquests límits, el president o presidenta els ha de reti-rar la paraula.

2. Només es poden contestar les al·lusions o els esmentsen la mateixa reunió. Si la persona al·ludida o esmenta-da no hi fos, una altra persona del mateix grup pot con-testar en nom seu.

ARTICLE 77. COHERÈNCIA DELS DEBATS

1. Els oradors han d’ésser cridats a tornar a la qüestiósi se n’aparten, sigui per digressions estranyes al puntde què es tracta, sigui perquè insisteixin en punts jadiscutits o votats.

2. Qualsevol diputat o diputada pot demanar, durant ladiscussió o abans de votar, que es llegeixin les normeso els documents que cregui que poden il·lustrar lesmatèries de què es tracta. El president o presidenta potdenegar les lectures que consideri inadequades.

ARTICLE 78. TANCAMENT DELS DEBATS

El Ple, a proposta del president o presidenta, pot acor-dar de posar fi a una discussió si entén que un assumpteja ha estat prou debatut.

ARTICLE 79. CRIDA A OBSERVAR EL REGLAMENT

1. Un diputat o diputada, en qualsevol moment del de-bat, pot demanar al president o presidenta l’observan-


21

1.01.05


ça del Reglament. Amb aquesta finalitat, ha d’esmen-tar l’article o els articles l’aplicació dels quals reclama.Per a això no cal que hi hagi cap debat, i hom ha d’aca-tar la resolució que el president o presidenta adopti,després de consultar la Mesa, amb relació a l’al·legaciófeta.

2. El diputat o diputada que cregui que algú no s’aténal Reglament no s’hi ha d’adreçar directament a fi defer-l’hi complir, sinó que s’ha d’adreçar al president opresidenta.

SECCIÓ QUARTA. L’ADOPCIÓ D’ACORDS

ARTICLE 80. QUÒRUM PER A L’ADOPCIÓ D’ACORDS

1. Per a poder adoptar acords vàlidament, el Parlaments’ha de trobar reunit segons el que estableix el Regla-ment, i amb l’assistència de la majoria absoluta delsseus membres.

2. Si, en el moment de la votació, o un cop feta aques-ta, no hi ha el quòrum a què es refereix l’apartat 1, lavotació ha d’ésser reiterada o posposada pel terminique el president o presidenta consideri pertinent. Si, uncop transcorregut aquest termini, tampoc no pot fer-sevàlidament, l’assumpte ha d’ésser sotmès a la decisióde l’òrgan corresponent en la sessió següent, i s’enténdesestimat si en aquesta sessió tampoc no es pot asso-lir l’acord.

ARTICLE 81. QUÒRUM D’APROVACIÓ

1. Els acords són vàlids si han estat aprovats per lamajoria simple dels membres presents de l’òrgan cor-responent, sens perjudici de les majories especials queestableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya, leslleis i aquest reglament.

2. S’entén que hi ha majoria simple si els vots positiussuperen els negatius, sense comptar-hi les abstencions,els vots en blanc i els nuls.

3. S’entén que hi ha majoria absoluta si s’expressen enel mateix sentit el primer nombre enter de vots que se-gueix el nombre resultant de dividir per dos el total delsmembres de ple dret del Parlament.

ARTICLE 82. VOTACIONS

Les votacions no es poden interrompre per cap raó.Mentre tenen lloc, el president o presidenta no conce-deix la paraula i cap diputat o diputada no pot entrar nisortir del Saló de Sessions o de la sala on es fan.

ARTICLE 83. VOTACIONS AMB AVÍS PREVI

En els casos establerts per aquest reglament i en elscasos en què, per llur singularitat o llur importància, elpresident o presidenta del Parlament, un cop escoltadala Junta de Portaveus, ho acordi, la votació s’ha de feren una hora que hagi fixat i anunciat prèviament. Si,arribada aquesta hora, el debat no ha acabat, aquestn’ha de fixar una altra.

ARTICLE 84. DELEGACIÓ DE VOT

1. Les diputades que amb motiu d’una baixa per mater-nitat no puguin complir el deure d’assistir als debats i

les votacions del Ple poden delegar el vot en un altrediputat o diputada.

2. La delegació de vot s’ha de fer mitjançant un escritadreçat a la Mesa del Parlament, en el qual han de cons-tar els noms de la persona que delega el vot i de la querep la delegació, i també els debats i les votacions ons’ha d’exercir o, si s’escau, el període de durada de ladelegació. La Mesa, en admetre a tràmit la sol·licitud,estableix el procediment per a exercir el vot delegat.

ARTICLE 85. TIPOLOGIA DE LA VOTACIÓ

La votació pot ésser:

a) Per assentiment a la proposta del president o presi-denta.

b) Ordinària.

c) Pública per crida.

d) Secreta.

ARTICLE 86. APROVACIÓ PER ASSENTIMENT

Es consideren aprovades per assentiment les propostesdel president o presidenta si, un cop anunciades, nosusciten cap objecció o cap oposició. Altrament, s’ha defer votació ordinària.

ARTICLE 87. PROCEDIMENT PER A LES VOTACIONS

1. La votació ordinària ha de permetre conèixer el sentitindividual del vot, i es pot fer, a criteri de la presidèn-cia, segons algun dels procediments següents:

a) Pel procediment electrònic, el qual expressa el sen-tit del vot dels presents i els resultats de la votació.

b) Pel procediment de mà alçada, en el qual alcen la màprimer els qui hi estan a favor, després els qui hi estanen contra i, finalment, els qui s’abstenen.

2. Correspon al president o presidenta fer públic el re-sultat de les votacions i, quan escau, als secretaris, ferel recompte.

ARTICLE 88. VOTACIONS ESPECIALS

La votació pot ésser pública per crida o bé secreta, si hoexigeix aquest reglament, o si així ho acorda el Ple o lacomissió corresponent, a sol·licitud de dos grups parla-mentaris, o d’una cinquena part dels seus membres.

ARTICLE 89. VOTACIÓ PÚBLICA PER CRIDA

En la votació pública per crida, un secretari o secretà-ria anomena els diputats i aquests responen «sí», «no»o declaren que s’abstenen. La crida es fa per ordre al-fabètic i comença pel diputat o diputada el nom del qualha sortit per sorteig. Els membres del Govern que sóndiputats i els membres de la Mesa voten al final.

ARTICLE 90. VOTACIÓ SECRETA

1. La votació secreta es pot fer:

a) Mitjançant paperetes, si ho decideix el president opresidenta, si s’ha especificat així en la sol·licitud de votsecret o quan es tracta d’elegir persones, llevat ques’apliqui el que disposa l’apartat 3.


22

1.01.05.


b) Mitjançant boles blanques i boles negres, per a qua-lificar actes o conductes personals que siguin objecte desanció penal en l’ordenament vigent o que puguin és-ser considerades indignes i per a decidir en els proce-diments establerts per l’article 18 i els concordants. Lapersona afectada no pot prendre part en la votació deles resolucions que s’hi refereixen.

c) Mitjançant el sistema electrònic, si ho acorda expres-sament la Mesa, la qual, en aquest cas, ha de prendre lesmesures que calguin perquè no quedi constància delsentit del vot individual.

2. En les votacions secretes mitjançant paperetes o bo-les els diputats són cridats nominalment perquè diposi-tin a l’urna corresponent les paperetes o les boles. Enles votacions per boles, cada diputat i diputada en repuna de blanca i una altra de negra i ha de dipositar al’urna destinada a aquesta finalitat la bola blanca siaprova o la negra si desaprova; la bola sobrant ha d’és-ser dipositada en l’altra urna. Les urnes han de garan-tir el secret de la votació.

3. Les eleccions i les designacions que corresponen alParlament es poden fer per assentiment o pel procedi-ment establert per l’apartat 1.c, si el nombre de candi-dats presentats és igual al nombre de candidats aproveir.

ARTICLE 91. EMPAT EN LES VOTACIONS

1. Si en una votació hi ha empat, se n’ha de fer una al-tra, i, si l’empat encara persisteix, la votació ha de ro-mandre suspesa pel temps que determini la Mesa. Uncop transcorregut aquest temps, i havent permès l’en-trada i la sortida de diputats al Saló de Sessions, s’ha derepetir, i, si torna a haver-hi empat, es considera que esrebutja el dictamen, l’article, l’esmena, el vot particu-lar o la proposició de què es tracta.

2. En les votacions d’una comissió, s’entén que no hi haempat quan, essent idèntic el sentit en què han votat elsmembres presents d’un mateix grup parlamentari, laigualtat de vots pot dirimir-se ponderant el nombre devots de què cada grup disposa en el Ple.

3. En les votacions per boles blanques i negres, l’em-pat equival a majoria de boles blanques.

ARTICLE 92. EXPLICACIÓ DE VOT

1. Feta una votació o el conjunt de votacions sobre unamateixa qüestió, sens perjudici del que disposa l’apar-tat 2, cada grup parlamentari pot explicar el vot durantcinc minuts, quan el sentit d’aquest hagi variat respecteal que s’ha exposat en el debat o bé no hi hagi intervin-gut.

2. Pel que fa als projectes i les proposicions de llei,només es pot explicar el vot després de l’última vota-ció, llevat que el projecte o la proposició s’hagin divi-dit en parts clarament diferenciades amb vista al debat.En aquest cas, l’explicació es pot fer després de l’últi-ma votació corresponent a cada part.

3. El diputat o diputada que ha votat de manera diferenta la del seu grup parlamentari, amb l’autorització prè-via de la presidència, pot explicar individualment elsentit del seu vot.

4. Els membres no adscrits que no hagin intervingut encap moment del debat poden sol·licitar a la presidènciade fer explicació de vot.

5. Si la votació ha estat secreta, no hi pot haver expli-cació de vot.

SECCIÓ CINQUENA. EL CÒMPUT DE TERMINIS I LA PRESEN-TACIÓ DE DOCUMENTS

ARTICLE 93. CÒMPUT DE TERMINIS I DIES HÀBILS

1. Els terminis indicats en dies per aquest reglament escomputen, si no es disposa altrament, com a dies hàbils,i els terminis indicats en mesos, de data a data.

2. Als efectes del còmput dels terminis establerts peraquest reglament, són dies hàbils de dilluns a divendres,llevat dels declarats festius anualment per la Mesa delParlament.

3. S’exclouen del còmput dels terminis els dies hàbilscompresos entre els períodes ordinaris de sessions, lle-vat que l’afer en qüestió hagi estat inclòs en l’ordre deldia d’una sessió extraordinària. La Mesa del Parlamentha de fixar els dies que s’han d’habilitar perquè hi hagitemps de complir els tràmits que permetin de tenir ladita sessió.

4. Els terminis que estableixen les lleis per a les actua-cions parlamentàries dels òrgans del Parlament, delsmembres i dels grups parlamentaris es computen, lle-vat que una llei disposi específicament una altra cosa,com a dies hàbils, o bé de data a data, en el cas ques’expressin en mesos.

ARTICLE 94. PRÒRROGA DELS TERMINIS

La Mesa del Parlament pot acordar la pròrroga delsterminis establerts per aquest reglament. Fora de casosexcepcionals, les pròrrogues no han d’excedir un espaide temps igual al fixat.

ARTICLE 95. PRESENTACIÓ DE DOCUMENTS

1. La presentació de documents al Registre General delParlament s’ha de fer els dies i les hores que fixi laMesa del Parlament.

2. Els documents presentats en suport informàtic otransmesos per mitjans informàtics, electrònics otelemàtics són admesos si se’n garanteix la disponibi-litat i l’accés i hi ha compatibilitat amb els sistemesemprats pel Parlament, o de programari lliure. La Mesadel Parlament pot establir l’ús de codis, formats o dis-senys determinats per a garantir-ne la compatibilitat, iha de fixar les mesures de seguretat que tendeixin aevitar la intercepció o l’alteració de les comunicacions.Aquestes mesures poden incloure la restricció d’ús delsmitjans informàtics, electrònics o telemàtics.

3. Els documents presentats en suport informàtic otransmesos per mitjans informàtics, electrònics otelemàtics han de complir, a més, els requisits següents:

a) Cal que hi hagi constància, amb la data i l’hora cor-responents, de la transmissió, de la recepció i del con-tingut íntegre del document.


23

1.01.05


b) Cal que els remitents i els destinataris estiguin iden-tificats de manera fidedigna.

4. Els documents transmesos mitjançant qualsevol al-tre sistema tecnològic poden ésser admesos en les ma-teixes condicions especificades per l’apartat 2, si com-pleixen els requisits assenyalats per l’apartat 3.

ARTICLE 96. DECLARACIÓ D’URGÈNCIA

1. La Mesa del Parlament pot acordar que un assump-te es tramiti pel procediment d’urgència, si ho demanenel Govern, tres grups parlamentaris o una cinquena partdels diputats.

2. Si s’acorda el procediment d’urgència per a un trà-mit en curs, s’ha d’aplicar als tràmits subsegüents.

3. La declaració d’urgència comporta la reducció a lameitat dels terminis fixats amb caràcter ordinari.

4. Els terminis a què fa referència l’apartat 3 encarapoden ésser reduïts més si ho acorda la Mesa del Par-lament.

SECCIÓ SISENA. LES PUBLICACIONS DEL PARLAMENT I LA

PUBLICITAT DELS TREBALLS PARLAMENTARIS

ARTICLE 97. PUBLICACIONS OFICIALS

1. Les publicacions oficials del Parlament de Catalunyasón les següents:

a) El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya(DSPC).

b) El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya(BOPC).

2. En el Diari de Sessions del Parlament de Catalunyaes reprodueixen fidelment totes les intervencions i totsels acords adoptats en les sessions públiques. Així ma-teix, hi consten les incidències que s’hi han esdevingut.

3. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publi-ca els projectes i les proposicions de llei, els vots par-ticulars o les esmenes que s’han de defensar en el Pleo en una comissió que actua en seu legislativa plena, elsinformes de ponència, els dictàmens de les comissionslegislatives, els acords de les comissions i del Ple, lesinterpel·lacions, les mocions, les propostes de resolució,les preguntes i les respostes que s’hi donin que no si-guin de caràcter reservat, les comunicacions del Go-vern i qualsevol altre text o document la publicació delqual és exigida per algun precepte d’aquest reglamento és ordenada pel president o presidenta, atesa l’exigèn-cia d’un tràmit que requereix la intervenció del Parla-ment.

4. El president o presidenta del Parlament o d’una co-missió, per raons d’urgència, pot ordenar que els docu-ments a què es refereix l’apartat 3 que han d’ésser de-batuts i votats siguin reproduïts i repartits als membresde l’òrgan abans que siguin publicats.

ARTICLE 98. PUBLICITAT DEL TREBALL PARLAMENTARI

1. El Parlament és accessible als ciutadans i als grupsi les organitzacions socials, els quals tenen dret a conèi-xer les tramitacions parlamentàries.

2. L’administració parlamentària, mitjançant les tecno-logies de la comunicació i la informació i en especialper mitjà d’internet, del Canal Parlament i d’altres mit-jans específics, ha de facilitar als ciutadans l’accés a lestramitacions i la documentació parlamentàries.

ARTICLE 99. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL

1. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les mesurespertinents per a facilitar als mitjans de comunicaciósocial informació de les activitats parlamentàries.

2. La Mesa del Parlament regula la concessió de cre-dencials als representants dels diversos mitjans de co-municació perquè puguin accedir als locals que els sóndestinats i assistir a les sessions si els és autoritzat.

3. L’obtenció i l’enregistrament de sons i d’imatges hand’ésser autoritzats per la Mesa del Parlament, que ambaquesta finalitat dicta les normes convenients.

CAPÍTOL II. EL PROCEDIMENT LEGISLATIU

SECCIÓ PRIMERA. LA INICIATIVA LEGISLATIVA

ARTICLE 100. SUBJECTES

La iniciativa legislativa correspon:

a) Al Govern, que l’exerceix mitjançant la presentaciód’un projecte de llei.

b) Als grups parlamentaris i als membres del Parla-ment, que l’exerceixen mitjançant la presentació d’unaproposició de llei. Les proposicions de llei poden ésserpresentades per un grup parlamentari amb la signaturadel portaveu o la portaveu, o per un diputat o diputadaamb la signatura de quatre membres més del Parlament.

c) Als òrgans polítics representatius de les demarcaci-ons supramunicipals de l’organització territorial deCatalunya, que l’exerceixen, en la forma establerta perla regulació legal corresponent, mitjançant la presenta-ció d’una proposició de llei.

d) Als ciutadans, que l’exerceixen, en la forma establer-ta per la Llei de la iniciativa legislativa popular, mitjan-çant la presentació d’una proposició de llei.

e) Als municipis, en els termes establerts per la legisla-ció vigent.

ARTICLE 101. REQUISITS

1. Els projectes i les proposicions de llei han de tenir unobjecte material determinat i homogeni i han d’anaracompanyats d’una exposició de motius i dels antece-dents necessaris per a poder-s’hi pronunciar.

2. Les iniciatives legislatives s’han d’adreçar a la Mesadel Parlament.

3. Les proposicions de llei presentades pels òrgans po-lítics de les demarcacions supramunicipals i les deriva-des de l’exercici de la iniciativa legislativa popular hande complir, a més, els requisits específics establerts perla legislació corresponent.

ARTICLE 102. ADMISSIÓ A TRÀMIT

1. La Mesa del Parlament ha de verificar si els projec-tes i les proposicions de llei compleixen els requisits


24

1.01.05.


establerts per aquest reglament i per les lleis i declararsi són admesos a tràmit o no ho són.

2. Si la Mesa del Parlament considera que una proposi-ció de llei pot implicar un augment de crèdits o una dis-minució d’ingressos, ha de sol·licitar la conformitat prè-via del Govern perquè sigui admesa a tràmit. La respostadel Govern ha d’ésser motivada i s’ha de fer dins el ter-mini de vuit dies des que li ha estat tramesa la proposi-ció de llei, un cop transcorreguts els quals el silenci s’had’entendre com a conformitat. El Govern no pot denegarla conformitat a una tramitació si els efectes econòmicsque en poden derivar han estat expressament posposatsper a un altre exercici pressupostari.

3. Si no és consultat en la forma establerta per l’apar-tat 2, el Govern pot manifestar de manera motivada laseva disconformitat per raons pressupostàries amb latramitació d’una proposició de llei fins dos dies abansde l’inici del debat de totalitat, i correspon a la Mesa delParlament adoptar la decisió definitiva sobre l’admis-sió a tràmit.

4. En el cas que un projecte o una proposició de llei nosiguin admesos a tràmit, la Mesa ho ha de comunicarimmediatament als que han exercit la iniciativa legisla-tiva i aquests poden sol·licitar la reconsideració de l’acordde la Mesa en els termes establerts per l’article 30.

SECCIÓ SEGONA. EL PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

APARTAT PRIMER. LES ESMENES I EL DEBAT DE TOTALITAT

ARTICLE 103. PUBLICACIÓ DE LES INICIATIVES LEGISLATIVES

La Mesa del Parlament, després d’acordar l’admissió atràmit dels projectes o les proposicions de llei, disposaque es publiquin i, un cop escoltada la Junta de Porta-veus, designa la comissió o les comissions que han detramitar-los i obre el període de presentació d’esmenesa la totalitat.

ARTICLE 104. ESMENES A LA TOTALITAT

1. Un cop publicada la designació de la comissió o deles comissions que han de tramitar el projecte de llei ola proposició de llei, els diputats i els grups parlamen-taris tenen un termini de deu dies per a presentar-hiesmenes a la totalitat, mitjançant un escrit adreçat a lamesa de la comissió, la qual n’ha de declarar l’admis-sibilitat o la inadmissibilitat, de conformitat amb elsrequisits exigits per aquest reglament i, si escau, dispo-sar-ne la publicació. Per a admetre a tràmit les esmenesa la totalitat amb el text alternatiu són aplicables tam-bé les disposicions de l’article 102.2 i 3.

2. Són esmenes a la totalitat les que demanen el retorndel projecte o la proposició de llei als seus autors o lesque presenten un text articulat alternatiu i congruentamb l’objecte material de la iniciativa legislativa. No-més poden ésser presentades pels grups parlamentariso per un diputat o diputada amb la signatura de quatremembres més del Parlament.

ARTICLE 105. DEBAT DE TOTALITAT

1. Els projectes de llei i les proposicions de llei sónobjecte d’un debat de totalitat en el Ple sobre la valo-

ració general del text, l’oportunitat, els principis i elscriteris que informen la proposta i, si han estat presen-tades, sobre les esmenes a la totalitat.

2. El debat de totalitat comença per la presentació delprojecte o de la proposició de llei a càrrec, segons elcas, d’un membre del Govern; d’un grup parlamentario un diputat o diputada; dels representants designatspels òrgans de les demarcacions supramunicipals, finsa un màxim de tres; dels representants designats pelsmunicipis, o d’un membre de la comissió promotorad’una iniciativa legislativa popular. Aquestes interven-cions tenen un temps de quinze minuts.

3. El debat de totalitat es desenvolupa d’acord amb l’ar-ticle 75 i amb les especificitats establertes pel presentarticle.

4. Cada una de les esmenes a la totalitat presentades potdonar lloc a un torn a favor i un altre en contra, de quin-ze minuts, si bé els torns per a fixar posicions s’acumu-len en una única intervenció. Si no s’han presentat es-menes a la totalitat, després de la presentació de lainiciativa legislativa, intervenen els grups parlamenta-ris per fixar llur posició durant un temps de deu minuts.

5. Quan s’han presentat esmenes a la totalitat, un copfinit el debat, se sotmeten a votació, en primer lloc,conjuntament les que proposen la devolució del projec-te o de la proposició de llei i després, si n’hi ha, singu-larment les de text alternatiu, per l’ordre en què hanestat presentades.

6. Si el Ple aprova la devolució del projecte o de la pro-posició de llei, la iniciativa legislativa resta rebutjada idecauen les esmenes amb text alternatiu, si se n’hi ha-vien presentat. En aquest cas, el president o presiden-ta del Parlament ha de comunicar la decisió del Ple alsautors de la iniciativa legislativa rebutjada.

7. Si el Ple aprova una esmena a la totalitat de les queproposen un text articulat alternatiu, el president o pre-sidenta del Parlament n’ordena la publicació com aproposició de llei i la tramet a la comissió corresponent.Aquesta proposició de llei no pot ésser objecte d’esme-nes a la totalitat.

8. Un cop finit el debat de totalitat i, si escau, les vota-cions sobre les esmenes a la totalitat, el Ple ha de deci-dir, en els supòsits i en els termes admissibles segonsl’article 124, si el projecte o la proposició de llei es tra-mita mitjançant el procediment de comissió en seu le-gislativa plena.

APARTAT SEGON. LES COMPAREIXENCES DE LES ORGANIT-ZACIONS I ELS GRUPS SOCIALS

ARTICLE 106. SOL·LICITUD I TRAMITACIÓ

1. Un cop tingut el debat de totalitat, i sempre que enresulti la tramitació d’una iniciativa legislativa, elsgrups parlamentaris, en el termini de cinc dies, mitjan-çant un escrit adreçat a la mesa de la comissió, podenproposar-hi la compareixença de les organitzacions i elsgrups socials interessats en la regulació de què es tracti.

2. Correspon a la comissió d’acordar les compareixen-ces.


25

1.01.05


3. En les proposicions de llei que afectin directamentels ens locals, han d’ésser escoltades de manera precep-tiva les entitats associatives d’aquests ens per mitjà dellurs representants.

4. En cada compareixença, en primer lloc, intervenendurant un temps de quinze minuts els compareixents i,posteriorment, els grups parlamentaris poden formularpreguntes o demanar aclariments durant un temps dedeu minuts. Finalment, els compareixents responen, siescau, a les intervencions dels grups parlamentaris.

APARTAT TERCER. LES ESMENES A L’ARTICULAT

ARTICLE 107. REQUISITS I ADMISSIÓ A TRÀMIT

1. Un cop finit el termini per a sol·licitar les comparei-xences de les organitzacions i els grups socials, o quanaquestes ja s’han fet, els diputats i els grups parlamen-taris tenen un termini de quinze dies per a presentaresmenes a l’articulat dels projectes i de les proposici-ons de llei, mitjançant un escrit adreçat a la mesa de lacomissió, la qual les qualifica, en declara l’admissibi-litat o la inadmissibilitat de conformitat amb els requi-sits exigits per aquest reglament i en disposa, si escau,la publicació.

2. Les esmenes poden ésser de supressió, de modifica-ció i d’addició. En els dos darrers supòsits, l’esmena hade contenir el text concret que es proposa com a modi-ficació o com a addició, que ha d’ésser congruent ambl’objecte material de la iniciativa legislativa. També espoden proposar esmenes de millora formal de la inici-ativa, d’acord amb les normes de tècnica legislativa.

3. Cada disposició addicional, transitòria, derogatòriao final té la consideració d’article, als efectes del pro-cediment legislatiu i del que estableix l’apartat 2.

4. Les esmenes presentades relatives a l’exposició demotius es discuteixen al final del tràmit corresponent sila comissió acorda d’incorporar l’exposició damuntdita com a preàmbul de la llei.

ARTICLE 108. ESMENES AMB INCIDÈNCIA PRESSUPOSTÀ-RIA

1. Les esmenes a un projecte o a una proposició de lleique comporten un augment dels crèdits o una disminu-ció dels ingressos pressupostaris requereixen la confor-mitat del Govern perquè siguin tramitades.

2. La mesa de la comissió encarregada de tramitar unprojecte o una proposició de llei ha de trametre al Go-vern, mitjançant el president o presidenta del Parla-ment, les esmenes que la comissió considera que com-porten augment o disminució del pressupost en curs,d’acord amb el que estableix l’apartat 1.

3. El Govern ha de donar a la comissió una respostaraonada pel que fa a les esmenes a què es refereixl’apartat 2, en un termini de vuit dies, un cop transcor-regut el qual s’entén que el silenci del Govern és ex-pressiu de la seva conformitat.

4. En el supòsit que no s’hagi seguit el que estableixl’apartat 2 i en qualsevol tràmit de les esmenes a què esrefereix l’apartat 1, el Govern pot adreçar-se al Parla-

ment, mitjançant un escrit motivat, posant en qüestió elcaràcter modificatiu del pressupost vigent d’una esme-na o de més d’una. La Mesa del Parlament ha d’adop-tar la decisió definitiva sobre l’admissió a tràmitd’aquestes esmenes.

APARTAT QUART. LA TRAMITACIÓ EN COMISSIÓ

ARTICLE 109. INFORME DE LA PONÈNCIA I DICTAMEN DE

LA COMISSIÓ

1. La comissió, després de finalitzat el període de pre-sentació d’esmenes a l’articulat, ha d’encarregar la re-dacció d’un informe a la vista del projecte o de la pro-posició de llei i de les esmenes presentades, en untermini de quinze dies, a una ponència formada per unmembre de la comissió en representació de cada grupparlamentari, o a un de sol. Si es designa un ponent ouna ponent que no és membre de la comissió, s’ha decomunicar a quin diputat o diputada substitueix per aaquella tramitació. L’acord de nomenar un ponent ouna ponent únic ha d’ésser adoptat per les tres cinque-nes parts dels membres de la comissió.

2. La ponència pot recomanar a la comissió l’adopciód’esmenes i pot proposar esmenes transaccionals entreles ja presentades i el text inicial del projecte o de laproposició de llei, i ha d’indicar, en tot cas, les modi-ficacions que comporten respecte a aquest text inicial.La ponència, si és col·legiada, pot proposar, per unani-mitat, noves esmenes. Correspon a la ponència, asses-sorada pels serveis jurídics i lingüístics, d’elevar a lacomissió propostes de tècnica legislativa i d’adequacióa les regles i als usos formals i lingüístics del Parlamentrespecte als projectes i les proposicions de llei.

3. L’informe es considera acabat un cop ha estat signatpel relator o relatora o pels ponents que representen,d’acord amb el sistema de vot ponderat establert peraquest reglament, la majoria de la comissió que ha no-menat la ponència. L’informe de la ponència ha d’és-ser publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Ca-talunya.

4. La ponència col·legiada ha de designar, d’entre elsseus membres, un relator o relatora, que ha de dur aterme les funcions de coordinació dels treballs de laponència i de portaveu en les discussions en la comis-sió.

5. Un cop acabat l’informe de la ponència, la comissióelabora el dictamen del projecte o de la proposició dellei. El debat comença amb la presentació que fa del’informe el relator o relatora de la ponència. Sens per-judici de les agrupacions per blocs d’articles que elpresident o presidenta de la comissió pugui proposar, acontinuació es discuteixen i voten, article per article, totl’articulat i les esmenes, i poden fer ús de la paraula elsesmenants de l’article i la resta de membres de la co-missió.

6. La mesa de la comissió pot admetre a tràmit esme-nes transaccionals presentades per escrit per un mem-bre de la comissió durant l’elaboració del dictamen, sitendeixen a assolir un acord entre les esmenes ja formu-lades i el text de l’article, la qual cosa comporta la re-


26

1.01.05.


tirada de les esmenes respecte a les quals es transigeix.Així mateix es poden admetre a tràmit noves esmenessi són signades per tots els grups parlamentaris pre-sents. També es poden admetre a tràmit esmenes tèc-niques, les quals tenen per finalitat llevar del text lesincorreccions i els errors tècnics, terminològics ogramaticals.

7. En la direcció dels treballs de la comissió, el presi-dent o presidenta i la mesa compleixen les funcions queaquest reglament confereix al president o presidenta ia la Mesa del Parlament.

8. A petició de tots els grups parlamentaris, la comissiópot decidir assumir l’informe de la ponència, si aquestaha estat col·legiada, i elevar com a dictamen al Ple delParlament el text del projecte de llei o de la proposicióde llei que s’hi proposa.

ARTICLE 110. RESERVA D’ESMENES I DE VOTS PARTICU-LARS

1. Els grups parlamentaris que dissenteixin dels acordsde les comissions poden formular vots particulars pera sostenir el text rebutjat. Si les esmenes són rebutjadesper la comissió, els esmenants poden reservar-les per adefensar-les davant el Ple.

2. Els vots particulars i la reserva d’esmenes per al Plees poden formular en qualsevol moment del tràmit encomissió o, per escrit, dins les vint-i-quatre hores se-güents a la conclusió del dictamen.

3. La mesa de la comissió, un cop finit el termini a quèfa referència l’apartat 2, tramet al president o presidentadel Parlament el dictamen, signat pel president o presi-denta i pel secretari o secretària, juntament amb els votsparticulars i les esmenes reservades, i ha de disposar-nela publicació en el Butlletí Oficial del Parlament deCatalunya. Així mateix, si el dictamen es refereix a unaproposició procedent de la iniciativa legislativa popu-lar, de les demarcacions supramunicipals o dels muni-cipis, l’ha de trametre específicament als promotors dela iniciativa legislativa.

APARTAT CINQUÈ. LES ESMENES SUBSEGÜENTS ALS DICTÀ-MENS DEL CONSELL CONSULTIU

ARTICLE 111. TRAMITACIÓ

1. Quan el Parlament rep del Consell Consultiu de laGeneralitat el dictamen respecte a l’adequació a laConstitució i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya deldictamen d’una comissió parlamentària sobre un deter-minat projecte o una proposició de llei, el president opresidenta del Parlament mana que es publiqui en elButlletí Oficial del Parlament de Catalunya i la Mesadel Parlament obre, si escau, un termini per a la presen-tació d’esmenes.

2. Les esmenes presentades han d’ésser congruentsamb les conclusions i les observacions del dictamen delConsell Consultiu i només es poden referir als articleso a les esmenes objecte d’aquest dictamen. Les esme-nes han de complir els requisits que estableix l’article107.2; no obstant això, si les conclusions del dictamendel Consell Consultiu adverteixen de la inconstitucio-

nalitat global del dictamen de la comissió, les esmenespoden proposar la retirada del projecte o de la propo-sició de llei dictaminats. La Mesa del Parlament quali-fica la congruència de les esmenes presentades.

3. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta dePortaveus, decideix si el dictamen de la comissió par-lamentària sobre el projecte o la proposició de llei, ambles esmenes declarades congruents, ha d’ésser tramitatpel Ple o ha de tornar a la comissió que l’havia elabo-rat perquè en faci l’estudi i l’ordenació, juntament ambles esmenes i els vots particulars reservats per a defen-sar en el Ple. En aquest cas, no es pot sol·licitar un noudictamen al Consell Consultiu.

4. La comissió, en fer l’estudi de les esmenes subse-güents al dictamen del Consell Consultiu, pot recoma-nar esmenes transaccionals entre aquestes i les esmenesi els vots particulars reservats per a defensar en el Ple,d’acord amb el que disposa l’article 110. Els grupsparlamentaris poden posar en qüestió, en un escritmotivat, el caràcter transaccional de les esmenes fins aquaranta-vuit hores abans de començar la sessió plenà-ria en què s’ha de debatre el dictamen. La Mesa delParlament pren una resolució definitiva abans que si-guin posades a votació en el Ple.

5. En el supòsit a què es refereix l’apartat 4 no es potsol·licitar un nou dictamen al Consell Consultiu, llevatque la comissió, per la majoria absoluta dels seus mem-bres, acordi demanar-lo exclusivament en relació ambles esmenes transaccionals que recomani per a resoldreels vicis d’inconstitucionalitat o antiestatutorietat ad-vertits pel dictamen.

6. La votació de les esmenes subsegüents al dictamendel Consell Consultiu i de les transaccionals a què esrefereix l’apartat 4 correspon al Ple del Parlament.

APARTAT SISÈ. LA TRAMITACIÓ FINAL EN EL PLE

ARTICLE 112. DEBAT

1. Un cop dictaminat un projecte de llei en comissió, eldebat en el Ple pot començar amb la intervenció d’unmembre del Govern o, en el supòsit d’una proposicióde llei, dels grups o diputats proposants, o dels promo-tors d’una iniciativa popular, d’una demarcació supra-municipal o dels municipis. Tot seguit, el diputat o di-putada relator designat per la ponència pot presentar elstreballs de la ponència i la comissió durant un temps dedeu minuts. Aquestes intervencions no obren torn derèplica.

2. Si no es presenten vots particulars al dictamen ni esreserven esmenes, el president o presidenta, desprésque els grups parlamentaris hagin expressat llur posi-ció, sotmet tot el dictamen a votació, sens perjudici deldret dels grups de demanar votació separada d’algunpunt del dictamen.

3. Si s’han presentat vots particulars o s’han reservatesmenes, els grups parlamentaris disposen d’un torn dequinze minuts per a explicar llur posició sobre el dic-tamen de la comissió i, si escau, defensar globalmentles esmenes i els vots particulars.


27

1.01.05


4. Posteriorment, els grups parlamentaris tenen un tornde cinc minuts per a pronunciar-se sobre les esmenes iels vots particulars defensats pels altres grups.

5. Durant el debat en el Ple, la presidència pot admetreesmenes tècniques. Es poden admetre a tràmit esmenestransaccionals entre les ja presentades i el text del dic-tamen, la qual cosa comporta la retirada de les esmenesrespecte a les quals es transigeix. També es poden tra-mitar les esmenes presentades al projecte pels diputatsi els grups parlamentaris en el termini d’esmenes esta-blert que hagin estat reformades per a adequar-les a lanova redacció de l’article, modificada pel dictamen de lacomissió. També es poden admetre a tràmit altres esme-nes, si són signades per tots els grups parlamentaris.

ARTICLE 113. VOTACIÓ

1. Un cop finit el debat, les votacions es fan article perarticle. En primer lloc, es voten, quan n’hi hagi, lesesmenes i els vots particulars mantinguts, i també lesesmenes transaccionals, les presentades en aquesta faseper acord de tots els grups parlamentaris, i les tècni-ques. Finalment se sotmet a votació el dictamen de lacomissió.

2. El president o presidenta del Parlament pot ordenari agrupar les votacions per matèries, grups d’articles od’esmenes o per paràgrafs d’articles, si ho aconsellenles característiques dels textos i el desenvolupament deldebat. En tots els casos, els grups parlamentaris podendemanar votació separada d’algun punt del dictamen,d’una esmena o d’un vot particular.

ARTICLE 114. HARMONITZACIÓ DEL TEXT APROVAT

Si, un cop acabat el debat d’un projecte o d’una propo-sició i a conseqüència de l’aprovació d’un vot particu-lar, d’una esmena o de la votació dels articles, algunpunt del text resultant fos incongruent o obscur, laMesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a petició de lamesa de la comissió, pot trametre novament a la comis-sió el text aprovat pel Ple, amb l’única finalitat queaquesta, en el termini de quinze dies, en prepari unaredacció harmònica que no contradigui els acords delPle. El dictamen així redactat s’ha de sotmetre a la de-cisió final del Ple, que ha d’aprovar-lo o de rebutjar-loen conjunt, en una sola votació.

ARTICLE 115. ADAPTACIÓ DEL TEXT A CANVIS NORMATIUS

O JURISPRUDENCIALS

Si, com a conseqüència d’una decisió normativa o ju-risprudencial sobrevinguda, el dictamen d’una comis-sió resultés contrari a l’ordenament jurídic, la Mesa,d’acord amb la Junta de Portaveus, pot remetre el texta la comissió perquè en redacti un nou dictamen ade-quat a les noves circumstàncies seguint un procedimentanàleg a l’establert per l’article 114.

APARTAT SETÈ. RETIRADA DELS PROJECTES I DE LES PRO-POSICIONS DE LLEI


El Govern i els proposants, respectivament, d’un pro-jecte o d’una proposició de llei poden sol·licitar-ne la

retirada, en un escrit adreçat a la Mesa del Parlament,abans d’iniciar les votacions en el Ple o en la comissió,si aquesta actua en seu legislativa plena. Pel que fa a lespropostes presentades per iniciativa popular, la comis-sió que n’és promotora també pot sol·licitar-ne la reti-rada.

SECCIÓ TERCERA. ESPECIALITATS DEL PROCEDIMENT LE-GISLATIU

APARTAT PRIMER. ELS PROJECTES I LES PROPOSICIONS DE

LLEI DE DESENVOLUPAMENT BÀSIC DE L’ESTATUT D’AUTO-NOMIA DE CATALUNYA

ARTICLE 117. PONÈNCIA REDACTORA

1. Amb relació al desenvolupament bàsic del que esta-bleix l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Mesa delParlament, sens perjudici del règim general de la inici-ativa legislativa establert per l’article 100, d’acord ambla Junta de Portaveus i amb la iniciativa prèvia de dosgrups parlamentaris o d’una cinquena part dels dipu-tats, pot decidir que en aquestes matèries la iniciativaparlamentària sigui exercida pel conjunt dels grupsparlamentaris. Amb aquesta finalitat, la comissió quedesigni la Mesa del Parlament ha de constituir una po-nència, amb representació de tots els grups parlamen-taris, perquè elabori el text de la proposició de llei en eltermini de tres mesos, al terme del qual s’entén quedecau l’encàrrec, llevat d’una pròrroga atorgada ex-pressament. Per a publicar la proposició, se segueix elque disposa l’article 103.

2. El text elaborat per la ponència a què es refereixl’apartat 1 es tramita pel procediment legislatiu comú.Les proposicions de llei elaborades seguint aquest pro-cediment s’han de sotmetre al debat establert per l’ar-ticle 105 i, si són signades per tots els grups parlamen-taris, no poden ésser objecte d’esmenes a la totalitat. Lapresentació de la proposició de llei ha d’ésser feta peldiputat o diputada designat per la ponència.

ARTICLE 118. APROVACIÓ

1. L’aprovació dels projectes i les proposicions de lleide desenvolupament bàsic dels preceptes de l’Estatut,si aquest no ho estableix altrament, requereix el votfavorable de la majoria absoluta en una votació finalsobre el conjunt del text. La votació ha d’ésser anunci-ada amb antelació pel president o presidenta del Parla-ment. Si no s’aconsegueix la majoria absoluta, el pro-jecte ha d’ésser tornat a la comissió. La Mesa delParlament ha d’obrir un termini de set dies perquè elsgrups parlamentaris puguin presentar noves esmenes alconjunt del text. La comissió ha d’emetre un nou dic-tamen en el termini d’un mes.

2. El debat sobre el nou dictamen de la comissió s’had’ajustar a les normes que regulen els debats de totali-tat. Si en la votació s’aconsegueix el vot favorable de lamajoria absoluta, es considera aprovat i, si no, defini-tivament rebutjat.

3. La modificació i la derogació de les lleis a què esrefereix l’article 117.1 poden ésser tramitades seguint


28

1.01.05.


el procediment especial indicat per aquest precepte i, entots els casos, els projectes i les proposicions de llei demodificació i de derogació requereixen l’aprovació permajoria absoluta en una votació final.

APARTAT SEGON. EL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS

ARTICLE 119. PRESENTACIÓ I TRAMITACIÓ

1. La tramitació del projecte de llei de pressupostos esfa pel procediment que estableix aquest apartat, i suple-tòriament, s’hi aplica el procediment legislatiu comú.

2. El projecte de llei de pressupostos té preferència enla tramitació respecte als altres treballs parlamentaris.

3. La Mesa del Parlament, un cop admès a tràmit elprojecte de llei de pressupostos, ha d’obrir dos períodesd’esmenes que s’inicien el mateix dia; un període,d’una durada no inferior a deu dies naturals, per a pre-sentar les esmenes a la totalitat, i un altre període, d’unadurada no inferior als vint dies naturals, per a presen-tar les esmenes a l’articulat i als estats de despeses.

4. Les esmenes al projecte de llei de pressupostos quecomporten augment de crèdit en algun concepte noméssón admeses a tràmit si, a més de complir els requisitsgenerals, proposen alhora una baixa d’una quantiaigual, com a mínim, en algun altre concepte de l’estatde despeses del mateix departament del Govern i delsorganismes, les entitats i les empreses que en depenen.

ARTICLE 120. ELS DEBATS DE TOTALITAT DEL PROJECTE DE

LLEI DE PRESSUPOSTOS

1. En la tramitació del projecte de llei de pressupostosnomés es poden admetre com a esmenes a la totalitatles presentades pels grups parlamentaris que proposenel retorn del projecte al Govern o que proposen el re-torn de l’estat de despeses d’una secció pressupostàriacorresponent a un departament del Govern.

2. El debat de les esmenes a la totalitat que proposen elretorn del projecte al Govern es té únicament en el Ple,abans de començar la tramitació en comissió, i d’acordamb el procediment següent:

a) El debat s’inicia amb la presentació del projecte acàrrec d’un membre del Govern; tot seguit, els grupsque han presentat esmenes a la totalitat poden interve-nir per defensar-les per un temps màxim de trenta mi-nuts cada un.

b) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer untorn en contra per un temps màxim de trenta minuts, sinomés un grup parlamentari havia presentat esmena ala totalitat, o per aquest temps incrementat en quinzeminuts més per cada esmena addicional, si més d’ungrup n’havia presentades.

c) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que handefensat esmenes i els que s’hi han oposat poden inter-venir de nou durant un temps màxim de cinc minutscada un.

d) Els grups que no han intervingut en el debat podenmanifestar llur posició per un temps màxim de quinzeminuts cada un.

e) Un cop finit el debat, s’han de sotmetre a votacióconjuntament totes les esmenes. Si el Ple acorda el re-torn del projecte, aquest es té per rebutjat. Altrament, estenen per fixades la previsió d’ingressos i la despesaglobal màxima que resulti del projecte presentat, i ladistribució d’aquestes per seccions.

ARTICLE 121. EL DEBAT DE TOTALITAT DE LES SECCIONS

PRESSUPOSTÀRIES

El debat de totalitat de les seccions pressupostàries esté en sessions públiques convocades amb caràcter espe-cífic a les comissions legislatives que corresponguid’acord amb el procediment següent:

a) La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta dePortaveus, ha de determinar les comissions competentsper raó de la matèria per a tramitar cada esmena a latotalitat de les seccions.

b) La sessió de cada comissió s’inicia amb la presenta-ció de les línies bàsiques del pressupost del departamenta càrrec del conseller o consellera del departament delGovern afectat o, si escau, del conseller o consellera queen tingui encarregat el despatx; tot seguit, els grups quehan presentat esmenes a la totalitat poden intervenir perdefensar-les per un temps màxim de quinze minuts cadaun. Als efectes del debat, es considera que el pressupostdel departament inclou també el dels organismes, lesentitats i les empreses que en depenen.

c) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer untorn en contra per un temps màxim de quinze minuts sinomés un grup parlamentari havia presentat esmena ala totalitat o per aquest temps incrementat en cinc mi-nuts més per cada esmena addicional si més d’un grupn’havia presentat.

d) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que handefensat esmenes i els que s’hi han oposat poden inter-venir de nou durant un temps màxim de cinc minutscada un.

e) Els grups que no han intervingut en el debat podenmanifestar llur posició per un temps màxim de deuminuts cada un.

f) Un cop finit el debat, s’han de sotmetre a votació lesesmenes en la comissió que les ha debatudes.

g) Si una de les comissions acorda el retorn d’una sec-ció, el president o presidenta de la comissió ho ha decomunicar al president o presidenta del Parlament, a fique la ratificació de l’acord se sotmeti al Ple. Si el Pleratifica l’acord, la secció pressupostària es té per rebut-jada i s’ha de tornar al Govern perquè en presenti unade nova.

h) Si el Govern no retira el projecte de llei de pressu-postos, la tramitació del projecte en el Ple resta en sus-pens fins que el Govern no trameti un nou pressupostde la secció rebutjada i aquest sigui acceptat pel Ple.

ARTICLE 122. ELS DEBATS DE L’ARTICULAT I ELS ESTATS

DE DESPESES

1. El debat i la votació en la comissió competent enmatèria pressupostària s’han de referir a l’articulat i al’estat d’autorització de despeses, sens perjudici del’estudi d’altres documents que acompanyin el projecte


29

1.01.05


de llei del pressupost. La sessió de la comissió en quèes té aquest debat sempre és pública.

2. Després de closos els debats de totalitat, es pot pas-sar al debat detallat del text articulat i l’estat de despe-ses en la comissió competent en matèria pressupostària.A aquest efecte, la mesa de la comissió pot establir di-rectament la relació ordenada d’esmenes presentadessense que calgui el nomenament de ponents. La sessióde la comissió no pot començar abans que hagin trans-corregut com a mínim dos dies hàbils sencers des de ladata en què la relació ordenada d’esmenes hagi estatdistribuïda efectivament entre els grups parlamentaris.

3. Els grups parlamentaris i els diputats poden reservarper a defensar i votar en el Ple les esmenes rebutjadesper la comissió.

4. En el debat final en el Ple els grups intervenen perfixar llur posició sobre el conjunt dels treballs fets perla comissió i sobre les esmenes reservades. Cada gruppot intervenir per un temps màxim de vint minuts.

APARTAT TERCER. LA REFORMA DE L’ESTATUT D’AUTONO-MIA DE CATALUNYA

ARTICLE 123. PROCEDIMENT I APROVACIÓ

1. Les iniciatives de reforma estatutària promogudesper la Generalitat es tramiten d’acord amb les normesestablertes per l’article 117. Les proposicions de refor-ma estatutària han d’ésser subscrites per una cinquenapart dels diputats o per dos grups parlamentaris.

2. Les propostes de reforma estatutària que promouenles Corts Generals es tramiten pel procediment legisla-tiu comú.

3. El text adoptat pel Ple ha d’ésser sotmès a una vota-ció final, anunciada prèviament per la presidència, enla qual, perquè pugui ésser aprovat, cal el vot favorabledels dos terços dels membres de dret del Parlament. Sino s’aconsegueix aquesta majoria, el text, per acord dela Mesa i de la Junta de Portaveus, pot tornar a la co-missió, la qual ha de formular una nova proposta al Pleen el termini d’un mes. La iniciativa de reforma s’en-tén definitivament rebutjada si la nova proposta no as-soleix la majoria dels dos terços.

4. Un cop aprovat el projecte de reforma, el presidento presidenta del Parlament l’ha de remetre a les CortsGenerals.

5. El Parlament ha de nomenar una delegació perquèpresenti la proposta de reforma de l’Estatut davant lesCorts Generals.

6. Una delegació del Parlament, amb representació pro-porcional dels grups parlamentaris, forma part de lacomissió mixta paritària de membres del Congrés delsDiputats o del Senat i del Parlament que, de comúacord, ha de formular una proposta conjunta de refor-ma. Si escau de constituir una ponència, n’ha de formarpart, com a mínim, un diputat o diputada de cada undels grups parlamentaris, llevat del Grup Mixt. Enl’elecció dels altres membres de la ponència s’ha demantenir la representació proporcional dels grups par-lamentaris.

7. La delegació del Parlament formula la seva posiciórespecte al conjunt de la proposta de reforma en unavotació final adoptada per majoria de dos terços.

8. El Parlament, a proposta de dos grups parlamentariso de la cinquena part dels diputats i per majoria abso-luta dels seus membres, pot retirar les propostes de re-forma que hagi presentat, en qualsevol moment de latramitació davant les Corts Generals, abans que siguinaprovades de manera definitiva.

APARTAT QUART. LA DELEGACIÓ EN LES COMISSIONS DE LA

COMPETÈNCIA LEGISLATIVA PLENA


1. El Ple del Parlament, a proposta de la Mesa del Par-lament, de dos grups parlamentaris o d’una cinquenapart dels diputats, pot delegar en les comissions l’apro-vació de projectes i de proposicions de llei, llevatd’aquelles a què es refereix l’article 117.1, de la llei depressupostos i de les lleis de delegació legislativa. Enaquest cas, la comissió actua en seu legislativa plena.

2. El Ple, a proposta de la Mesa del Parlament, de dosgrups parlamentaris o d’una cinquena part dels dipu-tats, pot reclamar sempre el debat i la votació de qual-sevol projecte o proposició de llei que hagi estat objectede delegació.

ARTICLE 125. TRAMITACIÓ DE LES INICIATIVES LEGISLA-TIVES

1. La tramitació dels projectes i les proposicions de lleiper la comissió en seu legislativa plena segueix el pro-cediment legislatiu comú, llevat del tràmit de delibera-ció i de votació en el Ple.

2. Un cop rebut el projecte o la proposició de llei, lacomissió constitueix una ponència formada per unmembre de la comissió pertanyent a cada grup parla-mentari.

3. En l’informe de la ponència s’ha d’aplicar el queestableix l’article 109. Tot seguit, el ple de la comissiósegueix el tràmit establert per a la deliberació en el Pledel Parlament.

APARTAT CINQUÈ. LA TRAMITACIÓ DE LES INICIATIVES LE-GISLATIVES EN LECTURA ÚNICA


1. Un projecte de llei pot ésser tramitat directament ien lectura única pel Ple del Parlament o per una co-missió, si la naturalesa del projecte ho aconsella o lasimplicitat de la formulació ho permet. La tramitacióen lectura única ha d’ésser acordada pel Ple del Par-lament, a proposta del Govern, de la Mesa del Parla-ment, un cop escoltada la Junta de Portaveus o a ini-ciativa d’aquesta.

2. Les proposicions de llei signades per tots els grupsparlamentaris poden ésser tramitades en lectura únicapel Ple del Parlament o per una comissió, d’acord ambel que estableix l’apartat 1. Un cop exercida la inicia-tiva i plantejada la petició perquè sigui tramitada en


30

1.01.05.


lectura única, la Mesa del Parlament ordena de publi-car la proposició de llei i de trametre-la al Govern,d’acord amb el que disposa l’article 102.2.

3. El debat de la iniciativa legislativa en lectura única sesubjecta a les normes establertes per als debats de tota-litat; finalment, el conjunt de la iniciativa se sotmet auna sola votació.

CAPÍTOL III. L’IMPULS I EL CONTROL DE L’ACCIÓ POLÍTI-CA I DE GOVERN

SECCIÓ PRIMERA. LA INVESTIDURA I LA RESPONSABILITAT

POLÍTICA DEL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALI-TAT I DEL GOVERN

APARTAT PRIMER. LA INVESTIDURA

ARTICLE 127. DEBAT D’INVESTIDURA

1. La sessió d’investidura del president o presidenta dela Generalitat comença amb la lectura, feta per un o unadels secretaris, de la resolució del president o presiden-ta del Parlament en què proposa un candidat o candida-ta a la presidència. A continuació, el candidat o candi-data presenta, sense limitació de temps, el programa degovern i sol·licita la confiança del Ple. Llevat que elpresident o presidenta del Parlament consideri oportúde suspendre la sessió durant un temps no superior a lesvint-i-quatre hores, hi intervé després un representanto una representant de cada grup parlamentari, duranttrenta minuts cadascun d’ells.

2. El candidat o candidata pot fer ús de la paraula tantesvegades com ho demani. Quan respon individualment aun o una dels diputats que han intervingut, aquest té dreta una rèplica d’un temps igual a l’emprat pel candidat ocandidata. Si el candidat o candidata respon d’una ma-nera global als representants dels grups, cadascund’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps iguala l’emprat pel candidat o candidata.

3. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grupcontrarepliqui, aquest disposa d’un torn únic, no supe-rior als cinc minuts.

ARTICLE 128. VOTACIÓ

1. Després del debat es passa a la votació. Perquè elcandidat o candidata resulti investit ha d’obtenir elsvots de la majoria absoluta. Aquesta elecció comporta,alhora, l’aprovació del programa de govern exposat.

2. Si el candidat o candidata no aconsegueix la majo-ria establerta per l’apartat 1, es pot sotmetre a un segondebat i a una segona votació dos dies després; alesho-res, per a la investidura, és suficient la majoria simple.

APARTAT SEGON. LA RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL PRE-SIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT I DEL GOVERN

ARTICLE 129. RESPONSABILITAT POLÍTICA

El Parlament pot exigir la responsabilitat política delpresident o presidenta de la Generalitat i del Governper mitjà de la moció de censura i de la qüestió deconfiança.

ARTICLE 130. MOCIÓ DE CENSURA

1. La moció de censura ha d’ésser motivada i ha d’in-cloure un candidat o candidata a la presidència de laGeneralitat, que ha d’haver acceptat la candidatura. LaMesa del Parlament qualifica la moció de censurad’acord amb els requisits establerts per la legislacióvigent i per aquest reglament. Un cop admesa a tràmit,el president o presidenta del Parlament ho ha de comu-nicar al president o presidenta de la Generalitat i alsportaveus dels grups parlamentaris.

2. El president o presidenta del Parlament convoca elPle amb l’única finalitat de debatre i de votar la mocióde censura.

3. El debat s’inicia amb la defensa de la moció de cen-sura, que fa, durant trenta minuts, un o una dels dipu-tats signants de la moció; després, durant trenta minuts,pot intervenir el Govern. A continuació, sense limitacióde temps, pot intervenir el candidat o candidata propo-sat per a la presidència de la Generalitat, amb la fina-litat d’exposar el programa polític del govern que pre-tén formar.

4. Després de la suspensió establerta per la presidència,que no pot ésser superior a les vint-i-quatre hores, potintervenir un representant o una representant de cadas-cun dels grups parlamentaris, durant trenta minuts ca-dascun d’ells.

5. El candidat o candidata proposat, el president o pre-sidenta de la Generalitat i els membres del Govern po-den parlar tantes vegades com ho demanin. Si responenindividualment a un dels representants dels grups quehan intervingut, aquest té dret a un torn de rèplica d’untemps igual a l’emprat per aquells. Si responen de ma-nera global als representants dels grups, cadascund’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps iguala l’emprat per aquells.

6. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grupcontrarepliqui, aquest disposa d’un torn únic, no supe-rior a cinc minuts.

7. Els grups parlamentaris poden dividir llurs tornsd’intervenció.

8. La presidència ha d’anunciar prèviament l’hora de lavotació de la moció, que s’ha de fer al cap de cinc diesd’haver estat presentada la moció originària al RegistreGeneral del Parlament.

ARTICLE 131. QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

1. La qüestió de confiança s’ha de presentar mitjançantun escrit motivat i ha d’anar acompanyada del certifi-cat corresponent del Govern.

2. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, el presidento presidenta del Parlament ho ha de comunicar als porta-veus dels grups parlamentaris i convocar el Ple amb l’úni-ca finalitat de debatre i votar la qüestió de confiança.

3. El debat de la qüestió de confiança es té d’acord ambel procediment establert per l’article 127 per al debatd’investidura, amb el benentès que les intervencionsfixades per al candidat o candidata corresponen al pre-


31

1.01.05


sident o presidenta de la Generalitat i als membres delGovern a qui aquell ho encomani.

4. Una vegada finit el debat, la qüestió de confiança sesotmet a votació; prèviament, la presidència n’ha d’ha-ver anunciat l’hora.

APARTAT TERCER. ELS DEBATS GENERALS SOBRE L’ACCIÓ

POLÍTICA I DE GOVERN

ARTICLE 132. SUBSTANCIACIÓ DEL DEBAT

1. A l’inici del període de sessions de setembre, el Ple,en una convocatòria específica, té un debat sobre l’ori-entació política general del Govern.

2. El debat s’inicia amb la intervenció del president opresidenta de la Generalitat i la dels membres del Go-vern a qui aquell ho encomani. Després intervé, per untemps de trenta minuts, un representant o una represen-tant de cada grup parlamentari, llevat que el presidento presidenta del Parlament consideri més oportú desuspendre la sessió, durant un temps no superior a lesvint-i-quatre hores.

3. El president o presidenta de la Generalitat i els mem-bres del Govern poden fer ús de la paraula tantes vega-des com ho demanin.

4. Els diputats tenen dret a un torn de rèplica de deuminuts si el president o presidenta de la Generalitat oels membres del Govern els han respost individual-ment. En aquest cas, la rèplica es pot fer després detotes les intervencions del Govern o es pot fer individu-alment a cada membre del Govern. En el primer supò-sit, el temps de rèplica atribuït al grup no pot ésser su-perior a tantes vegades deu minuts com intervencionshan fet els membres del Govern. Poden replicar dipu-tats diferents i, si n’intervé més d’un, cap d’ells no potultrapassar els deu minuts. Si un grup parlamentarinomés té un torn de rèplica, pot dividir la seva interven-ció entre dos diputats com a màxim.

5. Si la rèplica d’un membre del Govern comporta queel diputat o diputada contrarepliqui, aquest disposad’un únic torn, no superior a cinc minuts. Si el presi-dent o presidenta de la Generalitat i els membres delGovern responen d’una manera global als representantsdels grups, cadascun d’aquests només té dret a una rè-plica de deu minuts.

ARTICLE 133. PRESENTACIÓ DE PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

1. Una vegada finit el debat, la Mesa del Parlament fixaun termini, que no pot ésser superior a les vint-i-quatrehores, en el qual els grups parlamentaris poden presen-tar propostes de resolució. La Mesa admet les que sóncongruents amb la matèria que ha estat objecte del de-bat i que no signifiquen moció de censura al Govern, icomunica als grups parlamentaris quines ha admès atràmit. Durant un nou termini fixat per la Mesa, el qualno pot ésser superior a les vint-i-quatre hores, els grupspoden estudiar les propostes presentades i presentarpropostes transaccionals que impliquin la retirada en toto en part de llurs propostes.

2. L’ordre de discussió i de votació de les propostes deresolució és l’ordre de presentació. No obstant això, pera evitar conflictes de prelació, s’entén que totes les pro-postes de resolució presentades els primers trenta mi-nuts del termini han estat presentades simultàniament,i, entre elles, l’ordre s’estableix per sorteig; si un grup,després de presentada una primera proposta, l’amplia ola complementa, s’entén, als efectes del debat i de lavotació, que el conjunt dels textos forma una sola pro-posta i que el moment de presentació és el corresponenta l’últim text presentat. Les propostes de resoluciótransaccionals es voten en el moment que correspon ales darreres de les propostes substituïdes.

3. Tots els grups poden defensar, per un temps no supe-rior a deu minuts, les propostes que han presentat, solso conjuntament. Després, en una nova intervenció, enl’ordre establert prèviament per la Junta de Portaveus,tots els grups poden fixar llur posició, per un tempsmàxim de deu minuts, pel que fa a les propostes presen-tades pels altres grups. A aquests dos torns no s’aplicael que disposa l’article 75.3.

4. Un grup parlamentari pot modificar la formulació deles propostes de resolució que ha presentat només en elcas que, una vegada explicitada la intenció de vot d’ungrup o de més d’un grup respecte a aquestes propostes,consideri que així pot aconseguir el suport d’algun al-tre grup i sempre que cap dels grups parlamentaris nos’hi oposi. Qualsevol grup pot demanar que es votinseparadament una part o diverses parts de la propostade resolució; la presidència, després d’escoltar el grupproposant, accedeix a la demanda si no contradiu elsentit original.

5. La Mesa ha de determinar quins són els punts co-muns, complementaris o contradictoris de les diversespropostes de resolució presentades i mantingudes.

6. Una vegada aprovada una proposta de resolució, to-tes les altres propostes es voten només pel que fa refe-rència als punts complementaris i no contradictorisamb la proposta aprovada.

ARTICLE 134. INICIATIVA PER A FER DEBATS ESPECÍFICS

1. Els debats generals sobre l’acció política i de governtambé es poden fer si ho demana el president o presi-denta de la Generalitat o ho decideix la Mesa del Par-lament, d’acord amb la Junta de Portaveus, a iniciativade dos grups parlamentaris o d’una cinquena part delsdiputats.

2. El president o presidenta del Parlament convoca ne-cessàriament la sessió corresponent si una quarta partdels diputats o un conjunt de grups parlamentaris queen representa, com a mínim, una cinquena part sol·licitaun debat sobre l’acció política i de govern. Aquestasol·licitud es pot fer un cop cada període de sessions.

3. Si la Junta de Portaveus no determina en quin ples’ha de substanciar el debat o no l’inclou en l’ordre deldia d’un dels plens fixats per al període de sessions encurs, el president o presidenta ha de convocar necessà-riament la sessió corresponent havent escoltat la Mesai la Junta de Portaveus.


32

1.01.05.


4. Les sol·licituds a què es refereixen els apartats 1 i 2han d’anar acompanyades d’un guió relatiu als temesque es proposen com a objecte del debat.

5. El procediment per al debat i per a la presentació i lavotació de resolucions és el que estableixen els articles132 i 133. Si el debat es fa a iniciativa parlamentària potésser encetat amb la intervenció d’un representant ouna representant dels diputats o dels grups proposantsque, per un temps màxim de trenta minuts, pot exposarels motius de la seva sol·licitud.

6. En el període comprès entre l’1 de setembre i el 31de juliol només es poden fer quatre debats a iniciativaparlamentària.

ARTICLE 135. DEBATS ESPECÍFICS EN LES COMISSIONS

1. Els debats encomanats a una comissió pel Ple delParlament, en aplicació d’una resolució o una moció,han de seguir el mateix procediment que els articles132 i 133 estableixen per als debats generals sobre l’ac-ció política i de govern. El debat s’ha de fer dins el ter-mini de dos mesos a partir de l’adopció de l’acord.

2. El debat s’inicia amb la intervenció d’un membre delGovern. Les funcions que els articles 132 i 133 enco-manen al president o presidenta i a la Mesa del Parla-ment corresponen al president o presidenta i a la mesade la comissió, respectivament.

SECCIÓ SEGONA. EL CONTROL I LA VALIDACIÓ DELS DE-CRETS LLEI

ARTICLE 136. PROCEDIMENT

1. El debat i la votació sobre la convalidació o deroga-ció d’un decret llei, de conformitat amb l’Estatut d’au-tonomia, s’ha de fer en el Ple del Parlament o en laDiputació Permanent, en el termini de trenta dies a par-tir que hagi estat promulgat. La inclusió d’un decret lleien l’ordre del dia d’una sessió es pot fer tan aviat comhagi estat publicat en el Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya.

2. Un membre del Govern ha d’exposar davant la cam-bra les raons per les quals el decret llei ha estat promul-gat; tot seguit es fa un debat de totalitat.

3. Finit el debat, es procedeix a la votació; s’entén queels vots afirmatius són favorables a la convalidació ique els negatius són favorables a la derogació.

4. Convalidat un decret llei, el president o presidentapregunta si cap grup parlamentari demana que es trami-ti com a projecte de llei. En cas afirmatiu, la sol·licitudse sotmet immediatament a la decisió de la cambra; sis’hi pronuncia a favor, es tramita com a projecte de lleipel procediment d’urgència. No poden ésser tramitadesesmenes de totalitat de devolució.

5. La Diputació Permanent pot tramitar com a projec-tes de llei pel procediment d’urgència els decrets lleique el Govern dicti en els períodes entre legislatures.

6. L’acord de convalidació o derogació d’un decret lleiha d’ésser publicat en el Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya.

SECCIÓ TERCERA. EL CONTROL DE LA LEGISLACIÓ DELE-GADA

ARTICLE 137. PROCEDIMENT

1. Si, d’acord amb l’Estatut d’autonomia, les lleis dedelegació estableixen que el Parlament ha d’efectuar elcontrol addicional de la legislació delegada, tan aviatcom el Govern ha fet ús de la delegació, aquest had’adreçar al Parlament la comunicació corresponent,acompanyada del text articulat o refós que és objecte dedelegació, abans que sigui publicat en el Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya.

2. El president o presidenta del Parlament ordena queel text que resulta de la delegació sigui publicat en elButlletí Oficial del Parlament de Catalunya, i obre untermini de quinze dies durant el qual els grups parla-mentaris i els membres del Parlament poden formular-hi objeccions i observacions, en un escrit adreçat a laMesa del Parlament. Les objeccions han d’ésser subs-crites per un grup parlamentari o per cinc membres delParlament i han d’ésser fonamentades.

3. Les objeccions han d’ésser debatudes en el Ple en eltermini d’un mes.

4. Si el Parlament rebutja les objeccions, la Mesa, es-coltada la Junta de Portaveus, ha de trametre les obser-vacions a la comissió competent per raó de la matèriaper tal que, en el termini d’un mes, adopti una resolu-ció respecte a l’ús de la delegació.

5. S’entén que el Govern ha usat correctament la dele-gació legislativa si el Parlament no aprova cap objeccióni cap observació.

6. Els decrets legislatius només es poden publicar en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya desprésque el Parlament hi hagi donat la conformitat o desprésque el Govern, en el termini d’un mes, hi incorpori lesobjeccions aprovades pel Parlament.

7. Si la llei de delegació estableix que el control parla-mentari sigui fet després de la publicació del decretlegislatiu, el Govern l’ha de trametre immediatament alParlament. El president o presidenta ha d’ordenar quees publiqui en el Butlletí Oficial del Parlament de Ca-talunya i ha d’obrir un termini de quinze dies durant elqual els grups parlamentaris i els membres del Parla-ment poden formular-hi observacions i objeccions ra-onades. Si en aquest termini s’hi formulen objeccions,l’ús de la delegació és sotmès a un debat de totalitat enel Ple.

8. Les lleis de delegació poden ampliar els terminisestablerts per aquest article i fixar procediments espe-cífics de control.

SECCIÓ QUARTA. LES INTERPEL·LACIONS

ARTICLE 138. PRESENTACIÓ I SUBSTANCIACIÓ

1. Els diputats i els grups parlamentaris poden formu-lar interpel·lacions al Govern. Les interpel·lacions s’hande tramitar en el Ple.

2. Les interpel·lacions s’han de presentar per escrit a laMesa del Parlament i s’han de referir als motius i als


33

1.01.05


propòsits del capteniment del Govern en qüestions depolítica general que siguin competència d’algun delsseus departaments, i han de determinar-ne l’objecte ol’abast material.

3. La Mesa, en qualificar l’escrit d’una interpel·lació,pot considerar que el contingut no s’ajusta a aquest ti-pus de tramitació, segons el que estableix l’apartat 2; siés així n’ha d’ordenar la tramitació com a pregunta arespondre per escrit.

4. Les interpel·lacions s’han de presentar al RegistreGeneral del Parlament en el termini que fixa la Mesaper a cada període de sessions. Un cop admeses a trà-mit, se n’ha d’informar immediatament el Govern i elsgrups parlamentaris. Les interpel·lacions no incloses enl’ordre del dia decauen automàticament.

5. En aprovar el calendari de sessions plenàries delperíode, la Mesa, d’acord amb la Junta de Portaveus,estableix el nombre màxim d’interpel·lacions que podenésser substanciades en cada sessió i la distribució pro-porcional d’aquestes entre els grups parlamentaris du-rant tot el període.

6. Qui formula la interpel·lació i qui l’ha de respondre,conjuntament, poden sol·licitar al president o presiden-ta, una única vegada, que aquesta no se substanciï; enaquest cas, la interpel·lació posposada s’ha d’inclourenecessàriament en l’ordre del dia de la sessió plenàriasegüent; altrament, decau.

7. Per a substanciar una interpel·lació, primer intervéqui la formula, i després, la persona interpel·lada. Lasubstanciació es clou amb els torns de rèplica de quil’ha formulada i de contrarèplica de qui ha estatinterpel·lat. Les primeres intervencions no poden durarmés de deu minuts, i les de rèplica, més de cinc minuts.

ARTICLE 139. MOCIONS

1. Tota interpel·lació pot menar a una moció en què lacambra manifesti la seva posició. Aquesta moció en capcas no pot ésser de censura al Govern.

2. El grup interpel·lant o el membre que signa la inter-pel·lació poden presentar la moció fins a l’endemà de lasubstanciació d’aquella. Les mocions subsegüents ainterpel·lacions substanciades en la darrera sessió ple-nària d’un període de sessions es poden presentar finsal dilluns de la setmana anterior en la qual hauran d’és-ser tramitades.

3. Les mocions han d’ésser congruents amb la inter-pel·lació substanciada. Les mocions admeses a tràmits’han d’incloure en l’ordre del dia de la sessió ordinà-ria següent a la de la substanciació de la interpel·lació.

4. Els grups parlamentaris, llevat del que formula lainterpel·lació o el grup al qual pertany qui l’ha formu-lada, poden presentar-hi esmenes fins a una hora abansde la sessió en què s’ha de tramitar. Les esmenes ques’hi presenten han d’ésser congruents amb la inter-pel·lació substanciada i amb la moció.

5. El debat i la votació de la moció es fan d’acord ambel que estableix aquest reglament per a les propostes deresolució.

ARTICLE 140. CONTROL DEL COMPLIMENT DE LES MOCI-ONS

1. La comissió a la qual correspon per raó de la matè-ria ha de controlar el compliment de les mocions a quèes refereix l’article 139. Si el text de la moció aprova-da no ho especificava, la Mesa del Parlament, escolta-da la Junta de Portaveus, ha de determinar la comissióa la qual correspon fer-ne el control.

2. El president o presidenta del Parlament ha de notifi-car al Govern la comissió davant la qual aquest hauràde retre compte del compliment de la moció.

3. El Govern, finit el termini que se li ha fixat per adonar compliment a la moció, disposa de quinze diesper a retre compte davant la comissió parlamentària quecorrespongui. Si la moció no especifica cap terminiconcret, el Govern ha de retre compte del complimentde la moció en un termini de quatre mesos, que s’ha decomptar a partir de l’endemà de la publicació de lamoció o de la resolució en el Butlletí Oficial del Parla-ment de Catalunya. Si el termini és fixat en mesos, escompta de data a data.

4. L’òrgan al qual correspon el control del complimentde la moció, un cop finit el termini que s’ha fixat alGovern per a donar-hi compliment, a petició d’un grupparlamentari o de qualsevol membre de la comissió, hade manifestar el seu criteri pel que fa al compliment dela moció o al retiment de compte del Govern.

5. Per a judicar el compliment de la moció, que had’haver estat inclòs prèviament com a punt de l’ordredel dia de la comissió competent en la matèria, elsgrups parlamentaris disposen de deu minuts per a fixarllur posició sobre l’escrit tramès pel Govern o sobrel’incompliment de la moció. Si el Govern sol·licita detenir una sessió informativa, s’ha d’aplicar el que esta-bleix l’article 151. Un cop clos el tràmit pertinent, i siun grup parlamentari o un dels diputats membres de lacomissió ho sol·licita, el president o presidenta de lacomissió ha de preguntar-li si considera que el Governha donat compliment a la moció.

6. Si l’incompliment de la moció o el no-retiment decompte pel Govern són constatables objectivament, permanca de la tramesa de la documentació requerida enel temps i la forma hàbils, o perquè no s’ha sol·licitatcap sessió informativa en la comissió respecte a aque-lla, a petició d’un grup parlamentari o de qualsevolmembre de la comissió, l’assumpte passa automàtica-ment a l’ordre del dia de la sessió plenària següent. Elsgrups parlamentaris disposen de deu minuts cadascunper a fixar llur posició sobre l’incompliment de la mo-ció. Si un grup parlamentari ho sol·licita, el president opresidenta del Parlament ha de preguntar al Ple si con-sidera que el Govern ha donat compliment a la moció.

SECCIÓ CINQUENA. LES PREGUNTES

ARTICLE 141. REQUISITS DE FORMULACIÓ

1. Els diputats poden formular preguntes al president opresidenta de la Generalitat i al Govern.

2. Les preguntes s’han de presentar davant la Mesa delParlament. Quan es pretén que s’hi doni una resposta


34

1.01.05.


oral, l’escrit presentat només n’ha de contenir la formu-lació estricta, relativa a un fet, una situació o una infor-mació, si el Govern ha pres o ha de prendre cap mesu-ra en relació amb l’assumpte, o si el Govern ha detrametre al Parlament cap document o l’ha d’informarde cap qüestió.

3. No s’admeten les preguntes en interès privat exclu-siu de qui les formula o de qualsevol persona singula-ritzada, ni tampoc les preguntes que facin una consul-ta de caràcter estrictament jurídic; les preguntes que esrefereixen a una persona física o jurídica només es po-den admetre a tràmit si l’activitat de la persona esmen-tada té transcendència pública en l’àmbit de la Genera-litat. No es poden admetre a tràmit les preguntes quecontenen expressions ofensives per a la dignitat de lespersones o que en menystenen els drets.

4. La Mesa qualifica l’escrit i admet la pregunta sis’ajusta al que estableix aquest article.

5. Qui formula una pregunta amb resposta oral i no hoespecifica s’entén que accepta que es respongui en lacomissió que la Mesa determini.

ARTICLE 142. TRAMITACIÓ DE LES PREGUNTES AMB RES-POSTA ORAL

1. En cada sessió plenària ordinària del Parlament s’hade reservar una hora per a substanciar preguntes adre-çades al president o presidenta de la Generalitat i alGovern. Aquest temps pot ésser ampliat per la Mesa,d’acord amb la Junta de Portaveus. Les preguntes adre-çades al president o presidenta de la Generalitat única-ment es poden substanciar en sessió plenària.

2. Les preguntes a respondre en el Ple s’han de presen-tar al Registre General del Parlament abans de les dot-ze del migdia de l’antevigília de la sessió en què hompretén substanciar-les. Un cop admeses a tràmit, sen’ha d’informar immediatament el president o presi-denta de la Generalitat, el Govern i els grups parlamen-taris. Les preguntes no incloses en l’ordre del dia de lasessió plenària decauen automàticament.

3. Cada grup parlamentari pot formular, com a mínim,una pregunta al president o presidenta de la Generali-tat en cada sessió ordinària. La Mesa, d’acord amb laJunta de Portaveus, estableix el nombre màxim de pre-guntes que es poden substanciar en cada sessió plenà-ria i llur distribució proporcional entre els grups parla-mentaris i, si escau, entre els diputats no adscrits, per atot el període de sessions.

4. El president o presidenta del Parlament, d’acord ambla Junta de Portaveus, fixa l’hora per a substanciar lespreguntes orals en el Ple.

5. En començar la sessió plenària, es distribueix la rela-ció de les preguntes que hom pretén de substanciar-hi.

6. Qui formula la pregunta i qui l’ha de respondre, con-juntament, poden sol·licitar al president o presidenta,una única vegada, que aquesta no se substanciï. Enaquest cas, la pregunta posposada s’ha d’incloure ne-cessàriament en l’ordre del dia de la sessió plenàriasegüent; altrament, decau.

7. Els grups parlamentaris poden presentar preguntesde reserva per si de cas es produeix l’eventualitat a quèfa referència l’apartat 6. Si aquestes preguntes no sesubstancien durant la sessió, decauen automàticament.

ARTICLE 143. SUBSTANCIACIÓ DE LES PREGUNTES AMB

RESPOSTA ORAL

1. En començar la sessió plenària, s’ha de distribuirentre els diputats la relació de les preguntes que s’hipoden substanciar.

2. En el debat, un membre del Govern respon desprésque el diputat o diputada hagi formulat estrictament lapregunta. Aquest pot intervenir a continuació per repli-car o repreguntar, i el debat s’acaba després de la novaintervenció del Govern. El president o presidenta,d’acord amb la Junta de Portaveus, fixa el temps de lesintervencions i vetlla perquè, tant la pregunta com laresposta, se cenyeixin a l’enunciat publicat i al temaobjecte de la pregunta.

3. Les preguntes que han de tenir una resposta oral encomissió poden ésser incloses en l’ordre del dia set diesdesprés d’haver estat publicades, i resten subjectes alque disposa aquest article per a les preguntes orals enel Ple.

ARTICLE 144. PREGUNTES AMB RESPOSTA PER ESCRIT

1. Si no hi ha cap indicació contrària, s’entén que quiformula una pregunta en sol·licita resposta escrita.

2. La resposta per escrit ha d’ésser congruent amb lapregunta formulada i s’ha de fer en els quinze dies se-güents d’haver estat publicada aquesta.

3. Si el Govern considera que la resposta a una preguntaper escrit té un caràcter fonamentalment documental,amb la conformitat prèvia de la Mesa, pot donar-hi eltractament de les respostes a les sol·licituds d’informa-ció i documentació a què es refereix l’article 5.

4. Si el Govern no tramet la resposta en el termini as-senyalat, el president o presidenta del Parlament, a pe-tició de qui ha formulat la pregunta, pot fixar un noutermini perquè sigui resposta per escrit o pot ordenarque s’inclogui en l’ordre del dia de la sessió següent dela comissió competent per raó de la matèria, la quals’ha de reunir en el termini d’un mes, com a màxim, apartir de la comunicació del president o presidenta, i liha de donar el tractament de les preguntes orals. El pre-sident o presidenta ha d’informar els interessats de laseva decisió.

SECCIÓ SISENA. LES PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

ARTICLE 145. PRESENTACIÓ

1. Les propostes de resolució del Parlament per a im-pulsar l’acció política i de govern es poden adreçar alGovern de la Generalitat o als ciutadans; han d’éssersubscrites per un grup parlamentari o per un diputat odiputada, amb la signatura de quatre membres més dela cambra.

2. Les propostes de resolució s’han de presentar a laMesa del Parlament, que en decideix l’admissibilitat,


35

1.01.05


n’ordena, si escau, la publicació i, escoltada la Junta dePortaveus, acorda que siguin tramitades per la comis-sió competent en la matèria o pel Ple del Parlament.

3. Un cop publicada la proposta de resolució, s’obre untermini de set dies, durant el qual els grups parlamen-taris hi poden presentar esmenes.


1. La proposta de resolució és objecte d’un debat enquè poden intervenir, després del grup o del diputat odiputada autor de la proposta, un membre de cadascundels grups parlamentaris que hi han presentat esmenesi, a continuació, un membre de cadascun dels grups queno hi han intervingut, per un temps màxim de deu mi-nuts.

2. El grup o el diputat o diputada proposant disposend’un torn final de dos minuts per a indicar el text queposen a votació i les esmenes que accepten, o bé per aproposar-ne de transaccionals, per tal d’assolir un acordentre la proposta i les esmenes presentades; el grupparlamentari esmenant pot vetar la transacció. Tambées poden presentar noves esmenes si són signades pertots els grups parlamentaris. Finalment, se sotmet avotació la proposta de resolució en la formulació dona-da pel grup o la persona proposant. Qualsevol grup potdemanar que es voti separadament una part o diversesparts de la proposta; el president o presidenta, desprésd’escoltar el grup o la persona proposant ha d’accedira la demanda si no en contradiu el sentit original.

3. El president o presidenta del Parlament o de la co-missió pot acumular, als efectes del debat, les propos-tes de resolució relatives a una mateixa qüestió o aqüestions que tenen connexió entre elles. Així mateix,els grups parlamentaris poden proposar d’acumular lavotació de propostes de resolució relatives a una matei-xa qüestió o amb un contingut substancialment idèntic,i proposar la refosa o la transacció entre aquestes i lesesmenes presentades, per tal que el Parlament adoptiuna resolució única. Qui ha presentat una proposta deresolució pot vetar l’acumulació i demanar que la sevaproposta sigui votada separadament. No obstant això,si dues propostes amb text coincident no han estat acu-mulades i han estat votades separadament, la Mesa del’òrgan que l’hagi substanciada, escoltats els propo-sants, pot acordar que es publiquin com una resolucióúnica.

4. La comissió a la qual correspongui per raó de lamatèria ha de controlar, d’acord amb el procedimentestablert per l’article 140, el compliment de les resolu-cions aprovades. Si es tracta d’una resolució aprovadaen comissió, el que estableix l’article 140.5 se substan-cia davant la mateixa comissió que la va aprovar.

ARTICLE 147. DECLARACIONS INSTITUCIONALS

1. El Parlament pot fer declaracions adreçades als ciu-tadans en relació amb qualsevol qüestió d’interès de laGeneralitat i dels ciutadans.

2. Les declaracions institucionals són acordades unàni-mement pel president o presidenta i per la Junta dePortaveus, es publiquen en el Butlletí Oficial del Parla-ment de Catalunya i són llegides en sessió plenària.

3. S’anomenen declaracions de la Junta de Portaveusles que s’acorden exclusivament per majoria.

4. S’anomenen declaracions de la presidència les quefa el president o presidenta des de la seva responsabi-litat i representació.

SECCIÓ SETENA. ELS PROGRAMES, ELS PLANS, ELS COMU-NICATS I LES COMPAREIXENCES DEL GOVERN

ARTICLE 148. DEBAT I VOTACIÓ DELS PROGRAMES, ELS

PLANS I ELS COMUNICATS

1. Si el Govern tramet al Parlament un programa, un plao un comunicat i li sol·licita que es pronunciï respected’aquest, la Mesa del Parlament ordena que es publiqui,i, escoltada la Junta de Portaveus, decideix si ha d’és-ser tramitat pel Ple o per una comissió legislativa.

2. Passats deu dies, el debat i la votació del programa,el pla o el comunicat poden ésser inclosos en l’ordre deldia corresponent.

3. El debat s’inicia amb la intervenció d’un membre delGovern. Tot seguit, pot fer ús de la paraula, durant untemps no superior a quinze minuts, un membre de cadagrup parlamentari.

4. Els membres del Govern poden respondre a totes lesqüestions plantejades alhora, d’una en una o agrupant-les per raó de la matèria. Cadascun dels grups que hanintervingut en el debat té dret a un torn de rèplica, nosuperior a deu minuts. Si el membre del Govern tornaa intervenir, el diputat o diputada disposa d’un torn nosuperior a cinc minuts per a contrareplicar.

5. Els grups parlamentaris poden presentar propostesde resolució congruents amb la matèria objecte del pro-grama, el pla o el comunicat.

6. La presentació, el debat i la votació de les propostesde resolució es fan d’acord amb el procediment esta-blert per l’article 133. Les propostes que comporten elrebuig total del programa, el pla o el comunicat delGovern s’han de votar en primer lloc.

7. Si la naturalesa del comunicat presentat pel Governho aconsella, la Mesa del Parlament, d’acord amb laJunta de Portaveus, pot acordar que sigui tramitat pelprocediment establert pels articles 145 i 146. Als efec-tes d’aquesta tramitació, el Govern n’és el proposant.

ARTICLE 149. PROPOSTES DEL GOVERN

1. Si el Govern tramet al Parlament una proposta enrelació amb la qual la llei exigeix que el Parlament espronunciï abans de la decisió administrativa, la Mesadel Parlament ordena que es publiqui i, escoltada laJunta de Portaveus, decideix si ha d’ésser tramitada pelPle o per una comissió legislativa.

2. La proposta ha d’ésser tramitada segons les normesgenerals del procediment legislatiu.

ARTICLE 150. COMPAREIXENCES DEL PRESIDENT O PRESI-DENTA DE LA GENERALITAT

1. El president o presidenta de la Generalitat, a peticiópròpia o per acord de la majoria, compareix davant el


36

1.01.05.


Ple del Parlament o de la Diputació Permanent. Tambépot comparèixer, a petició pròpia, davant una comissióparlamentària.

2. La compareixença s’ha de substanciar en el terminiimprorrogable d’un mes a partir de l’adopció de l’acordo de la sol·licitud corresponent.

3. En la compareixença, primer intervé el president opresidenta de la Generalitat, sense limitació de temps;a continuació, els grups parlamentaris, per un tempsmàxim de deu minuts, per fixar posicions, formularpreguntes o fer observacions; el president o presiden-ta respon, individualment o conjuntament, sense limi-tació de temps; els grups poden replicar per un tempsde cinc minuts; cada vegada que el president o presi-denta fa una contrarèplica a un grup, aquest té el dretd’intervenir novament per un temps idèntic.

4. El president o presidenta de la Generalitat pot com-parèixer davant la Diputació Permanent assistit de càr-recs, funcionaris i personal del Govern, i pot sol·licitarque hi intervinguin.

ARTICLE 151. SESSIONS INFORMATIVES DEL GOVERN

1. Els membres del Govern, per acord d’aquest o a pe-tició pròpia, poden comparèixer davant les comissionsper a tenir-hi una sessió informativa. Amb aquest ma-teix objecte, les comissions també poden acordar lacompareixença dels membres del Govern. En tots elscasos, el tema objecte de la sessió informativa ha d’és-ser inclòs prèviament en l’ordre del dia.

2. La sessió informativa consta de les fases següents:primer intervé el membre del Govern per un tempsmàxim d’una hora; a continuació, se suspèn la sessióper un temps màxim de quinze minuts. En reprendre’sla sessió, els grups parlamentaris poden intervenir perfixar posicions o formular les preguntes. El govern elsrespon per un temps màxim de trenta minuts; la presi-dència, a continuació, pot obrir un torn per tal que elsdiputats puguin formular preguntes o demanar aclari-ments congruents amb els temes tractats en la sessióinformativa.

3. Els membres del Govern poden comparèixer en lasessió informativa assistits de càrrecs, funcionaris ipersonal del Govern, i poden sol·licitar que hi intervin-guin.

CAPÍTOL IV. ELS SENADORS QUE REPRESENTEN LA GENE-RALITAT AL SENAT I LA RELACIÓ AMB ELS ÒRGANS DE

L’ESTAT

SECCIÓ PRIMERA. L’ELECCIÓ DELS SENADORS QUE REPRE-SENTEN LA GENERALITAT AL SENAT

ARTICLE 152. ELECCIÓ DELS SENADORS

1. El Ple del Parlament, en convocatòria específica,designa els senadors que han de representar la Genera-litat al Senat, d’acord amb l’Estatut d’autonomia deCatalunya.

2. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta dePortaveus, fixa el nombre de senadors que corresponproporcionalment a cada grup parlamentari.

3. El president o presidenta del Parlament fixa el termi-ni en què els representants dels grups han de proposarllurs candidats. Un cop finit aquest termini, el presidento presidenta fa públiques les resolucions corresponentsi convoca el Ple del Parlament perquè les ratifiqui.

4. Si cal substituir cap dels senadors a què es refereixenels apartats 1 i 3, la persona substituta ha d’ésser pro-posada pel mateix grup parlamentari que havia propo-sat el seu antecessor o antecessora.

ARTICLE 153. RELACIONS AMB ELS SENADORS QUE REPRE-SENTEN LA GENERALITAT AL SENAT

1. Les compareixences, amb caràcter previ a l’elecció,dels candidats a representar la Generalitat al Senat sónobligatòries i es regeixen pel que disposa l’article 157.

2. La Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, determinal’òrgan competent per a substanciar les compareixen-ces dels senadors que representen la Generalitat al Se-nat. Les propostes de compareixença han d’ésser subs-crites per dos grups parlamentaris o per una cinquenapart dels diputats.

3. Els senadors que representen la Generalitat al Senat,a petició de la tercera part d’aquests o per acord decomissió, poden comparèixer en una sessió informati-va per informar de llurs actuacions al Senat respecte aqualsevol tramitació relacionada amb la Generalitat oamb les comunitats autònomes.

4. Els senadors han d’ésser informats dels acords i elsdebats del Parlament relacionats amb l’activitat i lescompetències del Senat.

SECCIÓ SEGONA. LA RELACIÓ AMB ELS ÒRGANS DE L’ESTAT

ARTICLE 154. INICIATIVA LEGISLATIVA DAVANT EL CON-GRÉS DELS DIPUTATS

1. El Ple del Parlament, conformement amb l’Estatutd’autonomia de Catalunya, pot acordar de presentaruna proposició de llei a la Mesa del Congrés dels Dipu-tats o de sol·licitar al Govern de l’Estat que adopti unprojecte de llei. Aquestes iniciatives es tramiten pelprocediment legislatiu ordinari, llevat del tràmit de re-missió de la proposta al Govern.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, la Mesa delParlament, a sol·licitud del grup parlamentari promotorde la proposta, d’acord amb la Junta de Portaveus, potacordar que aquesta sigui tramitada directament en lec-tura única o per una comissió que actuï amb competèn-cia plena.

3. Les propostes que tenen per objecte les matèries aquè es refereix l’article 150.2 de la Constitució espa-nyola han d’ésser aprovades, en votació final, per ma-joria absoluta del Ple del Parlament.

4. El Parlament, d’acord amb l’Estatut d’autonomia deCatalunya, designa els diputats, fins a un màxim detres, que han de defensar les proposicions de llei en elCongrés dels Diputats.


37

1.01.05


ARTICLE 155. INTERPOSICIÓ DE RECURSOS D’INCONSTITU-CIONALITAT

1. El Ple del Parlament, d’acord amb el que estableixl’Estatut d’autonomia de Catalunya, pot acordar d’in-terposar el recurs d’inconstitucionalitat a què es refe-reix l’article 161.1.a de la Constitució espanyola.

2. D’acord amb el que estableix la Llei del ConsellConsultiu, un cop publicat el dictamen d’aquest, elsgrups parlamentaris o els membres del Parlament po-den comunicar al president o presidenta del Parlamentla pretensió d’interposar un recurs d’inconstitucionali-tat, indicant expressament l’article o els articles quepretenen d’impugnar; la proposta s’ha de publicar.

3. Tres grups parlamentaris o la cinquena part delsmembres poden presentar propostes alternatives sobreels articles que pretenen d’impugnar, o alternatives a laproposta d’interposició de recurs, dins un termini quefineix tres dies abans de començar la sessió en quès’han de debatre les propostes. Cap grup parlamentarini cap membre no poden presentar més d’una propos-ta de resolució.

4. Tots els grups parlamentaris, i també els membresque han presentat propostes de resolució, disposen dequinze minuts per a manifestar llur posició. El presidento presidenta del Parlament pot concedir-los un segontorn de cinc minuts.

5. La Mesa ordena la votació de les propostes presen-tades, de manera que resulti congruent amb la propos-ta d’interposar el recurs d’inconstitucionalitat.

6. El Ple del Parlament pot acordar de desistir d’un re-curs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament. Laproposta de desistiment ha d’ésser presentada per dosgrups parlamentaris o per una desena part dels mem-bres, abans que el Tribunal Constitucional hagi fixat ladata per a dictar la sentència.

7. La presentació d’alternatives i el debat i la votació dela proposta de desistiment s’han d’ajustar al procedi-ment que estableixen els apartats 3, 4 i 5.

ARTICLE 156. PERSONACIÓ EN ELS CONFLICTES DE COM-PETÈNCIA

1. El Ple del Parlament, d’acord amb el que estableixl’Estatut d’autonomia de Catalunya, mitjançant unaresolució, pot acordar:

a) Personar-se en els conflictes de competència a què fareferència l’article 161.1.c de la Constitució espanyola.

b) Encomanar al Govern de la Generalitat que compa-regui en els conflictes de competència a què fa referèn-cia l’article 161.1.c de la Constitució espanyola.

2. La proposta de resolució perquè el Govern compa-regui en els conflictes de competència ha d’ésser subs-crita per un grup parlamentari o per cinc membres delParlament i s’ha de presentar dins els vint dies següentsde la publicació o la comunicació de la disposició, laresolució o l’acte que es considerin mancats de compe-tència, o dins els vint dies següents d’haver-se produïtun acte concret d’aplicació mancat de competència.

3. Les propostes de resolució a què es refereix l’apar-tat 1 han d’especificar amb claredat els preceptes de ladisposició, o els punts de la resolució o de l’acte ambvici d’incompetència, i les disposicions legals o cons-titucionals de les quals resulta la manca de competèn-cia. Les propostes de resolució poden ésser objected’esmena i sempre han d’ésser tramitades en sessióplenària, pel procediment que estableixen els articles145 i 146, en el termini de vint dies a comptar de l’ad-missió a tràmit.

CAPÍTOL V. LES ELECCIONS I LES DESIGNACIONS QUE COR-RESPON DE FER AL PARLAMENT

ARTICLE 157. PROCEDIMENT PER A L’ELECCIÓ DE CÀR-RECS PÚBLICS

1. Per a les eleccions de càrrecs públics que les lleisencomanen al Parlament, els grups parlamentaris podenpresentar candidats d’acord amb les condicions quecada llei estableix. Aquestes candidatures han d’ésserpresentades al Registre General del Parlament quinzedies abans de l’inici de la sessió en què es preveu de ferl’elecció. La proposta ha d’anar acompanyada del cur-rículum detallat de cada un dels candidats proposats, enel qual s’han d’especificar els mèrits professionals i lesaltres circumstàncies que es considerin necessàries pera valorar la idoneïtat per al càrrec. Les propostes, ambels currículums, han d’ésser comunicades immediata-ment als grups parlamentaris.

2. Sempre que una llei ho prevegi, o si una tercera partdels diputats o tres grups parlamentaris demanen la com-pareixença de tots els candidats o d’alguns d’ells, laMesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud i, escol-tada la Junta de Portaveus, determina la comissió o sub-comissió competent en la qual han de comparèixer.

3. Un cop clos el termini per a la presentació de candi-datures, la Mesa ordena la remissió de la documentacióa la comissió o subcomissió a què fa referència el punt2, perquè aquesta examini les candidatures presentades.Si algun dels candidats presentats no compleix els re-quisits objectius exigits per l’Estatut d’autonomia o perles lleis que hi són aplicables, la comissió rebutja laproposta mitjançant una resolució motivada, que s’hade notificar al grup proposant. En aquest cas, el grupparlamentari pot presentar nous candidats en substitu-ció dels rebutjats, dins el termini que fixi la Mesa delParlament.

4. Durant la compareixença, que en cap cas no pot ex-cedir d’una hora per a cada candidat o candidata, elsmembres de la comissió o subcomissió poden demanarels aclariments i les explicacions pertinents sobre qual-sevol aspecte relacionat amb la seva formació acadèmi-ca, la seva trajectòria professional o els mèrits al·legats.En cap cas no es poden formular preguntes relatives ala situació personal de qui compareix o a qualsevol al-tra qüestió que no tingui relació amb la seva trajectòriaprofessional i acadèmica.

5. Als efectes del que disposa l’apartat 4, la presidèn-cia de la comissió o subcomissió ha de vetllar pels dretsde la persona compareixent, tot rebutjant les preguntes


38

1.01.05.


que puguin significar un menysteniment de l’honor o laintimitat del candidat o candidata o en vulnerin un dretfonamental.

6. Les sessions de les compareixences sempre són pú-bliques.

7. Els candidats convocats degudament a comparèixeren la sessió que no s’hi presentin el dia i l’hora indicatsresten exclosos del procediment de designació.

8. Els grups parlamentaris, en el termini de dos dies acomptar de la compareixença, poden formular observa-cions, no vinculants, sobre la idoneïtat dels candidatsproposats pel que fa a la naturalesa del càrrec, el currí-culum professional i els projectes d’actuació que cadapersona proposa per a exercir el càrrec.

ARTICLE 158. REVOCACIÓ

1. El procediment de revocació dels càrrecs elegits odesignats pel Parlament, si així és establert per llei iaquesta no disposa cap procediment específic, s’iniciaamb una proposta, signada per tres grups parlamenta-ris, que han de representar, com a mínim, la tercera partdels membres del Parlament. Aquesta proposta had’anar acompanyada dels motius que la justifiquen i had’ésser comunicada immediatament als grups parla-mentaris i a la persona directament afectada.

2. La proposta de revocació s’inclou en l’ordre del diadel Ple exclusivament pel procediment que estableixl’article 72.2.

3. El procediment de revocació, si així ho acorden laMesa i la Junta de Portaveus, pot incloure, a instànciadels grups proposants, totes o algunes de les fases es-tablertes per l’article 157.

4. La revocació s’ha d’aprovar pel Ple del Parlamentper la mateixa majoria que es requereix per a l’elecció,llevat que la llei ho disposi altrament.

CAPÍTOL VI. LES RELACIONS DEL PARLAMENT AMB EL

SÍNDIC DE GREUGES

ARTICLE 159. DEBAT DE L’INFORME ANUAL

1. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe anualque el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament,n’ordena la publicació i el tramet a la Comissió del Sín-dic de Greuges.

2. La Mesa de la Comissió, juntament amb els repre-sentants dels grups i havent escoltat el Síndic, determi-na el sistema de debat en comissió de l’informe delSíndic de Greuges. El debat s’ajusta al procedimentsegüent: s’inicia amb una exposició del Síndic de Greu-ges; tot seguit, pot intervenir un representant o una re-presentant de cadascun dels grups parlamentaris performular preguntes, demanar aclariments o debatre lesrecomanacions del Síndic; després de les respostes delSíndic de Greuges, la Mesa de la Comissió pot obrir unnou torn.

3. El debat de l’informe en el Ple s’ajusta al procedi-ment següent: el Síndic de Greuges exposa oralment unresum general de l’informe; tot seguit, pot intervenir unrepresentant o una representant de cadascun dels grups

parlamentaris, per fixar la posició global del grup res-pecte a l’informe i les recomanacions del Síndic, per untemps màxim de quinze minuts. La presidència, a sol·li-citud del Síndic o d’un grup parlamentari, pot obrir unnou torn d’una duració màxima de deu minuts. Ambmotiu d’aquest debat no es poden presentar propostesde resolució.

4. Els informes extraordinaris que el Síndic de Greugestramet al Parlament són tramitats d’acord amb el pro-cediment establert pels apartats 1 i 2 exclusivament enla Comissió del Síndic de Greuges, o en la que la Mesadetermini, considerada la naturalesa de l’informe i es-coltada la Junta de Portaveus.

ARTICLE 160. COMPAREIXENCES DEL SÍNDIC DE GREUGES

1. El Síndic de Greuges, a petició pròpia, pot comparèi-xer davant la Comissió del Síndic de Greuges en unasessió informativa. A aquest mateix objecte, la Comis-sió també en pot acordar la compareixença. La Mesa dela Comissió ha d’acordar convocar una sessió informa-tiva si la demanen una tercera part dels membres de laComissió o tres grups parlamentaris. En tot cas, el temaobjecte de la sessió informativa ha d’ésser inclòs prè-viament en l’ordre del dia.

2. Aquestes sessions es regeixen pel que disposa l’arti-cle 151 sobre les sessions informatives.

3. El Síndic de Greuges, en tota compareixença davantuna comissió, pot fer-se acompanyar dels adjunts i delsassessors i sol·licitar-los que hi intervinguin.

CAPÍTOL VII. LES RELACIONS DEL PARLAMENT AMB LA

SINDICATURA DE COMPTES

ARTICLE 161. PROGRAMA ANUAL D’ACTIVITATS DE LA

SINDICATURA DE COMPTES

1. La Sindicatura de Comptes ha de presentar cada anyal Parlament, abans de l’1 de desembre, el seu progra-ma anual d’activitats per a l’exercici següent. El progra-ma ha d’incorporar la previsió dels informes que s’hande fer durant l’exercici, entre els quals s’hi ha d’inclou-re tots els informes encomanats pel Parlament l’elabo-ració dels quals no s’hagi pogut completar en l’exercicien curs.

2. La Mesa del Parlament, un cop rebut el programa, had’ordenar que se’n distribueixi una còpia als grups par-lamentaris.

3. El programa anual d’activitats es pot revisar en elscasos que, no essent-hi previst, el Parlament encomanaun nou informe o quan, en casos de necessitat extraor-dinària i urgent, la Sindicatura de Comptes considerapertinent elaborar un informe o una memòria d’acordamb les funcions que li atribueix la llei.

ARTICLE 162. MEMÒRIA ANUAL DE FISCALITZACIÓ

1. La Sindicatura de Comptes ha de presentar anual-ment al Parlament una memòria de fiscalització en quènecessàriament s’ha d’incloure l’informe sobre elCompte general de la Generalitat, que en constitueix lapart bàsica.


39

1.01.05


2. Addicionalment, la Sindicatura pot incloure en laseva memòria de fiscalització anual els documents se-güents:

a) Els informes sobre les universitats públiques.

b) Els informes sobre les empreses i les entitats que,d’acord amb les normes reguladores del sistema euro-peu de comptes, es considera que són part del sector deles administracions públiques, en els casos que la llein’estableixi la fiscalització anual.

c) Els altres informes de fiscalització sobre el sectorpúblic de la Generalitat que la llei encomana de fer ambcaràcter anual a la Sindicatura de Comptes.

3. La Sindicatura de Comptes ha de facilitar als mem-bres de la Comissió de la Sindicatura de Comptes queho sol·licitin l’accés a l’expedient i a la liquidació delspressupostos i dels comptes que li han estat tramesosperquè en faci la fiscalització.

4. Els informes sobre les universitats públiques s’hande tramitar de conformitat amb el que estableix l’arti-cle 166. Els altres informes a què es refereix l’apartat2.b i c s’han de tramitar de conformitat amb el proce-diment establert per l’article 164.

ARTICLE 163. COMPTE GENERAL DE LA GENERALITAT

1. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe sobreel Compte general de la Generalitat, ordena que es pu-bliqui i el tramet a la Comissió de la Sindicatura deComptes perquè n’elabori el dictamen.

2. La Comissió ha de constituir una ponència de caràc-ter informatiu, integrada per representants de tots elsgrups parlamentaris per a estudiar l’informe i el Comp-te. La ponència pot demanar l’assessorament de la Sin-dicatura i de la Intervenció General de la Generalitat.Des del seu nomenament, la ponència disposa d’un ter-mini màxim d’un mes per a fer els seus treballs.

3. El debat en la Comissió s’inicia amb la presentació del’informe sobre el Compte general de la Generalitat pelsíndic o síndica major de la Sindicatura de Comptes o pelmembre que el Ple d’aquesta hagi designat per a infor-mar el Parlament. Tot seguit, pot fer ús de la paraula, perun temps màxim de quinze minuts, un representant o unarepresentant de cada grup parlamentari. Tots els diputatsque han intervingut en el debat tenen dret a un torn derèplica, no superior a deu minuts.

4. Finit aquest debat, el president o presidenta ha dedemanar a la Comissió si considera que l’informe pre-sentat per la Sindicatura de Comptes és suficient perquèel Parlament es pronunciï sobre el Compte general dela Generalitat. Si la Comissió manifesta que no, calcomunicar-ho a la Sindicatura de Comptes perquè pre-senti un nou informe. Altrament, la Mesa de la Comis-sió ha de fixar un termini perquè els grups parlamenta-ris presentin propostes de resolució sobre l’aprovaciódel Compte i sobre les observacions i les recomanaci-ons contingudes en l’informe de la Sindicatura. El de-bat i la votació de les propostes de resolució es fand’acord amb el procediment establert per l’article 133per a les propostes subsegüents als debats generals. Les

propostes que comporten el rebuig del Compte generals’han de votar en primer lloc.

5. La tramitació davant el Ple s’inicia amb la presenta-ció de l’informe sobre el Compte general de la Gene-ralitat pel síndic o síndica major de la Sindicatura deComptes. El dictamen de la Comissió, amb les propos-tes de resolució aprovades, és sotmès al Ple del Parla-ment, que en fa un debat de totalitat, amb un torn a fa-vor i un torn en contra de vint minuts cada un. Els grupsparlamentaris que no hi han intervingut disposen d’untorn cada un, no superior a quinze minuts, per a fixar laposició respectiva.

6. L’acord del Ple del Parlament ha d’ésser publicat enel Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i s’ha detrametre al Govern perquè en disposi la publicació enel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 164. INFORMES DE FISCALITZACIÓ DEL SECTOR

PÚBLIC DE LA GENERALITAT

1. Els informes de fiscalització sobre els òrgans, els ensi les entitats del sector públic de la Generalitat queemeti la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el seuprograma d’activitats, i també a petició del Parlamento quan, en casos de necessitat extraordinària i urgent,la Sindicatura ho consideri pertinent, com també elsinformes a què es refereix l’article 162.2.b i c en elscasos que no s’hagin tramès amb la memòria anual defiscalització, han d’ésser tramesos al Parlament un copel Ple de la Sindicatura els ha aprovat.

2. La Mesa del Parlament, un cop rebut cada informe,ordena que es publiqui i el tramet a la Comissió de laSindicatura de Comptes perquè el tramiti.

3. El debat en la Comissió de la Sindicatura de Comp-tes s’inicia amb la presentació de l’informe pel síndico síndica major de la Sindicatura de Comptes o pelmembre que el Ple d’aquesta ha designat per a informarel Parlament.

4. Pot intervenir després, per un temps màxim de deuminuts, un representant o una representant de cada grupparlamentari, i hi pot haver un torn de rèplica de cincminuts.

5. Els grups parlamentaris, en el termini que fixi laMesa de la Comissió, poden presentar propostes deresolució congruents amb l’informe objecte del debat,tant si van adreçades a la Sindicatura de Comptes comsi van adreçades a qualsevol de les institucions o els ensque la Sindicatura, d’acord amb les lleis, ha de fiscalit-zar. Per a qualificar la congruència de les propostes, laMesa atén exclusivament el que reflecteix o manifestadirectament el text de l’informe, però no les referènci-es incidentals ni tampoc les fetes en la presentació del’informe a la Comissió.

6. El debat i la votació de les propostes de resolució esfan d’acord amb el procediment establert per l’article133 per a les propostes subsegüents als debats generals.Les propostes que comporten el rebuig total de l’infor-me s’han de votar en primer lloc.


40

1.01.05.


7. Les resolucions de la Comissió de la Sindicatura deComptes s’han de publicar en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya i s’han de trametre al Governperquè en disposi la publicació en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya.

8. Si la Comissió ho acorda, en la mateixa sessió han decomparèixer els responsables dels òrgans, els ens o lesentitats fiscalitzats perquè, un cop feta la presentació del’informe, puguin respondre a les preguntes que elsformulin els diputats relatives als fets, les situacions oles informacions continguts en l’informe objecte deldebat. A aquest efecte, els grups parlamentaris tenen untermini de deu dies d’ençà de la publicació de l’infor-me per a formular propostes de compareixença. Aquesttràmit, si escau, substitueix les intervencions a què esrefereix l’apartat 4.

ARTICLE 165. FISCALITZACIÓ DE LA COMPTABILITAT DELS

PROCESSOS ELECTORALS

1. La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parla-ment un informe, dins el termini i amb el contingutestablerts per la legislació electoral, del resultat de lafiscalització sobre la regularitat de les comptabilitatselectorals justificades per cada partit, federació, coali-ció, associació o agrupació d’electors, en relació ambels processos electorals l’àmbit dels quals se circums-crigui a Catalunya.

2. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe, or-dena que es publiqui i el tramet a la Comissió de la Sin-dicatura de Comptes perquè el tramiti de conformitatamb l’article 164.3, 4, 5, 6 i 7. La tramitació de l’infor-me té prioritat en relació amb els altres treballs de laComissió.

3. La resolució adoptada s’ha de trametre també alGovern perquè adopti les resolucions i faci les actuaci-ons que calgui d’acord amb la legislació electoral.

ARTICLE 166. COMPTE GENERAL DE LES CORPORACIONS

LOCALS I INFORMES DE FISCALITZACIÓ DEL SECTOR PÚBLIC

LOCAL I DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES

1. La Mesa del Parlament, un cop ha rebut de la Sindi-catura de Comptes el Compte general de les corporaci-ons locals, ordena que sigui distribuït als grups parla-mentaris i posat a disposició dels membres delParlament perquè pugui ésser consultat.

2. La Comissió de la Sindicatura de Comptes coneix elCompte general de les corporacions locals pel procedi-ment que estableix l’article 164.3 i 4.

3. La Mesa del Parlament, un cop rebuts de la Sindica-tura de Comptes els informes de fiscalització dels òr-gans, els ens, les entitats del sector públic local i lesuniversitats públiques, ordena que siguin distribuïts alsgrups parlamentaris i posats a disposició dels membresdel Parlament perquè els puguin consultar, i obre untermini de quinze dies, durant el qual els grups parla-mentaris poden demanar la presentació de l’informeque considerin pertinent.

4. Si en el termini establert per l’apartat 3 cap grup nodemana la presentació de l’informe, s’entén que el Par-

lament n’ha tingut coneixement suficient. Altrament, laComissió de la Sindicatura de Comptes el tramita pelprocediment que estableix l’article 164.3 i 4.

5. Els grups parlamentaris poden sol·licitar a la Mesa dela Comissió d’obrir un termini per a presentar propos-tes de resolució, exclusivament en relació amb les com-petències que la Generalitat ha d’exercir en matèria detutela financera dels ens locals, quan la Sindicatura deComptes adreça expressament recomanacions al Go-vern o a l’Administració de la Generalitat. El debat i lavotació d’aquestes propostes es fan d’acord amb el pro-cediment establert per l’article 133 per a les propostessubsegüents als debats generals. No es pot admetre atràmit cap proposta de resolució relativa a competènci-es exclusives dels ens locals o dels organismes o lesempreses que en depenen. Les resolucions aprovadeshan d’ésser trameses també a les universitats públiqueso als ens locals afectats, perquè en tinguin coneixe-ment.

ARTICLE 167. MEMÒRIA ANUAL D’ACTIVITATS I COMPTE

DE LA SINDICATURA DE COMPTES

1. La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parla-ment, abans del 30 d’abril de cada any, la memòriaanual d’activitats i de gestió corresponent a l’exercicianterior, en què ha de justificar el grau de complimentdel programa d’activitats. Com a annex de la memòriaanual, la Sindicatura ha d’incloure la liquidació del seupressupost i els seus comptes anuals perquè puguinésser examinats pel Parlament.

2. La Mesa del Parlament, un cop rebuda la memòriaanual d’activitats i el Compte de la Sindicatura deComptes, ordena que siguin distribuïts als grups parla-mentaris i posats a disposició dels membres del Parla-ment perquè els puguin consultar, i obre un termini dequinze dies, durant el qual els grups parlamentaris po-den demanar la compareixença del síndic o síndicamajor i dels altres membres de la Sindicatura perquèpresentin la memòria i el Compte davant la Comissió,que, si escau, els tramita pel procediment que estableixl’article 164.3 i 4.

ARTICLE 168. ENCÀRRECS D’INFORMES

1. Les propostes de resolució que tenen per objecteencomanar un informe a la Sindicatura de Comptes,llevat de les subsegüents al debat d’un informe en quèproposen d’ampliar-lo o de completar-ne determinatsaspectes, són tramitades per la Comissió de la Sindica-tura de Comptes pel procediment que estableixen elsarticles 145 i 146.

2. Les propostes de resolució que tenen per objecteencomanar un informe a la Sindicatura de Comptes enrelació amb els comptes dels ens locals o dels organis-mes i les empreses que en depenen han d’ésser subscri-tes per dos grups parlamentaris o per la desena part delsmembres. Les propostes han de determinar l’abastmaterial i temporal del control que sol·liciten i justificarla concurrència d’interessos amb la Generalitat. No espot admetre a tràmit cap proposta de resolució relativaa competències exclusives dels ens locals, o dels orga-nismes o les empreses que en depenen.


41

1.01.05


CAPÍTOL VIII. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB EL SEC-TOR AUDIOVISUAL I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚ-BLICS

SECCIÓ PRIMERA. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB EL

CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

ARTICLE 169. INFORME ANUAL

La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe anualque el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha depresentar al Parlament sobre la seva actuació i la situ-ació del sistema audiovisual a Catalunya, n’ordena lapublicació i el tramet a la Comissió de Control de l’Ac-tuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals, la qual l’ha de tramitar pel procediment establertper l’article 151.

ARTICLE 170. SESSIONS INFORMATIVES

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot compa-rèixer davant la Comissió de Control de l’Actuació dela Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a pe-tició pròpia o per acord de la Comissió, per a tenir unasessió informativa, que s’ha d’ajustar al procedimentestablert per l’article 151.

ARTICLE 171. INFORMES

La Comissió de Control de l’Actuació de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals mitjançant propostesde resolució pot encomanar un informe o un dictamenal Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre aspec-tes o qüestions relacionats amb l’àmbit funcional defi-nit per la seva llei reguladora.

ARTICLE 172. SOL·LICITUDS D’INFORMACIÓ

En el marc del que estableix l’article 48, la Comissió deControl de l’Actuació de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals pot demanar informació i docu-mentació al president o presidenta del Consell de l’Au-diovisual de Catalunya i sol·licitar la seva presència o ladels altres membres del Consell, perquè informin de lesqüestions sobre les quals són consultats.

SECCIÓ SEGONA. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB LA

CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS

ARTICLE 173. CONTROL PARLAMENTARI

1. Els diputats poden formular preguntes, a respondreoralment o per escrit, al consell de govern i al directoro directora general de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals.

2. Les preguntes a respondre oralment han d’ésser res-postes, en el si de la Comissió de Control de l’Actua-ció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisualspel president o presidenta, o pel membre del consell degovern que aquest darrer designi, i pel director o direc-tora general de l’ens.

3. Per a cada període de sessions, la Mesa del Parla-ment, escoltada la Junta de Portaveus, fixa la setmanade cada mes en què s’ha de reunir la Comissió de Con-trol de l’Actuació de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals, per a substanciar les preguntes.

4. La Mesa del Parlament fixa el nombre màxim depreguntes a respondre oralment en cada sessió.

5. El termini de presentació de preguntes amb respos-ta oral fineix el dilluns de la setmana per a la qual hihagi fixada la reunió de la Comissió.

6. La Mesa de la Comissió pot ordenar les preguntesper raó de la matèria; tanmateix, qui formula la pregun-ta pot no acceptar l’ordenació proposada. El presidento presidenta de la Comissió pot decidir l’agrupació depreguntes, si hi ha acord entre qui formula la preguntai qui és preguntat.

7. En tot allò que no és regulat per aquest article s’had’aplicar el que estableixen els articles 141, 143 i 144.

ARTICLE 174. SESSIONS INFORMATIVES

1. El consell de govern de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals i el director o directora general,a petició pròpia o per acord de la Comissió, podencomparèixer davant la Comissió de Control de l’Actu-ació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisu-als per a tenir-hi una sessió informativa que s’ha d’ajus-tar al procediment establert per l’article 151.

2. Els representants del consell de govern i el directoro directora general de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals poden comparèixer en les reunionsde la Comissió acompanyats de càrrecs de l’ens i dema-nar que aquests hi intervinguin.

ARTICLE 175. SOL·LICITUDS D’INFORMACIÓ

En el marc del que estableix l’article 48, la Comissió deControl de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals pot demanar informació i documentació al consellde govern i al director o directora general de la Corpo-ració, sol·licitar la presència davant seu dels diversoscàrrecs de la Corporació, perquè informin de les qües-tions sobre les quals són consultats, i sol·licitar la pre-sència d’altres persones amb la mateixa finalitat.

ARTICLE 176. RESOLUCIONS I GRUPS DE TREBALL

1. La Comissió de Control de la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals pot aprovar resolucions.

2. La Comissió pot nomenar grups de treball per a com-plir les funcions de control esmentades en els articles173, 174 i 175, per a intervenir en els assumptes que liencomani la Mesa del Parlament, d’acord amb l’article44.1 i per a estudiar la documentació i les qüestions dela seva competència.

CAPÍTOL IX. LA RELACIÓ DEL PARLAMENT AMB CORPO-RACIONS, ENTITATS I ASSOCIACIONS

SECCIÓ PRIMERA. LA TRAMITACIÓ DELS INFORMES A PRE-SENTAR AL PARLAMENT

ARTICLE 177. COMPAREIXENCES PER A PRESENTAR ELS

INFORMES ESTABLERTS PER LLEI

1. En el cas que una llei estableixi expressament que unòrgan estatutari, un ens local de Catalunya, un ens ins-


42

1.01.05.


trumental que depengui de l’Administració de la Gene-ralitat o que hi estigui vinculat, o qualsevol dels òrgansintegrats d’aquests organismes hagi de lliurar un infor-me al Parlament, la Mesa del Parlament, a sol·licitud dedos grups parlamentaris o de la cinquena part dels di-putats, pot acordar que sigui presentat oralment davantla comissió o subcomissió que consideri competent.

2. La compareixença comença amb la presentació delscompareixents pel president o presidenta de la comis-sió o subcomissió que, tot seguit, els dóna la paraulaper un temps màxim de trenta minuts per tal que pre-sentin l’informe corresponent. A continuació, els grupsparlamentaris poden intervenir, per un temps màxim dedeu minuts, per fixar llur posició, formular preguntes ofer observacions. La persona compareixent els respon.

3. El president o presidenta de la comissió o subcomis-sió, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d’un grup parla-mentari, pot obrir un segon torn d’aclariments o rèpli-ques puntuals per als diputats que així ho sol·licitin. Quicompareix ha de respondre succintament sense sortirdel marc de la pregunta o de la sol·licitud d’aclariment.

SECCIÓ SEGONA. LES RELACIONS AMB ENTITATS I ASSOCI-ACIONS REPRESENTATIVES

ARTICLE 178. PARTICIPACIÓ

El president o presidenta del Parlament, d’acord amb laJunta de Portaveus, pot convidar a intervenir en el Pledel Parlament personalitats rellevants per llur significa-ció institucional, política, social, científica o cultural.

ARTICLE 179. TRÀMIT D’AUDIÈNCIA

1. El Parlament de Catalunya es relaciona amb les en-titats i les associacions de caràcter social, econòmic,sindical, humanitari, cultural i educatiu.

2. En el marc del que aquest reglament estableix per altreball de les ponències i de les subcomissions, el Par-lament pot donar tràmit d’audiència, especialment en elprocediment legislatiu, a les entitats i les associacionsmés representatives de caràcter social, econòmic, sin-dical, humanitari, cultural i educatiu, i demanar-los in-formes, mentre sigui obert el termini de presentaciód’esmenes.

CAPÍTOL X. LA RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS I EL PAR-LAMENT EUROPEU

ARTICLE 180. DRET DE PETICIÓ DAVANT EL PARLAMENT

EUROPEU

1. Per a promoure una iniciativa en relació amb unamatèria inclosa en l’àmbit de les competències de laUnió Europea, el Parlament de Catalunya pot exercir eldret de petició davant el Parlament Europeu, d’acordamb el que estableix el Reglament d’aquest.

2. La proposta de petició pot ésser presentada pel Go-vern de la Generalitat, per dos grups parlamentaris oper la cinquena part dels membres del Parlament.

3. La proposta de petició es tramita pel procedimentque aquest reglament estableix per a les propostes deresolució i ha d’ésser aprovada per la majoria absolu-ta dels membres del Parlament.

4. Si el Parlament Europeu dóna audiència al Parlamentde Catalunya, el Ple pot designar tres diputats perquècompareguin davant la comissió del Parlament Europeucompetent en la matèria de què tracta la petició.

ARTICLE 181. PARTICIPACIÓ EN L’APLICACIÓ DELS PRINCI-PIS DE SUBSIDIARIETAT I PROPORCIONALITAT PER LA UNIÓ

EUROPEA

1. Quan, en el marc de l’aplicació dels principis de sub-sidiarietat i proporcionalitat, el Parlament és consultaten relació amb una proposta legislativa de la Unió Eu-ropea, la Mesa del Parlament n’ordena la publicació.

2. La Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, encoma-na a la comissió competent per raó de la matèria la tra-mitació de la consulta i obre un termini perquè elsgrups parlamentaris hi puguin formular observacions.

3. Finit el termini, la comissió, a la vista de la propos-ta legislativa i de les observacions presentades, elabo-ra un dictamen.

4. En funció de la matèria, la Mesa, d’acord amb laJunta de Portaveus, pot acordar que l’aprovació del dic-tamen correspongui al Ple, a proposta de la comissió.

5. La Mesa ha de vetllar per la bona fi del procedimentdins el termini fixat per a respondre la consulta, i elpresident o presidenta del Parlament ha de trametre laresposta a la institució que l’havia formulada.

CAPÍTOL XI. ELS CONVENIS DE GESTIÓ I ELS ACORDS DE

COOPERACIÓ DE LA GENERALITAT AMB ALTRES COMUNI-TATS AUTÒNOMES O ALTRES ENS TERRITORIALS RELLE-VANTS


1. El Parlament aprova els convenis de gestió i elsacords de cooperació que la Generalitat acordi o con-certi amb altres comunitats autònomes o altres ens ter-ritorials rellevants per a la gestió i la prestació de ser-veis propis, corresponents a matèries que són de llurcompetència exclusiva.

2. El Govern ha de trametre al Parlament la proposta deconveni de gestió o d’acord de cooperació, acompanya-da d’una memòria i de la documentació explicativa ijustificativa necessària per a permetre el pronunciamentdel Parlament. El president o presidenta del Parlamentha d’ordenar la publicació de la proposta en el ButlletíOficial del Parlament de Catalunya. La proposta s’hade tramitar en sessió plenària.

3. El debat sobre la proposta del conveni de gestió o del’acord de cooperació comença amb la presentació queen fa un membre del Govern i la posició dels grupsparlamentaris.

4. Un cop acabat el debat, el Ple aprova o rebutja elconveni de gestió o l’acord de cooperació. El presidento presidenta ha de comunicar al Govern l’acord del Ple.


43

1.01.05


TÍTOL V. DE LA CADUCITAT DE LES TRAMITACIONS PARLA-MENTÀRIES

ARTICLE 183. CADUCITAT PER FINIMENT DE LA LEGISLA-TURA

1. A la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmitsparlamentaris pendents d’examen i de resolució pelParlament, llevat dels tràmits la continuïtat dels qualsestableixen lleis específiques i dels tràmits que ha deconèixer la Diputació Permanent, d’acord amb el Re-glament i amb les lleis.

2. Els informes del Síndic de Greuges i les memòries iels informes de la Sindicatura de Comptes s’han detraslladar a la legislatura següent. La comissió corres-ponent, per majoria absoluta, pot acordar de continuarel procediment en el tràmit on era quan el Parlament esdissolgué.

ARTICLE 184. PROPOSICIONS DE LLEI AL CONGRÉS DELS

DIPUTATS

1. Si a les Corts Generals caduca la tramitació d’unaproposició de llei presentada pel Parlament de Catalu-nya a la Mesa del Congrés dels Diputats, el Ple del Par-lament, a proposta de la Junta de Portaveus, pot reite-rar-ne directament la presentació i confirmar elsdiputats designats perquè la defensin.

2. Si el Parlament de Catalunya es dissol abans ques’hagi fet la defensa d’una proposició de llei presenta-da a la Mesa del Congrés dels Diputats, el Ple del Par-lament, d’acord amb l’article 154.4, pot designar elsnous diputats que l’han de defensar en el Congrés delsDiputats o, a proposta de la Junta de Portaveus, pot re-tirar-la.

3. Si una proposició de llei presentada pel Parlament alCongrés dels Diputats es considera obsoleta, la Mesa ila Junta de Portaveus poden acordar concordadamentde retirar-la, a proposta d’una cinquena part dels dipu-tats o de dos grups parlamentaris.

TÍTOL VI. DE L’ORDRE I DELS SERVEIS DEL PARLAMENT

CAPÍTOL I. EL CAPTENIMENT I L’ORDRE A LA SEU DEL

PARLAMENT

SECCIÓ PRIMERA. L’ORDRE EN LES SESSIONS

ARTICLE 185. REGLES I CRIDES A L’ORDRE

1. Durant les sessions del Ple o de les comissions, elsdiputats tenen l’obligació de respectar les regles d’or-dre establertes per aquest reglament, han d’evitar decausar pertorbacions o desordres, de fer-se acusacionso recriminacions entre ells, de pronunciar expressionsinconvenients al decòrum, d’interrompre els oradorssense autorització del president o presidenta i de fer úsde la paraula més temps de l’autoritzat, i han d’evitartambé d’entrebancar deliberadament el curs dels debatso d’obstruir el treball parlamentari.

2. El diputat o diputada que violi les regles d’ordre es-tablertes per l’apartat 1 ha d’ésser cridat a l’ordre pelpresident o presidenta.

ARTICLE 186. DEURES DEL PÚBLIC ASSISTENT

El públic assistent a les sessions del Parlament ha demantenir sempre silenci i ordre, i no li són permesesmanifestacions d’aprovació o de desaprovació, de qual-sevol mena que siguin.

ARTICLE 187. DISCIPLINA PARLAMENTÀRIA

1. Tant els diputats com els membres del públic estansotmesos als poders disciplinaris del president o presi-denta i de la cambra, d’acord amb aquest reglament.

2. El president o presidenta pot suspendre o aixecar lasessió en cas d’aldarull o de desobediència obstinadad’un diputat o diputada, sens perjudici d’aplicar-li lessancions corresponents en la mateixa sessió o en la ses-sió següent.

3. Abans de suspendre o aixecar la sessió per causad’indisciplina, el president o presidenta ha d’advertir lacambra de la possibilitat de prendre aquestes mesures.

4. La suspensió ha de durar un màxim de mitja hora i,tot seguit, la sessió s’ha de reprendre de ple dret.

ARTICLE 188. ATRIBUCIONS DEL PRESIDENT O PRESIDENTA

1. El president o presidenta pot ordenar l’expulsió im-mediata de tothom qui, de la tribuna del públic estant,no s’atengui a les disposicions de l’article 186; si algúcomet una infracció greu, se l’ha de conduir davant lesautoritats competents.

2. En cas de desordre o de tumult durant una sessió, elpresident o presidenta pot ordenar el desallotjament delpúblic.

SECCIÓ SEGONA. LES SANCIONS

ARTICLE 189. ABSENTISME

1. El diputat o diputada que, sense justificació suficiento sense l’autorització necessària, no assisteixi a tressessions consecutives del Ple o de les comissions, indis-tintament, o a cinc d’alternes, durant un període de ses-sions, pot ésser privat del dret a percebre l’assignaciód’un mes i dels altres drets de caràcter econòmic.

2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats, a propostadel president o presidenta del Parlament, bé a iniciati-va pròpia, bé a iniciativa del president o presidenta dela comissió corresponent, havent escoltat la personaafectada, ha de prendre mitjançant una resolució moti-vada l’acord a què fa referència l’apartat 1, i ha d’asse-nyalar l’extensió i la durada de les sancions.

3. Per ordre de la Mesa del Parlament, que en aquestpunt ha de prendre les mesures pertinents, les absènciesinjustificades dels diputats a les sessions han d’ésserpublicades.

ARTICLE 190. DISCIPLINA

1. La segona crida a l’ordre feta a un diputat o diputa-da en una mateixa reunió comporta:

a) Una menció especial en l’acta de la sessió.

b) L’advertiment de retirar-li la paraula, si cal fer-li unatercera crida a l’ordre.


44

1.01.05.


2. La tercera crida a l’ordre feta a un diputat o diputa-da en una mateixa reunió li comporta la privació deldret a fer ús de la paraula per al temps que resta de re-unió.

3. Al final de la reunió, amb l’autorització prèvia delpresident o presidenta, la persona que hagi estat cridadaa l’ordre per tercera vegada pot fer ús de la paraula perjustificar-se. L’exposició de la justificació no pot pas-sar de cinc minuts, i pot fer-la la persona mateixa o unaaltra en qui l’hagi delegada.

ARTICLE 191. EXPULSIÓ DE LA CAMBRA

1. Si la crida a l’ordre és motivada per paraules ofensi-ves adreçades a les institucions públiques, a un altremembre del Parlament o a qualsevol altra persona, potdonar lloc a l’expulsió de la cambra per a la resta de lareunió.

2. Si hi ha hagut una rectificació, hom pot retirar lesexpressions a què es refereix l’apartat 1 i demanar queno constin en acta. Correspon al president o presiden-ta del Parlament de decidir sobre aquesta qüestió.

ARTICLE 192. AUTORITZACIONS

Els diputats han de sol·licitar al president o presidentadel Parlament, per mitjà dels grups parlamentaris res-pectius, l’autorització de no assistir als treballs parla-mentaris, autorització que no pot ésser mai indefinida.

SECCIÓ TERCERA. L’EXCLUSIÓ TEMPORAL DE L’EXERCICI

DE LA FUNCIÓ PARLAMENTÀRIA

ARTICLE 193. CAUSES

1. Pot ésser exclòs temporalment de l’exercici de lafunció parlamentària:

a) El membre del Parlament que el president o presi-denta hagi de cridar a l’ordre per quarta vegada en unamateixa reunió.

b) El membre del Parlament que, un cop complerta lasanció imposada d’acord amb l’article 189, reincidei-xi en la falta.

c) El membre del Parlament que provoqui un aldarulldins el Saló de Sessions o en un altre lloc del recinteparlamentari.

2. A proposta del president o presidenta del Parlament,bé a iniciativa pròpia, bé a iniciativa del president opresidenta de la comissió corresponent, amb un dicta-men previ motivat de la Comissió de l’Estatut dels Di-putats, havent escoltat la persona afectada, el Ple delParlament, per majoria de dos terços dels diputats, potacordar l’exclusió temporal de l’exercici de la funcióparlamentària i la durada d’aquesta.

ARTICLE 194. ÚS INDEGUT DE LA CONDICIÓ DE DIPUTAT ODIPUTADA

El diputat o diputada que no compleixi el que estableixl’article 13 pot ésser exclòs temporalment de l’exerci-ci de la funció parlamentària, seguint els procedimentsestablerts per l’article 193.2.

ARTICLE 195. EFECTES DE L’EXCLUSIÓ TEMPORAL

L’exclusió temporal de l’exercici de la funció parla-mentària comporta la pèrdua de les assignacions, lesdietes i les indemnitzacions, i la suspensió dels drets iels deures lligats a l’activitat parlamentària, però non’afecta les prerrogatives ni els altres drets i deures.

SECCIÓ QUARTA. L’ORDRE DINS EL RECINTE PARLAMENTARI

ARTICLE 196. FACULTATS DEL PRESIDENT O PRESIDENTA

El president o presidenta ha de vetllar pel mantenimentde l’ordre en totes les dependències del Parlament. Aaquest efecte, pot prendre totes les mesures que consi-deri pertinents, incloent-hi la de posar a disposició ju-dicial les persones que hagin pertorbat l’ordre.

ARTICLE 197. EXPULSIÓ

Tothom qui en les dependències del Parlament, tant sihi ha sessió com si no n’hi ha, sigui diputat o diputadao no ho sigui, promogui desordres greus, n’ha d’ésserexpulsat immediatament. A més, si es tracta d’un dipu-tat o diputada, el president o presidenta pot promoureles actuacions a què es refereix l’article 193.2.

TÍTOL VII. DELS SERVEIS DEL PARLAMENT

ARTICLE 198. SUPORT A LA TASCA PARLAMENTÀRIA

1. El Parlament ha de disposar dels mitjans humans imaterials necessaris per a complir amb eficàcia i ambeficiència les seves funcions, especialment pel que faals serveis permanents d’assessorament jurídic, lingüís-tic, econòmic i sociopolític, i ha de tenir el suport delsserveis de documentació i dels serveis tècnics, tots ellsdirigits administrativament per funcionaris del Parla-ment.

2. El Parlament, per mitjà de la Mesa, pot contractar elsserveis d’experts per a tasques especialitzades, o si horequereix el treball de les comissions, a proposta de lamesa d’aquestes.

ARTICLE 199. ADMINISTRACIÓ PARLAMENTÀRIA

1. El Parlament disposa d’una administració pròpia pera complir les funcions estatutàries i les que li encoma-nen les lleis. Aquesta administració es regula i s’orga-nitza per òrgans parlamentaris, en exercici de l’autono-mia administrativa de la cambra.

2. L’administració parlamentària i el personal al ser-vei del Parlament es regeixen pels Estatuts del règimi el govern interiors, que complementen les disposici-ons d’aquest reglament pel que fa a aquest àmbit or-ganitzatiu.

3. Els Estatuts del règim i el govern interiors han d’és-ser aprovats per la comissió legislativa competent enmatèria de funció pública.

ARTICLE 200. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

1. L’administració parlamentària ha d’actuar d’acordamb els principis d’objectivitat, d’eficàcia i d’eficièn-cia.


45

1.01.05


2. El personal al servei del Parlament ha de complir lesseves funcions amb subjecció als principis de professi-onalitat i d’imparcialitat.

3. Els Estatuts del règim i el govern interiors del Parla-ment han de regular el règim jurídic del personal al ser-vei del Parlament de la manera més adequada a les espe-cificitats de l’activitat i l’organització parlamentàries.

ARTICLE 201. EL SECRETARI O SECRETÀRIA GENERAL

1. El secretari o secretària general del Parlament, sotala direcció del president o presidenta i de la Mesa delParlament, és el cap superior de tot el personal i de totsels serveis del Parlament i compleix les funcions tècni-ques de suport i d’assessorament dels òrgans rectors delParlament, assistit dels lletrats del Parlament.

2. El secretari o secretària general és nomenat per laMesa del Parlament, a proposta del president o presi-denta, d’entre els lletrats del Parlament.

ARTICLE 202. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA

COMUNICACIÓ

1. El Parlament ha de disposar de mitjans adequats pelque fa a les tecnologies de la informació i de la comu-nicació, per tal d’augmentar la quantitat i la qualitat dela informació parlamentària a l’abast dels ciutadans,definir estratègies sobre participació democràtica, im-pulsar iniciatives relacionades amb l’aprenentatge vir-tual i modernitzar la gestió del Parlament, amb vista aincrementar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis quepresta, potenciar la racionalització de les formes de tre-ball i la connexió amb la resta d’administracions i decentres d’interès i rellevància públics.

2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, el Parlamentha de signar convenis de col·laboració amb entitats quepromouen la democràcia participativa per mitjà de lestecnologies de la informació i la comunicació.

3. El pressupost del Parlament ha de disposar anual-ment d’assignacions suficients per a atendre les neces-sitats derivades d’aquest article.

ARTICLE 203. OFICINA PRESSUPOSTÀRIA DEL PARLAMENT

1. Per tal d’efectuar un seguiment i un control adequatsde l’execució del pressupost de la Generalitat i sota ladependència de la presidència de la cambra, es consti-tueix l’Oficina Pressupostària del Parlament, amb lesfuncions següents:

a) Assessorar tècnicament els diputats i els grups par-lamentaris en relació amb l’aprovació, l’estat d’execu-ció i la liquidació dels pressupostos de la Generalitat,les seves entitats autònomes i les seves empreses.

b) Facilitar als diputats i als grups parlamentaris la do-cumentació pressupostària relacionada amb les inicia-tives parlamentàries de tota mena.

c) Assessorar els diputats i els òrgans de la cambra enmatèries relacionades amb l’activitat pressupostària enaltres organismes i països.

2. Per mitjà de la presidència del Parlament i amb laperiodicitat que es determini, els departaments respon-sables, les entitats autònomes i les empreses públiqueso vinculades de la Generalitat han de facilitar a l’Ofi-cina Pressupostària tota la documentació que aquestarequereixi.

3. La Mesa del Parlament, a proposta del president opresidenta, i un cop escoltada la Junta de Portaveus,designa el director o directora de l’Oficina Pressupos-tària entre les persones expertes en disciplines econò-miques o financeres. El pressupost del Parlament had’incloure la dotació del personal expert i dels mitjansmaterials necessaris per a l’exercici de les funcions del’Oficina Pressupostària.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. CONVENIS AMB LA SEGURETAT

SOCIAL

Als efectes de donar compliment al que estableix l’ar-ticle 9, la Mesa del Parlament ha d’emprendre les ges-tions necessàries amb la Seguretat Social per a establirels convenis i determinar les normes especials aplica-bles, i ha de comunicar-ho a la Mesa ampliada perquèen faci efectiva l’aplicació.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen el text refós del Reglament del Parlamentde Catalunya del 20 d’octubre de 1987, la modificaciódel 19 de desembre de 1991 i l’apèndix que recull elscriteris interpretatius i les normes supletòries del Regla-ment, aprovades per la Mesa del Parlament fins al 22 dedesembre de 2005. Els textos derogats mantenen lacondició de precedent.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA. REFORMES DEL REGLAMENT

Les reformes d’aquest reglament s’han de tramitar pelprocediment establert pels articles 117 i 118, però sensela intervenció del Govern.

SEGONA. ENTRADA EN VIGOR

Aquest reglament entra en vigor l’1 de gener de 2006.

Palau del Parlament, 22 de desembre de 2005

La secretària quarta El president del ParlamentBet Font i Montanyà Ernest Benach i Pascual

Documents

Reglament del Parlament de Catalunya, de 22 de desembre de ...contingutsweb.parlamentib.es/.../Textos/Catalunya/CAT_regl_2005.pdf · DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 1. TRAMITACIONS CLOSES