Embed Size (px)
Citation preview
?-- 2 lVrY '
.Ad* -" r 7 1
- ~ ! ~ $ i J & ~ 7 1 i/$ Q E S T I ~ DEL TERRI & ,$ d & =e. I
Londres des del riu. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
Regulació legal i oraanització administrativa per a la implementacio de polítiques del paisatge a Europa PER: ALBERT CORTINA RAMOS, Estudi DTUM
INTRODUCCI~
A quest treball"' recull de manera sintetica i descriptiva la
informació que els diferents Estats membres del Con-
sell d'E~ropa(~) han aportat a un qüestionari relatiu a
tres qüestions basiques que determinen I'estat actual
en que és troba la implementació de les polítiques de paisatge a
Europa segons I'entrada en vigor 1'1 de marc de 2004 del Conveni
europeu del paisatge:
1. La definició del terme paisatge a cada país
2. La regulació legal del paisatge a cada Estat
3. L'organització administrativa i les polítiques del paisatge en els
ambits estatal, regional i local
1. DEFINICI& DEL TERME PAISATGE A CADA PA/S
El Conveni europeu del paisatge"' defineix paisatge com ((aquella
area, tal com la percep la gent, el caracter de la qual és resultat de
I'acció i la interacció de factors naturals ¡/o humans)). Aquesta defi-
nició conté dues parts: la primera es refereix a ['aspecte objectiu,
el territori; la segona és refereix al seu plano1 subjectiu, la percep-
ció que d'aquest tenen els individus.
Per altra banda, el Conveni determina que la política del paisatge
((es I'expressió per part de les autoritats públiques competents dels
principis generals i les estrategies i directrius que permetin I'adop-
cio de mesures específiques orientades a la protecció, gestió i pla-
nificació de paisatges)).
Veiem a continuació com es defineix el terme paisatge en cadas-
cun dels pa'isos que han contestat el qüestionari:
0 A Andorra el paisatge és un espai caracteritzat per una combi-
nació dinarnica de diferents elements geografies. O A Belgica, i també a Franca, el paisatge és definit com aquell
territori rural identificat immediatament (si et trobes mirant per
sobre o des d'un lloc més alt) per la cohesió dels elements que a
primer cop d'ull semblen dispersos.
O A Croacia, Polbnia, Portugal i Turquia el paisatge es considera
com una part visible de I'espai natural ¡/o parcialment o comple- tament format per les activitats humanes.
O A Dinamarca els paisatges naturals i culturals són importants
peces de la prbpia definició. Emprar la paraula paisatge en relació
amb les ciutats no és pas comú en aquest país.
O A ltalia i Malta el paisatge compren la totalitat de les caracterís-
tiques sensorials (emfasis en el component estetic natural) d'un
indret i els elements que I'envolten.
O A Letbnia el paisatge és vist com un complex físic i geografic que
alhora expressa tradició, costum i qualitats estetiques de I'heren-
cia histbrica i cultural i també és el reflex de les relacions histbri-
ques i modernes entre els humans i el medi.
O A Noruega el paisatge es tot el que envolta físicament I'exterior.
O A Suecia el paisatge té diferents definicions i tant pot significar
una unitat geografica com una producció paisatgística (agraria,
industrial, etc.). Suecia disposa de vint-i-quatre definicions diferents
de paisatge en funció de les seves divisions administratives, amb
les seves corresponents condicions etnolbgiques, geografiques i histbriques.
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia trobem una diferen-
cia entre el paisatge i I'drea. El paisatge significa una imatge espa-
cial i el que veiem, per tant, s'utilitza col~loquialment. L'area té un
significat funcional, territorial i espacial i per tant s'empra molt més
per a la ciencia, la biologia i la geografia.
O A la Gran Bretanya el paisatge és vist com una peca de I'esce-
nari interior (o terra endins).
O A Austria i Eslovenia recentment s'ha donat una definició legal
del paisatge.
O Su'issa fa referencia a una definició no legal del terme paisatge
que es pot trobar a I'Esborrany del paisatge suís (Decret governa-
mental suís del 19.12.1997).
O Armenia, Xipre, Finlandia, Crecia, Hongria, Lituania, els Pa'isos
Baixos, San Marino i la República Eslovaca simplement han tradu'it . el terme paisatge a la seva respectiva llengua sens cap altra defi-
nició referida al paisatge.
O Romania no ha fet cap definició del paisatge en la línia del Con-
veni europeu i actualment treballa en aquest aspecte.
2. R E G U L A C ~ ~ LEGAL DEL PAISATGE A CADA ESTAT
La diversitat de tasques que el dret te en el camp del paisatge
queda recollida a I'article 5 del Conveni europeu del paisatge, on
s'estableix que les mesures nacionals hauran de dirigir-se als objec-
tius següents:
O El reconeixement jurídic del paisatge en la seva qualitat de com-
ponent fonamental de la identitat dels ciutadans i el factor essen-
cial de la seva qualitat de vida.
O La formulació i aplicació de polítiques paisatgístiques dirigides no
tan sols a protegir el paisatge, sinó també a gestionar-lo i ordenar-10.
0 La participació del públic, de les entitats locals i de la resta d'ac-
tors implicats en I'aplicació de les esmentades polítiques.
0 La presa en consideració permanent del paisatge en I'aplicació
de les altres polítiques sectorials.
Analitzant el dret positiu comparat europeu es pot consratar que
fins a I'existencia del Conveni europeu del paisatge i amb algunes
excepcions, el paisatge no ha estat considerat pel dret mes que
d'una manera parcial, incompleta i indirecta. En aquest sentit, aquest
tractament jurídic anterior al Conveni ha frenat I'evolució de la con-
cepció jurídica del paisatge i ha impedit constituir-se en subjecte i
objecte autbnom del dret.
En aquest sentit, com a objectiu del dret es pot entendre'" la pos-
sibilitat que un valor o interes paisatgístic sigui rellevant per al dret,
fet que pot provocar el naixement d'una situació juridica subjecti-
va que, en certs casos, poden adoptar la forma d'un autentic dret
Conreus a I'illa de Lanzarote. Fotografla cedida per wvwvbigfoto.com Wh~tby Abbey a North Yorkshlre. lan Briíton Fotografia ced~da per w.6--c-'o.com
66 EL CONVENI
EUROPEU DEL
PAISATGE DEFINEIX
PAISATGE COM
((AQUELLA AREA,
TAL COM LA
PERCEP LA CENT,
EL CAWCTER DE LA
QUAL ES RESULTAT
DE WCCIO I LA
~NTERACC~O DE
FACTORS NATU RALS
1/0 HUMANS))
Vista d'un canal d'Amst?rdam. Fotografia cedida per www.bigbtamm
i¡ PAIWTGE I CA G E S T I ~ DEL TERRITORI
Nbria del Prater de Viena. Fotografia cedida per w.bigfoto.com Tlpic paisatge dels Paisos Baixos. Fotografia cedida per Conreu de flors als bisos Baixos. Fotografia cedida per www.bigfoto.com www.b~gfoto.com
(al paisatge) i, per tant, donar lloc a una protecció jurídica particu-
lar. Si la creació de tal dret es fa independentment d'altres situacions
juridiques reconegudes pel Dret, llavors podríem parlar igualment de
((dret autonom (al paisatge))). En aquest sentit, cal precisar que aquest
tipus de dret no pot existir sense que se n'hagin identificat en pri-
mer lloc el(s) titular(s), la persona física o jurídica. Per la seva part,
I'expressió ((subjecte del Dreb) és la conseqü&ncia de la creació d'una
o varies situacions jurídiques subjectives relatives a un interes parti-
cular. Des de aquesta perspectiva, el adret al paisatge)) podria repre-
sentar el conjunt de les normes que es refereixen a la protecció d'a-
questes situacions juridiques subjectives i ser considerat com una
branca autonoma del Dret o subepígraf del Dret ambiental.
2.1 DEF FI NICI^ LEGAL DEL TERME ((PAISATGE)) EN ELS DIFERENTS
ESTATS
En relació amb els Estats que van contestar el qüestionari, el terme
paisatge té les definicions legals següents:
O Croacia i Xipre (després de la ratificació) adopten la definició
legal del paisatge del Conveni europeu del paisatge.
O Hongria, Italia, Lituania i la República Eslovaca tenen la seva prb-
pia definició legal del paisatge, perb simplement es remeten a les
lleis en que un mateix pot cercar la definició sense que es defi-
neixi d'una manera explícita.
O A Austria la definició legal és la següent: ((El paisatge és una part
individual i característica de la terra que es distingeix per la interac-
ció de factors geolbgics en que s'inclouen factors antropolbgics i
geografics, i respecte del qual, I'efecte huma (com per exemple els
elements constru'its) només desenvolupa un paper secundari res-
pecte del terme paisatge)).
O A Belgica (regió flamenca) la definició legal és la següent: ((El
paisatge és la superfície d'un territori delimitat, amb algunes cons-
truccions a sobre que responen a una certa cohesió, la qual, jun-
tament amb la forma aparent, és el resultat de processos naturals
de desenvolupaments socials)).
O A Grecia la definició legal és la següent: (Paisatge és la dinamica
entre forces biolbgiques i no biolbgiques i els elements del medi, els
quals separadament o en interacció formen una experiencia visual)).
O A Malta trobem varies definicions entre les quals destaquem la
que diu que ((El paisatge són les característiques, els patrons, les
formes i estructures del medi, inclosos els trets característics d'una
determinada area geografica, la seva composició biolbgica, el seu
medi físic, la seva geomorfologia, i també la paleontologia, antro-
pologia i els trets socialsa.
0 A Portugal la definició legal és la que diu que ((EI paisatge és
una unitat geografica, ecolbgica i estetica, resultat d'accions huma-
nes i processos naturals, que és primitiu quan I'acció 6s mínima i natural quan I'acció humana és decisiva, sempre tenint en comp-
te I'equilibri biolbgic, I'estabilitat física i la dinamica ecolbgicar.
O A Eslovenia la definició legal defineix uel paisatge com la part
de la natura amb una especial distribució d'elements paisatgístics
que sobresurten de la natura animada i inanimada i també de I'ac-
cio humana)) i afegeix que és ((la dominant presencia de compo-
nents naturals característics del paisatge, resultat de la interacció
dels propis elements naturals i també dels humans)).
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia, segons la defini-
ció legal, ((Els paisatges característics són parts de I'espai, els quals,
per les seves característiques físiques i per les accions humanes
es distingeixen d'altres medis que tenen un significat recreatiu,
histbric, cultural, científic o de vacanca)).
O Andorra, ArmPnia, Finlandia, Franp, Letbnia, els Pa'isos Baixos,
Noruega, Romania, San Marino, Su'issa, Turquia i la Gran Bretanya
no tenen una prbpia definició legal per al paisatge.
O Dinamarca, Polbnia i Suecia tampoc tenen una definici6 legal
per al paisatge, perb tenen altres definicions legals (p. ex. la de
valor paisatgístic, proteccid paisatgistica, medi natural, paisatge
historic) i conceptes (p. ex. el de ((paisatge com a escenari))) refe-
rents tots plegats al paisatge.
2.2. EL PAISATGE COM OBJECTE DE TRACTAMENT CONSTITU-
CIONAL EN ELS DIFERENTS ESTATS
Les constitucions dels Estats europeus tracten el paisatge de la
forma següent:
Casa Haas de V~ena. Fotografia ced~da per www.bigfoto.com La Defense de Paris. Fotografia cedida per www.bigfoto.com Rathaus de Viena. Fotografia cedida per www.bigfoto.com
0 Italia, la República Eslovaca i Su'issa tenen articles referents al
paisatge en les sevesconstitucions, pero aquests només fan referen-
cia als llocs on el pots trobar sense cap altra informació vinculada.
O A Malta I'article que es refereix al paisatge en la Constitució és
una declaració de principis relativa a I'obligació de I'Estat de salva-
guardar el paisatge com a patrimoni histbric artístic.
O A Belgica (regió flamenca) els articles de la constitució amb
incidencia en el paisatge són els següents:
((Els trets culturals previstos en I'article 127 de la Constitució són
quatre: el patrimoni cultural, els museus i les institucions culturals,
científiques amb excepció dels monuments i els propis edificis))
(Llei de 8 d'agost de 1980, art. 4) i ((Les competencies expressa-
des a I'art. 39 de la Constitució en referencia al planejament espa-
cial són: I'urbanisme i el planejament; la coordinació del planeja-
ment pel que fa a les xarxes viaries municipals; I'adquisició de sol
per a ús industrial, administratiu i també per a la creació d'altres
infraestructures; renovació urbana; renovació de llocs economica-
ment febles; política territorial; monuments i edificis)) (Llei de 8 d'a-
gost de 1980).
O A Portugal els articles relatius al paisatge previstos a la Consti-
tució són: ((Per tal de preservar els drets mediambientals, en el
camp del desenvolupament sostenible I'Estat té I'obligació d'orga-
nitzar i promoure el planejament espacial o territorial, amb I'ob-
jectiu de situar les activitats en I'emplacament adient, cercant I'e-
quilibri socioeconomic i la millora del paisatge)) i ((Pertal de preservar
els drets medi ambientals, en el camp del desenvolupament sos-
tenible I'Estat té I'obligació de crear i desenvolupar les reserves
naturals i els parcs naturals i recreatius o de lleure i també classi-
ficar i protegir el paisatge i els llocs, amb I'objediu de conservar la
natura i protegir el patrimoni cultural tan bon punt tinguin una
importancia histbrica o artística)).
O Croacia, Grecia, Hongria, Eslov&nia, I'antiga República Iugoslava
de Macedbnia i Turquia no tenen articles a les respectives consti-
tucions que es refereixin d'una manera específica al paisatge. No
obstant aixb, la protecció de I'herencia natural i cultura0 es troba
recollida a les respectives constitucions.
O Andorra, Armenia, Austria, Xipre, Dinamarca, Finlandia, Franca,
Letbnia, els Pa'isos Baixos, Polbnia, Romania, San Marino i Sukia no
tenen articles referits al paisatge en les respectives constitucions.
O La Gran Bretanya no disposa d'una constitució escrita.
2.3. EL TRACTAMENT ESPEC~FIC DEL PAISATGE EN LA RECULA-
CIO LEGAL DELS DIFERENTS ESTATS
Quant a la legislació de caracter més específic a cada Estat podem
assenyalar:
O A Croacia les lleis específiques que tracten el paisatge són la Llei
per a la ratificació de la Convenció Europea (esborrany en procés
de redacció) i la Llei de protecció de la natura (nova llei en fase
d'esborrany o avantprojecte).
O A Franp la llei específica que el preveu és la Llei per a la pro-
tecció i la millora del paisatge, per la qual es modifiquen certes dis-
posicions legals en resposta als requeriments públics (8 de gener
de 1993).
O A Hongria tenen IM. núm. Llll del 1996, de protecció de la natu-
ra i I'Act. núm. U(IV del 2001, de protecció de I'herencia cultural.
O A ltalia tenen la Llei núm. 490/1999, de regulació llega1 d'as-
pectes protegits.
O A Lituania la Llei d'arees protegides i la Llei de costes.
0 A San Marino tenen un marc legal per al planejament espacial
i per a la protecció del paisatge i també per a la vegetacil6 i la flora
(16 novembre de 1995).
O A la República Eslovaca tenen la Llei de planejament espacial i de desenvolupament (núm. 50/1976) i la Llei de protecció de la
natura i el paisatge (núm. 287/1994).
U A SuEsa la Llei federal de protecció de la natura i el paisatge
(LPN, RS 45 1, 1 juliol de 1966).
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia la Llei de protecci6
de la natura singular i parcialment la Llei de planejament espacial
i urba.
O A Turquia disposen de les Especificacions tecniques del paisat-
, EL PAISATGE I LA G E S T I ~ DEL TERRITORI
Copenhagen. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
ge (emprades des del 1995 per la Direcció General de Carreteres
Turques).
O A Xipre el Conveni europeu del paisatge sera adoptat com a llei
específica del paisatge després que es ratifiqui.
O Andorra, Armenia, Dinamarca, Finlandia, Grecia, Letbnia, Malta,
els Pa'isos Baixos, Noruega, Polonia, Portugal, Romania, Eslovenia,
Suecia i el Regne Unit no disposen de lleis específiques del pai-
satge.
O A Austria la regulació del paisatge és cornpetencia de les fede-
racions.
2.4. PREVISIONS SOBRE PAISATGE EXPRESSADES EN LLEIS DE
NATURALESA M ~ S GENERICA ALS DIFERENTS ESTATS
Quant a la legislació mes general de cada Estat:
O A Armenia el paisatge rep tractament en lleis més generals.
O A Andorra s'esta preparant una llei general de conservació de la
natura i aquesta contindra especificitats relatives al paisatge. Altres
lleis generals que tracten el paisatge són les relatives a Agricultu-
ra i educació ramadera, Planejament espacial i urbanisme, Efectes
en el medi ambient i Proteccib de I'aigua.
O A Croacia les lleis generals que regulen el paisatge són la Llei
de protecció de la natura (1994) i la Llei de planejament fisic
(1 994).
O A Xipre la Llei de planejament de les ciutats i del país (núm.
90/172) i la Llei de valoració d'impacte medi ambiental (núm.
57(1)/2001).
O A Dinamarca les lleis generals que tracten el paisatge són la Llei
de protecció de la natura (Act núm. 9, de 3 de gener 1992) i la
Llei de planejament (Act núm. 551, 28 de juny de 1999).
0 A Finlandia la Llei d'ús del territori i edificació (2000) i la Llei de
conservació de la natura (1996).
O A Franca la Llei de protecció dels monuments naturals i edifici
(1 939, la Llei de reforcament de la protecció medi ambiental (2 de
febrer de 1995), la Llei &orientació agrícola (9 de juliol de 1999) i la Llei de renovació urbana i solidaritat (13 de desembre de 2000).
0 A Grecia la Llei de protecció de la natura i el paisatge (1650/86,
capítol 4), la Llei de planejament espacial i desenvolupament sos-
tenible (2742/999) i la Regulació general de I'edificació(1577/85
i 4 modificacions al 2381/2000).
O A Hongria una llei general que tracti el paisatge és la Llei de forma-
ció i protecció de la sostenibilitat dels edificis (Act núm. WI I I , 1997).
O A ltalia el Decret liei núm. 490/1999 (art. 139 i 146), el Reial
decret 1.357 (3 juny 1940) i el Codi Penal (art. 733 i 734).
O A Letonia la Llei d'arees especialment protegides (1993) i la
Regulació ministerial núm. 69 de protecció d'arees paisatgístiques
(23 de febrer de 1999).
O A Lituania la Llei de protecció medi ambiental i la Llei de la cons-
trucció i planejament territorial.
O A Malta la Llei de desenvolupament del planejament (del 1992,
modificada el 2001) i la Llei de protecció del medi ambient (Act.
XX, de 18 de setembre de 2000).
O Als Pa'isos Baixos la Llei de conservació de la natura, la Llei de
desenvolupament territorial i la Llei de planejament espacial.
O A Noruega la Llei de planejament i edificació, la Llei de consenlaab de
la natura, la Llei de patrimoni cultural, la Llei territorial i la Uei de boscos.
O A Polbnia la Llei de conservació de la natura, la Llei de planeja-
ment territorial i la Llei de protecció del medi ambient.
O A Portugal la Llei del medi ambient (núm. 11/1987, art 4, 5, 17,
18, 19 i 20), la Llei de planejament espacial i urbanisme (núm.
48/1998), el Decret llei d'instruments de planejament espacial
(núm. 380/1999), el Decret llei del sistema judicial d'urbanització
i construcció (núm. 555/1999), el Decret llei de recursos geoter-
rnics (núm. 87/90), el Decret llei de regulacid minera (núm. 88/90),
el Decret llei regulador de les pedreres (núm. 89/90), el Decret
llei de condicions generals d'explotació de recursos geolbgics (núm.
90/1990), el Decret llei de protecció d'arees nacionals protegides
(núm. 19/1993) i el Decret llei de protecció del paisatge de Serra
do Aqor (núm. 67/82).
0 A San Marino el Text legal del planejament urba i edificació (del
19 juliol de 1995, núm. 87).
0 A la República Eslovaca la Llei per al coneixement de les influen-
cies mediambientals (i 2711 994).
O A Eslovenia la Llei de planejament espacial, la Llei de conserva-
ció de la natura i la Llei de patrimoni cultural.
O A Suecia tenen la legislació ambiental (MJobalken) i el plane-
jament social (Plqa-och Bygglag)
O A Su'issa la més rellevant es la Llei de planejament espacial (de
22 juny de 1976) i d'altres lleis regionals.
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia la Llei de protecció
de parcs naturals (núm. 33/80); la Llei de boscos (núm.47/97 i
7/2000) i altres lleis de protecció d'ambits naturals molt concrets.
0 A Turquia la Llei municipal (núm. 1580), la Llei de desenvolu-
pament (núm. 3.194), la Llei de I'administració dels municipis
metropolitans (núm.3.030), la Llei de parcs nacionals (núm. 2.873),
la Llei d'incentius turístics (núm. 2.634), la Llei de boscos
(6.831 /4.569), la Llei del medi ambient (núm. 2.872) i la Llei d'ai-
gües (núm. 831).
0 Al Regne Unit la Llei de parcs nacionals i accés al medi rural
(1 949) i la Llei del medi rural i les vies d'accés (2000).
O A Austria i Romania el paisatge no esta previst en normes d'am-
bit més general.
2.5. RECULACIO DEL PAISATGE EN LA LEGISLACIÓ REGIONAL / AUTON~MICA DELS ESTATS
Respecte a la regulació de les autoritats regionals o autonomiques
dels diferents Estats:
0 au us tria el paisatge és competencia del estats federals, els quals
tenen la seva prbpia regulació.
O A Belgica (regió flamenca) el paisatge esta regulat a la norma-
tiva regional flamenca, al Decret de protecció de paisatges (1 6 d'a-
bri1 de 1996, modificat pel Decret de 8 de desembre de 2000 i de 21 de desembre 2001), al Decret de conservació de la natura
i el medi ambient (21 d'octubre de 1997) i al Decret d'organitza-
cio del planejament espacial (1 8 de maig de 1999).
O A ltalia el paisatge pot ésser regulat per les lleis regionals, ja que
cada una d'aquestes lleis i les dues províncies autbnomes de Tren-
te i Bolzano tenen el seus estatuts específics, els quals permeten
aprovar lleis sempre que no contradiguin les lleis estatals.
O A SuBsa el paisatge es regula regionalment per la Llei de pla-
nejament espacial i la Llei de protecció de la natura, el paisatge i
el patrimoni, les quals són diferents per a cadascun dels vint-i-sis
cantons.
O A Turquia el paisatge es preveu regionalment al Decret per I'es-
tabliment d'una autoritat per arees especials (núm. 383) i la Llei
del Bbsfor (núm. 2.960).
O A Andorra, Armenia, Croacia, Letbnia, Lituania, Polbnia, Portugal,
Romania, la República Eslovaca, Eslovenia, Suecia i el Regne Unit
el paisatge no esta regulat per lleis regionals.
O Xipre, Dinamarca, Finlandia (excepte les Illes Aland), Hongria,
Malta, Noruega, San Marino i I'antiga República Iugoslava de 66 LES Macedbnia no tenen lleis regionals.
O A Franca, Grecia i els Pa.isos Baixos el paisatge no esta regulat POL~TIQUES
per cap llei regional. No obstant aixb, la Llei de planejament espa- PAISATG~STIQUES cia1 s'adopta i s'utilitza també a un nivell regional. SEGONS EL
3. ORGANITZACI~ ADMINISTRATIVA I POL~TIQUES DEL PAI-
SATGE EN ELS AMBITS ESTATAL, REGIONAL I LOCAL
Les polítiques paisatgístiques segons el Conveni europeu del pai-
satge s'hauran de concretar en mesures específiques que s'adop-
taran en la instancia més prbxima al ciutadh. Segons I'article 6 del
Conveni, aquestes mesures hauran d'incloure activitats d'identifi-
cació i d'avaluació dels paisatges, amb la finalitat que els poders
públics competents formulin objectius de qualitat paisatgística dels
territoris afectats, objectius que hauran de prendre en considera-
ció I'opinió expressada pels ciutadans. Amb aquest objectiu, el con-
junt de mesures hauran d'incloure activitats encaminades a sensi-
bilitzar la població respecte delsvalors del paisatge i de les amenaces
de deteriorament de la qualitat.
3.1. DETERMINACI~ DEL MINISTERI RESPONSABLE DEL PAISAT-
GE EN CADA ESTAT
En el qüestionari adrecat als Estats es va demanar que s'identifi-
qués el ministeri que gestiona les competencies en política de pai-
satge, gestió i planificació del paisatge.
O A Andorra el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient és el res-
ponsable del paisatge.
O A Armenia, Dinamarca, Lituania, Noruega, la Republica Eslovaca i
Suecia el Ministeri de Medi Ambient és el responsable del paisatge.
O A Austria els estats federals tenen el seu propi Ministeri d'Edu-
cació, Ciencia i Cultura, que és el responsable del paisatge.
Centre de la ciutat holandesa de Rotterdam. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
CONVENI EUROPElJ
DEL PAISATGE
S'HAU RAN
DE CONCRETAR
EN MESURES
ESPEC~FIQU ES QUE
S'ADOPTARAN
> EL PAISATGE I LA C E S T I ~ DEL TERRITORI
Arnden, SuTssa. Fotografia cedida per www.bigfoto.com Canal de Venkcia. Fotografia cedida per www.bigfoto.com
O A Belgica (regió flamenca) el Ministeri de la Comunitat Flamenca
té un departament per al Medi Ambient i lnfraestructures amb un
Servei per a Monuments i Llocs que es responsabilitza del paisatge.
O AXipre el Ministeri d'lnterior (Departament de Planejament i Habi-
tatge) i el Ministeri d'Agricultura, Recursos Naturals i Medi ambient
(Servei de Medi Ambient) són els responsables del paisatge.
O A Franqa el Ministeri dlEcologia i Desenvolupament Sostenible
és el responsable del paisatge.
O A Grecia, Eslovenia i I'antiga República Iugoslava de Macedbnia
el Ministeri de Medi Ambient i Planejament Espacial és el respon-
sable del paisatge i a Grecia ho és el Ministeri de Treballs Públics.
O A Hongria el Ministeri de Medi Ambient, el Ministeri de Patrimoni
Cultural i el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Físic són els
responsables del paisatge.
O A Italia el Ministeri de Medi Ambient i Cultura és el responsable
del paisatge, pero en delega el treball o la competencia a les dife-
rents regions.
O A Letbnia el Ministeri de Protecció Mediambiental i Desenvolu-
pament Regional n'és el responsable.
0 A Malta el Ministeri d'lnterior i el Ministeri del Medi Ambient és
el responsable del paisatge.
O Als Pa'isos Baixos ho és el Ministeri del Medi Ambient en
cooperació amb el Ministeri de Cultura i el Ministeri d'lnfraestructures.
O A Portugal el Ministeri de Ciutats i Planejament Espacial i el Minis-
teri de Medi Ambient són els responsables del paisatge.
O A Romania el Ministeri de Treballs Públics, Transport i Habitatge
i el Ministeri de Cultura i Cultes.
O A San Marino la Secretaria pel Territori, Medi Ambient i Agricul-
tura es el responsable del paisatge.
O A Su'issa cada Estat Federal té el seu Ministeri del Medi Ambient,
Transport, Energia i Comunicació (Departament de Medi Ambient,
Boscos i Paisatge) que regula el paisatge.
O A Turquia els ministeris de Medi Ambient, Cultura, Silvicultura,
Turisme, Agricultura, Desenvolupament i Habitatge són els res-
ponsables del paisatge.
O Al Regne Unit el Ministeri de Medi Ambient, Alimentació i Assump-
tes Rurals és el responsable del paisatge.
3.2. RESPONSABILITATS CORIPARTIDES DEL MINISTERI QUE TE
COMPETENCIES SOBRE PAISATGE A CADA ESTAT
En relació amb I'anterior punt tots els ministeris que tracten el pai-
satge tenen alhora d'altres competencies. Cap dels Estats té un
Ministeri del Paisatge.
Cúnic país que en el qüesbonari diu que els ministeris que tracten el pai-
satge no tenen akres competencies o no tracten altres temes és GrPcia.
3.3. DOCUMENTS ESPEC~FICS QUE DONEN SUPORTCOMAMARC
GENERAL PER A LA POL/TICA DEL PAISATGE A CADA ESTAT
O A Belgica (regió flamenca) el document específic que dóna
assistencia i marc general a la política del paisatge 6s la publicació
anomenada Paisatges i Monuments des del 1982. Hi ha alhora
un altre document anomenat Nous impulsos per a la cura delpai-
satge; un atles del paisatge: un punt de referencia, que representa
un punt de referencia per ampliar-ne la política. Es tracta d'un Ili-
bre editat per la Divisió de Monuments i Llocs i publicat arran d'un
simposi per a la estipulació d'una nova política i estrategia relativa
al manteniment, la protecció i la restauració del paisatge flamenc.
O A Croacia els documents específics són els plans estrategics de
diversitat nacional, plans estrategics del paisatge i els plans d'acció.
O AXipre, la Declaració política per al control del desenvolupament
i la protecció del medi ambient als pobles i les arees rurals.
O A Franca disposen d'un índex explicatiu dels pilars principals de
la política del paisatge.
angles. Fotografia Zagreb, Croacia. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
O A Grecia els plans estrategics (d'ambit nacional i regional), molt
importants respecte del desenvolupament sostenible, preveuen el
tractament del paisatge.
O A Hongria, el Decret parlamentari per al Programa nacional de
la protecció del medi ambient.
O A ltalia el document fonamental es I'acord entre el Ministeri de
Cultura i els responsables de les diferents regions i províncies autb-
nomes de Bolzano i Trente per tal de determinar els instruments
adients per a tractar el planejament i el paisatge.
D A Letbnia el document principal es el Programa nacional de diver-
sitat biolbgica.
O A Malta disposen d'un estudi marc per a la planificació de I'es-
tructura de les illes malteses, el qual té una previsió temporal per
als propers vint anys i es revisa cada deu anys.
O Als Pa.isos Baixos e1 document Natura per la Gent i Gent per la
Natura (política per la natura, boscos i paisatge al segle XXI), el
Memorandum Belvedere (política respecte de la relació entre la
histbria cultural i el planejament espacial), el Programa de biodi-
versitat internacional, el Pla de política arquitectbnica i el Pla estruc-
tural per a les arees rurals Il.
O A Eslovenia el document que tracta el paisatge es el Planeja-
ment espacial de la República dfEslovenia.
O A Su'issa es I'Esborrany per al paisatge suís i el Paisatge 2002
(una estrategia que s'esta desenvolupant).
0 A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia el Pla d'acció nacio-
nal pel medi ambient.
O A Turquia el Pla d'acció nacional pel medi ambient i Agenda 21
Nacional.
O A Finlandia i Portugal no tenen documents especlfics per4 tot i
així, es menciona en d'altres documents estrategics.
O A Noruega no disposen de document específic perb la Direcció
General de Patrimoni Cultural i per a la Preservació de la Natura
ha format recentment una estrategia per a treballar el paisatge.
O A Andorra, Armenis, Austria, Dinamarca, Lituania, Polonia, Roma-
nia, la República Eslovaca, Suecia i el Regne Unit no tenen docu-
mentació específica.
3.4. REPRESENTACIO DEL MINISTERI DEL GOVERN ESTATAL AMB
COMPETENCIES SOBRE PAISATGE EN L'AMBIT DE LES AUTORI-
TATS REGIONALS I LOCALS
0 A Belgica el ministeri responsable del paisatge esta representat
localment i regionalment per centres provincials (5) de la Divisió
de Monuments i Llocs. Cadascun dels centres té els seus respec-
tius inspectors tecnics de monuments, paisatges i interiors.
O A Croacia el nivell local i regional esta representat per les ofici-
nes del comtat per al Planejament Espacial, Habitatge i Protecció
Mediambiental (20) i per institucions públiques &&rees protegi-
des (4).
O A Finlandia el ministeri esta representat localment i regionalment
per centres regionals de Medi Ambient.
O A Franca hi ha les administracions regionals mediambientals per
a cadascuna de les vint-i-tres regions administratives.
O A Grecia, les autoritats regionals.
O A Hongria, les oficines regionals de Patrimoni Cultural, els direc-
toris de parcs nacionals i les oficines &arquitectura del comtat (en
cada comtat).
O A Italia, les administracions regionals i les administracions dels
districtes.
O A Letbnia, les autoritats regionals mediambientals.
0 A Lituania, igual que I'anterior.
O Als Pa'isos Baixos, els departaments regionals del Ministeri &A-
gricultura, Natura i Pesca.
O A Noruega, els departaments del comtat pel Medi Ambient i
també els de Patrimoni Cultural.
, EL PAISATGE I LA G E S T I ~ DEL TERRITORI
Llac de Carda, Italia. Fotografia cedida per w.bigfoto.com Karlsplatz de Munich. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
O A Portugal, les administracions regionals per al Medi Ambient i
Planejament Espacial (5) i les autoritats locals, les quals gaudeixen
d'una amplia autonomia subjecta a la normativa nacional.
O A la República Eslovaca, les administracions dels districtes.
O A Eslovenia, les unitats de nivell local.
O A Suecia, diverses agencies del Govern central.
O A Su'issa, cada autoritat del respectiu cantó responsable del pai-
satge i el planejament.
0 A Turquia, els directoris regionals de cada especialitat com Pla-
nejament, Medi Ambient, Boscos, els d'arees especialment prote-
gides (aquí, localment).
O A Dinamarca el paisatge no tP representació regional o local,
pero !'Agencia Danesa de Boscos es troba als vint-i-cinc districtes
forestals.
0 A Polbnia tampoc hi ha representació local o regional per al pai-
satge pero síque esta descentralitzada la protecció del medi ambient
i la conservació de la natura.
O A Romania és el Ministeri de Cultura i Cultes el que te repre-
sentació regional i local.
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia el ministeri res-
ponsable del Medi Ambient i el Planejament Espacial no te repre-
sentació local o regional pero en I'ambit local hi ha oficines de pro-
jectes per a actuacions estrictament locals.
O A Andorra, Armenia, Austria, Xipre, Malta, San Marino i Suecia els
responsables del paisatge no estan representats localment i regio-
nalment.
3.5. AUTORITATS REGIONALS I LOCALS EXPRESSAMENT REVES-
TIDES DE RESPONSABILITATS SOBRE LES POL~TIQUES DEL PAI-
SATGE
O A Andorra, són les autoritats municipals.
O A Austria, els governs dels estats federals.
O A Belgica (regió flamenca), el Ministeri de la Comunitat Flamenca.
O A Dinamarca, els comtats.
O A Franca, les autoritats municipals i regionals.
O A Grecia, les autoritats regionals.
O A Italia, les regions, les províncies, els municipis, les comunitats
muntanyenques i els instituts de parcs nacionals i regionals.
O A Letbnia, les autoritats regionals i locals.
0 A Lituania, I'Administració del comtat i la local.
O Als Pa'isos Baixos, les províncies i els municipis.
O A Noruega, els governadors del comtat i les autoritats regionals.
O A Polonia, les autoritats dels voivodes i gmino responsables dels
seus territoris.
D A Portugal, els municipis i, per a les regions autonomes de Madei-
ra i les A~ores, els respectius governs.
O A la República Eslovaca, els municipis.
O A Eslovenia, els municipis.
O A Suecia, les vint-i-una administracions del comtat.
O A Su'issa, els cantons.
O A Finlhndia, les autoritats locals o regionals no estan expressa-
ment revestides de competencia en rnateria de paisatge, pero les
autoritats regionals i municipals del planejament tenen un paper
important en les polítiques del paisatge.
O A Turquia tampoc estan expressament revestides les autoritats
regionals o locals, perd els municipis són els responsables del pla-
nejament, I'edificació i la protecció d'hrees paisatgístiques incloses
en el terme municipal. De tota manera, les autoritats locals i regio-
nals turques són responsables de la conservació de les arees pro-
tegides i de la implementacio dels plans de desenvolupament a
llarg termini que hagi aprovat el Ministeri de Silvicultura.
O A Xipre, Malta i San Marino aquesta qüestió no els es d'apiicació.
O A Armenia, Hongria i Romania no hi ha autoritats regionals o
locals responsables de paisatge.
3.6 PROGRAMES ESPEC/FICS DE CADA ESTAT QUE TENEN COM
A FINALITAT LA POLITICA DEL PAISATGE
A continuació e5 relaclonen els programes específics que cada Estat
ha destacat en les m e s polítiques de pa'wtge:
a A Austria, el Pr~grama cultural del paisatge.
O A Belgica (regia flamenca), el mes parad~grntitic 6s el document
Nous impulsos per a IQ cura del pu~soige; un aties del paisatge:
un punt de referenda.
O ACroAcia, el Projecte nacional per a I'avaluacib del palsatge croat. 0 A Dinamarca trobem diversos programes del paisatge des
dels anys noranta, per6 actualment la política del paisatge té
assignats uns pressupostos molt m~nsos.Tot i així s'esth duent
a terme un projecte de classif~cacib i avaluació del paisatge
dan&.
O A Franca, I#tlas del paisatge. Identificació i clas~ficac~ó, Una
mirada fotogrifica del paisatge, els Plans, cartes I contractes en
relació amb el paisatge I Autorrtats públiques i pasatge: ana//si,
comparació i avaluac~ó.
ff A Grecia hi ha diverses publicaclons sobre planejament i medi
ambient que tracten el paisatge.
O A Hongrla el Decret governamental de valorac~ó dels efectes
ambientals i el Decret ministerial per la valoració dels efectes en
el patrimoni cultural (en fase de preparació).
O A ltalia I'Acord entre els ministres de cultura i els responsables
de les regions I les províncies autbnomes per a la recerca de nous
instruments en relació amb el planejament del paisatge.
O A Lituania hi ha diversos programes del ministeri competent en
el paisatge.
O A Malta, el Pla estructural per la revisió del programa de les Illes
Malteses.
O Als PaTsos Baixos, els plans de desenvolupament del paisatge i el
Programa nacional per al desenvolupament dels plans territorials.
O A Noruega el paisatge és objecte de seguiment i avaluació. Així
s'han regtstrat 276 paisatges culturals i també 46 categories de pai-
satge. Tanmateix, el Ministeri d'Agricultura dóna suport als pagesos
perque els paisatges puguin ser preservats.
O A Polbnia, la Segona Política Nacional del Medi Ambient.
O A Romania, una guia del planejament espacial basada en el Con-
veni europeu del palsatge en fase de preparacib.
U A San Mar~no hi ha un programa específic del paisatge en fase
de preparació.
O A la República Eslovaca hi ha diversos estudis I publicacions.
O A EslovCnia el mateix que I'anterior.
DA Sum I'Esborranysub delpa~sflge I el P o ~ e 2 0 2 0 (en prepamaó).
0 A I'antiga República Iugoslava de Macedbn~a tenen diversos estu-
dis relacionats amb el paisatge.
O A Turquia igual que I'anterior.
O A Frnlandia i Portugal no tenen programes específi~ del paisat-
ge pero hi ha considerac~ons incloses sobre el paisatge en d'altres
estudis.
O A Andorra, ArmCnia, Xipre, Letbn~a, SuCcia I el Regne Unit no hi
ha programes específics del paisatge.
3.7. PROGRAMES D'ESTUDIS D'EDUCACI~ SECUNDARIAA CADA
ESTAT QUE PREVEUEN LA MATERIA DEL PAISATGE
Entre les mesures específiques que I'artick 6 del Conveni euru-
peu del paisatge eestableix, destaca el compromis de les parts a
fomentar els cursos escolars i universitaris que en les arecs tem&-
tiques rellevants tractln els valon vinculat-s als paisatges i 4s ttemes que en planteg~n la protecdb, gestió i planificació.
Actualment aquesta mesum eswoba en la fase seguent de desen- volupament:
O A Andorra el paisatge figura en els estudis secundaris &is estu-
diants d'edats compreses entre els vuit i els dotze anys.
O A Armenia es preveu dlns de les mathries de geografia i den-
cies naturals.
O A Belg~ca (regió flamenca), dins de I'asslgnatura de geografia,
Canal de Bruges, Belgica. lan Brinon. Fotografia cedida per www.freefoto.com w Flaiiord MIII, Cran Bretanya lan Brltton Fotografia ced~da per wwwfreefoto com
Northumberland, Cran Bretanya. lan Bniton. Fotografia ced~da per w.freefota.com
6 6 ENTRE LES
MESURES ESPEC/-
FIQUES QUE
WRTICLE 6 DEL
CONVENI EUROPEU
DEL PAISATGE
ESTABLEIX, DESTACA
EL COMPROM~S
DE LES PARTS A
FOMENTAR ELS
CURSOS ESCOLARS
I UNIVERSITARIS
QUE EN LES AREES TEMATIQU ES RELLE-
VANTS TRACTIN ELS
VALORS VINCULATS
ALS PAISATGES I ELS
TEMES QUE EN
PLANTEGIN LA
PROTECCIO, CESTIÓ
I PLANIFICACIO
b EL PAISATGE I LA G E S T I ~ DEL TERRITORI
6 6 LES PARTS
QUE HAN SIGNAT EL
CONVENI EUROPEU
ES COMPROMETEN
A AUGMENTAR LA
CONSCIENCIACIO ENTRE LA SOCIETAT
CIVIL, LES
ORGAN ITZACION S
PRIVADES I LES
AUTORITATS
PUBLIQUES SOBRE
EL VALOR DELS
PAISATGES, EL SEU
PAPER I ELS CANVIS
QUE SrHI REALITZEN
on hi ha dos temes Paisatge i mapes i Humanitat i paisatge.
O A Franca el paisatge s'inclou dins la materia de geografia.
O A Hongria s'inclou en la de ciencies naturals.
O A Malta s'inclou en la materia de geografia, histbria i estudis socials.
0 Als Pa'isos Baixos el paisatge s'inclou en I'educació secundaria
mitjan~ant els programes d'educació natural i medi ambiental.
0 A Noruega el paisatge es tracta a I'assignatura de geografia.
O A Polonia el paisatge es preveu en escoles especialitzades on
s'estudien les materies següents: agricultura, silvicultura, medi
ambient i arquitectura del paisatge.
O A la República Eslovaca es tracten temes com la protecció de la
natura i el paisatge.
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia de manera similar
a I'anterior.
O A Turquia també similar a I'anterior.
O A Croacia, Xipre i Finlandia el paisatge no figura en I'educació
secundaria.
O A Austria, Dinamarca, Italia, Letbnia, Lituania, Portugal, Romania,
Eslovenia i Suecia el paisatge no figura en I'educació secundaria.
O Al Regne Unit el Departament dfEnsenyament actualment esta
analitzant aquesta qüestió.
3.8. PROGRAMES DE COMUNICACI~ OFICIALS DIRIGITS AL
PUBLIC GENERAL, PERTAL D'INCREMENTAR ELS CONEIXEMENTS
1/0 LA PRESA DE CONSCIENCIA SOBRE EL PAISATGE
En aquest sentit les parts que han signat el Conveni europeu
es comprometen a augmentar la conscienciació entre la socie-
tat civil, les organitzacions privades i les autoritats públiques
sobre el valor dels paisatges, el seu paper i els canvis que s'hi
realitzen.
En aquesta línia d'actuació els Estats realitzen els programes de
comunicació següents:
O A Austria el paisatge es comunica al públic a través dels idearis
del paisatge en alguns estats federals, perb encara parcialment.
O A Belgica (regió flamenca) a través de la publicació Monuments
& Landscapes.
0 A Xipre es comunica a través dels Dies (o Jornades) del Patri-
moni Europeu.
O A Franca a traves del programa televisiu ((Landscape)) produ'it per
Arte.
O A Grecia es comunica a traves de campanyes de sensibilització
perb aquestes encara estan en fase inicial.
O A Hongria a traves de IfOficina Nacional del Patrimoni Cultural i
en alguns programes de radio i n/. O A ltalia a través del canal RAI i també durant la Setmana de la
Cultura.
0 A Lituania a través de la preparació de documents de planeja-
ment i mitjancant polítiques d'avaluació d'impacte ambiental.
O A Malta el paisatge es comunica a través de debats radiofbnics
i televisius.
O Als PaTsos Baixos es comunica al públic a través dels programes
d'educació ambiental i de natura i per mitja de subvencions ator-
gades a diverses ONG que ajuden a sensibilitzar la poblacid.
O A Polonia a través de programes com el Programa de formació
sobre la consciencia del paisatge i el Programa per a la proteccib
del paisatge histbric.
O A Romania a través dels seminaris que realitza la Universitat d'Ar-
quitectura i Urbanisme de Bucarest en cooperacid amb el Minis-
teri de Treballs Socials, Transport i Habitatge.
O A la República Eslovaca a traves d'exposicions i seminaris.
0 A Eslovenia a tmvés de la publicació de Landscope 2 1 i a traves de
manuals especialitzats com els que publica I'Oficina Nacional de Plane-
jament Espacial del Ministeri de Medi Ambient i Planejament Espacial.
0 A Su'issa a traves d'activitats marc de serveis especials.
O A I'antiga República Iugoslava de Macedbnia a través del Cen-
tre d'lnformació Mediambiental i I'Oficina de Comunicacions, d'ONG
i de publicacions diverses.
O A Turquia a través de trobades i simposis organitzats pel Minis-
teri de Cultura.
O Al Regne Unit a través de publicacions com Your countryside i You're welcame i també diverses guies.
O A Armenia, Croacia, Dinamarca i Letbnia el paisatge no és objec-
te de publicacions o programes oficials.
Carrer d'Arnsterdarn. Fotografia cedida per w.bigfoto.com
O A Finlandia, Noruega i Portugal tampoc.
0 A Suecia a través del programa Living Landscape, dirigit a page-
sos, si be no n'hi ha de dirigits al públic general.
O A Andorra s'estan preparant programes dedicats al paisatge.
VALORACI~ FINAL
Es fa difícil fer una valoració final de les respostes dirigides pels
Estats membres al Consell d'Europa en relació amb les observa-
cions realitzades sobre les polmítiques del paisatge segons I'entrada
en vigor del Conveni europeu del paisatge.
No obstant aixb, podríem destacar els aspectes rellevants següents
en relació amb els vint-i-nou estats que han contestat el qüestio-
nari sobre polítiques de paisatge i que representen un 64% apro-
ximadament del total &Estats membres del Consell d'Europa:
1. Preveuen la definició legal de paisatge: de manera directa catorze
pai'sos, de manera indirecta tres i un país esii en fase de preparació.
2. Preveuen d'alguna manera el paisatge en les seves constitu-
cions: de manera directa, sis pa'isos, i de manera indirecta, set.
3. El paisatge esta regulat per alguna llei d'una manera específica
a vuit paijos i a dos s'esta en fase de preparació.
4. El paisatge és objecte d'una o mes previsions expressades en
lleis de naturalesa més generica a vint-i-cinc pa'isos.
5. El paisatge es regula en alguna llei regional / autonbmica a sis pa'isos.
6. En relació amb el ministeri responsable del paisatge, es repar-
teixen la competencia els ministeris de Medi Ambient, Planejament
Regional o Espacial i Patrimoni Cultural i en menor mesura el Minis-
teri d'Agricultura.
7. Hi ha un document específic que dóna suport com a marc gene-
ral per a la política de paisatge: de manera directa a setze pa'isos i de manera indirecta, a tres.
8. El ministeri responsable de les polítiques de paisatge esta
representat a nivell de les autoritats regionals o locals d'una
manera directa a quinze pai;sos i d'una manera indirecta a
quatre.
9. En aquells estats on les autoritats regionals i locals estan
expressament revestides de responsabilitats pel que fa a les
polítiques de paisatge, els brgans administratius que assumei-
xen aquestes competencies sdn els governs dels estats fede-
rals, els comtats, els cantons, les regions, les províncies i els
municipis.
10. Les polítiques de paisatge són objecte d'algun programa espe-
cífic d'una manera directa en vint pa'isos, d'una manera indirecta
en dos i esta en fase de preparació en un país.
11. El paisatge figura en els programes d'estudis dfeducaci6
secundaria: en catorze pai'sos, habitualment en les drees de geo-
grafia, ciencies naturals, histbria social i ecologia. En vuit pa'isos,
aquests programes s'inclouen específicament en els estudis uni-
versitaris.
12. El paisatge es objecte de programes de comunicació oficials
dirigits al públic general per tal d'incrementar els coneixements ¡/o
la presa de consciencia sobre el paisatge d'una manera directa a
dinou pa'isos i d'una manera indirecta a tres.
Escultures de Joan Mir6 a la Defense. Fotografia cedida per w.bigfoto.com Placa Staromestske de Praga. Fotografia cedida per www.bigfoto.com
notes
(1) Elaborat a partir del Document del Secretariat General del Consell d'Europa T-FLOR 3 ( 2003) 1 1
preparat per M. Frank Depoorter. Divisi6 de Gestió del Territori i del Paisatge del Consell d'Europa - DG IV. Estrasburg 2003.
(2) A excepcid dels pa'isos següents no mencionats en I'esmentat Document: Albania,
Azerbaidjan, Bbsnia i Herzegovina, Bulgaria, Republica Txeca, Estbnia, Gebrgia, Alemanya, Islandia, Irlan- da, Liechtenstein, Luxemburg, Moldavia, Federacid Russa, Espanya i Ucraina. Tampoc es menciona Ser- bia i Montenegro perque no són Estats membres del Consell d'Europa.
(3) El Comite de Ministres del Con- sell d'Europa va adoptar el text del
Conveni europeu del paisatge el 19 de juliol de 2000 i va decidir que s'obriria per a signatures el 20 d'odubre de 2000. A data de I'en- trada en vigor I'1 de marG de 2004 vint-i-nou estats I'han signat i quin- ze I'han ratificat, fet que I'ha con- vertit en norma d'obligat compliment per aquests estats i, en absencia de legislació propia, en una referencia indirecta per a la
resta de pa'isos, principalment pels integrants del Consell d'Europa.
(4) PRIORE, Riccardo (2001): nDret o1 paisatge, Dret del poisat- ge. L'evolucid de la concepció juri- dica del paisatge en el Dret com- parat i en Dret internacionaln, a Revista de gesti6 ambiental, núm. 31, pAg.1-13.
