TREBALL DE REVISIÓ

Repercussions psicològiques de l'hospitalització del'infant. Possibilitats preventivesAnna RomagosaFundació Vidal i Barra quer. Barcelona

IntroduccióEn aquest article intentaré mostrar com l'hospitalit-zació dels infants i els tractaments mèdics dolorosospoden comportar dificultats psicològiques fins i tota Ilarg termini, i exposaré la importancia que pottenir una intervenció del pediatre a nivell preventiu.

Actualment, a banda de la constatació personal delsprofessionals de la salut mental que treballem faanys amb infants, disposem de molts estudis publi-cats sobre aquesta qüestió. Tant l'experiència clínicacom els treballs experimentals indiquen que aques-tes experiències poden ésser viscudes de formatraumàtica pels infants i tenir repercussions psicolò-giques a curt i a llarg termini.

Però també hi ha força evidències que aquestes difi-cultats es poden prevenir o reduir amb una atencióbiopsicosocial. En aquest treball presento un resumde la bibliografia sobre el tema i exposo alguns sug-geriments pràctics referents a les possibilitats delpediatre d'intervenir a nivell preventiu.

Revisió dels treballs sobre lesrepercussions de l'hospitalització enl'infantEm sembla interessant conèixer l'estat actuald'aquests estudis, ja que les repercussions psicolögi-ques d'una experiència traumàtica d'hospitalitzaciópoden ser importants per a la salut mental.

Un dels pioners en l'estudi del tema que ens ocupaés James Robertson ', que va treballar durant moltsanys en l'estudi dels efectes que en infants petitscomporta la separació materna. Va dirigir un projec-te de recerca que dura deu anys, en el qual s'obser-

Correspondencia:

Anna Romagosa HuguetFundació Vidal i Barra querC/ Marc Aureli, 22-36. 08006 Barcelona

Treball rebut: 21-4-97. Treball acceptat: 9-10-97.

Romagosa A.Repercussions psicològiques de l'hospitalització de l'infant.Possibilitats preventives.Pediatr Catalana 1998; 58: 170-174.

varen molts nens abans, durant i després de l'estadaa l'hospital, i arriba a la conclusió que és essencialper a la salut mental dels infants l'impacte de lesexperiències de separació, sobretot les precoces, ique això tenia conseqüències practiques en vista a lanecessitat d'una reforma hospitalaria.

En l'estudi de l'ACCH "Child Life Research Project"2que descrivim breument més endavant, es van revi-sar mes de 300 articles publicats entre els anys 1963i 1983 sobre diversos aspectes de l'hospitalitzacióinfantil i dels tractaments. Els autors assenyalen queaproximadament en la meitat d'aquests treballss'havia fet una valoració metòdica de les respostesemocionals dels infants davant aquestes experièn-cies. En 135 d'aquests estudis es van descriure difi-cultats durant el període de tractament i en 61 en elperíode de posthospitalització.

El 1965 Vernon, Foley, Sipovvicz i Schulman 3 revisa-ren més de 200 articles que examinaven les respos-tes dels infants a l'hospitalització i van arribar a laconclusió que el dolor emocional (angoixa) es trobatant durant el període d'hospitalització com desprésde l'alta.

Vernon, Schulman i Foley en un treball publicat l'any1966^ examinaren les respostes després de l'hospita-lització de gairebé 400 infants i conclouen que lacombinació de malaltia i hospitalització és una expe-riència trasbalsadora a nivell psicològic per alsinfants en general, i que comporta un incrementd'ansietat de separació, un increment d'ansietat enel dormir i un increment d'agressió envers l'autoritat.

Zetterström —citat per Cramer, 1995 6— assenyalaquins són els símptomes consecutius a una expe-riència traumàtica d'intervenció quirúrgica od'hospitalització:

- Problemes d'alimentació: oposició, bulimia

- Trastorns del son i del dormir: insomni, malsons,fòbia a la foscor

- Enuresi, encopresi- Regressions a estadis anteriors i pèrdua de les

adquisicions recents

- "Tics nerviosos"- Depressió, agitació, ansietat

- Por als hospitals, als infermers/eres, a les xeringues,etc.

- Angoixa de mort

170 Pediatria Catalana Any 1998 Volum 58

Romagosa A

- Regressió cap a estats de mutisme, autisme

- Angoixes hipocondríaques

- Símptomes histèrics

La revisió bibliográfica ens proporciona, doncs, unairrefutable evidència de l'ansietat dels infants durantl'estada a l'hospital i després de l'alta. L'hospi-talització precoç o les hospitalitzacions repetidesafecten l'ajustament emocional de l'infant i podenafectar la seva personalitat i el seu desenvolupamenta Ilarg termini (Douglas, 1975'; Quinton and Rutter,1976 8; Dartington et al, 1976'; Telma Reca y HeddyBarpal, 1977 1 0 ; Ajuriaguerra y Marcelli, 1982 ";Zetterström, 1984; Cantavella y Pérez Fabra, 198612;Cramer 1995; Tizón 1982 1 3 , 199614.

Efecte traumàtic de l'hospitalitzaciói atenció preventivaTota hospitalització i intervenció quirúrgica és unasituació traumática, però el fet que comporti més omenys dificultats depèn de diversos factors: d'unabanda, l'edat de l'infant, el seu nivel l de desenvolu-pament cognitiu i emocional, la capacitat de la fami-lia d'ajudar la criatura a afrontar i elaborar la situació,i les experiències prèvies; de l'altra, les condicions enles quals es fa l'ingrés, el tipus i la qualitat del tracta-ment rebut, el nombre de dies que dura l'hospitalit-zació, si es tracta o no d'hospitalitzacions repetides.

Diversos autors —Becher i Rinaldi, 1973 15; Visintaineri VVolfer, 1975 16; Dartington, 1976 8 ; Telma Reca,Heddy Barpal, 1977 10 ; Siegel i Peterson, 1981 17;Schvvartz et al, 1983 18; Serrano, 1988 1 ' Cramer, 1995 6 ;Tizón ,1982 1 3 , 1996 14— han assenyalat la necessitatd'una atenció biopsicosocial i el paper importantd'una intervenció a nivell preventiu, ja que correla-ciona amb hospitalitzacions més breus, millor i mésrápida recuperació postoperatbria, menys complica-cions mèdiques, anestèsiques i quirúrgiques, menysnecessitat de fàrmacs i millor qualitat de vida delspacients. Aquesta atenció preventiva hauria d'in-cloure dos aspectes bàsics: l'experiència de separaciói l'experiència quirúrgica i/o d'hospitalització.

Passaré tot seguit a resumir una investigació moltinteressant i rigorosa que presenta l'avaluació expe-rimental d'un programa d'atenció psicosocial per ainfants hospitalitzats.

Projecte de recerca d'ACCH (Association for the Careof Children's Health): Child Life Research Project:Psychosocial Care of Children in Hospitals'.

Un grup de reconeguts experts en infància delsEstats Units i Canadá va fer l'estudi del marc teòric ila proposta de programa. El programa en què esbasa la investigació inclou diferents aspectes: plani-ficació i assessorament individual i continuat, infor-mació als infants i a les famílies, preparació psicolò-gica, possibilitat de jugar, implicació familiar en la

cura de l'infant i suport familiar i individual. Per acada un d'aquests aspectes (i d'altres que per raonsd'espai no esmento) el programa detalla els princi-pis, objectius, tècniques i protocols a usar.

Es va seleccionar per dur a terme aquesta investiga-ció el Phoenix Children's Hospital de Phoenix(Arissona), que acull infants de O a 18 anys i es com-pon de dos pisos amb un total de 83 las. El grupcontrol no va tenir informació addicional, ni prepa-ració o atenció psicològica. Els infants i les famíliesdel grup experimental tenien assignat un especialis-ta que feia la valoració inicial i programava el plad'actuació. Els qui es consideraven d'alta necessitatrebien més atenció individual, mentre que els quetenien més recursos rebien atenció bàsicament engrup, mitjançant les activitats de la sala de jocs (jocsde familiarització amb els procediments mèdics—EEG, punció, etc.— activitats d'expressió —pintura,dibuix, etc.— i joc dramàtic relacionat amb l'expe-riència viscuda).

Es van mesurar; mitjançant escales amb uns bonsnivells de fiabilitat i una forta validesa predictiva,diferents aspectes, entre ells: ansietat per tres pro-cediments mèdics, efectivitat de l'adaptació (copy),comprensió de les raons de l'hospitalització i delsprocediments mèdics emprats, reacció posthospita-lització, participació dels pares en la cura del fill,l'ansietat parental, la recuperació posthospitälariasegons els pares i nou variables sobre la recuperaciópostquirúrgica.

Els infants del grup experimental es mostren millor(amb una diferència estadísticament significativa)en 18 de les 21 variables estudiades: tenen menysansietat, una millor adaptació a l'hospitalització,millor comprensió dels motius de l'hospitalització idels procediments mèdics emprats, millor recupera-ció quirúrgica, menys dies d'hospitalització i sóndonats d'alta abans. Es va poder demostrar, doncs,que el programa té un resultat positiu en el benes-tar psicosocial i en la recuperació física dels infants.

La separació dels paresAvui dia és un fet acceptat per gairebé tots els psicò-legs que l'experiència de la separació dels pares potocasionar un trauma important en l'infant, sobretoten els més petits, i que qualsevol trauma que nosigui elaborat de forma convenient té repercussionsen la salut mental de l'individu —Ainsworth, 196320 ;Bowlby, 1969 21 ; Robertson, 1970 '; López, 1988 22;

Tizón, 1996 14—. Així doncs, com molt clarament expo-sa Tizón, "Hoy en día no es posible médicamente niplantearse siquiera un ingreso hospitalario del niñoseparándolo obligatoriamente de sus padres: ellosupone ir en contra de los resultados de investiga-ciones biológicas, sociales, psicológicas —y hasta eco-nómicas— realizadas al respecto" (Tizón, 1996).

Pe diatria Catalana Any 1998 Volum 58 171

Repercussions psicològiques de l'hospitalització de l'infant. Possibilitats preventives

Ainsworth, en un informe de la OMS 2° on exposa elsdanys ocasionats per les experiències de separació,diu que la reparació dels danys ocasionats per unaseparació frustrant de curta durada, sembla ser moltràpida i completa en allò que afecta el comporta-ment en les condicions ordinàries; però hi ha motiusper pensar que el subjecte seguirà essent vulnerablea les amenaces de noves separacions.

Tots els estudis publicats indiquen que els infants elspares dels quals poden estar amb ells les 24 hores mos-tren conductes més ajustades durant l'hospitalització idesenvolupen menys simptomatologia conductual.

Per a la majoria d'infants petits, l'experi è ncia d'ésserseparat dels pares pot ser tant o més traumàtica quela intervenció medica en ella mateixa. Pot afectarnegativament la seva confiança bàsica (Winnicott),que és un ingredient insubstituible de la salut men-tal de la persona n . Si atenem, doncs, les necessitatsde seguretat afectiva de l'infant, cal que aquestpugui estar acompanyat pels pares durant l'ingrés,tant en les proves que se h hagin de fer, com en lapreparació prequirúrgica o en el postoperatori (ambles poques excepcions que puguin ser necessàries).Actualment això depèn bàsicament de l'organitzacióde cada hospital i ja fa uns anys que al nostre paísalguns hospitals infantils han començat una reformaen aquesta linia. En alguns països, com Anglaterra, hiha una Ilei que obliga els hospitals en aquest sentit. Ila Carta Europea dels lnfants Hospitalitzats delParlament Europeu (abril 86) ho prescriu.

Paper del pediatreEl pediatre és el professional de la salut que es trobamés a prop de la familia i l'infant. EH és qui elsconeix millor i els pares generalment hi confien isovint demanen la seva opinió o, si més no, la tenenen compte, tant en qüestions pròpiament mediquescom educatives. És per això que el pediatre pot tenirun paper molt important en el tema que ens ocupa.

Hi ha pares que no saben la importància que unaoperació o hospitalització pot tenir per al seu fill, oque no saben com ajudar-lo a manejar els neguitsque observen; n'hi ha que creuen que les criaturespetites "no s'assabenten de res", o que és millorenganyar l'infant perquè no pateixi, etc.

El pediatre pot realitzar una tasca preventiva a dosnivells: educatiu i terapèutic. A nivel l educatiu, in-formant els pares i assessorant-los, explicant i/o apli-cant els coneixements actuals sobre el tema idonant-los orientacions. A nivell terapèutic, perme-tent que l'infant i els pares puguin expressar lesansietats i ajudant-los a contenir-les i elaborar-les.Aquests serien al meu parer alguns aspectes bàsics atenir en compte:

— Les criatures, fins i tot les més petites, "s'assaben-ten" de les experiències que viuen. Malgrat que un

bebe no pugui expressar-se amb paraules, lesexperiències viscudes Ii deixen una empremta iactualment sabem que les experiències precocessón molt importants per al seu desenvolupament.

— La necessitat de preparació i d'informació que té elseu fill o filia: és millor "saber", perquè el coneixe-ment ajuda a preveure i a poder afrontar les situa-cions noves i angoixants. A mes, cal tenir en comp-te que sovint les fantasies són més terrorífiques quela realitat. Els infants han de ser informats de mane-ra adequada al seu nivell de desenvolupament i ales seves circumstàncies particulars, a ser possiblepels professionals mèdics i pels mateixos pares, jaque això afavoreix també que puguin sentir-se mésconfiats i cololaborar amb el personal sanitari.

Quan es tracta de nens molt petits, de menys dedos anys, malgrat que és dificil preparar-los direc-tament, el fet que els pares en parlin entre ells iho expliquin és útil. Si be el nen molt petit no potentendre les paraules, si que pot captar quelcom anivel i de comunicació no verbal i de clima emocio-nal. A partir dels 12-18 mesos pot ser útil usar el joccom a forma d'explicació. Són edats en que l'expli-cació verbal és massa abstracta, però la dramatit-zació mitjançant el joc és seguida amb interès i enpart compresa per alguns nens, si es fa de formabreu i clara. Hi ha al mercat alguns jocs de marquesforça conegudes que reprodueixen una habitaciód'hospital, un quiròfan i la consulta d'un dentista,i són molt útils per a aquest propòsit. "Mira, demàanirem a l'hospital, el papa, la mama, i tu (asse-nyalant els ninots i usant-los per representar lasituació). T'estiren a una !litera, et porten a unahabitació que té moltes màquines, es diu quiròfan,veus? Això és un Hum, això sembla una tele (...) elmetge t'operarà per curar-te, el papa i la mama esqueden aquí darrera la porta, esperant-te (...)quan surtis, serem aquí, esperant-te". També potajudar jugar amb els nens a jocs de separació iretrobament: el joc del "tat", dramatitzacions per-sonals o amb ninots, animals, etc.

Quan es tracta de nens més grans ja es pot donaruna senzilla explicació (adequada a cada nivel l evo-lutiu) i afavorir que puguin preguntar i expressar-setambé amb el joc i el dibuix. Caldrà parlar de formasenzilla i breu dels procediments mèdics pels qualshaurà de passar i dels motius per que se li fan. Ésmolt important explicar-los en que consisteixl'anestesia, ja que els genera sovint força ansietat.

— Si la hospitalització ha de comportar una separacióinevitable, s'ha de preparar la criatura. En els nensmés petits l'experiència de separació és el que oca-siona més ansietat i dificultats i s'hauria de fer totel possible per evitar un ingrés on siguin separatsobligatòriament dels pares. Però quan això nosigui possible, sels ha de preparar explicant-los lasituació amb que es trobaran i assegurant-los queels pares seran allá esperant-los i que els aniran a

172 Pediatria Catalana Any 1998 Volum 58

Romagosa A

veure sempre que els ho permetin. Es pot usar eljoc i el dibuix, tal com hem explicat abans. Els paresd'un nen de tres anys que havia de passar dos diesde postoperatori separat d'ells, van explicar-li elque passaria, i Ii ensenyaren des de fora la finestrade la sala, tot dient-li que si tenia por o se sentiasol, mires per la finestra, que els pares serien alládarrera, esperant-lo, encara que ell no els veies.

És útil recomanar els pares que l'infant s'emporti al'hospital el seu "osset", aquell ninot o objectepredilecte amb el qual acostuma a dormir, o que elcalma quan está neguitós. També es pot penjar undibuix al capçal del Hit, fet per ells o algun germào amic.

Si l'infant ha de passar per proves o intervencionsdoloroses, no se l'ha d'enganyar. Per posar unexemple, no podem dir-li a un nen "no ploris, noet farà cap mal", davant d'una extracció de mollde l'os, perquè l'experiència ii demostraria que nopot confiar més en qui li ha donat aquesta infor-mació. Cal explicar que a vegades s'ha de fer algu-na cosa que fa mal, pena que es fa amb l'objectiude curar-lo.

—El pediatre també pot ajudar la familia afavorintuna bona relació entre ells i el nen i l'equip mèdic.Per exemple, si les infermeres són viscudes comuna figura protectora, que té cura i compleix fun-cions maternals, l'infant se sentina més segur que sisón viscudes de forma persecutòria.

—A nivell terapèutic, el pediatre pot ajudar els paresi a l'infant o adolescent a disminuir i/o pair l'ansie-tat que la situació els desperta i estimular d'aques-ta manera que siguin més capaços d'ajudar el seufill o filla. Cal afavorir l'expressió de les fantasies iansietats que l'experiència comporta, i això potfer-se no solament a nivell verbal, sinó també ambdibuixos i amb el joc. Caldrà tenir en compte queper a molts nens petits l'experi ència hospitalariapot ser viscuda com un càstig, i té una importanciaenorme ajudar l'infant i la familia a desfer aques-tes fantasies errònies.

— En casos on la familia es veu incapaç d'afrontar lasituació o quan l'infant presenta més risc a causad'alguna problemática prèvia, el pediatre pot valo-rar la necessitat d'adreçar la familia a un profes-sional de salut mental infantil, el qual valorará laconveniencia de realitzar una intervenció terapéu-tica breu, focalitzada en la qüestió que ens ocupa.Aquest tipus d'intervenció també és útil quan l'ex-periència d'hospitalització ha estat viscuda deforma traumática.

Anant una mica més enllà...A Anglaterra un any després de la publicació del Ih-bre de James Robertson que hem citat abans ', elMinisteri de Salut va formar un comité multidiscipli-nari (format per 2 pediatres, 1 metge, 2 cirurgians,1 psiquiatre, 2 infermeres, 2 administradors d'hospi-

tal, 1 directora d'hospital i 1 advocada) que va rea-litzar un llarg estudi publicat el 1959 i conegut coma Platt Report". En ell es detallaven diverses reco-manacions sobre els aspectes psicològics de l'hospi-talització, entre ells:

- que les mares d'infants menors de cinc anys hauriende romandre amb ells a l'hospital, amb l'objectiud'ajudar en la seva cura i prevenir l'ansietat i els ris-cos per a la salut mental associats amb la separació;

- que en els plans de formació de metges i inferme-res s'hauria de proporcionar una millor comprensióde les necessitats emocionals dels infants.

Aquestes recomanacions van ser adoptades deforma oficial i per Ilei pel Ministeri de Sanitat.Malgrat això, alguns hospitals van trigar a anar-hoimplementant, i es podien trobar situacions moltdiverses d'un hospital a un altre. Es va anar creantuna sensibilització en l'opinió pública que va portara la creació, per part d'un grup de pares que havientingut experiències hospitalàries traumàtiques ambels seus fills, de la National Association for theWelfare of Children in Hospital (NAVVCH). Aquestaassociació intentava Iluitar en els hospitals que esresistien als canvis. Els seus objectius anaren trobantcada cop més ressò en alguns professionals, i porta-ren a plantejar-se que tant els professionals com elspares tenien els mateixos objectius i podien treballari Iluitar junts, visitant els hospitals per discutir fins aquin punt les recomanacions del Ministeri de Saluts'havien implantat, organitzant trobades anuals persensibilitzar la població i altres organitzacions, ofe-rint assessorament i suport, etc.

L'any 1970, aquesta associació tenia més de 50 grupsi 4.000 membres en tota la Gran Bretanya i s'haviaanat convertint en un important grup de pressió, queagrupava pares, metges i infermeres, i que manteniarelacions cordials amb les autoritats hospitalàries,però treballava per aconseguir els seus objectius.

Tant de bo a casa nostra professionals i parespoguéssim arribar a treballar junts i promoureaquests canvis tan necessaris en l'atenció al nen hos-pitalitzat. Voldria acabar amb unes paraules del Dr.Tizón 14 : "Clara y urgentemente hay que plantearselo otro, lo que no está aquí, lo que no existe, lo utó-pico, y manejar la realidad para acercarlo".

BibliografiaRobertson J. Young children in hospital. London,Tavistock Publications, 1970 (second edition).

2 Gaynard L, VVolfer J, Goldberger 1, Thompson RH,Redburn L, Laidley L. Psychosocial Care of Childrenin Hospitals: a clinical practice Manual fron theACCH Child Life Research Project. Association forthe Care of Children's Health. Bethesda, MD, 1990.

Pediatria Catalana Any 1998 Volum 58 173

3 Vernon D, Foley J, Sipowicz R, Schulman J. The psy-chological responses of children to hospitalizationand illness. Springfield, IL: Charles C Thomas, 1965.

4 Vernon D, SchulmanJ, Foley J. Changes in Children'sbehavior after hospitalization. American Journal ofDiseases of Children, 1966; 111: 581-593.

5 Zetterström R. Responses of children to hospitaliza-tion. Acta Paediatr Scand, 1984; 73: 289-295.

6 Bertrand Cramer: Los efectos psicológicos de suce-sos somáticos graves en el niño: el caso del tras-plante de hígado. A: Cuadernos de psiquiatria y psi-coterapia infantil (Revista de la Sociedad Españolade Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y delAdolescente) 1995; Nos 19/20: 25-38.

7 Douglas J\A/B. Early hospital admissions and laterdisturbances of behavior and learning. Develop-mental Medicine and Child Neurology, 1975; 17:456-480.

8 Quinton D, Rutter M. Early hospital admissions andlater disturbancesmof behavior: an attemted repli-cation of Dougla's findings. Developmental Medi-cine and Child Neurology, 1976, 18.

9 Dartington T, Henry G, Menzies T. The psychologicalvvelfare of young children making long stays inhospital. Londres: Tavistock Institute of HumanRelation, 1976.

1 0 Barpal H. Trastornos emocionales ocasionados porintervenciones quirúrgicas. A: Telma Reca i col.Problemas psicopatológicos en pediatría. BuenosAires: Universitaria, 1977 (5a ed).

11 Ajuriaguerra, Marcelli D. Manual de psicopatologíadel niño. Barcelona: Toray-Masson, 1982.

12 Cantavella F, Pérez-Fabra 5. Biologismo y problemá-tica asistencial en pediatría. A: Varis. El biologismo:implicaciones teóricas, repercusiones en la Asisten-cia Sanitaria. Barcelona: Informaciones Psiquiátri-cas, 1986; 103, 1er trimestre.

13 Tizón Garcia JL. Apuntes para una psicología basadaen la relación. Barcelona: Hora, 1982.

14 Tizón Garcia JL. Componentes psicológicos de lapráctica médica. Una perspectiva desde la atenciónprimaria. Barcelona: Bibläria, 1996.

15 Becher de Goldberg D, Rinaldi G. Psicoprofilaxis qui-rúrgica en cirugía del niño. Revista de Psicoanálisis,1973; tomo XXX, n°3/4.

16 Visintainer M, VVolfer J. Psychological preparationfor surgical pediatric patients: The effect on chil-dren's and parent's stress responses amd ajuste-ment. Pediatrics, 1975; 56: 187-202.

17 Siegel L, Peterson L. Stress reduction in young den-tal patients through coping skills and sensory infor-mation. Journal of Consulting and ClinicalPsychology 1981; 48: 758-787.

18 Schwartz BH, Albino J, Tedesco L. Effets of psycho-logical preparation on Children hospitalized fordental operations. Journal of pediatrics, 1983; 102:634-638.

19 Serrano E. Riesgos psicológicos y enfermedad somá-tica grave en niños y adolescentes. A: Gravedadpsfiquica en la infancia. Madrid: Asociación españolade neuropsiquiatria, sección de Salud Mental Infanto-Juvenil. Edita ministerio de sanidad y Consumo,Dirección General de Planificación Sanitaria, 1988.

20 Ainsworth. Repercusiones de la carencia afectivamaternal. A: Privación de cuidados maternos.Ginebra: OMS, 1963. (Cuadernos de la salud pública,n° 14).

21 Bowlby. La separación afectiva. Buenos Aires:Paidós, 1979.

22 López-Sánchez F. Vínculos afectivos y salud. A:Gravedad psíiquica en la infancia. Madrid:Asociación española de neuropsiquiatria, sección deSalud Mental Infanto-Juvenil. Edita ministerio desanidad y Consumo, Dirección General dePlanificación Sanitaria, 1988.

23 Font J, Pérez C, Romagosa A, Huguet. Família i salutmental. A: Atenció sanitària i entorn familiar.Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departamentde Sanitat i Seguretat Social, 1995; 83-98.

24 Ministry of Health (Central Health Services Council)The welfare of children in hospital. report of theComittee. (The Olatt Report). London: HMSO 1959.

Repercussions psicològiques de l'hospitalització de l'infant. Possibilitats preventives

174 Pediatria Catalana Any 1998 Volum 58