ENTREVISTA: ESTHER VÀZQUEZ, DIRECTORA DEL CERTAMEN SET DE CÒMIC GASTRONOMIA: LA CUINA DE LA CAÇA

REPORTATGE LA FILMACIÓ DE ‘LES VEUS DEL PAMANO’

NÚ

M.

1.3

05

/DIU

ME

NG

E, 1

6 D

E N

OV

EM

BR

E D

E 2

00

8

La història fictícia més dramàtica del Pallars SobiràIsil acull el rodatge de la versió televisiva de 'Les veus del Pamano'

TEXT: MARTÍ FIGUERAS

FOTOS: JORDI BOLEDA I ACN

8

9

10

sil és un poble petit al que s’hi arriba per una carretera estreta de muntanya, molts

cops ocupada pel boví que va pasturant pels prats. És un poble típic del Pallars Sobirà, construït a la vora d’un riu, amb les seves ca-ses de pedra, amb el seu aire antic i melancò-lic. Probablement, la vida humana a Ísil durant aquestes dates es remet al seus quatre habi-tants, a l’espera de que la temporada d’esquí porti la gran massa d’esquiadors que tenen ubicada la seva segona residència a la pleta de nova construcció que queda a la carretera. Pe-rò fins llavors, Isil ve podria passar per un po-ble fantasma. Tanmateix aquesta tardor no ha estat així. Una setantena de persones han ocu-pat el poble armats amb càmeres de vídeo o fotogràfiques, ordinadors i tot tipus de material d’attrezzo suficient per retrasar l’edat del poble uns quasi setanta anys. Aquesta tardor Isil no és Isil. És Torena, el poble on es va desenvo-lupar gran part de la història de Les veus del Pamano, la coneguda i reconeguda novel·la de Jaume Cabré. El poble d’Isil ha estat l’escolli’t per ser un dels ‘protagonistes’ de l’adaptació televisiva que s’està rodant des de setembre i que finalitzarà a principis de desembre.

Presents en l’avantpenúltim dia de rodatge a Isil-Torena abans de rodar a Barcelona i al-rederors, vam conèixer la duresa de treballar en unes condicions climatològiques adverses, pendents del sol i lluitant contra el temps que marcava el rellotge. Malgrat el fort fred, el que realment preocupava al Lluís Mª Guell, direc-tor de la mini-sèrie, era la neu i el sol. Per no trencar la continuïtat del que s’havia gravat fins llavors necessitaven la presència del sol. El Manel Encina mira a través d’una lent especial, però ho veu negre. Els núvols ocupen la major part del cel i només alguna clariana s’obre te-nuament lluny del rei astre. La idea és repetir la seqüència en què els protagonistes arriben al poble. Al final es queden amb el que ja havien rodat feia una estona: l’Oriol Fontelles (Roger Coma), amb motocicleta, seguint el carro que porta a la Rosa (Mar Ulldemolins), la seva dona embarassada, entrant al poble de Torena on ha estat destinat per exercir de mestre en una es-cola. Allà la vida idílica que s’esperava no serà tal, doncs un alcalde falangista, una dona adi-nerada i un grup de maquis acabaran amb tots els somnis que havia projectat. Les veus del Pamano televisada es resumeix pràcticament en això. El personatge central és el jove mestre d’escola Oriol Fontelles, sense compartir im-portància amb la Tina, la descobridora del diari de l’Oriol, i que en la novel·la té un paper molt més desenvolupat del que apareixerà en tele-visió. Són els cànons cinematogràfics, sempre lligats al pressupost i al temps.

Les veus del Pamano és una novel·la escrita per Jaume Cabré (escriptor, guionista, profes-sor,...) d’unes quasi 700 pàgines i que va sortir el gener del 2004. Des d’ençà, l’èxit ha anat in crescendo arribant al seu punt culminant du-rant la Fira de Frankfurt i el posterior elogi al llibre per part de Joschka Fischer, ex-ministre de cultura alemany. Les veus... és ara un best-seller. Però la gestació d’aquesta novel·la no va ser gens senzilla, el treball va ser dur i llarg. Ara, mirant enrera, al propi Jaume Cabré li és difícil recordar l’origen de tot plegat. “És com-plex dir d’on ve la idea original doncs hi ha di-ferents elements que s’hi ajunten, que fins que no estan ajuntats no veus la complexitat de tot”, analitza crípticament l’escriptor. El puzzle que ballava al cap de l’escriptor el configuraven

vàries peces però sobretot una imatge, la d’una vella escola al poble de Puyal, a la Vall d’Assó. Després va aparèixer la figura d’un professor i d’uns alumnes i després poc a poc es va anar ordint l’entramat. El que va aconseguir Cabré va ser una història emotiva, la història d’un per-sonatge que creix i que s’enfronta a les seves pors fins a les últimes conseqüències. Però sobretot parla d’una època històrica del nostre país: la taca negra de la guerra civil i la poste-rior dictadura franquista. L’acció, però, està localitzada en un punt tant concret i al mateix temps tan perillós com un petit poble del Piri-neu català anomenat Torena. “El món que trac-ta la novel·la és real, les coses que succeeixen passaven, les coses estan inventades, però la magnitud dels fets si que hi era”, explica Ca-bré.

Un cop la novel·la s’ha erigit en una de les novel·les més venudes de la literatura catala-na, s’ha treballat a fons per traslladar la lletra al fotograma. La idea original de fer una adap-tació audiovisual va ser de dos persones, Paco Poch, productor i fundador de la productora Mallerich Films, i Albert Sagalès de Diagonal TV, responsable de moltes sèries de prestigi de casa nostra com Ventdelplà o Amar en tiempos revueltos. Tots dos productors van coincidir en que s’havia d’adaptar la novel·la i en quin for-mat fer-ho: una mini-sèrie dividida en dos ca-pítols de 90 minuts cadascun (dintre de la línia de Serrallonga, una de les últimes produccions de TV3). Les dues pel·lícules es centren sols en una part de la història. Tant l’Albert com el Lluís Mª Guell són uns enamorats de la història.”Tant jo com el Paco, com el Lluís Segur i l’Elisenda Plaza (productora de TVC) també som partida-ris d’explicar les coses, sobretot en el cas de la guerra civil”, comenta l’Albert, “A més a més, estic fart de veure pel·lícules nord-americanes que parlen de soldats, de la guerra de Vietnam, o de Corea i, perquè nosaltres no podem expli-car històries de la nostra guerra, com aquesta tan bonica?”, remata el productor.

La relació dels productors amb l’autor és bo-na, tot i que l’escriptor no té massa cosa a dir del rodatge doncs des de que els hi va donar permís per adaptar la novel·la va voler estar-ne al marge. Sembla ser que segons Sagalés, “com qualsevol autor d’un llibre, és molt gelós de la seva obra. Per tant, ja és una relació di-fícil. A ell li hagués agradat fer una mini-série de 13 capítols d’una hora però això era del tot impossible”. Pel Lluís Mª Guell, el repte estava precisament en l’adaptació, en el tractament, en la dramatúrgia i la posada en escena, en l’ambientació i el dibuix dels personatges. “Les adaptacions són bones quan per elles mateixes tenen un pes. Comparar l’adaptació de la mini-série a la novel·la és un absurd”, pensa en Lluís Mª, “tenim una font molt rica i d’aquí n’hem tret una història per televisió”. Així conclou el direc-tor qualsevol indici de polèmica amb l’autor. L’objectiu del director amb aquesta mini-sèrie és que “la gent que veiés la mini-sèrie volgués llegir la novel·la. Si nosaltres ho hem fet una mi-ca bé, la gent es deixarà emportar per la màgia de la història”.

Precisament, llegir-se la novel·la va ser un dels exercicis que van haver de fer els actors per preparar-se els seus papers respectius. I la opinió general és molt bona. El Francesc Ore-lla, qui interpreta el paper de Targa, l’alcalde falangista, destaca la solidesa de la estructura narrativa, tant com els seus personatges i so-bretot la barreja de gèneres que contè. “Hi ha

I

L’equip es concentrava alrederor d'una plaça, eix vertebrador de la història segons el director, on es van rodar diverses

seqüències. El rodatge de 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré, escriptor i professor de la UdL, va comptar amb varis

figurants del Pallars Sobirà, escollits durant els càstings realitzats, d’entre altres llocs, a l’antiga escola de l’Enviny.

11

L’equip es concentrava alrederor d'una plaça, eix vertebrador de la història segons el director, on es van rodar diverses

seqüències. El rodatge de 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré, escriptor i professor de la UdL, va comptar amb varis

figurants del Pallars Sobirà, escollits durant els càstings realitzats, d’entre altres llocs, a l’antiga escola de l’Enviny.

12

Lava

drama, història, amor i acció”, senyala. També li va agradar a la Mar Ulldemolins, l’actriu que interpreta la Rosa, la dona embarassada del protagonista. Es va llegir la novel·la d’una tirada a l’estiu i li va portar records molt pròxims. “Per primer cop em vaig adonar del que realment havien viscut els meus avis, que també són de pobles, d’una forma molt ben explicada. Amb aquest llibre, vaig entendre tota la dinàmica del poble, com es feien la vida impossible entre ells, em vaig emocionar molt”, resumeix.

Aquell dijous feia fred, molt de fred a Ísil, fins i tot van caure quatre flocs de neu. Però l’ener-gia i les presses de tot l’equip feien que el des-ànim no afectés a ningun membre del rodatge. Es gravaven diverses seqüències, l’arribada al poble del matrimoni o una conversa entre Tar-ga i l’Oriol. En totes elles l’engranatge havia de funcionar perfectament, qualsevol detall era

rellevant, des de la situació exacta del cotxe dels falangistes, fins al moment exacte en que els extres havien de començar a passejar per la plaça del poble. I és que un dels motius per escollir aquest poblet va ser aquella plaça, un punt central per on havia de passar gran part de l’acció en el poble. “Sempre procuro fer una estratègia, que és trobar la plaça com a eix ver-tebrador de la història [...] Aquesta es conser-va molt bé, només hi ha una casa que s’hagi remodelat i que no sigui de la època” explica el director. També s’han ubicat una sèrie d’in-teriors amb molt de pes narratiu, com són la barberia, la casa de tabac o el bar. Aquest úl-tim és un exemple perfecte de l’envergadura del projecte i del verisme que persegueix. Des d’un anunci de Garnaxa fins al mobiliari, des de la llàntia fins a les botes de vi, tot aquell indret respira aires molt antics. Segons Lluís Malet,

cap de producció del rodatge, tot l’atrezzo és de la Casa Almirall, on es lloga tot tipus de ma-terial d’època per rodatges.

Els actors es van donant el relleu, però aquell matí pràcticament qui no descansa és el Ro-ger Coma, qui interpreta el protagonista Oriol Fontelles. “És un paper molt curiós perquè té un ventall molt gran de situacions, fa de xaiet, després es revolta [...]. Té ràbia, impotència, desesperació, un ampli ventall d’emocions”, descriu l’actor el seu personatge. Un dels que treballen més durant el fred matí és el Ruben Ametller, el cual interpreta el Balançó, un falan-gista que és l’ombra del Targa. “Representar a un falangista és una putada, si els meus avis estiguessin vius s’emportarien un disgust molt gran. Però algú ha d’encarnar els falangistes en aquesta vida”, admet somrient. Per altra banda està la Mar Ulldemolins que aprofita la seva es-

tona de no rodatge per descansar al menjador, tapada amb una manta i veient una pel·lícula afgana amb el seu DVD portàtil. Amb 28 anys, la Mar és una actriu consolidada en la televisió i en el teatre. Però ara està centrada en el pa-per de la Rosa, la dona embarassada de l’Oriol, el qual abandona degut a una sèrie d’esdeve-niments que la faran fugir de l’home que esti-mava. “Veu que el seu marit és un covard i li fa l’efecte que s’està posant del bàndol falangista i l’abandona. Per això crec que és una dona molt forta, amb molta personalitat”. Així descriu la Mar el seu personatge. La intèrpret gaudeix molt de la seva feina, sobretot quan ha de tre-ballar a les odres del Lluís Mª Guell amb qui ja havia treballat en alguns capítols de Ventdelplà. Tant ella com la majoria dels actors destaquen la seva implicació amb l’actor. “El Lluís Mª té una visió molt lúcida del que està fent un actor,

sap dir-te unes coses que poden ser molt útils [...] un dia et tires de la moto i ell et pot corregir dient que ho facis més petit o més gran”, diu el Roger Coma. “Dirigeix actors, cosa que n’hi ha pocs, i a la vegada té una concepció àmplia del que s’està fent, domina moltes àrees del que és el llenguatge audiovisual, de producció, de tècnic”, remarca el Francesc Orella. Els elogis pel director són inacabables.

Però també ho són per tot l’equip tècnic. El rodatge és una bassa d’oli, i això també es no-ta en el caliu humà que es respira durant l’hora de l’esmorzar o dinar, on tot són riures i con-fidències. Un dels grupets que més gaudeixen del rodatge són els actors contractats com a extres, encara que ben be no són actors del tot. Són la Rosa Maria Riba, el Jesús Montoliu, la Marta Azorin, la Yolanda Rúbies i l’Emiliano Ruiz, provinents de Rialp, Esterri d’Àneu, Servi

o Caldes de Montbuí. Uns van asistir al càsting convocat a l’estiu al poble, altres van venir a trucar-los a casa, un parell de dones van portar el seus fills i s’hi van quedar elles. Aquests figu-rants interpreten a gent del poble, un pagès, un electricista,.... El grup discuteixen entorn dels passatges del llibre que millor reflecteix la mini-sèrie. L’opinió generalitzada és que les imatges evocades en el subconscient de cadascú són molt fidels a les grabades, encara que les se-qüències “aquí duren tres segons i allà potser s’hi està dos pàgines”, destaca una figurant.

El rodatge a hores d’ara està arribant a la se-va recta final. Al Pallars Sobirà sols han de pu-jar dos o tres dies a setembre per rodar algunes escenes més hivernals. Mentrestant, l’energia i l’alegria continua planejant, lluny del sòl i ben a prop del sol que il·lumina l’equip: un director amb el cap clar com és el Lluís Mª Guell.

Unes 70 persones vetllaven pel correcte funcionament

del rodatge, cuidant des dels aspectes tècnics fins a protegir

als actors del fred i la neu. La motocicleta, el taxi o el cotxe dels

falangistes, ‘atrezzo’ d'època

Lluís Mª Guell, amb boina, parla amb tècnics i actors,

per rodar la seqüència perfecte. Quan la càmera

deixa de rodar, tots s’agrupen al menjador per

recuperar energies amb bona teca, relaxant-se en un

ambient càlid i desenfadat

13

Lava

drama, història, amor i acció”, senyala. També li va agradar a la Mar Ulldemolins, l’actriu que interpreta la Rosa, la dona embarassada del protagonista. Es va llegir la novel·la d’una tirada a l’estiu i li va portar records molt pròxims. “Per primer cop em vaig adonar del que realment havien viscut els meus avis, que també són de pobles, d’una forma molt ben explicada. Amb aquest llibre, vaig entendre tota la dinàmica del poble, com es feien la vida impossible entre ells, em vaig emocionar molt”, resumeix.

Aquell dijous feia fred, molt de fred a Ísil, fins i tot van caure quatre flocs de neu. Però l’ener-gia i les presses de tot l’equip feien que el des-ànim no afectés a ningun membre del rodatge. Es gravaven diverses seqüències, l’arribada al poble del matrimoni o una conversa entre Tar-ga i l’Oriol. En totes elles l’engranatge havia de funcionar perfectament, qualsevol detall era

rellevant, des de la situació exacta del cotxe dels falangistes, fins al moment exacte en que els extres havien de començar a passejar per la plaça del poble. I és que un dels motius per escollir aquest poblet va ser aquella plaça, un punt central per on havia de passar gran part de l’acció en el poble. “Sempre procuro fer una estratègia, que és trobar la plaça com a eix ver-tebrador de la història [...] Aquesta es conser-va molt bé, només hi ha una casa que s’hagi remodelat i que no sigui de la època” explica el director. També s’han ubicat una sèrie d’in-teriors amb molt de pes narratiu, com són la barberia, la casa de tabac o el bar. Aquest úl-tim és un exemple perfecte de l’envergadura del projecte i del verisme que persegueix. Des d’un anunci de Garnaxa fins al mobiliari, des de la llàntia fins a les botes de vi, tot aquell indret respira aires molt antics. Segons Lluís Malet,

cap de producció del rodatge, tot l’atrezzo és de la Casa Almirall, on es lloga tot tipus de ma-terial d’època per rodatges.

Els actors es van donant el relleu, però aquell matí pràcticament qui no descansa és el Ro-ger Coma, qui interpreta el protagonista Oriol Fontelles. “És un paper molt curiós perquè té un ventall molt gran de situacions, fa de xaiet, després es revolta [...]. Té ràbia, impotència, desesperació, un ampli ventall d’emocions”, descriu l’actor el seu personatge. Un dels que treballen més durant el fred matí és el Ruben Ametller, el cual interpreta el Balançó, un falan-gista que és l’ombra del Targa. “Representar a un falangista és una putada, si els meus avis estiguessin vius s’emportarien un disgust molt gran. Però algú ha d’encarnar els falangistes en aquesta vida”, admet somrient. Per altra banda està la Mar Ulldemolins que aprofita la seva es-

tona de no rodatge per descansar al menjador, tapada amb una manta i veient una pel·lícula afgana amb el seu DVD portàtil. Amb 28 anys, la Mar és una actriu consolidada en la televisió i en el teatre. Però ara està centrada en el pa-per de la Rosa, la dona embarassada de l’Oriol, el qual abandona degut a una sèrie d’esdeve-niments que la faran fugir de l’home que esti-mava. “Veu que el seu marit és un covard i li fa l’efecte que s’està posant del bàndol falangista i l’abandona. Per això crec que és una dona molt forta, amb molta personalitat”. Així descriu la Mar el seu personatge. La intèrpret gaudeix molt de la seva feina, sobretot quan ha de tre-ballar a les odres del Lluís Mª Guell amb qui ja havia treballat en alguns capítols de Ventdelplà. Tant ella com la majoria dels actors destaquen la seva implicació amb l’actor. “El Lluís Mª té una visió molt lúcida del que està fent un actor,

sap dir-te unes coses que poden ser molt útils [...] un dia et tires de la moto i ell et pot corregir dient que ho facis més petit o més gran”, diu el Roger Coma. “Dirigeix actors, cosa que n’hi ha pocs, i a la vegada té una concepció àmplia del que s’està fent, domina moltes àrees del que és el llenguatge audiovisual, de producció, de tècnic”, remarca el Francesc Orella. Els elogis pel director són inacabables.

Però també ho són per tot l’equip tècnic. El rodatge és una bassa d’oli, i això també es no-ta en el caliu humà que es respira durant l’hora de l’esmorzar o dinar, on tot són riures i con-fidències. Un dels grupets que més gaudeixen del rodatge són els actors contractats com a extres, encara que ben be no són actors del tot. Són la Rosa Maria Riba, el Jesús Montoliu, la Marta Azorin, la Yolanda Rúbies i l’Emiliano Ruiz, provinents de Rialp, Esterri d’Àneu, Servi

o Caldes de Montbuí. Uns van asistir al càsting convocat a l’estiu al poble, altres van venir a trucar-los a casa, un parell de dones van portar el seus fills i s’hi van quedar elles. Aquests figu-rants interpreten a gent del poble, un pagès, un electricista,.... El grup discuteixen entorn dels passatges del llibre que millor reflecteix la mini-sèrie. L’opinió generalitzada és que les imatges evocades en el subconscient de cadascú són molt fidels a les grabades, encara que les se-qüències “aquí duren tres segons i allà potser s’hi està dos pàgines”, destaca una figurant.

El rodatge a hores d’ara està arribant a la se-va recta final. Al Pallars Sobirà sols han de pu-jar dos o tres dies a setembre per rodar algunes escenes més hivernals. Mentrestant, l’energia i l’alegria continua planejant, lluny del sòl i ben a prop del sol que il·lumina l’equip: un director amb el cap clar com és el Lluís Mª Guell.

Unes 70 persones vetllaven pel correcte funcionament

del rodatge, cuidant des dels aspectes tècnics fins a protegir

als actors del fred i la neu. La motocicleta, el taxi o el cotxe dels

falangistes, ‘atrezzo’ d'època

Lluís Mª Guell, amb boina, parla amb tècnics i actors,

per rodar la seqüència perfecte. Quan la càmera

deixa de rodar, tots s’agrupen al menjador per

recuperar energies amb bona teca, relaxant-se en un

ambient càlid i desenfadat