40

Revista Bastons núm. 1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La revista del món bastoner

Citation preview

2 Editorial

I aquí entres tu o i ací entres tu

3Editorial

Pensar, rumiar, reflexionar, raonar, barrinar, estruc-turar, xerrar, garlar, dir, explicar, expressar, enraonar, parlar, dialogar, conversar, argumentar, informar, es-coltar, comunicar, discrepar, discutir, escriure, redac-tar, anotar, ... Amb què ens ralles?

I aquí entres tu o i ací entres tumestral i amb una estructura inicial que pot anar variant en cada número en funció del material disponible. Articles sobre activitats actuals de les territorials, la Trobada Nacional, història d’una colla, entrevista a un bastoner, explicació d’un ball o música, escrit de contingut etno-gràfic i de cultura popular que faci re-ferència al ball de bastons, i actuacions especials aniran omplin la nostra revista.

Per tirar endavant aquesta proposta pensem en la participació de tothom, ja sigui presentant un article, material o proposta. Però ens cal formar un pe-tit Consell Redactor, i aquí entres tu, per tal de donar continuïtat al projec-te, encarregar-se de fer la selecció del material, treballar nous temes, buscar materials nous i preparar l’edició. To-thom hi és convidat.

Us parlo del ball de bastons, dels cops, del ritme, de les coreografies, de les melodies però també de les ex-periències personals, de les relacions entre grups, del coneixement d’un país. En definitiva, de la cultura.

Si heu arribat aquí és que teniu da-vant vostre una nova eina de comunica-ció, centrat en el ball de bastons, però obert a la col·laboració de qualsevol persona o entitat que hi vulgui parti-cipar.

La revista vol ser un pont de diàleg, sense una ideologia fixada, a on es pu-guin penjar tot tipus d’articles i opinions sobre el fet bastoner. És un projecte participatiu per tal que totes les colles aportin el seu granet de sorra.

Hem pensat en una periodicitat se-

5

ÍndexEditorial 5

CròniquesBastoneresTrobada Llorenç 2011 6Trobada Terrassa 2012 10Concurs de Música per a Ball de Bastons 2011 14Fira Mediterranea 2012 18

EntrevistaaunbastonerMiquel Caelles Campà 20

ElBalldeBastonsperdinsLa Boja a Vilanova i la Geltrú 26

TerritorialsMatí Bastoner a Barcelona 32Acte a Valls 34Canvi a la territorial del Penedès 35

Unamicad’etnografiaArticle dels bastonets de Reus de Salvador Palomar 36

Agenda d’activitats, crèdits, col·laboracions, contacte. 40

Foto guanyadora del concurs de fotografia de Bastons

6 Editorial

Llorenç del Penedès organitza la 36a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya

7

CRÒNIQUES

BASTONERES

l passat dissabte 2 de juliol de 2011 vam celebrar la XXXVI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Llorenç del Penedès. L’any 1996 la nostra colla, amb el suport de tot el poble, ja va celebrar la Trobada Nacional de Bastoners, amb motiu del nostre centenari.

Entre les quatre i les cinc de la tarda totes les co-lles bastoneres dels diferents punts de Catalunya van anar arribant a la zona de les Escoles on aquest espai s’utilitzava com a vestidor i aparcament. Un cop allà, cada colla tenia un guia que els va acompanyar durant tota la cercavila i els va portar fins al lloc d’inici, a la Rambla Marinada. A les sis de la tarda, es va donar el tret de sortida de les dues cercaviles en les quals hi van participar un total de 63 colles bastoneres. La durada aproximada va ser de dues hores i, finalment, al mateix punt d’inici, es van donar per acabades amb una gran ballada conjunta de cinc minuts de durada. Posteriorment, van començar els parlaments a càrrec de les autoritats i es van donar les insígnies d’honor als ex bastoners més veterans del poble com a senyal de reconeixement. Per finalitzar l’acte, el grup Ska-tacrak, de l’Arboç, va tocar en directe la cançó “Ball de bastons” que havien preparat expressament per l’ocasió. En acaba r, els bastoners de totes les colles

E

Text: La Junta del Ball de Bastons de Llorenç del Penedès.

Fotografies: Oriol Bové Palau

8 Cròniques Bastoneres

van dirigir-se a les escoles, acompanyats pels seus guies, a canviar-se i preparar-se pel sopar i festa pos-terior. Al sopar de germanor hi van assistir un total de 1.901 persones, entre bastoners, músics i acom-panyants. Un cop acabat el sopar es va procedir a la celebració del Xè Bastoner Rock, que any rere any organitza la nostra colla. La Rambla Marinada es va omplir amb la música dels grups Terratombats, Ska-tacrak i Miquel del Roig. A les sis de la matinada es va donar per acabada la XXXVIa Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Llorenç del Penedès, amb un molt bon regust de boca.

Des del Ball de Bastons de Llorenç volem agrair a tothom que va fer possible aquest acte, des de la gent del poble fins a cada un dels bastoners i basto-neres, músics i acompanyants que van participar en aquell dia. Estem molt satisfets de l’èxit que va tenir la trobada, la festa major del món bastoner, i volem animar a totes les colles a acollir les següents edicions als seus pobles i viles ja que el record que queda és del tot inoblidable.

Moltesgràciesatots,bastonersibastoneres!

LlorençdelPenedès

organitzala36aTrobadaNacionaldeBastonersde

Catalunya

9Editorial

Veure video

Espot promocional

Veure video

Imatges de la XXXVI Trobada Nacional de Bastoners a Llorenç del Penedès

10 Editorial

Faldilla ben posada, faixa ajustada... A punt per la Diada

11Editorial

ls cascavells esperaven amb impaciència poder deixar anar la seva força en el ball de bastons. Les dife-rents cercaviles restaven dins de les escoles aguaitant el moment de co-mençar a dansar. La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya era a punt d’iniciar-se.

Aquest any la Festa Major dels Bas-toners catalans s’ha celebrat a Terrassa omplint els carrers i les places del cen-tre de colors, melodies i cops de bastó. Prop d’una cinquantena de colles ens ajuntarem per celebrar aquesta diada que aglutina el món bastoner cada pri-mavera.

Des de les formacions més petites fins a les més nombroses varem anar

fent camí, sense parar de ballar, fins a la Plaça Nova –una zona que antigament era una fàbrica tèxtil i que avui recor-da els seus dies gloriosos amb la seva xemeneia al bellmig– . Aquí ens varem reunir totes les colles per ballar la peça final, així cada grup es va unir al ball al senyal de la senyera gegant que es va deixar caure des d’un dels balcons. Així, tot i que cada grup té característiques i músiques pròpies, els bastons resso-naren alhora i es va poder demostrar la força del ball de bastons i dels qui el ballen.

Els participants a la jornada finalitza-rem la festa a la Masia “Els Bellots” on després de sopar hi va haver el reparti-ment de records a les colles participants i el concert del grup Els Mamflinaires de Terrassa i dels valents que es van apropar al micròfon per tocar músiques d’arrel tradicional.

Text: Anna Carpena (Bastoners de Terrassa)

Fotografies: Jordi Chueca i Marc Rojas

CRÒNIQUES

BASTONERES

E

12 Cròniques bastoneres

Des de la primera trobada a San-ta Maria d’Oló l’any 1986, ja s’han fet 37 reunions que han permès donar a conèixer la cultura tradicional i popular catalana als diversos indrets on s’ha or-ganitzat. De fet, per tal de que aquesta fita tingués continuïtat les colles basto-neres van decidir organitzar-se i formar la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya; d’aquesta manera ha estat més fàcil promoure actes tradicionals i folklòrics, generalment de caire basto-ner, per tal que es conegui la manera de fer de cada poble.

Terrassa ha acollit aquest esdeveni-ment per segona vegada i ho ha fet amb les ganes d’aquells qui volen fomentar el ball perquè la ciutadania el conegui i en sigui partícip, de fet aquest acte ha servit per posar punt i final un any ple d’activitats de celebració dels 30 anys de la colla.

La història dels Bastoners de Terrassa es va iniciar el 1981 amb la recerca dels bastoners de les dues colles que havien ballat a la ciutat fins a mitjans de segle, i van anar recuperant músiques i coreo-grafies. Desprès han estat aquests bas-toners qui s’han encarregat d’ensenyar a ballar a altres grups i de formar a petits. Avui en dia, la colla és un dels referents de la cultura tradicional a la ciutat per la seva vitalitat, i està formada per més de 120 balladors i una desena de músics.

Faldillabenposada,faixa

ajustada...Apuntperla

Diada

13Cròniques bastoneres

Veure video

Espot promocional

14

El tercer concurs de música premia quatre melodies per al ball de bastons

CRÒNIQUES

BASTONERES

15Cròniques bastoneres

mb la intenció de donar continuïtat als concursos de músiques per a ball de bastons, el 3 d’agost de 2011 es presentà el “3r Concurs de Mú-sica per a Ball de Bastons”, en el marc de la Festa Major de Vilanova, i apro-fitant els actes del 25è aniversari de la colla de Noies del Ball de Bastons de l’ABP de la capital del Garraf.

El concurs vol incentivar la crea-ció musical per a ball de bastons, i d’aquesta manera ampliar el repertori musical bastoner per tal que les colles bastoneres puguin crear noves coreo-grafies.

El concurs té una sola categoria, que inclou melodies per ser tocades amb gralla seca (i timbal, si s’escau), amb fla-biol i tamborí, o bé d’altres minoritaris, com ara l’acordió, el sac de gemecs o el violí, que també són instruments amb els que es balla bastons.

El dijous 8 de desembre es va re-unir el Jurat a la ciutat de Manresa, que va valorar les deu obres presentades i dictà el veredicte del Concurs. El Jurat estava format per sis membres amb ex-periència reconeguda en el món de la música popular i tradicional, tals com Xavier Orriols (graller i luthier), Daniel Vilarrubias (flabiolaire i especialista en música antiga), Carles Llongueras (gra-ller), Joan Pedrós (graller), i també per membres de la Coordinadora, com ara Josep Guillén (sots-president i graller), i el Marc Galí (president i bastoner). Actuà com a secretari del Jurat l’Òscar Martí, sense veu ni vot.

Així doncs, el dissabte 17 de desem-bre es van lliurar els premis del Tercer Concurs de Música per a Ball de Bas-tons, a la vila d’Agramunt (Urgell), i amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt, en què es descobrí el veredicte del Jurat, amb la concessió dels següents premis:

Un accèssit (50€) a l’obra “La Llavor” presentada per Marta Pujades.

Un accèssit (50€) a l’obra “Cançó de Joia” presentada per Ferran Barrios

El 2on Premi (200€) a l’obra “La Closca de Nou” presentada per Marta Pujades

El 1er Premi (500€) a l’obra “Ball de Bastons” presentada per Joan Cuscó.

L’acte, que tingué lloc a la sala-teatre del Casal Agramuntí, comptà amb la in-terpretació de les obres guanyadores, i en acabat la colla local Estol-Espígol realitzà una ballada amb el Ball Sionenc (peça premiada en el primer Concurs de Música). Les melodies premiades s’incorporaran al registre de melodies de la Coordinadora, i se’n farà un ús extensiu a totes les colles associades.

A

16 Cròniques bastoneres

• Un accèssit (50€) a l’obra

“La Llavor” presentada per Marta Pujades.

• Un accèssit (50€) a l’obra

“Cançó de Joia” presentada per Ferran Barrios

• El 2on Premi (200€) a l’obra

“La Closca de Nou” presentada per Marta Pujades

• El 1er Premi (500€) a l’obra

“Ball de Bastons” presentada per Joan Cuscó

Eltercerconcurs

demúsicapremiaquatremelodiesper

alballdebastons

17Cròniques bastoneres

18

L’espectacle “espontànies bastoneres” aplega un centenar de bastoners a la Fira Mediterrània de Manresa

19Cròniques bastoneres

a Coordinadora ha tor-nat a participar a la Fira Mediterrània de Manresa aquest any 2012. Va ser els dies 10 i 11 de novembre, en què el projecte d’espectacle titulat “es-pontànies bastoneres” volia mostrar la vessant creativa del món bastoner, en què en una passejada els basto-ners i bastoneres de les nou colles participants anaven ballant de forma espontània al llarg dels carrers pels que passaven, fins i tot amb un inter-canvi de balls entre colles.

El dissabte 10 de novembre al matí tin-gué lloc la primera de les actuacions, amb un recorregut que anava del Kur-saal a la Plaça Major, i en què ballaren

Veure video

les colles bastoneres de Castellbell i el Vilar, de Copons i de l’Esbart Reus Dan-sa. El mateix dissabte a la tarda el reco-rregut era l’invers al del matí, i actuaren les colles bastoneres d’Esplugues de Llobregat, de Castellar del Vallès i els de Santa Eulàlia de Ronçana.

El diumenge dia 11 al matí, amb el mateix recorregut que el dia anterior, actuaren els bastoners de “La Saca” de Sitges, de Roquetes i de Sant Bartomeu del Grau.

D’aquest esdeveniment se’n féu ressò el programa de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, “Gaudeix la fes-ta”, el qual podeu veure el vídeo en aquest enllaç.

L

CRÒNIQUES

BASTONERES

Espontànies Bastoneres Gaudeix la Festa / Capítol 87 (Temporada 2012)

20 Editorial

ENTREVISTA

AUN

BASTONER

21Entrevista

er començar, ens agradaria que ens expliquéssis els teus orígens en el ball de bastons. Com vas entrar al món bastoner?

La colla actual es va formar l’any 1975, quan vam començar els assajos, però la primera actuació la vam fer el 1976 a Santa Maria d’Oló.

Als 13 anys, cap al 1975 vaig decidir inscriure’m a l’Agrupació Sardanista i allà per Caramelles vam començar per fer un ball de bastons, i va ser quan es va començar l’actual colla a Súria.

En una paraula, com definiries el que suposa per tu el ball de bastons?

Companyonia, amb el que implica tot això.

En Miquel Caelles Campà és bastoner de Súria (Bages), colla que té orígens a l’Agrupació Sardanista de Súria l’any 1975, i de la qual en forma part des dels seus inicis. A banda de la seva vinculació amb la colla local, en Miquel ha estat

també membre de la Junta de la Coordinadora de Ball de

Bastons de Catalunya, a l’etapa 2006-2012 i manté una dilatada trajectòria al món bastoner. Us transcrivim l’entrevista que li

hem fet al seu poble, el dia 20 d’octubre

de 2012.

P

22 Entrevista

Preguntes sobre la colla:

Quants balladors sou? quantes melodies i balls teniu? Quin és el teu ball preferit? Quines ballades més importants féu? Quines activitats féu extra?

Aquest any hem celebrat els 50 ants de la colla, i van idea un espectacle que es deia “De l’anella a la falera”, per-què la colla bastonera ha crescut molt i l’activitat sardanista doncs ha anat a la baixa. És a dir, a l’entitat vam començar sent modestos els bastoners, érem uns setze, algun any vint-i-quatre, només ballàvem per Caramelles, i llavors ba-llant sardanes érem molta gent, sis o set colles. I ara, està una mica al revés, ara per Caramelles, entre bastoners grans i petits movem cent cinquanta balla-dors. Ara estem intentant fer una colla fixa durant l’any, que pugui sortir a altres actuacions que no siguin estrictament les Caramelles.

L’any 2002 van aconseguir fer uns colla infantil que encara es manté, que és el planter que ha d’ana passant a grans.

Quantes melodies i balls teniu? Quin és el teu ball preferit?

De balls propis en tenim només dos, que els vam crear l’any 1992. Altres balls que fem, uns deu, són fets en base als passos i figures que ens van ensenyar a Sallent, el senyor Piñana, i també a Balsareny, que ens van ensenyar a picar. Aquestes músiques són “La marxa del Baridà”, o bé vam agafar una melodia que ens agradaven de Mike Oldfield i hi vam posar els passos típics i coreo-grafies de bastons nostres.

El que passa és que nosaltres som bas-tant atípics, perquè als començament fins l’any 1984 féiem les actuacions amb música gravada. Ara ja tenim un grup de grallers dins de l’Agrupació Sarda-nista que toca amb els bastons.

El meu ball preferit és un d’aquests dos que tenim fets propis, que vam fer amb música nova pensada per gralla que va composar un flabiolaire, l’Urbici Simon, i amb coreografia nova, que es diu “El parat”. És el meu preferit perquè aquí a Súria en broma diem que la meitat del poble sap ballar-lo i l’altra meitat no, volent dir que és molt popular i el balla molta gent.

Quines ballades més importants féu? Quines activitats féu extra?

La ballada més important és per Ca-ramelles. Les colles s’organitzen unes setmanes abans i preparen els assajos, conjuntament, i sortim a ballar el dis-sabte de Pasqua per les masies, i el diumemge pel centre de Súria.

Altres actuacions que tenim són per la Festa Major i per la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, on mai fallem des de 1995, tot i que havíem participat en altres com ara la primera trobada a Santa Maria d’Oló.

El fet que no tinguem local propi dificul-ta que no puguem fer més activitats, i ens limita bastant, ja que per exemple, els assajos els hem de fer a les escoles.

23Entrevista

Amb quines colles teniu més relació?

Hem tingut relació més directa amb la colla de Sallent, fins que va des-aparèixer, i també en tenim amb la colla de Manresa, Moià, però el fet que aquí a Súria no fem masses sortides a fora de les que tenim marcades, fa que no pu-guis sortir tant, ni fer massa intercanvis amb altres colles.

Has format part d’altres associacions vinculades al món bastoner o cultural? Com valoraries aquesta etapa?

Estic a l’Agrupació Sardanista, i del 2006 fins aquest any he estat membre de la Junta de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. La meva tas-ca ha estat la de tresorer, l’experiència és bona, malgrat la feina que significa, i a vegades que algú no entén el que s’hi fa, però la relació amb la gent de la Coordinadora perfecte. Veus que hi ha gent que s’esforça, que troba temps per dedicar al ball de bastons, que hi posa tot el que bonament pot, que és molt d’agrair, i llavors és intentar treba-llar en això.

El que potser és una cosa a millorar és que des de fora costa veure la feina i l’esforç que es fa com a Junta de la Coordinadora, i que és molta.

Quan vaig entrar de tresorer, l’any 2006, a la junta hi havia el Robert Rovira de president, la seva idea, era que no calia pagar per la cultura popular, i ens tro-bàvem que en aquells anys no hi havia problemes econòmics, ja que hi havia subvencions, i permetia fer moltes co-ses. Ara, la situació econòmica des de fa uns anys ha portat a controlar més la despesa, i des de les administracions públiques cada cop es controla més les subvencions que es donen.

Des de 2011, es va començar a aplicar el nou règim econòmic de la Coordina-dora, i penso que és un gran èxit que hagin acceptat fer-se sòcies i pagar una quota per contribuir a l’entitat de forma conjunta.

Quines coses creus que s’haurien de millorar del món bastoner?

El fet de poder disposar de més con-nexió entre les colles, perquè el poc que conec, que és aquí a Súria i la manera de funcionar, em sembla que cada colla fa la guerra pel seu compte, i potser ens falta aquesta visió de con-junt, i que de punta a punta del territori tots formem part del món bastoner. El sentit de pertànyer a un grup més gran que no pas el de la teva colla, em sem-bla que fa falta.

Penso que tothom fa el que bonament pot per la dansa, i podríem entrar en si els músics han de ser més o menys professionals, o si les colles han de te-nir unes condicions mínimes per ballar, però en el fons penso que és bo que la gent balli, i que la gent n’aprengui i és qüestió de paciència i temps.

falta aquesta visió de conjunt, i que de pun-ta a punta del territori tots formem part del món bastoner.

El meu ball prefe-rit és un d’aquests dos que tenim fets propis, que vam fer amb música nova pensada per gralla que va com-posar un flabiolai-re, l’Urbici Simon, i amb coreografia nova, que es diu “El parat”

24 Entrevista

Quins valors destacaries de la nostra dansa? Què creus que aporta el ball de bastons a la cultura popular catalana i en general?

El ball de bastons és una manifestació cultural, que no s’ha de perdre, ja que tot el que és cultura popular ho hem de mantenir costi el que costi, no ens podem diluir en el món global.

Els valors que aporta el ball de bastons, que ara estan de moda, són els de for-mar equip, el de funcionar en grup. El tema de la coordinació, amb el fet d’adaptar-te a la música i el ritme. Pen-so que el ball de bastons aporta a la cultura catalana una grandíssima diver-sitat i una grandíssima riquesa, perquè n’hi ha a moltes comarques catalanes i gairebé a cada lloc és molt particular. I per tant penso que la diversitat és el que ens enriqueix.

Com ja sabem ballar bastons és una activitat que fem perquè ens agrada i ens omple, i el temps que hi dediquem és voluntari. El teu dia a dia laboral i familiar et facilita la dedicació a la teva colla i al ball de bastons?

Aquest any he hagut de deixar la jun-ta de la Coordinadora precisament perquè el fet d’haver entrat al govern municipal de l’Ajuntament de Súria a banda de la feina, i no pots arribar a tot arreu.

Pel que fa a la colla de Súria hi con-tinuo implicat, perquè ens trobem els dissabtes, assagem i això ho permet sacrificant hores del cap de setmana.

Si estructurem la dansa entre el picar (la força del cop i el ritme) i el moviment (coreografia, dinàmica…), amb quin d’aquests dos atributs et quedes?

Jo em quedaria més amb la força i el ritme, que més en el moviment i la co-reografia. Penso que en ball picat amb força i amb gent que aguanti quan pi-ques i que tu hagis d’aguantar el cop, és molt satisfactori. De tant en tant, per Caramelles, els veterans agafem i apro-fitem per picar tant com podem.

el ball de bastons aporta a la cultura catalana una grandís-sima diversitat i una grandíssima riquesa

25

Si analitzem la dansa des del punt de vista de la tradició o de la modernitat, amb quin d’aquests dos atributs et quedes?

Amb el de la modernitat, perquè penso que es parla de tradició i està molt bé, però aquesta en un moment no ho era de tradició, i va ser algun moment en què va ser novetat. Nosaltres, mante-nim els balls que fem des dels inicis, però si hem d’agafar una música nova perquè creiem que agrada a la gent i perquè és animada, doncs l’agafem sense cap problema. En aquest sentit la tradició no ens condiciona.

Si fóssim puristes, nosaltres ara mateix hauríem d’estar ballant les músiques que ballàvem als inicis, que eren els balls de moda al moment, masurques i polques. Però clar, a nosaltres ens ve-nia de gust ballar bastons i llavors vam començar a introduir els picarols, que no en portàvem, després vam introduir el banderí (ja que a les trobades nacio-nals vèiem que les colles en portaven), i després la música de gralles. És a dir, nosaltres hem fet un procés, de forma gradual, d’anar introduint a la colla els diferents elements que no teníem. I ara hem agafat una estètica més tradicional i ens la sentim nostra. Per exemple, ens va costa molt introduir el faldellí.

En quin estat veus que es troba la nostra dansa avui en dia?

Jo diria que excel·lent, tant des del punt de vista de Súria, com de la Coor-dinadora. A la gent li enganxa el ball de bastons, apareixen colles noves, les que estan associades a la Coordinado-ra i les que no, però hi ha molta gent que balla bastons.

nosaltres hem fet un procés, de forma gra-dual, d’anar introduint a la colla els diferents elements que no te-níem. I ara hem agafat una estètica més tradi-cional i ens la sentim nostra.

MiquelCaellesCampà

26

La Boja del Garraf, tres sensacions

A continuació trobareu el relat de diverses formes de viure la Boja a les poblacions del Garraf, en les vàries colles que la ballen i gaudeixen en diferents moments de les festes.

ELBALLDE

BASTONSPER

DINS

27El ball de bastons per dins

És sense dubte difícil explicar a algú que no pertany al ball de bastons de Vilanova que és aquest exercici basto-ner que, des de fa més de trenta anys, s’executa per la Festa Major de la ca-pital del Garraf.

Primer cal explicar que “La Boja” és una peça del repertori dels balls de bastons del Garraf , comú en totes les poblacions on hi ha bastoners. És potser, al costat de la “Pavana”, la dansa més emblemàtica del reper-tori bastoner vilanoví. Una de les característiques principals del ball és que a mesura que es va des-envolupant la coreografia es va accelerant la velocitat de l’execució, i a això s’hi ha d’afegir que en aquest ball es donen cops molt forts entre els executants, acompanyats d’una músi-ca airosa i engrescadota. Tot plegat fa que la despesa física de la execució si-gui considerable. Durant la Festa Major, en les cercaviles i actuacions que fan els bastoners, es balla “la boja “ moltes ve-gades, ja que com hem apuntat abans és un ball molt celebrat pels executants i pel públic que ho contempla. Però en la darrera cercavila de la Festa Major , la que acompanya a les autoritats fins a la

Ballar La Boja del Vot del PobleDavid Grau i Mirabent Cap de la Colla Gran del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú

Plaça de les Neus perquè facin el Vot del Poble, i on tots els vilanovins es conjuren per tornar-hi l’any que ve, és segurament on aquest ball pren una rellevància molt especial.

Fa uns trenta anys la colla gran del ball de bastons vilanoví va pensar d’entrar a la plaça ballant la “Boja”, tot ballant-la ininterrompudament en el darrer tram de la cercavila, des d’una distància considerable, un cop s’enfila la Rambla Principal abans d’entrar apo-teòsicament a la Plaça. La iniciativa va tenir un gran èxit i així es va anar repetint durant els anys següents, afegint cada any una distància més llarga a la balla-

da. Mentrestant, les altres colles bastoneres s’han anat afegint

a la iniciativa. Ara mateix les quatre colles bastoneres vilanovines pugen al Vot del Poble tot ballant “la boja”, agafant embranzi-

da des de distàncies prou allunyades , oferint un es-

pectacle inigualable i donant el colofó més bastoner a la Festa

Major de Vilanova. Tant és així que, fins i tot en el Protocol que regeix la Festa Major es va modificar l’ordre en què els balls populars que hi participen, per tal de facilitar que les quatre colles basto-neres puguin anar juntes en el tram final del cercavila i així tots els bastoners i bastoneres puguin donar el do de pit final, ballant aquella “Boja” del Vot, que és la última de la Festa Major i sense cap duote, la millor.

la dansa més emblemàtica del repertori

bastoner vilanoví

28 El ball de bastons per dins

La Boja final del vot del poble seria qua-si com l’última cullerada que queda al plat del teu postre favorit, aquella que et reserves per disfrutar d’aquell gust, per darrer cop i fins a la propera ve-gada.

Doncs aquesta Boja és l’última culle-rada de la festa, on assaboreixes ja per darrera vegada tot el que ha significat la festa... on gastes el poc que queda ja de força, coordinació ... paciència.

I tot comença, potser, quan enfiles la Rambla a l’alçada del Carrer Tetuan, quan observes ja l’últim tram de festa, on et trobes amb la gent, les llums de la Rambla...

Aquí apareixen les primeres “discu-sions”: on començarem a ballar-la, si la cercavila està aturada, si els de davant no tiren, si els de darrera es queixen...

Quan es veu al fons la Plaça i es deci-deix on començar-la et vas preparant, i

És molt difícil d’explicar amb paraules tot un seguit de sensacions...

aquí apareixen els pensaments de sem-pre: “tinc els canells fets pols, no sé si podré” però en el fons saps que sí, que et sortiran les forçes de no saps on, que aguantaràs, que disfrutaràs.

I tot comença, primer a poc a poc i mentres et vas acostant a la Plaça tot

s’accelera, la gent que t’envolta està cada cop més aprop, el

passadís de la Rambla és cada cop més estret, apa-reixen grallers d’altres co-lles, i la música es barreja amb els crits d’ànims de la gent, de les colles que

t’esperen a la Plaça. Ánims entre nosaltres sabent que

ja està, que falta un res... Fins arribar a les escales de l’Església i

apures al màxim els últims acords, fins que s’aixeca la bandera.

I un sentiment que et queda, en aquell moment podries aguantar unes quantes tirades més, però tot s’acaba, com aquell postre, a l’espera de la pro-pera vegada.

l’última cullerada

que queda al plat del teu postre

favoritLabojadelGarraf,tressensacions

29El ball de bastons per dins

30 El Ball de Bastons per dins

Al mig, al mig, al davant i AL COSTAT!

LabojadelGarraf,tressensacions

31El Ball de Bastons per dins

Nit del 5 d’agost. Rambla de Vilanova i la Geltrú. Cercavila del vot del poble.

De fons, divises la silueta dels ge-gants arribant a la Plaça de les Neus, encara emboirada pel fum dels coets dels diables. A mitja Rambla, les co-lles de bastons, una rere l’altre estem apunt per iniciar la darrera boja de la festa. És la darrera però també la més ballada, la més pica-da, la més emotiva. Una llarga boja que portarà les colles fins la plaça de les Neus, destí final de la darrera cercavila de la Festa Major.

Arrenca la música de la Boja, i sense saber perquè, la pell se’m posa de gallina. És el darrer ball de la festa. I com no po-dria ser d’altra manera, havia de ser la boja, de melodia tossuda i festiva, amb ganes d’arrencar els millors cops dels bastoners que repeteixen una i altra vegada la coreografia que els hi marca el ritme de la música: al mig, al mig, al davant i al costat. I és just en aquest cop del costat, quan els bastoners piquem amb totes les nostres forces, com si volguessim donar sentit al nom del ball més representatiu dels balls de bastons de Vilanova.

A mesura que puges la Rambla no-tes més el caliu de la gent. Comences a veure grallers de balls que ja han acabat la seva cercavila, que baixen a donar su-port a aquells que ja hi són i porten una bona estona tocant. El passadís entre el públic es fa cada vegada més estret, mentre la gent entregada i enfervoritza-da t’anima a picar més fort. Tu respons

Oriol Pagès CampamàMembre de la Colla Jove del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú.

amb orgull amb totes les teves forces. És un d’aquells moments on la passió, el cor, el sentiment… guanya el seny.

Estelles de fusta que salten, bastons que s’esverlen, altres sonen com a tren-cats… anuncien que la fi de la seva re-sistència és propera. I entretant seguim ballant sense parar: al mig, al mig, al

davant i al costat!

I finalment l’apotèosica arribada a la plaça de les Neus, amb la gent tatare-jant la melodia de la boja mentre t’obre pas. Ge-gants i dracs et contem-

plen, és l’hora de donar-ho tot. El rebombori de la plaça

t’impedeix sentir la música però tan se val, te’n saps bé la to-

nada i el ritme. Saps que el final de la boja arriba i ho reps amb un sentiment contraposat de cansament però a la ve-gada de voler-ne més. Les banderes de les colles s’aixequen indicant els últims passos. Treus forces d’on no n’hi ha per donar amb més força, si es pot, en els darrers cops. Uns cops que, inevitable-ment, es fonen amb les darreres notes de la gralla: al mig, al mig, al davant i al COSTAT! I serà fins l’any que ve si Déu vol.

de melodiatossuda i festiva,

amb ganes d’arencar els millors cops de bastoners

32 Territorials

la Cavalcada de les Festes de la Mercè, dins de l’àmplia participació d’imatgeria festiva, on hi desfilaven, gegants, nans, bestiari, diables, dansa, musica tradicional, entre altres també hi participa-va una colla de bastoners, els Bastoners de l’Esbart Comtal, colla creada el 1969, a l’actualitat els Basto-ners de Barcelona.

L’any 1995 va ser un any important per la cul-tura a Barcelona, es va crear l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) un òrgan de l’Ajuntament de Barce-lona que va passar a ser entitat amb estatuts propis, amb l’objectiu de situar la cultura de Barcelona com un dels principals actius de desenvolupament i de la projecció de la ciutat a través de la gestió dels equi-paments i els serveis culturals municipals.

El ICUB dóna suport i coordina les Festes de la Mercè de Barcelona. I a partir de l’any 1996 comp-ta amb una demostració del Ball de Bastons, ja que passa a tenir una cercavila pròpia. El Sr. Xavier Cor-domí, assessor de les Festes Populars Tradicionals, i la Sra. Montserrat Garrich, de l’Esbart Català Dansai-res, aconsegueixen que la Festa Major de Barcelona

Què és el matí bastoner a les festes de la Mercè de Barcelona? Maite Roca

Vocal de la Territorial de BarcelonaCoordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

compti amb un Matí Bastoner amb totes les colles de Barcelona, per al lluïment de les diferentes maneres de fer el Ball de bastons.

Aquest any, el 1996, hi havien les següents co-lles actives: Bastoners del Esbart Català Dansaires, Bastoners de Gràcia, Bastoners de Barcelona. Cada colla es va situar a cada cantonada de la Plaça de Sant Jaume, per realitzar els seus balls de lluïment i marxaven en cercavila pels carres del Gòtic.

El Matí Bastoner va créixer als anys següents, amb més colles que es van anar formant a la Ciutat de Barcelona. L’any 1997 debuten a la festa major els Bastoners del Raval. En anys posteriors els Basto-ners del Poble-Sec de l’Esbart Dansaire Renaixença, Bastoners del Casc Antic i el Ball de Bastons del Clot. Aquest any, 2012, han debutat els Bastoners del Ballets de Catalunya.

L’any 2008 la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya es trasllada a Barcelona al Centre de Cultura Popular de Sant Andreu “Galta Cremat” i a partir del any 2009 amb el suport del ICUB passa a coordinar el Matí Bastoner, obrint la participació a totes les colles de Barcelona i gestionant-ho de for-ma oberta i transparent, posant-se en contacte amb totes elles. No obstant a Barcelona tenim tres colles de les anomenades “alternatives”, que no volen par-ticipar al Matí Bastoner per varis motius.

Actualment l’inici de la cercavila es fa en un dels escenaris de la Plaça de Sant Jaume, Plaça del

A

33

TERRITORIALS

Rei o Plaça Real, per després arrancar la cercavila pels carrers del Gòtic, segons les necessitats de la festa i acabar en alguna de les places ja esmentades.

El Matí Bastoner és la festa de lluïment de les colles Bastoneres de Barcelona. Les que vulguin par-ticipar només s’han d’adreçar a la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, això sí, hi ha una con-dició, ser barcelonina!

34 Territorials

5a Festa Bastonera de les Comarques Meridionals per celebrar els 20 anys de recuperació del Ball de Bastons de Valls.

L es arrels de la dansa s’han de fixar en els balls agraris de la fertilitat i es té constància de la seva participació des del 1712, quan el ball de bastons va sortir en una processó de pregàries. A la vegada, Narcís Oller també escriu sobre el ball de bastons a la novel.la Vilaniu. El ball de bastons de Valls va ser recuperat el 1992 i durant l’acte de presentació va ser apadrinat pels Bastoners de l’Arboç i pels de l’Esbart de Santa Tecla de Tarragona. El seu vestuari és una còpia del dels anys trenta.

Des de la seva recuperació, el Ball, participa en totes les festes tradicionals de la ciutat, des de l’anada i sortida de completes la nit del 23 de juny, vígilia de Sant Joan, i el dia després, dia 24, festivitat de Sant Joan, Patro de la Ciutat, en el Tomb del Poble, que és porta a cap durant una part de la tarda, i quasi bé entrada la nit.

La música que es toca fou trobada en uns llibres de música dels arxius de l’Arquebisbat de Tarragona, tot i que no podem assegurar que sigui típicament de Valls, ja que en aquella època hi havia diverses colles de ball de bastons per la contrada i podria ser que també la fessin servir.

En motiu de la celebració dels 20 anys de recuperació del Ball de Bastons de Valls, la colla de la capital de l’Alt Camp organitzava la 5a Festa Bastonera de les Comar-ques Meridionals, el dissabte 13 d’octubre de 2012.

La festa començà a les 5 de la tarda amb una cerca-vila pels carrers de Valls, amb les colles participants del Ball de Bastons de Cambrils, l’Aleixar, Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, Esbart Reus Dansa, l’Espluga de Francoli, Torredembarra, la Riera de Gaià, Montblanc, Esbart Santa Llúcia de Reus, i colles convidades de l’Esbart Sta. Tecla de Tarragona, Bastoners de l’Arborç i Bastoners de Mollerussa.

Fotografia: Leonor Caselles

35Territorials

El passat 6 d’Octubre de 2012 es va produïr el relleu al capdavant de la demarcació Anoia-Penedès-Garraf. El vocal de la territorial, Jo-sep Guillén Viñas, exposava la seva impossibilitat de continuar amb el càrrec, hi era des de la seva creació el 20 de Setembre del 2008, i creu que caldria donar relleu a aquest càrrec.

Per part dels membres assistents, es va proposar a la Màrian Sadurní per rellevar el càrrec, en què actual-ment ja és membre de la Junta de la Coordinadora, que accepta. Màrian Sadurní, és de la colla de Ball de Bastons de la Múnia.

En la mateixa reunó també es va acordar que fós la Colla del Ball de Bastons La Múnia l’organitzadora de la 3ª Trobada de l’Anoia-Penedès-Garraf el proper mes d’Abril dins la celebració del 10è aniversari.

Relleu al capdavant de la demarcació Penedès i 3ª Trobada de la Demarcació

ETERRITORIALS

36

Enguany, que el Cos de Bastoners de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc arriba als seus 50 anys d’existència, és oportú recordar que el ball de bastons o de bastonets –com se sol anomenar popularment en el passat– ha estat la dansa del seguici reusenc amb més presència al llarg del temps a les festes de la ciutat.

Aquesta notable quantitat de re-ferències a la sortida del ball s’explica, d’una banda, perquè –malgrat la difi-cultat que comporta l’execució de les coreografies més elaborades– és una dansa d’aprenentatge progressiu, que hom pot començar a practicar a par-tir d’uns moviments bàsics. De l’altra, perquè és una manifestació festiva que es pot organitzar a partir de recursos prou a l’abast: uns bastons de fusta i una indumentària que, com altres balls, empra elements ben comuns en

Salvador Palomar

El Ball de Bastonets a Reus

el passat, com mocadors, calça curta i camisa blanca, espardenyes... I encara més, perquè és una dansa on domina el so rítmic dels bastons que colpegen els balladors per sobre la tonada, fet que permet adaptar-la a tota mena d’acompanyaments musicals i melo-dies, que poden esdevenir a vegades un component prou secundari. De fet, moltes tonades de bastons són comu-nes a diverses poblacions, tot i que n’hi ha que han esdevingut característiques d’un indret determinat.

Aquesta facilitat per a muntar el ball –fet que no exclou l’existència de colles estables vinculades a un gremi o que es podien contractar per a una celebració– ens apropa a una visió del folklore com a pràctica col·lectiva, amb intercanvis i evolucions, lluny de la visió esbiaixada que suposa presentar les manifestacions festives aïlladament,

37

com a pròpies d’una única població i invariables en el temps. Muntar un ball de bastons per a una festa, jugar a fer ball de bastons, com fer construccions humanes, formava part d’una cultura po-pular que no sempre implicava generar associacions amb continuïtat. Hi ha una anècdota de la veïna població de Tarra-gona que és prou representativa:

No entraré a especular sobre els orígens d’una pràctica que ha estat vin-culada tant a rituals agraris com a dan-ses d’entrenament per al combat. És cert que, en les professons de Corpus medieval, trobem balls d’espases que podríem considerar com a precedents dels balls de bastons. El ball d’espases és documentat a Reus al segle XV i apareix el 1638 a càrrec del municipi. El 1687 hi havia, a Reus, com a mínim, dues colles de balladors, la de Pau Al-devert i la de Josep Arbonés.

Ja com a ball de bastons el tro-bem a la Festa Major de 1725 i en di-verses solemnitats durant el segle XVIII, com el 1733, quan es documenten cinc colles en la festa dedicada a sant Bernat Calvó. Andreu deBofarull, al primer terç del segle XIX, afirma que «és una de las danças antiguas y son vestit és igual del de la dança de valencians. Iguals, en lo trage, portan tots cascavells a las pan-torillas. […] Era del gremi de carreters o constructors de carros». El 1792, però, van sortir dos balls de bastons pagats per particulars.

«Advertimos ya días pasados, que al hacerse excavaciones frente a la Enseñanza, se tuviera cuidado en aquel sitio, que un tiempo fue Cementerio. Ahora van apareciendo huesos humanos y sin el menor respeto son esparcidos, hasta el extremo que al-gunos muchachos ayer jugaban con tibias al ball de bastonets.» (Diari de Tarragona, 17/11/1915)

UNAMICA

D’ETNOGAFIA

38 Una mica d’etnografia

Les referències al segle XIX es multipliquen: a la Festa Major, a les festes de barri, per Sant Antoni –abans de la destrucció del convent de Sant Francesc–, en solemnitats dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia o amb motiu de la visita de personatges no-tables a la vila... També trobem ball de bastons, algun cop, en la cercavila de les danses del dimarts de Carnaval. El 1850 hi havia més d’un grup de balla-dors i el 1870 van ser els mateixos veïns del barri de Sant Pere els que van pre-parar el ball, una pràctica que sembla comuna a altres barris a l’època. Igual-ment ens consta l’actuació de basto-ners d’altres poblacions a la ciutat, com els d’Ulldemolins, el 1883, a les Fires d’Octubre.

Al primer terç del segle XIX, Andreu de Bofarull va descriure els bastonets i altres danses populars reusenques, amb el dibuix de la seva indumentària i la tonada. El seu germà, Antoni, en un llibre sobre els antics cos-tums locals, anota:

Avui es toca amb gralles i tim-bal, i, com en altres danses, el poble s’inventà una lletra per a recordar la to-nada del ball. Aquesta, prou coneguda al segle XIX, feia així:

«Tan, tirorera,cigala de Badó.Tan, tirorera,cigala de Badó.Tan tiroré, tiroré, tirorétiroré, tiroré, tiroré, tiroró.»

Amb menor intensitat –en la me-sura que es transforma el panorama festiu reusenc– en continuem trobant documentats al segle XX. El 1901 a la Festa Major o el 1904 a la solemnitat de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. El 1928, al Merca-dal, durant la fira de Sant Jaume, surt un ball de bastons. El 1941 actua el ball de bastons de Montblanc a la solemni-tat de rehabilitació del santuari de Mi-sericòrdia. El 1952, per Festa Major, ve el ball de de Gelida. Però durant bona part del segle XX la presència del ball de bastons a les festes reusenques és a càrrec de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, nascut el 1925 com a secció de l’entitat creada el 1918. Tot i que el ball de bastons ja formava part abans del repertori de l’entitat, el cos de basto-ners es va constituir formalment el 1962 sota l’impuls i direcció de Cèsar Moya-no. Abans, el 1960, el ball de bastons de Llorenç del Penedès havia actuat a la Fira de Mostres.

Entre altres celebracions, el Cos de Bastoners surt formant part del se-guici de les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia. En l’actualitat, el reper-tori consta d’una vintena de balls, tant tradicionals com de nova creació El 2006, un grup d’exbastoners, pares de bastoners i algunes persones que no havien picat mai bastons, van crear els Veterans del Cos de Bastoners.

Actualment, a Reus hi ha una altra colla de ball de bastons al segui-ci festiu, la de l’Esbart Santa Llúcia, i l’Esbart Reus Dansa organitza també cursos per a aprendre el ball i participa en trobades de bastoners.

«Quan dança va acompanyada de un soroll, com en lo ball de bastonets, de manera que el ritual exigeix també un instrument de percussió y no la suau melodia de la dolçaina, llavors la música es compon de tamborino y flautí o pito.»

39

Elballdebastonetsde

Reus

Contacte:

Facebook: https://www.facebook.com/coordinadora.balldebastons

Twitter: @balldebastons

c/e: [email protected]

web: www.balldebastons.cat

Consell redactor: JuntadelaCoordinadoradeBastonsdeCatalunya

Edita: JuntadelaCoordinadoradeBastonsdeCatalunya

Disseny gràfic i maquetació: www.zigordisseny.com

Col·laboren: