1

Adults en acció Nº 30 Març 2011 Associació Zitzània

2

índex ————————— Editorial ……………………………………………………………… 3 El cafè …………………………………………………………………. 5 L’hora de les emocions ………………………………………. 11 L’anècdota de la meva vida ……………………………. 14 Activitats de l’escola ………………………………………….. 15 Temps de tradicions ………………………………………….. 18 Racó literari ……………………………………………………….. 21 Sota la palmera ………………………………………………… 24 Entreteniments ………………………………………………….. 26 Associació Zitzània …………………………………………….. 27

3

editorial

Aprendí bien pronto a conocer mejor esta flor. Siempre había habido en el planeta del principito flores muy simples adornadas con una sola fila de pétalos que apenas ocupaban sitio y a nadie molestaban. Aparecían entre la hierba una mañana y por la tarde se extin-guían. Pero aquella había germinado un día de una semilla llegada de quién sabe dónde, y el principito había vigilado cuidadosamente desde el primer día aquella ramita tan di-ferente de las que él conocía. Podía ser una nueva especie de baobab. Pero el arbusto cesó pronto de crecer y comenzó a echar su flor. El principito observó el crecimiento de un enorme capullo y tenía le convencimiento de que habría de salir de allí una aparición mi-lagrosa; pero la flor no acababa de preparar su belleza al abrigo de su envoltura verde. Elegía con cuidado sus colores, se vestía lentamente y se ajustaba uno a uno sus pétalos. No quería salir ya ajada como las amapolas; quería aparecer en todo el esplendor de su belleza. ¡Ah, era muy coqueta aquella flor! Su misteriosa preparación duraba días y días. Hasta que una mañana, precisamente al salir el sol se mostró espléndida. La flor, que había trabajado con tanta precisión, dijo bostezando:

-¡Ah, perdóname … apenas acabo de despertarme … estoy toda despeinada …!

El principito no pudo contener su admiración:

-¡Qué hermosa eres!

-¿Verdad? -respondió dulcemente la flor-. He nacido al mismo tiempo que el sol. El princi-pito adivinó exactamente que ella no era muy modesta ciertamente, pero ¡era tan con-movedora!

-Me parece que ya es hora de desayunar - añadió la flor -; si tuvieras la bondad de pen-sar un poco en mí...

Y el principito, muy confuso, habiendo ido a buscar una regadera la roció abundante-mente con agua fresca.

Aquest trimestre, la comissió de la revista ha volgut cedir l’espai de l’editorial a un fragment d’una de les obres més conegu-des de la literatura universal, El Petit Príncep. Cadascun dels capítols de l’obra ens con-vida a reflexionar sobre els valors humans més profunds però d’una mane-ra planera, senzilla i encantadora.

4

Y así, ella lo había atormentado con su vanidad un poco sombría. Un día, por ejemplo, hablando de sus cuatro espinas, dijo al principito:

-¡Ya pueden venir los tigres, con sus garras!

-No hay tigres en mi planeta -observó el principito- y, además, los tigres no comen hierba. -Yo no soy una hierba -respondió dulcemente la flor.

-Perdóname…

-No temo a los tigres, pero tengo miedo a las corrientes de aire. ¿No tendrás un biombo?

"Miedo a las corrientes de aire no es una suerte para una planta -pensó el principito-. Esta flor es demasiado complicada…"

-Por la noche me cubrirás con un fanal… hace mucho frío en tu tierra. No se está muy a gusto; allá de donde yo vengo…

La flor se interrumpió; había llegado allí en forma de semilla y no era posible que conocie-ra otros mundos. Humillada por haberse dejado sorprender inventando un mentira tan ingenua, tosió dos o tres veces para atraerse la simpatía del principito. -¿Y el biombo?

-Iba a buscarlo, pero como no dejabas de hablarme…

Insistió en su tos para darle al menos remordimientos.

De esta manera el principito, a pesar de la buena voluntad de su amor, había llegado a dudar de ella. Había tomado en serio palabras sin importancia y se sentía desgraciado. "Yo no debía hacerle caso -me confesó un día el principito- nunca hay que hacer caso a las flores, basta con mirarlas y olerlas. Mi flor embalsamaba el planeta, pero yo no sabía gozar con eso… Aquella historia de garra y tigres que tanto me molestó, hubiera debido enternecerme". Y me contó todavía:

"¡No supe comprender nada entonces! Debí juzgarla por sus actos y no por sus palabras. ¡La flor perfumaba e iluminaba mi vida y jamás debí huir de allí! ¡No supe adivinar la ter-nura que ocultaban sus pobres astucias! ¡Son tan contradictorias las flores! Pero yo era de-masiado joven para saber amarla".

El Principito, Antoine Saint-Exupéry

Si ens voleu fer arribar qualsevol aportació a la revista, l’adreça de correu el electrònic és:

adults_en_accio@hotmail.es La comissió de la revista

Laura Caudevilla

Margarita Pérez

Gemma Trias

5

El cafè

Us recomanen uns quants programes de televisió amb els quals podreu estar ben infor-mats i gaudir de bons reportatges.

TV 2

Dissabtes a les 22:25h

Una ventana privilegiada a los grandes documentales de actualidad Documentos TV se estrenó en Televisión Española el 29 de abril de 1986 con un reporta-je sobre el Rey Juan Carlos. Hoy, casi 25 años después, los cambios experimentados por el periodismo no han impedido que el programa siga siendo un espacio privilegiado donde disfrutar de lo mejor del mercado documental.

Ferran Monegal convida els teleespec-tadors a fer un passeig televisiu per les diferents cadenes, en què compara els tractaments d’una mateixa notícia, co-menta aspectes polèmics de l’ano-menada teleporqueria, parla dels as-pectes positius dels programes i també dels més còmics.

6

TV 2 Dissabtes a les 23:30h

Excepcionals reportatges d’actualitat!

CANAL 33

Dilluns a les 22:40h

Diumenges a les 13h

Personatges que parlen amb claredat dels seus coneixements, de la realitat que els envolta, de què els preocupa i de tot allò que els ha conformat com el que són.

7

UNA NUEVA VIDA Había una vez una familia gitana que vivía en un bosque. No tenían casa. Los padres no sabían leer. Los niños no iban a la escuela y eran pobres. Había discriminación de los payos con los gitanos, pero los padres pensaron que no era vida para ellos ni para su familia así que el padre, pese a la discriminación, encontró trabajo y compró una casa. A pesar de las adversidades se integró en la sociedad. Hoy en día, los niños van a la escue-la, van al instituto y van a la universidad. Algunos han llegado a ser médicos, empresarios, abogados o maestros. Hoy en día el pueblo gitano está más integrado en la sociedad.

Consuelo Giménez Etapa Instrumental II

Can Puiggener

AL NUEVO GOBIERNO Sabadell, 10 de febrero de 2011

Muy Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas: Somos alumnos de la escuela de adultos de las aulas de Can Puiggener (del CFA La Concòrdia). Estudiamos Etapa Instrumental II. Queremos explicarle algunas preocupacio-nes que tenemos y esperamos respuesta, si le es posible. No nos gusta el acceso libre al Facebook de los niños y niñas sin control, nos ofende la posi-bilidad de que sus fotos y datos puedan ser utilizados por personas sin escrúpulos. Creemos que el gobierno tendría que mantener y ampliar la ayuda a la vivienda. Estaría bien que, cuando estamos en paro, los cursos de formación y ocupacionales se pu-dieran hacer más rápidamente. Nos gustaría que la ley de extranjería rebajara de tres a dos años la posibilidad de llevar a cabo el Arraigo Social. También que para la renovación de la tarjeta sea suficiente con seis meses trabajados. En Can Puiggener la guardería pública es muy cara; tendría que ser gratuita. La escuela pública debería proporcionar todos los materiales y libros gratis. También queremos un ambulatorio en el barrio. Tenemos que desplazarnos muy lejos pa-ra ir al médico o ponernos una inyección. Los servicios sociales del barrio están colapsados, sería necesario más personal. Pensamos que si hay poco trabajo, el reparto de éste fuera para más personas. Mejor tra-bajar cuatro horas que ninguna y quedar en el paro total. Atentamente: Magdalena, María José, Majouhba, Bouchara, Fatima El K.,Louhou, Fatima O., Antonia, Fatima L., Irene, Liria, Ahmad, Dene, Palmira, Karamo, Mariama, Margarita, Fanta.

Etapa Instrumental II

Can Puiggener

8

Internet cambia nuestra mente y nos hace más superficiales

Madrid, 28 feb (EFE).- La revolución digital es una realidad porque un tercio de la humani-dad es internauta y el debate sobre si Google nos vuelve estúpidos lo abrió en un célebre artículo el pensador estadounidense Nicholas Carr, autor de "Superficiales ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?". En la presentación hoy de su libro, Carr (1959) se ha preguntado si mientras disfrutamos de las bondades de la Red estamos sacrificando nuestra capacidad para leer y pensar con profundidad. Nicholas Carr, que descubrió en sí mismo que el uso de la red le restaba concentración y profundidad de análisis, desarrolla en su último libro los argumentos claves sobre las consecuencias intelectuales y culturales de internet.

"Internet nos ofrece picoteos de información -afirma en una entrevista con EFE- cambia-mos mensajes en nuestro e-mail, Facebook, Twitter, seguimos varios enlaces pero sin per-manecer mucho tiempo en ellos. En definitiva, nos hace mucho más superficiales, menos capaces de concentración, contemplación y reflexión, que cuando leemos un libro físico". En su ensayo Carr afirma que "neurológicamente acabamos siendo lo que pensamos", lo cual no dibuja el futuro del ser humano muy optimista porque la red no nos deja pensar con la profundidad a la que nos obligan los libros. Opina que vamos a acabar pensando como las máquinas en busca de la eficiencia, "seremos menos humanos". "Superficiales ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?", que ha publicado la editorial Taurus, dedica va-rios capítulos a las últimas investigaciones sobre la neuroplasticidad del cerebro y su capaci-dad de adaptación a las nuevas tecnologías. "Queremos creer que las impresiones que nuestro cerebro registra como sensaciones y almacena como recuerdos no dejan huella físi-ca en su propia estructura. Creer lo contrario, nos parece pone en tela de juicio la integri-dad del yo. Eso fue lo que sentí yo cuando me empecé a preocupar porque mi uso de Inter-net pudiera estar cambiando la forma en que mi cerebro procesa la información", señala. Parece absurdo pensar que jugar con el ordenador, una simple herramienta, puede alterar lo que está pasando dentro de nuestras cabezas. "Como han descubierto lo neurólogos, el cerebro -y la mente que alumbra- es una tarea en constante progreso. Esto no solo se cum-ple para cada uno de nosotros como individuos. Se cumple para todos como especie", expli-ca. "En general -añade- el descubrimiento de la neuroplasticidad del cerebro fue muy posi-tivo como lo es que cambiemos nuestra forma de pensar. Pero el problema es que al cere-bro le da igual que seamos más listos o menos listos porque se adaptará. Tenemos que ser nosotros mismos los que enseñemos a nuestro cerebro a pensar". El futuro que nos espera no parece muy alentador si ya nadie tiene la capacidad de analizar o de cuestionarse hacia dónde vamos, aunque Google Book Search esté acometiendo la ingente tarea de digitali-zar todos los libros editados con o sin derechos de autor. "Google se dedica literalmente a convertir nuestra distracción en dinero", sostiene Carr. Agrega que "como compañía es una gran empresa y tiene una forma de pensar muy idealista y actúa con buenas intenciones aunque parta de una teoría muy limitada. Sus intereses económicos se ven reflejados a través de los enlaces porque cuantos más 'links' pinches, más publicidad están consiguiendo introducir". "A mayor número de enlaces más publicidad, por lo tanto su ideología es un poco extraña porque su negocio es distraernos, ir lo más rápido posible en un picoteo cons-tante de información", apostilla. Carr ahonda en su libro en cómo las tecnologías han ido transformando las formas del pensamiento de la sociedad. "Durante los últimos quinientos años el libro ha modelado nuestra forma de pensar de un modo más lineal, analítico, pro-fundo y autónomo, ahora le ha llegado el turno al efecto Internet sobre nuestras mentes", señala Carr, y no cree que en un futuro no muy lejano evolucionemos del "homo sapiens al homo google".

Fuente: http://es.finance.yahoo.com/noticias/Internet-cambia-mente-nos-efenews-590114648.html?x=0

9

EN QUIN MÓN VIVIM? Com vivim? En un món “fictici” i manipulat, on només ens faciliten i/o proporcionen la informació que al que al sistema l’interessa; o sigui, que “no sabem de missa, la meitat”, ens fan creure que vivim en la era de la informació, que de fet és cert, però, esclar, si els mitjans de comunicació estan dirigits per unes persones que tenen uns interessos dels quals es poden beneficiar amb la progra-mació o la manipulació de la informació que arriba a la societat, és bastant clar que faran ús de les seves armes, perquè a aquestes persones no els interessa que la gent pensi com pot millorar el món, o què podem fer per tal que desapareguin les desigualtats socials... perquè gràcies que el sistema funciona d’aquesta manera ells viuen tan bé. La política està plena d’hipocresia i de falsedat. Com, per exemple, la guerra d’Afganistan i les “raons del senyor Bush” per envair aquest país, una de les quals suposadament era enxampar l’O-sama Bin Laden, que, com avui dia sabem, no era certa. Resulta que els cognoms d’aquests dos personatges figuren en diferents negocis en comú. Això és un clar exemple de com funciona la polí-tica dels països en aquest món actual i de com els polítics, que són els que nosaltres escollim “per millorar les nostres vides”, ens enganyen i manipulen en funció dels seus interessos. Després hi ha el cas del nostre veí, França, que té per president a Nicolas Sarkozy. Aquest, com la majoria de per-sones, té amics, però el cas és que un dels seus íntims és el primer fabricant francès de l’empresa privada d’armes. I això no és el més greu, sinó que aquesta mateixa persona és al front de la ma-jor editorial francesa, anomenada Hachette, que té a les seves mans la publicació del 64 % dels llibres escolars a França. Aquesta és una altra manera, i la més greu, de manipular la societat d’un país, a través de l’educació, perquè si aquesta persona que té una empresa d’armes, és qui deci-deix la informació que arriba als joves mitjançant els llibres, és bastant clar que en aquests llibres no sortirà res que pugui anar en contra del seu negoci i no explicarà tota la veritat que hi ha dar-rera d’algunes guerres (els interessos petrolífers) per, d’aquesta manera, impedir, que la societat estigui en contra de les guerres, per exemple, que són una de les seves principals fonts d’inversions. Així es pot manipular la societat per a que pensi, o, simplement, per a que no pensi d’una manera determinada, que s’adapti a determinats interessos. D’altra banda, hi ha el tema de la fam en el món, i de com les grans potències gasten més en fi-nançar guerres per anar a buscar la seva part del pastís (el petroli), com la guerra d’Irak, que en ajudar els més necessitats. Tot això va començar, segurament, amb la colonització. Em refereixo a l’abundància d’uns i les mancances d’altres, com en els països d’Occident (capitalistes), que vam decidir explotar les riqueses d’uns països per fer-nos més poderosos i poder treure pit en una com-petició absurda per veure quin país era més fort i tenia més colònies, mentre les pobres persones que vivien en aquests països, estaven indefensos i no podien fer res davant l’home blanc armat, que explotava la seva gent i el seu país. A més, com que el sistema no ha canviat, cada vegada, la diferència entre els països del primer món i els del tercer, quant a recursos, és més gran, i això és molt injust, perquè en el seu moment ens vam apropiar de les seves riqueses i ara els les devem. Per si totes aquestes injustícies no foren suficients, tenim el cas de les empreses farmacèutiques, que, suposadament, haurien de preocupar-se per la salut del ser humà, en general, i que només es preocupen de la grandària de la seva butxaca. En alguns casos, han estat capaços de provar me-dicaments, pel que pugués passar, en persones africanes. O sigui, que no els subministrem medica-ment, però els utilitzem com si fossin rates de laboratori --i perdó per aquesta expressió-- però parlant clarament, és això el que fem. A més a més, tenim el cas del deute extern. Això és la gota que omple el got, perquè després de tot el que hem fet als països pobres, que en són gràcies a nosaltres, a sobre, els volem cobrar una quantitat de diners en concepte de deute extern. Aquest deute supera la quantitat de diners que s’inverteixen per ajudar aquests països i això no té gaire sentit, perquè si volem ajudar-los, el pri-mer que hem de fer i de veritat és suprimir tal deute, però, esclar, en aquest sistema capitalista en què vivim, això sembla que sigui una utopia.

10

El més fort és que, després de tot això, quan les persones que viuen en aquests països pobres, que han estat explotats durant moltíssims anys, decideixen deixar la seva terra en busca d’una vida millor i vénen a Espanya, per exemple, la majoria dels espanyols diem que aquestes persones ens estan envaint, i això és per manca de cultura i d’informació, perquè els primers que vam envair els seus països vam ser nosaltres, i a més sembla que els espanyols mai haguem emigrat en busca d’u-na vida millor, però el cas és que la Història ens diu tot el contrari. Tanmateix, ¿què podem espe-rar d’una societat que està hipnotitzada amb la caixa tonta i la seva programació basura*? Aquest és el objectiu d’aquest sistema capitalista, que la societat no pensi i compri tot el que pu-gui, d’aquesta manera s’aconsegueix que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres. O, en altres paraules, que el sistema s’enriqueixi. Un altre tema és la venda d’armes com per acabar de destruir els països pobres, com és el cas de l’Àfrica, per exemple. Els proporcionem armes perquè es matin en guerres entre comunitats i paï-sos, guerres que també vam provocar nosaltres amb la divisió de l’Àfrica durant la seva colonitza-ció. Però a molts de nosaltres tant ens fa i mirem cap a una altra banda, perquè com que aques-tes guerres ens proporcionen capital tant ens fa, i oblidem les paraules “civisme” i “moral” i les suplantem per una altre paraula, “diners”. Per últim, i no per això menys important, és la pregunta: “¿Què podem fer?” Doncs el que hem de fer es fer-nos escoltar, i pressionar a aquelles persones que tenen el poder, perquè aquest sistema prengui una altra direcció i desaparegui el virus del consumisme que ha infectat el nostre planeta; i a més pensar que si volem que tots tinguem de tot, hem de reduir el consum, per poder compar-tir-lo amb la resta del món, perquè si no, no n’hi hauria suficient amb un únic planeta, sinó que caldrien tres planetes per abastir-nos. *He posat “programació basura”, tot i que sé que “ basura ” no es diu així en català, perquè em sembla que aquesta expressió no té traducció.

José Hernández Nieto GES II Tarda

11

L’hora de les emocions

ELS TRES EIXOS

MENT EMOCIÓ ACCIÓ

Es pot veure el món com un con-flicte sense fi, o deixar-se fascinar per la diversitat de la interacció

humana.

. No matis l’esperança ni els somnis dels

altres (ni els teus).

El secret per gaudir de la

vida és aprendre a viure el moment.

Atrevir-se a ser un mateix

EL CONTE

Tang era un petit obrer d’un regne del llunyà Orient. Treba-llava el coure i fabricava magnífics utensilis que venia al mercat. Tenia una vida feliç i una alta autoestima. Tan sols li quedava trobar la dona de la seva vida.

Un dia, un enviat del rei va arribar per anunciar que la princesa desitjava casar-se amb el jove amb la més alta autoestima del regne. El dia estipulat, Tang es va adreçar al palau i es va trobar amb cents de joves pretendents.

La princesa els mirà tots i va demanar al seu ajudant que els donés a cada un cinc llavors de flors. Després, els pregà que tornessin a la primavera amb un test amb les flors sortides de les llavors que havia fet que els donessin.

12

Tang va plantar les llavors, en va tenir cura amb dedicació, però d’allà no en va sortir res: ni brots, ni flors. La data convinguda, Tang va agafar el seu test sense flors i va partir cap al castell. Centenars de pretendents portaven testos amb flors magnífiques, i es burlaven de Tang i del seu test sense flors.

Aleshores, la princesa va demanar a cada un d’ells que passés davant seu per presen-tar-li els seus testos. Tang va arribar una mica intimidat al seu davant:

“NO va germinar cap de les llavors, majestat”, va dir. La princesa va respondre: “Tang, ¡Queda’t al meu costat!” Tang i la princesa estaven cada vegada més enamorats l’un de l’altre. Vivien molt feliços.

Un dia, Tang li va preguntar a la seva do-na:

“Com és que em vàreu triar a mi com a marit si les meves llavors no havien florit?”

“Cap llavor podia florir! Vaig fer que bullissin durant tota una nit! I tu vas ser l’únic a tenir prou autoestima i consideració cap als altres com per ser honest. Era un home així que jo volia com a marit!

REFORÇA LA TEVA PRÒPIA CONVICCIÓ QUE TENS VALOR COM A PERSONA.

Escriu 5 qualitats que et descriguin

Quines qualitats reconeixen els teus amics en tu?

13

De totes les qualitats que has escrit, Quina contribueix més a la teva autoestima ?

Descriu una situació o un moment de la teva vida en què t’hagis sentit orgullós de tu mateix/-a?

PER SABER –NE MÉS: Cuaderno de ejercicios para descubrir tus talentos ocultos Xavier Cornette de Saint Cyr . Ed Terapias Verdes.

CORATGE PER SER QUI ETS.

Marta Ferrer i Puente

Quin és el missatge més positiu que t’han transmès els teus pares o qui has tingut a prop?

14

L’ anècdota de la meva vida

Va ser un hivern quan vaig anar a agafar l’autobús per tornar a casa. Hi havia gent a la parada esperant l’autobús, com de costum. Quan va arri-bar l’autobús, com s’acostuma a fer, vam fer una cua per pujar i va arribar una dona (no gaire gran, d’uns cinquanta o seixanta anys) corrent per aga-far-lo. Em tocava a mi pujar i la dona em va empentar cap a la cua. Llavors, a mi que normalment no m’agrada cridar l’atenció, vaig reaccionar dient-li a la dona en veu una mica alta: - ¡Señora, no se cuele y póngase a la cola! La dona va pujar i sense girar el cap em va dir: - No tens vergonya, nena!- i, per a rematar la situació, va anar dient: - Aquesta noia no té educació! Jo, sorpresa, vaig anar cap a la dona que ja estava asseguda i quan la vaig mirar era la tieta del meu pare. La dona, avergonyida i sense demanar-me perdó, es va posar a parlar-me com si no hagués passat res.

Evelyn Moreno Almazán GES II Tarda

15

Activitats de l’escola

FESTA D’HIVERN: Festa i Alegria El passat 21 de Desembre, al Centre Cívic de Can Deu, va tenir lloc la festa de final de tri-mestre. Els alumnes van cantar cançons pròpies de l’època i també vam poder gaudir de l’actuació d’un grup de dansa oriental i d’un altre de música amaziga.

16

SORTIDA A LA U.A.B. L’Escola d’Adults participa en el programa Universitat a l’abast. L’alumnat que fa el Curs d’Accés a la Univeristat per a més grans de 25 anys pot fer una visita guiada per tot el Campus de la UAB i a més, durant tot el curs, obtenir el carnet de les biblioteques institu-cionals per tal de poder accedir a les instal·lacions i agafar llibres i material en préstec. El passat 24 de gener els alumnes que cursen els estudis corresponents al CFA La Concòr-dia van poder gaudir d’aquesta visita i d’una xerrada sobre la situació actual de l’educació d’adults a càrrec de Margarida Massot, exprofessora del nostre centre.

Margarida Massot

17

SORTIDA A CAFÈS PONT Els dies 15 i 17 de Febrer els alumnes d’Etapa Instrumental i de Llengües d’Acollida de Can Deu i Can Puiggener van visitar les instal·lacions de la fàbrica de cafès Pont a Sabadell. Ens van explicar la història del cafè, a quins països tenen millor producció, el processat del cafè. A més, vam poder gaudir d’una degustació i també ens van oferir obsequis. Va ser una visista molt agradable i molt gustosa!!!!

DIJOUS GRAS

En aquesta ocasió, hem transformat el Dijous Gras en Divendres!!! El passat divendres 4 de març vam celebrar el tradicional dia de la truita. Els alumnes van participar en un concurs de truites on es competia per tres premis: la més gustosa, la més original i la millor presentada. Després de lliurar els premis vam poder tastar totes aquestes truites. Bon pro-fit!

18

Temps de Tradicions

EL CARNESTOLTES Ens agradi o no, la roda de l’any va girant, i amb ella també giren tota una sèrie de costums, festes i tradicions que cíclicament es van repetint i que d’una manera sovint rutinària anem seguint i acceptant, potser sense saber ni per què ni com es van originar, i que, d’una manera auto-màtica, acabem incloent i admetent com a part de la nostra cultura. És el cas de la festa del Carnestoltes o Carnaval, lliga-da a un cicle lunar i per això no cau mai en una data fixa, sinó que es mou entre el mes de febrer i primers de març. Trobem el seu origen en la gent de camp. L’hivern és una època en què la natura està adormida. L’activitat agrícola abans es paralitzava totalment i la gent passava hores i hores adormida, avorrida, davant del foc explicant-se mil històries o buscant altres activitats per distreure’s.

La necessitat d’esbargir-se va fer que la gent sortís de casa s’inventés festes disbauxades que, a més de servir per divertir-se i xalar, també contribuís a fer més passador el fred del cru hivern, mentre esperaven que la natura rebrotés de nou. Així van néixer tot un seguit de festes des del solstici d’hivern fins a la primavera. Aquestes es van estendre per tota Eu-ropa i, especialment, a la zona mediterrània, on el caràcter de la gent és més obert i de sang calenta.

Aquestes festes es caracteritzaven per ser extremes, col·lectives, animades, on dominaven la rauxa i la tabola. Resultaven una mena de vàlvula d’escapament de la repressió social, política, religiosa i econòmica que patia el poble. D’aquesta manera s’entén el fet del sor-giment d’una figura com Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que obria tot un període de permissivitat en què es deixava fer de tot. La gent, darrera d’una màscara, feia mil i una bestieses. La festa s’allargava durant tot el període més dur i fred de l’hivern, marcat per diferents dates clau. Així, hi havia un dia dedicat a les dones, en què manaven elles (Dijous de les Comares), un altre dedicat als homes (Dijous dels Compares), un de dedicat a la carn (Dijous Gras o Llarder). I el període s’acabava amb un judici al Rei Carnestoltes per tots els abusos i descontrol que es produïen durant el seu mandat. Se’l solia condemnar a mort. Evidentment, aquest es convertia en un ninot, de palla, que era cremat enmig de la pla-ça. Amb aquesta cerimònia, el poble es retractava i tornava a prendre el bon camí, ac-ceptava de nou l’autoritat establerta i retornava a la feina agrícola i ramadera.

19

No cal dir que, com de costum, les classes dominants i l’església no ho veien amb bons ulls i van intentar eliminar la festa en tot el seu sentit, però en estar tan arrelada, els va resultar impossible. El Cristianisme, en no poder abolir tot això, es va decantar per incloure-les i assimilar-les, tot maquillant-ne i manipulant-ne el sentit. Així, fou el Papa Gregori el Gran qui va instituir la Quaresma, període de quaranta dies en què no es podia menjar carn, es feia abstinència o dejuni, era temps de penediment, de silenci, estava prohibida qualse-vol manifestació festiva, fins i tot, cantar, ballar, etc., la qual contrastava amb l’etapa dels quaranta dies anteriors de Carnestoltes. Per saber quan cau aquesta festa cada any hem de fer un càlcul: Primer se situa en el calendari la Setmana Santa, que ha de coincidir amb la setmana de lluna plena del mes de març o d’inici d’abril. El diumenge que tanqui aquesta setmana serà el Diumenge de Resurrecció. Seguidament es compten 5 diumenges abans del diumenge de Resurrecció. El diumenge que fa 6 (abans de Resurrecció) és el Diumenge de Carnestoltes. Ha de caure entre el 2 de febrer i el 7 de març com a màxim. El dijous anterior a aquest Diumenge de Carnestoltes serà el Dijous Gras, i el dimecres després del Diumenge de Carnestoltes serà el Dimecres de Cendra, data que tanca el cicle de Carnestoltes i obre la Quaresma. El Dimecres de Cendra posa fi al Carnestoltes. És quan es jutja a qui ha estat fins al moment el Rei de la festa (representat amb un ninot de palla i parracs) i acaba condem-nat a la foguera, convertit en cendra. A la Quaresma se la representa com una vella (La Vella Quaresma), es penja en un lloc visible, amb un collaret fet d'arengades, amb les faldilles i el vestit tots coberts de fulles de col i d’altres verdures, coronada d'espinacs i de bledes, amb un rosari de castanyes grosses a la cintura, un bacallà salat en una mà i, a l'altra, un cistell de verdures. De sota les faldilles li surten set peus, que són les set setmanes que dura, i serveix per comptar el dejuni. Cada diumenge se li arrenca un peu. L'últim és just el Diumenge de Pasqua Florida.

20

TRUITA

La truita és una bona menja

des del dilluns fins el diumenge. Sola, resulta molt plaent,

i encara més amb farciment. Truita amb patates, amb mongetes,

amb espinacs, també amb gambetes, amb botifarra, amb ceba, amb alls,

ben pocs hi fan escarafalls. Truita amb verdures, amb pernil,

té cadascuna el seu estil i el seu gustet determinat,

perquè la truita és un gran plat que fet així o fet aixà

sempre ens encanta el paladar.

Miquel Martí I Pol

21

Racó Literari

Un rayo de luna… Le regaló... un rayo de Luna como ofrenda a Neptuno, cien caricias marinas sobre una piel prohibida náufraga en la soledad. Besos con sabor a cobre, a incienso,... que acaba-ron creando sentimientos ocultos tras las sombras del deseo. Aún así... escapó, sin más, se esfumó entre la fuerte marejada que provocó la magia... tan rápido como ella dejó su alma al desnudo. No pudo evitar temblar un instante frente a la locura antes de huir… Ella... hoy amanece entre caricias dibujadas en la noche... envuelta en sueños donde com-parte bocados de Luna llena rellenos de magia… Sonríe.... Se embarca desnuda en poemas sin temor al naufragio. Anochece en silencio, serena, junto a hadas... sin miradas. Contempla la ausencia mientras permanece tumbada sobre palabras sinceras creadas de madrugada por un alma libre. Se le escapa desnuda alguna metáfora para completar unos versos que acaricien tu alma. A diario... vuelve a desear el baño de un rayo de Luna, unos besos con sabor a alta mar. Él.... se fue.... pero la dejó hechizada.... Nostalgia de azules miradas... Esencia de soledad…

Marieta Accés a la Universitat

Majors de 25

22

LA GINESTA

Quan la ginesta eixerida Em surt al pas pel camí. Penso que floreix per mi I m’endolça més la vida

És com bombolles que esclaten En tons de groc lluminós.

Són tan vius els teus colors Que contemplar-los m’agrada.

El sol et fa de padrí I et regala el seu color I ens alegres el camí

Escampant la teva olor. Quan sortim a passejar Ella, esbelta i lluminosa,

Fins es posa més hermosa Per veure’ns a tots passar.

La ginesta m’extasia, Em desperta fantasia

I em regala poesia Al mirar-la cada dia.

Però té un temps tan curtet Aquest do de la natura, És com bona confitura Tancada dins un potet.

Majestuosa, groga, encesa Dura tan poc el teu pas

Que sempre em quedo amb tristesa El dia que tu te’n vas.

Dolors Casanovas

Català Llindar

MI VIDA

Me llamo Juan Moreno. Soy natural de Hellín, Albacete,

gran pueblo donde mis raíces formé. En donde mi niñez pasé algo bueno y mucho malo,

pues mi trabajo allí fue hacer cordel.

Hoy vivo en Sabadell y con mi mujer me casé, mi hogar formé y con mi trabajo y esfuerzo a mis

hijos eduqué. Y hoy me siento muy orgulloso

de la familia que encontré.

Juan Moreno Etapa Instrumental III Matí

Tratar de ver el brillo del sol es la luz de Dios que se enciende cada mañana que te despiertas. No importa el largo del camino. Lo que importa es que cada paso que hagas lo disfrutes con amor y feli-cidad todos los días de tu vida.

Manuel Castillo

Etapa Instrumental III Matí

23

EL BOSC

El bosc, meravella de la natura, tan divers de color i d’estructura.

M'agrada la passejada per la bonica fageda

tan versada pel poeta.

Però, també, què n'és de bonic l'ombrívol bosc de ribera

acaronat pel cant de rius i rieres.

No vull deixar d'admirar alzines i rouredes

aplegades en la plana.

També he de recordar els avets d'alta muntanya.

I admiro la força dels pins arrelats als penya-segats

i carenes de la nostra Costa Brava,

plantant cara i desafiant als forts vents de la comarca llevantada o tramuntada i a l'empit de les onades.

Per tot això, i molt més hem d'estimar el bosc.

Respectar-lo i cuidar-lo.

El bosc és vida, el bosc és futur.

Josepa Perich Prat Informàtica Can Puiggener

TÚ Me encanta observar a la gente. Cada uno tiene algo especial en su manera de ser, de comportarse, de hablar... Cada persona, con su lenguaje corpo-ral, te trasmite su esencia más íntima con un solo movimiento. O, tan sólo con un gesto, te puede hacer entender de qué está hecha, cuánto lleva dentro. No me había pasado nunca encontrar a alguien de quien no pudiera leer en su enigmática mirada, que es como mirar al firmamento buscando re-puesta sobre su inmensidad durante toda una no-che para llegar al alba con la única conclusión de no entender nada, de estar como al principio, solo. Pero su inteligente presencia, tranquila y compren-siva a la vez, puede conseguir que me sienta como el alumno suspendido en alguna asignatura, recon-fortado por un profesor que calma la frustración iluminando donde hay oscuridad, reconduciendo con palabras cualquier atisbo de duda, de caos... De una forma elegante y expresiva, similar a una poesía llena de metáforas para acabar compren-diendo la idea del poeta, su sufrimiento, su alegría. Sin perder nunca las formas, las maneras., enrique-ciendo sus palabras con cada verso, con cada estro-fa, con cada pensamiento… No podía ser de otra forma, gran conversadora, con el ardor de un profeta defendiendo su fe, la convicción de un político vendiendo su idea, la ilu-sión de un niño pidiendo un juguete, la frenética charla del conquistador… De ninguna otra forma podía ser, con tales cuali-dades: mi amiga y compartiendo el camino de esta caprichosa vida.

Luciano Leoni GES I Vespre

24

Sota la palmera

TAMBIÉN LA LLUVIA Icíar Bollarín, nacida en Madrid en 1967, dirige esta película magistralmente y cuenta con dos actores reconocidos como son Luis Tosar, que encarna a un ambicioso y soberbio productor de cine, y a Gael García Bernal, que da vida a un sentimental guionista. También la lluvia relata dos historias que se entrelazan a lo largo de la trama. Por un lado nos muestra a un equipo cinematográfico que quiere rodar una película histórica y crítica y para ello se desplaza hasta Bolivia y, en la selva del Chaparre, empieza el rodaje, que cuenta lo que sucedió en 1492, cuando Cristóbal Colón descubrió América e irrumpió en la vida de aquellos pueblos arrasando y colonizando cada centímetro de aquellas tierras, imponiendo su voluntad en nombre de los reyes de España. Por otra parte, llega hasta nosotros la difícil situación de los nativos de Bolivia, nos desgarra un pedazo de nuestro corazón el ver las injusticias que sigue soportando ese pueblo que, aunque hayan pasado 500 años, siguen siendo, de alguna manera, esclavos. El gran trabajo de este equipo ha sido reconocido por la Academia de Cine de España y en los Premios Goya 2010 ha obtenido 13 nominaciones, incluyendo las de mejor película, mejor dirección y mejor actor (Tosar). Representará a España en los Oscar. No podéis dejar de verla, es una peícula estupenda llena de valores humanos.

María Reyes Huertas Álvarez

GES I Vespre

Des del Departament de Ciències Socials i amb la col·laboració de l’associació Zitzània, es va proposar una sortida per anar a veure También la lluvia. El passat 1 de febrer, al voltant d’uns 60 alumnes i uns quants professors vam poder gaudir d’aquesta petita meravella que des de la comissió de la Revista us recomanem.

25

ODETTE. UNA COMEDIA SOBRE LA FELICIDAD En un centro comercial de una ciudad de Francia, trabaja Odette. Su mayor sueño es lle-gar a casa para leer los libros de Baltasar, su autor favorito. Este autor le cambió la vida. Un día conoce al autor y no logra articular palabra de la emoción. Su hijo Rudi le propone que le escriba una carta explicándole sus opiniones. Mientras tan-to, el autor está pasando un mal momento debido a malas críticas literarias. Además des-cubre que su mujer le es infiel. La angustia que siente le lleva a intentar suicidarse. Por suerte no lo consigue. Cuando sale del hospital lee la carta que le había enviado una ad-miradora y siente curiosidad por conocerla. Cuando Odette abre la puerta se queda sor-prendida de verlo y más por la petición que le hace de pasar unos días en su casa. Odette accede, sus hijos se extrañan pero a partir de entonces empieza una buena amis-tad entre ellos. Gracias a Odette aprende a ser feliz con pequeñas cosas. Cuando mejor están aparece la mujer de Baltasar; a pesar de esto decide que la mujer de su vida es Odette. Paquita A, Lucas, Adela, Maria O, Antonio, Dolors, Manoli, Juan Pedro, Ana Maria, Andrea, Maria M, Paquita L, Juan, Luisa, Ana, Conxita, Virtudes, Cris- tian, Maria R, Mari Carmen, Abdeslam, Sonia.

Etapa Instrumental III Matí

KHALED HOSSEINI, COMETAS EN EL CIELO

Cometas en el cielo cuenta la historia de Amir y Hassan, dos amigos de la infancia entre los que el amor y la lealtad se manifiestan conti-nuamente. Amir y Hassan van creciendo paralelamente, en Kabul, pero en posiciones sociales muy di-ferentes. En el transcurso de una competición de come-tas muy popular algo sucede que truncará la amistad de los dos niños para siempre. A partir de ese momento todo cambiará para los per-sonajes.

Cometas en el cielo es una novela que hay que leer para aprender lo que es el amor y la amistad incondicional. Te la recomiendo para que puedas recordar valores que a veces se nos olvidan.

Adelina Sillero GES II Vespre

26

Entreteniments

ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA CUAL SOY INCAPAZ DE APRENDER A HABLAR O ENTEN-

DER EL INGLÉS!!!

La prueba consta de tres módulos:

MÓDULO BÁSICO

Tres brujas miran tres relojes Swatch. ¿Qué bruja mira qué reloj?

En inglés:

Three witches watch three Swatch watches. Which witch watches which Swatch watch?

MÓDULO AVANZADO

Tres brujas 'travestis' miran los botones de tres relojes Swatch. ¿Qué bruja travesti mira los botones de qué reloj Swatch?

En inglés:

Three switched witches watch three Swatch watch switches. Which switched witch watches which Swatch watch switch?

Y ESTE ES PARA MÁSTERS

Tres brujas suecas transexuales miran los botones de tres relojes Swatch suizos. ¿Qué bruja

sueca transexual mira qué botón de qué reloj Swatch suizo?

En inglés:

Three Swedish switched witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which Swedish switched witch watches which Swiss Swatch watch switch?

Y LUEGO DICEN QUE EL INGLES ES FÁCIL... QUE WISHEN A SU SWITCHED MOTHER!!!!

Mayte Sobella

Anglès Funcional Tarda

27

Associació Zitzània

Durant el mes de febrer els grups de GES de l’escola i els de l’aula de Can Puiggener han participat en els tallers d’orientació professional del GPS al futur. Hem parlat de

que tots tenim punts forts, de com trobar-los, i de que a pesar de la crisi, el mercat laboral ofereix oportunitats. Per exemple, 9 de cada 10 persones que acaben cicles formatius tro-

ben feina! Hem fet set tallers en els que hi van participar un total de 162 persones, de les

quals 143 han demanat participar a les sessions individuals d’orientació professional!

En el suro del GPS al futur que tenim a l’escola podreu trobar més informació sobre tot el que anem fent!

Per qualsevol consulta escriu-nos a assessorament.gpsalfutur@gmail.com

Maria Faig

28

Quadre pintat per Miguel Baños Bellido

Informàtica Inicial Can Puiggener