11.09 2011

Edició especial Diada de Catalunya / 35.000 exemplarsOnze de setembre de Sitges, Ribes i les Roquetes, Vilanova i la Geltrú Setembre 2011

ONZEdeSETEMBRE

“I si per cas, encara dura la vida dura, doncs altre cop, de part dels bons fins a la mort”

(Ovidi Montllor)

Enguany, l’Onze de Setembre a la nostra comarca i al conjunt del país ve marcat per les retallades de drets i conquestes socials, així com pel cinquè

aniversari d’un Estatut d’Autonomia nascut mort i oblidat. El Garraf, a més, encara el tercer any

de crisi econòmica liderant el rànquing d’atur de les comarques del Principat i constatant com les promeses de major inversió en sanitat al nostre territori es van concretant en majors retallades.

Malgrat aquest present incert, les eleccions mu-nicipals del darrer 22 de maig representen per a

nosaltres una escletxa d’esperança. El projecte d’esquerres, rupturista i independentista, agrupat

entorn de les Candidatures d’Unitat Popular, ha fet un significatiu pas endavant. Les CUP (CUP

de Vilanova i Sitges i UM9 de Sant Pere de Ribes) representem hores d’ara la quarta força comarcal,

amb un 10.5% i més de 5.000 vots, que representen nou regidors i regidores i tres consellers comarcals.

Amb les candidatures, s’obre també un joc més ampli per a l’esquerra independentista i els movi-ments socials de la comarca, a l’hora de fer sentir

la seva veu dins i fora de les institucions.

La dreta avança i tornen temps de lluita, de com-promís social i nacional. Especialment alarmant és l’aliança a nivell autonòmic entre CiU i PP. A nivell

comarcal, resulta especialment greu l’entrada del Partit Popular a quatre dels sis ajuntaments: a

Canyelles i Sitges, de la mà de CiU, i a Olivella i Cubelles, de la mà d’ICV-EUiA i Reagrupament independentista (!). Cal sumar, a més, el suport

extern que dón el PP ribetà a l’estabilitat al govern en minoria de PSC i ICV-EUiA. Finalment, l’he-

gemonia de la dreta espanyola al País Valencià i a les Illes, i la desorientació dels partits de l’esquer-

ra institucional, atabalats amb tants càrrecs per recol·locar, es compensa tan sols amb l’esperança que ens brinda el moviment dels indignats i pels

drets socials, d’una banda, i l’ampli moviment civil sobiranista per l’altra.

Des de la CUP i UM9 us convidem a participar ac-tivament dels actes que organitzem a nivell local i comarcal per aquesta Diada Nacional. Us animem a penjar senyeres i estelades als balcons i a sortir

al carrer a les marxes de torxes, actes polítics i manifestacions que convoquem. Perquè ara més

que mai cal que fem sentir la nostra veu contra les retallades socials i nacionals.

Des del Garraf, contra les retallades socials i nacionals: independència i socialisme

Punts de venda d‘estelades a la comarca:A Sant Pere de Ribes: llibreria papereria Gabaldà, entitat GER, la Botigueta dels Racons i Unitat Municipal 9A Vilanova i la Geltrú: Ateneu Vilanoví, Papereria-llibreria La Gàrgola (ca l’Escoda), Discos Andreu i divendres 9 i dissabte 10 a la Rambla amb F. Macià (parada de VNG per la independència)A Sitges: al Cap de la Vila, divendres 9 i dissabte 10 (parada de la CUP)

PER LA DIADA, PENJA L’ESTELADA!

Divendres, 9 de setembre, ACTE COMARCALFESTA PER LA INDEPENDÈNCIAa les 21,00 h. al moli de Mar, de Vilanova i la Geltrú

32

Arrufat. Conscients que el teixit industrial de la ciutat s’està desfent, per mitjà d’EROS i tancaments, els membres de la CUP han de seguir treballant perquè el govern convergent de la ciutat abandoni el model de Vilanova Park Residen-cial, que deixa una ciutat de 67.000 habitants, sense feina i sense vida. “També estarem al carrer, serem presents en totes les lluites contra les retallades, igual com hem estat presents en les mobilitzacions pel dret a decidir”, asseguren. Seran al carrer, convençuts que els canvis només són pos-sibles amb la participació i l’autoorganització ciuta-dana, però també seran al Ple per de defensar, paral-lelament, els serveis socials i els serveis públics, per defensar que s’estableixin criteris de progressivitat en la fiscalitat local. Seran al Ple, diuen, perquè els vila-novins i vilanovines tinguin garantida la protecció del medi ambient, per mitjà per exemple de la protecció de Platja Llarga i l’Ortoll, i per garantir també el seu dret a participar i, sobretot, a decidir.

“Volem que tothom pugui decidir i no ens adreçarem només als ciutadans au-tòctons. L’independentisme i l’esquerra han d’obrir-se –afirma Arrufat–, i en una ciutat amb tanta immigra-ció com Vilanova el repte principal és acceptar-la de manera integradora”. Aquesta és la recepta dels militants de la CUP vila-novina contra el llast del racisme i del feixisme, que impregna la capital del Garraf, però també altres racons de la comarca. “Hem aconseguit aturar l’onada feixista i la irrupció de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament perquè hem fet nostra la lluita contra el feixisme i hem estat al cos-

Els darrers comicis muni-cipals, celebrats el mes de maig, van transformar la fesomia de la comarca del Garraf. Avesats al biparti-disme clàssic entre PSC i CIU, els municipis d’aques-ta comarca costanera han viscut aquest 2011 un canvi d’escenari polític: l’esclat de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), una força que existia discreta i latent, però que en aquesta ocasió ha obtingut el suport de més de 5.000 ciutadanes.

La irrupció de les CUP al Garraf es pot resumir amb tres xifres. Al cor instituci-onal de la comarca, Vila-nova i la Geltrú, el triple dels ciutadans van moure fitxa aquesta primavera per la candidatura popu-lar, que ha passat de tenir un regidor a tenir-ne tres. Paral·lelament, a només cinc quilòmetres, uns 1.900 habitants de Sant Pere de Ribes votaven també una candidatura sorgida dels moviments socials i veïnals, la històrica UM9, que pas-sava a ser la tercera força municipal amb 5 regidors, i en sumava un als quatre de l’anterior legislatura. La darrera xifra l’hem d’ubicar a Sitges. Aquesta vila va registrar 622 vots per a la CUP, que es presentava per primera vegada i que va obtenir un representant al Ple municipal.

La configuració del nou espai polític per a les candi-datures populars a Vilano-va, Sitges i Sant Pere de Ribes, té diverses claus de lectura. Quim Arrufat, re-gidor de la CUP vilanovina, explica tres canvis signifi-catius en l’escenari polític comarcal: “La desaparició d’ERC de la comarca, un partit burocratitzat que s’ha allunyat de les bases; l’entrada al govern, per via activa o passiva, del PP a cinc dels sis ajuntaments

tat de la plataforma Unitat Contra el Feixisme des del moment de la seva creació”, comenten els militants vi-lanovins, conscients que en aquesta qüestió encara els queda molt camí per solcar.

Més enllà del sol i la platjaSegons Adrià Pet, membre la CUP sitgetana, el fet que la majoria dels integrants de la CUP d’aquesta vila portin més de quinze anys vinculats als moviments i organitzacions socials de Sitges ha estat clau per rebre la confiança dels elec-tors. Ara, des de l’oposició, el seu primer regidor electe mirarà d’exercir un con-trapès en les polítiques con-vergents que mouen els fils al consistori sitgetà. Consci-ents que venen temps “difícils i convulsos”, els membres de la CUP expliquen que els propers anys treballa-ran sobretot per garantir la participació ciutadana. Per això, entre les seves fites polítiques destaca la des-centralització administrati-va, política i de recursos. Dur a terme uns pressupostos participatius i reformar el ROM (Reglament Orgà-nic Municipal) o el PAM (Programa d’Actuació Municipal) són algunes de les prioritats d’aquesta candidatura, que tot just s’estrena.

Però tenen altres reptes. “Sitges és molt més que el model de sol i platja vigent”, profereix Joan Boy, també militant de la can-didatura popular. Segons ell, el model d’explotació turística de Sitges és caduc

de la comarca; i el trenca-ment definitiu de l’espai de l’esquerra institucional, amb el desballestament del tripartit, que entre d’altres ha dut ICV a ser el nou soci preferent del PP a la comarca, governant conjuntament a Cubelles i Olivella”.

Al marge dels tripijocs polítics, l’actual context social i econòmic també ha contribuït a sacsejar políticament la comarca del Garraf. Amb prop de 145.000 habitants, aques-tes poblacions litorals estan patint des de fa temps les conseqüències dràstiques de les reta-llades. La restricció dels recursos, que s’ha fet palès als pressupostos de tots els consistoris catalans, té conseqüències més crues al Garraf si tenim

present que és la segona comarca catalana amb la taxa d’atur més elevada, només per darrere del Baix Penedès.

No és atzarós, doncs, que aquestes candidatures populars s’hagin convertit, en conjunt, en la quarta força política de la comar-ca en un context de crisi i d’empobriment col·lectiu. La creixent desafecció ciutadana envers la polí-tica institucional –envers l’anomenada partitocrà-cia–, abanderada per moviments com el 15m, ha trobat un encaix especial en les propostes d’aquestes candidatures. Propostes trencadores que impliquen noves maneres de fer i de concebre la política, lluny de la professionalització pròpia dels partits formals.

i perniciós per als sitge-tans, la majoria dels quals acaben emigrant. “L’atur a Sitges és molt fort, tot i que es manté ocult a causa de l’economia submergida. Els treballs de temporada són precaris i els joves es veuen abocats a marxar del poble. Hi ha, de fet, un buit generacional, perquè una generació se’n va anar de Sitges i ja no ha tornat”, detalla Boy. Per canviar aquest model d’explotació turística, tan arrelat, els militants de la CUP sitge-tana aposten per fórmules noves: “Cal diversificar les ofertes del sector serveis, deixar d’explotar només el sol i la platja i fomentar

l’arrelament al territori i la sostenibilitat, potenciar les cooperatives i les activitats que tradicionalment verte-braven el poble, com la pes-

ca o l’artesania”, apunten Boy i Pet, i afegeixen que Sitges, igual que Sant Pere de Ribes o Vilanova, ha de deixar de viure d’esquena al Penedès.

Mentre van projectant aquest nou model de Sit-ges, més proper i just per a les sitgetanes i sitgetans, els membres de la CUP to-paran amb problemes més immediats: “La crisi és el nostre cavall de batalla i esmerçarem els esforços a deixar clar que no accep-

tem cap retallada”, conclou Pet.

Entre la història i el futurEnmig de platja i platja, ubicat a la porta del parc natural del Garraf, s’eri-geix el municipi de Sant Pere de Ribes, una vila políticament peculiar. Com Arbúcies o Valls, Sant Pere de Ribes bressola des de fa més de trenta anys una candidatura política popular, sorgida de l’inde-pendentisme combatiu de finals dels anys 80. UM9, la candidatura d’electors que sorgí dels moviments socials, sindicals i veïnals de Sant Pere de Ribes, ha

tastat al llarg dels anys tant el paper polí-tic de l’opo-sició, com el del govern municipal. Tot i que la trajectòria

d’aquesta candidatura és més extensa que la de les CUP de les viles veïnes, els membres d’UM9 asseguren que en comparteixen les

inquietuds i els ideals polítics.“Igual com passa ara amb les CUP, UM9 va néixer

com una plataforma d’in-tervenció municipal perquè vam constatar que des dels moviments socials no n’hi havia prou. Calia entrar en els estaments munici-pals per traslladar-hi els interessos col·lectius de la població”, argüeix el regi-dor d’UM9, Joan Garriga. Avui, els cinc regidors d’UM9 que integren el Ple, governat per PSC i ICV amb suport del PP, tenen una mirada doble, que re-memora la història política del municipi, però que es

projecta també en el futur immediat: “Si fins ara hem viscut com si fóssim rics i no ho érem, ara cal tocar de peus a terra, reformular les despeses”, adverteix Josep Maria Avilés, quan reflexiona sobre les retalla-des que afecten les arques municipals. Possiblement per això, els membres d’UM9 recorden que cal defensar els serveis soci-als, però no en clau econo-micista. “Caldrà ajudar els ribetans en situacions de precarietat, però no només fent política assistencial, sinó atacant les causes estructurals d’aquesta precarietat. La diferència entre caritat i solidaritat és clau per a nosaltres”, manifesten.Com els militants de les candidatures veïnes, els membres d’UM9 recorden que la vila té altres reptes, a més de fer front a la cri-si. “Cal resoldre la nostra singularitat territorial, cercar els actius econòmics lligats a la situació geoes-tratègica i geogràfica –com l’antic Mas Solers, la zona sociosanitària, l’autòdrom, etc.–, revaloritzar els actius culturals, i sobretot, preser-var el medi de l’especulació urbanística”, esmenten.Amb tot, asseguren que caldrà seguir atentament el que passi amb el movi-ment del 15m. “Coincidint amb les demandes d’aquest moviment, nosaltres també som partidaris de mobilit-zar-nos i de lluitar contra l’opacitat de la institució municipal”, afirma Tomàs Carandell, segons el qual el model organitzatiu de les CUP i d’UM9, que gra-vita sobre l’assemblea, és obert i participatiu i això fa que encaixi amb les no-ves reivindicacions i canvis socials.

Propostes que volen fer front a l’atur, a la pobresa, a la desaparició del teixit industrial –molt accen-tuada a Vilanova–, o a la degradació del territori, però sempre de la mà de les lluites i els moviments socials presents a cada nucli. Sempre fidels als principis de la sostenibili-tat, la igualtat de gènere i l’autoorganització.

Totes les cares de la responsabilitatL’objectiu de les CUP de Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes –afirmen alguns dels represen-tants– és aprofitar el marc municipal per transformar aquestes viles des d’una via assembleària i partici-pativa. Per això, recorden, ningú decideix des de dalt que la CUP s’instauri en un poble, sinó que les

candidatures sorgeixen de les lluites socials de cada poble. D’aquesta manera, la ruta política d’aquestes candidatures es perfila de baix a dalt, i penetra a les institucions a fi d’amplificar la veu de les ciutadanes i ciutadans organitzats. Segons Josep Maria Avilés i Ramon Moragues, de la UM9, l’organització políti-ca i de partits que impera prové del segle XVIII i avui és caduca, i cal que les candidatures populars plantegin estructures horitzontals, més fresques i renovades. Els militants de la candidatura ribetana UM9 coincideixen amb els de les CUP de Vilanova i de Sitges en la necessitat de tenir veu i vot en els Plens municipals per tren-car l’endogàmia d’aquests

ens i fer-los més transpa-rents. Per a tots ells, la presència als ajuntaments és, doncs, un mitjà i no un fi. “Com a societat civil organitzada, creiem que és important ser presents a tots els espais on es prenen decisions, és una forma de canalitzar els interessos col·lectius de la població”, manifesta el regidor ribetà Joan Garriga.

Seguint el mateix fil, el sitgetà Adrià Pet, també membre de la CUP, ar-gumenta que la política municipal serveix per generar interès sobre allò que passa en els centres de decisió: “Formar part de l’Ajuntament de Sitges ens permet publicar els sous, fer mocions i explicar clarament als sitgetans allò que es debat i es discuteix al Ple”. Per aquest motiu, la candidatura sitgetana ha posat en marxa els Punts de trobada, unes reunions periòdiques i obertes per explicar als ciutadans, sense interme-diaris, allò que passa a cada Ple municipal.

Moure fitxa i triplicar el valor“Si hem triplicat els regi-dors- afirma Josep Asensio- ha estat perquè hem combi-nat el rigor institucional de la primera legislatura amb el fet d’estar presents al carrer i de no tenir interes-sos partidistes”. Més de 80 mocions a favor dels drets socials són el pòsit dels primers quatre anys de le-gislatura de la CUP vilano-vina. Ara que els ciutadans han mogut fitxa, afirmen, tenen molts reptes.

“La crisi ha deixat una Vilanova empobrida, en què només un terç dels vilanovins treballen a la ciutat perquè la vila s’ha convertit en un nucli residencial”, manifesta

“LA RESTRICCIó DELS RECuRSoS Té CoNSE-qüÈNCIES méS CRuES AL GARRAF, LA SE-

GoNA ComARCA CATALANA Amb LA TAxA D’ATuR méS ELEvADA”

“CAL DEIxAR bEN CLAR quE LES CuP No TENIm CàRRECS DE CoNFIANçA I TAmPoC

PACTEm. D’AquESTA mANERA TRENquEm EL FuNCIoNAmENT DEL SISTEmA PARTIDISTA”

Camí cap al ConsellL’essència, l’estructura i la voluntat de les CUP és treba-

llar en xarxa. I una bona mostra d’això és l’aliança que han teixit les CUP vilanovina i sitgetana amb UM9 en el si del

Consell Comarcal. Amb una candidatura conjunta, les forces d’esquerra independentista han assolit per primera vegada

tres consellers. Per emmarcar la comarca en la nova vegueria Penedès i també per dibuixar-la en el mapa dels Països Ca-

talans. “Ningú no sap políticament per què serveix el Con-sell. Per això vam decidir deixar de mirar-nos el circ des de

fora i entrar a jugar per combatre’n l’endogàmia”, manifesta Josep Asensio. Si bé per als vilanovins i sitgetans aquesta

és la primera irrupció a l’organisme comarcal, UM9 ja en coneix algunes interioritats i té pistes de què podran fer-hi

les candidatures populars. “Des d’estudiar noves fórmules de participació política fins a incidir en serveis bàsics com

l’escolarització o la mobilitat”, apunta Joan Garriga. Mal-grat que sembli un aparcament de polítics, o simplement un

teatret per intercanviar-se favors.Potser l’alternativa de l’esquerra social al Consell Comarcal,

que volen encarnar les CUP, és la primera pedra d’un front comú per a entitats, sindicats, col·lectius i plataformes que,

dia a dia, edifiquen una comarca d’esquerres en uns Països Catalans lliures.

Art

icle

: Alb

a G

ómez

, per

iodi

sta

Sitges. Votació programa polític. Foto: Dani Morell.

L’ho

ra d

e le

s C

UP

Què

pas

sa q

uan

les

actu

acio

ns d

el s

iste

ma

polí

tic

mos

tren

un

sist

ema

preo

cupa

t pe

l ben

esta

r pr

opi a

cà

rrec

del

del

s se

us r

epre

sent

ats?

I q

uè p

assa

qua

n es

gen

era

una

cris

i de

confi

ança

en

el s

iste

ma?

Ped

ro I

barr

a i P

etxo

Ido

yaga

“TENIR vEu I voT EN ELS PLENS muNICIPALS PERmET TRENCAR L’ENDoGàmIA D’AquESTS

ENS I FER-LoS méS TRANSPARENTS”

Vilanova i la Geltrú. Assemblea popular. Foto: Yol Bernadó. Sant Pere Ribes. Votació llistes electorals.

Basa

t en

el d

issen

y or

igin

al d

e Bi

ldi G

rafik

sDi

pòsit

Leg

al L

-943

-08

actes 11 de setembre 2011

Dipò

sit l

egal

: L-9

43-0

8 >

Diss

eny:

Art

rivi

ty, b

asat

en

el d

isse

ny o

rigi

nal d

e Bi

ldi G

rafik

s

CONVOCATÒRIA COMARCAL

Divendres, 9 de setembre

a les 21,00 h. al moli de Mar de Vilanova i la Geltrú

FESTA PER LA INDEPENDÈNCIAACTE POLÍTIC COMARCALsopar popular parlaments, música,projeccions...concert de música amb la Portàtil FM de Francesc Marimón + DJ’s fins a les 4h.Entrada gratuïtaNota: els tiquets del sopar tindran un cost de 10 € i els punts de venda anticipada seran:a Sant Pere de Ribes: al GER, can Manel, Papereria Gabaldà , al local d’Um9a Vilanova i la Geltrú: Ateneu Vilanoví

Diumenge, 11 de setembre

a les 12,30 h. al Cim del MontgròsENLAIRAMENT DE LA SENYERAtoc de gralles, parlaments, cant dels segadors i vermut popular.

a les 17,00 h. a la plaça Urquinaona de Barcelona MANIFESTACIÓ NACIONALde l’Esquerra Independentista“Pels drets socials i nacionals:Independència, socialisme, Països Catalans”

ACTES 11 DE SETEMBRE A SANT PERE DE RIBES

Dissabte, 3 de setembre

a les 21,00h a la plaça MarcerJORNADES INTERNACIONALS FOL-KLORIQUES (JIFF)amb l’actuació del grup: Conjunt folklòric «KFT» - Indonèsiaorganitza: entitat GER

Dijous, 8 de setembre

a les 22,00h a l’entitat GERPROJECCIÓ PEL·LÍCULAorganitzen: entitat GER i Unitat Municipal 9

Dissabte, 10 de setembre

a les 20,30h des de LA PLAÇA DEL CASTELL DE RIBESdisparada de morters donant

INICI DE LA MARXA DE TORXES PER LA INDEPENDÈNCIAen arribar a l’entitat GERLECTURA DEL MANIFESTorganitzen: entitat GER i Unitat Municipal 9

a les 22,00h al Palmerar de l’entitat GERCONCERT DE GRALLES amb:ELS VERNETS (Vilafranca del Penedès)GRALLERS DE SANTA MADRONA & MONTÒNEC (Vilanova i Vilafranca)GRALLERS DE RIBESOrganitza: entitat GER i grallers de Ribes

Diumenge, 11 de setembre

a les 09,30h del matí a plaça MarcerBICICLETADA POPULAR PER LA INDEPENDÈNCIArecorregut pels carrers, places i indrets de Ribes

a les 10,30hPUJADA AL MONTGRÓS A PEUa les 16,00 h. davant de l’entitat GERBUS A LA MANIFESTACIÓde l’esquerra independentista.Nota: el preu del tiquet del bus es de 6 € i el podreu comprar als punts habituals: Llibreria papereria Gabaldà, entitat GER i Unitat Munici-pal 9

ACTES 11 DE SETEMBRE A VILANOVA I LA GELTRÚ

Dissabte 10 de setembre

a les 20:30 h. a la Plaça de les NeusMARXA DE TORXES PER LA INDEPENDÈNCIA(organitza: VNG per la independència)

a les 21:30 h. a la Plaça de l’AssumpcióSOPAR POPULAR I CONCERTamb el conjunt “Els Gormandells”

ACTES 11 DE SETEMBRE A SITGES

Dissabte 10 de setembre

a les 22:00 h. a la Cala BalminsMARXA DE TORXES PER LA INDEPENDÈNCIA

CU

P V

ilano

va i

la G

eltr

úAt

eneu

Vila

noví

Plaç

a Ll

arga

, 19

baix

osvi

lano

va@

cup.

cat

ww

w.vi

lano

va.cu

p.ca

t

CU

P S

itge

sAt

eneu

Pop

ular

de S

itges

Plaç

a Ca

stel

lers

, 3si

tges

@cu

p.ca

tw

ww.

sitg

es.cu

p.ca

t

Um

9 (U

nita

t M

unic

ipal

9)

unita

tmun

icipa

l9@g

mai

l.com

ww

w.um

9.or

g

Les

Roq

uete

sC

. Alm

ogav

ers,

10-

12R

ibes

C. S

ant P

ere,

2

On

tro

bar-

nos

: